Transport de viatgers. Objectius del PTVC. 1

Connectar totes les capitals comarcals veïnes amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora i amb alta velocitat comercial.

Que les ciutats de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca disposin, en dia feiner, com a mínim d’un servei interurbà per connectar-se fins a la capital de la seva demarcació i d’un altre per retornar a llurs domicilis.

Que els ciutadans dels municipis de menys de 5.000 habitants puguin accedir a un servei públic regular de transport col·lectiu interurbà per desplaçar-se fins a la capital de la seva comarca i tornar al seu domicili, si més no, un cop per dia feiner, o bé que ho puguin fer mitjançant un servei de transport col·lectiu a la demanda.

Que tots els habitants de ciutats de més de 5.000 habitants i capitals de comarca gaudeixin d’una oportunitat diària per viatjar a en transport col·lectiu interurbà i retornar al seu domicili dins la mateixa jornada. Transport de viatgers. Evolució de la demanda. 2

DEMANDA ANUAL (en milions 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ?12/11 ?12/03 de viatges) Transport amb autobusos

Transports de Barcelona 203,7 205,0 205,0 207,7 210,5 194,9 196,0 189,4 188,4 180,0 -4,5% -11,6% Autobusos AMB (gestió 57,2 60,3 61,7 66,1 71,6 74,5 73,5 73,4 75,2 73,4 -2,5% 28,3% indirecta) Interurbans DGTM 38,4 44,4 46,4 48,7 49,3 53,1 48,9 52,9 53,3 53,1 -0,4% 38,3%

Urbans AMTU 34,2 35,7 37,0 38,0 40,0 41,1 40,6 40,7 40,9 38,7 -5,3% 13,2% Urbans Girona, , 17,9 18,4 19,1 19,8 20,5 21,8 22,1 22,0 22,2 20,8 -6,4% 16,5% i Autobusos 351,3 363,7 369,2 380,3 391,9 385,4 381,1 378,4 380,0 366,0 -3,7% 4,2% Transport ferroviari

Metro 332,0 343,3 345,3 353,4 366,4 376,4 361,7 381,2 389,0 373,5 -4,0% 12,5%

Rodalies 112,0 113,9 122,6 122,2 117,1 114,4 110,1 103,7 106,2 105,9 -0,2% -5,4%

Regionals (*) 11,1 10,7 11,7 12,0 11,2 11,4 10,8 10,5 11,1 11,0 -0,9% -0,9%

AVANT ------0,50,50,50,5-5,1% -

FGC 73,1 76,0 75,1 78,2 79,3 81,3 80,1 80,1 80,8 75,1 -7,1% 2,7%

Tramvia - 7,7 13,0 16,9 20,9 23,2 23,9 23,8 24,2 23,7 -2,2% -

Ferroviari 528,2 551,6 567,7 582,7 595,0 606,7 587,2 599,8 611,8 589,7 -3,6% 11,6%

Total 879,5 915,4 937,0 963,0 986,9 992,2 968,3 978,2 991,8 955,7 -3,6% 8,7% Transport de viatgers. Previsió de la demanda. 3

Milions de passatgers a l’any en BUS/taxi 750 Milers de passatgers a l'any en desplaçaments motoritzats per territoris R.M de Comarques Comarques Camp de Terres de Comarques Alt Pirineu i 700 TOTAL Barcelona Gironines de Ponent Tarragona l'Ebre Centrals Aran 650

Intraterritorials 2.521.004 429.295 184.227 421.373 85.070 217.138 68.662 3.926.769 600

BUS/taxi 519.034 11.786 7.893 16.046 1.771 9.025 1.987 567.542 550

Ferroviari 581.600 3.552 866 3.726 407 1.728 - 591.879 500

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019 Vehicle privat 1.420.370 413.957 175.468 401.601 82.892 206.385 66.675 2.767.348 2020 Escenari continuista Escenari de millora Interterritorials 237.176 BUS/taxi 20.786 Milions de passatgers a l’any en ferrocarril 750 Ferroviari 16.805 700 Vehicle privat 199.585 650 TOTAL 4.163.945 600

550 El PTVC ha optat per establir dos escenaris possibles per a la previsió de la mobilitat durant els propers anys. Un que podríem anomenar “escenari continuista” que recull la continuïtat de l'actual 500

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019 situació econòmica i d'altre que, contempla una certa recuperació dels indicadors socioeconòmics 2020 i que anomenarem “escenari de millora”. Escenari continuista Escenari de millora Milions de passatgers a l’any en vehicle privat 3.750 Escenari continuista Escenari de millora 3.500 Milers de passatgers a l'any en desplaçaments motoritzats Milers de passatgers a l'any en desplaçaments motoritzats 3.250 2.012 2.020 2.012 2.020 BUS/taxi 588.328 574.307 -2,38% BUS/taxi 588.328 627.545 6,67% 3.000 Ferroviari 608.684 704.809 15,79% Ferroviari 608.684 670.415 10,14% 2.750 Vehicle privat 2.966.933 2.671.822 -9,95% Vehicle privat 2.966.933 3.009.619 1,44% 2.500

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020 Escenari continuista Escenari de millora Transport de viatgers. Aportacions del sector públic. 4 Anualment, es firmen més de 50 Contractes Programa amb les empreses concessionàries de transport per carretera. L’any 2012 va entrar en marxa el finançament de la xarxa exprés.cat.

A més, anualment es signen més de 45 convenis amb diversos ajuntaments i 14 amb Consells Comarcals, a part d’un altre conveni amb el Conselh Generau d’Aran.

ANY APORTACIÓ PREVISTA CP 2011 24.829.335,03 € 2012 24.734.180,49 € 2013 27.076.867,71 € 2014 29.038.918,31 € Transport de viatgers. Xarxa de Bus exprés. 5

BUS d’altes prestacions de Catalunya, amb la implementació de les mesures pròpies dels sistemes de Bus Ràpid Transit (BRT) implantat a les grans conglomeracions urbanes. DÓNA RESPOSTAAL 57% D’INCREMENT DE LA DEMANDA ENTRE 2001-2012 DE SERVEIS DE TRANSPORT INTERURBÀ PERAUTOBÚS. Més freqüència Més velocitat comercial: semàfòrs, carrils BUS,... Informació en temps real a les parades Més sostenibles. Ús de combustibles alternatius 100% accessibles Wifi en els vehicles Complementari a la xarxa ferroviària Nova imatge La xarxa exprés.cat consta de 40 LÍNIES QUE REPRESENTEN EL 40% DE LADEMANDA Transport de viatgers. Xarxa de Bus exprés. 6

SERVEIS EN FUNCIONAMENT NOUS SERVEIS

2012 2013 2014 2014 2015 2016 2017 e6 Barcelona - e9 Barcelona - e11 Barcelona - e1 Barcelona - e5 Barcelona - e15 Barcelona - e17 Barcelona - Vilafranca del Caldes de Sant Sadurní Igualada Mollet del Vallès Alella Penedès Montbui d'Anoia e10 Barcelona - e16 Mataró - e2 Barcelona - e7 Barcelona - e8 Barcelona - e12 Barcelona - e18 Barcelona - Polinyà - Granollers - Terrassa Vall de Tenes Corbera de Llobregat Vallirana Barcelona Sentmenat Sabadell e13 Barcelona - e3 Barcelona - e19 Barcelona - Sitges - Sant Pere Cerdanyola - UAB de Ribes e4 Barcelona - e14 Barcelona - Ripollet Mataró e6 Girona - e4 Girona - Lloret Girona e1 Girona - Olot e2 Blanes - Lloret Torroella de de Mar Montgrí - L'Estartit e1 Lleida - e2 Lleida - e4 Lleida - e6 Lleida - Lleida Tàrrega - Alfarràs Alcarràs

e3 Tortosa - e1 Tarragona - Amposta - Sant e4 Tarragona - e7 Tarragona - Tarragona Torredembarra - El e6 Reus - Salou Carles de la Reus Vilaseca Vendrell Ràpita - Alcanar

TOTAL 4 2 5 4 10 7 8 Transport de viatgers. Serveis de Bus de vertebració. 7

Relacions entre els pols primaris (nuclis amb més de 10.000 habitants) i capitals comarcals. Connecten àmbits i pols generadors de menor demanda. Semiràpids i amb freqüència variable segons la importància de les polaritats servides. Caràcter estructurant del territori, cobrint especialment la comunicació intercomarcal. Complementaris amb els serveis ferroviaris. Oferta conjunta de bus i tren tal i com per exemple s’ha realitzat en el cas de les comunicacions entre Lleida i els Pallars Jussà i Sobirà. Aconseguir que abans del 2017 la major part de les comarques de Catalunya hagin estat objecte d’una anàlisi específica sobre la situació de la xarxa de transport públic i les necessitats d’implementar noves actuacions. Els estudis previstos i el seu calendari són: 2013: Costa Brava, Costa Daurada, Terres de l’Ebre, Baix iAlt Penedès 2014: Pla de l’Estany, Solsonès i Bages 2015: Anoia,Alta Ribagorça i Vall d’Aran 2016: Conca de Barberà, Priorat iAlt Camp 2017: Baix Camp, Tarragonès

Serveis de vertebració pendents d’implementar Figueres - St. Feliu de Guíxols: Perllongament fins a Palamós de 2 de les expedicions fent parada a l’Hospital comarcal Reestructuració del Blanes – Lloret – Girona: 1 expedició cada hora en feiners i 1 expedició cada 2 hores en dissabtes, diumenges i festius entre les 7:00 h i les 21:00 h. Olot–LloretdeMar: increment d’1+1 exp. diàries. Nou servei nocturn Lloret de Mar – Girona amb 4+4 exp. diàries o de cap de setmana durant el juliol i l’agost amb 4+4 expedicions diàries. Vilanova – Tarragona: Creació de 3+3 exp./dia els dies feiners. El Vendrell – Barcelona: Increment d’horaris els dissabtes El Vendrell – Barcelona: Creació de 2+0 noves expedicions diàries Vilanova – Vilafranca – UAB : Facilitar la connexió en transport públic des de la comarca (el Garraf i l’Alt Penedès) fins a la UAB Vic - Sabadell: Creació de la línia Vic - Sabadell. Vilafranca del Penedès - Igualada: Passar de 2+2 a 5+5 expedicions diàries Sant Llorenç d'Hortons- Gelida- Barcelona: Nou servei directe per autopista amb 1+1 expedicions de dilluns a divendres Manresa – Igualada - Vilafranca del Penedès - Vilanova i la Geltrú: Nou servei de tipus directe amb 3+3 expedicions diàries Berga - Vic: Increment en 2+2 expedicions de dl. a dv. al tram de la línia entre Berga i Sagàs Serveis de BUS comarcals i locals. 8

Connexió directa o indirecta de tots els Serveis comarcals pendents d’implementar SantaColomadeFarners–CaldesdeMalavella amb 4+4 exp. Reforç Setcases - Camprodon, reforç Vallfogona - Ripoll, municipis de la comarca amb la seva capital de dl. a dv. reforç Camprodon - Ripoll, nou servei St. Joan de les o pol primari corresponent Hostalric – Blanes amb 4+4 exp. de dl. a dg i festius. Abadesses - Ogassa, nou servei Ripoll - Vallter, nou servei Maçanet – Sils amb 4+4 exp. en feiner. Camprodon - Molló. Accés a la xarxa de serveis exprés, de Balaguer - Albesa : passar de 1+1 exp./ds. a 1+1 exp./dia en Camprodon - St. Joan de les Abadesses - Ripoll - vertebració i a la xarxa ferroviària). feiners. Campdevànol. Bovera - Lleida : Els feiners, el SDRICI entre Torrebesses - Tàrrega - Vallfogona de Riucorb; Tàrrega - Verdú: Passar a Atenció als desplaçaments per motiu Bovera s'incorpora a la línia Granadella - Lleida que ja dóna servei 3+3 expedicions en dies feiners. sanitari, amb destinació als hospitals i els dissabtes. Lleida - Tàrrega - Bellpuig - Seana: Perllongament de les línies ambulatoris comarcals. Mollerussa - Torregrossa: Increment en 1+1 exp./dia feiner. Barbens - Lleida i Barbens - Tàrrega a Seana (Entitat Municipal Vila-Sana - Mollerussa: Increment en 1+1 exp./dia feiner Descentralitzada de Bellpuig) Garantia de cobertura mínima de Bellvís - Mollerussa: Increment en 1+1 exp./dia feiner. Creació de nous serveis a Bellpuig des d'Omells de na Gaia, determinats períodes l dia: Barbens - Mollerussa amb 3+3 exp. Diàries Rocallaura, Vallbona, Maldà, Belianes i Preixana Accés als centres de treball o estudis d'Olot: Coordinació Vilafranca del Penedès - Castellví de la Marca: Passar a 1+1 Accés a la capital al matí amb suficient horària dels serveis de transport públic existents amb els centres expedicions de dilluns a divendres laborals i educatius d’Olot (Escola d'Art d'Olot, i els centres de Vilafranca del Penedès - Castellet i la Gornal: 1+1 ala antelació com per permetre la connexió amb batxillerat i de formació professional). demanda de dilluns a dissabte. els primers serveis exprés, de vertebració i la Figueres - L’Escala - Bellcaire :Passar a 8+8 exp. diàries. La Llacuna-Barcelona (Tram Mediona-Sant Sadurní d'Anoia): xarxa ferroviària. Figueres - Albanyà: Passar a 3+3 exp. els dies feiners Passar a 3+2 exp. Diàries. Figueres - Vilarig: Passar a 3+3 exp. els dies feiners Olesa de Bonesvalls - Vilafranca del Penedès: Passar a 1+1 Accés a la capital a l'hora d'entrada als llocs Roses - Palau-Saverdera – Figueres : Passar a 6+6 exp. diàries exp. Diàries. de treball i centres d'estudis, a meitat del tot l’any. Vilafranca del Penedès - Font Rubí : Passar a 2+3 exp. Diàries. matí per a les persones que acudeixen per Nou servei a l’estiu entre l'Escala i Roses amb 4+4 exp. diàries. Vilafranca del Penedès - Sant Quintí de Mediona: Passar a 3+3 exp. Diàries. gestions, compres i altres motius i a primera Nou servei a l'estiu Cadaqués - el Port de la - Llançà - Vilafranca del Penedès - Sant Sadurní d'Anoia: Passar a 3+3 Colera - Portbou amb 2+2 exp. diàries. hora de la tarda. exp. Diàries. St.QuirzedeBesora-Ripoll: Millora de la connectivitat entre Barcelona - Sant Sadurní d'Anoia- Sant Quintí de Mediona: Retorn al final del matí, permetent les Ripoll i els municipis del nord d'Osona i millora de la coordinació Increment de 3+3 expedicions de dilluns a divendres bus-tren, bus-bus estades de mitja jornada i escalonat al llarg Vilafranca del Penedès - Guardiola de Font-rubí - Pontons: Oristà, Sta. Cecília de Voltregà, Les Masies de Roda i Ampliació de la cobertura territorial . de la tarda permetent la tornada dels VilanovadeSau: Garantir el TP a aquells municipis que només desplaçaments de sortida de col·legis, disposen de transport escolar pels dies feiners lectius. Vilafranca del Penedès - Moja: Variació dels horaris actuals. centres de treball, viatges externs a la Ripoll - les Lloses - Borredà: Millorar els serveis de TP regular Berga - Solsona (per Navès) : Increment en 2+1 exp. Diàries. comarca, etc. als municipis amb oferta insuficient. Berga - Ripoll: Increment en 1+1 exp. de dl. a dv. Setcases / Molló - Camprodon - Olot : Millorar la connectivitat Ponts - Cervera - Ponts: Canvi de dia de circulació. dels municipis de la Vall de Camprodon amb Olot Agramunt - Cervera - Agramunt: Canvi de dia de circulació. Serveis a la demanda i coordinació amb el transport escolar. 9

Generalització de serveis a la demanda en aquelles zones de territori Serveis de transport a la demanda pendents d’implementar on la baixa densitat de població no permet garantir la viabilitat Caldes de Malavella - Llagostera: servei de transport a la demanda al municipi d'Osor econòmica dels serveis de transport col•lectiu regular. Àmbit Baronia de Rialb, Tiurana, Vilanova de l'Aguda, Cabanobona i Oliola (TAXI): Incrementar els serveis de transport actuals que donen servei a aquests municipis, en la majoria dels casos, mitjançant un sistema de portes obertes en els serveis de transport escolar actuals pels dies lectius (quan hi hagi places suficients) i creant Utilització d’un vehicle de capacitat reduïda, menys de 9 places per un servei de transport a la demanda pels dies no lectius. atendre en determinats dies o franges horàries la petició prèvia via Transport a la demanda: Sistema de transport a la demanda pels municipis sense transport públic regular amb telefònica del servei. 1+2 expedicions diàries Sant Mori - Sant Miquel de Fluvià: Creació d'un servei de transport a la demanda amb 2+2 expedicions en Alternativa per a atendre les demandes de mobilitat en les feiners entre els municipis de Sant Mori i de Sant Miquel de Fluvià, on hi ha estació de tren Peralada - Figueres: S'analitzarà la inclusió d'una nova parada al nucli de Vilanova de la Muga, que pertany al urbanitzacions o zones de desenvolupament dels municipis municipi de Peralada, mitjançant un sistema de transport a la demanda. dispersos. Ossó de Sió- Agramunt : Creació d'un servei de transport a la demanda complementari al servei escolar amb portes obertes entre Ossó de Sió i Agramunt Millora de la seva gestió de forma que es faciliti i flexibilitzi al màxim Municipis de la Vall del Corb i Tàrrega : Nou servei de transport a la demanda entre els municipis de la Vall del Corb i Tàrrega, amb entrada als nuclis les condicions d’accés als serveis per part dels potencials usuaris Municipis de la Vall del Corb i Bellpuig: Nou servei de transport a la demanda entre els municipis de la Vall del amb la incorporació de la tecnologia. Corb i Bellpuig Preixana - Bellpuig- Tàrrega: Nou servei de transport a la demanda entre Preixana, Bellpuig i Tàrrega, i enllaç Prestació de serveis de transport regular amb els serveis de cap a Lleida i a Barcelona. transport escolar per tal d’optimitzar al màxim els mitjans i evitar Creació d'un nou servei de transport a la demanda entre els municipis de Viver i Serrateix, Montclar i la Quar : Ampliar l'oferta dels serveis de transport a la demanda del Berguedà duplicitats ineficients i antieconòmiques. Guissona - Cervera : Creació de 3+3 expedicions a la demanda entre Guissona i Cervera Guissona - Igualada: Creació de 1+1 expedicions a la demanda entre Guissona i Igualada Possibilitat de fer ús de la xarxa de serveis de transport escolar per a Guissona - Solsona: Creació de nous serveis a la demanda entre Guissona i Solsona atendre la demanda del ensenyament no obligatori. Cervera - Granyera - Montoliu : Garantir un servei de 1+1 exp. de dl. a dv. durant tot l'any Montornès de Segarra - Tàrrega: Garantir 1+1 exp. de dl. a dv. durant tot l'any Aprofitament de les places vacants en els serveis específics de Granyanella - Tàrrega: Nou servei de transport públic al municipi de Granyanella transport escolar, com a complement per a millorar l’oferta de serveis Talavera - Cervera: Creació d'un nou servei i perllongament de la línia fins a Bellmunt i Civit Cervera - Sant Ramon - Ivorra: Diverses actuacions amb serveis a la demanda per tal de reforçar la línia Cervera de transport públic especialment en les zones rurals. - Sant Ramon - Ivorra Estaràs - St. Guim de Freixenet - Cervera : Reorganització dels serveis entre St. Guim de Freixenet, Estaràs i Cervera Connexió Riu i Urús - Alp per anar a Puigcerdà Connexió Riu i Urús - Bellver de Cerdanya Connexió Girult - Merenges - Gréixer - Ger Connexió Olopte - All Serveis de transport a la demanda del Pallars Jussà: Modificar alguns dels serveis de transport a la demanda o crear-ne de nous al Pallars Jussà per a millorar la connectivitat i accessibilitat d’algunes entitats de població amb menys habitants. Altres serveis de BUS. 10

Serveis Nocturns viatgers 2012 Serveis suburbans Barcelona-Vilanova i la Geltrú 66.170 Freqüència alta: entre 30' i 15’. Barcelona - Sant Sadurní -Vilafranca del Penedès - Santa Margarida 2.567 Barcelona-Sant Sadurní d'Anoia 8.145 Àmplia franja de l’horari diürn i, si s’escau, nocturn. Barcelona-Martorell 29.778 Barcelona-Esparreguera 8.253 Recorregut per via urbana a ser possible amb carril bus. Vallirana - Cervelló 6.827 Alta capil·laritat, tant en origen com en destinació. Barcelona-UAB-Sant Cugat del Vallès 36.360 Barcelona-Castellar del Vallès 34.952 Nombre de parades alt. Barcelona - Terrassa 5.281 BCN-St. Cugat-Rubí-Terrassa-St. Quirze-Sabadell-Badia-Barberà-Cerdanyola-BCN 54.354 Vehicles amb: plataforma baixa i possibilitat d’anar BCN-Cerdanyola-Barberà-Badia-Sabadell-St. Quirze-Terrassa-Rubí-St. Cugat-BCN 56.563 dempeus. Terrassa-Matadepera 2.006 Serveis que atenen a tot tipus de mobilitat. Terrassa-Viladecavalls- 1.847 Barcelona-Caldes de Montbui 13.358 Aeroports i ports Barcelona-Granollers 46.277 Barcelona-La Garriga 14.406 Mobilitat estacional generada pel moviment de Barcelona-Sant Celoni 23.993 passatgers. Barcelona-Mataró 52.079 Mobilitat obligada dels treballadors d’aquestes Barcelona-Vilassar de Dalt 17.205 infraestructures. Barcelona-Pineda de Mar 93.827 Reus - Tarragona 16.454 Serveis nocturns Reus - Salou 8.837 Tarragona - Salou 13.567 Mobilitat obligada dels ciutadans que treballen en horari La Pineda - Salou - 8.088 nocturn. Tarragona - 1.758 Mobilitat vinculada a l’oci. Tarragona - Torredembarra 2.351 Girona – Palamós 53.515 Disminució la circulació de vehicles privats i del risc Figueres – Roses 6.135 d’accident. Lleida - La Granja d'Escarp 3.896 Lleida - Alfarràs 1.593 690.442 Estudis de millora dels serveis de transport públic. 11

Objectius Adequar l’oferta de transport públic adequat a la demanda real dels municipis, considerant especialment les situacions d’estacionalitat. Tots els municipis han de tenir accés mitjançant transport públic als CAPi hospitals comarcals de referència. Millorar de forma global la connexió dels municipis amb les seves capitals comarcals i altres municipis de referència de la mateixa comarca o de comarques veïnes. Creació de nous serveis, sobretot per a connectar amb els principals punts d’interés com infraestructures aeroportuàries. Millorar la cobertura territorial, considerant en qualsevol cas l’aprofitament els serveis de transport escolar. Millorar la coordinació horària entre els serveis de transport públic. Millorar l’oferta dels serveis ferroviaris. Millores tarifàries. Fomentar la informació integrada de la xarxa de transport bus-tren.

Al plànol es mostren els estudis realitzats des de l’any 2011 fins a l’actualitat amb el seu grau d’implantació. Ala tardor es començaran a implantar les propostes principals de l’estudi de les Terres de l’Ebre. Actualment s’està redactant l’estudi de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, on ja s’ha realitzat l’anàlisi socioeconòmic, el de mobilitat i el treball de camp. Transport de viatgers. Estacions d’autobusos. 12

Construcció i entrada en funcionament de les noves estacions d’autobusos següents: Girona, Lleida, Amposta, Puigcerdà, Berga, la Bisbal d’Empordà, Falset, Mollerussa ( canvi ubicació) i Torroella de Montgrí Reorganització de les estacions d’autobusos de la ciutat de Barcelona amb la nova estació de Sagrera-TAV, l’intercanviador de Diagonal, la remodelació de l’estació de busos de Sants i la ubicació d’un apartador a la Sagrera-Meridiana. Anàlisi de viabilitat de noves estacions d’autobusos a Palamós, Vielha, Juneda, Empuriabrava, l’Aldea, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Mataró. Millora de les instal·lacions de l’estació de Manresa, Vic, Igualada, Vilafranca del Penedès i el Pont de Suert. Desplegament de panells d’informació que permetin oferir informació en temps real sobre les incidències de prestació dels serveis. Intercanvi adequat amb els serveis de transport urbà i en taxi i preveure l’estacionament de bicicletes i disposar d’uns itineraris d’accés adequats a peu. Elements adequats per a l’atenció a les persones amb mobilitat reduïda

Actualment la disposa de 51 estacions d’autobusos en servei, 8 en projecte, 1 en estudi i 1 fora de servei, a més a més compta amb 8 punts bus, 6 en servei i 2 en projecte. Per a portar a terme el control de la seva gestió des dels Serveis Territorials de Transport s’utilitza el Programa de gestió interna creat i coordinat des del SCGTC. Transport de viatgers. Marquesines. 13

Actualment es disposa de 1.509 marquesines arreu del territori D’aquestes marquesines 1.472 corresponen a la marquesina estàndard, 24 marquesines de muntanya i 13 marquesines de dos pals. Desplegament de noves marquesines Millores en les marquesines existents Telèfon d’atenció gratuïta als usuaris Telèfon d’atenció a les concessionàries Manteniment preventiu i correctiu Millora en els bancs de les marquesines, Incorporació de recolzabraços Pavimentació podotàctil Suports Isquiàtics

Característiques principals dels serveis ferroviaris a Catalunya. 1

Indicadors d'oferta any 2013 Cotxes-Km Longitud Trens hora Estacions Indicadors d'oferta ferroviari Línies Δ13/12 % Δ13/12 % Δ13/12 % (en milions de Δ13/12 % Δ13/12 % xarxa (km) punta i sentit (***) km) (**)

Metro 7 0,0% 102,6 0,0% 120 -4,0% 84,3 -1,1% 141 0,0%

Rodalies 6 0,0% 456,4 0,0% 36 0,0% 106,5 -0,2% 109 0,0%

Regionals (*) 6 0,0% 861,6 0,0% - - 5,7 - 127 0,0%

AVANT 2 100,0% 309,0 70,6% - - 1,4 118,4% 5 66,7%

FGC 3 0,0% 231,9 0,0% 50 0,0% 30,8 -3,2% 95 0,0%

Tramvia 6 0,0% 29,1 0,0% 23 2,3% 2,5 -1,7% 56 0,0%

Total ferroviari 30 100,0% 1.990,6 100,0% 229 100,0% 231,1 100,0% 497 0,0%

*) Només s'inclouen dades de trens intracomunitaris, l'any passat es va donar la conjunta amb els trens intercomunitaris i, en conseqüència, per aquest any no es calcularà la seva variació interanual (**) Per Regionals i per AVANT la dada disponible és de trens-km. ***) El nombre total d'estacions ha considerat les duplicitats en les estacions de Rodalies, Regionals i AVANT, de tal manera que les estacions per aquests tres operadors és de 205. Coordinació de les . 2

Des de l’1 de gener de 2010 i l’1 de gener de 2011 la Generalitat té la competència sobre la gestió i direcció dels serveis de rodalies i regionals respectivament, de transport de viatgers sobre la xarxa d'interès general desenvolupats íntegrament sobre Catalunya. Des d’aleshores s’ha treballat per a la millora dels serveis i l’atenció als usuaris: Implantació de la imatge Rodalies de Catalunya i de nous sistemes de comunicació per a la millora de l’atenció als usuaris. Millores en estacions i trens. Rodalies de Catalunya Nous serveis i millores horàries en els existents. Millora de l’oferta de serveis. Kilòmetres - tren (milers) 23.279 En el marc dels acords amb es treballa pel seguiment de la qualitat del Kilòmetres - branca (milers) 38.467 servei, per la implantació de noves actuacions per a la millora del servei, pel manteniment Viatgers (milers) 114.356 d’actuacions implantades des del 2010, per la millora de la comunicació i atenció als usuaris i Viatgers - km (milions) 2.963 per l’anàlisi d’actuacions programades. Rodalies Barcelona Kilòmetres - tren (milers) 17.704 Principals millores als serveis de Rodalies de Catalunya des del traspàs de competències: Kilòmetres - branca (milers) 29.919 Viatgers (milers) 105.089 Noves rodalies a Tarragona i Girona. Nova línia transversal R8 (Martorell – Viatgers - km (milions) 2.234 Servei llançadora R7 (Sant Andreu Granollers). Puntualitat 95,30% Arenal – Cerdanyola UAB). Semidirectes: Velocitat comercial 49,3 km/h Barcelona – Puigcerdà L’Hospitalet de Llobregat – Manresa Serveis Regionals Tortosa - Barcelona Homogeneïtzació i millora de Kilòmetres - tren (milers) 5.575 Introducció de material i freqüències i de serveis. Kilòmetres - branca (milers) 8.548 remodelació i adaptació de trens. Nous sistemes d’informació (web, Viatgers (milers) 9.267 Pla de lluita contra el frau. telèfon d’atenció gratuït). Viatgers - km (milions) 729 Puntualitat 79,30% Velocitat comercial 64,6 km/h Dades corresponents a l’any 2013 Coordinació de les Rodalies de Catalunya. 3

Objectius futurs: Requeriments necessaris: Curt termini: Compliment de les inversions compromeses pel MIFO. Millora de la fiabilitat del servei (dependència inversions Conveni per a la millora de la gestió de la xarxa per part d’Adif. MIFO / gestió ADIF) Formalització del conveni d’estacions ambAdif i Renfe. Millora de la informació a l’usuari Creació d’una unitat específica per a la coordinació i el Millora de la percepció de Rodalies de Catalunya com a part seguiment de les rodalies de catalunya depenent de la de la Generalitat de Catalunya secretaria de mobilitat. Llarg termini: Auditoria de la infraestructura i anàlisis dels principals Racionalització i nova configuració dels serveis a la xarxa condicionants. actual (sense ampliació de xarxa, optimitzant i fiabilitzant Auditoria de funcionament de la xarxa de Rodalies de Catalunya l’existent). Pla de Rodalies de Catalunya 2018. (serveis, xarxa, costos). Nou marc contractual Optimització del sistema de Rodalies de Catalunya: Liberalització de serveis. Millora de la qualitat Reconfiguració de la xarxa de serveis. Redefinició del sistema de gestió de Rodalies de Catalunya.

Unitat específica Equip responsable de la coordinació del sistema de Rodalies de Catalunya i responsable de la oficina de control. Direcció de la regulació, la planificació, la coordinació i la inspecció dels serveis. Valoració del funcionament i de la gestió de la xarxa. Seguiment del contracte amb l’operador i control del finançament.

RESPONSABLE DE COMUNICACIÓ RESPONSABLE DE UNITAT DE SUPORT TÈCNIC (INTERNA I EXTERNA) CONTROL D’EXPLOTACIÓ

De l’equip de comunicació del DTES Seguiment ordinari del servei a temps complert 3 tècnics IFERCAT Transport ferroviari de viatgers. Autoritzacions. 4

Inspeccions del material rodant que circula sobre el sistema ferroviari de Catalunya, nou o remodelat, per tal d’autoritzar-ne la circulació, la incorporació al parc mòbil o la prestació de serveis. El material mòbil que es controla és: TMB ...... 162 trens + 7 tramvies ...... 19 tramvies TRAMBESOS ...... 18 tramvies RENFE ...... 256 unitats FGC...... 84 unitats Així com tot el nou material rodant que s’incorpori al sistema ferroviari de la Generalitat de Catalunya. Pla de lluita contra el frau.

FGC 2013 2012 24 Trens tracció elèctrica Línia de Barcelona sèrie 113 (ALSTOM) – Vallès

Línia de Barcelona Amoladora de carrils d’ample Línia de Barcelona – – Vallès i Llobregat intercanviable Vallès - Anoia Tren amb destinació al metro Línia de Barcelona – de Panamà Vallès Locomotora Alsthom (tren Línia de Llobregat – prototipus en proves) Anoia

Rodalies de Catalunya 2011 2010 Trens Civia de la sèrie 465 10 cotxes (2 trens) 90 cotxes (18 trens) Transport ferroviari de viatgers. Autoritzacions. 5 METRO Revisió general de bogies i 2013 2012 2011 2010 2009 canvis de rodes

L1. Trens de la sèrie 4000 15 cotxes (2 trens) 15 cotxes (3 trens) 10 cotxes (2 trens) 10 cotxes (2 trens) 5 cotxes (1 tren)

L2. Trens de la sèrie 9000 30 cotxes (6 trens) -

L3. Trens de la sèrie 2000 20 cotxes (4 trens) 5 cotxes (1 trens)

L3. Trens de la sèrie 3000 5 cotxes (1 trens) 20 cotxes (4 trens) 10 cotxes (2 trens) 5 cotxes (1 tren) L3. Trens de la sèrie 5000 - 10 cotxes (2 trens) L4. Trens de la sèrie 2100 10 cotxes (2 trens) 10 cotxes (2 trens)

L5. Trens de la sèrie 5000 35 cotxes (7 trens) 25 cotxes (5 trens) 5 cotxes (1 tren) L11. Trens de la sèrie 500 - 5 cotxes (1 tren)

Remodelació de caixa 2013 2012 2011 2010 2009 L1. Trens de la sèrie 4000 5 cotxes (1 tren) 25 cotxes (5 trens) 35 cotxes (7 trens) 15 cotxes ( 3 trens) 10 cotxes (2 trens) L3. Trens de la sèrie 3000 15 cotxes (3 trens) 30 cotxes ( 6 trens) 15 cotxes (3 trens)

Canvi funcionalitat de 2013 2012 2011 2010 2009 portes L1. Trens de la sèrie 4000 25 cotxes (5 trens) 35 cotxes (7 trens) 15 cotxes ( 3 trens) 10 cotxes (2 trens) L3. Trens de la sèrie 3000 15 cotxes (3 trens) 20 cotxes ( 4 trens) L4. Trens de la sèrie 2100 75 cotxes (15 trens) L11. Trens de la sèrie 3000 15 cotxes ( 3 trens)

Altes de circulació a trens 2013 2012 2011 2010 2009 nous a la xarxa de TMB

L9. Trens de la sèrie 9000 30 cotxes (6 trens) 25 cotxes ( 5 trens) 55 cotxes (11 trens) L11. Trens de la sèrie 500 15 cotxes (3 trens) Grup de treball tècnic de seguretat ferroviària. 6

Aquest grup es va crear a finals de l’any 2012 per a fomentar l’intercanvi de coneixement i experiències entre els diferents agents que intervenen en l’explotació dels serveis ferroviaris a Catalunya, i afrontar problemàtiques comunes en relació amb la seguretat ferroviària.

Està format per les entitats i empreses gestores de les infraestructures i dels serveis ferroviaris i es reuneix amb una periodicitat trimestral per analitzar conjuntament tots els aspectes que afecten a la seguretat ferroviària i definir uns criteris generals pels sistemes de gestió de la seguretat, el personal de conducció i el material rodant. Transport ferroviari de viatgers. Servei regionals. 7

Corredor Vilafranca: Nova estació d’altes prestacions a Vilafranca. El Trajecte Vilafranca - Barcelona es podrà fer en uns 22 minuts. Corredor Vilanova: Quadruplicació de via entre Gavà - Serguerar i Viladecans. Permetrà un estalvi de temps de fins a 9 minuts. Corredor Manresa: Túnel de Montcada i quadruplicació de via entre Sabadell i una nova estació d’intercanvi entre les línies R4 i R8. Permetrà un estalvi de temps de viatge de 15 minuts. Corredor de Vic: Duplicació de via entre Montcada i Vic. Permetrà un estalvi de temps entre Barcelona i Vic de 20 minuts. Corredor de Girona: Noves estacions d’altes prestacions a l’aeroport de Girona, Girona i Figueres. Es podrà viatjar entre Barcelona i l’Aeroport de Girona en 30 minuts. Corredor : Duplicacions de via entre Blanes i Maçanet. Permetrà incrementar fins a quatre expedicions per hora i sentit. Via d’ample mixt entre el nus de Castellbisbal i Vila-seca – Reus. Nou tram de via doble d’ample estàndard i apte per circular a 200 km/h, entre Vandellòs i . Substitució de l’ample ibèric per ample estàndard en la via doble des de Vandellòs fins a Castelló, inclòs el ramal de Tortosa. Connexió de la variant del Corredor Mediterrani per accedir a Tarragona, mitjançant un tercer fil. Ramal en ample ibèric des de l’estació de Tarragona fins a PortAventura. Noves estacions de Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant situades sobre la traça de la variant del Corredor Mediterrani. Implantació de circulacions de trens des de i cap a les Terres de l’Ebre amb Barcelona mitjançant la connexió de la variant del Corredor Mediterrani amb la línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona. Servei de rodalies de Regió Metropolitana de Barcelona 8 Servei de rodalies de Regió Metropolitana de Barcelona 9

Duplicació de la línia entre les estacions d’Arenys de Mar i Blanes Actuació operativa l’any 2020. Nou accés a l’aeroport en doble via entre l’estació intermodal del Prat i l’aeroport.Actuació operativa l’any 2015. Duplicació Montcada-Vic on es preveu que pugui estar operatiu al 2020 el tram entre Montcada i la Garriga. Túnel de Montcada. Cal fer la previsió que al 2020 també pugui estar operativa. Nova línia Castelldefels, Cornellà, Zona Universitària prevista per al 2020. Nou traçat a l’Hospitalet de Llobregat. Actuació operativa l’any 2020. Remodelació de l’estació de l’Hospitalet de Llobregat. Actuació operativa l’any 2014. Perllongament a Terrassa i Sabadell dels FGC.Actuacions operatives l’any 2014 i l’any 2016. Nou sistema de seguretat i control de la circulació dels trens tipus CBTC a la línia Barcelona-Vallès de FGC. Reforma de les vies de l’estació de Pl. Catalunya de FGC. Nous serveis semidirectes entre Manresa i Barcelona reduint el temps de viatge entre 5 i 10 minuts. Increment de semidirectes en hora punta des de Ripoll a Barcelona. Millora del servei a Calella i l’Alt Maresme durant l’estiu en coordinació amb el servei d’autobús. Actuacions a les estacions per a la millora del confort, l’accessibilitat i la seguretat. Noves estacions (5) : Serguerar, Montmeló (circuit), Can Llong (Sabadell), Can Boada (Terrassa) i Vilafranca. Intercanviador Ribera – Salines: milloraria la correspondència de la línia Llobregat –Anoia i el Trambaix. Nova estació de Can Amat d’accés centres de treball i equipaments terciaris a Martorell. Intercanviadors i noves estacions a la línia R8 de Rodalies, entre Granollers i Martorell. Intercanviador de Martorell, punt de connexió entre les xarxes de Rodalies i FGC a la comarca del Baix Llobregat Aparcaments d’intercanvi a les xarxes d’FGC i Rodalies. Caldrà analitzar també els casos següents: Adaptació a tren tramvia de la línia Martorell-Igualada. Adaptació a passatgers i tren tramvia de la línia Manresa-Súria i Manresa-Sallent. Servei de rodalies de Girona. 10

La proposta de serveis de rodalia de Girona es conforma a partir de dues línies Blanes - Figueres i Maçanet - Portbou que permetria donar una freqüència de serveis de 60 minuts en el tram entre Blanes i Figueres i de 120 minuts envers Portbou amb la comunicació amb els serveis de rodalia de Barcelona a Blanes i Maçanet

S'estudiarà la viabilitat de la prolongació de la línia R1 de rodalies de Barcelona de Blanes a Lloret de Mar i la seva interconnexió amb els sistemes de rodalies ferroviàries de Girona i de la regió metropolitana de Barcelona.

Caldrà analitzar també la implantació d'un nou tren tramvia que donarà servei al corredor entre l'aeroport, Girona i Flaçà. Servei de rodalies del Camp de Tarragona. 11

Al Camp de Tarragona, en la primera fase s’aprofitarà una reconfiguració dels serveis regionals existents entre Tortosa i Barcelona per incrementar amb alguna nova expedició la relació Reus – Tarragona – Barcelona i conformar el primer servei de les rodalies de Tarragona entre Reus – Tarragona.

A partir d’aquí es preveuen serveis ferroviaris coordinats amb l’autobús i l’estudi de nous serveis ferroviaris entre Cambrils i el Vendrell sobre la línia ferroviària existent.

Caldrà analitzar també la implantació d'un nou tren tramvia del Camp de Tarragona ( TramCamp) Servei de rodalies de Lleida. 12 Per a la xarxa de rodalies de Lleida es preveu un increment del nivell de servei ferroviari en el corredor Lleida -Balaguer i Lleida - Cervera.

En el cas de les comunicacions amb les Borges Blanques i Almacelles es planteja que la millora de servei es dugui a terme mitjançant els serveis de transport per carretera mantenint en el cas de les Borges Blanques els serveis ferroviaris existents.

Es complementarà l’oferta ferroviària amb serveis d’autobús pel mateix corredor que permetran cadenciar l’oferta.

Per a garantir una coordinació eficient s’ubicaran les parades d’autobús el més a prop possible de les estacions de tren.

Caldrà analitzar també l’adaptació a tren tramvia de la línia Lleida-la Pobla i de la línia Lleida-Manresa. Taxi - VTC. 1

L’activitat d’aquesta àrea comprèn els següents punts:

14.500 autoritzacions Consell del Taxi. Comissions Territorials Àrees territorials de prestació conjunta /convenis de coordinació Desenvolupament de la Llei del Taxi Reglament emissores Règim tarifari

NOU DECRET SOBRE LES EMPRESES DE MEDIACIÓ DELS SERVEIS DE TAXI:

L’equip jurídic i la Subdirecció general d’Ordenació i Inspecció de la Direcció general de Transport i Mobilitat està treballant en la redacciód’un nou decret per a la mediació dels serveis de taxi.

L’objecte d’aquest Decret és determinar les condicions específiques de contractació i comercialització de serveis de taxi i el règim jurídic de les empreses de mediació.

Es fixen les condicions que han de complir les empreses de mediació, les regles de contractació i el règim econòmic (facturació del servei). Catàleg de les línies d’actuació per a la modernització del sector del taxi. 2

1. ORGANITZACIÓADMINISTRATIVA, SECTORIAL I TERRITORIAL 1. Estratègia pública d’impuls de les àrees territorials de prestació conjunta o fórmules de coordinació per racionalitzar l’ús de es llicències. Consolidació de Plans d’inspecció periòdics per al control de l’intrusisme. 2. Aprovació de reglamentació d’emissores de radio-taxi i del reglament general d’aplicació de la llei. 3. Limitacions de l’oferta de serveis: Estudi de diferents fórmules alternatives i de la seva viabilitat. 4. Consell del Taxi. Definició de criteris de representació sectorial.

2. ESTRUCTURA TARIFÀRIAI COSTOS 1. Simplificació de l’estructura tarifària. Racionalització del sistema de suplements. 2. Redisseny tarifes urbanes / interurbanes per evitar situacions anòmales. 3. Generalització de l’ús del taxímetre. 4. Actualització de la fórmula polinòmica de revisió de preus aprovada per la Comissió de Preus de Catalunya. 5. Elaboració d’un observatori de costos del taxi. Catàleg de les línies d’actuació per a la modernització del sector del taxi. 3 3. NOUS MERCATS I NOVES MODALITATS DE CONTRACTACIÓ 1. Extensió dels vehicles de 7 places a l’àmbit metropolità. 2. Millora de la participació del taxi en els desplaçaments del sistema sanitari. 3. Impuls de fórmules de participació en la prestació de transport públic en zones o franges horàries de baixa demanda. 4. Contractació prèvia: Estudi de la seva aplicació a supòsits concrets.

4. TECNOLOGIA, EFICIÈNCIAENERGÈTICA, MODERNITZACIÓ I QUALITAT 1. Incorporació de vehicles amb combustibles alternatius. Obtenció d’ajuts públics per la renovació de flotes 2. Extensió de sistemes de localització i posicionament (GPS/GPRS) per la gestió de flotes. 3. Coordinació amb el sistema d’emergències 112. 4. Web GENCAT del taxi. 5. Sistemes electrònics de pagament: Evolució i solució de possibles disfuncions.

5. SEGURETAT,FORMACIÓ I PROMOCIÓ 1. Millora de la formació en el sector. Especialment en idiomes i coneixement de l’entorn urbà. 2. Establiment de condicions o estàndards formatius mínims. 3. Aportacions a programes de formació. 4. Seguiment de programes de seguretat dels professionals en coordinació amb el Departament d’Interior i Entitats locals.

Transport de viatgers. Transport per cable. 1

El transport per cable és un mitjà de transport que es distingeix dels altres pel sistema de tracció.

Les instal·lacions de transport per cable a finals de 2012, sota el control del Servei de Coordinació i Gestió del Transport Ferroviari i per Cable, són un total de 138, desglossades de la manera següent:

6 funiculars 2 funiculars lleugers 8 telefèrics i telecabines 57 telecadires 65 teleesquís Relacions internacionals ferroviari i per cable. 2

Representant de la Generalitat al grup de treball tècnic de les Autoritats Europees de Seguretat de tramvia i metro

Representant de la Generalitat i del Ministeri de Foment a l’OITAF Membre del Comitè Executiu Membre del Comitè Director Membre del Grup d’Estudis IV d’Assumptes legals, administratius, econòmics i estadístics Membre del Grup d’Estudis VI d’Optimització de l’explotació de les instal·lacions de transport per cable

Representant de la Generalitat a l’ITTAB

Representant de la Generalitat al grup de treball tècnic CEN/TC 242 de la UE i del grup de treball tècnicAEN/CTN 58 d’AENOR Inventari d’instal·lacions. 3 Estacions d’esquí:

Vall de Núria Vallter 2000 La Molina PortAiné Boí Taüll Telecabines: 1 Telecadires: 2 Telecabines: 1 Telecadires: 3 Telecadires: 7 Telecadires: 1 Telesquís: 6 Telecadires: 10 Telesquís: 3 Telesquís: 6 Telesquís: 2 Masella Telesquís: 6 Tavascán Baqueira Beret Port del Compte Telecadires: 5 Espot Esquí Telecadires: 1 Telecadires: 19 Telecadires: 5 Telesquís: 8 Telecadires: 2 Telesquís: 1 Telesquís: 5 Telesquís: 10 Telesquís: 4 Telecabines: 1

Vall de Núria Vallter 2000 La Molina PortAiné Boí Taüll

Port del Compte Masella Espot Esquí Tavascán Baqueira Beret Inventari d’instal·lacions. 4

Telefèrics:

Port Montserrat Montjuïc Olesa-Esparraguera Estany Gento

Telefèric de Montjuïc Telefèric d’Estany Gento Funiculars:

Gelida (1924-1982) Tibidabo (1901-2007) Vallvidrera (1906-1998) Santa Cova (1929-2001) Montjuïc (1928-1992) Sant Joan (1918-1997)

Funiculars lleugers:

Santuari de Queralt Cala Giverola

Funicular de Gelida Funicular de del Tibidabo