Texto Completo
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Spiritism, Violence, and Social Struggle in Late Nineteenth-Century Catalonia
Spiritism, Violence, and Social Struggle in Late Nineteenth-Century Catalonia Gerard Horta University of Barcelona ABSTRACT This article discusses different situations concerning the position- ing of the nineteenth-century Catalan spiritism towards violence: on the one hand, with regard to capitalist's society's implementa- tion of the industrial process; on the other, in relation to the politi- cal use of violence – ‘terror tactics’ – employed by certain anar- chist sectors in Catalonia at the close of the century. As we shall see, an understanding of said positioning reveals the spiritist move- ment's ambiguity in this sphere. To interpret this ambiguity, one must take into account the tremendous crossroads at which its fol- lowers found themselves, midway between one society being destruc- tured and another that, in statu nascendi, was being prestructured. INTRODUCTION Catalan spiritism is first mentioned in the correspondence that José Maria Fernández Colavida established in 1858 with Léon Denizard Rivail also known as Allan Kardec (1804–1869), the Lyon-born French educator who systemized European spiritist theory and practice in 1857. Spiritism was firmly ingrained in Catalonia from the 1860s to 1939 at the end of the Spanish Civil War, the outcome of which triggered brutal repression against the movement's asso- ciations and followers. Throughout that period, broad subordinate sectors – in general, workers and artisans – devised a world's view, the organization of social relations and the development of people that embraced all spheres of existence. The presence of certain members of financial means made possible the earliest translations to Spanish, clandestine editions and the diffusion of Kardec's works, for example The Spirits' Book (Kardec 1963) (for an over- Social Evolution & History, Vol. -
¿Ciencia Liberadora?. Librepensamiento
¿Ciencia liberadora? Librepensamiento, darwinismo y religión en el Círculo de la Luz* Álvaro Girón Sierra Institución Milá y Fontanals-CSIC, Barcelona Resumen El librepensamiento -uno de los movimientos más importantes en Europa Occidental- tuvo un grandísimo desarrollo a finales del XIX en Barcelona. De entre todos los organismos librepensadoras el que más destacaba era el Círculo de la Luz. “La Luz” se definía por su radical ateismo, aunando la actividad conjunta de un importante elenco de republicanos y anarquistas. La presente contribución explora el papel que los componentes de “La Luz” asignaron al darwinismo en la lucha contra la religión católica, así como la ambigüedad que genera abrir la puerta a un nuevo espacio normativo regido por la Ciencia. Palabras clave: librepensamiento, masonería, anarquismo, darwinismo, norma. 1. Librepensamiento, darwinismo, y cultura obrera: ¿un campo de estudio legítimo? La presenta contribución se inserta dentro de una reflexión general sobre lo que ha sido mi labor como historiador en los últimos años. Dicho trabajo ha ido orientado a desbrozar las muy complejas relaciones entre evolucionismo y cultura obrera. Para ello he partido de tres premisas fundamentales. En primer lugar, el rechazo de una perspectiva histórica que represente el consumo cultural de esa práctica cultural que llamamos ciencia-o aun mejor ciencias- como un proceso piramidal en que los no científicos asumen un papel meramente pasivo o de meros consumidores culturales. En segundo lugar, tomar en serio que el efecto ideológico de la actividad científica no se puede explicar haciendo referencia exclusiva al complejo tejido de factores que ha hecho posible su producción, asumiendo por el contrario que la distribución, las modalidades de la recepción y apropiamiento diferencial del saber científico, tienen también un papel * La presente contribución ha sido elaborada dentro del marco del proyecto "Ciencia y creencia entre dos mundos. -
Gazeta Número 1
Vicente i Izquierdo, Manuel La Tramontana (1881-1896), periòdic vermell escrit en català 371 La Tramontana és la gran obra de Josep Llunas i Pujals, personatge singular i líder més carismàtic del moviment anarcosocietari dels anys vuitanta i dels primers noranta del segle XIX, el quat des de la tribu na del seu setmanari, va bastir ponts de contacte a tots els moviments que defensaven les idees més avançades de l'època i que tenien dos enemics comuns: l'Estat i l'Església. Sempre hom ha destacat de La Tran/ontana la seva llarga durada -setze anys i 717 números- i el fet d'ésser escrita totalment en català, dues característiques molt inusuals per a una publicació que tradi cionalment ha estat qualificada d'anarquista.! Ara, si ens endinsem en l'anàlisi del seu contingut i en el coneixement de qui eren els qui hi escrivien, ens adonarem que es fa difícil trobar un adjectiu que, en termes absoluts, defineixi La Tramol1tmw. Catalanisme, republica nisme, lliurepensament, maçoneria, anarquisme i anticlericalisme es donen cita a les seves columnes i la converteixen en el millor exemple d'aquest aiguabarreig que configuraven els moviments d'oposició a la Restauració a Catalunya. Aquesta barreja ideològica és el que li dóna 1. En aquest sentit, Francisco MADRID ala seva tesi doctoral La Im'l/~a al/arqlli~ta li al/arC(l~il/di calista l'II E,pa/ia al',dl' la l" lllternaciol/al /¡a~ta ci filial deia CI/ara Ci!'il, UB, 1989, di u que dels periòd ic~ anarquistes publicats a Catalunya i al País Valencià «exclusivamcntc en catalan se publicaron ulla mínima porporción, aproximadamente un 3 ·x, . -
Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E Structura I C Ontext (1932 - 1939)
Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E structura i C ontext (1932 - 1939) Sònia Garangou i Tarrés ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tdx.cat ) i a través del Dipòsit Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la sev a reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB . No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicio nada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tdx.cat ) y a través del Repositorio Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB . -
Del Anarquismo Al Librepensamiento: Una Propuesta De Aproximación Al Proceso De Apropiación Del Darwinismo En La Cataluña De Fines Del Xix*
ACTES HIST 3-2.qxp:- 11/4/11 11:25 Pgina 119 ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA NOVA ÈPOCA / VOLUM 3 (2) / 2010, p. 119-129 DEL ANARQUISMO AL LIBREPENSAMIENTO: UNA PROPUESTA DE APROXIMACIÓN AL PROCESO DE APROPIACIÓN DEL DARWINISMO EN LA CATALUÑA DE FINES DEL XIX* ÁLVARO GIRÓN SIERRA INSTITUCIÓ MILÀ I FONTANALS-CSIC, BARCELONA. [email protected] Resumen: En las últimas décadas la historiografía ha puesto de manifiesto que repre- sentar el darwinismo de las últimas décadas del XIX como una suerte de aplicación de la teoría de Darwin de la selección natural a diferentes dominios era a la vez ingenuo y simplista. Más que una entidad fija, el darwinismo es mejor visto como un artefacto histórico cuyo significado era continuamente renegociado. Paradójicamente, aquellos trabajos dedicados al proceso de circulación/apropiación del darwinismo dentro de las organizaciones de izquierda y de la clase obrera, han soslayado habitualmente el hecho de que tanto partidos políticos como sindicatos es- tuvieron lejos de ser entidades fijas y auto-contenidas. Ello fue especialmente cierto en *Este artículo ha sido elaborado dentro del marco del proyecto “La ciencia europea y su impacto. De el origen a la recepción y desarrollo del darwinismo en España: interpretación, polémicas y ani- versarios” de referencia HUM2007-65125-C02-01 y financiado por el Ministerio de Ciencia e In- novación. Una primera versión de este artículo se presentó en la jornada Darwin en el 150è ani- versari de la publicació de «L’origen de les espècies», organitzada por la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)-Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Institució Milà i Fontanals-CSIC y la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya. -
09. Notas Pens. Social
Notas sobre su pensamiento social Una de las facetas más significativas del pensamiento de M. Reventós son sus estudios sobre los movimientos sociales y la realidad cooperativa, con referencia especial a Cataluña. Su propio hijo, Joan Reventós i Carner, es autor de una monografía sobre el movimiento cooperativo en España que fue defendida como tesis doctoral en la Universidad de Madrid y publicada en Barcelona en un volumen en 1960. Hablaremos en breve de ello. Sobre los movimientos sociales, Manuel Reventós tiene una obra publicada por la Sociedad Económica de Amigos del País 1 y otra escrita para la Fundación Patxot en 1936 sobre las clases medias, que no llegaría a alcanzar las linotipias 2 y que tuvo un luctuoso itinerario; nos estamos refiriendo al texto mecanografiado, que fue trasladado a Suiza -cedido por una imprudencia de Maria Carner- y luego recuperado por la propia familia Reventós. Esta obra 1 Manuel REVENTÓS i BORDOY, Els moviments socials a Barcelona durant el segle XIX, La Revista, Barcelona, 1925, 159 pp. Ha sido reeditada en Crítica, Barcelona, 1987. También con el título en otros lugares de Assaig sobre alguns episodis històrics dels moviments socials a Barcelona en el segle XIX, aunque es la misma obra, que Josep TERMES i ARDEVOL, en Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes, Barcelona, 1972, califica como «capdaventera dels treballs científics sobre l’obrerisme català, encara que es ressent de la manca de métode i de visió de conjunt de l’historiografia de l’època. L’autor intentà, en tot cas, tractar els temes sense apriorismes. -
Los Anarquistas Españoles Y La Criminología De Cesare Lombroso (1890-1914)
LOS ANARQUISTAS ESPAÑOLES Y LA CRIMINOLOGÍA DE CESARE LOMBROSO (1890-1914) Álvaro Girón Instituto de Historia. CSIC Resumen: En las últimas décadas del siglo XIX el terrorismo anarquista sacude Europa. La discu- sión sobre la legitimidad de la actividad terrorista estimuló un amplio debate dentro de las filas anarquistas sobre la naturaleza biológica y social del crimen. Por otro lado, la ame- naza anarquista era denunciada abiertamente por el fundador de la naciente Antropología Criminal, Cesare Lombroso. El anarquismo se convierte en nueva materia a estudiar usando los conceptos y técnicas introducidos por esta nueva disciplina. Este artículo estudia las respuestas de los anarquistas españoles a este desafío. Los liber- tarios españoles no solo proclamaron la «normalidad» del anarquismo y los anarquistas. Haciendo uso de las críticas de la Sociología Criminal francesa, atacaron el verdadero eje de la criminología de Lombroso: la teoría del criminal nato. Sin embargo, aceptaron al- gunos de los principios básicos de la nueva Antropología como son la irresponsabilidad de los criminales, la inutilidad del sistema judicial y la necesidad de aproximarse a la criminalidad desde el punto de vista médico. Abstract: In the last decades of the XIXth century anarchist terrorism shakes Europe. The discussión about the legitimacy of terrorist activity triggered a wide debate on the biological and social nature of crime within anarchist ranks. On the other hand, Cesare Lombroso, founder of the FRENIA, Vol. II-2-2002 81 ÁLVARO GIRÓN nascent Criminal Anthropology, openly denounced the anarchist threat. Anarchism becomes a new field to be studied using the concepts and techniques introduced by this new discipline. -
Espacio, Tiempo Y Forma 28
ESPACIO, AÑO 2016 ISSN 1130-0124 TIEMPO E-ISSN 2340-1451 Y FORMA 28 SERIE V HISTORIA CONTEMPORÁNEA REVISTA DE LA FACULTAD DE GEOGRAFÍA E HISTORIA EL REPUBLICANISMO HISTÓRICO ESPAÑOL: ORÍGENES Y ACTUALIDAD DE UNA TRADICIÓN POLÍTICA RECUPERADA EDUARDO HIGUERAS CASTAÑEDA (COORD.) ESPACIO, AÑO 2016 ISSN 1130-0124 TIEMPO E-ISSN 2340-1451 Y FORMA 28 SERIE V HISTORIA CONTEMPORÁNEA REVISTA DE LA FACULTAD DE GEOGRAFÍA E HISTORIA doi: http://dx.doi.org/10.5944/etfv.28.2016 EL REPUBLICANISMO HISTÓRICO ESPAÑOL: ORÍGENES Y ACTUALIDAD DE UNA TRADICIÓN POLÍTICA RECUPERADA EDUARDO HIGUERAS CASTAÑEDA (COORD.) UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN A DISTANCIA La revista Espacio, Tiempo y Forma (siglas recomendadas: ETF), de la Facultad de Geografía e Historia de la UNED, que inició su publicación el año 1988, está organizada de la siguiente forma: SERIE I — Prehistoria y Arqueología SERIE II — Historia Antigua SERIE III — Historia Medieval SERIE IV — Historia Moderna SERIE V — Historia Contemporánea SERIE VI — Geografía SERIE VII — Historia del Arte Excepcionalmente, algunos volúmenes del año 1988 atienden a la siguiente numeración: N.º 1 — Historia Contemporánea N.º 2 — Historia del Arte N.º 3 — Geografía N.º 4 — Historia Moderna ETF no se solidariza necesariamente con las opiniones expresadas por los autores. UniversidaD NacIoNal de EducacIóN a DistaNcIa Madrid, 2016 SERIE V - Historia contempoRánea N.º 28, 2016 ISSN 1130-0124 · E-ISSN 2340-1451 DEpósito lEgal M-21037-1988 URl: http://e-spacio.uned.es/revistasuned/index.php/ETFV composicIóN Carmen Chincoa Gallardo http://www.laurisilva.net/cch Impreso en España · Printed in Spain Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional. -
Tesi Emili Samper
CELS GOMIS I MESTRE: BIOGRAFIA I NARRATIVA FOLKLÒRICA Emili Samper Prunera Dipòsit Legal: T. 610-2013 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. -
El Míting Anarquista, Una Forma De Cultura Popular (Barcelona, Al Tombant De Segle XX)1
SegleEL MÍTING xx. Revista ANARQUISTA, catalana d’història UNA, 6FORMA (2013), DE63-83 CULTURA POPULAR ISSN: 2339-680663 El míting anarquista, una forma de cultura popular (Barcelona, al tombant de segle XX)1 antoni Dalmau i Ribalta Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) ins avui, la historiografia que s’ha ocupat del moviment llibertari a Ca- talunya i Espanya durant els anys del canvi de segle XIX-XX ha dedicat Funa atenció prou notable a diverses manifestacions d’allò que s’ha con- vingut a anomenar la «cultura anarquista». Així, s’ha parlat força de la premsa, de l’activitat editorial, de l’ensenyament racionalista, de l’activitat artística, del teatre social o «d’idees» i, en general, dels ateneus i dels centres obrers com a instruments de formació, propaganda i mobilització de les masses treballadores.2 S’ha parlat també, en menor grau, dels actes cada cop més estesos de sociabilitat anarquista i laica, que cercaven d’allunyar-se de les tradicions de matriu catòlica tan predominants aleshores (atorgament i registre de noms als nadons, baptismes laics, casaments i enterraments civils, comitives i processons cíviques, etc.). No cal, doncs, que hi insistim ara. Per contra, sorprenentment, s’ha dedicat molt poca atenció a un element d’agitació social tan popular i tan estès com els mítings i el seu ritual específic, una forma de cultura i de mobilització determinant per a l’afirmació i la presa de consciència del moviment obrer.3 1 Rebut: 02-01-2013. Revisat: 04-04-2013. Acceptat: 23-07-2013 2 Sense cap ànim d’exhaustivitat, citem-ne tres aproximacions recents de caràcter general: Paco Madrid. -
La Revista La Tramontana (1881-1895), Il·Lustració Anarquista a La Premsa
Facultat de Filosofia i Lletres Memòria del Treball de Fi de Grau La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa Àngela Palou Ozcáriz Grau d’Història de l’Art Any acadèmic 2018-19 DNI de l’alumne:43142524K Treball tutelat per María Sonsoles Hernández Barbosa Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Autor Tutor Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb Sí No Sí No finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació x x Paraules clau del treball: anarquisme, il·lustració premsa, gravat, caricatures, antiautoritarisme. 2 Títol: La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa Resum: L'entrada de l'anarquisme es produeix per diferents factors, i d'entre aquets factors involucrats hem de contemplar el fet clau l'obertura de masses que va produir-se a la premsa. A Catalunya trobem un auge de les publicacions anarquistes, destacant el cas de la revista Tramontana, una publicació d'uns 15 anys de durada, que atorga gran importància a les il·lustracions, amb les quals incita a la revolució social. S’utilitzen les imatges com a mètode de transmissió dels missatges anarquistes, entenent el gravat com un element didàctic cabdal. Paraules clau: anarquisme, il·lustració premsa, gravat, caricatures, antiautoritarisme. Title: La Tramontana (1881-1895), anarchist illustration in the press. Summary: The entry of anarchism is caused by different factors, and among those we must contemplate the key fact of the opening of the masses that occurred in the press. -
Los Anarquistas Españoles Y La Criminología De Cesare Lombroso (1890-1914)
LOS ANARQUISTAS ESPAÑOLES Y LA CRIMINOLOGÍA DE CESARE LOMBROSO (1890-1914) Álvaro Girón Instituto de Historia. CSIC Resumen: En las últimas décadas del siglo XIX el terrorismo anarquista sacude Europa. La discu- sión sobre la legitimidad de la actividad terrorista estimuló un amplio debate dentro de las filas anarquistas sobre la naturaleza biológica y social del crimen. Por otro lado, la ame- naza anarquista era denunciada abiertamente por el fundador de la naciente Antropología Criminal, Cesare Lombroso. El anarquismo se convierte en nueva materia a estudiar usando los conceptos y técnicas introducidos por esta nueva disciplina. Este artículo estudia las respuestas de los anarquistas españoles a este desafío. Los liber- tarios españoles no solo proclamaron la «normalidad» del anarquismo y los anarquistas. Haciendo uso de las críticas de la Sociología Criminal francesa, atacaron el verdadero eje de la criminología de Lombroso: la teoría del criminal nato. Sin embargo, aceptaron al- gunos de los principios básicos de la nueva Antropología como son la irresponsabilidad de los criminales, la inutilidad del sistema judicial y la necesidad de aproximarse a la criminalidad desde el punto de vista médico. Abstract: In the last decades of the XIXth century anarchist terrorism shakes Europe. The discussión about the legitimacy of terrorist activity triggered a wide debate on the biological and social nature of crime within anarchist ranks. On the other hand, Cesare Lombroso, founder of the FRENIA, Vol. II-2-2002 81 ÁLVARO GIRÓN nascent Criminal Anthropology, openly denounced the anarchist threat. Anarchism becomes a new field to be studied using the concepts and techniques introduced by this new discipline.