Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E Structura I C Ontext (1932 - 1939)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E Structura I C Ontext (1932 - 1939) Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E structura i C ontext (1932 - 1939) Sònia Garangou i Tarrés ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tdx.cat ) i a través del Dipòsit Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la sev a reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB . No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicio nada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tdx.cat ) y a través del Repositorio Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB . No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o ci ta de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING . On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX ( www.tdx.cat ) service and by the UB Digital Repository ( diposit.ub.edu ) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrati ve aims is not authorized n or its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository . Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Tho s e rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA LES JOVENTUTS LLIBERTÀRIES A CATALUNYA. ORIGEN, ESTRUCTURA I CONTEXT (1932-1939) Director: Dr. Joan Villarroya i Font Doctoranda: Sònia Garangou i Tarrés Departament d’Història Contemporània Programa de doctorat: Societat i Cultura Novembre de 2015 Les Joventuts Llibertàries a Catalunya Aquesta recerca reconstrueix quin va ser l’origen, l’estructura i el context de les Joventuts Llibertàries a Catalunya des de l’any 1932 fins al final de la Guerra Civil. Malgrat existir investigacions prèvies sobre aquesta organització d’àmbit estatal, es va considerar necessari estudiar com havia estat el desenvolupament de les joventuts anarquistes a Catalunya, al constatar el buit que hi havia de recerques específiques sobre l’organització en el nostre territori, sobretot pel que fa als primers anys de formació. En aquest treball es repassa com van néixer les Joventuts Llibertàries i el seu desenvolupament relacionant-les amb el context polític de la Segona República i la Guerra Civil, però també amb les disputes internes i les contradiccions que durant aquesta època va viure el moviment anarquista. Aquest complex entramat va determinar en gran mesura les seves actuacions, va ajudar a definir la seva personalitat i ens ajuda a entendre més bé el perfil de la seva militància de base, ampliant la imatge que tindríem de l’organització si només ens fixéssim en els discursos i les proclames dels seus líders. Agraïments Aquest ha estat un treball de llarga durada que no hagués estat possible sense l’ajuda i el consell de moltes persones. En primer terme de Joan Villarroya i Font, director de la tesi, que ja em va dirigir la tesina sobre les Joventuts Llibertàries al Maresme, em va animar a ampliar l’àmbit territorial de recerca i ha estat fent el seguiment de la investigació tots aquests anys confiant en que arribaria a finalitzar-la. També he d’agrair els consells en alguns apartats i els aclariments sobre el moviment llibertari a les comarques gironines a Josep Maymí, les informacions sobre els llibertaris d’Hospitalet a Manuel Domínguez i a Dolors Marin, dels de Santa Coloma de Gramanet a Angel Sody, i dels de la comarca del berguedà a Pep Cara. Els consells de Núria Aris i Paula Terribas, el suport en les qüestions tècniques de Jose Cobos i en les lingüístiques d’Olga Samper. Per acabar també cal donar les gràcies a Josep Maria Crossas per la seva constància en la recuperació de la documentació de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, sense la que no hagués estat possible aquesta recerca i per extensió a l’amabilitat de totes les persones que treballen als arxius que he consultat. A Santi Lugo per animar-me a començar i als amics, amigues, companys de feina i família que m’han donat suport aquests anys. SUMARI INTRODUCCIÓ pàg.1 SIGLES UTILITZADES pàg.29 PRIMERA PART. EL NAIXEMENT DE LES JOVENTUTS LLIBERTÀRIES 1. La irrupció dels joves a la política europea. 1.1.Els joves, la nova força de l’Europa d’entreguerres . pàg.30 1.2. Orígens i consolidació de les organitzacions polítiques juvenils a Espanya i Catalunya fins a la Guerra Civil. pàg.35 2. L’anarquisme i els joves, un cas diferenciat. 2.1.L’atracció dels joves europeus cap a l’anarquisme al s.XIX i principis del s.XX. pàg.56 2.2. Els ateneus i les escoles racionalistes dels anys 20 a Catalunya. Nuclis de formació de la joventut anarquista. pàg.62 3. Formació i context de les Joventuts Llibertàries durant la Segona República. 3.1. El naixement de les Joventuts Llibertàries. pàg.71 3.2. Les relacions orgàniques dels primers anys. La constitució de la FIJL i la Federació Local de JJLL de Barcelona. pàg.83 3.3. Els primers passos cap a la reunificació de les joventuts i el naixement del Comitè Regional de les JJLL de Catalunya. pàg.102 3.4. Les dificultats de néixer i créixer en el context de la Segona República. Els joves llibertaris i les accions revolucionàries. pàg.127 3.5. Les bases ideològiques de les JJLL i la tasca cultural i propagandística dels primers anys. pàg.154 SEGONA PART. LES JOVENTUTS LLIBERTÀRIES DURANT LA GUERRA 1.La Joventut anarquista els primers mesos de la Guerra Civil. Acció, cultura i reorganització orgànica. 1.1. La participació dels joves en l’inici del període revolucionari. pàg.177 1.2 Les Joventuts Llibertàries i la polèmica per la militarització de les columnes. pàg.201 1.3. L’adequació de la vida orgànica a les noves circumstàncies bèl·liques. pàg.211 2. El difícil camí cap a la unió amb altres joventuts i els Fets de Maig de 1937. Les JJLL i la unitat antifeixista. 2.1. Dels comitès d’enllaç amb les JSU al Front de la Joventut Revolucionària. pàg.224 2.2 Les Joventuts Llibertàries i la polèmica per la militarització de les columnes. pàg.241 2.3. Els joves llibertaris i els “Fets de Maig”. pàg.258 2.4. La crisi d’identitat de les JJLL de Catalunya. “Circumstancialisme” contra puresa ideològica. pàg.292 2.5. Els joves llibertaris catalans contra la CNT-FAI. La fidelitat als principis fins al final de la guerra. pàg.315 3. L’estructura de les Joventuts Llibertàries. Extensió, militància i funcionament. 3.1. Creixement i expansió territorial de les JJLL de Catalunya. pàg.345 3.2. Qualitat o quantitat? El creixement d’afiliats a les JJLL, les escoles de militants i la introducció de la pràctica de l’esport. pàg. 429 3.3. Afiliats i afiliades. Perfil dels militants de les JJLL de Catalunya. pàg.448 CONCLUSIONS pàg.479 ARXIUS, PUBLICACIONS I BIBLIOGRAFIA pàg.491 ANNEXOS Annex 1. Cronologia de la formació de les Joventuts Llibertàries de Catalunya pàg.503 Annex 2. Relació de grups de Joventuts Llibertàries a Catalunya (1932-1939) pàg.510 Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen estructura i context (1932-1939) INTRODUCCIÓ Les Joventuts Llibertàries a Catalunya, les causes d’un oblit històric. L’interès per estudiar les Joventuts Llibertàries a Catalunya, va sorgir arrel d’una recerca sobre el Comitè Antifeixista de Malgrat que es va iniciar l’any 2001. D’aquella investigació en va sortir un llibre, Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats. República, revolució, guerra i dictadura a un poble de l’Alt Maresme, i la troballa d’unes carpetes amb força documentació de les JJLL de Malgrat i la seva correspondència amb les agrupacions de la resta del Maresme i amb el Comitè Regional de Catalunya. En aquell recull de circulars, butlletins, cartes i resums de reunions, que havien estat més de 60 anys oblidats, primer en una habitació amb goteres de l’Ajuntament de Malgrat i després de la seva restauració a l’Arxiu Històric Municipal, s’entreveien les activitats, actuacions i opinions d’una organització molt dinàmica que semblava que no s’havia limitat a seguir instruccions a cegues de la CNT i la FAI, sinó que havia volgut fer-se sentir i prendre part activa en els esdeveniments del període.
Recommended publications
  • Spiritism, Violence, and Social Struggle in Late Nineteenth-Century Catalonia
    Spiritism, Violence, and Social Struggle in Late Nineteenth-Century Catalonia Gerard Horta University of Barcelona ABSTRACT This article discusses different situations concerning the position- ing of the nineteenth-century Catalan spiritism towards violence: on the one hand, with regard to capitalist's society's implementa- tion of the industrial process; on the other, in relation to the politi- cal use of violence – ‘terror tactics’ – employed by certain anar- chist sectors in Catalonia at the close of the century. As we shall see, an understanding of said positioning reveals the spiritist move- ment's ambiguity in this sphere. To interpret this ambiguity, one must take into account the tremendous crossroads at which its fol- lowers found themselves, midway between one society being destruc- tured and another that, in statu nascendi, was being prestructured. INTRODUCTION Catalan spiritism is first mentioned in the correspondence that José Maria Fernández Colavida established in 1858 with Léon Denizard Rivail also known as Allan Kardec (1804–1869), the Lyon-born French educator who systemized European spiritist theory and practice in 1857. Spiritism was firmly ingrained in Catalonia from the 1860s to 1939 at the end of the Spanish Civil War, the outcome of which triggered brutal repression against the movement's asso- ciations and followers. Throughout that period, broad subordinate sectors – in general, workers and artisans – devised a world's view, the organization of social relations and the development of people that embraced all spheres of existence. The presence of certain members of financial means made possible the earliest translations to Spanish, clandestine editions and the diffusion of Kardec's works, for example The Spirits' Book (Kardec 1963) (for an over- Social Evolution & History, Vol.
    [Show full text]
  • ¿Ciencia Liberadora?. Librepensamiento
    ¿Ciencia liberadora? Librepensamiento, darwinismo y religión en el Círculo de la Luz* Álvaro Girón Sierra Institución Milá y Fontanals-CSIC, Barcelona Resumen El librepensamiento -uno de los movimientos más importantes en Europa Occidental- tuvo un grandísimo desarrollo a finales del XIX en Barcelona. De entre todos los organismos librepensadoras el que más destacaba era el Círculo de la Luz. “La Luz” se definía por su radical ateismo, aunando la actividad conjunta de un importante elenco de republicanos y anarquistas. La presente contribución explora el papel que los componentes de “La Luz” asignaron al darwinismo en la lucha contra la religión católica, así como la ambigüedad que genera abrir la puerta a un nuevo espacio normativo regido por la Ciencia. Palabras clave: librepensamiento, masonería, anarquismo, darwinismo, norma. 1. Librepensamiento, darwinismo, y cultura obrera: ¿un campo de estudio legítimo? La presenta contribución se inserta dentro de una reflexión general sobre lo que ha sido mi labor como historiador en los últimos años. Dicho trabajo ha ido orientado a desbrozar las muy complejas relaciones entre evolucionismo y cultura obrera. Para ello he partido de tres premisas fundamentales. En primer lugar, el rechazo de una perspectiva histórica que represente el consumo cultural de esa práctica cultural que llamamos ciencia-o aun mejor ciencias- como un proceso piramidal en que los no científicos asumen un papel meramente pasivo o de meros consumidores culturales. En segundo lugar, tomar en serio que el efecto ideológico de la actividad científica no se puede explicar haciendo referencia exclusiva al complejo tejido de factores que ha hecho posible su producción, asumiendo por el contrario que la distribución, las modalidades de la recepción y apropiamiento diferencial del saber científico, tienen también un papel * La presente contribución ha sido elaborada dentro del marco del proyecto "Ciencia y creencia entre dos mundos.
    [Show full text]
  • Gazeta Número 1
    Vicente i Izquierdo, Manuel La Tramontana (1881-1896), periòdic vermell escrit en català 371 La Tramontana és la gran obra de Josep Llunas i Pujals, personatge singular i líder més carismàtic del moviment anarcosocietari dels anys vuitanta i dels primers noranta del segle XIX, el quat des de la tribu­ na del seu setmanari, va bastir ponts de contacte a tots els moviments que defensaven les idees més avançades de l'època i que tenien dos enemics comuns: l'Estat i l'Església. Sempre hom ha destacat de La Tran/ontana la seva llarga durada -setze anys i 717 números- i el fet d'ésser escrita totalment en català, dues característiques molt inusuals per a una publicació que tradi­ cionalment ha estat qualificada d'anarquista.! Ara, si ens endinsem en l'anàlisi del seu contingut i en el coneixement de qui eren els qui hi escrivien, ens adonarem que es fa difícil trobar un adjectiu que, en termes absoluts, defineixi La Tramol1tmw. Catalanisme, republica­ nisme, lliurepensament, maçoneria, anarquisme i anticlericalisme es donen cita a les seves columnes i la converteixen en el millor exemple d'aquest aiguabarreig que configuraven els moviments d'oposició a la Restauració a Catalunya. Aquesta barreja ideològica és el que li dóna 1. En aquest sentit, Francisco MADRID ala seva tesi doctoral La Im'l/~a al/arqlli~ta li al/arC(l~il/di­ calista l'II E,pa/ia al',dl' la l" lllternaciol/al /¡a~ta ci filial deia CI/ara Ci!'il, UB, 1989, di u que dels periòd ic~ anarquistes publicats a Catalunya i al País Valencià «exclusivamcntc en catalan se publicaron ulla mínima porporción, aproximadamente un 3 ·x, .
    [Show full text]
  • Del Anarquismo Al Librepensamiento: Una Propuesta De Aproximación Al Proceso De Apropiación Del Darwinismo En La Cataluña De Fines Del Xix*
    ACTES HIST 3-2.qxp:- 11/4/11 11:25 Pgina 119 ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA NOVA ÈPOCA / VOLUM 3 (2) / 2010, p. 119-129 DEL ANARQUISMO AL LIBREPENSAMIENTO: UNA PROPUESTA DE APROXIMACIÓN AL PROCESO DE APROPIACIÓN DEL DARWINISMO EN LA CATALUÑA DE FINES DEL XIX* ÁLVARO GIRÓN SIERRA INSTITUCIÓ MILÀ I FONTANALS-CSIC, BARCELONA. [email protected] Resumen: En las últimas décadas la historiografía ha puesto de manifiesto que repre- sentar el darwinismo de las últimas décadas del XIX como una suerte de aplicación de la teoría de Darwin de la selección natural a diferentes dominios era a la vez ingenuo y simplista. Más que una entidad fija, el darwinismo es mejor visto como un artefacto histórico cuyo significado era continuamente renegociado. Paradójicamente, aquellos trabajos dedicados al proceso de circulación/apropiación del darwinismo dentro de las organizaciones de izquierda y de la clase obrera, han soslayado habitualmente el hecho de que tanto partidos políticos como sindicatos es- tuvieron lejos de ser entidades fijas y auto-contenidas. Ello fue especialmente cierto en *Este artículo ha sido elaborado dentro del marco del proyecto “La ciencia europea y su impacto. De el origen a la recepción y desarrollo del darwinismo en España: interpretación, polémicas y ani- versarios” de referencia HUM2007-65125-C02-01 y financiado por el Ministerio de Ciencia e In- novación. Una primera versión de este artículo se presentó en la jornada Darwin en el 150è ani- versari de la publicació de «L’origen de les espècies», organitzada por la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)-Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Institució Milà i Fontanals-CSIC y la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • 09. Notas Pens. Social
    Notas sobre su pensamiento social Una de las facetas más significativas del pensamiento de M. Reventós son sus estudios sobre los movimientos sociales y la realidad cooperativa, con referencia especial a Cataluña. Su propio hijo, Joan Reventós i Carner, es autor de una monografía sobre el movimiento cooperativo en España que fue defendida como tesis doctoral en la Universidad de Madrid y publicada en Barcelona en un volumen en 1960. Hablaremos en breve de ello. Sobre los movimientos sociales, Manuel Reventós tiene una obra publicada por la Sociedad Económica de Amigos del País 1 y otra escrita para la Fundación Patxot en 1936 sobre las clases medias, que no llegaría a alcanzar las linotipias 2 y que tuvo un luctuoso itinerario; nos estamos refiriendo al texto mecanografiado, que fue trasladado a Suiza -cedido por una imprudencia de Maria Carner- y luego recuperado por la propia familia Reventós. Esta obra 1 Manuel REVENTÓS i BORDOY, Els moviments socials a Barcelona durant el segle XIX, La Revista, Barcelona, 1925, 159 pp. Ha sido reeditada en Crítica, Barcelona, 1987. También con el título en otros lugares de Assaig sobre alguns episodis històrics dels moviments socials a Barcelona en el segle XIX, aunque es la misma obra, que Josep TERMES i ARDEVOL, en Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes, Barcelona, 1972, califica como «capdaventera dels treballs científics sobre l’obrerisme català, encara que es ressent de la manca de métode i de visió de conjunt de l’historiografia de l’època. L’autor intentà, en tot cas, tractar els temes sense apriorismes.
    [Show full text]
  • Los Anarquistas Españoles Y La Criminología De Cesare Lombroso (1890-1914)
    LOS ANARQUISTAS ESPAÑOLES Y LA CRIMINOLOGÍA DE CESARE LOMBROSO (1890-1914) Álvaro Girón Instituto de Historia. CSIC Resumen: En las últimas décadas del siglo XIX el terrorismo anarquista sacude Europa. La discu- sión sobre la legitimidad de la actividad terrorista estimuló un amplio debate dentro de las filas anarquistas sobre la naturaleza biológica y social del crimen. Por otro lado, la ame- naza anarquista era denunciada abiertamente por el fundador de la naciente Antropología Criminal, Cesare Lombroso. El anarquismo se convierte en nueva materia a estudiar usando los conceptos y técnicas introducidos por esta nueva disciplina. Este artículo estudia las respuestas de los anarquistas españoles a este desafío. Los liber- tarios españoles no solo proclamaron la «normalidad» del anarquismo y los anarquistas. Haciendo uso de las críticas de la Sociología Criminal francesa, atacaron el verdadero eje de la criminología de Lombroso: la teoría del criminal nato. Sin embargo, aceptaron al- gunos de los principios básicos de la nueva Antropología como son la irresponsabilidad de los criminales, la inutilidad del sistema judicial y la necesidad de aproximarse a la criminalidad desde el punto de vista médico. Abstract: In the last decades of the XIXth century anarchist terrorism shakes Europe. The discussión about the legitimacy of terrorist activity triggered a wide debate on the biological and social nature of crime within anarchist ranks. On the other hand, Cesare Lombroso, founder of the FRENIA, Vol. II-2-2002 81 ÁLVARO GIRÓN nascent Criminal Anthropology, openly denounced the anarchist threat. Anarchism becomes a new field to be studied using the concepts and techniques introduced by this new discipline.
    [Show full text]
  • Espacio, Tiempo Y Forma 28
    ESPACIO, AÑO 2016 ISSN 1130-0124 TIEMPO E-ISSN 2340-1451 Y FORMA 28 SERIE V HISTORIA CONTEMPORÁNEA REVISTA DE LA FACULTAD DE GEOGRAFÍA E HISTORIA EL REPUBLICANISMO HISTÓRICO ESPAÑOL: ORÍGENES Y ACTUALIDAD DE UNA TRADICIÓN POLÍTICA RECUPERADA EDUARDO HIGUERAS CASTAÑEDA (COORD.) ESPACIO, AÑO 2016 ISSN 1130-0124 TIEMPO E-ISSN 2340-1451 Y FORMA 28 SERIE V HISTORIA CONTEMPORÁNEA REVISTA DE LA FACULTAD DE GEOGRAFÍA E HISTORIA doi: http://dx.doi.org/10.5944/etfv.28.2016 EL REPUBLICANISMO HISTÓRICO ESPAÑOL: ORÍGENES Y ACTUALIDAD DE UNA TRADICIÓN POLÍTICA RECUPERADA EDUARDO HIGUERAS CASTAÑEDA (COORD.) UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN A DISTANCIA La revista Espacio, Tiempo y Forma (siglas recomendadas: ETF), de la Facultad de Geografía e Historia de la UNED, que inició su publicación el año 1988, está organizada de la siguiente forma: SERIE I — Prehistoria y Arqueología SERIE II — Historia Antigua SERIE III — Historia Medieval SERIE IV — Historia Moderna SERIE V — Historia Contemporánea SERIE VI — Geografía SERIE VII — Historia del Arte Excepcionalmente, algunos volúmenes del año 1988 atienden a la siguiente numeración: N.º 1 — Historia Contemporánea N.º 2 — Historia del Arte N.º 3 — Geografía N.º 4 — Historia Moderna ETF no se solidariza necesariamente con las opiniones expresadas por los autores. UniversidaD NacIoNal de EducacIóN a DistaNcIa Madrid, 2016 SERIE V - Historia contempoRánea N.º 28, 2016 ISSN 1130-0124 · E-ISSN 2340-1451 DEpósito lEgal M-21037-1988 URl: http://e-spacio.uned.es/revistasuned/index.php/ETFV composicIóN Carmen Chincoa Gallardo http://www.laurisilva.net/cch Impreso en España · Printed in Spain Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional.
    [Show full text]
  • Tesi Emili Samper
    CELS GOMIS I MESTRE: BIOGRAFIA I NARRATIVA FOLKLÒRICA Emili Samper Prunera Dipòsit Legal: T. 610-2013 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • El Míting Anarquista, Una Forma De Cultura Popular (Barcelona, Al Tombant De Segle XX)1
    SegleEL MÍTING xx. Revista ANARQUISTA, catalana d’història UNA, 6FORMA (2013), DE63-83 CULTURA POPULAR ISSN: 2339-680663 El míting anarquista, una forma de cultura popular (Barcelona, al tombant de segle XX)1 antoni Dalmau i Ribalta Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) ins avui, la historiografia que s’ha ocupat del moviment llibertari a Ca- talunya i Espanya durant els anys del canvi de segle XIX-XX ha dedicat Funa atenció prou notable a diverses manifestacions d’allò que s’ha con- vingut a anomenar la «cultura anarquista». Així, s’ha parlat força de la premsa, de l’activitat editorial, de l’ensenyament racionalista, de l’activitat artística, del teatre social o «d’idees» i, en general, dels ateneus i dels centres obrers com a instruments de formació, propaganda i mobilització de les masses treballadores.2 S’ha parlat també, en menor grau, dels actes cada cop més estesos de sociabilitat anarquista i laica, que cercaven d’allunyar-se de les tradicions de matriu catòlica tan predominants aleshores (atorgament i registre de noms als nadons, baptismes laics, casaments i enterraments civils, comitives i processons cíviques, etc.). No cal, doncs, que hi insistim ara. Per contra, sorprenentment, s’ha dedicat molt poca atenció a un element d’agitació social tan popular i tan estès com els mítings i el seu ritual específic, una forma de cultura i de mobilització determinant per a l’afirmació i la presa de consciència del moviment obrer.3 1 Rebut: 02-01-2013. Revisat: 04-04-2013. Acceptat: 23-07-2013 2 Sense cap ànim d’exhaustivitat, citem-ne tres aproximacions recents de caràcter general: Paco Madrid.
    [Show full text]
  • La Revista La Tramontana (1881-1895), Il·Lustració Anarquista a La Premsa
    Facultat de Filosofia i Lletres Memòria del Treball de Fi de Grau La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa Àngela Palou Ozcáriz Grau d’Història de l’Art Any acadèmic 2018-19 DNI de l’alumne:43142524K Treball tutelat per María Sonsoles Hernández Barbosa Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Autor Tutor Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb Sí No Sí No finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació x x Paraules clau del treball: anarquisme, il·lustració premsa, gravat, caricatures, antiautoritarisme. 2 Títol: La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa Resum: L'entrada de l'anarquisme es produeix per diferents factors, i d'entre aquets factors involucrats hem de contemplar el fet clau l'obertura de masses que va produir-se a la premsa. A Catalunya trobem un auge de les publicacions anarquistes, destacant el cas de la revista Tramontana, una publicació d'uns 15 anys de durada, que atorga gran importància a les il·lustracions, amb les quals incita a la revolució social. S’utilitzen les imatges com a mètode de transmissió dels missatges anarquistes, entenent el gravat com un element didàctic cabdal. Paraules clau: anarquisme, il·lustració premsa, gravat, caricatures, antiautoritarisme. Title: La Tramontana (1881-1895), anarchist illustration in the press. Summary: The entry of anarchism is caused by different factors, and among those we must contemplate the key fact of the opening of the masses that occurred in the press.
    [Show full text]
  • Texto Completo
    “TU PULMENTARIA QUAERE SUDANDO”. DE NUEVO SOBRE LA HISTORIA DE LAS RELACIONES LABORALES EN UN PLANTEAMIENTO CRÍTICO Y METODOLÓGICO DE PROYECCIÓN EUROPEA (“RERUM PUBLICARUM TURBULENTER SOCIALIS COMMUTATIO IN COGITATIONIBUS KETTELER, SCHMOLLER, GURVITCH, REVENTÓS ET TAUBIRA”) María Encarnación GÓMEZ ROJO* Gudrun STENGLEIN** Yasmina KHARRAZI*** Manuel J. PELÁEZ**** María Encarnación Gómez Rojo, Gudrun Stenglein, Yasmina Kharrazi y Manuel J. Peláez (2012): “Tu pulmentaria quaere sudando. De nuevo sobre la Historia de las Relaciones Laborales en un planteamiento crítico y metodológico de proyección europea (Rerum publicarum turbulenter socialis commutatio in cogitationibus Ketteler, Schmoller, Gurvitch, Reventós et Taubira)”, en Revista Crítica de Historia de las Relaciones Laborales y de la Política Social, nº 8 (mayo 2014). En línea puede consultarse este artículo bajo la forma: www.eumed.net/rev/historia/relaciones-laborales.gomez-stenglein- kharrazi-pelaez.html. RESUMEN: En el presente artículo se recogen una serie de afirmaciones y de ideas en torno a los movimientos sociales en Cataluña en el siglo XIX. Se hace también referencia al socialismo de cátedra, al georgismo de Henry George, al pensamiento social de Georges Gurvitch, cuyo 120 aniversario de su nacimiento celebramos precisamente este año. Las autoras se detienen también en las diferencias producidas en la Internacional, entre partidarios del marxismo y del anarquismo. Estas mismas autoras y autor publican la traducción de un artículo de Gustav von Schmoller sobre la lucha de clases y las posibles soluciones para evitar diferencias que sean alarmantes entre unas clases y otras. Igualmente recoge este artículo la traducción del francés al castellano de la Ley del matrimonio homosexual publicada el 17 de mayo de 2013 y la importancia que, en cuanto a la iniciativa de la misma, correspondió a François Hollande y a la ministra de Justicia, Christiane Taubira.
    [Show full text]
  • Los Anarquistas Españoles Y La Criminología De Cesare Lombroso (1890-1914)
    LOS ANARQUISTAS ESPAÑOLES Y LA CRIMINOLOGÍA DE CESARE LOMBROSO (1890-1914) Álvaro Girón Instituto de Historia. CSIC Resumen: En las últimas décadas del siglo XIX el terrorismo anarquista sacude Europa. La discu- sión sobre la legitimidad de la actividad terrorista estimuló un amplio debate dentro de las filas anarquistas sobre la naturaleza biológica y social del crimen. Por otro lado, la ame- naza anarquista era denunciada abiertamente por el fundador de la naciente Antropología Criminal, Cesare Lombroso. El anarquismo se convierte en nueva materia a estudiar usando los conceptos y técnicas introducidos por esta nueva disciplina. Este artículo estudia las respuestas de los anarquistas españoles a este desafío. Los liber- tarios españoles no solo proclamaron la «normalidad» del anarquismo y los anarquistas. Haciendo uso de las críticas de la Sociología Criminal francesa, atacaron el verdadero eje de la criminología de Lombroso: la teoría del criminal nato. Sin embargo, aceptaron al- gunos de los principios básicos de la nueva Antropología como son la irresponsabilidad de los criminales, la inutilidad del sistema judicial y la necesidad de aproximarse a la criminalidad desde el punto de vista médico. Abstract: In the last decades of the XIXth century anarchist terrorism shakes Europe. The discussión about the legitimacy of terrorist activity triggered a wide debate on the biological and social nature of crime within anarchist ranks. On the other hand, Cesare Lombroso, founder of the FRENIA, Vol. II-2-2002 81 ÁLVARO GIRÓN nascent Criminal Anthropology, openly denounced the anarchist threat. Anarchism becomes a new field to be studied using the concepts and techniques introduced by this new discipline.
    [Show full text]