Safor Safor La Que Fan Comarca La Integren Que Blacions [email protected] L’Afortunat Visitant Que S’Hi Endinsa

Safor Safor La Que Fan Comarca La Integren Que Blacions Patronato.Turismo@Dival.Es L’Afortunat Visitant Que S’Hi Endinsa

www.valenciaturisme.org

blacions que integren la comarca fan que La Safor Safor La que fan comarca la integren que blacions [email protected] l’afortunat visitant que s’hi endinsa. endinsa. s’hi que visitant l’afortunat Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat

Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax.

La proximitat i les múltiples relacions entre les po- les entre relacions múltiples les i proximitat La Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © . bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant captivant i sorprenent acaba sempre cultures, i bles

Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel.

llidores i una concentració urbana d’alta densitat. densitat. d’alta urbana concentració una i llidores for, inesgotable en qualsevol època de l’any. l’any. de època qualsevol en inesgotable for, mrgaa ’itra e ps e uttd e po- de multitud de pas pel d’història Impregnada

@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003

acull en la seua planura horts, platges amples i aco- i amples platges horts, planura seua la en acull constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa- La de paisatge del elements alguns constituïxen sobre la pedra. la sobre @valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,

cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral litoral el que mentre rica, vegetació de natural cat de Turisme Turisme de valenciaturisme que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes muntanyes les de vessants els entre s’amaguen que serva els típics carrers empinats i angostos llaurats llaurats angostos i empinats carrers típics els serva

Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat

de de formen un tan- un formen Grossa i Agulles , Safor , Mustalla tuats a poca distància del mar i camps de tarongers tarongers de camps i mar del distància poca a tuats pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con- que Raval, del morisc barri l’antic a pujar pot

de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres serres altes Les muntanyenc. l’interior i costa la de des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si- Cims taronja. la de cultiu al majoritàriament des cases senyorials, els antics portals i els museus. I es es I museus. els i portals antics els senyorials, cases

vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge paisatge el entre dividit territori atractiu d’un vés ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica- verdes, zones de envoltada dispersa, ciutat jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les les esglésies, les entre cristiana Vila l’antiga per jar

es mostra al visitant a tra- a visitant al mostra es de comarca La es puga considerar com un conjunt urbà, com una una com urbà, conjunt un com considerar puga es La Safor La original de la ﬂ orent època medieval. Es pot passe- pot Es medieval. època orent ﬂ la de original

conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic urbanístic traçat el amb antic nucli seu el conservar

, que ha sabut sabut ha que , troba es quilòmetres pocs A Oliva

clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. l’any. tot durant gaudir-ne permet benigne, clima Monestir de Santa Maria de la Valldigna la de Maria Santa de Monestir

broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un un per acompanyat qualitat, de cacions certifi broses

donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom- i Blava Bandera la de distintiu el amb donades

Palau Ducal Gandia Ducal Palau

on l’encant de les platges, extenses i belles, guar- belles, i extenses platges, les de l’encant on

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, litoral, al desplaçarem ens històric centre del Des

ment restaurat. ment

cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent- ciutat, la de emblemàtic monument el és cal

, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du- Palau El XVIII). (segle l’Ajuntament i , Anna Santa

i i Clara Santa de Ermites les Clara, Santa de convent

nal, l’Hospital de de l’Hospital nal, (fi nal del segle XIV), el el XIV), segle del nal (fi Marc Sant

gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio- Historicoartístic Monument declarada i gòtic

el el , d’estil d’estil , Maria Santa de Col·legiata la , Ducal Palau

trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: ara: com cis edifi en d’or, segles d’aquells trimonial

im. l e cnr ub cnev lhrni pa- l’herència conserva urbà centre seu El risme.

de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu- del i cítrics de l’exportació i cultiu del mà la de

ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, XX, segle al esplendor seua la recuperar va ciutat

. La La . Corella de Roís Joan i Martorell Joanot March,

via generat en noms il·lustres de les lletres: lletres: les de il·lustres noms en generat via Ausiàs Ausiàs

brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha- Gandia de cortesana vida la que cultura brillant

crear la la crear el segle XVI per a consolidar la la consolidar a per XVI segle el Universitat

XV va viure el moment de més gran esplendor. Va Va esplendor. gran més de moment el viure va XV

bre un antic assentament ibèric. Durant el segle segle el Durant ibèric. assentament antic un bre

entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so- Nicolau, Sant de barranc el i Serpis riu el entre

, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer créixer va comarcal, capital i ducal ciutat , Gandia

LA SAFOR LA

Platja d’Oliva Platja

Monestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir Platja de Xeraco Circ de La Safor - Villalonga En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi- serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam- bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan- dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa. GASTRONOMIA la safor A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una ﬂ ora el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca- Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me- format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 paella. La seua tradició agrícola es fa patent al diterrani i les platges d’arena daurada i neta. metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor. mercat dels divendres, on els agricultors acudixen A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Platja de Tavernes de la Valldigna predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa XVI). Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de i els pastissos. La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre- Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de Fideuà combina els encants d’un municipi muntanyenc recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, (brolladors com El Clot de la Font, miradors com de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. els atractius de la costa mediterrània, amb dues També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai- platges, la de Tavernes i La Goleta. gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis- A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora a la comarca, llegint el procés a través de les seues quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els localitat, tranquil·la i acollidora. molins, encara presents en municipis com Potries, L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions Beniarjó, Beniﬂ á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com- de València de la província comarques tan interessants com Villalonga, amb paratges com tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

www.valenciaturisme.org

Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax.

Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel.

@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003

Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat

conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic urbanístic traçat el amb antic nucli seu el conservar

, que ha sabut sabut ha que , troba es quilòmetres pocs A Oliva

clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. l’any. tot durant gaudir-ne permet benigne, clima Monestir de Santa Maria de la Valldigna la de Maria Santa de Monestir

broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un un per acompanyat qualitat, de cacions certifi broses

donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom- i Blava Bandera la de distintiu el amb donades

Palau Ducal Gandia Ducal Palau

on l’encant de les platges, extenses i belles, guar- belles, i extenses platges, les de l’encant on

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, litoral, al desplaçarem ens històric centre del Des

ment restaurat. ment

cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent- ciutat, la de emblemàtic monument el és cal

, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du- Palau El XVIII). (segle l’Ajuntament i , Anna Santa

convent de Santa Clara, les les Clara, Santa de convent i i Clara Santa de Ermites

nal, l’Hospital de de l’Hospital nal, Sant Marc Sant (fi nal del segle XIV), el el XIV), segle del nal (fi

gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio- Historicoartístic Monument declarada i gòtic

el el Col·legiata de Santa Maria Santa de Col·legiata la , Ducal Palau , d’estil d’estil ,

trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: ara: com cis edifi en d’or, segles d’aquells trimonial

im. l e cnr ub cnev lhrni pa- l’herència conserva urbà centre seu El risme.

de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu- del i cítrics de l’exportació i cultiu del mà la de

ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, XX, segle al esplendor seua la recuperar va ciutat

March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella de Roís Joan i Martorell Joanot March, . La La .

via generat en noms il·lustres de les lletres: lletres: les de il·lustres noms en generat via Ausiàs Ausiàs

brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha- Gandia de cortesana vida la que cultura brillant

crear la la crear el segle XVI per a consolidar la la consolidar a per XVI segle el Universitat

XV va viure el moment de més gran esplendor. Va Va esplendor. gran més de moment el viure va XV

bre un antic assentament ibèric. Durant el segle segle el Durant ibèric. assentament antic un bre

entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so- Nicolau, Sant de barranc el i Serpis riu el entre

, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer créixer va comarcal, capital i ducal ciutat , Gandia

LA SAFOR LA

Platja d’Oliva Platja

Monestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir Platja de Xeraco Circ de La Safor - Villalonga En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi- serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam- bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan- dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa. GASTRONOMIA la safor A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una ﬂ ora el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca- Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me- format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 paella. La seua tradició agrícola es fa patent al diterrani i les platges d’arena daurada i neta. metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor. mercat dels divendres, on els agricultors acudixen A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Platja de Tavernes de la Valldigna predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa XVI). Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de i els pastissos. La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre- Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de Fideuà combina els encants d’un municipi muntanyenc recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, (brolladors com El Clot de la Font, miradors com de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. els atractius de la costa mediterrània, amb dues També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai- platges, la de Tavernes i La Goleta. gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis- A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora a la comarca, llegint el procés a través de les seues quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els localitat, tranquil·la i acollidora. molins, encara presents en municipis com Potries, L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions Beniarjó, Beniﬂ á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com- de València província de la comarques tan interessants com Villalonga, amb paratges com tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.