DOCSLIB.ORG

De L'anarquisme Al Folklore. Cels Gomis I Mestre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
De L'anarquisme Al Folklore. Cels Gomis I Mestre Recerca 13. Gènere i creació d’empreses a Ca- 27 talunya Diversos autors. Dirigit per Ignasi Brunet 14. El Pacte de la No Intervenció. La internacionalització de la Guerra Ci- vil espanyola Diversos autors. Edició a cura de Jo- sep Sánchez Cervelló 15. La indústria turística, reorganitza- ció i diversificació Diversos autors. Dirigit per Ignasi La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, Emili Samper Prunera Brunet 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són 16. El rei Jaume I en l’imaginari po- presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, pular i en la literatura formada per articles polítics, treballs excursionistes i Emili Samper Prunera (Tarrago- Diversos autors folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De na, 1980). És doctor en Filolo- l’anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest 17. Siberut: L’illa dels homes-flor gia Catalana i màster en Estudis Marta Alonso folklorista i en reivindica la seva importància tenint en Superiors en Llengua, Literatura compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria i Cultura Catalanes. Treballa a 18. Aspectes psicosocials de la quali- vital, que cal situar dins una època agitada del nostre l’Arxiu de Folklore del Departa- tat de vida laboral en el sector hoteler país, políticament parlant, però també cultural, en els Diversos autors. Edició a cura de Jordi ment de Filologia Catalana de la Tous Pallarès anys de naixement de l’interès pel folklore. URV. Ha centrat la seva activitat investigadora en la literatura oral 19. El corazón matemático de la lite- popular i també ha fet incursions ratura en l’estudi del còmic. Dolors Collellmir Morales 20. Els nous imaginaris culturals. Espi- ritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics Grup de Recerca sobre Imaginaris Cul- turals (GRIC). Edició a cura de Joan Prat 21. La tecnòpolis catalana 1900-1936 De l’anarquisme al folklore Josep M. Cortès Martí 22. Vivir lo extraño Cels Gomis i Mestre (1841–1915) José González Calvo 23. Los sin tierra Jaume Vallverdú Caricatura a tinta de Cels Emili Samper Prunera Gomis i Mestre, per F. Vall (Barcelona, desembre de 24. Quimeres De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841–1915) 1910), procedent del fons Montserrat Duch familiar de Gerard Gomis Omedes i Clàudia Gomis 25. ¡Guerra a Dios! de Joaquim M. Lleal. Bartrina Xavier Ferré i Trill 26. Insular corazón Edición de Manuel Fuentes Vázquez De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841–1915) 27 Recerca De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841–1915) Emili Samper Prunera Tarragona, 2013 Edita Publicacions URV Arola Editors, S.L. - Gràfiques Arrels 1a edició electrònica: Abril de 2014 ISBN: 978-84-8424-326-7 1a edició en paper: Octubre de 2013 Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili: Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona Tel. 977 558 474 www.publicacionsurv.cat [email protected] Arola Editors: Polígon Francolí, parcel·la 3, nau 5 - 43006 Tarragona Tel. 977 553 707 - Fax 902 877 365 [email protected] Gràfiques Arrels: Polígon Francolí, parcel·la 3, nau 5 - 43006 Tarragona Tel. 977 547 611 - Fax 902 877 365 [email protected] Als combats d’aquesta vida hi he trencat més d’una llança, i sento no ser ja jove per tornar a la batalla. (Cels Gomis, Aubades y capvespres, cclix) A la memòria del meu pare. Taula de contingut Pròleg 9 Introducció 13 1. Perfil biogràfic 27 2. Ideologia i política 49 3. Excursionisme i folklore 85 4. Pedagogia i literatura 143 Epíleg: «De l’anarquisme al folklore» 163 Apèndix 1: Obra de Cels Gomis i Mestre 167 Apèndix 2: Quadre temporal 183 Referències bibliogràfiques 193 Índex onomàstic 211 Índex analític 213 Cels Gomis i Mestre al seu escriptori, 1913. Font: Arxiu Municipal de Reus, FCGM: registre 073. Pròleg He d’agrair a Emili Samper que m’hagi convidat a escriure un pròleg per al seu llibre. No només pel reconeixement que la mateixa invitació comporta, sinó pel fet de perme- tre’m retrobar-me amb la figura de Cels Gomis i Mestre, un personatge recurrent en la meva vida, tot i els anys que fa que no em dedico com a l’estudi dels folkloristes. Però també perquè aquest petit pròleg és un bon motiu per recordar dos amics desapareguts en moments molt diferents de llurs respectives vides, Cels Gomis i Serdañons i Josep Maria Pujol. El primer, des que el vaig conèixer, sempre vaig pensar que devia ser com una reencarnació del seu avi o, si més no, del tarannà amb què jo l’havia imaginat: d’una vitalitat desbordant i una curiositat intel·lectual sense límits, generós, espontani i amb un pensament ben obert davant dels descobriments que anava fent de la militància política del seu avi, que la família, en uns primers temps, sembla que va voler amagar, com testimonia la nota exculpatòria afegida a màquina per Josep A. Gomis, fill de Cels Gomis i Mestre, en la publicació que li va dedicar la Lectura Catalana i que s’esmenta en la primera part d’aquest llibre. Cels Gomis i Serdañons em va fer l’honor de la seva amistat i la seva confiança. Trucava a qualsevol hora i deia només «Cels Gomis» abans de passar a explicar l’última pensada que li havia passat pel cap. Un dia, quan començà- vem a parlar, a iniciativa seva, de què en faria, quan faltés, dels arxius de l’avi, em truca i m’espeta «Llorenç… vols dir que a Reus?», «sí, home sí, a Reus no només els guardaran sinó que hi treballaran». No se’n va parlar més. El llibre que teniu a les mans n’és una bona prova i em sap greu que no el pugui veure. Li hauria fet il·lusió. La mort del Josep Maria Pujol és d’aquelles que arriben a destemps i per això són injustes i fan patir. Amb Josep Maria Pujol ens vam conèixer, suposo que mit- jançant el Joan Prat, quan uns quants antropòlegs ens entestàvem a cercar uns im- probables ancestres en els folkloristes i anàvem de decepció en decepció, amb alguna excepció més pròxima a la nostra sensibilitat, com Cels Gomis, però que no podíem 9 Emili Samper Prunera comparar amb els veritables precursors de la nostra disciplina, com podien ser Tylor a Anglaterra o Morgan als Estats Units. El Josep Maria Pujol em va ensenyar, amb la seva proverbial prudència, una manera diferent d’apropar-me al folklore i de la seva mà vaig conèixer, no només el desenvolupament contemporani que havia tingut, als Estats Units especialment, i que ell mateix va aplicar aquí amb obres com «Benvingut/ da al club de la SIDA» i altres rumors d’actualitat (amb el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona), sinó també una altra manera de llegir els folkloristes clàssics del nostre país, com Pau Bertran i Bros, per esmentar una afició compartida, i em va introduir al co- neixement de les escoles del folklore europeu, jo que em pensava que això del folklore no en tenia, d’escoles. Vet aquí, doncs, que la deferència d’Emili Samper em permet de reunir per un moment, en el meu record i en aquestes pàgines, tres persones tan pròximes al meu afecte, tres persones altrament tan diverses, però sense les quales —totes elles—, aquest llibre no s’hagués pogut fer. L’obra d’Emili Samper és, ja des d’ara, una obra de referència, una obra de con- sulta obligada no només per a qui vulgui conèixer Cels Gomis sinó per a qualsevol estudiós del folklore a Catalunya. Però, a més a més, és una obra que es llegeix d’una tirada, molt agradablement. Pot ser que la proximitat al tema esbiaixi el meu criteri i que l’atzarosa vida de Cels Gomis hi contribueixi, però no hi ha dubte que el principal responsable n’és l’autor, que, sense mancar mai al rigor, ha volgut defugir una perspec- tiva farragosament acadèmica i ha escrit un llibre que fa de molt bon llegir i que no decebrà els lectors interessats en la figura de Cels Gomis, des dels més avesats als que s’hi atansin per primera vegada. Tot i així, una vegada més, el personatge de Cels Gomis se’ns fa escàpol, com si tingués una complexitat que no es deixés classificar de cap manera. Respecte a la seva activitat política, ens hem d’acontentar amb aquella sentència de Jordi Castellanos que ve a dir que l’única visió de Catalunya a l’abast del pensament progressista català era el model que havia bastit el moviment de la Renaixença, que miraven de canviar en va. No crec que n’hi hagi prou per explicar una tensió no resolta en Cels Gomis entre una convicció anarquista, internacionalista i lliurepensadora i un afecte insubornable envers Catalunya. Hauria encaixat molt bé amb certs sectors del 15-M i de la CUP, sobretot perquè la utopia internacionalista li impedia d’avalar res semblant al que ara en diríem un estat propi i, per tant, de pensar que gran part del seu pensament encai- xaria en un independentisme no nacionalista. S’entén perfectament, i especialment en el context històric, el decaïment del seu activisme, però em temo que va viure fins al final de la seva vida amb el dilema entre l’emancipació de les classes populars i l’amor a Catalunya, una Catalunya certament segrestada pel moviment de la Renaixença i el regionalisme burgès. 10 De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841–1915) Pel que fa al seu vessant com a folklorista, ja he remarcat també en alguna oca- sió l’ambivalència, de la qual a les pàgines següents en trobareu unes quantes mostres, entre la voluntat explícita d’extirpar la superstició popular, en el seu convenciment que la ignorància era la principal cadena que impedia l’alliberament del poble, i el gust per aquestes mateixes històries i creences (sovint és tot plegat ben difícil de destriar), que els treballadors li expliquen i que ell assaboreix amb un deix de paternalisme.
Load more

Recommended publications
  • The Spanish Anarchists: the Heroic Years, 1868-1936
    The Spanish Anarchists THE HEROIC YEARS 1868-1936 the text of this book is printed on 100% recycled paper The Spanish Anarchists THE HEROIC YEARS 1868-1936 s Murray Bookchin HARPER COLOPHON BOOKS Harper & Row, Publishers New York, Hagerstown, San Francisco, London memoria de Russell Blackwell -^i amigo y mi compahero Hafold F. Johnson Library Ceirtef' "ampsliire College Anrteret, Massachusetts 01002 A hardcover edition of this book is published by Rree Life Editions, Inc. It is here reprinted by arrangement. THE SPANISH ANARCHISTS. Copyright © 1977 by Murray Bookchin. AH rights reserved. Printed in the United States of America. No part of this book may be used or reproduced in any manner without written permission except in the case ofbrief quotations embodied in critical articles and reviews. For information address ftee Life Editions, Inc., 41 Union Square West, New York, N.Y. 10003. Published simultaneously in Canada by Fitzhenry & Whiteside Limited, Toronto. First HARPER COLOPHON edition published 1978 ISBN: 0-06-090607-3 78 7980 818210 9 8 7 6 5 4 3 21 Contents OTHER BOOKS BY MURRAY BOOKCHIN Introduction ^ Lebensgefahrliche, Lebensmittel (1955) Prologue: Fanelli's Journey ^2 Our Synthetic Environment (1%2) I. The "Idea" and Spain ^7 Crisis in Our Qties (1965) Post-Scarcity Anarchism (1971) BACKGROUND MIKHAIL BAKUNIN 22 The Limits of the Qty (1973) Pour Une Sodete Ecologique (1976) II. The Topography of Revolution 32 III. The Beginning THE INTERNATIONAL IN SPAIN 42 IN PREPARATION THE CONGRESS OF 1870 51 THE LIBERAL FAILURE 60 T'he Ecology of Freedom Urbanization Without Cities IV. The Early Years 67 PROLETARIAN ANARCHISM 67 REBELLION AND REPRESSION 79 V.
    [Show full text]
  • Spiritism, Violence, and Social Struggle in Late Nineteenth-Century Catalonia
    Spiritism, Violence, and Social Struggle in Late Nineteenth-Century Catalonia Gerard Horta University of Barcelona ABSTRACT This article discusses different situations concerning the position- ing of the nineteenth-century Catalan spiritism towards violence: on the one hand, with regard to capitalist's society's implementa- tion of the industrial process; on the other, in relation to the politi- cal use of violence – ‘terror tactics’ – employed by certain anar- chist sectors in Catalonia at the close of the century. As we shall see, an understanding of said positioning reveals the spiritist move- ment's ambiguity in this sphere. To interpret this ambiguity, one must take into account the tremendous crossroads at which its fol- lowers found themselves, midway between one society being destruc- tured and another that, in statu nascendi, was being prestructured. INTRODUCTION Catalan spiritism is first mentioned in the correspondence that José Maria Fernández Colavida established in 1858 with Léon Denizard Rivail also known as Allan Kardec (1804–1869), the Lyon-born French educator who systemized European spiritist theory and practice in 1857. Spiritism was firmly ingrained in Catalonia from the 1860s to 1939 at the end of the Spanish Civil War, the outcome of which triggered brutal repression against the movement's asso- ciations and followers. Throughout that period, broad subordinate sectors – in general, workers and artisans – devised a world's view, the organization of social relations and the development of people that embraced all spheres of existence. The presence of certain members of financial means made possible the earliest translations to Spanish, clandestine editions and the diffusion of Kardec's works, for example The Spirits' Book (Kardec 1963) (for an over- Social Evolution & History, Vol.
    [Show full text]
  • Karl Marx and the Iwma Revisited 299 Jürgen Herres
    “Arise Ye Wretched of the Earth” <UN> Studies in Global Social History Editor Marcel van der Linden (International Institute of Social History, Amsterdam, The Netherlands) Editorial Board Sven Beckert (Harvard University, Cambridge, ma, usa) Dirk Hoerder (University of Arizona, Phoenix, ar, usa) Chitra Joshi (Indraprastha College, Delhi University, India) Amarjit Kaur (University of New England, Armidale, Australia) Barbara Weinstein (New York University, New York, ny, usa) volume 29 The titles published in this series are listed at brill.com/sgsh <UN> “Arise Ye Wretched of the Earth” The First International in a Global Perspective Edited by Fabrice Bensimon Quentin Deluermoz Jeanne Moisand leiden | boston <UN> This is an open access title distributed under the terms of the prevailing cc-by-nc License at the time of publication, which permits any non-commercial use, distribution, and reproduction in any medium, provided the original author(s) and source are credited. Cover illustration: Bannière de la Solidarité de Fayt (cover and back). Sources: Cornet Fidèle and Massart Théophile entries in Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier en Belgique en ligne : maitron-en -ligne.univ-paris1.fr. Copyright : Bibliothèque et Archives de l’IEV – Brussels. Library of Congress Cataloging-in-Publication Data Names: Bensimon, Fabrice, editor. | Deluermoz, Quentin, editor. | Moisand, Jeanne, 1978- editor. Title: “Arise ye wretched of the earth” : the First International in a global perspective / edited by Fabrice Bensimon, Quentin Deluermoz, Jeanne Moisand. Description: Leiden ; Boston : Brill, [2018] | Series: Studies in global social history, issn 1874-6705 ; volume 29 | Includes bibliographical references and index. Identifiers: LCCN 2018002194 (print) | LCCN 2018004158 (ebook) | isbn 9789004335462 (E-book) | isbn 9789004335455 (hardback : alk.
    [Show full text]
  • EXTRACTS from a HISTORICAL ENCYCLOPAEDIA of SPANISH ANARCHISM by Miguel Iñiguez (Translated by Paul Sharkey)
    EXTRACTS from A HISTORICAL ENCYCLOPAEDIA of SPANISH ANARCHISM by Miguel Iñiguez (Translated by Paul Sharkey) http://www.christiebooks.com 1. CARBÓ CARBÓ, Eusebio. Palamós 1883-Mexico 1958. Coming from a family of federalists and anti-clericals, he was active in the Federalist Youth before going over to anarchism following his reading of Godwin, Proudhon, Kropotkin and Bakunin and observation of the world around him. A bit of a globe-trotter (even in his prison experience, seeing the inside of nearly sixty prisons from the age of 18 onwards) he lived for a long time in Valencia and travelled Europe and the Americas (he was especially familiar with Italy and knew many of the Italian anarchists, like Malatesta, Borghi and Fabbri, being much impressed by Malatesta). Early in the century (1905) he was close to the Avenir group and by the time the First World War came around he was an anarchist of some prestige. In 1915 he attended the congress in El Ferrol (representing Solidaridad Obrera), in 1918 he was at the Anarchist Conference in Barcelona, was present at the International Labour Congress in Geneva and the sixth congress of the F.N.A. in Valencia (where he was outstanding for his vehemence and hard line). His presence at the La Comedia congress in 1919 has been described as crucial: he drafted the anarchist manifesto, was on the working party on propaganda and opposed the line taken by Quintanilla. In the ensuing years he was a leading representative of the most anarchist tendency (and from 1921 stood out on account of his condemnation of the dictatorship of the proletariat).
    [Show full text]
  • ¿Ciencia Liberadora?. Librepensamiento
    ¿Ciencia liberadora? Librepensamiento, darwinismo y religión en el Círculo de la Luz* Álvaro Girón Sierra Institución Milá y Fontanals-CSIC, Barcelona Resumen El librepensamiento -uno de los movimientos más importantes en Europa Occidental- tuvo un grandísimo desarrollo a finales del XIX en Barcelona. De entre todos los organismos librepensadoras el que más destacaba era el Círculo de la Luz. “La Luz” se definía por su radical ateismo, aunando la actividad conjunta de un importante elenco de republicanos y anarquistas. La presente contribución explora el papel que los componentes de “La Luz” asignaron al darwinismo en la lucha contra la religión católica, así como la ambigüedad que genera abrir la puerta a un nuevo espacio normativo regido por la Ciencia. Palabras clave: librepensamiento, masonería, anarquismo, darwinismo, norma. 1. Librepensamiento, darwinismo, y cultura obrera: ¿un campo de estudio legítimo? La presenta contribución se inserta dentro de una reflexión general sobre lo que ha sido mi labor como historiador en los últimos años. Dicho trabajo ha ido orientado a desbrozar las muy complejas relaciones entre evolucionismo y cultura obrera. Para ello he partido de tres premisas fundamentales. En primer lugar, el rechazo de una perspectiva histórica que represente el consumo cultural de esa práctica cultural que llamamos ciencia-o aun mejor ciencias- como un proceso piramidal en que los no científicos asumen un papel meramente pasivo o de meros consumidores culturales. En segundo lugar, tomar en serio que el efecto ideológico de la actividad científica no se puede explicar haciendo referencia exclusiva al complejo tejido de factores que ha hecho posible su producción, asumiendo por el contrario que la distribución, las modalidades de la recepción y apropiamiento diferencial del saber científico, tienen también un papel * La presente contribución ha sido elaborada dentro del marco del proyecto "Ciencia y creencia entre dos mundos.
    [Show full text]
  • Felipe Corrêa – Surgimento E Breve Perspectiva Histórica Do Anarquismo
    surgimento e breve perspectiva histórica do anarquismo (1868-2012) Felipe Corrêa 1 Faísca Publicações Libertárias www.editorafaisca.net 2013 2 SURGIMENTO E BREVE PERSPECTIVA HISTÓRICA DO ANARQUISMO (1868-2012) Felipe Corrêa 3 4 SUMÁRIO ESCOPO E PROPÓSITO DESTE TEXTO... 7 DEFINIÇÃO DO ANARQUISMO E DE SUAS CORRENTES... 12 CONTEXTO HISTÓRICO E SURGIMENTO DO ANARQUISMO... 14 A Associação Internacional dos Trabalhadores (AIT)... 19 A Aliança da Democracia Socialista (ADS)... 22 Desenvolvimento histórico do anarquismo... 25 CINCO ONDAS DO ANARQUISMO: 1868 AO PRESENTE... 27 PRIMEIRA ONDA (1868-1894)... 30 SEGUNDA ONDA (1895-1923)... 36 TERCEIRA ONDA (1924-1949)... 45 QUARTA ONDA (1950-1989)... 52 QUINTA ONDA (1990 AO PRESENTE)... 60 EXTENSÃO E IMPACTO DO ANARQUISMO... 66 BIBLIOGRAFIA... 73 5 6 Quando falamos de anarquismo, e de segmentos do campo do socialismo, [...] embora o objeto de investigação encontre-se ancorado no campo ideológico, ele, além de representar uma aspiração passível de identidade temporal, necessariamente atravessa a encruzilhada entre filosofia e história. Situação que vincula o pensamento anarquista a uma longa linhagem que deve, sem a perda de sua riqueza e diversidade, ser analisada em seu tempo com todos os desdobramentos verificáveis até o presente. Alexandre Samis ESCOPO E PROPÓSITO DESTE TEXTO Esse texto apresenta uma breve história do surgimento e do desenvolvimento do anarquismo. Constitui, mais do que um grande tratado ou um estudo de fontes primárias, uma tentativa de compilar e resumir estudos históricos sobre o tema, de maneira apresentar um mapa geral dos acontecimentos fundamentais que envolveram o anarquismo, desde seu surgimento até o presente, e indicar bibliografia aos leitores. Obviamente, um estudo dessas proporções, que leva em conta 150 anos de história nos cinco continentes, não poderia ser tratado devidamente em um texto sintético como esse.
    [Show full text]
  • Gazeta Número 1
    Vicente i Izquierdo, Manuel La Tramontana (1881-1896), periòdic vermell escrit en català 371 La Tramontana és la gran obra de Josep Llunas i Pujals, personatge singular i líder més carismàtic del moviment anarcosocietari dels anys vuitanta i dels primers noranta del segle XIX, el quat des de la tribu­ na del seu setmanari, va bastir ponts de contacte a tots els moviments que defensaven les idees més avançades de l'època i que tenien dos enemics comuns: l'Estat i l'Església. Sempre hom ha destacat de La Tran/ontana la seva llarga durada -setze anys i 717 números- i el fet d'ésser escrita totalment en català, dues característiques molt inusuals per a una publicació que tradi­ cionalment ha estat qualificada d'anarquista.! Ara, si ens endinsem en l'anàlisi del seu contingut i en el coneixement de qui eren els qui hi escrivien, ens adonarem que es fa difícil trobar un adjectiu que, en termes absoluts, defineixi La Tramol1tmw. Catalanisme, republica­ nisme, lliurepensament, maçoneria, anarquisme i anticlericalisme es donen cita a les seves columnes i la converteixen en el millor exemple d'aquest aiguabarreig que configuraven els moviments d'oposició a la Restauració a Catalunya. Aquesta barreja ideològica és el que li dóna 1. En aquest sentit, Francisco MADRID ala seva tesi doctoral La Im'l/~a al/arqlli~ta li al/arC(l~il/di­ calista l'II E,pa/ia al',dl' la l" lllternaciol/al /¡a~ta ci filial deia CI/ara Ci!'il, UB, 1989, di u que dels periòd ic~ anarquistes publicats a Catalunya i al País Valencià «exclusivamcntc en catalan se publicaron ulla mínima porporción, aproximadamente un 3 ·x, .
    [Show full text]
  • Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E Structura I C Ontext (1932 - 1939)
    Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, E structura i C ontext (1932 - 1939) Sònia Garangou i Tarrés ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tdx.cat ) i a través del Dipòsit Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la sev a reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB . No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicio nada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tdx.cat ) y a través del Repositorio Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB .
    [Show full text]
  • Viaje Libertario a Través De La América Latina”, En Reconstruir N° 76-78
    VIAJE LIBERTARIO A TRAVÉS DE LA ÁMERICA LATINA Max Nettlau VIAJE LIBERTARIO A TRAVÉS DE LA ÁMERICA LATINA En 4$rtada: 5arr8 '?r$8d. The Shepherd's Calendar (August). [Originales en: Max Heinrich Hermann Reinhardt Nettlau, (1972). !ia"e libertario a tra%&s de la 'm&rica (atina), en Reconstruir n* 7+,7-. .uen$s 'ires, 'rgentina: Edici$nes Rec$nstruir0 Versi1n 1.2, 3uli$ 2217 /sta 4u#licaci1n se encuentran #a"$ la Licencia de Produc- ción de Pares (Atri#uci1n,5$mpartir6gual,N$5a4italista). 7e alienta su re4r$ducci1n t$tal $ 4arcial 8 su us$ c$mercial, siempre que este sea 4$r c$lecti%xs 8 tra#a"adorxs que 4$sean en c$mún sus medi$s de 4r$ducci1n. ;ara la %ersi1n c$mpleta de l$s t&rmin$s 8 c$ndici$nes de esta (icencia c$nsultar: htt4:<<ende=ensadelsl.$rg<44l>es.html Edición 8 ma9uetaci1n: tra!6Hz (☠) '#8a Aala, 2217 ¡Que todos los anarquistas, libertarios, todos los seres ¡Que todos los anarquistas, libertarios, todos humanoslos seres humanos y de y de espíritu espíritu libre, libre,puedan convertirse en una fuerza de elementos que, puedanconservando convertirse todas las autonomías, ense apoyen una recíprocamente y, derrotando la autoridad aquí,fuerza dejándola relajadade elementos allí por nuestro propio que, progreso, se desarrolle por mil caminos para realizarconservando la libertad en pequeño y todasen grande, lasen nosotros mismos y alrededor de nosotros, en autonomías,todas partesse apoyen y en todo! recíprocamente y, derrotando la autoridad aquí, dejándola relajada allí por nuestro propio progreso, se desarrolle por mil caminos para realizar la libertad en pequeño y en grande, en nosotros mismos y alrededor de nosotros, en todas partes y en todo! M'B N/CC('D E 9 PRÓLOGO (De la revista Reconstruir) Este estudio =ue 4u#licad$ 4$r 4rimera ve@ en La Revista Blanca de .arcel$na, Es4aGa, en su segunda &4$ca, n:mer$s H2-,H10, c$rres, 4$ndientes a los días 14, 21 8 2- de diciembre de 193J.1 (a 4rimera &4$ca de La Revista Blanca a4areci1 en Madrid (1896-1906).
    [Show full text]
  • Der KONGRESS Von SAINT-IMIER 1872 218 Kongress Der IAA in Den Haag Im Jahre 1872
    Der Kongress von Saint-Imier 217 1872: Verdichtungsmoment und Knotenpunkt der entstehenden anarchistischen Bewegung Considérant que la grande unité de l’Inter- * AIT [Fédéraliste], Résolution nationale est fondée non sur l’organisation ar- du Congrès Anti-Autoritaire tificielle et toujours malfaisante d’un pouvoir International tenu à Saint- Imier le 15 septembre 1872 centralisateur quelconque, mais sur l’identité […], S. 1, IISG, Int. 128/4. réelle des intérêts et des aspirations du prolé- tariat de tous les pays, d’un côté, et de l’autre sur la fédération spontanée et absolument libre des fédérations et des sections libres de tous les pays; […] Les délégués des Fédé- rations et Sections espagnoles, italiennes, jurassiennes, françaises et américaines réunis à ce Congrès ont conclu, au nom de ces Fédé- rations et Sections, et sauf leur acceptation et confirmation définitives, le pacte d’amitié, de solidarité et de défense mutuelle […].* Zwischen dem 15. und 16. September 1872 spielte sich in Saint-Imier ein Stück Globalgeschichte ab, auch wenn das wohl nur den allerwenigsten im Dorf bewusst war. Die Föde- rationen der Internationalen Arbeiterassoziation (IAA) hatten Delegierte geschickt, die sich im Zentrum Saint-Imiers trafen, genauer gesagt im Hotel de la Maison de Ville an der Place du Marché, wo sie zusammen mit „einheimischen“ Mitgliedern der IAA einen Kongress abhielten. Die dabei ver- abschiedeten Resolutionen füllten gerade einmal zweieinhalb DIN-A4-Seiten. Deren Inhalt entfaltet jedoch seine globale Wirkung noch heute. Der Kongress von Saint-Imier reihte sich in die Tradition der im Jahresrhythmus abgehaltenen Generalkongresse der IAA ein. Auf diesen versammelten sich seit dem Jahre 1866 Beschlüsse und begleit- Delegierte der einzelnen Landesföderationen, die Mitglieder schreides Kongresses der der IAA waren.
    [Show full text]
  • Del Anarquismo Al Librepensamiento: Una Propuesta De Aproximación Al Proceso De Apropiación Del Darwinismo En La Cataluña De Fines Del Xix*
    ACTES HIST 3-2.qxp:- 11/4/11 11:25 Pgina 119 ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA NOVA ÈPOCA / VOLUM 3 (2) / 2010, p. 119-129 DEL ANARQUISMO AL LIBREPENSAMIENTO: UNA PROPUESTA DE APROXIMACIÓN AL PROCESO DE APROPIACIÓN DEL DARWINISMO EN LA CATALUÑA DE FINES DEL XIX* ÁLVARO GIRÓN SIERRA INSTITUCIÓ MILÀ I FONTANALS-CSIC, BARCELONA. [email protected] Resumen: En las últimas décadas la historiografía ha puesto de manifiesto que repre- sentar el darwinismo de las últimas décadas del XIX como una suerte de aplicación de la teoría de Darwin de la selección natural a diferentes dominios era a la vez ingenuo y simplista. Más que una entidad fija, el darwinismo es mejor visto como un artefacto histórico cuyo significado era continuamente renegociado. Paradójicamente, aquellos trabajos dedicados al proceso de circulación/apropiación del darwinismo dentro de las organizaciones de izquierda y de la clase obrera, han soslayado habitualmente el hecho de que tanto partidos políticos como sindicatos es- tuvieron lejos de ser entidades fijas y auto-contenidas. Ello fue especialmente cierto en *Este artículo ha sido elaborado dentro del marco del proyecto “La ciencia europea y su impacto. De el origen a la recepción y desarrollo del darwinismo en España: interpretación, polémicas y ani- versarios” de referencia HUM2007-65125-C02-01 y financiado por el Ministerio de Ciencia e In- novación. Una primera versión de este artículo se presentó en la jornada Darwin en el 150è ani- versari de la publicació de «L’origen de les espècies», organitzada por la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)-Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Institució Milà i Fontanals-CSIC y la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • 09. Notas Pens. Social
    Notas sobre su pensamiento social Una de las facetas más significativas del pensamiento de M. Reventós son sus estudios sobre los movimientos sociales y la realidad cooperativa, con referencia especial a Cataluña. Su propio hijo, Joan Reventós i Carner, es autor de una monografía sobre el movimiento cooperativo en España que fue defendida como tesis doctoral en la Universidad de Madrid y publicada en Barcelona en un volumen en 1960. Hablaremos en breve de ello. Sobre los movimientos sociales, Manuel Reventós tiene una obra publicada por la Sociedad Económica de Amigos del País 1 y otra escrita para la Fundación Patxot en 1936 sobre las clases medias, que no llegaría a alcanzar las linotipias 2 y que tuvo un luctuoso itinerario; nos estamos refiriendo al texto mecanografiado, que fue trasladado a Suiza -cedido por una imprudencia de Maria Carner- y luego recuperado por la propia familia Reventós. Esta obra 1 Manuel REVENTÓS i BORDOY, Els moviments socials a Barcelona durant el segle XIX, La Revista, Barcelona, 1925, 159 pp. Ha sido reeditada en Crítica, Barcelona, 1987. También con el título en otros lugares de Assaig sobre alguns episodis històrics dels moviments socials a Barcelona en el segle XIX, aunque es la misma obra, que Josep TERMES i ARDEVOL, en Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes, Barcelona, 1972, califica como «capdaventera dels treballs científics sobre l’obrerisme català, encara que es ressent de la manca de métode i de visió de conjunt de l’historiografia de l’època. L’autor intentà, en tot cas, tractar els temes sense apriorismes.
    [Show full text]