Pla Territorial Parcial De L'alt Pirineu I Aran Estudi Econòmic I Financer
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran Estudi econòmic i financer Juliol 2006 Aprovació definitiva Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran Estudi Econòmic i Financer CRÈDITS: Aquest estudi ha estat realitzat per l’Institut d’Estudis Territorials: Directora de programes: Júlia Bosch Director de Planejament: Josep Maria Carrera Equip investigador: Laura Capel François Cougoule Gissel Ferrari Sergi Solanas Estudi econòmic i financer 1 Aprovació definitiva ÍNDEX PRÒLEG.......................................................................................................................................... 3 RESUM .......................................................................................................................................... 4 1. EL PLANEJAMENT TERRITORIAL DES D’UNA PERSPECTIVA ECONÒMICA...................... 11 1.1. Introducció........................................................................................................................... 11 1.2. Coherència entre l’estratègia d’ordenació territorial i el desenvolupament econòmic....... 11 2. ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA PRODUCTIVA............................................................................ 16 2.1. Metodologia i fonts utilitzades............................................................................................. 16 2.2. Catalunya............................................................................................................................ 17 2.3. Alt Pirineu i Aran................................................................................................................. 20 2.4. Alt Urgell.............................................................................................................................. 26 2.5. Alta Ribagorça..................................................................................................................... 28 2.6. Cerdanya............................................................................................................................. 31 2.7. Pallars Jussà....................................................................................................................... 33 2.8. Pallars Sobirà...................................................................................................................... 35 2.9. Val d’Aran............................................................................................................................ 37 3. EFECTE DE LES PROPOSTES DEL PLA SOBRE L’ECONOMIA............................................ 40 3.1. Introducció i metodologia.................................................................................................... 40 3.2. Anàlisi sectorial................................................................................................................... 42 3.3. Anàlisi comarcal.................................................................................................................. 48 4. EL COST DE LES ACTUACIONS TERRITORIALS PRIORITÀRIES......................................... 64 4.1. Introducció........................................................................................................................... 64 4.2. Infraestructures de comunicació......................................................................................... 64 4.3. Desenvolupament urbanístic............................................................................................... 68 4.4. Protecció dels espais oberts i del paisatge......................................................................... 70 4.5. Marc financer...................................................................................................................... 72 Estudi econòmic i financer 2 Aprovació definitiva PRÒLEG El present informe econòmic s’estructura en tres parts ben diferenciades. En la primera part, s’analitza l’estructura productiva de cadascuna de les sis comarques que conformen l’àmbit del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Aquest capítol vol ser una radiografia de la situació actual i de les tendències de futur que es manifesten. En la segona part, s’avalua la incidència de les propostes que formula el Pla territorial sobre els diferents sectors econòmics en l’àmbit d’aquestes mateixes comarques. Com es veurà, el principal eix de reflexió gira al voltant del fet que la construcció, que en aquest territori té una importància molt elevada en l’economia, té un límit i que el sector turístic, si comparem l’Alt Pirineu amb d’altres regions de muntanya europees, encara té un marge de creixement molt gran. En conseqüència, l’informe avalua la viabilitat que part de l’ocupació laboral ara lligada al sector de la construcció pugui transferir-se al sector serveis dins l’escenari temporal del Pla i si les determinacions del Pla ho possibiliten o no. L’informe planteja la seva anàlisi en termes d’hectàrees d’ús industrial, hotels, hectàrees de càmping, etc. que es necessitaran. Cal agafar aquestes xifres amb prudència, com un exercici teòric que busca donar un ordre de magnitud a les necessitats però que pot perfectament tenir una plasmació diferent. Per exemple, determinades hectàrees de càmping són intercanviables, en termes d’ocupació induïda, amb un sol hotel. De la mateixa manera, les hectàrees d’ús industrial necessàries poden ser superiors a les que s’indiquen si es té en compte que també hauran d’encabir activitats del sector de la construcció –molt importants dins l’àmbit– i, fins i tot, del sector serveis. Finalment, en la tercera part, s’analitza el cost de les actuacions territorials prioritàries que proposa el Pla i la viabilitat del seu finançament. Esquemàticament, doncs, les tres principals conclusions de l’informe serien les següents: Conclusió primera. L’estructura productiva de l’Alt Pirineu i Aran es caracteritza per una agricultura encara rellevant, una gran presència de la construcció i un pes dels serveis inferior al d’altres regions europees de muntanya. Per tant, hi ha marge per a una transformació econòmica cap a un model més sostenible, basat en el turisme i no tant en la construcció de segones residències. Conclusió segona. El marc d’actuació previst en el Pla té uns efectes positius sobre el desenvolupament econòmic de l’Alt Pirineu i Aran a mig i llarg termini. Hi ha la reserva d’espai suficient per poder mantenir l’activitat agrícola i industrial, i la previsible expansió dels serveis. Tanmateix, a algunes comarques mantenir el sector de la construcció en els nivells actuals resultaria econòmicament inviable a llarg termini i, per això, es proposa una reconversió, compatible amb les premisses del Pla, que implica acotar el creixement de la construcció i fomentar els serveis, concretament el turisme. Conclusió tercera. Les inversions públiques previstes per desenvolupar el Pla de l’Alt Pirineu i Aran, que augmenten tant en termes per càpita com en percentatge sobre el PIB, són viables econòmicament i possibiliten la transformació econòmica proposada. Estudi econòmic i financer 3 Aprovació definitiva RESUM Estructura productiva ⇒ Les comarques de l’Alt Pirineu i Aran han començat a recuperar població desprès d’un llarg període de pèrdua d’habitants. En els deu anys que van del 1991 al 2001 la població de l’àmbit ha crescut un 5,5%, concentrant-se a les valls, les capitals de comarca i els municipis més turístics. ⇒ Cal destacar que hi ha clares evidències d’envelliment ja que, tot i que la població de 15 a 64 anys creix per sobre la mitjana, el creixement de la de 65 o més anys és de gairebé un 15%, mentre que la de fins a 14 disminueix un 14%. ⇒ Fort dinamisme en la creació d’ocupació ja que la població ocupada resident augmenta en un 23% entre 1991 i 2001. Especialment notori és el creixement, superior al 50%, de l’ocupació femenina. Aquesta millora en el mercat de treball queda reflectida en l’augment de 8 punts de la taxa d’ocupació específica. També han augmentat un 12% els llocs de treball localitzats. ⇒ La bona evolució pel que fa al mercat de treball descansa gairebé en exclusiva sobre el sector turístic i l’activitat constructora, de manera que està sotmès a una certa dependència externa, a una alta estacionalitat i a les variacions del cicle econòmic. ⇒ L’Alt Pirineu i Aran té un mercat de treball autosustentat, ja que els llocs de treball localitzats responen de manera bastant ajustada a la demanda de la seva població (índexs d’autocontenció i autosuficiència elevats). ⇒ A l’Alt Pirineu i Aran hi ha més de 24.000 habitatges principals i 21.300 secundaris. Les segones residències han crescut més d’un 30% en els últims deu anys, i només un de cada tres habitatges està ocupat per gent que resideix a la zona. ⇒ Gran importància de la construcció en els últims anys, gràcies a l’onada inversora en segones residències. Pel que fa a la indústria, les comarques de muntanya estan especialitzades en la producció elèctrica (hidroelèctrica), que ha perdut un significatiu nombre d’ocupats. L’agricultura ha anat perdent pes, però encara es situa per sobre del conjunt català, mentre que els serveis, especialment els relacionats amb el turisme, han evolucionat per sobre de la mitjana catalana. ⇒ El sector serveis és el que contribueix de forma més acusada a l’economia regional. Si s’exceptua el Pallars Jussà, on l’agricultura té un pes molt important, els percentatges dels serveis es situen a l’entorn, per sobre o molt per sobre de Catalunya, i hi destaquen la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya, les comarques més especialitzades en el sector