DOCSLIB.ORG

Tratamiento Y Gestión Colectiva De La Fertilización

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Tratamiento Y Gestión Colectiva De La Fertilización CASOS PRACTICOS DE GESTIÓN Y TRATAMIENTOS DE DEYECCIONES RAMADERAS PLAN DE GESTIÓN CONJUNTO “ADS LES GARRIGUES 2002” UN REFERENTE EXITOSO DE COOPERACIÓN ENTRE GANADEROS, INDUSTRIALES Y AGRICULTORES Mònica Jiménez Delgado Responsable Plan de Gestión Mail: [email protected] ECOFARM 16-18 ABRIL ABRIL 16-18 ECOFARM 2008 Salón EXPOAVIGA Telf: 973.100.505 - 687.939.288 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” INTRODUCCIÓN 1 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” Censo ganado Porcino 2007 Tarragona 8% Barcelona 29% Barcelona Girona Lleida Tarragona Lleida Girona 52% 11% Fuente: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimentación i Acció Rural. Secretaria General MAPA DE CATALUÑA 2 COMARCA DE LES GARRIGUES Habitantes 19.974 (2005) Extensión 799,71 Km2 El olivo es el cultivo más extendido en la comarca. En algunos municipios también es importante la vid, para la producción de cava. En los municipios de Arbeca, Les Borges Blanques, Juneda, y Puiggròs, gracias al Canal de Urgell se cultiva alfalfa, maíz y sobretodo frutales. COMARCA DE LES GARRIGUES Puiggròs Juneda Arbeca Les Borges Blanques 3 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” Cerdos de cebo Cerdas reproductoras COMARCA Lechones Cerdos de 20 a 49 kgde 50 a 79 kg de 80 a 109 kg de >109 kg Machos no han criado han criado TOTAL no cubiertas cubiertas cubiertas criando/reposo ALT CAMP 20065 20148 11504 5573 224 79 649 715 3871 1949 64777 ALT EMPORDÀ 47593 39077 46732 119632 8120 222 648 1785 6526 2934 273269 ALT PENEDÈS 2813 3957 3214 1711 74 11 62 67 542 186 12637 ALT URGELL 10839 8969 6356 5967 40 59 404 442 1940 836 35852 ALTA RIBAGORÇA 50 144 101 124 2 0 0 0 0 0 421 ANOIA 23655 30032 24072 13417 651 95 499 596 4781 1687 99485 BAGES 98407 104124 80704 41980 2262 371 2146 2507 21144 7583 361228 BAIX CAMP 21050 16966 10718 6235 399 103 722 808 4742 2192 63935 BAIX EBRE 16432 17310 11030 4345 238 78 1026 963 3891 2965 58278 BAIX EMPORDÀ 20853 15135 17792 42419 3084 133 354 763 3497 1528 105558 BAIX LLOBREGAT 1393 1847 1713 871 36 8 30 42 286 99 6325 BAIX PENEDÈS 8043 4273 3036 2447 187 51 434 463 2553 1320 22807 BARCELONÈS 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 BERGUEDÀ 62202 77154 57939 30351 2060 231 1250 1606 13271 5003 251067 CERDANYA 1742 1389 1166 1019 2 7 29 123 330 158 5965 CONCA DE BARBERÀ 13519 8493 5309 3633 128 65 467 573 3920 1523 37630 GARRAF 1244 666 581 437 4 5 28 33 252 82 3332 GARRIGUES 69469 67839 50278 50030 193 233 2393 2629 10978 4500 258542 GARROTXA 12196 7976 10276 22698 1388 60 185 518 1848 837 57982 GIRONÈS 20863 10543 13074 29705 1742 83 322 1067 3678 1610 82687 MARESME 5899 4500 3222 1713 141 23 117 167 1458 589 17829 MONTSIÀ 31899 44074 25339 9472 163 56 517 552 3069 1547 116688 NOGUERA 212969 193693 141599 139513 767 918 8252 8849 36143 15285 757988 OSONA 319929 218956 171982 96102 3450 1326 7366 8702 72965 26313 927091 PALLARS JUSSÀ 58281 24521 18041 16151 177 288 2735 3009 12494 5318 141015 PALLARS SOBIRÀ 2242 344 267 217 0 14 111 120 494 196 4005 PLA D'URGELL 80628 97784 71318 72369 336 308 2613 2769 11342 4596 344063 PLA DE L'ESTANY 18257 14441 19632 45609 3000 99 234 710 2526 1112 105620 PRIORAT 3643 4156 2145 1437 33 9 52 68 454 176 12173 RIBERA D'EBRE 12819 12039 6318 4073 78 45 324 387 2372 1000 39455 RIPOLLÈS 2739 2343 3241 7164 427 16 32 54 311 126 16453 SEGARRA 67800 67456 50591 48956 368 278 2401 2635 11272 4802 256559 SEGRIÀ 274610 265471 197695 197278 875 939 10799 11701 45930 19057 1024355 SELVA 11324 4828 6331 11628 536 50 189 572 2074 907 38439 SOLSONÈS 48487 33949 25304 24051 140 225 1942 2121 9061 3695 148975 TARRAGONÈS 3401 4026 2186 1234 57 11 49 55 331 134 11484 TERRA ALTA 13609 16612 9983 3917 102 36 379 402 2117 1172 48329 URGELL 76386 91498 67178 67532 320 250 2485 2694 11027 4497 323867 VALL D'ARAN 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 VALLÈS OCCIDENTAL 9679 11271 8324 4768 288 36 229 234 2033 683 37545 VALLÈS ORIENTAL 45695 30638 23443 13613 505 184 1050 1224 10488 3800 130640 CATALUNYA 1752724 1578644 1209733 1149392 32597 7003 53523 62727 326011 131998 6304351 Censo ganado porcino. Diciembre 2007. Estadísticas ganaderas. Departamento de Agricultura, Alimentación i Acción Rural GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” TRAYECTORIA Y MARCO LEGAL 4 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” CUAL A SIDO NUESTRA TRAYECTORIA -Año 1990, estudio de viabilidad de una Balsa Reguladora -Año 1991, estudio sobre la viabilidad de realizar un Tratamiento Fisicoquímico, que se desestimó debido a que el coste de tratamiento para amortizar el proyecto era de 5 €/m3 -Año 1994, estudio pera valorar la viabilidad de una Planta de Compostage -Año1998, se publica el RD 2818/98, con el que se regula la remuneración de la producción de energía eléctrica en Plantas de Cogeneración. “ADS les Garrigues”, “Institut Català de l’Energia” y Corporación AGE, firman un acuerdo con que se inicia la promoción de Plantas de Tratamiento de Purines, TRACJUSA y VAG, ambas localizadas a la comarca de Les Garrigues. GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” MARCO NORMATIVO PARA EL DESARROLLO SOSTENIBLE DEL SECTOR Según la normativa comunitaria 91/676/CEE y el Real Decreto 261/1996, la Generalitat de Catalunya desarrolló el marco regulador de la gestión de las deyecciones porcinas. De las que cabe destacar Decreto 61/1994, del 22 de febrero, sobre la regulación de las deyecciones ganaderas Decreto 283/1998, del 21 de octubre, de designación de las zonas vulnerables en relación a la contaminación por nitratos producidos por fuentes agrarias Decreto 220/2001, de 1 de agosto, de la gestión de las deyecciones ganaderas que establece para todas las explotaciones ganaderas, la elaboración y aplicación de un Plan de Gestión y el control de estas a través del Libro de Gestión. 5 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” PLAN DE GESTIÓN CONJUNTO GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” PLAN CONJUNTO AGRUPA 167 EXPLOTACIONES con una producción estimada 630.000 m3 de deyecciones anuales, lo que representa 2.182 Tn de nitrógeno PRODUCCIÓN PLAZAS Cerdas con lechones hasta destete 16.498 Lechones de 6-20 Kg 55.977 Cerdas de reposición 2.414 Cerdos de cebo 240.280 Cerdos machos 265 6 PRINCIPALES MUNICIPIOS DEL PLA DE GESTIÓN DE “L’ADS LES GARRIGUES 2002” GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS A “LES GARRIGUES” EL NITROGENO PRODUCIDO SE GESTIONA COMO ABONO ORGÁNICO → Aplicación directa en forma de purín → Aplicación en forma de granulado 7 PLA CONJUNT DE GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES GESTIÓN CONJUNTA DE DEYECCIONES GANADERAS PLANTAS DE TRATAMIENTO DE APLICACIÓN AGRÍCOLA PURINES: 1.290.000 Kg N/any TRACJUSA 438.961 Kg N/año Representa aproximadamente 417.000 VAG 393.859 Kg N/año m3/año Representa un total de 213.543 m3/año PLANTAS DE TRATAMIENTO DE APLICACIÓN AGRÍCOLA PURÍN: 1.290.000 Kg N/año TRACJUSA 438.961 Kg N/año Representa aproximadamente 417.000 m3/año VAG 393.859 Kg N/año TOTAL 832.820 Kg N/año Representa un total de 213.543 m3/año GESTIÓN REALITZADA GESTIÓN POR EL PROPIO REALIZADA POR EL GANADERO SERVECIO TÉCNICO En base a la información DE ADS PROGRAMACIÓN ANUAL DE facilitada por Servicio (Asociación de RECOGIDA DE PURÍN: Técnico del Plan de Gestión Programa elaborado por la Defensa Sanitaria) Universidad de Lleida, que programa la recogida de purín teniendo en Ganadero comunica cuenta: INFORMAR AL SERVICIO mensualmente la oCuota de purín contratada TECNICO DEL PLAN DE cantidad de purín en las Plantas GESTIÓN SOBRE LAS que quiere que le oDistancia APLICACIONES DE PURÍN gestionen oCaracterísticas del purín: EN EL PLAZO DE UN MES densidad, ST y SV. REALIZACIÓN DE APLICACIONES AGRÍCOLAS CON LA CONFORMIDAD DEL AGRICULTOR, TENIENDO EN TRANSPORTISTA RECOGIDA AUTORIZADO CUENTA CODIGO DE BUENAS PRÁCTICAS AGRÍCOLAS DESCARGA CARACTERIZA- Y TOMA DE RECEPCIÓN CIÓN DEL PURÍN MUESTRAS BASE DE DATOS SOBRE UN SISTEMA DE INFORMACIÓ GEOGRÁFICO LIBRO DE GESTIÓN CONJUNTO DE DEYECCIONES GANADERAS 8 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS A “ LES GARRIGUES “ SITUACIÓN ACTUAL DE LA COMARCA: -Se han solucionado los problemas de excedentes -Se ha realizado una mejora importante en la red eléctrica, reduciéndose además las perdidas en la red -Gasificación de pueblos muy pequeños -Mejora de la economía de la comarca -41 puestos de trabajo directos y mas de 60 indirectos - Una inversión de más de 36 millones de € en la comarca GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS A “ LES GARRIGUES “ PUNTOS CLAVES EN LA GESTIÓN: -Implicación de los ganaderos -Gestión se realiza conjuntamente -Banco de tierras conjunto -Coste de gestión es el mismo para todos - Ganaderos tienen asistencia técnica 9 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS A “ LES GARRIGUES “ POSIBLES MEJORAS... -Determinar el valor fertilizante del purín de una manera rápida y precisa -Identificar los diferentes puntos de carga de las explotaciones ganaderas -Crear un banco de tierras estable - Elaborar los planes de abonado a los agricultores GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” Las Plantas de Tratamiento de purines 10 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS A “ LES GARRIGUES “ PLANTAS DE TRATAMIENTO DE PURINES: -Se tiene que valorar esta posibilidad en zonas con una elevada densidad de purines - Tener presente que se trata de una solución “Económica- Ambiental” - Aprovechar la infraestructura que proporciona la existencia de estas plantas para potenciar las diferentes organizaciones que se encargan de la GESTIÓN AGRÍCOLA de las deyecciones ganaderas GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS A “ LES GARRIGUES “ Propuesta de futuro 11 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS A “ LES GARRIGUES “ ENTIDAD DE ASESORAMIENTO INTEGRAL Dar asesoramiento en temas de condicionalidad tanto a los ganaderos que forman parte del Plan de Gestión como a los agricultores de la comarca.
Load more

Recommended publications
  • L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
    L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri­ mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore­ jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal.
    [Show full text]
  • LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra De Turp És Un
    LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra de Turp és un massís calcari al marge esquerre del Segre, a gregal d’Oliana. És límit comarcal i fa de termenal entre diversos municipis: Fígols i Alinyà, Oliana, Coll de Nargó (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès). El punt més alt és Lo Cogulló que gaudeix d’una dilatada perspectiva sobre els Pirineus i Prepirineus. Com altres serralades prepirinenques, mostra formes suaus per la banda septentrional, contraposades a unes parets meridionals abruptes i encinglerades. S’hi pot pujar per migdia, des de Llinars. És el camí més curt. Però també pel nord, des del riu de Perles per on, a banda de més llargària, cal superar un major desnivell. Des de Llinars pel coll de la Coma. Retorn per la carena i les Anoves. Distància 13 km Desnivell acumulat 822 m Nivell de dificultat moderat Data 24 de gener de 2010 Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000) Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=708424 Com que des de Llinars l’excursió resulta curta, us proposo un recorregut més llarg, seguint bona part de la carena de la serra i baixant a Sant Joan de les Anoves. Vaig realitzar aquest itinerari amb l’UEC Anoia, guiats per en Josep Baldelló, que l’havia fet abans juntament amb el Peio Marsol, seguint una ressenya de la col·lecció Llibre de Motxilla. No té cap pas problemàtic però, malgrat la curta llargària, cal emprar-hi bona estona perquè transita sense camí per un sotabosc molt dens.
    [Show full text]
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • Consells Comarcals I Cultura. El Consell Comarcal Del Berguedà
    Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà © Diputació de Barcelona Novembre de 2019 Impressió: Departament de Reproducció Gràca de la Diputació de Barcelona Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Index pàg. 1. Introducció 3 1.1. Marc general i objectius 3 2. Marc conceptual 5 3. Els consells comarcals i la cultura 11 3.1. Marc competencial 11 3.2. El servei de cultura en els consells comarcals de Catalunya 13 4. El Berguedà: diagnosi 17 4.1. Territori i context socioeconòmic 17 4.2. Territori i cultura 25 4.2.1. Elements patrimonials 25 4.2.2. Equipaments socioculturals 30 4.2.3. Principals activitats culturals i calendari festiu 39 4.2.4. Agents i recursos 43 5. El Consell Comarcal del Berguedà 51 5.1. La intervenció actual en cultura 51 5.2. Plans i accions estratègiques de caràcter cultural amb la participació del Consell Comarcal del Berguedà 55 5.3. El paper de la cultura en l’oferta de l’Oficina de Turisme del Berguedà 57 6. Proposta d’estructura estratègica 2020 - 2025 59 6.1. Principis bàsics que han de definir les polítiques culturals del Consell Comarcal del Berguedà 59 6.2. Estructura bàsica sobre la que fonamentar les polítiques públiques del Consell Comarcal del Berguedà 61 7. Línies i accions a desenvolupar dels quatre àmbits d’acció cultural 69 7.1. Dinamització de l’activitat cultural 70 7.1.1. Suport a les activitats de caràcter municipal 70 7.1.2.
    [Show full text]
  • L'alt Urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'ALT URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Carreu-Sant Corneli Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Prada-Castellàs Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra del Verd Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres del Cadí-el Moixeró Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres d'Odèn-Port del Comte Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Alt Pirineu Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Beneïdor Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra d'Aubenç i Roc de Cogul Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Ribera Salada Diverses poblacions NATURA/AIGUA/TERMAL Aigües termals Pont de Bar NATURA/AIGUA Riu Segre i afluents Diverses poblacions NATURA/AIGUA Parc del Valira La Seu d'Urgell NATURA/AIGUA Platja fluvial d'Ogern Bassella NATURA/AIGUA Pantà d'Oliana Oliana NATURA/AIGUA Embassament de Rialb Oliana i Bassella NATURA/AIGUA Riu de Reixà Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Flor Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Mora Comtal Oliana NATURA/AIGUA Segla del Molí Oliana NATURA / AIGUA Cua de l'Embassament d'Oliana Coll de Nargó, Fígols i Alinyà NATURA/AIGUA Basses del Codó Coll de Nargó NATURA/AIGUA Font Freda Coll de Nargó NATURA/ARBRES CENTENARIS Boix de Boscalt
    [Show full text]
  • FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA Resum
    FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA resum www.aralleida.cat 2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2020 França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 13 14 Bossòst Arres França Val d'Aran Bagnères-de-Luchon Vilamós Es Bòrdes Era Garona Bagergue Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua Alòs d’Isil Baquèira Vall d’Àneu Arties Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu Esterri d'Àneu PARC NATURAL Pantà de la Tavascan DE L'ALT PIRINEU Torrassa Vall de Cardós La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri PARC NACIONAL Espot de Cardós Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí La Noguera Ribagorçana Vall de Boí Barruera Taüll Pallars Tírvia Toulouse Alta Farrera Vilaller 3 4 Capdella Sobirà Llavorsí Andorra Llívia Ribagorça Cerdanya Perpinyà Benasc/ Rialp Andorra 5 6 Guils de Benasque El Pont Cerdanya Vall Fosca Llessui de Suert Les Valls Bolvir Puigcerdà Torre de Sort de Valira Capdella Ger Sarroca La Seu Lles de Alp Cerdanya Prullans Isòvol Fontanals de Bellera El Pont La Pobleta Baix Pallars d'Urgell Estamariu de Cerdanya de Bellveí de Bar Das Soriguera Prats i Sansor Pantà d'Escales Arsèguel Bellver Urús Montellà de Gerri Alàs i Riu de Senterada de la Sal i Martinet Cerdanya Estany de Montferrer Cerc Cava Cerdanya Montcortés i Castellbó Túnel del Cadí Ripoll Ribera PARC NATURAL Les Valls d’Aguilar d’Urgellet DEL CADÍ-MOIXERÓ El Segre El SERRA DEL CADÍ Berga La Pobla de Segur La Noguera Pallaresa Cabó Alt UrgellLa Vansa 7 8 Conca i Fórnols Gósol Salàs de de Dalt Josa
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • 1 / 11 Ponència Tècnica De La Comissió Territorial D
    PONÈNCIA TÈCNICA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE LLEIDA Ordre del dia de la sessió del 19 de març de 2014 Número: 2/2014 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior, si escau. INFORMES PER AL PROCEDIMENT D'AVALUACIÓ AMBIENTAL Comarca Alt Urgell 2. Josa i Tuixén 2014 / 053020 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament a l'àmbit de Les Llagunes PLANEJAMENT Comarca Garrigues 3. Juneda 2012 / 048843 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal als sectors PMU 3 i PMU 4 Comarca Pallars Sobirà 4. Esterri d'Àneu 2013 / 052523 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal dotació d'aparcament, nombre de plantes i errades al Catàleg de béns protegits Comarca Pla d'Urgell 5. Golmés 2013 / 052448 / L Modificació del Pla especial urbanístic línia 110 kV Mollerussa-Tàrrega que afecta el traçat corresponent al polígon 1, parcelles 41, 42, 107, 113, 121, 129 i 9004 Comarca Segrià 6. Aitona 2014 / 052822 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament de l'àmbit de la zona 5 1 / 11 7. Alcarràs 2013 / 052705 / L Modificació núm. 3 del Pla d'ordenació urbanística municipal, adaptació normativa del sòl no urbanitzable 8. Alpicat 2013 / 052147 / L Tercera modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal de correcció dels articles 138, 139 i 140 de les Normes urbanístiques en referència a l'ús esportiu, industrial categoria primera i segona, recreatiu i espectacles a les zones d'edificació amb claus 3, 4 i 5 9. La Portella 2013 / 052006 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament per l'ajust de límits del carrer Montsec 10.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • A Partir Del Següent Des De La Data De Publicació D’Aquest Anunci O Persones Expressament Delegades Per Això
    24 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA NÚM. 82 18 DE JUNY 2005 a partir del següent des de la data de publicació d’aquest anunci o persones expressament delegades per això. Si aquest és en el Butlletí Oficial de la Província dissabte o festiu la presentació de pliques finalitzarà a la mateixa b) Oficina de presentació: Registre general hora del següent hàbil. c) Òrgan davant el qual es reclama: Ple de l’Ajuntament De quedar deserta aquesta subhasta, es celebrarà una segona, En el supòsit que no es presenti cap reclamació, el pressupost es amb les mateixes condicions onze dies desprès de l’anterior considerarà definitivament aprovat. sense necessitat de nova informació pública. Tuixent, 6 de juny de 2005 Les despeses de publicació de l’anunci aniran a càrrec de L’alcalde, Josep Pallerola i Porta l’adjudicatari. Tuixent, 6 de juny de 2005 L’alcalde, Josep Pallerola Porta AJUNTAMENT DE JOSA I TUIXENT EDICTE 5013 Aprovat per l’Ajuntament de Josa i Tuixent i EMD de Josa de AJUNTAMENT DE JUNEDA Cadí, els plecs de condicions econòmico administratives, que EDICTE 4955 hauran de regir per les subhastes de fusta corresponent a l’any Per decret de l’Alcaldia de data 9 de juny de 2005 es va aprovar 2005, en les forests de la pertinença d’aquest Ajuntament i Entitat inicialment el Pla Parcial Sector de sòl urbanitzable delimitat de respectivament: número 84 del catàleg del CUP de la província, caràcter industrial (Sud-I-Carretera de Torregrossa), i anomenat Plana Fenerals i Clot de l’Arp i número 104 del catàleg simultàniament el projecte d’urbanització comprès en l’àmbit del CUP de la província, anomenat Catarro, que han estat d’actuació.
    [Show full text]
  • Un Total De 15 Estacions De Les Línies R12 I R13-R14
    Comunicat de premsa La integració tarifària a la Rodalia de Lleida comença aquest dilluns amb descomptes de fins al 87% respecte el preu del bitllet senzill S’aplicarà a tots els serveis regionals de la demarcació, és a dir, un total de 15 estacions de les línies R12 i R13-R14 Comprenen els serveis que connecten Lleida amb Anglesola, Artesa de Lleida, Bell-lloc d'Urgell, Bellpuig, Castellnou de Seana, Cervera, Golmés, Juneda, la Floresta, les Borges Blanques, Mollerussa, Puigverd de Lleida, Sant Guim de Freixenet, Tàrrega i Vinaixa La integració facilitarà fins a tres transbordaments (tren, bus interurbà i bus urbà) usant el mateix títol de transport i sense cap cost afegit Aquest dilluns, 16 de març, s’implanta la integració tarifària a la Rodalia de Lleida, el que suposarà que els usuaris podran viatjar amb bus i tren usant un sol títol de transport i a un preu entre un 39% i un 87% més barat que el del bitllet senzill de tren, en funció del títol i del trajecte. Quedaran integrades les 15 estacions dels serveis de regionals de les línies R12, entre Sant Guim de Freixenet i Lleida-Pirineus, i R13-R14, des de Vinaixa fins a Lleida. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 4 Comunicat de premsa La Rodalia de Lleida està concebuda com un sistema combinat de bus+tren. Al desembre ja es va posar en funcionament el bus exprés entre Cervera i Lleida, amb un balanç de 13.671 usuaris el primer mes.
    [Show full text]