Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E structura i C ontext (1932 - 1939) Sònia Garangou i Tarrés ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tdx.cat ) i a través del Dipòsit Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la sev a reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB . No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicio nada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tdx.cat ) y a través del Repositorio Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB . No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o ci ta de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING . On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX ( www.tdx.cat ) service and by the UB Digital Repository ( diposit.ub.edu ) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrati ve aims is not authorized n or its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository . Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Tho s e rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA LES JOVENTUTS LLIBERTÀRIES A CATALUNYA. ORIGEN, ESTRUCTURA I CONTEXT (1932-1939) Director: Dr. Joan Villarroya i Font Doctoranda: Sònia Garangou i Tarrés Departament d’Història Contemporània Programa de doctorat: Societat i Cultura Novembre de 2015 Les Joventuts Llibertàries a Catalunya Aquesta recerca reconstrueix quin va ser l’origen, l’estructura i el context de les Joventuts Llibertàries a Catalunya des de l’any 1932 fins al final de la Guerra Civil. Malgrat existir investigacions prèvies sobre aquesta organització d’àmbit estatal, es va considerar necessari estudiar com havia estat el desenvolupament de les joventuts anarquistes a Catalunya, al constatar el buit que hi havia de recerques específiques sobre l’organització en el nostre territori, sobretot pel que fa als primers anys de formació. En aquest treball es repassa com van néixer les Joventuts Llibertàries i el seu desenvolupament relacionant-les amb el context polític de la Segona República i la Guerra Civil, però també amb les disputes internes i les contradiccions que durant aquesta època va viure el moviment anarquista. Aquest complex entramat va determinar en gran mesura les seves actuacions, va ajudar a definir la seva personalitat i ens ajuda a entendre més bé el perfil de la seva militància de base, ampliant la imatge que tindríem de l’organització si només ens fixéssim en els discursos i les proclames dels seus líders. Agraïments Aquest ha estat un treball de llarga durada que no hagués estat possible sense l’ajuda i el consell de moltes persones. En primer terme de Joan Villarroya i Font, director de la tesi, que ja em va dirigir la tesina sobre les Joventuts Llibertàries al Maresme, em va animar a ampliar l’àmbit territorial de recerca i ha estat fent el seguiment de la investigació tots aquests anys confiant en que arribaria a finalitzar-la. També he d’agrair els consells en alguns apartats i els aclariments sobre el moviment llibertari a les comarques gironines a Josep Maymí, les informacions sobre els llibertaris d’Hospitalet a Manuel Domínguez i a Dolors Marin, dels de Santa Coloma de Gramanet a Angel Sody, i dels de la comarca del berguedà a Pep Cara. Els consells de Núria Aris i Paula Terribas, el suport en les qüestions tècniques de Jose Cobos i en les lingüístiques d’Olga Samper. Per acabar també cal donar les gràcies a Josep Maria Crossas per la seva constància en la recuperació de la documentació de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, sense la que no hagués estat possible aquesta recerca i per extensió a l’amabilitat de totes les persones que treballen als arxius que he consultat. A Santi Lugo per animar-me a començar i als amics, amigues, companys de feina i família que m’han donat suport aquests anys. SUMARI INTRODUCCIÓ pàg.1 SIGLES UTILITZADES pàg.29 PRIMERA PART. EL NAIXEMENT DE LES JOVENTUTS LLIBERTÀRIES 1. La irrupció dels joves a la política europea. 1.1.Els joves, la nova força de l’Europa d’entreguerres . pàg.30 1.2. Orígens i consolidació de les organitzacions polítiques juvenils a Espanya i Catalunya fins a la Guerra Civil. pàg.35 2. L’anarquisme i els joves, un cas diferenciat. 2.1.L’atracció dels joves europeus cap a l’anarquisme al s.XIX i principis del s.XX. pàg.56 2.2. Els ateneus i les escoles racionalistes dels anys 20 a Catalunya. Nuclis de formació de la joventut anarquista. pàg.62 3. Formació i context de les Joventuts Llibertàries durant la Segona República. 3.1. El naixement de les Joventuts Llibertàries. pàg.71 3.2. Les relacions orgàniques dels primers anys. La constitució de la FIJL i la Federació Local de JJLL de Barcelona. pàg.83 3.3. Els primers passos cap a la reunificació de les joventuts i el naixement del Comitè Regional de les JJLL de Catalunya. pàg.102 3.4. Les dificultats de néixer i créixer en el context de la Segona República. Els joves llibertaris i les accions revolucionàries. pàg.127 3.5. Les bases ideològiques de les JJLL i la tasca cultural i propagandística dels primers anys. pàg.154 SEGONA PART. LES JOVENTUTS LLIBERTÀRIES DURANT LA GUERRA 1.La Joventut anarquista els primers mesos de la Guerra Civil. Acció, cultura i reorganització orgànica. 1.1. La participació dels joves en l’inici del període revolucionari. pàg.177 1.2 Les Joventuts Llibertàries i la polèmica per la militarització de les columnes. pàg.201 1.3. L’adequació de la vida orgànica a les noves circumstàncies bèl·liques. pàg.211 2. El difícil camí cap a la unió amb altres joventuts i els Fets de Maig de 1937. Les JJLL i la unitat antifeixista. 2.1. Dels comitès d’enllaç amb les JSU al Front de la Joventut Revolucionària. pàg.224 2.2 Les Joventuts Llibertàries i la polèmica per la militarització de les columnes. pàg.241 2.3. Els joves llibertaris i els “Fets de Maig”. pàg.258 2.4. La crisi d’identitat de les JJLL de Catalunya. “Circumstancialisme” contra puresa ideològica. pàg.292 2.5. Els joves llibertaris catalans contra la CNT-FAI. La fidelitat als principis fins al final de la guerra. pàg.315 3. L’estructura de les Joventuts Llibertàries. Extensió, militància i funcionament. 3.1. Creixement i expansió territorial de les JJLL de Catalunya. pàg.345 3.2. Qualitat o quantitat? El creixement d’afiliats a les JJLL, les escoles de militants i la introducció de la pràctica de l’esport. pàg. 429 3.3. Afiliats i afiliades. Perfil dels militants de les JJLL de Catalunya. pàg.448 CONCLUSIONS pàg.479 ARXIUS, PUBLICACIONS I BIBLIOGRAFIA pàg.491 ANNEXOS Annex 1. Cronologia de la formació de les Joventuts Llibertàries de Catalunya pàg.503 Annex 2. Relació de grups de Joventuts Llibertàries a Catalunya (1932-1939) pàg.510 Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen estructura i context (1932-1939) INTRODUCCIÓ Les Joventuts Llibertàries a Catalunya, les causes d’un oblit històric. L’interès per estudiar les Joventuts Llibertàries a Catalunya, va sorgir arrel d’una recerca sobre el Comitè Antifeixista de Malgrat que es va iniciar l’any 2001. D’aquella investigació en va sortir un llibre, Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats. República, revolució, guerra i dictadura a un poble de l’Alt Maresme, i la troballa d’unes carpetes amb força documentació de les JJLL de Malgrat i la seva correspondència amb les agrupacions de la resta del Maresme i amb el Comitè Regional de Catalunya. En aquell recull de circulars, butlletins, cartes i resums de reunions, que havien estat més de 60 anys oblidats, primer en una habitació amb goteres de l’Ajuntament de Malgrat i després de la seva restauració a l’Arxiu Històric Municipal, s’entreveien les activitats, actuacions i opinions d’una organització molt dinàmica que semblava que no s’havia limitat a seguir instruccions a cegues de la CNT i la FAI, sinó que havia volgut fer-se sentir i prendre part activa en els esdeveniments del període.