DOCSLIB.ORG

El Pensament Polític De Salvador Seguí

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Pensament Polític De Salvador Seguí La majoria de llibres de Virus editorial es troben sota llicències lliures i per la seva lliure descàrrega. Però els projectes autoges- tionaris i alternatius, com Virus editorial, necessiten un impor- tant suport econòmic. En la mesura que oferim bona part del nostre treball pel comú, creiem important crear també formes de col·laboració en la sostenibilitat del projecte. Subscriu-t’hi!! La mayoría de libros de Virus editorial se encuentran bajo li- cencias libres y para su libre descarga. Pero los proyectos au- togestionarios y alternativos, como Virus editorial, necesitan de un importante apoyo económico. En la medida en que ofrecemos buena parte de nuestro trabajo para lo común, creemos impor- tante crear también formas de colaboración en la sostenibilidad del proyecto. ¡Subscríbete! https://www.viruseditorial.net/es/editorial/socios EL PENSAMENT POLÍTIC DE SALVADOR SEGUÍ Xavier Diez Pròleg de Jordi Martí Font Creative Commons ÍNDEX LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS autoria - no derivats - no comercial 1.0 - Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre que es compleixin les següents condicions: Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text i de la seva traducció. Pròleg Sempre es farà constar el nom de l’autor/a i el del traductor/a. No comercial: no es pot utilitzar aquest treball amb finalitats comercials. Seguí: pensament en acció per Jordi Martí Font 11 No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text. Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per qualsevol ús o distribució del text. Aquestes condicions es podran alterar només amb el A l’entorn del personatge 21 permís explícit de l’autor/a. Aquest llibre té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- La significació històrica 21 NonCommercial. Per a consultar les condicions d’aquesta llicència es pot visitar De les hagiografies a les biografies 29 creativecommons.org/licenses/by-nd-nc/1.0/ o enviar una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, EUA. La dificultat de les fonts escrites 36 © 2016 d’aquesta edició, Virus editorial © 2016 del text, Xavier Díez Apunts d’una biografia. Escola de rebel·lia 41 A l’entorn d’un caràcter 41 Títol: El pensament polític de Salvador Seguí Orígens, família, sociabilitat 36 Disseny de col·lecció: Pilar Sánchez Molina i Silvio García-Aguirre El jove sindicalista i el jove anarquista: Disseny de coberta: Silvio García-Aguirre el Noi del Sucre 49 Imatge de coberta cedida per l’Ateneu Enciclopèdic Popular De la Revolució de Juliol a la Gran Guerra, 1909-1914 66 Maquetació: Virus editorial De la Gran Guerra a La Canadenca: la forja d’un Edició i correcció: Montse Marès sindicalista, 1914-1919 72 Primera edició: octubre de 2016 La vaga de La Canadenca i el pistolerisme. Vida i mort de Salvador Seguí, 1919-1923 97 ISBN: 978-84-92559-72-5 Dipòsit legal: B-15264-2016 Seguí: el pensament polític 139 Aquest llibre ha estat desenvolupat dins les activitats del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) i el Grup de Recerca Emergent (SGR 293) Una filosofia política aristotèlica, una pràctica filosòfica socràtica 147 De l’orador a l’escriptor, del lector al pensador 149 De com Seguí modela el sindicalisme d’acord VIRUS EDITORIAL I DISTRIBUÏDORA SCCL amb els seus models teòrics 157 C/ Junta de Comerç, 18 baixos, 08001 Barcelona La concepció de Seguí de l’anarquisme Tel. / fax: 934 413 814 i l’anarcosindicalisme 160 [email protected] www.viruseditorial.net L’anarquisme com a espai filosòfic i moral 166 El sindicat com a epicentre polític i social 176 Legalitat i repressió 178 La qüestió de la violència 186 El sindicat com a eina de capacitació 195 Antipoliticisme 196 Sindicat i intel·lectuals 204 La idea de revolució. Crítica de la Revolució Soviètica 209 Seguí i Espanya: el regeneracionisme obrer 220 La qüestió de Catalunya 230 Seguí, pimargallià 247 Apunts finals: Seguí, del màrtir al pensador 255 Agraïments 261 Bibliografia 263 Respecte als nuclis sindicals, imperfectes encara, és veritat, el que s’ha de fer és vigoritzar-los, capacitar-los col·lectivament i professionalment, perquè és innegable que els grups productors, manuals i intel·lectuals, no tan sols poden ésser la base de tota ordenació econòmica, sinó també el punt de partida de l’elevació moral de la humanitat. Salvador Quemades, Salvador Seguí A partir de 1920, en una situación similar a la que se vivió en el resto de Europa, la oleada revolucionaria inaugurada con la finalización de la Primera Guerra Mundial dejó paso a la reacción conservadora. Situación en la cual emerge el Seguí más desconocido, más mal interpretado y también, probablemente, el más interesante. Usualmente este desconocimiento o sesgo interpretativo se ha basado en la consideración de que Seguí fue básicamente un hombre de acción, un activista, y que nos dejó un legado falto de reflexiones. Por el contrario, en los pocos años de vida que le quedaban a aquel obrero manual sin una formación educativa sistemática, produjo una densa y rica reflexión. La nueva situación que se estaba viviendo lo llevó a una actualización extraordinaria del proyecto revolucionario. Actualización que, en muchos sentidos, los movimientos revolucionarios europeos todavía tardarían más de una década en incorporar, cuando el fascismo ya no era solo un peligro remoto, sino una realidad. Xavier Domènech, Hegemonías. Crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos Hi havia un militant que s’atrevia ja a dir que les coses no eren simples, que calia elaborar una estratègia revolucionària, cercar aliats eventuals, que el proletariat no canviaria el món d’un sol cop i que s’havia de preparar amb tota cura per a mantenir l’èxit d’una hipotètica revolució que els elements reaccionaris, encara que vençuts, intentarien sabotejar per tots els mitjans. A la pàgina anterior, gravat amb la imatge de Salvador Seguí (Arxiu del Pavelló de la República) Manuel Cruells, Salvador Seguí, el Noi del Sucre PRÒLEG SEGUÍ: PENSAMENT EN acciÓ Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Sucre. Anarquis- ta, dirigent de la CNT, anarcosindicalista, líder indiscutible —però discutit— de les esquerres catalanes i ibèriques, re- volucionari, pragmàtic, activista i home d’acció. I, com afir- ma el llibre que teniu a les mans, teòric llibertari de primera fila, màxim pensador i organitzador, tot i que mai sol, d’un dels projectes i les realitzacions socials més singu- lars que Europa i el món van acollir entre el darrer terç del segle XIX i el primer del XX: la construcció d’un nou món on els principis de llibertat, igualtat i fraternitat fossin portats a la seva màxima expressió; o, parlant en plata, el projecte palpable d’una societat llibertària que va veure possible avançar cap a l’anarquia. Sense cap mena de dubte, la més important aportació catalana a la història de la humanitat. Les múltiples revolucions que aquest tros de món va viure entre el Congrés Obrer de Barcelona el 1870 i les barricades dels Fets de Maig del 1937 van tenir pensadors diversos, que van escriure allò que calia fer i que alhora ho van voler posar en pràctica, que hi van reflexionar i van unir pensament i acció. I Seguí era un dels que de forma 11 EL PENSAMENT POLÍTIC DE SALVADOR SEGUÍ PRÒLEG. SEGUÍ: PENSAMENT EN ACCIÓ més eficient ho va fer. Desgraciadament, però, fins al dia tesis doctorals i fet congressos, s’haguessin generat contro- d’avui unes formes quadrades i compartimentades de veu- vèrsies, i el personatge hagués guanyat profunditat amb re el món i la història li han negat la consideració que me- les diverses visions desenvolupades. No és el cas. reix com a pensador, al costat de la seva evident vida d’acció. I aquí tenim un dels més evidents encerts del tre- ball de l’historiador Xavier Diez: la voluntat d’explicar i fer La reconstrucció d’un discurs accessibles els pensaments, les teories i els arguments ex- plícits i implícits de la seva obra, afegint la seva figura a la El llibre que teniu a les mans serà la nostra biografia de llista dels grans pensadors filosòfics i polítics del nostre Seguí, la que omplirà el buit evident en els moviments so- moviment obrer i la nostra memòria dissident. cials per accedir a la vida del Noi del Sucre, per saber què Salvador Seguí no és un desconegut. A molta gent li havia fet aquell llibertari de qui tenim penjat un pòster sona el nom i, sobretot, el sobrenom del Noi del Sucre amb que vam trobar no sabem on, i qui era, en definitiva, aquell què se’l coneix, però ben poca d’aquesta gent coneix alguna líder obrer, aquell lluitador social, aquell anarquista, que cosa sobre ell més enllà del seu lideratge a la CNT, alguna diversos moviments reivindiquem com a referent. imatge esparsa o determinades cites que han fet més o Xavier Diez, a banda de treballar les dades biogràfi- menys fortuna. ques, construeix una biografia política. Seguí no era un Les aproximacions biogràfiques a Seguí que jo mateix teòric dels que escriuen llibres gruixuts que esdevenen re- he llegit només es poden aconseguir en llibreries de segona ferents col·lectius i il·luminen espais del pensament que mà, a través de llibres descatalogats com els de Huertas porta a l’acció. No era un teòric reposat que passava a la Claveria o Manuel Cruells, o Apòstols i mercaders de Pere lluita després de fer les seves propostes per escrit, ni ell ni Foix, autèntica peça de col·leccionista. Sí que s’es pot tro- la majoria dels anarcosindicalistes catalans i ibèrics de bar la traducció catalana de la seva novel·leta Escue la de l’època.
Load more

Recommended publications
  • Spiritism, Violence, and Social Struggle in Late Nineteenth-Century Catalonia
    Spiritism, Violence, and Social Struggle in Late Nineteenth-Century Catalonia Gerard Horta University of Barcelona ABSTRACT This article discusses different situations concerning the position- ing of the nineteenth-century Catalan spiritism towards violence: on the one hand, with regard to capitalist's society's implementa- tion of the industrial process; on the other, in relation to the politi- cal use of violence – ‘terror tactics’ – employed by certain anar- chist sectors in Catalonia at the close of the century. As we shall see, an understanding of said positioning reveals the spiritist move- ment's ambiguity in this sphere. To interpret this ambiguity, one must take into account the tremendous crossroads at which its fol- lowers found themselves, midway between one society being destruc- tured and another that, in statu nascendi, was being prestructured. INTRODUCTION Catalan spiritism is first mentioned in the correspondence that José Maria Fernández Colavida established in 1858 with Léon Denizard Rivail also known as Allan Kardec (1804–1869), the Lyon-born French educator who systemized European spiritist theory and practice in 1857. Spiritism was firmly ingrained in Catalonia from the 1860s to 1939 at the end of the Spanish Civil War, the outcome of which triggered brutal repression against the movement's asso- ciations and followers. Throughout that period, broad subordinate sectors – in general, workers and artisans – devised a world's view, the organization of social relations and the development of people that embraced all spheres of existence. The presence of certain members of financial means made possible the earliest translations to Spanish, clandestine editions and the diffusion of Kardec's works, for example The Spirits' Book (Kardec 1963) (for an over- Social Evolution & History, Vol.
    [Show full text]
  • ¿Ciencia Liberadora?. Librepensamiento
    ¿Ciencia liberadora? Librepensamiento, darwinismo y religión en el Círculo de la Luz* Álvaro Girón Sierra Institución Milá y Fontanals-CSIC, Barcelona Resumen El librepensamiento -uno de los movimientos más importantes en Europa Occidental- tuvo un grandísimo desarrollo a finales del XIX en Barcelona. De entre todos los organismos librepensadoras el que más destacaba era el Círculo de la Luz. “La Luz” se definía por su radical ateismo, aunando la actividad conjunta de un importante elenco de republicanos y anarquistas. La presente contribución explora el papel que los componentes de “La Luz” asignaron al darwinismo en la lucha contra la religión católica, así como la ambigüedad que genera abrir la puerta a un nuevo espacio normativo regido por la Ciencia. Palabras clave: librepensamiento, masonería, anarquismo, darwinismo, norma. 1. Librepensamiento, darwinismo, y cultura obrera: ¿un campo de estudio legítimo? La presenta contribución se inserta dentro de una reflexión general sobre lo que ha sido mi labor como historiador en los últimos años. Dicho trabajo ha ido orientado a desbrozar las muy complejas relaciones entre evolucionismo y cultura obrera. Para ello he partido de tres premisas fundamentales. En primer lugar, el rechazo de una perspectiva histórica que represente el consumo cultural de esa práctica cultural que llamamos ciencia-o aun mejor ciencias- como un proceso piramidal en que los no científicos asumen un papel meramente pasivo o de meros consumidores culturales. En segundo lugar, tomar en serio que el efecto ideológico de la actividad científica no se puede explicar haciendo referencia exclusiva al complejo tejido de factores que ha hecho posible su producción, asumiendo por el contrario que la distribución, las modalidades de la recepción y apropiamiento diferencial del saber científico, tienen también un papel * La presente contribución ha sido elaborada dentro del marco del proyecto "Ciencia y creencia entre dos mundos.
    [Show full text]
  • Gazeta Número 1
    Vicente i Izquierdo, Manuel La Tramontana (1881-1896), periòdic vermell escrit en català 371 La Tramontana és la gran obra de Josep Llunas i Pujals, personatge singular i líder més carismàtic del moviment anarcosocietari dels anys vuitanta i dels primers noranta del segle XIX, el quat des de la tribu­ na del seu setmanari, va bastir ponts de contacte a tots els moviments que defensaven les idees més avançades de l'època i que tenien dos enemics comuns: l'Estat i l'Església. Sempre hom ha destacat de La Tran/ontana la seva llarga durada -setze anys i 717 números- i el fet d'ésser escrita totalment en català, dues característiques molt inusuals per a una publicació que tradi­ cionalment ha estat qualificada d'anarquista.! Ara, si ens endinsem en l'anàlisi del seu contingut i en el coneixement de qui eren els qui hi escrivien, ens adonarem que es fa difícil trobar un adjectiu que, en termes absoluts, defineixi La Tramol1tmw. Catalanisme, republica­ nisme, lliurepensament, maçoneria, anarquisme i anticlericalisme es donen cita a les seves columnes i la converteixen en el millor exemple d'aquest aiguabarreig que configuraven els moviments d'oposició a la Restauració a Catalunya. Aquesta barreja ideològica és el que li dóna 1. En aquest sentit, Francisco MADRID ala seva tesi doctoral La Im'l/~a al/arqlli~ta li al/arC(l~il/di­ calista l'II E,pa/ia al',dl' la l" lllternaciol/al /¡a~ta ci filial deia CI/ara Ci!'il, UB, 1989, di u que dels periòd ic~ anarquistes publicats a Catalunya i al País Valencià «exclusivamcntc en catalan se publicaron ulla mínima porporción, aproximadamente un 3 ·x, .
    [Show full text]
  • Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E Structura I C Ontext (1932 - 1939)
    Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E structura i C ontext (1932 - 1939) Sònia Garangou i Tarrés ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tdx.cat ) i a través del Dipòsit Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la sev a reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB . No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicio nada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tdx.cat ) y a través del Repositorio Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB .
    [Show full text]
  • Del Anarquismo Al Librepensamiento: Una Propuesta De Aproximación Al Proceso De Apropiación Del Darwinismo En La Cataluña De Fines Del Xix*
    ACTES HIST 3-2.qxp:- 11/4/11 11:25 Pgina 119 ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA NOVA ÈPOCA / VOLUM 3 (2) / 2010, p. 119-129 DEL ANARQUISMO AL LIBREPENSAMIENTO: UNA PROPUESTA DE APROXIMACIÓN AL PROCESO DE APROPIACIÓN DEL DARWINISMO EN LA CATALUÑA DE FINES DEL XIX* ÁLVARO GIRÓN SIERRA INSTITUCIÓ MILÀ I FONTANALS-CSIC, BARCELONA. [email protected] Resumen: En las últimas décadas la historiografía ha puesto de manifiesto que repre- sentar el darwinismo de las últimas décadas del XIX como una suerte de aplicación de la teoría de Darwin de la selección natural a diferentes dominios era a la vez ingenuo y simplista. Más que una entidad fija, el darwinismo es mejor visto como un artefacto histórico cuyo significado era continuamente renegociado. Paradójicamente, aquellos trabajos dedicados al proceso de circulación/apropiación del darwinismo dentro de las organizaciones de izquierda y de la clase obrera, han soslayado habitualmente el hecho de que tanto partidos políticos como sindicatos es- tuvieron lejos de ser entidades fijas y auto-contenidas. Ello fue especialmente cierto en *Este artículo ha sido elaborado dentro del marco del proyecto “La ciencia europea y su impacto. De el origen a la recepción y desarrollo del darwinismo en España: interpretación, polémicas y ani- versarios” de referencia HUM2007-65125-C02-01 y financiado por el Ministerio de Ciencia e In- novación. Una primera versión de este artículo se presentó en la jornada Darwin en el 150è ani- versari de la publicació de «L’origen de les espècies», organitzada por la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)-Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Institució Milà i Fontanals-CSIC y la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • 09. Notas Pens. Social
    Notas sobre su pensamiento social Una de las facetas más significativas del pensamiento de M. Reventós son sus estudios sobre los movimientos sociales y la realidad cooperativa, con referencia especial a Cataluña. Su propio hijo, Joan Reventós i Carner, es autor de una monografía sobre el movimiento cooperativo en España que fue defendida como tesis doctoral en la Universidad de Madrid y publicada en Barcelona en un volumen en 1960. Hablaremos en breve de ello. Sobre los movimientos sociales, Manuel Reventós tiene una obra publicada por la Sociedad Económica de Amigos del País 1 y otra escrita para la Fundación Patxot en 1936 sobre las clases medias, que no llegaría a alcanzar las linotipias 2 y que tuvo un luctuoso itinerario; nos estamos refiriendo al texto mecanografiado, que fue trasladado a Suiza -cedido por una imprudencia de Maria Carner- y luego recuperado por la propia familia Reventós. Esta obra 1 Manuel REVENTÓS i BORDOY, Els moviments socials a Barcelona durant el segle XIX, La Revista, Barcelona, 1925, 159 pp. Ha sido reeditada en Crítica, Barcelona, 1987. También con el título en otros lugares de Assaig sobre alguns episodis històrics dels moviments socials a Barcelona en el segle XIX, aunque es la misma obra, que Josep TERMES i ARDEVOL, en Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes, Barcelona, 1972, califica como «capdaventera dels treballs científics sobre l’obrerisme català, encara que es ressent de la manca de métode i de visió de conjunt de l’historiografia de l’època. L’autor intentà, en tot cas, tractar els temes sense apriorismes.
    [Show full text]
  • Los Anarquistas Españoles Y La Criminología De Cesare Lombroso (1890-1914)
    LOS ANARQUISTAS ESPAÑOLES Y LA CRIMINOLOGÍA DE CESARE LOMBROSO (1890-1914) Álvaro Girón Instituto de Historia. CSIC Resumen: En las últimas décadas del siglo XIX el terrorismo anarquista sacude Europa. La discu- sión sobre la legitimidad de la actividad terrorista estimuló un amplio debate dentro de las filas anarquistas sobre la naturaleza biológica y social del crimen. Por otro lado, la ame- naza anarquista era denunciada abiertamente por el fundador de la naciente Antropología Criminal, Cesare Lombroso. El anarquismo se convierte en nueva materia a estudiar usando los conceptos y técnicas introducidos por esta nueva disciplina. Este artículo estudia las respuestas de los anarquistas españoles a este desafío. Los liber- tarios españoles no solo proclamaron la «normalidad» del anarquismo y los anarquistas. Haciendo uso de las críticas de la Sociología Criminal francesa, atacaron el verdadero eje de la criminología de Lombroso: la teoría del criminal nato. Sin embargo, aceptaron al- gunos de los principios básicos de la nueva Antropología como son la irresponsabilidad de los criminales, la inutilidad del sistema judicial y la necesidad de aproximarse a la criminalidad desde el punto de vista médico. Abstract: In the last decades of the XIXth century anarchist terrorism shakes Europe. The discussión about the legitimacy of terrorist activity triggered a wide debate on the biological and social nature of crime within anarchist ranks. On the other hand, Cesare Lombroso, founder of the FRENIA, Vol. II-2-2002 81 ÁLVARO GIRÓN nascent Criminal Anthropology, openly denounced the anarchist threat. Anarchism becomes a new field to be studied using the concepts and techniques introduced by this new discipline.
    [Show full text]
  • Espacio, Tiempo Y Forma 28
    ESPACIO, AÑO 2016 ISSN 1130-0124 TIEMPO E-ISSN 2340-1451 Y FORMA 28 SERIE V HISTORIA CONTEMPORÁNEA REVISTA DE LA FACULTAD DE GEOGRAFÍA E HISTORIA EL REPUBLICANISMO HISTÓRICO ESPAÑOL: ORÍGENES Y ACTUALIDAD DE UNA TRADICIÓN POLÍTICA RECUPERADA EDUARDO HIGUERAS CASTAÑEDA (COORD.) ESPACIO, AÑO 2016 ISSN 1130-0124 TIEMPO E-ISSN 2340-1451 Y FORMA 28 SERIE V HISTORIA CONTEMPORÁNEA REVISTA DE LA FACULTAD DE GEOGRAFÍA E HISTORIA doi: http://dx.doi.org/10.5944/etfv.28.2016 EL REPUBLICANISMO HISTÓRICO ESPAÑOL: ORÍGENES Y ACTUALIDAD DE UNA TRADICIÓN POLÍTICA RECUPERADA EDUARDO HIGUERAS CASTAÑEDA (COORD.) UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN A DISTANCIA La revista Espacio, Tiempo y Forma (siglas recomendadas: ETF), de la Facultad de Geografía e Historia de la UNED, que inició su publicación el año 1988, está organizada de la siguiente forma: SERIE I — Prehistoria y Arqueología SERIE II — Historia Antigua SERIE III — Historia Medieval SERIE IV — Historia Moderna SERIE V — Historia Contemporánea SERIE VI — Geografía SERIE VII — Historia del Arte Excepcionalmente, algunos volúmenes del año 1988 atienden a la siguiente numeración: N.º 1 — Historia Contemporánea N.º 2 — Historia del Arte N.º 3 — Geografía N.º 4 — Historia Moderna ETF no se solidariza necesariamente con las opiniones expresadas por los autores. UniversidaD NacIoNal de EducacIóN a DistaNcIa Madrid, 2016 SERIE V - Historia contempoRánea N.º 28, 2016 ISSN 1130-0124 · E-ISSN 2340-1451 DEpósito lEgal M-21037-1988 URl: http://e-spacio.uned.es/revistasuned/index.php/ETFV composicIóN Carmen Chincoa Gallardo http://www.laurisilva.net/cch Impreso en España · Printed in Spain Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional.
    [Show full text]
  • Tesi Emili Samper
    CELS GOMIS I MESTRE: BIOGRAFIA I NARRATIVA FOLKLÒRICA Emili Samper Prunera Dipòsit Legal: T. 610-2013 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • El Míting Anarquista, Una Forma De Cultura Popular (Barcelona, Al Tombant De Segle XX)1
    SegleEL MÍTING xx. Revista ANARQUISTA, catalana d’història UNA, 6FORMA (2013), DE63-83 CULTURA POPULAR ISSN: 2339-680663 El míting anarquista, una forma de cultura popular (Barcelona, al tombant de segle XX)1 antoni Dalmau i Ribalta Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) ins avui, la historiografia que s’ha ocupat del moviment llibertari a Ca- talunya i Espanya durant els anys del canvi de segle XIX-XX ha dedicat Funa atenció prou notable a diverses manifestacions d’allò que s’ha con- vingut a anomenar la «cultura anarquista». Així, s’ha parlat força de la premsa, de l’activitat editorial, de l’ensenyament racionalista, de l’activitat artística, del teatre social o «d’idees» i, en general, dels ateneus i dels centres obrers com a instruments de formació, propaganda i mobilització de les masses treballadores.2 S’ha parlat també, en menor grau, dels actes cada cop més estesos de sociabilitat anarquista i laica, que cercaven d’allunyar-se de les tradicions de matriu catòlica tan predominants aleshores (atorgament i registre de noms als nadons, baptismes laics, casaments i enterraments civils, comitives i processons cíviques, etc.). No cal, doncs, que hi insistim ara. Per contra, sorprenentment, s’ha dedicat molt poca atenció a un element d’agitació social tan popular i tan estès com els mítings i el seu ritual específic, una forma de cultura i de mobilització determinant per a l’afirmació i la presa de consciència del moviment obrer.3 1 Rebut: 02-01-2013. Revisat: 04-04-2013. Acceptat: 23-07-2013 2 Sense cap ànim d’exhaustivitat, citem-ne tres aproximacions recents de caràcter general: Paco Madrid.
    [Show full text]
  • La Revista La Tramontana (1881-1895), Il·Lustració Anarquista a La Premsa
    Facultat de Filosofia i Lletres Memòria del Treball de Fi de Grau La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa Àngela Palou Ozcáriz Grau d’Història de l’Art Any acadèmic 2018-19 DNI de l’alumne:43142524K Treball tutelat per María Sonsoles Hernández Barbosa Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Autor Tutor Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb Sí No Sí No finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació x x Paraules clau del treball: anarquisme, il·lustració premsa, gravat, caricatures, antiautoritarisme. 2 Títol: La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa Resum: L'entrada de l'anarquisme es produeix per diferents factors, i d'entre aquets factors involucrats hem de contemplar el fet clau l'obertura de masses que va produir-se a la premsa. A Catalunya trobem un auge de les publicacions anarquistes, destacant el cas de la revista Tramontana, una publicació d'uns 15 anys de durada, que atorga gran importància a les il·lustracions, amb les quals incita a la revolució social. S’utilitzen les imatges com a mètode de transmissió dels missatges anarquistes, entenent el gravat com un element didàctic cabdal. Paraules clau: anarquisme, il·lustració premsa, gravat, caricatures, antiautoritarisme. Title: La Tramontana (1881-1895), anarchist illustration in the press. Summary: The entry of anarchism is caused by different factors, and among those we must contemplate the key fact of the opening of the masses that occurred in the press.
    [Show full text]
  • Texto Completo
    “TU PULMENTARIA QUAERE SUDANDO”. DE NUEVO SOBRE LA HISTORIA DE LAS RELACIONES LABORALES EN UN PLANTEAMIENTO CRÍTICO Y METODOLÓGICO DE PROYECCIÓN EUROPEA (“RERUM PUBLICARUM TURBULENTER SOCIALIS COMMUTATIO IN COGITATIONIBUS KETTELER, SCHMOLLER, GURVITCH, REVENTÓS ET TAUBIRA”) María Encarnación GÓMEZ ROJO* Gudrun STENGLEIN** Yasmina KHARRAZI*** Manuel J. PELÁEZ**** María Encarnación Gómez Rojo, Gudrun Stenglein, Yasmina Kharrazi y Manuel J. Peláez (2012): “Tu pulmentaria quaere sudando. De nuevo sobre la Historia de las Relaciones Laborales en un planteamiento crítico y metodológico de proyección europea (Rerum publicarum turbulenter socialis commutatio in cogitationibus Ketteler, Schmoller, Gurvitch, Reventós et Taubira)”, en Revista Crítica de Historia de las Relaciones Laborales y de la Política Social, nº 8 (mayo 2014). En línea puede consultarse este artículo bajo la forma: www.eumed.net/rev/historia/relaciones-laborales.gomez-stenglein- kharrazi-pelaez.html. RESUMEN: En el presente artículo se recogen una serie de afirmaciones y de ideas en torno a los movimientos sociales en Cataluña en el siglo XIX. Se hace también referencia al socialismo de cátedra, al georgismo de Henry George, al pensamiento social de Georges Gurvitch, cuyo 120 aniversario de su nacimiento celebramos precisamente este año. Las autoras se detienen también en las diferencias producidas en la Internacional, entre partidarios del marxismo y del anarquismo. Estas mismas autoras y autor publican la traducción de un artículo de Gustav von Schmoller sobre la lucha de clases y las posibles soluciones para evitar diferencias que sean alarmantes entre unas clases y otras. Igualmente recoge este artículo la traducción del francés al castellano de la Ley del matrimonio homosexual publicada el 17 de mayo de 2013 y la importancia que, en cuanto a la iniciativa de la misma, correspondió a François Hollande y a la ministra de Justicia, Christiane Taubira.
    [Show full text]