Setembre 2015 · Núm. 175 · 0,50 Euros

> Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya · 8a. època · Setembre 2015 · núm. 175 · 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

Dipòsit legal: B 36.887-1992 SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Editorial - 2 Editorial Les urnes no ens faran lliures

es de la CGT de Catalunya talà mereixem exercir lliurement presenta una bona part de la classe no la farem a través de les urnes. ni. Subvertint les actuals relacions seguim reiterant el nostre el nostre dret a l’autodeterminació. política que ens porta governant Que l’emancipació individual i de poder i d’opressió, i atrevint-nos compromís amb la plena Autodeterminació que entenem des de fa dècades, la qual ha tole- col·lectiva, com a persones i com a construir el nou món que portem Dllibertat dels pobles. La del poble com la capacitat per decidir lliu- rat la corrupció sistèmica durant a poble, passa per la nostra capa- als nostres cors. Tal i com diuen els català i la de la resta dels pobles del rement el nostre futur, amb inde- tot aquest temps. Els mateixos que citat d’associació, de conformar nostres acords, pels territoris que món i ens refermem en la nostra pendència de qualsevol estructura han incentivat repagaments de ser- subjectes col·lectius i d’emprendre formen part de la comunitat cul- convicció de què la llibertat d’un estatal imposada per la força, tan veis públics, les externalitzacions i l’acció directa davant del capital i tural que és la nació catalana, i pel poble, de tots els pobles, només interna com externa. Llibertat de han privatitzat la sanitat, els trans- els seus representants. Als carrers i conjunt del planeta. I no deixarem s’aconsegueix si les persones que cada poble per a decidir per sí ma- ports, els serveis socials, l’energia i als centres de treball, practicant el que l’electoralisme ens distregui un el conformen són lliures. Lliures teix i sense altres pressupostos que l’educació. Els mateixos i mateixes suport mutu. A curt i a llarg termi- sol instant d’aquest objectiu. de qualsevol forma d’opressió i ex- els de la nostra pròpia voluntat i que han aprovat reformes laborals plotació. La llibertat individual i sense altres condicionaments ni i mesures de control de la despesa col·lectiva passa per cercar formes imposicions. pública imposades per la UE, que d’autogestió de la realitat: de la pro- Aquest 27 de setembre un nou pro- han promogut requalificacions ur- IDREN ducció i del conjunt de l’economia, cés electoral portarà a l’elecció del banístiques, normatives restrictives de les relacions socials, de les for- nou parlament autonòmic de Ca- sobre l’espai públic, nous codis pe- mes de participació política, de la talunya. Ja fa mesos que sentim a nals i polítiques migratòries vulne- presa de decisions, de la cultura, de dir que aquestes eleccions han de radores de drets, tot prioritzant el l’oci, etc. ser la porta a la llibertat d’aquella pagament del deute il·legítim per Parlar de la plena llibertat del po- part del nostre poble que vivim en sobre dels serveis públics. ble català implica parlar de trencar el territori que l’ordenament jurídic Més enllà de si seguim confiant en les diferents formes d’explotació i i administratiu avui vigent defineix unes o altres opcions electorals, opressió que patim. Com a orga- com la ’comunitat autònoma de des de la CGT de Catalunya vo- nització anarcosindicalista ho hem Catalunya’. Un nou procés electoral lem deixar ben clar que la revolu- dit i ho seguim dient, el poble ca- on, sota noves o velles caretes, s’hi ció social que volem i promovem

“Al Kurdistan es vol crear un model social més just i igualitari on les decisions es prenguin des de baix” Massoud Sharifi Dryaz, sociòleg kurd

Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn Alfons XII, 109. 08912 Badalona Tel. 973275357. Fax 973271630 Sabadell ON ENS TROBEM? Tel. 933103362. Fax 933107110 [email protected], tel. i fax Rosellò 10, 08207 Sabadell - 933831803 Camp de Tarragona [email protected] Tel. Plaça Imperial Tarraco, núm. i fax 93 745 01 97 FEDERACIONS Garraf-Penedès 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 SECRETARIAT COMARCALS Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova Tarragona Terrassa PERMANENT DEL i la [email protected] Ramon Llull, 130-136, 08224 COMITÈ CONFEDERAL Anoia Geltrú - [email protected] Tel. 977242580 i fax 977241528 Terrassa - cgtterrassafl@ Carrer Clavells 11 - 08700 Tel. i fax 938934261 gmail.com DE LA CGT DE Igualada FEDERACIONS LOCALS Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 CATALUNYA Tel./fax 938042985 · cgtanoia@ Maresme 45 04 yahoo.es Unió 38 baixos, 08302 Mataró - Barcelona Via Laietana, 18, 9è - 08003 [email protected] Via Laietana, 18, 9è - 08003 Castellar del Vallès Barcelona - Baix Camp/Priorat Tel. i fax 937908261 Barcelona Pedrissos, 9 bis, 08211 [email protected] Tel. 933103362. Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 [email protected] Castellar del Vallès Fax 933107110 Reus Vallès Oriental Tel. 933103362. Fax [email protected], [email protected] Francesc Macià, 51 08100 Mollet - 933107080 Tel./fax 93 714 21 21 Tel. 977340883. Fax 977128041 [email protected] FEDERACIONS Tel. 935931545. Fax 935793173 Berga Sallent SECTORIALS Baix Llobregat Balç 4, 08600 Clos, 5, 08650 Sallent Cra. Esplugues, 46 - 08940 [email protected] Tel. [email protected] • Federació Metal·lúrgica de Cornellà - FEDERACIONS 938216747 Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 Catalunya (FEMEC) [email protected] INTERCOMARCALS 63 61 • Federació de Banca, Borsa, Tel. 933779163. Fax 933777551 Manresa Estalvi i Entitats de Crèdit Circumval·lació 77, 2n - 08240 Tàrrega Comerç, 5. 08840 Viladecans Girona Manresa Plaça dels Àlbers 10, 2n, • Federació Catalana Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 d’Indústries [email protected] [email protected] 25300, Tàrrega Tel./fax 93 659 08 14 Girona Tel. 938747260. Fax 938747559 Químiques (FECIQ) [email protected] Viladecans • Federació de Sanitat Baix Penedès Tel. 972231034. Fax 972231219 Rubí C/ Sant Marià 72, 08840 • Federació d’Ensenyament de Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_ Viladecans Catalunya (FEC) Tel. i fax 977660932 Ponent rubi@ [email protected] • Federació d’Administració [email protected] Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - hotmail.com Tel. i fax 93 588 Telf. 93 6590814 - Pública (FAPC) Barcelonès Nord [email protected] 17 96 610072649

Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporades a un fitxer automatitzat Joan Anton T, Jose Cabrejas, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titular del qual és el Secretariat Permanent Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martín, de la CGT de Catalunya i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades Moisès Rial. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa, està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, Artur Sardà, Alba Cañellas, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic [email protected] o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona. Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Antonio Gascón, Agustin Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Guillamón, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Col·laboracions: [email protected], com-cgt-cat@ - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de Web revista: www.revistacatalunya.cat l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no No compartim necessàriament les opinions signades de queden afectats per l’anterior. col·laboradores i col·laboradors. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ SETEMBRE DE 2015 3 - Tema del mes CatalunyA Tema del mes L’anarquia funciona. Entrevista a Peter Gelderloos

Josep Estivill l’imperi romà, els quals van escriu- lín) i d’amenaçar tot un continent. re sobre ells. O sigui, han sabut so- breviure millor que qualsevol Estat - Quina diferència hi ha entre anar- que existeixi avui dia. Actualment, - A propòsit del colonialisme im- quia i anarquisme? estan en greu perill d’extinció—és a perialista dels Estats, és possible L’anarquia és una situació social -des dir, estan patint el genocidi—gràcies viure, però, sense les guerres? de un esclat o ruptura amb l’ordre a la mineria de coltan, una substàn- I tant! Una majoria de societats hu- establert, fins a una comunitat, una cia imprescindible perquè la gent a manes han conegut la guerra, però societat o tot un mon-sistema, en el Occident puguem comprar nous existeixen molts exemples de socie- sentit utilitzat per Wallerstein- ca- mòbils, twittejar una infinitat de tats que només lluitaven en guerres racteritzada per l’autoorganització, estupideses, i convèncer-nos que defensives—en casos d’invasió o la reciprocitat, el rebuig a la coacció la revolució no seria possible sense colonització— o societats que prefe- i l’absència d’estructures estatals i les mal denominades xarxes socials, rien fugir de les seves terres nadals jeràrquiques. Els éssers humans vam com si mai abans hagués ocorregut en lloc de participar en una guerra. evolucionar en l’anarquia i l’anar- una insurrecció o una mobilització També hi ha pobles insulars que mai quia defineix la gran majoria de la social. no coneixien la guerra. nostra existència. Encara queden També es podia parlar dels pobles I la guerra entre pobles anàrquics no unes poques societats que viuen en indígenes del Mississippí i Ohio, a era com la guerra estatal. En gene- anarquia, però són força assetjades, Nordamèrica, o els de Tiwanaku als ral, era una forma de competència o donat que l’Estat i, sobre tot, l’Estat Andes o els pobles de l’Amazones, conflicte lleu amb l’objectiu de guan- capitalista, no tolera qualsevol auto- blanc en un context d’alienació. quia? que van tenir un Estat i el van ende- yar prestigi o furtar uns bens. En nomia. L’anarquisme també ha evolucionat L’Estat té una història d’uns vuit mil rrocar per viure en llibertat durant molts casos era un tipus de esport L’anarquia no és una fase anterior a en les lluites anticolonials i antica- anys, encara que existeixen molt segles (i, en l’últim cas, alguns enca- ritualitzat i violent que es jugava per l’Estat. L’evolució no és progressiva. pitalistes a Japó, la Xina, Nigèria, pocs Estats que perduressin més ra gaudeixen de cert autonomia de relaxar els conflictes entre pobles. L’idea de progrés, compartida tant Líban, els Caucus, Cuba, Sudamèri- enllà d’unes segles. L’anarquia és tan l’autoritat estatal). Tenim, per exemple, descripcions pels marxistes com pels capitalis- ca i altres indrets. No obstant, seria antiga com la nostra espècie; no obs- Al 983 a la vora del riu Spree, on de dos «exèrcits» que queden en un tes (i, per tant, molt estesa dins de eurocèntric aplicar l’etiqueta d’anar- tant, l’anarquia va canviar molt a les avui dia es troba Berlin, els Wenden terreny acordat i una persona d’una l’acadèmia i universal en la premsa) quista a moviments i persones que societats que patien veïns estatals. van sublevar-se contra l’església i els banda tira una llança i tothom mira és un mite per justificar l’eliminació mai no van identificar-se així; per Mai hi ha pau pels veïns d’un Estat. nobles. Els van fer fora i van viure si toca a algú o no. Després, ho fa un despietada de tot allò que impe- tant, parlem d’anarquisme i d’anar- Havien de desenvolupar mitjans sense Estat durant una segle i mig. de l’altra banda. Quan algú es fa mal, deix el desenvolupament del poder. quia. A més a més, una societat d’autodefensa social per preservar la Roma havia d’organitzar una croada van cap a casa. A vegades hi havia Existeixen moltes societats que van indígena que encara nodreix una seva autonomia i llibertat. Per tant, per tornar a sotmetre’ls a l’autoritat morts. viure sota un Estat, van permetre la memòria històrica de la seva exis- societats anàrquiques post-Estat o estatal. Hi ha milers d’exemples així. L’Estat, pel contrari, és una orga- politogènesi, o sigui, la creació d’un tència comunal i antiautoritària, que tenien contacte amb algun Estat No els ensenyen perquè un objectiu nització bèl·lica. Lluita guerres per Estat, van rebel·lar-se i van tornar a abans de la colonització, no té ne- eren més pronunciadament antiau- de l’educació institucional és adoc- conquerir territoris, per capturar viure en l’anarquia. Existeixen so- cessitat de l’anarquisme. No podem toritàries que les societats anàrqui- trinar-nos en la mitologia oficial, esclaus, per exterminar els seus ene- cietats post-Estat i m’imagino que anar de superiors i pensar que no- ques que mai coneixien Estats. segons la qual l’Estat és imprescin- mics. L’existència d’un Estat també l’anarquia post-Estat és més intel·li- saltres vam descobrir la roda. D’altra Per exemple, les societats d’Aus- dible. constitueix una guerra social contra gent, més formada, que l’anarquia banda, l’anarquisme pot oferir una tràlia, avanç de la seva colonització Parlant d’educació, un dels pioners els seus súbdits. Originàriament, els pre-Estat. No tota anarquia és igual. experiència estesa de combat contra (i en molts casos, exterminació), en fomentar l’educació pública que súbdits d’un Estat solien ser cap- De fet, l’anarquia no pot permetre molts tipus d’Estat—i, per tant, el solien ser patriarcals, tot i no tenir tant reclamen fou el canceller Bis- turats per ell en un acte de guerra. l’homogeneïtzació cultural, que és coneixement de la naturalesa opres- cap Estat ni jerarquia econòmica. marck de Prússia. El seu objectiu, Nosaltres, els «ciutadans», som botí inevitable sota un Estat. siva de tot Estat (que podria servir, Al contrari, els Mbuti, del bosc Itu- que va aconseguir de sobres, era de de guerra. L’anarquisme, a diferència, és una per exemple, contra el capitalisme ri a Àfrica central, tenen tradicions convertir Alemanya d’una colla de Existeixen estats com Suïssa que aglomeració de corrents filosòfics, indigenista i la institucionalització que serveixen per dissoldre el poder principats i províncies enfrontades s’auto-adulen per ser pacífics, però moviments socials, pràctiques de cínica del govern d’Evo Morales a contínuament, per atacar els indivi- en una nació formada, capacitada, els estats neutrals financen guerres. lluita, idearis revolucionaris i his- Bolívia). dus autoritaris i per esborrar les je- patriota i bèl·lica, capaç de colonit- Únicament sense l’Estat, tindríem la tòries col·lectives. Va sorgir en un rarquies emergents basades en l’edat zar altres països (la cimera europea possibilitat de viure sense guerres. moment determinat a l’Europa del - Quines són les experiències do- o el gènere. Els Mbuti existeixen per dividir Àfrica com si fos un pas- El que no funciona és el pacifisme. segle XIX, tot i que tenien molts re- cumentades més antigues d’anar- com a mínim des dels temps de tís, de fet, era la Conferència de Ber- El pacifisme mai no ha aconseguit ferents en els poetes romàntics, les comunes camperoles, els heretges religiosos i els rebels populars de segles anteriors. Té influències de l’organització sindical i tàctiques de lluita dels treballadors industrials, de la intuïció i pràctiques comunals dels camperols, de la cultura encara més comunal i recíproca de diverses societats indígenes (per exemple, a Mèxic a l’època de Magón), de l’ideari de llibertat absoluta i l’antimilitarisme dels individualistes i, més recentment, de les ales radicals del feminisme i de l’ecologisme, que han desafiat l’anarquisme a abando- “Tierra y Libertad” d’Idelfonso Carrara (c. 1930), mostrant els nar totalment la idea liberal de la lli- magonistes liderats per Ricardo Flores Magón fent front al govern Els Mbuti amb l’exploradora Osa Johnson (1930). Wikimedia bertat, que només pertany a l’home de Porfirio Díaz. Wikimedia Commons. Commons. SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Tema del mes - 4

L’anarquia funciona. Entrevista a Peter Gelderloos

Jacques Callot: “Les misères de la guerre” (1632). Wikimedia Commons. parar el militarisme de l’Estat. Al tats. Juntament amb els jutjats, mo- cèntric i proletari amb una forta Vietnam, el govern nordamericà no nopolitzen la resolució dels conflic- presència anarquista, els veïns tenen va recular fins a que els seus soldats tes, conflictes que són nostres. Sense dècades d’història fent fora la poli- començaven a matar els oficials. El enfrontar-nos amb els nostres con- cia, fent front al narcotràfic i practi- moviment anarquista a Holanda, flictes, com podríem madurar com a cant l’autodefensa col·lectiva. després de la I Guerra Mundial, va persones, com podríem experimen- confondre l’antimilitarisme amb el tar la llibertat? És impossible. Res- pacifisme, i eren totalment inca- ponen els conflictes amb el càstig, - És possible viure sense els salaris i paços de prevenir la II Guerra Mun- per assegurar que el patiment social sense els diners? dial. És pitjor, es van pacificar total- no se superi sinó que es reprodueixi. I és clar que és possible. Actualment, ment, amb el resultat que l’any 1936, No permeten que les persones des- sota tots els xantatges del capitalis- Marinus van Reymerswaele: “Dos recaptadors d’impostos” en general, els companys holandesos envolupem pràctiques d’autodefensa me, és força difícil. Tampoc té sentit (c. 1540). Wikimedia Commons. no van recolzar la banda antifeixista. col·lectiva. difondre una estratègia basada en a la famosa assemblea del 4 d’agost No és impossible en un món com- És tota una tragèdia perquè Holan- Però tenim exemples. A la revolta l’evasió mentre el planeta sencer se’n de 1789. Mitjançant l’acció directa, plex amb alta població. L’escala sem- da era un dels pocs països de l’època d’Oaxaca, el 2006, van fer fora la po- va a la merda. Però sí, un mon sen- els camperols ocuparen i aprofita- pre és una elecció política, encara en que els anarquistes i comunistes licia de la ciutat i de tot l’estat. Van se diners no és només factible, sinó ren comunalment la terra i negaren que nosaltres mai no vam partici- dissidents eren més potents que els organitzar patrulles no armades, ro- desitjable. Els salaris són una eina els privilegis feudals mentre que els par en la presa de la decisió. Cent leninistes i, per tant, la seva solidari- tatives i sense privilegis, per vigilar d’alienació: posar a totes les coses burgesos s’uniren per organitzar la milions de persones no poden par- tat s’hauria destinat als que realment contra incendis, furts (estem parlant un valor quantitatiu per possibilitar seva Guàrdia Nacional i exterminar ticipar en un mateix procés assem- volien una revolució i no als cínics de furts a cases humils, no contra l’explotació i l’acumulació. els suposats «bandits». No lluita- bleari ni generar la confiança ne- estalinistes que col·laboraven amb els rics) i agressions, amb la idea de La mercaderia fonamental és la te- ven contra el rei, majoritàriament, cessària per una economia de regal, la burgesia, controlaven les Brigades cridar a una resposta veïnal en el cas rra. Històricament, quan es parlava sinó contra el mitificat «poble.» I però no hi ha cap justificació per a Internacionals i jugaven a la realpo- d’una emergència o agressió. En ge- de propietat, es referia a la terra. Si van guanyar i d’allò va sorgir la de- la seva massificació, la qual serveix litik. neral fou la policia la responsable de la terra és alienable, és a dir, si està mocràcia. Una història semblant va únicament als interessos del poder. les agressions o els matons còmpli- permès vendre-la i comprar-la, les passar a la «Revolució Americana». Els cent milions de persones poden ces de la policia. persones mateixes també són alie- Una alternativa a l’economia mone- ser organitzades a escala petita, en - Continuem parlant de les forces Al barri autogestionat de Copen- nables. Et poden separar dels teus taritzada és l’economia de regal, en grups de cent o mil. Compleixen la de repressió amb què compta un hagen, Christiania, la policia no ha mitjans de supervivència, et poden que tot allò que no necessites, ho majoria de les seves necessitats mi- Estat, és inevitable l’existència de sigut benvinguda durant la majoria trencar els teus vincles i lligams amb regales, sense mantenir els comptes. tjançant una relació directa amb la la policia? dels seus quaranta anys d’okupació. el lloc d’origen i, per tant, amb la teva La riquesa, en aquell paradigma, no terra i per gestionar els processos i Si vivim sota un Estat, dins d’una so- Mitjançant l’autodefensa col·lectiva, cultura, la teva història, la teva co- es mesura mitjançant l’acumulació necessitats més complexes poden fer cietat basada en l’explotació com és van fer fora una banda violenta de munitat. Et poden destrossar el teu de valor abstracte, sinó mitjançant servir una mena de federalisme o el capitalisme: és clar que la policia narcotraficants que volia aprofitar vincle amb la natura. A més a més, les relacions qualitatives. Com més coordinació descentralitzada. Exis- és imprescindible. Però per gestio- l’absència de policia i també van els que compren i venen poden acu- regales, més connectat estàs amb la teixen centenars d’exemples de so- nar conflictes socials o per prote- parar diversos intents de la mateixa mular moltíssima més riquesa de la supervivència de les altres persones cietats amb milions de persones que gir-nos, la policia no constitueix una policia per introduir drogues addic- que poden utilitzar ells mateixos. i més ric ets. Té sentit perquè cap s’organitzaven a petit escala, sense eina sinó un obstacle. La policia ens tives. Per tant, el valor ha de ser quantita- persona sola pot ser autosuficient. diners i sense centralització i també agredeix de forma sistemàtica, so- També a Atenes, en moments de tiu, abstracte, per permetre’ls espe- Diàriament, quan engeguem una exemples n’hi han de projectes d’in- bre tot a les persones no blanques, força lluita, la policia ha estat im- cular i generar sumes immundes. activitat creativa o reproductiva, des fraestructura que estenien per tot un als immigrants, a les persones trans plicada en el comerç de drogues Si la terra és inalienable, amb l’exis- de la caça a la fabricació d’una eina o país, amb una gestió no estatal sinó i a les persones que viuen al carrer. addictives com l’heroïna, per tal de tència d’un Estat encara és possible una feina en un taller, produïm més descentralitzada. Però clar, mai ens Protegeix la propietat privada, les destrossar el teixit social. El barri l’explotació: podria haver una casta del que podem utilitzar. En comptes ensenyen aquestes històries. institucions estatals i les desigual- d’Exarcheia en particular, un barri que no hagués de treballar, però els de deixar que es podreixi o rovelli el límits a l’explotació són molt més que hem fet, ho compartim. I diària- baixos. ment, gaudim dels regals dels altres. - Quina relació hem de tenir amb A la Revolució Francesa, hi ha- En una societat basada en la descon- les noves tecnologies? via un important conflicte entre fiança, el desconeixement i l’aliena- Jo crec que l’única posició coherent els camperols i les proles urbanes; ció, no pot funcionar una economia és la d’estar-hi en contra. Però per d’una banda, i els propietaris, tant de regal (tot i que cadascú participa argumentar el perquè, primer hem burgesos com nobles progressistes en economies de regal, sense ado- d’entendre la diferència entre eina a l’altra. L’imaginari dels camperols nar-se’n, amb els amics i els fami- i tecnologia. Els apologistes de la es basava en la comuna. Tot per to- liars, sense passar factura, sinó re- tecnologia, en la meva experiència, thom. Dins de la comuna, no són galant). Han de canviar les relacions són incapaços de justificar-se sense necessaris els diners, la gent és au- entre les persones per poder engegar la demagògia i han confós molt el tosuficient, tothom té accés a la su- una economia de regal i s’ha d’enge- terreny discursiu. pervivència, lliure dels xantatges del gar una economia de regal per poder La tecnologia, a diferencia d’una treball assalariat i, per tant, el princi- canviar les relacions entre les perso- eina, és tot un complex social. Un pi d’intercanvi és la reciprocitat. Pel nes, donat que les relacions no són mòbil, vist des de l’òptica tecnològi- contrari, els privilegiats, que eren els abstraccions sinó vincles vius que ca, no és únicament un petit aparell defensors de la democràcia, estaven es sostenen en les nostres formes de de plàstic, pantalla, bateria i semi- a favor de la propietat: «tota propie- supervivència. Han de ser processos conductors. És l’aparell, les torres Ramon Casas: “La càrrega” (1910). Wikimedia Commons tat és sagrada», com van proclamar paral·lels. transmissores, els satèl·lits, el com- SETEMBRE DE 2015 5 - Tema del mes CatalunyA L’anarquia funciona. Entrevista a Peter Gelderloos

principis de l’autoorganització i la Flipo quan la gent diu això. Són de visió pel teu forn, la d’alimentar les descentralització al nivell social i l’Estat i qualsevol coneixement de la persones en lluita, mesures l’èxit no mundial, podríem tenir una altra seva història i la seva funció ho mos- en monedes sinó en relacions soli- conversa sobre la tecnologia, perquè tra. Només mitjançant l’amnèsia his- dàries. Regales pans a persones que tindrem una col·lecció d’eines pun- tòrica es pot pensar que són nostres. estan lluitant en altres àmbits i així tualment separades del seu context Són millors que res? En molts casos tindràs una visió més global de la tecnològic. Algunes no funcionaran sí. Però no podem gastar les vides lluita. I quan necessites diners per sense una gestió estatal. Per les al- lluitant per defensar coses que pot- a una despesa ineludible, o quan tres, hauríem de mirar quin és el seu ser que són una mica millor que res. necessites d’una defensiva col·lec- cost social i ecològic i si valdria la Hem de fer un esforç per participar tiva perquè l’Estat vol precintar el pena organitzar el context tecnolò- dels projectes autogestionats que ja teu projecte per no complir amb les gic necessari per a què funcionin. existeixen, per crear-ne de nous i per normes, pots esperar una resposta lligar-los tots, sempre de forma des- solidària. centralitzada i no burocràtica. I hem No es pot abolir el capitalisme amb - Com podem viure al marge del de recolzar les lluites que pretenen nous polítics, perquè el poder dels capitalisme? destruir l’Estat, perquè l’Estat no polítics es basa en l’alienació social i El capitalisme no permet un mar- permet qualsevol autonomia, a llarg en l’acumulació capitalista. Les jerar- “Computopia”, dins de la revista “Shōnen Sunday” (1969). ge. L’única possibilitat és destruir-lo termini, i els projectes que tracten de quies polítiques i econòmiques són abans que no ens destrossi a nosal- sostenir vides lliures i dignes s’hau- lligades. Una no pot abolir l’altra. bustible pels satèl·lits, la mineria, la tar tota una nova tecnologia i com tres i al planeta sencer. ran de defensar. No es pot abolir el capitalisme amb investigació científica, l’internet i les estructures socials lligades amb Per l’altra banda, el capitalisme no és És més, els aspectes destructius de un contrapoder, perquè el capitalis- totes les emissions d’efecte hiverna- ella condicionen les nostres vides. omnipotent i sí que existeixen om- la lluita, allò que avui dia la policia me no s’adhereix a una banda, un dor que provoca, els processos de Als 90, els mòbils eren simplement bres on la vida no està organitzada i la premsa etiqueta de terrorisme, sector o una classe. És una lògica nanotecnologia lligats amb el des- una nova tecnologia, un producte segons les lògiques capitalistes (que encara que no es tracta de violèn- universal que no entén els conceptes envolupament dels nous microxips; “guai” que podries comprar tu tam- no vol dir que siguin espais lliures cia indiscriminada contra persones, de lleialtat o traïció. Segueix el poder a més, totes les estructures d’admi- bé si volies ser modern, però que no del capitalisme; qualsevol espai no com la que fa servir l’Estat sistemà- i qualsevol poder centralitzat, enca- nistració pública i privada lligades era obligatori. Als 00, sense mòbil capitalista, al menys en aquest pla- ticament, donen un altre sentit a ra que sorgeix de les bases, ha de fi- amb la gestió de tot lo anterior (les era més difícil mantenir amistats i neta, ha de ser una reacció al capi- les accions creatives. Cap projecte nançar-se. El capitalisme sempre sap grans empreses, les inversions i, no es podrien aconseguir molts “cu- talisme, perquè avui dia els efectes alliberador es pot defensar. El capi- aparèixer on pot complir les seves per tant, la borsa, les subvencions i rros” si no el tenies. Ja fa uns anys, d’aquell són planetaris). talisme es capaç de convertir qualse- funcions. les regulacions estatals; els tractats no tenir mòbil s’havia convertit en Vull esmentar que encara existeix vol projecte productiu en un negoci No es pot abolir el capitalisme amb de comerç, les guerres relacionades un indici sospitós que s’utilitzava en una economia de regal als espais més alternatiu. Només lligats amb els as- alternatives. Fa segles, tot era una amb la mineria, els cossos policials judicis. I en general no és possible íntims de les nostres vides. L’hem de pectes destructius de la lluita, tindrà alternativa. Avui dia el capitalisme que fan seguiment de les dades te- aconseguir feina sense mòbil. recuperar i fomentar. Hem de buscar la força simbòlica per senyalar un és universal precisament per saber lefòniques). A banda, totes les re- Ara, qui em dirà que el mòbil és un solucions col·lectives pels problemes altre món. absorbir o suprimir les alternatives. lacions socials i canvis en la quali- mer producte, una cosa que respon a de la supervivència: com alimen- La lògica de la mercaderia és molt Per abolir el capitalisme, hem de po- tat de vida lligades amb el conjunt la nostre voluntat? Qui em dirà que tar-nos, curar-nos, formar-nos i difícil d’evadir. Si vols fer un forn sar l’anarquia en la pràctica ja, segon (treball assalariat, propietat privada, tot aquest procés no és autoritari? aconseguir habitatge, no a fora sinó per alimentar els companys, els les nostres necessitats i les nostres problemes de salut provocats per Estem obligats a estar disponibles en contra del capitalisme. Hem de amics i els veïns tindràs dispeses. La possibilitats, i negar amb contun- la mineria, processos de fabricació, per les empreses totes les hores del recuperar coneixements artesanals, via normal és la de vendre el pa per dència l’exercici d’autoritat sobre les canvi climàcic o proximitat amb les dia, obligats a entregar totes les da- perquè la majoria de tasques labo- cobrir les despeses. El capitalisme nostres vides. Els processos de crear torres, la vigilància policial absolu- des dels nostres desplaçaments i rals d’avui dia ens preparen per a un t’ofereix una mètrica per mesurar la un nou món i destruir l’actual han de ta, les relacions personals definides comunicacions a la policia i, a més món fastigós. No ens fan més inde- factibilitat del teu projecte i un mitjà ser simultanis. per la distància, la immediatesa i la a més, a portar amb nosaltres un pendents sinó tot el contrari. per sostenir-lo. Però a la vegada, ha superficialitat, l’obligació d’estar dis- micro que el poden encendre quan Existeixen molts projectes creatius i infiltrat la seva lògica, i el teu projec- * Peter Gelderloos és un activista ponible i contactable a totes hores, la els vingui de gust i, encara millor, projectes d’infraestructura de caire te respondrà cada cop més a les ne- anarquista nord-americà autor del caducitat de la memòria i els altres s’ha aconseguit tot això mitjançant llibertari, però els hem de potenciar cessitats del capital. Si tens una altra llibre “La Anarquia funciona”. processos de cognició superats per estructures que són totalment com- més. Això és l’argument més potent la presència d’un aparell que pot res- patibles amb la democràcia i que no a favor de l’anarquia: que l’anarquia pondre a qualsevol pregunta, la in- constitueixen una gran despesa per a funciona. No convencerem mol- capacitat d’orientar-se o de fer servir l’Estat sinó tot el contrari, fomenten tes persones amb més propaganda, d’un mapa...). l’activitat econòmica. perquè ja estan bombardejades amb Igualment, un centre nuclear no és Si la societat et dóna dues opcions: A propaganda. No les convencerem únicament un centre, encara que o A (més precisament en el cas de la amb el pacifisme, perquè la pau amb això ja n’hi hauria prou. També tecnologia, A ara o A una mica més només sembla real a les persones són les agències estatals amb poders tard i amb certa sanció); no és legí- que encara tenen vides còmodes. d’excepció, el poder executiu de de- tima qualsevol opinió a favor d’A. No les convencerem amb una orga- clarar tota una regió geogràfica com Això és un principi fonamental de la nització gran, perquè la vida ja està a zona sacrificada, les institucions llibertat de pensament. totalment atomitzada. Doncs que i armaments militars que depenen Dins de la Unió Soviètica, opinar a estarem organitzant? de la producció nuclear, els centres favor del règim seria una farsa, per- Hem de lluitar per defensar-nos als comercials, indústries i zones resi- què era l’única opinió que es podia llocs on ja estiguem —el barri, l’es- dencials que depenen de l’electricitat expressar. Al contrari, des de fora cola, la feina—, si valorem que ens produïda, etc. podria ser legítim opinar que era serveixen per a alguna cosa, si tenen Des d’un punt de vista anarquista, millor que, per exemple, el règim algun element que valgui la pena potser que el més important de tot nord-americà perquè a la URSS defensar. I no és el cas, ni amb tots això és que no és voluntari. Tot el menys persones vivien sense sostre. els barris i segurament ni amb to- procés és una imposició. Primer, ens Nosaltres també vivim en un tipus tes les feines. En quant a l’educació, venen els nous productes com una de dictadura. És una dictadura amb en el meu cas no vaig veure res a la meravella, una cosa fantàstica que un sistema polític democràtic, on universitat digne de defensar, però ens millorarà la vida o solucionarà convé molt amagar que la majoria això és una valoració que ha de fer els problemes provocats per la inven- de les decisions i els processos que cadascú. ció anterior. Tots els “tecno-xaxis”, afecten les nostres vides estan ges- Però mentre ens comprometrem dels quals n’hi ha uns quants a l’en- tionats en altres àmbits. És la tec- amb les lluites defensives, no po- torn llibertari, es deixen convèncer nologia mateixa que constitueix l’eix dem oblidar que habitem una so- amb facilitat. Però després, contra principal en la gestió de la nostra cietat-presó. Tot això està construït els que ens hi resistim, s’inicien cada dictadura. amb dos objectius: controlar-nos cop més formes de pressió, de càstig Si aconseguim abolir les actuals i explotar-nos. La sanitat pública i i de xantatge. Al final, hem d’accep- estructures de poder i portar els l’educació pública no són nostres. La piràmide del sistema capitalista (1911). Wikimedia Commons. SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Treball · Economia - 6 Treball - Economia La doble batalla dels conflictes laborals: La furgoneta.

Òscar Murciano, afiliat al CCOO, UGT i USO intervenen de sindicat de Banca de CGT forma directa en el conflicte, guiant Barcelona i tutelant el procès molt aprop, mentre els tres o quatre bufets ju- rídics que gestionen la majoria dels osaltres els de CGT grans EROs van activant els resorts sempre feu el ma- oficials i oficiosos que calguin per a teix, la furgoneta” cuinar un acuerdillo. En definitiva, -“V+¿¿¿??? assistim a un enorme paripé d’inte- -“Sí home, quan hi ha un ERO us po- resos on es trinxen plantilles i drets, seu als seients del davant de la fur- mentre factures milionàries van goneta amb els altres sindicats per amunt i avall. ‘la unitat sindical’, tot i saber que tard o d’hora traïran a la plantilla. I tot just quan el desastre és inminent Què pot fer l’anar- i la furgoneta està a punt de caure cosindicalisme en pel precipici, salteu en marxa i els assenyaleu dient ‘Venuts, venuts, un quadre així? venuts!’ Vaig tenir aquesta conversa fa uns Aquesta dinàmica tòxica és, possi- deu anys i em va fer certa gràcia blement, un dels principals proble- la metàfora, tot i ser clarament es- mes per a que els i les treballadores biaixada. En el traç gruixut es de- poguem tenir opcions de victòria. fineix a vegades les principals ca- És impossible realitzar una vaga o racterístiques d’una realitat; però CGT és una batalla en dos fronts de fer enrera la perversa influència vaga, i des del primer dia les fe- mobilització contundent mentre hi en aquest cas no en el sentit que d’un mateix conflicte: En un està del sindicalisme majoritari sobre les deracions de CCOO, UGT i USO hagi qui, per tibiesa o conscient- insinuava el company. Si tan fàcil l’empresa o patronal i en l’altre el treballadores. I és que no és gens fà- han actuat en sentit contrari sobre ment, propaga missatges en contra fós evitar el treball conscient del derrotisme i manipulació del sin- cil. Tenim exemples de que és pos- la plantilla per a fer-ho impossi- amb una certa influència. sindicalisme col·laboracionista dicalisme vertical. Per a poder tenir sible però el fet de que els tinguem ble, seguint l’habitual esquema de No podem pretendre sortir a guan- contra les respostes contundents de mínimes opcions de victòria en una presents des de fa anys evidencia el vendre primer esperança en les ne- yar sense derrotar primer a qui sa- les plantilles davant d’una agressió, agressió com un ERO s’ha de guan- seu caràcter excepcional. gociacions per després estendre el boteja la mobilització; en tot procés no estaríem on estem. yar en els dos combats de forma cla- derrotisme i resignació al final del de decissió de quina estratègia s’ha No es tracta de convocar una as- ra: Véncer a temps la domesticació Ningú mossega la periode. de seguir en el conflicte, una part semblea el primer dia d’un ERO i pactista, per a poder realitzar una Aquestes accions de desmoralitza- dels esforços s’han de dirigir a com dir ‘la CGT no reconeix aquesta co- mobilització que, d’una banda faci mà que l’alimenta ció o contenció es solen dirigir al passar per sobre de tot agent con- lla de lladres i creu que hem d’anar un mal a l’empresa superior a les grup dels indecisos o dubtosos, els trari a l’estratègia d’oposició a l’em- a la vaga indefinida des d’avui ma- seves expectatives, i de l’altra, faci Fa poques setmanes s’ha signat un que són més sensibles a la incerte- presa. Qui no permet que es lluiti teix’ doncs, malauradament, la por irrellevant o molt complicat pels ERO de 1750 acomiadaments a IN- sa i claus per a que una vaga sigui actua per a que perdis i com a tal ha i els dubtes són llavors molt fàcils sindicats institucionals signar la DRA. Un ERO escandalós, injust i massiva. de ser tingut en compte i tractat. I de regar perque creixin i ens deixin seva (nostra) capitulació. I llavors, injustificat realitzat per un directiu Quants diners s’han endut aquests quant abans millor. paralitzats. seure a la taula. adicte a aquest tipus de procesos, sindicats com a ‘despesa jurídica La primera fase es juga, doncs, en Dintre o fora de la furgoneta, i es- Amb l’exemple de la furgoneta el Fernando Abril-Martorell. La sec- del procediment’? Veurem alguna el terreny de l’assemblea i les seves pecialment en moments difícils, company només estava descrivint ció de la CGT ha apostat des del vegada aquestes factures? Una em- decissions. Els sindicats majori- el que ens trobem sovint com a els casos on no hem estat capaços primer dia per la mobilització i la presa que probablement assumirà taris en desconfien doncs suposa una despesa mitjana de 50.000€ una incògnita en una estratègia per acomiadat, pot assumir perfec- que es basa en el control de cada tament el 10% que alguns mitjans moviment. Treballen perque diuen és l’habitual. Només que fós adopti un paper d’espectadora, l’1%, fem càlculs del que suposa. idiotitzada i infantil, subordinada En un típic ERO les federacions de i sempre sotmesa a la informació de gent molt preparada que els representa... És, doncs molt pos- siblement, el lloc clau on s’ha de tensar la corda i fer-hi front de forma directa a les accions dilatòries i No podem de contenció, empoderant-la per a trencar el domini i mentides de les pretendre sortir burocràcies. a guanyar No hi ha una fòrmula màgica i a cada secció haurem de trobar el sense derrotar camí el millor que podem quan ens hi trobem en una situació sem- primer a qui blant. En el cap s’ha de tenir sempre present que qui trepitji el pedal saboteja la del fre de la furgoneta, o dirigeixi el volant cap a l’abisme, ha de ser mobilització llençat per la porta el més aviat possible o ens estimbarem tots. SETEMBRE DE 2015 7 - Treball · Economia CatalunyA CGT davant l’EPA del segon trimestre 2015 Precarietat i precarietat… L’Estat i les grans Empreses productores de sofriment

Secretariat Permanent del quesa” es distribueix de manera Comitè Confederal CGT absolutament desigual: les grans Empreses incrementen els seus beneficis nets en un 35% sobre el ’estat i les grans Empreses (les semestre anterior i les rendes sa- de l’Ibex 35), semblen donar larials, disminueixen un 0,5% en per bò el model laboral i so- aquest mateix semestre. Els inte- Lcial que des del 2008 van imposar ressos del “deute il·legítim, il·legal a la majoria social: acomiadament i indecent” segueixen creixent i lliure i barat; destrucció de l’ocu- creixent i els “creditors” cada vega- pació fixa i amb drets; caiguda da es porten més part de la rique- vertiginosa de la despesa social en sa social que produïm entre tots i prestacions de desocupació; bui- totes. dament del fons de reserva de la La cobertura de les persones atu- Seguretat Social i desestabilització rades decreix dramàticament i la del sistema públic de Seguretat So- Seguretat Social segueix en una cial; creació d’ocupació (temporal) escalada “suïcida” de buidament precària i desprovista de drets. del seu fons de reserva, alhora que El PP ha generat lleis “superiors” a d’aportacions empresarials (reduc- les implantades pel PSOE des del cions, exempcions, subvencions) i 2008 i, al final de la seva legislatu- amb els salaris a la baixa, d’apor- ra, ni tan sols ha aconseguit acon- tacions dels treballadors i treballa- seguir les “quotes de misèria” en dores. les quals ens va deixar el PSOE: hi Què diuen els “grans productors de ha 300.000 persones parades més sofriment i dolor” per a la majoria que en el 2011 i han “aconseguit” social? Doncs senzillament que rebaixar les prestacions de desocu- “tot segueixi igual” i que cal apro- pació, és a dir no pagar-los ni “un generades han estat contractats per joria en la “indústria del turisme” i Volen (cada vegada més) que ve- fundir en les reformes del mer- euro”, a més de 700.000 persones. “temps indefinit” i no tots ells a jor- els Serveis, els quals seran acomia- gem com a “natural i normal” el cat de treball, que “anem pel bon A 30 de juny 2015, l’atur obligat, se nada completa precisament. dats quan “acabi la temporada” i, fet de mostrar-nos les dades “ma- c a m í ”. situa en 5,2 milions de persones a És una ocupació PRECÀRIA i sen- percebran (en el millor dels casos) croeconòmiques” com l’única ra- Igual que el deute “públic” que l’estat espanyol. se drets, solament d’obligació de prestacions de desocupació de 6 cionalitat: “creix el PIB i tots i totes ens han endossat per generacions L’ocupació creada, més de 400.000 “treballar i treballar temporalment, mesos o menys, disminuint –enca- contents”. Que augmenti la riquesa i generacions, és il·legal, il·legítima llocs de treball, ha seguit la pauta fins que el patró vulgui i amb salaris ra més- la despesa en prestacions (creixement del PIB) significa ni i indecent, les polítiques d’Empre- generada per aquest “model cri- que de fa 25 anys”. Ocupació tem- de desocupació, perquè l’Estat i els més ni menys que, les persones saris i l’Estat i tot el seu sistema minal de recuperació de la taxa de poral, que dispara la taxa de tem- grans empresaris dediquin aquests treballadores “treballem més i pro- de “partitocracia”, són il·legítimes, beneficis dels capitalistes”: sola- poralitat fins al 25% de la població “diners” al pagament d’un deute duïm més”. indecents i no reconeixem la seva ment menys de 70.000 ocupacions ocupada, contractats en la seva ma- “il·legítim, il·legal i indecent”. Ara bé, aquest increment de la “ri- legalitat.

Pujada de l’1%: Joc de Vots

Federació Estatal de da de l’1% de 2016 pot ser que fins i La suposada pujada de l’1% per a a l’hora de garantir la sostenibili- viuen en llars on les seves famílies Treballadors de l’Administració tot suposi una nova pèrdua real dels l’any que ve, venuda com una me- tat de la consolidació fiscal ... .Més tenen problemes en alimentació, de l’Estat i de la Seguretat salaris i no obstant això s’està venent sura excepcional i com a exemple endavant, a la pàgina 41, ens mos- salut, habitatge o lleure , segons da- Social de CGT la mesura com una pujada històrica de magnanimitat del govern, és un tren el camí amb més claredat: el des de l’INE), el nostre goig es xifra de les retribucions. insult a la nostra dignitat, ja que manteniment de l’austeritat en les en un pírric 1% de pujada nominal. En època de vaques grasses -els de pretenen acontentar com a idiotes polítiques de gestió del personal Si això succeeix en any electoral, l govern del PP anuncia en vila bombolla del totxo - les nostres que no saben fer comptes. La pu- (per exemple, les regles sobre li- amb amenaça de desastre electoral gílies de les eleccions generals rendes pujaven sempre per sota de jada de l’1% va a suposar, si més mitació de reemplazamientos o la del partit en el govern, imaginem una pírrica pujada salarial de l’IPC real, quan no eren literalment no, una nova pèrdua més del nos- congelació de sous dels funcionaris què ens pot passar quan el nou El’1% i la devolució “a terminis” de la congelades. Ara, amb la crisi, a gos tre poder adquisitiu ja que l’IPC públics), però això ja serà una altra govern legitimat a les urnes -dóna paga extra sostreta el 2012. flac tot han estat puces. El 2010 d’aquest any a juny ja va pel 0,9% història, la posterior a les eleccions, igual del signe que sigui- elabori Per si algú no ho sabia, estem en any ens van baixar un 5%. El 2012 ens acumulat, i això sense comptar la de les promeses incomplertes, la els pressupostos de l’estat de 2017. electoral. El govern ha xifrat el preu van treure una paga extra, ens han amb la històrica pèrdua de poder de noves retallades pel nostre bé . No voldríem ser malastrucs, però del vot dels i les empleats i emplea- guillotinat el sou en cas de baixa adquisitiu que arrosseguem des En any electoral, quan repeteixen si en any electoral correm el risc de des públiques en un 1%. mèdica, ens van treure dies de va- dels anys 80. com un mantra que “Espanya va perdre salari real si l’IPC puja per Portem dècades perdent poder ad- cances i assumptes propis, que ara Mínima compensació si tenim en bé” i som el país que més creix i sobre de l’1%, imaginem què ens quisitiu. Entre 1982 i 2014, més d’un ens tornen a comptagotes al crit compte el Programa d’Estabilitat més ocupació crea de la UE segons pot succeir en el 2016 -o sigui l’equi- 54%. Des que el 2010 els mercats ens de Montoro de ’Pites, Pitas !, han 2014-2017 que el govern ha enviat els nostres governants (22,2% de la valent a 2012 de la nova legislatura- van baixar el sou un 5%, hem perdut reduït les plantilles amb unes taxes a la Troica, que, a la pàgina 40 diu: població viu en risc de pobresa i un si no som capaços de fer enfront de un 8,6% del nostre poder de com- de jubilació de piràmide invertida i ... la remuneració d’assalariats pú- 6,2 % està ja mateix en una situació qualsevol que sigui el nostre nou go- pra sense comptar l’extra sostreta, i hem patit, com la resta de la pobla- blics perd 1,7 punts percentuals, de pobresa greu, 1 de cada 3 me- vern a partir d’aquesta tardor. això tenint en compte que l’IPC ha ció retallades en sanitat, educació i arribant a un 9, 6% sobre el PIB el nors viu sota el llindar de la pobre- Si no lluitem pel que és nostre, ningú estat sota mínims. La promesa puja- serveis bàsics. 2017 ... Aquest resultat és essencial sa, més de 2, 5 milions de nens que ho farà per nosaltres. SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Treball · Economia - 8 Sensibilitat química múltiple, entre el rebuig i l’oblit

Miguel Arenas riós, però va ser el grup popular qui Una lluita va presentar una iniciativa al Parla- ment, en aquesta mateixa legislatu- col·lectiva ra, per reconèixer-la com a malaltia es persones que pateixen oficial i incloure-la al codi interna- Estan soles, les persones que pa- aquesta síndrome estan molt cional de malalties (CIE). La mesura teixen aquesta síndrome de sen- desemparades, però no soles. es va aprovar, com consta al Diari sibilització central? No: estan molt LEl desnonament de Maria Goretti ha Oficial del Congrés de Diputats. desemparades, però no soles. En un fet visible la seva situació davant la A Catalunya, no avancem gaire, amb col·lectiu tan disgregat, les associa- ciutadania. l’excepció d’alguna iniciativa com cions i les xarxes socials són les eines El debat sobre l’existència o no de la la de Marta Ribas, diputada d’ICV. més eficaces per denunciar i fer visible sensibilitat química múltiple com Quan es fa, el govern de la Genera- l’absoluta manca de protecció sanitària a malaltia està tancat al nostre país litat –amb molt bones paraules, això i social que pateixen. I potser el cas de de manera favorable, per molt que sí– mira cap a una altra banda i tan- Maria Goretti i el seu desnonament ha pesi a tots aquells que s’encarreguen ca unitats especialitzades d’assistèn- estat, en part, el detonant que ha fet de negar-ho sistemàticament, espe- cia sanitària. visible davant la ciutadania la situació cialment les mútues col·laboradores Per aquest motiu, va morint sola de rebuig i oblit que pateixen milers de persones al nostre país. Alguns estudis de la Seguretat Social –nova deno- la resolució del Parlament de l’any xifren en 200.000 les persones malal- minació de les mútues d’accidents 2008, que prometia que les afectades de treball–, a l’Institut Nacional de tes invisibles. mèdica després de mesos de lluita de del salari mínim interprofessional. per la síndrome de sensibilització la Seguretat Social (INSS) i l’Insti- És just que l’ICAM, veritable poli- la seva advocada, Marta Barrera, del I mentrestant? El que ja hem vist als central (SSC, que engloba la síndro- tut Català d’Avaluacions Mèdiques cia de les situacions de baixa mèdica Col·lectiu Ronda. mitjans. El desnonament, el carrer, la me de fatiga crònica, la fibromiàlgia (ICAM). Aquesta negació, per cert, dels treballadors, juntament amb les I això va ser suficient per pal·liar la marginalitat, el rebuig i l’oblit. Tots som i la sensibilitat química múltiple) només es basa i es justifica en criteris mútues laborals, dicti altes mèdiques situació de Maria? Doncs no, perquè Maria Goretti, i Josep Maria, i Clara, i econòmics: rebutjar les baixes mèdi- “mai més estarien soles”. Avui, CiU a persones absolutament malaltes de l’INSS li va denegar la pensió d’inca- Mario, i José Luis, i Judith i 200.000 ques i les possibles pensions. segueix sense complir amb l’obliga- manera sistemàtica? A Goretti, li van pacitat permanent. Una altra vegada, persones més a Catalunya, que només Ja amb l’anterior govern de Zapate- ció d’assistir sanitàriament les per- expedir l’alta quan passejava en cadi- va tocar reclamar judicialment. Pot ser demanen dues coses: atenció sanitària ro, l’aleshores Ministeri de Sanitat i sones malaltes. Senyor Boi Ruiz, on ra de rodes i ni tan sols podia trepitjar que, en un parell d’anys, si té la sort que i suport per part de l’administració. No Igualtat va redactar l’anomenat Do- són les unitats especialitzades que el carrer davant la necessitat d’evitar el seu cas sigui jutjat per una magistra- és demanar molt, oi? cument de consens sobre la sensibi- vostè proclama que hi ha als quatre absolutament qualsevol exposició a da sensible a aquestes malalties, acabi litat química múltiple. Què ha passat vents? Nosaltres no ho sabem. Les productes químics. Va ser un jutge tenint una pensió... que potser estarà * Miguel Arenas és advocat al Col·lectiu amb l’actual govern estatal? És cu- malaltes, tampoc. del Social qui va haver d’anul·lar l’alta fixada en la quantia mínima, per sota Ronda i professor associat a la UPF

Manifest de la Plataforma en defensa del sector de protecció a la infància i l’adolescència

Sector Social de CGT Catalunya, d’aquests serveis. Aquestes retallades centre, activitats extraescolars, etc. percuteix en els infants i adolescents sobre allò que passa als centres, siguin FSC-CCOO, UGT i Col.lectiu DASC encobertes s’han traduït en el dia a - Les condicions laborals dels treba- que acaben perdent els seus referents, propis o concertats, i la total falta de dia dels centres en una reducció de lladors s’han precaritzat de manera dificultant així la seva vinculació. control sobre els diners públics que la qualitat de vida i benestar dels in- alarmant: congelació salarial des del - Que la FEDAIA està actuant com a destina a la protecció d’aquests in- ctualment Catalunya té un fants/joves tutelats; una precarització 2012, personal no qualificat (incom- patronal única del sector (sense ser- fants i adolescents. sistema de protecció a la in- dels llocs de treball i dels drets labo- pliment de la cartera de serveis), no es ho) defensant els seus interessos em- I manifestem, el compromís de tirar fància negligent, opac i tute- rals dels professionals i suposa un cobreixen baixes i vacances, perllon- presarials pactant directament amb la endavant aquesta plataforma i su- Alat per principis econòmics liberals retrocés en la qualitat del servei del gació de jornada, més pressió labo- DGAIA, a esquenes de la represen- mar tantes veus del sector, com sigui aplicats sense escrúpols per a una model de protecció a la infància de ral, menys seguretat i sobretot menys tació dels i de les professionals, pel possible per fer front a aquesta greu part de les empreses i/o entitats del Catalunya. qualitat del servei. Les plantilles són benefici de les entitats i empreses del situació perquè la dignificació de la sector amb la falta de supervisió de la Les mal anomenades mesures d’e fi - molt canviants com a conseqüència sector que funcionen, a la pràctica, nostra professió va en defensa dels DGAIA i la Conselleria de Benestar i ciència han vingut a posar de relleu del burn out que pateixen els i les “amb ànim” de lucre. nostres drets i dels drets dels infants Família en mans dels diferents gover- la històrica deixadesa de la DGAIA professionals del sector, un fet que re- - El desconeixement que té la DGAIA i adolescents. ns de la Generalitat. en controlar la destinació real dels di- Les persones que treballem al sector, ners (públics) cap a aquests tipus de representades en el Col·lectiu DASC centres i la incompetència, sobrada- i els sindicats UGT, CCOO i CGT, ment demostrada, del model d’exter- estem treballant conjuntament per nalització dels serveis socials. crear una plataforma, oberta a tots els Per tot això denunciem: i les professionals del sector, des d’on - La situació dels infants i adolescents denunciar aquesta situació. en el centres ha empitjorat clarament: Una situació que ve de lluny però els criteris econòmics prevalen per que actualment s’ha agreujat com a sobre dels educatius i això fa que conseqüència dels efectes de la cri- hi hagin mancances importants en sis (estafa) i les retallades (“mesures l’atenció als infants i adolescents: re- d’eficiència”) acordades entre la FE- ducció en les despeses mèdiques que DAIA i la DGAIA (gener 2014) sense no cobreix la Seguretat Social (dentis- comptar amb els drets i necessitats ta, ulleres, logopedes, ...), qualitat del dels infants i adolescents ni la partici- menjar, roba, condicions de les in- pació dels treballadors i treballadores fraestructures, activitats lúdiques del SETEMBRE DE 2015 9 - Treball · Economia CatalunyA Les xifres del deute l’any 2015 Informe del Comitè per a l’Anul·lació del Deute del Tercer Món

Marta Luengo L’informe també descriu l’evolució del deute dels Estat Units, el ver- tiginós augment del qual enfonsa esulta evident que el deute les seves arrels en la dècada dels extern s’ha convertit en un setanta, quan s’instaura el “sistema “instrument de bombament deute” que avui coneixem. Amb la Rde recursos econòmics dels països crisi, les xifres del rescat bancari en desenvolupament als països cre- nord-americà són escandaloses i ditors”. aconsegueixen més de 3 bilions en El Comitè per a l’Anul·lació del Deu- ajudes directes. te del Tercer Món reedita el 2015 el seu informe Les xifres del deute en Un mateix sistema el qual, des de fa anys, busca descriure el “sistema deute” del que A pesar que les gènesis del deute s’ha revestit la globalització. Expo- del Sud i del Nord tinguin diferèn- sen tot un elenc de dades que no cies, trobem similituds sobretot en deixa lloc a dubtes de qui es bene- els mecanismes que les generen i ficia amb aquest sistema. Gràcies a agreugen i en les conseqüències l’estudi podem veure com el meca- que ocasionen. nisme que es va usar al principi als En primer lloc, quan esclaten les anomenats països del Sud, s’ha anat crisis de deute la reacció clàssica ha aplicant també en el Nord, especial- estat receptar mesures d’austeritat, ment a partir de 2008. que acaben empitjorant la situa- ció i convertint l’endeutament en Deute i desigualtat estructural. Comença una espiral que es retroalimenta i de la qual no Una de les idees que aquest docu- es pot sortir. Aquestes polítiques incloïen tipus d’interès variable, Àfrica i Orient Mitjà van pagar 145 cosa resulta bastant més car. En ter- ment vol ressaltar és la forta relació comporten el progressiu empo- que els van fer atractius en principi. vegades el seu deute inicial, Àsia (i cer lloc, les mesures d’austeritat fer- entre endeutament i desigualtat. briment de la major part de la po- Aquests tipus estaven vinculats al PECOT) 163 vegades, però el pal- ventment aplicades i, finalment, els L’informe parla de “escàndol mun- blació, juntament amb la creixent tipus d’interès oficial nord-ameri- mell se l’emporta Amèrica Llatina, rescats bancaris realitzats en tota la dial de primer ordre” per referir-se acumulació de recursos per part de que ha pagat 407 vegades la seva cà, el qual va pujar enormement a Unió Europea. les elits. Les desigualtats s’agreugen a aquesta situació. Per justificar suma inicial. Resulta evident que finals dels 70. D’uns tipus del 4-5% La gegantesca suma de diners lliu- i el poder dels rics augmenta, pro- aquesta asseveració aporten algunes el deute extern s’ha convertit en es va passar al 16-18%. A això es rada sol·lícitament als bancs, a més piciant l’anomenat degoteig invers. dades reveladores. En 2013 el 0.7% un “instrument de bombament de va unir la caiguda dels preus de les d’ajudes com a avals i altres garan- Aquesta és la situació en la qual les de la població mundial (32 milions recursos econòmics dels països en matèries primeres de les quals tan ties, suposa una sagnia sense igual. rendes de les capes baixes són ab- de persones) acaparava el 41% de la desenvolupament als països credi- depenents eren els països en des- Es tracta, com diu l’informe, “d’una sorbides (per mitjà dels interessos riquesa, mentre que el 68.7% (3.200 tors”. Tant és així, que si es calculen envolupament. De la nit al dia, la veritable bomba de temps per als dels permanents préstecs, la socia- milions) s’havia de repartir sola- les transferències netes es pot con- suma a reemborsar era molt major, Estats que, a més de la socialització lització de les pèrdues, les amnisties ment el 3% de la riquesa. Són dades cloure que els “països en desenvo- mentre els ingressos decreixien. El de les pèrdues, socialitzen els riscos fiscals...) pel 10% més ric. que ha confirmat un altre document lupament són creditors nets dels mecanisme pel qual un préstec ini- de les finances privades”. En conclusió, “el sistema deute d’Intermón Oxfam que afirma que països desenvolupats”. les 80 persones més riques del món cial es convertia en una bola de neu De tanta gravetat com el fet ante- implica la utilització de recursos tenen la mateixa riquesa que el 50% que anava en caiguda i augmentant rior és l’esmentada impossibilitat públics per pagar als creditors en més pobre. A sobre, aquestes dades el seu volum estava en marxa. El deute del nord que els Estats es financin a través de detriment de la satisfacció de ne- formen part d’una tendència que va Les xifres mostren a les clares que bancs centrals. Això comporta que cessitats i drets de la població”. No a més: el món cada vegada és més el problema no fa més que augmen- La gènesi del deute del Nord ens és els Estats paguin un preu molt més deixin de llegir l’informe si volen desigual i cada vegada hi ha major tar. Des dels anys 70 fins a 2012 les més coneguda donat que la seva ex- alt per finançar-se. S’ha calculat el saber què proposa el Comitè per concentració de la riquesa. sumes d’Àfrica i Orient Mitjà, d’una plosió es dóna amb la crisi de 2008. sobrecost pagat per alguns països. a l’Anul·lació del Deute del Tercer Segons l’informe, les causes de banda, Àsia i països PECOT, per un Per al cas europeu, en l’informe ens Per exemple, si Bèlgica hagués tin- Món (CADTM) per intentar parar l’augment de la desigualtat són tres: altre, i, finalment, Amèrica Llatina, assenyalen quatre causes. Prime- gut un banc central que la financés, aquesta roda. l’empitjorament de la participació es van multiplicar per 73, 102 i 165 ra: els ingressos tributaris han anat el seu deute hauria estat al voltant L’Informe en pdf el trobareu a: dels salaris en el PIB, l’augment de vegades, respectivament. decaient a causa de les polítiques de 34% el 2012, en lloc del 100% http://cadtm.org/IMG/pdf/las_ci- la *regresividad fiscal i l’augment de No obstant això, la dada que delata neoliberals d’aprimament de l’Es- que va acumular. Per al cas espan- fras_de_la_deuda_2015.pdf les desigualtats de gènere. la flagrant estafa del mecanisme del tat. A més i a causa de Maastricht, yol, Eduardo Garzón ha calculat deute salta quan calculem quantes s’impedeix que els Estats es financin que tal dada hauria estat del 14% * Article extret del web de la revista El deute del sud vegades s’ha pagat la suma inicial. per mitjà de bancs centrals, la qual en lloc del 87%. Diagonal

En la gènesi del deute del Sud cal assenyalar diversos factors. En primer lloc, en la dècada dels 70 s’experimenta l’aprofundiment de la globalització amb el seu fet més determinant, la liberalització dels moviments de capitals. A més, en aquells anys els bancs occidentals es van trobar amb liquiditat extra gràcies als petrodólars, que necessitaven invertir per obtenir benefici. D’altra banda, els països pobres, que necessitaven fons per finançar projectes per industrialitzar-se, van acceptar gustosament els préstecs que els oferien. Les condicions d’aquests SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Treball · Economia - 10 “La lluita de Movistar demostra que l’organització pot servir per a alguna cosa” Entrevista a Sergio Díaz, “fals” autònom i coordinador de la vaga de les contractes de Telefónica-Movistar a València

Enric Llopis, Rebelión cats, que em va canviar alguna cosa quan va començar aquest conflicte. La CGT ens va obrir les seves por- a vaga indefinida dels treba- tes i comencem a adonar-nos que lladors precaris de les contrac- no tots els sindicats eren iguals. En tes de Telefónica-Movistar va el cas de la CGT, no ens ha dema- Lcomençar el 28 de març a Madrid, i nat res, ni protagonisme per la seva una setmana després en la resta de banda, ni tan sols que ens afiliéssim. l’estat. Després de 74 dies la vaga es S’han comportat com una eina de va suspendre i els treballadors de les lluita contra el capitalisme i contra contractes van restar a l’espera del el que creuen que no és correcte. resultat de les negociacions, entre la patronal i els sindicats majoritaris. - Quina és la situació en el sector Un dels col·lectius més castigats per del telemarqueting? la precarietat en el telemarqueting és La definiria com a pèssima. Ja ho el dels “falsos” autònoms. A aquest era el 2001, quan treballava a Aten- grup d’afectats pertany Sergio Díaz, to. Estàvem sotmesos a pressions, coordinador de la vaga de les con- estrès, objectius, escoltes telefòni- tractes de Movistar a València. ques i condicions laborals bastant Treballava a Teleco, però no va po- penoses. Cobrava 620 euros per der reincorporar-se a l’empresa des- unes sis hores i mitja de treba- prés de la suspensió de la vaga. “Ha ll diàries. Llavors ja veia el sector estat un cas de represàlies”, afirma. molt precaritzat. En l’empresa Tele- Allí treballava com a “fals” autònom co em dedicava a la instal·lació de en la instal·lació de línies de telefo- línies telefòniques i d’ADSL. Jo ho nia, per uns 600 euros al mes, 12-13 veig malament per nosaltres, però hores diàries, guàrdies els caps de al llarg del conflicte? van sumar al conflicte amb una vaga no han respost a la trucada. Quant no deixem de ser el “pilot”. Això setmana i sense drets laborals. Des- En cap moment s’ha sentit part parcial de dos dies a la setmana du- als delegats sindicals, depèn del sin- s’estendrà a la resta d’empreses i sec- taca, a partir de la seva experiència implicada. Diu que no té res que rant tres setmanes. Però el 5 de maig dicat. Per exemple, la CGT ens ha tors. Per cada “fals” autònom que es en el conflicte amb les subcontractes veure. Considera que es tracta d’un van signar un acord amb les deu recolzat en totes les províncies. crea, es perden drets laborals i sin- de Movistar, que l’organització “pot problema entre els treballadors i les empreses d’instal·lació contractades dicals. Ets una empresa, sense drets servir per a alguna cosa”. subcontractes. Telefónica, fins i tot, per Telefónica, sense consultar amb - Vau decidir tornar al treball a ni vacances... Em sembla un crim es va oferir com a part “mediado- ningú, i van desconvocar la vaga. A partir del 22 de juny. S’ha conquis- contra la classe treballadora el que - Després de 74 dies de vaga in- ra”. Personalment no estic en contra València, el delegat de zona que va tat alguna cosa després de 72 jor- estan fent. definida, en quin punt va quedar de la subcontractació, sí aquesta és venir a parlar amb nosaltres, ens va nades de vaga indefinida? el conflicte entre els treballadors per cobrir un servei en el qual una dir que érem autònoms, que érem Tots els dies em fico al llit pensant en - Existeixen diferències de posi- (assalariats i “falsos” autònoms) determinada empresa no està es- empreses, i que ell no pintava res aquesta pregunta. Com a col·lectiu cions i interessos entre els tre- i les contractes de Telefónica-Mo- pecialitzada, però una altra cosa és allí, que no ens podia representar. de treballadors afectats hem acon- balladors de les contractes i els vistar? quan això es fa de manera global: seguit encara molt poc. L’empre- “falsos” autònoms, que també tre- La vaga va quedar en suspens, en que el 90% del treball -com fa Te- - Consideres que els sindicats ma- sa s’ha assegut a negociar, però no ballen per a aquestes? espera de que es desenvolupessin lefónica- se subcontracti amb altres joritaris han “neutralitzat” la llui- sabem quin serà el resultat. És cert Les empreses s’encarreguen de frag- les negociacions de la “taula pari- empreses. I si es fa així, al mateix ta de les bases? que a Bilbao, al 30% dels “falsos” mentar i dividir. A més es tracta de tària” formada per la patronal de treball, igual salari. Un empleat de Completament. D’una banda, per- autònoms se’ls ha reconegut com treballs molt individuals. La major les contractes i tant CCOO com Telefónica-Movistar pot estar guan- què quan es van unir a la vaga, tots a contractats, mitjançant un acord. divisió consisteix que el personal UGT. La taula ha estat en negocia- yant 2.000 euros mensuals per un dos sindicats van enviar un escrit a Sí que s’han aconseguit coses, par- assalariat té representació sindical cions aquest estiu i s’espera que en treball en el qual el “fals autònom”, tots els delegats sindicals en les dife- lant més en general, quant a la lluita i un comitè d’empresa, mentre que els mesos de setembre-octubre hi amb sort i sense drets laborals, pot rents contractes, en el qual els deien de la classe obrera. Pel contagi que els autònoms no tenim res. Caldria hagi conclusions. A partir d’aquests percebre un benefici net de 600 que la vaga que hi havia convocada s’hagi pogut exercir a altres lluites buscar la manera de comptar amb mesos, es reactivarà el conflicte o es euros mensuals, amb una mitjana era “il·legal”. Això no era cert, però i moviments. També per adonar-se representació sindical de cara a tancarà definitivament. Ara bé, la de 12 hores de treball diàries i amb va provocar la por dels treballadors que l’organització pot servir per a l’empresa. “taula paritària” representa exclusi- guàrdies els caps de setmana. a anar a la vaga i ens va restar força. alguna cosa. vament als treballadors assalariats D’altra banda, el que han fet és ab- - En què consisteix un “fals” autò- de les contractes, no als “falsos” - Per què va ser tan criticada l’ac- surd... - L’organització de sectors molt nom? autònoms. En el Comitè de Vaga tuació dels sindicats majoritaris? precaritzats, més enllà del sindi- És un ‘currante’ de tota la vida, que estatal, on es troben els sindicats Als deu dies de començar la vaga - Vau rebre els “falsos” autònoms calisme tradicional de la fàbrica treballa dotze hores diàries per a alternatius (CGT, Cobas, En Cons- els delegats de zona dels sindicats de les contractes el suport dels fordista. la mateixa empresa i cobrant una trucció o ESK), vam pressionar molt majoritaris van anar, a les diferents treballadors (fixos) de Telefóni- Als meus 36 anys, aquesta ha estat la misèria. En comptes de tenir un per estar en la taula de negociació, províncies, a veure què estava pas- ca-Movistar? meva primera vaga. No tenia expe- contracte salarial, protegit amb una però ha resultat impossible. sant. Es van trobar amb que la A València els sindicalistes de Tele- riència anterior com a sindicalista ni sèrie de drets, prestació de desocu- majoria dels afectats eren “falsos” fónica-Movistar ens han donat tot el en les lluites de la classe treballado- pació i vacances, no té dret a res. - Quina posició ha adoptat l’em- autònoms. Aproximadament als 15 suport possible, però la plantilla de ra. Més encara, en general tenia un presa matriu, Telefónica-Movistar, dies de conflicte, CCOO i UGT es l’empresa matriu, els treballadors, concepte bastant negatiu dels sindi- - Consideres que s’ha invisibilit- SETEMBRE DE 2015 11 - Treball · Economia CatalunyA

zat el conflicte dels precaris en les tenen problemes, igual que els autò- contractes de Telefónica-Movis- noms. En aquest espai de negocia- tar? Si és així, pot contribuir a això ció ja he dit que no tenen represen- que Telefónica hagi invertit en mi- tació els sindicats alternatius, però tjans convencionals, l’any 2014, també és cert que els delegats de 45,3 milions d’euros en publicitat CCOO i UGT en la taula són bas- (dades de InfoAdex)? tant “guerrers”. Intentem estar en No dono crèdit a la censura me- contacte amb ells, per intercanviar diàtica que hem sofert. En un dia informació sobre les negociacions i clau de la vaga, com va ser la ma- exposar-los nostra problemàtica. Al nifestació que vam fer el 23 d’abril a cap i a la fi, això és majoritàriament Madrid, ens congreguem uns 7.000 una lluita dels “falsos” autònoms. tècnics de contractes, subcontractes i autònoms de Telefónica-Movistar - Està actuant la inspecció de tre- en tot l’estat. Passem per davant de ball? les redaccions de diferents mitjans S’estan posant denúncies en totes de comunicació, doncs bé, cap va les províncies per la qüestió dels fer esment del que allí va ocórrer. I “falsos” autònoms, davant la ins- això que vam ser amb xiulets, trom- pecció de treball, que a més actua petes i focs artificials. Em refereixo d’ofici. Però és aviat per veure els als mitjans generalistes, els mitjans resultats. A Barcelona la inspecció minoritaris sí que ens han donat tot ja ha cridat a alguns companys per el suport del món... donar-los cita. Nosaltres no tenim un conveni laboral, ens regim per - Amb la vaga en suspens i en ple- un contracte mercantil. na fase de negociació, com es pre- tar estan espantades, tenen por que amb la finalitat de treure’s respon- balla per a l’empresa, no d’un “fals” senta el futur? - Finalment, quin benefici els tot aquest conflicte acabi amb l’obli- sabilitats de damunt, és intentar que autònom. Realment estan intentant Amb incertesa. Hi ha una taula de rendeix a les empreses contractar gació d’introduir en plantilla a tots aquests “falsos” autònoms formin fer el mateix que Telefónica en el seu negociació que només representa amb autònoms? els “falsos” autònoms que tinguin. empreses i cooperatives. Així ja es moment: crear per sota una cadena als treballadors assalariats. Aquests Les contractes de Telefónica-Movis- El que les contractes estan fent, tracta d’una subcontracta que tre- de subcontractacions.

“La cultura és un bé públic i s’hauria de gestionar de manera pública” Entrevista a Mireia Bazaga, advocada i Secretària de Jurídica de la CGT Catalunya

Víctor Yustres - Quin perfil de treballadora bus- (ETT), tot i que funcionen com a vorables per a les treballadores. La s’eviten amiguismes. La cultura és quen les empreses subcontractades tals. Una ETT busca els treballadors contractació directa també perme- un bé públic i tot el que l’envolta per oferir els serveis als equipa- amb els criteris que li demanen, tria una millora de la qualitat del s’hauria de gestionar de manera pú- Parlem amb Mireia Bazaga, advo- ments culturals? mentre que aquestes empreses que servei, ja que el mateix centre podria blica. Les administracions haurien cada i Secretària Jurídica del sidicat Sol ser gent jove, amb titulació uni- gestionen els equipaments culturals detectar millor les seves necessitats i de tenir una responsabilitat clara CGT de Catalunya, sobre el model versitària –si pot ser, amb màster– fan la selecció i la gestió del personal seleccionar el personal més adequat. respecte a la gestió d’aquests serveis d’externalització i precarització que i amb coneixements de diversos directament, basant-se en criteris i garantir unes condicions dignes s’està imposant en els gans equipa- idiomes, encara que sigui per fer propis i sense cap seguiment de l’ad- - La gestió cooperativa dels equi- a les treballadores que els duen a ments culturals públics dels Països feines d’acomodadores o d’atenció ministració pública. paments culturals podria ser un terme. El camí que caldria seguir Catalans. al públic, que estan per sota de la camí a explorar? hauria de ser, doncs, el de la muni- seva qualificació. Normalment, les - Què guanyen les administracions Això pot ser un perill. El fet que el cipalització. - Quines condicions de treball te- contracten just quan acaben la ca- amb les subcontractes? centre sigui gestionat de manera nen les treballadores dels serveis rrera perquè estan més disposades a Bàsicament, abaratir costos. Aques- pública garanteix que la selecció de * Entrevista públicada al núm. 389 de acceptar qualsevol feina sense mirar tes empreses proporcionen personal personal es fa per concurs públic i la Directa. subcontractats als centres cultu- gaire les condicions laborals. laboral a un preu més econòmic que rals? si fossin contractades directament El model de contracte és de durada - Amb què s’empara legalment el per la institució. A vegades, aquest determinada, normalment d’obra o model d’externalització de serveis suposat criteri econòmic no es servei. Al principi, fins i tot es fan al sector? compleix: si el centre subcontracta contractes per dies i es va donant Les licitacions dels serveis de gestió cada servei a una empresa diferent, d’alta i baixa la treballadora per, laboral a empreses subcontracta- això suposa una forta despesa. Fi- després, passar als contractes d’obra des estan regides per la llei de con- nalment, el que succeeix és que els o servei, que es poden anar reno- tractes del sector públic. Aquestes serveis es privatitzen i, d’aquesta pri- vant durant anys. En ser contractes licitacions han de respectar la nor- vatització, se n’aprofiten grups em- diaris, les persones que no estan mativa laboral vigent: l’Estatut dels presarials que, en moltes ocasions, disponibles el dia que els proposa Treballadors, el salari mínim inter- tenen vincles amb el poder polític. l’empresa poden caure de la llista i professional i els convenis col·lectius només truquen les que sempre estan corresponents. Teòricament, han - Quins avantatges tindria la con- disponibles. Els salaris ronden els d’estar subjectes a certes condicions tractació directa de les treballa- sis euros per hora. En alguns casos, ètiques, però es cometen vulnera- dores per part de les institucions les empreses ofereixen contractes en cions. Les ordenances municipals públiques? frau de llei i, sovint, no informen les també poden servir com a marc per Suposaria un increment salarial no- treballadores dels seus drets laborals regular les condicions de les treba- table i tenir més garanties laborals. bàsics, com pot ser el dret de tenir lladores dels serveis públics exter- Quan contracten directament, les vacances. A més, la darrera reforma nalitzats. La majoria d’empreses que institucions públiques estan obli- laboral permet abaratir els costos de guanyen els concursos per gestionar gades a seguir el conveni col·lectiu les treballadores i facilita l’acomia- aquests serveis no tenen forma jurí- aplicable dins el sector públic, que dament. dica d’empresa de treball temporal sol tenir unes condicions més fa- SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Treball · Economia - 12 Entrevista a Óscar Carpintero, economista “És necessari transitar a un altre model econòmic sostenible amb l’entorn i les persones”

María José Esteso Poves i les persones. - Quin paper juga l’economia feminista en tot això? Óscar Carpintero (Valladolid, 1972), Una part molt important que sosté doctor en Economia i professor de la l’economia i la societat és el treball Universitat de Valladolid, reivindica que es realitza al marge dels cercles una economia ecològica en la qual mercantils. És el que es diu treball s’incorporin indicadors de benestar de reproducció. L’anàlisi d’aquests social i planteja que és un autoen- treballs de reproducció de cures ha gany seguir apostant pel creixement estat objecte d’estudi de les econo- davant la urgència del canvi climàtic. mistes feministes amb anàlisis molt Per això, defensa la necessitat d’una lúcides. transició cap a una economia ecolò- Quan cal posar sobre la taula quant gica. treball es realitza en una societat, l’economia convencional aplica les - Quines alternatives existeixen al hores exercides des del punt de vista model econòmic neoliberal? mercantil. Però en un circuit mer- L’economia com a ciència social ad- cantil, quan parlem de la política remet diferents mirades. En aquest distributiva, no només cal distribuir últim segle i mig s’ha posat de mani- el treball, sinó distribuir l’ocupació fest que el model econòmic neoclàs- (treball remunerat) i també el treball sic és injust, genera pobresa i greus no remunerat, el domèstic. problemes ambientals. D’entre els I en aquestes polítiques redistri- enfocaments crítics, l’economia butives, una part de la població, la ecològica intenta que per primera jor qualitat i els combustibles fòssils toengany. El que s’està fent és retar- cador de benestar. És conegut que immensa majoria dones, es veuria vegada s’incorporin les limitacions que queden, si els explotem, tin- dar la discussió sobre les estratègies pràctiques que són ambientalment substancialment millorada si som físiques i ecològiques al funciona- drien un impacte ambiental de tals de reducció i distribució i major jus- molt nocives augmenten el PIB i capaces de redistribuir les càrregues ment de l’economia. Considera que dimensions que seria el col·lapse de tícia en el repartiment dels recursos, pràctiques que són ambientalment de treball que afecten a la vida de el sistema econòmic està dins d’un l’espècie humana al planeta. Estem i els problemes ambientals. beneficioses no. tots: al treball de cures, domèstic, i sistema més ampli que és la biosfera. immersos en una crisi ecològica, so- Quan usem el cotxe puja més el PIB per tant, al sosteniment de la vida. Per això és necessari tenir en compte cial i econòmica en la qual se segueix - Però països com Xina, Índia o que quan utilitzem la bicicleta. Quan La importància del treball domèstic que els recursos naturals i el consum parlant del creixement com a solu- Brasil reivindiquen el seu dret a bevem aigua embotellada augmenta en el manteniment de la vida ha es- de béns i serveis també. ció. És el peix que es mossega la cua. créixer i contaminar. el PIB més que quan la bevem de tat subratllat per part de l’economia En moltes zones del planeta hi ha l’aixeta. feminista. Si en el balanç no incloem - El canvi climàtic és una con- - L’ús d’energies renovables podria milions de persones que no tenen Al costat d’aquesta ceguesa ambien- això, llavors no arribarem a una so- seqüència d’aquest creixement il·li- pal·liar la falta de recursos? satisfetes les seves necessitats més tal que té el PIB, també hem desco- cietat justa. mitat. Hem tocat sostre? La transició del model energètic cap bàsiques, i en aquests casos s’haurà bert que a partir d’un determinat El canvi climàtic és l’exemple més a fonts renovables exigeix la utilitza- d’augmentar la producció de béns llindar de renda als països rics, en- - En què hauríem d’incidir per can- clar d’aquesta extralimitació en l’ex- ció de molts minerals i metalls estra- i serveis. Però això exigirà mesures torn dels 10.000 dòlars per càpita, viar el model econòmic? plotació dels recursos naturals. Hem tègics. Per tant, mantenir el consum dràstiques en els consums dels paï- aquesta no està relacionada amb Hi ha tres dimensions a tenir en superat la capacitat d’absorció dels energètic actual amb fonts renova- sos mal anomenats desenvolupats. el benestar subjectiu que percep la compte: la sostenibilitat ambiental, la gasos d’efecte hivernacle procedents bles no seria possible. No tenim tant En l’actualitat, els països pobres no gent. igualtat i les polítiques per reduir les de la crema de combustibles fòssils i teluri o terres rares en quantitats tan participen en termes d’igualtat en Haurem de centrar-nos en aquells desigualtats i la democràcia econò- incrementat la temperatura del pla- importants per generar de forma els recursos, i en canvi participen indicadors que estan relacionats mica, permetre majors quotes de po- neta. renovable el volum d’energia que desproporcionadament en els costos amb el benestar, els indicadors que der a la població. ens proporcionen els combustibles ambientals en la producció d’aquests mesuren la desigualtat o el grau de Caldria plantejar amb rigor i radi- - No obstant això, el model actual fòssils. Per primera vegada, aquest béns i serveis amb destinació als paï- deterioració ecològica. calitat la transició a un altre sistema. manté que la tecnologia ens per- sistema econòmic està xocant con- sos rics. S’ha estudiat que, per exemple, als Hem de tenir clars els objectius, es- metrà superar l’escassetat de recur- tra els seus límits. El capitalisme és països on hi ha nivells d’igualtat im- tratègies i mitjans per aconseguir-ho. sos i seguir creixent. insostenible. -Perquè, per exemple, podem con- portants, perquè hi ha bons serveis I sabem com engegar un canvi de mo- El nostre sistema econòmic posa sumir més mòbils i ordinadors als públics i perquè hi ha bones políti- del energètic cap a la substitució de l’esperança a la tecnologia com a - I com serà aquest canvi? preus que paguem? Això està re- ques de distribució, el benestar sub- les energies fòssils per les renovables, solució a la crisi ecològica, però la Aquesta transició es donarà amb colzat en uns costos de producció jectiu de la població és molt elevat. amb l’accent en la reducció del con- tecnologia exigeix al mateix temps menys recursos energètics. En la als països pobres que fa que nosal- O que en aquells països en els quals sum i l’eficiència energètica; sabem més quantitat de recursos mine- història de la humanitat, quan pas- tres paguem preus baixos. la deterioració ecològica és menor i com podríem alimentar-nos sense rals. Ja hem sobrepassat el cenit del sem de les societats de caçadors i No se m’ocorre cap raó per la qual un les condicions de benestar de la po- posar en risc la salut de les persones i petroli convencional, el 2006, i el recol·lectors a les societats agràries, ciutadà xinès o d’un país africà hagi blació són elevades, la percepció del els ecosistemes amb mètodes de pro- d’alguns minerals estratègics està i d’aquestes a les industrials, el con- de cobrar un salari per hora cent ve- benestar subjectiu és alt. ducció d’agricultura ecològica; com proper. I pel costat dels residus, som sum d’energia per càpita es va in- gades inferior al d’un espanyol, un Els nivells de desigualtat es poden hauríem de dissenyar ciutats més incapaços de tancar el cicle, seguim crementar. Però en l’actualitat, la francès o un alemany. I si això no fos mesurar amb l’índex Gini [mesu- habitables perquè tinguin en compte contaminant. Convé recordar a un transició d’aquest sistema econòmic així, quant costaria un mòbil? ra dissenyada per Corrado Gini], o les necessitats de les persones i no les dels economistes ecològics més a un altre model es produirà en un com serien les polítiques econòmi- dels vehicles privats; com redistri- importants del segle XX, Nicholas context més dur, amb una reducció - Per què és necessari retirar l’in- ques si l’objectiu fos reduir la petja- buir la renda amb criteris més justs, Georgescu-Roegen, que deia que no en les unitats d’energia i de materials dicador del Producte Interior Brut da ecològica [impacte ambiental del gravar a els qui tenen més recursos, només l’energia és important, també disponibles. (PIB) com un referent econòmic? consum i els residus]. És necessari i eludir els fraus fiscals massius i els els materials. Per tant, seguir plantejant escenaris Les tres últimes dècades posen en transitar cap a un altre model econò- paradisos fiscals. Tenim eines. Els recursos disponibles són de pit- de creixement econòmic és un au- relleu que el PIB no és un bon indi- mic sostenible amb el medi ambient També hi ha eines per governar les fi- SETEMBRE DE 2015 13 - Treball · Economia CatalunyA

talment i justs socialment. La pobresa Un model creix i afecta insostenible quasi el 21%

Agricultura de la població de Catalunya Alimentem amb combustibles fòs- sils i recursos exhauribles activitats Redacció que abans eren sostenibles, com l’agricultura i la ramaderia. n 42,6% de la població de Consum Catalunya assegura que la principal privació derivada Mil milions de persones consumim Ude l’actual situació de crisi econòmica els recursos naturals a costa de la és el fet de no poder permetre’s ni una resta del món, unes dinàmiques que setmana de descans a l’any. Aquesta no són sostenibles. és una de les dades que més criden l’atenció en l’informe sobre renda i Residus risc de pobresa del 2014 que l’Institut d’Estadística de Catalunya va difondre “El capitalisme és una potent mà- en ple estiu. quina de produir residus”, diu Fus- Les dades, elaborades a partir dels inter, que manté que hauríem d’ar- gressos de les llars durant l’any 2013, ticular la producció sobre fluxos indiquen que la situació econòmica renovables. dels catalans ha empitjorat fins al punt nances d’una altra manera, per enge- nitat? inclinar-se per canviar les estruc- que el 20,9% de la població del país gar mecanismes de banca pública al Els moments de crisis sempre són tures de fons i afavorir a la majoria Justícia social es troba sota el llindar de la pobresa. servei de la societat i no d’una mino- una oportunitat. El problema és que de la població. I a això poden aju- Aquesta dada suposa un increment ria. En economia no és una persona, la majoria de les crisis recents han dar molt els ensenyaments d’econo- Hem de tenir en compte les condi- d’1,1 punts en relació amb l’última re- un vot: hi ha persones que pels seus servit, més que per canviar, per re- mistes heterodoxos (minoritaris en cions de producció als països po- ferència, que s’havia situat en el 19,8% recursos compten com a milions de forçar les velles estructures. l’Acadèmia i els mitjans de comuni- bres i els preus que paguem aquí de la població. Per segments d’edat, la vots i unes altres que no compten A nivell econòmic espanyol, i eu- cació), que no només van saber anti- pels productes que es fabriquen allí. pobresa posa en major risc d’exclusió gens. ropeu, ara estem en un moment cipar millor la crisi, sinó que porten els més joves. En aquest sentit, fins a crucial. Davant la demanda de de- proposant mesurades per avançar * Entrevista publicada a la revista un 28,8% dels joves de fins a setze anys - El moment actual és una oportu- mocràcia de Grècia, la balança pot per rumbs més sostenibles ambien- Diagonal. estan en risc de pobresa. En canvi, en el col·lectiu dels més grans, els que tenen una edat que supera els 65 anys, aquest percentatge queda clarament per sota del 15%. El 21,6 per cent de Amb els migrants i els refugiats, les dones estan en risc de pobresa, 1,4 punts percentuals més que en el cas dels homes. 9.767 euros d’ingressos contra el feixisme i la hipocresia per a un adult es considera que és el llindar de risc de pobresa a Catalunya. Secretariat Permanent del per la crisi capitalista. règim de Baixar al-Àssad. solidària que som, serem actius en- En un altre nivell de comparació, la Comitè Confederal de la CGT de Totes som migrants i totes som re- - Obrir els cors de la classe treballa- front d’aquestes crues realitats, cer- situació de Catalunya és millor que Catalunya fugiades de guerres o crisis econò- dora, per cercar espais d’acollida i cant la coordinació d’esforços amb la de la resta de l’Estat, però osten- miques. I és en aquests moments organitzar i fomentar la solidaritat altres organitzacions i estenent la siblement pitjor si es posa en relació quan hem d’escollir entre mostrar amb les migrants, i les refugiades mà, com sempre hem fet, als nos- amb Europa. Els espanyols que estan sota el llindar de la pobresa són el esenes de milers de perso- el caràcter solidari que caracteritza de guerra i de qualsevol altra mena tres companys de classe, vinguin 22%, mentre que en el conjunt d’Eu- nes s’estan jugant la vida a la classe treballadora o passar a (polítiques, econòmiques). d’allà on vinguin. ropa aquest percentatge se situa en el cada dia intentant esquivar formar part de la Bèstia racista que Des de la CGT de Catalunya, com Nadiua o estrangera, som la ma- 16,6%. El llindar que es fixa per de- Dles defenses de l’Europa Fortalesa. genera el feixisme. a organització internacionalista i teixa classe obrera terminar que una persona està en risc Evitant la mutilació de les concer- Ens produeix fàstic l’hipòcrita ac- de pobresa correspon a uns ingressos titud de les elits governants, pujant tines a Ceuta i Melilla, l’ofegament anuals de 9.767 euros, mentre que en a l’onada emocional quan convé, diari, inquantificable i silenciós una família formada per dos adults i mentre assetja a la població mi- per tota la riba de la Mediterrània, dos infants la quantitat que es fixa és grant com si es tractés d’un proble- o bé passant per sota de les alam- de 20.512 euros. ma d’ordre públic més a eliminar. brades dels països dels Balcans i de Si es mesura l’índex de pobresa en Denunciem els CIEs, denunciem l’est d’Europa. Aguantant la respi- funció de la taxa Arope, el resultat ele- les redades racistes de la policia a ració contra els gasos lacrimògens va la població en situació de risc fins a Hongria, resistint les pallises de estacions de ferrocarrils o carrers al 26%, un 29% en el conjunt de l’Estat les policies estatals, la fam i set del dels nostres pobles i ciutats, i de- espanyol. Aquesta taxa va més enllà desert o les bales i violacions de les nunciem la llei d’estrangeria que d’un paràmetre basat només en crite- guerres que Occident promou i fi- no permet treballar sense papers ni ris monetaris i té en compte també el nancia. tenir papers sense treballar. nombre de persones que viuen en llars Allò que el monstre del feixisme i el Davant la situació actual d’emer- amb intensitat de treball molt baixa o racisme qualifica d’invasió, és una gència humanitària, des de la CGT les que tenen una privació material carrera contra rellotge per la vida, de Catalunya creiem que s’han severa.Entre les privacions que relaten com ho ha estat sempre en tota la d’incrementar els esforços de forma les persones que viuen en la pobresa, història de la humanitat. Com van individual i col·lectiva, i fem una a més de les vacances, destaca la im- fer molts avis i àvies fugint cap a crida a: possibilitat d’un 41,1% de la població l’infern de les platges dels camps de - Donar suport a les organitzacions de fer front a imprevistos. Un 9,9% as- concentració d’Argelers, el Barcarès de solidaritat amb les migrants que seguren que no poden fer front amb i altres, o amagant-se de l’artilleria ja treballen a casa nostra. puntualitat a les despeses que genera franquista en vaixells sobrecarre- - Contribuir a enfortir la resistèn- l’habitatge.Amb la idea de mitigar els gats, amb destí cap a Mèxic o Xile. cia popular als cantons de Rojava efectes de la crisi, fins a un 67% de O, més properament, des dels refu- o Kurdistan Occidental (Efrîn, Ko- les llars catalanes van rebre alguna giats econòmics d’una Espanya gris banê i Cîzîre), contra la barbàrie transferència del sistema de protecció i famolenca de postguerra fins a fanàtica de l’Estat Islàmic, l’impe- social, i destaquen les pensions de ve- l’actual corrent migratori provocat rialisme turc i el despotisme del llesa i de supervivència. SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Treball · Economia - 14 Notícies sindicals

CGT demana un que la Merce: ment de la seva companya Esther A. - Com treballadora, està legalment davant de l’audiència. increment de les protegida, ja que realitza la guarda Jordi Simon sentenciat a pagar plantilles de Renfe legal d’un menor. 27.115 euros, a la seva extreballado- - Amb més de 12 anys d’antiguitat ra Lídia C. es va declarar insolvent i Adif per tal de (com a capítol VI en frau de llei), re- cosa que va provocar que ell no centment va ser reconeguda com a hagués de pagar i recaigués la res- garantir-ne la treballadora “indefinida”. ponsabilitat a FOGASA. No content viabilitat - Realitza tasques intrínsecament es- amb això l’exempresari va decidir tructurals. denunciar a Esther A., la compan- Des de CGT portem anys lluitant Aquest acomiadament ens ensenya a ya que no va guanyar el judici so- contra el desmantellament progres- totes les treballadores amb contrac- bre l’acomiadament, al·legant danys siu que, des de les Direccions de les tes d’obra i servei que, per al Govern contra el seu honor per uns cartells Empreses i el Ministeri de Foment, de la UAB, les estabilitzacions en que van aparèixer penjats en dife- s’està portant a terme en el Sector forma de contractes «indefinits no rents zones de Berga i que juntament Ferroviari. Desmantellament pro- fixos» són paper mullat, ja que al amb la seva imatge afirmaven que piciat per una política de contínues rector Ferran Sancho, al vicerector l’empresari no pagava i explotava a tació de Barcelona externalitzacions de les càrregues Lluís Tort i al vicegerent Ivan Martí- les seves treballadores. Secció Sindical de CGT Fnac Triangle de treball, subcontractant serveis i nez no els tremola el pols a l’hora de La resolució d’aquest conflicte entre afavorint així a empreses “amigues”, signar acomiadaments si ho creuen l’exempresari i les extreballadores portant a terme acomiadaments pertinent. s’ha fet esperar i no ha estat motiu de Campanya contra col·lectius amb taxes de reposició A la CGT només podem explicar celebració per les afiliades de la CGT CGT pel l’acomiadament ridícules, el que ens ha dut a una aquest absurd des de l’exercici de de Berga i menys per l’extreballadora manteniment situació insostenible, davant la fal- la repressió de les veus dissidents, demandada que és l’afectada directa del delegat ta alarmant de personal en totes les pràctica a la qual malauradament per una sentència que resulta inver- de les places àrees i col·lectius, i la precarització aquest equip cada vegada ens té més semblant, ja que tot i no poder-se sindical de CGT de l’ocupació i de les condicions la- acostumats. demostrar l’autoria dels cartells i assistencials i dels Correus Girona borals, una cosa que per desgràcia és La Merce ha estat la cara visible de que la declaració dels testimonis de llocs de treball al l’AMPA de la Gespa en el pols que les dues bandes no coincidís, s’ha el patró que segueixen totes les Di- El 4 de Juny passat, com a resultat s’ha mantingut amb l’equip de go- condemnat a l’extreballadora a pagar reccions de les empreses. servei de RESPIR- d’un expedient disciplinari obert al vern per mantenir l’escola bressol 2.450 euros, en concepte d’indem- Existeixen suficients exemples per nostre afiliat, que va ser nomenat oberta, ha participat molt activa- nització a l’exempresari. discapacitats de a pensar que les autèntiques inten- Delegat Sindical el novembre passat, ment en la lluita per l’estructuralit- Una derrota obrera, un atac més a la cions del Ministeri són les de posar la Diputació de va ser acomiadat Juande, carter rural zació de les treballadores amb con- llibertat d’expressió, a la llibertat de en mans privades tot el que sigui de Maçanet de la Selva (Girona). tractes de Capítol VI, i és delegada defensar-nos dels explotadors, una Barcelona rendible en el Sector Ferroviari i L’empresa ha al·legat per al seu aco- abandonar la resta: Viatgers, Termi- del comitè d’empresa per la CGT. victòria del sistema, dels abusadors i El centre de Respir per a persones miadament, la falta de confiança en nals de mercaderies, falta de garan- De nou, l’equip s’enroca en l’auto- les autoritats que obliga a continuar amb Discapacitats és un servei de la la seva labor, a causa que va donar ties per a EE.VV., degradació i pèr- ritarisme, en lloc de cercar vies de la lluita. Diputació de Barcelona que es dóna com provat, que Juande indicava ho- dua de llocs de treball en Circulació, diàleg, pretén utilitzar la via judicial Des del Sindicat es demana solida- als familiars cuidadors de persones res diferents en alguns enviaments, Infraestructura, Administració i per reprimir qualsevol pensament ritat econòmica fent aportacions al amb discapacitats. Aquest centre que els que quedaven registrats en la Gestió i RAM, Fabricació i Mante- divergent i torna a malbaratar l’erari compte bancari: ofereix el que durant un parell de PDA. Malgrat haver demostrat que niment. públic portant als tribunals un cas 1491 0001 29 2004914921 (CGT mesos a l’any poden deixar els seus les PDA fallaven, el resultat de l’ex- Des de CGT seguim defensant el fe- que només pot perdre. Berga) fills, germans, etc, en el centre per pedient disciplinari va ser l’acomia- rrocarril públic i demanem un pla de Des de la CGT donem tot el suport a poder descansar i agafar força per dament. recursos humans que doni viabilitat a la Merce i exigim a la seva reincor- Sindicat d’Activitats Diverses CGT seguir amb la seva tasca cuidadora, El motiu real que ha portat a Co- i continuïtat a les diferents empreses poració immediata. Berga que és molt dura en el dia a dia. rreus a acomiadar-lo, ha estat l’ha- del Sector Ferroviari, realitzant les La Diputació vol fer obres d’amplia- ver-lo nomenat Delegat Sindical el contractacions necessàries a Renfe Secció Sindical CGT UAB ció i acondicionament del centre i el novembre passat (encara que l’em- i Adif, per a poder així garantir la CGT FNAC El plantejament que fa, implica tenir presa no el reconeixia com a delegat viabilitat i el futur de les mateixes i tancada la meitat del centre durant i estem pendents de judici), els alli- apostem per les mobilitzacions per- Triangle va CGT Berga aproximadament un any. Això su- beraments que realitzava per aten- què ingressin el nombre suficient de convocar vaga posaria deixar de donar la meitat de dre tasques sindicals, les contínues treballadors/es que necessiten les demana solidaritat la cobertura i, a més, se’n anirien al denúncies davant la prefectura dels empreses ferroviàries. tots els diumenges econòmica carrer la meitat de les professionals abusos del seu cap a ell i a la resta de que hi treballen. companyes. Sector Federal Ferroviari de la CGT davant sentència d’estiu Aquest tancament parcial és in- El passat 16 de Juliol va tenir lloc (SFF-CGT) desfavorable per CGT va convocar vaga el 19 i 26 de comprensible tenint en compte que l’acte de conciliació de l’acomiada- juliol; 2, 10, 16, 23 i 30 d’agost; 6 i aquest és un servei molt demanat i ment i com era d’esperar, no va ha- a una treballadora 13 de setembre, davant l’obligació de molt necessari, i també perquè la ver-hi acord de cap tipus, per la qual Per la readmissió d’Iniciatives treballar els diumenges els treballa- Diputació disposa de llocs alterna- cosa el tràmit judicial continua. Mercedes dors a temps parcial, fet sancionat tius on reubicar-lo provisionalment, Des del sindicat seguim exigint la Berguedanes de per Inspecció de Treball com ara el Centre de Dia, situat a les readmissió immediata de Juande Márquez, Comunicació SL Amb la vaga es volia mostrar el Llars Mundet, que està perfectament en el seu lloc de treball perquè no nostre rebuig a la degradació de les adaptat i acondicionat per a acollir entenem de cap manera els motius acomiadada per la del seu acomiadament. Per tot això, Jordi Simon Perayre, gerent i admi- nostres condicions laborals, sol·li- a persones amb discapacitats i que hem començat una campanya de re- UAB nistrador únic de Iniciatives Bergue- citar un canvi radical en la política porta tancat i desaprofitat fa gairebé collida de signatures per denunciar danes de Comunicació SL, empresa de riscos psicosocials que ve des- tres anys. el cas. El passat 30 de juny, l’equip de go- editora del Berguedà Actual, va ser envolupant l’empresa, que ha estat CGT demana el reallotjament Tota la informació de la campan- vern de Ferran Sancho va fer efec- demandat per dues treballadores de denunciada en diverses ocasions a d’aquest col·lectiu, i de les treballa- ya demanant la seva readmissió es tiu l’acomiadament de la companya l’empresa afiliades a la CGT, després la Inspecció de Treball per part de dores, així com l’aprofitament d’un pot seguir a través de la pàgina web Mercedes Márquez. Aquest fet ens de que aquestes fossin acomiadades. la CGT, i exigir a l’empresa el com- equipament en tan bones condi- http://www.juandereadmissio.cat porta a denunciar que el despropòsit En aquest judici va quedar demos- pliment del requeriment d’Inspecció cions. És una vergonya aquesta in- és l’única constant en la tasca de go- trat que l’acomiadament d’una de les de Treball pel fet d’obligar a treballar frautilització, quan hi ha tanta ne- Secció Sindical CGT Correus Girona vern d’aquest equip. treballadores, Lídia C. va ser impro- els diumenges a tots aquells treba- cessitat d’equipaments públics. De nou, ens trobem davant d’un cedent, però no es va poder demos- lladors/es amb contracte de jornada acomiadament improcedent en tant trar la improcedència de l’acomiada- parcial. Secció Sindical de la CGT a la Dipu- SETEMBRE DE 2015 15 - Treball · Economia CatalunyA

Trist i decebedor baixa després de la seva maternitat Vaga i l’any 2012. preacord sobre El burofax venia acompanyat per mobilitzacions l’ERO a Catalunya la quitança i una nota molt curiosa de la plantilla que dèia: “la causa està fonamentada Caixa que suposa en la disminució de rendiment del de Valeo contra treball i la qualitat que darrerament acomiadar a 1.557 venim observant, pel que fa al com- el tancament treballadors/es pliment de les seves obligacions en el i trasllat de lloc de treball, així com el compor- Un procés que finalitza amb l’obliga- tament i actitud que està tenint en la planta de torietat de deixar de forma forçosa els últim temps (…) no obstant (…) Martorelles a una feina, no pot ser motiu de ce- l’empresa reconeix la seva improce- lebració. A més, hem de considerar dència”. Saragossa que molts companys i companyes És obvi que l’immediat reconeixe- hauran d’optar per vacants que els ment de la improcedència demostra El Comitè d’empresa de Valeo va i aquesta decisió, l’empresa, dedica- directius per a continuació presen- allunyarà de les seves famílies i els que és un acomiadament sense cap convocar vaga a partir del 30 de ju- da a les bastides, no tan sols no va tar un ERO per causes econòmiques seus entorns. Això pot provocar que justificació i només per voluntat de liol contra el pla industrial de Valeo acreditar pèrdues econòmiques en i productives. encara sigui més gran el nombre de la direcció. S’ha fet fora a una tre- que pretén traslladar a Saragossa la els últims mesos, sinó un balanç po- A més d’aquests acomiadaments treballadores i treballadors que es balladora que estava de baixa per planta de producció de Martorelles, sitiu segons consta a la documenta- l’empresa deixava entreveure que vegin obligats a deixar l’entitat. malaltia comuna com a conseqüèn- on actualment treballen 257 per- ció entregada als representants sin- l’acompanyaria de rebaixes salarials Encara és més greu si pensem que cia d’un sobreesforç per finalitzar sones. Des de CGT Vallès Oriental dicals. A més Altrad Rodisola porta al voltant del 10% pels que es que- el grup BBVA, per la dimensió de una campanya de treball esgotadora es va donar suport a la lluita i s’ha anys pagant salaris de misèria als din, i un augment de la jornada la- la seva plantilla i l’edat de part de la per poder tramitar totes les subven- participat en les diferents mobilit- seus treballadors, amenaçant amb boral. mateixa, podia haver donat cabuda a cions dels pagesos (pressionada per zacions al carrer que s’han portat a l’acomiadament i el tancament men- La Taula de Negociació (formada la totalitat de la plantilla de CX que la direcció per treballar molt més terme. tre els seus directius s’embutxaquen pels sindicats CCOO, UGT, USO, no es volgués prejubilar o marxar de 40 hores setmanals). Després Els sindicats considerem injustifica- milions cada any. CGT, COBAS i STC) després d’es- voluntàriament. d’aquest sobreesforç continuat du- da la mesura i denunciem la mala fe Per aquest motiu la plantilla va rea- tudiar la documentació aportada Volem deixar clar que el principal rant mesos, se li diu que no rendeix de comunicar una decisió d’aquesta litzar una vaga des del 20 d’agost fins per l’empresa, va manifestar que no responsable d’aquesta situació és en el treball i que té una mala actitud importància només dos dies abans l’1 de setembre. Aquesta vaga tenia existeixen causes econòmiques per BBVA, però també creiem que no i comportament. A algú a qui s’obli- que el 90% de la plantilla afectada un objectiu clar: exigir la revocació justificar els acomiadaments. s’ha fet tot el possible des de la repre- ga a fer hores extra, se li pot dir que iniciés les seves vacances d’estiu, de les modificacions substancials de Davant d’aquesta barbaritat la CGT sentació dels treballadors, ja que han té un baix rendiment? ...i Què és una evidenciant la manca de voluntat les condicions de treball que els im- de Catalunya va registrar una con- arribat a un preacord on les baixes mala actitud envers la seva feina a negociadora per part de la direcció posa l’empresa així com impedir que vocatòria de vaga indefinida des del resulten ser les que va demanar l’em- l’empresa? S’han buscat subterfugis de l’empresa. aquesta desactivi el pacte que fins 14 de juliol a Catalunya i del 27 de presa en les seves intencions inicials per acomiadar-la per la seva mili- La integració de la plantilla, segons ara regulava les condicions de treball juliol a la resta de l’estat espanyol, tal si contemplem les prejubilacions a tància sindical? pretensió de l’empresa, es faria ple- i que passarien a regir-se pel conveni i com es va aprovar a l’assemblea de BBVA que acabaran fent igualment La companya acomiadada era nament efectiva a partir de gener de de la construcció, amb condicions treballadors del 29 de juny, perquè amb independència del preacord membre del comitè de la vaga que 2016, tot i que anteriorment, des de molt més precàries. els treballadors no hem de pagar la amb CX. CGT-Agroxarxa va convocar a 2014 setembre de 2015, Valeo Térmico A més d’impugnar la modificació mala gestió i els sous i indemnitza- BBVA ha negociat i ha guanyat. per oposar-se a l’ERO temporal que subrogaria els treballadors de Mar- col·lectiva, CGT va denunciar tant cions milionàries dels nostres direc- Amb una jugada definitiva que va Agroxarxa planatejava aquell any torelles. a Altrad Rodisola com a Basf, Basell tius. ser únicament l’anunci de trencar i ha donat suport i acompanyat als La plantilla de Martorelles ja ha pa- i Dow per substituir als treballadors Els treballadors es van sumar tant qualsevol negociació si no s’arriba- delegats de CGT-Agroxarxa pels tit diferents expedients de regulació en vaga per altres d’altres empreses realitzant jornades de vaga, com va a un acord abans del 31 de juliol centres de treball a fer xerrades sin- temporal i ha acceptat sacrificis de com Kaefer o Plainsa. diferents concentracions que s’han i que es va considerar com un obs- dicals. tot tipus per aconseguir l’aprovació Durant la vaga es van realitzar con- produït en tots els centres de treball tacle insalvable per part de la repre- La manifestació reflectida en el bu- de successius plans de viabilitat que centracions davant l’empresa i altres de l’empresa al territori espanyol. A sentació legal dels treballadors. Cal rofax d’acomiadament, no deixa garantien producció i rendibilitat com les del 27 d’agost davant la fac- més a la seu de Barcelona s’han rea- dir que entrar en el període legal dubtes sobre la seva subjectivitat. Les a la planta fins, com a mínim, l’any toria de la BASF i el 28 d’agost davant litzat jornades de vaga des del 14 de d’un ERO, que hagués començat referències a “l’actitud” i al “compor- 2019. les instal·lacions de Repsol Química juliol i aturades primer al llarg de la amb posterioritat al 31 de juliol, no tament” semblen més pròpies d’al- L’empresa argumenta la necessitat jornada i a partir del 20 de juliol es- significa no poder continuar nego- tres temps, quan des de la “superio- de concentrar la producció de Cli- CGT Tarragona tablint-se de 10 a 11 del matí, el 21 ciant ni millorar les condicions. Per ritat” es dictava la moral i l’ètica, es matitzación i Términco en un únic de juliol es va realitzar una jornada contra, mostrar por a negociar du- dictava als ciutadans i treballadors centre per tal de guanyar competiti- completa de vaga amb una concen- rant el període legal, va debilitar a la com havien de comportar-se, quina vitat front a la competència però, en tració davant la seu de l’empresa plantilla de CX, que amb la vaga i la actitud havien de tenir, si no volien realitat, el que es pretén és abaratir Vaga a Indra en el 22@ i el 23 de juliol una altra manifestació del passat 29 de juliol ser represaliats. costos obligant-nos a integrar-nos jornada completa de vaga amb una va donar una mostra de força que no Té sentit fer un ERO temporal per en un conveni col·lectiu que incor- contra un ERO per manifestació i posterior concentra- es va capitalitzar suficientment. Per capitalitzar l’empresa, per posterior- pora pitjors condicions retributives acomiadar 1850 ció en el Parlament de Catalunya, on a la CGT a CX era un mandat cap als ment acomiadar improcedentment que el nostre actual. representants dels sindicats van ser nostres representants. Tot plegat va un representant legal dels treba- treballadors rebuts per representants de diversos ser una comèdia. lladors i una treballadora de baixa, Secció Sindical CGT Valeo gastant importants sumes de diners, L’empresa Indra Sistemas va co- grups parlamentaris que van poder conèixer de primera mà la situació Secció Sindical CGT Catalunya amb una gran pèrdua de capital mo- mençar el 7 de juliol un procés de l’empresa. De forma paral·lela Caixa netari i capital humà ? Vaga a Altrad d’acomiadament col·lectiu que afec- Unió de Pagesos hauria d’assumir la tava a un total 1.850 treballadores, s’han realitzat denúncies sobre ces- responsabilitat de les males gestions Rodisola a prop del 10% de la plantilla. Indra sió il·legal de treballadors perquè el fetes els últims anys per part de la Sistemas és la major empresa de ser- Departament d’Empresa i Ocupació Tarragona contra - Agroxarxa direcció d’Agroxarxa i prendre les veis informàtics espanyola amb uns de la Generalitat investigués si s’es decisions corresponents. No s’entén la modificació de 21.000 treballadors a Espanya i més tan produint situacions il·legals de acomiada una que des de U.P. es critiquin les polí- de 40.000 a tot el món. A Catalunya subcontractació. El 27 de juliol es les condicions va realitzar una concentració davant afiliada de CGT tiques neoliberals que baixen el preu hi treballen un miler de persones, de dels productes agraris, que s’esgri- laborals les que prop d’un centenar anirien al l’Ajuntament de Barcelona. estant de baixa meixin arguments de justícia social i carrer. Te contractes amb l’adminis- El 4 de agost, a la 8a reunió de la tau- transparència, i que al mateix temps tració pública, les principals empre- la negociadora, CCOO, UGT, USO i per malaltia Altrad-Rodisola és una subcontrac- STC van arribar a un acord amb la s’oblidin de tots aquests principis, a ta amb seu al Polígon Riu Clar de ses del sector financer, i altres d’im- l’hora de gestionar les condicions la- portància com Gas Natural, Aigües direcció d’Indra afectant 1750 treba- El passat 27 de juliol Agroxarxa, em- Tarragona amb prop de 200 treballadors, dins el marc de l’ERO iniciat borals dels treballadors d’Agroxarxa. lladors que ofereix serveis de man- de Barcelona i la central nuclear de presa de serveis d’Unió de Pagesos, Vandellós. el 25 de juny, mentre es quedava sola va acomiadar per burofax, sense teniment a tot el polígon químic. La Secció Sindical CGT Agroxarxa Vinculada a Bankia i als diferents la CGT defensant que no hi havia previ avís, a una treballadora que Direcció de l’empresa va comunicar causes per aquest ERO, i vam oferir a la plantilla la modificació de les governs del Partit Popular, els da- estava de baixa per malaltia comuna rrers temps havia pagat jubilacions dins el procés de negociació un pla des de feia 7 dies, era la seva primera seves condicions laborals, concreta- de baixes exclusivament voluntàries. ment una reducció del seu salari. Tot daurades de milions d’euros als seus SETEMBRE DE 2015 SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Entrevista - 16 Conversem amb... Laura i Eva, militants de CGT Barcelona encausades per la vaga general del 29M 2012 “No ens callaran ni ens allunyaran dels carrers”

Txema Bofill que érem moltíssim milers de persones amb les pancartes, les banderes i les consignes de la CGT i amb a Vaga General de 29 de Març de les reivindicacions de cadascuns L2012 suposà un punt d’inflexió en dels grups que van decidir com- la lluita laboral, sindical i social en partir espai amb nosaltres. Com aquest país durant els últims anys. tota manifestació va ser tibant, clar, A l’ampli seguiment pels treballadors sobretot perquè a la tarda ja es co- i treballadores de la mateixa i de les neixia que la maquinària repressora mobilitzacions i manifestacions cele- s’havia engegat des de primera hora brades durant la jornada, cal afegir del matí. la duríssima repressió en tot el territori espanyol per part dels Cossos - Els fets pels quals se us acusa van de Seguretat de l’Estat a les ordres esdevenir durant aquest piquet del sistema polític i del lobby patro- al matí. Que va ocórrer concreta- nal, especialment a Catalunya i a ment a les portes de l’edifici de la Barcelona, les conseqüències de la Borsa de Barcelona? qual van ser desenes de detencions, Eva- Igual que a la tarda, entorn de arrests, ferits i, finalment, l’empreso- la concentració de piquets que la nament durant els dies immediats i CGT havia convocat es va reunir posteriors de moltes persones que moltíssima gent, per descomptat van participar d’una manera o una afiliades i militants del sindicat, altra en la jornada de vaga. però també moltes altres persones. En aquest context de repressió poli- Per tot el centre de la ciutat hi havia cial i jurídica, que s’ha anat repetint molta mobilització, com per exem- en successives convocatòries de va- ple, la dels estudiants amb la qual gues generalitzant-se davant qualse- coincidim en diversos moments del vol tipus de protesta o mobilització matí, els grups de barris, etc. No te- social o sindical que s’oposi al capita- níem un pla fix i ens encaminàvem lisme, a la classe política dominant o pel Passeig de Gràcia, on hi ha mol- simplement denunciï qualsevol tipus tes oficines bancàries, botigues co- d’arbitrarietat o injustícia, els sindi- mercials i evidentment, la Borsa de calistes de la CGT van ser un objec- ple va ser triada Secretària d’Orga- jornada de Vaga General. Molt tre- Mercabarna, Correus, Renfe, Seat, Barcelona, símbol molt evident del tiu per els qui dirigien en aquest mo- nització la companya Eva Sánchez, ball previ de preparació als nostres Nissan, etc. i les empreses amb tor- capitalisme especulador i opressor ment a Catalunya l’aparell policial, actualment afiliada al Sindicat d’Ad- centres de treball i en el sindicat i ns de nit. Els piquets tant dels sin- que sofrim. al front del qual estava el Conseller ministració Pública de Barcelona. en altres empreses. Com sempre, a dicats com els organitzats als barris Laura- La veritat és que es percebia d’Interior, Felip Puig i en el qual tant Ambdues s’enfronten a un judici pel la nit participant en quants piquets van realitzar una important labor entre la gent molt bon ambient, ga- la Fiscalia com els jutges van partici- qual se’ls sol·liciten condemnes de va ser possible i a primera hora als d’extensió perquè l’atur fos un èxit. nes de participar i d’estar al carrer. par amb total desproporció. En l’acte dos anys i sis mesos de presó per di- nostres propis centres de treball. En aquest sentit, crec que tant la Vam arribar davant la Borsa i ens d’empresonament de Laura, executat versos càrrecs i que se celebrarà en el Posteriorment estava previst, com participació en el piquet del matí vam detenir en la porta per cridar pel Jutjat d’Instrucció nº 23, es percep Jutjat Penal número 26 de Barcelona ja s’ha fet en convocatòries ante- de més de 10.000 persones, com en consignes, exhibir les pancartes i clarament com la magistrada Rosa els propers dies 6,7, 8, 9 i 13 d’Octu- riors, reunir als companys i com- la manifestació de CGT de la tarda, banderes que portàvem. Lògica- Mª Agulló Berenguer, va assumir els bre. Com molts i moltes sabeu, Laura panyes en un piquet a les 12 del amb més de 45.000 persones, va ment preteníem expressar la nostra plantejaments de la Fiscalia sense va ser detinguda el 24 abril del 2012 matí a la zona de Portal de l’Àngel sorprendre a molta gent inclosos indignació davant el que represen- tenir en compte les indicacions de la quan anava a treballar, havien pas- amb Plaça Catalunya per marxar als poders polítics, pel gran nombre ta la Borsa però en tot moment es defensa ni la presumpció d’innocèn- sat ja 3 setmanes de la jornada de juntes pel centre de la ciutat. I a la d’assistents a una manifestació con- respirava tranquil·litat i que la gent cia, però el despropòsit va persistir Vaga i va romandre a la presó durant tarda teníem convocada una ma- testatària en lloc de la de CCOO i teníem ganes de manifestar-nos i durant tota la instrucció per part 24 dies, fins al 17 de maig del 2012, nifestació conjunta de la CGT i la UGT. La vivíem amb satisfacció per dir la nostra. En el camió portàvem de la jutgessa Olalla Ortega Herrero després dels quals va ser posada en CNT, en la qual van confluir els del Jutjat d’Instrucció Nº 28, que en llibertat amb càrrecs sota fiança de moviments socials de la ciutat amb lloc de decretar un delicte de faltes, 6.000 Euros i privada del seu dret de un recorregut diferenciat de la dels va continuar mantenint el caràcter manifestació durant més d’un any i sindicats oficials i que tenia previst penal dels fets i la petició de penes de mig. La CGT també està imputada finalitzar a la Plaça Urquinaona. CONCENTRACIÓ CIUTAT DE presó. de forma subsidiària. Amb les nos- Desprès ens varem dirigir a la Plaça LA INJUSTÍCIA Laura Gómez, afiliada del Sindicat tres companyes conversem sobre tots Catalunya i varem confluir amb una de Transports i Comunicacions de aquests fets, i sobre com es presenta altra manifestació d’altres col·lec- Gran Via de les Corts Barcelona era en aquelles dates Se- la vista del judici. tius de la ciutat. cretària d’Organització de la Federa- Eva- Va ser un dia inoblidable, la Catalanes 111, BARCELONA ció Local de Sindicats de Barcelona - Com es va desenvolupar i com ciutat paralitzada, els comerços, el de la CGT. Actualment, és la Secre- vareu viure la jornada de vaga ge- transport i la indústria sense fun- Dimarts 6 d’OCTUBRE 2015 a tària General de la mateixa després neral del 29-M a Barcelona? cionar. A la nit ja es veia que anava del Ple de Sindicats celebrat el mes Laura- Doncs en principi, amb nor- a ser un èxit, havien parat les em- les 09.00 hores de Maig del 2014. En aquest mateix malitat. És a dir, l’habitual en una preses de recollida d’escombraries, SETEMBRE DE 2015 17 - Entrevista CatalunyA Conversem amb... Laura i Eva, militants de CGT Barcelona encausades per la vaga general del 29M 2012 “No ens callaran ni ens allunyaran dels carrers”

una caixa de cartró amb uns papers advocat finalment. La meva pri- que simulaven ser bitllets de banc i mera preocupació va ser que se li em vaig apropar a la porta princi- transmetés a la meva família i als pal, on hi havia altres companyes i companys que estava be, que jo es- persones, alguns de CGT i uns al- taria bé. tres no, i en un moment concret, la El que si puc dir i vaig tenir sem- vaig prendre. Es va fer una petita pre molt clar és que les companyes foguera, va ser una performance no s’aturarien i que la CGT anava a que en tot moment era observada lluitar per canviar la meva situació per Mossos d’esquadra que estaven com així va ser i que en això anaven a l’interior de l’edifici, així com pels a posar tot la seva obstinació. I això agents infiltrats de paisà que en tot et fa forta i et tranquil·litza. Vaig moment acompanyaven al piquet, ser conscient en tot moment que no intervenint ni fent cap indicació fora estaven els meus familiars i les davant la nostra acció, també hi ha- companyes i que posaven tot el seu via centenars de periodistes cobrint esforç en què jo sortís al més aviat l’acte. Durant tota l’acció va haver-hi possible. tranquil·litat i no hi havia sensació de risc. La foguera es va apagar amb - Com va ser la resposta del con- un simple extintor quan ja estava junt del sindicat i com va ser l’ac- gairebé extingida. No preteníem ni titud del Conseller Puig, durant es va intentar accedir a l’edifici, de aquells dies previs a l’alliberament fet quan arribem, la Borsa tenia les de Laura? seves portes tancades, i una vegada Eva- Magnífica. No solament les realitzat l’acte, vam continuar reco- companyes de Barcelona i de la rrent el Passeig de Gràcia. cinant. Recordo que li vaig comen- va davant la premsa la Web delatora produir. resta de Catalunya. Tota la CGT, a tar al meu advocat “encara sort que de la Conselleria d’Interior amb les Laura- Crec que en la mesura del nivell estatal, es va solidaritzar de - La premsa va malbaratar rius de les càmeres de la Borsa ho hauran fotos dels quals consideraven agita- possible, la meva reacció va ser de seguida amb nosaltres i va haver-hi tinta sobre els diversos incidents i gravat tot, quan el jutge vegi les cin- dors de la ciutat i que van haver de calma i serenitat, malgrat els disba- concentracions i manifestacions detencions durant la jornada. No tes tot s’aclarirà”. Què equivocada retirar als pocs mesos. Res era per rats amb els quals em vaig trobar en en moltes localitats de l’estat, tam- obstant això, Laura, se’t deté 24 estava…. casualitat. la Instrucció. Sent una persona sen- bé es van realitzar actes en algunes dies després. Pots explicar-nos el Durant aquest dia em van canviar se antecedents estava convençuda ciutats de diversos països. Les sec- que va esdevenir aquell 24 d’abril? tres cops de cel·la perquè no pogués - En la causa estàveu les dues acu- que sortiria imputada, pot ser que cions sindicals, els sindicats i tots Laura- El 24 d’abril surto de casa escoltar els crits d’ànim dels meus sades de múltiples càrrecs que su- amb fiança, però sense més pro- els òrgans de la CGT, cadascun en meva i a la cantonada uns Mossos companys des del carrer. Vaig pas- men penes de més de trenta anys a blemes. Vaig estar més de 5 hores la mesura de les seves possibilitats, d’esquadra em diuen que quedo de- sar la nit tranquil·la encara que les més de decretar l’ingrés a la pre- esperant per declarar mentre veia va posar el seu gra de sorra i van tinguda; exigeixo saber els motius i hores es van fer eternes sense poder só de Laura. Com reaccioneu en com una a una les meves compan- anar també moltes organitzacions m’informen que per uns fets de la parlar amb ningú i sense dormir. aquests moments i en els primers yes de cel·la en el jutjat declaraven alternatives i solidàries les que ens vaga general del 29-M, i em tras- dies que segueixen? i sortien lliures. Quan per fi em van expressar el seu suport. Fins al lladen a la comissaria de les Corts. Eva- Quan ens assabentem de la de- Eva- Ens assabentem en la porta van portar enfront de la jutgessa i dia de la sortida de Laura de presó Vaig facilitar el telèfon de l’advocat i tenció de Laura, el primer que vam dels jutjats. En veure que es retarda- la fiscal, vaig ser conscient que no es van desplaçar a Barcelona com- també el del sindicat perquè sabes- fer va ser posar-ho en coneixement va tant la sortida de Laura ens vam sortiria d’allà. Vaig escoltar com la panys d’altres províncies i ciutats. I sin de la meva detenció i es poses- dels companys i companyes, parlar témer el pitjor, com així va ocórrer. fiscal justificava la petició de presó aquesta solidaritat continua fins ara sin en moviment. Durant el trajecte amb el servei jurídic, la família i A partir d’aquest moment el prio- provisional per evitar que destruís i no l’oblidem. m’informen que se’m deté acusada traslladar-nos immediatament a la ritari no són les desgavellades i in- proves i tornés a cometre altres fets Laura- No hem d’obviar que en d’incendi i altres delictes. No em Comissaria dels Corts, on ens con- fundades peticions i càrrecs que fan delictius, incidint que malgrat el aquests moments l’agitació social i podia creure el que estava passant, centrem durant tot el dia fins a en- fiscalia, mossos i la jutge sinó que meu arrelament existia un veritable la mobilització estaven en un punt com una performance sense risc a trada la nit. La nota de premsa dels tot se centra en un únic objectiu, risc de fugida a causa de les eleva- àlgid. A Catalunya i especialment a ple dia, a cara descoberta, l’estaven Mossos d’esquadra era totalment treure a Laura al més aviat possible des penes que se m’imputaven, i la Barcelona, és clar que l’anarcosindi- convertint en alguna cosa totalment tendenciosa, nociva i comparable de la presó preventiva. Però clar, cal presó asseguraria la meva presència calisme, ja per tradició històrica, és desproporcionada. A la comissaria als pitjors programes escombra- tocar moltíssimes tecles i organitzar en el judici. No escoltaven les me- un referent. I un referent temut pel em vaig negar a declarar i em van ries de la televisió. Els Mossos van a les companyes del sindicat perquè ves explicacions ni les del meu ad- poder i pels capitalistes. En aquest comunicar que l’endemà em passa- intentar desallotjar-nos de la porta no quedi cap aspecte per cobrir; ju- vocat, només estaven interessades context la CGT és una organització rien al jutjat. Una vegada vaig poder de la Comissaria però no ho van rídics, familiars, la situació laboral que delatés a l’Eva, ensenyant-me en creixement constant, tant en les parlar amb el meu advocat, em va aconseguir, volíem que les nostres de Laura, premsa, mobilitzacions, fotos en les quals apareixia ella sola empreses com en la seva presència informar que m’acusaven d’un de- veus arribessin a Laura. La sensa- contactes amb altres organitza- o amb mi. No vaig reconèixer ni a en els moviments socials, on ha licte d’incendi o subsidiàriament de ció era d’incredulitat doncs havien cions.. Tot això es va anar forjant en ella ni a cap dels quals apareixien en començat en els últims anys a ser danys; un altre de coaccions, i tam- passat més de tres setmanes des de els dies següents, amb molt esforç, les imatges que em mostraven. Una un eix sobre el qual es dinamitza bé de desordres públics i un delic- la Vaga i més encara quan ens va però en tot moment, durant aquells vegada finalitzada la declaració, em la militància de l’afiliació i la soli- te contra els drets fonamentals. La comunicar l’advocat que anava a dies totes les gestions que vam po- van retornar a la cel·la i vaig tenir daritat amb altres formes de lluita pena per un delicte d’incendi està passar l’endemà al matí a disposició der fer tenien com a prioritat la encara unes hores per fer-me a la els objectius de la qual i reivindica- castigat amb una pena de presó de judicial. Recordo que aquest dia en posada en llibertat de la companya idea que ingressaria a la presó, la cions compartim. El Conseller Puig 10 a 20 anys, així que estàvem al·lu- la mateixa Comissaria es presenta- i així va ser fins que aquesta es va qual cosa em va confirmar el meu sabia molt bé que la meva detenció SETEMBRE DE 2015 CatalunyA L’entrevista - 18

significava posar a la CGT al cen- i penat en l’article del CP 266 que tre del seu discurs repressiu, amb porta aparellada una pena de presó l’objectiu de criminalitzar-nos com d’1 a 3 anys, en concurrència amb a organització davant el conjunt de els delictes de coaccions de l’article la ciutadania. La manifestació de la 172 del CP i castigat amb pena de tarda el dia de la vaga va haver de presó de 6 mesos a 3 anys amb la preocupar-los seriosament. Veure possibilitat d’aplicar-se en la seva a milers de persones fora de la cle- meitat superior si tingués com a da de la manifestació dels sindicats objecte impedir l’exercici d’un dret pactistes i oficials va haver d’aixe- fonamental. Així mateix un de- car moltes alertes en polítics acos- licte contra els drets fonamentals tumats a la complaença sindical. tipificat en el CP en el seu article Sempre he pensat i encara penso 514.2 castigat amb pena de presó que la meva detenció i la presó van d’1 a 2 anys i un delicte de desor- ser una actuació política en contra dres públics de l’article 557 del CP del nostre sindicat. El mateix Con- amb pena de 6 mesos a 3 anys, una seller va reconèixer alguns excessos veritable bestialitat que gens tenia quan algunes companyes van anar a a veure amb l’acte simbòlic que va visitar-ho al Parlament i posterior- suposar la crema d’una caixa de ment, en la seva compareixença en cartró. Comissió parlamentària, a la qual Durant la instrucció els càrrecs que assistim, va rebaixar el to de les se- s’han mantingut són els delictes ves acusacions. Però és clar que no de desordres públics en aplicació som plat de gust per aquesta mena de l’article 557.1 del CP i pel qual de polítics. ens demanen 1 any i sis mesos i el delicte de danys amb incendi - Han passat més de tres anys des de l’article 266.1 del CP i pel qual da en la banqueta. No obstant això les acusacions aquí estan i les penes ens ho podem permetre. Tenim la de la vaga fins al judici que serà en se’ns demana un any. En total 2 i vistes les últimes sentències en sol·licitades també. A hores d’ara consciència d’haver anat sempre de breu. A què creieu que respon la anys i mig per a cadascuna, així casos semblants en els quals hi ha del conte confiar cegament en la cara, com solen actuar els afiliats rebaixa en la petició de penes des com a quantitats econòmiques per hagut des d’absolucions a condem- justícia és una ingenuïtat. Per des- i afiliades de la CGT, sense ocul- de la Instrucció fins al moment les destrosses que oscil·len entre els nes molt severes i injustes, sabem comptat que és una dada favorable tar-nos darrere de res i de ningú. d’avui? 9.000 € i els 18.000 €, més les cos- que ens enfrontem a una acusació però en qualsevol cas no és una No ho vam fer durant la jornada Laura- És clar que la petició que tes processals. El jutjat també ens molt seriosa i que pot tenir reper- garantia de res i segur que els inte- de vaga, ni en els piquets, ni en la surt de l’expedient policial i de la va interpel·lar perquè presentéssim cussions molt greus per a nosaltres. ressats a criminalitzar al moviment manifestació, ni tampoc davant la Fiscalia és un despropòsit. Sumava una fiança de 23.222 € en concepte Eva- Durant aquest temps hem anarcosindicalista i a qualsevol que Borsa de Barcelona, ni ho hem fet penes d’uns trenta anys en el pitjor de responsabilitat civil, sota ame- estat mantenint reunions i pressio- lluiti contra aquest sistema segui- després ni ho farem en el futur. I dels casos. naça d’embargament en cas de no nant en la mesura que hem pogut a ran fent el seu treball amb la inten- malgrat qui li pesi, el nostre únic Els càrrecs que va imputar la jutges- ingressar-la. També se li ha noti- qualsevol persona o entitat que en- ció d’aconseguir els seus objectius. compromís és amb les treballa- sa, eren tot el que proposava el Mi- ficat a la CGT l’obertura del judici tenem tingui a veure amb el nostre Sempre es té l’esperança que el sen- dores i amb els lluitadors socials, nisteri Fiscal: delicte d’incendi pre- oral, requerint-li també una fiança judici. Tenim clar que en alguns ca- tit comú habiti en els qui jutgen, amb totes aquelles que diuen NO vist i penat en l’article 351 del Codi de 23.222 € com a responsable sub- sos han pogut donar els seus fruits i però la realitat és molt tossuda i davant tanta injustícia i repressió Penal (CP) amb una pena de presó sidiari, amb la mateixa amenaça que en uns altres hauran estat altres cal cobrir moltes reputacions que com s’està donant en aquest país, de 10 a 20 anys o subsidiàriament d’embargament, per la qual cosa consideracions les que han motivat entren en joc quan es tracta de pre- amb aquesta classe política corrup- com un delicte de danys previst l’organització també estarà assegu- aquests canvis, però com diu Laura, servar un sistema repressor i injust. ta i indecent. Passi el que passi, no ens callaran ni ens allunyaran dels - Com encareu aquest tram final carrers. del vostre cas i quines són les vos- tres perspectives respecte a la vis- - Alguna cosa que vulgueu dir als ta del mateix? afiliats/des de la CGT? Eva- Amb preocupació però tam- Eva i Laura: Ànim i a seguir en la bé amb serenitat. Fer entelèquies o lluita. El nostre és un cas de clara càlculs quan parlem de la justícia agressió contra el que significa la en aquest país és una pèrdua de CGT. Però no és l’únic, hi ha al- temps i energia. Simplement espe- tres companys i companyes com ro que s’imposi el sentit comú, que l’Albert, Mercader, Carles, els com- quedi clar que se’ns acusa d’uns fets panys d’Expert i tots aquells que a que de cap manera poden implicar les diferents ciutats del país estan i els delictes que se’ns imputen i que seran jutjats i als quals cal donar tot tot això mai va deure transcendir el nostre suport. més enllà d’un judici de faltes o ci- I també a tots i totes les que lluiten vil per danys i no en aquesta espiral contra aquest sistema. Volem apro- que s’inicia amb la detenció i em- fitar per donar tot el nostre suport presonament de Laura i que espero i la nostra força a l’Alfon i a la seva es resolgui a favor nostre. família i que no pararem fins que Laura- Doncs aquí estem, lluitant estigui lliure. No ens rendirem i ens com sempre, en l’empresa, amb les veiem en el dia a dia. Com solem companyes d’altres empreses, del cridar pels carrers: “La solidaritat sindicat, en la FL de Barcelona, és la nostra millor arma”. Salut i en fi, sense fer un pas enrere. No Anarquia. LES FRASES

“Li vaig dir al meu advocat: encara sort que les càmeres de la Borsa ho hauran gravat tot, quan el jutge vegi les cintes tot s’aclarirà. Què equivocada estava…” (Laura)

“A hores d’ara del conte confiar cegament en la justícia és una ingenuïtat” (Eva) SETEMBRE DE 2015 19 - Sense fronteres CatalunyA Sense fronteres Luigi Gnecchi, criminal de guerra absolt i condecorat?

Pasqual Aguilar internacional que significa mantenir terror i la desmoralització a la rere- una posició condescendent amb qui guarda. no compleix les seves obligacions De 1935 a 1943 Gnecchi va tenir un l judici obert a Barcelona l’any elementals. ampli full de serveis: intervenció en 2010 contra l’aviació feixista La justícia italiana ha reaccionat du- la guerra imperialista contra Abissí- italiana per crims de lesa hu- rant la primavera. El 24 d’abril del nia el 1935, en la qual Mussolini i els Emanitat, comesos durant els bom- 2015 els mitjans van difondre que seus esbirros no van dubtar d’uti- bardejos de Barcelona del 1938, ha la fiscalia italiana havia interrogat litzar armament químic de manera donat un gir preocupant en aquests al gener l’ex-aviador Luigi Gnecchi, indiscriminada; en la guerra civil es- últims mesos. de 101 anys d’edat, després d’igno- panyola, i en la Segona Guerra Mun- El 28 de desembre del 2014 el Mi- rar dues comissions rogatòries in- dial, on, entre d’altres accions, va nisteri de Justícia va fer pública una ternacionals emeses per la justícia participar en els bombardejos sobre declaració oficial, després de tres espanyola. Gnecchi és un dels úl- Londres. Va ser condecorat per Mus- anys de silenci, en la qual instava tims vestigis d’una generació d’ita- solini, Franco i Hitler, i homenatjat la justícia italiana a col·laborar amb lians, provinent majoritàriament de l’any passat pel cap de l’estat major la lleialtat que exigeixen els tractats l’aristocràcia i l’alta burgesia, que va de l’exèrcit italià i per la ministra de de coordinació judicial europeus. irrompre en la modernitat captiva- Defensa italiana. El llavors tinent Des del començament del litigi, la da pel discurs estètic de Marinet- d’aviació i cap d’esquadró va finalit- justícia italiana s’ha afanyat a decla- i jurisdiccionals, el seguit d’interlocu- república italiana s’ha desentès d’un ti —apologia de la guerra, culte al zar la carrera militar amb el grau de rar que no té constància que puguin tòries i el temps, com a major aliat, són judici que posa en qüestió el revi- motor i la velocitat— i les idees ex- tinent coronel. Preguntat per la fis- comparèixer altres pilots i, per aquesta els grans instruments de la immunitat. sionisme històric que actualment pansionistes del feixisme. Una gene- calia, va declarar que les seves gestes raó, s’ha d’arxivar la causa. Per contra, Ens trobem en un moment d’espera, en es viu a Itàlia (com per exemple, la ració de militars d’elit que ha passat militars eren simples operacions de la jutge Ortega i els denunciants recla- el qual probablement el procés es tan- difusió de la imatge del militar-cava- a la història universal de la infàmia reconeixement del territori, i va ne- men una prova pericial dels arxius de carà si no s’inicien, amb urgència, nous ller, que comporta la rehabilitació de com a responsable de ser la primera gar que fos responsable de bombar- plets promoguts pels ajuntaments, les l’Aeronàutica Italiana, en els quals es combatents feixistes), i que reclama d’utilitzar el bombardeig aeri sobre dejos sobre Barcelona o alguna una entitats i les persones que van ser víc- troben registrats els diaris de vol de l’assumpció de responsabilitats i in- població civil indefensa. Els pilots, altra zona de Catalunya. Avui dia, les times de la barbàrie feixista. La capaci- demnitzacions. Les paraules forçades protegits per identitats falses facili- investigacions històriques acrediten l’Aviazione Legionaria, la filiació dels tat de pressió dels moviments socials i de la justícia espanyola arriben amb tades per l’exèrcit italià, van assajar a que Gnecchi va intervenir a la bata- seus integrants i les operacions i objec- les institucions és clau per impedir el retard, volen tapar el postfranquis- Espanya diferents bombardejos amb lla de l’Ebre enquadrat en el Corpo tius militars. triomf de l’absolució, la impostura dels me en què està instal·lat el règim i, l’objectiu d’aconseguir la més gran d’Aviazione Italiana. Els governs d’Espanya i Itàlia saben reconeixements públics i la vergonya alhora, pretenen conjurar el ridícul destrucció possible, i escampar el Després d’aquestes diligències, la que la inhibició, els laberints processals de la impunitat.

Manifest: Per la victòria de la resistència dels moviments populars de Turquia i el Kurdistan

om és sabut el Kurdistan turc indigne règim opressiu. Ens inspira turc. A alguns llocs són assemblees, és donar a conèixer les massacres Libertaria, Federación Estudiantil (Bakur en llengua kurda) un profund respecte la capacitat del a altres són els partits polítics kurds que està perpetrant el govern turc Libertaria, Assemblea Llibertària del porta vàries setmanes vivint moviment popular kurd i turc per BDP i HDP, a altres les guerrilles del en connivència amb l’Estat Islàmic. Vallès Oriental, Comitè de Suport al Csota un estat de guerra de baixa in- portar a terme una valent resistència moviment d’alliberament kurd HPG En la mesura de les nostres possi- Kurdistan de Granollers i comarca, tensitat. Es tracta d’un conflicte que que ha estat capaç no només de res- o a altres, com al barri rebel d’Es- bilitats hem de protestar el més fort Can Tonal de Vallbona, Col·lectiu A enfronta per una banda l’estat turc pondre cop per cop als atacs de les tambul, Gezi, el propi moviment que puguem. Així mateix hem de les Trinxeres, Col·lectiu Partisans Bo- – dirigit pel partit nacionalista i is- forces armades turques sinó també popular revolucionari local els que recolzar els esforços humanitaris hemis, Ateneu Llibertari de Reus, lamista AKP de Recep Erdogan – i per instaurar autogoverns populars impulsen el contrapoder en la me- dirigits a aquella zona que és refugi CGT de Catalunya, Kurdiscat-CCSK el poble kurd i l’esquerra turca per d’allà on han pogut fer-ho. En aquest sura de les seves possibilitats. Tots de centenars de milers de persones l’altra. El conflicte va començar sota sentit, són diverses les ciutats, pobles aquests exemples i molts altres ens que han fugit de les guerres d’Iraq i el fals pretext de combatre l’Estat i barris els que han proclamat l’au- fan adonar-nos d’allò que implica Síria i que ara estan creuant a Grècia, Islàmic, que como es conegut porta togovern del poble com ara Varto, ser un poble fort i organitzat a tots escandalitzant amb això a una Euro- anys operant des de Turquia i que Silopi, Silvan, Cirze, Semdinli, Do- els nivells. pa cega davant els greus problemes fins i tot ha comptat amb la com- gubayazit… i d’altres llocs que estan Creiem que el seu exemple de lluita que la seva política imperialista ha plicitat del propi estat turc. Però les governats per un poble que es nega i de dignitat ha de reivindicar-se de provocat als últims anys. Finalment, operacions contra el jihadisme han a reconèixer l’autoritat del govern de la mateixa forma en què ho fem amb hem de recolzar la situació de poder derivat en una guerra oberta contra l’AKP, que pretén canviar la Cons- altres esdeveniments històrics més popular en marxa que desitgem que tota l’oposició d’esquerres, tant turca titució per donar tots els poders al conegudes pels moviments popu- es pugui estendre a noves àrees, així com kurda. president Erdogan. lars i l’esquerra europea. El conflicte com recolzem la vaga de fam dels Les organitzacions i col·lectius que Fem notar que no necessàriament ha derivat en una generalització de presos polítics kurds a les presons signem aquest document condem- són autogoverns pensats per durar contrapoders locals que governen turques. nem rotundament la repressió con- en el temps, sinó que són ben cons- els territoris en resistència, amb el tra aquells pobles, barris i comu- cients que el seu desafiament serà potencial que això implica. Signen: nitat que es neguen a viure sota un respòs amb molta duresa per l’estat La millor forma de solidaritzar-nos Embat, Rojava Azadi, Regeneración SETEMBRE DE 2014 CatalunyA Social - 20 Social Ni un assassinat masclista més, ens volem vives!

Secretariat Permanent del decidim, que siguem mestresses Comitè Confederal de CGT del nostre destí. No tots els homes Catalunya exerceixen violència masclista, ni la immensa majoria són assassins de dones, però el sistema sí que n aquestes dates del mes ho és en si mateix. Està construït d’agost estem assistint a una sobre la violència contra les dones escalada de violència masclis- com a mecanisme clau de coerció i Eta i patriarcal contra les dones amb opressió, ja sigui en l’educació, en la un reguitzell d’assassinats que com a família, en les organitzacions, en la feministes i des de CGT Catalunya societat o en les supersticions. condemnem. Aquests assassinats Hem de prendre l’espai públic, re- són la punta de l’iceberg, ara és doblar els esforços autoorganitza- tius i reivindicar els drets que el sis- més necessari que mai acabar amb tema polític capitalista i masclista aquesta xacra social i les seves arre- ens té segrestats. Només nosaltres ls: el masclisme i el patriarcat. trencarem aquesta opressió i po- No n’hi ha prou amb la denúncia un sistema que ens oprimeix i que en època de retallades, la situació dones que pateixen violència i podem revolucionar les relacions so- pública cada vegada que es pro- ens vol passives. dels serveis a la dona és més pre- der prevenir així més assassinats. cials entre dones i homes, les rela- dueix un assassinat. Necessitem un Prou de mirar cap a altres bandes cària que mai. Justament en aques- Les actituds, pensaments i senti- cions de poder en l’àmbit personal i pla permanent d’actuació integral davant les manifestacions quoti- tes situacions veiem que el suport i ments que configuren el masclisme en l’àmbit econòmic, des del suport política i social. És un feminici- dianes del masclisme i als poders l’acompanyament a les dones mal- i perpetuen el patriarcat no són mutu i l’acció directa. di, és terrorisme contra la dona i fàctics còmplices i justificants de la tractades és necessari i una priori- naturals ni per homes ni per do- La CGT Catalunya cridem a la mo- aquest ha de tenir una resposta ac- violència, com determinats mitjans tat social. Des del front sindical, la nes, sinó que s’aprenen, es desen- bilització permanent en la lluita so- tiva, directa i clara. Hem d’activar de comunicació que s’esforcen fins lluita contra el masclisme i les se- volupen i es fomenten en aquesta cial i sindical per no retrocedir ni les xarxes de solidaritat necessàries l’absurd per obviar que es tracta ves nefastes conseqüències s’ha de societat emmalaltida i en aquest un centímetre en els drets conque- i organitzar l’autodefensa feminista d’assassinats masclistes, de terro- reforçar també treballant en contra sistema econòmic opressor, perpe- rits ni com a treballadores ni com per eliminar tot tipus de tolerància risme masclista, d’un feminicidi. La de les retallades en els serveis pú- tuat pel sistema polític, educatiu, a dones i per guanyar els que ens i connivència activa i passiva amb justificació en mitjans de comuni- blics i especialment en l’assistència laboral i social. No acceptarem en tenen negats. la massacre que estem patint. És cació de masses és una complicitat a la dona i a les violències. La preca- cap àmbit de les nostres vides al Sortim al carrer, perquè ens volem necessari, des de tots els fronts,era- activa amb la perpetuació del pa- rietat de les treballadores d’aquest masclisme i qui no accepta la lli- vives! dicar els assassinats masclistes i se- triarcat. sector ha de desaparèixer per poder bertat més genuïna de la dona, a NO SÓN MORTS AÏLLADES, ÉS gar-ne les seves arrels, el patriarcat, També és necessari denunciar que oferir el millor suport possible a les qui no ens deixa que pensem, que UN FEMINICIDI!

PROU! CGT de Catalunya davant la mort d’un treballador d’origen senegalès a Salou

Secretariat Permanent de la nia una de les fosses comunes més yes circumstàncies. La versió policial, i explotació laboral. La resta de la vament els treballadors/es d’origen CGT de Catalunya grans del planeta. Però aquesta ma- que diu que ha saltat d’un tercer pis, població no hem de caure en el joc estranger. teixa infàmia ja fa anys que campa quedava enterbolida per alguns tes- de l’”això no va amb mi”. Ni de pen- - A exigir una investigació ràpida i també tranquil·lament pels nostres timonis. Les persones concentrades sar que som afortunats/des perquè efectiva sobre les circumstàncies de ia darrere dia aquest estiu carrers i carreteres. És habitual veure van iniciar una protesta davant la sempre hi ha algú que viu pitjor que la mort, a banda de la dimissió del hem sentit notícies sobre el treballadors sense drets dormint als poca claredat dels fets i per impedir nosaltres. No hem de fer el joc a l’Es- Conseller d’Interior Jordi Jané, per drama que pateixen milers i carrers i a les estacions de bus i tren que s’aixequés el cadàver en no tenir tat ni al capitalisme tolerant diverses l’actuació policial amb ús de projec- Dmilers de migrants que tracten d’arri- quan arriba una temporada de collita constància de que s´hi hagués perso- categories de persones. tils de foam durant i després de les bar a Europa. Són persones que fugen de fruita o verema. D’igual manera, nat cap jutge i/o forense al lloc. Desgraciadament, la mort de Salou espontànies protestes veïnals. de països empobrits, sovint abocats a ens trobem a les ciutats treballadors La suspensió dels drets bàsics de ciu- no ha sigut la primera, però hem de guerres i dictadures pels governs eu- estrangers esperant que arribi una tadania que conforma aquesta espè- lluitar perquè sigui la darrera. Ho ropeus i nord-americans,entre d´al- furgoneta a recollir-los per dur-los a cie d’”apartheid” que pateixen una hem de fer activament. Evitant les tres. Són, en certa mesura, l’altra cara alguna obra, això si aquell dia tenen gran part dels migrants, molts d’ells agressions i els assetjaments del dia de la prosperitat i el consum que ens sort i treballen. I també veiem, si és veïns/es nostres des de fa anys, con- a dia però també en situacions espe- pretén vendre el capitalisme avançat: que no apartem la mirada, com en tinua també quan moren o els maten. cialment greus com la d’avui a Salou. productes barats gràcies a l’explota- sortir d’un transport públic o en un Hem de dir prou. No podem mirar Des de la CGT de Catalunya fem una ció de les seves matèries primeres i locutori la policia fa redades buscant cap a una altra banda. Una part de la crida: de la seva força de treball. I amb això omplir aquests centres, també d’infà- població del nostre país és assetjada - A la solidaritat activa amb els i les aquests mateixos governs compensen mia, denominats CIE. constantment. Un dia se’ls amenaça persones migrants i a participar a les una mica la retallada de salaris que Un darrer exemple l’hem tingut l’11 amb retirar-los l’atenció sanitària accions i convocatòries de rebuig de ens fan patir a la majoria de nosaltres. d’agost a Salou. Com una operació bàsica, l’altre se’ls criminalitza, cons- la brutalitat policial. La infàmia de l’Europa fortalesa tan- dels Mossos d’Esquadra en contra de tantment se’ls atemoritza amb l’ex- - A demanar la derogació de la legis- cada sobre ella mateixa ha banyat els venedors d’origen subsaharià ha aca- pulsió, i habitualment se’ls obliga a lació d’estrangeria i de les normatives nostres mars, fent de la Mediterrà- bat amb la mort d’un d’ells en estran- treballar en condicions de misèria municipals que criminalitzen acti- SETEMBRE DE 2014 21 - Social CatalunyA El drama humà de les migracions. Qui són els traficants? Qui són els il·legals?

SP Comitè Confederal CGT la major part de les sagnies que es produeixen en aquests països. l Mediterrani ara és un nou Hem de tenir memòria històrica, mar mort, una fossa col·lecti- per justícia social, perquè l’acció va en la qual ningú té capaci- del capitalisme sobre la humanitat Etat de saber amb certesa el nombre no quedi impune. Va haver-hi un de persones mortes i assassinades, temps en què els europeus anàvem des de l’Estret de Gibraltar a Lam- a Àfrica a robar persones, les ficà- pedusa, Malta i illes de Grècia, des vem en un vaixell i les convertíem dels vaixells ferralla als camions en esclaves a l’altre costat de l’oceà. pastera. Després va venir un temps en què Mortes i assassinades doblement: els europeus del sud ens vam anar primer pels poders locals dels seus a fer les “amèriques” (del nord o del països d’origen (guerres, repressió, sud) i allí vam ser obrers i obreres violència, gana, etc.), i segon per les explotades. Ara Àfrica i Orient vé- polítiques migratòries d’asil i refugi nen a Europa…i no les volem. de l’U€, que violen tant legislacions Quina és la política d’asil de l’U€?: internacionals com la pròpia legis- Textualment… La del cop de por- lació europea sobre drets humans, ta. A escala europea, es van rebre asil i/o refugi i drets dels migrants 435.190 sol·licituds d’asil el 2013, no comunitaris. que van créixer fins a fregar 627.000 Potser des de la segona gue- el 2014. En principi, l’estatus d’asil rra mundial no havíem assistit a suposa que als qui accedeixin al aquesta diàspora, aquesta llarga mateix se’ls ha de garantir el dret a marxa històrica de persones fugi- un treball als nou mesos de la seva tives, desplaçades, gent obligada a arribada. Podrà afrontar aquest deixar les seves llars i els seus paï- repte l’Europa de l’ustericidi i l’Estat sos sota la mort armada. Espanyol de la desigualtat, la injus- Ara, des d’Afganistan, l’Iraq o Síria, obrir portes a les persones migrants tat -que tampoc és capaç de frenar Nacions Unides va fixar en 219.000 tícia, l’atur, la precarietat? Somàlia o Sudan, Senegal o Ni- per ser explotades en els anys de el la barbàrie del terrorisme islàmic-, per al conjunt de l’any. L’Organitza- Per res, i no precisament perquè gèria, entrant per Itàlia o Grècia i “creixement i d’acumulació de be- s’han emportat per davant les més ció Mundial de Migracions calcula aquests “migrants” suposin algun creuant els Alps o Macedònia i Sèr- neficis insostenibles, econòmica i elementals llibertats, els més ele- que a la fi d’any, hauran creuat a problema (en quantitat) que deses- bia, entremesclant-se migrants que mediambientalment parlant”. mentals drets humans i, no sola- Europa al voltant de 800.000 per- tabilitzi el sistema de protecció, de reclamen pa i treball amb persones Amb la crisi es va destapar el ra- ment dels “no ciutadans” (els i les sones sense salconduit, des del treball i de convivència. Aquests mi- que busquen més “…retrobar-se cisme, la discriminació i la viola- migrants), sinó també de les per- nord d’Àfrica. grants suposen solament el 0,027% amb alguna cosa remotament sem- ció de drets humans fonamentals sones considerades “ciutadanes de Gran part de totes aquestes migra- de la població de l’U€. A aquesta U€ blant a la pau”. (refugi, sanitat, asil…). En l’actual ple dret”. cions són obligades, sigui pel gana fa temps que se li va acabar l’huma- La “vella” Europa, l’U€ de l’aus- sistema, les polítiques migratòries En el que portem d’any, 300.000 i la falta de recursos, sigui per la nitarisme i tot es mesura en funció tericidi, amb els seus ciutadans i europees i internacionals són es- immigrants han arriscat les se- violència física, la repressió i la gue- dels balanços bancaris i del capital ciutadanes de “propi dret”, i l’Estat trictament repressives i policials. ves vides en aquesta singladura: rra: el 62% dels migrants que arri- financer. Espanyol, el primer, venen negant L’estat fortalesa de l’U€ ha demos- 200.000 han arribat a Grècia i altres ben a Europa durant els últims me- Els terroristes, els traficants, els sistemàticament “el pa i la sal des trat la seva inutilitat: enfront del 100.000 a Itàlia. Aquesta quantia ja sos no fugen del gana o la misèria, il·legals, són uns governs que, de de fa molt temps”. Només es van parapet de l’argument de la segure- supera la xifra total de 2014 que sinó de la guerra i les dictadures manera premeditada i sistemàtica, de Líbia, Afganistan, Síria, Eritrea, han planificat aquest genocidi d’una Darfur, l’Iraq, Somàlia o Nigèria. gran part de la humanitat. Tant de la fam com de les guerres, Cap persona és il·legal i totes les els “líders” dels països autodeno- persones, siguin d’on siguin, han minats desenvolupats tenen un de tenir garantits els Drets fona- altíssim, sinó total, grau de respon- mentals: la vida, la llibertat de mo- sabilitat. A més, l’U€, conjuntament viment i establiment, la protecció amb EUA, són els responsables de social i el treball. SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Social - 22 Vaga social: la vaga de totes

Sílvia Alberich Així, segons l’historiador Xavier Díez, s’estima que, a finals de juliol de 1931, a la ciutat de Barcelona, avant de cada nova convo- 45.000 inquilines es negaven a pa- catòria de vaga general, tor- gar el lloguer i, el setembre del ma- nen a sorgir veus que recor- teix any, ja eren més de 100.000. A Dden que les vagues, si no són socials, més, la vaga es va estendre a diverses si es limiten a interpel·lar només les poblacions, com Calella o Vilano- persones assalariades immerses en va. Aquest mateix historiador ens el mercat laboral... explica que la vaga de llogateres va representar molt més que una protesta contra la carestia de preus: era Les altres vagues un desafiament a l’ordre global que i vaguistes de buscava la resolució del conflicte mitjançant la subversió de l’ordre ca- principis del segle pitalista i la participació col·lectiva. XX També en aquesta vaga, les dones hi van jugar un paper cabdal: “Es- Expressions com “jo faig vaga, però pecialment les dones, sempre pro- no computo” o “vaga social: de tre- tagonistes dels aldarulls pel preu de ball, de consum i de cures” posen en les subsistències, tenien un paper evidència el malestar que genera ac- preponderant, tant en la presa de tualment la concepció de la vaga que decisions com en els combats de situa l’economia formal com a eix carrer que es produiran a cada in- central i que considera l’assalariat de “¡Mujeres a la calle para defender- Gazeta de Vich). les grans propietàries s’apropien dels tent de desnonament”, afirma Díez. sexe masculí i blanc com el vaguis- nos contra el hambre!”, “¡Enmende- Finalment, després d’una setmana terrenys i els fragmenten per reven- Un testimoni de l’època, Abel Paz, ta per excel·lència. A banda del fet mos los males!” o “¡En nombre de la de mobilitzacions, es va aconseguir dre’ls a d’altres que, al seu torn, re- explica així el dia a dia de la vaga: que moltes persones no la senten humanidad, todas las mujeres salen abaixar el preu del pa un trenta per peteixen l’operació, fet que dispara el “Generalment, durant el dia, els ho- com a pròpia, aquesta visió de la a la calle!”, van assaltar fleques, co- cent i també la provisió dels co- preu del metre quadrat. mes que estaven a l’atur se n’anaven vaga es contradiu amb l’evidència merços, vaixells carregats de peix i merços, ja que el govern de Madrid, Més tard, les exposicions universals als sindicats o a la recerca de feina. dels fets històrics: les grans vagues carboneries i van intentar envair la davant la gravetat de la revolta, va de 1888 i 1929 reforcen aquestes La consigna era que només les do- i revoltes que van transformar les seu del govern civil (només els trets restringir les exportacions als països operacions especulatives. Tot això, nes i la mainada féssim front als condicions de vida durant els segles de la Guàrdia Civil ho van impedir). bel·ligerants –ens trobem en el con- sumat a una legislació permissiva i guàrdies, ja que es pensava que no xix i xx van desbordar els límits del A més, les dones dels suburbis van text de la Primera Guerra Mundial–, liberal favorable a les propietàries i havent-hi homes enmig no hi hauria treball assalariat i van comptar amb acudir al centre, on van tancar tea- unes exportacions que, d’una banda, que facilitava el desnonament de les detencions. Aquella vaga va durar la participació massiva de les classes tres i cafès i van obligar les dones havien contribuït a enriquir la clas- llogateres, va desembocar en uns diversos mesos, durant els quals no populars. que viatjaven en tramvies a baixar se burgesa i, de l’altra, es trobaven a preus desorbitats de l’habitatge i en es van pagar els lloguers, ni la llum del vehicle i afegir-se a les manifes- l’origen de la carestia, de la inflació i una situació insostenible per a les ni l’aigua. I hi va haver autèntiques tacions. de la crisi de subsistència. classes populars: el relloguer –és a batalles campals entre les dones, la Dones contra la Un diari de l’època explicava així els dir, la cadena especulativa sense fi– i mainada i els guàrdies”. esdeveniments: “Van obligar tots els Davant les barraques es van convertir en les El resultat de la vaga va ser divers, carestia de la vida homes que intentaven sumar-se a úniques alternatives possibles. però, en la majoria dels casos, es la manifestació a retirar-se. (...) En l’especulació D’aquesta manera, l’any 1930, es va van pactar rebaixes considerables Conegudes com a rebomboris del un míting de 5.000 dones, no es va arribar a una situació insostenible: del preu del lloguer i, fins i tot, en pa, al llarg del segle xix i principis permetre l’entrada a cap home”. I un immobiliària: vaga el preu de l’habitatge suposava el 19- algunes perifèries industrials, es va del xx, es van desencadenar una titular deia: “Les dones, propietàries de lloguers 22% del salari d’un obrer qualificat, mantenir la desobediència al llarg de sèrie de revoltes a tot Europa a par- de Barcelona” (El Imparcial, 15 i 25 el 27-30% del d’un no qualificat i en- tot el període republicà. tir de les crisis de subsistència oca- de gener de 1918). Una altra vaga històrica esdevingu- tre el 33% i el 38% del d’una dona sionades per l’encariment del pa i El 24 de gener, “per declaració de da fora dels paràmetres productius obrera qualificada. Davant d’aquesta Presents i altres productes bàsics. La població les dones”, es va imposar la vaga clàssics va ser la vaga de lloguers realitat, es va iniciar una campan- es rebel·lava davant la carestia de la general a diverses localitats de la de l’any 1931, en un context d’in- ya d’acció directa que exigia la re- combatives vida, denunciava la corrupció que hi província de Barcelona. El 26 de ge- crement constant i abusiu del preu baixa del 50% del preu del lloguer i havia darrere l’augment de preu dels ner, el govern va declarar l’estat de del lloguer a la ciutat de Barcelona l’exempció de pagar per a les perso- El fet que hagin existit altres vagues productes bàsics i, gràcies a això, guerra i la premsa descrivia així la a partir del moment en què s’ende- nes aturades: és la vaga de llogateres fora de l’àmbit productiu, però, no aconseguia reduir-los. A la ciutat situació: “Entre els grups de dones, rroquen les muralles (1854-1856): i llogaters. vol dir que l’obrer de sexe masculí, de Barcelona, es van viure diversos hi ha una novetat i és que algunes rebomboris o motins del pa. És es- s’encarreguen, amb una organització pecialment significatiu el que es va perfecta, per districtes, de vigilar les produir el mes de gener de 1918, du- obreres que entren a la feina i els es- rant el qual les barcelonines s’alçaren tabliments que retiren el seu gènere en una vaga de subsistències. per impedir que les primeres vagin Les dones, tant treballadores de fà- a la feina i, pel que fa als segons, sa- briques com mestresses de casa, es quejar-los. (...) Uns grups van recó- van aixecar contra l’augment de preu rrer el barri de Gràcia per obligar a dels productes bàsics. L’11 de gener, vendre el pa a 45 cèntims” (El Im- Amalia Alegre, afí al Partit Repu- parcial, 25 de gener de 1918). blicà Radical, va penjar un cartell Més enllà de la seva actitud comba- a un mercat on cridava les dones a tiva, el paper que van jugar les dones manifestar-se pacíficament davant als rebomboris del pa de 1918 va es- del govern civil: 400 dones van par- pantar perquè estava fora de tot con- ticipar a la primera manifestació. La trol patriarcal: “La massa femenina, passivitat de les autoritats, però, va trasplantada sobtadament del camp fer que les dones abandonessin la de la família al camp econòmic en protesta pacífica, s’allunyessin de la què es congria la lluita de classes, per línia legalista marcada per les pri- la seva ignorància de les lleis socials, meres convocants i emprenguessin corre el perill de ser presa fàcil dels accions directes. Sota lemes com agitadors. El perill és gravíssim” (La SETEMBRE DE 2015 23 - Social CatalunyA

fer front a la doble jornada laboral a la del reial decret de 1900, però in- la multitud, desenvolupat per l’his- que se’ls exigia: a la fàbrica i a la llar. ferior a la jornada efectiva que feien toriador E.P. Thompson. Mitjançant aquesta vaga les dones fins aleshores). Aquesta victòria a Els que hem vist només són alguns també reclamaven que es respectés mitges va tenir a veure amb la ne- dels molts exemples històrics que la jornada nocturna de vuit hores: gativa de la patronal, encapçalada ens mostren que una altra vaga no tot i que el treball nocturn femení pel gerent de l’Espanya Industrial, només és possible, sinó també real. havia estat prohibit el 1912, moltes de respectar els acords presos i amb Altres vagues i accions col·lectives, obreres no hi estaven d’acord, ja que l’aplicació d’un lockout o tancament amb altres protagonistes i amb ob- aquest horari els permetia compa- patronal de les fàbriques un cop jectius que van més enllà de l’àmbit ginar responsabilitats laborals i do- acabada la vaga. estrictament laboral ens han prece- mèstiques. dit. La vaga va esclatar el 30 de juliol, Creativitat i amplitud de mires. Ca- quan la reivindicació horària va mo- Una altra vaga és pacitat d’analitzar el context actual i tivar la suspensió de les feines noc- superar formes de lluites ancorades adult i blanc hagi estat l’únic prota- mobilització era el compliment, per turnes a les principals fàbriques de possible en altres conjuntures econòmiques, gonista de les vagues laborals clàssi- part de la patronal, del reial decret Sants. Posteriorment, es va estendre polítiques i socials. Voluntat de fer ques: les dones també han participat de 1900 que regulava la jornada la- per tot Barcelona i pels principals La participació important de les partícip a tota la societat: precàries, activament en aquestes lluites, tot i boral i la fixava en un màxim de 48 centres tèxtils del pla –Vilanova i dones en revoltes populars, tant migrants, persones funcionalment que, sovint, el seu paper ha estat in- hores setmanals o de 3.000 hores la Geltrú, Mataró, Reus, Terrassa, dins com fora de l’àmbit productiu, diverses, aturades, treballadores visibilitzat per la mirada androcèn- anuals. L’incompliment de les hores Sabadell, Badalona, a més de Man- encaixa perfectament amb l’explica- sexuals, mestresses de casa, estu- trica de la història. fixades afectava especialment les do- resa i Igualada– i va mobilitzar més ció que ens donen les historiadores diants, gent gran. I, sobretot, ca- En aquest sentit, resulta rellevant nes, que patien un greuge important de 50.000 vaguistes. A Igualada, per Mary Nash i Susanna Tavera, que pacitat de desbordar i col·lapsar les assenyalar la vaga general del tèxtil en comparació amb els obrers de la exemple, les dinou empreses del defensen que, si bé les dones no han estructures que regeixen aquest sis- de 1913: el juliol d’aquell any, entre indústria del tèxtil: estampadors, tèxtil que hi havia –on treballaven participat majoritàriament en els tema, també les que regeixen el dret 13.000 i 22.000 dones van impulsar tintorers, cilindrers, blanquejadors 2.500 persones, 2.083 de les quals partits polítics i sindicats, en can- de vaga. Reapropiar-se de la vaga, la vaga del tèxtil a Barcelona, amb el i aprestadors feien jornades d’en- eren dones– es van aturar. vi, sí que semblen fer-ho en lluites fer-la nostra, avançar cap a una suport del sindicat La Constància, tre nou i deu hores, mentre que les Finalment, després de sis setmanes vinculades amb la vida quotidiana. vaga social, fer camí cap a la vaga primer sindicat de l’art fabril i tèxtil dones treballaven entre onze i dotze de vaga, les obreres van aconseguir Es tracta del que elles anomenen de totes. que va integrar dones. hores. Les llargues jornades, a més, una victòria relativa: la instauració ètica de la subsistència, en la línia La reivindicació principal d’aquesta impedien que les dones poguessin de la jornada de 50 hores (superior del concepte d’economia moral de * Article publicat a la revista Directa.

Concentració a la Ciutat de la In-justícia el 6 d’octubre en suport de Laura i Eva

Federació Local CGT Barcelona pers imitant bitllets de banc i la va presó provisional, romanent durant dia de judici, dimarts 6 d’Octubre a (Barcelona). prendre amb un encenedor, mentre 24 dies presa, fins al 17 de maig del les 9h a la Ciutat de la In-Justícia, a ABSOLUCIÓ, LAURA I EVA, LLI- Eva col·loca una cinta de plàstic en 2012, després dels quals va ser po- Gran Via de les Corts Catalanes 111 BERTAT!! es de CGT Barcelona con- les portes. Després d’uns minuts sada en llibertat amb càrrecs i sota voquem concentració a la un Mosso d´Esquadra la va apagar fiança de 6.000€. També se li va Ciutat de la In-justícia el 6 amb un extintor de mà. Centenars privar del seu dret de manifestació Dd’octubre a les 9h en suport de les de persones, periodistes i també po- durant més d’un any i mig. Campanya de solidaritat dues miltants de CGT Barcelona licies d’uniforme i de paisà estaven Finalment, després de tres anys encausades per participar a la vaga presents, sent testimonis d’una per- d’instrucció judicial, l’acusació es antirrepresiva des de general del 29M de 2012. formance de denúncia enfront d’un concreta en les dues companyes i en Laura i Eva són dues afiliades a la edifici representatiu del capitalisme. dos delictes, danys per incendi i des- CGT Barcelona CGT de Barcelona, que el 29 de El piquet va continuar la seva mar- ordres públics, per la qual cosa se’ls Març de 2012, dia de Vaga General, xa, sense més. sol·licita dos anys i mitjà de presó van participar al matí al costat de Vint-i-sis dies després, els Mossos a cadascuna d’elles, així com al pa- Federació Local de CGT milers de persones en un gran pi- detenen a Laura en sortir de casa. gament d’uns 40.000€ en conceptes Barcelona quet al centre de Barcelona. Durant L’acusaven de cinc delictes amb pe- d’indemnització i multes, també la el recorregut del mateix van passar nes que sumaven uns 30 anys. La CGT haurà d’asseure’s a la banqueta questa és imatge de les samarretes que hem elaborat per a la cam- enfront de la Borsa de Barcelona. jutgessa va fer seus els arguments dels acusats com a responsable civil panya de solidaritat amb les encausades en les Vagues Generals i per Laura va deixar una caixa de cartró de la Fiscalia, fent cas omís dels ar- subsidiària. Seran jutjades els dies lluitar. A la Federació Local de Barcelona tenim 5 companys a l’espera davant la porta de l’edifici amb pa- guments de la defensa i va decretar 6, 7, 8, 9 i 13 d’Octubre en el Jutjat Ade judici encara que el que es reculli no serà exclusiu per a aquests casos. Penal nº26 de Barcelona. Una mostra més de la criminalit- La venda de les samarretes serà íntegrament per a les peticions de solidaritat zació que l’Estat i la classe política de pagament d’advocats i multes. Us demanem la vostra col·laboració amb practiquen contra qualsevol per- aquesta campanya a tots els ens Confederals i als companys individualment. sona, col·lectiu o organització que Hem fet samarretes de denunciï i combati la injustícia so- diferents talles: unisex S, cial, laboral o de qualsevol tipus. M, L, XL, XXL, XXXL i Una altra volta de rosca d’una classe de noia M, L i XL. política i econòmica, que utilitza Si voleu col·laborar i es- tots els recursos al seu abast per teu interessats a rebre les emmordassar a tota la societat i que samarretes, envieu-nos està instaurant des de la legalitat un email a flbcn@cgtbar- parlamentària un autèntic terroris- celona.org, amb el vostre me d’Estat. Laura i Eva som totes. nom, adreça, quantitat No anem a deixar-les soles, perquè i les diferents talles que contra la necessiteu i us indicarem injustícia, la repressió i els seus ju- on realitzar l’ingrés, el dicis, la solidaritat és nostra millor preu per unitat és de 10€. arma. Ens toquen a una, ens toquen Si ens toquen a una, ens a totes. toquen a totes. Salut i Us esperem a tots i a totes, el primer lluita SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Dinamita de cervell - 24 Dinamita de cervell Josep Llunas, quan l’anarquia s’escrigué en català El teòric anarquista català més destacat del XIX, tipògraf, maçó, dirigent obrer, periodista, atleta, poeta, teòric de la literatura, pioner del periodisme esportiu... avui oblidat

Jordi Martí Font De la Restauració col·lectivista. Llunas n’esdevé un dels màxims dirigents i referents, però Borbònica a alhora està preparant altres projec- ’històric militant anarquista Joan la FTRE i La tes. LFerré a l’obra La revuelta perma- nente, de Baltasar Porcel, afirmava Tramontana que Josep Llunas era una “autèntica De La Teula a La potència intel·lectual” i Pere Gabriel El pronunciament de Martínez Cam- afirmava, anys després, que “Llunas pos estronca la breu experiència re- Tramontana és un dels pocs teòrics hispànics publicana i el Sexenni Democràtic, El 23 d’octubre de 1880, amb 29 l’obra del qual pot ser contrastada obrint el pas a la Restauració Borbò- anys, Josep Llunas treu a Sants el pri- amb la dels teòrics de l’anarquis- nica. Les organitzacions obreres van mer número del setmanari La Teula. me europeu del moment.” I així és. ser perseguides i Llunas passà a fer La publicació i la seva substituta, La Autor d’una destacada obra teòrica, feines de subsistència com la d’em- Teula Barcelonina, van ser suspeses i Josep Llunas i Pujals va néixer com paperador de parets o conductor de a sindicalista en la Federació Regio- tramvies -en què desenvolupà una Llunas optà per treure al carrer una nal de la Regió Espanyola de l’AIT i certa activitat sindical. A Vilanova i nova publicació, La Tramontana. El dirigí, el 1881, la Federació de Tre- la Geltrú, durant aquests anys, obrí 12 de febrer de 1881, sortia al carrer balladors de la Regió Espanyola. Va una modesta fàbrica de sabó i regen- el Pregó de La Tramontana, del qual desenvolupar i va introduir a l’Es- tà un teatre. es van distribuir 25.000 exemplars. tat espanyol les propostes sindicals Quan la repressió s’anà diluint i cri- Alhora, participava com a cantant anarcocol·lectivistes formulades per dat per Farga Pellicer, l’històric líder del cor en la representació de La cova Bakunin a nivell internacional. Però obrerista català, Llunas tornà a la dels orbs, ‘una “òpera catalana”, amb aquest personatge, avui desconegut, capital per treballar com a tipògraf a lletra i música de Francesc de Pau- va ser moltes més coses, perquè a La Academia, una impremta en què la Sánchez i Gavagnach, i el 1882, més de teòric disposava d’una po- treballava la plana major de l’anar- publicava Estudios filosófico-sociales tent eina de transmissió de les se- quisme català dels anys 80 del segle sobre la familia, el seu primer llibre, ves idees: el setmanari anarquista XIX, la majoria maçons, com ell ma- en aquest cas en castellà. La Tramontana. Alhora, Llunas era teix: Antoni Pellicer Paraire, Eudald Un Llunas imparable el trobem en cantant d’òpera, ciclista, gimnasta, Canibell, Anselmo Lorenzo, Emili l’absoluta majoria d’actes i certà- poeta i teòric de la literatura, pio- Hugas, Pere Esteve i Emili Guanya- mens que en aquells anys unien la vents... creació literària i l’anarquia, la qües- ner del periodisme esportiu a tot El mateix any, Llunas inicià les seves Catalunya davant 10.000 persones i Aquest grup es troba al capdavant, tió social i el periodisme. Així, e1 l’Estat... sense cap mena de dubte, col·laboracions periodístiques a les el mateix 1873, participà en la bata- el 1881, de la creació de la Federació 1885, ell és un dels motors del I Cer- un personatge apassionant avui des- pàgines de Lo Pontón, una publi- lla de Caldes de Montbui, enquadrat de Treballadors de la Regió Espan- tamen Socialista, una iniciativa per conegut, desaparegut pràcticament cació del republicanisme federal. I en el segon Batalló de Guies de la yola (FTRE), una nova organització tal d’incloure la temàtica social dins de l’imaginari obrerista col·lectiu i l’any següent, els fets de la Comuna Diputació. sindical, anarquista, federalista i dels certàmens literaris. esborrat del catalanisme anarquista de París determinaren el seu pas que va practicar. sense retorn, com el de molts altres obrers i intel·lectuals del moment, De Reus al món del republicanisme federal a l’obrerisme internacionalista, anarquista. passant per A partir d’aquest clar posicionament ideològic, Llunas passà a participar Barcelona en les diverses organitzacions que la seva feina de tipògraf i la seva vin- Nascut a Reus, el 30 de gener de culació sindical exigia, com la Socie- 1852, Josep Llunas va fer cap a Bar- tat de Noògrafs, alhora que assumia celona als deu anys quan el seu pare tasques de corresponsal del periòdic decidí fugir de la “fam del cotó” bakuninista El Condenado. camí d’una vida millor per als seus. A la tardor del mateix 1872, Llunas Allà, entrà a treballar com a tipò- passà a ser el secretari de la Junta graf i passà a rebre classes a l’Ate- Directiva de l’Ateneu Català de la neu Català de la Classe Obrera, on Classe Obrera, que instal·là la seva va ser alumne de Clavé. Enmig d’un seu al convent de Sant Felip Neri, ambient favorable a les noves idees mentre s’instaurava la gratuïtat de que recorrien Europa i, sobretot, a les seves classes i s’intentava, per pri- partir de la Revolució de Setembre mer cop, fer classes per a noies. En de 1868, amb 18 anys, Llunas entrà a les primeres setmanes del nou règim la Internacional després del Congrés republicà, Llunas prengué part en Obrer de Barcelona, el 1870. un míting multitudinari a la plaça de SETEMBRE DE 2015 25 - Dinamita de cervell CatalunyA

El 18 de març de 1886, presenta pú- a nivell de propostes, un llibre en blicament el seu poema La Revolució català en què sintetitza el seu penal Teatre Ribes, en el marc d’una Vet- sament. llada Socialista Artístic-Literària, i La repressió contra La Tramontana i un any després, junt amb el seu amic la negació de la llibertat d’expressió Anselmo Lorenzo és convidat a par- el portà en nombroses ocasions a la ticipar a l’Ateneu Barcelonès en unes presó, on emmalaltí. Una situació, sessions de debat sobre El socialis- però, que el va fer escriure La Ley mo, sus relaciones con el progreso, en y la Clase obrera, publicat el 1893, què bàsicament s’hi desenvoluparen una guia d’autodefensa per tal que tesis conservadores. La intervenció els obrers coneguessin i poguessin de Llunas va ser publicada poste- exercir els seus drets individuals i riorment en forma de fullet amb un col·lectius. tiratge de 40.000 exemplars. Malgrat el clar posicionament de La Llunas es consolida com un autèn- Tramontana contrari a les bombes, tic referent del moviment obrer del la repressió indiscriminada (o no moment, pel que les seves conferèn- tan indiscriminada) arribà fins al cies i participacions públiques són seu director i l’endemà que Santiago constants. Creix el nombre dels seus Salvador llencés dues bombes Orsi- seguidors però també el dels seus ni al Liceu, Llunas va ser detingut enemics, fins que el 9 d’abril de 1890 i tancat a la presó. En sortir, tornà és objecte d’un atemptat que l’obliga a treure al carrer La Tramontana, a deixar-ho tot. Segons denuncià ell enmig d’una dura repressió contra mateix, l’atac amb intenció mortal va el moviment obrer i una resposta ser organitzat pel sindicat moderat -i violenta en forma d’atemptats amb segons Llunas infiltrat per la policia- bomba per part dels sectors anarco- El periodisme Llunas moria i Los Deportes li dedicava les mateixes persones.Alhora, l’existèn- Les Tres Classes de Vapor. comunistes d’aquest. Llunas conti- un número especial. cia d’un projecte d’hegemonia cultural nuà la publicació de La Tramontana esportiu i la mort obrera escrita en català com el que Llu- malgrat ressentir-se molt d’un dolor nas i una part del moviment obrer van Anarquismes i reumàtic que tenia i que el portà a Allunyat dels ambients obreristes, Reflexió final desenvolupar durant el segle XIX obre plenitud teòrica i no poder-se valer per ell mateix. Llunas girà la seva mirada cap a l’es- nous interrogants que segurament no El 7 de juny de 1896, una altra bom- port i esdevingué periodista esportiu, L’existència de Josep Llunas –i segura- podem respondre ara i aquí, però que, propositiva ba, la de Canvis Nous, el sentencià. uns dels primers de tot l’Estat. Va treu- ment el seu oblit també– i l’amplitud i com a mínim, ens cal plantejar per arri- Malgrat condemnar els atemptats i re al carrer Barcelona Sport, i quan la importància de la seva obra assagística, bar a entendre en tota la seva comple- De 1890 a 1901, l’anarcocomunis- fer fins i tot una campanya en contra tancà, el 1899, la revista es fongué amb periodística i literària de creació són xitat la societat catalana del segle XIX, me substituí gradualment l’anar- del dinamiterisme, va ser detingut a Los Deportes, on passà a treballar. Entre la constatació que els dos “inconfor- la Renaixença en tota la seva amplitud, quisme col·lectivista. Enmig d’un les dues de la matinada i fou empre- Barcelona Sport i Los Deportes, Llunas mismes” de què parlava Joan Fuster els moviments obrer i catalanista que context gens favorable a les idees sonat de l’11 al 22 de juny. Tancat a va fer un viatge a Amèrica Central i en referint-se al segle XIX en el seu estu- s’hi desenvoluparen, la importància de anarcocol·lectivistes, Llunas publica Montjuïc, fou torturat brutalment i tornar s’incorporà a Los Deportes, una di Literatura catalana contemporània, l’anarquisme en l’àmbit cultural i ideolò- Qüestions socials, la seva obra més en sortir desaparegué dels ambients revista de la qual esdevingué propietari, l’anarquisme i el catalanisme, es van tro- gic i la penetració de les seves propostes completa tant a nivell d’anàlisi com obrers militants. director i ànima. El 25 de maig de 1905, bar i fins i tot en la mateixa persona, en en àmplies capes socials.

La Tramontana, periòdic vermell

Jordi Martí Font plantar cara als que Llunas qualifi- Altres revistes: cava d’“enemics de l’obrer”: burgesos, capellans, militars, polítics... La Sardana i a Tramontana és la gran obra alhora que no deixava de banda la L’Almanac Lde Josep Llunas, però alhora cura estètica de cada un dels nú- també una de les dues úniques meros. A simple vista, sense en- publicacions obreres anarquistes trar en els continguts ni fer-ne una Hi ha dues capçaleres relacionades escrites en català al segle XIX; l’al- anàlisi a fons, podia semblar una estretament amb La Tramontana tra és la valenciana El Chornaler. publicació satírica i punt i final, que també van ser dirigides per La Tramontana arribà als 717 nú- però a mesura que s’anava llegint, Llunas: La Sardana i L’Almanac de meros i sortí durant un període setmana rere setmana, en els lec- La Tramontana. La Sardana va ser de setze anys, la qual cosa la con- tors anava obrint espais ideològics la capçalera utilitzada per Llunas verteix en el periòdic anarquista progressistes, presents en multi- per poder continuar publicant la de més durada del segle XIX a tot tud de formes, que anaven des del seva revista en la prohibició que va l’Estat espanyol. republicanisme fins a l’obrerisme afectar La Tramontana durant vint La publicació treia una mitjana de anarquista del moment, tot em- setmanes entre 1881 i 1882. Pel 4.000 exemplars setmanals i, en bolcallat amb un recurs constant a que fa a L’Almanac de La Tramon- números extraordinaris, de 7.000 l’anticlericalisme i la crítica al sis- tana, era una publicació especial a 8.000. Aquests exemplars es ve- tema polític de la Restauració i la que va sortir en set ocasions, els nien a Catalunya (a Lleida, Falset, corrupció que li era pròpia. anys 1888, 1889, 1890, 1891, 1892, Balaguer, Figueres, Valls, Cervera, Les reaparicions de La Tramonta- 1893 i 1896. la Bisbal, Caldes, Tortosa, Badalo- na han estat diverses, ja sense Llu- Els almanacs eren revistes de pri- na, Sant Feliu de Llobregat Móra nas al capdavant. El 1903 aparegué mera línia des del punt de vista d’Ebre, Balaguer, Vilafranca...), una primera reposició que utilitzà estètic, amb portades a color, ex- però també a les Balears (a Pal- les mateixes planxes, els mateixos cel·lents gravats i unes tipografies ma), al País Valencià (a Alacant i gravats i la mateixa capçalera que molt acurades. Benicarló) i, fins i tot, a la Catalun- la revista original, amb l’oposició Cada Almanac incloïa un calen- ya del Nord (a Perpinyà). Per tant, de Llunas. El 1907, aparegué la se- dari ideològic diferent: el de 1888 la seva àrea de difusió eren els Paï- gona reposició i el 1913 la tercera era un calendari liberal i incloïa sos Catalans. amb Salvador Seguí al capdavant. efemèrides relacionades amb La Tramontana barrejà diversos Les darreres sortides es van donar científics, metges, novel·listes, ingredients que convertiren la pu- el 1979, el 2000, en format de but- poetes... el del 1889, era un calen- blicació en un producte molt espe- lletí electrònic, i com a publicació dari republicà; el del 1890, va ser cial. La publicació utilitzava l’hu- de la Federació de Sindicats de la el calendari positivista; el 1891, el mor en totes les seves formes per CGT del Camp de Tarragona. socialista... SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Dinamita de cervell - 26 Josep Llunas, teòric anarquista de primera fila

Jordi Martí Font o La Anarquía, un escrit el capítol format fullet se’n va fer una tirada tercer del qual va ser inclòs per Ro- de 40.000 exemplars. bert Graham en la seva monumen- -Qüestions socials (1891). Un volum lunas va expressar les seves tal història de les idees anarquistes de 128 pàgines en què l’autor expli- idees socials en moltíssims ar- Anarchism A Documentary His- ca el seu pensament polític, econò- ticles publicats a La Tramon- tory of Libertarian Ideas, al costat mic i social, sense deixar d’exposar Ltana sigants amb els pseudònims Bakunin, Kropotkin... La segona els seus plantejaments filosòfics, les Lo Dimoni Gros, Ganxet, Gim- edició va ser de 16.000 exemplars. seves anàlisis i crítiques socials, i les nàstic, Pepet Simpàtic, Un Rajoler, -Organización y aspiraciones de la seves propostes organitzatives per Ruc Nafrat, Pere Pau de l’Antònia, Federación de Trabajadores de la transformar la societat del seu mo- Elèctric, Pau de la Laia, W*** i Pau Región Española (1885). Un dels ment i construir-ne una amb bases Veritats. Majoritàriament, però, va textos que va guanyar el I Certamen radicalment diferents. formular les seves idees socials amb Socialista de Reus. 29 pàgines per -Los partidos socialistas españoles tota la seva complexitat, sobretot, descriure com havia de ser l’orga- (1892). Inclou una proposta sor- en diversos llibres de teoria política. nització dels obrers que havia de fer prenent venint de qui ve: Llunas hi Per ordre cronològic, les obres que possible l’autodefensa de classe i la proposa crear un partit anarquista. recullen les seves idees i el seu pen- construcció de la societat anàrqui- -La Ley y la clase obrera (1893). sament de Llunas són: ca. Es tracta d’un compendi de lleis -Estudios filosófico-sociales sobre -Del trabajo considerado como i normativa útil per a les societats la familia (1882). Conté diversos vínculo social o fuente de libertad obreres. El volum té un pròleg del materials, des d’unes xerrades fe- i Bases científicas en que se funda mateix Llunas titulat “Literatura tes per l’autor en diverses societats el colectivismo (1889). Tots dos tre- obrerista” i la novel·la Justo Vives obreres fins a un text sobre la qües- balls recollits en el llibre del segon d’Anselmo Lorenzo. tió política escrit amb Farga Pellicer Certamen Socialista. Del segon, en

En literatura, teòric i poeta El catalanisme de cap Jordi Martí Font de tenir la que ell anomenava “literatura obrerista”. L’autor, a partir d’aquestes teories i la pràctica que estat, autonomia total osep Llunas va desenvolupar suposava la publicació a les pàgines una estètica literària anarquis- de La Tramontana que dirigia, tant ta que ell volia popular amb de poemes seus com de molts altres Jordi Martí Font d’independència, arreu. Es tracta, és dalusia i la de tot arreu, no tan sols Jun evident contingut social, crític i autors, mostra un programa clar clar, d’una reformulació i ampliació d’Espanya sinó la de tot el món civi- propositiu. Aquesta estètica va ser per aconseguir l’hegemonia cultu- dels principis federals de Pi i Margall. litzat, perquè en resulti la fraternitat pensada, teoritzada i expressada en ral per a la classe obrera com a part l catalanisme possible per als És el que La Tramontana qualifi- universal en tota la família humana, diversos textos i una part de la seva d’un programa revolucionari total obrers, segons Josep Llunas, ca com a “catalanisme sensat” i que i no aquestes predicacions d’odis pa- obra teòrica, al costat d’escrits sobre que pretenia subvertir l’ordre esta- havia d’estar basat en el respec- caracteritzava dient que: “El catala- trioters que ens volen fer odiar el l’organització obrera, el pensament blert i construir-ne un altre de ben Ete a l’autonomia, en el respecte als in- nisme sensat, digne, il·lustrat, amb francès, rus o alemany per no ser es- anarquista i de crítica social, trac- diferent, tal com ja he comentat, dividus, en no predicar l’odi entre les veritable raó de ser, no pot ser altre panyol, el castellà per no ser català, ta precisament sobre com havia de basat en els principis de llibertat, persones fossin d’on fossin i que apli- que el que vol la independència cata- el de la província de Tarragona o de ser i quines característiques havia igualtat i solidaritat plenes. qués els seus principis d’autonomia, lana igual que la de Castella, la d’An- Lleida per no ser de la de Barcelona”. SETEMBRE DE 2015 27 - Dinamita de cervell CatalunyA Guitarres, paraules i lluites

Ermengol Gassiot dard (òbviament, que ningú ho dubti, parlo en senti metafòric), és perquè hi ha qui els fa i els fa ser- “Como ves, mi guitarra no dispara vir. En altres paraules, si té sentit pero sé dónde apunto que acadèmics o artistes fem nos- aunque no veas la bala“ tres les lluites, és perquè aquestes Quan tot just jo entrava a l’ado- lluites existeixen. De fet, més que lescència, Kortatu va publicar fer nostra una lluita, ens afegim a aquesta cançó. Formava part del una lluita que, com diu una altra seu àlbum “El Estado de las co- cançó, “és sorda i constant“. sas“. I la vaig escoltar moltes ve- Corren temps d’eclosió d’egos i de gades. Una darrera l’altra. També la construcció de nous referents les altres cançons del disc, però col·lectius entorn alguns noms aquesta potser una mica més. I propis. I ara més que mai convé van anar passant els anys i la seva no oblidar-ho. La guitarra de Kor- lletra em seguia marcant. Com en tatu podia apuntar, seguint la seva molts altres joves, el que m’agra- metàfora, precisament per les dava d’aquests versos era el cant al bales. I aquestes eren anònimes, compromís, a un compromís dins meva universitat m’ha inclòs tam- ticisme, encara que no ens agradi Apunten, ben segur. Ho poden fer col·lectives. d’un conflicte. Parlava del músic i bé en la persecució penal contra reconèixer-ho. I també un punt en el mateix sentit que les bales. de la importància que té transme- 25 estudiants i un altre treballa- d’individualisme. Però si una paraula té sentit quan * Ermengol Gassiot és Secretari tre la lluita també tocant i cantant. dor. Una universitat que és pública Fora d’aquestes imatges, els con- reprodueix la trajectòria d’un General de la CGT de Catalunya Al llarg del temps em vaig anar tro- i, per tant, forma part d’unes ins- flictes viuen, els pobles bateguen, bant que aquesta cançó era aplica- titucions polítiques cada vegada les revoltes es construeixen. Mi- ble a moltes coses de la meva vida. més dretanitzades en els costums. lers de persones, a Barcelona, Vaig estudiar. Durant anys en que Però d’això no volia parlar avui… Sabadell i altres poblacions cata- treballava fent el manteniment i La imatge del professional com- lanes van fer possible la Setmana neteja d’un poliesportiu, pensava promès no és extravagant ni anec- Gloriosa (Tràgica per a la burge- que em volia dedicar al camp de la dòtica. A tothom ens venen al sia) del 1909. Centenars de milers Història. És a dir, que volia també cap historiadors compromesos, de persones van fer funcionar comprometre’m en la lluita com que parlen de revolucions i lluites un món nou els dies posteriors a persona que investiga i explica passades. O de periodistes, també al 19 de juliol del 36. Multitud el passat. Que el fa servir com a punters, que expliquen situacions de resistències veïnals i laborals eina de dinamització col·lectiva més actuals des del compromís esquerdaven el Règim a mitjans del present. I la cançó de Kortatu amb els i les oprimides. I de so- dels setanta, aquí i allà. I milers sempre era ben actual i oportuna. ciòlegs, d’antropòlegs, de més d’estudiants, perseverant i aguan- Un paletí, una piqueta, un pic, per músics, de novel·listes, etc. Un tant porres i criminalització, van agafar eines d’un arqueòleg/a, no llarg etcètera que expressament fer pensar durant uns mesos que disparen. Però ens poden ajudar a he deixat en masculí, pel fet que una altra universitat era possible parlar del sorgiment de l’Estat, de ens hauria de fer pensar, preci- durant la batalla del Pla Bolonya l’opressió, de la lluita de classes. La sament, el perquè del predomini l’hivern del 2009. Mans, cares, paraula, en fer classes, també pot d’aquest gènere lingüístic. En tot cossos anònims que no passaran ser tant incisiva com les bales de cas, noms propis, uns i altres, dels a la història com a noms perquè, la cançó. I al final he acabat sent que ens expliquen, ens diuen com simplement, estan enfeinats fent- professor d’universitat i, diria, que és, o ens canten la revolta, la llui- la. ho he anat aplicant. De tal mane- ta, la revolució. Tot plegat, estam- Les guitarres no disparen i les ra que, el rectorat neoliberal de la pes amb una alta dosi de roman- paraules tampoc són projectils. La taula de Porrera Salut i Moral

Artur Sardà ne, especifica a que es refereix amb correcció, n’és una altra, ja que això per la salut que qualsevol droga o la mercantilització de les relacions l’expressió «presència correcta» (la remet a riscos morals, és a dir, sub- que totes juntes (si mirem les xifres humanes en general, però de facto roba suficient com per tapar les jectius i no tan consensuats. de morts per aquesta causa), oficial- el sexe ja està mercantilitzat. I ales- o fa gaire, en una vila ma- zones erògenes més populars en la Barrejar salut i moral pot servir per ment continua considerant-se una hores estic a favor d’unes condi- rítima francesa desbordada nostra cultura), però, però – ai, que ampliar el consens social en torn mesura protectora. cions laborals dignes i segures pels de turistes, em va cridar primmirat que soc!- la paraula “co- a alguns temes, per guanyar per la I ens protegeixen de nosaltres ma- treballadors i treballadores que s’hi Nl’atenció el cartell penjat a la terras- rrecta”, que remet a consideracions causa (sigui quina sigui) a la gent teixos per millor manipular-nos, dediquen. Tal i com demano tam- seta d’un restaurant. Mal traduït, ve- morals, no s’adiu amb els suposats que te concepcions morals diferents per millor explotar-nos? No, és per- bé condicions dignes i segures pels nia a dir una cosa així: «Es recorda motius higiènics, que remet a con- a les que inspiren la prohibició o què volen que visquem molts anys!! treballadors i treballadores de les que en aquest establiment, per raons sideracions sobre la salut, potser restricció concreta (sigui també la Una modalitat d’aquest tipus de indústries contaminants i perillo- d’higiene, cal una presència correcta més objectives, potser més consen- que sigui). confusions la tenim en la revifada ses, ni que pugui està en contra de (sostenidors, shorts, especificava)» suades. Aquestes barreges, més o menys in- estiuenca de l’eterna polèmica sobre les activitats d’aquestes indústries. És a dir, que no ens hi podíem des- És un petit exemple quotidià conscients, més o menys interessa- si la prostitució s’hauria de regular Però barrejar la moral i la salut, allò pilotar!! d’aquesta freqüent confusió que so- des, s’han utilitzat tradicionalment com un ofici o s’hauria d’eradicar subjectiu i allò objectiu, és justa- Això mateix es pot dir de moltes vint hem denunciat des d’aquestes per justificar la prohibició de les com un crim, debat que va generar ment el que dota d’una enganyosa maneres i servint-se de molts argu- pàgines. Si hi ha riscos objectiva- drogues. No és perquè Déu no ho un informe d’Amnistia Internacio- coherència i autenticitat als discur- ments, segons les idees de cadascú. bles o consensuables per la salut és vol que no ens podem drogar, és nal en el que es mullaven més que sos del poder. Com els «virus bea- La frase en sí sembla que pretén ser una cosa, una cosa amb la que gent perquè perjudica la salut. I tot i que en altres ocasions. tos» als que feien referència Deff políticament correcte: ens adverteix amb idees molt diferents podrien la prohibició i tot el que se’n deriva Ideològicament estic en contra de con Dos fa 20 anys, en plena para- que tot plegat és per raons d’higie- estar d’acord. Si és una qüestió de ha demostrat ser molt més perillosa la mercantilització del sexe, o de noia social sobre la SIDA. SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Dinamita de cervell - 28

El far La CNT al govern municipal de Barcelona

Ferran Aisa

a CNT reunida en un Ple Re- gional de Sindicats, celebrat el dia 25 de setembre de 1936 al LTeatre Circ Olympia, havia decidit, seguint la proposta de Lluís Com- panys i de Josep Tarradellas, formar part del Govern de la Generalitat de Catalunya. La participació dels anarquistes en un govern era una cosa insòlita en la història contem- porània, malgrat això, l’única pega que van posar-hi es va solucionar ràpidament, volien que el Govern s’anomenés Consell. La serietat responsable dels quadres sindicals i directius de l’organització confederal era una peça vàlua per la organitzava l’administració local i tienen que integrar, y anulando al siendo alcalde el señor Pi y Suñer.” El les 5 de la tarda en un Ple extraor- reconstrucció del nou model de país. disposava l’entrada dels sindicats i mismo tiempo, todos los organis- Día Gráfico,deia: “Antes de la sesión dinari celebrat al Saló de Cent de les Els anarcosindicalistes dins dels go- els partits obrers als Consells Mu- de constitución tuvo lugar en el des Cases Consistorials de la plaça de la verns no feien altra cosa que seguir mos que dependían del Comité de - nicipals. D’aquesta manera la CNT- la lògica de la realitat del moment, las Milicias Antifascistas de Cata- pacho del alcalde una reunión prepa- República (actual Sant Jaume). La FAI, PSUC-UGT i POUM va entrar a que passava lògicament per apun- luña, Quiere decir, que se hace una ratoria a la que asistieron todos los sessió fou oberta per Joan Santamaria talar la unitat antifeixista per fer la formar part dels Ajuntaments de tot cancelación de organismo, desapa- representantes de los partidos polí- i Munné, delegat del Jutge Popular, revolució i guanyar la guerra. Catalunya. rece el Comité Local, el Comité de ticos y organizaciones sindicales que a qui per dret li corresponia, segons Frederica Montseny afirmava que, La Generalitat decretava la proporció pueblo de las Milicias Antifascistas constituyen el nuevo Ayuntamiento.” el decret de 9 d’octubre de 1936 de en unes declaracions a la premsa, de la representació mitjançant l’ín- para tener un receptáculo de acción Solidaridad Obrera també informava la Generalitat de Catalunya. A conque la CNT i la FAI havien d’estar en dex de població i s’establia el govern dentro del Ayuntamiento, en el seno de la sessió consistorial: “A las siete tinuació el secretari de l’Ajuntament tots els fronts... La Veu de Catalun- municipal a imatge del govern esta- del Municipio. Los organismos de la de la tarde el juez popular de Bar- Josep Maria Pi i Sunyer va donar ya (26-9-1936), el diari de la Lliga blert pel Consell executiu de la Ge- Confederación Nacional del Trabajo celona dio posesión de sus cargos al lectura al mencionat decret i el dele- convertit en òrgan de la CNT-FAI, neralitat. El decret de la Generalitat que tienen en el Gobierno Central de nuevo Consejo Municipal.” gat del jutge popular va proposar que aplaudia l’entrada dels llibertaris al deia: “Queden dissolts tots els Comi- Cataluña una representación, han de Les organitzacions polítiques i sin- ocupés la presidència el conseller de Govern de la Generalitat: “La nova tès Locals de Catalunya. Organitzant tenerla y la tendrán también en todos dicals antifeixistes havien nomenat més edat. Carles Pi i Sunyer manifestà Catalunya, sortida de les entranyes d’acord amb les necessitats del mo- los Ayuntamientos de Cataluña. Es, amb anterioritat els seus delegats a que en la sessió preparatòria ja s’havia del proletariat, no vol imperis, no vol ment la vida municipal de Catalun- pues, esto, algo importante, porque l’Ajuntament de Barcelona, els quals acordat la designació i Víctor Colo- dominis, ni vol ser més que els altres; ya, s’imposa la dissolució dels Comi- da un tónica de orden revolucionario ocuparien les places de consellers-re- mer convidà a Joan Puig Elias (CNT) aspira a ser digna de si mateixa, al tès Locals que, amb diferents noms, a la Cataluña que sabremos rencons- gidors, n’eren els següents: Esquerra per ocupar la presidència. Al seu cos- temps que forma en la companyia es constituïren arran del moviment truir, que hemos sabido defender y Republicana de Catalunya: Carles Pi tat s’asseurien Josep Gispert (ERC) i gloriosa de la Confederació.” subversiu a què està fent front el que será, sin dudarlo, el baluarte que i Sunyer, Vicenç Bernardes Biusà, Jo- Jordi Benejam (PSUC). Per una altra banda el Comitè Na- país. Per tant, d’acord amb el Consell siempre ha sido de las libertades del sep Escofet Amadeu, Hilari Salvadó El Ple municipal va elegir la nova cional de la CNT, després del Ple de Executiu, decreto: Primer Queden pueblo trabajador.” Castells, Francesc Codó Roc, Josep Corporació per unanimitat: alcalde Regionals celebrat a Madrid, pro- dissolts a tot Catalunya els Comitès El Ple Regional de la CNT va aprovar Gispert Vila, Domènec Pla Blanc, president, Carles Pi i Sunyer; con- posava al Govern de la República la Locals, qualsevol que sigui el nom o fil per randa el decret de la Genera- Antoni Oliva Oliva i Joan Codormí sellers-regidors: Hisenda, Vicenç constitució d’un Consell Revolucio- denominació que ostentin, així com litat, i la seva participació als muni- Pujular. Confederació Nacional del Bernardes (ERC); Governació, Hi- nari a nivell estatal similar al creat tots aquells altres organismes locals cipis catalans es va fer realitat. El Ple Treball-Federació Anarquista Ibèri- lari Salvadó (ERC); Serveis Públics, a Catalunya per la Generalitat. Els que haguessin anat sorgint arran del també va ratificar l’esperit federalista ca: Manuel Muñoz Díez, Vicenç Pé- Vicenç Pérez Combina (CNT); Ur- sindicats anarcosindicalistes recolza- moviment subversiu amb finalitats de la Confederació. La premsa bar- rez Combina, Jaume Aragó Garcia, banització i Obres, Manuel Muñoz ven la seva proposta amb la idea de culturals, econòmiques i de qualse- celonina es feia ressò del canvi en la Jaume R. Magriñà, Joan Puig Elias, Díez (CNT); Vigilància Municipal, l’Aliança Revolucionària aprovada en vol altra mena. Segon. La resistència vida municipal de Catalunya. La Hu- Poncià Alonso Alonso, Magí Cabru- Jaume Aragó Garcia (CNT); Cultura, el Congrés de Saragossa de maig del a dissoldre’s serà considerat com acte manitat (15-10-1936), ho manifes- ja Martra, Alexandre G. Gilabert i Víctor Colomer Nadal (PSUC); Assis- 1936. La crida aliancista també era facciós i els seus autors lliurats als tava així: “La vida municipal té una Vicenç Barrientos Cirac. Partit So- tència Social, Marià Martínez Cuenca dirigida als dirigents de la UGT. La Tribunals de Justícia Popular.” nova estructuració, segons el nou cialista Unificat de Catalunya-Unió (PSUC); Higiene i Salut, Tomàs Tussó CNT considerava la unitat impres- Jaume R. Magriñà, secretari del decret de la Generalitat: els Ajunta- General de Treballadors: Marià Temprado (POUM); Estadística, Ma- cindible per guanyar la guerra: “Si Sindicat Únic de Funcionaris de ments de Catalunya s’hauran d’orga- Martínez Cuenca, Víctor Colomer i nuel Andreu Colomer (ACR); Proveï- somos aplastados se habrá –deia un l’Ajuntament de Barcelona, parla- nitzar seguint el model de la Gene- Nadal, Eusebi Rodríguez Salas, Jordi ments, Pere Puig Sebinyà (UR). El Ple comunicat- desvanecido la última va per l’emissora ECN 1 CNT-FAI ralitat. L’Ajuntament de Barcelona ha Benejam Català, Joan Borràs Gorga i també va ratificar a Joan Puig Elias fortaleza y el fascismo será dueño sobre aquest tema: “Y otro decreto quedat estructurat amb el nombre de Josep Muni Sala. Partit Obrer d’Unifi- (CNT) com president de l’Assemblea absoluto de los destinos de los pue- importantísimo, al cual han de ren- consellers-regidors següents: Esque- cació Marxista: Tomàs Tussó Tempra- Municipal. blos.” dir, a la mayor brevedad todos los rra Republicana de Catalunya (9). do, Josep Martí Rovira i Pere Bonet El consistori municipal d’unitat po- Una vegada dissolt el Comitè Cen- camaradas de la CNT, es el decreto Confederació Nacional del Treball Cuitó. Acció Catalana Republicana: pular es va mantenir en el servei de tral de Milícies Antifeixistes, la Ge- sobre la nueva estructuración muni- (9). Partit Socialista Unificat de Ca- Odó Hurtado, Tomàs Pumarola Julià les seves funcions fins l’entrada dels neralitat publicà un Decret el dia 9 cipal, haciendo de cada pueblo una talunya (6). Partit Obrer d’Unificació i Manuel Andreu Colomer. Unió de feixistes a Barcelona el 26 de gener d’octubre de 1936 pel qual s’ordenava pequeña Generalitat, por la compo- Marxista (3). Acció Catalana Repu- Rabassaires: Pere Puig Sebinyà, Pere de 1939. La tasca dels consellers-regi- la dissolució de tots els Comitès Lo- sición númerica de las fuerzas que blicana (3). Unió de Rabassaires (3).” Vinyals Piquer i Pau Baqués Durán. dors cenetistes a l’Ajuntament de Bar- cals de Catalunya i la constitució representarán estos nuevos Munici- El Diluvio, per la seva banda, afirma- El nou Ajuntament es va constituir celona va ser elogiada per Carles Pi i dels nous municipis. El decret re- pios, que hay que componer, que se va: “Lo más probable es que continue el dimecres 21 d’octubre de 1936 a Sunyer a les seves memòries. SETEMBRE DE 2015 29 - Dinamita de cervell CatalunyA La llum llibertària

Josep Estivill https://lallum.wordpress. Molt fluixa Passable Interessant Bona Molt bona comllibertaria

Nedar A cavall sobre el trigre Carla Subirana, 2008 Luigi Comencini, 1961

Fa setanta anys de la Guerra Civil i del Primer Franquisme. Molt Una revisitació (molt) lliure del s’ha escrit sobre els aspectes polítics, socials, econòmics, militars “Càndid” de Voltaire és aquesta i culturals d’aquest terrible període. Els protagonistes, els histo- comèdia dramàtica sobre un pobre riadors, els periodistes i molta més gent han escrit ingent biblio- home que simula (sense malícia) un grafia, a banda dels documentals i l’obra gràfica. El cert, però, petit delicte i és denunciat (de bona és que encara resten un munt de buits i oblits que mai no seran fe) per un desconegut. Després, és emplenats. Del que va ser la repressió franquista, coneixem els jutjat i sentenciat a pena de reclusió. casos més mediàtics, com l’ajusticiament de Puig Antich, Gra- Un cop a la presó, entra en l’espiral nados i Delgado, els maquis i altres casos que han despertat l’in- del sistema de la qual és molt difícil terès historiogràfic, però hi ha milers de persones anònimes que sortir-ne. La bonhomia li juga no- van patir la repressió d'un règim que va mostrar-se especialment vament una mala passada i (sense injust, aberrant i miserable amb elles. De vegades només sabem voler) escapa de la presó i (sense ga- el nom dels ajusticiats, només noms que alimenten alguna esta- nes) es converteix en l’enemic públic dística; tanmateix, totes aquestes persones van viure i van tenir número u de la societat; ell, un pobre família i amics. desgraciat. La pel·lícula és trepidant, “Nedar” és un documental ficcionat (i amb un punt de creativitat plena de situacions i girs sorpre- artística) sobre una noia que busca les pistes de la mort de l'avi matern, una víctima de la justícia franquista. Va ser nents, amb el protagonista sempre un resistent del maquis o un delinqüent comú? La mare gairebé no el va conèixer i a casa no se’n parlava mai. L’avia té víctima de les actituds d’optimisme i demència senil, una malaltia que també comença a afectar la mare. La pèrdua de la memòria individual funciona com de la bona (i mala) fe de la gent. Per- a metàfora de l'oblit col·lectiu. Podrem saber què va ser de tanta gent durant aquells anys foscos abans que el temps què més enllà de les aparences, mai esborri totes les memòries? no saps qui s’amaga rere un uniforme. I perquè en els marginats dels sistema és on pots trobar les xarxes de la veritable solidaritat, però tam- The Chant of Jimmie Blacksmith poc no sempre. Fred Schepisi, 1978 Deutecràcia Katerina Kitidi i Aris Hatzistefanou, Dramàtica road-movie sobre el racisme en la puritana societat australiana del segle XIX i el seu repudi de la població aborigen, per considerar-la infrahumana. Un jove mestís és acollit per la família d’un pastor metodista. L’eduquen 2011 estrictament segons els patrons rígids de la moral religiosa: disciplina, obediència i submissió cap als blancs… El noi (batejat amb el nom de Jimmie Blacksmith, on black és negre i smith és el cognom més habitual en anglès) té un caràcter noble i generós però s’enfronta constantment a l’explotació laboral i el menyspreu per part dels occidentals. El racisme genera ràbia i frustració en el jove i culmina en una explosió de ràbia i odi contra els seus opressors. Uns fets tràgics que van commocionar la societat australiana del moment, perquè convé dir que la pel·lícula està basada en fets reals. Deutecràcia és un dels documentals de referència per descobrir la gestió po- La pel·lícula és excel·lent, una de les millors i més desconegudes mostres de la New Wave del cinema australià. És un lítica de la crisi econòmica a Europa. L'anàlisi se centra en el cas de Grècia, el film coral, ple de personatges interessants que enriqueixen l’argument més enllà de l’exposició crua d’uns fets històrics. país víctima d’un deute extrem que empobreix el nivell del vida dels ciutadans Un film a descobrir, que planteja críticament el caràcter imperialista de la civilització occidental. mentre enriqueix les corporacions, els bancs i els polítics… Elaborat pels periodistes Katerina Kitidi i Aris Hatzistefanou i distribuït sota llicència de Creative Commons. Es un documental complex tot i que la narració és frag- mentària i, de vegades, fa perdre una mica el fil d’allò que és essencial. Mostra els interessos ocults d’alguns països que es presenten davant l’opinió pública com generosos, com el govern alemany, però que obliga el govern grec a la compra d’armament a canvi dels fons de rescat. En fi, un dels documentals que actualment aporten pistes per entendre el rerefons polític de la crisi econòmica i la geopolítica internacional. SETEMBRE DE 2015 CatalunyA Dinamita de cervell - 30 La nova política entra a la peixera

Santiago López Petit, filòsof

an decidir assaltar les institucions perquè estàvem davant una oportunitat his- Vtòrica. Van decidir engegar una nova política, i, de cop, es van trobar dins d’una peixera. Però la peixera no era l’aquari que alguns dentistes posen en la seva consulta per transmetre calma i assossec. En la peixera, ni tan sols es respectaven les regles que els mateixos taurons havien imposat. Bertold Brecht ja ens havia avisat: “Si els taurons fossin homes... els teatres del fons del mar mostrarien a he- roics peixets entrant entusiasmats en les gargamelles dels taurons”. Primer va ser el cas Monedero, li va seguir el cas Zapata... A Barcelona, l’asset- jament i enderrocament començarà quan a la Generalitat li interessi. En els anys setanta, quan la classe treballadora era un subjecte polític ca- paç d’autoorganitzar-se i construir la seva pròpia autonomia, el capital va recórrer a l’anomenada estratègia de la tensió. Mitjançant atemptats sag- nants perpetrats per trames feixistes nascudes en les clavegueres de l’Es- al màxim el discurs. Però, en veritat, nació no és tant la traïció com col·la- la qual han estat anomenats. Final- tica porta realment al límit l’acció de tat, s’introduïen dinàmiques que pa- es tracta d’una batalla ideològica a borar (sense voler-ho, clar) en la seva ment, la vida quotidiana retornarà a govern –sense enganyar, sense dobles ralitzaven les formes de resistència al l’interior de la ideologia, ja que per pròpia ruïna. la seva normalitat. Els funcionaris del llenguatges, amb la valentia de saber poder. El cas Scala, per exemple, va a la nova política, l’únic objectiu En l’actualitat, els cops d’estat han capital, els de sempre, acudiran prests que no hi ha camí de tornada– co- ser un cas de terrorisme d’Estat que que realment explica és guanyar-se estat substituïts per una estratègia a reparar l’embolic. No hi ha alterna- mençarà a construir-se com una po- va servir molt bé per impedir que la l’opinió pública, és a dir, ocupar la de desgast permanent. Una estra- tiva dins de la peixera. És cert. Però sició en el camp de guerra. Llavors, CNT es consolidés. Avui, en canvi, “centralitat del tauler” com a condi- tègia de desestabilització que ha de podem intentar sortir fora, aprendre arribada l’hora de la veritat, els que la desestabilització política es duu a ció imprescindible per impulsar el produir, impotència, desorientació, i a respirar glopades d’aire fins que els no votem, els que votem tapant-nos terme mitjançant els mitjans de co- canvi. Aquest esforç és summament confusió. L’èxit del poder consisteix nostres pulmons s’acostumin. Sortir el nas perquè en les llistes hi havia municació i les xarxes socials. Les problemàtic. En primer lloc, perquè simplement a mostrar que no hi ha fora de la peixera no és, és clar, una alguns impresentables de la vella campanyes mediàtiques, creant una pròpiament no hi ha un centre polític alternativa dins de la peixera, i que alternativa. És una necessitat. La ne- esquerra, sabrem estar allí. Vaig co- constant sensació d’excepcionalitat, sinó un votant tan volàtil i oportu- els nostres amics són com tots els al- cessitat inscrita en el No i amb la qual mençar citant a B. Bretch, m’agrada- enfonsen en poc temps les persones nista com el mateix missatge que, en tres, futurs membres de la casta. Això tot comença de nou. ria acabar també amb una frase seva i els projectes polítics que defensen la última instància, se li vol transmetre. és el que hi ha és la consigna que ha La nova política mai trencarà la que ens pot ser molt útil en aquests necessitat d’un canvi. En segon lloc, perquè la ideologia i de triomfar. En la mobilització glo- peixera si es refugia en trucades a moments: “Fa falta valor per dir que Però de quin tipus de canvi es tracta? la política ja no són el que eren. La bal, en el teatre de la vida, en el qual la participació, en consultes per in- els bons no van ser vençuts perquè En les eleccions de 1982 la consigna ideologia s’ha materialitzat en la rea- estem inserits, cadascun exerceix el ternet o perseguint la imatge d’una eren bons, sinó perquè eren febles”. “Pel canvi” pregonada pel PSOE va litat de les formes de vida: autopistes, paper que li han assignat. Aixecar persona respectable i assenyada que il·lusionar a molta gent. En la revis- centres d’oci i de consum etc. La po- esperances i arruïnar-les, és la tasca es contempla en el mirall de l’opinió * Article publicat a la revista Diago- ta ‘Indolència’, lligada a l’autonomia lítica, al seu torn, s’ha convertit en que els nostres han de realitzar, i per pública. Pel contrari, si la nova polí- nal. obrera, escrivíem: “Ni canvi, ni re- governamentalitat neoliberal, simple canvi. La victòria socialista servirà gestió empresarial del món. Pel que només per modernitzar l’Estat i pros- el reformisme radical, malgrat les se- seguir la reestructuració capitalista ves millors intencions, sembla estar en marxa”. Així va ser. I molt ràpid condemnat a encadenar gestos sim- la pregunta quan els amics es con- bòlics, i els amics no es convertiran vertiran en els nostres enemics? es en els nostres enemics senzillament va convertir en una pregunta retòrica ja que bastava mirar com la cara de perquè el seu accés al govern ha de Felipe González s’anava inflant. Molts complir una funció diferent a la qual companys i companyes afirmen que es va encomanar al PSOE. ara és diferent, i que aquesta mirada El partit socialista havia de fer el tre- esquerrana és injusta i errònia. Potser ball brut que la dreta franquista mai és cert. Coneixem a molts dels prota- hagués pogut dur a terme sense in- gonistes des de fa temps, sabem de la comptables resistències. Gestionar la seva honestedat... però l’espai polític, crisi per destruir les formes de con- fins i tot per a un reformisme radical trapoder encara existents, despolitit- que simplement vol legislar, aplicar zar la societat i, sobretot, legitimar el lleis, i defensar drets elementals, és nou Estat dels partits. En definitiva, summament estret. Només cal veure havien d’aplanar el camí al desboca- els atacs diaris contra els nous que ment neoliberal. En canvi, si els nos- han entrat en les institucions. tres poden avui accedir a les institu- Enfront d’aquesta estratègia de des- cions governamentals és per complir gast, la lluita ideològica sembla tor- una altra funció. La funció que d’ells nar a un primer plànol. D’aquí la s’espera és directament fracassar. Fra- presència constant dels nous capda- cassar com a conseqüència dels seus vanters en fòrums, tertúlies, i evi- propis errors i dels atacs furibunds dentment,la necessitat de simplificar als quals són sotmesos. La seva desti- SETEMBRE DE 2015 31 - Dinamita de cervell CatalunyA

Llibres Documental

humans. Bonaventura Durruti (Lleó, 1896 ‘La Puerta Aquí també, El llibre té molts continguts inte- El curt estiu de – Madrid, 1936), lligada a la his- Azul’: una Domitila! ressants, però per destacar-ne uns l’anarquia tòria del seu temps: la infància a pocs, esmentem la llarga explica- Lleó, l’aprenent de mecànic, la història dels La dona que va ció de les interioritats de l’activis- vaga del 1917, la incorporació a la me, com en el passatge sobre l’or- CNT, la creació del grup Los Soli- revolucionar Bolívia ganització i desenvolupament de la darios, els seus exilis i avatars per invisibles vaga de fam (el millor moment del mig món, la presó, la República, calendari per iniciar-la, la convo- el 19 de Juliol, les milícies, l’estiu Redacció catòria i posterior difusió pública, revolucionari de 1936, la partici- les comissions, la selecció dels va- pació de la CNT-FAI als governs guistes, etc.). de la Generalitat i de la Repúbli- arrere els centres d’inter- Un altre eix d’anàlisi són els meca- ca, la mort i el gran enterrament nament d’estrangers (CIE), nismes de pressió de l’Estat. Aquí a Barcelona. s’amaguen històries i vides la llista seria llarga: identificar i/o En la primera glossa: la història Dde les persones migrants que són fotografiar les persones que assis- com a ficció col·lectiva, l’autor recloses en aquests espais, relats que teixen a un acte, el control sobre cita la conclusió que havia tret han sigut recollits per documentals els mitjans de comunicació perquè l’escriptor rus Ilia Ehrenburg quan com ‘La Puerta Azul’, un documen- difonguin les versions oficials, ig- el 1931 va conèixer Durruti: “Cap tal dirigit per Alícia Medina, el nom norar l’esdeveniment, etc. escriptor no s’hauria decidit a es- del qual fa referència a la particu- Que no és una biografia conven- criure la història de la seva vida, lar entrada del CIE de Sapadors, a cional es descobreix de seguida per s’assemblaria massa a una novel·la la ciutat de València, una mostra les poques informacions de vida d’aventures.” de que lluites com el moviment pel privada, llevat dels episodis que Hans Magnus Enzensberger ha tancament dels CIE s’han fet un lloc serveixen per fer extrapolacions alimentat el foc revolucionari dins del món audiovisual. de caire més general. Més aviat és del curt estiu de l’anarquia a tra- Després de fundar la productora un llibre sobre les interioritats de Hans Magnus Enzensberger vés de testimonis de primera fila Diodo Media el 2013, van decidir l’activisme social, de la necessitat David Acebey que van viure in situ la revolució fer un documental per explicar a la de preservar la solidaritat com un Virus editorial, 2015, 328 pàgs. anarcosindicalista i van conèixer gent què és un CIE i tota la realitat valor important; de la consciència Tigre de Paper, 2014, 270 pàgs. el carismàtic anarquista. Entre els que l’envolta amb profunditat i plas- ecològica i de les paradoxes de la L’e m blemàtic i ja clàssic llibre de la autors o testimonis recollits per mant diferents veus i opinions. Al Domitila Barrios de Chungara és globalització; de mantenir la cons- revolució i la Guerra Civil espan- l’escriptor alemany trobem Rosa llarg de la gravació, es trobaren amb una mestressa de casa d’origen hu- tància en la lluita contra les injus- yola i la llegenda revolucionària Durruti, Emilienne Morin, Diego diferents obstacles, prohibicions i mil i de regió minera que va lluitar tícies, etc. de Durruti, obra del poeta i es- Abad de Santillán, Ricardo Sanz, dificultats. Van haver de parlar del contra la dictadura boliviana a tra- El llibre sobre la Domitila és mag- criptor alemany Hans Magnus Joan Garcia Oliver, Frederica CIE sense poder accedir-hi, per nífic i apassiona per la fluïdesa de vés de la desobediència civil. Arri- Enzensberger (Kaufbeuren, 1929) un veto del Ministeri de l’Interior. la narració, però sobretot per la Montseny, Josep Peirats, Abel Paz, bà a ser un referent internacional traduït per primera vegada al ca- Tampoc els va ser possible comptar intel·ligència emocional que des- Simone Weill, Frank Bokernau, en la defensa dels drets socials. El talà. El mateix autor en el pròleg amb la del comissari principal d’Es- prèn. En el fons és un manual per Mikhail Kolstov i, entre altres, seu pensament i acció política són per aquesta edició explica com trangeria i responsable policial del a l’alliberament personal... de les H.E. Kamisky, que narra l’enorme properes a l’anarquisme (encara l’any 1971 va arribar a Espanya centre, ja que la seva participació dones, de les classes populars i, acomiadament que Barcelona va que sense dir-se’n explícitament). per tal de preparar la pel·lícula també va ser prohibida. El seu ob- en darrera instància, de qualsevol fer al més gran heroi de la revo- No és una biografia canònica, ‘Buenaventura Durruti. Biogra- jectiu era fer un documental dirigit persona que en aquesta vida pa- lució: Durruti. Però la revolució amb els episodis vitals ordenats phie einer Legende’, que es va al públic en general, no al públic ac- teixi opressió del tipus que sigui, llibertària cronològicament, sinó una reco- emetre a Alemanya el 1972. H.M. tivista que ja coneix la situació i té perquè més enllà de les divisions el novembre de 1936 ja gairebé pilació de vivències i reflexions Enzensberger, amb el fons docu- una opinió clara. Per això, van de- entre els sexes i les generacions, l’havien liquidat. de la mateixa Domitila en relació mentat de la seva recerca i els tes- cidir donar cabuda a totes les veus més enllà de les divisions per les En definitiva, aquest gran llibre al seu llarg pelegrinatge d’exili per timonis orals realitzats a Espanya, (polítics a favor i en contra, policies fronteres i les llengües, més enllà clàssic, sobre l’estiu anarquista a diferents països europeus i llati- França i Països Baixos, va elaborar i representants del govern), perquè de les diferències en general, és Catalunya i part de l’Aragó, el po- noamericans. En aquests viatges aquest llibre que va veure la llum a les contradiccions entre el discurs possible construir un món de la dem llegir ara en català gràcies als visita les zones mineres i participa Alemanya el 1972. oficial i la realitat dels durs i colpi- comprensió i la solidaritat. dinàmics editors de Virus. en fòrums polítics i socials, amb El llibre, estructurat en vuit glos- dors testimonis fóra el fil del docu- intervencions sobre la situació de ses, segueix cronològicament la mental. Josep Estivill Ferran Aisa la dona i, per extensió, la dels drets vida del militant i líder anarquista Tot allò que no es comunica queda silenciat en la complexitat de la societat de masses. Tot allò que no es relata no es coneix i, per tant, no es denuncia amb prou força perquè Revistes arribi a tindre rellevància i a obrir debats en la societat. El paper del documentalisme de caràcter polític i social, precisament, és i ha sigut el de descobrir i donar a conèixer realitats i conflictes de la realitat que ens envolta que encara no havien fet el bot cap a l’esfera de l’opinió pú- blica. L’objectiu principal d’aquest documental és servir de catalitza- dor del debat públic sobre els CIE, de si volem una societat que tanca persones que no han comès cap delicte i fer una mirada sobre el racisme institucional o la indiferència de la població davant el sofriment del col·lectiu migrant per culpa dels CIE, les batudes racistes... DIRECTA ROJO Y NEGRO LIBRE PENSAMIENTO DIAGONAL Després del seu pas per diversos festivals, es preveu fer públic el do- Mitjà quinzenal en català d’informa- Periòdic mensual de la CGT a nivell Revista trimestral de reflexió i debat Periòdic quinzenal crític i indepen- cumental –ja que té llicència Crea- ció, actualitat, investigació, debat i confederal amb l’actualitat sindical i editada per la CGT. http://librepen- dent amb funcionament assemblea- tive Commons– l’any que ve perquè anàlisi. https://directa.cat/ social. http://www.rojoynegro.info/ samiento.org/ ri. https://www.diagonalperiodico. tingui la màxima difusió. net/ Al tinter CatalunyA

Emili Samper, Filòleg “Per a Cels Gomis l’educació i la cultura han d’arribar a tothom” “Va ser un ferm defensor de la formació de les classes populars. Sentències i pensaments seus escrits a finals del XIX i principis del XX són perfectament aplicables als nostres dies”

Cels Gomis i Mestre al seu escriptori (1913). Font: Arxiu de Reus, Fons Cels Gomis i Mestre, registre 073.

Josep Estivill diferents mostres de literatura i de dels treballadors que té al seu càrrec els drets dels treballadors. i animal, Gomis detalla i explica cultura popular directament dels en les diferents obres que dirigeix. parèmies, endevinalles, rondalles, obrers amb els que treballa o dels En aquest sentit, s’hi manifesta en - Com articula el caràcter inter- creences, etc. i les contraposa amb Emili Samper va néixer a Tarragona habitants d’aquestes zones. Es dife- contra i expressa aquestes idees en nacionalista de l’anarquisme amb les equivalències que podem trobar l’any 1980, és doctor en Filologia Ca- rencia d’altres autors de l’època per- diferents articles, alguns d’ells pu- l’arrelament en el territori, a par- en altres llengües i cultures. talana i màster en Estudis Superiors què respecta la forma en la qual li blicats a la revista Acracia als anys tir de la defensa de la catalanitat i Totes dues obres s’han reeditat re- en Llengua i Literatura Catalanes. expliquen aquestes mostres, anota vuitanta del segle XIX. de la cultura popular? centment per part de Sidillà Edi- Treballa com a tècnic de recerca a sovint la informació contextual i no Defensa la catalanitat per oposició cions, de la Bisbal d’Empordà, l’Arxiu de Folklore del Departament en censura el contingut per motius - Quins són els principals eixos a la centralitat madrilenya espanyo- acompanyades d’il·lustracions de de Filologia Catalana de la Univer- morals o religiosos. La seva ideo- dels seu pensament en relació a la la i davant el tracte injust sofert pels David Granato i d’índexs topogrà- sitat Rovira i Virgili. Ha centrat la logia progressista es troba, de fet, qüestió social? catalans. Ara bé, com ell mateix fics. La Zoologia popular (2014) seva activitat investigadora en la en tota la seva producció, formada Gomis defensa la llibertat dels in- explica, no pretén canviar aquesta porta un pròleg escrit per mi ma- literatura oral popular, de manera per articles polítics, excursionistes, dividus i, en aquest sentit, critica el centralitat per una de barcelonina teix i la Botànica popular (2015) en especial en la narrativa folklòrica reculls folklòrics, composicions li- paper de la religió catòlica entesa perquè aquesta seria encara pit- porta un escrit per Salvador Palo- (rondalles i llegendes) i en la figura teràries i manuals pedagògics. com un impediment d’aconseguir jor pel fet de tenir-la més a prop. mar, que contextualitzen el perso- del folklorista Cels Gomis i Mestre. aquesta llibertat per la imposició La seva visió respecte la cultura natge, la seva obra i el seu pensa- També ha fet incursions en l’estu- - Com es va produir la presa de d’unes creences que són del tot irra- popular és crítica. El que vol pre- ment. di del còmic. Els darrers llibres que consciència de Gomis sobre les cionals. Per a ell són tan irracionals cisament, és fer evident el caràcter ha publicat són ‘De l’anarquisme al injustícies socials i com va ser la aquestes creences religioses com irracional de les supersticions per - Quina és la vigència de l’obra i el folklore. Cels Gomis i Mestre (1841- seva evolució cap a l’anarquisme? les que es consideren paganes. Per a eliminar-les. El seu és un punt de pensament de Cels Gomis? 1915)’, ‘Llegendes de Tarragona’ i Inicialment, Gomis abraça el repu- tal de combatre-les, és un ferm de- vista científic i racional que perse- En la seva obra folklòrica respecta ‘Les rondalles de Cels Gomis i Mes- blicanisme federal de la mà de Va- fensor de la formació de les classes gueix aconseguir la formació de les les formes originals dels seus infor- tre’. lentí Almirall. És després de l’aixe- populars. L’educació i la cultura han classes populars i no caure en els mants, anota la informació contex- cament federalista de 1869 que d’arribar a tothom. És en aquesta errors del passat. tual i no en censura el contingut. - Comenta’ns qui era Cels Gomis? s’exilia a Ginebra i entra en contac- línia on cal situar els seus escrits Aquests trets l’acosten als mètodes Cels Gomis i Mestre és un personat- te amb l’Associació Internacional de tipus pedagògic, que busquen - Explica’ns una mica els seus lli- utilitzats avui dia en l’anomenat tre- ge molt interessant, molt actiu en de Treballadors. A partir d’aquest donar una visió racional i dotar de bres sobre botànica o zoologia ball de camp i que no eren comuns diferents fronts i amb una extensa moment hi està vinculat de manera les eines necessàries als treballa- popular que ara s’estan reeditant. en la seva època. Ideològicament és obra. Nascut a Reus el 1841 i mort a activa, sobretot aquests anys. Poste- dors. Per exemple, en un manual Són dos extensos llibres que po- sorprenent com podem llegir sen- Barcelona el 1915 (precisament en- riorment, quan s’estableix definiti- sobre agricultura, no només dóna dem considerar enciclopèdies de tències i pensaments escrits a finals guany es commemora el centenari vament a Barcelona ja no el trobem les informacions pertinents sobre saviesa popular sobre tot allò que del XIX i principis del XX que són de la seva mort), és conegut sobre- en la primera línia política, però les les tècniques que cal utilitzar en el es diu sobre les plantes i els ani- perfectament aplicables als nostres tot pel seu paper com a folklorista, seves idees segueixen vigents i pre- conreu de la terra sinó que també mals, fruit de les seves estades per dies. Per exemple, quan defensa vinculat al moviment excursionis- sents en la seva obra. dóna consells sobre comptabilitat nombrosos territoris i de la lectura l’ensenyament en català davant les ta. Enginyer de formació, recorre Ell pren consciència de les injustí- agrícola i parla de sindicats i d’asso- d’obres estrangeres sobre aquests mesures imposades pel govern i la bona part de la península i recull cies socials quan veu les condicions ciacions, com a eines per a defensar mateixos temes. De cada planta llibertat dels individus.