Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran
Estudi econòmic i financer
Juliol 2006 Aprovació definitiva
Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran
Estudi Econòmic i Financer
CRÈDITS:
Aquest estudi ha estat realitzat per l’Institut d’Estudis Territorials:
Directora de programes:
Júlia Bosch
Director de Planejament:
Josep Maria Carrera
Equip investigador:
Laura Capel François Cougoule Gissel Ferrari Sergi Solanas
Estudi econòmic i financer 1 Aprovació definitiva
ÍNDEX
PRÒLEG...... 3
RESUM ...... 4
1. EL PLANEJAMENT TERRITORIAL DES D’UNA PERSPECTIVA ECONÒMICA...... 11
1.1. Introducció...... 11
1.2. Coherència entre l’estratègia d’ordenació territorial i el desenvolupament econòmic...... 11
2. ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA PRODUCTIVA...... 16
2.1. Metodologia i fonts utilitzades...... 16
2.2. Catalunya...... 17
2.3. Alt Pirineu i Aran...... 20
2.4. Alt Urgell...... 26
2.5. Alta Ribagorça...... 28
2.6. Cerdanya...... 31
2.7. Pallars Jussà...... 33
2.8. Pallars Sobirà...... 35
2.9. Val d’Aran...... 37
3. EFECTE DE LES PROPOSTES DEL PLA SOBRE L’ECONOMIA...... 40
3.1. Introducció i metodologia...... 40
3.2. Anàlisi sectorial...... 42
3.3. Anàlisi comarcal...... 48
4. EL COST DE LES ACTUACIONS TERRITORIALS PRIORITÀRIES...... 64
4.1. Introducció...... 64
4.2. Infraestructures de comunicació...... 64
4.3. Desenvolupament urbanístic...... 68
4.4. Protecció dels espais oberts i del paisatge...... 70
4.5. Marc financer...... 72
Estudi econòmic i financer 2 Aprovació definitiva
PRÒLEG
El present informe econòmic s’estructura en tres parts ben diferenciades.
En la primera part, s’analitza l’estructura productiva de cadascuna de les sis comarques que conformen l’àmbit del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Aquest capítol vol ser una radiografia de la situació actual i de les tendències de futur que es manifesten.
En la segona part, s’avalua la incidència de les propostes que formula el Pla territorial sobre els diferents sectors econòmics en l’àmbit d’aquestes mateixes comarques. Com es veurà, el principal eix de reflexió gira al voltant del fet que la construcció, que en aquest territori té una importància molt elevada en l’economia, té un límit i que el sector turístic, si comparem l’Alt Pirineu amb d’altres regions de muntanya europees, encara té un marge de creixement molt gran. En conseqüència, l’informe avalua la viabilitat que part de l’ocupació laboral ara lligada al sector de la construcció pugui transferir-se al sector serveis dins l’escenari temporal del Pla i si les determinacions del Pla ho possibiliten o no.
L’informe planteja la seva anàlisi en termes d’hectàrees d’ús industrial, hotels, hectàrees de càmping, etc. que es necessitaran. Cal agafar aquestes xifres amb prudència, com un exercici teòric que busca donar un ordre de magnitud a les necessitats però que pot perfectament tenir una plasmació diferent. Per exemple, determinades hectàrees de càmping són intercanviables, en termes d’ocupació induïda, amb un sol hotel. De la mateixa manera, les hectàrees d’ús industrial necessàries poden ser superiors a les que s’indiquen si es té en compte que també hauran d’encabir activitats del sector de la construcció –molt importants dins l’àmbit– i, fins i tot, del sector serveis.
Finalment, en la tercera part, s’analitza el cost de les actuacions territorials prioritàries que proposa el Pla i la viabilitat del seu finançament.
Esquemàticament, doncs, les tres principals conclusions de l’informe serien les següents:
Conclusió primera. L’estructura productiva de l’Alt Pirineu i Aran es caracteritza per una agricultura encara rellevant, una gran presència de la construcció i un pes dels serveis inferior al d’altres regions europees de muntanya. Per tant, hi ha marge per a una transformació econòmica cap a un model més sostenible, basat en el turisme i no tant en la construcció de segones residències.
Conclusió segona. El marc d’actuació previst en el Pla té uns efectes positius sobre el desenvolupament econòmic de l’Alt Pirineu i Aran a mig i llarg termini. Hi ha la reserva d’espai suficient per poder mantenir l’activitat agrícola i industrial, i la previsible expansió dels serveis. Tanmateix, a algunes comarques mantenir el sector de la construcció en els nivells actuals resultaria econòmicament inviable a llarg termini i, per això, es proposa una reconversió, compatible amb les premisses del Pla, que implica acotar el creixement de la construcció i fomentar els serveis, concretament el turisme.
Conclusió tercera. Les inversions públiques previstes per desenvolupar el Pla de l’Alt Pirineu i Aran, que augmenten tant en termes per càpita com en percentatge sobre el PIB, són viables econòmicament i possibiliten la transformació econòmica proposada.
Estudi econòmic i financer 3 Aprovació definitiva
RESUM
Estructura productiva
⇒ Les comarques de l’Alt Pirineu i Aran han començat a recuperar població desprès d’un llarg període de pèrdua d’habitants. En els deu anys que van del 1991 al 2001 la població de l’àmbit ha crescut un 5,5%, concentrant-se a les valls, les capitals de comarca i els municipis més turístics.
⇒ Cal destacar que hi ha clares evidències d’envelliment ja que, tot i que la població de 15 a 64 anys creix per sobre la mitjana, el creixement de la de 65 o més anys és de gairebé un 15%, mentre que la de fins a 14 disminueix un 14%.
⇒ Fort dinamisme en la creació d’ocupació ja que la població ocupada resident augmenta en un 23% entre 1991 i 2001. Especialment notori és el creixement, superior al 50%, de l’ocupació femenina. Aquesta millora en el mercat de treball queda reflectida en l’augment de 8 punts de la taxa d’ocupació específica. També han augmentat un 12% els llocs de treball localitzats.
⇒ La bona evolució pel que fa al mercat de treball descansa gairebé en exclusiva sobre el sector turístic i l’activitat constructora, de manera que està sotmès a una certa dependència externa, a una alta estacionalitat i a les variacions del cicle econòmic.
⇒ L’Alt Pirineu i Aran té un mercat de treball autosustentat, ja que els llocs de treball localitzats responen de manera bastant ajustada a la demanda de la seva població (índexs d’autocontenció i autosuficiència elevats).
⇒ A l’Alt Pirineu i Aran hi ha més de 24.000 habitatges principals i 21.300 secundaris. Les segones residències han crescut més d’un 30% en els últims deu anys, i només un de cada tres habitatges està ocupat per gent que resideix a la zona.
⇒ Gran importància de la construcció en els últims anys, gràcies a l’onada inversora en segones residències. Pel que fa a la indústria, les comarques de muntanya estan especialitzades en la producció elèctrica (hidroelèctrica), que ha perdut un significatiu nombre d’ocupats. L’agricultura ha anat perdent pes, però encara es situa per sobre del conjunt català, mentre que els serveis, especialment els relacionats amb el turisme, han evolucionat per sobre de la mitjana catalana.
⇒ El sector serveis és el que contribueix de forma més acusada a l’economia regional. Si s’exceptua el Pallars Jussà, on l’agricultura té un pes molt important, els percentatges dels serveis es situen a l’entorn, per sobre o molt per sobre de Catalunya, i hi destaquen la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya, les comarques més especialitzades en el sector turístic. Destaca també el pes de la construcció, en tots els casos bastant per sobre de la mitjana catalana i amb una presència molt rellevant a la Cerdanya, afavorida per l’especialització com àrea turística. Contràriament, el pes de la indústria és baix a tot arreu.
⇒ El valor afegit brut (VAB) per càpita de l’Alt Pirineu i Aran era de 16.321 euros per habitant el 2001, lleugerament per sota de la mitjana catalana (17.184 euros). Destacar que una comarca de l’àmbit, la Val d’Aran, està clarament per sobre del conjunt de Catalunya amb gairebé 19.000 euros per càpita, mentre que l’Alta Ribagorça i la Cerdanya es situen al voltant de la mitjana i la resta de comarques per sota.
⇒ Comparant amb altres regions europees de muntanya, l’Alt Pirineu i Aran es situaria en un grup caracteritzat per una agricultura encara rellevant, i un pes dels serveis inferior al d’altres regions que són destins turístics per a la pràctica de l’esquí. Per tant, les comarques de muntanya catalanes tenen encara marge per augmentar els serveis relacionats amb el turisme.
Estudi econòmic i financer 4 Aprovació definitiva
A continuació, es comenten breument les principals variables socioeconòmiques de les comarques de l’àmbit i la seva evolució en el període 1991-2001.
⇒ Alt Urgell:
→ Estancament de la població amb un creixement pràcticament nul. Clar envelliment de la població.
→ Mercat de treball: creixement moderat de la població ocupada resident gràcies a l’important augment de l’ocupació femenina. Estancament dels llocs de treball localitzats.
→ Alts índexs d’autocontenció i autosuficiència, fet que significa que el mercat de treball de l’Alt Urgell s’autosustenta.
→ Habitatge: increment significatiu del parc d’habitatges (18%) motivat per l’espectacular creixement dels secundaris que gairebé s’han doblat, tot i que en nombre continuen per sota dels principals.
→ Estructura productiva: agricultura, construcció i serveis tenen un pes superior a la mitjana catalana. Destaquen les branques de comerç, hostaleria, transports i comunicacions i immobiliàries i serveis a les empreses.
→ Creixement econòmic: estancament del VAB en el període 1991-2001, amb un creixement superior a la mitjana de l’agricultura i els serveis, al voltant de la mitjana de la construcció i disminució de gairebé un 1% de la indústria.
→ La proximitat a Andorra té una incidència important en la vida econòmica i social de la comarca.
⇒ Alta Ribagorça:
→ La població de l’Alta Ribagorça ha patit una petita pèrdua (1%) i un envelliment, ja que només ha crescut el grup corresponent als de 65 i més anys.
→ Mercat de treball: augment tant de la població ocupada resident com dels llocs de treball localitzats. L’ocupació femenina i els llocs de treball ocupats per dones han crescut més del 60%.
→ L’índex d’autocontenció ha disminuït, indicant un mercat de treball on ha augmentat la gent que treballa fora de la comarca. L’índex d’autosuficiència també ha patit una evolució a la baixa, el que implica que la comarca ha de recórrer a gent de fora per ocupar tots els llocs de treball que crea.
→ Habitatge: creixement relativament alt del parc d’habitatges, on l’augment més important ha estat el de les segones residències.
→ Estructura productiva: pes de tots els grans sectors per sobre de la mitjana catalana, excepció feta de la indústria. Cal esmentar el paper preponderant de la construcció i l’energia dins l’economia d’aquesta comarca. Dins dels serveis destaca la branca de l’hostaleria.
→ Creixement econòmic: disminució del VAB d’un 2%, arrossegat per un descens del 14% de l’energia elèctrica i de més de l’1% de la construcció.
Estudi econòmic i financer 5 Aprovació definitiva
⇒ Cerdanya:
→ Significatiu creixement de la població de més del 14%, amb certs símptomes d’envelliment tot i l’important augment de la població en edat de treballar (15-64 anys).
→ Mercat de treball: important increment tant de la població ocupada resident com dels llocs de treball localitzats i, en menor mesura, de la població que resideix i treballa a la comarca. Aquestes evolucions positives són conseqüència, principalment, del comportament del mercat laboral femení.
→ Disminució dels índexs d’autocontenció i autosuficiència que, de totes maneres, continuen en nivell elevats indicant un mercat de treball autosustentat.
→ Habitatge: increment molt important del parc d’habitatges amb xifres similars per als principals i els secundaris.
→ Estructura productiva: cal destacar la importància de la construcció, que supera el 18% del total, sent en aquesta comarca on més rellevància té de tot l’àmbit.
→ Creixement econòmic: augment d’un 2,8% del VAB de la Cerdanya, liderat per la indústria i els serveis que han crescut per sobre de la mitjana.
⇒ Pallars Jussà:
→ La població disminueix un 6% entre 1991 i 2001 i també s’envelleix, ja que només els de 65 o més anys augmenten el seu nombre.
→ Mercat de treball: creixement de la població ocupada resident, especialment del número de dones treballant, però disminució tant dels llocs de treball localitzats com de la població que resideix i treballa a la comarca.
→ Disminueixen els índexs d’autocontenció i autosuficiència. El número de persones que treballa fora de la comarca és cada cop més alt degut a la disminució dels llocs de treball disponibles a la pròpia comarca.
→ Habitatge: el parc d’habitatges té un creixement relativament elevat, degut principalment a la construcció de residències no principals.
→ Estructura productiva: el pes de l’agricultura i de la indústria es situa per sobre de la resta de comarques de l’àmbit. Destacar també que el pes dels serveis està per sota de la mitjana catalana.
→ Creixement econòmic: disminució de l’1,2% del VAB com a conseqüència de l’important descens del sector de l’energia, un dels més importants a la comarca. També han disminuït la construcció i la indústria, mentre que l’agricultura i els serveis presenten avenços positius.
⇒ Pallars Sobirà:
→ La població augmenta un 14% del 1991 al 2001, destacant el creixement del grup d’entre 15 i 64 anys el que ha propiciat un cert rejoveniment de la població.
→ Mercat de treball: hi ha un fort augment de la població ocupada resident, que es pot explicar per un creixement superior al 70% de l’ocupació femenina. També creixen, tot i que en menor mesura, els llocs de treball localitzats i la població que resideix i treballa a la comarca.
Estudi econòmic i financer 6 Aprovació definitiva
→ L’índex d’autosuficiència es manté estable, mentre que disminueix el d’autocontenció. Això s’explica pel fort augment de la població ocupada resident i les dificultats per crear llocs de treball al mateix ritme.
→ Habitatge: el parc d’habitatges augmenta, però ho fan més les construccions de residències principals que les de secundàries. El dinamisme de l’activitat constructora en aquesta comarca és dels més alts de Catalunya.
→ Estructura productiva: el pes dels serveis es situa per sobre del 71%, amb l’hostaleria com a branca més destacada. També és rellevant el pes de la construcció, gairebé del 13%.
→ Creixement econòmic: comportament positiu del VAB amb un creixement de l’1,9%, possible gràcies a l’evolució de la indústria, de la construcció i, especialment, dels serveis, on destaca l’expansió de les activitats lligades al turisme.
⇒ Val d’Aran:
→ Creixement de més del 24% de la població que presenta evolucions positives en tots els grups d’edat, destacant especialment el de 15 a 64 anys, fet que ha propiciat un rejoveniment de la població aranesa.
→ Mercat de treball: creixements al voltant del 40% dels llocs de treball localitzats i de la població que resideix i treballa a la comarca, mentre que la població ocupada resident augmenta gairebé un 50% degut a l’increment proper al 80% de l’ocupació de les dones.
→ Uns índexs d’autocontenció i autosuficiència propers al 100% mostren que a la Val d’Aran l’oferta de llocs de treball localitzats s’ajusta molt bé a la demanda de la seva població.
→ Habitatge: el parc d’habitatges ha experimentat un creixement del 28%, però el secundari ha crescut menys que les primeres residències, un 10,8% front a més del 50% respectivament.
→ Estructura productiva: l’economia aranesa gira al voltant dels serveis, que suposen més del 80% del VAB total, mentre que l’agricultura es situa al voltant de la mitjana catalana.
→ Creixement econòmic: augment del VAB d’un 1,3% impulsat pels serveis i per la construcció.
Avaluació econòmica de les propostes del pla
⇒ Alt Urgell:
→ La potenciació d’una nova centralitat a la Seu d’Urgell implica unes taxes de creixement anual dels ocupats per sobre de la mitjana per Catalunya, del 2,07% pel període 2001-2010 i de l’1,66% pel període 2011-2026.
→ El supòsit de convergència de l’estructura ocupacional de la comarca vers el model assolit per regions europees de similars característiques, implica una caiguda del pes dels ocupats en l’agricultura fins al 2% en l’horitzó 2026.
Estudi econòmic i financer 7 Aprovació definitiva
→ Suposant un creixement del sector industrial al mateix ritme que el de la resta de l’economia catalana, els requeriments de sòl destinat a aquesta activitat es situen bastant per sota de la previsió, concretament són necessàries unes 13 hectàrees.
→ La construcció de 3.850 nous habitatges significa cobrir aproximadament un 86% de la reserva de sòl. Aquest resultat, acompanyat d’un percentatge d’habitatge principal sobre el total del 62%, evidència la viabilitat de les previsions fetes pel sector.
→ L'ocupació al sector de l'hostaleria creixerà per sobre de la mitjana, ja que al seu propi creixement en l’escenari base se li assignen els treballadors que hauria d’absorbir procedents del sector agrícola. Això implica la construcció de 20 hotels, amb una mitjana de 100 places cadascun, i l’ocupació d’una mica més de 7 hectàrees de sòl per a càmpings a fi de permetre aquest procés.
⇒ Alta Ribagorça:
→ La constant davallada del pes de l’ocupació en el sector agrari del darrer decenni, així com l’evidència observada en altres regions de muntanya europees, implica formular el supòsit d’una caiguda del pes d’ocupats en agricultura fins al 2% en l’horitzó 2026.
→ En aquest cas també l'ocupació en el sector industrial creix a la mateixa taxa que la mitjana de l'economia catalana, portant associada una necessitat de sòl industrial de poc més de 6 hectàrees, bastant dessota la reserva realitzada a tal efecte pel planejament.
→ El model fa una previsió de construcció de 811 nous habitatges, quantitat que suposa poc menys del 38% sobre la reserva de sòl per a ús residencial. A més a més, es manté un alt pes relatiu de l’habitatge principal, per sobre del 50%, mantenint per tant allunyada la problemàtica associada a la segona residència.
→ Els nous llocs de treball que el model genera es reassignaran al sector de l’hostaleria, que en els darrers anys s’ha convertit en un dels motors de l’economia comarcal. L’edificació de 3 hotels de 100 de places de mitjana i l’ocupació d’una mica menys d’una hectàrea per a càmpings permet acomodar l’increment de 183 nous ocupats en el sector.
⇒ Cerdanya:
→ La caiguda de sis punts percentuals en l’ocupació del sector agrari durant la dècada dels 90 és un clar símptoma de la davallada del pes d’aquest sector en l’economia de la comarca. En l’horitzó 2026, es suposa que el pes de l’ocupació convergeix cap a un 2%, assolint una ratio similar a la de regions europees similars.
→ Tampoc en aquesta comarca es detecten problemes per facilitar a la indústria la demanda de sòl que experimentarà en els propers anys per desenvolupar la seva activitat. En concret, es necessitaran 4 noves hectàrees dedicades a aquesta activitat.
→ El problema principal per aquest territori es detecta en el comportament de la construcció. El manteniment de les pautes actuals del sector portaria associat una important davallada en el percentatge d’habitatge principal, del 35% actual fins al 22% l’any 2026, així com un consum de sòl per sobre del disponible, pràcticament el doble.
Estudi econòmic i financer 8 Aprovació definitiva
→ Un control del sector basat en el manteniment durant els propers anys de l’actual pes relatiu d’habitatge principal sobre el total frenaria el creixement de l’ocupació en el subsector de la nova ocupació i, en conseqüència, permetria consumir poc menys del 50% del sòl per habitatge previst pel planejament.
→ Al creixement per sobre de la mitjana en termes d’ocupats del sector de l’hostaleria, motivat per les restriccions en l’evolució dels ocupats en l’agricultura, s’haurà d’afegir l’assignació de llocs de treball que hauria generat la nova construcció sense intervenció. En termes d’ocupació de sòl, aquest fet es pot traduir en la construcció de 28 nous hotels, d’una grandària mitjana de 100 places, així com en la necessitat de disposar de poc més de 10 hectàrees de terreny per a càmpings.
⇒ Pallars Jussà:
→ El procés de caiguda del pes de l’ocupació en el sector agrari en l’última dècada, així com l’evidència observada en altres regions europees de característiques similars, implica suposar un manteniment de la tendència en els propers anys. Donat el pes encara significatiu de l’agricultura, s’estableix la convergència cap a un 4% pel pes de la seva ocupació en l’horitzó 2026.
→ Donat que es suposa que el sector industrial creix al mateix ritme que el de la resta de l’economia, el requeriment de poc més de 3 hectàrees per acollir aquest tipus d’activitat es situen bastant per sota de la previsió feta pel planejament.
→ La construcció de 2.276 nous habitatges significa cobrir poc menys d’una tercera part de la reserva de sòl. D’altra banda, aquest resultat ve acompanyat d’una caiguda notable del percentatge d’habitatge principal sobre el total fins a situar-lo en un 29%.
→ Els nous llocs de treball que el model generarà es reassignaran al sector de hostaleria, donat el seu caràcter de motor econòmic. L’edificació d’11 hotels de 100 de places de mitjana i l’ocupació d’una mica menys de 4 hectàrees per a càmpings permet acomodar l’increment de 782 nous ocupats en el sector.
⇒ Pallars Sobirà:
→ Suposar que l’estructura ocupacional de la comarca convergeix vers el model assolit per regions europees de similars característiques, implica que el pes dels ocupats en l’agricultura caigui fins al 2% en l’horitzó 2026. Aquesta pèrdua de llocs de treball és assumida per l’hostaleria.
→ El requeriment d’1,5 noves hectàrees dedicades a l’activitat industrial es situen bastant dessota la reserva realitzada a tal efecte pel planejament. És a dir, tampoc en aquesta comarca es detecten problemes per cobrir la demanda de sòl de la indústria en els propers anys.
→ La construcció de 6 hotels, d’una grandària mitjana de 100 places, i l’ocupació d’una mica més de 2 hectàrees de sòl per a càmpings hauria de generar la suficient activitat en el sector de l’hostaleria per permetre el creixement de l'ocupació per sobre de la mitjana.
→ El model fa una previsió de construcció de 3.381 nous habitatges, quantitat que suposa gairebé el 60% sobre la reserva de sòl per a ús residencial. Tot i que també es produeix una davallada del pes relatiu de l’habitatge principal fins a situar-lo en un 36%, aquesta no és tant significativa com en el cas de l’altre Pallars.
Estudi econòmic i financer 9 Aprovació definitiva
⇒ Val d’Aran:
→ Per tal d’assolir les mateixes característiques que les regions europees de muntanya, el pes dels ocupats en l’agricultura a l’horitzó 2026 hauria de ser del 2%. En el cas d’aquesta comarca, la taxa de creixement es manté lleugerament positiva. La pèrdua d’ocupats, poc significativa, s’assigna a l’hostaleria.
→ Per tal de poder mantenir una mínima activitat industrial, s’hauria de preveure una superfície de més de 1,2 hectàrees, xifra que es troba per sota de les reserves planificades. Així, tampoc aquí hi ha problemes per cobrir la demanda de sòl industrial.
→ El problema principal d’aquesta comarca es el desenvolupament de l’habitatge residencial. Al seguir l’escenari base, el numero de residències, principals o no, seria més de 3 vegades superior a la previsió. (6.189 habitatges amb una possibilitat màxima de 1.890).
→ La solució resideix en construir el màxim d’habitatges possibles, és a dir, arribar al 100% del potencial de planejament. Les residències principals representarien en aquest cas quasi la meitat del total d’habitatges (45%). S’assignen els treballadors excedents d’aquest sector a l’hostaleria.
→ L’hostaleria, sector motor a la Val d’Aran degut al desenvolupament del turisme, ha d’incrementar els seus llocs de treball, per tal de poder afegir al seu creixement en l’escenari base els nous ocupats que provenen de l’agricultura i de la construcció. Amb 9 nous hotels (d’una mitjana de 100 places) i gairebé 3,4 hectàrees de càmping, es realitzaran les previsions.
Cost de les actuacions prioritàries
⇒ Infraestructures de comunicació: en el període de vigència del Pla (2006-2026) s’invertirà a l’Alt Pirineu i Aran per aquest concepte 645 milions d’euros. El finançament es reparteix, gairebé a parts iguals, entre el Ministeri de Foment (52,4%) i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (47,6%).
⇒ Habitatge: la inversió en polítiques d’habitatge públic es situaria al voltant de 200 milions d’euros en 20 anys, si es construïssin el màxim de pisos protegits (20% del total de nous habitatges). Una part important d’aquesta inversió es recuperaria a través de la venda dels habitatges.
⇒ Promoció del sector turístic: les actuacions públiques per fomentar la construcció d’hotels suposaria una inversió de 90 milions d’euros, que vindria compensada, en part, per la quota que pagaria l’operador privat per la cessió de sòl públic per a la construcció i explotació durant 20 anys d’un negoci hoteler.
⇒ Protecció dels espais oberts i del paisatge: el cost de conservació dels espais protegits durant el període 2006-2026 seria d’uns 630 milions d’euros, que anirien a càrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
⇒ Les inversions derivades de les propostes del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran s’ajusten plenament a les possibilitats de l’economia en el període considerat.
Estudi econòmic i financer 10 Aprovació definitiva
1. EL PLANEJAMENT TERRITORIAL DES D’UNA PERSPECTIVA ECONÒMICA
1.1. Introducció
L’article 13.2 de la Llei 23/1983, de política territorial, especifica que les determinacions dels plans territorials parcials s’han de concretar en els següents documents: els estudis i els plànols d’informació, la memòria explicativa de les accions territorials prioritàries, l’estudi econòmic i financer de valoració d’aquestes actuacions territorials prioritàries, i els plànols i les normes d’ordenació. És en aquest context que s’emmarca el present informe econòmic sobre el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, el principal objectiu del qual és facilitar que el Pla pugui ser considerat i analitzat des del punt de vista econòmic per les administracions públiques, els agents econòmics i qualsevol persona o entitat interessada.
Així, l’avaluació econòmica del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran es formula en quatre apartats. En aquest primer es tracta de fer, des del punt de vista teòric, una reflexió sobre el sentit econòmic del planejament territorial en general, així com veure la coherència entre l’estratègia d’ordenació territorial i el desenvolupament econòmic.
En el segon apartat, i com a pas previ a l’avaluació econòmica pròpiament dita, s’analitza l’estructura econòmica de l’Alt Pirineu i Aran i la seva evolució en els últims anys, tant a nivell de l’àmbit de planejament en el seu conjunt com comarca a comarca. Conèixer l’estructura sectorial d’una economia, és a dir, quins són els sectors amb més pes en el total de l’activitat econòmica, és molt important ja que en defineix els seus trets principals, com ara si és una economia basada en els serveis o en la indústria, quins són els sectors més importants, si la base productiva és diversificada o per contra està molt concentrada al voltant d’un o de pocs sectors, fet aquest últim que la faria més vulnerable enfront a possibles recessions. A més, analitzar l’evolució de l’estructura sectorial permet veure com es posiciona una economia enfront els possibles reptes de futur.
El tercer apartat és el que explicita la incidència de les propostes del Pla en l’economia de l’Alt Pirineu i Aran. En funció de l’estructura productiva analitzada en l’apartat anterior, es tracta d’avaluar de quina manera les propostes concretes del Pla afectaran el desenvolupament econòmic de l’àmbit a mig i llarg termini, tant des del punt de vista sectorial com comarcal.
Finalment, el quart apartat inclou el llistat i la valoració de les actuacions prioritàries amb una estimació dels seus costos, i la previsió de les fórmules de finançament, especificant els agents (públics o privats). Es tracta, també, de comprovar l’ajust relatiu dels ordres de magnitud de les inversions derivades de les propostes del Pla i les possibilitats de l’economia en el mateix període, és a dir, veure la relació de les inversions amb el producte interior brut (PIB) territorial.
1.2. Coherència entre l’estratègia d’ordenació territorial i el desenvolupament econòmic
El planejament territorial comporta, des del punt de vista econòmic, una sèrie d’avantatges en front a fenòmens econòmicament negatius que es podrien produir en la seva absència, com ara la dispersió de la població, el desequilibri entre la ubicació dels llocs de residència i els llocs de treball amb el consegüent augment dels desplaçaments, la destrucció del paisatge, etc. En aquest sentit, les regulacions presents en un pla territorial són condició necessària però no suficient per al desenvolupament econòmic, ja que, per sí soles, no són capaces d’activar processos econòmics però sí que, en canvi, poden dissuadir certes activitats productives si no en facilita els factors de desenvolupament.
Així, per exemple, la manca d’unes infraestructures de mobilitat adequades pot expulsar activitat econòmica d’una zona determinada, especialment si competeix amb altres àrees on la dotació de carreteres, ferrocarrils, o ports i aeroports sigui més elevada. D’altra banda, l’absència d’una planificació dels usos del sòl pot portar a una urbanització del territori dispersa que, com es comentarà més endavant, té molts desavantatges des del punt de vista econòmic. També pot alentir el creixement econòmic si no hi ha sòl qualificat per crear noves àrees
Estudi econòmic i financer 11 Aprovació definitiva d’activitats econòmiques (agrícoles, industrials o de serveis) o per ampliar les existents llastrant, així, el desenvolupament socio-econòmic del territori. En canvi, el planejament territorial pot ser un catalitzador de processos de desenvolupament econòmic, ja que proporciona el marc general on assentar un creixement econòmic equilibrat, harmònic i sostenible, i pot suposar un factor diferencial positiu respecte a d’altres territoris amb els quals s’està competint a l’hora d’atraure activitats.
Per desenvolupar de forma congruent els diferents plans territorials cal que la seva elaboració es faci d’acord amb uns criteris d’ordenació del territori. Així, el Programa de planejament territorial n’ha plantejat quinze dels que ara se’n comentarà la seva coherència amb el creixement econòmic, és a dir, s’analitzaran quins són els arguments econòmics que justifiquen aquests criteris.
Els quatre primers d’aquests criteris fan referència al sistema d’espais oberts i la seva protecció:
1. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica. 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori. 3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. 4. Moderar el consum de sòl.
La creació d’un sistema d’espais oberts, a més a més dels impactes positius pel medi ambient, té també un impacte econòmic important. Aquests espais permeten fomentar un turisme que demana cada cop més aquest contacte amb la natura, fugint del formigó, i passar estades al “aire lliure”.
La importància estratègica que està adquirint el turisme dins de l’economia catalana queda reflectida en un recent estudi del Departament de Comerç, Turisme i Consum1. Les dades d’aquest informe confirmen l’efecte transversal del turisme sobre tota l’economia: només un 42,7% del total de l’impacte econòmic del turisme que visita Catalunya va a parar als serveis turístics clàssics (allotjament, transport, restauració i agències de viatges), mentre que el 57,3% restant es dirigeix a altres activitats, el que demostra l’efecte multiplicador de l’activitat turística. A més, la despesa realitzada pels turistes suposa al voltant del 6% del PIB (dades de 2001).
Un altre estudi de la patronal del sector turístic Exceltur sobre els impactes en l’economia, l’ocupació i el territori dels actuals models de desenvolupament turístic del litoral mediterrani i les illes Balears i Canàries2 qüestiona, en primer lloc, l’elevat grau d’ocupació del territori que suporten moltes destinacions turístiques d’aquestes àrees com a conseqüència de la construcció de places d’allotjament residencial, amb els efectes negatius que això suposa en termes mediambientals, a més d’erosionar de manera substancial la capacitat competitiva de les zones turístiques per aspirar en un futur a un turisme de més qualitat. En concret, de continuar amb els nivells d’ocupació actuals, les necessitats d’aigua es triplicarien i la generació de residus, necessitat d’energia i emissions de CO2 es projectarien d’una manera insostenible.
Aquest estudi també analitza contribucions econòmiques, directes i induïdes, en funció de les diferents combinacions de tipologies d’allotjament (reglades i residencials) i els seus atractius d’oferta d’oci complementària, arribant a la conclusió que en les zones amb més presència d’oferta d’allotjament reglada l’efecte sobre la riquesa i l’ocupació generada per plaça turística és superior. En concret, una plaça d’allotjament reglat genera gairebé 10,6 vegades més diners que cada plaça d’habitatge residencial de potencial ús turístic i 11 vegades més ocupació. És a dir, genera el mateix impacte econòmic una habitació d’un establiment reglat que tres
1 “L’impacte econòmic del turisme receptor sobre l’economia catalana i sectorialització per branques d’activitat”, gener del 2006, estudi elaborat per l’Observatori de Turisme de Catalunya en col·laboració amb l’Idescat i la Fundació Bosch i Gimpera (UB). 2 “Impactos socioeconómicos, ambientales y sobre el empleo del actual modelo de desarrollo turístico del litoral mediterráneo español, Baleares y Canarias”, setembre del 2005, elaborat per Exceltur (Alianza para la excelencia turística).
Estudi econòmic i financer 12 Aprovació definitiva habitatges per a tres persones i un apartament per a dos. Al construir allotjaments reglats en comptes de residències compleix el criteri de moderació de consum de sol, a més de generar ocupació.
Per tant, és evident que un turisme sostenible és clau per a un desenvolupament econòmic durable. De fet, aporta diversitat, competitivitat i dinamisme amb la creació de llocs de treball i la millora de les rendes. Al integrar un sistema d’espais oberts, es creen les condicions que permeten avançar cap a un nou turisme, allunyat del turisme de massa de fa 20 anys, un turisme menys consumidor de sòl, més dinàmic i més divers.
A continuació, s’analitzen alguns dels arguments econòmics que es troben darrere de l’apartat corresponent al sistema d’assentaments urbans dels criteris per al desenvolupament del Programa de planejament territorial (punts del 5 al 11), que tenen a veure amb l'intens debat, que s’està donant des de fa uns anys, entorn als models de ciutat compacta i ciutat dispersa i els costos de la dispersió (sprawl3). Aquests criteris posen de manifest la necessitat de:
5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. 6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. 7. Facilitar una política de habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials. 9. Aportar mesures de regulació i orientació de la segona residència. 10. Els nous creixements han de ser compactes i en continuïtat. 11. El creixement urbà ha de reforçar un estructura nodal de territori.
El sistema urbà actual, que segueix el model anglosaxó de ciutat difusa, té tendència a augmentar la complexitat del conjunt de la ciutat, consumint ingents quantitats d’energia i d’altres recursos naturals com sòl, materials, etc. El resultat és una ciutat que es difumina en el camp ocupant àrees cada vegada més extenses, en ocasions regions senceres. És la ciutat difusa que té de tot i molt però dispers, separat funcionalment i segregat socialment. La universitat, la indústria, la residència, les àrees comercials, les oficines, etc. se separen físicament, unint-se a través d’una densa xarxa de carreteres i vies segregades de transport privat. Al creixement de sòl ocupat amb assentaments urbans, que és causa de la destrucció de parts creixents de sòl agrícola o forestal, s’afegeix l’efecte desestructurador que sobre aquests ecosistemes provoca la compartimentació del territori per la xarxa de carreteres per al transport motoritzat 4.
Resumint, existeixen tres aspectes fonamentals que expliquen una part de la insostenibilitat dels models de creixement actual de ciutat difusa: el consum de sòl, el consum de materials i energia, i la tendència a explotar i desestructurar els sistemes de l’entorn més enllà de la seva capacitat de càrrega. Alguns aspectes fonamentals venen a corroborar que el model de ciutat compacta i diversa és més sostenible que el de ciutat dispersa5:
a) Proximitat i estalvi de recursos: el nombre de viatges a peu és més utilitzat en la ciutat compacta i, fins i tot, es pot augmentar millorant el disseny de la via, millorant i ampliant els itineraris per als vianants, en definitiva millorant la qualitat urbana. Així mateix, les alternatives de transport en la ciutat compacta permeten obtenir una major complexitat del sistema que, en termes d’informació, implica fer més pròxims els usuaris del sistema urbà amb una relació potencial i poder accedir als intercanvis amb mitjans de menor consum energètic i menor impacte sobre els sistemes naturals que els de la ciutat difusa. La ciutat compacta té l’estructura i la forma idònies per poder planificar un
3 Sprawl: patró de desenvolupament urbà caracteritzat per la baixa densitat i la dependència del vehicle privat. 4 “La ciudad compacta y diversa frente a la conurbación difusa”, 1997, de Salvador Rueda, a http://habitat.aq.upm.es/cs/p2/a009.html 5 “Modelos de ordenación del territorio más sostenibles”, novembre de 2002, de Salvador Rueda a http://geobuzon.fcs.ucr.ac.cr/modelosurbanos.pdf
Estudi econòmic i financer 13 Aprovació definitiva
emmagatzematge subterrani de recursos i béns de consum, connectat amb la superfície, permetent una reducció de l’impacte i les friccions de certs usos actuals.
b) Estabilitat i augment de la complexitat en tot el territori urbà: en aquest tipus de ciutats es pot millorar l’estabilitat econòmica, donada la diversitat d’activitats productives que es situen en un territori concret. La proximitat entre les activitats econòmiques, i entre aquestes i altres activitats (d’investigació, formació, residència, etc.), és generadora de creativitat perquè posa en contacte els diferents agents. Una major diversitat d’usos en un barri o en un territori concret, és a dir, una densitat més elevada de la residència, els serveis, les activitats econòmiques, els equipaments, etc., proporciona el context adequat perquè augmentin els intercanvis d’informació i, en conseqüència, augmentin els fluxos sustentadors de l’organització complexa.
c) Qualitat de vida: en els barris de ciutats compactes i diverses, que s’han anat fent lentament, a mesura que augmentava la seva complexitat han proliferat en quantitat i diversitat el nombre d’associacions i organitzacions no governamentals que són, en definitiva, les que omplen de contingut els equipaments i serveis culturals, d’educació, d’oci, esportius o socials. Els grups i associacions sense afany de lucre són part de l’ànima de la ciutat, i subministradors d’estabilitat i cohesió social. Per altra banda, la ciutat compacta incentiva els viatges a peu, amb bicicleta o en transport públic, que són els mitjans que poden reduir dràsticament la contaminació ambiental provocada pels vehicles i els que potencien el contacte i la comunicació en l’espai públic. La millora de la qualitat ambiental incideix en diversos dels aspectes que conformen la qualitat de vida, com són la contaminació atmosfèrica, el soroll, la contaminació visual i la seguretat viària, alhora que permet augmentar les relacions interpersonals, l’oci i el temps lliure.
Al comparar els costos econòmics associats a tipologies de comunitats o veïnats de diferents densitats, queden en evidència els problemes associats al sprawl. Per exemple, en els veïnats de baixa densitat s’utilitza quatre vegades més de sòl per a residències que en les comunitats planejades d’alta densitat. Pel que fa a l’ús de l’aigua, el consum relacionat amb la cuina i la beguda no es veu bàsicament afectat per la planificació urbana o la densitat, però, en canvi, l’aigua que s’empra en regadiu de gespes es veu afectada per ambdós factors. Així, el consum d’aigua disminueix significativament en les comunitats planificades i d’alta densitat. D’altra banda, el consum energètic ve donat principalment per la calefacció residencial, l’aire condicionat i l’ús de l’automòbil privat. El consum d’energia ocasionat pels dos primers està relacionat amb el tipus de residència, on edificacions amb major densitat tenen demandes d’energia més baixes que les cases unifamiliars. El consum d’energia en transport, per la seva part, ve determinat per la densitat, la planificació urbana, i el grau d’agrupació edificatòria: comunitats planificades d’alta densitat poden estalviar fins a un 44% d’energia6.
Els últims quatre criteris per al desenvolupament del Programa de planejament territorial fan referència al sistema de mobilitat i són els següents:
12. La mobilitat és un dret i no una obligació. 13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i compacitat dels sistemes d’assentaments. 14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans. 15. Integrar els espais del transport i la logística en la matriu territorial.
Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora d’avaluar les possibles conseqüències de les mesures de planificació és l’efecte d’aquestes sobre la mobilitat. Partint de la premissa que aquesta és un dret i no una obligació, mesures com la potenciació de noves nodalitats van en la línia de facilitar la proximitat entre residència i lloc de treball. És evident que això només s’assolirà promovent l’existència d’uns teixits urbans compactes i mixtos a on coexisteixen diferents usos del sòl. Aquest teixits urbans compactes també possibiliten la implantació d’un
6 “The Cost of Sprawl”, 1974, de Real Estate Research Corporation, Government Printing Office Washington, D.C., Estats Units.
Estudi econòmic i financer 14 Aprovació definitiva sistema de transport públic eficient, ja que proporcionen la massa crítica necessària d’usuaris potencials perquè una nova línia de transport públic col·lectiu sigui rendible, tant des del punt de vista econòmic com social.
Uns sistemes d’assentaments compactes, amb usos que van des de la residència fins a l’activitat econòmica passant per la dotació d’equipaments, facilita la creació d’infraestructures de mobilitat, ja que n’abarateix el cost i en limita el nombre de les necessàries, amb els avantatges que això comporta en la preservació del territori. A més, si aquestes infraestructures desenvolupen una vialitat capaç d’estructurar territorialment els desenvolupaments urbans i de millorar la connectivitat interna de l’àrea territorial, es produirà un considerable estalvi de costos en el transport de mercaderies i de persones, el que farà més competitives les empreses instal·lades a l’àrea per a la qual s’està fent el planejament. Un bon sistema de mobilitat redueix els desplaçaments necessaris i n’escurça la durada, el que comporta uns sèrie de beneficis tant econòmics com socials. D’aquests cal destacar, entre d’altres, l’estalvi de temps, el menor nombre d’accidents de tràfic, una menor congestió, menys contaminació i soroll, etc.
El moviment de les persones i de les mercaderies és fonamental en el desenvolupament econòmic i, per tant, un sistema de mobilitat adequat, amb bones infraestructures i un transport públic col·lectiu competitiu amb els desplaçaments en vehicle privat, és una condició necessària per garantir un creixement econòmic equilibrat.
En definitiva, des del punt de vista econòmic, un pla territorial ha de tenir present els següents punts per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible:
- Manteniment i protecció de sòl apte per a la producció agrícola: essencial per al manteniment de l’activitat agrària. - Dotació de sòl i d’espais equipats per al manteniment de l’activitat industrial. - Dotació de sòl per al desenvolupament urbà residencial, crucial no només per assentar la població sinó també per mantenir l’activitat del sector de la construcció, uns dels de major creixement econòmic en les últimes dècades. - Preservació i recuperació de paisatges, que són un dels principals actius per al desenvolupament del turisme que s’ha convertit, en els darrers anys, en un dels sectors motors de l’economia i que té un important potencial de creixement en el futur. - Dotació d’espais qualificats per a les activitats de serveis amb requeriments de centralitat. - Dotació d’infraestructures per a l’accessibilitat del territori i d’equipaments per a la mobilitat i la distribució.
Més endavant s’analitzaran aquests punts des de l’òptica de les propostes concretes del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran. De totes maneres, cal assenyalar que les propostes del Pla contemplen tots els punts esmentats anteriorment garantint-se, així, el desenvolupament econòmic d’aquest àmbit territorial. D’altra banda, les inversions derivades de les propostes del Pla s’ajusten a les possibilitat de l’economia, és a dir, les actuacions territorials prioritàries són viables des del punt de vista financer7.
7 Veure els apartats 3 i 4.
Estudi econòmic i financer 15 Aprovació definitiva
2. ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA PRODUCTIVA
2.1. Metodologia i fonts utilitzades
L’objectiu d’aquest apartat és analitzar la contribució de les diferents branques productives al valor afegit de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. Aquest treball constitueix, en aquest sentit, un avenç en relació a les anàlisis d’especialització productiva basades únicament en l’ocupació, doncs incorpora la variable productivitat.
Addicionalment, i en disposar de dades tant de productivitat com d’ocupats per a diferents anys, s’analitzen els canvis que s’han produït en el pes dels sectors entre 1991 i 2001, fet que permet veure quines branques productives han augmentat la seva participació en el total del valor afegit brut (VAB) entre aquests anys i quines l’han reduït8.
La metodologia emprada parteix del càlcul de les productivitats per sectors, amb la màxima desagregació possible, a partir de les dades de valor afegit (VAB) per sectors i d’ocupats per sectors a Catalunya. Les productivitats catalanes que se’n deriven s’apliquen al nombre de treballadors dels àmbits de planejament o de les comarques, obtenint-se així una estimació del VAB de cada un dels sectors a l’àrea de referència. La productivitat es defineix com el valor de la producció imputable a cada treballador, és a dir, euros per ocupat.
El VAB per sectors s’obté de la Comptabilitat Regional d’Espanya SEC-95 (CRE), que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A l’actualitat, estan disponibles les dades definitives pels anys 1995 a 1999, provisionals pel 2000 i 2001, un avenç pel 2002 i una primera estimació pel 2003. Les dades es presenten amb una desagregació de 27 sectors: 2 agrícoles, 14 industrials i energètics, 10 de serveis més la construcció.
Pel que fa a l’ocupació, donat que les dades utilitzades per a les comarques són les de censos i padrons de població, per calcular la productivitat de Catalunya també s’han utilitzat aquestes dades, les quals presenten una desagregació de 16 sectors.
Multiplicant la dada de productivitat obtinguda per a Catalunya pels ocupats de cada sector a cada un dels àmbits territorials o de les comarques, s’obté un valor aproximatiu de la producció per sector, la suma dels quals és el valor de la producció total de l’activitat de l’àmbit o la comarca. Seguint la metodologia de la CRE, a aquest valor se li ha de restar la producció dels serveis d’intermediació financera mesurats indirectament (SIFMI) per tal d’obtenir el VAB total.
Quant al còmput dels SIFMI, cal dir que aquests són la producció dels serveis d’intermediació financera que no es cobren explícitament, és a dir, la diferència entre les rendes de la propietat rebudes per la unitat que presta el servei, menys el total d’interessos pagats per ella, excloent el valor de qualsevol renda obtinguda per la inversió dels seus fons propis. Els SIFMI són consumits intermediàriament per un sector o branca d’activitat fictici, que té una producció nul·la i, per tant, un valor afegit negatiu igual, però de signe contrari, al citat consum intermedi. Això implica que el valor afegit global de tots els sectors es redueix en l’import dels SIFMI.
El criteri de regionalització del SIFMI a la CRE és el d’un repartiment proporcional al VAB de cada comunitat autònoma. Per tant, els valors dels SIFMI per a cada àmbit o comarca s’han calculat utilitzant el pes que aquests tenen sobre la producció total a Catalunya en cada un dels anys de l’estudi.
8 El valor afegit brut (VAB) és el resultat final de l’activitat econòmica de les unitats productores d’un determinat territori, independentment del lloc de residència dels factors productius. Per obtenir el producte interior brut (PIB) cal sumar al VAB l’IVA i els impostos nets a la importació.
Estudi econòmic i financer 16 Aprovació definitiva
2.2. Catalunya
L’estructura econòmica de Catalunya mostra els mateixos trets de qualsevol economia industrialitzada: pèrdua de pes dels sectors agrícola i industrial i augment de la construcció i els serveis. Com es pot comprovar a la Taula 2.1, el pes de l’agricultura sobre el total ha disminuït, entre 1996 i 2001, gairebé un punt pel que fa els ocupats i mig punt en el VAB, aconseguint així una lleugera millora de la productivitat. L’important augment de la productivitat del sector industrial (inclosa la energia) està motivat per un descens superior del pes dels ocupats que del de la producció en aquest sector. També cal destacar l’augment de més de tres punt dels ocupats en la construcció i de més de quatre en el cas dels serveis que, amb un 66% del VAB total, són el sector més important de l’economia catalana.
Taula 2.1: VAB, OCUPACIÓ i PRODUCTIVITAT. CATALUNYA 1996 2001 Productivitat Productivitat % VAB % Ocupats (€/ocupat) % VAB % Ocupats (€/ocupat) Agricultura i ramaderia 1,9 3,0 23.463 1,5 2,3 24.508 Pesca 0,1 0,2 21.475 0,1 0,2 25.682 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 2,0 3,2 23.320 1,6 2,5 24.584 Indústries extractives 0,6 0,1 153.802 0,6 0,1 378.712 Energia elèctrica, gas i aigua 3,0 0,8 133.542 2,3 0,7 130.439 Energia 3,5 1,0 136.421 2,9 0,7 151.581 Indústria 27,0 31,1 32.021 25,9 24,5 41.091 INDÚSTRIA I ENERGIA 30,6 32,1 35.121 28,8 25,2 44.327 CONSTRUCCIÓ 6,8 7,0 36.091 7,7 10,4 28.898 Comerç i reparació 12,0 13,8 32.144 10,7 16,0 25.981 Hostaleria 7,1 5,2 50.072 7,1 5,5 49.766 Transports i comunicacions 8,0 6,4 46.126 8,8 6,7 50.611 Mediació financera 5,8 3,1 68.209 6,1 3,0 79.725 Immobiliàries i serveis a les empreses 14,3 8,6 61.062 16,0 9,0 69.040 Administració pública 4,2 6,2 25.078 3,8 5,0 29.392 Educació 4,1 5,4 27.844 4,1 5,6 28.332 Sanitat i serveis socials 5,2 4,5 41.865 5,2 5,9 34.191 Altres serveis 3,2 3,8 30.356 3,3 3,4 37.914 Personal domèstic 1,0 0,6 60.845 1,1 1,9 22.583 SERVEIS 64,8 57,7 41.382 66,3 62,0 41.391 SIFMI -4,2 -4,4 TOTAL 100,0 100,0 36.878 100,0 100,0 38.720 Font: INE i elaboració pròpia.
Una anàlisi més desagregada permet observar que les branques més importants de l’economia catalana són, tant en termes de VAB com d’ocupació, les immobiliàries i serveis a les empreses (16% del VAB total el 2001), el comerç (10,7%), els transports i comunicacions (8,8%), l’hostaleria (7,1%), i la mediació financera (6,1%), totes elles dins el sector serveis. Cal assenyalar, també, que la indústria encara té un pes destacat en el VAB català, ja que n’aporta més d’una quarta part.
D’altra banda, la pesca, les indústries extractives, i l’energia elèctrica, gas i aigua han passat a ser unes branques d’activitat purament testimonials a Catalunya, amb una ocupació que no arriba a l’1% del total el 2001. Tanmateix, aquests últims subsectors tenen una mica més de presència en el total de VAB gràcies a l’elevat producte per ocupat que tenen aquestes activitats.
Estudi econòmic i financer 17 Aprovació definitiva
VAB a Catalunya Principals sectors (2001)
30% 25,9% 25%
20% 16,0% 15% 10,7% 8,8% 10% 7,7% 7,1% 6,1% 5,2% 5% 0% serv. Comerç Sanitat i Sanitat com. Indústria Immob. i Mediació financera Hostaleria serv. emp. Transports i Transports Construcció
Taula 2.2: EVOLUCIÓ DEL VAB. CATALUNYA Creixement real mig Milers d’euros corrents anual (%) 1996 2001 1996-2001 Agricultura i ramaderia 1.543.129 1.588.878 -2,5 Pesca 110.015 114.439 -2,3 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 1.653.144 1.703.317 -2,5 Indústries extractives 458.790 669.562 4,5 Energia elèctrica, gas i aigua 2.405.768 2.477.420 -2,5 Energia 2.864.558 3.146.982 -1,3 Indústria 21.976.684 28.277.376 1,9 INDÚSTRIA I ENERGIA 24.841.242 31.424.358 0,0 CONSTRUCCIÓ 5.544.476 8.423.372 5,4 Comerç i reparació 9.772.747 11.702.517 0,5 Hostaleria 5.754.492 7.742.538 2,8 Transports i comunicacions 6.501.976 9.597.852 4,7 Mediació financera 4.707.230 6.674.607 3,9 Immobiliàries i serveis a empreses 11.593.200 17.406.751 5,1 Administració pública 3.400.092 4.161.988 0,9 Educació 3.338.109 4.437.784 2,6 Sanitat i serveis socials 4.193.564 5.691.321 3,0 Altres serveis 2.566.044 3.607.815 3,7 Personal domèstic 844.046 1.221.504 4,3 SERVEIS 52.671.500 72.244.677 3,2 SIFMI -3.407.227 -4.794.740 TOTAL 81.303.135 109.000.984 2,7 Font: INE i elaboració pròpia.
El creixement mig anual del VAB a Catalunya, que superava els 109.000 milions d’euros el 2001, ha estat d’un 2,7% en el període 1996-20019. Cal destacar que els serveis (3,2%) i, especialment, la construcció (5,4%) han crescut per sobre de la mitjana, mentre que la indústria
9 Cal tenir present que les dades absolutes calculades per als àmbits i comarques a partir del mètode de la productivitat, bàsicament VAB total i per sectors, no coincideixen amb les que proporciona l’Idescat, fonamentalment perquè la Comptabilitat de l’Idescat i la CRE de l’INE donen dades diferents de VAB per a Catalunya: 110.662 milions d’euros front a 109.000 milions el 2001, respectivament.
Estudi econòmic i financer 18 Aprovació definitiva presenta un augment més moderat (1,9%). Per contra, l’agricultura (-2,5%) i l’energia (-1,3%) han patit una lleugera disminució del seu VAB en el període considerat (Taula 2.2).
Comparació amb altres regions europees
Segons dades de l’Eurostat, l’estructura econòmica de Catalunya presenta unes petites diferències respecte a les regions europees, especialment les que inclouen la capital administrativa del país. Així, es pot comprovar com en totes aquestes àrees els serveis dominen el VAB total amb percentatges que es situen al voltant del 80%. Per contra, a Catalunya el pes dels serveis no arriba al 65% i la seva estructura productiva s’assembla més a la de regions industrialitzades, com Baden-Württember, Lombardia, o Piemont, que no són capital d’estat i tenen una presència encara rellevant de la indústria, l’agricultura i la construcció (Taula 2.3).
Taula 2.3: ESTRUCTURA PRODUCTIVA A LES REGIONS EUROPEES (2002) Percentatge sobre el total del VAB Agricultura Indústria Construcció Serveis Alemanya 1,1 24,3 4,5 70,1 Baden-Württemberg 0,8 33,0 4,7 61,5 Baviera 1,2 25,9 4,5 68,4 Berlín 0,2 13,8 3,6 82,4 Àustria 2,1 22,9 7,4 67,6 Viena 0,2 12,0 5,1 82,7 Bèlgica 1,2 20,8 4,8 73,2 Regió de Brussel·les 0,0 10,0 2,1 87,9 Espanya 3,2 19,3 9,2 68,2 Catalunya 1,5 26,6 7,7 64,2 Madrid 0,2 14,7 7,9 77,2 França 2,6 19,7 4,8 72,9 Illa de França (París) 0,2 13,9 3,2 82,7 Provença 2,3 13,3 4,8 78,6 Ròdano-Alps 1,4 25,5 5,6 67,5 Grècia 7,0 14,0 8,1 70,8 Regió d’Atenes 0,6 12,8 8,9 77,7 Holanda 2,5 19,0 5,9 72,6 Regió d’Amsterdam 1,4 11,8 4,5 82,3 Itàlia 2,6 22,1 5,0 70,3 Lazio 1,4 13,9 3,6 81,1 Lombardia 1,5 29,4 4,0 65,1 Piemont 1,9 27,1 5,0 66,0 Portugal 3,6 19,7 7,6 69,1 Lisboa 0,7 12,6 6,8 79,8 Regne Unit 1,0 18,5 6,1 74,4 Gran Londres 0,1 12,7 7,8 79,4 Gran Manchester 0,1 19,6 6,0 74,3 Londres (interior) 0,0 7,4 2,3 90,3 Suècia 1,8 23,1 4,4 70,6 Estocolm 0,1 13,0 3,6 83,3 Font: Eurostat i elaboració pròpia.
De les regions europees considerades, Catalunya és la segona amb un pes inferior del serveis, després de Baden-Württenberg. En canvi, és la quarta pel que fa al pes de l’agricultura i la indústria i la tercera en el cas de la construcció. La Provença, el Piemont i la Lombardia tenen més presència del sector agrícola en la seva estructura productiva, mentre que les dues últimes i Baden-Württemberg presenten un pes superior de la indústria.
Estudi econòmic i financer 19 Aprovació definitiva
Estructura productiva (2002)
100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% París Lazio Berlin Viena Lisboa Madrid Atenes Baviera Piemont Estocolm Provença Lombardia Brussel·les Amsterdam Ròdano-Alps Baden-Württ. CATALUNYA Gran Londres Gran Londres (interior) Londres Gran Manchester Gran Agricultura Indústria Construcció Serveis
2.3. Alt Pirineu i Aran
L’anàlisi de l’estructura productiva de l’Alt Pirineu i Aran mostra que és un àmbit amb un pes bastant important del sector serveis, que va generar el 2001 gairebé el 70% de seu VAB. Cal assenyalar, també, que l’agricultura i la construcció tenen uns pesos superiors a la mitjana catalana i que la indústria i energia, tot i estar per sota d’aquesta mitjana, encara té una presència rellevant en aquesta àrea, sobretot pel que fa a la producció d’energia hidroelèctrica.
Tant a l’Alt Pirineu i Aran com a Catalunya, el pes de la indústria i dels serveis en termes de VAB és superior al seu pes en termes d’ocupació, ja que la productivitat d’ambdós sectors és superior a la de l’economia en el seu conjunt. Contràriament, l’agricultura i la construcció tenen una productivitat inferior a la global i, per tant, el seu pes en VAB és inferior al pes en ocupació (Taula 2.4).
Taula 2.4: VAB, OCUPACIÓ I PRODUCTIVITAT. ALT PIRINEU I ARAN I CATALUNYA ANY 2001 ALT PIRINEU I ARAN CATALUNYA Productivitat Productivitat % VAB % Ocupats (€/ocupat) % VAB % Ocupats (€/ocupat) AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 5,9 8,7 24.531 1,6 2,5 24.584 Energia 4,8 1,1 152.132 2,9 0,7 151.581 Indústria 10,6 9,3 41.091 25,9 24,5 41.091 INDÚSTRIA I ENERGIA 15,3 10,5 53.102 28,8 25,2 44.327 CONSTRUCCIÓ 13,4 16,8 28.898 7,7 10,4 28.898 SERVEIS 69,8 64,0 39.530 66,3 62,0 41.391 SIFMI -4,4 -4,4 TOTAL 100,0 100,0 36.264 100,0 100,0 38.720 Font: INE, Idescat i elaboració pròpia.
Estudi econòmic i financer 20 Aprovació definitiva
El VAB de l’Alt Pirineu i Aran l’any 2001 es va situar per sobre dels 1.000 milions d’euros en termes corrents, representant gairebé l’1% de la producció total catalana, pes inferior al corresponent en ocupació. Això implica que la productivitat global de l’àmbit és lleugerament inferior a la de Catalunya (uns 2.500 euros per ocupat menys).
L’economia de l’Alt Pirineu i Aran està especialitzada en el sector serveis, especialment en les branques lligades al turisme com són l’hostaleria i el comerç. Com es pot veure a la Taula 2.5, l’hostaleria ha guanyat pes, tant en termes de VAB com d’ocupació, passant a ser la branca més important. Per contra, el comerç va perdre pes el 1996 per després tornar-se a recuperar el 2001.
Cal destacar la importància que han adquirit les immobiliàries i els serveis a les empreses, especialment des del 1996. És interessant desagregar aquest sector en dues activitats clarament diferenciades: immobiliàries d’una banda i serveis a les empreses de l’altra. Les dades d’ocupats dels censos i padrons no permeten fer aquesta desagregació, però es pot aproximar a partir de les dades d’afiliats al règim general de la Seguretat Social l’any 2001. El gruix del sector el conformen els serveis a les empreses, amb més del 80% del total, destacant especialment les altres activitats empresarials (78% del total del sector i 4,5% del total de l’ocupació) que inclouen, entre d’altres, les activitats jurídiques i comptables, els serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura, la publicitat, la selecció i col·locació de personal, i les activitats industrials de neteja. D’altra banda, les activitats immobiliàries en sentit estricte suposen un 17% del total del sector i un 1% de l’ocupació total de l’Alt Pirineu i Aran.
Taula 2.5: VAB I OCUPACIÓ. ALT PIRINEU I ARAN PES SOBRE EL TOTAL (%) VAB 1991 1996 2001 Milers € Creixement VAB Ocupació VAB Ocupació VAB Ocupació 2001 91-01 Agricultura i ramaderia 5,9 15,1 7,0 11,1 5,8 8,5 58.893 0,6 Pesca 0,0 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 1.207 11,3 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 5,9 15,2 7,1 11,2 5,9 8,7 60.1000 0,7 Indústries extractives 0,4 0,3 1,4 0,3 1,0 0,1 10.604 10,2 Energia elèctrica, gas i aigua 17,2 3,1 6,3 1,7 3,7 1,0 37.958 -13,5 Energia 17,6 3,4 7,7 2,1 4,8 1,1 48.562 -11,6 Indústria 10,6 14,4 12,6 14,5 10,6 9,3 108.193 0,8 INDÚSTRIA I ENERGIA 28,1 17,8 20,2 16,6 15,3 10,5 156.755 -5,2 CONSTRUCCIÓ 14,0 14,0 13,1 13,4 13,4 16,8 137.065 0,3 Comerç i reparació 15,8 14,4 10,9 12,5 11,5 16,0 117.381 -2,4 Hostaleria 10,2 9,3 14,6 10,8 15,3 11,1 155.917 4,9 Transports i comunicacions 4,2 4,8 6,7 5,3 6,3 4,5 64.832 5,0 Mediació financera 6,4 2,7 4,3 2,4 5,5 2,5 55.887 -0,8 Immobiliàries i serveis a empreses 4,5 3,9 9,1 5,5 10,2 5,4 104.389 9,3 Administració pública 5,1 5,7 5,7 8,4 6,7 8,3 68.425 3,5 Educació 5,5 4,9 3,9 5,2 4,2 5,4 43.262 -1,9 Sanitat i serveis socials 3,1 2,8 4,2 3,7 4,9 5,2 50.501 5,5 Altres serveis 4,1 3,5 3,7 4,6 4,2 4,1 43.335 1,2 Personal domèstic 0,8 0,9 0,7 0,5 1,0 1,6 9.869 2,3 SERVEIS 59,8 53,0 63,8 58,8 69,8 64,0 713.799 2,3 SIFMI -7,9 -4,2 -4,4 -44.988 TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 1.022.731 0,8 Font: Idescat i elaboració pròpia.
Estudi econòmic i financer 21 Aprovació definitiva
Mentrestant, la indústria i l’energia ha experimentat una caiguda de més de 10 punts percentuals en el període 1991-2001, motivada especialment pel descens de la branca d’energia elèctrica, fet preocupant si es té en compte que a algunes comarques d’aquest àmbit aquest subsector té un pes molt important. D’altra banda, l’agricultura s‘ha mantingut més o menys constant en termes de VAB, però ha disminuït considerablement pel que fa a l’ocupació, d’un 15,2% del total d’ocupats l’any 1991 al 8,7% el 2001. Finalment, assenyalar que la construcció continua tenint un pes considerable, sobretot en termes d’ocupació.
VAB a l'Alt Pirineu i Aran Principals sectors (2001)
20% 15,2%
15% 13,4% 11,5% 10,6% 10,2% 10% 6,7% 6,3% 5,8% 5,5%
5%
0% AA.PP. Comerç Comerç com. Indústria Immob. i Mediació financera Hostaleria serv. emp. Agricultura Construcció i Transports
Analitzant l’evolució de l’estructura econòmica de l’Alt Pirineu i Aran, es comprova que el VAB, en termes reals, s’ha mantingut pràcticament constant en experimentar un creixement mig anual del 0,8% durant el període 1991-2001. Aquest increment ha estat liderat pels serveis, que han tingut un augment superior a la mitjana (2,3%). Per contra, la construcció va presentar creixements molt moderats en tots els períodes (inferiors a l’1%).
Pel que fa a la indústria, va patir un fort retrocés entre 1996 i 2001 després d’un augment elevat entre 1991 i 1996. L‘energia, per la seva banda, ha tingut una disminució superior al 11% en tot el període, arrossegada per la forta caiguda del sector d’energia elèctrica (-13,5%). L’agricultura ha tingut un comportament similar a la indústria, amb un creixement important entre 1991 i 1996 i un descens entre 1996 i 2001 també notori però menor, el que ha propiciat un lleuger creixement positiu d’aquest sector en el conjunt del període.
Finalment, assenyalar que el VAB per càpita de l’Alt Pirineu i Aran es situava l’any 2001 en 16.321 euros per habitant, un 2,4% superior al de deu anys abans en termes reals i lleugerament per sota de la mitjana catalana en aquell any (17.184 euros). Destacar que una comarca de l’àmbit, la Val d’Aran, està clarament per sobre del conjunt de Catalunya amb gairebé 19.000 euros per càpita, mentre que l’Alta Ribagorça i la Cerdanya es situen al voltant de la mitjana i la resta de comarques per sota. També cal comentar que totes les comarques de l’àmbit, en major o menor mesura, han vist disminuir el seu VAB per càpita respecte a Catalunya, la Cerdanya i la Val d’Aran per l’augment de la seva població, i a la resta de comarques per la disminució del VAB, ja que la població és més o menys la mateixa en els tres anys considerats.
Estudi econòmic i financer 22 Aprovació definitiva
VAB per càpita (Catalunya=100)
160 140 120 100 1991 80 1996 60 2001 40 20 0 Alt Urgell Alta Cerdanya Pallars Pallars Val d'Aran ALT Ribagorça Jussà Sobirà PIRINEU I ARAN
Comparació amb altres regions europees de muntanya
És interessant comparar l’estructura del VAB i de l’ocupació de l’Alt Pirineu i Aran amb algunes regions de muntanya a Europa, totes en els Alps o els Pirineus, per veure les similituds i diferències que hi ha en el pes de cada un dels sectors d’activitat10. Aquesta anàlisi permetrà situar aquest àmbit territorial en el seu context europeu.
Estructura del VAB (2001) 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Tirol Como Lecco Trento Varese Sondrio Bolzano Freiburg Tübingen Auvergne Vorarlberg Schwaben Valle d'Aosta Hautes-Alpes Midi-Pyrénées Alpes-Maritimes Pyrénées-Orientales Pyrénées-Atlantiques ALT PIRINEU I ARAN Verbano-Cusio-Ossola Alpes-de-Haute-Provence
Agricultura Indústria Serveis
10 Les dades de l’Eurostat per a aquest nivell de detall territorial (NUTS-3) inclouen la construcció dins el sector industrial.
Estudi econòmic i financer 23 Aprovació definitiva
Les dades comparatives mostren com a l’Alt Pirineu i Aran el pes de l’agricultura en el VAB és encara molt important (6%), mentre que a cap d’aquestes regions arriba al 4%, excepció feta de la zona dels Pirineus Orientals a França on supera el 5%. D’altra banda, el nivell d’industrialització de l’àmbit català es situa en un punt intermig, mentre que el sector serveis, tot i que el seu pes està al voltant del 70%, és inferior al de moltes de les regions turístiques de muntanya.
Existeixen tres tipus bastant diferenciats de regions de muntanya a Europa. El primer grup serien les molt industrialitzades, amb un pes de la indústria en el VAB al voltant del 40%, poca agricultura i uns serveis entre el 55% i el 65% del total. Aquí hi ha dues regions alemanyes: Freiburg i Tübingen, tres italianes: Lecco, amb un pes de la indústria superior al 43%, Como i Varese, i una austríaca: Vorarlberg. El segon grup estaria format per les regions amb un pes molt elevat dels serveis (superior al 80%), i poca rellevància de la indústria i l’agricultura. Entre aquestes àrees s’hi troben els Pirineus Orientals francesos, les regions franceses dels Alps i la Vall d’Aosta a Itàlia, totes elles destins turístics per a la pràctica de l’esquí. Finalment, l’últim grup de regions de muntanya, en el qual s’hi trobaria l’Alt Pirineu i Aran, està caracteritzat per una agricultura encara rellevant, el que fa que el pesos de la indústria i dels serveis siguin inferiors que en el cas de les regions dels grups anteriors.
Estructura de l'ocupació (2001)
100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% illon Tirol Trento Bolzano Freiburg Tübingen Aquitanie Piemonte Auvergne Schwaben Vorarlberg Lombardia Valle d'Aosta Midi-Pyrénées Provence-Alpes ALT PIRINEU I ARAN Languedoc-Rouss Agricultura Indústria Construcció Serveis
Pel que fa a l’estructura de l’ocupació cal esmentar que la divisió abans esmentada es manté més o menys igual, amb unes regions molt industrialitzades (ocupació en la indústria superior al 30%), unes altres que tenen més del 70% dels seus treballadors en el sector serveis (turisme) i, finalment, les regions on l’ocupació agrícola és encara important i on es trobaria l’Alt Pirineu i Aran. El tret més destacat d’aquest àmbit territorial és el pes de la construcció que suposa gairebé el 17% dels ocupats, xifra que dobla les corresponents a la gran majoria de les altres regions de muntanya europees11.
11 En el cas de l’ocupació el nivell de desagregació territorial és NUTS-2 el que permet poder disposar de dades del sector de la construcció separat de la indústria.
Estudi econòmic i financer 24 Aprovació definitiva
Comparació amb Catalunya
Comparant les estructures productives de l’Alt Pirineu i Aran i Catalunya es constata que el pes de l’energia, i sobretot el de l’energia elèctrica, és notablement superior a l’àmbit territorial considerat que al conjunt de Catalunya. També l’agricultura i la construcció tenen més importància en l’economia de l’àmbit que en la catalana. Per contra, la indústria es situa més de 15 punts per sota, tant en VAB com en ocupació.
El pes de la producció de l’Alt Pirineu i Aran sobre el total de Catalunya es situa al voltant de l’1%, destacant especialment l’agricultura, un 3,7% de la producció total de la qual es realitza en aquest àmbit, i l’hostaleria, amb un 2% del total català. També cal destacar el pes de l’energia i la construcció que, tot i haver disminuït la seva presència en el VAB català, aporten encara més de l’1,5% del total. La resta de branques d’activitat es situen al voltant de la mitjana i han mantingut el seu pes més o menys constant entre 1996 i 2001 (Taula 2.6).
Taula 2.6: PES DEL VAB COMARCAL SOBRE CATALUNYA (%). ALT PIRINEU I ARAN 1996 2001 Agricultura i ramaderia 4,0 3,7 Pesca 0,5 1,1 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 3,8 3,5 Indústries extractives 2,7 1,6 Energia elèctrica, gas i aigua 2,3 1,5 Energia 2,3 1,5 Indústria 0,5 0,4 INDÚSTRIA I ENERGIA 0,6 0,5 CONSTRUCCIÓ 2,1 1,6 Comerç i reparació 1,0 1,0 Hostaleria 2,2 2,0 Transports i comunicacions 0,9 0,7 Mediació financera 0,8 0,8 Immobiliàries i serveis a les empreses 0,7 0,6 Administració pública 1,5 1,6 Educació 1,0 1,0 Sanitat i serveis socials 0,9 0,9 Altres serveis 1,3 1,2 Personal domèstic 0,8 0,8 SERVEIS 1,1 1,0 TOTAL 1,1 0,9 Font: INE, Idescat i elaboració pròpia.
Les comarques de l’àmbit
L’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran està conformat per les següents comarques: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. Analitzant el pes del VAB comarcal sobre el total de l’àmbit es pot comprovar com la Cerdanya ha guanyat gairebé 3 punts en el període 1996-2001, en detriment de la resta de comarques, especialment el Pallars Jussà que en perd quasi bé 2 entre aquests anys.
La comarca amb una presència més significativa dins de l’àmbit és l’Alt Urgell, que amb un 25% del territori i més d’un 30% de la població, representa al voltant del 20% del VAB de l’Alt Pirineu i Aran l’any 2001. Destaca especialment que el 64% de la producció de la branca de les indústries extractives es realitza en aquesta comarca, percentatge que l’any 1996 era només
Estudi econòmic i financer 25 Aprovació definitiva d’un 47%. Altres subsectors a destacar en aquesta comarca són la indústria (41% del total de l’àmbit), els transports i comunicacions (41%), i el comerç (33%) que és la única branca d’aquestes que perd pes entre el 1996 i el 2001.
De la resta de comarques, cal notar la important aportació que realitza l’Alta Ribagorça en l’energia, especialment la hidroelèctrica, que suposa més d’un 15% del total. A la Cerdanya, sobresurt el pes de la construcció que, amb més d’un 30% del total, és la comarca més rellevant en aquest sector, fruit de la inversió en segones residències en els darrers anys. Altres subsectors d’aquesta comarca són les immobiliàries i la mediació financera, que també es situen al voltant del 30%, aquesta última gràcies a l’augment de gairebé 8 punts que ha tingut en el període 1996-2001.
Pes del VAB comarcal sobre l'Alt Pirineu i Aran (2001) 45%
40%
35%
30% Agricultura 25% Energia Indústria 20% Construcció 15% Serveis 10% Total
5%
0% Alt Urgell Alta Cerdanya Pallars Jussà Pallars Val d'Aran Ribagorça Sobirà
Al Pallars Jussà cal assenyalar la importància de l’agricultura i de l’energia, mentre que totes les branques d’activitat al Pallars Sobirà es situen al voltant de la mitjana d’aquesta comarca, que és d’un 10%. Pel que fa a la Val d’Aran, hi destaca l’hostaleria que, juntament amb la Cerdanya, suposa gairebé el 50% del total d’aquest sector a l’àmbit.
A continuació, es fa una anàlisi més detallada de l’estructura productiva de cada una de les comarques que conformen l’àmbit de planejament de l’Alt Pirineu i l’Aran.
2.4. Alt Urgell
L’estructura productiva de l’Alt Urgell mostra que és una comarca dedicada als serveis, ja que aquest sector representa més del 67% del seu VAB. La seva trajectòria entre 1991 i 2001 és similar al conjunt de l’àmbit, on ha augmentat el pes del sector serveis, ha disminuït la indústria i s’ha mantingut constant l’agricultura, on la ramaderia de boví és la principal activitat.
També, igual com en el cas del conjunt de l’Alt Pirineu i Aran, el sector agrícola i la construcció tenen pesos superior a la mitjana catalana. Cal destacar l’elevada productivitat de l’energia, superior a la catalana i a la de l’àmbit. Aquest fet és conseqüència, principalment, del descens de l’ocupació en aquest sector que tenia el 2001 la meitat de treballadors del 1991 (Taula 2.7).
Estudi econòmic i financer 26 Aprovació definitiva
Taula 2.7: VAB, OCUPACIÓ I PRODUCTIVITAT. ALT URGELL I CATALUNYA ANY 2001 ALT URGELL CATALUNYA Productivitat Productivitat % VAB % Ocupats (€/ocupat) % VAB % Ocupats (€/ocupat) AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 6,3 9,3 24.545 1,6 2,5 24.584 Energia 4,2 0,7 203.699 2,9 0,7 151.581 Indústria 15,0 13,1 41.091 25,9 24,5 41.091 INDÚSTRIA I ENERGIA 19,3 13,9 49.815 28,8 25,2 44.327 CONSTRUCCIÓ 11,5 14,3 28.898 7,7 10,4 28.898 SERVEIS 67,4 62,6 38.734 66,3 62,0 41.391 SIFMI -4,4 -4,4 TOTAL 100,0 100,0 35.969 100,0 100,0 38.720 Font: INE, Idescat i elaboració pròpia.
El VAB d’aquesta comarca va ser de 295 milions d’euros l’any 2001, el que suposa un 29% del conjunt de l’àmbit i un 0,3% del total català. D’altra banda, la productivitat global és inferior a la de Catalunya en 2.751 euros per ocupat.
Taula 2.8: VAB I OCUPACIÓ. ALT URGELL PES SOBRE EL TOTAL (%) VAB 1991 1996 2001 Milers € Creixement VAB Ocupació VAB Ocupació VAB Ocupació 2001 91-01 Agricultura i ramaderia 6,2 14,4 7,1 11,0 6,1 9,0 18.062 0,5 Pesca 0,1 0,2 0,1 0,3 0,2 0,3 616 10,7 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 6,3 14,6 7,2 11,3 6,3 9,3 18.679 0,7 Indústries extractives 0,6 0,4 2,2 0,5 2,3 0,2 6.817 15,1 Energia elèctrica, gas i aigua 7,1 1,2 3,7 1,0 1,9 0,5 5.609 -11,8 Energia 7,7 1,6 5,9 1,5 4,2 0,7 12.426 -5,3 Indústria 17,1 21,2 16,0 18,2 15,0 13,1 44.214 -0,8 INDÚSTRIA I ENERGIA 24,8 22,8 21,9 19,7 19,2 13,8 56.640 -2,0 CONSTRUCCIÓ 11,6 10,5 11,9 12,0 11,5 14,3 33.811 0,4 Comerç i reparació 21,1 17,5 13,1 14,8 13,2 18,2 38.893 -4,1 Hostaleria 8,0 6,6 10,7 7,7 11,3 8,1 33.244 4,1 Transports i comunicacions 5,9 6,1 8,7 6,9 9,0 6,4 26.571 4,9 Mediació financera 8,0 3,0 5,0 2,7 5,9 2,7 17.380 -2,4 Immobiliàries i serveis a empreses 3,7 2,9 9,3 5,5 8,7 4,5 25.752 9,4 Administració pública 4,8 4,9 4,7 6,8 5,9 7,2 17.283 2,5 Educació 5,9 4,7 4,1 5,4 4,4 5,6 12.919 -2,4 Sanitat i serveis socials 3,5 2,8 4,3 3,8 4,8 5,0 14.121 3,7 Altres serveis 3,1 2,4 2,4 2,9 3,2 3,0 9.403 0,9 Personal domèstic 1,2 1,2 0,6 0,4 1,2 1,8 3.410 0,3 SERVEIS 65,2 52,1 63,1 57,0 67,4 62,6 198.975 0,9 SIFMI -7,9 -4,2 -4,4 -12.982 TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 295.123 0,6 Font: Idescat i elaboració pròpia.
Com la comarca amb més pes en el total de l’àmbit, la seva economia també està basada en els serveis, especialment en les branques lligades al turisme (comerç i hostaleria), i presenta un important augment de les immobiliàries i serveis a les empreses, on aquests últims suposen
Estudi econòmic i financer 27 Aprovació definitiva gairebé el 74% del sector agregat. De totes maneres, aquí la indústria no ha perdut tant pes com en el cas del conjunt de l’àmbit, ja que en tenir una estructura industrial més diversificada la disminució de la branca d’energia elèctrica no l’ha afectat en la mateixa mesura (Taula 2.8).
Cal destacar la importància dels transports i comunicacions i de l’administració pública, branques que han augmentat el seu pes entre 1991 i 2001 tant en termes de VAB com d’ocupació, fet que es repeteix a la majoria de comarques de l’àmbit. També és rellevant la branca de mediació financera, tot i que en termes de VAB ha disminuït el seu pes, especialment entre 1991 i 1996 per recuperar-se lleugerament el 2001.
D’altra banda, tant l’agricultura com la construcció, tots dos sectors molt destacats a l’economia de l’Alt Urgell, s’han mantingut més o menys constants en termes de VAB, mentre que en termes d’ocupació el primer ha perdut pes i el segon n’ha guanyat.
VAB a l'Alt Urgell 15,0% Principals sectors (2001) 15% 13,2% 11,5% 11,3%
9,0% 10% 8,7%
6,1% 5,9% 5,9%
5%
0% AA.PP. Comerç com. Indústria Mediació financera Immob. i Immob. Hostaleria serv. emp. serv. Agricultura Construcció i Transports
Es pot dir que el VAB d’aquesta comarca s’ha estancat, ja que va créixer entre 1991 i 2001 en termes reals únicament un 0,5% anual. Pel que fa als diferent sectors, l’agricultura i els serveis han tingut un creixement superior a la mitjana, mentre que la indústria ha disminuït gairebé un 1% en el període considerat. Aquesta comarca té un comportament similar al del conjunt de l’àmbit, però els seus creixements i decreixements són menys accentuats.
Per branques, cal notar que encara que per a tot el període l’agricultura ha experimentat un creixement una mica superior a la mitjana, el seu comportament ha estat desigual, ja que mentre que l’agricultura i ramaderia presenta oscil·lacions, la pesca creix molt en tot el període considerat. Dins de la indústria, el sector que ha liderat la caiguda és el de l’electricitat, gas i aigua, mentre que els serveis han experimentat el creixement més elevat amb una taxa real anual del 0,9%. Dins dels serveis, els sectors que més han crescut són immobiliàries i serveis a les empreses (9,4%), transports i comunicacions (4,9%), i hostaleria (4,1%).
2.5. Alta Ribagorça
El principal tret que caracteritza l’estructura productiva de l’Alta Ribagorça és un pes de tots els grans sectors, excepció feta de la indústria, per sobre de la mitjana catalana. Cal esmentar el paper preponderant de l’energia dins l’economia d’aquesta comarca, ja que suposava un 12,7% del total del VAB el 2001 quant en el conjunt de Catalunya aquesta xifra no arribava al 3% (Taula 2.9).
Estudi econòmic i financer 28 Aprovació definitiva
En termes de productivitat, s’observa com l’energia a l’Alta Ribagorça és menys productiva que al conjunt de l’àmbit i a Catalunya, com a conseqüència del major nombre d’ocupats en aquest sector, malgrat la disminució que ha patit en el període 1991-2001. La productivitat global, per la seva banda, es situa uns 200 euros per sobre de la catalana.
Taula 2.9: VAB, OCUPACIÓ I PRODUCTIVITAT. ALTA RIBAGORÇA I CATALUNYA ANY 2001 ALTA RIBAGORÇA CATALUNYA Productivitat Productivitat % VAB % Ocupats (€/ocupat) % VAB % Ocupats (€/ocupat) AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 4,7 7,5 24.549 1,6 2,5 24.584 Energia 12,7 3,8 130.439 2,9 0,7 151.581 Indústria 6,5 6,1 41.091 25,9 24,5 41.091 INDÚSTRIA I ENERGIA 19,1 9,9 75.184 28,8 25,2 44.327 CONSTRUCCIÓ 12,8 17,2 28.898 7,7 10,4 28.898 SERVEIS 67,7 65,4 40.322 66,3 62,0 41.391 SIFMI -4,4 -4,4 TOTAL 100,0 100,0 38.916 100,0 100,0 38.720 Font: INE, Idescat i elaboració pròpia.
El VAB de la comarca va ser de gairebé 60 milions d’euros el 2001, el que suposa al voltant d’un 6% del conjunt de l’àmbit i menys del 0,1% del total català. De fet aquesta comarca, la més petita en extensió i la menys poblada, és també la que té un menor pes en l’economia de l’àmbit.
En l’economia de l’Alta Ribagorça destaquen, en termes de VAB, les branques d’hostaleria, que amb 16,7% del total és el subsector més representatiu, l’energia elèctrica (12,7%), les immobiliàries i serveis a les empreses (10,1%), i el comerç (9,3%). Després venen les administracions públiques i els transports i comunicacions, amb uns pesos superiors al 5%, i la mediació financera, l’educació i la sanitat i els serveis socials, que aporten lleugerament per sota del 5%. En termes d’ocupació, en canvi, les branques més rellevants són el comerç, amb gairebé un 14% del total, l’hostaleria (13%), l’administració pública (7,6%), i l’educació (6,5%) (Taula 2.10).
L’important creixement experimentat per les immobiliàries i serveis a les empreses mereix menció apart. Desglossant aquest sector a partir de les dades d’afiliats a la Seguretat Social, s’observa com les altres activitats empresarials suposen més del 70% del sector i les immobiliàries, en sentit estricte, un 14%.
Els dos subsectors més importants de l’economia de l’Alta Ribagorça han presentat comportaments diferents. Així, mentre l’hostaleria ha vist augmentar la seva participació en el total del VAB, l’energia elèctrica ha passat de representar més d’un 47% el 1991 a un 13% el 2001. De totes maneres, i malgrat aquest descens, es pot dir que encara ara l’estructura productiva d’aquesta comarca està molt polaritzada al voltant d’aquests dos sectors i de la construcció. També és rellevant el pes de l’agricultura, especialment en termes d’ocupació, mentre que la indústria (sense l’energia) té poc pes en el total.
L’evolució de l’estructura econòmica de l’Alta Ribagorça està molt marcada per la de dos dels seus subsectors dominants: l’energia elèctrica i la construcció. Així, el VAB total va disminuir entre el 1991 i el 2001 a prop d’un 2% en termes reals, arrossegat pel descens d’un 14% de l’electricitat i de més de l’1% de la construcció, descensos que no van poder compensar el comportament positiu de la resta de sectors, excepció feta de l’educació i el comerç.
Estudi econòmic i financer 29 Aprovació definitiva
Taula 2.10: VAB I OCUPACIÓ. ALTA RIBAGORÇA PES SOBRE EL TOTAL (%) VAB 1991 1996 2001 Milers € Creixement VAB Ocupació VAB Ocupació VAB Ocupació 2001 91-01 Agricultura i ramaderia 3,3 12,0 4,9 8,5 4,5 7,2 2.720 1,2 Pesca 0,0 0,2 0,1 0,2 0,2 0,3 103 12,4 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 3,3 12,2 5,0 8,7 4,7 7,5 2.823 1,5 Indústries extractives 0,1 0,2 0,6 0,1 0,0 0,0 0- Energia elèctrica, gas i aigua 47,2 11,8 18,3 5,6 12,7 3,8 7.565 -14,0 Energia 47,4 12,0 18,9 5,7 12,7 3,8 7.565 -14,0 Indústria 4,3 8,3 9,2 11,7 6,5 6,1 3.863 2,0 INDÚSTRIA I ENERGIA 51,7 20,3 28,1 17,4 19,1 9,9 11.428 -11,2 CONSTRUCCIÓ 12,1 17,0 13,6 15,3 12,8 17,2 7.629 -1,4 Comerç i reparació 8,7 11,2 8,5 10,8 9,3 13,9 5.530 -1,3 Hostaleria 8,7 11,1 16,6 13,5 16,7 13,0 9.953 4,7 Transports i comunicacions 2,8 4,5 5,9 5,2 5,3 4,0 3.138 4,3 Mediació financera 3,8 2,2 3,6 2,2 4,9 2,4 2.950 0,7 Immobiliàries i serveis a empreses 1,9 2,3 7,4 4,9 10,1 5,7 6.007 15,8 Administració pública 2,6 4,1 5,1 8,2 5,7 7,6 3.410 6,2 Educació 6,5 8,0 4,5 6,5 4,7 6,5 2.833 -4,9 Sanitat i serveis socials 0,7 0,9 1,1 1,0 4,6 5,2 2.735 18,2 Altres serveis 4,6 5,6 4,5 6,1 6,0 6,1 3.564 0,6 Personal domèstic 0,4 0,6 0,3 0,2 0,5 0,8 294 0,0 SERVEIS 40,7 50,5 57,5 58,6 67,7 65,4 40.443 3,2 SIFMI -7,9 -4,2 -4,4 -2.626 TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 59.697 -2,0 Font: Idescat i elaboració pròpia.
Entre els subsectors dels serveis, que van créixer més d’un 3%, destaquen els augments molt importants de la sanitat i els serveis socials, més d’un 18%, i de les immobiliàries i serveis a les empreses (15,8%). També la pesca va augmentar més d’un 12% en els deu anys considerats, però el seu pes sobre el total és molt baix (inferior al 0,5%).
VAB a l'Alta Ribagorça Principals sectors (2001)
20% 16,7%
15% 12,8% 12,7%
10,1% 9,3% 10% 6,5% 6,0% 5,7% 5,3% 5%
0% Altres AA.PP. serveis serveis Comerç com. Indústria Immob. i Immob. Electricitat serv. emp. serv. Hostaleria Hostaleria Construcció Transports i Transports
Estudi econòmic i financer 30 Aprovació definitiva
2.6. Cerdanya
El sector serveis és el més important de l‘activitat econòmica de la Cerdanya, representant el 2001 més del 69% del VAB. Cal destacar, també, la rellevància de la construcció, que supera el 18% del total, sent en aquesta comarca on més importància té. Aquest fet, comú a totes les comarques de l’àmbit però més accentuat a la Cerdanya, és conseqüència de la proliferació de segones residències en els últims anys i a l’auge del turisme, un dels puntals econòmics de la comarca. D’altra banda, l’agricultura manté un pes superior al 5%, molt per sobre del conjunt de Catalunya, i on destaca la ramaderia bovina com a principal activitat.
La indústria, concentrada al voltant del sector de la fusta i el suro, té una presència relativament minsa: més de 17 punts per sota de la mitjana catalana. Les productivitats sectorials en aquesta comarca és situen al voltant de les de l’economia de Catalunya en el seu conjunt, i la global uns 2.800 euros per sota (Taula 2.11).
El VAB de la Cerdanya en termes corrents va assolir els 247 milions d’euros l’any 2001, el que suposa el 24% del total de l’àmbit en el qual ocupa, com en el cas de la població, el segon lloc després de l’Alt Urgell. En canvi, quant a superfície la Cerdanya és la segona més petita i, per tant, també és la més densament poblada de tot l’Alt Pirineu i Aran. El pes del VAB d’aquesta comarca sobre el total català és del 0,2%.
Taula 2.11: VAB, OCUPACIÓ I PRODUCTIVITAT. CERDANYA I CATALUNYA ANY 2001 CERDANYA CATALUNYA Productivitat Productivitat % VAB % Ocupats (€/ocupat) % VAB % Ocupats (€/ocupat) AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 5,2 7,7 24.517 1,6 2,5 24.584 Energia 2,4 0,5 156.573 2,9 0,7 151.581 Indústria 9,3 8,2 41.091 25,9 24,5 41.091 INDÚSTRIA I ENERGIA 11,7 8,7 48.405 28,8 25,2 44.327 CONSTRUCCIÓ 18,1 22,4 28.898 7,7 10,4 28.898 SERVEIS 69,4 61,1 40.776 66,3 62,0 41.391 SIFMI -4,4 -4,4 TOTAL 100,0 100,0 35.945 100,0 100,0 38.720 Font: INE, Idescat i elaboració pròpia.
Els serveis van disminuir lleugerament la seva participació en el VAB de la Cerdanya entre 1991 i 1996 per recuperar-se notòriament el 2001. Dins dels serveis, els principals subsectors són l’hostaleria, les immobiliàries i serveis a les empreses, i el comerç. Tanmateix, aquestes branques han tingut un comportament dispar en el període analitzat, ja que mentre que les immobiliàries i serveis a les empreses han augmentat la seva participació, tant en termes de VAB com d’ocupació, el comerç l’ha disminuït en termes de VAB però no d’ocupació, i l’hostaleria ha patit més oscil·lacions (Taula 2.12).
Altres subsectors amb rellevància en l’economia d’aquesta comarca són la mediació financera i l’administració pública, l’evolució dels quals ha presentat petites oscil·lacions en la dècada analitzada, i la sanitat i els serveis socials, amb una tendència creixent en el període considerat.
Estudi econòmic i financer 31 Aprovació definitiva
VAB a la Cerdanya Principals sectors (2001)
20% 18,1% 15,7% 15% 13,2% 11,3% 9,3% 10% 6,2% 5,2% 5,2% 5%
0% AA.PP. Comerç Indústria Mediació financera Immob. i Immob. serv. emp. serv. Hostaleria Hostaleria Agricultura Construcció
Menció apart mereix la construcció que, malgrat haver perdut 6 punts de participació en el VAB en deu anys, és encara el sector més important de la Cerdanya, especialment en termes d’ocupació ja que gairebé una quarta part dels ocupats d’aquesta comarca treballen en aquest sector. La importància de la construcció ve també corroborada per les activitats immobiliàries, que suposen gairebé un 26% dels ocupats en el sector d’immobiliàries i serveis a les empreses i un 1,3% de l’ocupació total segons el nombre d’afiliats a la Seguretat Social.
Taula 2.12: VAB I OCUPACIÓ. CERDANYA PES SOBRE EL TOTAL (%) VAB 1991 1996 2001 Milers € Creixement VAB Ocupació VAB Ocupació VAB Ocupació 2001 91-01 Agricultura i ramaderia 5,6 13,3 7,3 11,4 5,2 7,6 12.842 2,0 Pesca 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,1 103 2,6 AGRICULTURA, 7,3 RAMADERIA I PESCA 5,6 13,4 11,4 5,2 7,7 12.945 2,0 Indústries extractives 0,4 0,3 1,6 0,4 0,6 0,1 1.515 6,5 Energia elèctrica, gas i 1,8 aigua 4,3 0,7 0,5 1,8 0,5 4.435 -5,8 Energia 4,7 1,0 3,4 0,9 2,4 0,6 5.950 -3,9 Indústria 7,4 9,3 11,8 13,4 9,4 8,2 23.093 5,3 INDÚSTRIA I ENERGIA 12,7 10,3 15,2 14,3 11,8 8,8 29.043 2,5 CONSTRUCCIÓ 24,1 22,3 17,7 17,8 18,1 22,4 44.590 -0,1 Comerç i reparació 18,1 15,2 11,4 12,9 11,3 15,6 27.851 -1,9 Hostaleria 13,1 11,1 16,0 11,6 15,7 11,3 38.768 4,6 Transports i comunicacions 4,0 4,2 5,41 4,3 4,5 3,2 11.033 3,9 Mediació financera 6,4 2,5 4,0 2,1 6,2 2,8 15.228 2,4 Immobiliàries i serveis a 10,6 empreses 6,0 4,8 6,3 13,2 6,9 32.656 11,2 Administració pública 4,9 5,1 4,5 6,5 5,2 6,3 12.727 3,3 Educació 4,2 3,4 3,0 3,9 3,6 4,6 8.981 1,2 Sanitat i serveis socials 3,6 2,9 4,5 3,9 4,9 5,1 12.035 6,0 Altres serveis 4,7 3,7 3,6 4,3 3,7 3,5 9.289 0,6 Personal domèstic 1,1 1,1 1,0 0,6 1,1 1,8 2.733 3,1 SERVEIS 66,0 54,0 63,9 56,5 69,3 61,1 171.301 3,3 SIFMI -7,9 -4,2 -4,4 -10.866 TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 247.013 2,8 Font: Idescat i elaboració pròpia.
Estudi econòmic i financer 32 Aprovació definitiva
El VAB a la Cerdanya ha crescut a una taxa real anual del 2,8%, situant-la així com una de les comarques més dinàmiques de l’àmbit. Dintre dels diferents sectors, la indústria i els serveis han liderat aquest creixement, amb unes taxes reals anuals del 5,3% i del 3,3%, respectivament. L’agricultura ha tingut un augment inferior a la mitjana, mentre que l’energia presenta un fort retrocés i la construcció un estancament en el període 1991-2001.
Pel que fa a les branques dels serveis, destaquen el descens d’un 1,9% del comerç i el fort augment (més del 11%) de les immobiliàries i serveis a les empreses, fet que ha portat aquesta branca a ser una de les de més pes en l’activitat econòmica de la Cerdanya. La sanitat i els serveis socials, l’hostaleria, els transports i comunicacions, i l’administració pública també han crescut per sobre de la mitjana.
2.7. Pallars Jussà
Els trets diferencials de l’economia del Pallars Jussà es troben en la importància de l’agricultura, que suposa gairebé un 10% del VAB el 2001, i de l’energia que malgrat el seu descens representa encara un 6,8% del total. L’agricultura es fonamenta en una forta especialització en la producció de cereals i en les explotacions porcines, d’oví i de boví.
Per altra banda, el sector més determinant és el de serveis en conjunt, igual que a la resta de comarques de l’àmbit, tot i que en aquest cas el seu pes es situa per sota de la mitjana catalana. Estan per sobre del conjunt de Catalunya sectors com l’agricultura, l’energia i la construcció, mentre que la indústria està 14 punts per sota. Tot i aquest fet, el Pallars Jussà és, juntament amb l’Alt Urgell, una de les comarques on el pes del sector industrial és més rellevant, i està força diversificat amb la presència de dos subsectors principals: alimentació i metal·lúrgia.
Les productivitats mitjanes dels grans sectors i la global estan per sota de les catalanes, excepció feta de quan es considera el gran sector industrial que inclou la indústria i l’energia (Taula 2.13).
Taula 2.13: VAB, OCUPACIÓ I PRODUCTIVITAT. PALLARS JUSSÀ I CATALUNYA ANY 2001 PALLARS JUSSÀ CATALUNYA Productivitat Productivitat % VAB % Ocupats (€/ocupat) % VAB % Ocupats (€/ocupat) AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 9,6 14,0 24.511 1,6 2,5 24.584 Energia 6,9 1,8 136.146 2,9 0,7 151.581 Indústria 11,8 10,2 41.091 25,9 24,5 41.091 INDÚSTRIA I ENERGIA 18,7 12,0 55.276 28,8 25,2 44.327 CONSTRUCCIÓ 11,6 14,2 28.898 7,7 10,4 28.898 SERVEIS 64,5 59,8 38.233 66,3 62,0 41.391 SIFMI -4,4 -4,4 TOTAL 100,0 100,0 35.474 100,0 100,0 38.720 Font: INE, Idescat i elaboració pròpia.
El VAB de la comarca es va situar en 172 milions d’euros corrents l’any 2001, el que suposa un pes sobre el conjunt de l’àmbit del 17%, el segon després de l’Alt Urgell, i un pes sobre Catalunya del 0,2%. Cal esmentar que el Pallars Jussà és la tercera comarca de l’Alt Pirineu i Aran tant en termes de població com de superfície.
Analitzant l’estructura productiva del Pallars Jussà més desagregada es comprova com la indústria és el sector amb el pes més alt en el VAB (11,8%), tot i la disminució que va patir el
Estudi econòmic i financer 33 Aprovació definitiva
2001 en relació al 1996. La construcció té gairebé el mateix pes (11,6%), però en aquest cas s’observa un creixement entre els dos anys mencionats.
VAB al Pallars Jussà Principals sectors (2001)
15% 11,8% 11,6% 10,4% 9,8% 9,6% 9,4% 10% 9,0%
6,4% 6,4% 5,8%
5%
0% Sanitat AA.PP. Comerç com. Indústria Immob. i Electricitat serv. emp. Agricultura Hostaleria Transports i Construcció
Segueix en importància el comerç, amb més del 10% del total, i després una sèrie de branques que es situen entre el 9% i el 10%: immobiliàries i serveis a les empreses (9,8%), agricultura (9,6%), hostaleria (9,4%), i administració pública (9%). Aquesta última branca té al Pallars Jussà un pes superior que a la resta de les comarques de l’àmbit (Taula 2.14).
Destaquen els augments de pes de les branques d’hostaleria, immobiliàries i serveis a les empreses i, tot i que en menor mesura, l’administració pública. Dins de la branca d’immobiliàries i serveis a les empreses aquests últims suposen més del 97% d’aquest sector. En conjunt, l’energia ha patit una pèrdua de pes important, mentre que l’agricultura, la indústria i la construcció presentaven oscil·lacions, i els serveis augmentaven en més de 10 punts la seva aportació al VAB de la comarca.
El VAB del Pallars Jussà ha patit una disminució de l’1,1% en termes reals entre el 1991 i 2001, com a conseqüència de l’important descens del sector de l’energia, un dels més destacats a la comarca. També han disminuït la construcció i la indústria, mentre que l’agricultura i els serveis presenten avenços positius.
Dins dels serveis, les branques amb un comportament més negatiu en el període considerat són l’educació, la mediació financera i el comerç. D’altra banda, han tingut una evolució molt favorable l’hostaleria i les immobiliàries i serveis a les empreses, amb creixements que es situen al voltant del 7%, i la sanitat i els serveis socials (5,2% d’augment).
Estudi econòmic i financer 34 Aprovació definitiva
Taula 2.14: VAB I OCUPACIÓ. PALLARS JUSSÀ PES SOBRE EL TOTAL (%) VAB 1991 1996 2001 Milers € Creixement VAB Ocupació VAB Ocupació VAB Ocupació 2001 91-01 Agricultura i ramaderia 7,9 20,9 10,5 15,9 9,6 13,9 16.567 0,8 Pesca 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 51 4,9 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 7,9 21,0 10,5 15,9 9,6 13,9 16.619 0,8 Indústries extractives 0,3 0,3 0,9 0,2 0,4 0,0 757 1,4 Energia elèctrica, gas i aigua 25,0 4,6 8,0 2,1 6,4 1,8 11.087 -13,7 Energia 25,3 4,9 9,0 2,3 6,8 1,8 11.845 -13,2 Indústria 11,0 15,4 14,5 16,1 11,8 10,2 20.381 -0,5 INDÚSTRIA I ENERGIA 36,4 20,3 23,5 18,4 18,7 12,0 32.226 -7,5 CONSTRUCCIÓ 11,5 11,8 9,9 9,8 11,6 14,2 19.998 -1,0 Comerç i reparació 12,3 11,5 10,3 11,4 10,4 14,2 17.875 -2,8 Hostaleria 4,3 4,0 8,3 5,9 9,4 6,7 16.224 7,0 Transports i comunicacions 3,8 4,5 6,4 4,9 5,8 4,1 10.072 3,2 Mediació financera 7,0 3,0 4,7 2,5 5,0 2,2 8.690 -4,3 Immobiliàries i serveis a 7,9 empreses 4,6 4,1 4,6 9,8 5,0 16.915 6,6 Administració pública 6,6 7,6 8,3 11,7 9,0 10,9 15.578 2,0 Educació 7,1 6,4 5,2 6,6 4,8 6,0 8.273 -5,0 Sanitat i serveis socials 3,4 3,1 5,8 4,9 6,4 6,7 11.044 5,2 Altres serveis 2,2 1,9 2,5 2,9 3,0 2,8 5.188 1,8 Personal domèstic 0,7 0,8 0,7 0,4 0,8 1,2 1.355 -0,3 SERVEIS 52,1 47,0 60,2 55,9 64,5 59,8 111.143 1,0 SIFMI -7,9 -4,2 -4,4 -7.584 TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 172.402 -1,2 Font: Idescat i elaboració pròpia.
2.8. Pallars Sobirà
Al Pallars Sobirà el pes dels serveis sobre el VAB es situa per d’amunt del 71%, molt per sobre de la resta de comarques de l’àmbit, excepció feta de la Val d’Aran. El subsector més destacat està estretament relacionat amb el turisme ja que és l’hostaleria que aporta gairebé el 20% del VAB comarcal.
Taula 2.15: VAB, OCUPACIÓ I PRODUCTIVITAT. PALLARS SOBIRÀ I CATALUNYA ANY 2001 PALLARS SOBIRÀ CATALUNYA Productivitat Productivitat % VAB % Ocupats (€/ocupat) % VAB % Ocupats (€/ocupat) AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 6,6 9,9 24.525 1,6 2,5 24.584 Energia 4,7 1,3 130.439 2,9 0,7 151.581 Indústria 8,9 7,9 41.091 25,9 24,5 41.091 INDÚSTRIA I ENERGIA 13,7 9,2 53.806 28,8 25,2 44.327 CONSTRUCCIÓ 12,8 16,2 28.898 7,7 10,4 28.898 SERVEIS 71,4 64,6 40.478 66,3 62,0 41.391 SIFMI -4,4 -4,4 TOTAL 100,0 100,0 36.636 100,0 100,0 38.720 Font: INE, Idescat i elaboració pròpia.
Estudi econòmic i financer 35 Aprovació definitiva
Els sectors amb una productivitat més alta són els serveis i la indústria inclosa l’energia. Aquest últim presenta un VAB per ocupat gairebé 10.000 euros superior al de la mitjana catalana, mentre que la productivitat global es troba lleugerament per sota de la del conjunt de Catalunya (2.084 euros per ocupat) (Taula 2.15).
El VAB del Pallars Sobirà es va situar l’any 2001 en poc més de 100 milions d’euros en termes corrents, representant el 10% del total de l’àmbit, el pes més baix després de l’Alta Ribagorça en consonància amb una baixa població en un territori molt extens. El seu pes sobre el VAB total català és del 0,1%.
VAB al Pallars Sobirà Principals sectors (2001)
19,4% 20%
15% 12,8%
8,9% 10% 8,7% 8,3% 8,2% 7,1% 6,5% 5,5% 5%
0% Altres AA.PP. serveis serveis Comerç com. Indústria Immob. i Immob. serv. emp. serv. Hostaleria Hostaleria Agricultura Construcció Transports i Transports
Com s’ha comentat anteriorment, la presència dels serveis en l’economia del Pallars Sobirà és determinant, amb predomini de la branca d’activitat de l’hostaleria. La segueix en importància la construcció, amb un 12,8% del total, i després una sèrie de sectors amb un pes superior al 8%: indústria (8,9%), immobiliàries i serveis a les empreses (8,7%) amb molta rellevància de les immobiliàries (34% del total del sector), transports i comunicacions (8,3%), i comerç (8,2%). Cal destacar també el pes de l’administració pública, amb més del 7% del total (Taula 2.16).
D’altra banda, l’hostaleria ha tingut un augment en el seu pes sobre el total del VAB entre el 1991 i el 2001, com també la resta de branques predominants, excepció feta del comerç i els transports i comunicacions que han presentat una evolució més erràtica.
L’energia, com a la resta de comarques de l’àmbit, ha patit una disminució molt acusada de gairebé 20 punts, però continua sent una de les branques més rellevants, especialment dins de l’activitat industrial on també i destaquen els subsectors de l’alimentació i la fusta. L’agricultura, per la seva part, també té un pes elevat, tot i el seu important descens pel que fa a l’ocupació.
Després de la Cerdanya, el Pallars Sobirà és la comarca de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran que més a crescut, amb un 1,9% en termes reals entre el 1991 i el 2001. Aquest creixement ha estat impulsat pels serveis, la indústria i la construcció, ja que l’energia i l’agricultura presenten una disminució notable.
Estudi econòmic i financer 36 Aprovació definitiva
Taula 2.16: VAB I OCUPACIÓ. PALLARS SOBIRÀ PES SOBRE EL TOTAL (%) VAB 1991 1996 2001 Milers € Creixement VAB Ocupació VAB Ocupació VAB Ocupació 2001 91-01 Agricultura i ramaderia 9,1 23,4 9,4 14,9 6,5 9,8 6.740 -1,4 Pesca 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 103 20,5 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 9,1 23,4 9,4 14,9 6,6 9,9 6.842 -1,3 Indústries extractives 0,3 0,2 0,2 0,0 0,0 0,0 0- Energia elèctrica, gas i 10,2 aigua 23,4 4,2 2,9 4,7 1,3 4.826 -13,3 Energia 23,7 4,4 10,4 2,9 4,7 1,3 4.826 -13,3 Indústria 7,6 10,4 8,8 10,2 8,9 7,9 9.163 3,5 INDÚSTRIA I ENERGIA 31,3 14,8 19,2 13,1 13,6 9,2 13.990 -6,3 CONSTRUCCIÓ 11,5 11,5 12,3 12,7 12,8 16,2 13.207 3,0 Comerç i reparació 10,8 9,8 7,4 8,6 8,2 11,6 8.444 -0,9 Hostaleria 12,6 11,5 18,5 13,8 19,5 14,3 20.056 6,4 Transports i comunicacions 3,6 4,1 8,4 6,8 8,3 6,0 8.604 10,7 Mediació financera 4,2 1,8 4,1 2,2 4,2 2,0 4.385 1,9 Immobiliàries i serveis a 6,0 empreses 4,1 3,5 3,6 8,7 4,6 8.975 9,9 Administració pública 6,0 6,8 6,5 9,7 7,1 8,8 7.319 3,5 Educació 5,6 5,0 3,8 5,2 5,0 6,4 5.128 0,6 Sanitat i serveis socials 2,7 2,3 3,4 3,1 4,3 4,6 4.445 6,9 Altres serveis 6,0 5,2 4,9 6,0 5,5 5,3 5.687 0,9 Personal domèstic 0,3 0,3 0,3 0,2 0,6 0,9 587 10,3 SERVEIS 56,0 50,3 63,3 59,2 71,4 64,6 73.629 4,4 SIFMI -7,9 -4,2 -4,4 -4.537 TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 103.131 1,9 Font: Idescat i elaboració pròpia.
Pel que fa als subsectors amb decreixements del VAB en el període considerat, cal esmentar l’energia que va tenir un descens superior al 13%. També l’agricultura va presentar registres negatius, tot i un augment superior al 20% de la branca de la pesca, però aquest subsector té un pes sobre el total molt petit (al voltant del 0,1%).
2.9. Val d’Aran
L’economia aranesa és eminentment terciària, amb un pes del sector serveis superior al 80%, en el que destaca per sobre de totes les branques d’activitat l’hostaleria, que aporta més d’una quarta part del total del VAB comarcal. Així, es constata que l’estructura productiva de la Val d’Aran està molt polaritzada al voltant del turisme. Aquest fet comporta, també, que la indústria i l’energia tinguin poc pes i que, a diferència del que passa a la resta de comarques de l’Alt Pirineu, el pes de l’agricultura es situï al voltant de la mitjana catalana (Taula 2.17).
La productivitat dels serveis es situa per sobre de la mitjana de la comarca, tot i que és una mica inferior a la del conjunt de Catalunya. Per contra, l’agricultura i la indústria i l’energia tenen unes productivitats superiors a la mitjana.
El VAB de la Val d’Aran va assolir els 145 milions d’euros en termes corrents el 2001, el que suposa una aportació al total de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran al voltant del 14% i la situa en quart lloc com en el cas de la població. El pes sobre el total de Catalunya és del 0,1%.
Estudi econòmic i financer 37 Aprovació definitiva
Taula 2.17: VAB, OCUPACIÓ I PRODUCTIVITAT. VAL D’ARAN I CATALUNYA ANY 2001 VAL D’ARAN CATALUNYA Productivitat Productivitat % VAB % Ocupats (€/ocupat) % VAB % Ocupats (€/ocupat) AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 1,5 2,3 24.627 1,6 2,5 24.584 Energia 4,1 1,0 156.573 2,9 0,7 151.581 Indústria 5,1 4,6 41.091 25,9 24,5 41.091 INDÚSTRIA I ENERGIA 9,2 5,6 61.038 28,8 25,2 44.327 CONSTRUCCIÓ 12,3 15,7 28.898 7,7 10,4 28.898 SERVEIS 81,4 76,4 39.568 66,3 62,0 41.391 SIFMI -4,4 -4,4 TOTAL 100,0 100,0 37.121 100,0 100,0 38.720 Font: INE, Idescat i elaboració pròpia.
Dins els serveis, també són importants el comerç, que concentra un 13% del VAB, les immobiliàries i serveis a les empreses (9,7%), les activitats de les administracions públiques (7,1%), i el altres serveis (7,1%), que inclouen una barreja d’activitats (recreatives, culturals, esportives i serveis personals) la majoria de les quals poden estar vinculades al turisme, com ara les empreses especialitzades en oferir esports d’aventura (Taula 2.18).
VAB a la Val d'Aran Principals sectors (2001)
30% 25,9%
25%
20% 12,9% 15% 12,3% 9,7% 8,3% 10% 7,1% 5,1% 5,0% 5%
0% Altres AA.PP. serveis serveis Comerç Indústria Mediació financera Immob. i Immob. serv. emp. serv. Hostaleria Construcció
Dins de les immobiliàries i serveis a les empreses, les activitats immobiliàries tenen molta importància ja que suposen un 37% del total del sector i un 1,6% del total de l’ocupació de la comarca, sent de tot l’àmbit territorial on aquest pes és més elevat.
L’hostaleria, l’administració pública i els altres serveis presenten guanys importants en el pes del VAB de la comarca entre el 1991 i el 2001, mentre que la construcció, el comerç i les immobiliàries i serveis a les empreses tenen un comportament més oscil·lant en el període considerat. D’altra banda, cal destacar que l’energia, com a totes les comarques de l’àmbit, presenta una forta disminució.
Estudi econòmic i financer 38 Aprovació definitiva
Taula 2.18: VAB I OCUPACIÓ. VAL D’ARAN PES SOBRE EL TOTAL (%) VAB 1991 1996 2001 Milers € Creixement VAB Ocupació VAB Ocupació VAB Ocupació 2001 91-01 Agricultura i ramaderia 1,7 5,2 1,3 2,2 1,3 2,0 1.961 -1,2 Pesca 0,0 0,1 0,0 0,0 0,2 0,2 231 21,9 AGRICULTURA, 1,3 RAMADERIA I PESCA 1,7 5,3 2,2 1,5 2,3 2.192 -0,2 Indústries extractives 0,4 0,4 1,1 0,3 1,0 0,1 1.515 11,6 Energia elèctrica, gas i 7,8 aigua 24,9 5,2 2,3 3,1 0,9 4.435 -17,9 Energia 25,3 5,6 8,9 2,6 4,1 1,0 5.950 -15,6 Indústria 5,8 9,2 8,2 10,2 5,1 4,6 7.479 0,2 INDÚSTRIA I ENERGIA 31,1 14,8 17,1 12,8 9,2 5,6 13.428 -10,3 CONSTRUCCIÓ 10,9 12,8 12,7 14,0 12,3 15,8 17.830 2,5 Comerç i reparació 13,4 14,4 9,7 12,1 12,9 18,4 18.758 0,9 Hostaleria 19,1 20,5 25,2 20,1 25,9 19,3 37.673 4,5 Transports i comunicacions 2,7 3,6 3,8 3,2 3,7 2,7 5.415 4,7 Mediació financera 4,9 2,4 3,5 2,0 5,0 2,3 7.255 1,5 Immobiliàries i serveis a 10,6 empreses 5,8 5,9 7,0 9,7 5,2 14.084 6,6 Administració pública 4,7 6,1 5,8 9,2 8,3 10,5 12.110 7,4 Educació 3,6 3,7 2,8 4,0 3,5 4,6 5.128 1,2 Sanitat i serveis socials 2,9 3,1 3,5 3,3 4,2 4,6 6.120 5,0 Altres serveis 6,6 6,6 7,1 9,3 7,1 6,9 10.275 2,0 Personal domèstic 0,5 0,6 1,1 0,7 1,0 1,7 1.490 9,1 SERVEIS 64,1 67,0 73,1 70,9 81,4 76,3 118.308 3,7 SIFMI -7,9 -4,2 -4,4 -6.394 TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 145.365 1,3 Font: Idescat i elaboració pròpia.
El VAB de la Val d’Aran ha tingut un comportament positiu a la dècada que va de 1991 al 2001, ja que ha crescut un 1,3% en termes reals. Aquest creixement ha estat possible gràcies a l’evolució de la construcció (2,5%) i, especialment, dels serveis (3,7%). Dins dels serveis, destaquen els creixements de les activitats de les administracions públiques i de les immobiliàries i serveis a les empreses, totes dues al voltant del 7%. També han tingut un comportament positiu la sanitat i els serveis socials, els transports i comunicacions i l’hostaleria.
Estudi econòmic i financer 39 Aprovació definitiva
3. EFECTE DE LES PROPOSTES DEL PLA SOBRE L’ECONOMIA
3.1. Introducció i metodologia
El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran comprèn les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i fa una sèrie de propostes que poden ser agrupades en quatre línies d’actuació principals:
1. Refermar un sistema d’espais oberts interconnectats i basat en la preservació del paisatge pirinenc pel seu valor com a patrimoni paisatgístic, cultural i ambiental. 2. Definir una estratègia socioeconòmica que prioritzi un model de desenvolupament equilibrat i sostenible així com dotar al territori de més capacitat d’autogovern i de gestió conjunta. 3. Assolir un sistema d’assentaments urbans respectuós amb l’actual però dirigit a enfortir la xarxa urbana i ordenar els creixements urbanístics. 4. Dotar al territori del sistema d’infrastructures de mobilitat i de comunicació que, d’una banda, garanteixin l’accessibilitat exterior per carretera i ferrocarril i, d’una altra, enforteixin i millorin la connectivitat interior.
Aquestes línies d’actuació resumeixen els punts necessaris que s’han assenyalat anteriorment per tal d’aconseguir un desenvolupament econòmic equilibrat i sostenible. La primera, dirigida a preservar els espais oberts, suposa la protecció de sòl apte per a la producció agrícola que ajudarà al manteniment de l’activitat agrària, essencial en una zona com l’Alt Pirineu i Aran on encara és un sector important, tot i que en declivi. La situació socioeconòmica actual de l’àmbit es pot sintetitzar de la següent manera: la població tendeix a estabilitzar-se i, fins i tot, a créixer lleugerament, els serveis han esdevingut la base de l’economia, davant del retrocés de l’activitat agrària tradicional, i els principals motors són ara el turisme i la construcció associada al turisme i a la segona residència.
El turisme ha estat el principal factor transformador de l’economia de l’Alt Pirineu des de fa mig segle. Així, si encara l’any 1970 el sector primari era el principal sector de l’economia a les comarques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, i el Pallars Sobirà, l’any 1986 el sector terciari ja era el predominant en totes les comarques. L’inici precoç del turisme a la Cerdanya i a la Val d’Aran fa que en aquestes comarques el sector serveis ja fos el predominant l’any 1970. En qualsevol cas, a partir dels anys noranta les economies de totes les comarques ja apareixen clarament dominades pels serveis i la construcció. Tanmateix, aquest últim sector està massa lligat amb l’allotjament de segona residència, amb els perjudicis ambientals, socials i econòmics que això comporta comparat amb l’allotjament col·lectiu12.
Per tant, seria interessant que l’economia de l’Alt Pirineu i Aran s’anés transformant en una no tant basada en la construcció de segones residències i més en la construcció d’equipaments hotelers i, sobretot, en el turisme i el manteniment d’una agricultura productora de natura, cultura i paisatge, el que busquen cada cop més els turistes de muntanya, tant a l’estiu com a l’hivern. De fet, el turisme té una contribució notable en el manteniment de l’activitat agrària i en la gestió del paisatge, a part de tenir altres beneficis socioeconòmics com aturar l’èxode demogràfic, crear ocupació, generar ingressos, finançar les infraestructures, millorar les condicions de vida, introduir dinamisme social i reforçar el sentiment d’identitat de la població13. En aquest sentit, l’estratègia socioeconòmica que defineix el Pla, especificada a la segona línia d’actuació, s’encamina cap a aquesta necessària transformació de l’estructura econòmica de l’àmbit territorial de referència.
12 Veure l’apartat 1 i també l’estudi “Avaluació de la sostenibilitat del turisme a l’Alt Pirineu i Aran”, juny del 2003, de Xavier Campillo, Xavier Font i Cristina Tarancón de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera (UAB). 13 La-Haut sur la Montagne...Pour un développement du tourisme en harmonie avec l’home et la nature (1987) de J. Krippendorf.
Estudi econòmic i financer 40 Aprovació definitiva
La tercera línia d’actuació dibuixa un sistema d’assentaments més dens i més ordenat, amb la voluntat d’enfortir les xarxes urbanes. Aquesta actuació està en consonància amb la voluntat del Programa de planejament territorial d’afavorir un model de creixement urbà compacte per tal de reduir el consum de sòl, de matèries primeres i d’energia reduint, així, els costos associats a la dispersió14. Cal que el nous creixements urbanístics, propiciats per l’augment de la població, permetin la convivència d’activitats i habitatge i es facin en continuïtat a les zones urbanes ja existents.
Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora d’avaluar les possibles conseqüències de les mesures de planificació és l’efecte d’aquestes sobre la mobilitat (quarta línia d’actuació). La potenciació de noves nodalitats, com per exemple la de la Seu d’Urgell, van en la línia de facilitar la proximitat entre residència i lloc de treball.
D’altra banda, també és necessari desenvolupar una vialitat capaç d’estructurar territorialment els desenvolupaments urbans i millorar la connectivitat interna. Alguns exemples de mesures proposades per reforçar aquest objectiu són el desenvolupament dels eixos Tarragona / Reus – Tàrrega – Andorra, Lleida – Pallars (Lleida – Pobla de Segur) o l’eix Pirinenc (Pont de Suert – Figueres). Aquestes actuacions anirien en la direcció de recuperar les comarques pirinenques de la seva actual situació de dèficit de connectivitat respecte la resta del territori.
A més a més, no es pot perdre de vista que les comarques d’aquesta regió tenen un paper fonamental pel que fa a la integració de Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees. Tot i així, caldrà tenir en compte que donar una resposta continuada a la demanda trànsit de pas pot significar la degradació d’un territori amb un equilibri natural que suposa un dels seus principals valors afegits.
L’avaluació dels efectes previsibles del Pla sobre l’economia del territori de l’Alt Pirineu i Aran parteix de l’estructura productiva, analitzada en l’apartat anterior, i tracta de veure si el marc d’actuació que defineix el Pla és positiu per al desenvolupament econòmic a mig i llarg termini. L’objectiu principal es veure si el creixement econòmic sectorial futur tindrà cabuda en les previsions del planejament, és a dir, veure com afecta el Pla a cada sector productiu. Per exemple, pel que fa a la indústria s’haurà d’analitzar quanta ocupació hi cabria en el sòl industrial previst i si aquesta ocupació és compatible amb els creixements previstos. En els cas de la construcció, caldrà comprovar si amb els habitatges previstos es podria mantenir el pes del sector, i si no és així si es podrien reconvertir els ocupats en la construcció en ocupats en els serveis (turisme) i quines necessitats d’espai suposaria això. En definitiva, es tracta de mirar si les previsions del Pla en quant a reserva d’espai són suficient per mantenir el creixement econòmic sectorial i, en cas negatiu, simular models que aportin pistes sobre com actuar des de la visió territorial a fi de corregir la tendència.
L’escenari base suposa un creixement de l’ocupació de l’1,25% els dos primers quinquennis i de l’1% els següents, dades que surten dels escenaris de creixement de la població, l’ocupació i l’habitatge del propi Pla. En el cas de l’Alt Pirineu i Aran, el creixement de l’Alt Urgell està esbiaixat a l’alça, 2,07% i 1,66% respectivament, ja que es vol potenciar la Seu d’Urgell com a node.
Per tal de facilitar l’anàlisi, es fa un agrupament per sectors de la següent manera: agricultura, indústria, energia (tractat com a resta pel seu poc pes), construcció, hostaleria i resta de serveis. Es consideren sectors motors la construcció, l’hostaleria i, tot i que en menor mesura, la indústria. El punt de partida és la xifra total d’ocupats del 2001 per comarca, corregida a l’alça amb les dades de l’INSS per evitar la subestimació de les dades d’ocupació del Cens, i que es reparteix per sectors en base al percentatge sobre el total d’ocupació obtingut en l’anàlisi de l’estructura productiva.
Sota els supòsits de creixement de l’escenari base i la distribució sectorial del 2001 es realitza una prospectiva amb horitzó 2026, a partir de la qual s’obtenen els ocupats i la seva assignació per sectors a l’any final per a cada comarca. Si hi ha resultats inconsistents amb la realitat
14 Veure l’apartat 1.
Estudi econòmic i financer 41 Aprovació definitiva econòmica com, per exemple, si s’està parlant d’un sector madur, o amb una tendència negativa en els darrers anys, o que el seu creixement pot comportar problemes d’insostenibilitat, es proposen escenaris alternatius. Per tant, les principals raons per modificar l’escenari base es basen en l’aparició d’una certa incoherència amb l’evolució passada del sector i en problemes d’espai-sostenibilitat, és a dir, l’augment proposat en l’ocupació sectorial en l’escenari base no hi cap.
L’objectiu dels escenaris alternatius és la reassignació intersectorial dels llocs de treball generats, de forma que s’assoleixi el total d’ocupats del 2026 de l’escenari base. Per tant, en aquests escenaris alternatius hi haurà sectors que creixeran més que en l’escenari base, uns altres que creixeran menys i la resta que ho farà igual. Els supòsits fets per definir cada escenari alternatiu, que poden variar per a cada sector i per a cada comarca, es basen en l’anàlisi de l’evolució en els darrers anys i en les perspectives, sectorials i comarcals, de creixement a mig i llarg termini.
3.2. Anàlisi sectorial
Agricultura
En els darrers anys, el sector agrícola s’ha caracteritzat per una pèrdua sostinguda de pes, tant en termes de VAB com d’ocupació, però més acusada pel que fa als llocs de treball. Aquest és, per tant, un sector en declivi el que fa pensar que no augmentarà el seu nombre d’ocupats en el futur. A més, és un sector molt madur a Catalunya, ja que la mecanització de les explotacions agrícoles que s’ha dut a terme en les últimes dècades les ha convertit en menys intensives en treball, fet que ha limitat la necessitat de mà d’obra.
De les conclusions de la estructura productiva de l’Alt Pirineu i Aran pel que fa al sector de l’agricultura, es pot destacar que ha disminuït considerablement el pes de l’ocupació, passant d’un 15,2% del total d’ocupats l’any 1991 al 8,7% el 2001. Aquesta pèrdua en termes d’ocupats a l’agricultura és un fet preocupant per aquest àmbit, on aquest sector és encara bastant important. De totes maneres, i tenint en compte l’evolució d’altres regions europees de muntanya15, el pes de l’agricultura a l’Alt Pirineu i Aran és encara superior, el que fa hi pugui haver marge per una disminució d’aquest sector. El primer pas és veure quants llocs de treball es crearien a l’agricultura fins el 2006 si es mantingués la mateixa estructura productiva. És a dir, si l’ocupació agrícola creixés a una taxa de l’1,25% del 2002 al 2011 i de l’1% del 2012 al 2026, excepció feta de l’Alt Urgell on les expectatives de creixement de la Seu d’Urgell situen les taxes lleugerament per sobre.
Ara bé, tenint en compte la tendència a la baixa del sector de l’agricultura a Catalunya i a les regions de muntanya europees, s’han plantejat altres escenaris alternatius de creixement que impliquen una disminució del pes de l’ocupació agrícola sobre el total. Es fa el supòsit de que l’agricultura suposarà un 2% dels ocupats el 2026, excepte al Pallars Jussà on aquest percentatge serà del 4%, ja que el pes d’aquest sector en aquesta comarca és molt superior al de la resta de comarques de l’àmbit.
15 Veure l’apartat 2.
Estudi econòmic i financer 42 Aprovació definitiva
Pes dels ocupats en l'agricultura sobre el total d'ocupats (Percentatge) 25
20 1991 1996 15 2001
10
5
0 Alt Urgell Alta Cerdanya Pallars Pallars Val d'Aran Ribagorça Jussà Sobirà
Això suposa que s’haurà de reassignar el diferencial de llocs de treball respecte a l’escenari base cap a un altre sector, ja que cal tenir en compte els nous llocs de treball que es crearien en aquest sector sota l’escenari base. Es considera que els excedents aniran al sector serveis, en concret a l’hostaleria, que és un sector motor i està en expansió.
Indústria
En línies generals es pot considerar la indústria com un sector madur dins l’economia catalana. La tendència en els últims anys de l’ocupació industrial ha estat d’una certa disminució en el conjunt de Catalunya. Aquesta evolució del conjunt català amaga, però, certs comportament diferenciats segons la comarca de que es tracti. Així, mentre l’àmbit metropolità està perdent pes en l’ocupació industrial, altres territoris en guanyen.
Durant el primer quinquenni dels anys 90 es manté per a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran un nivell d’ocupació industrial al voltant del 14%. L’estabilitat observada per aquest període es converteix en una davallada fins al 9% en el següent, retrocés que situa el sector en un nou equilibri pel que fa al seu mercat de treball associat. Ressenyar que tot i la tendència general cap a un lleuger repunt el 1996 i una disminució relativament elevada en ocupats i en pes el 2001, per l’Alt Urgell s’observa una caiguda també el 1996. D’altra banda, al Pallars Sobirà augmenten el nombre d’ocupats a la indústria en tot el període però disminueix el seu pes sobre el total.
Com a hipòtesi principal, es treballarà suposant que l’ocupació en la indústria a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran creixerà segons l’escenari base estimat per a cada una de les comarques que en formen part. D’aquesta manera, en el període 2001-2026, es genera un increment en el nombre d’ocupats del sector d’aproximadament el 30%, el mateix que el total d’ocupats.
Estudi econòmic i financer 43 Aprovació definitiva
Pes dels ocupats en la indústria sobre el total d'ocupats (Percentatge) 25
20
1991 15 1996 2001 10
5
0 Alt Urgell Alta Cerdanya Pallars Jussà Pallars Val d'Aran Ribagorça Sobirà
El següent pas consisteix en traduir els nous llocs de treball localitzats a la indústria en necessitats de sòl industrial, a fi de comprovar si tindrà cabuda dins les previsions de reserva de sòl que per a aquest tipus d’activitat s’han fet des de la planificació de l’àmbit. Per resoldre aquesta equivalència s’ha considerat que un lloc de treball industrial ocupa 80 m2 de sostre i que el coeficient d’edificabilitat per passar de sostre a sòl és, segons dades del propi Pla, del 0,416.
Energia
La tendència en els darrers anys ha vingut marcada per un augment molt important de la productivitat, degut a la mecanització dels processos de producció d’aquest sector i a la important caiguda de l’ocupació. L’energia és un sector cada cop més testimonial en l’estructura productiva catalana, tot i que en determinades comarques pot tenir un pes específic relativament important. A l’Alt Pirineu i Aran, ha experimentat una caiguda important en termes de pes d’ocupats, motivada pel descens de la branca d’energia elèctrica, especialment a l’Alta Ribagorça on ha perdut més de 8 punts percentuals.
Pes dels ocupats en la energia sobre el total d'ocupats (Percentatge) 14
12
10 1991 8 1996 6 2001
4
2
0 Alt Urgell Alta Cerdanya Pallars Jussà Pallars Val d'Aran Ribagorça Sobirà
16 Actualment, un treballador industrial utilitza, aproximadament, 80 m2 de sostre, tot i que la tendència és que cada vegada n’utilitzi més.
Estudi econòmic i financer 44 Aprovació definitiva
Donat el poc dinamisme de l’energia pel que fa a la creació d’ocupació, se li assigna la mateixa taxa de creixement que la del total dels ocupats de l’àmbit, per tal de mantenir un número d’ocupats mínim ja que el pes VAB d’aquest sector a l’Alt Pirineu i Aran es situa per sobre del de la mitjana catalana. Així, creixerà un 1,25% els 10 primers anys i 1% els següents 15, excepte a la comarca de l’Alt Urgell, on creixerà d’un 2,07% i 1,66%, respectivament.
Construcció
El sector de la construcció ha estat un dels motors de l’economia catalana en el darrer decenni. També a l’Alt Pirineu i Aran ha tingut un important augment entre 1991 i 2001, tant en pes com en nombre d’ocupats, desprès d’una disminució el 1996 a la majoria de comarques, excepte l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran.
Com a hipòtesi de partida es suposa que es manté constant el pes en ocupació del sector de la construcció a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, és a dir, el nombre d’ocupats creix segons l’escenari base. En certes comarques amb presència molt important d’aquest sector, especialment de la de segones residències, s’acota el seu creixement però només de la part dedicada a obra nova. Caldrà, per tant, dividir el sector entre els ocupats dedicats a obra nova, un 60%, i els dedicats a obra civil i rehabilitació, un 40%. Aquests percentatges s’obtenen de les dades d’inversió a Catalunya en els diferents subsectors de la construcció, segons la informació facilitada per l’Idescat.
Pes dels ocupats en la construcció sobre el total d'ocupats (Percentatge) 25
20
1991 15 1996 2001 10
5
0 Alt Urgell Alta Cerdanya Pallars Jussà Pallars Val d'Aran Ribagorça Sobirà
Donat que l’objectiu principal és comprovar si la reserva de sòl urbanitzable realitzada serà suficient, és necessari transformar l’increment dels ocupats en nova construcció a xifres de construcció de nou habitatge. Així doncs, utilitzant dades de l’Idescat, es calcula la productivitat (habitatges acabats de nova planta per ocupat) en el quinquenni 1997-2001, que permet estimar el nombre d’habitatges que es faran en els quinquennis futurs. Aquesta nova producció, de la qual es considera que un 10% no es dedica estrictament a habitatge sinó a d’altres usos (per exemple, comerç i oficines), sumada al parc existent permet saber el nombre d’habitatges que s’haurien de fer fins el 2026. Quan aquesta dada supera el potencial de planejament previst, s’acota la part del sector dedicada a nova construcció fixant el nombre d’habitatges nous i trobant, a partir de la dada de productivitat, els treballadors necessaris.
Hi ha dues alternatives per introduir variacions en l’evolució futura dels ocupats en nova construcció: fixar el percentatge d’habitatges principals o bé controlar el percentatge de nova construcció sobre la previsió de planejament. Mantenir el percentatge de principals permet
Estudi econòmic i financer 45 Aprovació definitiva actuar sobre el creixement en baixes densitats associat a la creació de segona residència, alhora que afavoreix la generació o reforç de polaritats. En els casos que aquesta limitació s’esdevé insuficient per assolir les previsions de planejament, o suposa una intervenció excessiva sobre el sector, es relaxa la restricció sobre el mercat d’habitatge secundari permetent una fluctuació a la baixa en la proporció de principals que no esgoti la reserva de sòl.
En general, en aquest escenari alternatiu es produirà una davallada en l’evolució futura de l’ocupació dedicada a nova construcció (i per tant en el nombre total d’habitatge construït) que es reassignarà al sector de l’hostaleria (turisme), un dels motors de l’economia de la regió. D’altra banda, els ocupats dedicats a obra civil i rehabilitació seguiran l’evolució de l’escenari base facilitant, així, un ajust menys traumàtic pel conjunt del sector.
Finalment, ressenyar que el model utilitzat prioritza l’assoliment d’objectius al final de l’horitzó de planejament i, per tant, es poden detectar certes febleses en els efectes quinquennals. Concretament, l’ajust d’ocupats dedicats a obra nova és més fort durant el primer quinquenni, quan seria desitjable una disminució més gradual a fi d’assolir un millor encaix dels canvis en les economies locals.
Serveis
El sector serveis, que ha presentat un important creixement a totes les comarques en els últims anys, es divideix en dues parts per separar una branca que és un important motor econòmic com el turisme (hostaleria, restaurants, càmpings, guies turístics, etc.) de la resta de serveis més lligats al funcionament diari de nuclis de població (comerç, ensenyament, sanitat, etc.), o a nuclis d’activitat industrial (serveis a les empreses, transports i comunicacions, serveis logístics, etc.).
Hostaleria
El sector de l’hostaleria està format per hotels, càmpings i altres allotjaments de curta durada i restauració. Un dels supòsits fonamentals del present estudi ha estat el de considerar que el sector de l’hostaleria és un sector dinàmic amb capacitat d'absorció d'ocupats que provenen d'altres sectors amb menor dinamisme17.
Pes dels ocupats en l'hostaleria sobre el total d'ocupats (Percentatge) 25
20
15 1991 1996 2001 10
5
0 Alt Urgell Alta Cerdanya Pallars Pallars Val d'Aran Ribagorça Jussà Sobirà
17 Segons dades de l'Institut d'Estudis Turístics del Ministeri d'Indústria Turisme i Comerç, els treballadors afiliats en alta laboral en hostaleria i agències de viatge han augmentat un 13% del setembre de 2001 al setembre 2005.
Estudi econòmic i financer 46 Aprovació definitiva
El pes de l'ocupació del sector ha mostrat una evolució positiva en els últims anys a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, amb l'excepció de la Val d’Aran on s'ha produït una lleu disminució perquè en aquesta comarca el sector turístic es va començar a desenvolupar abans que a la resta de comarques. Tot i això, el pes del sector de l’hostaleria en l'ocupació total d'aquesta comarca és molt elevat.
En conseqüència, cal destacar la doble naturalesa del creixement en termes d’ocupació del sector. Els nous treballadors de l’hostaleria vindran donats per la suma de l'increment de treballadors del propi sector, més els treballadors que s'han reassignat dels sectors menys dinàmics, el sector agrícola i la construcció d’obra nova en la majoria dels casos. A continuació, cal traduir els nous llocs de treball a requeriments de sòl, tenint en compte que seran diferents segons el subsector de l’hostaleria del que es tracti: restauració, hotels, càmpings i altres allotjaments de curta durada.
En primer lloc, es considera que el subsector restauració, que representa el 75% de l'ocupació total del sector, no té necessitats específiques de sòl, ja que en general aquests establiments ocupen espai en construccions ja existents o bé en una part (10%) de les noves. Pel que fa al 25% restant, es suposa que un 80% dels ocupats treballaran en hotels i el 20% restant ho farà en càmpings18. D’aquesta manera, per obtenir les places que són necessàries per ocupar als nous treballadors, s'ha estimat que un treballador del sector hoteler pot atendre 7,12 places, mentre que un treballador en el sector de càmpings pot atendre 37,77 places19. A continuació, si es multipliquen aquestes places pel nombre de nous treballadors que s'ocuparan en hotels i càmpings, s'obté el total de places necessàries en cadascun dels subsectors.
Finalment, per determinar el nombre d’edificacions d’hotel necessàries per ocupar els nous treballadors del subsector, i obtenir així una idea de les necessitats de sòl, s'ha considerat una grandària mitja de 100 places per hotel20. D’altra banda, per traduir les places de càmping en necessitats de sòl, s'ha considerat que una parcel·la de càmping mitjana pot albergar 3,3 places i que la grandària mitjana de la parcel·la, incloent els serveis d'oci i aparcament, és de 90 m2. Per tant, si es divideix el nombre de places de càmpings necessàries entre 3,3 s’obté el nombre de parcel·les equivalents, que al ser multiplicades per 90 m2 donaran el total de sòl que ocuparan aquests treballadors21.
Resta de serveis
En primer lloc, assenyalar que es defineix el sector resta de serveis com la diferència entre el total del sector serveis i el sector de l’hostaleria, ja que com s’ha comentat al llarg de la present anàlisi, aquest últim sector juga un paper especial en la reassignació de treballadors que provenen de sectors no tan dinàmics.
En els últims anys, els serveis sense l’hostaleria han presentat una tendència alcista en totes les comarques, destacant-se la Val d’Aran, on el pes del sector s’apropa al 60% l’any 2001. Tanmateix, s’estima que no és un sector amb efectes d’arrossegament, sinó que més aviat lliga la seva evolució al ritme de creixement de la resta de l’economia. En aquest sentit, s’ha suposat que en els diferents escenaris la branca d’activitat resta de serveis creixerà a la mateixa taxa que el conjunt de l’economia i que, per tant, manté el seu pes en termes d'ocupació en el mateix nivell que tenia l'any 2001.
18 Elaboració pròpia en base a les dades de l'enquesta anual de serveis de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE). 19 Elaboració pròpia en base a dades de la Direcció General de Turisme del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Els valors de 7,12 i 37,77 s'obtenen com a resultat de la ràtio entre el nombre de places i el nombre d'ocupats corresponents a l'any 2000. 20 Segons dades de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE) per a Catalunya. 21 Segons dades de l’enquesta d’ocupació de càmpings de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE) per a Catalunya.
Estudi econòmic i financer 47 Aprovació definitiva
Pes dels ocupats en resta de serveis sobre el total d'ocupats (Percentatge) 60
50
40 1991 30 1996 2001 20
10
0 Alt Urgell Alta Cerdanya Pallars Pallars Val d'Aran Ribagorça Jussà Sobirà
3.3. Anàlisi comarcal
Alt Urgell
En primer lloc, cal recordar el caràcter específic de l’Alt Urgell pel que fa als escenaris de creixement futur. Donat que s’incentiva el reforç de la centralitat de la Seu d’Urgell, s’assigna a la comarca una taxa de creixement anual dels ocupats per sobre de la mitjana per Catalunya (2,07% els primers quinquennis i 1,66% els següents). Com a resultat d’aplicar la metodologia plantejada en el punt anterior, s’obté per a la comarca de l’Alt Urgell el següent escenari final l’any 2026 (veure Taula 3.1).
Taula 3.1: ALT URGELL Escenari Base (EB) 2001/2010 2,07% Taxa de creixement anual dels ocupats en cada sector 2011/2026 1,66% Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 805 1.138 1.238 707 4.730 Ocupats 2026 1.264 1.788 1.945 1.110 7.429 Nous LTL EB 459 650 707 403 2.699
Escenari 1 (E1) Hipòtesi Agricultura representa el 2% dels ocupats el 2026 Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 805 1.138 1.238 707 4.730 Ocupats 2026 273 1.788 1.945 2.101 7.429 Nous LTL E1 -532 650 707 1.394 2.699
Nous LTL EB 459 650 707 403 2.699 Nous LTL -991 0 0 991 0 reassignats Font: elaboració pròpia.
Estudi econòmic i financer 48 Aprovació definitiva
El primer resultat significatiu que s’observa en l’escenari base és el notable increment d’ocupació en el sector agrícola, en el qual es generen 459 nous llocs de treball. En suposar que es manté l’estructura productiva, aquesta tendència en el sector ve donada pel percentatge actual (2001) d’ocupació dedicada a aquest sector, el 9,27%. D’altra banda, com ja s’ha argumentat anteriorment, existeix evidència que el procés de terciarització de les economies de les comarques de muntanya tendeix a reduir l’aportació d’aquest sector a l’economia. És per això que en l’escenari 1 es fa el supòsit que el nombre d’ocupats que treballarà a l’agricultura l’any 2026 significarà un 2% del total. D’aquesta manera, persisteix en el sector la tendència dels darrers anys de pèrdua d’ocupació.
La reducció d’ocupació real, llocs de treball que desapareixen, i potencial, llocs de treball que s’haurien creat segons els supòsits de l’escenari base, cal que s’acomodi en un altre sector. Es tria el de l’hostaleria donat el seu caràcter de motor econòmic, evidenciat en una creixent aportació en termes de VAB en els darrers anys.
El resultat pel sector industrial resulta satisfactori ja en l’escenari base, el zero. El creixement de la indústria al mateix ritme que la resta de l’economia de la regió s’esdevé en unes necessitats de sòl industrial de pràcticament 13 hectàrees, que tenen encaix dintre de la disponibilitat del mateix realitzada pel planejament.
Un altre aspecte positiu a ressaltar és el fet que donats els supòsits de creixement per al sector de la construcció (mateix creixement que la resta de l’economia), s’observa la sostenibilitat en termes de capacitat del territori per absorbir l’evolució del sector en els propers anys. D’una banda, la construcció de 3.850 habitatges suposa un 77,64% de la reserva de sòl feta pel planejament per aquesta activitat. Cal fer esment que la regió és capaç d’acollir, a priori, el procés d’urbanització sense excessives tensions en el sector. D’altra banda, el percentatge d’habitatge principal sobre el total resta en un 62%, mantenint-se per tant encara lluny els indicis de problemes amb el mercat de segona residència.
Habitatges a l'Alt Urgell 18.000
16.000 14.000
12.000
10.000
8.000 6.000
4.000
2.000
0 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2021 2026
Habitatges Totals Habitatges Principals Habitatges max
A fi d’analitzar les necessitats de sòl de la branca d’activitat de l’hostaleria, s’hauran de tenir en compte una sèrie de particularitats. Als llocs de treball que genera la pròpia activitat del sector caldrà afegir els 991 ocupats que provenen de la restricció imposada en el sector agrari. Com a resultat final s’obtenen els 1.394 nous llocs de treball localitzats en l’hostaleria en l’entorn proposat per l’escenari alternatiu, l’escenari 1.
Estudi econòmic i financer 49 Aprovació definitiva
Suposant que d’aquests un 75% es dedicarà a restauració i un 25% a hotels, càmpings i altres, i suposant també que en aquest darrer grup un 80% ho farà a hotels i un 20% a càmpings, s’obté una necessitat edificatòria de 20 hotels, amb una mitjana de 100 places cadascun, i una xifra lleugerament per sobre de les 7 hectàrees de sòl per a la construcció de càmpings a fi de permetre el creixement estimat en nombre d’ocupats pel sector. Recordar que s’estimen en 3,3 persones l’ocupació mitjana per parcel·la i que cadascuna d’elles té una superfície mitjana de 90 m2, incloent-hi l’espai per a equipament d’oci i aparcament.
Pel que fa a l’últim dels sectors a tractar, el sector serveis (sense hostaleria), no es té en compte una necessitat específica de sòl, ja que aquest tipus de serveis s’acostuma a instal·lar en altres edificacions22. A més a més, el seu paper no és el de motor de l’economia donades les limitacions en la seva capacitat de generar efectes d’arrossegament.
Evolució de l'ocupació a l'Alt Urgell 2.500
2.000
1.500
1.000
500
0 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Indústria Construcció Hostaleria Agricultura
Per cloure l’anàlisi de la comarca, observar com s’accentua el procés de terciarització de l’economia de la regió, amb un creixement de l’ocupació en l’hostaleria per sobre de la de la resta de sectors i la davallada experimentada pel sector agrícola. La indústria i la construcció creixen segons la tendència general suposada per la comarca.
Alta Ribagorça
En el model aplicat per aquesta comarca es respecta la taxa de creixement anual dels ocupats de la mitjana per Catalunya, donat que no hi és present cap especificitat. Les dades resultants a horitzó 2026 es troben en la Taula 3.2.
Novament cal destacar el comportament contraintuitiu en el sector agrícola. Els supòsits de l’Escenari base comporten la creació de 38 nous llocs de treball, que permeten mantenir el pes del sector en termes d’ocupació en el 7,5% si l’objectiu pretès és el de mantenir l’estructura productiva de la regió. Aquest fet implica contradir la constant davallada en el pes de l’ocupació experimentada durant el darrer decenni del segle passat, així com l’evidència observada pel sector a regions de característiques similars de la resta d’Europa. En conseqüència, es treballa sobre un escenari alternatiu, Escenari 1, com el proposat pel cas de l’Alt Urgell, és a dir, suposant que un 2% del total dels ocupats estaran dedicats a l’agricultura l’any 2026.
22 Excepció feta de les activitats logístiques per a les quals ja està feta la reserva de sòl en el propi Pla.
Estudi econòmic i financer 50 Aprovació definitiva
Aquesta caiguda real, llocs de treball que desapareixen, i potencial, llocs de treball que s’haurien creat segons els supòsits de l’escenari base, d’ocupació suposa que un altre sector creixi per sobre de la mitjana generant una ocupació per sobre de la inicialment estimada. El sector triat és el de l’hostaleria, donat que el seu dinamisme en els darrers anys l’ha convertit en un dels motors de l’economia de la comarca, aportant un 16,7% al VAB de la mateixa.
Taula 3.2: ALTA RIBAGORÇA Escenari Base (EB) 2001/2010 1,25% Taxa de creixement anual dels ocupats en cada sector 2011/2026 1,00% Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 122 100 279 212 850 Ocupats 2026 160 131 367 278 1.118 Nous LTL EB 38 31 88 66 268
Escenari 1 (E1) Hipòtesis Agricultura El 2026 representa el 2% dels ocupats Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 122 100 279 212 850 Ocupats 2026 43 131 367 395 1.118 Nous LTL E1 -79 31 88 183 268
Nous LTL EB 38 31 88 66 268 Nous LTL -117 0 0 117 0 reassignats Font: elaboració pròpia.
Un resultat positiu d’aquest Escenari base es dóna en el sector industrial. La indústria, creixent al mateix ritme que la resta de l’economia de la regió, presenta uns requeriments de sòl industrial de poc més de 6 hectàrees, quantitat molt per sota de la previsió de reserva de sòl realitzada pel planejament per aquesta mena d’activitat.
Habitatges a l'Alta Ribagorça 5.000 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Habitatges Totals Habitatges Principals Habitatges max
Estudi econòmic i financer 51 Aprovació definitiva
També es pot ressaltar la sostenibilitat pel que fa a la capacitat del territori per absorbir nova construcció. El creixement del sector de la construcció al compàs de l’economia es materialitza en la necessitat de 811 nous habitatges, quantitat que significa un 33,79% de la reserva de sòl feta pel planejament per aquesta activitat. El fet de mantenir-se tant allunyat del llindar de reserva de sòl permet una major flexibilitat del sector que en el cas de l’Alt Urgell. A més a més, el percentatge d’habitatge principal sobre el total creix només un punt percentual des del 53% de l’any 2001 mantenint així l’equilibri entre primera i segona residència.
Pel que fa a l’hostaleria, als 66 nous llocs de treball que crea la pròpia activitat del sector caldrà afegir els 117 ocupats que generen els canvis que l’Escenari 1 introdueix en el sector agrari. Finalment, el sector haurà de donar resposta a un increment de 183 nous ocupats per l’horitzó 2026. A fi d’assignar-los entre les diferents activitats es suposa que un 75% es dedicarà a restauració i un 25% a hotels, càmpings i altres. Dins d’aquest darrer grup, un 80 % ho farà a hotels i un 20% a càmpings.
El resultat final en termes de necessitat de sòl per a la branca d’activitat d’hostaleria són, per una banda, la construcció de 3 hotels, amb una mitjana de 100 places cadascun. Per l’altra, una superfície que amb prou feines arriba a l’hectàrea de sòl per a la construcció de càmpings a fi de permetre el creixement estimat en nombre d’ocupats pel sector.
El darrer sector que es ressenya és el de la resta serveis (sense hostaleria) que des de les 850 persones que ocupa l’any 2001 creix fins a les 1.118 pel 2026. Aquest sector no té unes necessitats específiques de sòl donat que habitualment situa la seva activitat en edificacions amb usos mixtes.
Per concloure, es pot observar que a mesura que es produeix la davallada d’ocupats en el sector agrari, aquesta s’acompanya d’un increment per sobre de la mitjana de l’ocupació del sector hostaler. D’altra banda, la indústria i la construcció creixen al mateix ritme que la resta de l’economia en termes d’ocupació.
Evolució de l'ocupació a l'Alta Ribagorça 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Indústria Construcció Hostaleria Agricultura
Cerdanya
El cas de la Cerdanya també s’ajusta a una taxa de creixement anual dels ocupats a cada un dels sectors segons la mitjana de Catalunya. Tanmateix, l’escenari inicialment suposat, Escenari base, evidencia que a més a més del problema recurrent en el sector primari n’apareix un de nou, motivat per les tensions existents en el sector de la construcció. Es fa, per tant, necessària una proposta alternativa, Escenari 2, que faci més exigent el control sobre
Estudi econòmic i financer 52 Aprovació definitiva aquest darrer. Els resultats més significatius en l’exercici de prospectiva estan recollits a la Taula 3.3.
El sector agrícola continua generant uns nivells d’ocupació difícilment acceptables, donades les tendències observades en els anys 90 a la comarca. Durant aquest període, el pes de l’ocupació ha caigut pràcticament sis punts percentuals fins al 7,68% l’any 2001. Mantenir aquest percentatge els següents vint-i-cinc anys suposaria generar 175 nous llocs de treball en el sector. Si, per altra banda, es suposa una evolució en la que el pes de l’ocupació en agricultura pel 2026 convergeix cap a un 2%, la xifra d’ocupats minva fins a assolir una ratio més d’acord amb economies de regions europees similars.
Taula 3.3: CERDANYA Escenari Base (EB) 2001/2010 1,25% Taxa de creixement anual dels ocupats en cada sector 2011/2026 1,00% Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 559 595 1.633 825 3.622 Ocupats 2026 734 782 2.146 1.084 4.761 Nous LTL EB 175 187 513 259 1.139
Escenari 1 (E1) Hipòtesis Agricultura representa el 2% dels ocupats el 2026 Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 559 595 1.633 825 3.622 Ocupats 2026 191 782 2.146 1.627 4.761 Nous LTL E1 -368 187 513 802 1.139
Nous LTL EB 175 187 513 259 1.139 Nous LTL -543 0 0 543 0 reassignats
Escenari 2 (E2)
Agricultura al 2026 representa el 2% dels ocupats Hipòtesis Es fixa una taxa del 35% d’habitatge principal
Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 559 595 1.633 825 3.622 Ocupats 2026 191 782 962 2.812 4.761 Nous LTL E2 -368 187 -671 1.987 1.139
Nous LTL EB 175 187 513 259 1.139 Nous LTL -543 0 -1.184 1.727 0 reassignats Font: elaboració pròpia.
La davallada motivada pels llocs de treball que desapareixen i aquells que s’haurien generat segons els supòsits de l’escenari base, porta associat el fet que caldrà que un altre sector creixi per sobre de la mitjana. D’aquesta manera, s’aconseguirà equilibrar el resultat final pel conjunt de l’economia de la regió. L’hostaleria, com a segon sector més dinàmic el 2001 amb una aportació al VAB comarcal propera al 16%, s’esdevé en candidat per assumir aquest creixement de l’ocupació per sobre de l’estimat en un principi.
Estudi econòmic i financer 53 Aprovació definitiva
Pel que fa a l’encaix territorial de les conseqüències que se’n deriven del model pel sector industrial no apareixen dificultats. El fet que la indústria creixi al mateix ritme que la resta de l’economia de la regió és perfectament assumible segons les previsions de reserva de sòl que el planejament fa per a la comarca de la Cerdanya. Un requeriment de sòl industrial que no arriba a les 4 hectàrees no hauria de resultar un entrebanc pel desenvolupament futur del sector.
Els veritables problemes apareixen en analitzar l’evolució futura dins el sector de la construcció. Suposant un creixement de l’ocupació segons l’escenari base, Escenari base, els 513 nous llocs de treball localitzats en el sector s’acaben transformant en la construcció de 15.243 nous habitatges, molt per sobre dels 8.985 previstos segons la reserva de sòl feta pel planejament per aquesta activitat. Aquest fet ve acompanyat d’una caiguda molt important en el percentatge d’habitatge principal sobre el total, des del 35% de l’any 2001 fins el 22% de l’any 2026. Mitjançant aquest senzill exercici es pot identificar un dels problemes importants de la comarca, l’important augment de segones residències que, en suposar una construcció en baixes densitats, genera els problemes comentats anteriorment d’una urbanització dispersa23.
Habitatges a la Cerdanya Escenari 1 35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2021 2026
Habitatges Totals Habitatges Principals Habitatges max
Una opció per contenir aquest mercat és la solució proposada en l’Escenari 2, en el qual es tracta de mantenir el pes de l’habitatge principal sobre el total en el 35% de l’any 2001, frenant- se d’aquesta manera el creixement de l’ocupació en el subsector de la nova construcció. Aquesta davallada serà en part reabsorbida per l’hostaleria, com els casos anteriorment comentats pel sector agrari, i en part pel subsector de la construcció dedicat a obra civil i rehabilitació, que continua creixent a la mateixa taxa que la resta d’ocupació de la comarca. Es pot veure com sota aquesta hipòtesi no s’esgoten les previsions realitzades des del planejament, sent només necessari el 41,20% de sòl.
23 Veure l’apartat 1.2.
Estudi econòmic i financer 54 Aprovació definitiva
Habitatges a la Cerdanya Escenari 2 25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Habitatges Totals Habitatges Principals Habitatges max
D’altra banda, l’alleugeriment de tensions en la construcció posa més pressió sobre l’hostaleria. Als 259 nous llocs de treball que genera la pròpia activitat el sector i als 543 ocupats que suposen els canvis que l’Escenari 1 introdueix en el sector agrari, cal afegir ara els 1.185 resultants del canvi de tendència en el sector constructiu. És a dir, el sector haurà de donar cabuda a 1.987 nous llocs de treball en l’horitzó 2026. L’assignació d’aquests entre les diferents activitats és la mateixa que en els casos de l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça: 75% dedicat a restauració i 25% a hotels, càmpings i altres. D’aquest últim grup es repartiran un 80% a hotels i un 20% a càmpings. Aquest canvi a l’alça en l’ocupació es tradueix en una major pressió sobre el territori en matèria de necessitat de sòl per a la branca d’activitat d’hostaleria. Serà necessari construir 28 hotels, d’una grandària mitjana de 100 places, i disposar de poc més de 10 hectàrees de sòl per a la construcció de càmpings i, així, satisfer l’evolució estimada per la demanda de treball.
Evolució de l'ocupació a la Cerdanya 3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Indústria Construcció Hostaleria Agricultura
Estudi econòmic i financer 55 Aprovació definitiva
Pel que fa al sector de la resta serveis (sense hostaleria), té el mateix comportament en qualsevol dels escenaris, fet que implica l’aparició de 1.139 llocs de treball pel conjunt de les branques d’activitat que agrupa.
Si es fa una anàlisi temporal del procés es pot veure com es donen en paral·lel una davallada en les ocupacions de l’agricultura i la construcció, sectors afectats per les restriccions, i l’increment d’ocupació de l’hostaleria. Com és lògic, els sectors que creixen al mateix ritme que la resta de l’economia en termes d’ocupació segueixen una evolució uniforme al llarg del temps.
Pallars Jussà
En aquesta comarca també es manté una taxa de creixement de l’ocupació igual a la mitjana de Catalunya, és a dir, un 1,25% els primers quinquennis i un 1% els següents. Amb aquests supòsits, es comprova que el creixement de l’agricultura no s’ajusta a la tendència observada en aquest sector els últims anys i, per tant, es suposa que al final del període (2026) el pes de la seva ocupació suposarà un 4% del total. Així, el sector decreix a una taxa del –4,36% del 2001 al 2006 i del –3,49% del 2007 al 2026, i el número total d’ocupats a reassignar al sector de l’hostaleria es de 673.
Pel que fa a la indústria, amb la taxa de creixement dels ocupats que es proposa (igual a la mitjana de Catalunya), una edificabilitat del 0,4, i suposant que un ocupat necessita 80m2 de sostre, la necessitat de sòl industrial per a l’any 2026 es xifra en unes 3,3 hectàrees, xifra totalment compatible amb el planejament.
Taula 3.4: PALLARS JUSSÀ Escenari Base (EB) 2001/2010 1.25% Taxa de creixement anual dels ocupats en cada sector 2011/2026 1,00% Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 720 525 730 345 2.732 Ocupats 2026 947 690 960 454 3.591 Nous LTL EB 227 165 230 109 859
Escenari 1 (E1) Hipòtesis Agricultura al 2026 representa el 4% dels ocupats Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 720 525 733 345 2.732 Ocupats 2026 270 690 963 1.127 3.591 Nous LTL E1 -450 165 230 782 859
Nous LTL EB 227 165 230 109 859 Nous LTL -676 0 0 676 0 reassignats Font: elaboració pròpia.
En la construcció, per la seva part, amb els supòsits del model d’un augment igual a la mitjana, s’obté un nombre total d’habitatges al 2026 que entra dintre dels marges plantejats pel Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran, ja que arriba al 29,15% del potencial de planejament, amb una xifra de 2.276 habitatges nous a construir. No obstant, la majoria d’aquests habitatges es destinarien a habitatge secundari, ja que el percentatge d’habitatges principals cau del 49% l’any 2001 al 29% a l’any 2026.
Estudi econòmic i financer 56 Aprovació definitiva
Per analitzar les necessitats de sòl de la branca d’activitat de l’hostaleria s’han de tenir en compte els supòsits inicials (Escenari base), que serveixen de punt de referència a l’hora de proposar modificacions. Com ja s’ha comentat anteriorment, en aquest escenari base es preveu que tots els sectors de l’economia creixen a la mateixa taxa i que es manté l’estructura productiva del any 2001. En el cas present, només s’ha modificat l’escenari base pel sector de l’agricultura, el que implica que hi ha 676 treballadors de més per assignar a l’hostaleria, que és un sector motor de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran ja que als últims anys va se el sector amb el creixement més fort de la comarca del Pallars Jussà.
Amb els supòsits referents al sector de l’hostaleria, és a dir, que el 75% dels seus treballadors es dediquen a la restauració, el 25% restant a hotels, càmpings i altres i que, dintre d’aquests, es repartiran en un 80% a hotels i en un 20% a càmpings, s’obté que el número d’hotels necessaris és d’11 (amb 100 places de mitjana), i que es necessitaran gairebé 4 hectàrees de sòl per a càmpings.
Habitatges al Pallars Jussà 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Habitatge Max Habitatge Principal Habitatge Total
Respecte el sector serveis sense hostaleria, es considera que no genera necessitats específiques de sòl, donat que s’acostuma a instal·lar en altres edificacions24. A més, no és un sector amb efectes d’arrossegament, sinó que més aviat lliga la seva evolució al ritme de la resta de l’economia. Per tant, el creixement de la seva ocupació al Pallars Jussà és el mateix que el de l’ocupació total (1,25% els primers quinquennis i 1% els restants).
24 Excepció feta de les activitats logístiques per a les quals ja està feta la reserva de sòl en el propi Pla.
Estudi econòmic i financer 57 Aprovació definitiva
Evolució de l'ocupació al Pallars Jussà 1.200
1.000
800
600
400
200
0 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Agricultura Construcció Hostaleria Indústria
Pallars Sobirà
En el Pallars Sobirà, com a comarca pirenaica d’alta muntanya, el pes en termes d’ocupats de l’agricultura serà del 2% l’any 2026. Això suposa una taxa de decreixement del –5,90% els 10 primers anys, i del –4,72% els anys següents. En comparació amb els 388 ocupats del escenari base, s’obtindrien uns 78 nous ocupats en aquest sector, el que significa la reassiganció cap al sector motor de l’hostaleria de 310 ocupats.
Taula 3.5: PALLARS SOBIRÀ Escenari Base (EB) 2001/2010 1,25% Taxa de creixement anual dels ocupats en cada sector 2011/2026 1,00% Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 295 236 484 427 1.498 Ocupats 2026 388 310 637 561 1.970 Nous LTL EB 93 74 153 134 472
Escenari 1 (E1) Hipòtesis Agricultura al 2026 representa el 2% dels ocupats Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 295 236 484 427 1.498 Ocupats 2026 78 310 637 871 1.970 Nous LTL E1 -217 74 153 444 472
Nous LTL EB 93 74 153 134 472 Nous LTL -310 0 0 310 0 reassignats Font: elaboració pròpia.
Les necessitats de sòl industrial a l’horitzó 2026 no són molt importants, ja que només caldrien 1,5 hectàrees per assegurar el desenvolupament futur del sector industrial, és a dir, per tenir espai suficient per als nous treballadors d’aquest sector que creix a la mateixa taxa que el
Estudi econòmic i financer 58 Aprovació definitiva conjunt de l’economia. Aquestes necessitats són plenament compatibles amb les previsions del Pla.
Pel que fa a la construcció, amb els supòsits del model s’obté un nombre total d’habitatges el 2026 que entra dintre dels marges plantejats pel Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran, ja que suposa un 53,84% del potencial de planejament, amb 3.381 habitatges per construir. El percentatge d’habitatges principal no cau tan fortament com a la comarca del Pallars Jussà, tot i que baixa de pràcticament el 50% de l’any 2001 al 36% de l’any 2026.
El sector de l’hostaleria, que com s’ha comentat repetidament ha estat el principal motor de l’economia d’aquestes comarques els darrers anys, creix en l’escenari base a la mateixa taxa que el conjunt de l’economia. Però, a més, ha d’absorbir els treballadors provinents de sectors en declivi, o acotats per la no sostenibilitat d’un creixement a les taxes actuals. En el cas d’aquesta comarca, només s’ha modificat l’escenari base pel sector de l’agricultura, ja que, com s’ha comentat més amunt, es preveu que el pes d’aquest sector en termes d’ocupats serà del 2% l’any 2026. El creixement de l’escenari base del propi sector més els reassignats de l’agricultura suposen 810 treballadors més en l’hostaleria l’any 2026.
Amb els supòsits generals referits al sector hostaler, s’obté que el número d’hotels necessaris serà de 6, i es necessitaran 2,27 hectàrees per a càmpings. Per la resta dels serveis (bàsicament botigues i oficines), que creix com el total de l’ocupació, es considera que no genera necessitats específiques de sòl donat que s’acostuma a instal·lar en edificacions ja construïdes o en les de nova construcció.
Habitatges al Pallars Sobirà 12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0 2001 2006 2011 2016 2021 2026
Habitatge Max Habitatge Principal Habitatge Total
Finalment, l’evolució de l’ocupació en l’Escenari 1 seria la que s’observa en el següent gràfic, on l'agricultura experimenta un descens a partir de l’any 2001, l’hostaleria creix més que la resta dels sectors pels treballadors que incorpora de l'agricultura, i els altres sectors creixen a la mateixa taxa que el conjunt de l'economia.
Estudi econòmic i financer 59 Aprovació definitiva
Evolució de l'ocupació al Pallars Sobirà 1.000
800
600
400
200
0 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Agricultura Construcció Hostaleria Indústria
Val d’Aran
El pes en termes d’ocupats a l’agricultura a la Val d’Aran haurà de ser d’un 2% el 2026, ja que es tracta d’una comarca pirenaica d’alta muntanya. Això suposa una taxa de creixement del 0,66% els deu primers anys, i del 0,53% als anys següents. En comparació amb els 124 ocupats de l’escenari base, s’obtindrien uns 109 ocupats, el que significa que s’hauran de reassignar cap al sector motor de l’hostaleria uns 15 ocupats.
Les necessitats de sòl industrial a l’horitzó 2026 es xifren en un 1,21 hectàrees, dada completament compatible amb les previsions del Pla, que permetrà mantenir l’ocupació industrial i assegurar, així, un desenvolupament econòmicament sostenible d’aquest sector.
A la Val d’Aran, la construcció va experimentar una veritable explosió en els darrers anys, tant en termes de VAB com en termes d’ocupats. Al seguir l’escenari de base, és a dir, suposant la mateixa productivitat (nous habitatges per treballador) actual, la xifra obtinguda de nova construcció es disparà i superà de lluny el potencial de planejament del Pla. Sota aquest supòsit, es construirien 6.189 habitatges, quan només és possible construir-ne 2.100, i la proporció d’habitatges principals baixaria al 31%.
Un dels primers exercicis que es fa per aquesta comarca, és mantenir el percentatge d’habitatges principals a partir de l’any 2001 al 36%, com en el cas de la Cerdanya. Tenint en compte que el número d’habitatges principals es una dada fixa, ja que prové de l’avaluació socio-demogràfica inclosa a la Memòria del Pla, s’obtindrà el número total d’habitatges. Al contrari del que passava a la Cerdanya, en aquest cas el nombre d’habitatges també supera el límit del potencial de planejament, ja que s’arribaria a un 206,8% del potencial.
Cal, per tant, un altre exercici que faci compatible el creixement de l’ocupació a la construcció, és a dir, el manteniment de l’activitat en aquest sector amb les propostes del Pla. Per tant, es suposa que a l’any 2026 s’hauria esgotat el potencial de planejament, amb la construcció de 2.100 nous habitatges. El que cal veure ara és si la caiguda experimentada per l’ocupació en aquest sector (400 treballadors) pot ser absorbida per l’hostaleria o si, a contrari, les noves necessitats de sòl d’aquesta branca són incompatibles amb un creixement econòmic sostenible.
Els nous llocs de treball a l’hostaleria sota l’escenari 2 seran la suma dels 400 ocupats que venen de la construcció, com a conseqüència de les reduccions que s’imposen en el creixement dels nous habitatges, més els 15 que provenen de l’agricultura i els 252 que es
Estudi econòmic i financer 60 Aprovació definitiva crearien en el propi sector de l’hostaleria sota l’escenari base, és a dir, es crearan en total 667 nous llocs de treball (veure Taula 3.6).
Taula 3.6: VAL D’ARAN Escenari base (EB) 2001/2010 1,25% Taxa de creixement anual dels ocupats en cada sector 2011/2026 1,00% Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 94 193 653 801 2.363 Ocupats 2026 124 253 859 1.053 3.107 Nous LTL EB 30 60 206 252 744
Escenari 1 (E1) Hipòtesis Agricultura al 2026 representa el 2% dels ocupats Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 94 193 653 801 2.363 Ocupats 2026 109 253 859 1.068 3.107 Nous LTL E1 15 60 206 267 744
Nous LTL EB 30 60 206 252 744 Nous LTL -15 0 0 15 0 reassignats
Escenari 2 (E2)
Agricultura al 2026 representa el 2% dels ocupats Hipòtesis Tot el potencial de planejament està construït al 2026
Agricultura Indústria Construcció Hostaleria Altres serveis Ocupats 2001 94 193 653 801 2.363 Ocupats 2026 109 253 459 1.468 3.107 Nous LTL E2 15 60 -194 667 744
Nous LTL EB 30 60 206 252 744 Nous LTL -15 0 -400 414 0 reassignats Font: elaboració pròpia.
Sota els supòsits que s’utilitzen en aquest informe per convertir els nous llocs de treball a l’hostaleria en requeriments de sòl, s’obté que el número d’hotels necessaris per un creixement econòmic sostenible a la Val d’Aran és de 9, amb una grandària mitjana de 100 places, i es necessitaran 3,4 hectàrees de sòl per a càmpings. Aquestes xifres són fàcilment assumibles per una economia com l’aranesa, on el sector turístic ha estat el determinant des de ja fa algunes dècades.
Estudi econòmic i financer 61 Aprovació definitiva
Habitatges a la Val d'Aran Escenari 1 14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Habitatges Totals Habitatges Principals Habitatges max
Respecte al sector serveis, sense tenir en compte l’hostaleria, es considera que no genera necessitats específiques de sòl donat que s’acostuma a instal·lar en altres edificacions ja existents on en les de nova construcció. A més, aquest és un sector molt lligat a d’altres sectors econòmics, com ara la indústria (serveis a les empreses, transports, serveis financers, etc.), o a nuclis de població (comerç, ensenyament, sanitat, etc.), i amb pocs efectes d’arrossegament.
Habitatges a la Val d'Aran Escenari 2 12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Habitatges total Habitatges Principals Habitatges max
Finalment, l’evolució de l’ocupació sectorial mostra la terciarització de la comarca, amb un creixement de l’ocupació en l’hostaleria per sobre de la resta de sectors i una davallada de l’agricultura i de la construcció. Aquesta proposta de nova estructura productiva de la Val d’Aran al 2026 està més propera a les tendències que s’observen a d’altres regions europees de muntanya.
Estudi econòmic i financer 62 Aprovació definitiva
Evollució de l'ocupació a la Val d'Aran 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0 2001 2006 2011 2016 2021 2026 Agricultura Construcció Hostaleria Indústria
Estudi econòmic i financer 63 Aprovació definitiva
4. EL COST DE LES ACTUACIONS TERRITORIALS PRIORITÀRIES
4.1. Introducció
En aquest apartat es comenten les inversions públiques associades al Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, així com el seu finançament que correspondrà, fonamentalment, a la Generalitat de Catalunya a través dels diferents departaments i al Ministeri de Foment del govern central pel que fa a infraestructures de la seva competència.
La inversió pública, especialment la dedicada a infraestructures de comunicació, és fonamental per garantir el desenvolupament econòmic de qualsevol territori, ja que facilita el moviment de mercaderies i treballadors. A més, tota inversió pública, però encara més l’associada al planejament territorial, té un efecte de catalitzador de projectes d’iniciativa privada que esdevenen més rendibles amb la millora de l’estoc de capital d’una determinada àrea. De totes maneres, aquest estudi prescindeix de la valoració i anàlisi de la inversió privada, donades les dificultats que presenta a l’hora de la seva quantificació, i es centra en especificar el cost de les actuacions prioritàries que s’hauran de finançar amb diners públics.
D’altra banda, cal assenyalar que en aquesta anàlisi no s’ha establert la distribució anual de la inversió per a cada una de les actuacions, sinó que s’ha optat per reflectir el seu cost total en el període de vigència del Pla (2006-2026), donat que l’important d’una actuació és que s’executi dins d’aquest període i no tant quanta despesa suposa cada any. A més, no és fàcil programar amb encert una inversió en una anualitat determinada, ja que sovint les restriccions pressupostàries conjunturals o els canvis de prioritats alteren les actuacions i la inversió que s’hi destina, fet que es reflectiria de manera negativa si el seguiment de la implementació del Pla es fonamentés en la comparació de la despesa programada en un any concret i l’efectivament realitzada.
Aquest apartat s’estructura de la següent manera: primer, es detalla la inversió destinada a infraestructures de comunicació, la part més important tant quantitativament com pels seus efectes sobre l’economia. A continuació, es comenten les inversions públiques destinades a desenvolupaments urbanístics, que es concreten en polítiques d’habitatge protegit i de promoció d’activitats econòmiques relacionades amb el turisme, així com les destinades a la protecció dels espais oberts i el paisatge. Finalment, s’analitza la coherència financera del conjunt d’actuacions, és a dir, si l’evolució econòmica possibilita la generació dels recursos suficients per finançar les necessitats d’inversió que comporta el Pla.
4.2. Infraestructures de comunicació
El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran preveu una sèrie d’actuacions en infrastructures de comunicació, pel període 2006-2026, que inclouen la construcció i millora de carreteres, de ferrocarrils, d’àrees logístiques i d’aeroports. El finançament d’aquestes actuacions es reparteix entre el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, tenint en compte la titularitat de les infrastructures i la col·laboració entre administracions.
Les dues taules següents resumeixen les diferents actuacions per comarca del Pla Territorial, indicant també la inversió prevista. La Taula 4.1 mostra les inversions segons tipus d’actuació i la Taula 4.2 descriu més específicament les actuacions per comarca i qui en realitza el finançament.
La inversió total prevista al Pla pel període esmentat es situa en gairebé 645 milions d’euros. Destaquen sobretot les actuacions de tipus viari, que representen un 87% del total i de les que es beneficien totes les comarques de l’àmbit, seguides per les ferroviàries, que afecten les comarques de la Cerdanya i el Pallars Jussà. Cal destacar també les inversions aeroportuàries a les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Jussà, que denoten l’interès per donar major importància a aquest tipus d’infrastructures de comunicacions a l’àmbit de l’Alt Pirineu i
Estudi econòmic i financer 64 Aprovació definitiva
Aran. Per últim, a l’Alt Urgell es preveu, aprofitant l’efecte de la seva proximitat a Andorra, la realització d’una àrea logística, entesa com a aparcament de vehicles pesats, que doni suport a les activitats de transport de mercaderies.
Taula 4.1: INVERSIONS PREVISTES SEGONS TIPUS D’ACTUACIÓ (2006-2026) Milions d’euros Viàries Ferroviàries Aeroportuàries Logístiques Total Alt Urgell 116,71 - 12,81 0,81 130,33 Alta Ribagorça 135,59 - - - 135,59
Cerdanya 83,96 40,01 1,11 - 125,08 Pallars Jussà 116,37 24,51 2,25 - 143,13 Pallars Sobirà 53,58 - - - 53,58
Val d'Aran 57,16 - - - 57,16
Total APiA 563,38 64,52 16,17 0,81 644,88 % APiA 87,36% 10,00% 2,51% 0,13% 100,00% Font: elaboració pròpia.
La Taula 4.2 fa una descripció més detallada de les actuacions i el finançament. Gran part de la inversió està destinada a l’eix viari pirinenc, que afecta principalment al Pallars Jussà i a l’Alta Ribagorça, suposant 111,9 milions d’euros en la primera comarca i 135,6 en la segona. Degut a la titularitat de la infraestructura, és el Ministeri de Foment qui finança la major part d’aquesta actuació, i aquelles que en les altres comarques també corresponen a aquest eix que ha de millorar substancialment les comunicacions transversals dins de l’àmbit. D’altra banda, el Ministeri de Foment també s’encarregarà de les millores de la carretera nacional 152 i del ferrocarril de Ripoll a Puigcerdà, així com del condicionament de l’aeròdrom de l’Alt Urgell per que es converteixi en el futur aeroport regional de l’Alt Pirineu i Andorra.
La millora d’eixos viaris ja existents, com el del Segre amb quasi 93 milions d’euros, o el del Llobregat amb 58 milions d’euros, són les actuacions més importants a càrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que també s’encarregarà de les millores en la línia ferroviàries de Lleida a la Pobla, i que suposa una inversió de 24,5 milions d’euros. Altres actuacions a destacar són els condicionaments de la C-13 (quasi 9 milions d’euros entre el tram del Pallars Sobirà i el del Pallars Jussà) i la C-28 a l’Alt Urgell, així com el condicionament de l’aeròdrom de la Cerdanya i la construcció del del Pallars Jussà.
Cal esmentar, també, que hi ha tres corredors ferroviaris, La Pobla-Esterri, La Pobla-La Seu i Puigcerdà-La Seu, dels quals s’està estudiant a fons la seva viabilitat econòmica, ja que suposarien una inversió mínima total de 3.000 milions d’euros, gairebé cinc vegades tota la inversió del Pla en infraestructures.
Totes aquestes actuacions suposen una millora de la permeabilitat del Pirineu i, per tant, de la seva accessibilitat, i demostra també una aposta per la millora de les comunicacions amb transport públic, concretament en ferrocarril. Tot això permet acostar-se més a una xarxa integrada, multimodal i transversal, que concep les infraestructures d’una manera més global.
Estudi econòmic i financer 65 Aprovació definitiva
Taula 4.2: PLA TERRITORIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN. ACTUACIONS PROPOSADES Comarca Actuació Inversió (M€) Finançament* Alt Urgell Eix del Segre 92,83 Variant d'Oliana 7,50 Variant / soterrament d'Organyà 3,25 Desdoblament Pla de Sant Tirs - Anserall 48,90 DPTOP Variant Coll de Nargó 15,88 Condicionament congost de Tresponts 11,30 Construcció trams d'avançament 6,00 C-26 DPTOP Tram Alt Urgell (Ogern) 9,48 Aeroport de la Seu 12,81 MFOM Àrea logística Urgellet (1 Ha) 0,81 DPTOP Eix pirinenc MFOM Condicionament port del Cantó 14,40 Alta Ribagorça Eix Comiols - Perves - Aran (conté trams de l'eix pirinenc i l'eix occidental) 135,59 Nova via Sopeira - Vilaller 59,00 MFOM Condicionament Xerrallo -Pont de Suert 56,47 Variant del Pont de Suert 14,13 Variant de Vilaller 6,00 Cerdanya Reserva eix del Llobregat 58,42 Desdoblament túnel del Cadí - Urús 4,16 Variant d'Urús 7,65 DPTOP Desdoblament C-662 Urús - Puigcerdà 29,51 Variant de Puigcerdà 17,10 N-152 Ripoll - Puigcerdà 25,54 Tram cerdà túnel de Toses 7,20 MFOM Nou traçat túnel - el Vilar d'Urtx 18,34 Millora tren Ripoll - Puigcerdà 40,01 MFOM Aeròdrom de la Cerdanya 1,11 DPTOP Pallars Jussà Millora tren Lleida - la Pobla 24,51 DPTOP C-13 DPTOP Condicionament pantà de Terradets 4,50 Eix Comiols - Perves - Aran (conté trams de l'eix pirinenc) 111,87 DPTOP / MFOM Comiols - Tremp (Comiols) 63,82 DPTOP Variant de Tremp 11,16 Variant Oest de la Pobla de Segur 8,59 Variant Nord de la Pobla de Segur 10,75 MFOM Variant de Senterada (oest i nord) 17,55 Aeròdrom de Tremp 2,25 DPTOP Pallars Sobirà Eix pirinenc 25,93 Variant de Gerri de la Sal 11,53 MFOM Condicionament port del Cantó 14,40 C-13 DPTOP Variant d'Esterri d'Àneu 4,25 C-28 DPTOP Condicionament Esterri - refugi de les Ares 23,40 Val d'Aran Eix occidental 46,75 Variant Sud de Vielha 11,88 Variant Nord de Vielha 19,25 MFOM Variant de Les 5,50 Variant de Bossòst 4,13 Construcció trams d'avançament 6,00 C-28 10,41 Variant de Salardú 5,25 DPTOP Variant d'Arties 2,75 Travesseres de Betren, Escunhau i Casarillh 2,41 TOTAL INVERSIÓ (M€) 644,879 *Finançament: DPTOP (Departament de Política territorial i Obres Públiques), MFOM (Ministerio de Fomento) Estudi econòmic i financer 66 Aprovació definitiva
A continuació, es realitza una comparació de la inversió en infraestructures prevista en el Pla de l’Alt Pirineu i Aran amb la realitzada en períodes anteriors. L’anuari estadístic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques proporciona una sèrie històrica per comarques de les inversions generals realitzades per aquest departament des de l’any 1991 fins al 2001, últim any pel qual es disposa d’informació territorialitzada. Aquestes dades també estan desagregades per organismes responsables, el que ha permès descomptar la inversió no destinada específicament a infraestructures de comunicació. No es poden incloure a l’anàlisi les dades d’inversió del Ministeri de Foment al no estar desagregades per comarques.
D’altra banda, cal esmentar que s’utilitza la informació corresponent a deu anys (1991-2001) per dues raons. La primera és que, com s’ha comentat anteriorment, les dades d’inversió per dur a terme les actuacions previstes en el Pla s’han comptabilitzat globalment, és a dir, pel total del període. La segona raó es basa en l’anàlisi de l’evolució anual de la inversió pública en infraestructures que, a vegades, presenta un augment considerable en un any com a conseqüència d’una actuació concreta i important en un territori determinat25. Aquest fet pot distorsionar, en certa manera, la comparació amb altres anys, mentre que la utilització de dades d’un període superior a l’anual ajuden a evitar aquest problema.
Així, a la Taula 4.3 es poden veure les dades d’inversió en infraestructures de comunicació en un període recent, 1991-2001, i el d’aplicació del Pla, 2006-2026, dividit aquest últim en dues dècades per facilitar la comparació, és a dir, suposant que la meitat de la inversió prevista es farà entre el 2006 i el 2016 i la segona durant la dècada següent. Per tenir una estimació del VAB als anys vinents, se li ha aplicat una taxa de creixement real del 3% del 2006 al 2016 i del 2% del 2016 al 202626.
Taula 4.3: INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ
1991-2001 2006-2016 2016-2026
Total (milers d’euros) 75.518 153.477 153.478
Per càpita (euros) 1.153,3 2.130,3 1,982,1
% sobre el VAB 0,6% 1,01% 0,8%
Font: elaboració pròpia en base a dades del Departament de Política Territorial i Obres Publiques. Dades en euros constants del 2005.
Es veu clarament que les inversions en infraestructures de les dues dècades de vigència del Pla estaran molt per sobre de les inversions ja realitzades en el període 1991-2001, tot i la certa frenada durant el segon període. Al fer una mitjana de les dues dècades, s’obté que les inversions en infraestructures de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran suposaran un 0,91% del seu VAB (aproximadament el mateix percentatge que té el VAB de l’Alt Pirineu i Aran sobre el català), i una inversió per càpita de 2.056,2 euros. És a dir, comparant amb el període anterior, el pes de la inversió en infraestructures en el VAB augmentarà un 50%, mentre que la inversió per càpita ho farà en un 78,5%.
A l’incloure la part finançada per l’Estat espanyol a través del Ministeri de Foment, que representa una mica més de la meitat de la inversió total prevista a l’Alt Pirineu i Aran, l’import de la inversió en infraestructures de comunicació al Pla és de 644,88 milions d’euros. Si es comparà aquesta xifra amb el VAB acumulat del període 2006-2026, les inversions públiques en infraestructures representen l’1,6% del VAB.
25 Per exemple, les inversions en el tren d’alta velocitat. 26 Dades de previsió de creixement del PIB del Pla d’Infraestructura de Tranports de Catalunya, 2005.
Estudi econòmic i financer 67 Aprovació definitiva
4.3. Desenvolupament urbanístic
El desenvolupament urbanístic associat al Pla inclou tant actuacions de creixement urbanístic o de reforma, com actuacions en àrees d’activitat econòmica. Evidentment, la majoria d’aquestes actuacions, com per exemple les promocions d’habitatge, suposaran una inversió de caràcter eminentment privat, la qual, com s’ha comentat anteriorment, no es quantifica en aquest estudi. De totes maneres, el paper del sector públic també és important en aquest tipus d’actuacions, i es pot materialitzar o bé a través de la provisió de sòl urbanitzat per a les promocions de nova construcció, o de les polítiques públiques sectorials, com ara les que fan referència a actuacions en habitatge públic o de promoció d’activitat econòmica, especialment de la construcció d’infraestructures hoteleres.
Actuacions en habitatge públic
En base a les previsions efectuades en els escenaris sobre l’evolució del sector de la construcció a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, es pot establir el nombre total d’habitatges que s’hauran de construir en el període de vigència del Pla. A partir d’aquest nombre, i tenint en compte que un 20% del total d’habitatges construïts són de promoció pública, s’ha establert el nombre màxim d’habitatges protegits que s’hauria de construir en aquest àmbit territorial i la despesa que suposaria per a la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades es refereixen exclusivament a la inversió pública en habitatge protegit, sense que això impliqui en cap moment cap consideració ni previsió sobre el mercat de l’habitatge lliure.
La Taula 4.4 mostra el nombre màxim d’habitatges de protecció pública que es poden arribar a construir a cada comarca de l’àmbit, així com la inversió que hauria de fer la Generalitat de Catalunya per assolir-ho. Per tal de valorar la despesa pública en habitatge protegit, s’ha considerat l’import dels ajuts de finançament protegit en el Pla de l’habitatge 2002-2005 i el nombre d’habitatges de protecció pública per trobar la despesa pública per habitatge i, així, saber la quantitat total per comarca.
Taula 4.4: HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICA A L’ALT PIRINEU I ARAN Pes habitatges públics sobre Nombre d’habitatges Import (milions €) principals Alt Urgell 770 61,01 36% Alta Ribagorça 162 12,85 34% Cerdanya 740 58,63 57% Pallars Jussà 455 - - Pallars Sobirà 507 40,18 97% Val d'Aran 378 29,95 24% Total 3.182 202,63 68% Font: elaboració pròpia en base a dades del DPTOP.
Com es pot observar, suposant la construcció de 3.182 nous habitatges protegits a tot l’àmbit, el cost final d’aquesta actuació seria de poc més de 202 milions d’euros. D’aquesta quantitat, la Generalitat en recuperaria una bona part a través de la venda dels habitatges i només els ajuts a habitatges protegits en règim especial, que representen un part molt petita, serien a fons perdut27.
Fent una ràpida lectura per comarca, és a l’Alt Urgell on la inversió pública en aquest sentit seria superior, seguida de la Cerdanya i el Pallars Sobirà. En aquesta última comarca, però, els escenaris demogràfics suposen un creixement molt petit dels habitatges principals, el que fa que el nombre de protegits superi en un 29% el total de principals a final del període, si se’n
27 En el Pla de l’habitatge 2002-2005 els habitatges en règim especial suposaven un 7,7% del total d’habitatges protegits, i l’import dels ajuts a aquest tipus d’habitatge un 5,2% del total.
Estudi econòmic i financer 68 Aprovació definitiva construeixen un 20% del total de nous habitatges. Com tots els habitatges protegits han de ser necessàriament primeres residències, el nombre total d’habitatges de protecció pública al Pallars Sobirà s’acota fins a un 97% dels principals, el que suposaria la construcció d’uns 500 pisos protegits. Menció apart mereix el cas del Pallars Jussà, comarca on els escenaris demogràfics fan que el buidatge de pisos per mortaldat sigui superior a les necessitats per emancipació, el que fa que el percentatge d’habitatges principals sobre els totals disminueixi considerablement en el període d’aplicació del Pla. Per tant, s’ha considerat que en aquesta comarca no serà necessària la construcció de pisos en règim de protecció pública.
Actuacions públiques per fomentar la construcció d’hotels
Una de les propostes realitzades des del planejament consisteix en transformar l’economia de l’Alt Pirineu i Aran aprofitant el paper motor del sector de l’hostaleria. En el marc d’afavorir aquest procés s’enquadraria la iniciativa pública d’un Pla d’hotels que, sense substituir la promoció privada, actuaria com a catalitzador del mateix. L’actuació del sector públic tindria com a objectiu dinamitzar l’activitat del sector a fi d’incentivar la creació dels nous llocs de treball que el canvi d’una estructura productiva no tant basada en la construcció de segones residències demanda.
El Pla d’hotels consistiria, en un primer pas, a buscar les localitzacions idònies i preparar el sòl per la seva urbanització per desprès cedir l’espai a un operador privat a fi que aquest s’encarregués de la construcció i explotació del complex durant un període de temps finit, vint anys en aquest cas, a canvi d’una determinada quota. D’aquesta manera, la titularitat del sòl continuaria essent pública, tot i que es faria una concessió per a l’explotació privada de forma que una part del benefici de l’operador es destinés a compensar la inversió inicial realitzada per la Generalitat.
En primer lloc, cal diferenciar la inversió inicial en funció de la seva font de finançament. D’una banda, el capital privat es destinaria a la construcció del complex hoteler. Els supòsits que es prenen per avaluar els costos fixos inicials associats són una grandària mitjana de 50 m2 per habitació, corresponent una meitat a sostre i l’altra a l’assignació d’espais comuns, un cost de construcció de 1.000 euros per m2 i un percentatge d’habitacions dobles del 90%. Cal recordar, també, que en l’apartat anterior s’ha suposat que el número mitjà de places per hotel és de 100. La inversió pública aniria destinada a finançar l’adquisició i condicionament del sòl.
Taula 4.5: INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES HOTELERES Hotels Pla d’hotels
Inversió pública Valor residual del sòl Total Reconvertits (€) (€/ha.)
Alt Urgell 20 14 22.000.000 1.571.429
Alta Ribagorça 3 2 3.100.000 1.550.000
Cerdanya 28 24 37.000.000 1.541.667
Pallars Jussà 11 9 14.000.000 1.555.556 Pallars Sobirà 6 4 6.200.000 1.550.000 Val d’Aran 9 5 7.700.000 1.540.000 Total APiA 77 58 90.000.000 1.551.724 Font: elaboració pròpia.
En segon lloc, s’ha de fer una estimació del benefici anual que se’n deriva de l’activitat hotelera, és a dir, calcular els ingressos i costos anuals d’explotació d’un hotel tipus per tal de generar un flux de caixa durant els vint anys que duraria la concessió. Pel que fa als ingressos, es suposa
Estudi econòmic i financer 69 Aprovació definitiva un ingrés mig per habitació diari de 110 euros28, incloent-hi el 25% d’ingressos complementaris, així com un nivell d’ocupació del 60%29. Cal tenir en compte que s’ha de descomptar un 5% als ingressos bruts en base a les comissions suportades pels cobraments realitzats emprant targetes de crèdit. Respecte als costos, aquests representen habitualment un 60-68% sobre els ingressos totals. En el cas de l’Alt Pirineu i Aran es pren el valor mig, un 64%.
La rendibilitat privada de la inversió, sense tenir en compte el component públic fix inicial, seria lleugerament superior al 15,5%. Tenint en compte que per aquest tipus d’operacions el retorn s’acostuma a situar en una forquilla del 10-14% i prenent el seu valor mig com a marc de referència, es pot concloure que l’operador privat està rebent un benefici extraordinari al voltant del 3,5%. Aquesta prima és el que es reemborsarà a la Generalitat per tal de compensar la seva participació en la despesa inicial, significant una recuperació d’aproximadament un 36,5% del capital invertit per posar en marxa tot el procés.
Un aspecte important a tenir en compte és la competitivitat de l’operació hotelera si es fes sobre sòl urbanitzable. A fi d’avaluar-la s’ha calculat el valor residual per hectàrea de sòl tenint en compte que un hotel de cent places ocupa en termes mitjans una superfície d’una hectàrea. Com es pot veure a la Taula 4.5, aquest és superior als 1.512.810 euros resultants d’una operació de vint habitatges, que ocuparien el mateix espai, a qualsevol de les comarques de la regió. La inversió total requerida de 90 milions d’euros no es faria de forma íntegra en un mateix moment, sinó que s’aprofitaria el flux financer de retorn des dels operadors privats, que es situaria per sobre dels 33 milions, per disminuir l’impacte inicial sobre els comptes públics. Si, per contra, l’operació es fes sobre un altre tipus de sòl, aquests 33 milions seria la quantitat total que hauria d’invertir la Generalitat. En aquest cas, el valor residual del sòl per hectàrea seria de 565.517 euros.
La presència de l’administració pública en un procés de reconversió com el proposat, basat en la construcció de nombrosos complexes hotelers, és adient donat que es difícil pensar que aquest es pugui dur a terme de manera immediata només a partir de la iniciativa privada.
4.4. Protecció dels espais oberts i del paisatge
Es comenta a continuació la valoració econòmica de les actuacions del Pla, finançades amb recursos públics, referents a la restauració i millora del paisatge i a actuacions de gestió i manteniment dels espais naturals.
Una de les principals premisses per al planejament i ordenació dels espais oberts és la necessitat de revalorització del sòl no urbanitzable. L’abandonament de l’activitat agro-forestal i l’absència de noves funcions per a l’espai no construït, obliguen a assumir una protecció activa del sòl no urbanitzable. Aquesta protecció, aparentment costosa en termes dels recursos financers que se li han de dedicar, no ho és tant si es té en compta que la protecció dels espais oberts és fonamental per evitar erosionar de manera substancial la capacitat competitiva de les zones turístiques i per aspirar en el futur a un turisme de major qualitat. El futur econòmic de l’àmbit estarà necessàriament lligat al turisme, a l’igual que ha succeït en altres zones de muntanya europees i, per tant, és imperatiu protegir la matèria primera essencial del sector turístic: el paisatge natural i els espais oberts.
La pràctica totalitat de l’àmbit (99,4%) té la condició urbanística de sòl no urbanitzable i el planejament urbanístic, en els municipis que en tenen, li atorga diferents restriccions i graus de protecció. En aquest sentit, la legislació sectorial defineix diferents figures de protecció territorial per a la preservació de la biodiversitat i els valors naturals que hostatja. Concretament, la Llei 12/1985 ordena el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN), i crea quatre modalitats d’espais naturals de protecció especial (ENPE) amb criteris de protecció més restrictius pel seu alt valor científic, ecològic, cultural, educatiu,
28 Elaboració pròpia basada en dades de l’INE i en l’informe “Indicadores económicos de la industria hotelera española”, Ernst&Young. 29 Dades de l’INE per a Catalunya de l’any 2004.
Estudi econòmic i financer 70 Aprovació definitiva paisatgístic i/o recreatiu: els parcs nacionals, els paratges naturals d’interès nacional (no se n’ha declarat cap a l’Alt Pirineu i Aran), els parcs naturals i les reserves naturals integrals i parcials. Aquests dos últims conceptes conformen el que s'ha denominat “altres ENPEs”.
Per altra banda, la Directiva 92/43/CEE de la Unió Europea crea la Xarxa d’Espais Natura 2000 (XN2000) per a la conservació dels hàbitats naturals, i per garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE. Cal esmentar que aquesta Directiva també preveu el cofinançament entre la UE i els estats membres per garantir la conservació dels hàbitats i les espècies prioritaris. En aquests moments, a l’Alt Pirineu i Aran, la superfície total de PEIN + XN2000 representa el 40,9% del territori, mentre que a Catalunya, el percentatge és del 25,9%.
Així mateix, cada tipus de protecció té associat un cost diferent, segons es mostra en la Taula 4.6. Aquests costos inclouen tota la gestió, és a dir, la inversió, el manteniment, la despesa corrent i de personal destinat als espais (excepte el personal de Serveis Centrals i el dels Serveis Territorials). Per tant, multiplicant el cost anual associat a cada tipus de protecció per les hectàrees corresponents, s’obté el cost total anual, que multiplicat per 20 anys proporciona una xifra aproximada de quant costarà la protecció dels espais oberts i del paisatge prevista pel Pla, que ascendeix a 635 milions d’euros30.
Taula 4.6: COST ANUAL DE CONSERVACIÓ DELS ESPAIS OBERTS A L’ALT PIRINEU I ARAN Hectàrees Cost per hectàrea Cost total anual (€) (milers €) ENPE Parcs Nacionals 13.901 90 1.252,9 Zona d’influència 26.041 90 2.347,1 Altres ENPEs 90.883 165 14.995,7 PEIN + XN2000 105.545 80 8.443,6 Ampliació XN2000 58.900,3 80 4.712,0 Total 295.692 31.785,0 Cost total 2006-2026 63.536,3 Font: elaboració pròpia en base a dades del DMAH.
L'import que més ressalta dins el cost total és l'associat a altres ENPEs, tant per la seva importància en superfície (30% del total de sòl protegit), com pel cost anual per hectàrea associat al manteniment d'aquest tipus de protecció (165 euros). Un altre concepte important correspon al PEIN i Xarxa Natural 2000, principalment pel nombre d'hectàrees que comprèn (56% del total de sòl protegit) i no tant pel cost anual per hectàrea (80 Euros), que és menys de la meitat del que costen els altres ENPEs.
Taula 4.7: COST ANUAL DE CONSERVACIÓ DELS ESPAIS OBERTS PER COMARCA Milers d’euros Alt Urgell Alta Cerdanya Pallars Pallars Val d’Aran Ribagorça Jussà Sobirà Ha Cost Ha Cost Ha Cost Ha Cost Ha Cost Ha Cost ENPE 18.335 3.025 15.612 1.407 9.956 1.643 4.018 366 76.190 11.515 6.714 640 Parcs nals. 8.655 780 5.247 473 Zona infl. 6.957 627 3.966 357 8.864 799 6.255 564 Altres 52 9 62.080 10.243 460 76 PEIN+XN2000 16.305 1.304 3.998 320 10.500 840 39.161 3.133 6.324 506 29.257 2.341 Ampl. XN2000 21.088 1.687 253 20 191 15 16.502 1.320 15.368 1.230 5.497 440 Total 55.728 6.018 19.862 1.747 20.648 2.499 59.681 4.819 97.882 13.283 41.469 3.240 Font: elaboració pròpia en base a dades del DMAH.
30 Les dades de cost per hectàrea dels diferents tipus de sòl protegit corresponen a xifres facilitades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).
Estudi econòmic i financer 71 Aprovació definitiva
Pel que fa a la distribució dels costos per comarca, el Pallars Sobirà és la de més pes (42% del cost total), tant per ser una de les comarques més extensa de l'àmbit com per tenir un alt percentatge de sòl classificat com altres ENPEs (68% del total). Al Pallars Sobirà li segueixen, segons l'ordre d'importància, l’Alt Urgell (19%), el Pallars Jussà (15%), la Val d’Aran (11%), la Cerdanya (8%) i, per últim, l’Alta Ribagorça (5%), la comarca de menor superfície dins de l'àmbit. Cal destacar que la major despesa en parcs nacionals correspon, precisament, a l’Alta Ribagorça, en la qual es situa la major part del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Taula 4.7).
4.5. Marc financer
Per valorar les possibilitats de l’economia per assolir els nivells d’inversió pública en infraestructures necessaris per implementar el Pla, és a dir, per analitzar la coherència financera del conjunt d’actuacions, cal tenir present l’evolució històrica d’algunes variables de l'economia catalana, com ara el PIB, la formació bruta de capital, i la inversió pública, especialment la dedicada a infraestructures.
Segons dades de l’Idescat, el PIB català durant el període 1996-2005 ha mantingut un ritme de creixement acumulat anual del 3,1%, lleugerament inferior a la mitjana espanyola que ha estat del 3,3%. L’evolució interanual per a Catalunya, mostra un creixement significatiu del PIB fins el 1999, any a partir del qual comença una desacceleració del ritme de creixement que s’ha recuperat en els dos últims anys.
Creixement del PIB
4,4% 4,3% 4,2%4,3% 4,0% 3,9%
3,5%3,4% 3,2% 3,3% 2,8% 2,7% 2,7%2,6% 2,4%2,5% 2,4% 2,5% 2,2% 2,2%
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005*
Espanya Catalunya
* Les dades per al 2005 són provisionals.
D’altra banda, segon el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, l’evolució de la formació bruta de capital presenta uns resultats força positius, en especial els dos darrers anys, tant per la continuïtat que experimenta la inversió en construcció com, sobretot, per la represa de la inversió en béns d’equipament31. A més, l'evolució del pes de la formació bruta de capital sobre el PIB a Catalunya mostra una evolució positiva des del 1995, fluctuant entre un 24% i un 26%.
Particularment, a efectes del planejament territorial, és important analitzar com ha evolucionat la inversió pública en infraestructures, que ha tingut un creixement superior al 100% durant el
31 Nota de Conjuntura número 46, octubre de 2005, Departament d’Economia i Finances.
Estudi econòmic i financer 72 Aprovació definitiva període 1999-2003, segons dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i que inclouen tant la despesa realitzada per aquest departament com la del Ministeri de Foment. La inversió pública en infraestructures a Catalunya representa a l’any 2003 un 2% del PIB català, percentatge que ha anat evolucionant a l'alça durant tot el període analitzat32.
Les inversions en infraestructures resulten primordials per a una economia, ja que faciliten el flux de recursos, mercaderies i persones. Estudis empírics referent a aquest tema han obtingut unes taxes de retorn per a la inversió pública en infraestructures que es situen entre el 19% i el 117%. De fet, un estudi realitzat per a Espanya sobre els efectes de la inversió pública en infraestructures sobre l'estructura de costos de les indústries, ha conclòs que aquella és un instrument molt important per millorar la competitivitat a través de la reducció dels costos de producció33. Per tant, la importància de la inversió pública en infraestructures es reforça encara més si es té en compte que l'augment de la competitivitat és un tema preocupant en els últims anys. Espanya, malgrat estar entre les principals economies del món, segueix estancada en el índex de competitivitat que elabora cada any el Fòrum Econòmic Mundial (WEF) i, fins i tot, ha retrocedit sis llocs (fins al 29) en l'última presentació d'aquest índex.
Inversió en infraestructures Percentatge sobre el PIB
2,1%
1, 7 %
1, 4 %
1, 1% 1, 0 %
1999 2000 2001 2002 2003
Si en paral·lel a l’evolució econòmica general, s’analitza l’evolució de la formació bruta de capital i de la inversió pública en el període 1995-2003, s’observa com totes les variables han presentat una evolució positiva en el període considerat. Encara que aquest estudi no inclou les inversions privades en infraestructures, és important assenyalar aquí que aquestes es centren, gairebé exclusivament, en les concessions d’autopistes i que la seva evolució es caracteritza per presentar fortes oscil·lacions interanuals.
Dins de les hipòtesis principals per valorar la disponibilitat de recursos per a inversió en infrastructures econòmiques, es troben les realitzades sobre el creixement futur del PIB. En aquest informe s’utilitzen les previsions del Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya 2005, és a dir, s’adoptà un creixement anual del 3% per al període 2005-2016 i del 2% per al 2016 fins el 2026.
32 Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Inversió en infraestructures a Catalunya. 33 “The effects of Public Infrastructure on the Cost Structure of Spanish Industries” (2001), de C. Aviés, R. Gómez i J. Sánchez a Spanish Economic Review 3, pp. 131–150.
Estudi econòmic i financer 73 Aprovació definitiva
Evolució de la inversió pública, FBK i PIB 20% 18% 16% 14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% 0% -2% 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 -4% -6% -8% -10% *Variació Inv.reals pressupostades a Catalunya Variació FBK Variació PIB preus constants 1995
Per estimar el percentatge del PIB que es destinarà a infraestructures els pròxims anys s’ha procedit de la següent manera. En primer lloc, s’han obtingut les mitjanes del període 2001- 2003, on la inversió es situa en un nivell mitjà-baix, i del període 2002-2003, on el nivell és més elevat. Posteriorment, per obtenir una hipòtesi intermèdia, s’ha estimat un percentatge que és la mitjana de las dues hipòtesis anteriors: 1,82%. Les dades de PIB estan expressades en euros constants de l’any 2001.
Pel que fa al percentatge de fons provinents de la Unió Europea, s’ha optat per un criteri conservador que els sobrevalori, ja que és preferible un biaix a la baixa que un biaix a l'alça. L'elecció d'un criteri conservador es justifica pel fet de que els fons de la UE s'aniran reduint al llarg del període d'estudi. En concret, per obtenir el percentatge que específicament es dedica a infraestructures a Catalunya, s’han pres les dades de fons europeus per a l'eix d'accions número 4, que té com objectiu el desenvolupament de xarxes de comunicació34. A continuació, s’ha suposat que aquests fons es repartirien de manera igualitària per a cadascun dels anys obtenint-se, així, una ràtio de 0,014% al dividir aquesta xifra per la mitjana del PIB per al període considerat.
A la Taula 4.8 es resumeixen els valors finals de recursos disponibles per al període 2001- 2026. De la seva anàlisi es desprèn que les inversions derivades de les propostes del Pla s’ajusten plenament a les possibilitats de l’economia en el període considerat. Finalment, cal ressaltar que la inversió total prevista per a l'Alt Pirineu i Aran representa el 0,9% dels recursos totals disponibles a Catalunya a l'any 2026 i que aquest percentatge coincideix amb la participació del VAB de l'àmbit en el VAB de Catalunya.
34 Les dades s’han obtingut de la part corresponent a Catalunya del document: “Les accions estructurals comunitàries a Espanya i les seves comunitats autònomes 2000-2006”.
Estudi econòmic i financer 74 Aprovació definitiva
Taula 4.8: RECURSOS DISPONIBLES (2001-2026)
Font: elaboració pròpia. Les xifres estan expressades en milions d'euros. 1) Les dades del període 2001-2004 no són previsions sinó a dades reals de l’Idescat. 2) Les dades del període 2001-2003 no són previsions sinó dades reals del Departament de Política Territorial i Obres Públiques referents a la inversió realitzada pel propi departament i pel Ministeri de Foment.
Estudi econòmic i financer 75