La Representació Iconogràfica Dels Imaginaris Simbòlics: Nacionalismes I Republicanismes Al Segle XIX
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en TESI DOCTORAL Autora: Gemma Peralta Ruiz Director: Pere Gabriel i Sirvent La representació iconogràfica dels imaginaris simbòlics: nacionalismes i republicanismes al segle XIX. Doctorat en Història Comparada, Política i Social Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, Juny de 2017 TESI DOCTORAL Autora: Gemma Peralta Ruiz Director: Pere Gabriel i Sirvent LA REPRESENTACIÓ ICONOGRÀFICA DELS IMAGINARIS SIMBÒLICS: NACIONALISMES I REPUBLICANISMES AL SEGLE XIX. Doctorat en Història Comparada, Política i Social Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, Juny de 2017 2 SUMARI 1.- INTRODUCCIÓ ............................................................................................................... 7 2.- EL NAIXEMENT DEL PERIODISME MODERN I LA INTRODUCCIÓ DE LA IL·LUSTRACIÓ EN LA PREMSA. LA CARICATURA I LA PREMSA SATÍRICA. ....................................................... 19 2.1. PREMSA I ICONOGRAFIA EUROPEA. PERSISTÈNCIA I MEMÒRIA DE L’ART CLÀSSIC. .......................... 50 2.1.1. Els símbols i el retorn al Renaixement .................................................................. 54 2.1.2. Lectures i interpretacions ...................................................................................... 57 2.1.3. La caricatura europea moderna ........................................................................... 61 2.2.- REFERÈNCIES EUROPEES. EL CAS DE JOSEP LLUÍS PELLICER I LES SEVES RELACIONS AMB FRANÇA ..... 68 2.2.1. La Ilustración de Madrid i la guerra franco-prussiana .......................................... 76 2.2.2. L’Exposició Universal de París (1879) .................................................................... 78 2.2.3. El túnel de Saint-Gothard i L’Illustration (1880-1883) .......................................... 83 2.2.4. La dècada dels 80, actualitats des de París .......................................................... 88 2.3.- LES CAPÇALERES IL·LUSTRADES DE LA PREMSA SATÍRICA. EVOLUCIÓ I TENDÈNCIES ...................... 100 2.3.1. El corpus simbòlic de la premsa catalana ........................................................... 102 2.3.2. La diverses tendències en la premsa catalana .................................................... 104 3.- IMAGINARIS SIMBÒLICS NACIONALS: CATALUNYA I ESPANYA ................................... 121 3.1.- LA REPRESENTACIÓ D’ESPANYA EN LA PREMSA REPUBLICANA IL·LUSTRADA BARCELONINA ........... 128 3.1.1. Evolució general i segons la tendència política republicana ............................... 131 3.2. JOSEP LLUÍS PELLICER: UNA VISIÓ DE LES RELACIONS CATALUNYA-ESPANYA ............................... 142 3.2.2. Josep Lluís Pellicer en la premsa madrilenya ...................................................... 142 3.2.3. La Ilustración Española y Americana .................................................................. 143 3.2.4. Gil Blas i El Cohete .............................................................................................. 144 3 3.2.5. Altres publicacions .............................................................................................. 150 3.2.6. Corresponsal de guerra i cronista gràfic ............................................................. 152 3.2.7. Il·lustració de llibres ............................................................................................ 155 3.2.8. La segona etapa de Pellicer a la premsa catalana .............................................. 158 3.2.9. Obres ................................................................................................................... 159 3.3. LA ICONOGRAFIA IBERISTA EN LA PREMSA REPUBLICANA ........................................................ 162 3.4. EL 1714 EN LA PREMSA REPUBLICANA ................................................................................ 176 4.- IMAGINARIS SOCIALS I POLÍTICS: EL CAS DEL REPUBLICANISME ................................. 183 4.1. LA ICONOGRAFIA DE LA REVOLTA DE LES QUINTES (1870) I LA PREMSA ..................................... 188 4.2. LES CAPÇALERES DE LA CAMPANA DE GRÀCIA. SIGNIFICACIÓ I EVOLUCIÓ. ................................. 200 4.2.1. L’origen de La Campana de Gràcia ..................................................................... 202 4.2.2. La capçalera de La Campana de Gràcia .............................................................. 203 4.2.3. Apel·les Mestres i la segona etapa de la capçalera ............................................ 206 4.2.4. L’Esquella de la Torratxa, una publicació germana ............................................ 209 4.3. ELS REPUBLICANISMES DE LA FLACA I LA CAMPANA DE GRÀCIA ............................................... 212 4.3.1. La Campana de Gràcia: un republicanisme canviant .......................................... 213 4.3.2. La Flaca i les irreverents il·lustracions de Tomàs Padró ...................................... 221 4.3.3. La República francesa com a referent ................................................................. 225 4.3.4. Les commemoracions ......................................................................................... 230 4.3.5. L’anticlericalisme ................................................................................................ 242 4.3.6. Obrerisme i moviments socials ........................................................................... 249 4.4. JOSEP LLUNAS I PUJALS: UN EXEMPLE DE DIRECTOR COMPROMÈS ............................................ 255 4.4.1. La Tramontana, una revista lliurepensadora per sobre de tot ........................... 262 4.4.2. Commemoracions: la Revolució Francesa i la Primera República ....................... 273 4.4.3. Obrerisme i moviments socials ........................................................................... 275 4 5.- CONCLUSIONS ........................................................................................................... 283 6.- BIBLIOGRAFIA I FONTS ............................................................................................... 291 7.- ANNEXOS .................................................................................................................. 311 - CATÀLEG OBERT DE PUBLICACIONS A CATALUNYA (1858-1910) ........................................... 311 - PUBLICACIONS DE JOSEP LLUÍS PELLICER REFERIDES A FRANÇA .............................................. 311 - PUBLICACIONS DE JOSEP LLUÍS PELLICER A L’ILLUSTRATION .................................................. 311 - DOSSIER DE CAPÇALERES ................................................................................................ 311 - PUBLICACIONS DE JOSEP LLUÍS PELLICER DES DE MADRID ..................................................... 311 - DOSSIER DE CAPÇALERES DE LA CAMPANA DE GRÀCIA I L’ESQUELLA DE LA TORRATXA ............... 311 5 6 1.- INTRODUCCIÓ Aquesta tesi que porta per títol La representació iconogràfica dels imaginaris simbòlics: nacionalismes i republicanismes al segle XIX pretén mostrar la importància de la construcció de mons simbòlics en la creació d’espais propis per part de les cultures polítiques. Els casos emprats per fer-ho són els imaginaris identitaris, amb la relació de la catalanitat o el catalanisme amb d’altres identitats com l’espanyola o la francesa, i els imaginaris socials i polítics, representats per les cultures republicanes. Treballar a partir dels símbols i la iconografia suposa recórrer a d’altres disciplines, com la Història de l’Art o els Estudis Clàssics, ja que seran imprescindibles les aportacions de «la cultura clásica grecolatina –y aún más atrás, si tenemos en cuenta las creaciones del mundo egipcio, persa y asirio. También, parece difícil discutir la recuperación y las aportaciones del Renacimiento o, ya en tiempos más cercanos, la indudable impronta de la Ilustración y el enciclopedismo liberal del siglo XVIII en el lenguaje simbólico e iconográfico de los siglos XIX y XX»1. Es tracta d’endinsar-nos, 1 Gabriel, P. i Pérez Vejo, T., 2016. «Iconografías y representación de la nación». A: Luengo Teixidor, F. i Molina Aparicio, F. (eds.). Los caminos de la nación: factores de nacionalización en la España contemporánea, Granada: Ed. Comares, pp. 33-76, p. 33. 7 doncs, en un altre llenguatge en el qual les lectures i el context tindran una gran importància. Conscients que la representació dels imaginaris es pot treballar des d’altres àmbits com l’estudi de l’arquitectura, l’estatutària commemorativa o la pintura històrica2, en aquest cas hem preferit centrar-nos en la iconografia de premsa. Primerament per la impossibilitat que suposaria intentar abastar-ho tot i, en segon motiu, perquè la premsa fou capaç d’aglutinar i representar unes cultures i la complexitat ideològica i simbòlica existent en aquest context, el darrer terç del segle XIX. A la segona meitat del Vuit-cents