> Òrgan d’expressióCataluny de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2013 · núm. 146 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.orga

Totes juntes, avancem! Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/) Disseny: Roser Arques Morueta

Dipòsit legal: B 36.887-1992 Dipòsit Legal:PM 1.177-2005 > Òrgan d’expressió delesCGTBalearsiCatalunya ·núm. 146·Gener2013 Totes juntes, Totes juntes, avancem! 0,50 euros·www.cgtbalears.org ·www.cgtcatalunya.cat

Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/ EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - [email protected] Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Editorial Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 [email protected]

SECRETARIAT PERMANENT 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA Cal recuperar la CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 - [email protected] Tel. 933103362. Fax 933107110 democràcia directa FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, i construir la Estalvi i Entitats de Crèdit • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració sobirania popular Pública (FAPC) Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn a democràcia real està segrestada. no necessitem falsos intermediaris, sinó Tel. 933103362. Fax 933107110 LTenim una farsa anomenada “de- recursos i eines col•lectives que fomen- FEDERACIONS COMARCALS mocràcia participativa” basada en un tin activament la participació política de Anoia vot cada quatre anys. Una democràcia totes les persones en els assumptes Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · [email protected] segrestada per la banca, la patronal, comuns. els lobbies mediàtics i els polítics al seu Hem de cridar ben alt a qui diuen ma- Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 servei, un fet que ara es veu incrementat nar-nos que no, que desobeirem les se- [email protected] Tel. 977340883. Fax 977128041 amb el segrest de la sobirania popular ves imposicions injustes, com la de pa- portat a terme per la Troica i els mercats gar el seu deute, i que defensarem els Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - financers i executat amb el consenti- drets col•lectius: l’habitatge, l’educació, [email protected] Tel. 933779163. Fax 933777551 ment i la col•laboració de la majoria dels la salut, l’ocupació, la participació de- Comerç, 5. 08840 Viladecans partits polítics, contribuint entre tots a mocràtica, la cultura... Hem de construir [email protected] l’empobriment progressiu de la majoria i consolidar un procés que permeti que Tel./fax 93 659 08 14 de la població. els responsables de la crisi deixin de Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Portem mesos d’intenses mobilitzacions ser impunes, perquè els piròmans que Tel. i fax 977660932 en tots els sectors socials, comprovant han provocat la nostra crisi no siguin [email protected] dia a dia que no pot haver-hi demo- recompensats i comencin, en canvi, a Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cràcia quan les institucions que diuen ser jutjats. [email protected], tel. i fax 933831803 representar-la es mouen per interessos Volem recuperar la responsabilitat so- Garraf-Penedès que no són els de la majoria. Perquè no bre el nostre propi futur sense acceptar Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected] tenim res que parlar amb un poder que imposicions, per a dir-los a qui tenen se- Tel. i fax 938934261 ha demostrat sistemàticament ser cec, grestada la democràcia que ha arribat el sord i mut a justes i concretes deman- moment d’anar-se’n. Hem de construir Nota: l’autora del muntatge fotogràfic de la Unió 38 baixos, 08302 Mataró - [email protected] des d’igualtat i justícia social. Per això un procés de participació directa obert portada del número 145 del Catalunya/Papers és Tel. i fax 937909034 és una necessitat inaplaçable rescatar en el qual determinem i engeguem les Pepa Vives. Vallès Oriental a la política d’un règim econòmic insos- eines de participació i mecanismes jurí- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - [email protected] tenible i depredador: el sistema capita- dics i polítics que necessitem per a ga- Tel. 935931545. Fax 935793173 lista.Amb la mobilització social hem de rantir que les decisions col•lectives si- Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS posar en el centre la recuperació de la guin completament efectives i realment Girona sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de democràtiques. Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 la democràcia, la de veritat, la de base, Hem de negar-nos a acceptar la por, la Girona [email protected] la que dona veu i participació real a la impotència i la desorientació sorgides Tel. 972231034. Fax 972231219 gent. Hem creat nombrosos processos de la reducció de la política a l’economia Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 - de lluita, espais de participació i discus- i les seves conseqüències feixistes, [email protected] sió en les xarxes i en les places, en els xenòfobes, racistes i masclistes. I bus- Tel. 973275357. Fax 973271630 barris i en els centres de treball, i hem car una sortida col•lectiva. Camp de Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici portat a terme iniciatives que volem se- Convidem a totes les persones que 2, 3a Planta, 43005 Tarragona guir desenvolupant des de baix, sense vulguin acompanyar-nos a dir prou! i a [email protected] Tel. 977242580 i fax 977241528 dreceres i pas a pas. continuar aquest camí per a rescatar la Perquè creiem que el temps de les de- democràcia directa i construir la sobira- FEDERACIONS LOCALS cisions preses per uns pocs ha acabat; nia popular. Barcelona Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona perquè, enfront de qui volen deixar- En defensa del drets laborals i socials, [email protected] nos sense futur, tenim els mitjans i la de la justícia i la llibertat, tots i totes som Tel. 933103362. Fax 933107080 intel•ligència col•lectiva per a decidir i necessàries, en el camí d’una societat Berga Balç 4, 08600 construir la societat que volem; perquè llibertària. [email protected] Tel. 938216747 Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Manresa [email protected] Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles sempre esquivant amb dignitat els cops que donen Rubí els de dalt, Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de assegurant als seus veïnats que el món encara pot gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. canviar 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: [email protected], si primer canviem aquell que en el espill ens surt Rosellò 10, 08207 Sabadell - [email protected] Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre davant.” [email protected] Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: [email protected] 745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. Llengua d’Atupa Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - [email protected] Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, [email protected], cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. [email protected] Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” [email protected] Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort Pl. Major 5, 25560, Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. [email protected] Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Gener de 2013 La Reforma REPORTATGE Laboral del 2012 Un nou sistema de relacions laborals s’està instal·lant ens ha submergit en el cor d’un sistema democràtic representatiu en un caos convertit en una autèntica farsa al servei del capital organitzat

El nou model de Relacions Laborals que ens imposen: La voladura (des) controlada de Drets Fonamentals

muta per l’interès privat empresarial. a matar, el contracte a l’estil agent Desiderio Martín La primera conclusió “democràtica” 007, contravenint el Conveni 158 de és la creació d’un ordre social i polític, la OIT. (Baylos-2012). absolutament desigual. Els acomiadaments en les Adminis- Pretenc reflexionar en aquest arti- La segona és conseqüència de la pri- tracions Públiques es sustenten en “el cle sobre el nou model de relacions mera, la realitat antidemocràtica de la cop d’estat anticonstitucional” infrin- laborals imposat pel PP, sobre Reforma Laboral, situant-nos en una git en la reforma de l’article 135 CE l’abast i conseqüències dramàti- situació en que el principi despòtic de (1), el qual exigeix l’equilibri pressu- ques que el mateix tindrà en varies l’empresari, es converteix en font de postari i financer (2), trobant-se aquí generacions d’assalariats i assala- creació del Dret. la base i la causa de l’acomiadament riades. El sistema de drets, intervenció de en les AAPP, quedant sotmès a aquest No és un model conjuntural per a una l’Administració en els ERO, és a article el principi bàsic de l’estat so- situació que no és conjuntural (ente- dir, el control per part de l’Estat en cial, dels serveis públics i inhabilitant nent per aquesta, aquella que desapa- l’extinció del contracte, desapareix l’estat social i de dret. reix en un curt-mig temps), sinó que i queda a la simple voluntat empre- La pròpia “democràcia” atempta con- és estructural, és a dir, s’ha instal•lat sarial. L’Estat, ja havia renunciat en tra els seus pilars i principis constitu- en el cor d’un sistema democràtic re- la Reforma Laboral de 1944, al seu cionals i, atempta contra el principi de presentatiu, que ni tan sols ve obligat paper de vetllar per l’interès general, legalitat, de l’estat social, dels drets a guardar les formes clàssiques de al desaparèixer l’Autorització Admi- públics. representació. nistrativa de les Modificacions Subs- Qui triem per a defensar l’interès ge- La Llei, com norma general, base del tancials de les Condicions de Treball neral, el bé comú, perquè compleixin fonament democràtic, desapareix i (article 41 ET). Hem d’entendre que, i facin complir les normes que regei- l’excepció (no altra cosa és legislar des d’aquest moment, la voluntat em- xen la convivència social (Constitu- a força de Reial Decret), és a dir, el presarial disposa de l’erari públic per a ció, estat social i de dret), són qui fan legislar sense la participació de les traslladar treballadors a l’atur. lleis singulars i adopten polítiques que majories i minories parlamentàries, es La Llei, fins a aquest moment, exigia, només regulen la defensa de l’interès converteix en font normativa. davant l’extinció del Contracte de privat i la garantia jurídica d’una mi- Al desregular el component públic del Treball de manera unilateral per part noria (el Capital). Dret del Treball, l’estat renuncia al seu de l’empresari que existís: en primer Es tanca el cicle de les Democrà- paper essencial, que no és altre que lloc, una causa-motiu de la voluntat cies Representatives. La figura del vetllar per l’interès general i se subs- empresarial; en segon lloc que existís ciutadà/a, tal com la coneixem a la titueix pel poder privat de l’empresari: una forma determinada de conducta forma clàssica (ser ciutadà/na és ser * La Reforma Laboral en tot el refe- a l’acomiadament i, en tercer lloc un portador/a de drets), ja no és neces- rent a la flexilibitat interna i externa, control judicial, per a la revisió del sària i es constitueix un món autorita- per el tant el relatiu a l’ocupació i al mateix i d’aquesta manera, en justícia, ri i violent, no viscut per milions de ganismes Internacionals (FMI, BM, partits polítics, Administracions Pú- treball, desplaça el poder limitador de determinar si la causa és real o no, és persones. OCDE, Comissió Europea, BCE, Re- bliques, etc. i finalment, la inutilitza- l’Estat i amplia els poders empresa- justa o no i, si la forma s’adequa al El món, on les relacions socials es serva Federal, etc.) com representants ció d’allò públic (educació, sanitat, rials de manera desorbitant (discrecio- procediment o, simplement ens tro- configuren des del poder autoritari de del (des)ordre econòmic, social i polí- dependència, ocupació, mobilitat, nalitat empresarial). bem davant un acte il•lícit. l’antic règim absolutista i despòtic, tic, serien els “nous senyors feudals” medi ambient, educació, llibertats pú- * El “ius variandi” de l’empresari, és En el nou (des)ordre polític jurídic, on el mercat i els seus “mercaders” que gestionen l’autoritat “ inqüestio- bliques), igual que la incivilitzatòria a dir, la capacitat jurídica que aquest el control i la suficiència de la causa representen l’autoritat “sagrada” (rei, nable del mercat”. reforma Laboral representen la re- té per obrar, substitueix al interès ge- queden inhabilitats. El lliure desisti- senyor-sobirà en l’antiguitat) i, les S’han trencat, per innecessàries, les glamentació autoritària d’aquest nou neral, és dir, l’interès general es trans- ment empresarial, és la llicència per Agències de “Qualificació” i els- Or mediacions socials: sindicats, ONGs, (des)ordre. La flexibilitat en l’entrada: El Contracte en l’entrada al mercat de treball El nou contracte per a empreses de fins a 50 treballadors i els contractes de formació i aprenentatge

La discrecionalitat de la qual es dota atès des de la norma, és a dir des de treballador permeabilitzant durant 1 any. I se’ls finança: Incentius fis- A més dels Incentius fiscals si la a l’empresari a l’hora de disposar del l’origen de la seva relació contrac- tot el recorregut del mateix, les con- cals als empresaris per aquest tipus contractació es fa amb: contracte de treball, elimina qualse- tual, en l’accés a la tutela judicial, dicions contractuals: salaris, condi- de contractes: • Joves entre 16 i 30 anys: bonifica- vol vestigi del caràcter tuitiu del dret creant una inseguretat jurídica plena cions de treball, drets i llibertats. • Primer contracte i amb menor de cions en la quota empresarial de la laboral cap al treballador. en el treball. El nou contracte per a empreses de 30 anys: 3.000€. SS, durant tres anys. La funció político-jurídica del dret La unilateralitat i la lliure voluntat fins a 50 treballadors: exigeix que si- • Aturats beneficiaris de prestació • Majors de 45 anys: bonificacions laboral, és guardar, defensar i prote- empresarial, disposa de tal mane- gui indefinit (¡¡¡), a jornada comple- contributiva: deducció fiscal per un en la quota empresarial de la SS, du- gir a la part més feble de la relació ra del contracte, que fa possible ta, es realitzi per escrit en un model import equivalent al 50% de la pres- rant tres anys. salarial, el treball, el qual es veu des- l’anul•lació de la voluntat lliure del concret i amb un període de prova de tació pendent. Conseqüències d’aquest contracte:

Gener de 2013 3 REPORTATGE

• Es converteix en un contracte a massiva, la societat admet el frau del 2n any. sense que aquestes “ajudes públi- cost de la mà d’obra i a la major o terme. com el comportament davant el • Reducció de totes les cotitzacions: ques” hagin servit, i possiblement menor rigidesa en la contractació. • Possibilitat d’extinció a discrecio- creixement necessari de l’economia fins al 100% empreses menys de 250 no serviran, per a assegurar efectes És el cicle de l’economia “pàtria” nalitat empresarial. I finalment, es dota a l’empresariat i 75% en empreses de = o + treba- en la creació d’ocupació, ni tan sols qui explica que es creïn o des- • Acomiadament lliure (sense causa) d’absoluta seguretat jurídica. lladors. en la reducció d’ocupació de forma trueixin ocupacions, perquè la mo- i indemnització 0. Les altres maneres miserables de Les conseqüències (devaluació so- duradora ni en la de la contractació dalitat de la “temporalitat”, com una El perquè d’aquest contracte, retòri- contractació, les trobem en els Con- bre el preu total o costos salarials) temporal. cosa volàtil, fràgil i fàcilment pres- ca i literatura falsa i ideològica a tractes de formació i aprenentatge. es traslladen a la cadena dels in- Des de l’existència de models de cindible, es va instal•lar des del pri- part, és produir una rebaixa salarial Les seves característiques: gressos (cotitzacions i impostos relacions laborals democràtics (Es- mer moment del model democràtic massiva, és a dir una devaluació dels • Menors de 30 anys fins que la taxa directes), doncs les reduccions de tatut dels Treballadors), la major o de relacions laborals en “la cultura” preus de la mà d’obra, que permetin d’atur baixi al 15%. quotes en els contractes a càrrec de menor contractació, en relació amb empresarial, ja que la norma descau- competir en costos a tota la classe • Poden ser contractats fins a 3 anys la Tresoreria General de la Segure- el major o menor volum d’ocupació, salitza el contracte i l’ordinari queda empresarial d’aquest país. per a una activitat i després fins a al- tat Social, més els incentius fiscals, igual que la creació o destrucció de ferit de mort, fins a assistir al seu so- Una altra conclusió clara, es lega- tres 3 per a altra activitat. només tenen com objectiu disminuir les ocupacions, en el model produc- terrament en la Reforma de la Llei litza el frau empresarial de manera • Treball efectiu fins al 85% a partir el cost de treball per als empresaris tiu “espanyol”, és aliena al preu del 3/2012 . La Llibertat absoluta del Capital per a prescindir de les persones assalariades

La crisi de les ocupacions actuals, no sa majoria, per a convèncer-nos que del seu nivell d’ingressos o vendes. les pèrdues i els contractes afectats a examinar les causes invocades és conseqüència de regulacions nor- no existeix sortida a aquesta “crisi”, En tot cas, s’entendrà que la dismi- per l’extinció. per a justificar la finalització de la matives rígides, inflexibles amb la sinó és amb una recuperació i incre- nució és persistent si es produeix * S’elimina qualsevol referència a relació de treball i totes les altres llibertat d’actuació unilateral del ca- ment de la taxa de guany del capital. durant tres trimestres consecutius”. la connexió entre la causa i la neces- circumstàncies relacionades amb el pital, així es ven en l’argumentació La flexibilitat imposada durant la Fins a ara, es necessitava la demos- sitat de dur a terme les extincions, cas, i per a pronunciar-se sobre si la ideològica justificativa de la Llei permanència en la relació laboral, no tració o motivació de la causa: que deixant-lo solament a l’arbitri de finalització estava justificada. 3/2012 de Reforma del Mercat seria possible, de no existir la “quasi fos real, permanent en el temps, és a l’empresari, invalidant inclusiva- Art. 9.2: 2. A fi que el treballador no de Treball […“l’estabilitat (en absoluta llibertat” de prescindir de dir, no conjuntural i, que fora neces- ment, una màxima o principi dels estigui obligat a assumir pel seu sol l’ocupació, es refereixen), pot te- milions i milions d’assalariats/des, sària per a la viabilitat o continuïtat contractes, que el nostre Codi Civil compte la càrrega de la prova que la nir també un costat negatiu quan, a costos avui molt rebaixats, encara de l’activitat. estableix: “Article 1.256 del Codi seva terminació va ser injustificada, al ser el risc d’acomiadament molt que l’element polític determinant, La nova situació, li dóna la volta i, Civil: “La validesa i el compliment els mètodes d’aplicació esmentats reduït, es desincentiva l’esforç i és el primer factor: la voluntat del es constitueix la subjectivitat em- dels contractes no poden deixar-se a en l’article 1 del present Conveni es genera una excessiva resistèn- treballador/a ha estat primer canvia- presarial com font normativa: La l’arbitri d’un dels contractants”. haurien de preveure una o altra de cia a l’adaptació a les noves ne- da (no hi ha ocupació si l’empresa subjectivitat empresarial objectiva Què exigeix la Llei, davant les següents possibilitats, o amb- cessitats. Aquest tipus d’estabilitat no va bé), per a que amb posteriori- és el supòsit sobre el qual opera la l’extinció del Contracte de Treball dues: té bastant que veure amb el cost i tat -és el que consagra la llei 3/2012 causa econòmica. S’elimina qualse- de manera unilateral?: a) incumbirà a l’empleador la càrre- marge de decisió empresarial en de RL-, “imposar-li” que prescin- vol referència a la rellevància que té * Una causa-motiu de la voluntat ga de la prova de l’existència d’una l’acomiadament, que a Espanya és dir d’ell, o rebaixar el preu del seu aquesta situació, és a dir el fet d’un empresarial. causa justificada per a la finalit- relativament més car i limitat que en treball, és l’única sortida d’aquesta acomiadament col•lectiu, en relació * Una forma determinada de con- zació, tal com ha estat definida en països del nostre entorn”…]. situació desagradable i dolorosa que amb el manteniment de l’ocupació ducta a l’acomiadament. l’article 4 del present Conveni; La crisi de les ocupacions, solament ningú vol. (dret i bé essencial) i, d’aquesta * Un control judicial per a la seva b) els organismes esmentats en obeeix a que el capital i els sistemes És en aquest esquema ideològic on manera s’exclou el control judicial, revisió. l’article 8 del present Conveni esta- polítics globals (FMI, UE i BCE) i s’encaixa la llibertat absoluta per a és a dir la tutela necessària davant La RL 3/2012, es’emporta per da- ran facultats per a decidir sobre les els estats nacionals, amb indepen- l’acomiadament per part Empresa- aquesta acció, doncs al jutge no li vant normes o convenis internacio- causes invocades per a justificar la dència del color del govern de torn, rial. L’art.51.1 ET diu ara: “S’entén és donat revisar la idoneïtat de tal nals que, són aplicables en l’Estat finalització tenint en compte de les que els representen, els sustenten i que concorren causes econòmiques mesura (el fet d’acomiadar), doncs Espanyol: proves aportades per les parts i de imposen amb comandament autori- quan dels resultats de l’empresa la simple i pura subjectivitat empre- Art. 4: “No es posarà final a la re- conformitat amb els procediments tari, han estat capaços de transmutar es desprengui una situació econò- sarial, objectiva la causa. lació de treball d’un treballador tret establerts per la legislació i la pràc- les consciències i, en conseqüència mica negativa, en casos tals com Conseqüències pràctiques: que existeixi per a això una causa tica nacionals”. les voluntats, de milions i milions l’existència de pèrdues actuals o * S’amplia el supòsit en que justificada relacionada amb la seva Art. 9.3: “En els casos en que de persones assalariades la immen- previstes, o la disminució persistent les empreses poden utilitzar capacitat o la seva conducta o ba- s’invoquin per a la finalització de l’acomiadament com mera mesu- sada en les necessitats de funcio- la relació de treball raons basades ra preventiva (ja legislat en la Llei nament de l’empresa, establiment o en necessitats de funcionament de 35/2010), eludint la utilització servei”. l’empresa, establiment o servei, els d’altres mecanismes de gestió de Art. 8: “El treballador que conside- organismes esmentats en l’article 8 l’empresa. ri injustificada la finalització de la del present * S’eludeix la connexió que hi ha seva relació de treball tindrà dret a Conveni estaran facultats per a ve- entre “aquestes pèrdues o reducció recórrer contra la mateixa davant rificar si la terminació es va deure d’ingressos” i, el nombre i la indivi- un organisme neutral, com un tribu- realment a tals raons, però la me- dualització dels llocs de treball que nal, un tribunal de treball, una junta sura per a que aquests organismes són objecte d’amortització, el que d’arbitratge o un àrbitre”. estaran facultats també per a deci- significa inseguretat jurídica al no Art. 9.1: “Els organismes esmentats dir si aquestes raons són suficients fixar-se en mòduls entre el volum de en l’article 8… estaran facultats per per a justificar la terminació haurà de determinar-se pels mètodes d’aplicació esmentats en l’article 1 d’aquest Conveni”. Entre altres, la Sentència del TC 22/1981, defineix sobre la base de l’article 35 CE, diversos principis de legalitat: 1. Dret a la igualtat en l’accés al treball. 2. No ser acomiadat sense causa justa. Per tant, deixar el contracte a l’arbitri d’una de les parts (empre- sari), vulnera el principi de legalitat. Es tracta no només que s’han can- viat les regles d’interpretació de la norma, sinó que S’HAN ACA- BAT LES REGLES i és aquí on l’acomiadament opera de mane- ra inexorable i no és possible que l’òrgan judicial verifiqui si el ma- teix és una mesura idònia, justifi- cada, proporcionada o racional, en relació amb la situació de l’empresa.

4 Gener de 2013 REPORTATGE

Llibertat absoluta per a l’acomiadament per part empresarial

Assistim a una redistribució de la homes i dones de qualsevol sector, de sector públic, és a dir, primer es va in- riquesa social, on convertida la ma- qualsevol activitat, tant del mercat utilitzar el sector públic sobre la base teixa en actius financers, se li retorna privat, com del sector públic. de les retallades i, ara, acomiadem en a la societat, al 90% de la població, Els anys de crisis-estafa des del 2008 primera instància al personal laboral en forma de deute. al 2011, es van dur per davant més de (ni més ni menys que 700.000 en totes La llei 3/2012 de Reforma del Mercat 3,5 milions d’ocupacions, sobretot en les Administracions Públiques i altres Laboral, en la Memòria justificativa el sector privat. I s’han fet amb legisla- 150.000 en Empreses Públiques), i, el i econòmica planteja… “l’estabilitat cions laborals sobre l’acomiadament, tercer pas, és atorgar a la gestió priva- (en l’ocupació, es refereixen), pot on aquest encara necessitava de da tot el que són drets fonamentals, ja tenir també un costat negatiu quan, l’autorització administrativa en els que aquí es troba una de les claus de la al ser el risc d’acomiadament molt col•lectius (CC.OO i UGT fonamen- recuperació de la taxa de guany —a la reduït, es desincentiva l’esforç i es talment, s’encarregaven de raciona- rendibilitat que ells requereixen-, dels genera una excessiva resistència a litzar i reestructurar sectors i empre- capitalistes. l’adaptació a les noves necessitats. ses a preus d’almenys 45 dies any), i Primer van venir a per tota la classe Aquest tipus d’estabilitat té bastant el 2012 va trencar l’espina dorsal del obrera amb la polítiques de “pau so- que veure amb el cost i marge de de- dret laboral, per tant es va fer sobre la cial”, després van venir a per la classe cisió empresarial en l’acomiadament, debilitat política de les persones assa- obrera amb les polítiques estructurals que a Espanya és relativament més lariades i deixa sense regles de joc al i “el que cal fer, encara que ens dol- car i limitat que en països del nostre treball: … de potes en el carrer, i amb gui”, i entre l’“hem viscut per sobre entorn”... 20 dies, i els jutges a callar… de les nostres possibilitats” i entre En el nou redactat de l’article 51.1 El 2012 podríem caracteritzar-lo com “el que cal fer perquè no hi ha altre ET, el que regula els acomiada- un moment d’inflexió, on la llibertat remei”, s’han carregat drets socials, ments col•lectius i individuals per de les persones i especialment de drets fonamentals, els serveis públics causes econòmiques, atorga als pa- les persones assalariades, ha estat i el que és de tots i totes i no cotitza a trons llicència per a acomiadar, al delimitada, encotillada i, en massa Wall Strett. més pur estil “agent 007” al servei ocasions, empresonada i reprimida, La classe obrera sembla tenir una des- de “la seva majestat el capital”, i diu precisament per defensar-la, i s’ha tinació, marcada en les agendes dels ara: “S’entén que concorren causes constituït la llibertat absoluta per als poderosos, cal crear les condicions econòmiques quan dels resultats de diners. La Reforma Laboral, igual que socials, polítiques, perquè la seva vida l’empresa es desprengui una situació la reforma de l’article 135 de la CE, sigui com va ser en el capitalisme econòmica negativa, en casos tals només atorguen seguretat jurídica a manchesterià. Assistim a una redis- com l’existència de pèrdues actuals o una minoria de la societat, representa- tribució de la riquesa social, on con- previstes, o la disminució persistent da pels diners (poder financer i poder vertida la mateixa en actius financers, del seu nivell d’ingressos o vendes. empresarial).Dinamitat l’estat de Dret se li retorna a la societat, al 90% de la En tot cas, s’entendrà que la disminu- i Social, per obra i desgràcia dels nos- població, en forma de deute. béns essencials (energia, transport, co- demà, no hi ha tornada enrere, i pen- ció és persistent si es produeix durant tres polítics (PSOE, PP, PNB, CIU i Nosaltres, assalariats i assalariades, municacions). Ens roben, ens estafen, sar que només la mobilització, el con- tres trimestres consecutius”. UPD), han trigat menys de quatre pensionistes, hipotecats/des, joves, ens espolien i sembla que encara es- flicte social, la ruptura de la pau social El resultat, des que la llei va entrar mesos (de juliol a octubre) a publicar persones depenents, empobrides, pa- perem o confiem que ha estat un mal són l’única possibilitat d’un futur, on en vigor en forma de decretazo (fe- el Reglament de la Reforma Laboral guem els seus deutes amb els nostres somni i que demà…Hem de despertar el repartiment de la riquesa social que brer 2012), ha estat la mort legal de amb un objectiu autocomplert: nete- diners robats dels salaris, de la sanitat, d’aquest malson i mirar-li als ulls i de entre tots i totes creguem, ha de ser su- més de 800.000 contractes, persones, ja de treballadors i treballadores del de l’educació, de la dependència, dels cara a la realitat, doncs no hi ha un ficient per a viure bé. El 14N i els Drets... menyspreats

La Reforma Laboral 2012 ens ha sub- mentalment, amb el comú, amb el Drets fonamentals, com el de Vaga, Generals Sectorials, i el problema Notes: mergit en un caos organitzat: milions de tots i totes: es privatitza la Sani- així com el dret a la tutela judicial, dels desnonaments s’ha convertit de persones són menyspreades pel tat però de debò i es permet la rea- és a dir a demanar justícia davant un en un problema polític de primer (1) Reforma antidemocràtica on les poder polític, bé estatal (govern del lització del negoci privat (milers i acomiadament, una sanció, un con- ordre… i, potser, només potser, mi- hagi, doncs el PSOE va pactar amb PP), bé global (govern de la Troica), milers de milions) a costa no només tenciós-administratiu… són simple- lers i milers de consciències saben i el PP fonamentalment, sumant-se i el poder econòmic, empresarial i de les ocupacions de diversos milers ment violats o impedits. Autoritats tenen en el cap que hem d’anar cap a al pacte totes les forces polítiques financer confia en la facilitat per a de treballadors i treballadores, sinó Autonòmiques, Locals i Generals, un altre sistema polític i social. Que parlamentàries amb excepció d’IU, acomiadar, baixar salaris, augmen- limitant la gestió de la salut, com si així com el Ministeri de l’Interior, hem de repartir la riquesa i el treball aquesta reforma constitucional a tar la intensitat en el treball, rendi- d’una mercaderia es tractés i, clar, es vanten de considerar “què és es- i que no hi ha tornada enrere i que, l’agost del 2011, seguint els criteris bilitzar i mercantilizar negocis fins la destrossa en quantitat i en qualitat sencial i què no ho és” i de ficar-te a més, hem de ser la majoria social de la Comissió Europea, el BCE i el ara vedats als mercats privats (sani- de la salut de la majoria de la gent esquirols, empreses i forces del “des- dels països europeus qui siguem ca- FMI. tat, transports, educació, dependèn- ja no és una amenaça, és una reali- ordre violentes”, per a impedir senzi- paços de frenar aquesta “socialitza- cia, etc.), per a devaluar de manera tat. Educació i Cultura segueixen el llament el dret de Vaga. I com és això ció de les pèrdues -en aquest cas és (2) Equilibri pressupostari d’obligat universal els costos de producció i mateix camí, només que aquests amb que vostè. demana justícia?... doncs robatori descarat- i privatització dels compliment per totes les AAPP, ge- tornar a quotes de competitivitat de un “valor afegit”, l’ideològic, on el pagui i si no, conformi’s amb la de- beneficis”. Confluir, cooperar és una neral, autonòmiques i locals, mar- la seva economia suficients per a la nostre sistema educatiu discriminarà cisió empresarial de que l’enviïn a la obligació social i ètica de totes les cant límits en el dèficit de cadascuna seva taxa de beneficis. en funció de la renda qui va a un ci- “merda”… classes socials salaritzades. En una primera anàlisi, i pot ser cle de coneixements i qui solament Aquesta primera anàlisi de descomp- d’elles per a 2012: el 1,5% per a les que en una segona i fins i tot una servirà per a ser “carn de canó”, és te de vaga per part dels poderosos, * Desiderio Martín és membre del Ga- AAPP Autonòmiques i el 0,5% de tercera, tot sembla indicar que la a dir, mà d’obra de reserva per a ac- es pot complementar amb la fractu- binet d’Estudis Confederal de la CGT les AAPP Locals. vaga general del 14N ja estava des- tuar en un mercat de treball que si bé ra social cada vegada més gran, és a comptada pel govern Merkel-Rajoy, mai ha estat lliure, ara és molt més dir, la desigualtat i la injustícia cada la Comissió Europea i el FMI. Els “menys lliure”. vegada arriba a més persones; la pre- drets són menyspreats pel poder po- Les rendes salarials, depreciades i carització i empobriment, la “bruta- lític, i sembla que tampoc vagin a robades des del poder legislatiu (Go- lització” de la majoria social per les ser frenades -almenys a curt termi- vern PP), com en pensions i en els polítiques terroristes, etc…, i aquí ni- les polítiques de robatori i espoli salaris de tot el sector públic, són ja ens trobem en la segona i tercera de salaris, d’ocupacions, de sanitat, també robades i disminuïdes en el anàlisi. d’educació, de cultura, de depen- mercat privat: la mitjana de pujada I la gent va comparèixer el 14N i no dència i de llibertat per als de baix. dels escassos convenis col•lectius poca. Mesurat en termes quantita- El primer impacte ha estat demoli- signats se situa en el 1,4%, quan tius, va parar en el sector industrial dor: destrucció d’ocupació pública l’IPC es troba en el 3,5% i, això, i distribució, els transports i altres, o d’empreses de dret públic, amb sense comptar els pactes col•lectius bastant més gent que el 29M. I la milers i milers d’acomiadaments (sense rang de conveni) que han sig- gent va sortir al carrer bastant més en Empreses Públiques, Ajunta- nat clàusules de baixada de salaris que el 29M, tant en els piquets de ments, Empreses concessionàries respecte als convenis sectorials; la ciutat, com en les manifestacions. dels Ajuntaments, Sanitat, Educa- intensitat (explotació) del treball ha És a dir , el grau de desafectació, ca- ció, Dependència, Cultura, Caixes augmentat molt significativament, breig i participació ha pujat i molt. d’Estalvi,... doncs s’està produint el mateix, amb I la gent ha sortit al carrer a centenars Els altres cops dramàtics tenen a gairebé 4 milions de treballadors de milers en defensa de la Sanitat Pú- veure amb el que és públic fona- menys. blica o de l’Educació i hi ha Vagues

Gener de 2013 5 TREBALL-ECONOMIA La banca és El PP amb la LOMCE fomentarà la competitivitat, la el rostre més privatització i la precarietat, l’adoctrinament basat en el responsable de la crisi econòmica neoconservadorisme i la religió, i la marginació del català El disbarat de Wert L’avantprojecte de la LOMCE aposta per menys assignatures, més concertada, més competitivitat, interins a dit…

en preparar l’alumnat per resoldre CGT Ensenyament proves i exàmens en totes les etapes educatives, com ja passa en 2 º de ba- txillerat de cara a la selectivitat. a Contrareforma educativa pro- Lposada pel Ministre Wert i el PP 4. Jerarquització dels (la LOMCE) suposa no solament un important pas enrere en el Sistema Centres Educatius. Educatiu sinó l’ampliació de la Com- petitivitat entre Centres i alumnat, El Consell Escolar deixa de ser òrgan l’ampliació dels Concerts, la priva- de decisió. L’article 127 diu textual- tització de serveis com la contrac- ment: «El Consell Escolar és l’òrgan tació d’interins, la retallada d’hores consultiu del centre...» i, per tant, en matèries i assignatures que fins s’impedeix als pares i a les mares, ara eren bàsiques, la introducció de així com als docents i a l’alumnat la la ideologia neoconservadora del PP seva participació en les decisions del i la permanència de l’adoctrinament Centre. ideològic… Es dota de molt més poder als Direc- tors, equiparant-los als gestors d’una 1. Recentralització Empresa. Es reforça l’autonomia dels Centres i la funció directiva, com a la del currículum per LEC. El Director o Directora podrà «tornar al bàsic». abandonar projectes educatius per centrar-se en el pressupost i complir Augmentar el percentatge de contin- amb les exigències de l’Administració. guts establerts pel Govern central que Article 132. «Competències del Di- fixarà el 65% dels currículums esco- rector…n) decidir sobre l’admissió lars en els territoris que tinguin llen- d’alumnes amb subjecció a l’establert gua cooficial i el 75% en aquelles que Dedicar així l’educació obligatòria a En aquest retorn al de sempre, es una família amb ingressos econòmics en aquesta llei orgànica i disposi- no la tinguin (actualment, és el 55% y preparar mà d’obra barata, flexible i dóna preponderància a Educació Fí- baixos. La qual cosa reflecteix la visió cions que la desenvolupin. o) aprovar el 65%, respectivament); així com les polivalent, dotada amb els coneixe- sica, Anglès, Llengua Castellana i de l’equip ministerial de Wert. l’obtenció de recursos complementa- competències bàsiques i els criteris ments instrumentals bàsics per acce- Matemàtiques; es retalla en Ciències No queda aquí la cosa. S’avança tam- ris.» d’avaluació. dir a un futur mercat laboral precari i Socials, Economia, Música, Plàstica, bé la via cap a FP a 3r d’ESO. Els estu- Elecció del Director; segons els arti- Reduir el nombre d’assignatures en constant rotació. El que Berlusco- Filosofia, Grec, Ciències, Psicologia, diants triaran algunes optatives i entre cles 133 i 135 se suprimeixen les de- i centrar la càrrega lectiva en uns ni va resumir amb el lema de les tres Tecnologia i desapareixen moltes dos nivells de matemàtiques. Després, cisions de Claustre i Consell Escolar i continguts mínims i bàsics, és el «is»: «Inglese, Internet, Impresa» assignatures sobre tot al batxillerat. en 4t, els itineraris cap a la FP o el serà l’Administració qui nomeni a dit que s’anomena en la terminologia (traduït aquí, aquest últim per «espe- També elimina Educació per a la Ciu- Batxillerat estaran «ben diferenciats» als Directors, ja que segons l’Article neoconservadora «tornar al bàsic». rit emprenedor»). tadania i els Drets Humans a primària establint una separació irreversible 135, punt 2; «La selecció serà realit- i a l’ESO la substitueix per Educació entre l’itinerari acadèmic i el profes- zada per una Comissió constituïda Cívica i Constitucional. Suprimeix tot sional. Com veiem és una restauració per representants de l’Administració el relacionat amb el reconeixement de de la LOCE de l’època d’Aznar: se- educativa i almenys un 30% de re- la diversitat en els models familiars i parar i segregar el més aviat possible. presentants del Centre, d’aquests úl- en l’orientació sexual, mentre inclou Itineraris que no condueixen a reduir tims el 50% serà del Claustre.» És a nous temes com el respecte a la vida l’abandonament i el fracàs escolar, dir l’Administració té fins al 70% de lligat als postulats de l’església catòli- com pretén fer-nos creure, sinó a eli- poder decisori en el nomenament del ca. minar progressivament la comprensi- Director. vitat i la igualtat d’oportunitats. Els Directors podran seleccionar pro- 2. Segregació classista fessorat a dit sense estar, si més no, de l’alumnat. 3.Cursa d’obstacles en Borses d’Interins i saltant-se crite- amb tres revàlides. ris normatius en el cas del professo- El segon principi que es desprèn rat funcionari. Article 122, apartat 4; d’aquest Avantprojecte és la filosofia El tercer eix sobre el qual pivota «…el director del Centre disposarà i la pràctica de segregar, seleccionar i aquesta reforma proposada per Wert d’autonomia per adaptar recursos classificar com més aviat a l’alumnat és convertir l’educació en una cur- humans a les necessitats del Centre no només mitjançant «itineraris» sinó sa constant d’obstacles i superació (…) a) Establir requisits i mèrits es- amb la doble titulació. Es crea un nou de proves i revàlides al final de cada pecífics per als llocs oferts de personal tram educatiu, la Formació Profes- etapa (Primària, ESO i Batxillerat), funcionari, així com els llocs en inte- sional Bàsica que substitueix als pro- apostant per un model d’ensenyament rinitat, en aquest cas podran rebutjar- grames de qualificació professional basat en la pressió de l’examen, da- se, mitjançant decisió motivada, la (PQPI) i que donen lloc a la titulació vant d’un model educatiu més centrat incorporació de personal procedent de «Tècnic Professional Bàsic». En- en les necessitats i motivacions de de les llistes centralitzades. b) Quan cara abans, en 2n d’ESO, els alumnes l’alumnat. És el que el PP entén per existeixi vacant i finançament adequat que hagin repetit dues vegades també «cultura de l’esforç» i «carrera meri- i suficient, proposar de forma moti- podran accedir a programes de Mi- tocràtica». vada el nomenament de professors llora De l’Aprenentatge i Rendiment, En comptes de buscar estratègies que, havent treballat en els projectes que duraran dos anys i substituiran a i formes de motivar i entusias- de qualitat, siguin necessaris per a la la diversificació curricular, que ara mar l’alumnat pel coneixement i continuïtat dels mateixos. arrenquen un curs després, en 3r. l’aprenentatge, es concep l’educació A més s’empeny a aquests progra- com un camí de penitència i sofri- 5. Concepció mes l’alumnat que tingui «situació ment, minat de proves i exàmens con- socioeconòmica desfavorable». Wert tinus, que converteix l’educació en un mercantilista de equipara així pobresa i poca capacitat autèntic viacrucis recuperant l’esperit l’educació. per a l’estudi i posa al mateix nivell les tardofranquista de la «lletra amb sang dues realitats, la de tenir moltes difi- entra». El problema afegit és que El cinquè element d’aquesta nova cultats en els estudis i menor capacitat s’acaba estudiant el que s’avalua i es contrareforma educativa augmenta per seguir les classes, amb viure en centra el temps i els esforços docents l’autonomia dels Centres, fomenta la

6 Gener de 2013 TREBALL-ECONOMIA

seva especialització i exigeix la rendi- 6. Finançament 7. Foment del negoci l’especialització dels Centres Educa- contrareforma educativa que vol esta- ció de comptes. Es pretén sotmetre els educatiu. tius Públics de Batxillerat en funció de blir un model escolar elitista i discri- centres educatius a les exigències del segons els resultats. les modalitats establertes en aquesta minatori. Amb aquesta enèsima nova mercat, especialment a la competitivi- llei, a fi que aquestes Administracions ‘Ley Orgánica para la Mejora de la Finalment, es complementen la re- tat, establint proves externes a nivell Aquest eix està profundament relacio- puguin programar una oferta educati- Calidad Educativa’, el PP vol tornar nat amb el cinquè element , el «paga- surrecció d’aquestes velles recep- nacional, per oferir una classificació va ajustada a les seves necessitats.» És a l’antiga llei d’educació de l’època ment per resultats». Es tracta d’aplicar tes tardofranquistes amb el setè eix, de col•legis segons els seus resultats. a dir que se seguiran suprimint moda- d’Aznar, aprofundint encara més en reforços i incentius als centres, no ja l’anomenada «nova gestió». És a dir, Per tal de que els «clients» puguin litats de Batxillerat en la Pública, de aquest procés de privatització, segre- en funció de les necessitats del centre gestionar els centres públics segons comparar i triar aquell que més avan- cara a oferir-los a la xarxa concertada. gació i desmantellament de l’educació i del seu alumnat, sinó d’acord amb les receptes de l’empresa privada, mi- tatges competitius els aporti als seus CGT exigeix la retirada d’aquesta pública. els resultats que obtenen en aquestes tjançant una major autonomia finance- fills i filles en el futur mercat laboral. avaluacions. En definitiva, condicio- ra que requereixi de fonts de finança- L’article 122.4 diu «El projecte nar el finançament públic als resultats ment privades davant la insuficiència educatiu de qualitat podrà suposar obtinguts, mitjançant els contractes- del finançament públic. Finançament l’especialització dels centres en els programa o altres fórmules similars. extern de patrocinadors que imposen CGT davant la àmbits curricular, funcional o per ti- Això suposa la competència oberta els seus logotips i exigències, intro- pologia d’alumnat, i comprendre, en- entre centres que lluitaran per tenir duint els interessos privats i mercan- inauguració del TAV fins tre altres coses, actuacions tendents a els millors alumnes o els millors re- tils a l’educació pública, així com la l’excel•lència, a la formació docent, sultats per no perdre els recursos de «professionalització» de la direcció, la frontera francesa a la millora del rendiment escolar, l’Administració. Segons l’article 144 com gerents o directius professionals a l’atenció de l’alumnat…» Segons sobre avaluacions generals de diag- especialitzats en gestió empresarial i es va inaugurar i que ara està deserta, això es podrà segregar als alumnes Seccions sindicals de nòstic desapareix la referència expres- de recursos humans de manera «efi- tot i que va costar una milionada. en diferents tipus de Centres. El que CGT a Renfe i Adif sa a la prohibició de realitzar classifi- cient» i amb rendibilitat econòmica. Aprofitem per denunciar el Pla de ra- remet als Centres d’Excel•lència de la cacions de Centres i a la publicació de Es legalitza el finançament als centres cionalització del transport ferroviari Comunitat de Madrid aprovats per Es- les mateixes.»Les accions de qualitat concertats que segreguin alumnat per recentment aprovat pel Govern del peranza Aguirre. Serà l’Administració l 8 de gener s’inaugurava, per fi, educativa, que hauran de ser compe- sexe, malgrat tenir sentències judicials PP, on se suprimeixen fins a un 25% qui posarà els requisits a cada centre. la línia ferroviària d’ample inter- titives, suposaran per als Centres edu- del Tribunal Suprem en contra. Els ci- E de trens regionals a l’estat espanyol: La supressió del punt 2 de l’article 140 catius l’autonomia per a la seva exe- cles de Formació Professional Bàsica nacional (UIC) Barcelona-Figueres que enllaça amb la línia francesa i vies en mal estat i amb traçats anti- permet que les avaluacions externes cució, tant des del punt de vista de la «es podran concertar amb caràcter quats, horaris inadequats, material no puguin fer classificacions d’alumnes gestió dels recursos humans com dels preferent» (Article 116.6). S’exclou el traçat de l’alta velocitat que porta a Saragossa i Madrid. La nova línia d’acord amb la explotació o manca i centres en un llistat públic. La qual recursos materials i financers». de l’Educació Bàsica al primer i se- d’estudis seriosos de mobilitat, són cosa permetrà fer valoracions indivi- Es busca ajustar el pressupost a tots els gon cicle d’Infantil, al Batxillerat, als ferroviària a Figueres té característi- ques diferents a la de l’AVE Madrid- alguns dels factors provocats per duals dels alumnes, de manera que Centres, a partir de la qual cosa se’ls Graus Mitjans i Superior de Forma- “nostres governants” i que ells ma- en aquest mercat competitiu les es- ofereix una sèrie d’incentius o càstigs ció Professional i al Règim Especial. Barcelona: la seva velocitat màxima serà menor que la primera, ja que ad- teixos aprofiten per suprimir trens i coles es fan més selectives, rebutjant depenent dels resultats obtinguts. Els D’aquesta manera s’afavoreix la seva met el trànsit de mercaderies. En rea- substituir-los per autobusos, deixant l’alumnat que presenti més dificultats Centres es poden finançar amb activi- privatització. litat el tram de via que s’inaugura és sense servei ferroviari a la població i que pugui fer baixar els seus resultats tats en el seu espai o cedint-los. Sobre el Batxillerat, l’apartat 7 el primer tram del necessari Corredor de les mitjanes poblacions i zones i la seva posició en la classificació del Com podeu observar molts d’aquests que s’afegeix a l’article 121 de Mediterrani que els governs del PP i rurals. rànquing de resultats d’aquestes ava- plantejaments estan també en la LEC la LOE diu textualment «Corres- del PSOE es resisteixen a construir, CGT també denuncia la nova pujada luacions. catalana del quatripartit. pon a l’Administració promoure tram que ha de donar un important de tarifes, que en el servei de Mitjana impuls al tràfic de mercaderies per Distància (regionals, Regionals Ex- ferrocarril des del port de Barcelona. press i Mitja Distància) és del 6% en CGT denuncia l’actitud dels polítics el bitllet senzill i del 4% en els abona- Jornades de lluita contra la Banca: del del PP i PSOE, que, cínicament diuen ments de 10 viatges i bons mensuals, treballar per desenvolupar el trans- pujada que es suma a les de l’any an- 28 de gener al 3 de febrer del 2013 port ferroviari de mercaderies, men- terior i que, en conjunt, suposen un tre a la pràctica només posen traves i gran abús comès contra la població més humil de la nostra societat, a la ta visualitzada el 14N, instant-los a dors, a les organitzacions sindicals impediments al mateix i es dediquen Secretariat Permanent del a encarregar estudis i més estudis per qual s’està carregant d’impostos per- Comitè Confederal de la CGT que deixin de gestionar la crisi del i moviments socials del nostre país què després regalin els diners d’altra capital i es neguin a signar ERO’s, a seguir construint processos unita- mai fer res, beneficiant sempre els interessos del transport de carretera. banda, com ja hem vist. convenis col•lectius, acords amb ris de mobilització permanent contra Des de CGT recordem que la patronal i el govern en els quals la política econòmica, social, laboral, Només així s’explica l’enorme retard esprés de la Vaga General del l’estructura actual del sistema tarifari s’aplica la Reforma Laboral contra mediambiental... del govern i de la UE. de la construcció de la línia que avui 14N, la CGT segueix cridant a de és respon- D la qual hem anat a la Vaga General. Una Jornada de Lluita contra la Ban- s’inaugura i dels 44 milions d’euros tota la societat, a les i els treballadors, sabilitat de la Generalitat de Catalun- En aquest context, la CGT, després ca que proposem tingui lloc entre d’indemnització anual que han ha- a les organitzacions sindicals i movi- ya, que el va imposar l’any passat. de convocar una Jornada de Lluita els dies 28 de gener i 3 de febrer, gut de pagar a TP Ferro (el consor- ments socials del nostre país i a nivell Aquesta estructura discrimina la ciu- el passat 13 de desembre en defen- organitzada conjuntament amb les ci privat que va construir el túnel de internacional, per a seguir construint tadania de Catalunya en relació amb sa dels serveis públics, ara planteja organitzacions sindicals i socials Perthus per encàrrec del govern del processos unitaris de mobilització la d’altres territoris, per exemple, en una Jornada de Lluita contra la Ban- de cada territori. Amb aquesta Jor- PP de l’època d’Aznar): després ens permanent contra la política econò- els bitllets d’anada i tornada (només ca per a la segona meitat de Gener nada de Lluita pretenem plantejar parlaran de crisi i que no hi ha diners. mica, social, laboral, mediambien- 2 dies en lloc de 15 i sense descomp- de 2013, sent la banca el rostre més a la societat, l’oposició al rescat de Els despropòsits i el malbaratament tal... del govern i de la UE, qui de- tes), en l’absència de descompte per responsable i més visible de la cri- la Banca amb diners públics i sí al han marcat la construcció d’aquesta creten retallades, reformes, rescats, a nens de 4 a 13 anys i sobretot al si econòmica amb la qual ens estan rescat de les persones i paralitzar els línia que es va començar a principis depreciació de les pensions, etc, etc, encarir el bitllet senzill fins a límits humiliant a la classe treballadora i a desnonaments, i divulgar les nostres del segle XXI. CGT recorda que el que ens conduïxen a l’espoli de la insuportables. la tota la població en el seu conjunt, alternatives sobre banca pública i so- port de Tarragona segueix sense ac- classe dominant cap a les classes po- una jornada amb accions i mobilit- cial aprovades en el XVI Congrés de cés ferroviari d’ample internacional, Per tot això, la CGT ens vam mani- pulars, perdent el dret fonamental al zacions. Màlaga. Per a això, anem a plantejar de la mateixa manera que l’estació de festar el 8 de gener a les estacions treball, a l’habitatge, a l’educació i Proposem una Jornada de Lluita quantes accions puguem (manifesta- no té enllaç amb de Sants i Girona coincidint amb la sanitat universals, a la justícia, a les contra la Banca, de manera descen- cions, concentracions, ocupacions, l’ample ibèric (hi ha una línia tanca- inuguració del TAV, per reivindicar llibertats... tralitzada, per a continuar cridant a assemblees, debats, compareixences da) o que al Prat de Llobregat hi ha un ferrocarril públic i social i contra Així, la CGT està donant suport i tota la societat, a les i els treballa- per a paralitzar desnonaments...) una estació d’alta velocitat que mai l’increment tarifari. confluint amb totes les lluites que actualment estan obertes en el sí de la societat, al costat de les diferents “marees sectorials”, com la defen- sa de la sanitat pública i universal, l’educació i universitat pública i lai- ca, contra la privatització dels trans- ports, de l’energia, dels serveis pú- blics, contra les taxes judicials, per una dependència digna, pel suport a la investigació, per una solució als desnonaments, contra les priva- titzacions d’empreses i serveis pú- blics, contra els ERO’s, en defensa d’un sistema públic de pensions, per l’autoorganització de les persones aturades.De la mateixa manera, la CGT torna a emplaçar al sindicalis- me institucional a continuar la llui- Gener de 2013 7 TREBALL-ECONOMIA L’atac a les pensions, una altra vegada

Vicenç Navarro Es miri com es miri, les pensions són baixes. Quan s’estandarditzen les pensions per anys treballats, es pot veure que la capacitat adquisiti- i ha la impressió generalitzada va de les pensions és baixa, arribant Hen cercles econòmics, financers, al límit de misèria a les pensions no polítics i mediàtics (fins i tot acadè- contributives. Això és una de les cau- mics) d’aquest país que les pensions ses que la pobresa entre els ancians a Espanya són molt generoses i que hagi estat major i no menor que en- permeten a la gent gran tenir uns per- tre la resta de la població. Segons centatges de pobresa per sota dels de l’OCDE, durant els anys 2000-2010, la població en general. Tal percepció, el percentatge de pobres entre la gent però, és errònia. gran era un 23%, un percentatge més Vegem les dades. I el més cridaner és gran que l’existent entre la població que, si no fos per les pensions públi- en general (un 14%) i molt superior ques de vellesa, el 64% dels ancians al percentatge de pobres entre perso- en aquest país serien pobres. La Se- nes grans en la mitjana dels països de guretat Social és el programa antipo- l’OCDE (14%). bresa més important d’Espanya, tot i Les mesures preses pel govern Rajoy que no es percebi com a tal. D’aquí la no han impedit que la disminució de seva enorme popularitat. Qualsevol la capacitat adquisitiva de la pobla- govern que ja ha intentat i / o aconse- ció anciana deguda a l’augment dels guit una reducció de les pensions ha la Comissió Europea i del Fons Mo- L’últim informe de l’OCDE (el fun- qual cosa fa insostenible aquest sis- preus (que és més gran que el creixe- pagat un cost polític elevat. netari Internacional, l’anomenada “ cionariat pertany també a la sensibi- tema de pensions, sense aclarir per ment de les pensions) afectés d’una Tot i això, intents de reduir les pen- troica “, que és la veu del capital fi- litat ultraliberal) sobre les pensions què això és insostenible. En aquest manera molt notable aquest percen- sions (tant la seva quantitat per nancer (que inclou la banca, els fons en els països membres d’aquesta sentit es proposen reduccions ja ara tatge, incrementant. Ara bé, l’enorme pensionista com el percentatge de d’alt risc -hedge funds en anglès- i comunitat (“Perspectives de les pen- (veure les dades que mostren l’error augment de la pobresa entre la po- la població anciana coberta pel sis- les companyies d’assegurances, en- sions a l’OCDE 2012”) explicita cla- de tal supòsit al llibre “¿Están en blació en general ocorregut durant tema públic de pensions) continuen tre d’altres) rament que una mesura que els go- peligro las pensiones públicas? Las la crisi explica que el percentatge havent-n’hi, més durant els períodes Aquest capital financer ha estat sem- verns haurien de prendre urgentment preguntas que todos nos hacemos. de la pobresa entre els ancians, que conservadors i liberals que en èpo- pre la major força política (la seva és la privatització de les pensions Las respuestas que siempre nos ocul- s’ha mantingut molt alt, sigui menor ques progressistes. En general, els influència sobre els partits, sobre els públiques. També, amb la caracte- tan” de Vicenç Navarro, Juan Torres ara que la mitjana de la pobresa re- partits de dretes són més favorables mitjans d’informació i sobre l’Estat rística ignorància de les dades que i Alberto Garzón. Attac, 2010). Una sultat del creixement espectacular de a reduir les pensions que els partits és enorme) favorable a la reducció fa qüestionables cadascuna de les postura idèntica apareix en l’article la pobresa en la població no anciana. d’esquerra, tot i que hem vist governs de les pensions públiques i la seva seves asseveracions, l’informe repe- de Guillermo de la Dehesa a El País Aquesta és l’explicació del que està d’esquerra que, subjectes a pressions privatització, ja que els fons de pen- teix els arguments que una vegada i “Pensiones y solidaridad intergene- passant. No és que la situació entre la internacionals, ho han fet també. sions públics són els fons que gestio- una altra s’han demostrat erronis per racional” (14/12/12). Guillermo de gent gran estigui millorant, sinó que Un exemple d’això va ser el retard nen en qualsevol país la major quan- l’evidència existent. la Dehesa és fins i tot més alarmista la població de tots els altres grups de l’edat de jubilació dels 65 als 67 titat de diners, sent així una enorme Així, es presenta l’argument que-se- i prediu que per al 2050, la despesa està està empitjorant dramàticament. anys realitzat pel govern Zapatero, llaminadura per als bancs i compan- gons els seus càlculs-la despesa pú- en pensions serà 18% del PIB qual decisió presa en resposta a les pres- yies d’assegurances, que representen blica en pensions a Espanya arribarà cosa assumeix és insostenible, sense * Vicenç Navarro és Catedràtic Cièn- sions del Banc Central Europeu, de els eixos d’aquesta capital financer. a ser un 15% del PIB l’any 2050, la aclarir per què és insostenible. cies Polítiques i Socials de la UPF

L’ALTRA REALITAT Artur Mas president, NO!

Pepe Berlanga No obstant això, no és menys cert suport dels partits que es reclamen bre la ineludible regeneració políti- sols incrementar la recaptació en uns que una opció política ha aconseguit de l’espectre de l’esquerra catalana, ca, ni sobre els casos de corrupció, ni 1.000 milions, però fins a aconseguir millor resultat que la resta, però no resultant inadmissible i inexplicable sobre les privatitzacions del públic, retallar 4.000 milions hi ha un llarg ho és menys que a costa d’una dis- que altres interessos, per molt lloa- ni… Sobre el que certament insis- recorregut. i per a una cosa van servir les minució important de suport ciu- bles que puguin semblar, prevalguin teixen extensa- Seleccions autonòmiques del diu- tadà, tan sols dos anys després de en aquests moments tan transcen- ment és sobre el menge 25 de novembre van ser per a l’anterior convocatòria electoral. dentals, máxime quan altres políti- que denominen evidenciar la pluralitat de la societat Les contínues retallades en educa- ques econòmiques i sociolaborales Transició Nacio- catalana, el resultat electoral recorre ció, sanitat, serveis socials, etc., així no tan solament són possibles sinó nal, gairebé tot un ampli espectre polític, inclusiva- com els suports al partit governant més necessàries que mai. l’acord gira al ment l’abstenció ha obtingut un im- en l’Estat central, quan no iniciati- No obstant això, la gran sorpresa voltant d’aquesta portant suport i, encara que hagi dis- ves pròpies en mesures de retallades l’ha proporcionat ERC acceptant, premissa i, com minuït gairebé catorze punts, supera ciutadanes i laborals, traient pit i an- diuen, el repte de donar suport al exposàvem al els vots obtinguts per la primera i la principi, alguns segona força electoral, és a dir, CIU ticipant-se, no han quedat impunes. Govern de CIU i, al mateix temps, i ERC juntes reuneixen menys su- Podrem convenir que les polítiques diuen que liderant l’oposició, com- es van equivocar ports. Però és que al mateix temps sociolaborales desenvolupades per plicat ho tenen i amb tota seguretat plantejant aques- les dues opcions més extremes, en aquesta opció política no han passat nedar i guardar la roba mai és ni ha ta sortida com relació a la comunicació electoral, desapercebudes per la població i el estat bona solució. l’única clau al una per xenòfoba (PXC) i l’altra per resultat ha estat un dur càstig. Podran ratificar les polítiques go- problema actual utilitzar un missatge unidireccional En aquests moments quan vernamentals però, pretendre alhora de la societat ca- (SI), no obtenen representació par- s’anuncien noves retallades de 4.000 exercir d’oposició és una ridiculesa. talana. lamentària, raonablement, haurien milions d’euros, els partits catalans Que ràpidament han oblidat el que Veurem com de prendre nota aquells que pretenen assumeixen una gran responsabilitat els va succeir després de donar su- expliquen les l’enfrontament contra els nouvin- i no poden validar aquestes políti- port al primer govern convergent el retallades, ja guts i els culpabilitzen de tots els ques contràries als drets inalienables 1980. que les mesu- nostres mals, d’igual manera qui de qui constituïm el país. Per aquests L’Acord subscrit per a garantir res anunciades sostenen que l’única solució viable motius, el Sr Mes no estava legiti- l’estabilitat parlamentària del govern i pactades entre és l’independentisme que tot ho gua- mat per a ser President de la Genera- no recull ni una sola proposta sobre ambdós partits rirà. litat ni hauria de comptar amb un sol polítiques actives d’ocupació, ni so- representen tan

8 Gener de 2013 TREBALL-ECONOMIA

AENA: L’ERO dels 1.600 QUI PAGA MANA Annus Una visió sindical sobre una injustícia social horribilis que amb la seva actitud, han ocultat Secció Sindical Estatal el procés de negociació al conjunt CGT AENA Emili Cortavitarte Carral http://www.cgt-aena.org/ dels treballadors, i, posteriorment, han externalitzat en una companyia d’assegurances la seva obligació d’informar i donar la cara en la ma- abeu aquell que diu que “només l passat 5 de novembre es va joria dels centres. I tot això, sense cal un canvi de govern per gene- registrar en la Direcció General S E oblidar que van presentar l’ERO poc rar confiança i que automàticament de Treball el primer acomiadament abans d’una convocatòria de vaga els mercats saluden efusivament col•lectiu pactat per raons econòmi- general, afeblint-la en la nostra em- l’arribada d’aquest i les primes de ques, tècniques i organitzatives entre presa. risc es relaxen, els crèdits afloren, les els representants del Grup AENA i empreses contracten, les persones te- les organitzacions sindicals CCOO, La política de nen treballs estables ...” No, no és el UGT i USO. Les mateixes persones conte de la lletera! que ens van dir als treballadors que comunicació de l’ERO Bé, potser sabeu aquell altre que diu amb l’Acord de Garanties de març de que “faré el govern dels millors, la 2011 teníem tots els llocs de treball A través de diversos comunicats sen- qual cosa generarà confiança arreu assegurats, signen l’aplicació directa se capçalera i signatura la Direcció i serem reconeguts com una nació de la reforma laboral i, per tant, de les d’AENA ha anat venent la moto pri- exemplar i respectarem les línies ver- polítiques que estan duent a aquest mer sobre “l’oportunitat” que suposa melles del benestar social i els serveis país, i en concret al sector aeropor- l’ERO en l’actual context econòmic, Com últim comentari a la política co- * No presentar la sol•licitud públics de qualitat i no apujarem els tuari, a l’estat d’emergència social per a passar al contraatac amb comu- municativa a nivell intern, resulta per d’adhesió a l’ERO fins que totes els impostos als més rics...” No, tampoc que sofrim. nicats que calia llegir entre línies, que a petar-se de riure l’ús d’eufemismes dubtes quedin resolts. Les presses les és el conte de la rateta que escombra- Les polítiques econòmiques que contenen clares amenaces per aquells per a ocultar un acomiadament té la Direcció d’AENA. No és una va l’escaleta. gentussa com Díaz Ferrán duen de- que tenint més de 55 anys no deci- col•lectiu en tota regla entre l’embull decisió baladí. Assegureu-vos que Els contes anteriors... perdó, els ar- fensant en aquest país des de molt deixin voluntàriament presentar-se a de sigles del PSDV (Possible Partit està tot clar abans de signar. El termi- guments (de molt de pes) anteriors abans que comencés la crisi -ones l’ERO. Socialista de Veneçuela) o Pla Social ni és fins al 31 de desembre. corresponen a les promeses i línies d’acomiadaments col•lectius mas- Als caps els han dit clarament que de Desvinculació. * Tenir molt clar el que suposa mestres dels presidents espanyol i ca- sius, privatització de serveis públics els cessaran si continuen. No són els l’externalització del compromís de talà i dels seus executius. Potser, se essencials, augment de la desigual- que més perden, doncs aquest acord pagament en manera de renda en una us han oblidat entre tanta recurrència tat social-, tenen la seva aplicació Pèrdua del Know how els permet “consolidar” part del com- companyia d’assegurances. La rela- a l’herència del pitjor passat de la his- pràctica a AENA per mitjà d’aquest plement d’estructura. És més, podria ció ja no serà amb AENA, sinó amb tòria i entre tanta consulta i prepara- Expedient de Regulació d’Ocupació. No només es planteja la sorti- pensar-se que són els beneficiats de una asseguradora. Per això és molt ció per a noves consultes de com el Igual que el desmantellament de la da de 1600 treballadors a AENA. l’ERO: se’n van amb millors condi- important saber de quina assegurado- poble català vol ser consultat sobre el sanitat i l’educació pública, el pro- L’ERO, a més de ser un frau, és un cions que la resta i no han de torejar ra es tracta i conèixer les condicions seu dret decidir sobre allò que deci- cés de privatització d’AENA, en el despropòsit organitzatiu i laboral. amb la privatització. de la licitació. Ara Begoña Gosálvez deixin consultar-li. qual s’emmarca l’ERO dels 1600, L’acomiadament del personal amb A la resta de treballadors els han apli- diu que AENA estarà darrere “respo- La veritat és la que majoria de les és un frau total i absolut al conjunt majors coneixements i experiència cat dos vessants de la doctrina del nent”, però la Directora de Recursos felicitacions, desitjos, auguris... so- de la ciutadania i dels treballadors portarà conseqüències a nivell profes- xoc: per una costat, els han dit que Humans no estarà en el càrrec tota bre el nou any 2013 (una mica llastat d’AENA. L’ERO suposarà una rees- sional, al descapitalitzar-se l’empresa els canviaran la jornada i que perdran la vida i l’experiència en casos en per les reticències supersticioses al tructuració de les plantilles en tots els del seu actiu amb major valor. diners si no presenten ràpid el docu- els quals hi ha hagut problemes amb número format per les dues darreres centres, no única i exclusivament en Arribarà un moment no molt llunyà ment d’adhesió. D’altra banda, les l’asseguradora han demostrat que xifres) que hem pogut rebre, hem vist els ara anomenats aeroports de grup en el qual no puguem tirar mà de Direccions dels centres de treball han “donde dije digo, ahora digo Diego”. en les xarxes socials, en els mitjans III, l’augment de la subcontractació l’experiència i coneixements de qui portat a terme reunions, a les quals En el BOE ha sortit la licitació de de comunicació...; o bé, no feien cap i de les externalitzacions, i, per tant, ara són prescindibles. Augurem que no han permès que assisteixi la repre- l’asseguradora per un import de 165 referència a l’any fatídic o si la feien una pèrdua de la qualitat del servei i sentació laboral, per a explicar-los a en un sector tan especialitzat com el nostre sorgiran problemes en el camp milions d’euros. era per expressar la convicció que no dels nivells de seguretat operacional. la seva manera l’ERO i el més conve- podia ser pitjor. En aquest context socio-econòmic, nient. Com vulgui que els caps solen de vol, en els túnels, les ràdioajudes, emergències aeronàutiques, que els El futur a AENA o fora Fem una mica de memòria el que com hem dit, d’autèntica emergència ser majors de 55 anys, han començat ha estat l’any 2012: nova reforma social, sorprèn encara més el paper explicant que ells són els primers que que ara volen llençar “voluntària- d’ella ment” podrien ajudar a solucionar. laboral per facilitar l’acomiadament jugat per un grup reduït de persones abandonen el vaixell. individual i col•lectiu i fer-lo més en nom dels sindicats amb major re- Amb aquest afany de la Direcció No podem negar la situació econò- barat; rècord de persones aturades presentació. No només s’han deixat d’AENA per a que se’n vagin com La sol·licitud mica i social del país. Si les políti- segons l’EPA; pujada de l’IVA al conduir en un procés d’aplicació del més aviat i quants més treballadors d’adhesió, ques del PP segueixen entossudides consum i als autònoms i professio- pla de reducció d’horaris operatius millor, es transmet una idea a la res- l’assegurança en l’austericidi que està ofegant a la nals; sostracció d’una de les pagues de 17 aeroports i dos heliports d’una ta de l’organització de pessimisme i ciutadania, serà molt difícil una sor- addicionals als funcionaris i treballa- forma lamentable, al nostre judici, descoratjament que per res es corres- col·lectiva i els dubtes tida social de la crisi. I l’experiència dors públics; eliminació de milers deixant passar l’oportunitat de con- pon amb les potencialitats i la capa- que sorgeixen que existeix en empreses públiques d’interins/es en la sanitat i l’educació vocar mobilitzacions en ple agost citat d’una empresa pública pionera i privatitzades com Telefònica i Iberia públiques; repagament de serveis pú- “perquè s’anaven de vacances”; sinó molt rendible com la nostra. Recomanem: indiquen el camí a seguir pel neoli- blics (receptes); tancament o minora- beralisme: aplicació pura i dura de ció d’activitats de centres d’atenció la reforma laboral, desregulació sal- primària; augment del nombre vatge, acomiadaments col•lectius, d’alumnes per aula a la públic; aug- modificacions de les condicions ment de les llistes d’espera a la sa- de treball, etc. Tot això és igual de nitat públic; increment dels acomia- possible com que l’assegurança daments improcedents; augment de col•lectiva de l’ERO faci fallida. les taxes per judicis; increment del Com diuen els caps, els temps que nombre de famílies sense cap mem- s’aveïnen són durs. Però plantarem bre amb feina i sense cap membre cara. amb cap tipus de subsidi; més nens Els treballadors tenim l’experiència i nenes mal nodrides; més suïcidis; per a aprendre dels errors. Tenim amnistia fiscal per als defraudadors la unitat que fa la força. La valen- d’alt nivell econòmic; expresidents tia de mirar al futur amb valor. La de patronals, empreses, fundacions dignitat de lluitar per un món més i d’altres santes institucions acusats just. No ens anem a quedar de mans d’evadir impostos, blanquejar diners, creuades.Amb por no es pot viure, acomiadar treballadors/es, intercan- companys i companyes. Si coincidiu viar favors... amb nosaltres, aquí estem i estarem. En color esperança: les dues vagues Seguirem en aquesta empresa, treba- generals i la resta de vagues, mani- llant i lluitant pel manteniment dels festacions, concentracions i accions llocs de treball, per una AENA pú- per la dignitat i la solidaritat. blica i social.

Gener de 2013 9 TREBALL-ECONOMIA El sector informàtic el 2012 L’any en que hem despertat

cions i convocatòries de vagues in- Coordinadora d’Informàtica companys i companyes de Hewlett de la CGT Packard a Barcelona, Saragossa i definides en empreses de consultoria http://www.cgtinformatica.org/ Oviedo. contra els ERO. La metxa va esclatar Les mobilitzacions contra els aco- a Capgemini amb el segon ERO de miadaments a HP han estat presentis l’any i l’aplicació d’un article 41 de tot l’any a força de manifestacions, modificació substancial de les con- ’any 2012 no ha estat un any més presència en actes públics amb pan- dicions laborals. Els treballadors es en el nostre sector professional. L cartes voladores, concentracions van plantar: vaga indefinida en di- Podem afirmar que ha estat l’any en enfront de les botigues de la marca versos centres. Els clients van veure el qual aquest sector ha donat un cop en tot l’estat espanyol i campanyes que se’ls venia el món damunt i van sobre la taula. Un cop fruit del can- a internet. La via judicial i la via de pressionar a l’empresa perquè retirés sament, un cop que significa un clar les mobilitzacions no són excloents l’article 41 i parés l’ERO. Una - “fins a aquí hem arribat,” però que sinó complementàries. Això és una tòria apoteósica. Darrere dels treba- si bé no ha estat general, sí ha arri- cosa que ha quedat clara al llarg de lladors de Cap han vingut els de Al- bat a tenir importància. Ja no és una tot l’any. ten, que fa uns dies han convocat una llavor que s’ha plantat. Les mobilit- I va arribar el 29-M, vaga general. altra vaga indefinida per a principis zacions d’aquest any són el fruit que Primera de l’any que va comptar amb de gener. ha madurat. És, en efecte, un punt un augment de la participació respec- Aquest any també ha estat el de les d’inflexió. te de l’anterior de setembre de 2010. mobilitzacions de la Coordinadora L’any va començar amb el decretazo En aquesta vaga vam poder veure d’Informàtica de CGT. No solament del 30D amb el qual aquest govern un repunt clar de participació en els hem participat en assemblees del empreses, en la porta dels clients... hem mobilitzat com mai abans i sa- despòtic s’inaugurava en el seu cà- nostres centres de treball. Un primer 15M per a informar sobre la nostra concentracions en solidaritat amb tre- bem que això anirà a més. Perquè vo- rrec. Un primer atac al que se su- pas que ja marcava el que està sent lluita contra HP i altres empreses de- balladors, independentment que tin- lem que vagi a més. Els nostres drets, marien dos noves reformes laborals: aquest cap d’any: un despertar. predadores, també ens hem manifes- guéssim o no presencia en l’empresa, els nostres llocs de treball, han de ser més precarietat, acomiadament més Els ERO han estat una constant. tat contra la situació del nostre sector. col•laboració en xarxes socials amb defensats. No és temps de pactes i barat i més facilitat per a deteriorar Des de poc després d’aprovar-se la I dues vegades! I en diverses ciutats!! les mobilitzacions a HP, Capgemini, de negociacions. No cap negociació les condicions laborals per part de la reforma laboral, que abaratia i feia L’important ha estat constatar que la Atos, Alten, Sadiel, CGI, Yoigo... amb el que ens roba i condemna a patronal i els empresaris. Tot contra pràcticament lliure la realització dels mobilització ha anat de menys a més I victòries, victòries importants com la precarietat i la indigencia a mi- els treballadors i treballadores. acomiadaments massius d’empleats, i que ha tingut suports entre els treba- la de l’absorció de l’antiguitat, que lers de persones. Ens hem mobilitzat Però l’any també va començar amb les empreses no han tingut dubte en lladors del sector, afiliats i no afiliats. ha obligat a diverses empreses a i ho seguirem fent. Hem despertat dues mobilitzacions carregades de aplicar-los. La primera gran va ser Hem deixat clar, novament, un altre pagar, com la llei els obliga, els plu- d’una llarguísima letargia i hem pres compromís: a Sevilla els treballa- Capgemmini el mateix mes de març. any més, que la nostra activitat no sos i triennis que estaven absorbint consciència que som treballadors i dors de Sadiel, consultora que té com Darrere han vingut Atos, Alten, Iber- és “la normal” sinó la qual hauria de d’altres complements de la nòmina. que hem de lluitar pels nostres tre- client important a l’administració mática ... ser: mobilització, protesta i lluita. En O demandes com la que suposarà a balls. Hem de lluitar. No podem pública andalusa, van començar Les primeres respostes als ERO han el carrer i a internet. Yoigo i IcNet un expedient per cessió permetre’ns quedar-nos mà sobre mà l’any convocant una vaga d’una se- estat molt descafeïnades quan no, di- Manifestacions en tres ciutats, al il•legal de treballadors. davant del monitor. tmana contra les condicions laborals. rectament, de signatura i claudicació juny i setembre, presència enfront Està clar que el 2012 no ha estat un Com deia José Antonio Labordeta, tal L’altra lluita, que ja venia de 2011 i cridant “al mal menor”. No obstant de centres de treball contra els aco- any normal. Els treballadors i tre- vegada ni tu ni jo ni l’altre ho arribem que s’ha perllongat durant tot l’any això el cansament ha fet efecte i a la miadaments, enfront de botigues en balladores d’informàtica hem sortit a veure, però caldrà anar fent perquè amb vagues incloses, ha estat la dels fi d’any hem presenciat mobilitza- protesta contra les actuacions de les al carrer contra el que és injust. Ens pugui ser.

CGT exigeix als rectors de les universitats catalanes accions contundents en defensa de la universitat pública

CGT-Universitats i reunions més o menys cordials en realitzades i i afecta greument a la tots sols quan aquestes mobilitzacions declaracions, considerem que les pos- les quals la Generalitat ha acordat qualitat del servei públic. són criminalitzades. tures de les universitats catalanes han amb els diferents rectors catalans un 5.- Perquè des de les mobilitzacions 6.- Perquè volem una Universitat Pú- de passar per l’adopció de mesures model de finançament que segueix de Bolonya els equips rectorals se- blica de qualitat, oberta a la societat, concretes actives que deixen cons- avant la declaració formulada incomplint reiteradament i que està gueixen fent oïdes sordes a les reivin- lloc de debat i trobada, on tothom pu- tància davant la comunitat universi- Dpel conjunt de rectors de les provocant greus problemes de gestió dicacions i reclamacions d’una part gui accedir a les seves instal•lacions tària, la Generalitat i el conjunt de la universitats públiques, CGT conside- econòmica i xifres insuportables en important de l’alumnat, preocupat i que no quedi reduït a un espai cada societat de la impossibilitat de conti- ra que ja no és hora de limitar-se a pagaments en interessos bancaris. La en la defensa d’un autèntic model vegada més acotat i subjecte a les lleis nuar desenvolupant amb normalitat fer declaracions d’intencions enfront Universitat Autònoma de Barcelona, d’universitat pública, criticant dura- del mercat. l’activitat universitària en aquestes de les polítiques d’atacs constants a per exemple, pagarà aquest exercici ment les seues accions o deixant-los 7.- Perquè més enllà de comunicats i condicions de finançament. l’ensenyament, sinó que ha arribat el 1,9 milions d’euros en interessos. moment de demanar responsabilitats 3.- Mentrestant, hem vist com els di- per la greu situació creada. ferents governs, estatal i autonòmic, Les seccions sindicals de la CGT a han anat fomentant i alimentant uni- les universitats públiques catalanes versitats privades amb les despeses han emès un comunicat a la comuni- que ha suposat per a les arques pú- tat universitària en el qual denuncien bliques. En l’actualitat, a l’estat es- la greu situació existent que posa en panyol hi ha 29 universitats privades perill tot el sistema d’ensenyament enfront de les 50 públiques. superior i que es resumeix en els se- 4.- Paral•lelament, estem veient com güents punts: l’elit de la Universitat, equips rec- 1.- Els impagaments i el menysteni- torals, degans, etc. s’ha anat tancant ment a les universitats públiques per cada vegada més en una torre d’ivori part de la no mirant a una altra banda com si res són fruit d’aquesta crisi-estafa, sinó no passés i deixant que els esdeveni- que van començar l’any 2005. De ments els depassin. La retallada glo- fet, l’acumulació de l’anomenat deute bal d’enguany suposarà una nova re- històric (incompliment sistemàtic per baixa dels pressupostos universitaris part de la Conselleria d’Universitats que, només a la UAB, per exemple, és de les aportacions econòmiques com- del 4% però des de fa anys és constant promeses) s’eleva ja a prop de 270 la pèrdua de llocs de treball docents milions d’euros. (per no reposició de places, no reno- 2.- Des de llavors, s’han fet tres vació de contractes i acomiadaments o quatre declaracions similars a directes) i de personal administratiu l’afavorida el dilluns per la CRUE així com les diferents privatitzacions

10 Gener de 2013 TREBALL-ECONOMIA Persones per diners. La cara oculta del sector social

per l’empres Defensem l’Acció Social i Comunitària (DASC) * Filles de Maria Auxiliadora, un cas http:// particularment greu, sancionades per defensemacciocomunitaria. Inspecció de Treball amb una multa wordpress.com/ de 5000 euros per incomplir la llei de prevenció de riscos laborals pel que fa a horaris i conciliació de la vida ls i les treballadores del sector personal i laboral. Esocial denunciem doble raser de * Fundació Resilis, aquesta enti- les entitats en aplicar les retallades i tat, que gestiona molts CRAE’s i 2 fem una Crida pública per una Marea CREI’s de la DGAIA i té beneficis, Taronja de Defensem l’Acció Social deu part de la paga extra de Juliol i Comunitària (DASC). a les seves traballadores i ja els va Feia temps que ho veiem venir i per avisar a l’Octubre de que a partir això ens vam començar a reunir. Pri- d’aquest mes cobrarian les nomines mer unes quantes, després moltes enrtre el 1 i 15 de cada mes i que se- més. Ens preocupava la precaritza- gurament no cobrarien la totalitat de ció laboral que estàvem sostenint en la paga extra de Nadal (sense saber el tercer sector, en el sector social. A si la Generalitat pagaria el seu deu- més, teníem el govern dels millors, te). Al final, cobraran al gener tan sol dels millors en retallar i privatitzar i un 55% d’aquesta paga de Nadal. La canviar el model de l’estat del benes- resta s’uneix a la deuta de juliol. tar social. Des de DASC, col•lectiu que Defen- I ja des dels primers dies, les retalla- sa l’Acció Social i Comunitària, que des ens van afectar, no només com a estem impulsant la Marea Taronja treballadores (amb rebaixes de sous, del Sector Social en Lluita; que som i impagaments a les entitats socials volem seguir sent node de tota la res- veiem la complicitat entre la Gene- cost zero. Cost zero econòmic, però neralitat, que els atorguen premis i que ens tenien contractades i que ens ta de col•lectius del sector que llui- ralitat i les grans entitats socials, que ja sabem qui hi ha darrera i amb distincions per la suposada gran fei- portava a treballar cobrant la meitat tem per visualitzar que el Sector so- es fregaven les mans perquè se’ls hi quins valors volen adoctrinar. Com na que fan. del sou, això qui tenia sort), sinó que cial és de totes, com ho és la sanitat obria la porta per precaritzar encara també les entitats bancàries, sobre- Com recentment ha passat amb El començàvem a veure com afectava o l’ensenyament públic; que l’estafa més els nostres contractes que tenim tot La Caixa, que a través de la seva Casal dels Infants per l’Acció Social a la qualitat del servei que podíem anomenada crisis no ens pot portar a com a treballadores. Van començar a Obra Social obté beneficis a través als Barris, entitat membre de l’ECAS donar a les usuàries. Extra escolars un canvi de model de l’Antic Règim aflorar contractes on se’ns contracta- de grans muntatges publicitaris con (Entitats Catalanes d’Acció Social), que no podíem oferir, activitats que on la beneficència era l’eix del sec- recentment guardonada amb el pre- havíem de deixar de fer, pujada del va com a integradors i no com a edu- la Mataró de TV3 del 2011 contra la tor social; denunciem les pràctiques mi Voluntariat 2012. Mentre que ratio de nois i noies que havíem cadores o titulacions superiors, o fins pobresa. I ja sabem, sobren cadires, d’aquestes entitats socials amb men- per la porta de darrera ha denunciat d’educar i un llarg etcètera. i tot com a voluntaris alliberats (que no en falten. talitat empresarial que acomiaden a el Conveni de l’Acció Social i aco- I mentre aguantàvem les difama- algú ens expliqui, si us plau, quina Estem davant la porta de la privatit- les treballadores per lluitar pels drets miada als treballadors i treballado- cions dels consellers de la Generali- categoria laboral és aquesta). zació sui generis del sector social, laborals i la qualitat del servei cap a res que s’involucren en els comitès tat, que deien que les retallades eren I les entitats socials, aquests grans aquest que sempre ha estat invisibi- les usuàries. d’empresa per aturar tota aquesta pel bé de l’eficiència, veiem com es monstres del monopoli del sector so- litzat però que és un pilar fonamental Que no ens enganyin! Que aquí el deriva. començaven a renegociar els conve- cial, aquestes que s’autodenominen de l’estat del benestar social. Per- que s’està canviant és el model i el Acomiadaments que s’han basat nis col•lectius. Que si bé no eren una entitats sense ànim de lucre, somreien què es constata que tot es precaritza paradigma, i no que són unes retalla- en motius i valoracions totalment meravella, ens donaven una estabi- per dins. Pensaven i pensen: treballa- menys els sous dels patronats de les des circumstancials. subjectives, no demostrables i ex- litat i un reconeixement a la nostre dora precaritzada, treballadora justa- fundacions o de les cúpules directi- Que no ens enganyin!, com va voler tralaborals, sense cap comunicació feina. I la majoria d’entitats socials ment formada, ben disciplinada, poc ves de les grans associacions. fer el Molt Honorable Conseller de per part de cap responsable que el callaven. Era la palanca del canvi de queixosa. Això és el que volem?. I I quina publicitat més bona que es seu treball no era satisfactori. I uti- Benestar Social i Família (diguem- model, del Benestar Social a l’Estat encara més somreien les entitats re- diguin entitats sense ànim de lucre, litzant fórmules i procediments to- li molt honorable perquè després de Beneficència. ligioses, com Soñar Despierto, dels mentre els directius i directores co- talment expeditius i abusius, com no ens denunciïn per intromissió I quan ens vam començar a mobilit- Legionarios de Cristo, perquè per fi bren sous mensuals astronòmics. I l’acomiadament disciplinari, que no a l’honor com a les companyes de zar pels nostres drets i per la quali- les seves activitats eren sol•licitades quina millor publicitat que tenir la només afecta a la treballadora aco- Cafè en Llet), en Josep Lluís Cle- tat que podíem oferir a les usuàries, per les entitats socials perquè tenen complicitat dels ajuntaments i la Ge- miadada, sinó que s’executa, també, ries, que es va atrevir a dir en l’últim per disciplinar a través de la por a la congrés de la FEDAIA (Federació resta de la plantilla . Per una banda d’Entitats d’Atenció i Educació a incomplint l’acord intern de l’entitat, la Infància i Adolescència), que la i per l’altra, amb maneres de fer més solució estava en la independència pròpies de l’empresa privada amb i que el que s’estava fent era tem- ànim de lucre que d’una entitat so- poral. No Sr. Cleries, més enllà del cial. que creiem cadascuna sobre el pro- Però el Casal dels Infants no és cés d’autodeterminació, aquí del l’únic cas. que es tracta és de la voluntat polí- * La Fundació Mercè Fontanilles no tica de canviar el model. De no vo- té problemes amb amenaçar, sancio- ler invertir en qualitat laboral i en nar o acomiadar fins i tot als repre- un dels drets fonamentals que té la sentants dels treballadors/eres. població. De tornar a les pràctiques * APIP ha deixat de pagar el 40% de de les entitats religioses d’abans i les nòmines, comunicant a les seves alliberar-se d’una obligació que és treballadores que han de considerar- de l’administració i de la societat. ho com un préstec a l’entitat. Per tot això, des de DASC, volem * Eveho utilitza les 30 hores de for- denunciar i diem prou! mació a què tenen dret els i les seves No als acomiadaments disciplinaris! treballadors/res com borsa d’hores Parem la destrucció del sistema de de treball a ubicar discrecionalment Benestar Social!

Gener de 2013 11 TREBALL-ECONOMIA Notícies sindicals Mobilitzacions en manteniment total de la plantilla, su- larials i de serveis, contra els acomia- de TMB acomiadava al company el preacord també havien amenaçat brogada per OM Manutenció SL con- daments, per denunciar els efectes de Andreu de Cabo, afiliat a la CGT, amb convocar vagues pel Mobile defensa dels llocs servant les condicions econòmiques, les tisorades sanitàries als centres sa- que havia estat delegat del sindicat World Congress a Barcelona, inten- contractuals i reconeixent el deute nitaris, contra el copagament i en de- al Comitè d’empresa d’Autobusos, ció que no han donat per liquidada de treball a IB3, pel que fa a la no actualització de les fensa de la salut pública. La tancada perquè va denunciar públicament que amb l’acord laboral. IBANAT-NATURA taules salarials d’acord al Conveni i va anar acompanyada d’assemblees, alguns directius de Telecomunica- Queda pendent un altre conflicte que s’abonaran al llarg de l’any 2013. xerrades i activitats diverses. cions s’havien quedat amb material que també ha motivat les aturades i IBJOVE El reconeixement d’altres quantitats Altres centres on es van portar a informàtic i diners públics i va de- dels últims mesos, l’acomiadament dins de la liquidació a efectuar per terme tancades i mobilitzacions, es- nunciar també que hi havia hagut un d’Andreu de Cabo, afiliat a la CGT, Amb una vaga iniciada el 20 de des- part de Suagiten SL abans del 31 de pecialment el 12 de desembre van cas d’assetjament sexual a una treba- que es considera un cas clar de re- embre amb un seguiment majoritari desembre, garantint-hi els pagaments ser l’Hospital Clínic, el de la Vall lladora d’una empresa externa. pressió sindical. S’han convocat mo- i concentracions a Palma davant el a efectuar al desembre, com són la d’Hebron, el Parc Taulí de Sabadell, Andreu de Cabo, tot i no ser ja dele- bilitzacions el 7 de febrer coincidint Parlament de les Illes Balears, i tam- paga extra i la mensualitat entre altres l’hospital comarcal de l’Alt Pene- gat del Comitè d’empresa per CGT, amb el seu judici. bé a Menorca, Eivissa i Formentera, conceptes. L’obertura d’una taula de dès, el Joan XXIII de Tarragona, va continuar fent feina sindical en el amb el suport de la CGT, la planti- negociació per abordar les contracta- l’Hospital de Terrassa, el Moisès seu temps lliure i denunciant els in- Vuit imputats lla del canal de televisió balear IB3 cions que estan en frau de llei. Broggi de Sant Joan Despí, el de Vi- compliments laborals de la Direcció. es mobilitzava contra l’ERO que ladecans, entre altres. També es va Ha sigut aquesta actitud la que no ha a Girona pels comporta l’acomiadament de 63 Mobilitzacions fer una manifestació en defensa de la perdonat la Direcció i en el moment treballadors. També les plantilles de sanitat pública i contra les retallades que va creure oportú el va fer fora de enfrontaments IBANAT-NATURA, amb l’amenaça contra els a Terrassa el 20 de desembre. la feina. al final de la de 29 acomiadaments, i IBJOVE, El 3 de gener una manifestació de on es vol acomiadar 11 treballadores, acomiadaments més d’un centenar de persones va manifestació es mobilitzaven en defensa dels llocs a Aceros para donar per finalitzada l’acampada al Un acord salarial de treball i del manteniment dels vestíbul de l’Hospital de Sant Pau de anticapitalista de serveis públics. El 21 de desembre la Construcción Barcelona, però no la lluita per una fa desconvocar la vaga general la concentració es portava a terme a sanitat pública i contra les retallades. les aturades la seu de la Presidència del Govern, de l’Arboç del El dia abans, l’hospital va aplegar del 14N per aconseguir l’anulació dels EROs Penedès una reunió amb representants de co- al Metro i i els acomiadaments en les empreses mitès d’empresa, juntes de personal i El 4 de desembre quatre persones públiques. seccions sindicals de centres sanita- Autobusos de van ser detingudes i altres quatre es Els treballadors es van mobilitzar ris de tot Catalunya amb l’objectiu de amb el suport de la CGT davant les TMB van personar a la comissaria dels perfilar una estratègia conjunta. Mossos. Entre d’altres càrrecs els Victòria sindical a pretensions de l’empresa, pertanyent Aquestes mobilitzacions al grup CELSA, d’acomiadar a 26 Els treballadors del metro de Barce- imputen desordres públics, danys, Suagiten S.L. (El s’emmarquen en una dinàmica ge- atemptat contra l’autoritat i violació treballadores d’una plantilla total de neral de protesta contra els plans del lona van acceptar el 4 de desembre en 89 treballadors, una rebaixa salarial assemblea el preacord laboral assolit de domicili a persona jurídica en els Vendrell) Govern de la Generalitat d’aplicar enfrontaments que es van produir d’un 20%, un increment de 9 dies polítiques privatitzadores amb pel comitè d’empresa amb represen- de jornada anual i un ERO de sus- tants de Transports Metropolitans de davant la Cambra de Comerç de Gi- CGT, CCOO i UGT van convocar l’objectiu de desmantellar el sector pensió temporal de contractes durant Barcelona per compensar la pèrdua rona al final de la manifestació anti- vaga indefinida a partir del 3 de des- públic i l’estat del benestar, en bene- 6 mesos. Es van portar a terme con- de la paga extra de Nadal, fet que capitalista de la vaga general. Des- embre a l’empresa Suagiten S.L. del fici de les mútues privades. centracions a les portes de l’empresa suposava la desconvocatòria de les enes de persones es van concentrar Vendrell, que hagués afectat de ple i el 5 de desembre es va fer una mar- vagues previstes pels dies 16 i 24 de davant la comissaria per reclamar-ne a Saint-Gobain Cristalera S.L. de xa des del centre de treball fins a desembre i entre el 25 i 28 de febrer, l’alliberament, que es va produir al L’Arboç, dedicada a la fabricació Es suspèn fins l’Ajuntament de l’Arboç. coincidint amb el Congrés Mundial cap d’unes hores. de vidre pla i vidre per al sector de el 7 de febrer l’automòbil, empresa en la qual Sua- de Mòbils. giten S.L. com subcontrata presta els Tancades i el judici per L’entesa, que tindrà vigència fins al Concentració a esmentats serveis. 2014, implica la modificació de di- Els motius de la vaga eren que mobilitzacions la readmissió versos punts del conveni col•lectiu Barcelona per la l’empresa retalla els salaris i no apli- dAndreu de per compensar la plantilla per la llibertat d’Alfon ca les pujades salarials del Conveni a diferents pèrdua d’una retribució extra decre- Col•lectiu de Siderometal•lúrgia de Cabo, treballador tada pel govern estatal, l’element hospitals de detonant d’aquest conflicte laboral. En el marc de l’estratègia del Mi- Tarragona, abusa contínuament en nisteri de l’Interior i de la dreta me- l’ús indegut de la contractació, la gran d’Autobusos de Els empleats del servei tindran un Catalunya contra diàtica de criminalitzar les persones majoria amb contractes de fi d’obra nou període de vacances entre el 15 TMB que lluiten contra aquest capitalisme amb causes que per res s’ajusten a les retallades de desembre i el 15 de gener i, alho- criminal que ens volen imposar per la realitat, i al fet que Suagiten S.L. ra, podran percebre un emolument El 3 de desembre abans d’entrar al la força, el jove activista social de no pretenia seguir amb l’activitat a La tancada de treballadors inciada al econòmic per esmorteir l’efecte de la judici, l’empresa TMB va sol•licitar Saint-Gobain Cristalera S.L. i que el vestíbul de l’Hospital de Sant Pau de supressió de la paga de Nadal. A ban- Vallekas (Madrid) va ser detingut la suspensió del mateix per presentar contracte que vinculava a ambdues Barcelona el 29 de novembre donava da, també s’han negociat un conjunt durant la jornada de vaga general un informe que no ho havia pogut empreses vencia el 31 de desembre. el tret de sortida a un seguit de tanca- de millores de caràcter organitzatiu del 14N i va ingressar a presó. El 28 presentar dintre del termini i en la Finalment la vaga no es va portar a des i mobilitzacions portades a terme que afecten qüestions com ara les su- desembre es va convocar una Jor- forma escaient. S’acordava la sus- terme ja que es va arribar a un acord en diferents hospitals de Catalunya plències d’estius. nada internacional de lluita per la pensió del judici fins el 7 de febrer, amb l’empresa que comportava: El per protestar contra les retallades sa- Per altra banda, als Autobusos de llibertat d’Alfon, dins la qual es va en el mateix jutjat social 20 TMB els sindicats CGT, Actub i portar a terme una concentració de de Barcelona. PSA van desconvocar les vagues 200 persones davant la Delegació L’empresa reconeix d’autobús urbà previstes després del Govern a Barcelona. El company l’acomiadament impro- d’haver arribat el 14 de desembre a finalment va ser deixat en llibertat cedent i si per llei estaria un preacord amb Transports Metro- amb càrrecs el 10 de gener. obligada a pagar 33 dies per any treballat, a través politans de Barcelona (TMB) per mi- de l’advocat del gabinet tigar la retallada de la paga extra im- Concentració Garrigues, va oferir 45 posada pel Govern de Rajoy a través dies per any treballat. Per del Reial decret 20/2012, preacord a Sabadell per intentar apropar posicions, ratificat en assemblea per la plantilla una nova vaga l’Andreu ha plantejat la el 17 de desembre. possibilitat que l’empresa, L’acord comporta avançar les pagues general si no desitja que torni a extra entre l’any 2013 i el 2015, co- treballar a autobusos, ofe- brant la primera aquest gener, i el del La plataforma Sabadell Lluitant va reixi un lloc de treball al 2015 es cobraria la retallada, i inclou convocar una mobilització amb el metro o al telefèric, amb la la possibilitat que el treballador es- lema “Continuem en lluita, cap a una condició que continuï sent culli que no vol que li avancin les nova vaga general” el 22 de desem- treballador d’autobusos pagues. L’acord marca la quantitat bre, davant la Cambra de Comerç de cedit a una de les altres econòmica (el 7,14) sobre sou base i Sabadell, cridant a continuar la lluita empreses. antiguitat amb les taules salarials del en defensa dels nostres drets, contra A principis d’aquest any 2012. les agressions de la patronal i en de- la Direcció d’autobusos Els sindicats de bus que han signat manda d’una nova vaga general. 12 Gener de 2013 TREBALL-ECONOMIA

> EINES DE DEFENSA JURÍDICA Cobrar la prestació d’atur sortint a l’estranger? Una sentència del Tribunal Suprem reconeix la possibilitat de cobrar les prestacions d’atur en sortides de l’Estat espanyol inferiors a 90 dies, fet que suposa una reparació parcial del cas dels expedients oberts a persones immigrades per la seva sortida del país mentre percebien l’atur.

d’estrangeria (quan es passa d’estança Blanca Rivas, Secretaria a residència temporal) de Jurídica de la CGT - la supsensió de la prestació quan hi de Catalunya ha una sortida a l’estranger per buscar feina, treballar o per a un perfecciona- ment professional per un temps infe- l passat 18 d’octubre de 2012 rior a dotze mesos (previsió de l’article Ees va dictar una sentència de 6.3 del RD 625/1985, en la seva redac- la Secció Segona Sala de lo So- ció del RD 200/2006) cial del Tribunal Suprem, al recurs - la suspensió de la prestació en la resta núm.4325/2001 en unificació de de supòsits en que, sense autorització, doctrina. La resolució fa un gir en la hi hagi un desplaçament a l’estranger jurisprudència fins ara existent en els per un temps inferior a 90 dies. Temps casos de sortides a l’estranger de per- en el que es considera que la persona sones que estaven cobrant la presta- no ha estat en disponibilitat per treba- ció d’atur. Generalment, les persones llar. que havien sortit sense comunicació La sentència resol que la persona be- veient la seva prestació extingida i ha- neficiària de la prestació que va- sor vien de retornar les quantitats, només tir del país, hauria de veure suspesa en alguns casos algunes sentències de la percepció de la prestació durant el Tribunals Superiors de Justícia dona- temps que va estar fóra, i que com a ven la raó a la persona, quan eren sor- conseqüència no va estar disponible, tides breus (de menys d’1 mes) i en ca- un cop retorna l’hauria de percebre sos de circumstàncies sobrevingudes com li corresponia. (mort d’un familiar, malaltia greu, …). D’això podem concloure, recolzant- La sentència però l’hem pogut conèi- nos en aquesta sentència, que en els xer recentment, perquè encara no ha- casos de persones que tinguin una sor- via estat publicada, i en aquest article tra el suposat frau en la percepció de va sortir durant 21 dies a causa d’una lògica a la situació. Considera que ha tida del país, inferior a 90 dies, encara volem explicar-la i fer memòria de la les prestacions per part de les persones malaltia cardiològica del seu sogre, d’existir una línia que separi el que és que sigui sense comunicació prèvia, polèmica que es va generar. immigrades. que va derivar en una angina de pit. La una estància, sense autorització, al que només se’ls hi pot reclamar el retorn Fa uns mesos, en un “Catalunya”, des Aquesta situació, per la via de recur- sortida va ser a Ucrania. Aquesta es va és un canvi de residència. El problema de la quantitat percebuda en concepte d’aquesta secretaria ja vam fer un arti- sos i demandes a l’expedient obert, produir al 2008. Al 2010 se li va re- és que la llei no ho fa. de prestació pel temps de sortida del cle, en el que explicàvem que nombro- s’ha portat en alguns casos als jutjats querir el passaport i al veure que havia L’obligació en cas de sortida és de co- país. La resta de prestació l’haurien de ses oficines de l’INEM havien requerit socials i en el cas de Barcelona s’està sortit se li va extingir la prestació que municació prèvia i, en cas de circum- percebre.Considerem que la sentència els passaports a persones immigrades, pendent de sentència. A Madrid, però, estava percebent, des del moment de stància sobrevinguda, de comunicació repara, encara que sigui de forma par- a l’hora de fer la renovació de la seva recentment, una sentència d’un jutjat la sortida del país, i se li van reclamar immediata (en el moment en que es cial, una situació que s’havia generat prestació. Si al seu passaport hi havia social que hem pogut conèixer, i en un totes les quantitats que havia percebut. pugui). No fer-ho és, segons la sentèn- del tot injusta. Doncs la majoria de una sortida del país, per breu que fos cas concret, considerava que la petició El que s’al•lega per retirar la prestació cia, causa de suspensió o d’extinció. persones perceptors de prestació que i pel motiu que fos, les persones eren de passaport s’havia fet només a les i demanar la seva devolució és que Però no atorga a totes les situacions la sortien tenien aquí la família, un llo- sancionades amb l’extinció de la pres- persones immigrades, i que aquest era la persona que percep la prestació ha mateixa gravetat. És evident, segons guer o una hipoteca, uns fills i filles es- tació. Així, i des del moment de la sor- un fet discriminatori. Per aquest mo- d’estar a disponible pel treball i bus- diu, que quan una persona surt del país colartizats, … no podent entrendre’s tida, havien de retornar les quantiats tiu, l’expedient va ser considerat nul cant feina. Per aquest motiu, es con- mentre percep una prestació no està com es considerava que hi havia un percebudes en concepte de prestació. i a la persona se li va haver de retor- sidera, que si la persona surt fóra del disponible per treballar però no es pot canvi de residència.I diem parcial- A la vegada, els hi era extingida la nar el dret a percebre la prestació. No país té aquesta disponibilitat i se li ha extingir en tots els casos. Així, distin- ment, doncs considerem que de fons, prestació. En alguns casos, la prestació sabem però si s’ha interposat recurs al d’extingir la prestació. La majoria de geix quatre situacions: hi ha una criminalització de les per- reclamada era de 2 anys o més, motiu respecte. sentències consideraven, ara per ara, - el manteniment de la prestació en ca- sones més vulnerables, dient que fan pel qual les quantitats eren desorbita- A la vegada, i més enllà de les actua- que només es podia sortir tal i com està sos de sortida de 15 dies, comunicada frau i estafa les persones que per- des. A la vegada, el deute feia que si cions judicials, l’actuació discrimi- establert per Real Decret, 15 dies cada a les oficines de l’Inem, un cop cada ceben una prestació per la qual han tenien dret a qualsevol nova presta- natòria per part d’algunes oficines de any i prèvia sol•licitud d’autorització. any cotitzat. I, en canvi, no perseguint al ció no la poguéssin percebre fins que l’INEM, impulsada per una circular Mes enllà les conseqüències eren les - l’extinció de la prestació en casos veritables estafadors. I també, hi ha no paguéssin la quantitat reclamada. interna, va portar a les persones im- que ja hem explicat. de sortida a l’estranger que comporti una gran discriminació a l’hora de fer També vam saber que aquest fet els hi migrades a organitzar-se i a fer actes La sentència però valora que igualar un canvi de residència, és a dir, per controls que no es veu reflectida amb va comportar conseqüències en la peti- i manifestacions de denúncia de la si- totes les sortides és una interpretació més dels 90 dies que determina la llei la resolució que hem analitzat. ció de qualsevol ajuda. tuació. molt restrictiva. Ja que un desplaça- En l’article, denunciàvem, que la peti- Doncs sembla que alguna cosa pot ment inferior a 90 dies no és equipara- ció del passaport no es feia a totes les haver canviat, i que les persones, que ble a un canvi de residència. persones per igual. No es feia a tots els encara, després de més d’1 any i mig, És a dir, les lleis i reglaments regula- perceptors i perceptores de la presta- continuen lluitant judicialment per dors preveuen, que el canvi de residèn- ció d’atur. Aquest requeriment es feia l’expedient que tenien obert, potser cia és causa d’extinció de la prestació. principalment a les persones immigra- podran fer aconseguir alguna cosa. Així, entre la sortida de 15 dies anuals des, i en concret i sobretot, a les perso- Com dèiem, la recent sentència del autoritzada, que no porta cap conse- nes d’origent marroquí. Tribunal Suprem que resol un recurs qüència, a extingir la prestació per Aquesta actuació, que sobretot, però de cassació en unificació de doctrina, qualsevol sortida que sigui de més de no només, s’havia detectat a les ofi- considera que en cas sortida del país, 15 dies, sense autorització, hi ha una cines de Vilafranca del Penedès, Te- mentre és percep la prestació, s’han de abisme. És més, considerar sortir més rrassa, Viladecans, … és a dir, per tenir en compte la durada de la sortida. de 15 dies un canvi de residència, és Barcelona i la seva província, venia Anem però a parlar del cas en con- del tot il•lògic. d’una instrucció que volia actuar con- cret. L’actor, perceptor de la prestació, La resolució posa una mica de seny i

Gener de 2013 13 TREBALL-ECONOMIA Retalls de l’actualitat... … en aquesta crisi que és una estafa

titat és només la “punta de l’iceberg” Redacció , que amaga una bossa de rendes del capital i plusvàlues de dimensions gegantines en mans dels accionistes Les ajudes que no tributen en l’IRPF, mentre directes a la no retirin la seva participació. Per la seva banda, les grans fortunes eviten banca suposen retirar els seus fons per no pagar al fisc. ja el 21% del Així mateix, els contribuents més be- PIB d’Espanya: nestants també han evitat tributar el gruix del seu patrimoni a l’IRPF, de- 216.000 milions clarant com guanys de capital, el gra- vamen més elevat fins a la reforma de d´euros d´ajudes desembre de 2011 era del 21%, tot i públiques que el nou tipus màxim per a aques- tes rendes (27%) continua sent molt inferior al que suporten els assalariats La reforma constitucional aprovada pel seu treball, que va des el 24,75% per PP i PSOE imposa el pagament fins al 52%. del deute per sobre de les polítiques Aquesta desigualtat entre rendes socials pressupostàries públiques. baixes i altes també s’ha ampliat per Les ajudes directes de l’Estat espan- les successives pujades d’impostos, yol a la banca des que va començar les caixes d’estalvis, el que els va d’entrada 2.400 milions en capital Més de 20 especialment en l’IVA i IRPF. A la crisi-sense comptar les ja amortit- permetre, en la majoria dels casos, públic i una part essencial del seu aquestes s’han sumat les retallades zades o altres que es podrien sumar, fusionar, tancar milers d’oficines, funcionament és que emetrà bons milions de aprovades en els últims dos anys i com els préstecs del Banc Central acomiadar bona part de les seves amb l’aval de l’Estat que lliurarà als mig, que han impactat especialment Europeu (BCE), comprometen a plantilles i. .. arribar al 2012 amb bancs-a canvi dels seus préstecs al persones viuen en el poder adquisitiu de les rendes l’actualitat al voltant de 216.000 mi- uns balanços infestats de risc immo- sector promotor i actius immobilia- en situació de inferiors als 33.000 euros anuals, que lions d’euros, l’equivalent al 21% biliari, amb els comptes de resultats ris-perquè puguin obtenir liquiditat engloben al 85% dels treballadors. del producte interior brut (PIB) en vermell o molt pròximes a estar- immediata del BCE. Encara que el precarietat a d’Espanya. ho i amb la seva viabilitat futura se- Govern vol que l’Estat sigui mino- l’Estat espanyol El sector s’ha beneficiat dels diners riosament compromesa. ritari al banc dolent, els bons estan El 40% de públics des d’octubre del 2008, quan Aquest panorama, empitjorat a pro- garantits i es consideren un ajut pú- La taxa de precarietat a l’Estat es- la tempesta financera que va seguir pòsit pel Govern en obligar a rea- blic amb caràcter. la població panyol, que inclou nuclis familiars a la caiguda del banc d’inversió Le- litzar a tot el sector provisions per Finalment, resta comptabilitzar una amb ingressos conjunts iguals o in- espanyola hman Brothers va posar en escac a uns 85.000 milions d’euros per sa- partida incerta, associada a la venda feriors a 12.000 euros bruts anuals, l’economia i les finances mundials. nejar els actius tòxics del totxo, és de les caixes per part de l’Estat. Les així com famílies sense ingressos, serà pobre en En aquell moment es van arbitrar el que va motivar, el juliol passat, la subhastes que ha realitzat fins ara el s’ha incrementat fins a arribar al dues mesures urgents per pal•liar la petició d’ajuda europea de 37.000 Banc d’Espanya per adjudicar les una dècada 43,7% de la població, de manera que falta de liquiditat. milions d’euros concedits a Bankia, entitats intervingudes o nacionalitza- en l’actualitat afecta un total de 20,6 si continuen Es va crear el fons d’adquisició Catalunya Banc, Nova Galícia i el des han incorporat el que en el sector milions de persones, degut sobretot d’actius financers (FAAF), un siste- Banc de València , les quatre entitats es coneix com un esquema de pro- les mesures nacionalitzades pel FROB. tecció d’actius (EPA). Aquest instru- al repunt de l’atur, a la reducció de ma d’avals que va permetre a la banca Entre els primers préstecs (mai re- ment és una mena d’assegurança que salaris i als ajustaments duts a terme captar 19.300 milions en els mercats, d’austeritat tornats), les primeres injeccions cobreix al comprador d’una part de pel Govern en els últims anys. Les i que ja es va liquidar, i es va muntar del FROB i les ajudes concedides les pèrdues d’una determinada carte- rendes de les llars mileuristes es con- un programa d’avals del Tresor, en- Les mesures d’austeritat i les retalla- per la Comissió Europea a BMN, ra de crèdits durant un temps deter- centren, sobretot, entre els assalariats cara vigent, i que a finals d’octubre des socials aboquen un nombre cada Liberbank, Ceiss i Caja 3, el res- minat, generalment deu anys. que sumen 16 milions, seguits pels passat recolzava emissions de deu- cop més gran de ciutadans a la po- cat dels bancs ha costat de moment El major EPA de les cinc subhastes adults sense ingressos (2,9 milions) te del conjunt de la banca per valor bresa i l’exclusió social. Aquesta és uns 52.000 milions d’euros als con- ha estat el de la CAM, que és també i els autònoms (gairebé 1,7 milions). de 76.200 milions d’euros. Però les la principal conclusió de l’informe tribuents espanyols. Precisament la major caixa rescatada. L’elevada taxa de precarietat és di- majors partides i on es concentra el “Crisi, desigualtat i pobresa “ presen- aquesta mateixa quantitat, que re- El Sabadell, el seu comprador, es va ferent en funció del lloc de residèn- tat per l’ONG Intermón Oxfam i que major risc per a l’Estat i, en conse- presenta al voltant d’un 5% del PIB garantir la cobertura de crèdits per cia de les persones que es troben en pronostica que al voltant de 18 mi- qüència, per al contribuent, són a les espanyol, és la retallada extra que 24.600 milions-gairebé tots ells del aquesta situació. D’aquesta manera, lions de persones, aproximadament injeccions directes de préstecs i ca- Brussel•les vol que l’Estat faci cada sector immobiliari-, que ja compta- amb el 53% i el 51% respectivament, el 40% de la població de l’Estat es- pital a les entitats financeres, d’una any, fins al 2030, perquè el seu deute ven amb provisions per 3.900 mi- Extremadura i Andalusia són les co- panyol, es trobarà en risc de pobresa banda, i al banc dolent, de l’altra. públic no es dispari fins al 130%. lions. Per tant, el risc net es reduïa munitats amb una major precarietat, i exclusió social d’aquí a una dèca- Entre el ja desemborsat i el que arri- A canvi de l’ajuda, aquestes entitats a 20.700 milions, dels quals el fons seguides de Múrcia (47,7%) i Galícia da, és a dir, el 2022, si es mantenen barà en els propers mesos per amb- bancàries s’hauran de reduir entre de garantia de dipòsits (FGD) res- (47,7%). Per la seva banda, Navarra les actuals polítiques econòmiques. dós conceptes s’haurà regat a la part un 25% i un 40% i abandonar el pondria a un futur del 80%: 16.560 i el País Basc registren la menor pre- L’estudi ha analitzat la resposta a les més feble del sector financer amb sector immobiliari per limitar-se al milions. carietat de l’Estat, amb el 22,2% i el crisis de l’Amèrica Llatina i de l’est uns 120.200 milions. Milers de mi- negoci detallista i a donar crèdit a La resta d’EPA concedits ocasiona- 24,1%, respectivament. asiàtic les dècades dels 80 i 90 del lions d’euros per evitar (o retardar) les pimes a les seves demarcacions ran, previsiblement, fallides molt in- Els rendiments del treball dels assala- segle passat i la desigualtat i pobresa la fallida d’entitats concretes. d’origen. Brussel•les, a més a més, feriors. El del Banc de València, per riats i autònoms no han deixat de cau- que van generar, comparant-les amb En el primer d’aquests apartats imposarà als seus clients que s’hagin exemple, només cobreix una cartera re, mentre que, per contra, les rendes les polítiques d’austeritat i retallades s’emmarca l’activitat del Fons de enganxat els dits amb les preferents de 5.500 milions i el Banc d’Espanya altes han invertit gran part del seu ca- socials que es porten a terme avui en Reestructuració Ordenada Bancària o el deute subordinat pèrdues per va- calcula que la pèrdua esperada no pital en diferents instruments com les dia a diversos punts d’Europa, remar- (FROB), creat el juny del 2009, pocs lor de 2.000 milions. serà superior als 600 milions d’euros. SICAV, societats patrimonials i altres cant que el model d’austeritat centrat mesos després de la intervenció de Els fons europeus han propiciat que Unnim va ser traspassada al BBVA instruments d’inversió per reduir o en la reducció del dèficit i el saneja- Caixa Castella-la Manxa (CCM) per la factura es dispari per la imposi- amb un EPA que podria impactar al eludir els pagaments al Fisc. De fet, ment de la banca mitjançant la injec- propiciar la reestructuració del sec- ció de la troica-BCE, Fons Monetari FGD amb altres 1.000 milions, men- Hisenda perd anualment prop de 300 ció de fons públics finançats a costa tor. Les participacions preferents i Internacional (FMI) i Unió Euro- tre que CCM i CajaSur podrien afe- milions d’euros per la baixa tributa- d’un deute desorbitat, no genera crei- després l’entrada directa al capital pea-de crear un banc dolent, batejat gir, en el pitjor dels casos, uns 1.000 ció de les societats d’inversió, que se xement ni feina, sinó tot el contrari. van regar amb milers de milions a com Sareb. La societat requereix milions més. situa en només un 1%. Aquesta quan- L’estudi considera que les mesures 14 Gener de 2013 TREBALL-ECONOMIA

que s’apliquen a dia d’avui a l’Estat incloure les prestacions assistencials, dones soles i dones immigrants amb manera que el SOC té 32.712 usuaris que es queden curtes, la realitat enca- espanyol són les mateixes que van entre les quals s’inclou l’ajuda dels dificultats de parlar català o castellà, més que fa un any, tot i que la realitat ra és més dura. crear grans bosses de pobresa i des- 400 euros, en els primers 9 mesos joves de famílies desestructurades; és encara més crua del que constaten igualtats enormes a l’Amèrica Lla- de 2012 tan sols estaven cobertes el persones hipotecades, persones poc els números oficials, que provenen tina. De fet, amb l’actual espiral de 24,1% de les persones en situació qualificades; administratius i investi- del Ministeri de Treball. La crisi dispara la menor creixement econòmic, sortida d’atur segons l’Enquesta de Població gadors. En primer lloc, aquestes xifres no in- desigualtat social massiva de capitals, deute cada cop Activa. El percentatge ha passat des Per això, el CTESC recomana la pro- clouen els aturats que fan cursos de més car i una reducció brutal de del 42,5% en 2007 fins a tot just el tecció a persones amb risc de pobresa, formació. A més, hi ha molts immi- a Catalunya les polítiques públiques essencials, 26,6% el 2011 i el 24,1% en els nou encara que tinguin feina, millorar els grants que es donen de baixa de les l’Estat espanyol ja lidera el nivell de primers mesos de 2012. instruments per lluitar contra aquest llistes del SOC no perquè trobin fei- L’esclat de la crisi ha disparat la des- desigualtat. Segons destaca el col•lectiu IOE, risc i garantir la cobertura de les ne- na, sinó perquè marxen del país arran igualtat social al Principat, de manera El document d’Intermón planteja aquest 48’5% sense cobertura suposa cessitats bàsiques, a més de millorar de la falta d’esperança de trobar-ne. que la diferència entre la renda acu- alternatives per revertir la situació, el màxim de persones en nombres ab- l’eficiència de les polítiques actives Catalunya ha tancat el 2012 amb mulada per les classes més benestants com ara recaptar amb justícia, blindar soluts en aquesta situació: 2.776.000. d’ocupació. 125.216 afiliats menys a la Seguretat i les més desfavorides no han fet altra els drets socials i enfortir la demo- No obstant això, en termes relatius la Social. cosa que augmentar. Segons l’estudi cràcia. Per fer-ho, es planteja lluitar major taxa de desocupats i desocupa- Darrere de les grans xifres se “Crisi, trajectòries socials i educa- contra l’evasió i els paradisos fiscals i des sense cobertura es va donar en el L’any 2012 acaba n’amaguen d’altres que són tant o ció”, elaborat per la Fundació Bofill, establir una fiscalitat progressiva que període entre 1995 i 1999, quan va a Catalunya més preocupants, com ara les 210.420 mentre que fins al 2008 les desigual- incorpori una taxa a les transaccions arribar a superar el 60%. Entre qui persones que han esgotat totes les tats socials a Catalunya s’havien financeres internacionals que - ser perceben algun ingrés són més les amb 32.712 prestacions, un 32%, i que ja només mantingut dins la mitjana europea, veixi per lluitar contra la pobresa tant prestacions assistencials (1.560.000) disposen dels estalvis o de la xarxa ara ja són força més accentuades, tot domèstica com internacional. que les contributives (1.377.000), in- noves persones familiar, o el poc dinamisme de la i que encara no arriben al nivell del forma IOE. desocupades contractació, el motor del mercat la- conjunt de l’Estat espanyol. El 20% Un terç dels 23.000 sense sostre de La taxa de cobertura assistencial boral. Per exemple, encara que l’atur de la població més rica acumula 5,8 l´Estat espanyol, van perdre la seva s’havia vist afectada també des de Tot i que la campanya de Nadal pro- ha baixat un 0,8% –5.135 treballa- cops més renda que el 20% més po- casa l’any 2012 2007. Després d’una baixada de gai- voca la reducció més gran del nombre dors– al desembre, la millora no s’ha bre, mentre que la mitjana europea està per sota de 5 i a l’Estat espanyol rebé deu punts (del 35% el 2007 al d’inscrits a les oficines del SOC dels traduït en un augment del nombre de s’enfila fins a 6,8. Al Principat, el Un terç dels sense sostre van per- 25,5% el 2009), aquest percentatge últims tretze desembres, la desocupa- contractes, que ha baixat un 13,7% 2005 aquest índex se situava en 4,75 i dre la seva llar el 2012, el pitjor va arribar a pujar al 33,9% després ció anual es dispara un 5% el 2012 respecte del novembre i gairebé un fins ara de la crisi econòmica que que el Govern de José Luis Rodrí- les darreres dades analitzades són del i la contractació i l’afiliació cauen. 10% si ho comparem amb les dades es va instal•lar fa quatre al país. Se- guez Zapatero introduís l’ajuda dels 2010, de manera que la desigualtat a Pels sindicats és una mostra clara del d’ara fa un any. Els 23.000 contractes gons les dades de l’Institut Nacional 400 euros. No obstant això, aquest dia d’avui podria ser encara més ac- fracàs de la reforma laboral aprovada menys registrats al desembre demos- d’Estadística (INE), a Espanya hi ha percentatge ha anat baixant al 30% centuada. La vulnerabilitat apareix pel govern del PP i de les polítiques tren que la reducció de l’atur no és actualment gairebé 23.000 persones el 2011 i al 27% en els nou primers més lligada al sexe (és superior a les de retallades als serveis públics. deguda a la creació d’ocupació, sinó viuen al carrer. mesos de 2012. dones), l’edat (avança en les persones El 2012 ha estat un any molt dur a la no renovació de la demanda i a El nombre real, però, podria ser supe- més grans) i al nivell educatiu que no en matèria laboral i les dades aju- l’esgotament de les prestacions. rior, ja que aquest recompte es basa pas a l’origen social dels individus. den a certificar-ho: actualment hi ha Encara que l’atur no baixava tant a en els majors de 18 anys que han pas- El nombre de Per capgirar la tendència i evitar que 646.956 persones inscrites al Servei Catalunya en un mes de desembre des sat per centres assistencials en mu- Catalunya continuï com un dels paï- llars catalanes de feia 13 anys, millora que es repe- nicipis de més de 20.000 habitants. d’Ocupació de Catalunya (SOC), la sos europeus amb una desigualtat so- teix al conjunt de l’Estat, això tampoc D’aquestes gairebé 23.000 persones que no reben cap xifra més alta des que se’n té cons- cial més marcada, l’estudi advoca per ha evitat que l’Estat espanyol tanqués sense llar, un 32 per cent va passar tància estadística, el 1996. Tot i que al destinar més recursos a les polítiques el 2012 amb xifres rècord: quasi un a engrossir el col•lectiu l’any 2012, tipus d’ingrés desembre el nombre de desocupats ha socials i educatives i aturar les retalla- en quedar sense casa. I d’ells, el 45 s’ha duplicat des baixat lleugerament gràcies a la cam- 10% més d’atur o, el que és el mateix, des a l’ensenyament públic i destinar per cent va perdre la seva llar després panya nadalenca, l’atur s’ha enfilat 4.848.723 desocupats, només comp- més professorat i beques als centres d’haver quedat sense feina, en un de l’inici de la entre el gener i el desembre un 5%, de tant els oficials. Darrere de les xifres, més vulnerables, entre d’altres. país on la taxa d’atur supera ja el 25 per cent. El 80 per cent dels sense sos- crisi tre són homes. I més de la meitat del total són persones menors de 45 anys. El nombre de llars catalanes que no Catalunya és qui n’acumula el major reben cap tipus d’ingrés, ni de tre- nombre, un 21,3 per cent, seguida ball ni subsidis per atur o pensions, de la Comunitat de Madrid (15,4 per s’ha duplicat des de l’inici de la crisi, cent) i Andalusia (13,1 per cent). passant de 57.000 el 2007 a més de 118.500 el 2011, segons dades del in- forme del Consell de Treball Econò- El 48% de les mic i Social de Catalunya (CTESC). L’informe avalua el risc de pobresa persones en relacionat amb el mercat laboral i situació d’atur no conclou que el nombre de llars en què tots els seus membres estan en atur té cobertura de s’ha multiplicat per cinc entre 2007 i 2012 , i per tres i mig els que el prin- cap tipus a l’Estat cipal sustentador de la família no té espanyol feina. Sobre el risc de pobresa - situa- ció transitòria-, l’informe apunta que La taxa de cobertura de les pres- els aturats tenen una taxa del 30%, a tacions contributives ha baixat en diferència de les persones ocupades , 26 punts des del 2007, segons una que és del 13,7%. També determina comparativa elaborada pel col•lectiu que des del 2010, les llars amb fills d’investigació social IOE. dependents -en edat de treballar però La cobertura d’atur s’ha anat dete- aturats- el risc de pobresa s’ha dispa- riorant segons s’aprofundeix la crisi rat fins al 59%, enfront del 6,9% de econòmica provocada per les políti- les llars sense fills dependents. En ques d’austeritat. Segons ha destacat el conjunt de la Unió Europea (UE), el col•lectiu IOE d’investigació social segons dades de l’Eurostat recollides a partir de dades de l’Institut Nacio- per l’informe, Espanya està entre els nal d’Estadística, en els nou primers països amb una taxa de pobresa a la mesos de 2012 la taxa de cobertura feina més alta, 12,7% enfront de la de les persones en situació d’atur va mitjana europea del 8,5%, només su- descendir fins al 51%: el 48’5% de perada per Grècia i Romania. les persones aturades no percebien L’estudi remarca un elevat risc de cap tipus de prestació, mentre que al pobresa entre la població ocupada tancament de 2007 el percentatge de següent: autònoms, contractats tem- persones sense cobertura era del 23%. poralment o amb jornada parcial, tre- El percentatge és encara pitjor si balladors del sector immobiliari, de la s’exclouen les ajudes no contributi- construcció, l’agricultura i la pesca. ves, aquelles que el Govern conce- Els perfils més vulnerables que retrata deix de forma discrecional i que bene- l’informe són homes d’origen immi- ficien fonamentalment als desocupats grant de més de 45 anys que només i desocupades de llarga durada. Sense han treballat en un tipus d’ocupació; Gener de 2013 15 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Parlem amb... Àngel Bosqued Tapia, Secretari General CGT Catalunya “Lluita al carrer i difusió d’idees, eines per a la transformació”

surtin un dia o més al carrer per deixar tant ni pot existir sola si estem en una Txema Bofill i Joan M. Rosich clar que s’ha arribat a un punt de no organització anarcosindicalista. retorn, que s’ha recuperat la confiança en què l’acció militant continuada pot - Quines mobilitzacions i ac- Àngel Bosqued Tapia, sóc nascut canviar la situació i que la patronal i els cions en perspectiva destaca- a Barcelona el 1957. Pare d’una polítics entenguin que funcionar única- ries? filla ja emancipada, d’una altra ment amb el criteri de benefici econòmic Hem passat una tardor i entrada d’hivern que sempre tindrà quatre mesos comporta, a la fi, la destrucció del teixit prou moguda com per tenir ara mateix i d’un fill de nou anys. Company productiu, a l’igual que les retallades grans noves mobilitzacions a la vista. de la Maite. en matèria social comporten la deses- Però sí és veritat que s’estan prepa- Vaig començar a treballar als 17 tructuració i la pèrdua de valors morals rant dinàmiques de treball molt àmplies anys, com a meritori; desprès i ètics. I que, en aquest punt, amb tot contra la pujada del transport a la ciutat vaig fabricar mantega i repartir perdut, ni ells fan por ni la policia serà de Barcelona, contra la privatització de butà, vaig treballar a la Borsa i prou. És per això que la CGT ha de tre- l’aigua o la sanitat a nivell de Catalun- a un despatx d’advocats, sem- ballar cada dia, ja mateix perquè, quan ya com també per la recuperació d’una pre com a auxiliar. Des de fa 32 torni a existir una convocatòria, la feina escola i universitat que no sigui fàbrica anys treballo en una companyia preparatòria, conscienciació, logística, de mà d’obra sinó d’individus amb va- d’assegurances. No sé explicar consignes, participació, alternatives, ... lors col•lectius i amb esperit racionalista acudits, però tinc molt sentit de estiguin preparades. Cada dia és un pas i creador. O la PAH, o l’antifracking, o l’humor. Sempre he cregut que endavant cap a la Vaga General, si és l’antirepressiva, ... “qui perd els orígens, perd iden- que les coses no canvien. Definíem això titat” i, per això, em vaig incorpo- com una “Vaga en General”. - Des de la CGT es promou que rar a la Fundació Salvador Seguí els manifestants promoguin fa 25 anys i crec que la memòria - La vaga indefinida és una pancartes pròpies, expres- històrica col•lectiva és vital. Crec utopia? sions pròpies, creatives, rei- en la perseverança i l’esforç de Segurament sí, però no em fa proble- vindicatives, festives, punts de les persones per a construir una ma que ho sigui. En definitiva són les trobada i discussió, etc? organització, però perquè aques- utopies les que ens alimenten cada dia No a tot arreu, però sens dubte ho hau- ta sigui transformadora cal tam- per continuar treballant cap a un món ria de fer. Els eslògans tancats, fabricats bé formació individual i projecte llibertari. En qualsevol cas no ha de ser des del comitè executiu, el soviet o el col•lectiu. un objectiu immediat, la lluita de cada líder van contra els nostres principis an- dia hauria de fer innecessària la con- tiautoritaris. Sempre és més plaent ma- - Quants mesos portes de Se- vocatòria de Vaga i, si cal fer-ne més, nifestar-se amb música viva, amb pan- cretari General de la CGT de aquestes haurien de ser cada vegada cartes amb frases noves i originals, amb Catalunya? més àmplies en la seva durada i en la gent somrient i creativa que anar com a Des del 30 de juny de 2012, ara fa gai- seva extensió participativa; si això no convidats de pedra a la processó que un rebé set mesos. triomfa, caldrà la vaga indefinida. Però, altre t’ha fabricat. Això explica en bona certament, arribar aquí voldria dir que mesura perquè cada dia determinades drets laborals i socials malgrat de la seva empresa per muntar-ne una - Fes una valoració de tot portem molt de temps en conflicte i que convocatòries territorials o sectorials te- les mobilitzacions i vagues altra al Marroc. aquest temps com a Secreta- hi ha massa gent treballant com esclaus nen poc èxit i han d’anar a arreplegar-se dels sindicats. Com ho valores, ri General. Com t’has trobat o desocupats com a escombraria. amb d’altres. què es pot fer? - Hi ha democràcia directa l’organització? El govern retalla allò que qui té el poder i autogestió a la CGT? Què La CGT de Catalunya està forta en la - Com valores la passivitat i - Hi ha alternativa a la banca econòmic li demana. De vegades, els es pot millorar en aquests seva presència a les empreses, clara en manca de reacció dels sindi- privada i als rescats dels go- governs tenen un cert caire social i fre- àmbits fonamentals per a els mètodes de lluita i en els conceptes cats institucionals després de verns a la Banca? nen una mica aquestes ànsies, actual- l’anarcosindicalisme? a defensar però massa enfeinada en la vaga general del 14N? Alternatives a aquest sistema banca- ment la correlació de forces és mons- Mai serà prou, però si que n’hi ha mol- el dia a dia com per poder planificar La valoració de la feina d’aquests sin- ri? Sí, hi ha diverses propostes a tot el truosament favorable al capital. Només ta tot considerant la realitat que som. tasques i plantejar reflexions sobre el dicats s’ha fet clarament en moltes món: microcrèdits, banca ètica, banca hi ha un camí: enfrontar-s’hi amb una L’autogestió real l’hem de recuperar i treball que fa i propostes teòriques de ocasions i des de fa massa temps: pública (que no nacional), cooperatives mà a les retallades i amb l’altra construir treballar molt encara. creació d’alternatives. col•laboració amb el sistema. De tant de crèdit, bancs mutuals, ... són realitats teixit sindical, social i alternatiu. menjar a la taula dels amos, les cúpu- existents, cada una amb una limitació o - Quins són els problemes - Per a quan una nova vaga ge- les i els buròcrates d’aquests sindicats, un “però” ideològic, malgrat això viables - La CGT i altres organitza- més importants avui dintre de neral i vagues conjuntes amb s’han arribat a creure que ells formen econòmicament dins d’un sistema no cions i moviments socials la CGT? I quines les alternati- altres sindicats europeus? part de la salvació dels cambrers que capitalista, moralment molt més accep- estan en de mira dels ves? És una cosa que ha de ser la pròpia els hi posen el plat a taula. tables i socialment més justes. La causa Mossos? Què en penses? La feina reivindicativa se’ns menja CGT qui decideixi, jo no tinc la capacitat final, òbviament, fóra la desaparició del De joves cridàvem allò de “dissolució molt de temps, moral i energies i ens orgànica per decidir això. De tota mane- - La mobilització permanent diner com a valor suprem. dels cossos repressius”. Era contra els queden poques forces per ser actius ra, la meva opinió és que el regust que que promou la CGT, en què Alternatives als rescats? Rescatar la grisos. Més tard vam dir que tant feia en creació de projectes o de realitats. van deixar les convocatòries del 29M, consisteix? Banca és rescatar els “Botins”, els seus que la policia parlés en català, reprimi- D’altra banda, som una organització de 31O i del 14N determina la necessitat D’una banda està el que anomenem llui- amics i a qui, com ells, tenen milions en ria igual tot defensant a qui li paga. Avui persones i massa vegades acabem re- d’arribar d’una vegada a aconseguir una ta al carrer, la defensa concreta de drets accions bancàries i d’empreses. Està hem de tornar a dir que el camí no és produint en els nostres comportaments Vaga General que realment provoqui un i contra la repressió. D’altra banda està clar que l’alternativa és rescatar els la repressió sinó l’educació i la justícia i dinàmiques, models que critiquem. canvi de tendència en el procés de pè- la difusió d’idees, la creació de pensa- aturats, les persones desnonades, els social. Els Mossos fan la feina que els L’alternativa, sempre, està en la forma- rdua de drets laborals i socials que pa- ment, fer que la gent cregui en ella ma- mileuristes ... tots aquests diners, po- hi encomanen i, en aquesta societat ció moral i ideològica, sense adoctrina- tim. No es tracta d’aconseguir la caigu- teixa com a eina de transformació. La sats al servei de les persones ajudarien, real i podrida, de vegades, no s’ha de ment. I també, sens dubte, en l’augment da d’un govern, ni pretenem que la VG primera ens la determina la realitat exis- sens dubte i amb un punt de vista mera- negar que ajuden; però hi ha peces com de militància derivat d’un increment permeti la instauració d’un nou procés tent i és la resposta a l’agressió, la se- ment economicista, a millorar la capaci- la BRIMO que només poden tenir una d’afiliació conscient. constituent per instaurar un parlament gona és el futur, l’esperança i l’objectiu tat de compra i a l’activitat econòmica ge- funció i aquesta mai no llença gasos d’esquerres. real. Ambdues han de caminar sempre neral. I, sota un punt de vista d’economia a casa dels Millet ni dispara bales de - Quins són els punts forts que La nostra fita seria que un nombre i, de vegades, una va més ràpida que social, és més distributiu i equitatiu. goma contra el cotxe de l’evasor fiscal destacaries de la CGT avui? determinant de persones, indepen- l’altra, però mentre siguem en aquesta ni tira avall la porta del patró, molt pa- La combativitat, la diversitat de la seva dentment de si són treballadores o no, societat cap de les dues és més impor- - El govern segueix retallant triota català ell, que provoca la fallida presència gairebé en totes les lluites la- 16 Gener de 2013 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Parlem amb... Àngel Bosqued Tapia, Secretari General CGT Catalunya “Lluita al carrer i difusió d’idees, eines per a la transformació”

borals i socials i les ganes i confiança a individus; de vegades però, és inevi- de tècnica informàtica, però amb la vo- federació. que, malgrat tots els desànims i fracas- table. Aleshores aquesta delegació ha luntat de ser aviat al 100%. Hi som allà > LES FRASES... sos, continuem tenint en la transforma- de ser del mínim possible de capacitat perquè ens va semblar una molt bona - El teu lema de vida ció social. de decisió, pel mínim temps possible i idea i una excel•lent forma de compartir No en tinc. Cada dia les situacions són amb el màxim control. I no per descon- el coneixement i la cultura i posar-la a noves i cal afrontar-les amb planteja- - Creix l’afiliació de la CGT? fiança o per creure que tots ens corrom- l’abast de moltíssima gent. ments particulars. Això sí, penso sovint S’afilien precaris, immigrats, prem, sinó per convenciment de què el en el que em deien a l’escola: al pati aturats, joves? col•lectivisme llibertari és un excel•lent - Uns llibres i autors que ens només es queda quiet qui està malalt i a Segueix la tendència de créixer lenta- model de societat. recomanis classe tots som savis. ment i continuadament. Estem satisfets Com autors, em surten ara Orobón Fer- perquè anem diversificant per sectors - Està en crisi el sindicalisme? nández, Félix Carrasquer o Benguerel - Com vares esdevenir anarco- de producció, territoris, gènere i edat. I els sindicats revolucionaris? entre els del segle passat i Michel On- sindicalista? Personalment, estic força esperançant Segueix tenint sentit organit- fray, Daniel Pennac o Tomás Ibáñez a Tot just fer els 18 anys vaig anar a viure que el grup del Jovent Llibertari així zar-se en un sindicat o és una l’actualitat. Com a llibres, l’Escola de a Nou Barris (Barcelona); allà hi havia com les dones esdevinguin un motor forma d’organització que s’ha Rebel•lia (Seguí, és clar), Les Ruïnes l’Ateneu Popular en plena construcció important. quedat desfasada davant al- de Palmira (Volney) o 10 Tesis sobre el (gràcies a la destrucció veïnal de la tres fórmules organitzatives? Anarquismo (García Moriyón). planta asfàltica), el bar “els Propis”, gent - En què esteu treballant ac- Continua tenint tot el sentit sindicalitzar- del PCE-ML, la ORT, el PTE, ... i la CNT tualment en el Secretariat Per- se donat que la lluita laboral per un - Com valores els mitjans de encara no legal. Aquests últims em van manent? Com funcioneu? treball digne, ben remunerat i ecològi- comunicació de la CGT (Ca- engrescar. Som 10 persones, de les quals dues no cament i socialment sostenible continua talunya/Papers, els diferents tenen hores sindicals, un és aturat i un viva. De tota manera, és obvi que els Webs, Twitter, Facebook,...). - Si Madrid i els mercats ens està prejubilat. La resta compaginem la actuals sistemes d’organització del tre- Com valores el treball que fessin el favor de deixar-nos “La lluita al feina remunerada amb la sindical. Fem ball, la globalització de la producció i els s’està fent des de l’Equip de decidir, votaries independèn- carrer, la di- reunions cada 7 o 15 dies, en funció de nous sistemes de relacions laborals fan Comunicació, què es pot mi- cia? les circumstàncies i tractem d’entrar a necessari que repensem els mètodes llorar? Si votés, seria perquè algú m’ofereix un fusió d’idees fons dels temes quan no hi ha unanimi- de lluita i les alternatives al sistema in- Crec que tant tota la part digital com nou país sense estat ni polítics profes- tat per tal d’arribar a posicions de con- dustrial. També els lligams amb la socie- l’edició del Catalunya en paper són un sionals. i la creació sens. Tenim clar que som un òrgan de tat i amb els moviments socials obliguen gran exemple de molt bona feina, de- de pensa- gestió que no executiu. Confiem en què a adaptar l’estructura interna clàssica; dicació i entusiasme. I els resultats em - Unes paraules als militants, anar creant grups de treball com gè- però això no ha de ser problema pel plauen i la difusió i els lectors ho refer- afiliades i simpatitzants de la ment han nere, aigua, serveis públics, economia corrent anarcosindicalista que mai s’ha men. La part digital ha ajudat moltíssim CGT i als lectors i lectores del social, ... pot aportar a la CGT el grau pensat com una part tancada en si ma- en tasques de solidaritat i de compartir Catalunya/Papers de caminar de creació de propostes i projectes que teixa del procés revolucionari. lluites, més enllà de la mera comuni- Ja n’he dit moltes, no? No defalliu en sempre jun- necessita. Això, junt amb la recuperació cació; el paper ajuda a aprofundir en l’intent de transformar aquesta societat. d’activitat en alguns territoris i procurar - Com veus les privatitzacions els fets que han passat i a mantenir I no sigueu perfectes, ni immaculats, ni tes. De vega- una certa homogeneïtat d’acció. d’aigua, llum, salut, educació, l’intel•lecte en funcionament per les opi- sense contradiccions, però no deixeu de que generalment són espolis nions o temes que s’hi exposen. Al meu ser mai igualitaris i antiautoritaris. des, una va - Com veus les divisions din- dels béns públics pels corrup- entendre al grup de comunicació li que- més ràpida tre l’anarcosindicalisme? Com tes de sempre? da una assignatura pendent: fer arribar - Un desig per aquest any 2013 estan les relacions entre CGT i Ho respons ja perfectament a la teva a la premsa escrita de difusió massiva Igualtat, Llibertat, Fraternitat. I molta que l’altra, les dues CNT i altres sindicats pregunta. És immoral que aquests ele- les noticies i els comunicats de la Con- Salut! anticapitalistes? ments fonamentals per a la construcció però mentre Les divisions mai no són positives sinó d’una societat es converteixen en mers siguem en és per a l’enemic. Entre CGT i CNT el productes mercantils, més encara quan procés de respecte mutu és creixent, en el producte original ens el dóna la na- aquesta so- general, i la possibilitat d’accions con- tura de manera, diguem-ne, gratuïta. juntes cada dia més probable i visible. Privatitzar l’educació fa que l’evolució cietat cap és Amb els altres sindicats anticapitalistes mental sigui un objecte de consum i més impor- les relacions fluctuen i depenen molt control social. dels sectors on coincidim. La meva vo- tant ni pot luntat és sempre de col•laboració. - La biblioteca de la Fundació Salvador Seguí com està? Es- existir sola si - Com estan les relacions amb teu dintre la Xarxa de Biblio- estem en una els moviments socials i demés teques Socials? Quin treball grups llibertaris, en un context esteu fent? On anirà a parar la organització com l’actual en què les reta- Biblioteca? llades ens afecten a tots i cal Fa un any vam decidir començar a po- anarcosindi- anar junts? sar en caixes tot el nostre material, per calista que Amb els moviments socials la relació no anar amb presses quan s’iniciés el, pràctica i gairebé quotidiana funciona aleshores, imminent trasllat de local de vol fer que molt correctament; amb els grups lliber- la CGT de Barcelona i Catalunya. El taris funciona millor l’afinitat d’idees que temps ha passat i tot just ara sembla la gent cre- no la feina pràctica conjunta. que el dia s’acosta. Massa temps per gui en ella a un centre de documentació. Malgrat - Què penses de la lluita elec- tot, hem continuat treballant per atendre mateixa com toral i de confiar lluites a re- consultes com hem pogut i mantenim presentants? És una opció l’esperança de poder oferir una millor a eina de vàlida avui o una opció que atenció a la nova seu. Estem, efecti- transforma- minva la lluita directa dels tre- vament, a la Xarxa de Biblioteques So- balladors? cials, havent passat només una petita ció” Tota delegació ens fa perdre paper com part del nostre catàleg per qüestions Gener de 2013 17 El zapatisme vol SENSE FRONTERES seguir lluitant Companyies israelianes i multinacionals s’enriqueixen amb qui resisteix produint a les colònies il·legals dels territoris des de baix i a palestins ocupats i construint el mur de l’apartheid l’esquerra Quan l’ocupació de Palestina esdevé un negoci suculent Més de 40 empreses amb interessos a casa nostra se’n beneficien

Marc Font - tant per ciutats de desenes de milers tenen delegacions o fàbriques pròpies. Setmanari Directa d’habitants, com Ariel o Moodin Ilit, com per petits nuclis amb només al- Beneficis tacats gunes desenes de cases. En qualsevol cas, estan proveïdes de serveis, fet que iverses companyies israelianes No hi ha dades sobre les importacions obre la porta a explicar el component i moltes grans multinacionals que arriben als Països Catalans des de D econòmic de l’ocupació, un factor s’enriqueixen produint a les colònies les colònies israelianes ni de les que sovint oblidat en les anàlisis sobre el hebrees il•legals dels territoris ocu- ho fan al conjunt de l’Estat espan- conflicte palestinoisraelià. “És fona- pats, espoliant-ne els recursos natu- yol (on el total de les importacions mental entendre que hi ha moltíssimes rals i construint el mur de l’apartheid i hebrees va ascendir a 772 milions companyies que fan un munt de diners punts de control militar. Moltes d’elles d’euros l’any passat, segons dades de gràcies a l’ocupació i no parlo única- són presents als Països Catalans, on l’ambaixada israeliana). Una vintena ment d’aquelles que tenen fàbriques a venen productes i tenen fàbriques o d’acords i convenis bilaterals faciliten les colònies, sinó també d’empreses delegacions pròpies. el comerç entre els dos estats i no hi de construcció, de serveis, de segu- Nombroses resolucions del Consell ha cap normativa espanyola que im- retat i un llarg etcètera”, exposa Esti de Seguretat de les Nacions Unides pedeixi l’arribada de productes provi- Micemacher, membre de la Coalició han subratllat la il•legalitat de les nents dels assentaments il•legals. Això de Dones per a una Pau justa (CWP, permet que, als comerços catalans, colònies israelianes a Jerusalem Est sos a les colònies. A més, 22 ONG van d’acomiadaments. La multinacional en anglès).L’ONG, amb seu a Tel Aviv trobem tes d’Adanim (que produeix a i Cisjordània (territoris palestins ocu- presentar l’informe Comerciant amb nord-americana és propietària d’EDS i que aplega dones jueves i palestines, la colònia cisjordana d’Ofra), fruites i pats) i als alts del Golan (territori sirià la pau: Com Europa ajuda a mantenir Israel, contractada per l’exèrcit hebreu va endegar el projecte Who Profits verdures de Mehadrin (amb horts als sota domini hebreu). S’emparen en els assentaments israelians il•legals, com a proveïdora del Sistema Basel, from the Occupation (Qui guanya alts del Golan i a la vall del Jordà), l’article 49 de la Quarta Convenció de que reclama la prohibició de les im- un sistema biomètric automatitzat de amb l’ocupació) el 2006 i, actualment, objectes de plàstic de Keter (amb fac- Ginebra, que estableix que el “poder portacions de béns provinents de les control d’accés per als treballadors i ja ha documentat més de 600 empre- tories a l’assentament de Barkan) o jo- ocupant no deportarà ni transferirà colònies, que ascendeixen a 230 mi- les treballadores palestines, amb re- ses que treuen rèdits econòmics de la guines de Tip Top Toys (que també fa- part de la seva pròpia població civil al lions d’euros anuals, als països de la coneixement facial i a través de les presència israeliana a Jerusalem Est, brica a Barkan).La petjada econòmica territori que ocupa”. El juliol de 2004, UE. mans, que està instal•lat en nombro- Cisjordània, Gaza i els alts del Golan. de l’ocupació de Palestina a casa nos- el Tribunal Internacional de Justícia sos *check-points, tant a Cisjordània N’hi ha de tot tipus: des de les que tra és molt més àmplia. Empreses com va emetre una sentència en la ma- com a Gaza. També proveeix d’altra produeixen productes frescos als terri- Bobcat, Caterpillar, Hyunday o Lie- Les set empreses que teixa línia. Però ni les resolucions ni tecnologia l’exèrcit israelià i els toris ocupats, fins a les que n’exploten bherr, que participen en la construcció la sentència ni tampoc les nombroses treuen més suc als ajuntaments de les colònies d’Ariel els recursos naturals, com l’aigua o els del mur de l’apartheid, en la demolició declaracions que fan des de fa anys di- assentaments i Modi’in Ilit, dues de les més grans minerals, passant per les que es dedi- de cases palestines o en l’aixecament rigents de la UE i, fins i tot, dels Estats que hi ha. quen a la construcció de les colònies i de check-points (controls militars), te- Units censurant les colònies no han - CEMEX: Material per a la cons- de l’anomenat mur de l’apartheid que nen delegacions als Països Catalans; aconseguit que es desmantellin. Més trucció de check-points i colònies - Caterpillar: La maquinària impli- divideix Cisjordània, al control de la una companyia vinculada a Orange aviat ha succeït el contrari, els assen- cada en l’operació ‘Plom Fos’ població palestina o, simplement, les té antenes i infraestructures de tele- taments no han deixat de créixer, fins Readymix Industries és la filial is- que proveeixen de serveis les persones comunicacions a Cisjordània i els alts al punt que, ara, ja hi resideixen més raeliana de Cemex, la multinacional Els bulldozers de Caterpillar, la prin- que viuen als assentaments il•legals. del Golan; Siemens fa negoci amb la de 600.000 persones (340.000 a les mexicana que produeix ciment i altres cipal fabricant del món de material i Almenys una quarantena d’aquestes construcció d’un tren d’alta velocitat més de 120 colònies de Cisjordània, materials per a la construcció. A banda maquinària per a la construcció, van empreses també tenen interessos als que creuarà territori palestí; empre- 265.000 a les 26 de Jerusalem Est i de comptar amb quatre plantes a co- ser utilitzats per l’exèrcit israelià du- Països Catalans, ja sigui perquè hi ses de tecnologia implicades en el 20.000 a les 32 dels alts del Golan). lònies de Cisjordània (Atarot, Ariel, rant l’operació Plom Fos contra la venen els seus productes o perquè hi mur i en els check-points proveeixen El mapa dels assentaments està format Mevo Horon i Mishor Edonim) i una Franja de Gaza que, entre el desembre l’exèrcit espanyol... I podríem conti- als alts del Golan (Katzerin), la com- de 2008 i el gener de 2009, va suposar nuar enumerant exemples de negocis, panyia fa negoci amb la construcció l’assassinat de 1.400 persones palesti- no precisament ètics, que reporten uns de check-points, la tanca de segure- nes. A més, una màquina de la mul- beneficis tacats de sang. tat del pont de Gilo (Cisjordània), el tinacional nord-americana –que va tramvia de Jerusalem (que connecta ingressar més 47.000 milions d’euros Crides al boicot als la ciutat amb diversos assentaments) l’any passat– va aixafar i matar béns de les colònies i la pròpia edificació de les colònies, l’activista Rachel Corrie l’any 2003. on aporta diversos elements. Als Paï- Caterpillar, que ven els seus productes Impulsada el 2005 per més de 170 sos Catalans, Cemex compta amb 35 a través de Finanzauto a Lleida, San- organitzacions, la campanya de Boi- plantes que fabriquen ciment, formi- ta Perpètua de Mogoda i Xiva, també cot, Sancions i Desinversions (BDS) gó, àrids o morter. El 2011, va facturar aporta maquinària per la construcció a l’Estat d’Israel mentre mantingui més d’11.500 milions d’euros. del mur que divideix Cisjordània, per l’ocupació de Palestina és, proba- la línia de tren d’alta velocitat que blement, la iniciativa més coneguda - HP: Tecnologia punta al servei de unirà Tel Aviv i Jerusalem i que creua contra els productes hebreus. Al BDS, l’exèrcit la Línia Verda –la frontera prèvia a la que s’emmiralla en la campanya con- guerra de 1967 i l’única reconeguda tra l’apartheid sud-africà i que va cele- Amb 350.000 treballadores arreu del internacionalment– i per la demolició brar la seva primera conferència esta- planeta i una facturació de 100.000 de cases palestines. tal a Barcelona del 19 al 21 d’octubre, milions d’euros (2011), Hewlett Pac- s’hi han sumat veus similars. El mes kard (HP) és un gegant tecnològic - Iberpotash: El gegant que explota d’octubre, Richard Falk, investigador que té oficines a València i Sant Cu- el mar Mort i contamina el Bages especial de l’ONU pels drets humans gat del Vallès, on la plantilla protago- a Palestina, va fer una crida a boicote- nitza una batalla laboral des de fa un Israel Chemicals (ICL) és una de les jar totes les companyies amb interes- parell d’anys en protesta pel degoteig principals companyies mundials de

18 Gener de 2013 SENSE FRONTERES

producció de fertilitzants i productes químics. Entre les seves filials, hi ha Iberpotash i Dead Sea Works. La pri- mera explota les mines de sal i potassa El zapatisme es del Bages i ha estat denunciada reite- radament per no respectar la normati- va mediambiental i per la salinització del Llobregat. La segona, tot i no tenir cap planta a Cisjordània, es beneficia mobilitza de nou dels recursos minerals del mar Mort, vetats a la població palestina tot i que bona part de la riba s’enclava dins el seu territori. Dead Sea Works ven part de la sal que obté a l’empresa de cos- mètics Ahava, que té la fàbrica més a Chiapas important a la colònia de Mitzpe Sha- lem (a la vall del Jordà) i que exporta filar ordenadament per abandonar tiu hauria hagut d’aprovar en la seva cremes als Països Catalans. Redacció posteriorment les places de retorn a integritat el conjunt de reformes ela- - ALSTOM: Combois pel tramvia la . borat per la Comissió de Concòrdia condemnat per l’ONU El subcomandant Marcos va eme- i Pacificació (Cocopa) durant el ze- El passat 21 de desembre el zapa- tre, en nom del Comitè Clandestí dillato, document que va recollir el tisme reapareixia de nou en l’espai El 2010, el Consell de Drets Humans Revolucionari Indígena-Coman- sentit dels acords de San Andrés La- públic. rráinzar, aconseguits entre els rebels de l’ONU va condemnar el tramvia dància General (CCRI), un breu Coincidint amb el 15 aniversari de zapatistes i el govern federal. que havia de comunicar Jerusalem comunicat en el qual anunciava la massacre de Acteal i a uns dies Per contra, al llarg del país, els go- Oest (la zona de la ciutat reconeguda “l’enfonsament” del “món de vos- de que es complissin 18 anys de verns federals, en comptes d’atendre com a part de l’Estat d’Israel) amb di- tès” i el ressorgir del “nostre”. l’aixecament de 1994, milers de za- d’una vegada per sempre la pro- versos assentaments il•legals de l’est Les marxes zapatistes denoten la patistes, més de 40.000, realitzaven blemàtica que afecta als indígenes, (l’àrea palestina), com Pizgat Ze’ev, voluntat del zapatisme de fer-se marxes silencioses a diverses ciutats s’han obstinat, en el millor dels ca- perquè considerava que suposava present, de nou, en el convulsionat de Chiapas, Mèxic. Procedents dels una violació de la legalitat interna- i incert escenari polític contempora- sos, a apostar per l’oblit, i en el pi- cional. La decisió, però, no va fer que cinc caragols zapatistes en la selva ni, després d’uns anys de dedicar-se tjor, a dividir, hostigar i perseguir a la multinacional francesa Alstom de- Lacandona, Los Altos i la zona nord, bàsicament a construir autogovern, les comunitats –el mateix a Chiapas els pobles maies en rebel•lia (tzel- millorar les condicions de vida de que a Michoacán, Oaxaca o Vera- sistís de tirar endavant un projecte en nota i que es decideixin, d’una ve- el qual, entre altres coses, ha aportat tales, tzotziles, choles, tojolabales les comunitats zapatistes i fer front cruz, entre altres– i a permetre o fins gada per sempre, a plantar-li cara, i els combois. Dedicada a la generació i mamis) i zoques bases de suport a la repressió de baixa intensitat i tot afavorir el saqueig de terres i comencin a resoldre’l en les seves d’electricitat i a la fabricació de trens, del EZLN, amb el rostre cobert, van però constant a la que han estat so- de recursos naturals practicat per causes profundes. Alstom té centres a Barcelona, Cor- realitzar una poderosa demostració tmesos. La seva causa conserva tota agroindústries i empreses energèti- El comunicat del Comitè Clandestí nellà de Llobregat, Santa Perpètua de de força i disciplina, desfilant pels la seva vigència original perquè, des ques nacionals i estrangeres. Revolucionari Indígena, Comandàn- Mogoda i Sitges. A escala mundial, el carrers i ocupant de forma pacífica de 1994, i a pesar de la demagògia Amb aquests antecedents, el EZLN grup té una plantilla de més de 85.000 i silenciosa les places de Ocosin- obstinada durant tres sexennis, es decideix abandonar el silenci que cia General del EZLN, fet públic el persones i va facturar prop de 21.000 go, San Cristóbal de las Casas, Las mantenen el saqueig dels recursos havia mantingut gairebé intacte des 30 de desembre i dirigit a tots els po- milions d’euros l’any passat. Margaritas, Palenque i Altamirano, naturals, l’opressió, la marginació, de 2006. Els agradi o no, les forces bles de Mèxic i del món, remarcava en la que resulta la mobilització més la persecució i la discriminació con- polítiques institucionals haurien la seva intenció d’enfortir i desen- - Eden: L’aigua siriana que acaba nombrosa d’aquesta organització des tra els pobles indis del país. de prendre’l en compte. Les auto- volupar les seves relacions amb el en mans israelianes de l’aixecament armat de l’Exèrcit El Mèxic institucional ha tingut, en ritats, per la seva banda, no tenen Congrés Nacional Indígena, la Sexta Zapatista d’Alliberament Nacional el aquests 18 anys, sobrat temps per molt marge per a ignorar que, en el Internacional, la Otra Campaña i Dels alts del Golan, territori sirià se- primer de gener de 1994. a corregir d’arrel aquestes circum- substancial, el conflicte que es va els moviments socials de Mèxic i la gons la legislació internacional, se En aquesta ocasió l’acció va ser civil stàncies intolerables i per a reconèi- expressar amb les armes en 1994 resta del planeta, la seva voluntat de n’extreu bona part de l’aigua mineral i pacífica, i els únics que van parlar xer un dels components primordials manté avui, 18 anys després, plena continuar lluitant al costat de qui, a que es consumeix a l’Estat d’Israel. van ser els punys esquerres enlaire del país: l’indígena i comunitari. Per vigència. Cap esperar que prenguin Mèxic i en el món sencer, resisteixen La companyia Eden Springs, una de de tots els zapatistes, que van des- a començar, per exemple, el Legisla- i lluiten des de baix i a l’esquerra. les grans del sector i que factura cen- tenars de milions d’euros anualment, és una de les que més s’aprofita de BALA PERDUDA l’explotació dels recursos naturals en aquesta regió ocupada, on té la princi- pal factoria, a la colònia de Katzerin. A Tambors de guerra: anotacions d’un petit viatge través de la seva filial europea, l’aigua d’Eden arriba arreu del continent i també a Catalunya. Especialitzada en balcànic la comercialització de fonts d’aigua per a oficines, l’empresa també ven de trobar-se alguna vegada a algú Aquesta crisi, que no deixa de ser se’ns comença a avisar, no només Toni Àlvarez el cafè Lavazza, que es pot trobar en que no tenia cap interès en comuni- una estafa capitalista més, dins dels els elefants que viuen a les casernes nombrosos establiments molt nostrats. car-se, cosa bastant infreqüent, per cicles econòmics del sistema, pot de les espanyes, sinó els tertulians altra banda. Que els expliquin als ser l’esperó per començar una nova i oradors dels mass media, catalans - Veolia: Fent diners amb un aboca- a uns mesos vaig tenir la sort de meus pares la imposició del català: transformació social. Vet aquí una i espanyols, que s’atreveixen a dir dor en territori palestí Fpoder creuar Bòsnia Hercegovina porten quasi 40 anys a Catalunya, i de les veritables pors de la dreta, ja sense pudor, per exemple, que: “Te- de nord a sud. Un petit viatge que em lluny de parlar cap paraula en cata- sigui catalana o espanyola. Tot i que nemos por delante un bienio excep- Dedicada al subministrament d’aigua, va servir per copsar, de forma molt là, els costa d’entendre’l. I no són han decidit encarar-la des d’accions cional, dramático, de resistencia casi la gestió de residus, l’energia i el trans- sintètica i parcial, una realitat i unes molt diferents de molts immigrants diferents: una part de la catalana bélica...” (Joan B. Cullà, 20-12-12, port, la multinacional francesa Veolia vivències que em transporten al que que són com ells, amb fills i nets que incloent-la dins del seu discurs, amb diari El País). feia negoci amb la construcció del tra- es remou a les nostres terres. No pa- parlem en català a la feina, amb al- l’ànim de fer-se-la seva i continuar Diria que s’està intentant armar dues mvia de Jerusalem –com Alstom– fins tiu, no es tracta en aquestes línies de guns amics o al nou nucli familiar de de la mateixa manera, amb els ma- societats que tenen un mateix ene- que, arran de la pressió de la campan- treure del pou de la por la balcanit- forma natural, com una riquesa més. teixos negocis. L’espanyola, amb la mic comú, l’u per cent de la clep- zació de Catalunya, pronosticada pel ya del BDS, va decidir abandonar el Em retrotrau aquesta afirmació an- negació i el conflicte, tant necessari tocràcia política i econòmica, els gurus del ranci nacionalisme espan- projecte. Actualment, però, continua terior al fenomen, per exemple, de per aquests moments de desespera- mateixos que controlen els mitjans yolista. Vull reflexionar, negre sobre enriquint-se amb l’ocupació, ja que Mostar, capital d’Hercegovina i una ció social. No hi ha res millor que un de comunicació i les forces i policies la seva filial Connex opera a diverses blanc, sobre discursos actuals que de les ciutats del món amb més ma- bon enemic extern per sobreviure. armades. línies de bus de les colònies de Cisjor- em retrotrauen al que es va viure en trimonis intereligiosos. Abans de la Cal que recordi que succeïa a l’inici Afortunadament, la realitat sempre dània. A més, Veolia és propietària de aquelles terres i del que només ens guerra. Vaja, quina capacitat de crear de les guerres balcàniques? Us sona és més variada i polièdrica que una l’abocador de Tovlan, ubicat a la vall han explicat una petita i interessada un problema on no semblava existir. un canvi de règim? Moure conflic- simple opinió com aquesta, i no hi ha del Jordà (territori ocupat), que és on part. És la meva opinió, faltava més, Coincidirem en l’intent de canvi de tes d’on no hi havien? L’ànsia de les dues societats, sinó que som multitud van a parar els residus generats tant a per tant igual de falsa o manipulada les colònies com a l’Estat d’Israel re- que la de tants analistes que, sense règim polític que s’està constituint, elits econòmiques per continuar amb (a més del 99%). Segur que sabem conegut internacionalment. Amb més posar mai un peu en aquella (i aques- ja no és una quimera o el fruit d’una el pastís i el de les noves oligarquies gestionar aquest canvi de cicle i mo- de 300.000 treballadores arreu del ta) terra, escupen i escriuen. petita capa de la societat resistent. en conquistar-lo? Un model d’estat del sense fer valdre aquella màxima món, la multinacional té oficines a Per començar modestament, solu- La cleptocràcia pseudodemocràtica nou, la reconversió econòmica per d’en Paul Valery: Barcelona i a València i diversos pro- cionem “el problema del catalán”. mira amb estupefacció i envoltada tal que perdin els de sempre i guan- “La guerra es una masacre entre gen- jectes als Països Catalans. Qui té problemes amb el català són de policia com una part de la societat yin els que ja guanyaven. tes que no se conocen para provecho aquelles persones que no han viscut qüestiona, critica i perd la por. Que- Ressonen tambors de guerra, de for- de gentes que sí se conocen pero que * Article publicat a l’edició 295 del ni visitat mai Catalunya, més enllà den tan poques coses a perdre... ma soterrada i poc vehement. Però no se masacran”. Setmanari Directa Gener de 2013 19 La PAH convoca SOCIAL una jornada de El fracking és una tècnica viable, només, si l’administració lluita el 16 de actua amb complicitat i passant per alt el compliment de la febrer pel dret a protecció del medi ambient i de la salut de les persones l’habitatge Fractura hidràulica (o fracking): la fractura que no podem pagar

Osona i la Segarra. Cal tenir en comp- Sergi Solà te que l’atorgament d’aquest permís, de sis anys de durada, comporta que a proposta de la multinacional en aquest temps (si s’obtenen bons canadenca R2Energy (a través resultats en les fases preliminars) es L duguin a terme tasques de simulació de la filial espanyola Montero Ener- i testos de viabilitat de l’extracció gy Corporation, SL) de dur a terme per fractura hidràulica (és a dir que ja prospeccions per extreure gas amb la s’aplicarà aquesta tècnica). tècnica de fractura hidràulica de dues És a dir, que una amenaça greu per a grans zones de Catalunya (que afec- la salut de les persones i el medi am- ten sobretot a Osona i la Segarra) són, bient plana per casa nostra. En el cas com a mínim, per reflexionar. d’Osona pot suposar l’estocada final i Fins fa pocs anys, les multinacionals irreversible a la contaminació de l’aire, del sector dels hidrocarburs s’havien la terra i sobretot l’aigua dels aqüífers centrat en l’extracció de gas i petroli (ja prou malmesa pels purins). En de jaciments convencionals ubicats en qualsevol cas tenint en compte tots els països exportadors de petroli. La tèc- riscos desproporcionats que suposa el nica consistia en punxar una bossa o fracking convindria aplicar el principi jaciment on es troba acumulat el gas de prudència i prohibir aquesta tècnica i/o el petroli i fer-lo pujar a la super- que ha generat conflictivitat arreu. fície. L’abundància d’aquest tipus de En canvi si ens seguim comportant petroli s’està acabant. com addictes al petroli i fent el joc Cal tenir en compte com el nostre mo- als interessos de les grans petrolieres del energètic és clarament deficitari vida (orientats al consum i al benes- actua amb complicitat i passant per quen petites fractures a la roca per les (addictes als seus beneficis), l’aposta (importem prop del 80% de l’energia tar material)... En resum, plantejar- alt el compliment de criteris bàsics de quals s’injecten, per etapes, milers de és el fracking. primària que consumim) i que gravita nos com podem satisfer les nostres protecció del medi ambient (especial- tones d’aigua a molta alta pressió, ba- Molt em temo que pròximament sen- sobre energies fòssils, de les que no necessitats amb el mínim de consum ment dels aqüífers) i de la salut de les rrejada amb sorra i additius químics. tirem a dir bondats per part de sectors disposem i són cada cop més escas- energètic possible. La qüestió no pas- persones. Així ha estat en el cas dels Cada sistema de sis pous o platafor- econòmics i governamentals sobre la ses a nivell global. És a dir, que com sa només per millores en l’eficiència i Estats Units des del passat govern de ma (amb una vida útil d’uns quatre o fractura hidràulica del subsòl i del gas. a plantejament de partida, el nostre la innovació tecnològica, que també, George Bush i més recentment en al- cinc anys) utilitza entre 54.000 m3 i I que es tracta d’una aposta de futur model no és gens racional. Seguir així sinó necessàriament per una reducció guns països europeus. La conflictivitat 174.000 m3 d’aigua per cada operació per incrementar la sobirania energèti- comporta presents i futures tensions de la demanda i una democratització d’aquesta tècnica ha generat enrenou de fractura i entre 1.000m3 i 3.500 m3 ca del país; tot i oferir rendiments sobre el preu i conflictes arreu per i diversificació de les fonts d’energia. arreu i diferents estats dins dels Estats de substàncies químiques que en gran energètics marginals i lligar-nos als garantir-nos l’aprovisionament. No obstant la potència de les multina- Units han aplicat moratòries prohi- part resten al subsòl on poden ocasio- interessos de les multinacionals del Una societat encarada al futur ha cionals del sector dels hidrocarburs, bint-ne el seu ús i països com França nar perjudicis irreversibles pel medi, sector.Però cada passa per consolidar de plantejar-se moltes coses a par- amb interessos evidents i amb ganes o Bulgària.Aquesta tècnica consisteix els aqüífers i la salut de les persones. la dependència respecte les energies tir d’aquesta qüestió. El sentit comú de mantenir el seu oligopoli, són un en un sistema de pous de perforació a D’aquests pous en cal obrir de nous fòssils ens allunya al mateix temps de ens indica que convé fer un gir vers agent de decidida resistència a aques- molta profunditat fins als estrats sedi- constantment per anar esprement el la transició cap al desenvolupament energies realment netes i disponibles, ta transició. La seva aposta passa per mentaris de margues o pissarres. En gas del subsòl i suposen moure milers de les energies renovables. Diu un com les renovables, i tendir a una re- explotar el què s’anomenen les ener- aquest tipus de roca, que té una per- de camions amunt i avall amb químics proverbi xinès que “si volem sortir del pou, el primer que cal fer es deixar de ducció del consum energètic. Això gies fòssils no convencionals. És a dir, meabilitat molt baixa, el gas s’hi pot i residus tòxics, que no sé sap com cavar”; i afegeixo: i no subvencionar significa fer una transició energètica de baix rendiment energètic i costosa trobar distribuït en petits porus o bom- gestionar. les pales per excavar. I si ens arreman- en aquest sentit a tots els nivells. En extracció, però tècnicament possible. bolles, no connectades entre si. Per Aquesta realitat ens truca a la porta de guem per sortir del pou? l’àmbit productiu (tant industrial com En aquest context és on apareix la frac- aconseguir reunir el gas i que flueixi casa, i el primer permís sol•licitat per agrícola i ramader); en els sistemes de tura hidràulica (o fracking). Una tèc- cap a la superfície es fan una sèrie de prospeccionar i testar aquesta tècnica a * Sergi Solà és membre del Grup de transport i distribució; en els estils de nica viable, només, si l’administració detonacions explosives que provo- Catalunya afecta sobretot dues zones: Defensa del Ter

L’alarma pel ‘fracking’ arriba a Catalunya

Generalitat ja ha donat permís a la fragmenten la roca i alliberen el gas i territori afectat. amb les “fiances de restauració i ga- Redacció primera fase de recerca del Ripollès, el petroli, una tècnica d’extracció hi- Es coneix des de fa anys, però fins fa ranties monetàries de responsabilitat i encara no ha donat llum verd a les dràulica prohibida en alguns països. poc era una tècnica massa cara. Ara, ambiental” que preveu la normati- d’Osona i Ponent. Tant a la Segarra com al Ripollès i la amb una crisi energètica a l’horitzó va actual.El moviment antifracking a petició de la multinacional ca- Aquests expedients han fet sorgir la Garrotxa es van trobar durant el segle per l’esgotament dels jaciments s’ha instal•lat també amb força al Lnadenca R2 Systems de realitzar Plataforma Antifracking de Catalun- XX indicis de petits jaciments, però convencionals, s’està estenent rà- País Valencià, sobretot a Castelló, prospeccions a la recerca de gas no ya, constituïda a el 24 de no- de difícil extracció. El fracking, ara, pidament, sobretot als Estats Units, on Montero Energy Corporation, fi- convencional i petroli en el subsòl de vembre amb entitats ambientalistes, podria extreure aquests materials, on hi ha una forta polèmica per les lial d’R2 Systems, ha sol•licitat per- dues grans àrees de la Catalunya inte- ciutadanes i partits polítics. Alguns però els detractors de la tècnica aler- conseqüències ambientals. A Europa, misos per a tres projectes de recerca rior, una al voltant d’Osona (batejada ajuntaments i consells comarcals han ten que allibera components químics França n’ha prohibit la pràctica, però d’hidrocarburs, que afectarien un com a projecte Leonardo) i una altra aprovat mocions de rebuig al frac- contaminants al subsòl, enverina les a l’Estat espanyol ja s’han autoritzat total de 41 municipis, principalment a les comarques lleidatanes de la Se- king . aigües freàtiques, consumeix gran algunes prospeccions.Des de Territori de les comarques del Maestrat i els garra i la Noguera (projecte Darwin), El fracking o fractura hidràulica és quantitat d’aigua, i genera trànsit i i Sostenibilitat de la Generalitat sos- Ports. En total, hi ha 195.000 hec- ha provocat l’alarma en relació al una tècnica d’extracció de reserves residus en superfície. A més, és molt tenen que es tramitarà “cadascuna de tàrees amenaçades per les intencions fracking. S’afegeixen a un tercer de petroli i gas que estan incrustades depredadora del sòl, ja que cada pou les prospeccions amb l’aportació de d’R2 Energy, que a través de la filial projecte a la comarca del Ripollès, en les roques, mitjançant la injecció d’extracció necessita molta superfí- tota la informació que calgui respec- ha tramitat 11 permisos a tot l’Estat impulsat la britànica Teredo Oils. La d’aigua i compostos químics que cie i cal fer diversos pous al llarg del te als productes químics emprats”, i espanyol.

20 Gener de 2013 OPINIÓ-SOCIAL Rècord de desnonaments a l’Estat espanyol el 2012 I Catalunya en lidera el rànquing

Plataforma d’Afectades que a Espanya s’han produït almenys per la Hipoteca (PAH) 334.080 llançaments. Seguint amb la tendència d’estadístiques anteriors, i sempre segons les dades de primera instància, Catalunya, amb 19.405 egons les dades oficials publica- llançaments, i Madrid (11.006) són des el 27 de desembre pel consell S les comunitats autònomes més afec- General del Poder Judicial, entre ge- tades durant 2012, seguides per An- ner i setembre de 2012 s’han produït dalusia (10.438) i País Valencià, amb 49.702 llançaments notificats per 10.013. serveis comuns i 76.724 llançaments En matèria d’execucions hipotecàries, acordats per jutjats de 1ª instància. el 2012 s’aprecia un repunt dels pro- Són les dades fins al tercer trimes- cediments: 67.537 entre gener i set- tre de 2012, pel que encara falta per embre. En el mateix període de l’any conèixer el 4t trimestre per a conèixer anterior s’havien produït 57.103. les dades del que no obstant això ja Això és a causa de l’aprofundiment sabem que ha estat el pitjor any en de la crisi i l’augment de l’atur, però matèria de desnonaments a Espanya. també és fruit de les refinanciacions Lamentem profundament que a 4 suïcides realitzades pels bancs en anys ja d’iniciada la crisi, les da- des oficials sobre desnonaments se- anys anteriors per a maquillar la seva gueixin sent pèssimes, insuficients i morositat. inexactes. Tenint en compte la gra- Ho hem repetit una vegada i una al- vetat de la problemàtica i l’alarma tra: refinançar, com recomanen molts social generada, el mínim que hauria bancs i el mateix govern, no només no resol el problema perquè ho posposa, de garantir un estat de dret són unes xifres totals reals de desnonaments silencis intencionats que el Govern financeres. Perdre el propi habitatge sinó que ho agreuja a l’augmentar dades fiables. No obstant això a dia durant la crisi. Només sabem que la manté sobre el que ja ningú dubte a sense que existeixi una possibilitat el deute final. Quan finalment arriba d’avui l’única cosa que l’estadística xifra real és molt superior a la propor- considerar un autèntic genocidi finan- de reallotjament és de per si mateix l’execució el deute restant per a la del poder judicial pot informar és cionada fins a 2012 pel poder judicial cer. una situació d’extrema vulnerabilitat, família afectada és igual o superior a que: (serveis comuns). I això sense contar El que encara és més lamentable és no és necessari inventar criteris res- la hipoteca inicial en la majoria dels 1) a nivell quantitatiu, els 76.724 els milers de desallotjaments que es que el Govern utilitzi la mala qualitat trictius i arbitraris com els establerts llançaments acordats pels jutjats de casos, a pesar d’haver pagat desenes de milers d’euros durant anys. Les re- produeixen sense ordre judicial, fruit de les dades per a intentar minimitzar pel govern.En efecte, el conjunt de la primera instància entre gener i setem- d’una dació en pagament o de la por i el problema, com va fer en declara- comunitat internacional considera els bre de 2012 és la xifra més aproxi- financiacions són una altra cara més la vergonya que duen a moltes famí- cions recents, insinuant que el pro- desallotjaments forçosos com la pi- mada encara que inexacta que poden de la usura i el robatori generalitzat lies a abandonar l’immoble abans que blema és molt menor del que diuen tjor vulneració del dret a l’habitatge, oferir, que les entitats financeres, ajudades els obliguin judicialment a això. les estadístiques. Les execucions i un exercici de violència institucional 2) la xifra dels serveis comuns és pel govern, estan perpetrant contra la D’altra banda, a pesar que als jutjats els desnonaments afecten a centenars que hauria de ser l’últim dels recur- l’única que té un històric que permet població. fer comparatives, perquè no disposen En qualsevol cas, reiterem la nostra arriba tota la informació detallada de de milers de persones a Espanya i sos, i especialment a Espanya, sent de les dades de jutjats de primera ins- denúncia sobre els pèssims i escasses cada procediment, a l’estat no li ha l’anòmala i perversa legislació espan- com és un dels països del món que tància d’anys anteriors. dades oferts per l’estat espanyol en interessat oferir una informació més yola està provocant un dolor irrepara- més habitatge buit acumula (entre 3 i Amb aquestes dades, i extrapolant el que constitueix una de les princi- precisa que ens informi sobre els ble, fins i tot suïcidis, dels quals fem 5 milions, segons les diferents fonts). el biaix de les dades quantitatives pals problemàtiques del país. Recor- detalls de les execucions i els desno- directament responsables al Govern. A més de la moratòria dels desno- de 2012, la PAH calcula que per dem que des de 2012 les dades sobre naments: quants llançaments són per Finalment, exigim que es decreti una naments, és imprescindible regular cada llançament comptabilitzat per llançaments del poder judicial han lloguer i quants per hipoteca; quants moratòria immediata de desnona- la dació en pagament retroactiva i el serveis comuns s’ha produït 1,54 incorporat una doble font de dades de 1ª o 2ª residència; quines són les ments de tots els habitatges habituals, lloguer social dels habitatges buits llançaments reals (jutjats de primera (serveis comuns i primera instància) entitats que més executen i desnonen; i no només d’uns pocs casos com en mans de les entitats financeres, tal instància). Així, des de 2008 fins al que no ha estat facilitada en els anys en quants llançaments havia menors recentment ha aprovat el reial decret com recull la ILP que ja ha reunit més 3er trimestre de 2012, la PAH estima anteriors, pel que desconeixem les afectats… i així una llarga llista dels del Govern a instàncies de les entitats de 750.000 signatures.

Canpanya de suport al Casal Popular de Joves de Lleida després del desallotjament

generant sinèrgies entre tots els joves enllà d’un espai físic: un lloc de re- convidem a adherir-vos-hi (indivi- Casal Popular de Joves i tancament del Casal Popular de de Lleida Joves per la via administrativa, així que han aportat el seu granet de sorra lació entre persones, on es puguin dualment o com a col•lectiu) i donar com el continu assetjament al que han en aquest projecte. Davant de la inca- crear xarxes d’equipaments i serveis, així el vostre suport al projecte del sotmès el Casal quan s’hi desenvolu- pacitat dels diversos governs munici- on es puguin dur a terme activitats... Casal de Joves. paven activitats, ha evidenciat com pals per dotar el jovent d’iniciatives en definitiva un espai de trobada per Per adherir-vos o podeu fer a través l passat 7 de desembre, ens des- la Paeria ha buscat posar fre a aquest il•lusionants, el Casal Popular de al jovent lleidatà que doni resposta a del següent blog: http://elcasalesdel- Epertàvem amb una dura notícia: projecte transformador, intentant Joves ha ofert un espai al jovent on les necessitats que té el jovent, i tot jovent.blogspot.com.es/ agents de la Guàrdia Urbana feien anul•lar-lo i obviant com, en els seus poder tractar les seves pròpies pro- això aprofitant la seva capacitat i em- No desallotjareu els nostres somnis! efectiva l’ordre de desallotjament 10 mesos de vida, el jovent ha demos- blemàtiques i inquietuds, un espai on penta a l’hora de generar iniciatives i El Casal és del jovent! envers el Casal Popular de Joves de trat la seva capacitat de bastir projec- poder-se desenvolupar veritablement construir alternatives anticapita- Lleida. Els fets succeïen deu mesos tes engrescadors i que representin una com a subjecte actiu en aquesta so- listes, autogestionàries i assem- després que un grup de joves de Llei- alternativa a aquest sistema. cietat. bleàries. da alliberessin un espai situat al Ca- Han estat 10 mesos de Casal intensos, Malgrat el desallotjament, seguim Després del desallotjament i ara rrer Governador Montcada número 9 10 mesos plens de treball, d’il•lusió i convençuts que una alternativa és que estem negociant l’ubicació amb un objectiu ben clar: construir un de projectes creats. Des d’assemblees possible, i ho hem demostrat sobra- del nou Casal amb la Paeria, espai de joves i per a joves per tal de d’artistes fins a mercats de roba gra- dament, perquè el Casal Popular des de l’assemblea del Casal generar alternatives a l’actual sistema tuïta, passant per tallers de diverses de Joves no és solament un espai: hem impulsat el manifest de capitalista i als valors hegemònics temàtiques, xerrades, passis de vídeo, és autoorganització i és lluita. I ara, suport al projecte del Casal de que aquest imposa. assajos bastoners, el grup de teatre com el primer dia, cal seguir apostant Joves, per tal de fer visible que Aquest desallotjament ha demostrat crític... Nombroses associacions i en- per la mobilització i la lluita activa el projecte del Casal és de tots com de molestos són els i les joves titats de la ciutat han passat pel Casal del jovent sumant esforços per tal i que és una necessitat urgent creant alternatives. El desallotjament de Joves, donant-li vida i enriquint-lo, de construir un projecte que va més per la ciutat. És per això que us Gener de 2013 21 OPINIÓ-SOCIAL L’habitatge i els bancs

es diu ni quantes, ni com es crearia Helena Herrera, Secretària d’Acció Social aquest parc d’habitatge social. CGT Illes Balears Tota la resta… els centenars de mi- lers d’afectades que no entren en el decret, els deutes impagables de tots els afectats, etc., hauran d’esperar a El problema de l’habitatge, i els des- la tramitació parlamentària al Con- nonaments s’està convertint en una grés com a projecte de llei. xacra social que sempre sofrim les Amb més de 400.000 execucions mateixes; la classe treballadora. hipotecàries, 350.000 desnonaments El problema de l’habitatge com a for- a les seves esquenes, els dos partits ma de guany d’uns pocs; construc- que han governat en aquest país, han tors i banca amb la complicitat dels estat incapaços d’afrontar el tema de governs de torn en una estafa que l’habitatge. venim patint des de fa molts anys que La situació actual és que no sola- preval al prestador, en detriment del ment estem assistint als drames dels receptor. desnonaments, sinó que també as- El desnonament és una realitat cada sistim a polítiques que emparant-se vegada menys llunyana per a mol- en l’eliminació del dèficit aprofiten tes famílies i la profusió de les quals per retallar, o eliminar el parc públic es reflecteix ja molt clarament en d’ habitatges socials. En la majo- les estadístiques. Les Plataformes ria de les CCAA estem assistint al d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i desnonament premeditat de famílies el moviment Stop Desnonaments han ocupants d’habitatges socials, com fet encara més visible el fenomen, els duts a terme per l’Alcaldessa de dels desnonaments. Madrid Ana Botella, per vendre-les El passat 15 de novembre, el Govern a la iniciativa privada. del PP va decidir escórrer l’embalum Les entitats bancàries davant aques- d’una forma gairebé macabra apro- ta situació es freguen les mans. vant un Decret Llei anomenat “anti- Veiem com una vegada més els par- desnonaments”, el qual paralitzaria tits polítics majoritaris han cedit a la els desnonaments durant dos anys a pressió de la banca, sota la premis- l’estil del cèlebre -per fracassat- De- sa de la “cultura de pagament” que justa i desproporcionada més en una el parc públic d’habitatge de titu- naments tenint en compte les famílies cret “De Guindos”. Un Decret Llei existeix a Espanya, eufemisme que situació com l’actual on veiem que laritat de les administracions au- ja desnonades per les quals s’hauria que és un frau: una artimanya basa- es tradueix a preservar el sanejament des del govern central del PP estan tonòmiques/municipals i obrir vies d’establir un lloguer social. da suposadament en criteris econò- bancari a costa de les persones hipo- imposant retallades antisocials (per de regularització en els casos de 4. Establir un barem que tingui en mics i de vulnerabilitat, amb l’únic tecades; ja que per al PP i la banca, salvar els bancs) que s’enceben pre- sobreendeutament de les famílies i compte tant els salaris percebuts com fi d’acontentar a la banca i excloure la cosa que cal preservar és que hi cisament amb les persones en situa- en aquells supòsits en els quals exis- la precarietat en la contractació. Ga- per segona vegada a la majoria de hagi “solament un 3% de la cartera ció més precària, i les que tenen pro- teixin persones depenents, menors i rantint-se en tot cas que el lloguer de gent que està sofrint aquest drama. hipotecària dels bancs que està en blemes amb les hipoteques, ho són. ancians dins de la unitat familiar. l’habitatge social no superarà el 10% A més, per amagar una de les claus: curs de morositat”. Segons la AEB Això ens obliga com a sindicat, a te- 2. Eximir del pagament del lloguer dels ingressos salarials. la retroactivitat (què passa amb les (Associació Espanyola de Banca) és nir propostes per fer pressió social i a totes aquelles famílies en les quals 5. Establir l’informe previ dels Ser- 350 mil famílies ja desnonades?), una taxa molt baixa i cal preservar-la política. Per tot això, crec que com tots els seus membres estan en atur veis Socials per garantir que els pos- anuncien la creació d’un Fons So- costi el que costi, perquè segons ells a organització hauríem d’instar als fins a tant algun membre disposi de sibles desnonaments no afecten a la cial d’habitatges de lloguer que es seria induir a la incultura del paga- partits polítics i al govern de torn: rendes familiars. població en risc d’exclusió esmen- nodriria dels habitatges “robats” a ment. 1. Paralitzar tots els llançaments 3. Acceptar la dació en pagament re- tada en els punts anteriors (menors, les famílies. Es fa l’anunci, però no Aquesta situació la considerem in- de desnonaments previstos sobre troactiva, i la moratòria dels desno- ancians, dependents, etc.).

Ni CIE ni CECE. Canviar-li el nom perquè tot segueixi igual?

només no s’han esclarit les circum- Per tot això, el Campanya Tanquem els CIEs http://tanquemelscies. stàncies de les morts d’Idrissa D. i 15 de desembre blogspot.com.es/ Samba M., sinó que la situació als unes 300 per- CIE’s segueix sent opaca i continua sones ens vam fomentant les vulneracions de drets. manifestar, ro- Per la seva part, el govern ha incom- dejant el Centre l 6 de gener de 2012, Idrissa Dia- plert el compromís de prendre me- llo va morir en circumstàncies no d’Internament E sures que garanteixin els drets dels resoltes al CIE de Zona Franca. Pocs d’Estrangers de interns i, s’ha limitat a presentar un dies abans, el 19 de desembre de la Zona Fran- esborrany de Reglament que, pre- 2011 Samba M. havia mort al CIE ca, i desenes tén simplement transformar el nom d’Aluche a Madrid per una meningi- d’activistes dels Centres d’Internament (CIE) tis, després d’haver demanat assis- vam assistir a en Centres d’Estada Controlada tència mèdica una desena de vega- les Jornades d’Estrangers (CECE). Aquest re- des i de no rebre l’atenció adequada. de Formació, glament, redactat a esquenes de les Aquestes morts van suposar que la Acció i Re- organitzacions de Drets Humans, no realitat dels CIEs sortís a la llum i flexió entorn suposa cap modificació substancial arribés a milers de persones que ni als Centres respecte al règim actual, consolida tan sols coneixien l’existència dels d’Internament el model policial de gestió i conti- anomenats Guantànamos espanyols. realitzades nua sense garantir els drets de les Arran d’aquestes morts, centenars del 14 al 16 persones internades. d’organitzacions i persones vam de desembre Des de la societat civil ja hem ini- sortir a totes les ciutats de l’Estat a Barcelona, ciat el compromís de treballar con- per exigir el seu tancament. Amb unes jornades juntament pel tancament dels CIEs i l’autoorganització i la mobilització realitzades a no permetrem que hi hagi més morts realitzada a l’Ateneu Popular La sumar-se a seguir treballant per ciutadana es va trencar el silenci la Universitat Pompeu Fabra orga- pel camí. Per la llibertat de movi- Flor de Maig, on es van posar da- aquest procés cap al tancament de- mediàtic que els envoltava, omplint nitzades pel grup d’Investigació i ment. Perquè no hi hagi més morts a munt de la taula les estratègies per finitiu dels Centres d’Internament les xarxes socials, els carrers i els Acció sobre Fronteres i Controls la “tanca de la vergonya”. Per la sa- a aconseguir el tancament dels Cen- d’Estrangers, en la línia de les més mitjans de comunicació de raons (Grafic) amb la col•laboració de la nitat universal. Perquè cap persona tres d’Internament d’Estrangers a de 100 organitzacions que han sig- pel tancament dels CIE’s i obligant Càtedra Unesco de Interculturalitat és il•legal. Perquè cap més persona l’Estat Espanyol. nat el nou manifest exigint el tan- al govern a un compromís d’acabar de la UPF, jornades que van cul- sigui privada de llibertat per no tenir Fem una crida a totes les organit- cament dels Centres d’Internament amb l’opacitat d’aquests centres. minar amb la segona Assemblea papers. zacions, persones i col•lectius a d’Estrangers. Un any després, denunciem que no Estatal de col•lectius i entitats,

22 Gener de 2013 OPINIÓ-SOCIAL Drets Humans de Mallorca fa camins contra mentides, amb Jubilats per Mallorca

travessant més d’una cinquantena de valorar les mesures nefastes adopta- Cecili Buele i Ramis pobles i llocs del Llevant i Sud de des sobre la protecció del territori i Mallorca; de la Real, amb dues co- del medi ambient, sobre la llengua, lumnes distintes, cap a Inca i cap a sobre la cultura, sobre l’educació, rets Humans de Mallorca és Sóller; i, finalment, per les barriades sobre les retallades a l’estat del be- Duna de les entitats que, de bon més populoses de la ciutat de Palma. nestar... Són uns fulls que serveixen començament, dóna suport explícit a Si algun aspecte positiu s’ha de re- d’explicació clara -en català, en cas- la iniciativa que emprèn l’associació marcar d’aquesta iniciativa cívica tellà, en anglès, en francès- a l’hora JUBILATS PER MALLORCA, quan sense precedents, -de la qual som de dirigir-ne la paraula enmig de la aquesta decideix de fer CAMINS testimoni directe, si més no parcial- plaça o pels carrers de les poblacions CONTRA MENTIDES. ment, fins allà on se m’ha permès de diverses. Li dóna suport, també, quan pren la ser-hi present- és la bona acollida Puc dir que he vist amb els meus pro- decisió de dur a terme una vaga de dispensada pertot arreu on s’han fet pis ulls que aquesta associació ma- fam, durant 42 dies seguits, al casal presents els caminants. Tant per part llorquina, nascuda l’any 2008 com de Can Alcover, a Palma, en defensa de la població en general, com per una secció de l’Obra Cultural Balear, de la llengua catalana, pròpia de les part de les autoritats municipals, de “que pretén donar veu a la gent ju- Illes Balears. tots els colors polítics. bilada i aprofitar-ne l’experiència”, I també durant totes i cadascuna de Es pot dir que mai no s’han trobat amb aquesta iniciativa cívica s’ha les jornades d’Enllaçats per la Pa- tots sols, en realitzar aquest gest convertit en una oferta valuosa de raula, unes sessions de lectura conti- Vull remarcar, de bon començament, matèria lingüística i cultural, en ma- seu, admirat pertot arreu. Sempre marcs d’actuació concrets per a per- nuada durant vint-i-quatre hores se- la singularitat insòlita que comporta tèria educativa i mediambiental, en s’hi han vist força acompanyats. A sones jubilades, prejubilades i/o ma- guides de textos en català a diversos per a Mallorca una iniciativa cívica matèria social i econòmica. alguns llocs més que d’altres, però jors de 55 anys, alliberades de les indrets de Mallorca. d’aquestes característiques. Tant pels Unes mentides que Jubilats per Ma- sempre amb molta i bona compan- urgències familiars i laborals, que Suport cívic que se suma també al agents que la realitzen, com pel con- llorca no accepten de cap de les ma- yia. volen reprendre l’activitat volun- que hi donen altres entitats, com són tengut que agombola. neres. Les rebutgen. Les combaten. Lògicament, els tres membres de tària pel nostre país o incorporar-se a ara l’Obra Cultural Balear, l’STEI-i, Els realitzadors d’aquesta iniciativa Hi declaren la guerra oberta. S’hi l’associació que han realitzat pràc- aquesta casta d’activitats. el GOB, ATTAC-Mallorca, Funda- cívica, sense precedents a l’illa ma- enfronten, desemmascarant-ne fil ticament tot el recorregut a peu -Jau- Jubilats per Mallorca esdevé així un ció s’Olivar d’Estellencs, Memòria llorquina, són persones jubilades. per randa tots i cadascun dels em- me Bonet, Tomeu Amengual i Pep espai adient on treballar activament Històrica de Mallorca, Assemblea Gent major de 55 anys. Decideixen bulls que s’hi destrien. Planas-, també han pogut disposar i ferma, a favor de la nostra terra, la de Mestres i Professors en Català de de posar-se a caminar i a fer quilò- Jubilats per Mallorca, amb aquesta del suport d’altres membres de Jubi- nostra cultura, la nostra llengua, el les Illes Balears, etc. I moltes d’altres metres i més quilòmetres a peu, reco- acció pública de denúncia, no cer- lats per Mallorca que els han acom- medi ambient, el territori, la gent de persones, a títol individual i particu- rrent l’illa de Mallorca en totes direc- quen altra cosa que informar la po- panyat en tot i pertot, fent-hi torns Mallorca... lar. cions. Pel camí, se’ls hi afegeix molta blació sobre l’opinió que els mereix alternatius a cada jornada. Adient, també, per a defensar-hi afe- Tot i que em resulta pràcticament d’altra gent que s’hi sent atreta per la aquest comportament tan poc exem- S’hi ha portat en cotxe tot el mate- rrissadament els drets humans inhe- impossible participar directament a gesta, i que vol acompanyar-los, en- plar dels nostres governants actuals, rial, feixuc i voluminós, precís per rents a la població resident en aquest totes les caminades, -que són moltís- cara que només sigui durant un tram i miren de compartir-ne el rebuig, a realitzar una marxa informativa racó del Planeta, tan maltractats, simes, durant molts dies i per molts i més o manco llarg de la caminada. les places i als carrers de llogarets, d’aquestes característiques. Per les precisament i malaurada, per part diversos indrets de la Roqueta-, mir L’objectiu primordial d’aquesta pobles, viles i ciutats on arriben. cases, pels vehicles, directament en d’aquells que han estat escollits de- de representar-hi Drets Humans de marxa a peu, emperò, no és només Des que surten del santuari de Lluc, mà, pels centres educatius, a les bús- mocràticament per ser-ne garants i Mallorca, de la manera millor que sé caminar per caminar. Jubilats per l’1 d’agost de 2012, fins que aca- ties, etc. s’hi han repartit milers de defensors, els governants nostres. i que puc. Mallorca pretenen fer pública una ben la marxa a peu, perllongada a fulls explicatius... Sobretot, en deixar-ne constància au- denúncia ferma i clara de les menti- finals del mes de novembre, realit- Redactat per Jubilats per Mallorca i * Cecili Buele i Ramis, és represen- diovisual fefaent, mitjançant l’edició des que, cada cop més barroerament, zen quatre etapes ben diferenciades: per altres entitats que hi donen su- tant de Drets Humans de Mallorca d’imatges, veus i sons enregistrats els governants de les Illes Balears i de Lluc fins a Manacor, passant per port, el contengut d’aquests fulls té a Camins contra mentides, de Ju- directament, sempre que això m’ha Pitiüses del Partit Popular s’afanyen més d’una trentena d’indrets; de a veure amb les mentides governa- bilats per Mallorca i afiliat a CGT resultat factible. a escampar des de massa àmbits: en Manacor, fins al monestir de la Real, mentals que es detecten a l’hora de Balears

Ester Quintana presenta una querella criminal contra els Mossos per destrossar-li l’ull

vocats van criticar en nom de Quinta- per cap altre tipus d’objecte que una de cada vehicle. També ha sol•licitat En els darrers tres anys, set persones Redacció na, que el conseller d’Interior, Felip pilota de goma o un projectil. En el dictàmen pericial mèdic de les han perdut un ull a Catalunya com Puig, seguís negant el que és innega- aquest sentit, diversos oftalmòlegs lesions, tot i tenir ja en el seu poder a conseqüència de l’impacte d’una ble en la seva compareixença al Par- coincideixen que una lesió d’aquest l’informe mèdic de la lesió de Quin- bala de goma disparada per agents aia Serra i Andrés Garcia, els ad- lament del dia 3, en que Puig va insis- tipus correspon a una bala o projec- tana, i ha demanat a diverses cadenes antidisturbis de la policia catalana. Lvocats d’Ester Quintana, la dona tir que a la zona on es trobava Ester til de goma, ja que aquest tipus de de televisió, als establiments amb cà- Tot plegat ha fet que s’accentuin que va perdre un ull en la darrera Quintana en el moment de l’impacte, lesions només es produeixen arran meres de seguretat i a una productora les peticions de prohibir un tipus vaga general del 14N a Barcelona, els antidisturbis no van disparar cap d’un impacte molt fort, directe i amb que li proporcionin totes les imatges d’armament que només Portugal i van presentar el 5 de desembre a la tipus de projectils, tot i els vídeos, un objecte que empenyi tot l’ull cap que tinguin de la zona de passeig de l’Estat espanyol permeten a tota la Ciutat de la Justícia una querella cri- fotografies i testimonis aconseguits endins, fins a provocar l’explosió del Gràcia amb Casp entre les 20:00 i les UE. minal contra l’agent escopeter de la gràcies a l’allau de col•laboracions sòl per la pressió exercida. I, justa- 21:30 del 14 de novembre. A més a Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mos- ciutadanes rebudes. Amb la querella ment, aquest és l’efecte que produei- més, tindrà en consideració tant els sos d’Esquadra que la nit del 14 de es van aportar gravacions, nombro- xen les pilotes de goma. vídeos com els diversos testimonis novembre va efectuar a la zona del sos testimonis presencials i requeri- De moment el magistrat del jutjat presencials aportats per l’equip legal passeig de Gràcia amb Casp el tret ments al jutge per tal que els Mos- d’instrucció número 11 de Barce- de Quintana. d’una bala de goma o d’un projectil sos d’Esquadra aportin un seguit lona ha admès a tràmit la querella Les mostres de suport a Ester Quin- foam, que va provocar-li la pèrdua d’informes i dades de l’operatiu po- interposada per Ester Quintana i ha tana, activista social de 42 anys que d’un ull, i contra el seu superior jeràr- licial d’aquell dia. determinat la necessitat d’identificar va protagonitzar un emotiu vídeo ex- quic, el cap de la unitat de la BRIMO Els advocats de l’Ester van assegu- els membres de la Brimo que integra- plicant la seva situació després de la a la qual pertany l’escopeter. rar que per les característiques de la ven les furgonetes Dragó 40, Dragó greu lesió, no s’aturen i la campanya Un cop presentada la querella, els ad- lesió no podria haver estat produïda 403 i Dragó 424 i qui era l’escopeter de suport continua. Gener de 2013 23 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervell La riuada del 1962: història, memòria i responsabilitats

Manel Márquez i Berrocal es plantegen els historiadors, que també, sinó de recerca de la veritat històrica, que és la funció social que tenim, com a forma de posar els nostres coneixements a riuada del 25 de setembre de 1962 i treballs en mans dels ciutadans i que Lés un moment històric fonamental per aquest i les seves organitzacions tinguin la formació de la memòria col•lectiva de el dreta exigir justícia equitativa i repara- la ciutat de Terrassa i un punt d’inflexió dora. L’aplicació de les lleis és imprescin- en el seu esdevenir històric. La memòria, dible, per tal de fer entendre als que no pot ser construïda en forma de mite, les respecten, que més tard mes d’hora sense realitat històrica contrastada, però aquesta els caurà a sobre. Trenca la sen- l’experiència real dels fets patits pels sació d’impunitat d’aquest crims de lesa terrassencs i terrassenques han quedat humanitat o, sobre altres similar gravetat, perfectament recollits en la seva cons- és un garantia de futur per a una veritable ciència i, en aquest dies de record, que democràcia. no commemoració, en diferents treball A Terrassa, però, com diu : “En d’una qualitat excepcional i de lectura un país democràtic, amb separació de obligatòria. Dos de caire periodístic i poders, la Fiscalia hauria actuat d’ofici històric: el Jaume Valls i Vila, “La riuada contra els propietaris que els vengue- de 1962. La catàstrofe que sacsejà la ren aquest solars en terrenys rústics i Terrassa invertebrada del franquisme”; el sense urbanitzar propers a la riera, o els de Ferran Sales Aige i Lluís Sales Favà, lluites endegades per part de les classes lectors, al voltant de la memòria en gene- llamaba “pensar históricamente,” que im- ciutadans haurien denunciat aquests te- “La Riuda de Franco” i un bàsicament populars d’origen immigrant o no i la re- ral i, de les riuades del 1962 en particular, plica no aceptar sin crítica nada de lo que rratinents, i també ales autoritats que el històric, que publicarà la Fundació Torre pressió patida és el que pretenen molts hom pogut comprovar, que el reconeixe- se pretende legitimar a partir del pasado permeteren o consentiren l’edificació en del Palau. de les activitats desenvolupats durant ment dels errors o el silenci prudent, no y no dejarnos manipular por quienes pre- aquells indrets. Però Espanya estava so- Un fet tan transcendental per a la història aquells anys a la nostra comarca i als és de cap manera el modus operandi de tenden jugar con nuestros sentimientos tmesa a una fèrria dictadura on el poder de la formació del Vallès Occidental i de municipis afectats. molts dels responsables de la tragèdia para inducirnos a no utilizar la razón.” era unívoc i les autoritats no havien de la Catalunya obrera del segle XX, sota Com a historiador i ciutadà, no he deixat anunciada. La qual cosa posa en evi- Per això, en el cas de les riuades de retre comptes a ningú excepte al superior la dictadura franquista, no podia passar mai de pensar en la necessitat de recu- dència, que no voler fer memòria és una 1962, un cop exposats i coneguts els que els havia nomenat pel càrrec”. desapercebut als historiadors, ni a la perar aquest passat tan colpidor de la forma de defugir de les responsabilitats. fets, comença la feina de l’historiador, En definitiva, el problema que genera ciutadania. El miler de morts, els milers nostra història, sobre el que ja vaig tre- Analitzar els fets històrics és avaluar-los que consisteix en realitzar una síntesi recuperar la memòria de les riuades de de damnificats i els ingents danys mate- ballar quan coordinava el Projecte per a a la llum del present, que és qui ens porta explicativa, que ens permeti esbrinar les 1962 o de la lluita antifranquista, és el rials, resultat de la negligència d’un règim la recuperació de la memòria històrica a interrogar-nos sobre el passat, però no causes dels fets i atribuir les responsabi- de les responsabilitats pròpies, familiars polític que tenia com a objectiu garantir de la lluita antifranquista de Terrassa, de forma neutral, sinó amb l’objectiu de litats corresponents. Si durant tota la dic- o de relació de pertinença ideològica. l’obtenció de beneficis d’una classe do- 1939-1979. Combat por la llibertat. Ara resoldre les qüestions que ens amoïnen tadura franquista, la responsabilitat de la Les persones implicades directa o indi- minant aliena al patiment del poble i, alia- ho he tornat a fer: amb el catàleg de o interessen en el present. L’historiador tragèdia terrassenca, del 25 de setembre rectament, es veuen obligades a recor- da del poder dictatorial, ha estat consi- l’exposició, organitzada per l’Ajuntament contraposa els diferents punts de vista, de 1962, fou atribuïda a la natura desfer- dar ja que són interrogades pel present derat, per les institucions democràtiques, i el Museu de la ciutat: “La riuada del els valora i el presenta per tal que es mada, a la fatalitat de l’atzar o al destí (familiars, amics, coneguts, periodistes un bon moment per donar a conèixer 62 a Terrassa. L’abans i el després de pugui fer l’anàlisi i la valoració del fets que ja està escrit, el que els historiadors o historiadors) sobre les seves accions els fets històrics i analitzar com aquest la ciutat”, instal•lada a la Sala del Tine- històrics, però no amb voluntat judicial, hem de mostrar a la ciutadania és que els del passat, essent moltes vegades les influïren en la lluita per la millora de les llet del Castell Cartoixa de Vallparadís; sinó de recerca de la veritat i de revalorit- responsables de la tragèdia tenen noms respostes un exercici impossibles o la condicions de treball i vida de les classes un capítol sobre la riuada i l’origen del zació de la ciència social com a eina de i cognoms i són els dels propietaris i es- reconstrucció d’una mentida. populars, la democràcia i la justícia social moviment veïnal al llibre de la Fundació coneixement i de construcció d’un pen- peculadors que van vendre els solars a Quan les víctimes, cerquen la veritat dels Recuperar la memòria històrica dels fets Torre del Palau. I una reflexió sobre his- sament crític, que és una forma d’evitar la llera de les rieres, els tècnics i polítics fets, la que no és podia explicar, durant d’una de les pitjors tragèdies de la co- toria, memòria i responsabilitats –la vaig el totalitarisme. que autoritzaren la seva construcció o, el règim franquista, es quan els possi- marca i de Catalunya; retre homenatge a fer al mes de juny de 2012 per la revista Els historiadors, com diu Fontana, se- res feren per impedir-la si eren il•legals. bles responsables, directes o indirectes, les víctimes, de les quals no existeix una d’Història de Terrassa, TERME– pre- guint al mestre Pierre Vilar, tenim un I l’església franquista, que cobrava per per acció o per omissió, veuen que més xifra contrastada per que moltes esta- veient als lectors i ciutadans sobre l’oblit compromís una gran responsabilitat da- deixar treballar en diumenge als veïns tard o més d’hora se’ls pot acabar exigint ven empadronades; donar testimoni del de les responsabilitats i dels responsa- vant de la societat, “a la que no solo he- que aixecaven les quatre parets i el sos- responsabilitats, potser no econòmiques, criminal laissez faire de l’administració bles, directes i indirectes, de la tragèdia. mos de explicarle qué sucedió en el pa- tre d’uralita, d’una miserable barraca, que també, sinó més aviat politiques i municipal franquista; conèixer el procés La lectura de diferents articles, del Diari sado, que en el fondo es la parte menos que malgrat tot, era la seva llar i l’únic morals. Aquesta memòria de las vícti- d’enriquiment d’una classe burgesa alia- de Terrassa, sobre els fets és el que m’ha importante de nuestro trabajo, sino que lloc on aixoplugar-se humilment. mes, dels derrotats, de “Los nadie” dels da de la dictadura; estudiar i analitzar les empès a traslladar algunes reflexions als hemos de enseñarle a lo que Pierre Vilar Alguns, jugant a la equidistància interes- que parla, Eduardo Galeano, és la que no sada, podran dir que els pagesos adver- volen els botxins que es reactivi. La mort i tiren als nouvinguts de que aquell terreny el patiments d’aquelles persones són un on construïen era perillós, però, deixant revulsiu per al present i una impuls per de banda que era l’únic que podien ad- al futur, que justament el que cerca, és quirir, com podien pensar en la certesa que les injustícies patides siguin reco- d’aquestes afirmacions, si els venedors, negudes, reparades i es posin en marxa les autoritats i la pròpia església els deien el mecanismes legals, socials i culturals el contrari i, a més a més, els permetien per tal que no tornin a succeir. Per això, construir-les sense gaires entrebancs. I la memòria és incomoda perquè, des del com poden deduir, la resposta de molts passat, les víctimes ens recorden les davant d’un fets inqüestionables, era dir, seves esperances i ens interroguen a que durant la dictadura es feia el que or- nosaltres que som els seu hereus i, al- denaven els superiors; “obediència degu- hora ens obliguen a reclamar justícia pel da” van dir els militars argentins i xilens i, passat, en el present i pel futur. molts del jutjats al procés de Nuremberg. Els responsable no volen recordar ni els Els responsables d’aquesta tragedia, en errors, ni els delictes, ni els crims, però qualsevol país democràtic, haurien estat mentre aquests no estiguen resolts, una jutjats pels seus delictes o crims (com en vegada i una altra, tornaran al present. el cas dels assassinats de la dictadura La solució és la constitució de comissions franquista), però ans al contrari molts de la veritat com instruments propicis per d’aquest prohoms, no només no van a la consecució de la veritat, la justícia respondre mai per les seves actuacions y la reparació, incloses les garanties de durant la dictadura, sinó que van arribar a no repetició. Però, el reconeixement de alts càrrecs en el nou regim democràtic. la culpa i la reconciliació es difícil en el No és només una qüestió moral la que terreny de la lluita d’interessos, de grups

24 Gener de 2013 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

o de classes, els botxins són sempre poc munt la taula, els cadàvers sobre els que memòria. Magister en Història Moderna i Centre d’Estudis Històrics de Te- partidari d’aquests processos. Perquè el aquests han construït el present. Per això Contemporània i Professor de rrassa. Fundador de Radio Kaos i que fem els historiadors, es posar da- pels malfactors sempre és incomoda la * Manel Màrquez és Historiador, Secundaria. Vicepresident del Kaosenlared Antisemitisme?

jueva, ja des dels temps més remots del pugui ser titllat amb aquest qualificatiu Jordi F. Fernández Figueras seu projecte messiànic personal, però tan lleig. també sens dubte perquè el sionisme Això és el que va succeir l’any 2009, mou força calers i té molt poder polític. quan el govern espanyol, amb el suport a poc dies vaig llegir a internet un A l’àmbit de la dreta catalanista hi de PSOE, PP, CiU i PNV, va reformar Farticle l’autor del qual, enmig d’una ha destacats publicistes de la cau- la Llei Orgànica del Poder Judicial llarga i no gaire ben redactada explica- sa sionista, alguns dotats d’una aura per impedir que es tornessin a repe- ció sobre les raons del fracàs d’Espanya d’intel•lectualitat com Joan B. Culla, i al- tir actuacions com la d’un membre de com a estat —i just després d’afirmar tres més aviat barroers com Pilar Raho- l’Audiència Nacional que pretenia ju- salvadorsostrejant que una de les se- la, però també hi ha força simpatitzants tjar Ben-Eliezer, ministre de Defensa ves grans aportacions a la cultura uni- a l’ombra com, per exemple, Alfons Ló- d’Israel, per una massacre de 2002 en versal és el robatori—, deixava anar pez Tena, que va descobrir-nos fa pocs la qual van morir onze nens palestins. que «España sigue siendo uno de los dies la seva simpatia per aquesta ideo- Si com sembla les forces polítiques países más vergonzosamente antise- logia: «Jo sóc proisraelià i prosionista. majoritàries espanyoles i catalanes mitas del mundo, en dura pugna con Almenys la meitat dels membres del coincideixen en la seva simpatia cap al Venezuela e Irán». meu partit són de l’Associació Catalana sionisme i en la seva defensa de l’Estat Sempre que llegeixo afirmacions com d’Amics d’Israel». d’Israel, cal pensar que els sospitosos aquesta, em pregunto d’on deuen sortir No tinc res a dir respecte les seves de- d’antisemitisme devem ser, doncs, la les dades que les sostenen i em con- claracions, cadascú és lliure de sentir gent del carrer amb un mínim sentiment testo de seguida que segurament de la simpatia per un bàndol o per l’altre en humanitari als quals ens agradaria la fi Jewish Agency for Israel, de la Global aquest conflicte, però no deixo de tro- d’un llarg conflicte en què considerem Jewish Advocacy o d’alguna agència de bar sorprenent que qui creu que cal que tots dos bàndols exerceixen una desinformació o d’algun grup de pressió alliberar el poble català de l’opressió violència que afecta víctimes innocents, semblants. destructora de l’Estat Espanyol senti però que alhora no podem deixar de Realment costa de creure que Cata- tanta simpatia per l’Estat d’Israel en la denunciar que en aquest enfrontament lunya —encara inclosa dins Espanya, seva lluita per anorrear el poble palestí. l’Estat d’Israel utilitza míssils de la da- des d’un punt de vista jurídic-institucio- Deixant de banda, doncs, el cas parti- rrera tecnologia i bombes de dispersió nal— ho sigui, d’antisemita. Qualsevol cular de Catalunya, contra l’afirmació de fòsfor blanc per donar suport a la observador atent es pot adonar que el que Espanya és un dels tres països seva política de neteja ètnica, mentre sionisme gaudeix de moltes simpaties més antisemites del món, només em els palestins es limiten a defensar-se entre la dreta catalanista, possiblement cal argumentar que no crec que un amb pedres i coets artesanals per no perquè Jordi Pujol s’ha emmirallat sem- estat que canvia les seves lleis per seguir sent anihilats de manera lenta, pre en aquesta ideologia nacionalista protegir criminals de guerra israelians però inexorable.

El referèndum al 2014 amb més Europa i menys BCE

de poder per l’òrgan no democràtic del amb els bons alemanys a un impaga- laterals, sigui el cas de Suïssa, Islàndia, pendència, que puguem fixar el nostre Moisès Rial BCE, que ja ni compta amb un membre ment imminent, tot i que la majoria del Liechtenstein o Noruega, aplegat dins nivell de benestar i amb veinatge ami- permanent de l’estat espanyol, que a deute és privat, i ja es porten saquejats l’EFTA. gable amb l’entorn socioeconòmic i cul- efectes pràctics actua de corretja de la 216.000 milions de diner públic, el 21% Cal fer que des de la pluralitat del so- tural amb veu pròpia, establint el marc esprés de les eleccions al Parlament principal economia de l’eurozona, Ale- del PIB Estatal, entregats al sistema biranisme es plantegi una independèn- laboral, de seguretat social, d’estat del Dde Catalunya, fruit de les conver- manya, i per tant defensant els interes- bancari, enlloc de liquidar bancs, ens cia real, no una nova dependència, per benestar i política fiscal redistributiva i ses de governabilitat a la Generalitat sos crediticis de la banca alemanya, als espolien fiscalment a la societat, i de sortir de les brases de l’estat espanyol, progressiva, sense límits, com la millor ha sortit i centrat el debat de la possi- dictats del Bundestag alemany. retruc provoca les retallades encadena- no caure de nou al foc neoliberal del garantia per un futur de prosperitat i lli- bilitat d´una consulta pel dret a decidir I el BCE al controlar la política mone- des sense fi. BCE. Ens hi juguem una veritable inde- bertat. (eufemisme per no explicitar el dret tària de l’euro i del control de la banca, Tot plegat, la bancarrota de l’estat es- d’autodeterminació), on sembla que el converteix en un òrgan de dependèn- panyol i les destralades en l’estat del s´apunta durant l’any 2014. cia econòmica de primer ordre, que en benestar fa que la sublevació social Contraanuncis Però aquest procés, que tibarà el debat el context actual d’un euro fort, i l’estat creixi cada cop més, i prengui relleu la social i nacional, ni ha d´’ésser l’excusa espanyol de no disposar d’una mone- necessitat que tot procés democràtic per justificar retallades socials ni una da pròpia i política monetària cedida al d’autodeterminació real, hagi de definir cortina per assegurar-se el poder polític BCE, provoca que la competitivitat faci si s’aposta per un banc central propi i per part de CIU i alhora trobar un soci l’actual pressió a la baixa de la massa sortir de l’eurozona i de la dependència amb ERC per salvar-lo de les explica- salarial. del BCE, i avançar en banc central com cions per presumptes corrupcions com Devaluació salarial, per la no devaluació ja tenen Anglaterra, Suècia i Noruega, apunten els casos ITV i el cas Palau. de la moneda, i així fins a l’austericidi amb possibilitats de plantejar una políti- I la pregunta de la consulta, en concret de devolució als mercats del deute, ca crediticis i monetària pròpia. la seva referència a Europa pot ser fent que ja es paguin 40.000 milions La independència real, ens la juguem genèrica, en el sentit d’integrar-se a un d’euros d’interessos dels pressupostos per tant en la formulació, de dur-se a ter- entorn socioeconòmic, sense tenir-se de l’estat espanyol, i que el conjunt del me el referèndum el 2014 o quan sigui, que sotmetre’s a la zona Euro. deute públic suposi un terç del pressu- en citar i apel.lar a continuar a la UE , o Recordem que recentment els minis- post estatal, abocant per l’augment de apostar per un model d’independència tres de la UE han aprovat l’ampliació la prima de risc i el diferencial d’interès econòmica, amb acords econòmics bi-

Gener de 2013 25 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Gallardón, el codi penal i el populisme punitiu

40 anys; i condicionava la concessió del Albert Sales 3r grau al pagament efectiu de respon- sabilitats civils, la qual cosa introduïa un clar element de discriminació econòmi- ls discursos de la dreta sobre el fun- ca. Ecionament del sistema penal i de les El codi penal espanyol sembla estar forces de seguretat ens poden fer pensar molt al dia amb les tendències puniti- que ens envolten milers d’éssers perillo- ves imperants en el discurs neoliberal. sos disposats a provocar tota mena de El marcat increment de la població pe- mals per apoderar les nostres coses, per nitenciària, que en tot l’Estat espanyol fer-se amb els nostres diners o, el que és ha passat de 41.903 persones el 1996 a pitjor, per sentir pur plaer. 76.079 persones el 2009, es deu més a A jutjar pels continguts de campan- la duresa del codi penal del 1995 i de la yes electorals i pels debats previs a reforma de 2003 que no pas a un aug- l’aprovació de mesures com el recen- ment de la delinqüència. tment anunciat enduriment del codi Hi ha un elevat consens en la socio- penal, sembla que els delinqüents logia i la criminologia a considerar les s’aprofiten d’un sistema tou i permissiu enquestes de victimització, amb tots que facilita que, en cas d’anar a petar els seus defectes, les millors eines per en un calabós, l’assassí de torn surti en valorar l’evolució de la comissió de de- poques hores per la mateixa porta per on lictes i del seu impacte entre la ciutada- ha entrat. El pitjor de l’argumentari puni- nia. Tanmateix, no hi ha a l’Estat cap tiu desplegat per polítics i mitjans de des- administració que hagi assumit el repte informació és que es basa en mites que de realitzar periòdicament una enquesta no se sustenten en evidència empírica i de victimització i les úniques dades amb que no hi ha una resposta clara, valenta, què es compta procedeixen de les dues informada i contundent, de l’anomenada participacions d’Espanya a la Interna- esquerra parlamentària. No és casual, que s’anunciï a bombo nors en qüestió sinó de la suposada laxi- prostitutes, mares solteres que viuen tional Crime and Victimisation Survey Gallardón va anunciar que es durien a i platerets un increment de les penes tud del sistema penal espanyol) i ofereix del suport institucional, persones sense (ICVS), al 1989 i al 2005, i de l’enquesta terme canvis en el codi penal espanyol per a aquells que comenten crims que solucions fàcils, (3) introdueix mesures llar i tot aquell individu la mera existèn- realitzada el 2009 per l’Observatori de la amb la finalitat d’adaptar a la delinqüèn- generin especial repulsa social just des- de manera gradual, en aquest cas la cia incomodi a la ciutadania de bé. Delinqüència (ODA) de l’Institut andalús cia del segle XXI. Els grans titulars de prés de “resoldre” un cas d’assassinat restauració de la cadena perpètua, (4) El procés, força consolidat als Estats Interuniversitari de Criminologia. l’anunci del ministre de justícia van ser a dos menors que ha estat tractat de pretén generar respostes emocionals Units, desplaça el pes de l’acció de A partir de les escasses dades dispo- que incorporava la figura de la “la presó manera “especialment repulsiva” per els evitant l’anàlisi racional de les alternati- l’estat de l’atenció a la persecució de la nibles no només no es pot inferir un permanent revisable i la custòdia de se- mitjans de desinformació del país. Una ves, (5) manté el públic en la ignorància població exclosa i es justifica a través increment de la delinqüència, sinó que guretat, amb la finalitat de proporcionar oportunitat així no es pot desaprofitar: ocultant dades objectives sobre la cri- de l’estigmatització i de la culpabilitza- s’observa un retrocés en la victimització una resposta penal més adequada a quin rival electoral podria atrevir-se a minalitat i la delinqüència; (6) part del ció de les víctimes a través de l’ús de- en gairebé totes les formes de delicte. certs crims que causen una especial re- qüestionar que s’endureixin els càs- coneixement de les dinàmiques socials i liberat d’una publicitat enganyosa que Mentre que el 1989, el 47,2% de la ciu- pulsa social”. Els crims que es contem- tigs a repugnants homicides de nens? dels corrents d’opinió que ofereixen les porta a creure al “ciutadà de bé” que tadania (amb un marge d’error del 2,5% plen per l’aplicació d’aquesta modalitat I per a la immensa majoria de votants eines d’anàlisi sociològica de l’estat i de l’exclusió social és fruit de la renúncia per a un nivell de confiança del 95,5% i de cadena perpètua són els homicidis es tracta d’una mesura positiva en pro les empreses especialitzades. voluntària de la mala gent a sotmetre a p=q) havia estat víctima d’algun delicte terroristes, els atemptats comesos con- de la seva seguretat i la dels seus fills i Però la modificació del codi penal no l’ètica del treball, que cada vegada hi ha en els 5 anys anteriors a la realització de tra el Rei o el Príncep hereu i contra filles. Als màxim, el Partit Popular podria és tan sols una reforma electoralista. més violència i delinqüència als carrers i l’enquesta, el 2005 la proporció s’havia caps d’Estat estrangers, els casos de perdre els vots d’uns quants homicides Forma part del populisme punitiu que, que fa falta més repressió per garantir la reduït el 42,7% i el 2009 al 38,7% (amb genocidi i crims de lesa humanitat amb infantils. gradualment importat dels Estats Units, seva pròpia seguretat. un marge d’error del 2,62% per a un ni- homicidi, i el assassinat de menors de La forma en què s’anuncia la restaura- avança a Europa associat a la desarti- vell de confiança del 95,5% ip = q ). 16 anys o de persones d’especial vul- ció de la cadena perpètua per Gallardón culació dels Estats del Benestar i la im- Ni la delinqüència Tant els robatoris de cotxes, com els nerabilitat. i la menció explicita de la seva aplicació posició del projecte neoliberal. Els me- augmenta ni el codi d’objectes a l’interior dels vehicles, els Hi ha la remota possibilitat que la plana a “crims especialment repulsius” com canismes d’integració social o d’atenció robatoris en habitatges, les agressions major de la política espanyola cregui ne- els assassinats de menors compleix social als col•lectius vulnerables es penal espanyol és tou sexuals, o les agressions físiques, han cessària la reforma del codi penal però amb almenys sis de les deu estratègies substitueixen progressivament per reduït les seves taxes de victimització. en aquests temps en què la política (o el de manipulació informativa descrites pel l’estratègia del càstig cap als comporta- Els mateixos que avui es refereixen al També s’han reduït els robatoris amb politiqueig) es modela a cop d’enquesta lingüista Noam Chomsky. (1) Serveix ments que es desvien del que la “socie- codi penal com un text del passat no violència i intimidació que tenen un gran i dels cars consells dels spin doctors, és com distracció als problemes realment tat majoritària” considera correcte, trac- adaptat a la realitat delictiva del segle impacte en la sensació de seguretat de difícil creure que un tema tan calent hagi urgents en aquest moment, (2) dóna re- tant d’incloure en la mateixa borsa de XXI i que han anunciat el seu endu- la ciutadania. D’una taxa del 9,2% al estat llançat a la palestra sense un previ llevància a un problema que no existeix persones sospitoses de ser paràsits del riment, ja van liderar una reforma del 1989 s’ha passat a un 5,6% el 2009. càlcul de rèdits electorals. (no parlo aquí de l’assassinat dels me- sistema a drogodependents, traficants, mateix durant el govern d’Aznar i amb Si no existeix evidència empírica que el Mariano Rajoy com a Ministre de Justí- justifiqui, perquè té tant d’èxit el populis- cia. L’any 2003, Partit Popular va apro- me punitiu? Probablement, l’increment var una reforma del codi penal amb el d’altres tipus d’inseguretats derivades suport del PSOE. Les forces polítiques de la precarització dels mercats laborals majoritàries van desplegar una retòrica o de l’extensió del risc de pobresa entre plena de clitxés del populisme punitiu àmplies capes de la població, genera importat de l’altra banda de l’Atlàntic, sensibilitat a discursos que ofereixin recordant a la ciutadania la necessitat respostes ràpides, fàcils d’explicar i de mà dura amb les creixents mostres que traslladin la culpabilitat a persones de violència urbana i amb els delin- i col•lectius amb comportaments que es qüents multireincidents, i de fer front als desviïn dels majoritaris. nous perills derivats la immigració i de Els discursos de la dreta ens poden fer l’amenaça terrorista. Els socialistes van pensar que ens envolten milers d’éssers afirmar que es veien obligats a donar perillosos disposats a provocar tota suport a la reforma per responsabilitat mena de mals per apoderar les nostres i per la imperiosa necessitat de lluitar coses, per fer-se amb els nostres diners contra la inseguretat ciutadana. o, el que és pitjor, per sentir pur plaer. La reforma suposava, entre altres can- El pitjor d¡aquest argumentari punitiu vis, l’ampliació de la capacitat dels jut- desplegat per polítics i mitjans de des- ges per decretar presó preventiva; la in- informació és que es basa en mites que corporació de mesures per promoure la no se sustenten en evidència empírica i “justícia ràpida”, introduïnt incentius per que no hi ha una resposta clara, valenta, a que les persones inculpades firmessin informada i contundent, de l’anomenada declaracions de culpabilitat per evitar esquerra parlamentària. tràmits judicials i aconseguir beneficis L’assetjament penal i policial de penitenciaris; l’augment de la quantia col•lectius tan diversos com les perso- penal màxima, que passava dels 30 als nes sense llar, les prostitutes del carrer,

26 Gener de 2013 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

els petits traficants de drogues o els ve- de multes a persones sense llar per in- nedors ambulants, classificats junts en compliment de l’ordenança de civisme a > PAPER PINTAT el sac dels exclosos que no volen seguir la ciutat de Barcelona. camins d’inserció, té una finalitat mora- litzant: fer acceptar a les majories que Recomanacions Carrie Mae cauen en la nova pobresa el seu destí bibliogràfiques: de precarietat laboral a risc de ser con- Wacquant, Loïc (2010) Castigar a los Weems: ser siderats paràsits socials. pobres. El gobierno neoliberal de la in- una dona Aquesta visió conservadora de seguridad social. Gedisa. l’estratificació social pretèn atribuir Aranda et al. (2005) El Populisme Puni- afroameri- l’exclusió social a factors individuals, tiu: Anàlisi de les reformes i contra-refor- descarregant de culpa la societat majo- mes del Sistema Penal a Espanya (1995- cana ritària. És en aquest paradigma ideolò- 2005) Observatori del sistema penal i els gic on s’emmarquen les polítiques com drets humans. Universitat de Barcelona. Alba Cañellas Canadell la de retirar el subsidi d’atur a les perso- nes que no acceptin un lloc de treball, * Albert Sales, activista social i arrie Mae Weems viu a Es- la de fiscalitzar la vida de les persones professor (cada cop més precari) Ctats Units i treballa, sobre- beneficiàries del PIRMI, o la imposició de sociologia a la UPF tot, en l’àmbit de la fotografia. És filla dels moviments polítics obrers i feministes dels anys 70, dels quals participà activament. Vers una revolució social? Aquesta artista afroamericana ha lluitat per superar, amb la seva obra, la doble opressió viscuda Una de les principals constatacions, és Xavier Díez més grans de ciutadania s’està covant pel fet de ser una dona i de raça un projecte i un anhel revolucionaris. el creixent interès per la revolució cata- negra. A través, fonamentalment, És a dir, les files de l’anticapitalisme i lana del 1936, l’autogestió empresarial i de la fotografia, podem veure la dels detractors del sistema de demo- cooperativa, les col•lectivitzacions en la necessitat interior de l’artista de olts es pensaven que el 15-M havia cràcia representativa són cada vegada indústria i els serveis, els tribunals po- portar allò que en primera instàn- Mestat un fenomen passatger, una més àmplies i plurals. Un petit exemple pulars o, molt especialment, l’oblidada cia és personal a un plànol polític i catarsi efímera desapareguda tan mis- és el prestigi adquirit per la Platafor- vaga de lloguers que tingué lloc a treballar-ho a través de l’art. teriosament com emergí. Tanmateix, els ma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Catalunya en la dècada dels trenta, En els seus inicis, cap a finals historiadors som conscients que sovint col•lectiu d’activistes socials capaços precursora de bona part del moviment dels anys 80, es va centrar en les coses més rellevants són les menys d’organitzar-se per reptar la cara més ocupa i que sovint inspira l’actuació de temàtiques crítiques amb el ra- públiques, les presents de manera la- satànica del capitalisme actual: els la PAH. Els llibres i les conferències so- cisme, però la seva següent eta- tent i discreta, manifestades en petits bancs! Apartir de la simplicitat dels bre aquests episodis en què Catalunya pa està clarament marcada pel feminisme: reflexionà al voltant detalls i esdeveniments anònims, i que, seus missatges –“gent sense casa i fou l’epicentre de l’experiència revolu- de les tasques de cura i de la llar, tanmateix, poden catalitzar de manera cases sense gent”– estan atacant el cionària més espectacular del segle XX però acatà també temes menys violenta i inesperada. principi més sagrat que condiciona són detalls que passen desapercebuts El 15-M, contràriament al que alguns davant del soroll de les mobilitzacions recurrents per tal de poder arribar l’organització social vigent: el de la pro- a l’arrel de les desigualtats, com mitjans addictes a les teories conspira- del 2011 o l’enginy de les consignes. pietat. Algunes de les intervencions de ara la monogàmia i la poligàmia, tives asseguraven, no és cap moviment No només s’articula un relat propi, fo- la PAH, composta majoritàriament per la validesa de la família nuclear, namentat en la tradició llibertària i re- institucionalitzat ni instrumentalitzat, víctimes de la rapacitat de la dictadura les relacions entre les dones i els fet des de la innovació de les xarxes sinó més aviat una mena d’esperit financera, han arribat a posar contra seus fills o el lesbianisme. Una transversal, més o menys espontani, les cordes el govern, perquè la mora- socials, també la boira revolucionària de les seves obres més cone- en què convergeixen grups de militants litat dels seus missatges ha fet que la s’estén en una articulació política. La gudes és Mirror, mirror: apareix de llarga trajectòria, indignació difusa, immensa majoria de l’opinió pública els cara més visible podria ser la forma com ella, d’esquena davant un mirall, les silenciades CUP han irromput en les ciutadans apolítics que s’acosten episò- faci costat. enfrontant-s’hi de forma inquisiti- institucions. dicament, persones d’adscripcions di- La PAH, com el 15-M, també és una va. Qüestiona de forma radical els Tanmateix, a cada ciutat important es verses i contradictòries i que, tanmateix, petita cara visible d’un moviment difús, valors que transmeten els contes generen plataformes crítiques en què coincideixen a presentar una esmena a d’ampli espectre i polièdric que té com tradicionals quan es pregunta: la totalitat a la imperant democràcia libe- a objectiu primordial l’eliminació del ca- “Mirall, mirallet màgic, qui és la més bonica de totes?” Mostra una ral de partits, captiva dels grans interes- pitalisme i l’assumpció d’una economia barreja de dolor i esperança als sos financers i empresarials. fonamentada en una dimensió moral, Allò que podríem denominar, amb eti- llavis, esperant la resposta. “És radicalment igualitària i que tindria en la Blancaneus. Tu ets una puta queta fàcil, moviment 15-M o indignats la democràcia directa, sense interme- negra i no ho has d’oblidar mai”. no es va dissoldre, sinó que, com al- diaris, el principal mitjà per assolir-la Carrie Mae Weems té una veu po- guns dels seus portaveus indicaven, es i mantenir-la. En un moment en què tent i directa, i reivindica la plena retirà a les casernes d’hivern. I atesa la la indissimulada influència de troikes, consciència de la seva situació i seva forma difusa, mal•leable i adapta- CEOE, FAES i financers internacio- de tantes que es troben com ella tiva, que recorda la del vapor, han anat nals dicten als nostres representants es cova un activisme tan preocupant der per l’extensió d’aquest magma roent amb la finalitat de combatre-la de fent i ocupant espais cada vegada més l’agenda política, el sistema democràtic per al poder que no dubta a fer servir que és l’odi en expansió contra les crei- cara. amplis de la dissidència. Perquè, efecti- en la seva configuració actual aprofun- la repressió preventiva típica de les dic- xents desigualtats amb què s’administra A banda de realitzar fotografies, vament, al nostre país hi ha dissidents deix el seu descrèdit entre sectors més tadures. allò convencionalment descrit com a Carrie Mae Weems també ha silenciats, exclosos de tribunes me- extensos i transversals de la societat. I Les detencions indiscriminades en les crisi. treballat amb instal·lacions, per- diàtiques i apartats de les institucions precisament aquesta nebulosa dissident darreres vagues generals o la crimina- El cert és que la remor d’indignació de la formances i vídeos, a més a més acadèmiques. I al marge d’un sistema està articulant un discurs cada vegada lització dels activistes en determinats creixent legió d’afectats per l’economia de participar en diversos progra- que exclou contingents cada vegada més clar i tangible. mitjans indiquen la preocupació del po- abduïda pels mercats va alçant-se com mes de televisió. Ens trobem, per un projecte polític en què la no accep- tant, davant l’obra d’una dona crí- tació del deute financer, la creació de tica i compromesa a nivell social i polític, que afirma que “la seva tribunals populars contra polítics co- responsabilitat com artista és la rruptes i banquers, la col•lectivització d’embellir el desordre d’un desor- de l’economia, la igualació dels re- denat món, per curar els malalts cursos econòmics, el repartiment del i alimentar els desemparats, que treball i la riquesa acaben esdevenint empenyi a cridar amb valentia des l’agenda d’un moviment que s’acosta de les teulades per tal de trencar, cap als postulats revolucionaris, cap a com una tempesta, les portes ba- una revolució que té com a referent la rrades i donar veu als detalls del silenciada col•lectivització catalana del nostre moment històric.” 1936, historiogràficament amagada rere les víctimes mortals de la violència re- volucionària. El cert és que, en un moment en què bona part dels catalans han assumit el dret a decidir el color del passaport, cada vegada són més els qui conside- ren que també tenim el dret a decidir sobre l’assignació dels recursos o sobre l’administració de les desigualtats so- cial. Tècnicament, d’això se’n diu efer- vescència revolucionària.

* Xavier Díez és historiador

Gener de 2013 27 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

> EL FAR Personatges de la revolució: Eduard Toldrà, director de l’Orquestra CNT-FAI lona, 1962), per tant ara es compleixen Salvat-Papasseit per a ésser cantada per días históricos y dramáticos Ferran Aisa és el del músic i compositor Eduard Tol- rà . Curiosament tant a la biografia que 50 anys de la seva desaparició. Ha estat Conxita Badia. Mentre estava preparant la que son el goce de la música popular y apareix a la Viquipedia com a d’altres considerat un dels músics més importants posada en marxa de l’Orquestra Simfònica clásica. Se está llevando a cabo una revo- els autors se salten a la torera la seva de la música catalana dels anys vint. Fou de la Generalitat va esclatar l’aixecament lución con un tono de alegría y optimismo. a revolució espanyola de 1936 va etapa d’artista compromès amb larevo- professor de violí de direcció d’orquestra militar que va derivar en la Guerra Civil. El optimismo de nuestros milicianos en mobilitzar la majoria d’intel•lectuals L a l’Escola Municipal de Música de Barce- L’agost de 1936 es va afiliar a la Secció demostración de confianza y seguridad i d’artistes a favor de la causa popular. lució. Aquest mateix cas passa en altres personatges que van adherir-se a la CNT- lona. Entre les seves activitats musicals de Músics d’Orquestra del Sindicat Únic en la victoria, señal evidente de juventud”. L’obligatorietat de la sindicació va portar- L’Orquestra CNT-FAI, integrada per 85 los uns cap a les fileres de la CNT i altres FAI durant l’etapa revolucionària. A partir destaca com a fundador del Quartet de d’Espectacles de la CNT. L’organització professors dirigida per Eduard Toldrà, cap a les de la UGT. Un d’aquest casos d’aquest número en parlaré d’ells, interca- Corda Renaixement, amb el qual va realit- confederal li va encarregar que organitzés inicia el concert interpretant “La Interna- lant amb biografies zar nombrosos concerts tant a Catalunya l’Orquestra CNT-FAI i la banda musical cional”, i va seguir amb “Las Golondrinas” de personatges de com a Espanya i a Europa. Tolrà va com- del Comitè de Milícies Antifeixistes de de Usandizaga i “La Santa Espina” de Mo- tendència llibertària posar nombroses peces musicals com Catalunya. Amb aquestes formacions rera; i a la segona part interpretaren “Fills “Sonets per a violí i piano”, “Empúries”, “La musicals va realitzar nombrosos con- que podríem afirmar del Poble”, “Egmont” de Beethoven; “La que eren uns maledicció del comte Arnau”, “Danses de certs tant als teatres barcelonins com a Dolores” de Bretón; i va acabar l’acte amb veritables savis i que Vilanova”, “L’estudiant de Vic”, “Romanç places públiques de la ciutat. El Diluvio els himnes revolucionaris “A las Barrica- per la seva ideologia de Santa Llúcia”, etc. Durant la Segona (17-9-1936) feia la crònica d’un d’aquets das”, “El Himno de Riego”, “Els Segadors” han quedat margi- República fou director de l’Orquestra concerts celebrat a la plaça de Catalunya, i el bis “Fills del Poble”. Davant una ex- nats de la història i Municipal de Barcelona. Va composar per l’Orquestra de les Milícies CNT-FAI, plosió d’alegria immensa del barcelonins de la memòria del nombroses sardanes i va posar música a dirigides per Eduard Tolrà. Jacinto Toryho, que saludaven l’himne anarquista amb el nostre temps. textos dels poetes com Carner, Sagarra i director de Solidaridad Obrera, es va dirigir puny enlairat i les banderes al vent. L’any Eduard Toldrà i Garcés. El 1936 va guanyar el premi Isaac als barcelonins per reivindicar la música 1944 Eduard Toldrà va tornar a dirigir Soler (Vilanova i la Albéniz, instituït per la Generalitat de Cata- en temps de lluita: “Todo al contrario –di- l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a Geltrú, 1895-Barce- lunya, per “La rosa als llavis” amb lletra de gué-, unos momentos de música en estos la seva mort.

La fi del capitalisme tal com el coneixem

en una fase global on només remotes mes, com si la crisi fos un problema tèc- del món. Per implementar el projecte Ivan Gordillo * Ivan Gordillo és membre del Se- regions del planeta no estan, directa o nic i no polític, social i cultural certament transformador farà falta una ideologia minari d’Economia Crítica Taifa indirectament, mediant les relacions de complex. També es diferencia de la majo- contra hegemònica que en el plànol cul- producció, intercanvi i consum sota la lò- ria d’ecologistes, si més no de l’economia tural actuï com antídot scrit per a un públic ampli, no espe- gica del mercat i el capital. Aquest fet in- ecològica, que aïlla els aspectes ecolò- del subjecte passiu Ecialitzat, destinat sobretot a les per- contestable esdevé una novetat respecte gics de la resta d’elements de l’entorn on consumista que pro- sones interessades en els moviments a anteriors crisis capitalistes importants s’insereix la societat humana, sovint fent mou la industria cultu- socials que anhelen una alternativa so- com l’actual. ús de l’aparell teòric ortodox o neoclàssic. ral de masses. cial, solidaria i sostenible més justa, al L’autor descriu detalladament les contra- Destacant la inevitable i cada vegada més Cal subratllar la sor- llibre “El fin del capitalismo tal y como lo diccions internes del capitalisme. Primer, pròxima fi del petroli, la qüestió ecològica prenent capacitat conocemos” (Elmar Altvater. Ed. El Viejo explica “les quatre formes d’apropiació en –rigorosament documentada– és relacio- d’anticipació d’aquesta Topo (2012), el politòleg Elmar Alvater el capitalisme realment existent”. Poste- nada amb el desenvolupament històric i obra. Escrita el 2005 presenta la crisi energètica com un dels riorment, descriu com aquestes contra- recent del capitalisme, un sistema que ha (!) en plena cresta elements externs que pot col•lapsar el diccions s’han aguditzat en l’actual fase basat la seva reproducció i el seu creixe- de l’onada de la fase sistema capitalista. de globalització neoliberal. Històricament, ment –entre altres coses– en l’accés a d’auge econòmic D’acord amb la línia de la millor tradició el capitalisme, com a sistema altament una font energètica fòssil no renovable. apunta ja els pro- de l’Economia Política, el llibre –publicat dinàmic i creatiu ha pogut salvar aquestes L’autor no evita abordar la qüestió de la blemes centrals de en castellà recentment– destaca pel seu barreres. Actualment, però –i aquesta és política, el poder i les alternatives i ana- l’actual crisi i albira eclecticisme, que combina la història, la la tesi central del llibre–, el risc d’un xoc litza el debat –que desperta tant interès i política, l’economia, la geografia i la cul- extern apareix amb més força. Prenent el tantes passions, especialment a l’Amèrica una sortida alternativa. tura. El treball aborda un dels elements relleu de la idea de l’historiador Fernand Llatina– enfrontant les posicions de la Això no és casualitat. de tensió centrals del capitalisme actual Braudel, defensa que la fi del capitalisme pressa del poder amb les propostes de Després d’una anàlisi –immers en una crisi que pot marcar la tal com el coneixem arribarà, també, per transformació del món sense prendre el complexa i rigorosa fi d’una època–, la qüestió ecològica. l’impacte d’un xoc extern com podria ser poder. Si certament ens trobem davant La del que és la societat Altvater no aïlla, com la majoria d’escrits la crisi energètica i l’esgotament del mo- fi del capitalisme tal i com el coneixem, i com funciona l’entorn sobre la crisi i el capitalisme, el camp del de creixement basat en l’ús intensiu cal pensar què vindrà després. Altvater ecològic, econòmic i de l’economia de la resta d’aspectes de l’energia fòssil amb el petroli al cap- apunta a l’economia cooperativa, social polític, Altvater diag- de la societat. Parteix de la idea que el davant. i solidaria, com l’embrió d’aquesta alter- nostica La fi del ca- mode de producció capitalista i la seva Altvater –dèiem– es distancia de la majo- nativa, que ja està funcionant i cobrint les pitalisme tal com el intrínseca acumulació privada es troba ria d’economistes que abusen de tecnicis- necessitats de milions de persones arreu coneixem.

Receptes... Greixonera de bolets (*)

L’amo en Pep des Vivero patata Dins una greixonera sofre- re i quan agafi el bull, afegim gens aigualit. (Mallorca) 1 cabeça d’alls sencera gim la cabeça d’alls sencera. les patates tallades a cantons, 2 fulles de llorer A continuació hi afegim una que prèviament haurem fregi- Bon profit!! brou (o aigua) ceba, tallada molt petita amb des. Serà l’hora d’afegir-hi els Ingredients: oli, sal dues fulles de llorer i un poc bolets, que abans haurem fet (*) Com més varietat de bo- pebre bo de tomàtiga ratllada. Quan nets i arreglats. Corregirem lets hi posem, millor: esclata- Bolets de temporada aquest sofregit és cuit, hi afe- de sal i pebre bo i deixarem sangs, picornells, gírgoles Ceba Elaboració: gim un poc de brou, surt més que doni dos bulls. de card, apagallums, blaves, tomàtiga gustos que amb aigua, no gai- Aquest plat no ha de quedar etc...

28 Gener de 2013 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA

Robin i Marian

Joan Canyelles Amengual millor de tota la sèrie, però per el pres- es deu al fet d’haver matat al sàdic as- film tindrà aquest to. “Durant molt de temps somiava amb tú tigiós crític Carlos Aguilar és “avorrida, sassí Liberty Valance, qui tenia atemorit Robin i el seu amic John tornen en- cada vespre. Les meves confessions estúpida, reaccionària, insofrible des del a tot el poble. Però la realitat és que el vellits de les croades. Al seu bosc de eren l’enveja de les meves companyes” principi fins al final...”. Jo no puc expres- tir que acabà amb la seva vida, el va Sherwood no queda gairebé res del que li diu Marian a Robin. (Robin and Marian. Richard sar una opinió personal sobre aquestes disparar amagat a les ombres Tom Do- va ser la seva llar. El lloc on varen viu- Audrey Hepburn i Sean Connery ens Lester, 1976) pel•lícules perque mai les he vistes niphon. El senador era un advocat que re totes aquelles aventures ja no és el brinden unes de les millors intepreta- Després de lluitar vint anys a les amb especial interés i no m’han cridat amb prou feines sabia agafar un revòl- mateix. Marian és una monja que dedica cions de les seves brillants carreres “croades” a les ordres del rei Ricard (Ri- massa l’atenció, com a molt podré dir ver i el seu amic Tom li va voler salvar la la seva vida a Deu i a les seves com- cinematogràfiques. La seqüència final chard Haris), quan aquest mor, Robin que de la primera (la única que he vist vida. Després de conèixer la veritat un panyes de convent. Quan Robin i John és pura emoció, poesia i sensibilitat (Sean Connery) torna a casa seva per al cinema) els efectes especials no em periodista diu: “Si he de triar entre pu- vagin a rescatar a les que el Sherif de cinematràfica, inspiració i lirisme de comprovar que la misèria contra la que varem semblar tan extraordinaris com la blicar la llegenda o la realitat, publicaré Nottingham ha fet presoneres no veu- molts, molts quilats. Després del com- va lluitar en la seva joventut s’ha fet en- premsa va publicitar. la llegenda”. rem les atlètiques acrobàcies d’abans. bat Marian i John traslladen a Robin al cara mes gran. La Marian (Audrey He- L’any 1964 va dirigir la mítica “Quina nit Dic tot això perquè en aquets moments Alliberades les monges, la porta del convent. Marian possa verí a una copa pburn) es va fer monja poc després de la d’aquell dia” (A hard day’s night), amb m’interessa més el mite de Robin Hood castell es tanca i fugir enfilant-se per la i beu, després li passa a Robin, que fa marxar ell i és a punt de ser detinguda els Beatles com a protagonistes. Va te- que la seva realitat històrica. És a dir, paret requerirà un esforç titànic i l’ajuda el mateix. pel sherif de Nottingham (Rober Shaw). nir un gran èxit en el seu moment, i tot importa poc si va existir o no, perquè el des de fora de dos antics companys. Al principi ell no comprén l’acte Tot això fa que torni agafar les armes i que ha envellit malament, no deixa de que és rellevant és la figura de la per- Té, la pel•lícula de Lester una violència d’immensa generositat de Marian, per per rebelar-se contra l’autoritat i la seva ser un notable document musical i so- sona que robava als rics per repartir-ho tràgica que l’allunya d’aquella colorista a qui la vida deixa de tenir sentit sense injustícia. ciològic. entre els i les pobres i l’admiració i apro- i joiosa de Curtiz. El combat final entre ell. Després ho enten, i sap que és el Richard Lester és absent a molts de També varen tenir repercussió les seves vació que aquestes accions han generat Robin i el Sherif és dolorós i angoixant, millor. “T’estim més que als nins, Ro- diccionaris de directors cinematogràfics. adaptacions de la novel•la de Dumas al llarg de la història. les armes son tan pesades que cada bin, més que a la pregària del matí o Pocs crìtics estan disposats a lloar les “Els tres mosqueters” (The three muske- S’han rodat moltes versions cinema- moviment requereix un esforç exte- de l’horabaixa, més que a la terra que seves virtuts, el seu talent (que sense teers, 1974; The four musketeers, 1975, togràfiques sobre la figura de Robin nuant. La immensa habilitat del director cultivem, t’estim més que a Déu i més dubte té) i poques (per no dir cap) de les The return of musketeers, 1988). Hood. Sense dubte, una de les millors consisteix en trasmetre aquesta fatiga, que a l’amor” son les darreres parau- seves pel•lícules figuren entre les cent Un llibre de Scott Eyman sobre John (a banda de la que és objecte d’aquest aquest patiment que saps que camina les que pronuncia Marian, amb el ulls o dues centes més ben valorades de Ford, es titula “Print the legend”, que desordenat comentari), és la que varen inexorablement cap a un final dramàtic. vesats de llàgrimes. Despres Robin li la història del cinema. Segurament els més o manco es podria traduir “Pu- dirigir William Keighley i Michael Curtiz Robin guanya finalment el duel, però les demana l’arc a John i mirant la finestra seus treballs més coneguts son Super- blica la llegenda”. El títol fa referència l’any 1938 amb un pletòric Errol Flynn ferides rebudes no li permetran salvar li diu “Allà on caigui la fletxa, John. Du- man II (1981) i Superman III (1983). Hi a una de les obres mestres de John i una encisadora Olivia de Havilland. la vida. La posterior matança de cam- mos-hi i deixans-hi junts”. En el darrer ha qui considera que Superman II su- Ford: “L’home que va matar a Liberty L’excel•lent fotografia amb color de Toni perols, més suggerida que mostrada, és fotograma, congelat, veim aquella fletxa pera a la seva predecessora i que es la Valance”. En ella el senador Ramson Gaudio i Sol Polito, l’aristocràtica mal- colpidora fins a dir prou. a través de la finestra; un punt a un cel Stoddard (James Stewart) torna al poble dat de Claude Rains i l’implacable Basil La retrobada història d’amor entre Ro- lluminós que cercarà el lloc on Robin i on va començar a exercir com a advo- Rathbone la convertien en una pel•lícula bin i Marian és una de les més belles Marian descansaran plegats per sempre cat, per enterrar al seu vell amic Tom màgica, brillant i lluminosa. i emocionants que s’han vist mai a una més. Doniphon (John Wayne). Els periodistes La pel•lícula de Lester comença amb pantalla de cinema. Marian va intentar El que més m’atreu de Robin i Marian (a de la localitat volen que el senador els els fotogrames d’unes hermoses pomes llevar-se la vida quan Robin va marxar. banda de la història d’amor), és aques- conti quina relació l’unia amb Tom. I ell que fan menjera, per immediatament Un home la va salvar per casualitat i la ta revolta crepuscular tan suïcida com ho fa. Bona part de la fama de Stoodard mostrar-les seques i passades. Tot el va portar al convent. I allà es va quedar. necessària. Mai és tard per aixecar-se contra la injustícia i el vassallatge, sem- bla dir-mos Lester, ni mai es tard per retrobar els ideals que han impulsat la nostra lluita i han donat sentit a les nos- tres vides. “No hauria d’haver marxat d’aquí”, diu Robin poc després de retor- nar a Sherwood. Al servei del rei Ricard va perpetrar les pitjors atrocitats en nom de la religió i la lleialtat al monarca. En canvi a Sherwood va ser lliure i feliç. En realitat aquell bosc no era altre cosa que una zona alliberada de la tirania, Fitxa tècnica un lloc on els homes i les dones podien Dr: Richard Lester; ser lliures i viure del seu treball sense G: James Goldman; esclavitud, autogestionar-se, menjar del Ft: David Walkin; que cultivaven i caçaven. La utopia feta Ms: John Barry; realitat. Molts de segles després, en Mt: John Victor Smith; circumstàncies i mètodes diferents però Int: Sean Connery; Audrey amb els mateixos anhels de llibertat, els Hepburn, Robert Shaw, Ri- Kasals Okupats cercaven (i continuaran chard Harris, Nicol Wiliam- cercant encara) ser quelcom semblant, son, Ronnie Barker, Den- no us sembla?. holm Eliott, Ian Holm, Bill Maynard, Roy Kinnear, Peter Salut, anarquia i okupació. Butterworth, Victoria Abril.

Gener de 2013 29 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Plega Cultura Obrera, un mirall del moviment anarquista a Mallorca

Vóctor Cornell Comas

urant 50 números aquesta publicació Dha estat testimoni del rebrot de l’ideal llibertari i, per contra, de la feblesa del moviment. Que una publicació com Cultura Obrera desaparegui enmig dels convulsius mo- ments actuals és com a mínim contradic- tori. El sustent d’aquesta publicació ha Espases, s’ampliava l’àmbit d’influència les accions al llarg d’aquests anys, cap estat sempre la lluita al carrer, la força o interès del moviment. projecte, inclòs el propi Cultura Obrera, dels moviments socials més combatius No podem deixar d’esmentar que ha esta capaç de mantenir-se amb una i els moments de confrontació amb el aquestes lluites varen significar un punt mínima base sòlida. poder. d’inflexió en obrir la porta a l’organització Aquesta simbiosi entre les lluites socials Sense ànim d’analitzar perquè i com assembleària entre els moviments so- dels primers anys de Cultura Obrera i hem arribat a aquesta situació, des de cials majoritaris, reclamació històrica el propi periòdic no s’ha vist reflectida la redacció de la revista hem trobat inte- dels llibertaris. Fins aleshores, pel fet amb l’aparició del 15M i la irrupció de ressant analitzar la relació que hem man- que els moviments socials estaven co- projectes i col•lectius arreu de l’illa. El tingut amb les lluites locals que aquesta pats per corrents d’esquerra afins a in- Cultura Obrera ha deixat de ser un re- publicació va veure néixer i les que va teressos electorals, hi havia una manca ferent, i com la majoria dels col•lectius veurà finalitzar. de radicalitat i horitzontalitat, que era llibertaris, aquesta onada de radicalitat Podem situar l’aparició o reaparició del poc atractiva pels llibertaris locals. Però ens ha agafat a contrapeu. periòdic quan els moviments sorgits aquest petit gir cap a pràctiques més Un periòdic que beu directament de les contra el projecte de construcció de participatives i no tan dirigides, va fer fonts de la lluita social no té cap sentit l’autovia Inca-Mallorca havien fet un llar que les lluites es radicalitzessin i apa- si la pròpia lluita no el veu com a prò- recorregut de lluites i resistències. Eren reguessin accions directes prou signifi- pia, com a necessari. I això potser és el temps on el moviment anarquista estava catives. que marca la diferència d’aquestes dues majoritàriament focalitzat a Ciutat, si bé Cultura Obrera donà suport actiu a etapes. Són uns moments on l’ideal lli- es començaven a donar projectes arreu aquestes lluites, i moltes vegades la bertari i la seva forma de funcionament de Mallorca. col•laboració va ser recíproca. La base estan més presents que mai, si bé els La lluita en contra de l’esmentada via del projecte i l’aportació econòmica col•lectius no tenen cap força ni implan- va significar una passa important dins la que el feu viable, va venir de la mà tació. descentralització i la possibilitat de crear d’aquestes lluites i dels activistes que hi Per ventura l’aparició de la Coordina- nous projectes, atès que alguns d’ells, formaven part. dora Llibertària de Mallorca i la idea com l’Ateneu Llibertari d’Inca o el propi Un dels mals que té el moviment lliberta- d’ajuntar els col•lectius i els projectes els nous temps no són idonis per projec- El temps ho dirà. Nosaltres ara per ara Cultura Obrera, varen crear un nou co- ri i que s’ha vist accentuat en les darre- d’aquest àmbit, potser trenqui aquesta tes com Cultura Obrera, i sí per altres hem finalitzat un projecte coherent, que rrent llibertari a l’illa. A Ciutat el sindicat res dècades, és que li falta implantació dinàmica de feblesa. Però se’ns fa es- formes de comunicació com poden ser creim que va ser i és encara necessari. CNT copava la majoria de l’activitat lli- i per tant s’impossibilita la reafirmació trany que davant l’aparició, com diem, el Contrainfo, SaTevaVisió o Ràdio 77, Però la renovació està damunt la taula bertària, si bé amb l’aparició de nous fo- dels projectes. Això ha fet que si bé, i les d’iniciatives locals i grups marcadament i esperam que siguin capaços d’omplir i volem fer un punt i final a una dinàmi- cus de conflicte social, com la lluita con- pàgines del Cultura Obrera en són un assemblearis i fins i tot llibertaris, el mo- el buit deixat o que deixarà aquest pe- ca de desgast que no ens duia a cap tra la construcció de l’hospital de Son fidel reflex, han estat moltes i diverses viment estigui més fluix que mai. Potser riìodic. banda.

Actes d’homenatge a Durruti i Quico Sabaté

Acte d’homenatge a seva mort.Un any més, amb l’assistència la coherència de les lluites i la pròpia vida Durruti al cementiri d’una cinquantena de persones, ens vam quotidiana. L’acte va tenir com a cloenda reunir al cementiri de Montjuïc, davant les l’actuació artística de Mirian Penela (can- de Montjuïc de tombes de Ferrer i Guàrdia, Durruti i Asca- tant) i Gustavo Battaglia (guitarra), amb- Barcelona so per retre’ls homenatge. dós argentins, que van interpretar diver- Els parlaments van estar a càrrec ses peces triades per a l’ocasió. Amb l’organització a càrrec d’Antonina d’Antonina Rodrigo, Eduardo Moreno, Rodrigo i la col•laboració de “Dones Lliber- Joaquina Dorado, Llum Ventura, Natalia Fundació Salvador Seguí – Ca- tàries”, el matí de diumenge 25 de novem- Renzi i Mireia Bazaga. Tot aprofitant que talunya. bre, vam fer l’homenatge a Buenaventura aquest dia era dedicat a la lluita contra la Durruti a les 12h. al cementiri de Montjuïc violència de gènere, les seves paraules Homenatge a Quico de Barcelona en el 76è aniversari de la van entrellaçar la figura de Durruti amb Sabaté a Sant Celoni

Desenes de persones van participar el dissabte 5 de gener al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. En l’acte van participar els cantautors Jaume Arne- lla i Juanito Piquete així com la seva filla Independentista Quico Sabaté, la CUP formar part de la resistència dels maquis. Alba Sabaté.Són moltes les accions que de Sant Celoni, la CNT i la CGT del Vallès En aquest sentit, cal fer esment a la figura s’han fet durant aquests anys, per tal de Oriental que va suposar que durant tot el del granolleri Ramon Gonzalez Sanmarti mantenir viva la flama dels ideals d’en 2010 es realitzessin activitats en record “Nano” que va pagar amb la seva vida ( Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, com altres companys/es ) la lluita per la en motiu del 35è aniversari de la seva i que va acabar amb la dignificació de la construcció d’una societat més justa. mort, l’Assemblea Llibertària del Vallès seva tomba i la realització d’un mural i una En el context actual, volem reivindicar, Oriental organitzà activitats d’homenatge, escultura al poble de Sant Celoni. Tot això que només amb la lluita i l’organització, així com també l’any 2000 per part d’una sense oblidar els homenatges que els/les podrem fer front els atacs de la classe comissió celonina en el 40 è aniversari. companys/es de la Marxa dels Maquis política i empresarial que ens governa. Més recentment, en el 50è aniversari, han realitzat també durant aquest temps. es va crear una comissió formada per la Volem destacar que al Vallès Oriental hi Assemblea Llibertària del Va- nostra organització i el Casal Popular i han més exemples de persones que van llès Oriental 30 Gener de 2013 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Llibres > DES CARTES MAUDITES

El Lokal, des de testimonis de gent que ha estructures de decisió i la vida passat per l’espai. Setanta-qua- Que lo sepan quotidiana anterior van saltar Diccionari de 1987, un tre persones han escrit records i ellos y no lo per l’aire, i Catalunya sence- reflexions sobre el Lokal a partir ra es va posar a construir una de butxaca: racó llibertari de preguntes com «Per què vas olvidemos societat sobre les bases de la participar al Lokal?». Un grup llibertat i la justícia social per a llibertat a Barcelona s’ha encarregat de relligar les El inverosímil tots i totes. veus per bastir una visió calidos- verano del 36 Al contrari del que es pot llegir còpica del Lokal i, per extensió, en tanta historiografia oficial, no Carlus Jové i Buxeda de la Barcelona rebel i de la res- en Cataluña va ser Barcelona i no van ser posta a la globalització capitalis- els «murcians» els únics pro- ta en molts punts del món. tagonistes de la revolució so- a llibertat possiblement Vint-i-cinc anys d’existència do- cial, va ser el conjunt d’obrers Lsigui uns dels conceptes nen per a molt i converteixen i camperols de tota Catalunya més a bastament utilitzats en els testimonis en cronistes dels els que van sortir al carrer i van els discursos polítics des de fa canvis històrics en la manera de prendre el futur en les seves segles. I, no obstant, possible- ment sigui també un dels més fer política, en les pràctiques ac- mans. L’obra col•lectivizadora laxes i mancats de significat. tivistes i en els mitjans emprats, en les fàbriques i el camp, “El treball ens farà lliures” es- cosa que des de la realitat actual l’expropiació de locals de la bur- tava inscrit a la porta de nom- arriba a tenir un valor etnogràfic. gesia i de l’Església per a esco- brosos camps de concentració El llibre està dividit en tres capí- les, menjadors i hospitals —a tols que aborden la crònica del nazis, i la llibertat també era més de per a locals de sindi- l’objectiu polític dels anarquis- Lokal des de diferents perspec- cats, partits i associacions—, la tives. La primera part fa una his- tes de Bakunin i el dels seus creació de comitès municipals i grans rivals a la Internacional, tòria del Lokal des de la visió d’un de defensa es va estendre per el “autoritaris” de Marx. Franco jove que creix i lluita al mateix tota Catalunya, de manera es- deia haver alliberat els espan- Autoria col•lectiva temps que neix l’espai. Aquest pontània, sobrepassant moltes yols de la conspiració comu- relat s’inicia amb esdeveniments vegades a les pròpies organit- nista, i l’estat francès utilitza El Lokal, 2013 personals i la profusió de testi- zacions obreres i esborrant d’un “llibertat” com a emblema po- monis aconsegueix donar una vi- Miquel Izard cop de ploma les relacions de lític recurrent des de finals del Es publica un llibre coral sobre el sió global del que ha significat el poder anteriors. segle XVIII, independentment Lokal, testimoni d’un espai anti- Lokal en aquests vint-i-cinc anys Virus editorial, 2012, 392 pàg. També la repressió sobre feixis- de qui governi i com. Per molts autoritari i de lluites de finals de d’agitació i mobilitzacions. tes, alguns elements de la bur- ciutadans francesos, no obs- la dècada dels vuitanta fins ara El segon apartat fa un repàs Aquell inversemblant estiu del gesia o els seus col•laboradors tant, els deu fer gràcia i potser a Barcelona, un racó llibertari a a l’evolució del Lokal com a 36 no per esperat resulta menys i sobre el clergat es va deixar fins i tot calfreds que un estat Barcelona, vint-i-cinc anys de col•lectiu i els grups que ha ge- sorprenent per a tota la socie- sentir en tot el país, però ni que els prohibeix l’ús adminis- cultura i pràctica antagonista nerat el Lokal o que han compar- tat catalana i per als que des de aquesta va ser tan cega, ni tan tratiu de la seva llengua digui Hi ha espais creats pels movi- tit l’espai en una relació simbiòti- fora de Catalunya van poder se- nombrosa, ni va ser obra només actuar en nom de la llibertat. ments socials, com el Lokal del ca. guir de prop uns esdeveniments d’incontrolats o de membres de Dir llibertat potser no sigui carrer de la Cera, que superen el El tercer capítol s’ha escrit des que es van desencadenar de la CNT. massa diferent a dir no-res o a caràcter temporal d’altres inicia- de la mirada posada en la cons- manera trepidant. El cop d’estat I, sobretot, no va ser Barcelona no dir res. Qui no diu res deixa tives i esdevenen paisatge actiu trucció i la participació en la xar- del general Franco feia temps on va haver proporcionalment totes les portes obertes a la de les lluites que emprenem. xa de lluites i resistències que interpretació, i qui diu no-res El llibre que acaba d’aparèixer que s’incubava. D’això eren més morts, sinó en algunes arriba fins avui dia. diu quelcom tan allunyat del narra una possible història del conscients tant els que d’una zones rurals on el caciquisme i En aquest tipus de llibres com- que ens és quotidianament Lokal i ho fa des de les vivèn- o altra manera simpatitzaven o l’Església havien jugat un paper memoratius existeix el perill de conegut que deixa en mans de cies de gent que hi va partici- van col•laborar amb el mateix, especialment repressiu, com l’autocomplaença, però la con- cada ú l’exercici de represen- par. Així, esdevé un testimoni de textualització dels fets i les dosis com el moviment obrer que, ens demostra Miquel Izard en tar-se’l. Dos moviments molt l’activisme sorgit després de la d’autocrítica i humilitat conve- organitzat principalment en la el seu aclaparant treball: una similars al d’evocar la llibertat derrota al referèndum de l’OTAN. nients ajuden a superar-la. CNT, va sortir al carrer no per a radiografia dels sis primers per convocar-ne l’efecte mo- El llibre s’ha publicat en versió Ens trobem davant d’un llibre defensar les conquestes socials mesos de revolució social a Ca- bilitzador, tot esperant que el catalana i castellana, amb un que fa memòria i arriba fins al que la República no li va voler talunya, a partir de les notícies concepte en sí de llibertat no quadernet d’imatges i un CD amb present. Un llibre imprescindible donar, sinó per a avançar cap de l’època i els escrits deixats passi a formar part de la con- vint-i-cinc temes inèdits, cedits per seguir un flux d’idees i de a una societat sense classes i pels seus protagonistes i ob- trovèrsia. per grups que han participat en maneres de fer que connecten sense desigualtats socials des- servadors de tot l’espectre po- Jo, després de donar-li unes les propostes autogestionàries amb l’actualitat i dibuixen l’origen prés d’aconseguir la derrota del lític —tant els partidaris com quantes voltes, tan sols he de la Distri i del col•lectiu del d’altres formes de fer política. feixisme. els crítics—, en aquell llunyà i arribat a la conclusió que la lli- Lokal. Un text que parla sobre l’esperit La ràbia inicial es va transfor- extraordinari estiu del 36 que bertat es defineix pel límit. És a Els impulsors del llibre van plan- col•lectiu, l’autogestió, l’acció di- mar en fúria creadora i, de la nit uns s’esforcen per recordar, dir, que és tan sols l’existència tejar una autoria col•lectiva per- recta; i des d’on es poden pescar al dia, les convencions socials, mentre uns altres s’obstinen a d’un “no” el que ens permet què permetés una narració feta idees i elements per al debat. les formes de producció, les enterrar. traçar el camí imaginari de la llibertat. I, és clar, el nos- tre món és ple de nos de tota Revistes mena: alguns d’orígen humà, i molts d’altres, la gran majoria, perquè nosaltres i el món som com som, i punt. Sense límits, sense l’”això no”, la llibertat no seria possible. Per tant, la conquesta de la llibertat és una quimera en tota regla perquè fer-ho equi- valdria a destruir-ne la possi- bilitat. I no, no es tracta d’un simple joc de paraules en clau postmoderna. El concepte de llibertat ens és molt útil perquè canalitza i dóna prospectiva a les nostres aspiracions políti- ques i socials però, si hi pen- sem fredament, la llibertat tan sols és la no percepció d’un límit com a tal. I per això la DIRECTA BARRICADA DE PAPEL EN LUCHA CONTRA LA BANCA NOTÍCIA CONFEDERAL llibertat pot ser bandera de to- tes les causes presents, pas- Setmanari de comunicació, reflexió, crí- Òrgan d’expressió de la CGT d’Andalusia Separata especial inclosa en el núm. 264 del Publicació de la CGT del País Valencià, sades i futures, perquè tothom tica i informació, pensat, sostingut i dirigit amb tota l’actualitat sindical i social, Rojo y Negro, 4 pàgines preparades per a amb tota l’actualitat sindical i social, http:// des de i per als moviments socials, canvi de http://www.cgtandalucia.org/Barricada- les jornades de mobilització contra la banca www.cgtpv.org/-Noticia-Confederal-.html és capaç d’assumir amb ale- disseny amb el núm.300, www.directa.cat de-Papel convocades del 28 de gener al 3 de febrer gria els límits que professa.

Gener de 2013 31 EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

NA PAI, EDITORA DE DIFON LA IDEA > LES PARAULES SÓN PUNYS “No estem en crisi, estem Banc dolent en declivi” Jordi Martí Font ue ens prenen el pèl tot sovint no “Els moviments socials ens trobem instal·lats en la queixa i la Qcal que ho digui jo ara i aquí que ja ho sabem de fa molt. Algunes vega- demanda. Ha arribat el temps de passar a l’autogestió de tots els des, però, la presa de pèl es produeix o intenten fer-la a ple sol, a plena llum àmbits de les nostres vides” del dia, sense ni respectar la regla no escrita aquesta de fer els crims més fastigosos d’amagat, a plena foscor, > LA FRASE... amagant-se i tota la pesca, i aleshores, com que ja sabem que quan parlen no- més solten mentides, ens produeixen una ràbia especial. Mireu sinó el cas aquest del banc do- lent. Quan a una paraula que sabem més negativa que el pol que no és positiu d’una pila elèctrica li enganxen al darrere un adjectiu específicament negativitzador com aquest “dolent”, és ben clar que el que estan fent és positivitzar el nom al qual s’afegeix el qualificatiu. Amb “dolent” no defineixen com serà aquest banc públic que es dedica a traspassar diners de tothom a mans privades que amb l’invent de la crisi s’han mig agafat els dits sinó que “La cultura de positivitzen tota la resta de bancs... que són més dolents que la tinya... la monogàmia L’estat paràsit al servei dels rics els ho és una de les “No podem reclamar als de dalt que renunciïn diu ben clar: “Banquers bons, amics opressions menys als seus privilegis si nosaltres mateixes som nostres, heu comprat i fins i tot construït qüestionada” milers de pisos no necessaris només incapaces de fer-ho” per especular i us heu folrat amb aquest negoci amb un bé de primera necessi- estan a dalt ens hauríem de mirar a nosal- aclimatant a les noves mesures de pre- tres sexualitats seguirem reproduint l’arrel tat com és l’habitatge durant dècades. I Josep Estivill tres mateixes i prendre consciència de la carietat: ahir ens queixàvem de les ETT i de la propietat privada en les nostres rela- ara que la bombolla ha petat no sabeu nostra situació privilegiada en la societat ser mileurista ens semblava molt precari, cions més íntimes. Una societat igualitària què fer amb els pisos i penseu fins i tot global en la que vivim. Mirem-nos a no- ara ens queixem de les retallades i demà no pot ser monogàmica perquè no hi ha la que hi perdreu diners”. “No patiu que - Fes un breu resum biogràfic teu saltres i mirem com viu la gent que pateix ens queixarem de l’abolició dels drets la- mateixa confiança dins i fora d’una parella aquí teniu el vostre amic estat que us Sóc originària del Penedès però he sigut el desagradable impacte mediambiental, borals mentre ens oblidem de què ens monògama. I aquesta desigualtat sempre ajudarà en to el que faci falta”. Així el força nòmada fins que em vaig establir laboral o polític de l’extracció de minerals queixàvem ahir. Al meu entendre, ja no s’acaba traslladant a allò econòmic. “banc dolent” es quedarà els pisos que fa tres anys a la Vall de Querol. He anat i altres recursos per produir la nostra sofis- té sentit queixar-se i fer demandes al de- no puguin vendre els bancs per tal que pul•lulant pels moviments socials prac- ticada tecnologia a la qual ells mai podran cadent pare Estat, ha arribat el temps de - Traieu tant llibres com opus- no en baixi el preu, si cal en tirarà a te- ticant molt diverses formes d’activisme, accedir. No podem reclamar als de dalt passar a l’autogestió, no únicament de la cles, com visualitzeu el sector rra alguns i alhora farà fora dels espais movent-me entre el moviment llibertari, que renunciïn als seus privilegis si nosal- nostra informació i el nostre oci, sinó de de l’edició diguem-ne alternati- on visquin les persones que no puguin l’esquerra independentista, col•lectius tres mateixes som incapaces de fer-ho! tots els àmbits de les nostres vides. va o antisistema i els seus me- pagar les hipoteques o bé hagin deci- antipatriarcals, l’okupació, l’art urbà, la El mateix passa amb la corrupció, to- canismes per arribar a la gent? dit okupar la casa on viuen. Policia i producció electrònica político-musical, la tes som potencials corruptes, tot depèn - Heu publicat “El manifest Els mecanismes per arribar a la gent són policia. Per a això serveix, és clar, per traducció i edició de textos i llibrets, i més de les oportunitats que tinguem de d’Unabomber”, tot un clàssic francament pèssims, no arribem més enllà mantenir l’ordre desordenat que permet últimament al repoblament rural i el qües- corrompre’ns... i els de dalt sempre en de la antiindustrialització. Com del propi ghetto llibertari. És lògic, ja que i promou que mentre milers de cases tionament de la cultura de la monogàmia. tenen més. Totes coneixem de prop el valores la difusió del pensament normalment utilitzem un discurs que és in- estan buides i moltes per estrenar els que és esgarrapar algun subsidi per “viure anti-industrial? comprensible o insultant per qui no forma carrers acullin precisament persones - Parla’ns del projecte editorial de renda” o colar algun amic o familiar al Doncs no em sembla que hagi calat més part del ghetto i, en tot cas, tampoc tenim sense habitatge. de Difon La Idea: què és? Com curro. Sigui quina sigui la nostra posició enllà d’un petit sector del moviment lli- canals de difusió que arribin més enllà del Se’n beneficiaran els “bancs bons”. És va sorgir? Quins objectius te- social, la gran majoria intentem mirar més bertari. És un discurs que qüestiona tot ghetto. En definitiva, tot el que fem és molt clar, perquè tot i no dir aquest adjectiu niu? per nosaltres mateixos i els nostres, amb el nostre modus vivendi, tot allò amb què d’autoconsum, que no és poca cosa! Tan és de lògica saber que el contrari de Doncs la idea bàsica de Difon La Idea és qui tenim un vincle emocional, que no pas ens hem criat i de què ens hem tornat de- de bo tinguéssim més autoconsum! L’altre “dolent” és “bo”. La “banca bona” és, oferir textos contemporanis sobre pen- per una abstracció com “el bé comú de la pendents o addictes... i tot això no és fàcil dia vaig enganxar un llibertari veient una doncs, aquella que ens ofega cada dia sament llibertari el màxim de sintètics i societat”. És banal denunciar la corrupció d’assimilar. Els més grans mites segueixen peli comercial, si tinguéssim més produc- i malmet la vida de la majoria, que es amens possible, intentant abastar totes les dels de dalt, qualsevol societat jerarquitza- plenament normalitzats, com ara la idea tes culturals propis, això no passaria! queda els estalvis de milions de jubilats temàtiques possibles. da i massificada és una cleptocràcia, ja si- que la tecnologia és neutral o que el pro- venent-los participacions preferents, Tot va començar quan vaig descobrir el gui obertament o de forma més encoberta. grés tecnològic és irrevocable; els neces- - Alguns plantejaments de que desallotja persones de les seves món llibertari i les paradetes de llibrets i L’arrel del problema rau en la jerarquia i la sitem per eludir les nostres contradiccions. l’antiindustrialització els heu cases (quan dic “seves” em refereixo a fanzines que tant m’apassionaven. Sols hi massificació. Ens acontentem fent servir software lliure, materialitzat en el projecte de les persones, no als bancs), que té com veia un inconvenient prou sospitós: quasi malgrat no visquem a Matrix i el hardware Can Biarlu, a la Vall de Querol, a únic objectiu el lucre de quatre des- tots eren en castellà! Així doncs, la meva - Estàs dient que els moviments que utilitzem no tingui res de lliure. Ens a l’Alt Gaià. Explica’ns qui sou i graciats que només mereixen el no-res. primera motivació fou la de traduir aquests socials haurien de deixar de llui- manifestem contra els cementiris nuclears que feu. I aquí, en aquest no-res que cadascú hi llibrets al català. A mesura que els traduïa, tar contra els de dalt? però fem ben poc per deixar de generar els Can Biarlu és un altre llastimós projecte posi les paraules que calgui o necessiti. remaquetava i fotocopiava, cada cop hi po- No veig cap lluita enlloc, no per aquí. En- residus que els omplen. Difonem una vaga sorgit de les trobades de Repoblament Ens calen bancs (més caixes que sava més cullerada modificant i reeditant tenc que una lluita comporta confrontació contra la reforma laboral utilitzant tecnolo- Rural (www.repoblament.tk) que pre- bancs, és clar) i banca perquè algú ha els textos, fins que vaig acabar escrivint els violenta i ara per ara, les forces estan mas- gia produïda per treballadors que no tenen tén escurçar les distàncies entre el que de gestionar els nostres diners. Sí, és meus propis llibrets i penjant-los a un blog sa desequilibrades com per pretendre aca- cap dret laboral. fem i el que pensem. Bàsicament som clar que cal cremar-los i que els crema- (www.difonlaidea.tk) i així és com ha anat bar amb el capitalisme mitjançant la vio- una comuna hippie pseudo-autònoma i rem, però mentrestant no els cremem sorgint difonlaidea. Difon La Idea no pretén lència. El que veig és que els moviments - Un dels punts forts de Difon La pseudo-sostenible amb la ferma voluntat hem de construir una banca cooperati- arribar a les masses directament, per ara socials ens trobem instal•lats en la queixa Idea és la difusió de textos que d’anar fent passets per superar totes les va, solidària, de base, que abasteixi els es conforma en intentar arribar als movi- i la demanda. Encara hi ha poca conscièn- qüestionen la cultura de la mo- addiccions que ens lliguen al capitalisme moviments socials de diners i de pos- ments socials i promoure el pensament crí- cia de que la insostenible extracció de re- nogàmia. tecno-industrial. Més que intentar vendre sibilitats de créixer (no de creixement tic dins seu. Som molt crítics amb el siste- cursos naturals ja no pot seguir creixent en Actualment, crec que la cultura de la mo- productes ecoguais a la gent de la ciutat sinó per construir les autonomies que ma però molt poc amb nosaltres mateixes un planeta finit i que això significa que no nogàmia és una de les opressions menys per sustentar-nos, apostem per facilitar a ens calen) per prescindir dels bancs que, al cap i a la fi... també som el sistema! estem en crisi, estem en declivi! Ens costa qüestionada políticament, suposo que la gent de la ciutat que faci el salt al camp dolents, que són tots, tots els altres. pair que cada cop hi haurà menys estat per això és on estic posant més esforços, i així ajudar-nos a produir tot el que neces- -Que ja ho tenim? - Amb què creus que haurien de del benestar, menys dissenyadors gràfics perquè veig que hi ha molta feina per sitem. Com més serem, menys euros ne- -Ja ho sé. ser més crítics els moviments i menys drets socials. Les queixes i les de- fer! Vivim en un règim hetero-monògam cessitarem! Tot i així, el més gran repte no -Que es diu Coop57 i Fiare? socials? mandes es van rebaixant paral•lelament al d’escassedat afectivo-sexual, fins que no és l’autoabastiment sinó aprendre a con- -Sí, és clar, entre altres sí. Abans de culpar de tots els mals als que declivi econòmic, a mesura que ens anem col•lectivitzem els nostres afectes i les nos- viure i mantenir buida la pica de la cuina.