Gran Teatre d^l Lieeii

llIJUUUI/iii

fli prigg)niero Siior Angelica

Temporada Liceu 0 Barcelona 1415 0 Gran Teatre del Liceu ,5 ^eí- ^ II Il barbiere di Siviglia prigioniero / Suor Augelica GinachinoKossiiii Setembre 2014 14, 16, 18, 19, 20, 22, 23 i 25 Luigi Dallapiccola / Giaconio Pucciui

La Traviata II prigioniero Opera en un pròleg i un acte. Llibret i música de Luigi Dallapiccola Suor Angelica Opera en un acte. Llibret de Giovacchino Forzano. Música de Giacomo Puccini (iiuseppeVerdi Octubre 2014 14, 15, 17, 18, 20, 21, 23. 24, 26, 28 i 29 Julio! 2015 8, 9, 11. 12, 14, 15. 17 i 18 II prigioniero: 50 min. • Entreacte; 30 min. • Suor Angelica: 55 min. Arabella Durada total aprox: 2 hores i 25 minuts RicliardSlraiiss Divendres, 4 de juliol de 2014 Novembre 2014 17, 20, 23, 26 i 29

María Stuarda IL PRIGIONIERO Suor Dolcina Assistent del vestuari CaetanoDonizeüi Olatz Lluna Albert Desembre 2014 19, 21, 23, 27, 29 í 30 La mare Gorrotxategi Gener 2015 2, 3, 7, 8 i 10 Jeanne-Michèle Charbonnet La germana infermera Coproducció Anna lobelia Gran Teatre Una voce in off / El presoner del Liceu i Teatro Real (Madrid) La voix humaine levgueni Nikitin Dues almoinares Sandra Ferrández i {II prigioniero producció original XavicrMontsalvalpe / FraiicisFoiücnc El carceller / El gran inquisidor Gener 2015 18, 20 i 22 de l'Opéra National de Paris) Robert Brubaker Inés Moraleda Norma Sacerdots La novicia ORQUESTRA SIMFÒNICA I VincenzoBellini Albert Casals i Antoni Marsol Raquel Lucena Febrer 20158, 9, 11, 12, 14, 15i 17 Semperoper Ballett COR DEL GRAN TEATRE DEL Una vetllada amb William Forsythe Les converses Febrer 2015 20 i 21 LICEU del nihelnníi Mariel Fontes i Siegfried L'anell Ballet Nacional de SUOR ANGELICA Direcció del Cor HichanlWagiier España Sorolla Eun Kyung Park Març2015 11, 13, 15, 17, 19, 21 i 23 Suor Angelica José Luis Basso Juliol 2015 23, 24, 25 I 26 Cristina Pasaroiu Assistent a la direcció musical ™ Tristan und Isolde CONCERTS I RECITALS EL PETIT LICEU Direcció musical La princesa, tia d'Angelica Gueràssim Voronkov RichardWajfncr Concert Jordi Savall La petita Flauta Màgica Març 2015 18 Edmon Colomer Octubre 2014 16 Octubre 2014 18 126 Dolora Zajick Assistents musicals Cicle Beethoven El Superbarber de Sevilla Direcció d'escena La Setena / L'Emperador Novembre 2014 16 L'abadessa Mark Hastings, Véronique Carmen Octubre 2014 25 La casa flotant Gemma Coma-Alabert Lluís Pasqual Werkié, Conxita Garcia, CcorgcsBlzel La Novena Febrer 2015 14 i 15 Abril 2015 17, 20, 23, 26 i 29 | Maig 2015 2 Novembre 2014 27 128 Vanessa Garcia, Jaume Tribó Guillem Teli La Escenografia La Cinquena / Egmont germana zeladora Febrer 2015 28 Concertino Març 2015 27 Paco Azorín ■emiá amcer! Març 2015 1 Marina Rodríguez-Cusí 1 due Foscari, Concert Natalie Dessay Cantant amb el Cor Kai Gleusteen ( Novembre 2014 22 Vestuari iiiiM'ppcVerdi Març2015 7 i8 La mestra de les novícies Abril 2015 30 1 Maig 2015 3 Concert Nadal al Liceu Els músics de Bremen Isidre Prunes Sobretituiat Desembre 2014 20 i 21 Itxaro Mentxaka Maig 2015 23124 Falla / Brahms A L'Auditori Glòria Nogué Cosí fan tutte Suor Genovieffa Il·luminació Gener 2015 16,17 i 18 Anabel Alenda Video de temporada Pascal Mérat WolfgangAniadcusMozarI Recital Simon Keenlyside Auxiliadora Toledano Maig 2015 20, 21, 22. 24, 26, 27, 28, 29 i 30 Gener 2015 21 Assistent de la direcció Concert Final Concurs VENDA Suor Osmina Don "Francesc Viñas» liceubarcelona.cat d'escena Pasquale Gener 2015 23 i 25 App del Liceu Angèlica Prats (iaelanol)oni/et(l Recital Andreas Scholl Taquilla Leo Castaldi Juny 2015 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25. 26 i 27 Tel. 93 485 99 13 Febrer 2015 10 Recital Philippe Jaroussky Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Març 2015 25 (iran Teatre del Li

II prigioniero va ser estrenada el 1950 al Teatro Comunale de Florència (la RAI l'oferí el 1949 en versió radiofònica) i aquesta temporada s'estrena al Gran Teatre del Liceu.

L'acció se situa a Saragossa, al segle XVI, en temps de la revolta de Flandes sota el domini de Felip II. El pròleg ens presenta el terrible somni que té cada dia la mare del presoner de la Inquisició, que veu la faç del rei Felip transformar-se en la mort. El presoner, ja dins l'únic acte de l'òpera, confia a la mare la seva primera il·lusió de llibertat, perquè el carceller li tia dit «germà». Després aquest li ha fet saber que la rebel·lió dels flamencs pot fer caure el monarca absolut. Li deixa la porta oberta i el presoner s'evadeix, tot evitant els cruels executors, a més d'escoltar les campanes de Gant, símbol d'esperança. Fora de la presó, en uns bells jardins, quan ja es creu lliure, apareix el Gran Inquisidor -el mateix personatge que interpreta el carceller-, que el condueix a la foguera. El veritable suplici ha estat el suplici de l'esperança.

Suor Angelica, estrenada el 1918 al Metropolitan Opera House de Nova York, forma part, amb II tabarro i Gianni Schicchi, d'// tríttico, conjunt de tres òperes relativament breus.

L'acció transcorre en un convent italià de la fi del segle XVII. Després d'una sèrie d'escenes de la vida quotidiana del convent, de to amable, sabem que Suor Angelica, que afirma no tenir cap desig, fa set anys que va ser internada, probablement com a càstig, per la seva noble família. Aquesta aparent serenitat es veu torbada per la visita de la princesa, tia seva, vella dama que amb Una opera jazz fredor li demana que signi una renúncia d'herència a favor de la seva germana. Quan Angelica vol per com saber notícies del fill que va tenir fa set anys i que li va ser arrabassat, i que és la causa de la seva Coneguda àries tan cèlebres Summertime, arriba la producció de la Cape Town clausura, li diu sense cap pietat que fa dos anys que està mort. Angelica, destrossada, utilitza els Opera Company. Una òpera amb tocs de jazz i gospel. Obra del genial George seus coneixements botànics i prepara unes herbes verinoses que inhala. En adonar-se, però, que el Gershwin és l'òpera més representada als Estats Units en la seva història. Va ser suïcidi ès un greu pecat, implora pietat a la Verge, que apareix, miraculosament, amb un infant que representada al Liceu per darrera vegada el 1982. apropa, amb un gest dolç, a la moribunda.

Beneficia't d'un descompte: Teresa Lloret 1. A través del web www.liceubarcelona.cat. En el moment de la compra, tria el descompte i introdueix el codi promocional JAZZOPERA 2. A les taquilles del Teatre, presentant aquest cupó 150/0 Promoció limitada a la disponibilitat i en tot cas fins el 19 de juliol de 2014. El descompte de del 15% s'aplicarà sobre cada localitat. Les zones 6, 7 i 8 queden excloses de la promoció. descompte I per la compra de cada localitat El descompte no és acumulable sobre una mateixa localitat ni aplicable a d'altres promo¬ cions. Vàlid exclusivament per a les funcions de l'òpera Porgy & Bess. Patronat de la Fundació Comissió Executiva

President d'Honor Vocals representants de l'Ajuntament President Director general Artur Mas i Gavarró de Barcelona Joaquim Molins i Amat Boger Guasch i Soler Jatime Ciurana i Ijlevadot

President del Patronat Marta Clari i Padrós Vocals representants de la Generalitat Secretari Joaquim Molins i Amat de Catalunya Jaume Solé i Janer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Ferran Masearell i Canalda Vicepresident primer Joan Carles Garcia Cañizares Pilar Pifarré i Matas Ferran Masearell i Canalda Vocals representants de la Societat Vocals representants del Ministerio de Educación,

Vicepresident segon del Gran Teatre del Liceu Cultura y Deporte José Maria I^assalle Rtiiz Manuel Bertrand i Vergés Miguel Ángel Becio Crespo Manuel Busquet Arrufat Antonio Carde llerce Vicepresident tercer Javier Coll Olalla Xavier Trias i Vidal de Llobatera José Maria Coronas i Cuinart Vocals representants de l'Ajuntament Águeda Viñamata y de Urruella de Barcelona Vicepresident quart Jaume Ciitrana i Llevadot Salvador Esteve i Figtieras Vocals representants del Consell de Mecenatge Marta Clari i Padrós Pablo Cigüela Ibáñez Vocals representants de la Generalitat Carlos López Blanco Vocal representant de la Diputació de Barcelona de Catalunya Leopoldo Bodés i Castañé Joan Carles Garcia Cañizares Josep M. Busqtiets i Galera Josep Vilarasati i Salat Pilar Fernández i Bozal Vocals representants de la Societat Pilar Pifarré i Matas Director general del Gran Teatre del Liceu Manuel Bertrand i Versés Jordi Sellas i Ferrés Boger Ctiasch i Soler O Javier Coll Olalla

Vocals representants del Ministerio Secretari Vocals de Educación, Cultura y Deporte Jaume Solé i Janer representants del Consell de Mecenatge Santiago Fisas Ayxelà Josep Vilarasau i Salat Francisco Gatidier Fargas Pablo Cigüela Ibáñez Miguel Ángel Becio Crespo Santiago de Torres i Sanahuja Il prigioniero

Opera en un pròleg i un acte Llibret i música de Luigi Dallapiccola. basada en La torture par Vespérance d'Auguste Villiers de FIsle-Adam La légende d'Ulenspiegel et de Larnme Goedzak de Charles de Coster.

Estrenada el 20 de maig de 1950 al Teatro Comnnale de Florencia. Estrena al Cran Teatre del Liceu

Suor Angelica

Opera en un acte Liiiiret de Giovacchino Forzano. Música de Giacomo Puccini.

Estrenada el 14 de desembre de 1918 al .Metropolitan Opera House de Nova York. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre de 1948.

Diumenge, 22 de juny de 2014, 17.00 h, torn T Dimecres, 25 de juny de 2014, 20.00 h, torn D Divendres, 27 de juny de 2014, 20.00 h, torn C Dimarts, 1 de juliol de 2014, 20.00 h, torn B Divendres, 4 de juliol de 2014, 20.00 h, torn E

www.liceubarcelona.cat Liceu is fes..,,a 13/14 Gràcies per fer-ho possible

Patrocinadors

SSSmSS ®amni^Jr'UPUP·· ^fundació puig LOEWEFUNDACIÓN indra Ltty«<}>ft»toni/toe9i««oaliança

El Petit Liceu ® SSfLaí lian® 0« AES

Protectors

Abantia Chocolat Factory Fluid ra Laboratorios Ordesa Aena Coca-Cola Fundació Catalunya- Metalquimia Almirall Control Demeter La Pedrera Nationale Suisse Allianz Seguros Euromadi Grup Peralada Vueling Baker & McKenzie Ferroser GVC-Gaesco BASF Fíate Assegurances Klein

Col·laboradors

Altair Management Cofely Grup TCB Port de Barcelona Consultants Eurofragance Illy Caffè Sogeur Banco Mediolanum Freixenet Lactaiis Sumarroca Bon Preu Genebre-Hobby Flower MRW Catalana Occident GFT Pepsico i

Benefactors

Carlos Abril Guzmán Clavel Francisco A. Granero Maria Reig Macià Alavedra Josep M. Corrales Manuel Grau Francisco Reynés Salvador Alemany Manuel Crehuet Calamanda Grifoll Miquel Roca Maria Bagués Josep Cusí Maria Guasch Josep Sabé Josep Balcells Antoni Esteve José Manuel Mas Francisco Salamero Joaquim Barraquer Magda Ferrer-Dalmau Josep Milian Maria Soldevila Núria Basí Maria Font de Carulla José M. Mohedano Jordi Soler Manuel Bertran Mercedes Fuster Carmen Molins Karen Swenson Manuel Bertrand José Gabeiras Eulàlia Molins Ernestina Torelló Agustí Bou José Luís Galí Joan Molins Joan Uriach Carmen Boqueras Francisco Gaudier Josep Ignasi Molins Marta Uriach Cucha Cabané Lluís M. Ginjaume Pau Molins Josep Vilarasau Joan Camprubí Ezequiel Giró Josep Oliu Maria Vilardell t M. Carmen Cañardo Jaume Graell Sergio Oliveró Salvador Viñas / Index

10 Repartiment

13 English Synopsis 20 Resum argumentai IIprigionie.ro 20 Resum argtiment al Suor Angelica 48 Operes a la recerca d'una llibertat perduda

70 Dallapiccola i Puccini en relació amb Schonberg 94 biografies

108 Enregistraments

110 Cronologia liceista 113 Elibret II prigioniero 131 Llibret Suor Angelica Il prigioniero 11 prigioniero / Snor Angelica

La mare Jeanne-Michèle Charbonnet Direcció musical Edmon Colomer Direcció d'escena Lluís Pasqual El presoner levgueni Nlkltin Escenografia Paco Azorín Vestuari Isidre Prunes El carceller / El Gran Inquisidor Robert Brubaker Il·luminació Pascal Mérat

Primer sacerdot Albert Casals Assistent de la direcció d'escena Leo Castaldi Assistent del vestuari Lluna Albert Segon sacerdot Antoni Marsol Coproducció Gran Teatre del Liceu i Teatro Real de Madrid UI prigioniero, producció original de l'Opéra National de Paris) Suor Angelica ORQUESTRA SIMFÒNICA I OOR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Direcció del Cor José Luis Basso Suor Angelica Maria Agresta (22, 25, 27 de juny i 1 de juliol) / Cristina Pasaroiu (4 de juliol) Assistent de la direcció musical Gueràssim Voronkov Assistents musicals Mark Hastings, Conxita Garcia, La Dolora princesa, tia d'Angelica Zajick Vanessa García, Véronique Werkié, Jaume Tribó L'abadessa Gemma Coma-Alabert

Concertino Kai Gleusteen La germana zeladora Marina Rodríguez-Cusí Sobretitulat Glòria Nogué La mestra de les novícies Itxaro Mentxaka Anabel Alenda

Suor Genovieffa Auxiliadora Toledano

Suor Osmina Angèlica Prats

Suor Dolcina Olatz Gorrotxategi

La germana infermera Anna Tobella

Primera almoinera Sandra Ferrández

Segona almoinera Inés Moraleda

La novicia Raquel Lucena

Primera conversa Mariel Fontes

Segona conversa Eun Kyung Park 13

English Synopsis

IIprigioniero is an opera by Luigi Dallapic- the same singer as the Jailer — appears cola comprising a prologue and a single and leads him towards the waiting fire. His act. The libretto, after Villiers de I'lsle- real torture has been hope. Adam and De Coster, is also by Dallapic- The action is divided into four periods cola. The opera was first staged in 1950 at built around different musical forms

— the Teatro Comunale in Florence following choral intermezzos, a ballad, three- a broadcast on Italian radio in 1949. This strophe arias, etc. — but derives dramatic season it comes to the Liceu for the first continuity from the declamation and the time. Dallapiccola had more affinities with instrumental discourse. the Second Viennese School than any other Italian musician, though he introdu¬ Suor Angelica is a one-act opera by Gia- ced variants into his use of dodecaphony como Puccini with a libretto by Giovac- and was also influenced by Italian ancient chino Forzano. It was first given in 1918 music. at the Metropolitan Opera House in New The action is set in Saragossa in the York and was one of a set of three fairly

16th century, at the time when Flanders short, one-act operas - II Trittico - which, revolted against the Spanish king Philip II. though very different, were intended to be In the prologue the mother of a prisoner staged together. The others are II tabarro of the Inquisition says she has a recurrent and Gianni Schicchi. Performances of the nightmare in which King Philip turns into complete set have gradually become rarer the figure of Death. The single act begins and each has pursued a separate career, with the Prisoner telling her that the Jailer as is the case of Suor Angelica this year addressed him as «brother» and this has at the Liceu. given him hope. Then the Jailer informs The plot is set in an convent in Italy in him of the Flemish rising which, he says, the late 17th century. The opening scenes may bring freedom from absolutist rule. He depict the pleasant tenor of everyday com¬ leaves the cell door ajar and the Prisoner munity life. Suor Angelica, who has been slips out. After dodging his torturers, he there for seven years, claims to be content hears what he believes to be the bells of with her lot but her disbelieving compa¬ Ghent, a symbol of hope. He finds himself nions discuss rumours that she was sent in beautiful gardens and thinks he is free. there by her noble relatives to punish her

But then the Grand Inquisitor — played by for some misdemeanour. Angelica's appa- 14 English Synopsis

rent serenity vanishes at the news that her aged aunt, the Princess, has come to visit her. The Princess coldly asks her to sign away her inheritance to her sister. Angelica asks after the child to whom she gave birth seven years before - the cause of her banishment - and who was taken away from her. Her hard-hearted aunt replies that he has been dead for two years. Angelika is grief-stricken and uses her knowledge of herbs to prepare a poisonous concoction which she inha¬ les. Realizing that suicide is a mortal sin, she appeals to the Virgin Mary for for¬ giveness. Mary appears miraculously, accompanied by a child, whom she gently pushes towards the dying nun. The high spots of this elegant score include the scene with the Princess - who embodies Angelica's tragic destiny and has a deep contralto voice - and Angelica's poignant lament over the dea¬ th of her child, the exquisite soprano aria «Senza mamma, bimbo, tu sei morto». havent parlat a la meva manera, que parlar a la vostra manera yViure. [...] La qüestió, amics meus, no és evitar la mort, sinó evitar la injustícia; perquè aquesta va més lluny que la mort» Sócrates Segons Plató Il prigioniero

Il prigioniero, òpera en un pròleg i un acte de Luigi l'òpera, confia a la mare la seva primera il·lusió de llibertat, Dallapiccola, amb llibret del mateix compositor sobre textos perquè el carceller li ha dit «germà». Després aquest li ha fet saber de Villiers de L'Isle-Adam i de De Coster, fou estrenada que la rebel·lió dels flamencs pot fer caure el monarca absolut. el 1950 al Teatro Comunale de Florència (la RAI l'oferí el Li deixa la porta oberta i el presoner s'evadeix, tot evitant els 1949 en versió radiofònica) i aquesta temporada s'estrena al cruels executors, a més d'escoltar les campanes de Gran Teatre del Liceu. Dallapiccola ha estat el músic italià Gant, símbol d'esperança. Fora de la presó, en uns bells més compromès amb la Segona Escola de Viena. La seva jardins, quan ja es creu lliure, apareix el Gran Inquisidor -el mateix adscripció al dodecatonisme presenta, tanmateix, algunes personatge que interpreta el carceller-, que el variants i el seu llenguatge musical està també influït per condueix a la foguera. El veritable suplici ha estat el suplici la música italiana anterior. de l'esperança. L'acció se situa a Saragossa, al segle XVI, en temps de L'òpera s'articula en quatre períodes escènics estructurats la revolta de Flandes sota el domini de Felip II. El pròleg sobre formes musicals distintes -intermedis corals, balada, ens presenta el terrible somni que té cada dia la mare ària en tres estrofes, etcètera-, però la declamació vocal i el discurs del presoner de la Inquisició, que veu la faç del rei Felip instrumental proporcionen una continuïtat transformar-se en la mort. El presoner, ja dins l'únic acte de dramàtica. Suor Angelica

tia Suor Angelica, òpera en un acte de Giacomo Puccini, seva, vella dama que amb fredor li demana que signi una renúncia d'herència a amb llibret de Giovacchino Forzano, estrenada el 1918 al favor de la seva germana. Quan Metropolitan Opera House de Nova York, forma part, amb II Angelica vol saber notícies del fill que va tenir fa set anys i que li va tabarro i Gianni Schicchi, d'// trittico, conjunt de tres òperes ser arràbassat, i que és la causa de la seva clausura, li diu sense relativament breus, d'un sol acte, de caràcter molt distint cap pietat que fa dos anys que està mort. Angelica, cada una, però pensades per a un mateix espectacle. Amb destrossada, utilitza els seus coneixements botànics i prepara unes herbes verinoses el temps ha deixat de ser habitual la representació conjunta que inhala. En adonar-se, però, que el suïcidi és un i cadascuna manté la seva personalitat, com és el cas de la greu pecat, implora pietat a la Verge, que que es representa aquesta temporada al Liceu. apareix, miraculosament, amb un infant que acompanya amb L'acció transcorre en un convent italià de la fi del segle un gest dolç fins a la moribnnda. XVII. Després d'una sèrie d'escenes de la vida quotidiana Moments destacats de la refinada partitura són l'escena amb la del convent, de to amable, sabem que Suor Angelica, que princesa, tràgica encarnació del destí fatal que afirma no tenir cap desig, fa set anys que va ser internada, interpreta la veu greu d'una contralt, i el lament d'Angelica probablement com a càstig, per la seva noble família. Aquesta per la mort del seu fill, d'infinita tristesa, en la bellíssima ària aparent serenitat es veu torbada per la visita de la princesa. per a soprano «Senza mamma, bimbo, tu sei morto». 22

Resum argumentai Il prigioniero Il prigioniero, òpera de Luigi Dallapiccola estrenada el 1950 a Florència, respon als sentiments i al dolor pro¬ vocats perles circumstàncies personals del compositor: persecució dels italians dístria i Trieste per Tlmperi austrohongarès, que porta la seva família a Texili de Graz (1917), i elfeixisme italià durant la Segona Guer¬ ra Mundial, amb la persecució dels jueus (la seva dona ho era). L'obra de Villiei^s de Llsle-Adam La torture par l'espérance i la de Charles de Coster La légende d'Ulenspiegel són la base de l'argument. L'acció se situa a Saragossa durant la segona meitat del segle XVI. 24 Resum argumentai Resum argumentai 25

P |{ ò L E G

minuts de durada, que ens introdueix en ei oiima sinistre Sensei aterradoroberturai en lao tensiópreluditràgicas'iniciaqueei dominapròleg,totad'unsl'obra,set amb harmonies discordants, dinamisme extremat i estridències «La presó causa e orquestrals. La música acompanya el llarg plany del personatge renaixement profi de la mare, soprano dramàtica, que l'inicia i el tanca amb un de l'ésser humà... «Els fets gran crit, i el seu cant oscil·la entre moments de gran dolcesa la profunda més vils i d'altres de violència extrema. El desig de veure el fill i l'amor meditació sobre I II,j com males herbes que sent per ell marquen la primera estrofa («Ti rivedrò, mio el seu propi "jo".., I j| de verí floreixen figlio! Ti rivedrò...»), que continua amb la descripció del somni i Aquí totes les I bé en l'aire que cada nit la turmenta («II mio sogno...») i que la porta a una trivialitats I el xIva I ; de la presó; cofurna on no pot de cap manera tancar els ulls. han disminuït. només allò que La balada central del pròleg descriu la visió al·lucinada del Jo hl he . en l'home és bo personatge malèfic que se li apareix («Vedo! Lo riconoscol»), Felip II d'Espanya, dominador cruel de Flandes, que regna no experimentat j i allà es marceix I es sobre els homes, sinó sobre un cementiri i que murmura que un punt d'Inflexió. malbarata; la Déu és senyor del cel i ell el rei damunt la terra. Aquí escoltes pàl·lida angoixa La segona estrofa és encara més terrorífica: aviat la figura del aquella veu en guarda la porta monarca rep una tremenda mutació i deixa de ser un home per el fons de tu que pesant I el carceller n'és el convertir-se en la personificació de la Mort. Aleshores la mare enmig de l'excés desesper» Oscar Wilde crida desesperada: «Mio figliol Mio figliol» i el pròleg acaba amb I la vanitat solia s La balada de la presó de Reading un solemne intermedi coral, en llatí, que aporta una atmosfera (The ballad of Reading Gaol) ofegada pel brogí tua. religiosa («Fiat misericordia Domine, super nos»). de fora... La teva ànima, qu abans estava sec Esc E NA P R1 M E R A ara madura des del patiment., Aleksandr Souenitsin escena té lloc en els foscos i terribles soterranis de Arxipèlag Guiag D'unal'oficialextensióde la Inquisiciósemblantde Saragossa,al pròleg, aquestaon jeu en primeraun racó el presoner, en presència de la mare, la qual escolta les seves paraules i les repeteix i completa com un eco. Expressa primer la 26 Resum argumentai seva angoixa i desesperació, la seva solitud, la por a la foscor i la por a la mort («Ero solo. Tutt'era bulo...»). Però el seu estat d'ànim ha canviat en escoltar una paraula, una sola paraula del carceller. Aquest li ha dit «Fratello», mot que li torna a donar fe en la vida, sentit de la llum i capacitat per tornar a pregar. El mot «Fratello» es repeteix tres vegades i constitueix un motiu musical «No hi havia de gran refinament, essencial en l'òpera, ni estels... acompanyat pels timbres més aguts de ni terra... «L'Univers té tants l'orquestra i la veu, en el qual evoca la lli¬ ni centres diferents bertat i temps... l'esperança. com humans ni pausa... éssers A la segona part de l'escena, el pre¬ ni canvi... hi ha. Cadascú soner ens parla de la pregària que des ni bé... de nosaltres és ei d'aleshores cada vespre dirigeix al Senyor, ni mal... centre de l'Univers, «Signore, aiutami a camminare», i la mare Només i aquest Univers recorda amb gran tristesa i malenco¬ silenci, es fa nia quan el fill era petit i resava en una i un respir sense miques època feliç. Sentim el carceller que obre neguit panyat pel tema musical, paraula que pautará de nou quan t'engeguen: "Estàs la porta del fons i la mare intueix amb que no era l'escena, en un crescendo emocional que porta de les detingut"» Aleksandr Souenitsin tenebres vers la llum. L'exhorta a tenir gran dolor que està al costat del fill per ni vida ni mort; esperança i li fa Arxipèlag Guiag darrera vegada, en un clima musical de un mar d'inèrcia saber, amb un to marcial i solemne, que el poble de Flandes s'ha gran tensió. estancada, revoltat, que ocupa els carrers de Gant i que aviat sentirà el so de la campana Roelandt, símbol cega, il·limitada, de la llibertat i resistència contra immòbil i muda!» l'opressor. L'alegria entusiasta del Escena segona Lord Byron presoner s'uneix a la narració del carceller El presoner de Chillan i les dues veus canten la victòria dels oprimits i el declivi (The prisoner of Chillón) del Sant Ofici i del rei Felip. lupada -representa prop del terç En aquest moment, al centre de l'òpera, el carceller Esdetractal'òpera-de l'escenai es divideixmés desenvo¬en dues entona un brillant himne a la llibertat («SuH'Gceano, sulla parts separades per un interludi orques¬ Schelda»), ària en tres estrofes encadenades cadascuna tral. S'inicia amb l'arribada del carceller, de les quals acaba amb la tornada «Cigni delia libertà», que l'anomena novament «Fratello», acom- que repeteix amb gran exaltació el presoner, de gran 28 Resum argumentai Resum argumentai 29

artifici contrapuntístic, un dels moments musicals més vibrants de l'obra, seguit d'al·lusions agressives envers el sobirà i el governador («Filippo, sanguinario,

dove sei? ... D'Alba feroce, dove ti nascondi?»). Arriba una cançó de caire infantil («Torna, sole, sulle città liberatel») plena d'alegria i entusiasme per l'alliberament pròxim. El presoner intenta unir-se a la cançó, però l'emoció fa que esclati en plors i eleva els braços al cel, mentre es veu envaït per una joia quasi serena («Fratello, grazie ate, cfie m'hai fatto sperare!»). El carceller repe¬ teix la paraula «Fratello», que novament protagonitza l'escena, i li diu que algú !S¡ «La veritat he gosat vetlla per ell, que la llibertat s'acosta, dir, intrèpid, que tingui confiança i dormi. i les cadenes són En sortir, deixa la porta entreoberta i així ' ei meu premi» la llum entra a la fosca estança. Fent un Ludwig van Beethoven Fidelio esforç per superar la por i l'angoixa, el pre¬ soner se sent més segur per la claror, pels passos del guardià que es van esvaint, per les paraules que ha sentit i que va repetint; empeny la porta, que cedeix, i surt fora de la cel·la. L'interludi orquestral tanca l'escena amb el motiu musical del

«Fratello», que torna amb tota la força, udolant, i els instruments acompanyen els motius de fraternitat, llibertat, llum i mort, mentre el tempo es va alentint i les sonoritats esdevenen pàl·lides, amb una gran harmonia. Î:R.' 32 Resum argumentai Resum argumentai 33

Escena tercera Escena quarta m "-:r

interminables de la presó -la cofurna del pròleg que presidit per un cedre, sota el cel Elhapresonerdescrit laintentamare-,evadir-seen una ombrívoiaa travésescenadeis corredorsestructu¬ L'escenaestelat, ambs'obrelesenmuntanyes un gran jardí,al rada ai voltant de tres ricercare (composició musical próxima fons. La primera part consisteix en una a la fuga, de caràcter ccntrapuntístic) sobre tres temes de explosió de joia i entusiasme del preso¬ l'òpera. El primer, sobre la melodia de la pregària de la pri¬ ner, lliure, que s'inicia amb un gran crit, mera escena («Signcre, aiutami a camminare»), el segon sobre «Allelujal», amb el cor darrere l'escena el tema «Fratello» i el tercer sobre la campana «Roelandt». que continua salmodiant el fragment Mentre camina en la foscor veu passar frares inquisidors que bíblic «Domine, labia mea aperies...» l'atemoreixen: un amb instruments de tortura i dos més que de l'escena anterior. Tot en un clima de «Un error no sospiten que algú ha fugit de la cel·la i anuncien la mort dels plenitud davant el gran espai després esdevé veritat presoners l'endemà... de mesos de reclusió que culmina en un per la propagació Els seus passos cap a la possible llibertat s'acompanyen segon crit d'«Allelujal» amb la veu al del plany sobre el seu terror i angoixa, el dubte de tornar a límit de la tessitura. multiplicada, ni la veritat esdevé la cel·la, l'esperança recordant la resurrecció de Llàtzer, el Quan el presoner s'avança vers el pànic davant els ulls dels monjos. Finalment sent un ventet cedre per abraçar-lo, apareix la terri¬ error pel fet que ble que l'acarona i arriba a la porta mentre sent el so de la gran figura del Gran Inquisidor, que no ningú no la vegi. campana de Gant, Roelandt, i confia que la salvació ja sigui és altre que el carceller de les esce¬ La veritat s'aguanta imminent. L'orquestra esclata aleshores en un fortissimo de nes anteriors, que l'encercla amb els dreta, encara que vents i percussió i un segon intermedi coral marca amb gran seus braços i inicia la darrera i crue- no tingui el suport líssima escena una força l'agitació del protagonista mentre canta un fragment amb música suau, públic. Se sosté del salm bíblic 51 («Domine, labia mea aperies; et os meum que sembla deixar tota la tensió ante¬ per ella mateixa» annuntiabit laudem tuam», és a dir «Senyor, obre els meus rior, i amb el fals apel·latiu «Fratello» Mahatma Gandhi llavis i proclamaré la teva lloança»). que ha subratllat tota l'obra. Sempre amb el to mel·liflu que ja havia utilit¬ zat com a guardià, li recrimina que els hagi volgut abandonar la vigília de la seva salvació. El presoner com¬ prèn sobtadament la terrible realitat

(«S'è fatta luce! Vedol Vedol La spe- ranza... l'ultima tortura... di quante mai sofferte, la più atroce...») i fa un 34 Resum argumentai Resum argumenta! 35

crit i una rialla dement quan veu al fons la pira on ha de ser cremat. El cor entona uns versos de la darrera pregària atribuïda a Maria Stuard abans de ser executada, que Dallapiccola inclo¬ gué als seus Canti dl prigionia, «Lan- guendo, gemendo et genuflectendo», que s'associen als motius principals de l'òpera a partir del motiu «Fratello», que ara adqui¬ reix una ressonància cínica. El cor reprèn les paraules del salm 51 mentre el Gran Inquisidor s'emporta suaument el preso¬ ner, que murmura quasi inconscient: «La libertà...», mot que repeteix amb un to clarament interrogatiu al final mentre la ^ «Aquell de vosaltres música s'encamina cap al buit i el silenci ^ que estigui sense i cau el teló. d pecat, que sigui Teresa Lloret Y el primer a tirar-li la pedra»

Evangeli segons sant Joan 8:7 36 Resum argumentai 37

Resum argumentai Suor Angelica Segona peça í/11 trittico de Giacorno Puccini —conjunt de tres òperes breus estrenades el 1918 al Metropoli¬ tan Opera House de Nova York en una sola nit—, Suor Angelica era la preferida del compositor, per davant f/11 tabarro i Gianni Schicchi. El públic, en canvi, s'inclinà clarament per la darrera, única incursió de Puccini en el món de la comèdia. El tema de Snor Angelica, amb la singularitat d'utilitzar només veus femenines, li fou suggerit pel llibretista Gio- vacchino Eorzano i la música respon al plantejament sentimental i religiós amb una refinada orcjuestra de blancor diàfana. E'acció se situa en un convent prop de Siena a la fi del segle XVlí. 38 Resum argumentai Resum argumenta! 39

A (rr K ÚNIC «agnellino». Quan pregunten a Suor Angelica si ella també té algun desig, ho nega de nou, però les monges xafardegen entre elles i asseguren que en realitat voldria tenir notícies de ía seva amb el claustre, vista al petit hort i l'església des d'on noble i rica família, que la va obligar a entrar al L'escenas'escoltaensel cantportadea l'interiorles religiosesd'un convent-l'Ave Maria,de monges,plena convent com a càstig ja fa set anys i que des d'aleshores no de grazia-, en el qual destaca la veu de Suor Angelica. Després ha donat senyals de vida. Entra de la benedicció de l'abadessa, les religioses formen un grup precipitadament la germana infermera per avisar Suor i la Sorella Zélatrice recrimina a dues monges que han arribat Angelica que una monja ha estat picada per un eixam d'abelles tard («Sorelle in umiltà»), tot fent notar que Suor Angelica va fer a l'hort -ja que la nostra protagonista té grans coneixements sobre penitència en una ocasió similar. Els exigeix un càstig exemplar, botànica, especialment en plantes medicinals. Cull ràpi¬ que elles reben amb humilitat, i continua mostrant una actitud dament una herba, la caléndula, que calma els dolors, i dóna uns bons severa vers dues altres monges que han conculcat les estrictes consells. Ve tot seguit una escena costumista amb normes del convent. Suor Lucilla i Suor Osmina, la darrera de les germanes mendicants, que arriben amb un petit ase de les es mostra que fer recapte per la ciutat i comparteixen entre bromes amb les quals rebel. Aleshores dóna ordres comenci «I jo et dic que tu una estona monges les caritats que han rebut: oli, avellanes, d'esbarjo que la regla estableix per poder treballar ets Pere, i sobre formatge... millor després i les religioses s'escampen pel convent. Quan una de les monges mendicants comenta que a les aquesta pedra Una religiosa alegre i ingènua. Suor Genovieffa, portes del convent hi ha esperant un carruatge luxós. Suor anuncia («O edificaré sorelle, sorelle») l'arribada de la primavera perquè els raigs del Angelica mostra una gran inquietud i intueix que es tracta de la meva Església, sol han començat a penetrar dins el claustre a aquesta hora la seva família. Pregunta pels seus detalls, si porta un escut I les portes del de lleure i l'aigua de la font aviat es veurà daurada, signe de la noble d'ivori, i el cor de monges observa la seva torbació i reialme de la mort bondat divina, notícia rebuda també amb satisfacció innocent. endevina el que està succeint, amb afecte envers l'angoixada no la dominaran» Aixó significa que ha passat un any des de la darrera vegada i religiosa. Entra l'abadessa, fa retirar les monges i Suor Ange¬ Evangeli segons 16:18 lica li confia les monges recorden amb tristesa la falta d'una germana monja, sant Mateu que fa set anys que espera en va una paraula dels seus i a la tomba de la qual Suor Genovieffa proposa portar aigua de que ha ofert a la Verge el seu dolor com a expiació. La la font, cosa que sens dubte deu desitjar la finada. superiora la beneeix i li diu que l'espera al locutori la seva tia la Suor Angelica canta un profund i bell solo, «I desideri sono i princesa i li recomana prudència i pietat. La fiori dei vivi», apassionat, que culmina amb un fortissimo orques¬ figura hieràtica de la tia princesa -únic paper femení de Puccini tral, en què afirma que els desigs són les flors dels vius i no per a contralt-, una dama aristocràtica, recolzada en un floreixen en el regne dels morts, alhora que deixa veure una bastó, que mira davant seu ostentosament, allarga només el actitud de tristesa i pessimisme («O sorella, la morte e vita braç perquè la neboda li besi la mà; contrasta amb Suor bella») que l'acompanyarà tota l'obra. Les monges afirmen que Angelica, commoguda i angoixada, que implora inútilment afecte i no tenen ni han de tenir desigs ni tan sols en vida, cosa que pietat. Parla directament i sense cap mirament de l'afer econòmic contradiu la ingènua Genovieffa («Soave Signer mio») en mani¬ que l'ha portada allà -(«II Principe Gualtiero, festar que ella, que era pastora, voldria veure i acariciar un petit vostre padre»)- i li recorda com en morir els seus pares es Resum argumentai 41

va haver de fer càrrec del patri¬ moni familiar i conservar-lo per a les filles. Li comunica, sempre amb la mateixa fredor, que porta uns documents que ella ha de signar amb motiu del casament de la seva germana Anna Viola. Angelica intenta obstinadament trobar un llenguatge afectiu par¬ lant dels set anys que han pas¬ S «[...] una sat i que nena que va 1 la deixar ordenació s'ha fet gran i pregunta qui és ' eclesiàstica, amb el nuvi. La resposta seca i cruel sacerdoci, teologia, de la princesa és que es tracta «Sí hi ha culte, sagraments; d'una persona que ha perdonat sn alguna cosa curt i ras, per amor la culpa amb la qual ella ■ 11 va tacar l'honor del seu que no sigui . tot allò contra llinatge, incerta en MM cosa aquesta el que Jesús que ens fa evident que la masmorra de Natzaret religiosa paga al convent un amor pudenta ■: de món, és l'amor havia lluitat» culpable. Angelica invoca la seva ■ mare de mare» Friedrich Nietzsche morta, germana seva, cosa . Llegat (Aniass) James Joyce |l que més princesa, que 1 IB indigna la Retrat de l'artiata adolescent 1 mm afirma que encara la sent plorar (A portrait of the artist as 1 a young man) quan parla amb ella a les tardes en una mena d'èxtasi religiós. La conclusió és que l'única paraula que mereix Angelica és «expiar». La resposta de la religiosa és el darrer intent desesperat per saber alguna cosa del fill («Tutto ho offerto alia Vergine»), que només va veure i va besar una

vegada, quan va néixer, i que li va ser arrabassat («Parlatemi di lui! / Com'è mio figlio? Com'è dolce ¡I suo volto? Come sono i suoi occhi?»). El silenci de la vella

dama es manté davant la mare

desesperada, que l'amenaça amb la condemna de la Verge que les escolta. Finalment, la princesa li confessa que ara fa dos anys l'infant va morir d'una greu malaltia malgrat els esforços I «Fer de mare per salvar-lo. Suor Angelica cau a I no només implica terra amb un gran crit i els seus i la supervivència plors deturen un gest d'ajuda de física i l'assoliment la tia, que, impotent, demana a una que entra una -el gra i ei fruit monja ploma i un tinter. La de Demèter. mare, destrossada, entén També té que ha de signar la cessió de la seva part d'herència a la a veure amb seva germana petita i ho fa. La tia ei fet de guiar surt mantenint la dignitat i fredor ei fill fins a les que ha mostrat al llarg de tota la i deixa explícit el seu desig de morir per trobar-se amb ell seves fondàries l'escena, mentre es fa de nit. («Parlami, parlami, amore, amore, amore»). Arriba un grup de Suor desconegudes Angelica esclata en un monges que envolten Angelica, que es troba en un estat d'èxtasi i fins ai misteri gran plor i canta després, sola, i que sent que la gràcia del cel resplendeix sobre seu. Està del fat» la famosa ària «Senza mamma, o contenta i vol cantar i lloar la santa Verge. Les monges obeeixen Thomas Moore el Cura de l'ànima bimbo, tu sei mortel», una de les senyal de retir mentre el cor canta l'oració de lloança i se'n (Care of the soul) més belles del compositor, una van a les seves cel·les. melodia blanca, tendra i de gran Torna a escena Suor Angelica, que cull determinades herbes puresa, que acaba amb un La de l'hortet, herbes de les quals sap les virtuts i efectes i el verí pianissimo, sense estridències. que contenen algunes («Per voi miei flor lo moriròl») i se'n fa un Es dirigeix al fill i li diu que ha beuratge. S'acomiada de les germanes monges, a qui explica mort sense saber com l'estimava que el seu fill l'ha cridat perquè vagi a reunir-se amb ell al Para¬ la seva mare, que ara que és un dís. S'acomiada de la petita capella i està convençuda que la àngel pot baixar a la terra i besar- gràcia del cel ha baixat fins a ella per emportar-se-la. Abraça la 44 Resum argumentai Resum argumenta! 45 creu amb exaltació i beu la poció amb convenciment. Però una vegada consumat el suïcidi veu com en una revelació que el fet de donar-se la mort significa morir en pecat mortal. De genolls suplica a Maria que la salvi, per l'amor del seu fill, i sentim des de fora el cor femení que es va acostant mentre va cantant en llatí un himne litúrgic dedicat a Maria pròxim a la Salve Regina. La desesperació d'Angelica augmenta i prega a la Madonna que li doni un senyal de salvació. El cor continua els seus càntics i el miracle s'acompleix: l'església s'il·lumina i apareix la Verge Maria, que li acosta un nen petit vestit de blanc. Suor Angelica mor dolçament entre les pregàries marianes: «Regina virginumi Virgo fidelis! Sancta Mariai Gloriosa virginum, Salve, Maria!... », mentre cau el teló.

Teresa Lloret

«Stabat mater, dolorosa

iuxta crucem lacrimosa Dum pendebat filiüs» «Probablement vosaltres que pronuncieu la meva sentència teniu més pd^ue jo, que la rebo» Giordano Bruno Resposta de Giordano Bruno als seus jutges, abans de ser cremat a la foguera com a heretge 48 Òperes a la recerca d'una llibertat perduda 49

V Operes a la recerca d'una llibertat perduda

Es molt possible que quan Dallapiccola va estrenar II prigio- nero Vany 1949, els teatres cEòpera a Europa fossin com nna mena cle Balbec. Ea ciutat balneària producte de la imagina¬ ció de Proust en la norel·la À la recherche du temps perdu es convertia en símbol aristocràtic dlina època que ja no havia de tornar. Aparentment, Balbec no té cap vincle argumentai ni amb Suor Angèlica ni amb II prigionero. Balbec és el Grand Hôtel des d/'on es pot contemplar el paisatge, la platja... i des d'on veiem el final del passadís per on s'escapa el presoner, o el claustre on s'emmetzina Angelica. Ea música, tcd compassa en À la recherche..., ens ajuda a entendre. Es el pont, tal com feia Proust en la seva novel·la, vers un univers quasi etern, cap a la idea que rau darrere del nostre record i les circumstàncies del nostre temps. N'és fins i tot més real. 50 Òperes a la recerca d'una llibertat perduda Òperes a la recerca d'una llibertat perduda 51

«La ideologia -això és brir, conèixer i entendre: primer, allò nou -l'argument- es nos interrogar el present, enmig de les nostres dèries confronta amb el que dóna al crim ia l'impacte emocional rebut, és «el canvi» induït i obsessions. No es limita a ser un so amb les seves L'òpera té ia capacitat de retrobar el nostre temps, de fer- justificació llargament per l'argument (emocions); segon, l'intel·lecte analitza allò digressions i matisos. Posada l'òpera en el nostre moment vital, misteriós, ho raona i esperada i al criminal, dissecciona, esmicola les parts i en pot fer com la Sonate de Vinteuil, l'obra per a violí i piano que en sospesa les semblances (les la determinació i formes); tercer, un cop tot ha la rememora À recherche de Proust el passat i activa la memòria. passat, fins i tot quan resolució necessàries. l'obra ja ha acabat, en resta el record, Quan la construcció del so corre entre diverses capes, sobre es transcendeix (essències). El narrador d'À la recherche un fet Aquesta és ia teoria es argumentai l'intel·lecte transcendeix la circumstància his¬ pregunta sovint: «Com el sofriment va més lluny, en social psi¬ tòrica: s'obre a l'oceà que ajuda a fer de preguntes, imatges i emocions amb cologia, que la mateixa psicologia». Puccini i Dallapiccola que els seus actes què construïm la nostra realitat. formularen la resposta en la música. Ara en queda l'essència: Giacomo Puccini i semblin bons en Luigi Dallapiccola es portaven quaranta- el record històric és com l'olor: persisteix, però s'evapora. sis anys, quasi dues generacions. No compartiren ni lloc de comptes de dolents naixença, ni semblances. Puccini nasqué a laToscana, en una als seus propis ulls i família de músics, amb una germana monja. Dallapiccola venia als dels altres... Així «Només amb el significat de la música d'una terra d'identitat complexa, l'ístria tan austríaca com ita¬ és com els agents podré expressar la meva indignació» liana. De Dallapiccola (1941) jove patí la deportació de la família. Puccini va trobar- de la Inquisició van se el fin-de-siècie daurat, una Europa que creixia i fruïa dels fortificar les seves plaers de la riquesa anys sense guerres, malgrat que d'uns fes voluntats: per la col·lapse aviat. A Dallapiccola el decebé el feixisme de Musso¬ novel·la d'Stefan Cristiandat; els Zweig: Maria Stuarda. L'escriptor lini, sofrí la persecució antisemita des del juliol de 1938 -la seva austríac, fill d'una conqueridors de El juliol de 1 938, nissagaDallapiccolajueva acomodada,estava lleginteraunaun muller era dels jueva-, s'escruixí amb la Segona Guerra Mundial. més populars. Dallapiccola -lletraferit per influència del països estrangers, Els dos, però, es feren preguntes semblants: som presoners pare, professor de literatura clàssica- llegia Dante i escrip¬ per l'exaltació de del sofriment?, on és la llibertat? Des de Balbec, la resposta tors clàssics. En aquells moments estava la component l'òpera seria grandesa de la plaent si s'escolés amb dolçor d'li trittico de Puccini. Les Volo dl notte, inspirada en una novel·la de Saint-Exupéry. seva coincidències entre II pàtria; els prigionero i Suor Angelica poden ser El 15 de juliol, al «Giornale d'Italia», es publicà l'article colonitzadors, per Manifesto epidèrmiques: de tipus argumentai, fins i tot formals. Però les degli scienziati razzisti. Feia setmanes que corria la estructures internes són equivalents: quatre escenes separades civilització; els la brama d'un gir antisemita en la política de Mussolini. El per interludis i cors. Les dues, en un acte únic, giren sobre tres nazis, per la raça; i règim, fins llavors, no s'hi havia pronunciat. Alguns dirigents els personatges: un tirà opressor -la tia i el carceller-, un captiu jacobins (abans feixistes eren jueus; una amant de Mussolini, també. El set¬ angoixat -sor Angelica i el presoner- i un testimoni que remou i després), per la embre de 1938 es publicaren les primeres disposicions consciència -la mare i sor Genovieffa. igualtat, la fraternitat legals en defensa de la raça. Molts intel·lectuals emigraren. Tornem encara a Proust. seva elabora una La novel·la teoria de Pàgina anterior: i la felicitat de les La por s'havia instal·lat a Itàlia. la percepció. Quan els estiuejants de Balbec veuen o escolten cartell per generacions futures...» Dallapiccola protestà a través de la composició dels Canti Aleksandr di quelcom nou, passen per tres estadis en el procés de deseo- {i9i9). Souenitsin prigionia. Va agafar la pregària del salm 32 -citat en Arxipèlag Guiag Òperes a la recerca d'una llibertat perduda 53

entre la tradició verdiana i el wagnerisme. El ressò del les invocacions marianes o del Te Deum. verisme de Franco Alfano s'apagava. El diatonisme arcaic Zweig, en la novel·la Maria Stuarda, el d'Ildebrando Pizzetti era anacrònic, com Wolf-Ferrari. Havia de ser la posava en boca de la reina abans de ser darrera fornada interessada per l'òpera. decapitada. Dallapiccola «havia quedat Seguien Petrassi, que s'allunyà del verisme. Dallapi- compromès» sense voler-ho. Als Canti di colla descobrí Alban Berg, estudià a fons Schonberg «Jo vull ser «Juraments! prigionia expressava les darreres paraules justa i Webern. Aquelles promeses de sentenciats a mort, recollia l'angoixa amb vós! dels solemnes que, irraoionalment, perdien la lliber¬ Sigueu-ne vós «Són el tema i el text els que ens vénen pronunciades tat i la vida. Fou la gènesi d'H prigionero. amb mi... Diuen a buscar» Dallapiccola amb tremolor La privació de la llibertat fou tema que voleu el bé recurrent en les de veu, pretesament òperes de la Revolució d'aquest Estat, Francesa. Les nombroses pièces à sau¬ per defensar de la vostra vetage, escrites des del 1 790 per Berton, una de les la gent contra reina, que sou partitures més interessants del segle Dalayrac, Le Sueur o Cherubini tenien XX, d'una cura els criminals: incorruptibie, II prigionero ésexquisidauna òperaambcompromesa,la veu. La sevaoberta,cons¬ arguments similars: un heroi del poble trucció interna es basa en un joc de complicitats sim¬ vegeu que fàcilment viu, incansabie... era empresonat pels tirans reaccionaris, bòliques. Segons Fiamma Nicolodi, passa «del drama de es Ho vuii creure. poden desviar fins a poder-se'n escapolir i conquerir la l'existència a la idea del conflicte implícit en la recerca Que no us per servir llibertat. Fidelio governa de Beethoven participava d'allò transcendent». Definir-la només com una òpera els criminals i'interès propi, d'aquest corrent. L'òpera era eina de pro¬ serial, amb una important càrrega de motius i gests musi¬ que us i i contra la gent!» paganda política. governa cals, l'empetiteix. Aleksandr Souenusin tan El sols ei benefici Uns acords Arxipèlag Guiag panorama d'Itàlia després de la paorosos obren la partitura. El seu ritme de ia Segona Guerra Mundial era ben divers. sobirana, trencat, harmonia aspra, reuneix les dotze notes cromàti¬ dei Certament, el país podia tenir 37 teatres país. ques: el total sonor dominat per l'esglai i l'angoixa. d'òpera. Però l'atenció del públic s'havia Per això Aquests acords travessen text i música. desplaçat cap al cinema de Rossellini, precisament vigiieu, Els altres elements fonamentals són les tres sèries De Sica, o cap al teatre de De Filippo honorabie senyor, dodecatòniques que organitzen el material musical. Les i la narrativa de Pavek i Calvino. El món de no confondre sèries estan vinculades a tres conceptes: «Pregària», de l'òpera es rabejava en l'estancament, i'interès de i'Estat «Esperança-Llum» i «Llibertat». Tenen referències tonals, són complagut com al conte de Dino Buzzati amb ia justícia» pensades en funció de la seva capacitat melòdica. Por a La Scala, amb breus temporades Friedrich Schiller Permeten un lligam simbòlic amb el seu significat. No Maria Stuart per al «públic format de turistes». són abstractes. Dallapiccola es trobava entre la jove Tot i que 11 prigionero és tenallat per la por i l'angoixa, generació que havia superat la batalla caldria que la paüra no ens dominés quan es parla d'una «Si creieu que matant els homes podeu evitar que l'acusador censuri les vostres vides, esteu equivocats; això no és una manera d'escapar ni possible ni honorable; la manera més fàcil i més noble no és esclafant els altres, sinó millorant vosaltres mateixos»

Sócrates Segons Plató 56 Òperes a la recerca d'una llibertat perduda Operes a la recerca d'una llibertat perduda 57 obra dodecatònica. La por emergeix de l'aoció argumentai i dels símbols musicals: és la negació de la llibertat, i el sadisme, expres¬ sats en música. «No oblidaré mal 'Vv tí. La introducció premonitòria de la mare comença i acaba en com una nit em W-y crits. El seu somni, una «balada», descabdella el malson en què van despertar eis «ÍL-v'U>v.ÍI IJL'U, W«ViV apareix sinistre Felip 11. El monarca de la llegenda negra s'associa roncs d'un company a intervals de quarta augmentada, o cinquenes, relacionats al dia- presoner, que es bolus in musica. Els somni pren aires expressionistes. L'interludi debatia adormit, coral, homofònic i hieràtic atall de tragèdia grega, es distancia. de manera que era Els passatges contrapuntístics, quartes quintes, d'intervals de i obvi que tenia un -llijill I Él ' s'identifiquen amb el terror i la venjança. El diàleg entre la mare i horribie malson. el presoner inicia les referències simbòliques. Un mot inquietant, [...] vaig voier amb pronúncia en falset, torbarà tota l'obra. És el cinisme amb despertar ei pobre què el carceller anomena el presoner: «Fratello». Melòdicament, home. De sobte vaig el formen dues cèl·lules: intervals de segona i tercera, i tres notes enretirar ia mà que cromàtiques ascendents. Aquestes integren tant les sèries de anava a la Llibertat com l'Esperança. Conceptualment les sèries estan sacsejar- lo, horroritzat «corcades»: la perversitat s'amaga dintre seu. El tema «Fratello» per VjU W4. •.t£ allò té dues cares, imperfectes i traïdores, inquietants. que jo estava L'escena del diàleg entre el carceller i el presoner és la dovella a punt de fer. En central de l'òpera. El presoner creu, incaut i infantil, en la pos¬ aquell moment, sible revolta, en un crescendo que desemboca en els repics vaig esdevenir de la campana Roelandt, la que a Gant sonava a revolta contra profundament Felip II. El tema de la campana és constituït també per tres conscient del fet sons. L'escena centra una ària en tres estrofes, la «cançó dels que cap somni, que que pobres» exulta el mot llibertat. Notem, però, hi ha un no importava com Wi>í(0 Ufww engany: la música simple, instrumental basat en és l'interludi el d'horribie, podia motiu «fratello» és l'avís cruel. El presoner cau al parany, la porta ser tan dolent com oberta traduïda en silenci, incrèdul. El raig de llum es converteix convida a desxifrar les variacions temàtiques, com si la realitat dei camp en torrent sonor, en esclat de temes, tot passa per davant de Pàgina anterior: busquéssim a les palpentes. El terror acompanyarà tot Géraldine Parrar, primera que ens envoitava, i la el passatge. Dallapiccola va que per imaginació. interprete de Suor indicar augmentar a la qual jo estava a Les imatges surréalistes i aclaparadores passen per davant Angelica al Metropolitan l'impacte sonor es pogués amplificar el so amb altaveus. Opera House de Nova punt de retornar-lo» del presoner en la fugida, són tres ricercare -«cer¬ La sonoritat ha de ser formidable, abassegadora: el pre¬ musicals York, el 14 de desembre Viktor e. Frankl

de 1918. ... i soner troba la ques, fugues». La simbologia hi és evident: una música que tanmateix dir sí a la vida sortida, veu el cel! La joia amb què s'arriba (■■•trotzdem ja zum Leben sagen) 58 a recerca perduda Òperes la d'una llibertat Òperes a la recerca d'una llibertat perduda 59 a la darrera escena provoca l'èxtasi, en la sèrie de la Llibertat i de l'Esperança. Però uns intervals entelen el panorama: els acords que ens recorden el feréstec inici relacionat amb el tirà. El motiu «fratello» fereix amb crueltat i cinisme, cantat suavíssim i llagoter. És la veu del Gran Inquisidor, la veritable identitat del carceller, que conduirà el presoner cap al cadafal. La sèrie de la Llibertat es desfigura en dissonàncies. Tots els temes es precipiten distorsiónate davant l'home que serà executat. El cor llangorós cita la «Pregària de Maria Stuard».

Queda una pregunta suspesa al buit: i la llibertat?

«Angèlica..., la millor de les tres òperes d'ji trlttlco» «Creieu-me, (carta de Puccini a S. Seligman) creieu-me, acondoliu-vos airj ei qui ara basquei òpera en tres episodis. Volia produir un políptic líric, i'afiicció roda seni una creació modèlica que es convertís en el paral·lel Des del 1904 Puccini cercava un tema per escriure una distingir, i ara es operístic de la Divina Comèdia de Dante: infern, purgatori i cel. posa en l'un, Pel maig del mateix any estrenava la revisió de Madame Butieiily ara en i'aitre» a Brescia, amb la qual el nom i prestigi de Puccini quedava afer¬ ÈSQUIL mat arreu. Després dels afanys per refondre Madame Butterfly Prometeu encadenat (traducció: Carles Riba) s'enderià a renovar els seus llibrets. Li calia fugir dels models massa trescats. Puccini buscà inspiració en textos de Gorki, però no hi trobà ni dramatisme ni emoció convincents. Continuà remenant entre drames de Maeterlinck, Molnàr, Dumas, Haupt- mann, Wilde, Suderman i Gold. Va reorientar el projecte cap a una proposta més diversa: cadascuna de les parts prendria un caire diferent: tragèdia, drama sentimental i comèdia. La bona acollida de La fanciuiia de! West (1911) a Nova York no es repetí en una altra òpera que volia ser provocadora, Rondine (1917). «Podem perdonar amb facilitat que un nen tingui por de la foscor; l'autèntica tragèdia de la vida és quan els homes tenen por de la llum» PUTÔ 62 Òperes a la recerca d'una llibertat perduda «Els genis religiosos Òperes a la recerca d'una llibertat perduda 63 de totes les edats El baríton i escriptor Giovacchino Forzano s'han l'ajudà a sortir distingit per de l'atzucac. Començà el projecte per II tabarro, un infern aquesta mena de de proletaris contemporanis. Per a la segona part, Puccini sentiment religiós encara descartà D'Annunzio. Necessitava un argument sen¬ que no coneix dogma timental per ocupar l'espai del purgatori. Forzano li proposà ni Déu concebut a una peça que havia escrit per a una companyia ambulant. la L'acció discorria imatge de l'home; en un convent de monges. Puccini hi trobà el i per tant no pot que necessitava per commoure el públic. Frases com «la mort és la vida haver-hi església bella», o escenes com les penitències per haver les ensenyances desitjat passions mundanes el posaven en el context centrals de la qual cercat. Per a la tercera baula tornà a Dante: seria Gianni Schicchi. estiguin basades en aquells. D'aquí L'estrena d'// trittico a Nova York, el 1918, recollí tants ve precisament que elogis com retrets. Potser el públic estava fatigat per la durada, o entre els heretges senzillament els incomodava la seva complexitat. Fn Suor de tots els temps Angelica es féu estrany un argument cantat només per nou trobem homes dones -quasi totes monges, dins d'un convent. Fis tea¬ que estaven plens tres representaven les tres peces separades, prescindien d'aquesta altíssima sovint de Suor Angelica per més que Puccini s'incomodés. mena de sentiment No era fàcil aplegar una gran orquestra i contractar setze veus religiós, i que van solistes d'homes i vint-i-dues de dones. Barcelona va ser en molts casos demorar molt l'estrena de Suor Angelica, fins al desembre de vistos pels seus 1948. «Fra realmente inexplicable que aquí, donde tan contemporanis com constante y fervoroso culto se rinde a Puccini, fuera toda¬ vía desconocido el a ateus, de vegades Tríptico [...]. Sor Angelica despertó en el també com a sants. público más respeto que efusión admirativa», escrivia la crítica de «La Mirat sota aquesta Vanguardia». llum, homes com Demòcrit, Francesc d'Assis i Spinoza es troben molt a prop l'un de l'altre» Albert Einstein La meva visió del món (Mein Wellbild) 64 Operes a la recerca d'una llibertat perduda Òperes a la recerca d'una llibertat perduda 65

«Amor i patiment han nascut amb el món desig és aparent, quasi totes i amb nosaltres» les monges en tenen, llevat (carta de Puccini a lllica) «No tingueu mai d'Angelica, que amaga un senti¬ ment: amor. La música no por d'aixecar ia rega¬ lima la vostra veu a favor ascetisme, contemplació capacitat de penetració, l'òptica del teatre per cap¬ és d'una altra mena. Mosco Car¬ de i'honestedat els efectes visuals i Totatar l'experiència sonors,peres traspassàtota a Suorseva ner deia que era una «religiositat acumulada i ia Puccini, la veritat i ia Angelica. Puccini tenia obsessió per un llibret perfecte. de cartró pedra». De fet, Puccini compassió, contra La visió excessiva i sentimental que a voltes se li atribueix no hi buscava una estampa real, -«fer la injustícia i plorar el públic»- és un tòpic cert a mitges. El seu és ni religiosa, encara que abans la mentida i ia un teatre d'idees, no només de commocions i emocions. de res va fer escoltar l'òpera al La batzegada dels novells compositors de la Giovane cobejança. Si convent de sa germana. Les cinc Scuola italiana era un estrèpit passat el 1918. Els composi¬ vosaltres -no parts en què s'estructura el lli¬ tors italians no anaven a la només vosaltres bret -la palestra per defensar el verisme «L'Església sempre pregària, les penitències, per damunt de wagneristes ni exotistes. Des del 1890 el en aquesta sala està provant de l'esbarjo, el retorn de pidolar, la tia públic a Itàlia havia canviat. L'esplendor i el domini incontes¬ aquesta nit, sinó reformar ['altra princesa, la gràcia i el mira¬ table dels cle- tenen una compositors italians estava en declivi. La influència en tots els milers distribució musi¬ gent; no seria de la indústria editorial cal i dramàtica en permeté la continuïtat esllanguida. d'altres sales com quatre instants. mala idea que es Giulio Ricordi l'encertà quan ajudava el jove Puccini. Els extensos interludis determi¬ aquesta arreu del reformés una mica La seva era una escriptura orquestral de gran destresa, nen els canvis d'atmosfera. món avui i demà ella mateixa, a tall de combinacions sonores sorprenents i efectives. Donava L'inici de l'obra traspua sere¬ i ia setmana que el color just a cada escena, descrivia i arrossegava l'emoció d'exemple» nor i austeritat. La instrumentació ve- feu no Mark Twain fins al seu això, i punt màxim. Puccini superà el sentit dramàtic Un rodamón a bord (A tramp harmonia canviants descriuen com a classe o aboard) de la parola scenica de Verdi. La seva força harmònica i els temperaments de les mon¬ classes, comí orquestral no la trobarem en d'altres. Obeïa «les insupera¬ sinó ges: sequedat en la germana bles lleis de la natura de l'orella»: intuïció, emoció i enginy. individus, homesij zeladora, senzillesa en la veu Sabia compensar amb mesura la declamació verista ràpida dones, canviareuli d'algunes novícies, tossuderia en dels cantables generosos, mai excessius en durada. Enriquí terra» Osmina. L'hora de l'esbarjo, en William Faulkner Pàgina 62: la tradició italiana amb l'ús de motius temàtics -no pas canvi, és de llibertats en els arpe¬ Assajos, discursos i cartes obo Luigi Dallapiccola. leitmotiven wagnerians-, i amb grans gestos sonors i dra¬ (Essays, speeches & publicly giats i pizzicatti de la corda. La A dalt: màtics: l'acció es visualitza i alhora se sent. Tot és detallat, veu trista La darrera pàgina d'Angelica, d'harmonies de la fins la manera de baixar el teló. patitura enrarides, ressalta isolada. Les <¡'11 prigioniero En Suor seves frases descendents Angelica la idea de fons és la negació del desig amb la signatura -«La del en un entorn consirós, ni repressor ni sec. La manca de compositor. morte é vita bella», «I desideri son

I 66 Òperes a la recerca d'una llibertat perduda òperes a la recerca d'una llibertat perduda 67

i fior dei vici»- resulten encara més una altra ària en oposades a la simplicitat aquest fragment, per donar mès singularitat a i innocència de Genovieffa. Els recursos són rea¬ l'interludi i al simples i desenllaç; calia que fos breu. Angelica ha pres la listes: salts d'octaves per a l'anunci d'una visita, el brunzit metzina, s'acomiada sense recança per poder estar amb el seu de les fill mentre sentim uns temes del vespes o la varietat de girs harmònics i rítmics quan «Per fer una principi: el desig i les frases desgrana tots els productes que han portat de la capta. de «la mort i la vida bella», en un analogia: ei magistral record de l'inici. El miracle no ès Aquest quadre sonor plaent, com una escena de gènere només l'aparició -d'estampa- d'un infant per patiment d'un sobre de de color pastel, contrasta i fa mès aspra l'escena entre la l'angoixa final d'Angelica. Serà un miracle també fet home és similar al música: els cants tia princesa i Angelica: no hi ha diàlegs, el motiu dominant marians, entonats en Fa major, es transformen comportament d'un en una ès dissonant, uns altres descriuen el caminar feixuc de la tonalitat, transparent, en Do major: cap so accidental, gas. una tia, amenaçador, quasi bitonal. El passatge s'estructura en Si certa el to de la puresa, blanc, sense excés. breus episodis, tancats, amb contrasts de tempo i tonali¬ quantitat de gas Dallapiccola i Puccini, des de la seva visió de Balbec estant, és bombada dins tats, sense desenvolupaments, les frases són tallants. Les trobaren respostes diverses, potser coincidents. Dallapiccola imitacions no tenen concordances, els salts d'intervals, cro¬ una cambra buida, amb els Canti dl liberazione (1955) i Puccini amb les paraules matismes, són agressius.... no hi ha amor. El crit d'Angelica omplirà la cambra d'Angelica: «Parlami, amere, amere!...». en saber que el seu fill ha mort, que mai no ha pogut aman¬ completament i de yagar, són tres notes que es claven com dagues. manera uniforme, Francesc Cortès Angelica resta sola. L'interludi descriu el moment de la amb independènda signatura: cap paraula, silenci. És l'instant perfecte per a de com sigui de l'ària «Senza mamma». Puccini no va seguir esquemes con¬ gran la cambra. vencionals. Sabia agafar la moment tirada del lacrimogen, Així és com el situat entre dues catàstrofes: la mort del fill i el suïcidi. El sofriment omple moment líric travessa els estadis emotius d'Angelica: del completament dolor intern callat, a la consolació, per caure en l'exaltació l'ànima humana i i visió forassenyada. Les primeres frases, descendents i la ment conscient, adolorides, canvien quan Angelica, mirant al cel estrellat amb -altra vegada el cel-, canta «Ora che sel un angelo del independèndaj cielo». Del to menor canvia cap a Fa major, tonalitat dels de si el sofriment càntics a la Mare de Dèu. és gran o petit. Per El desenllaç pot tenir un punt d'afectació excessiu, rar, això la "mida" del potser pels al·lucinògens del verí que ingereix. Però des sofriment humà del punt de vista del drama musical ès, senzillament, de és absolutament barretada. L'interludi orquestral pot sonar ensucrat, d'acord, relativa» però aquest tema excepcional als violoncels, encomanat a Viktor E. Frankl .. i tanmateix dir sí a la vida tota la corda, ès una pàgina memorable. Puccini va suprimir (...trotzdem ja zum Leben sageti)] «Tant de bo nomds hi hagués gent dolenta cometent insidiosament actes dolents en algun lloc, i només fos necessari apartar-los de la resta de nosaltres los. Però ra 70 Dallapiccola i Puccini en relació amb Schónberg 71

Dallapiccola i Puccini en relació amb Schònberg

L'í d'abril de 1924 es va estrenar a Itàlia, tot coincidint casualment amb el que es coneix com a pesce d'aprile (un equivalent itàlic del nostre dia dels Sants Innocents), el Pierrot lunaire d'Arnold Schónberg sota direcció del mateix compo¬ sitor. L'esdeveniment, que va tenir lloc a la Sala Blanca del Palazzo Pitti de Florència iformava part d'una gira organit¬ zada per la figura més influent i innovadora de la música ita¬ liana d'entreguerres, el compositor i pianista Alfredo Casella, va rebre tantes protestes del públic com burles de la crítica; l'endemà, en l'edició florentina de «La Nazione», el crític i compositorSpartaco Copertini, deixeble d'Ildebrando Pizzetti, és a dir, de la facció conservadora de la música italiana del moment, va arribar a associar el compositor austríac amb una mena de pallasso excèntric i a considerar-ne la composició com una broma més de les habituals del dia: «Riguem: era el primer d'abril», conclou el seu article. No obstant això, aquest esdeveniment va tenir una gran importància per a dos com¬ positors de generacions diferents les obres dels quals abasten bona part de l'òpera italiana del segle XX: Giacomo Puccini (1858-1924) i Luigi Dallapiccola (1904-1975). 72 Dallapiccola i Puccini en relació amb Schònberg Dallapiccola i Puccini en relació amb Schònberg 73

noves idees, perquè es trobava allunyada de l'òrbita política seva òpera Turandot, que va quedar inacabada arran de d'urbs com Roma o de centres econòmics com Milà, i on la seva Puccini, enmortaquellapocsèpocamesosimmersdesprés,en lahi composicióva viatjar expres¬de la els joves intel·lectuals podien obrir-se a les experiències sament amb cotxe des de Viareggio acompanyat del seu amic europees més recents. L'any 1951, i una vegada Dallapic¬ Guido Marotti. Va ser presentat a Schònberg abans del concert cola havia desenvolupat la seva pròpia versió de la tècnica i van iniciar una conversa en francès en què es van intercanviar dodecafònica, és a dir, del sistema compositiu atonal format paraules d'admiració mútua; Casella en comenta l'escena: «Era per sèries de dotze sons de l'escala cromàtica que aportaven un espectacle curiós veure xerrant aquests dos músics que una ordenació precisa de les altures, i havia estrenat la seva «Demèter mai no es representaven orientacions artístiques tan diferents, animats per segona òpera, II prigioniero (1944-1948), o assolit altres l'amabilitat i el respecte que es tenien». Schònberg va deixar conformà amb els èxits amb obres vocals com les Liriche greche (1942-1945) a una mesos de Puccini còpia de la seva composició, el qual la va anar separació. i corals com els Canti diprigionia (1938-1942), va publicar seguint amb gran interès mentre escoltava el concert; al final Cada any, mentre ia un article titulat Sulla strada delia dodecafonia (En el camí va tornar a adreçar-se breument a Schònberg per tornar-li la seva filia era iluny, del dodecatonisme) en què intentava explicar la seva pròpia partitura: «Us agraeixo que m'hagueu aclarit la vostra teoria es vestia de dol. Les evolució creativa. Fn compositiva amb Pierrot lunaire, obra que he seguit amb molta flors es marcien, eis aquest article situa com a esdeveniment decisiu de la atenció i seva carrera el concert esmentat de que em sembla molt interessant». No va ser mera arbres escampaven Schònberg a Florència: cortesia i sabem «La meva orientació es va decidir la nit del per Marotti que l'obra de Schònberg havia llurs fuiles i ia terra primer d'abril deixat Puccini perplex: «No creguis que sóc un tradicionalista!... de 1924, quan vaig veure Arnold Schònberg dirigir una es posava freda, Sóc feliç d'haver tingut l'oportunitat de tocar amb la mà, i fins i interpretació del seu Pierrot lunaire... Vaig que erma. Fins els ocells sentir havia tot també amb l'oïda, els esdeveniments tal com són avui dia». de prendre una decisió: em vaig adonar que encara havia deixaven Tampoc per a Schònberg la seva trobada amb Puccini va ser d'aprendre moltes coses i, de moment, vaig decidir que em de cantar. Però quelcom merament anecdòtic i, després de conèixer la notícia calia aprofundir en el coneixement del meu ofici»; també cada any, amb de la seva mort el novembre d'aquell mateix any, va escriure a recorda la paradoxa que va suposar observar la reacció el retorn de Casella aquestes paraules: «La mort de Puccini m'ha causat adversa envers Schònberg de l'òrbita de deixebles de Piz- un gran dolor. Mai havia pensat que no tornaria a veure aquest Persèfone, tornava zetti al conservatori florentí, juntament amb un Puccini visible¬ la gran home. I estic orgullós d'haver despertat el seu interès». primavera» ment impressionat: «Aquella nit els estudiants, amb la típica Michael Gibson Aquell pesce d'apriie del 1924 també va assistir al concert de Déus, homes i monstres de la alegria llatina, van participar en la xiulada habitual abans que Schònberg un jove anomenat Luigi Dallapiccola que estudiava mitologia grega (Gods, Men ,and comencés l'actuació. Però Ciacomo Puccini en aquesta Monsters from the Greek Myths) piano i composició al Conservatori Luigi Cherubini de Florèn¬ ocasió no reia». Realment, Dallapiccola no va emprendre a cia. Dallapiccola era natural de Pisino d'Istria (l'actual Pazin a Itàlia el seu camí personal envers el dodecatonisme fins als Groàcia) i havia arribat a la ciutat toscana el 1922 atret per les anys trenta, en solitari i de forma progressiva; ell mateix el possibilitats musicals, però també culturals, que oferia a un jove qualifica d'ingenu, en no tenir mitjans per arribar a conèixer inquiet com ell; no oblidem que Florència havia esdevingut des aquesta tècnica en o p^mera^pàgina de profunditat disposar d'una vinculació de la primeria del segle XX una plataforma d'expansió per a les la partitura d'iiprigioniem. directa amb els representants principals d'aquesta tendèn- 74 Dailapiccola i Puccini en relació amb Schônberg Dallapiccola i Puccini en relació amb Schònberg 75

eia, malgrat que als anys trenta va arribar a conèixer tant Alban Berg com Anton Webern, els dos prin¬ cipals deixebles de Schônberg, i va poder escoltar o estudiar algu¬ nes de les seves composicions. Atesa aquesta manca de mit¬ jans, Dallapiccola va cercar el seu propi itinerari compositiu en les obres literàries de James Joyce i Marcel Proust. A partir «Quan em de Jes tècniques narratives no lineals i estructuralment obertes desespero, recordo

de l'Ulisses o A la recerca del que en el transcurs de la el temps perdut, el compositor italià història camí de la veritat va desenvolupar una concepció original del sistema dodecatònic i de l'amor ha al marge de la Segona Escola guanyat sempre. de Viena que va combinar amb Hi ha hagut tirans la tradició melodramàtica italiana. i assassins, i per un En l'article esmentat del 1951, temps, han pogut el compositor estableix la seva semblar invencibles, concepció personal del dode- però al final, sempre catonisme: «La tècnica serial tan cauen. Penseu-hl... sols és un mitjà per ajudar el com¬ sempre» positor a realitzar la unitat del dis¬ Mahatma Gandhi curs musical. Si algú pensa que la sèrie garanteix aquesta unitat, s'equivoca completament, atès que en l'art cap artifici tècnic no ha garantit mai res i la unitat de l'obra serà, com la melodia, el

Pàgina anterior: ° l'harmonia, un fet intehor»; Arnold Schônberg. aquí rau, sens dubte, la seva dis- «L'hora de marxar ha arribat, i cadascú se'n va al seu fet: jo a morir i vosaltres a viure. Què es millor, això només ho sap í)éu» Sócrates Segons Plató Dallapiccola i Puccini en relació amb Schònberg 79

crepància principal amb Schòn- berg: mentre que per al composi¬ tor austríac la creació del mètode

dodecatònic és un element cen¬

tral, per a Dallapiccola constitueix simplement un mitjà d'expressió; mentre que Schònberg desitja un oient intel·lectual, el compositor italià apel·la a l'espectador emo¬ cional i potser II prigioniero n'és «Que potser és la millor mostra. sorprenent que les Quan escoltem aquesta òpera presons s'assemblin percebem des del començament a les fàbriques, una tendència a adoptar estruc¬ a les escoles, als tures acórdiques que articulen barracons, als les notes musicals de les sèries i, hospitals, els quals malgrat que no tenen res a veure amb la tonalitat s'assemblen tots a tradicional, sí que estableixen una les presons?» polaritat que guia Michel Foucault la nostra oïda enmig del magma conviu amb la seva articulació com a melodies que Vigilar i castigar (Surveiller et punir) cromàtic. En són un bon exemple adopten una depurada diatonicitat i que són introduïdes els insistents tres acords disso¬ en la línia vocal amb una funció clarament expressiva nants en fortissimo que obren i dramàtica; de fet, és possible relacionar cada sèrie l'òpera i en els quals Dallapiccola amb un element dramàtic de l'òpera: l'oració de la mare, «Un desplega una sèrie dodecatónica manament l'esperança del presoner, la seva ànsia de llibertat, etc. completa, tot i que en realitat els nou us dono: La temàtica d'H prigioniero és inseparable del posicio- converteixi en un element de tensió que us estimeu nament ideològic del compositor; l'any 1960, Dallapic¬ que es pot associar a la foguera, els uns als altres» cola va reconèixer en un text dedicat a l'òpera contem¬ Evangeli segons sant Joan 13:34 el veritable destí del protagonista porània: «Estimo l'òpera sobretot perquè em sembla el de la seva òpera, i que tornarem a mitjà més apropiat per exposar-hi el meu pensament». escoltar en nombrosos moments Així, la seva segona òpera va esdevenir, com altres rellevants de l'obra. Aquí l'ús de obres escrites entorn de la Segona Guerra Mundial, cromàtiques sèries dodecatòni- com els Canti di prigionia, una denúncia decidida ques, canònicament elaborades. contra la injustícia i l'absència de llibertat promoguda 80 Dallapiccola i Puccini en relació amb Schònberg Dallapiccola I Puccini en relació amb Schònberg 81

pels règims totalitaris a Itàlia, Alemanya o Espanya. En aquest context, l'adopció del dodeca- tonisme es converteix en un mitjà necessari per representar el terror i l'angoixa coetània; per a aquesta òpera, Dallapiccola crea un llibret a partir del conte de l'escriptor simbolista Augusts Villiers de L'Isle-Adam titulat La tortura de l'esperança (1888), «Tot se li pot en què un presoner recupera les prendre a un home seves ànsies de llibertat quan rep un tracte humà del seu carceller i tret d'una cosa, l'última de les especialment quan aquest deixa oberta la seva llibertats humanes: cel·la, malgrat que la triar l'actitud fugida el condueix, en realitat, i com una forma malvada de tor¬ personal en cada tura, a la foguera d'un acte de fe; conjunt donat afegeix a la trama d'aquest conte de circumstàncies, ambientat a Saragossa, al segle triar el seu XVI, alguns aspectes extrets de propi camí» La llegenda de Thyl Ulenspie- Viktor E. Frankl

... i tanmateix dir sí a la vida gel I Lamme Goedzak (1 867) (...trotzdem ja zum Leben sagen) del novel·lista belga Charles de Coster i, concretament, canvia el protagonista jueu aragonès del conte de Villiers de L'Isle- Adam per Thyl Ulenspiegel (la variant germànica medieval del qual va inspirar el famós poema simfònic de Richard Strauss), un personatge flameno que lluita per alliberar la seva terra de la 82 Dallapiccola i Puccini en relació amb Schonberg Dallapiccola i Puccini en relació amb Schonberg 83

dominació espanyola de Felip II i que representava tant la sublevació contra la dominació estrangera com contra el dogmatisme «La compassió religiós. universal és De totes maneres, com l'única garantia s'esdevé amb tantes òpe¬ de la moralitat» res del segle XX, trama la Arthur Schopenhauer del llibret elaborat per Sobre el fonament de la Moral (Über das Fundament der Moral) Dallapiccola gairebé no té possibilitats teatrals; aixó queda clar quan en llegim el text i verifiquem que, deixant de banda «Desconfieu de lleus moments de ten¬ sió, té tot aquell en qui ben poca acció teatral i, fins i tot, l'únic rimpuls de castigar moment dinàmic que hi és poderós» Friedrich Nietzsche ha, la fugida del presoner, Així parlà Zarathustra amb prou feines s'aprofita (Also sprach Zarathustra) escènicament. No obstant això, és la música la que aporta tota la càrrega escènica i psicològica que hi manca; la compe¬ netració amb els elements dramàtics i narratius dóna vida teatral a aquest llibret, tal com podem verificar en l'escena de la fugida Pàgina següent: del presoner, en què Luigi Dallapiccola.

l'orquestra aporta tots Pàgina 87: els elements teatrals (per Giacomo Puccini. 84 Dallapiccola i Puccini en relació amb Schônberg La lluita per la utopia 85

exemple, aquella insistent i sinuosa figuració en la fusta i violí el que representa la freda carícia de l'aire que sent el presoner quan s'acosta a la porta rere la qual espera trobar la seva llibertat) i en què música i paraula són una sola cosa; crida l'atenció la preponderància musical del número tres relacionada amb la repetició de paraules trisíl·labes com «fratello» o «libertà». Al mateix temps, altres aspectes del llibret remeten clarament a la tradició del melodrama italià i converteixen II prigioniero en un epígon de Verdi i Puccini. Per exemple, la tendència a disposar poèticament el text cantat (sense lloc per a VSprechgesang o l'ús del text parlat), juntament amb la utilització de formes musicals que veiem no solament en el «D'alguna manera pròleg de l'òpera, en allò que podria ser una imitació el sofriment deixa contemporània de l'scena ed aria belcantista (el recitatiu «Ti de ser sofriment rivedró, mio figliol», seguit de la ballata «Vedo! Lo riconoscol»), sinó també en el número central convertit en el moment en en una ària estrófica («SuH'Oceano, sulla Schelda») que què troba un sentit, canta el carceller. També hi destaca aquesta vincula¬ com ara el sentit del ció envers el realisme argumentai, sense concessions sacrifici» a l'element fantàstic o Viktor E. Frankl grotesc, o aquesta tendència ... i tanmateix dir si a la vida a incloure elements patètics i afectius relacionats, en (...trotzdem ja zum Leben sagen) aquest cas amb la invenció del personatge de la mare del presoner que no formava part del conte de Villiers de l'Isle-Adam.

Precisament el personatge de la mare del presoner suposa un enllaç ideal amb Suor Angelica (1917) de Puccini; òpera també en un acte i inclosa en II trittico que va estrenar a Nova York l'any 1918 (juntament amb II tabarro i Gianni Schicch!) sobre un llibret del jove drama¬ turg Giovacchino Forzano (1884-1970), que afronta el trist desenllaç de la història d'una altra mare frustrada, en aquesta ocasió ambientada a Itàlia, al segle xvil. Es tracta d'una jove de bona família que ha tingut un fill il·legítim i

Dallapiccola i Puccini en relació amb Schônberg Dallapiccola I Puccini en relació amb Schônberg 89 es veu obligada no solament a renunciar-hi, sinó també la seva mare i en la qual és possible veure l'empremta de a expiar les seves culpes rebent l'hàbit en un convent la Pavane pour une infante défunte de Ravel. de clausura. La confirmació de la mort del petit revelada Per acabar, un dels episodis més estranys relacionats per la seva aristocrática tieta princesa, després de set amb aquesta òpera és la supressió de l'ària politonal, sor¬ anys d'espera sense notícies, provoca la desesperació prenentment moderna, «Amici fiori, voi mi compensate», «Una comunitat és de Suor Angelica, que finalment la condueix al suïcidi; més coneguda com «Aria dei fiori», en què Suor Ange¬ infinitament més amb tot, en el trànsit de la mort es produeix un miracle lica beneeix les plantes que l'ajudaran a acabar amb la i la Mare de Déu, acompanyada d'un cor d'àngels, es brutalitzada per l'ús seva vida. Aquesta breu ària va ser utilitzada en l'estrena manifesta davant la Suor i li mostra el seu fill. habitual del càstig novaiorquesa de l'obra, va ser inclosa en la primera edició d'// trittico Suor Angelica sembla una història original de For- que per l'aparició de 1918 i fins i tot Lotte Lehmann la va enre¬ zano, malgrat que està clarament relacionada amb Le ocasional del crim» gistrar per a Deutsche Grammophon l'any 1920, però jongleur de Notre Dame (1902) de Massenet o amb Oscar Wilde va ser suprimida després de la revisió que Puccini va fer L'ànima de l'home sota el Messe Mariano de (1910) de Giordani. Tot i ser l'òpera socialisme (The soul of man under l'òpera per a l'estrena a La Scala el 1922. Sembla socialism) menys valorada d'li trittico, es tracta del títol més esti¬ que l'eliminació va estar relacionada amb la pressió de mat per Puccini i tal vegada el més original del seu estil la crítica i de l'entorn del compositor, però aquesta ària tardà. La temàtica es relaciona amb II prigioniero en va influir en compositors de l'avantguarda italiana com l'absència de llibertat de la protagonista i el dogma¬ Gian Francesco Malipiero, un referent important també tisme religiós imperant, però aquí destaca encara més per a Dallapiccola, que utilitza aquesta ària com a model la penalització social de la maternitat fora del matrimoni per a la segona de les seves Sette canzoni (1918), pre¬ i posa en escena, ni més ni menys, el suïcidi d'una cisament ambientada dintre d'una església durant l'ofici monja. Puccini s'inspira en la tradició del melodrama de vespres. I és que potser tenia raó Puccini quan va italià precedent; per exemple, és possible veure en exclamar, tot adreçant-se al seu amic Marotti, després la famosa escena entre Felip II i el Gran Inquisidor de conèixer Schônberg: «No creguis que sóc un tradi¬ «Ser profundameni de Don Carlos un model per a la tensa escena entre cionalista!». estimat per algú et Suor Angelica i la Zia Principessa. Alhora, el compo¬ dóna força, mentre sitor de Lucca modela la seva partitura amb ecos del que estimar algú Pars//a/wagnerià o utilitza insistentment alguns motius Pablo L. Rodríguez profundament et cromàtics, com ara la figuració que toca la corda per dóna representar la desesperació de Suor Angelica quan coratge» exigeix a la seva tieta notícies del seu fill. Puccini tampoc no es manté al marge de les propostes de l'impressionisme francès, quelcom que trobem en la famosa ària «Senza mamma», en la qual la protagonista lamenta que el seu fill hagi mort sense les carícies de «L odi no ha aturat mai l'odi Només l'amor atura l'odi. Aquesta és la llei eterna»

Gautama-Buddha Des del punt de vista del contingut,//pr/g/o#i/ero No cal buscar-hi referències, perquè les i SuorAngelica parlen -cadascuna en l'estil que diàriament davant els nostres ulls. Per tenfliífí li és propi- de la privació de la llibertat (presó, posar dos exemples, els mètodes utilitzats convent) de dos éssers pel fet de transgredir a la presó de Guantánamo converteixen les normes morals o polítiques imposades en un joc banal la tortura física i espiritual pel totalitarisme, ja sigui religiós o polític. infligida a II prigioniero. I l'episodi dels En tots dos casos «el sistema» els condueix robatoris de nens als hospitals espanyols, i inexorablement a la mort, ja sigui una mort perpetrats sobretot per religioses difícils de dictada o induïda. qualificar, superen amb escreix la negror de l'argument dolorosíssim de Suor Angelica.

Lluís Pasqual 94

Biografies

Edmon Colomer (Direcció musicai)

Entre 1997 i 2013 ha estat titular de les orquestres Simfònica de Balears, Simfò¬ nica del Vallès, Filarmónica de Màlaga, Orchestre de Picardie i Daejeon Philhar¬ monie. El 1983 creà la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el 1988 l'Orquestra de Cadaqués. Ha enregistrat per als segells Auvidis-Naïve, Assai, Harmonia Mundi, Calliope, Triton, Naxos, Ensayo, Virgin i Philips. Avui es consi¬ deren enregistraments de referència Atlàntida i El amor brujo de Falla, La pesta de Gerhard i el Concierto de Aranjuez amb Paco de Lucia. Macbeth, Wozzeck, Don Giovanni, Ariadne auf Naxos, Don Pasquaie o La Cenerentoia destaquen en el seu repertori operistic. El 2002 el Ministeri de Cultura francès el nomenà Chevalier dans l'Ordre des Palmes Académiques. Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1986 amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Hi ha tornat amb LAtlàntida (1992-93) i Los Pirineus (2002-03).

Lluís Pasqual (Direcció d'escena)

Nascut a Reus, fou fundador del Teatre Lliure de Barcelona el 1976. Director teatral des dels setanta, ha dirigit obres de Genet, Lorca, Becket, Koltès, Shakes¬ peare, Lope de Vega i Txékhov, entre d'altres, en teatres d'Europa i Amèrica. Des dels anys vuitanta ha estat director d'escena d'òpera a La Scala de Milà, Opéra de París, Teatro Real de Madrid i festivals com el Maggio Musicale Florentino, Salzburg o el Rossini Opera Festival de Pesare, amb obres de Verdi, Puccini, Mozart, Rossini, Britten, Berio o Dallapiccola. Ha estat director del Centro Dra¬ mático Nacional (1983-89), Théâtre National de l'Odéon-Théâtre de l'Europe a Paris (1990-96), de la secció de teatre del Centenari de la Biennal de Venècia (1995-96), Teatro Arriaga de Bilbao (2004-07) i director del Teatre Lliure. Debutà al Liceu amb Faistaff (1983-84). Hi ha tornat amb Samson et Daiiia (1984-85), Peter Grimes (2003-04) i Le nozze di Figaro (2008-09 i 2011 -12). 96 Biografies Biografies 97

Paco Azorín (Escenografia) Jeanne-Michèle Charbonnet (La mare)

Estudià escenografia i direcció a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha creat es¬ Ha actuat, entre altres escenaris, a l'Opéra National de París, Teatro Real de Ma¬ cenografies per a teatre, dansa, òpera i musical, amb Lluís Pasqual, Carme Por¬ drid, Oper Frankfurt, Opéra National de Bordeus, Deutsche Oper Berlin, Teatro taceli, Mario Gas i Víctor Ullate. El 2003 creà i dirigí el Festival Sfiakespeare, Comunale de Florència, Teatro La Fenice de Venècia i el Festival de Bregenz. Ha en què participà en l'estrena absoluta de Le jour des meurtres dans l'histoire interpretat, entre d'altres, els rols d'Ortrud (Frankfurt i Dallas), Kundry i Venus (Gi¬ de Koltès. d'Hamiet Ha dirigit òperes i sarsueles a Madrid i Barcelona. Estrenà nebra i Tolosa de Llenguadoc), Sieglinde i Brünnhilde (Opéra National du Rhin). l'òpera-dooumental Amb e/s peus a ia iiuna (coproducció del Liceu, Teatro Real Recentment ha cantat els principals papers d'Ariane et Barbe-bieue (Dijon), Ei de Madrid, La Maestranza de Sevilla i ABAC de Bilbao). Recentment ha dirigit castell de Barbabiava (Nantes/Angers i París), Eideiio (Teatro San Cario), Lady Juiio César i La voix humaine. Ha estat guardonat amb els premis Serra d'Or i Macbeth de Msensk (Maggie Musicale Florentino i Teatro Municipal de Santiago Butaca (2004), de la Generalitat Valenciana (2005 i 2008), Públics de Tarragona de Xile), King Lear (Frankfurt), Eiektra (Berlin i Festival de Edimburgo), Les Tro- (2005), ADE i Butaca (2009) i Premios Ceres (2013). yens (París) i Kosteinicka de Jenúfa (Brussel·les). Debutà al Liceu amb Le nozze di Figaro (2008-09), i hi tornà amb el mateix Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Der fiiegende Fioiiander (2006-07). Hi ha títol la temporada 2011-12 1 amb la direcció d'escena de Tosca (2013-14). tornat amb Ariane et Barbe-bieue (2010-11).

Isidre Prunes (Vestuari) Ievgueni Nikitin (El presoner)

art Estudià dramàtic, especialitat d'escenografia, a l'Institut del Teatre de Barce¬ Estudià al Conservatori de Sant Petersburg. Ha actuat, entre d'altres, al Teatre lona. Fins al 1995 formà equip amb Montse Amends. Ha treballat com a escenò¬ Mariinski de Sant Petersburg, Metropolitan Opera House de Nova York, Téátre graf i figurinista per a teatre, òpera i cinema. Ha col·laborat amb Lluís Pasqual en du Chàtelet, Opéra National de Paris, Bayerische Staatsoper, Baden-Baden, To¬ Hamiet, La tempestad, Chateau Margaux-La viejecita (Teatro Arriaga de Bilbao), ronto, Leipzig, Tòquio, Berlín, València, Niça i Festival d'Ais de Provenga. El seu // prigioniero (Opéra National de París), La casa de Bernarda Aiba (TNC) i Suor repertori inclou, entre d'altres. Guerra i pau. La Bohème, Die Meistersinger von Angelica (Teatro Real de Madrid); amb Dagoll Dagom en Mar i cel, Angel Alonso Nürnberg, Das Rheingoid, Siegfried, Gòtterdammerung, Parsifal, Lohengrin, Der en Maria Rosa, Vicente Pradal en Romancero gitano, Ferran Madico en Terra fiiegende Hoiiànder, Eiektra. Boris Godunov, The Demon (de Rubinstein), La baixa i en la III i la V Gala deis Premis Max amb Caries Alberola i Joan Lluís Bozzo, dama de piques, ioianta, ii prigioniero. Salome, Eideiio, Don Cario i Don Gio¬ entre d'altres. En cinema ha participat en La miraculosa vida del pare Vicenç, Da- vanni. Recentment ha actuat al Teatro Real de Madrid (Boris Godunov), Munic niya. Faust i Ei niño de ia luna, títol pel qual va rebre un Goya al millor figurinista. (Lohengrin i Der fiiegende Hoiiànder), Nova York (Parsifal) i París (Gòtterdam¬ Ha estat premiat amb un Max per E/s pirates i Mar i cel. merung i Eiektra). Debutà al Liceu amb Rigoietto (1994-95). Hi ha tornat amb Tosca (2013-14) Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Pascal Mérat (Il·luminació) Robert Brubaker (El carceller / El Gran Inquisidor)

Ha estat il·luminador i supervisor tècnic de la companyia Théâtre du Silence i ha Nascut a Pennsilvània, estudià al Hartt College of Music a Hartford. El seu re¬ treballat amb Peter Brook (La tragédie de Carmen i Mahabharata), Klaus Michael pertori inclou, entre d'altres. Mime (Siegfried), Méphistophélès (Doktor Eausf), Grüber, Gilbert Deflo i Irina Brook. Col·labora habitualment amb Lluís Pasqual Golitsin (Khovantxina), Albert Gregor (Ei cas Makropouios), Bacchus (Ariadne des del 1980 (Le balcon i Le chevalier d'Oimedo, entre d'altres) i a escenaris de auf Naxos), Peter Grimes, Guido Bardi (Eine fiorentinische Tragédie), Aegisth Paris, Festival d'Avinyó, La Scala de Milà i les òperes d'Amsterdam, Bolonya, Torí, (Eiektra), Heredes (Salome), Laca (Jenûfa), DerZwerg, Fairfax (Biiiy Budd) i Ma- Madrid i Catània. Ha participat en Un trait de l'esprit amb J. Moreau, Déjeuner honey (Mahagonny). Recentment ha cantat a Nova York (Siegfried, Das Rhein¬ chez Wittgenstein amb H. P. Klaus, Le concours de Béjart a l'Opéra de Paris i il goid, Erancesca da Rimini, Hansel und Gretei, Nixon in China i Anna Nicole), viaggio a Reims i L'amor de les tres taronges amb A. Maratrat (Sant Petersburg); Los Angeles (Eaistaff \ Die Gezeichneten), St. Louis (ii tabarro i Pagiiacci), Sevilla Don Giovanni i L'ombre de Gutenberg amb Y. Oïda; Medea i La Traviata amb H. (Siegfried i Das Rheingoid), Estrasburg (Of Love and other Demons), Bolonya, de Ana; La forza del destino, L'eiisir d'amore i Don Giovanni amb Maestrani, i Trieste (Salome), Viena (Der Konig Kandauies) i Santa Fe (Wozzeck). Manon Lescaut, il prigioniero i Suor Angelica amb Pasqual. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Khovantxina (2006-07). Hi ha tornat amb Ha debutat al Gran Teatre del Liceu amb Tosca aquesta temporada. Salome (2008-09). 98 Biografies

Albert Casals (Primer sacerdot)

Nascut a Barcelona, estudià música a i'Escoiania de Montserrat i posterior¬ ment compaginà eis estudis d'enginyeria de telecomunicacions i cant. Ha estat membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i ha cantat amb formacions com l'Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Oadaqués, Or¬ questra Nacional Olàssica d'Andorra i Orquesta del Principado de Asturias, entre d'altres. Debutà amb el rol de Gualtiero amb els Amics de l'Òpera de Sabadell, amb els quals també ha cantat Cos; fan tutte, L'elisir d'amore, Roméo et Juliette i Die Zauberfiôte. Ha interpretat Anna Boiena (Trieste i Lleida), Die Fiedermaus i Lucia di Lammermoor (Oviedo) i La Traviata (Oorea). Debutà al Lloeu amb L'incoronazione di Poppea (2008-09). Ha participat en Pagiiacci (2010-11), // turco in Italia (2012-13) i La llegenda de la ciutat invisible de Kitej (2013-14).

Antoni Marsol (Segon sacerdot)

Estudià als conservatoris de Oervera i del Liceu. Ha interpretat, entre d'altres, els rols de Papageno {Die Zauberfiôte), Figaro {Le nozze di fígaro), Don Giovanni, Gianni Schicchi, Marcello {La Bohème), Scarpia {Tosca), Escamillo {Carmen), 26 DE JULIOL Germont {La Traviata) i Malatesta {Don Pasquale). Ha treballat amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, la Filharmònica de Oambra de Barcelona, BON216, Or¬ ANDREA Giordano questra Barroca Oatalana, Orquestra Nacional d'Andorra, Jove Orquestra Na¬ CHÉNIER de cional de Oatalunya, Orquestra de Oadaqués, Orquesta Sinfónica de Andalucía, ORQUESTRA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Orquestra del Teatre Lliure, Orquesta Oviedo Filarmonía, Orquesta Sinfónica y Marco ARMILIATO, direcció musical Ooro de Radiotelevisión Española i La Capella Reial de Oatalunya. Alfonso ROMERO MORA, director d esceña Debutà al Liceu amb un recital al Foyer (2000-01 ). Ha participat regularment Nova Producció Festival Castell de Peralada en espectacles del Petit Liceu. Recentment ha actuat en Rusalka (2013-13) i Cendrillon (2013-14).

Maria Agresta (Suor Angelica)

me (Arena di Verona, Bayerische Staatsoper, Teatro San Cario de Nàpols, Teatro Regio, Festival Puccini de Torre del Lago, Teatro alla Scala i Teatro La Fenice), Gemma di Vergy (Bérgam), Don Giovanni i Oberto Conte di San Bonifacio (Milà), // trovatore i Otello (València), Carmen (Masada), La Traviata (Staatsoper de Berlín), Giovanna d'Arco (Musikverein de Graz), Simon Boccanegra (Roma), / masnadieri (Venècia), La vestale (Dresden). Recentment ha actuat a Verona i P NascudaGuangzhoua Itàlia.{La Traviata),El seu repertoriZuric {Otello),inclou, entreOpérad'altres.de ParisNorma(/ puritani(Tel Aviv),1 La Bohème),La Bohè¬ Milà {Il trovatore), Tel Aviv i Viena {La Bohème), Dresden i Berlín, en aquest cas Marcelo Álvarez Eva-Maria Westbroek Ambrogio Maestri amb Plácido Domingo {Simon Boccanegra). El 2014 ha rebut el Premi Franco Abbiati, de la crítica italiana, a la millor soprano de la temporada. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Venda d'entrades a

www.festivalperalada.com - T. 902 37 47 37 100 Biografies Biografies 101

Cristina Pasaroiu (Suor Angelica) Marina Rodríguez-Cusí (La germana zeladora)

Nascuda a Setaigües (València), estudià al Conservatori de València. Ha inter¬ Verdi de Milà, amb Vittorio Terranova, i a la Universitat de Música i Art Dramàtic pretat, entre d'altres, els rols de Cherubino (Le nozze dl Figaro), Zenobia (Rada- de Viena. Formà part de la companyia del Teatro Comunale de Bolonya, on va misto), Hermia (A Midsummer Night's Dream), Ottavia i Ottone (L'incoronazione interpretar Magda {La Rondine), Mimi (La Bohème), Cio-Cio-San {Madama But- di Poppea), Cornelia (Giulio Cesare), Polinesso (Ariodante), Melibea (II viagglo tedly) i Micaela (Carmen). Ha actuat a Nordhausen, Rudolstadt i al Festival d'Erl a Reims), Smeton (Anna Bolena), Suzuki (Madama Butterfly), Olga (levgueni (La Traviata), Opéra de Lorraine Nancy (La Rondine), Festival St. Margarethen Onieguin), Siébel (Faust), Azucena (II trovatore). Ha actuat, entre d'altres, al Tea¬ (Carmen i La Bohème), Kassel (Cos/ fan lutte), Frankfurt (Adriana Lecouvreur, tro Real, Teatro Arriaga, Palacio Euskalduna, La Maestranza, Teatro Campoamor, LaNascuda Traviataa Bucarest,i Otello) i Niça (Adrianaa Lecouvreur).seva Ha participat en concertsGiuseppei Palau de la Música de València, Concertgebouw, Musikverein de Viena, Staatso- a cant O recitals estudià la ciutat, al Conservatori Londres, Graz, Musikverein de Viena, Ravenna, Lucca, Milà, Bolonya, per d'Hamburg i Festival Pergolesi-Spontini de Jesi. Linz, Ankara, Teatro Regio de Parma, Palerm, Bolzano, Amsterdam, Duisburg, Debutà al Liceu amb Los Pirineus (2002-03). Hi ha tornat, entre d'altres, amb Ginebra, Nancy, Konzerthaus de Berlín i Pequín. La gazzetta (2004-05), Thaïs i Andrea Chénier (2007-08), L'incoronazione di Debuta al Gran Teatre del Liceu. Poppea (2009-10) i Anna Bolena (2010-11).

Dolora Zajick (La princesa) itxaro Mentxaka (La'mestra de les novicles)

Nascuda a Oregon, estudià a la Universitat de Nevada i a la Manhattan School Nascuda a Lekeitio (Biscaia), estudià al Conservatori de Bordeus. Al Teatro of Music de Nova York. Ha interpretat els rols verdians més compromesos: Azu¬ Real de Madrid ha participat en Elektra, Don Quijote de Haiffter, Der Rosenka- cena, Amneris, Ulrica i Eboli, al Metropolitan de Nova York, Ohicago, La Scala valler, Parsifal, Die Zauberflôte, Babel 46, Madama Butterfly, Das Rheingold, de Milà, Covent Garden de Londres, La Bastille de Paris, festivals de Salzburg i La dama de piques, Gôtterdâmmerung, La Traviata, Wozzeck, Kàtia Kabànova i d'Orange, Viena, Los Angeles i Madrid, entre d'altres. També ha cantat Un ballo in Lulu entre altres títols. També ha cantat al Festival de Peralada (Die Zauberflôte maschera, Macbeth, Adriana Lecouvreur, Norma, La dama de piques, Lohengrin, i Carmen), Bilbao (Les mamelles de Tirésias i El caserío), Trieste, Teatro de la Samson et Dalila, Cavalleria rusticana i Khovantxina, entre altres títols. Recen¬ Zarzuela, Oviedo i Paris (La generala), Corea (Carmen), Madrid (Luisa Miller i tment ha interpretat Dolores Claiborne (San Francisco), Rusalka (Nova York) i Die agyptische Helena) i Tolosa de Llenguadoc (El sombrero de tres picos), Lohengrin (Madrid). El 2009 rebé la Medalla d'Or del Liceu. És fundadora i direc¬ entre altres escenaris. tora de rinstitute for Debutà al Young Dramatic Voices. Liceu amb Cristóbal Colón (1989-90) i des d'aleshores hi ha par¬ Debutà al Liceu amb el Requiem de Verdi (1988-89). Hi ha tornat en diverses ticipat regularment. Les seves darreres intervencions han estat La Cenerentola ocasions, les darreres amb Aida (2007-08) i Adriana Lecouvreur (2011-12). i Luisa Miller (2007-08) i Carmen (2010-11).

Gemma Coma-Alabert (L'abadessa) Auxiliadora Toledano (Suor Genovíeffa)

Nascuda a Girona, estudià al Conservatori Superior de París i posteriorment a Nascuda a Còrdova. Debutà amb el rol titular de Doña Francisquita al centenari la Guildhall School de Londres i l'Opéra Studio de Lió. Recentment ha actuat al del Palau de la Música Catalana. Ha cantat, entre d'altres, a l'Opéra National de Palau de les Arts de València (Die Walküre) dirigida per Mehta, a teatres d'òpera París, Kammeroper de Viena, Teatro Real, Teatro de la Zarzuela i Teatros del Canal francesos (Rosina i Dorabella) i a l'Aspen Opera dels EUA (II Giasone). A més, ha de Madrid, Maggio Musicale Florentino, Teatro Arriaga de Bilbao, Kursaal de Sant actuat als Champs Elysées de Paris, Montpeller, Bilbao i Oviedo. El seu repertori Sebastià, Teatro Campoamor d'Cviedo, auditoris de Madrid i Barcelona, Òpera inclou els rols de Carmen, Cherubino, Isaura, Fidalma, Mrs. Herring, Mrs. Noah de Budapest i Los Angeles Opera. El seu repertori inclou, entre altres, els rols de i Nicklausse i Ottavia, entre d'altres. En oratori ha cantat la Passió segons sant ^ Susanna (Le nozze di Figaró), Pamina (Die Zauberflôte), Adina (L'elisir d'amore), Mateu, Juditha Triumphans, Stabat Mater de Pergolesi, Missa de la coronació de Sophie (Werther), Cerina (Il viagglo a Reims), Norina (Don Pasquale), Amore Mozart o Le roi David i El pessebre de Pau Casais. (Orfeo ed Euridice), Creusa (Demofoonte) i Frasquita (Carmen). Ha estat guar¬ Debutà al Liceu amb L'enfant et les sortilèges (2003-04). Recentment hi ha donada als concursos Francesc Viñas, Belvedere Singing Competition, Julián tornat amb Ariane et Barbe-bleue (2010-11 ), Les contes d'Hoffmann i Madama Gayarre, Cperalia i amb el Premi Príncep de Girona de les Arts i les Lletres 2013. Butterfly (2012-13) i L'Atlàntida i La sonnambula aquesta temporada. Debutà al Liceu amb un recital al Foyer (2008-09). 102 Biografies Biografies 103

Angèuca prats (Suor Osmina) Anna Tobella (La germana infermera)

Nascuda a Nascuda a Martorell, estudià al Conservatori Superior del Liceu. Des del seu Barcelona, estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Ha debut amb La forza del destino (Sabadell), ha participat, entre d'altres, a les participat en cursos d'interpretació amb Paul Shilhavsky. Ha can¬ tat com a solista en concerts de òperes La Cenerentola (Sabadell), Tancredi (Teatro de la Maestranza de Sevilla), música de cambra de Joventuts Musicals de II barbiere dl Siviglia (Teatro Gampoamor d'Oviedo), II viaggio a Reims (Acca- Catalunya i de l'Organització Cultural de "la Caixa" i en les òperes // maestro di musica de Giovanni demia Rossiniana de Pesaro), L'Atenaide de Vivaldi i La tinta giardiniera (Teatro Battista Pergolesi, La canterina de Joseph Haydn, L'eiisir d'amore de Gomunale de Florència), Cosí fan tutte (Bilbao i Minnesota) i La clemenza dl Tito Gaetano Donizetti, Ei giravolt de maig d'Eduard Toldrà i la sarsuela Ei barberiiio de (Istanbul). També ha cantat Petite messe soienneiie (Théâtre Royal de la Monnaie Lavapies de Francisco Asenjo Barbieri, en la posada en escena de Lluís de Brussel·les), Stabat Mater de Rossini (Palau de la Música Catalana) i altres Pasqual. En el repertori litúrgic ha interpretat, entre altres, el Magnificat de Bach, el oratoris de Bach, Mozart i Hàndel (en gira per Espanya). Magnificat de Vivaldi i el Te Deum de Charpentier. Ha actuat com a Debutà al Liceu amb Manon (2006-07). Ha participat en diferents recitals del protagonista en l'estrena del musical Ei roig i ei blau de J. Sandaran, al Teatre Grec de Barcelona. Foyer, així com Salome (2008-09), L'arbore di Diana (2009-10), Fa/síaff (2010- Actualment és 11)1 Die Waiküre aquesta temporada. membre del Cor del Gran Teatre del Liceu.

oijitz Gorrotxateg] (Suor Dolcina) Sandra Ferrández (Primera aimoinera)

Nascuda a estudià cant a Itàlia i es Nascuda a Crevillent, estudià al Conservatori Superior de Música de València. Bilbao, diploma al Conservatori Tito Schipa. Ha estudiat amb Ha rebut classes magistrals d'Elena Obraztsova, Gundula Janowitz, Victoria de Mietta Sighele, Veriano Lucchetti, Rodolfo Celletti, Caria Caste- llani i los Ángeles, Marimí del Pozo, Magda Olivero, Giuseppe Di Stefano i Renata Ely Ameling. Ha interprefat, entre d'altres, els rols de Musetta (La bohème), Ana Mari (Et caser/b de Jesús Scotto. El seu repertori inclou, entre d'altres, els rols de Giulietta {Les contes Guridi), Carolina (il matrimonio segreto de Cima- d'Hoffmann), Lauretta (Gianni Schicchf), Fiordiligi (Cosí fan tutte), princesa (Ei rosa) i Norina (Don Pasquaie). Ha cantat al Palau de Congressos de Lugano, el Teatro Ponchielli de Cremona, catedral de gato con botas), Dulcinea, Wellgunde (Das Rheingoid), Gerhilde (Die Waiküre). l'Havana, Teatro Arriaga de Bilbao, Fondo Ha actuat en Die Zauberfiôte (Palau de la Música de València); Jenúfa, Eiek- Opera Festival, Teatro Greco de Milà, així com al cor de l'Arena de Verona, del Teatro alia Scala de Milà i del tra. Norma i Suor Angelica (Teatro Real de Madrid); Parsifal (Santiago de Maggio Musicale Florentino. En el repertori concertístic ha Compostel·la); La vera costanza (Teatros del Canal, Opéra Royal de Wallonie, participat en la Missa de Requiem de Wolfgang Amadeus Mozarf, Carmina Burana Rouen i St. Étienne); Aida (Palau de les Arts de València); La Bohème (Ópera de Cari Orff i El Messies de Georg Friedrich Handel. Actualment és de Lima), i La petita guineu astuta (Teatro Arriaga de Bilbao), entre d'altres. membre del Cor del Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Raquel Lucena (La novicia) Inés Moraleda (Segona aimoinera)

Nascuda a Santa Coloma de Nascuda a Barcelona. Va formar part de la companyia del Tiroler Landestheater Gramenet, estudià al Conservatori Superior de Mú¬ sica de d'Innsbruck (Carmen, Die Gespenstersonate d'Aribert Reimann i il turco in Italia). Barcelona amb M. Àngels Sarroca i Manuel García Morante. També ha estudiat amb Carles Ha cantat Die Fiedermaus, Die Zauberfiôte, Gianni Schicchi i La Périchoie (Graz); Marquès, Enedina Lloris, Kamal Khan, Carlos Álvarez, Virgi¬ nia Zeani i Manon i Der feme Kiang de Franz Schreker (Sevilla) ; The rescue of Peneioppe de Jorge Sirena. Ha participat en els concursos Francesc Viñas, Jaume Pía Ausensi. Ha cantat com a en Benjamin Britten (la Corunya); Joc de mans d'Alberto G. Demestres (Mòdena), i el Aragall, Germans i Manuel solista Peter Grimes, rol de Carmen (Festival Schioss Weikersheim, Glasgow i Edimburg). idomeneo, Rigoietto, La Traviata, La Bohème, Le nozze di Figaro, Nabucco, Sim¬ fonia deis Pirineus de N. Debutà al Liceu amb Hangman, Hangman! / The Town of Greed de Lleonard Paulís, Elias de Mendelssohn, Les noces d'Stravinsky, Petite messe soienneiie de Balada i hi ha tornat amb Die Waiküre (2007-08), L'incoronazione di Poppea Rossini, Misa en Re de Dvofàk, L'idiota de Joan Gri¬ (2008-09), Les mamelles de Tirésias i Ei jugador (2009-10), Parsifai (2010- mait, Llibre vermell de Montserrat de Xavier Benguerel, Gloria de Vivaldi, Dido and Aeneas de 11 ), Le grand Macabre i Die Zauberfiôte (2011-12), Das Rheingoid (2012-13) i Purcell, Cançó d'amor i de guerra de Martínez Valls i African Sanctus de David Fanshawe. aquesta temporada amb L'Atiàntida. Actualment és membre del Cor del Gran Teatre del Liceu. 104 Biografies Biografíes 105

Mariel Fontes (Primera conversa) Cor del Gran Teatre del Liceu --

Nascuda a l'Uruguai, estudià al Conservatorio Municipal de Rocha, a i'Escueia Es consolidà als anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottine. En començar Nacional de Arte Lírico i ai Conservatorio Universitario de Música. Ha realitzat la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de la direcció amb Vitto- cursos de perfeccionament amb Myrta Garbarini (Buenos Aires), María Orán rio Sicuri. Posteriorment n'han estat directors Andrés Máspero, William Spaul- (Santiago de Composteia), Raquel Pierotti (Barcelona), Elaine Ortiz Arantes ding i, actualment, José Luis Basso. Entre les seves actuacions cal assenyalar la (Salzburg) i Martine Surais (París). Ha guanyat els concursos internacionals Segona Simfonia i Schicksaislied de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Moses und Carlos Gomes de Rio de Janeiro i Luis Cluzeau Mortet de Montevideo i finalista Aron (Gran Teatre del Liceu), a més del Requiem i la Missa de la coronació de al Belvedere de Buenos Aires i Tosti de Brescia. Debuta al Teatro Solís de Mon¬ Mozart i la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor del Gran Teatre del Liceu ha ac¬ tevideo. Ha actuat a l'Uruguai, Argentina, el Brasil, Italia i Espanya. El seu reper¬ tuat a Les Arènes de Nimes, amb II corsaro\ ha interpretat Lacla di Lammermoor tori inclou títols de música de cambra, sacra, òpera i sarsuela. Com a artista de a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a Paris i Goyescas i Noches en los jardines de cor ha estat membre estable del Coro del Sodre de Montevideo (1994-03) i del España a La Fenice de Venècia. Ha cantat sota la direcció deis mestres Albrecht, Festival de Fiesole a Florència (2003-06). Decker, Gatto, Holireiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Actualment és membre del Cor del Gran Teatre del Liceu. Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d'altres.

Eun Kyung Park (Segona conversa)

Nascuda a Corea del Sud, realitzà el seus estudis superiors de cant a la Uni¬ versitat de Seül i al Conservatori Verdi de Milà. Ha realitzat cursos de per¬ feccionament amb, entre altres, Cario Bergonzi, Leyia Gencer, Luciana Serra, - ii, -• f Gina Cigna, Aldo Protti i VIadimiro Badiali. Durant vuit anys ha impartit cursos de cant a la Universitat de Seül. Ha cantat diversos concerts com a solista i ha representat el rol principal en òperes com ara L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti, Un ballo in maschera i Rigoletto de Giuseppe Verdi i La Bohème de Giacomo Puccini. Actualment és membre del Cor del Gran Teatre del Liceu.

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

El primer director titular de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu fou Marià Obiols. En la seva història ha estat dirigida per batutes convidades, com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Facció, Manuel de Falla, Alek- sandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto KIemperer, Hans Knapperts- busch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; 1 darrerament Sylvain Cambreling, Ra¬ fael Frühbeck de Burgos, Jesús López Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neumann, Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Peter Schneider i Silvio Varviso. Els directors titulars de la formació han estat Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy, Sebastian Weigle i Michael Boder. Actualment el director musical és Josep Pons.

■ 106 107

ORQUESTRA SIMFÒNICA Carme COM ECHE TIMBALES COR DEL MEZZOSOPRANOS TENORS II DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Rafael SALA Artur SALA * GRAN TEATRE DEL LICEU Min A BAEK ' Ornar A. JARA Manuel STAGEY Teresa GASADELLÀ Graham LISTER PERCUSSIÓ Concertino SOPRANOS 1 Rosa CRISTO Josep Lluís MORENO Kai GLEUSTEEN CONTRABAIX Jordi MESTRES Margarida BUENDIA * Isabel MAS Caries PRAT Cristian SAN DU * Salvador SOLER Olatz GORROTXATEGI Marta POLO Fiorenci PUIG Concertino associat Dmitry SMYSHLYAEV Jeremy FRIEDMANN Carmen JIMÉNEZ Guísela ZANNERINI Emili ROSÉS Olga ALESHINSKY Francesc LOZANO Enric MONFORT Glòria LÓPEZ PÉREZ * Lluís RUSIÑCL Miquel Àngel MARTINEZ Raquel LUCENA CONTRALTS BARÍTONS Nenad JOVIC VIOLÍ I Encarna MARTÍNEZ Mariel AGUILAR* Xavier GOMORERA ARPA Eva PYREK * Raquel MOMBLANT Sandra CODINA Gabriel DIAP Oksana SOLOVIEVA OBOÈ Aida ARAGONESES Eun Kyung PARK M. Josep ESCORSA Ramon GRAU Aleksander KRAPOVSKI César ALTUR* J. Antonio DOMEÑÉ Maria SUCH * Hortènsia LARRABEITI * Joan Josep RAMOS Enric PELLICER Birgit EULER Yordanka LEÓN Miquel ROSALES YanaTSANOVA Raúl PEREZ PIANO (corn anglès) * SOPRANOS II Elizabeth MALDONADO Carlota AMARGÓS Véronique WERKLÉ Núria CORS Ingrid VENTER * BAIXOS Katarzyna SLEMP CLARINET Pau CASAN Mariel FONTES Miguel Àngel CURRÀS Gabriel GRAELLS Juanjo MERCADAL* M. Dolors LLONCH TENORS 1 Dimitar DARLEV Paula BANCIU Dolors PAYA CELESTA Monica LUEZAS Daniel M. ALFONSO Ignasi GOMAR Paula CABALLERO J. Antonio GÓMEZ Ricardo ESTRADA M. Àngels PADRÓ Josep M. BOSCH Ivo MISOHEV Yana ZUYEVA Llam HARMAN (baix) José Luis CASANOVA BANDA Angèlica PRATS Pierpaoio RALLON! Elisabet VILAPLANA Sung Min KANG Theodor RULES VIOLÍ II SAXÒFON Francesc GCLCMiNA(trompeta) * Helena ZABOROWSKA Airam HERNÁNDEZ Mariano VIÑUALES Annick PUIG* Igrtacio GASCÓN Gonzalo ALVAREZ (trompeta) Xavier MARTÍNEZ Emiüe * M. Teresa Danel MORALES LANGLAIS GÓMEZ (trompeta) * Joan PRADOS Solo de cor de Suor Rodica Monica HARDA Francesc PALAS! (trombo) Angelica Llorenç VALERO Llu JING FAGOT Vanessa GARCÍA (orgue) Mercè BROTONS Guillermo SALCEDO *

* Andrea GERUTÍ J. Pedro FUENTES Solista PiotrJEGZMYK Francesc BENÍTEZ (contrafagot) * En cursiva: asistencia Mijai MGRNA Alexandre PGLGNSKY TROMPA ACTORS (IL PRIGIONIERO) ACTRIUS (SUOR ANGELICA) Maria ROCA Arturo NOGUÉS * Pere BCHIGAS Núria CLEMARES Enrique MARTÍNEZ Moisés BRAVO Ana CRIADO VIOLA Caries CHCRDÀ Oscar FORONDA Mariona GINÉS Ashan PILLAI * Jorge VILALTA Juanjo HERRERO Lidia HILL Fulgencio SANDOVAL Jaume LLAURADÓ Kristina PARERA Birgit SCHMIDT TROMPETA Jesús LLOVERAS Silvia PEREZ Claire BGBIJ M. Angel BOSCH * Anna ROSS BettInaBRANDKAMP Josep Lluís LOPEZ Sergi Lluís MEDINA Oscar LOZANO Conxita SESÉ Vincent FILLATREAU Saul RUBIO Josu MENTXAKA Franck TGLLI Ni Isaac Marie VANIER TROMBO SENDRÓS GinoSENESi NENS (SUOR ANGELICA) Josep BRACERO Cassiel ANTON ' TAPIAS David MORALES Xavier Jaume SOLÀ Javi LOPEZ VIOLONCEL Lluís BELLVER (trombo baix) * (torturat) MaxGERLING Peter THIEMANN* Adam GLUBINSKI Cl M BASSO MatttiiasWEINMANN José M. BERNABEU * Esther BRAUN 108 Enregistraments 109

Mirella Freni (A), Elena Souliotis (P), Gloria Barbara Frittoli (A), Marjana Lipovsek (P), Cinzia Enregistraments Scalchi (Ab), Ewa Podies (Z), Nicoletta Cu- De Mola (Ab), Anita Raveli (Z), Alessandra riel (M), Barbara Frittoli (G). Maggio Musica¬ Palomba (M), Francesca Sassu (G). Orques¬ le Florentino. Dir. musical: Bruno Nartoletti. tra del Teatro alla Scala. Dir. musical: Riccar- Decca, 1994 do Chailly. Encore, 2008

Sonia Theodoridou (A), Anne Gjevang (P), Jo¬ Ermonela Jaho (A), Anna Larsson (P), Irina Mi- hanna Dur (Ab), Gabriela Popescu (Z), Rena¬ shura (Ab), Elena Zilio (Z), Elizabeth Sikora ta Kruit (M), Michele Patzakis (G). Orquestra (M), Anna Devin (G). Orquestra de la Royal de La Monnaie. Dir. musical: Antonio Pappa- Opera House. Dir. musical: Antonio Pappa¬ no. The Opera Lovers, 1995 no. Dir. d'escena: Richard Jones. Opus Arte, 2011 Cristina Gallardo-Domás (A), Bernardette Man¬ ca Di Nissa (P), Felicity Palmer (Ab), Elena Zi- lio (Z), Sara Fulgoni (M), Dorotea Roschmann (G). London Philharmonia Orchestra. Dir. mu¬ S'inclou una selecció de les versions íntegres. Versions en disc de Suor Angelica sical: Antonio Pappano. Emi, 1996 Els personatges principals són esmentats en l'ordre següent: la mare (M), el presoner (P), Victoria de los Ángeles (A), Fedora Barbieri (P), Sondra Radvanovsky (A), Larissa Diadkova (P), el carceller (C), per a II prigioniero; Suor An¬ Mina Doro (Ab), Lidia Marimpietri (G). Teatro Ronnita Nicole Miller (Ab), Tichina Vaughn gelica (A), la princesa (P), l'abadessa (Ab), dell'Opera di Roma. Dir. musical: Tullio Sera- (Z), Catherine Keen (M), Jennifer Black (G). la germana zeladora (Z), la mestra de les no- fin. Naxos, 1957 Orquestra de l'Òpera de Los Angeles. Dir. vicies (M), Suor Genovieffa (G), per a Suor musical: James Conlon. The Opera Lovers, Angelica. A continuació l'orquestra, el direc¬ Renata Tebaidi (A), Giulietta Simionato (P), Lu¬ 2009 tor musical, el director d'escena, si s'escau, cia Danieli (Ab), Miti Truccato Pace (Z), Anna el segell discogràfic i l'any d'enregistrament. di Stasio (M), Dora Oarral (G). Maggio Musi¬ Kristine Opolais (A), Lioba Braun (P), Nadezh- cale Florentino. Dir. musical: Lamberto Gar- da Serdyuk (Z), Mojca Erdmann (G) WDR delli. Decca, 1962 Sinfonieorchester Kôln. Dir. musical: Andris Versions en disc d'f/ prígioniero Nelsons. Orfeo, 2012 Pilar Lorengar (A), Kersten Meyer (P), Marga- Giulia Barrera (M), Maurizio Mazzieri (P), Roma¬ rethe Bence (Ab), Axelle Gall (Z), Cseslawa no Emili (0). National Symphony Orchestra. Slania (M), Olivera Miljakovic (G). Wiener Versions en DVD de Suor Angelica Dir. musical: Antal Dorati. Decca, 1975 Staatsoper. Dir. musical: Gerd Albrecht. Bella Voce, 1979 Rosalind Plowright (A), Dunja Vejzovic (P), Ma¬ Helga Pilarczyk (M), Eberhard Wachter (P), ria Grazia Allegri (Ab), Joie Arno (Z), Nella Helmut Krebs (0). Orquestra de la Ràdio de Renata Scotto (A), Marilyn Home (P), Patricia Pa¬ Verri (M), Giovanna Santelli (G). Dir. musical: Baviera. Dir. musical: Hermann Scherchen. yne (Ab), Gillian Knight (Z), Ann Howard (M), Gianandrea Gavazzeni. Orquestra del Teatro Stradivarius, 1956 lleana Cotrubas (G). New Philharmonie Or¬ alla Scala (2001) chestra. Dir. musical: Lorin Maazel. Sony, 1975 Phyllis Bryn-Julson (M), Jorma Hynninen (P), Amarilli Nizza (A), Anna Maria Ohiuri (P), Elisa Howard Haskin (0). Orquestra de la Ràdio Joan Sutherland (A), Christa Ludwig (P), Anne Fortunati (Ab), Paola Leveroni (Z), Katarina de Suècia. Dir. musical: Esa-Pekka Salonen. Collins (Ab), Elizabeth Connell (M), Isobel Bu¬ Nikolic (M), Paola Santucci (G). Orquestra Sony 1995 chanan (G). National Philharmonic Orchestra. de la Fundazione A. Toscanini. Dir. musical: Dir. musical: Richard Bonynge. Decca, 1978 Julian Reynolds. TDK, 2007 110

Temporada 1987-88 Cronologia liceísta Maria Chiara / Maia Tomadze (A), Margarita Lilowa (P), Nancy Herrera (Ab), Ascensión González (Z), Rosa Maria Ysàs (M), Carme Hernández (G), Núria Cors (C), Maria An¬ tonia Martín Regueiro (D), Rosa Vilar, Isabel Aragón (Al), Rosa Maria Conesa (N). Dir.: Roberto Abbado. Dir. d'escena: Sylvano Bus- sotti. (5)

Jaume Tribó

S'inclou la llista de les representacions de Suor sumpció Picó (N). Dir.: Napoleone Annovazzi. Angelica en la història del Gran del Teatre del Dir. d'escena: Augusto Cardi. (3) Liceu. Els personatges principals són esmen¬ tats en l'ordre següent: Suor Angelica (A), la Temporada 1957-58 princesa (P), l'abadessa (Ab), la germana ze¬ Floriana Cavalli (A), Rina Corsi (P), Alda Ric- ladora (Z), la mestra de les novicios (M), Suor chi (Ab), Elvira Galassi (M), Maria Teresa Genovieffa (G). Suor Osmina (O), Suor Dol- Casabella (G), Margarita Coda (C), Mar¬ cina (D), dues almoineres (Al), la novicia (N). cela Latorre (D), Maria Teresa Batlle, Ma¬ A continuació el director musical, el director ria Teresa Pujolà (Al), Rosa Alcántara (N). d'escena i el nombre de representacions en¬ Dir.: Angelo Cuesta. Dir. d'escena: Enrico tre parèntesis. Frigerio. (3)

Temporada 1967-68 Nombre total de representacions: 16 Virginia Zeani (A), Annamaria Rota (P), Maria Empar Carreras (Ab), Maria Teresa Batlle (Z), Margarita Goller (M), Cristina Vázquez Estrena absoluta al Metropolitan Opera House (G), Carme Barceló (C), Teresa Rovira (D), de Nova York, el 14 de desembre de 1918. Maria Josefa Bartuli, Mercè Mas (Al), Carmen Goller (N). Dir.: Bruno Rigacci. Dir. d'escena: Estrena al Gran Teatre del Liceu, el 21 de de¬ Frans Boerlage. (3) sembre de 1948. Darrera representació al Liceu: 10 de novembre de 1987. Temporada 1972-73 Katia Ricciarelli (A), Melita Miculs (P), Licia Gal- Temporada 1948-49 vano (Ab), Rosa Maria Ysàs (Z), Mildred Tyree Rachele Ravina (A), Palmira Vitali Marini (P), (M), Cecília Fondevila (G), Maya Hanhard (C), Angela Rossini (Ab), Carme Gombau (Z), Pi¬ Carme Hernández (D), Maria Rosa Fàbregas, lar Torres (M), Maria Assumpció Llenas (G), Dolores Cava (Al). Dir.: Anton Guadagno. Dir. Mercè Roca (O), Maria Teresa Antisent (D), d'escena: Dídac Monjo. (2) Mercedes Oviedo, Maria Pascual (Al), As¬ Llibret

Coordinació: Servei d'Edicions i Documentació del Liceu. Disseny del programa de mà: Susana Rodríguez. impressió: C. G. Creaciones Gráficas, S. A. D.L.: B. 10582-2014 Fotografies de la producció (Teatro Real de Madrid): Javier del Real. Traduccions: TOS, Discobole, Jacqueline Hall. Assessorament lingüístic: Francesc X. Navarro.

Informació per contractar publicitat en les publicacions del Liceu o sobre el programa de Mecenatge del Gran Teatre del Liceu a www.liceubarcelona.cat,[email protected] o al 93.485.99.32.

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental), EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) i ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)

180**0013004 tSOtOOOI:»** EMAS