De L'anarquisme Al Folklore. Cels Gomis I Mestre
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Recerca 13. Gènere i creació d’empreses a Ca- 27 talunya Diversos autors. Dirigit per Ignasi Brunet 14. El Pacte de la No Intervenció. La internacionalització de la Guerra Ci- vil espanyola Diversos autors. Edició a cura de Jo- sep Sánchez Cervelló 15. La indústria turística, reorganitza- ció i diversificació Diversos autors. Dirigit per Ignasi La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, Emili Samper Prunera Brunet 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són 16. El rei Jaume I en l’imaginari po- presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, pular i en la literatura formada per articles polítics, treballs excursionistes i Emili Samper Prunera (Tarrago- Diversos autors folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De na, 1980). És doctor en Filolo- l’anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest 17. Siberut: L’illa dels homes-flor gia Catalana i màster en Estudis Marta Alonso folklorista i en reivindica la seva importància tenint en Superiors en Llengua, Literatura compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria i Cultura Catalanes. Treballa a 18. Aspectes psicosocials de la quali- vital, que cal situar dins una època agitada del nostre l’Arxiu de Folklore del Departa- tat de vida laboral en el sector hoteler país, políticament parlant, però també cultural, en els Diversos autors. Edició a cura de Jordi ment de Filologia Catalana de la Tous Pallarès anys de naixement de l’interès pel folklore. URV. Ha centrat la seva activitat investigadora en la literatura oral 19. El corazón matemático de la lite- popular i també ha fet incursions ratura en l’estudi del còmic. Dolors Collellmir Morales 20. Els nous imaginaris culturals. Espi- ritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics Grup de Recerca sobre Imaginaris Cul- turals (GRIC). Edició a cura de Joan Prat 21. La tecnòpolis catalana 1900-1936 De l’anarquisme al folklore Josep M. Cortès Martí 22. Vivir lo extraño Cels Gomis i Mestre (1841–1915) José González Calvo 23. Los sin tierra Jaume Vallverdú Caricatura a tinta de Cels Emili Samper Prunera Gomis i Mestre, per F. Vall (Barcelona, desembre de 24. Quimeres De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841–1915) 1910), procedent del fons Montserrat Duch familiar de Gerard Gomis Omedes i Clàudia Gomis 25. ¡Guerra a Dios! de Joaquim M. Lleal. Bartrina Xavier Ferré i Trill 26. Insular corazón Edición de Manuel Fuentes Vázquez De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841–1915) 27 Recerca De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841–1915) Emili Samper Prunera Tarragona, 2013 Edita Publicacions URV Arola Editors, S.L. - Gràfiques Arrels 1a edició electrònica: Abril de 2014 ISBN: 978-84-8424-326-7 1a edició en paper: Octubre de 2013 Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili: Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona Tel. 977 558 474 www.publicacionsurv.cat [email protected] Arola Editors: Polígon Francolí, parcel·la 3, nau 5 - 43006 Tarragona Tel. 977 553 707 - Fax 902 877 365 [email protected] Gràfiques Arrels: Polígon Francolí, parcel·la 3, nau 5 - 43006 Tarragona Tel. 977 547 611 - Fax 902 877 365 [email protected] Als combats d’aquesta vida hi he trencat més d’una llança, i sento no ser ja jove per tornar a la batalla. (Cels Gomis, Aubades y capvespres, cclix) A la memòria del meu pare. Taula de contingut Pròleg 9 Introducció 13 1. Perfil biogràfic 27 2. Ideologia i política 49 3. Excursionisme i folklore 85 4. Pedagogia i literatura 143 Epíleg: «De l’anarquisme al folklore» 163 Apèndix 1: Obra de Cels Gomis i Mestre 167 Apèndix 2: Quadre temporal 183 Referències bibliogràfiques 193 Índex onomàstic 211 Índex analític 213 Cels Gomis i Mestre al seu escriptori, 1913. Font: Arxiu Municipal de Reus, FCGM: registre 073. Pròleg He d’agrair a Emili Samper que m’hagi convidat a escriure un pròleg per al seu llibre. No només pel reconeixement que la mateixa invitació comporta, sinó pel fet de perme- tre’m retrobar-me amb la figura de Cels Gomis i Mestre, un personatge recurrent en la meva vida, tot i els anys que fa que no em dedico com a l’estudi dels folkloristes. Però també perquè aquest petit pròleg és un bon motiu per recordar dos amics desapareguts en moments molt diferents de llurs respectives vides, Cels Gomis i Serdañons i Josep Maria Pujol. El primer, des que el vaig conèixer, sempre vaig pensar que devia ser com una reencarnació del seu avi o, si més no, del tarannà amb què jo l’havia imaginat: d’una vitalitat desbordant i una curiositat intel·lectual sense límits, generós, espontani i amb un pensament ben obert davant dels descobriments que anava fent de la militància política del seu avi, que la família, en uns primers temps, sembla que va voler amagar, com testimonia la nota exculpatòria afegida a màquina per Josep A. Gomis, fill de Cels Gomis i Mestre, en la publicació que li va dedicar la Lectura Catalana i que s’esmenta en la primera part d’aquest llibre. Cels Gomis i Serdañons em va fer l’honor de la seva amistat i la seva confiança. Trucava a qualsevol hora i deia només «Cels Gomis» abans de passar a explicar l’última pensada que li havia passat pel cap. Un dia, quan començà- vem a parlar, a iniciativa seva, de què en faria, quan faltés, dels arxius de l’avi, em truca i m’espeta «Llorenç… vols dir que a Reus?», «sí, home sí, a Reus no només els guardaran sinó que hi treballaran». No se’n va parlar més. El llibre que teniu a les mans n’és una bona prova i em sap greu que no el pugui veure. Li hauria fet il·lusió. La mort del Josep Maria Pujol és d’aquelles que arriben a destemps i per això són injustes i fan patir. Amb Josep Maria Pujol ens vam conèixer, suposo que mit- jançant el Joan Prat, quan uns quants antropòlegs ens entestàvem a cercar uns im- probables ancestres en els folkloristes i anàvem de decepció en decepció, amb alguna excepció més pròxima a la nostra sensibilitat, com Cels Gomis, però que no podíem 9 Emili Samper Prunera comparar amb els veritables precursors de la nostra disciplina, com podien ser Tylor a Anglaterra o Morgan als Estats Units. El Josep Maria Pujol em va ensenyar, amb la seva proverbial prudència, una manera diferent d’apropar-me al folklore i de la seva mà vaig conèixer, no només el desenvolupament contemporani que havia tingut, als Estats Units especialment, i que ell mateix va aplicar aquí amb obres com «Benvingut/ da al club de la SIDA» i altres rumors d’actualitat (amb el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona), sinó també una altra manera de llegir els folkloristes clàssics del nostre país, com Pau Bertran i Bros, per esmentar una afició compartida, i em va introduir al co- neixement de les escoles del folklore europeu, jo que em pensava que això del folklore no en tenia, d’escoles. Vet aquí, doncs, que la deferència d’Emili Samper em permet de reunir per un moment, en el meu record i en aquestes pàgines, tres persones tan pròximes al meu afecte, tres persones altrament tan diverses, però sense les quales —totes elles—, aquest llibre no s’hagués pogut fer. L’obra d’Emili Samper és, ja des d’ara, una obra de referència, una obra de con- sulta obligada no només per a qui vulgui conèixer Cels Gomis sinó per a qualsevol estudiós del folklore a Catalunya. Però, a més a més, és una obra que es llegeix d’una tirada, molt agradablement. Pot ser que la proximitat al tema esbiaixi el meu criteri i que l’atzarosa vida de Cels Gomis hi contribueixi, però no hi ha dubte que el principal responsable n’és l’autor, que, sense mancar mai al rigor, ha volgut defugir una perspec- tiva farragosament acadèmica i ha escrit un llibre que fa de molt bon llegir i que no decebrà els lectors interessats en la figura de Cels Gomis, des dels més avesats als que s’hi atansin per primera vegada. Tot i així, una vegada més, el personatge de Cels Gomis se’ns fa escàpol, com si tingués una complexitat que no es deixés classificar de cap manera. Respecte a la seva activitat política, ens hem d’acontentar amb aquella sentència de Jordi Castellanos que ve a dir que l’única visió de Catalunya a l’abast del pensament progressista català era el model que havia bastit el moviment de la Renaixença, que miraven de canviar en va. No crec que n’hi hagi prou per explicar una tensió no resolta en Cels Gomis entre una convicció anarquista, internacionalista i lliurepensadora i un afecte insubornable envers Catalunya. Hauria encaixat molt bé amb certs sectors del 15-M i de la CUP, sobretot perquè la utopia internacionalista li impedia d’avalar res semblant al que ara en diríem un estat propi i, per tant, de pensar que gran part del seu pensament encai- xaria en un independentisme no nacionalista. S’entén perfectament, i especialment en el context històric, el decaïment del seu activisme, però em temo que va viure fins al final de la seva vida amb el dilema entre l’emancipació de les classes populars i l’amor a Catalunya, una Catalunya certament segrestada pel moviment de la Renaixença i el regionalisme burgès. 10 De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841–1915) Pel que fa al seu vessant com a folklorista, ja he remarcat també en alguna oca- sió l’ambivalència, de la qual a les pàgines següents en trobareu unes quantes mostres, entre la voluntat explícita d’extirpar la superstició popular, en el seu convenciment que la ignorància era la principal cadena que impedia l’alliberament del poble, i el gust per aquestes mateixes històries i creences (sovint és tot plegat ben difícil de destriar), que els treballadors li expliquen i que ell assaboreix amb un deix de paternalisme.