page 108/1

Antonio Caldara Il più bel nome Il più bel nome Antonio Caldara Barcelona, 1708

María Espada Robin Blaze Raquel Andueza Marianne Beate Kielland ElConcierto Español Agustín Prunell-Friend gcd 920310

El Concierto Español Emilio Moreno

Moreno Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 2 page 2

Emilio Moreno Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 3 page 3

El Concierto Español Cor de Cambra d’Antiga de l’esmuc (Lambert Climent, musical director) Emilio Moreno, direction

Venere María Espada, soprano Paride Robin Blaze, countertenor Giunone Raquel Andueza, soprano Ercole Marianne Beate Kielland, mezzo-soprano Il Fato Agustín Prunell-Friend, tenor

Production of Il più bel nome: Centre Robert Gerhard Musical edition: Emilio Moreno Recorded live in Lleida (Auditori Enric Granados), Spain, in November 2009 Engineered and produced by Aline Blondiau and Manuel Mohino Executive director (El Concierto Español): Mónica Hernández Artistic co-ordinator (El Concierto Español): Miguel Ángel Aguilar Rancel Executive producer & editorial director (Glossa/MusiContact): Carlos Céster Editorial assistance: María Díaz, Pierre Élie Mamou Design: Valentín Iglesias

© 2010 MusiContact GmbH

This recording is dedicated to the memory of Carles Riera (1956-2009) Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 4 page 4

El Concierto Español

violin recorder Emilio Moreno* (solo) Guillermo Peñalver Antonio Almela** (concertino) Fernando Paz Isabel Serrano** (principal 2nd violin) Santi Aubert oboe Esther Buendía Albert Romaguera Martín Domínguez Xavier Blanch Carlos Gallifa Adolfo Giménez-Tudurí bassoon Nuno Mendes Quim Guerra Elías Rodríguez Daniel Vilarrubias horn Javier Bonet viola Vicent Navarro Antonio Clares* (principal) José Manuel Navarro trumpet Remei Silvestre René Maze Ricard Casany cello Antoine Ladrette (solo) harpsichord Urko Larrañaga Eduard Martínez

double bass & baroque guitar Silvia Jiménez Enrike Solinis

* soloist on track 1 of cd 1 (Sinfonia) and on track 20 of cd 11 (Aria “Al grande onor di sposa”) * * soloists on track 19 of cd 1 (Aria “Quando si mira”) and on track 17 of cd 11 (Ritornello)

4 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 5 page 5

Cor de Cambra d’Antiga de l’esmuc

soprano contralto Aina Martín Aránzazu García Oncina Anaïs Oliveras* Anna Valls i Puig* María Elena Medina* tenor mezzo-soprano Joan Eudald Castelltort Cristina Koch* José Gil Férez

* soloists on track 2 of cd i (Coro “Correte, amori”)

5 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 6 page 6

Antonio Caldara Il più bel nome

cd 1 [54:32] Prima parte

01 Sinfonia 3:29 02 Coro di Seguaci della Bellezza: Correte, amori 2:56 03 Recitativo: A voi, spiagge felici 1:33 04 Aria: S’egl’è ver che amasti un dì 4:09 05 Recitativo: Io per tutti, cui serpe 1:43 06 Ritornello 0:19 07 Aria: Chi ben ama un solo istante 2:15 08 Recitativo: Gloria vana e fugace 1:06 09 Aria: Spezzar quella catena 2:09 10 Recitativo: Perdona, o non amasti 1:21 11 Coro di Seguaci della Virtù: Qui dove ha lieta 0:40 12 Aria: Cari Elisi, stanze amate 3:03 13 Recitativo: Spirti beati, e chiari 1:44 14 Ritornello 0:20 15 Aria: Dati pace, e credi a me 3:21 16 Recitativo: È una lusinga vil di cieco amante 1:27 17 Aria: Guarda la palma 3:20 18 Recitativo: Or vedi quanto vile 1:44 19 Aria: Quando si mira 4:00 20 Recitativo: Or tu che a me contrasti 2:11

6 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 7 page 7

21 Ritornello 0:15 22 Aria: La beltà ch’è troppo vana 2:20 23 Recitativo: Io con modesto freno 1:21 24 Ritornello 0:14 25 Aria: Così fai 1:57 26 Recitativo: Ma tu qual ti prometti 1:37 27 Aria: Il bel nome di amante fedele 3:49

cd ii [62:59] Seconda parte

01 Recitativo: Misero amor! 1:48 02 Aria: Amor risponderà 2:24 03 Recitativo: Odi l’audace! 1:15 04 Aria: Quella Liria innamorata 4:34 05 Recitativo: Dive, le gare intesi 1:42 06 Aria: Per lei tranquillo è ’l mar 3:33 07 Recitativo: Diva di me più grande? 1:34 08 Ritornello 0:15 09 Aria: Dimmi dov’è quel nume 1:58 10 Recitativo: Il saprai per tua gloria 1:55 11 Aria: Più non sono la più bella 3:02 12 Recitativo: Tu, Giuno, in Citerea 1:53 13 Aria: Quel pastorello 4:59 14 Recitativo: Se tanto è gloriosa 0:37 15 Aria: Quel core, quel viso 2:50 16 Recitativo: Quella che fa gl’eroi 1:15 17 Ritornello 0:18 18 Aria: Quando a lei sarà vicino 3:11 19 Recitativo: Ma che vegg’io? 1:42

7 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 8 page 8

20 Aria (con trombe e istromenti): Al grande onor di sposa 4:24 21 Recitativo: Io che dagl’astri al suolo 1:33 22 Ritornello 0:14 23 Aria: Gran bellezza io veggo in questa 3:12 24 Recitativo: Tanta beltà in Elisa? 1:20 25 Aria: Te’l confesso, o bella Elisa 3:09 26 Recitativo: Dovuta lode! 1:48 27 Aria: Nel mio cor scritto vedrai 3:45 28 Recitativo: Su, risponda l’Eliso 0:36 29 Coro: Chi sente di Elisa 2:08

Acknowledgements

From here we would like to express our gratitude to all those who have always had confidence in our plans and undertakings, especially to the Centre Robert Gerhard (which is charged with promoting and disseminating the Catalonian musical heritage) for its whole- hearted and unqualified support, to those who have applauded and encouraged us, to those who have contributed with their wisdom and learning, their patience, their time and their friendship, to the Escola Superior de Música de Catalunya (esmuc) for making available its resources to us, and also to those who are hoping and waiting for El Concierto Español to become a positive force in the culture of our country. Special thanks go to all the singers and instrumentalists who have provided us with their estimable contributions for this production, thereby turning into sound that which Guillermo Peñalver, as always, has assisted in computerizing so as to provide precise and easy to use working scores. In alphabetical order: Margarita Aguado, Pilar Alén, Pablo Álvarez de Eulate, Aline Blondiau, Josep Borrás, Salvador Capdevila, Carlos Céster, Lorenzo Coppola, María Díaz, Josep Dolcet, Roser Gort i Riera, Eulàlia Fantova, Kity and Maribela Gutiérrez, Antoine Ladrette, Josep Margarit, Charo Martín Crespo, Guya Martinini, Manuel Mohino, José Miguel Moreno, Lucía Moreno, Carola Murillo, Oriol Pérez i Treviño, Arturo Reverter, Carles Riera (†), Verón ica Rodríguez Brassó, Jaime Rosal, Isabel Serrano, Purificació Terrado i Pablo, Eduardo Torrico, Yara Vaello, Mark Wiggins. El Concierto Español

8 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 9 page 9 photo: Mónica photo: Hernández

9 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 10 page 10

English

that time, especially in the Teatre de la Santa Creu, for Il più bel nome example, on the very same Rambla. That taste for opera had been developing in Barcelona Componimento da Camera during the 18th century, paralleling the progressive eco- per Musica nomic recovery of Catalonia, and little by little a remark- able degree of sophistication emerged (Così fan tutte, which had been premièred in Vienna in 1790, was staged in Barcelona in 1798 – an opera which however, did not reach London until 1811). The seed of the future passion for opera i. the ripening seed had been sowed in an unforeseen and most fortuitous fash- ion, when Barcelona unexpectedly became once again a During at least the last 150 years Barcelona has deemed courtly setting, some three centuries after it had last ceased itself to be an operatic centre of a certain rank, and in to be so. This occurred in the autumn of 1705 when the the heat of the Wagnerian fever, the height of Catalonian Archduke Charles of Austria, the second son of the emper- modernisme, it liked to think that it was – no doubt with a or Leopold, disembarked in the city in order to establish his touch of complacency – an avant-garde operatic centre. This court there, having been accepted as king by the subjects of had become possible, from the beginning of the 19th centu- the Crown of Aragón, who were opposed to Philippe ry onwards, as a consequence of industrialization in d’Anjou, who had been crowned King of Spain. Only twen- Catalonia. This encouraged the growth and gradual ty years of age, Charles had just arrived from imperial strengthening of a middle class, which eventually felt itself Vienna; inevitably he found Barcelona to be very provincial sufficiently strong to hold its head up in comparison with in comparison, equipped with few attractions capable of its counterparts elsewhere in Europe; and one which, in stimulating his marked love of music (he himself was quite 1847, brought about the building of an opera house, the a decent composer). He was immediately needing to secure Gran Teatre del Liceu, tailor-made to its needs for leisure musicians for his entertainments, yet his most spectacular and ostentation. But the passion for opera of the great contribution to the musical life of the city took place a lit- Barcelona middle class was not born from a whim, out of a tle later, in 1708, on the occasion of his marriage to Princess simplistic imitation of the habits of the European bour- Elisabeth Christine of Brunswick-Wolfenbüttel, for which geoisie, arising instead from the legacy of the city’s strong- event he commissioned an opera in celebration of St ly entrenched tastes. The construction of an opera house Elizabeth. For that purpose he imported the librettist corresponded to Barcelona’s desire to consolidate its power (Pietro Pariati), the composer (Antonio Caldara), the by means of the establishment of an exclusive society; in singing-master and conductor (Giuseppe Porsile) and the actual fact, opera had been staged on a regular basis before stage designer (Ferdinando Galli-Bibiena), chosen from

10 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 11 page 11

English

amongst the best who could have been found in Italy ay the Spain. His claim was weaker, but the interests of foreign time. They were not only given the responsibility of staging countries made a struggle inevitable over the question of the Il più bel nome, but also of producing new operatic works Spanish Succession. The new King, as Felipe v, entered during the five years in which that small Habsburg court Madrid in February 1701 in order to install his court there. In flourished in Barcelona. This was how the seed was planted. March 1702, the Grand Alliance, including the Holy Roman And, fortunately, the fruit ripened. Empire, England and the United Provinces, declared war on Spain and France in support of the Archduke. Charles was Miquel Desclot proclaimed king in Vienna on February 12, 1703, arriving in Barcelona on November 7, 1705: the Iberian Peninsula became exposed to the danger of a form of civil war. Archduke Charles (“Carlos iii”) had been born in ii. antonio caldara Vienna in 1685 and was, like his father, an enthusiastic & il più bel nome music lover; he married Princess Elisabeth Christine of Brunswick-Wolfenbüttel by proxy in Vienna on April 23, Antonio Caldara was born in Venice sometime around the 1708 and in person on August 1, 1708, in the church of start of the 1670s, studying probably with Giovanni Santa María del Mar in Barcelona. When, in April 1711, Legrenzi, maestro di cappella at St Mark’s – where Caldara Charles’ brother, the Emperor Joseph i died, without trained first as a chorister and then worked as a cellist descendants, Charles succeeded him as King of Hungary between 1688 and 1699. On May 31, 1699 he was appointed and Archduke of Austria, subsequently being elected maestro di cappella in the Gonzagan city of Mantua, for the Emperor himself. The impasse into which the war had Duke Ferdinando Carlo. Some 18 months later on, the King deteriorated by the time was now aggravated by a fear on of Spain, Carlos ii, the last of the Spanish Habsburgs the part of the Alliance that Spain and the Holy Roman monarch, died, without issue, in the Real Alcázar in Madrid. Empire would become united. On September 27, 1711, Just prior to his death he had altered his will to name Charles left Barcelona for Vienna, leaving Elisabeth Philippe, Duke of Anjou and Fils de France as his heir. Christine as Governor General of Catalonia; her own Philippe was a grandson of Louis xiv of France (who had departure for Austria occurred on March 19, 1713. On April married the infanta María Teresa). At the point of Carlos ii’s 11, 1713 the Treaty of Utrecht (ending the involvement in bequeathing the Spanish monarchy and empire in an undi- the hostilities of the United Provinces and the new vided form and with foreign powers yearning for their sepa- Kingdom of Great Britain) was signed and in September ration, another contender for the succession appeared, this 1714 Felipe v accepted the surrender of Barcelona and being the young Archduke Charles, the second son of the began instigating the centralizing Nueva Planta decrees, Emperor Leopold i and great-grandson of Felipe iii of as they related to Catalonia.

11 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 12 page 12

English

Caldara’s stay in Mantua had proved to be a turbulent To this day it is not known with certainty if Caldara was one, made eventful by battles of the War of the Spanish actually in Barcelona in 1708 nor if Il più bel nome was per- Succession, but he continued his production of operatic formed there on August 2 for the courtly wedding celebra- works for Ferdinando Carlo until the latter was deposed by tions, although two eminent scholars, Brian W. Pritchard the Emperor Joseph (for siding with Bourbons in the war), and Ursula Kirkendale, both consider this to have been after which the composer may have visited Milan and his probable. Alternatively, Andrea Sommer-Mathis is of the native Venice before travelling to Rome around the time of clear opinion that the work was performed on the saint day Lent, 1708. In May 1708 the imperial troops set about of Elisabeth Christine, either July 4 (for St Elizabeth of besieging Rome and it may well have been the case that Portugal) or November 19 (for St Elizabeth of Hungary). Caldara went to Barcelona in the summer of that year, in The libretto for Il più bel nome provided by Pietro Pariati time for the nuptials of Charles and Elisabeth Christine. sets the static and allegorical action in Elysium. With the Charles’ court appears to have put on (exact dates have yet subtitle of Componimento da Camera the work can be consid- to be clarified) performances of serenatas by Caldara, ered as a type of secular serenata with symbolical-allegori- including Il più bel nome, Il nome più glorioso and L’Atenaide. cal content. Five solo roles are called for: Venere (Venus), It seems that by March of 1709 Caldara was in Rome and soprano, Giunone (Juno) and Ercole (Hercules), low male on July 1, 1709 he entered the service of the Marquis sopranos, Paride (Paris), alto and Il Fato (Fate), high tenor, Francesco Maria Ruspoli, with whom he was to continue as well as a chorus. The instrumental ensemble is made up until May, 1716. This did not prevent Caldara being in of three string parts and basso continuo (calling for the Milan in August 1711 in attendance on Charles vi, and at presence of a bassoon in various numbers as well a theor- the beginning of 1712 he could also have visited Vienna. At bo), and four pairs of obbligato instruments, flutes, oboes, that time the imperial court employed Marc’Antonio horns and trumpets. Ziani as the Hofkapellmeister, with Johann Joseph Fux The serenata sets off in grand epic style with a spirit- assisting him. The death of Ziani in January 1715 saw Fux ed Allegro using strings, oboes, trumpets and bassoon, an taking over Ziani’s position, but Caldara’s persistent instrumentation which gives Caldara an immediate possi- entreaties bore fruit at last, with the Venetian composer bility to play around with contrasting combinations of being appointed Vizehofkapellmeister by the Emperor at the sound; he makes use of polychoral options – here there is beginning of 1717. And there in Vienna Caldara worked one group with the oboes and the bassoon in it and anoth- until his death, on December 28, 1736, composing feste tea- er with the rest of the instruments. This sinfonia finishes, trale and drammi per musica for celebrations for imperial preparing the way for the first chorus. The three choruses birthdays and saints’ days. of the serenata are scored for sopranos, altos and tenors, accompanied by strings, oboes with obbligato bassoon in the first two, as well as trumpets in the final two.

12 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 13 page 13

English

Caldara provides a plentiful supply of recitatives (all innamorata. Fate announces that another lofty goddess is of them the secco variety, relatively straightforward in set to be capturing all these praises; Per lei tranquillo è ’l mar, approach and with continuo accompaniment) and da capo a serene and meditative da capo aria coloured by a sense of and strophic arias. In the first aria Venus extols beauty, in sorrowful aching. Venus sings a plaintive Più non sono la più an elegant minuet style, whereupon Paris makes his bella. Finally, Fate reveals the name of this other goddess: it entrance, expressing his faithfulness to the goddess. This is none other than Elisa or Elisabeth Christine (Charles’ he does with a variant aria form, one which will have an betrothed). Audaciously, Paris declares that he adores Elisa, interesting continuing presence in the serenata. Such arias expressing this with Quel pastorello, a delightful pastoral are performed without accompaniment from obbligato aria. At this juncture all the soloists participate in a five- instruments and are all preceded by a ritornello, which part concertante aria. Following on from the ritornello, the matches the aria in questions of keys, thematic material singers group themselves in pairs with separate instrumen- and selection of instruments playing. Paris’ own aria, Chi tal accompaniments (with or without continuo), in a ben ama, of a pleasant and easy-going disposition, sets solemn and portentous style. Juno sings the enchantments about praising Cupid (Love). The appearance of Hercules of Elisa in Quando a lei sarà. Fate makes reference to the cur- is underlined by a rhythmical and martial Allegro assai. The rent marriage, which is proclaimed in an excitingly spectac- trumpets mark the beginning of the second chorus. The ular Al grande onor di sposa, replete with two obbligato trum- alternation of the ostentatious scoring with trumpets and pets and strings. Next up is Hercules’ paean, a heartfelt oboes for the chorus contrasts here with the use of obbli- acclamation in Gran bellezza io veggo, simply presented in gato theorbo and strings to accompany Juno, who sings the key of A minor. Venus sings Te’l confesso, with violins in Cari Elisi. Venus in her aria, Dati pace, urges on the recog- unison. Paris symbolically offers his heart to the Queen in nition of her own sovereignty. Paris makes a claim once an aria with horns da caccia – which lend a solemn charac- again for beauty in Guarda la palma, light and somewhat ter. Fate reaffirms the supremacy of the queen and all impetuous in style. Fate makes his entrance, joining in this acclaim Chi sente di Elisa in the great final number, scored dispute by means of long vocalizations. Hercules’ response for trumpets, strings, oboes and choir, creating the sense of comes in the form of an aria with a more expansive ritor- a eulogistic hymn, emphasized by dotted rhythms. nello, Così fai. Finally, Venus intervenes in Paris’ favour with Il bel nome, an aria with a stylistically simple and direct instrumental introduction. Paris defends his achievements with Amor risponderà, The brilliant and elegant style of this serenata corresponds this being done so in the infrequently-used key of D minor. to the requirements demanded for a courtly festivity. Clean In turn, Juno defends her champion with a real gem of an and limpid textures were chosen by Caldara, making limit- aria, clear and transparent in texture, Quella Clizia ed use of obbligato instruments, preferring melodies to be

13 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 14 page 14

English

simple, or at most, in a concertante style in the more opu- lent numbers. The tempi are almost all marked as Allegro, the keys are mostly in the major, whilst the vocal lines, veering away from a grandiloquent virtuosity, clearly set out for us a design for a pleasant and refined entertain- ment, the mouthpiece for a set of hopes and dreams – albeit ones which would not achieve their ends in that time and location. Even the ostentatious declaration of Fate, that “to the great honour of being spouse, Elisa shall join that of motherhood”, was postponed, since Elisabeth Christine had to wait until May 13, 1717 before giving birth, having moved to Vienna, to the Archduchess Maria Theresa. Il più bel nome would mark out two epochs; Antonio Caldara’s abiding connection until his death with the house of Austria, and the landing on Hispanic soil of musical theatre in the Italian language, an eventuality which would set its own mark on the musical history of the Iberian Peninsula.

Miguel Ángel Aguilar Rancel & Lourdes Bonnet Translation: Mark Wiggins

14 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 15 page 15

Français

À Barcelone, le goût pour l’opéra s’était développé au Il più bel nome cours du xviiie siècle, parallèlement à la récupération éco- nomique progressive de la Catalogne, et atteignit peu à peu Componimento da Camera un degré de sophistication remarquable (on y joua Così fan per Musica tutte en 1798, c’est-à-dire huit ans après sa création à Vienne, et bien avant Londres la cosmopolite qui ne connut l’œuvre qu’en 1811). Mais la graine de la future pas- sion pour l’opéra avait été semée de la façon la plus inatten- due et fortuite, lorsque la cour revint inopinément à Barcelone, presque trois siècles après avoir l’avoir quittée. i. semailles en bonne saison Ce fut à l’automne 1705, quand l’archiduc Charles d’Autriche, second fils de l’empereur Léopold, établit sa Depuis un siècle et demi au moins, Barcelone s’est consi- cour à Barcelone, après avoir été reconnu comme roi par les dérée comme une capitale opératique d’un certain niveau sujets de la couronne d’Aragon, opposés à Philippe et, à l’époque moderniste, en pleine fièvre wagnérienne, d’Anjou, le candidat de la Castille. Charles n’avait que vingt elle alla jusqu’à se prendre – probablement avec un excès ans et venait d’arriver de la Vienne impériale : il se trouva d’auto-complaisance – pour une capitale opératique soudain dans une Barcelone très provinciale et ayant peu d’avant-garde. Cela, grâce à la révolution industrielle cata- d’attraits pouvant stimuler son amour prononcé pour la lane, au début du xixe siècle, qui impulsa la croissance et musique (il était par ailleurs un compositeur digne de res- la consolidation graduelle d’une classe sociale, la bourgeoi- pect). Très tôt, il sut s’entourer de musiciens ayant pour sie, qui se sentit bientôt assez forte pour tutoyer ses homo- fonction les divertissements royaux. Mais son apport le logues européennes ; et dès 1847, elle se fit construire un plus spectaculaire à la vie musicale de la ville eut lieu un peu opéra, le Gran Teatre del Liceu, à la mesure de ses besoins plus tard, en 1708, à l’occasion de son mariage avec la prin- de loisirs et d’ostentation. Mais la passion de la grande cesse Isabelle Christine de Brunswick-Wolfenbüttel, quand bourgeoisie barcelonaise pour l’opéra n’était pas née par il commanda un opéra pour fêter la Sainte-Isabelle et, pour caprice, par pure imitation des coutumes de la bourgeoisie ce, importa le librettiste (Pietro Pariati), le compositeur européenne, mais provenait de l’héritage de goûts bien (Antonio Caldara), le directeur vocal et musical (Giuseppe implantés dans la ville. La construction de l’édifice corres- Porsile) et le scénographe (Ferdinando Galli-Bibiena), pondait au désir de Barcelone de consolider son pouvoir choisis dans l’élite des artistes alors actifs en Italie. Ils grâce à l’établissement d’un cercle exclusif ; en effet bien furent chargés non seulement de la création de Il più bel avant cette date, des opéras se donnaient régulièrement au nome, mais encore de la production de nouveaux opéras Teatre de la Santa Creu, par exemple, sur la Rambla même. durant les cinq années où cette petite cour des Habsbourg

15 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 16 page 16

Français

fleurit à Barcelone. C’est ainsi que l’on commença les à Barcelone le 7 novembre 1705 et une sorte de guerre civile semailles. Et, par chance, ce fut à la bonne saison. embrasa alors la Péninsule. Né à Vienne en 1685, Charles iii était, comme son Miquel Desclot père, un mélomane passionné ; il épousa par procuration la princesse Isabelle Christine de Brunswick-Wolfenbüttel à Vienne le 23 avril 1708, et en personne, le 1er août 1708 à l’église de Santa María del Mar de Barcelone. Lorsque l’em- ii. antonio caldara pereur Joseph ier, mourut sans descendance en avril 1711, & il più bel nome Charles, son frère, lui succéda à la couronne de Hongrie et à la maison d’Autriche avant d’être proclamé empereur. À la Antonio Caldara est né à Venise vers 1670 : il y étudia pro- situation sans issue de la guerre, s’ajouta la crainte inspirée bablement avec Legrenzi, maître de la Chapelle Marciana, par une possible réunification de l’empire des Habsbourg. où il reçut une éducation musicale en tant qu’enfant de Le 27 septembre 1711, Charles quittait Barcelone pour se chœur, puis travailla comme violoncelliste entre 1688 et rendre à Vienne ; la régence était confiée à la reine, qui par- 1699. Le 31 mai 1699, il fut nommé maître de chapelle du tit pour l’Autriche le 19 mars 1713. Le traité d’Utrecht fut duc de Mantoue. Quelques mois plus tard, Charles ii, roi signé le ier avril 1713, et en septembre 1714, Philippe v prit d’Espagne, le dernier des Habsbourg espagnols, mourait Barcelone et décréta la Nueva Planta, nouvelle organisation sans descendance, à l’alcazar royal de Madrid. Son testa- territoriale des règnes hispaniques. ment désignait pour héritier Philippe de France, duc Malgré les batailles de la guerre de Succession d’Anjou, petit-fils de la branche aînée de Louis xiv et de d’Espagne qui avaient rendu mouvementé son séjour à son épouse, l’infante Marie-Thérèse. Comme les disposi- Mantoue, Caldara poursuivit sans interruption son activité tions testamentaires de Charles ii décrétaient l’indivisibi- opératique pour le duc. Avant la destitution du duc par lité de la monarchie et de l’empire de l’Espagne et que les l’empereur, Caldara abandonna sa charge ; il séjourna sans puissances en convoitaient sa répartition, un autre candi- doute à Venise et à Milan, avant de se rendre à Rome aux dat apparût : l’archiduc Charles, second fils de l’empereur environs du carême 1708. En mai 1708, les troupes impé- Léopold ier, arrière-petit-fils de Philippe iii d’Espagne. Ses riales menacèrent Rome et Caldara se rendit peut-être à droits à la succession étaient moindres, mais les intérêts Barcelone en été de cette même année, son séjour coïnci- internationaux de chaque parti rendirent la guerre inévita- dant avec les noces royales ; et c’est à la cour, mais à des ble. Philippe v établit sa cour à Madrid en février 1701. En dates non encore précisées, que l’on joua ses sérénades Il mars 1702, l’Angleterre, les Provinces Unies et l’Empire più bel nome, Il nome più glorioso et L’Atenaide. En mars 1709, déclarèrent la guerre à l’Espagne et à la France ; proclamé le compositeur devait se trouver à Rome et quelques mois roi à Vienne le 12 février 1703, l’archiduc Charles débarqua plus tard, le ier juillet, il commença à travailler pour le mar-

16 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 17 page 17

Français

quis Francesco Maria Ruspoli, au service duquel il allait res- certains passages, ainsi que le théorbe ; les vents compren- ter jusqu’en mai 1716. En août 1711, Caldara était à Milan nent quatre paires d’instruments obligés, flûtes, hautbois, pour y attendre Charles vi, et se trouvait peut-être à Vienne trompettes et cors. au début de 1712. Le maître de chapelle de la cour était L’œuvre commence dans un style héroïque par un Marc’Antonio Ziani et Johann Joseph Fux en était le Allegro animé joué aux cordes, hautbois, trompettes et bas- second maître. À la mort de Ziani, en janvier 1715, Fux le son, une orchestration qui permet à Caldara de mettre en remplaça et Caldara, grâce à son insistance, fut nommé jeu des timbres divers ; le compositeur crée ainsi une sorte second maître par l’empereur en 1717. Dans le cadre de de bichoralité en formant un groupe avec les hautbois et le cette charge qu’il occupa jusqu’à sa mort, le 28 décembre basson s’opposant au reste de l’orchestre. Cette sinfonia se 1736, Caldara se consacra à la composition de feste teatrale et termine en préparant l’entrée du premier chœur. Les trois de drammi per musica pour les anniversaires et les fêtes ono- chœurs de l’œuvre, écrits pour sopranos, altos et ténors, mastiques de la famille impériale. sont accompagnés par les cordes, les hautbois et le basson obligé dans les deux premiers, en plus des trompettes, dans les deux derniers. Les formes les plus abondantes sont les récitatifs, qui Malgré l’opinion de Brian W. Pritchard et Ursula sont tous secchi – non accompagnés par l’orchestre – et les Kirkendale, nous ne pouvons affirmer, aujourd’hui encore, arias, principalement da capo et divisées en strophes. Dans que Caldara séjourna à Barcelone et qu’on y représenta Il la première aria, Vénus vante la beauté, sur un air d’élégant più bel nome le 2 août 1708, dans le cadre des noces royales. menuet. Pâris vient donner acte d’allégeance à la déesse Pour Andrea Sommer-Mathis, il s’agirait clairement d’une dans une variante de l’aria, qui aura une présence significa- autre occasion, celle de la fête onomastique de la reine, soit tive dans l’œuvre : il s’agit des arias sans instruments obli- le 4 juillet (Sainte Isabelle, reine du Portugal), soit le 19 gés. Elles sont toutes précédées par un ritornello, dont la novembre (Sainte Isabelle de Hongrie). tonalité, le matériau thématique et l’effectif orchestral Le livret de Pariati situe l’action, statique et allégo- coïncident. L’aria de Pâris, Chi ben ama, de caractère affa- rique, aux Champs Elysées. Le titre de Componimento da ble, exalte l’amour. L’apparition d’Hercule est accentuée Camera indique une sorte de sérénade profane ayant un par un Allegro assai rythmique et martial. Les trompettes sens symbolique et allégorique. L’œuvre est composée pour indiquent le début du second chœur. Un contraste se pro- cinq voix solistes, Venere (Vénus), soprano, Giunone et duit avec l’alternance de l’orchestration pompeuse du Ercole (Junon et Hercule), sopranos au registre court, chœur comprenant trompettes et hautbois face au Paride (Pâris), alto, et il Fato (le Destin), ténor aigu, et théorbe obligé et aux cordes accompagnant Junon chan- chœur. L’effectif orchestral prévoit les cordes à trois et une tant les « Chers Elysées ». Dans son aria Dati pace, Vénus basse continue requérant l’intervention du basson dans demande que l’on reconnaisse sa souveraineté. Pâris, dans

17 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 18 page 18

Français

un ton léger et quelque peu impertinent, fait de nouveau mation sincère dans la tonalité simple de la mineur. Vénus l’éloge de la beauté dans Guarda la palma, la déclarant supé- entonne Te’l confesso, avec les violons à l’unisson. Pâris rieure à la vertu, telle la rose, bien plus belle que la palme. regrette de n’avoir connu Elisa lors du jugement des trois Survient alors le Destin qui prend part à la querelle en déesses, déclarant que sans doute il lui aurait dédié, plutôt chantant de longues vocalisations, mais Hercule lui qu’à Vénus, la pomme d’or. À sa place, il offre symbolique- répond par Così fai, une aria plus étendue, avec ritornello. ment son cœur à la reine, avant une aria où les cors da cac- Finalement, Vénus intervient en faveur de Pâris avec Il bel cia créent un climat solennel : Nel mio cor scritto vedrai… Le nome, aria avec introduction orchestrale dans un style sim- Destin réaffirme la suprématie de la reine que tous accla- ple et direct. ment en chantant Chi sente di Elisa, dans le grand numéro Pâris réaffirme son engagement en faveur de Vénus final, pour trompettes, cordes, hautbois et chœur, dont le en chantant Amor risponderà dans la tonalité inhabituelle caractère d’hymne est accentué par le rythme pointé. de ré mineur. Junon prend elle la défense de son champion en interprétant une merveilleuse aria, Quella Clizia innamo- rata, d’une texture délicate et transparente. Le Destin annonce qu’une autre déesse sublime accapare les éloges : Cette sérénade, élégante et lumineuse, répond au style Per lei tranquillo è ’l mar est une aria da capo sereine, médita- d’une célébration de fête palatine. Caldara opte pour des tive, dans un ton dolent. Vénus se plaint dans Più non sono textures limpides en utilisant avec précaution les instru- la più bella puis le Destin révèle finalement le nom de cette ments obligés ; le compositeur privilégie les mélodies sim- déesse : Elisa, la reine Isabelle Christine (occasion pour un ples et, quand il le faut, traite les numéros les plus opulents changement spectaculaire de décor). Pâris déclare avec dans un style concertant. Les tempi, qui ont presque tous effronterie qu’il adore maintenant Elisa et exprime ce sen- l’indication Allegro, les tonalités, presque toutes majeures, timent soudain dans Quel pastorello, une délicieuse aria pas- les lignes vocales, excluant toute virtuosité grandiloquente, torale. C’est alors que tous interprètent une aria à cinq nous proposent clairement un divertissement raffiné et voix, page concertante réunissant tous les solistes. Après le paisible, représentant des aspirations qui ne trouveraient ritornello, les voix se regroupent par paires avec des orches- leur accomplissement ni en ces temps, ni en ces lieux. Ainsi trations et/ou une basse continue différenciées pour la déclaration pompeuse du Destin « au grand honneur chaque groupe dans en un style grave et solennel. Junon d’épouse, Elisa ajoutera celui de génitrice » se réalisera-t- chante les charmes de Elisa dans Quando a lei sarà. Le elle avec retard : Isabelle Christine dut en effet attendre Destin évoque les noces royales qui sont proclamées dans d’être à Vienne pour mettre au monde, le 13 mai 1717, l’ar- Al grande onor di sposa, page spectaculaire et vibrante, avec chiduchesse Marie-Thérèse. Il più bel nome allait marquer deux trompettes obligées et cordes. Viennent ensuite les deux époques : le lien perdurable d’Antonio Caldara – louanges d’Hercule dans Gran bellezza io veggo, une accla- jusqu’à sa mort – avec la maison d’Autriche, et l’irruption

18 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 19 page 19

Français

du théâtre musical italien dans l’empire hispanique, un évènement déterminant dans l’histoire musicale de la Péninsule Ibérique.

Lourdes Bonnet & Miguel Ángel Aguilar Rancel Traduction : Pierre Élie Mamou

19 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 20 page 20

Deutsch

dem Wunsch, die Macht der Stadt Barcelona durch die Il più bel nome Schaffung eines exklusiven Zirkels zu konsolidieren – aber Opern wurden schon lange vor diesem Zeitpunkt aufge- Componimento da Camera führt, zum Beispiel im Teatre de la Santa Creu auf den per Musica Ramblas. Das Interesse an der Oper entwickelte sich in Barcelona im Laufe des 18. Jahrhunderts parallel zum all- mählichen wirtschaftlichen Aufschwung Kataloniens, und erreichte nach und nach einen bemerkenswerten Grad der i. die saat geht auf Kultiviertheit: Così fan tutte wurde im Jahr 1798 aufgeführt, also acht Jahre nach der Uraufführung in Wien und lange Seit anderthalb Jahrhunderten hält Barcelona sich für eine bevor man 1811 in London das Werk kennenlernen konnte. Opernhauptstadt von Rang, und zu Beginn der Moderne Aber das Samenkorn für die zukünftige Begeis-terung war ging man in der allgemeinen Wagner-Begeisterung sogar so auf eine vollkommen unvorhersehbare und zufällige Weise weit, die Stadt – wahrscheinlich mit einer gewissen in die Erde gelegt worden, als der königliche Hof unerwar- Selbstüberschätzung – für eine avantgardistische Opern- tet nach Barcelona zurückkehrte, fast drei Jahrhunderte hauptstadt zu halten. Diese Entwicklung wurde durch die nach der Zeit, zu der er zuletzt dort angesiedelt war. Dies industrielle Revolution in Katalonien ermöglicht, die zu geschah im Herbst 1705, als Erzherzog Karl von Öster- Beginn des 19. Jahrhunderts stattfand und die Entstehung reich, der zweite Sohn Kaiser Leopolds, sich mit seinem und die allmähliche Festigung einer bestimmten gesell- Hof in Barcelona niederließ, nachdem er von den schaftlichen Klasse, nämlich des Bürgertums, zur Folge Untertanen der Krone Aragons als König anerkannt wor- hatte. Dieses war bald selbstbewusst genug, um sich der den war, welche Philipp von Anjou, den Kandidaten restlichen europäischen Bourgeoisie ebenbürtig zu fühlen. Kastiliens, als Thronfolger ablehnten. Karl war erst 20 Ab 1847 wurde ein Opernhaus gebaut (das Gran Teatre del Jahre alt und stammte aus dem kaiserlichen Wien. Er fand Liceu), das den bürgerlichen Bedürfnissen nach Unterhal- sich unvermittelt in einem Barcelona wieder, das ihm sehr tung und Selbstdarstellung entsprach. Aber die Opern- provinziell erscheinen musste und das seiner erklärten begeisterung des Großbürgertums in Barcelona entstand Musikliebe kaum Anreize zu bieten hatte. (Er war übrigens nicht nur aus einer Laune heraus und war auch keine bloße auch ein recht beachtlicher Komponist.) Sehr schnell Nachahmung der in Europa üblichen bürgerlichen umgab er sich mit Musikern zu seiner eigenen Unterhal- Gepflogenheiten. Sie beruhte vielmehr auf dem allgemei- tung und zur Zerstreuung des Hofes. Aber sein spektaku- nen Interesse an der Oper, das in dieser Stadt ganz fest lärster Beitrag zum Musikleben der Stadt fand etwas spä- verwurzelt war. Der Bau des Gebäudes entsprach zwar ter, im Jahr 1708, statt: Anlässlich seiner Hochzeit mit

20 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 21 page 21

Deutsch

Prinzessin Elisabeth Christine von Braunschweig- Thronfolger. In seinem Testament ernannte er Philipp von Wolfenbüttel gab er eine Oper in Auftrag, um den Tag der Frankreich, den Herzog von Anjou, zum Erben. Dieser war Heiligen Elisabeth zu begehen. Zu diesem Anlass ließ er ein Enkel Ludwigs xiv. und seiner Gattin, der Infantin den Librettisten Pietro Pariati, den Komponisten Antonio Maria Theresia von Spanien. Da die testamentarischen Caldara, den Dirigenten und Chorleiter Giuseppe Porsile Verfügungen Karls ii. die Unteilbarkeit der Herrschaft und sowie den Bühnenbildner Ferdinando Galli-Bibiena kom- des spanischen Reiches festlegten, andere europäische men, die zu dieser Zeit alle zu den herausragendsten Mächte aber die Neuaufteilung dieses Königreiches for- Künstlern Italiens gehörten. Ihre Aufgabe bestand nicht derten, kam ein weiterer Kandidat auf: Erzherzog Karl, der nur in der Aufführung der Oper Il più bel nome, sondern in zweite Sohn Kaiser Leopolds i. und Urenkel Philipps iii. der Inszenierung weiterer neuer Opern während jener fünf von Spanien. Seine Ansprüche auf den Thron waren schwä- Jahre, in denen dieser kleine Habsburgische Hof in cher, aber die internationalen Interessen der jeweiligen Barcelona blühte. Hierin lag also der Keim für die zukünf- Parteien machten einen Krieg um die Erbfolge unvermeid- tige Opernbegeisterung. Und glücklicherweise fand die lich. Der neue König ließ sich als Philipp v. im Februar 1701 Aussaat zur richtigen Jahreszeit statt, sodass der Samen mit seinem Hof in Madrid nieder. Im März 1702 erklärten aufgehen konnte. England, die Vereinigten Niederlande und das Heilige Römische Reich deutscher Nation Spanien und Frankreich Miquel Desclot den Krieg, um den Erzherzog zu unterstützen. Der am 12. Februar 1703 in Wien zum König designierte Erzherzog Karl schiffte sich nach Barcelona ein, wo er am 7. Novem- ber 1705 eintraf. Von da an bestand die Gefahr eines ii. antonio caldara Bürgerkrieges auf der spanischen Halbinsel. & il più bel nome Der 1685 in Wien geborene Erzherzog Karl (»Carlos iii.«) war wie sein Vater ein leidenschaftlicher Musiklieb- Antonio Caldara wurde ungefähr 1670 in Venedig geboren. haber. Er heiratete mittels einer Vollmacht Prinzessin Er wurde wahrscheinlich von Giovanni Legrenzi unterrich- Elisabeth Christine von Braunschweig-Wolfenbüttel am tet, dem maestro di cappella an San Marco, wo er eine musi- 23. April 1708 in Wien, die tatsächliche Hochzeit fand am kalische Ausbildung als Chorknabe erhielt. Zwischen 1688 1. August 1708 in der Kirche von Santa María del Mar in und 1699 wirkte er dort als Violoncellist. Am 31. Mai 1699 Barcelona statt. Als Kaiser Joseph i. im April 1711 ohne wurde er zum Leiter der Kapelle am Hofe der Gonzaga in männliche Nachkommen starb, folgte ihm sein Bruder Mantua ernannt. Ungefähr 18 Monate später starb König Karl als König Ungarns und als Erzherzog des österrei- Karl ii. von Spanien im Alcázar von Madrid; er war der letz- chischen Hauses Habsburg nach, und wurde daraufhin zum te der spanischen Habsburger und hinterließ keinen Kaiser ernannt. Zu der aussichtslosen Kriegssituation kam

21 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 22 page 22

Deutsch

nun noch die Befürchtung der Allianz, die beiden erwarten. Zu Beginn des Jahres 1712 besuchte er vielleicht Habsburgerreiche könnten vereinigt werden. Am 27. die Stadt Wien. Der Leiter der dortigen Hofkapelle war September 1711 verließ Karl Barcelona, um sich nach Wien Marc’Antonio Ziani, und als Stellvertreter wirkte Johann zu begeben. Die Regierungsgeschäfte überließ er der Joseph Fux. Als Ziani im Januar 1715 starb, trat Fux seine Königin, die sich ihrerseits am 19. März 1713 nach Öster- Nachfolge an und Caldara wurde 1717 aufgrund seiner reich aufmachte. Der Friede von Utrecht wurde am 1. April Hartnäckigkeit zum Vizehofkapellmeister ernannt. Im 1713 unterzeichnet und beendete die Beteiligung der Rahmen dieser Stellung, die er bis zu seinem Tod am 28. Vereinigten Niederlande und des Neuen Königreiches Dezember 1736 innehaben sollte, beschäftigte Caldara Großbritannien an den Auseinandersetzungen. Im Sep- sich mit der Komposition von Feste teatrale und Drammi tember 1714 nahm Philipp v. Barcelona ein und erließ die per musica für die Geburts- und Namenstage der kaiserli- Dekrete der Nueva Planta, mit denen das spanische chen Familie. Königreich territorial neuorganisiert wurde. Wegen der Schlachten des Spanischen Erbfolgekrie- ges war der Aufenthalt Caldaras in Mantua sehr ereignis- reich. Dennoch konnte er seine Opernprojekte für Man kann bisher nicht mit Sicherheit sagen, ob Caldara sich Herzog Ferdinando ohne Unterbrechungen verfolgen. im Jahr 1708 tatsächlich in Barcelona aufhielt und ob Il più Bevor der Herzog durch Kaiser Joseph abgesetzt wurde, bel nome dort tatsächlich anlässlich der königlichen da er sich im Krieg auf die Seite der Bourbonen gestellt Hochzeit am 2. August 1708 aufgeführt wurde, obwohl zwei hatte, schied Caldara aus seinen Diensten aus. Er hielt bedeutende Wissenschaftler, nämlich Brian W. Pritchard sich wohl in Venedig und Mailand auf und begab sich und Ursula Kirkendale, dies für wahrscheinlich halten. ungefähr zur Fastenzeit 1708 nach Rom. Im Mai 1708 Andrea Sommer-Mathis vertritt eine andere Position: Ihrer bedrohten die kaiserlichen Truppen Rom, und Caldara Meinung nach handelte es sich eindeutig um einen anderen wandte sich im Sommer dieses Jahres eventuell nach Anlass, nämlich den Namenstag der Königin, der entweder Barcelona. Sein Aufenthalt dort fiel wohl mit der königli- am 4. Juli (Heilige Elisabeth von Portugal) oder am 19. chen Hochzeit zusammen. An diesem Hofe wurden seine November (Heilige Elisabeth von Ungarn) gefeiert wurde. Serenaden Il più bel nome, Il nome più glorioso und L’Atenaide Im Libretto lässt Pariati die statische und allegori- aufgeführt, wobei die genauen Daten nicht bekannt sind. sche Handlung in den Elysischen Gefilden spielen. Der Im März 1709 scheint der Komponist sich wieder in Rom Untertitel Componimento da Camera verweist auf eine welt- aufgehalten zu haben, und am 1. Juli begann er, für liche Serenade, die einen symbolischen und allegorischen Marquis Francesco Maria Ruspoli zu arbeiten, in dessen Inhalt hat. Das Werk ist für fünf Solostimmen kompo- Diensten er bis Mai 1716 stehen sollte. Dennoch hielt er niert: Venere (Venus), Sopranist, Giunone (Juno) und sich im August 1711 in Mailand auf, um Karl vi. dort zu Ercole (Herkules), beide kurze Sopranisten, Paride (Paris),

22 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 23 page 23

Deutsch

Alt, Il Fato (das Schicksal), hoher Tenor. Außerdem wird entspricht und in dem thematisches Material der Arie mit ein Chor eingesetzt. Die Orchesterbesetzung sieht einen identischer Orchesterbesetzung verwendet wird. Paris dreistimmigen Streicherapparat vor; der Basso continuo rühmt mit seiner gefälligen Arie Chi ben ama schwärme- erfordert in einzelnen Passagen den Einsatz eines Fagotts risch die Liebe (Cupido). Der Auftritt des Herkules wird und einer Theorbe. Der Bläsersatz umfasst vier doppelt durch ein rhythmusbetontes und martialisches Allegro assai besetzte obligate Instrumente: Flöten, Oboen, Trompeten unterstrichen. Die Trompeten kündigen den Beginn des und Hörner. zweiten Chores an. Durch den Wechsel von der prunkvol- Das Werk beginnt im heroischen Stil mit einem len Untermalung des Chores mit Trompeten und Oboen bewegten Allegro, das von Streichern, Oboen, Trompeten entsteht ein starker Kontrast zur obligaten Theorbe und und Fagott gespielt wird. Diese Orchestrierung ermöglicht den Streichern, welche Juno begleiten, die mit der Arie es Caldara, mit den verschiedenen Klangfarben zu spielen; Cari Elisi die elysischen Gefilde besingt. In der Arie Dati der Komponist schafft hier eine Art von »Doppelchörig- pace fordert Venus die Anerkennung ihrer Herrschaft. Paris keit«, indem er die Oboen und das Fagott dem Rest des besingt in der Arie Guarda la palma mit leichtfertigem und Orchesters entgegenstellt. Diese Sinfonia endet mit der beinahe frechem Ton das Lob der Schönheit und erklärt, Überleitung zum ersten Choreinsatz. Die drei Chorsätze diese sei der Tugend überlegen. Da tritt plötzlich das des Werkes sind für Sopran-, Alt- und Tenorstimmen Schicksal auf und beteiligt sich an der Auseinandersetzung, geschrieben; sie werden von den Streichern begleitet, indem es ausgedehnte Vokalisen singt, aber Herkules ant- wobei in den ersten beiden Sätzen die Oboen und das wortet ihm mit Così fai, einer Arie mit einem längeren Fagott hinzukommen, und in den letzten beiden auch noch Ritornell. Schließlich greift Venus ein und ergreift mit Il bel die Trompeten verlangt sind. nome für Paris Partei, einer Arie mit orchestraler Einlei- Die Rezitative und die Arien sind die ausführlichsten tung, die in einem einfachen und unmittelbaren Stil kom- Formteile; die Rezitative werden durchgängig secco – also poniert ist. nur mit Continuobegleitung – ausgeführt, und die Arien Paris bekräftigt seine leidenschaftlichen Gefühle für sind entweder strophisch oder in Da-Capo-Form kompo- Venus, indem er die Arie Amor risponderà in der ungewöhn- niert. In ihrer ersten Arie fordert Venus die Zuhörer mit lichen Tonart d-Moll singt. Juno übernimmt ihrerseits die einer eleganten Menuettmelodie dazu auf, sich ebenfalls Verteidigung des ihr Ergebenen mit der wunderbaren Arie für die Schönheit zu begeistern. Paris erscheint, um der Quella Clizia innamorata, die ganz zart und transparent auf- Göttin mit einer Arie in Variationsform seine Treue zu gebaut ist. Das Schicksal kündigt an, dass eine weitere ehr- schwören. Diese Variationsform spielt im Verlauf des furchtgebietende Göttin alles Lob für sich beanspruche: gesamten Werkes eine bedeutsame Rolle. Dabei handelt es Per lei tranquillo è ’l mar ist eine ruhige, meditative Da- sich um Arien ohne obligate Instrumente, die jeweils von Capo-Arie in elegischem Tonfall. Dies beklagt Venus mit einem Ritornell eingeleitet werden, das der Tonart der Arie Più non sono la più bella, und schließlich gibt das Schicksal

23 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 24 page 24

Deutsch

den Namen dieser Göttin preis: Elisa, also die Königin Diese elegante und strahlende Serenade entspricht dem Elisabeth Christine. Dies bietet die Gelegenheit zu einem Stil eines Festes am Hofe, und Caldara entscheidet sich für spektakulären Wandel des Bühnenbildes. Paris erklärt mit eine klare Struktur, indem er die obligaten Instrumente einer gewissen Kühnheit, er bete nun Elisa an und bringt mit Bedacht einsetzt. Der Komponist zieht einfache dieses Gefühl mit der reizenden pastoralen Arie Quel pasto- Melodien vor und behandelt die umfangreicheren rello zum Ausdruck. Anschließend singen alle gemeinsam Nummern im konzertanten Stil. Als Tempobezeichnung ist eine fünfstimmige Arie, einen konzertanten Satz, in dem alle beinahe durchgängig Allegro vorgeschrieben, und es wer- Solisten zusammengefasst werden. Nach dem Ritornell fin- den fast ausschließlich Dur-Tonarten verwendet. In den den die Stimmen paarweise zueinander, wobei Begleitung Gesangslinien wird jegliche großspurige Virtuosität ver- und/oder Basso continuo für das jeweilige Paar in einem mieden. Sie beschwören ganz deutlich eine gefällige und ernsten und feierlichen Stil ausdifferenziert ist. Juno besingt kultivierte Form der Zerstreuung vor unserem inneren Elisas Reize in der Arie Quando a lei sarà. Das Schicksal kün- Auge herauf. Dabei werden Ziele dargestellt, die weder zur digt die königliche Hochzeit an, die mit Al grande onor di gegebenen Zeit noch am gegebenen Ort in Erfüllung gehen sposa ausgerufen wird, einem spektakulären und leiden- sollten: Die feierliche Erklärung des Schicksals, Elisa schaftlichen Stück mit zwei obligaten Trompeten und werde »zur großen Ehre der Ehe auch die der Mutter- Streichern. Daran schließt sich der Lobgesang des Herkules schaft« hinzufügen, wird erst wesentlich später Wirklich- in Gran bellezza io veggio an, einer aufrichtigen Beifallsbekun- keit werden. Darauf sollte Elisabeth Christine tatsächlich dung in der einfachen Tonart a-Moll. Im Unisono mit den warten müssen, bis sie sich in Wien aufhielt, wo sie am 13. Violinen stimmt Venus Te’l confesso an. Paris bedauert, Elisa Mai 1717 der Erzherzogin Maria Theresia das Leben bei seinem berühmten Urteil über die schönste Göttin noch schenkte. Il più bel nome steht also einerseits für die dauer- nicht gekannt zu haben, und erklärt er würde mit Sicherheit hafte Verbindung, die Antonio Caldara bis zu seinem Tode ihr anstelle der Venus den goldenen Apfel zuerkannt haben. mit dem österreichischen Hof verband, und andererseits Stattdessen bietet er der Königin symbolisch sein Herz an; für den Beginn der Ära des italienischen Musiktheaters im anschließend erklingt eine Arie, in der die Jagdhörner eine spanischen Königreich – ein einschneidendes Ereignis in feierliche Atmosphäre schaffen: Nel mio cor scritto vedrai... der Musikgeschichte der iberischen Halbinsel. Das Schicksal bekräftigt abermals die Überlegenheit der Königin, der alle noch einmal huldigen, indem sie Chi sente di Lourdes Bonnet & Elisa anstimmen, eine große Schlussnummer für Trompeten, Miguel Ángel Aguilar Rancel Streicher, Oboen und Chor, deren hymnischer Charakter Übersetzung: Susanne Lowien durch den punktierten Rhythmus noch betont wird.

24 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 25 page 25

Español

En Barcelona, el gusto por la ópera se había ido desa- Il più bel nome rrollando a lo largo del siglo xviii, paralelamente a la pro- gresiva recuperación económica de Cataluña, y poco a Componimento da Camera poco llegó a un grado de sofisticación remarcable (en 1798 per Musica ya se presentó Così fan tutte, que se había estrenado en Viena en 1790 y que, sin embargo, no llegó a la cosmopoli- ta Londres hasta 1811). Pero la semilla de la futura pasión operística había caído en la ciudad de la manera más ines- i. semilla en buena sazón perada y azarosa, cuando Barcelona se convirtió inopina- damente en sede cortesana, casi tres siglos después de Al menos a lo largo del último siglo y medio, Barcelona se haber dejado de serlo. Eso sucedió en el otoño de 1705, ha considerado a sí misma como una capital operística de cuando el Archiduque Carlos de Austria, segundo hijo del un cierto nivel. Incluso, en plena fiebre wagneriana, en los Emperador Leopoldo, desembarcó en la ciudad para esta- tiempos del Modernismo, se llegó a tener –probablemente blecer la corte en ella, ya que había sido reconocido como con un exceso de autocomplacencia– por una capital ope- rey por los súbditos de la Corona de Aragón, contrarios a rística de vanguardia. Ello fue posible gracias a la revolu- Felipe de Anjou, el candidato de Castilla. Carlos sólo tenía ción industrial catalana de principios del siglo xix, que veinte años y, recién llegado de la Viena imperial, debía impulsó el crecimiento y gradual fortalecimiento de una encontrarse con una Barcelona muy provinciana y con clase social, la burguesía, que pronto se sintió lo suficien- escasos alicientes que estimularan su arraigada afición por temente fuerte para tutearse con sus homólogos europeos, la música (él mismo era un compositor bastante digno), y que ya en el año 1847 se hizo construir un teatro de por lo que pronto debió procurarse músicos para el solaz ópera, el Gran Teatre del Liceu, a la medida de sus necesi- real. Pero su aportación más espectacular a la vida musical dades de ocio y ostentación. Pero la pasión de la gran bur- de la ciudad tuvo lugar un poco más tarde, en 1708, cuando guesía barcelonesa por la ópera no surgió de la nada, por a raíz de su boda con la princesa Isabel Cristina de pura imitación de las costumbres de la burguesía europea, Brunswick-Wolfenbüttel, encargó una ópera para la efemé- sino que ya la había heredado de los gustos arraigados en la rides e importó libretista (Pietro Pariati), compositor ciudad. Y, si levantó su propio teatro de ópera, no fue por- (Antonio Caldara), director vocal y musical (Giuseppe que antes no se hubiera podido representar ópera en Porsile) y escenógrafo (Ferdinando Galli-Bibiena), escogi- Barcelona –se hacía regularmente en el Teatre de la Santa dos de entre los mejores que habría podido encontrar en la Creu, por ejemplo, en la misma Rambla de la ciudad– sino Italia de la época. Ellos se encargaron de estrenar Il più bel porque quería afianzar su poder con el establecimiento de nome, pero también de producir nuevas óperas durante los un círculo de exclusividad. cinco años en los que aún floreció en Barcelona aquella

25 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 26 page 26

Español

pequeña corte habsburguesa. Así se plantó la semilla. Y la El Archiduque Carlos («Carlos iii») había nacido en suerte quiso que cayera en buena sazón. Viena en 1685 y era, como su padre, un apasionado melóma- no; desposó por poderes a la princesa Isabel Cristina de Miquel Desclot Brunswick-Wolfenbüttel en Viena el 23 de abril de 1708 y en persona el 1 de agosto de 1708 en la barcelonesa Iglesia de Santa María del Mar. Cuando el hermano de Carlos, el emperador José i, murió sin descendencia en abril de 1711, ii. antonio caldara le sucedió como rey de Hungría y Archiduque de Austria y & il più bel nome luego fue elegido emperador. Al impase bélico se unió el miedo aliado a una reunificación del Imperio Habsburgo. Antonio Caldara nació en Venecia en torno a 1670, estudian- El 27 de septiembre de 1711, Carlos salía de Barcelona para do probablemente con Legrenzi, maestro de la Capilla Viena dejando como regente a la Reina, quien partió para Marciana, donde se formó como niño de coro y trabajó como Austria el 19 de marzo de 1713. En 11 de abril de 1713 se firmó violonchelista entre 1688 y 1699. El 31 de mayo de 1699 fue el Tratado de Utrecht y en septiembre de 1714 Felipe v nombrado maestro de capilla del duque de Mantua. Meses tomó Barcelona y decretó la Nueva Planta. después, Carlos ii, rey de España, el último de los Habsburgo La estancia de Caldara en Mantua había sido acciden- españoles, moría sin descendencia en el Real Alcázar de tada por las batallas de la Guerra de Sucesión, pero conti- Madrid. Poco antes en su testamento había nombrado here- nuó su actividad operística para el duque en su capital. dero a Felipe de Francia, duque de Anjou, nieto por línea pri- Antes de la deposición imperial del duque, dejó su servicio, mogénita de Luis xiv de Francia y su esposa, la infanta María estuvo tal vez en Venecia y Milán, y luego partió a Roma en Teresa. Como el testamento de Carlos ii legaba la monarquía torno a Cuaresma de 1708. En mayo de 1708 las tropas y el imperio españoles indivisos y las potencias ansiaban su imperiales amenazaron Roma; puede que en verano de 1708 reparto, surgió otro candidato, el Archiduque Carlos, hijo Caldara se trasladara a Barcelona, en el tiempo de los reales segundo del emperador Leopoldo i, biznieto de Felipe iii de esponsales; en esa corte se presentarían, en fechas no clara- España. Tenía peor derecho, pero los intereses internaciona- mente establecidas, sus serenatas Il più bel nome, Il nome più les hicieron inevitable la contienda. Felipe v entró en Madrid glorioso y L’Atenaide. En marzo de 1709 debía estar en Roma, para instalar su corte en febrero de 1701. En marzo de 1702, y el 1 de julio de 1709 entraba al servicio del marqués Gran Bretaña, Provincias Unidas y el Imperio declararon la Francesco Maria Ruspoli, con quien estuvo hasta mayo de guerra a España y Francia en defensa del Archiduque, que fue 1716. En agosto de 1711 estaba en Milán, aguardando a proclamado rey el 12 de febrero de 1703 en Viena y llegó a Carlos vi, y a comienzos de 1712 pudo estar en Viena. El Barcelona el 7 de noviembre de 1705: la península se vio abo- maestro de capilla de la corte era Marc’Antonio Ziani y el cada a una suerte de guerra civil. de vice-maestro Johann Joseph Fux. A la muerte de Ziani

26 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 27 page 27

Español

en enero de 1715 el segundo accedió a maestro, pero la oboes y fagot por un lado, frente al resto. Esta sinfonía ter- insistencia de Caldara hizo que el emperador lo nombrara mina preparando la entrada del primer coro. Los tres coros vice-maestro a comienzos de 1717. Como tal trabajó hasta de la obra están escritos para sopranos, altos y tenores, su muerte, el 28 de diciembre de 1736, componiendo feste acompañados por cuerda, oboes con fagot obligado en los teatrale y drammi per musica para cumpleaños y onomásticas dos primeros, además de trompetas en los dos últimos. imperiales. Lo que más abunda son recitativos, todos «secos», y arias principalmente da capo y estróficas. En la primera aria, Venus invita a sentir la belleza, con aire de minueto elegan- te. Aparece Paris para expresar fidelidad a la diosa con otra A día de hoy no se sabe con certeza si Caldara estuvo en variante de aria, que tendrá una interesante presencia en la Barcelona ni si Il più bel nome se representó el 2 de agosto obra: son aquellas arias sin instrumentos obligados. Todas de 1708 en la Ciudad Condal, con motivo de los esponsales ellas van precedidas de un ritornello, que coincide en tonali- regios, aunque Brian W. Pritchard y Ursula Kirkendale lo dad, material temático y plantilla. El aria de Paris Chi ben dan como probable. Andrea Sommer-Mathis apuesta cla- ama, de carácter afable, exalta el amor. La aparición de ramente por la onomástica de la reina, bien el 4 de julio Hércules viene subrayada por un Allegro assai rítmico y (Santa Isabel, reina de Portugal), bien el 19 de noviembre marcial. Las trompetas marcan el inicio del segundo coro. (Santa Isabel de Hungría). Contrasta la alternancia de la pomposa orquestación con El libreto de Pariati establece la acción estática y ale- trompetas y oboes del coro frente a la tiorba obligada y las górica en los Campos Elíseos. Bajo el título de Compo- cuerdas que acompañan a Juno, que canta a los «Queridos nimento da Camera se entiende una especie de serenata pro- Elíseos». Venus, en su aria Dati pace, insta a reconocer su fana y con contenido simbólico-alegórico. Requiere de soberanía. Paris vuelve a reivindicar la belleza en Guarda la cinco solistas –Venere (Venus), soprano, Giunone (Juno) y palma, ligero y algo irreflexivo. Comparece entonces el Ercole (Hércules), sopranos cortos, Paride (Paris), alto, e il Hado, que tercia en la querella con largas vocalizaciones. Fatto (el Hado), un tenor agudo– y coro. La plantilla Pero Ercole responde con otro aria con ritornello algo más orquestal prevé la cuerda a tres y bajo continuo, que requie- expansiva, Così fai. Finalmente, Venus tercia a favor de Paris re la intervención del fagot en algunos números, así como con Il bel nome, aria con introducción orquestal en un estilo tiorba y cuatro parejas de instrumentos obligados, flautas, sencillo y directo. oboes, trompas y trompetas. Paris defiende sus hazañas con Amor risponderà, en una La obra comienza de manera heroica con un Allegro inusual tonalidad de Re menor, mientras que Juno defiende animoso con cuerda, oboes, trompetas y fagot, orquesta- a su campeón con una joya de aria, Quella Clizia innamorata, ción que permite a Caldara la posibilidad de jugar con dis- de textura delicada y transparente. El Hado anuncia que tintas masas tímbricas; crea una suerte de bicoralidad, con otra diosa sublime acapara los loores: Per lei tranquillo è ’l

27 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 28 page 28

Español

mar, una serena y meditativa aria da capo con un color ta para un entretenimiento refinado y apacible, portavoz de doliente. Venus entona un quejumbroso Più non sono la più esperanzas que no alcanzarían su consumación en ese tiem- bella. El Hado desvela finalmente que el nombre es Elisa, la po y lugar. Incluso la pomposa declaración del Hado, de que Reina Isabel Cristina. Paris declara con descaro que adora a «al gran honor de esposa, aquel de progenitora Elisa añadi- Elisa y lo expresa en Quel pastorello, una deliciosa aria pasto- rá», fue pospuesto, pues Isabel Cristina tuvo que esperar al ril. En este punto todos entonan un aria a cinco voces, un 13 de mayo de 1717 para dar a luz, ya en Viena, a la concertante de solistas. Tras el ritornello, las voces se agru- Archiduquesa María Teresa. Il più bel nome marcaría dos pan en parejas con orquestaciones y/o continuo diferencia- épocas, el perdurable vínculo de Antonio Caldara con la do para cada grupo, en un estilo solemne y grave. Juno Casa de Austria hasta su fallecimiento, y el desembarco en canta los encantos de Elisa en Quando a lei sarà. El Hado tierras hispánicas del teatro musical en lengua italiana, una alude a los reales esponsales, que se proclaman en Al grande eventualidad que marcaría la historia musical de la onor di sposa, espectacular y vibrante, con dos trompetas Península Ibérica. obligadas y cuerda. Se sucede la alabanza de Hércules en Gran bellezza io veggio, una sentida aclamación con un senci- Miguel Ángel Aguilar Rancel llo La menor. Venus entona Te’l confesso, con violines al uní- & Lourdes Bonnet sono. Paris pone un corazón a los pies de la Reina en un aria con trompas da caccia que aportan un carácter solemne. El Hado reafirma la supremacía de la Reina y todos aclaman Chi sente di Elisa, en el gran número final, para trompetas, cuerdas, oboes y coro, con carácter hímnico enfatizado por el ritmo con puntillo.

Esta serenata, elegante y luminosa, responde a los usos celebratorios de una festividad áulica. Caldara optó por unas texturas límpidas y con poco uso de los instrumentos obligados, prefiriendo las melodías sencillas, o como mucho, en estilo concertante en los números más opulen- tos. Los tempi, casi todos marcados Allegro, las tonalidades, casi todas mayores, las líneas vocales, reacias a un virtuosis- mo grandilocuente, nos muestran claramente una propues-

28 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 29 page 29

Català

siva recuperació econòmica de Catalunya, i de mica en Il più bel nome mica va arribar a un grau de sofisticació remarcable (el 1798 ja s’hi presentava Così fan tutte, que s’havia estrenat a Viena Componimento da Camera tot just el 1790 i que no arribaria a la cosmopolita Londres per Musica fins al 1811). Però la llavor de la futura passió operística havia caigut a la ciutat de la manera més inesperada i atza- rosa, quan Barcelona va esdevenir inopinadament seu cor- tesana, quasi tres segles després d’haver-ho deixat de ser. Es i. una llavor en bona saó va escaure per la tardor del 1705, quan l’Arxiduc Carles d’Àustria, fill segon de l’Emperador Leopold, va desembar- Almenys al llarg de l’últim segle i mig, Barcelona s’ha tingut car a la ciutat per plantar-hi cort, reconegut com a rei pels a si mateixa per una capital operística d’un cert relleu. Fins i súbdits de la Corona d’Aragó, contraris a Felip d’Anjou, el tot, en plena febrada wagneriana, en els temps del candidat de Castella. Carles només tenia vint anys i, acabat Modernisme, es va arribar a tenir –probablement amb un d’arribar de la Viena imperial, es devia trobar amb una excés d’autocomplaença– per una capital operística d’avant- Barcelona molt provincialitzada. La seva arrelada afecció guarda. Tot plegat va ser possible gràcies a la revolució per la música (ell mateix era un compositor prou digne) hi industrial catalana de primers del segle dinou, que va impul- devia trobar a faltar pastura i de seguida es devia procurar sar el creixement i gradual enfortiment d’una classe social, la músics per al solaç reial. Però la seva aportació més espec- burgesia, que aviat es va sentir prou forta per tutejar-se amb tacular a la vida musical de la ciutat va tenir lloc una mica els seus homòlegs europeus, i que ja l’any 1847 es va fer cons- més tard, el 1708, quan arran del seu casament amb la prin- truir un teatre d’òpera, el Gran Teatre del Liceu, a la mesura cesa Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, va de les seves necessitats de lleure i d’ostentació. Però la pas- encarregar una òpera per a l’efemèride i va importar llibre- sió de la gran burgesia barcelonina per l’òpera no va pas sor- tista (Pietro Pariati), compositor (Antonio Caldara), direc- gir del no res, per pura imitació dels costums de la burgesia tor vocal i musical (Giuseppe Porsile), i escenògraf europea, sinó que ja la va heretar dels gustos arrelats a la ciu- (Ferdinando Galli-Bibiena), entre els millors que hauria tat; i si es va aixecar el seu propi teatre d’òpera no va ser pas pogut trobar a la Itàlia de l’època. Ells es van encarregar perquè abans no es pogués fer òpera a Barcelona –se’n feia d’estrenar Il più bel nome, però també de produir noves òpe- regularment al Teatre de la Santa Creu, per exemple, a la res durant els cinc anys que encara va florir a Barcelona mateixa Rambla de la ciutat–, sinó perquè volia afirmar el aquella petita cort habsburguesa. Així es va plantar la llavor. seu poder, amb l’establiment d’un cercle d’exclusivitat. I la sort va voler que caigués en bona saó. A Barcelona, el gust per l’òpera s’havia anat desenvolu- pant tot al llarg del segle xviii, paral·lelament a la progres- Miquel Desclot

29 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 30 page 30

Català

ii. antonio caldara duc d’Àustria i, després, fou escollit emperador. A l’impàs & il più bel nome bèl·lic s’hi va unir la por aliada d’una reunificació de l’Imperi Habsburg. El 27 de setembre de 1711 Carles sortia de Antonio Caldara va néixer a Venècia al voltant de 1670, va Barcelona cap a Viena deixant com a regent la reina, la qual estudiar amb Legrenzi, mestre de la Capella Marciana, on es va partir cap a Àustria el 19 de març de 1713. L’11 d’abril de va formar com a nen de cor i va treballar com a violoncel·lista 1713 es va firmar el Tractat d’Utrecht i el setembre de 1714 entre 1688 i 1693. El 31 de maig de 1699 fou nomenat mestre Felip v va prendre Barcelona i va decretar la Nova Planta. de capella del duc de Màntua. Mesos després, Carles ii, rei L’estada de Caldara a Màntua havia estat accidentada d’Espanya, l’últim dels Habsburg espanyols, moria sense per les batalles de la Guerra de Successió, però va continuar descendència al Real Alcázar de Madrid. Poc abans en el seu la seva activitat operística per al duc. Abans de la deposició testament havia nomenat hereu Felip de França, duc o destitució imperial del duc, va deixar el seu servei, potser d’Anjou, nét per línia primogènita de Lluís xiv de França i la va anar a Venècia i Milà, i després va partir cap a Roma pels seva esposa, la infanta Maria Teresa. Com que el testament volts de la Quaresma de 1708. El maig de 1708 les tropes de Carles ii llegava la Monarquia i l’Imperi espanyols indi- imperials van amenaçar Roma; és probable que a l’estiu de visos i les potències n’anhelaven el repartiment, va sorgir un 1708 Caldara es traslladés a Barcelona, en el temps del reial altre candidat, l’arxiduc Carles, fill segon de l’emperador casori; en aquesta cort es presentarien, en dates no clara- Leopold i, besnét de Felip iii d’Espanya. Tenia pitjor dret, ment establertes, les seves serenates Il più bel nome, Il nome però els interessos internacionals van fer inevitable l’en- più glorioso i L’Atenaide. El març de 1709 devia de ser a Roma, frontament. Felip v va entrar a Madrid per instal·lar-hi la i l’1 de juliol de 1709 entrava al servei del marquès Francesco seva cort el febrer de 1701. El març de 1702 Gran Bretanya, M. Ruspoli, amb qui va estar fins al maig de 1716. L’agost de Províncies Unides i l’Imperi, van declarar la guerra a 1711 era a Milà, esperant Carles vi i a inicis de 1712 pot ser Espanya i França en defensa de l’arxiduc, que va ser procla- que fos a Viena. El mestre de capella de la Cort era mat rei el 12 de febrer de 1703 a Viena i va arribar a Marc’Antonio Ziani i el vicemestre Johann Joseph Fux. A la Barcelona el 7 de novembre de 1705: la península es va veure mort de Ziani, el gener de 1715, el segon va passar a ser el abocada a una espècie de guerra civil. mestre, però la insistència de Caldara va fer que l’empera- Carles iii havia nascut a Viena el 1685 i era com el seu dor el nomenés vicemestre a inicis de 1717. Com a tal va tre- pare un apassionat melòman; va esposar per poders la prin- ballar fins a la seva mort, el 28 de desembre de 1736, compo- cesa Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel a Viena el nent feste teatrale i drammi per musica per a aniversaris i ono- 23 d’abril de 1708 i, en persona, l’1 d’agost de 1708 a la barce- màstiques imperials. lonina església de Santa Maria del Mar. Quan el germà de Carles, l’emperador Josep i, va morir sense descendència l’a- bril de 1711, Carles el va succeir com a rei d’Hongria i arxi-

30 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 31 page 31

Català

Avui dia no se sap amb certesa si Caldara va ser a Barcelona Totes elles va precedides d’un ritornello, que coincideixen ni si Il più bel nome es va representar el 2 d’agost de 1708 a en tonalitat, material temàtica i plantilla. L’ària de Paris Chi Barcelona, amb motiu de l’esposori reial, si bé Brian W. ben ama de caràcter afable, exalta l’amor. L’aparició d’Ercole Pritchard i Ursula Kirkendale ho donen com a probable. ve subratllada per un Allegro assai rítmic i marcial; les trom- Andrea Sommer-Mathis aposta clarament per l’onomàstica petes que marquen l’inici del segon cor. Contrasta l’alter- de la reina, bé el 4 de juliol, santa Isabel reina de Portugal, o nança de la pomposa orquestració amb trompetes i oboès bé, també ha apuntat, el 19 de novembre, santa Isabel del cor respecte a la tiorba obligada i les cordes que acom- d’Hongria. panyen Juno, que canta els «Estimats Elisis». Venus, a la seva El llibret de Pariati estableix l’acció estàtica i al·legòrica ària Dati pace, insta a reconèixer la seva sobirania. Paris als Camps Elisis. Amb el títol de Componimento da Camera torna a reivindicar la bellesa a Guarda la palma, lleuger i una s’entén una espècie o una mena de serenata profana i amb mica irreflexiu. Apareix llavors el Fat, que intervé en la que- contingut simbolicoal·legòric. Requereix cinc solistes, rella amb llargues vocalitzacions. Però Ercole respon amb Venere, soprano, Giunone i Ercole, sopranos curts, Paride, una altra ària amb ritornello una mica més expansiva, Così alt, i il Fatto, un tenor agut, i cor. La plantilla orquestral pre- fai. Finalment Venus intervé o tercereja a favor de Paris veu la corda a tres i baix continu que requereix la intervenció amb Il bel nome, ària amb introducció orquestral en un estil de fagot en alguns números així com tiorba, i quatre parelles senzill i directe. d’instruments obligats, flautes, oboès, trompes i trompetes. Paris defensa les seves gestes amb Amor risponderà, en L’obra s’inicia de manera heroica amb un Allegro ani- una inusual tonalitat de Re menor. Juno defensa el seu cam- mós amb corda, oboès, trompetes o fagot, orquestració que pió amb una joia d’ària, Quella Clizia innamorata, de textura permet a Caldara la possibilitat de jugar amb distintes o delicada i transparent. El Fat anuncia que una altra deessa diferents masses tímbriques; crea una espècie de bicoralitat sublim acapara les llaors: Per lei tranquillo è ’l mar, una sere- amb oboès i fagot per un costat, respecte a la resta. Aquesta na i meditativa ària da capo amb un color punyent. Venus Sinfonia acaba preparant l’entrada del primer cor. Els tres entona un queixós Più non sono la più bella. El Fat desvela o cors de l’obra estan escrits per a sopranos, alts i tenors, revela finalment que el nom és Elisa, la reina Isabel acompanyats per corda, oboès amb fagot obligat en els dos Cristina. Paris declara descaradament que adora Elisa i ho primers, a més de trompetes en els dos darrers. expressa en Quel pastorello, una deliciosa ària pastoral. En El que més abunda són recitatius, tots secs, i àries aquest punt tots entonen una aria a cinc veus, un concer- principalment da capo, i estròfiques. A la primera ària, tant de solistes. Després del ritornello, les veus s’agrupen en Venus convida a sentir la bellesa amb aire de minuet ele- parelles amb orquestracions i/o continu diferenciat per a gant. Apareix Paris per expressar fidelitat a la deessa amb cada grup, en un estil solemne i greu. Juno canta els encants una altra variant d’ària, que tindrà una interessant presèn- d’Elisa a Quando a lei sarà. El Fat al·ludeix al reial esposori, cia a l’obra; són aquelles àries sense instruments obligats. que es proclama a Al grande onor di sposa, espectacular i

31 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 32 page 32

Català

vibrant, amb dues trompetes obligades i corda. Es succeei- xen la lloança d’Ercole a Gran bellezza io veggio, una sentida aclamació en un senzill La menor. Venus entoma Te’l confes- so, amb violins a l’uníson. Paris atorga a la reina la poma àuria, una ària amb trompes da caccia que aporten un caràc- ter solemne. El Fat reafirma la supremacia de la reina i tots aclamen Chi sente di Elisa, en el gran número final per a trompetes, cordes, oboès i cor, amb caràcter hímnic emfa- titzat pel ritme amb punt. Aquesta serenata elegant i lluminosa, respon als usos celebratoris d’una festivitat àulica. Caldara va optar per unes textures netes i amb molt poc ús dels instruments obligats, i va preferir les melodies senzilles, o com a molt, en estil concertant en els números més opulents. Els tempi, gairebé tots marcats Allegro, les tonalitats, gairebé totes en mode major, les línies vocals, poc inclinades a un virtuosis- me grandiloqüent, ens mostren clarament una proposta per a un entreteniment refinat i amè, portaveu d’esperances que no assolirien la seva consumació en aquest temps i lloc. Fins i tot la pomposa declaració del Destí o Fat, que «al gran honor d’esposa, Elisa hi afegirà el de progenitora», va ser posposat, ja que Isabel Cristina va haver d’esperar el 13 de maig de 1717 per donar a llum, ja a Viena, l’arxiduquessa Maria Teresa. Il più bel nome marcaria dues èpoques, el per- durable vincle d’Antonio Caldara amb la Casa d’Àustria fins a la seva mort, i el desembarcament en terres hispàni- ques del teatre musical en llengua italiana, una eventualitat que marcaria la història musical de la Península Ibèrica.

Lourdes Bonnet & Miguel Ángel Aguilar Rancel Traducció: Oriol Pérez i Treviño

32 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 33 page 33

33 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 34 page 34

María Espada Raquel Andueza Marianne Beate Kielland

Robin Blaze Agustín Prunell-Friend

34 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 35 page 35

Il più bel nome

Componimento da Camera per Musica, Nel Festeggiarsi il Nome Felicissimo di Sua Maestà Cattolica ELISABETTA CRISTINA Regina de le Spagne

Poesia del Dottor Pietro Pariati Musica di Antonio Caldara

Interlocutori

Giunone Venere Paride Ercole Il Fato

Coro dei Seguaci della Bellezza Coro dei Seguaci della Virtù

35 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 36 page 36

Prima parte Parte prima

La Scena rappresenta gli Elisi, dove si vede il luogo de segvaci della The stage represents the Elysian Fields where can be seen the abode of bellezza in forma d’amenissimo giardino ripieno di mirti fioriti, e tutto the Followers of Beauty in the form of a wonderful garden full of il piano di vaghissimi fiori. Si vede da una parte Paride assiso ad un blossoming myrtles and carpeted with the loveliest flowers. On one Fonte dov’è la Statua di Cupido con la face accesa. Dall’altra Ercole side Paris can be seen, seated beside a fountain with a statue of Cupid appogiato ad un trofeo d’armi, e Venere sotto un mirto vicino a Paride. bearing a lighted torch. On the other side, Hercules is leaning on a trophy of arms; Venus, beneath a myrtle, is near Paris.

Sinfonia [cd i: 01] Sinfonia

Coro di Seguaci della Bellezza [cd i: 02] Chorus of the Followers of Beauty

Correte, amori, Hasten, cupids, ardete, o cori burn, O hearts, a queste spiagge amene, kindly to these pleasant shores cortese oggi sen viene the goddess of beauty la dea della beltà; comes this day; e chi non sente and he who feels not il foco ardente the burning fire di que’ beati rai, of those blessed rays o non amò giammai, has either never loved o amar mai non saprà. or never will.

Recitativo [cd i: 03] Recitative

Venere Venus A voi, spiagge felici, ove respira To you, blessed shores where whispers l’aura sempre serena, e sempre pura, the breeze, ever peaceful, ever pure, spiagge felici, a voi, blessed shores, to you, cui non tolle aspro nembo, o crudo verno, whose perpetual verdure and fair, sweet shade il verde eterno, e l’ombre amene e belle, by tormented cloud or harsh winter are never disturbed,

36 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 37 page 37

Parte prima Parte prima Parte prima

Le théâtre représente les Élysées, où l’on voit La Escena representa los Campos Elíseos, L’escena representa els Camps Elisis, on es veu le séjour des Suivants de la Beauté constitué donde se ve la estancia de los secuaces de la l’estança dels seguidors de la bellesa en forma d’un merveilleux jardin planté de myrtes belleza en forma de amenísimo jardín lleno d’ameníssim jardí ple de murtres florides, i fleuris, et d’une plaine, couverte de très belles de mirtos floridos , y toda la llanura de tota la plana de flors bellíssimes. A un costat fleurs. On voit d’un coté Pâris assis près hermosísimas flores. Se ve de un lado a Paris es veu Paris assegut prop d’una pica on s’alça d’une fontaine où s’élève la statue de Cupidon sentado cerca de una pila donde está la l’estàtua de Cupido amb una torxa encesa. A dont le flambeau est allumé. De l’autre coté estatua de Cupido con una antorcha l’altra banda, Hèrcules recolzat en un trofeu Hercule appuyé à un trophée d’armes, et encendida. Al otro lado Hércules apoyado en d’armes, i Venus sota una murtra, prop de Vénus sous un myrte, près de Pâris. un trofeo de armas, y Venus bajo un mirto Paris. cerca de Paris.

Symphonie Sinfonía Sinfonia

Chœur des Suivants de la Beauté Coro de los Secuaces de la Belleza Cor dels Seguidors de la Bellesa

Courez, amours, / brûlez, oh cœurs / sur Corred, amores, / inflamaos, corazones / Correu, amors, / cremeu, oh, cors. / A ces heureuses plages, / aujourd’hui, avec a estas playas amenas, / amable, hoy nos aquesta dolça arena / els passos avui amabilité / vient la déesse de la beauté ; / viene / la diosa de la belleza; / y quien no mena / la dea del que és bell. / I qui no et qui ne sent / le feu ardent / de ces siente / el fuego ardiente / de aquellos sent / el foc ardent / d’aquestes llums rayons bénis, / ou bien n’aima jamais, / beatos rayos, / o nunca amó, / o nunca d’esplai, / o bé no ha estimat mai, / o no ou jamais ne saura aimer. sabrá amar. en sabrà mai més.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Vénus Venus Venus À vous, bienheureuses plages où A vosotras, playas felices, donde respira / Ah, platges venturoses on respira / l’aura toujours / sereine et toujours pure el aura siempre serena, y siempre pura, / sempre serena i sempre pura; / ah, s’éveille l’aurore, / heureuses plages, à playas felices, a vosotras, / donde no platges benaurades, / a qui no lleva vous, / dont jamais l’âpre nuée, ni le importuna áspera nube, o crudo núvol, o aspre hivern, / el verd etern, / ni cruel hiver ne troublent / l’éternelle invierno, / al verde eterno, y a la sombra l’ombra amena i bella, / Ve avui pel seu

37 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 38 page 38

oggi la dea di Gnido today the goddess of Cnidus riede per suo riposo, returns for her repose e cerca la sua pace in questo lido. and seeks her peace on this strand. E voi alme beate, And ye, O blessed souls, che fedeli al mio nume, un tempo ardeste, who, faithful to my divinity, burned awhile, se fu dolce, e gradita if the flame kindled in your breast la fiamma, che m’accese, o se vi resta was sweet and welcome, or if there remains della fiamma gentil qualche scintilla, some glimmer of that gentle flame, fate che a voi negl’occhi, then let the goddess of love read in your eyes legga la dea d’amor del cor gl’incendi; the fire that burns in your hearts; fate, ch’io qui ravvisi let me know if she come ancor vi diletta, ancor vi piace who bound you with that fatal chain quella che vi annodò fatal catena. is still your delight and pleasure. Dittemi: ed un sospiro a me favelli, Tell me; with a sigh, whisper: come ancor vi contenta, ancor vi appaga do you still find contentment and satisfaction il languir, il penar, l’ardor, la piaga? in the langour, the suffering, the ardour, the pain?

Aria [cd i: 04] Aria

Venere Venus S’egl’è ver che amasti un dì, If it is true, loving hearts, cori amanti, io lo saprò, that once you loved, I shall know it se vedrò che ancor amate. if I see that you love still. E dirò che fu immortal And I shall consider immortal quello stral che vi ferì, the arrow that wounded you se la piaga ancor serbate. if you still bear its hurt.

Recitativo [cd i: 05] Recitative

Paride Paris Io per tutti, cui serpe ancor nel seno On behalf of all, I answer, O Goddess, la dolcissima vampa I, in whose breast still quivers that sweetest flame che uscì da’ tuoi bei rai, Diva, rispondo. which issued from your lovely eyes. Paride io sono... I am Paris...

Venere Venus Io ti ravviso. Ancora I know you. Still I see,

38 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 39 page 39

verdure, et l’ombre douce et belle, / amena y bella, / hoy la diosa de Gnido / repòs / la deessa de Gnido, / cercant la aujourd’hui la déesse de Gnide / revient vuelve para su reposo, / y busca su paz en seva pau en aquest marge. / Vosaltres, pour son repos, / et cherche sa paix sur esta costa. / Y vosotras, dichosas almas, / belles ànimes / que fidels al meu culte ces rivages. / Et vous, âmes bénies, / qui que fieles a mi deidad, un tiempo vau cremar, / si fou dolç i plaent / el foc fidèles à ma Déité, un temps aviez ardisteis, / si fue dulce, y agradable / la que m’encenia, o bé si us resta / de la brûlé, / si fut douce et bienvenue / la llama, que os inflamó, o si os queda / de flama gentil alguna espurna, / feu que als flamme en votre sein allumée, ou s’il vous la llama gentil alguna centella, / haced ulls us llegeixi / la deessa d’amor del cor reste / de l’agréable feu quelque étincelle, / que en vuestros ojos, / lea la diosa del les flames. / Feu que jo aquí comprovi / faites alors que lise en vos yeux / la déesse amor del corazón el incendio; / haced com encara us agrada, encara us plau, / d’amour, du cœur le feu ; / faites-moi ici que yo reconozca / si todavía os deleita, aquella que us lligà amb fatal cadena. / connaître / si encore vous délecte, encore o todavía os place / aquella que os anudó Digueu-me: i un sospir em xiuxiuegi / vous énamoure / celle qui vous lia d’une la fatal cadena. / Decidme: y en un com encara us sadolla i us convida / el fatale chaîne. / Dites-moi : et d’un soupir suspiro decidme, / ¿es que todavía os patiment, l’ardor i la ferida. susurrez-moi, / est-ce qu’encore vous contenta, o aún os apaga / el languidecer, contente, encore vous plaît / la langueur, el penar, el ardor, la herida? la peine, l’ardeur, la plaie ?

Air Aria Ària

Vénus Venus Venus S’il est vrai qu’un jour avez aimé, / cœurs Si es verdad que amasteis un día, / Si és cert que amàreu un dia, / cors aimants, je le saurai, / vous voyant corazones amantes, yo lo sabré, / si veo amants, jo bé ho sabré, / si veig que toujours amants. / Et je tiendrai pour que todavía amáis. / Y diré que fue estimeu encara. / I diré que era immortel / ce trait qui vous atteignit, / si inmortal / aquel rayo que os hirió, / si la immortal / aquell dard que us va ferir, / si vous gardez encore sa blessure. herida todavía guardáis. l’esquinç serveu encara.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Pâris Paris Paris Au nom de tous, moi dont le cœur Yo en nombre de todos, que en el seno Jo per tots els qui al pit els anguileja / la frémit encore / de la si douce flamme / todavía / sienten vibrar la dulcísima dolcíssima flama / que eixí dels teus bells née de tes beaux regards, Déesse, je llama / que salió de tus bellas miradas, ulls, / dea, responc: Paris jo sóc... réponds. / Pâris, c’est moi... Diosa, respondo. / Paris soy yo...

Vénus Venus Venus Je te reconnais. Encore / puis-je voir en Yo te reconozco. Vuelvo a / ver en tu Et reconec encara, / et veig en la blancor

39 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 40 page 40

miro nel tuo pallore e sul tuo ciglio in your pallor and your gaze, un’alta speme, ed un desir costante. high hopes, and an abiding desire. E quell’amore al di cui pie’ t’assidi and Cupid, at whose feet you sit, mi sa ben dir che ancor ti veggo amante. can tell me that I perceive love in you still.

Paride Paris E amante mi vedrai infin che stringa And love shall you see in me for as long quella face amorosa il mio Cupido. as Cupid shall clasp the torch of love. Laccio, ch’egli già strinse Time shall not loose, nor Death, with its grim scythe, tempo non scioglie, o con la face oscura sever the knot that once he tied in me. morte non tronca. Una fedel costanza Not even after the body is dead con la salma mortal, non lascia il peso does faithful devotion, cast off the weight de la catena, ove ristretta è l’alma. of that chain, by which the heart is bound. Beltà, che piacque un giorno Beauty, which once delighted, porta i trionfi suoi di là dal rogo. bears its triumphs beyond the funeral pyre. Fra le ceneri ancora Amongst the ashes still risplender tutto il foco mio discerno. I perceive my fire whole and burning bright. Credilo, eccelsa Diva, Believe it, excellent Goddess, chi ben arde un sol giorno, arde in eterno. he who burns truly for a single day, burns forever.

Ritornello [cd i: 06] Instrumental ritornello

Aria [cd i: 07] Aria

Paride Paris Chi ben ama un solo istante, He who loves well for a single moment sempre amante, will show himself to be sempre fido si vedrà. ever loving, ever faithful. In un core That, in a heart, questa è gloria de l’amore, is the glory of love, questo è’l bel de la beltà. that is the beauty of loveliness.

Recitativo [cd i: 08] Recitative

Ercole Hercules Gloria vana e fugace, Vain and fleeting glory

40 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 41 page 41

ta pâleur et en ton regard / une haute palidez y en tu mirar / una alta esperanza, i en la mirada / l’alta esperança, i el desig espérance, un désir constant. / Et cet y un deseo constante. / Y este amor a los constant. / I aquell amor als peus del amour aux pieds duquel tu es assis / sait pies del cual te sientas / me sabe bien qual t’asseies / em sap ben dir que encara bien me dire qu’encore je te vois amant. decir que todavía te veo amante. et veig amant.

Pâris Paris Paris Et amant me verrez tant que brandira / Y amante me verás mientras alce / I amant em podràs veure mentre ce flambeau amoureux mon Cupidon. / aquella antorcha amorosa mi Cupido. / estrenyi / el meu Cupido l’amorosa Le nœud que jadis en moi il lia, / ni le Lazo que él ya estrechó / el tiempo no torxa. / El llaç que ell estrenyia / no el temps ne le dénoue, ni avec sa faux desate, o con su antorcha oscura / desfà el temps, ni amb la negrosa torxa / lugubre / la mort ne le tranche. Une muerte no trunque. Una fiel constancia / la mort no el talla. Una fidel constància / fidèle constance / sous la mortelle con la amenaza mortal, no abandona el amb les restes mortals no deixa el pes / menace, ne rejette pas le poids / de la peso / de la cadena, cuando oprime al de la cadena on l’ànima és reclosa. / La chaîne, quand l’âme en est opprimée. / alma. / Beldad, que deleitó un día / bellesa que un dia fou plaent / empeny Beauté, qui plut un seul jour / conduit conduce sus triunfos hasta la hoguera. / els seus triomfs enllà del foc. / Entre ses triomphes jusqu’à l’heure du Entre las cenizas todavía siento / cendres encara / tot el meu foc puc veure bûcher. / Entre les cendres encore / je resplandecer todo el fuego mío. / Créelo, resplendent. / Creu-ho, excelsa deessa, / peux sentir tout mon feu resplendir. / excelsa Diosa, / quien bien arde un solo qui crema un dia crema eternament. Crois-le, sublime Déesse, / qui brûle día, arde eternamente. bien un seul jour, brûle pour toujours.

Ritournelle Ritornello Ritornello

Air Aria Ària

Pâris Paris Paris Qui bien aime un seul instant, / toujours Quien bien ama un solo instante, / Qui bé estima un sol instant, / sempre amant, / toujours fidèle se montrera. / siempre amante, / siempre fiel se verá. / amant, / sempre fidel es veurà. / En un Dans un cœur / ceci est la gloire de En un corazón / ésta es la gloria del cor, / és la glòria de l’amor, / és el bo de la l’amour, / cela est le beau de la beauté. amor, / esto es lo bello de la belleza. beutat.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Hercule Hércules Hèrcules Gloire vaine et fugace, / où le fils de Gloria vana y fugaz, / donde hijo del Glòria vana i fugaç, / on el penediment

41 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 42 page 42

ove figlio d’onore è il pentimento, in which honour engenders regret, infamia è’l non pentirsi. Ercole anch’esso it is infamy not to repent. Yet even Hercules arse un tempo d’amore. once burned with love.

Venere Venus E più non ardi? And burns no longer?

Ercole Hercules Uscì dai dolci guardi From Dejanira’s gentle gaze di Deianira un lampo, there came a flash che al cor mi giunse. that struck me to the heart.

Venere Venus E più nol senti al core? And you no longer feel it in your heart?

Ercole Hercules No. La ragion con la sua luce a l’ora No. The light of reason then l’alma disingannò con quel ch’io vidi: undeceived my soul with what I saw: balenar sul mio ciglio amico raggio, there flashed upon my brow a friendly light, vidi il mio rischio; e allor vide la terra I saw my peril; and then the earth saw fuggir da me vinto e negletto amore, love take flight, vanquished and rejected by me, e spenta in questo core and having been extinguished in this heart, quella che l’accendea fiamma vorace the consuming flame that was burning it lasciar gli strali, e abbandonar la face. forsook its arrows, and cast aside its torch.

Aria [cd i: 09] Aria

Ercole Hercules Spezzar quella catena To break that chain, ch’è pena de’ pensier which is an affliction to the mind, è pur il bel piacer is indeed the fair pleasure di un nobil core. of a noble heart. Uscir, ma senza danno, To emerge unscathed d’affanno, e servitù, from vexation and servitude, è un far che sia virtù is to turn that selfsame error lo stesso errore. into a virtue.

42 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 43 page 43

l’honneur est le regret, / et l’infamie est honor es el arrepentimiento, / infamia es és fill d’honor, / i vil no penedir-se. de ne point se repentir. Hercule / no arrepentirse. Hércules no obstante / També Hèrcules / va cremar un temps pourtant brûla un temps d’amour. ardió un tiempo en amor. d’amor.

Vénus Venus Venus Et n’en brûle-t-il plus ? ¿Y no arde más? I ja no en crema?

Hercule Hércules Hèrcules Sorti des tendres regards / de Déjanire Salió de las dulces miradas / de Dejanira Sortí del dolç esguard / de Dejanira un un éclair / atteignit mon cœur. un relámpago / que el corazón me llamp / que em punyí el cor. alcanzó.

Vénus Venus Venus Et ne le sens-tu plus en ton cœur ? ¿Y no lo sientes ya en el corazón? I ara ja no l’hi sents?

Hercule Hércules Hèrcules Non. La raison et sa lumière alors / No. La razón con su luz entonces / al No. Llavors la raó amb la seva llum / détrompèrent mon âme par ce que je alma desengañó con lo que vi: / l’ànima decebé / amb el que vaig veure: / vis : / resplendir à mes yeux un amical resplandecer sobre mis ojos un rayo llampegant-me a la vista, amb raig rayon, / je vis mon péril ; et alors la terre amigo, / vi mi peligro; y luego vio la amic, / vaig veure el risc; / i així veié la put voir / fuir, par moi vaincu, l’amour tierra / huir de mí al vencido y denegado terra / fugir de mi vençut i omès l’amor, / rejeté, / et en ce cœur éteinte / celle qui amor / y apagada en este corazón / i, apagat en el cor / aquell flameig voraç en lui élevait la flamme vorace / délaisser aquella llama voraz que lo inflamaba, / que l’encenia, / deixar el buirac, i les éclairs, le flambeau abandonner. dejar los rayos, y abandonar la antorcha. abandonar la torxa.

Aria Aria Ària

Hercule Hércules Hèrcules Briser cette chaîne / qui opprime la Romper aquella cadena / que es pena del Trencar aquella cadena / que és pena de pensée / est bien le beau plaisir / d’un pensar / es pues el bello placer / de un la ment, / és el contentament / d’un noble cœur. / Sortir, mais sans noble corazón. / Salir, pero sin daño, / de noble cor. / Sortir sense cap dany / dommage, / du tourment, et de la tormento, y servidumbre, / es hacer que d’afany i servitud / és convertir en servitude, / est transformer en vertu / sea virtud / el error mismo. virtut / el propi error. l’erreur elle-même.

43 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 44 page 44

Recitativo [cd i: 10] Recitative

Paride Paris Perdona, o non amasti, Forgive me, but either you loved not at all o non fu amor quel che ti accese il seno. or it was not love that burned in your breast.

Venere Venus Fu passaggier baleno, It was a passing flash che in te svegliò il desire. that awakened desire in you. Stringe due faci amor. L’una dagl’astri Cupid holds two torches; the one takes from the stars prende il foco divin ch’in lor scintilla. the divine fire that twinkles within them.

Paride Paris E con esse ne l’alma (io lo provai), And with that fire in the soul – I speak from experience – sveglia un eterno ardor, che le innamora. an eternal passion awakens that causes it to be enamoured.

Venere Venus L’altra, fiamme incostanti, The other, an inconstant flame, tolte da un vil vapor, che sorge al cielo, taken from a foul vapour emanating from the skies, sparge ne’ cori, e in essi permeates hearts and within them si accende per momenti un debil foco, kindles briefly a feeble fire che vanta eterno ardor, ma dura poco. that boasts of being an eternal passion, but is short-lived.

Si vede discender lentamente dall’alto Giunone sopra una Nuvola che Juno is seen descending slowly from on high upon a cloud, which will poserà in terra vicino ad’ Ercole. Enello stesso tempo si trasforma il come to rest near Hercules. At the same time the abode of the luogo delicioso de seguaci della bellezza in altro pure deliciosissimo Followers of Beauty is transformed into another: delightful, full of tutto à fonti, e cadute d’acque, con la veduta in lontananza del fiume fountains and waterfalls, with a distant view of the river Lethe. Lethe.

Paride Paris Ma quale, osserva, o Dea, ver noi discende But O Goddess, behold, lucida nube, e bella? what is this bright and lovely cloud, which descends towards us?

44 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 45 page 45

Récitatif Recitativo Recitatiu

Pâris Paris Paris Pardon, mais : ou tu n’aimas point, / ou ce Perdona, o no amaste, / o no fue amor Perdona: o no estimaves, / o no era amor ne fut pas l’amour qui brûla en ton sein. aquello que te inflamó el pecho. allò que t’inflamava.

Vénus Venus Venus Ce fut un éclair passager, / qui en toi Fue un relámpago pasajero, / el que en ti Fou passatger llampec / que et despertà éveilla le désir. / L’amour possède deux despertó el deseo. / Dos antorchas tiene el desig. / L’amor té dues torxes. L’una als flambeaux. L’un, des astres / prend le feu amor. Una, de los astros / toma el fuego astres / pren el foc divinal que hi divin qui en eux étincelle. divino que en ellos centellea... espurneja.

Pâris Paris Paris Et avec ce feu, dans l’âme (je le vécus) / Y con ella en el alma (yo lo probé), / I amb aquestes al cor / (jo en sóc la s’éveille un feu éternel, qui la rend despierta un eterno ardor, que la prova) / alça un etern ardor que amoureuse. enamora. t’enamora.

Vénus Venus Venus L’autre, flamme inconstante, / née d’une La otra, llama inconstante, / nacida de I l’altra, inconstants flames, / sorgint vile vapeur surgie du ciel, / se répand un vil vapor, que surge al cielo, / siembra d’un vapor vil, que puja al cel, / sembra dans les cœurs, et en eux / s’allume par en los corazones, y en ellos / se enciende en els cors, i allà / s’encén per uns moment un faible feu, / qui vante por un momento, un débil fuego, / que moments un dèbil foc / que es vol etern, éternelle ardeur, mais dure peu. presume eterno ardor, pero dura poco. però que dura poc.

On voit descendre lentement d’en haut Junon Se ve bajar lentamente de lo alto a Juno Es veu Juno baixant lentament sobre un sur un nuage, qui se posera près d’Hercule. Au sobre una nube que tocará tierra cerca de núvol que tocarà terra prop d’Hèrcules. même moment le charmant séjour des Hércules. Al mismo tiempo se muda la Alhora, la delitosa estança dels seguidors de Suivants de la Beauté se transforme en un deliciosa estanciade los secuaces de la belleza la bellesa es muda en una altra, delitosíssima, autre, très charmant, tout empli de fontaines, en otra deliciosísima llena de fuentes, y de plena de fonts i de salts d’aigua, amb vistes al et de chutes d’eau, avec la vue au lointain du saltos de agua, con vista al rio Leteo en la riu Leteu, a la llunyania. fleuve Léthé. lontananza.

Pâris Paris Paris Mais quelle est cette nuée, oh Déesse, Mas observa, oh Diosa, ¿quién hacia Però observa, deessa, quin bell núvol / qui descend / jusqu’à nous, si lumineuse, nosotros / desciende, nube luminosa, y lluent ve cap aquí! et belle ? bella?

45 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 46 page 46

Ercole Hercules A la luce di quella In its light, ch’è mia gioia, mia speme, e mio contento what is my joy, my hope and my delight! di virtude, e di gloria arder mi sento. I feel myself burning with virtue and glory.

Coro di Seguaci della Virtù [cd i: 11] Chorus of the Followers of Virtue

Qui dove ha lieta Here where honour l’onor la reggia, has its happy throne, virtù festeggia, virtue rejoices, virtù si adora. virtue is worshipped.

Aria [cd i: 12] Aria

Giunone Juno Cari Elisi, stanze amate, Dear Elysian Fields, beloved abodes che formate il mio riposo, that furnish my repose, degl’eroi che stanno in voi, already this heart of mine is enamoured questo cor già s’innamora. of the heroes that dwell in you. E quel lume dolce, ameno, And this soft and pleasant light, che sereno in voi risplende, which calmly shines within you, già mi rende la mia pace, already yields me peace e mi piace, e mi ristora. and pleases and restores me.

Recitativo [cd i: 13] Recitative

Giunone Juno Spirti beati, e chiari, Spirits blessed, and renowned, che per le vie d’una virtù sublime, that by the paths of lofty virtue giungeste all’erte cime attained the soaring peaks della gloria immortal, qui rimirate of immortal glory, behold here once more Giuno, la dea maggior ch’abbian le sfere. Juno, the greatest goddess of the spheres. In me ben ravvisate i vostri pregi, In me you recognise your esteem sì come i fasti miei veggo ne’ vostri. as I see my pomp in yours. Pari è la nostra gioia, invitti eroi: Equal is our joy, unconquered heroes: in me grandi voi siete, io grande in voi. in me you are great, I am great in you.

46 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 47 page 47

Hercule Hércules Hèrcules À la lumière de celle-ci / qui est ma joie, A la luz de aquella / que es mi alegría, mi A la claror d’aquella / que m’és joia, mon espoir, et mon contentement / de esperanza, y mi contento, / de virtud, y esperança i gaudiment, / de virtut, i de vertu, et de gloire je me sens brûler. de gloria arder me siento. glòria cremar em sento.

Chœur des Suivants de la Vertu Coro de los Secuaces de la Virtud Cor dels Seguidors de la Virtut

Ici où s’élève joyeux / de l’honneur le Aquí donde alegre tiene / el honor su Aquí on té alegre / l’honor palau, / virtut palais, / la vertu se festoie, / la vertu s’y palacio, / la virtud festeja, / la virtud se festeja, / virtut s’hi adora. adore. adora.

Air Aria Ària

Junon Juno Juno Élysées chéris, séjour aimé / qui procure Queridos Elíseos, lugares amados, / que Cars Elisis, llocs amats / que el repòs em mon repos, / aux héros qui vous procuráis mi descanso, / de los héroes procureu, / dels herois que aquí peuplent, / ce cœur est déjà sensible. / Et que en vos habitan, / este corazón ya se conviuen / aquest cor ja s’enamora. / I la cette douce et plaisante lumière, / qui enamora. / Y esta luz dulce, amena, / que llum dolça i amena / que serena aquí sereine en vous resplendit, / déjà me serena en vos resplandece, / ya me esplendeix / ja em torna la meva pau, / i rend à ma paix, / et me complait, et me devuelve mi paz, / y me complace, y me em plau i tota em conforta. restaure. conforta.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Junon Juno Juno Esprits bienheureux, et clairs, / qui par la Dichosos y claros espíritus, / quien por Esperits benaurats, / que pels camins voie d’une vertu sublime, / atteignirent vía de una virtud sublime, / alcanzasteis d’una virtut sublim / heu assolit els les plus hautes cimes / de la gloire las más altas cimas / de la gloria cims / de la glòria immortal, / aquí immortelle, contemplez ici Junon, / la inmortal, aquí mirad a / Juno, la diosa guaiteu Juno, / la major dea a les esferes. / plus grande déesse vivant dans les más grande de las esferas. / En mí En mi reconegueu els vostres mèrits / sphères. / En moi reconnaissez votre reconoced bien vuestro valor, / como los com jo veig els meus fastos en els valeur, / comme dans mes fastes je puis fastos míos veo en los vuestros. / Pareja vostres. / Així és la nostra joia, herois voir les vôtres. / Égale est notre joie, es nuestra alegría, invictos héroes: / en invictes, / en mi sou grans, i jo ho sóc en invincibles héros : / en moi vous êtes mí sois grandes, y yo grande en vos. vosaltres. grands, et moi grande en vous.

47 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 48 page 48

Venere Venus Giuno, qui tenti invano Juno, you who sought in vain di seddur chi mi è fido, in Citerea to seduce he who is faithful to me, sempre avrai la rival. Gran parte, e forse in Cytherea [Venus] you shall always find a rival. la maggior, di coteste alme felici, Many, perhaps most, of these happy souls per suo nume ha il mio nome. take my name for their divinity.

Paride Paris Io me ne vanto. Of that I can boast. Alla diva gentil deggio il mio voto. To the noble goddess I gave my vote. È quella che tu vedi, And what you see here, this throng of lovers, folta schiera di amanti who sport with her among scherzar colà tra verdi erbette e fiori, the tender green grasses and flowers, di Venere seguace. are the followers of Venus.

Venere Venus Or vedi, vedi But see, see che ne gl’Elisi ancora that in Elysium Cupid’s mother regna d’amor la madre, e nel mio volto still reigns, and upon my countenance s’ama il piacere, e la beltà si adora. pleasure is loved, and beauty adored.

Ritornello [cd i: 14] Instrumental ritornello

Aria [cd i: 15] Aria

Venere Venus Dati pace, e credi a me, Be content, and believe me, fa in un volto la beltà, beauty in a face ciò che fa nel cielo il sole. is like the sun in the sky. Solo un astro in ciel non v’è There is no star in the sky che dal sol non abbia il foco, that does not draw its fire from the sun, e un bel volto a poco a poco, and so little by little a fair countenance ogni core accender suole. is wont to set all hearts afire.

48 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 49 page 49

Vénus Venus Venus Junon, qui en vain tente / de séduire qui Juno, aquí en vano intentas / seducir a Juno, temptes en va / seduir el meu fidel, m’est fidèle, en Cythère / toujours tu quien me es fiel, en Citerea / siempre en Citerea / tindràs sempre rival. Gran trouveras ta rivale. Une grande part, / et tendrás la rival. Gran parte, quizá / la part, potser / la major part d’aquestes peut-être la plupart de ces heureuses mayoría de estas almas felices, / tiene bones ànimes / té per déu el meu nom. âmes, / tient mon nom pour déité. por su deidad mi nombre.

Pâris Paris Paris De ceci je puis me vanter. / À la noble De esto presumo. / A la gentil diosa Jo me’n glorio. / A la gentil deessa dec el déesse je donnai mon vote. / Et ce que tu debo mi voto. / Es esa que aquí ves, / vot. / Aquesta que tu veus, / gran munió vois ici, / ces nombreuses compagnies numerosa compañía de amantes / d’amants / jugar allà entre les herbes i les d’amants, / jouant avec elle entre herbes jugando allí entre las hierbas y las flores, / flors, / seguidora és de Venus. vertes et fleurs, / sont de Vénus les de Venus seguidora. suivants.

Vénus Venus Venus Or voyez, voyez / comme à l’Élysée Ahora ved, ved / cómo en los Elíseos Ara ves, com a l’Elisi encara / regna encore / règne d’amour la mère, et sur todavía / reina de amor la madre, y cómo d’amor la mare, i al meu rostre / s’hi mon visage / on aime les plaisirs, et en mi rostro / se ama el gozo, y la beldad estima el goig, s’hi adora la bellesa. adore la beauté. se adora.

Ritournelle Ritornello Ritornello

Air Aria Ària

Vénus Venus Venus Sois en paix, et crois-moi, / elle fait dans Date paz, y cree en mí, / hace en un Ara, en pau, creieu-me a mi, / la bellesa un visage, la beauté, / ce qu’au ciel fait le rostro la belleza, / lo que hace en el cielo fa en un rostre / el que fa en el cel el sol. / soleil. / Il n’est astre dans le ciel / qui du el sol. / No hay un astro en el cielo / que Ni un sol un astre roda allí / que del sol soleil ne reçoive le feu, / ainsi un beau del sol no reciba el fuego, / y poco a poco no tingui el foc, / i un bell rostre, a poc a visage peu à peu, / tous les cœurs sait un bello rostro, / todos los corazones poc, / tots els cors encendre sol. enflammer. inflamar suele.

49 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 50 page 50

Recitativo [cd i: 16] Recitative

Ercole Hercules È una lusinga vil di cieco amante It is the abject flattery of a blind lover il dir che pari al sole to say that beauty la bellezza risplenda. shines forth like the sun.

Giunone Juno Ed è un orgoglio And it is arrogance della bellezza, o lusingata, o folle, on the part of beauty, because of flattery or folly, del sol, che ha eterni rai, to demand the glory of the sun, voler le glorie, ed usurpar il nome. with its eternal rays, and usurp its name.

Ercole Hercules La virtude è quel sole al di cui raggio, Virtue is that sun whose rays si dileguano tutte disperse all the shadows l’ombre de’ vani ed ingannati affetti. of vain and deceptive affections.

Giunone Juno È quel sol la virtute, Virtue is that sun cui temeraria nube which the rash cloud covers well, for sure, cuopre ben, sì, ma non mai toglie il lume but never extinguishes its light, onde lieta è la terra, e chiaro è ’l cielo. and so the earth is happy, and the sky is clear.

Venere Venus D’invidia, e non di zelo, Your words are prompted by jealousy son le tue voci: è gelosia di gloria, and not by zeal: it is envy of glory che parla sul tuo labro. that speaks through your lips.

Paride Paris Ancor ti rode The decision accerbamente il core of my judgement still gnaws del mio giudizio il voto, bitterly at your heart ma del voto, che diedi, io non mi pento. but I do not regret the choice I made. Fra bellezza e virtute, Between beauty and virtue, fra l’amante e l’eroe between lover and hero

50 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 51 page 51

Récitatif Recitativo Recitatiu

Hercule Hércules Hèrcules C’est une vile flatterie d’amant aveuglé / Es un vil halago de ciego amante / el És absurda il·lusió de cec amant / de dir de dire que pareil au soleil / resplendit la decir que como el sol / resplandece la que com el sol / la bellesa fulgura. beauté. belleza.

Junon Juno Juno Et c’est l’orgueil / de la beauté, flatteuse, Y es soberbia / de la belleza, o És un orgull / de la bellesa, entabanada o ou folle, / du soleil, aux éternels rayons, / halagüeña, o loca, / del sol, con su folla, / del sol que té eterns rajos / voler de vouloir la gloire, et d’usurper le nom. eternos rayos, / querer las glorias, y la glòria, i usurpar-ne el nom. usurpar el nombre.

Hercule Hércules Hèrcules La vertu est ce soleil aux rayons duquel, / La virtud es aquel sol que con sus rayos, La virtut és el sol als raigs del qual / s’évanouissent toutes / les ombres des hace que / se desvanezcan todas / las s’esvaeixen senceres / les ombres dels vaines et trompeuses passions. sombras de los vanos y engañosos afectes enganyats. afectos.

Junon Juno Juno C’est ce soleil la vertu, / que le téméraire Es aquel sol la virtud, / que la temeraria És el sol la virtut / que el temerari núvol / nuage / cache, certes, mais n’éteint nube / oculta bien, eso sí, pero nunca su pot cobrir, però no llevar la llum / que fa jamais la lumière, / et ainsi la terre est luz apaga / y así alegre está la tierra, y feliç la terra i el cel clar. gaie, et clair est le ciel. claro está el cielo.

Vénus Venus Venus D’envie, et non de zèle, / sont tes mots : De envidia, y no de celo, / son tus voces: D’enveja, i no de zel són els teus mots: / et c’est de la gloire, / le jaloux désir qui son celos de gloria, / que hablan por tus gelosia de glòria / que parla en el teu parle par tes lèvres. labios. llavi.

Pâris Paris Paris Ton cœur est encore rongé / d’une Todavía te consume / acerbamente el Encara et corca amargament el cor / del manière acerbe / par le choix que j’ai fait corazón / de mi juicio el voto, / pero del meu judici el vot, / però no em reca el en votant, / mais du vote que je donnai, voto que di no me arrepiento. / Entre vot que vaig emetre. / Entre bellesa i je ne me repens. / Entre beauté et belleza y virtud, / entre el amante y el virtut, / entre l’amant i l’heroi, / juro que vertu, / entre l’amant et le héros / je jure héroe / juro que es glorioso / más que un és més gloriós / que una ànima sublim un qu’est plus glorieuse / une âme sublime alma sublime un bello semblante, / y bell semblant, / i és major que el més

51 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 52 page 52

giuro che è glorioso I swear that more glorious più d’un’alma sublime un bel sembiante, than a sublime soul is a fair appearance e maggior d’ogni grande è un vero amante. and greater than any great man is a true lover.

Aria [cd i: 17] Aria

Paride Paris Guarda la palma, Behold the palm, e poi la rosa, and then the rose. sparge l’alba rugiadosa, The dewy dawn scatters its drops le sue stille solo a questa, only upon the one, perché quella è assai men bella. because the other is much less fair. E nel vederla And seeing it so, sì dolce e grata, sweet and kind, solo a questa, innamorata, the loving bee flies to the rose alone corre l’ape, e in sen mi resta, and there does dwell, perché bella è più di quella. because the one is fairer than the other.

Recitativo [cd i: 18] Recitative

Giunone Juno Or vedi quanto vile Now see how base is è la tua cecità: quella che credi your blindness: that which you think lode della bellezza, to be praise of beauty è sua ingiuria mortale. Poiché simile is its deadly insult. And since tu la vanti a la rosa: you compare it to the rose: perché non dici ancora, why not add that like the rose che al par di questa, essa è caduca e frale. beauty perishes, and is frail?

Venere Venus Sia caduca, sia frale, in altro volto Let it perish, let it be frail; if in one face it is lacking, se manca, in un beltà si trova, e piace. beauty is found in another, and it gives delight.

Ercole Hercules Ah, Paride! Se in quella Ah Paris! If in this beauty beltà, che tanto esalti, that you praise so highly

52 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 53 page 53

qu’une belle apparence, / et plus haut mayor que el más grande un verdadero gran un ver amant. que le plus grand, un amant sincère. amante.

Air Aria Ària

Pâris Paris Paris Regarde la palme, / et puis la rose, / Mira la palma, / y después la rosa, / Mira la palma, després la rosa. / El matí l’aube humide de rosée / ne répand les esparce el alba rociosa / sus gotitas sólo a només arrosa, / amb les gotes, la darrera, / perles que sur celle-ci, / car celle-là est ésta, / porque aquélla es algo menos perquè l’altra és prou menys bella. / I bien moins belle. / Et de la voir ainsi, / bella. / Y de verla / tan dulce y així veient-la tan delicada, / sols a douce et agréable, / seulement vers celle- agradecida, / sólo a ésta, enamorada, / aquesta, enamorada, / va l’abella, i en mi ci, amoureuse, / vole l’abeille, et en son vuela la abeja, y en el seno se me queda, / espera, / perquè més que l’altra és bella. sein demeure, / car plus belle est celle-ci, porque es más bella que aquélla. que celle-là.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Junon Juno Juno Or vois comme est vil / ton aveuglement : Ve ahora cuán vil / es tu ceguera: aquella Mira si n’és de ximple / la teva ceguetat, celle que tu crois / être une louange de la que crees / gloria de la belleza, / es su que allò que creus / llaor de la bellesa / beauté, / est son injure la plus mortelle. injuria mortal. Y ya que / la comparas a n’és la injúria mortal. / Ja que semblant la Et si ainsi / tu la compares à la rose : / la rosa: / ¿por qué no dices además, / que jutges a la rosa: / per què no dius també / pourquoi n’ajoutes-tu pas que comme como ésta, ella es caduca y frágil? que com ella és efímera i és fràgil? celle-ci, / cette autre est caduque, et fragile ?

Vénus Venus Venus Caduque ou fragile, si elle manque à un Sea caduca, sea frágil, si en otro rostro / Fràgil o efímera, si en altre rostre / hi visage / la beauté se retrouve sur un falta, en uno belleza se halla, y place. manca, en un bellesa es troba, i plau. autre, et plaît.

Hercule Hércules Hèrcules Ah, Pâris ! Si dans cette beauté / que ¡Ay, Paris! Si en aquella / belleza, que Ah, Paris! Si en aquella / bellesa que així tant vous exaltez, / vous voyez les dons tanto exaltas, / ves los dones del cielo, exaltes / hi veus els dons del cel, com en

53 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 54 page 54

vedi i doni del ciel, come in quel fiore you see the gifts of heaven, as in this flower de l’aurora il favor, perché non sai, the favour of the dawn, why do you not know che tanto un bel volto that a face of beauty dura il pregio di bello, only keeps that beauty quanto in un vago fior di vago il nome? for as long as a fair flower keeps its fairness?

Paride Paris Duri poco, se vuole: altro sembiante Let it be short-lived, if it will: another face di quel che già mancò, ripara i danni, than that which is no longer, repairs the loss, sì come in altro fiore, while in another flower rinasce la beltà di quel che more. is born again the beauty of the one that died.

Giunone Juno Meglio, Paride, intendi, Better, Paris, that you should hear de la bellezza il prezzo, e’l merto. In Ida the price of beauty, and its merit. tu vaneggiar potesti, On Ida you could rave, ma ne gl’Elisi il vaneggiar è colpa. but in Elysium to rave is an offence. Par bella la beltà, ma in faccia a quella, However fair beauty is, sol la virtute è bella. virtue in comparison is fairer.

Aria [cd i: 19] Aria

Giunone Juno Quando si mira When you see volar nel suolo, the tiny firefly tallun si crede taking flight from the earth, che sia una stella you might think la luccioletta. it was a little star. Ma se poi gira But then, when its light le luci al Polo, rises into the sky, allor si avvede you see che splende in quella that after all un basso ardore, it was but a feeble fire, che inganna il core that beguiled the heart e’l guardo alletta. and allured the gaze.

54 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 55 page 55

du ciel, comme sur cette fleur, / de l’aube como en esta flor / del alba el favor, aquella / flor el favor de l’aurora, és que la faveur, pourquoi ne voyez-vous pas / ¿cómo no sabes, / que en un rostro no saps / que en un rostre tant dura / el que sur un beau visage / ne dure la valeur hermoso tanto / dura el valor de lo do de la bellesa / com en bonica flor el du beau, / autant que pour une jolie fleur bello, / como en una bonita flor el nom de bonica? le nom de jolie ? nombre de bonita?

Pâris Paris Paris Elle dure peu, je te l’accorde : un autre Dura poco, si quieres: otro semblante / Que duri poc si vol: un nou semblant / visage / que celui qui déjà s’en fut, répare de aquel, que ya faltó, repara los daños, / repara el dany d’aquell que va mancar, / les dommages, / ainsi qu’en une autre si como en otra flor, / renace la beldad de així com en flor nova / bé reneix la fleur, / renaît la beauté de celle qui meurt. la que muere. bellesa del que mor.

Junon Juno Juno C’est mieux, Pâris, tu dois entendre, / de Mejor, Paris, has de entender, / de la Paris, millor has d’entendre / de la la beauté le prix, et le mérite. Si à Ida / belleza el valor, y el mérito. En Ida / bellesa el preu i el mèrit; a Ida / podies tu as pu divaguer, / à l’Élysée divaguer pudiste delirar, / pero en los Elíseos vanejar, / però als Elisis vanejar és est une faute. / Aussi belle que soit la delirar es pecado. / Parece bella la pecat. / La beutat sembla bella; / davant beauté, comparée à celle-là, / seule la beldad, pero comparada a ésta, / sólo la d’ella, / sols la virtut és bella. vertu est belle. virtud es bella.

Air Aria Ària

Junon Juno Juno Quand on la voit / s’envoler du sol / on Cuando se ve / volar en el suelo / alguno Quan hom la mira / volant avall, / pourrait croire / qu’elle est une étoile / creería / que es una estrella / la talment es creu / que és una estrella / la la petite luciole. / Mais si après virent / luciérnaga. / Pero si después gira / los lluerneta. / Mes si hom la gira / cap per les lumières au Pôle, / alors peut-on ojos hacia el Polo, / entonces se da avall, / llavors prou veu / que l’enjoiella / voir / que ne brille en celle-là / qu’une cuenta / que brilla en aquella / un ruin un baix ardor / que enganya el cor / i l’ull faible ardeur, / qui trompe le cœur / et ardor / que engaña al corazón / y el inquieta. attire le regard. mirar tienta.

55 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 56 page 56

Recitativo [cd i: 20] Recitative

Venere Venus Or tu che a me contrasti, a me palesa Now, you who challenge me, show me de la virtù i seguaci. the followers of virtue.

Giunone Juno Mi vale un solo Alcide, To me one Alcides [Hercules] is worth quanti campioni ha la belleza. Ei dica however many champions beauty may have. ciò, che virtù gli diede. Let him say what virtue gave to him.

Venere Venus Quand’anch’ei fosse solo, Even if Paris were the only one, Paride è gloria mia. Su, qui racconta he is my glory. [To Paris] Come, tell us here de la beltà le pompe. of beauty’s splendours.

Paride Paris Vezzi, sospiri, affetti... Caresses, sighs, affections...

Ercole Hercules Rischi, stenti e fatiche... Dangers, miseries and difficulties...

Paride Paris Dolcissime agonie, soavi ardori... Such sweet agony, delightful ardour...

Ercole Hercules Cimenti sanguinosi, alle vittorie... Bloody ordeals, great victories...

Paride Paris Sono gl’onori miei... These honours are mine...

Ercole Hercules Son miei onori... These are my honours...

Paride Paris Sono le glorie mie... These glories are mine...

56 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 57 page 57

Récitatif Recitativo Recitatiu

Vénus Venus Venus Ainsi toi, qui me contredis, révèle-moi / Ahora tú, que me contradices, Ara que amb mi disputes, / digue’m els de la vertu les suivants. desvélame / de la virtud los seguidores. seguidors de la virtut.

Junon Juno Juno Un seul Alcide me suffit, / contre tous Me vale un solo Alcides, / que cuantos Més val un sol Alcides / que tots els les champions de la beauté. Qu’il dise campeones tiene la belleza. Él diga / campions de la bellesa. / Que digui què li ici / ce que vertu lui donna. aquello, que virtud le dio. dava la virtut.

Vénus Venus Venus Quand bien même il serait seul, / Pâris Aúnque él estuviese solo, / Paris es la Ni que fos ell tot sol, / Paris és glòria est ma gloire. Avance, et conte ici / de la gloria mía. Venga, cuenta aquí / de la meva. Vinga, conta / de la bellesa els beauté toute la pompe. belleza la pompa. fastos.

Pâris Paris Paris Caresses, soupirs, passions... Caricias, suspiros, afectos... Encants, sospirs, afectes...

Hercule Hércules Hèrcules Risques, peines et fatigues... Riesgos, penas y fatigas... Riscos, treballs, fatigues...

Pâris Paris Paris Agonies si douces, agréables ardeurs... Dulcísimas agonías, suaves ardores... Dolcíssims patiments, suaus ardors...

Hercule Hércules Hèrcules Épreuves sanglantes, hautes victoires... Pruebas sangrientas, altas victorias... Sagnants conteses fins a les victòries...

Pâris Paris Paris Ces honneurs sont les miens... Son los honores míos... Prou són els honors meus...

Hercule Hércules Hèrcules Ce sont mes honneurs... Son mis honores... Prou són els meus honors...

Pâris Paris Paris Ces gloires sont les miennes... Son las glorias mías... Prou són les glòries meves.

57 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 58 page 58

Ercole Hercules Son le mie glorie... These are my glories...

Paride Paris La conquista d’un core... The conquest of a heart...

Ercole Hercules I mostri debellati... Monsters defeated...

Paride Paris Elena, che involai... Helen, whom I stole away...

Ercole Hercules L’Idra, che uccisi... The Hydra that I slew...

Paride Paris Tutta la Grecia offesa... The whole of Greece in uproar...

Ercole Hercules Le fiere oppresse e dome... Wild beasts subdued and tamed...

Ercole, Paride (a due) Hercules, Paris (together) Sí. Yes.

Paride Paris Fanno il nome mio... Make the greatness of my name.

Ercole Hercules Fanno il mio nome... Make my name great.

Venere Venus Questi della beltà sono i trionfi. These are the triumphs of beauty...

Giunone Juno Queste della virtù son le mercedi. These are the rewards of virtue...

58 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 59 page 59

Hercule Hércules Hèrcules Ce sont mes gloires... Son mis glorias... Prou són les meves glòries.

Pâris Paris Paris La conquête d’un cœur... La conquista de un corazón... La conquesta d’un cor...

Hercule Hércules Hèrcules Les monstres défaits... Los monstruos derrotados... Els monstres derrotats...

Pâris Paris Paris Hélène, que j’enlevai... Elena, que rapté... Helena, que raptava...

Hercule Hércules Hèrcules L’Hydre, que je tuai... La Hidra, que maté... Hidra, que occia...

Pâris Paris Paris Toute la Grèce offensée... Toda Grecia ofendida... Tota Grècia ultratjada...

Hercule Hércules Hèrcules Les bêtes sauvages soumises et Las fieras sometidas y domadas... Les feres dominades... dominées...

Hercule, Pâris (en duo) Hércules, Paris (a dúo) Hèrcules, Paris (a dos) Oui. Sí. Sí.

Pâris Paris Paris Font de mon nom la grandeur... Hacen el nombre mío... Fan el nom meu...

Hercule Hércules Hèrcules Font la grandeur de mon nom. Hacen mi nombre... Fan el meu nom...

Vénus Venus Venus De la beauté, ce sont les triomphes. Éstos de la beldad son los triunfos. Aquests són els triomfs de la bellesa.

Junon Juno Juno De la vertu, ce sont les récompenses. Éstos de la virtud son los premios. Aquests són els guardons de la virtut.

59 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 60 page 60

Venere Venus Or, Giuno, che rispondi? Now, Juno, what is your answer?

Giunone Juno O di spirito vile. Or those of mean spirits.

Venere Venus O di pensier superbo. Or of prideful thoughts.

Venere, Giunone (a due) Venus, Juno (together) Infelice mercè, trionfo accerbo! Unhappy reward, bitter triumph!

Fato que discende de la machina Fate (descending from the machinery) Dive, a le nostre gare. Goddesses, today, as arbiter of our contentions, Oggi dal ciel discende arbitro il Fato. Fate comes down from heaven. Tregua agli sdegni. Armato Enough of anger. Let the one who will have the final word, sia di ragion, non di furor, chi brama be armed with reason, not with rage. un voto che decida. Entrambi apprezzo, Both of you are worthy of my esteem, e son giudice uguale, a questa e a quella. equal is my judgement, on this hand and that. È virtù la bellezza allor ch’è saggia, Beauty is virtue when it is wise, e la virtù, quando è modesta, è bella. and virtue, when modest, is fair.

Ritornello [cd i: 21] Instrumental ritornello

Aria [cd i: 22] Aria

Fato Fate La beltà ch’è troppo vana, Beauty that is too vain, se non perde, almen profana if it does not lose all its fair majesty, la sua bella maestà. at least profanes it. E virtù quand’è superba, And virtue, when it is proud, le sue glorie più non serba, can no longer keep its glories i suoi fasti più non ha. and forfeits its splendour.

60 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 61 page 61

Vénus Venus Venus Or, Junon, que réponds-tu ? Ahora, Juno, ¿qué respondes? Juno, doncs què respons?

Junon Juno Juno Ou ceux de vils esprits. Oh, los espíritus viles. Oh, de vil esperit...

Vénus Venus Venus Ou d’orgueilleuses pensées. Oh, el pensamiento soberbio. Oh, de superb pensar...

Vénus, Junon (en duo) Venus, Juno (a dúo) Venus, Juno (a dos) Malheureuse récompense, acerbe ¡Infeliz premio, triunfo acerbo! Recompensa infeliç, amarg triomf! triomphe !

Le Destin descendant de la machinerie El Hado que desciende de la máquina El Fat que davalla de la màquina Déesses, pour arbitrer nos disputes, / Diosas, a nuestras disputas / hoy del Dees, a aquestes pugnes / ara del cel aujourd’hui du ciel descend le Destin. / cielo desciende como árbitro el Hado. / davalla el Fat per àrbitre. / Treva als Trêve de colères. Que s’arme de raison, / Tregua a las iras. Armado / sea de razón, enutjos. Sigui / de raó armat, no de furor, non de fureur, celui qui désire un vote no de furor, quien desea / un voto que qui vol / decisiu vot. Ambdues aprecio; / décisif. / Toutes deux de mon estime êtes decida. A ambas aprecio, / y soy juez por sóc jutge imparcial amb l’una i l’altra. / dignes, / et je jugerai avec égalité celle-ci igual , a esta, y aquella. / Es virtud la És virtut la bellesa quan és sàvia; / i la et celle-là. / La beauté est vertu quand belleza cuando es prudente, / y la virtud, virtut, quan és modesta, és bella. elle est sage, / et la vertu, quand elle est cuando es modesta, es bella. modeste, est belle.

Ritournelle Ritornello Ritornello

Air Aria Ària

Le Destin El Hado El Fat La beauté qui est trop vaine, / perd ou La belleza que es demasiado vana, / si no La bellesa massa vana / si no perd, sinon, au moins profane / sa belle pierde, al menos profana / su bella almenys profana / l’exquisida majestat. / majesté. / Et la vertu, quand elle est majestad. / Y virtud cuando es soberbia, / La virtut quan és superba / l’excel·lència superbe, / toute sa gloire ne peut sus glorias no conserva, / y sus fastos más ja no serva, / i els seus fastos ha conserver, / et ses fastes l’abandonnent. no tiene. esguerrat.

61 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 62 page 62

Recitativo [cd i: 23] Recitative

Giunone Juno Io con modesto freno, With a modest bridle reggo le mie pretese. Alcide parli. I hold my pretensions in check. [To Hercules] Alcides, speak.

Ercole Hercules Io di virtù seguace, io suo campione, I am a follower of virtue, I am its champion, e mi vanto e mi giuro. I am proud to be so and swear to it.

Paride Paris Or vanne, e privo Away then, and deprived di quel dolce piacer, che vien dal bello, of that sweet pleasure, which comes from beauty, sazziati de la gloria. sate yourself on glory.

Fato Fate È questa l’alimento That is the sustenance de l’alme grandi. of great souls.

Ercole Hercules Or quale onor ti reca, Now, this fountain where you sit, quel fonte ove ti assidi? A che ti giova what honour does it bring you? Of what avail, quel Cupido, che onori? this Cupid that you honour? E quella face accesa, And this flaming torch, tell me, dimmi, che ti rammenta? what memories does it hold for you?

Venere Venus Quella fiamma gradita onde si accese That pleasing flame, which kindled per la bella spartana? your passion for the fair Spartan?

Paride Paris E il dolce foco, And the sweet fire che in sen di lei per me svegliossi? that in her breast you caused to stir for me?

62 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 63 page 63

Récitatif Recitativo Recitatiu

Junon Juno Juno C’est avec une modeste bride, / que je Yo con modesta brida, / gobierno mis Jo amb modest fre / regeixo els meus gouverne mes prétentions. Qu’Alcide pretensiones. Que Alcides hable. anhels. Que Alcides parli. parle.

Hercule Hércules Hèrcules Moi de la vertu le servant, moi son Yo soy de la virtud secuaz, su campeón, / Jo, de virtut sequaç i campió / em glorio champion, / et m’enorgueillis et je jure y me glorio y me juro. i em juro. de l’être.

Pâris Paris Paris Alors va, et privé / du doux plaisir, qui Parte ya, y sin / ese dulce placer, que Vés, i privat del dolç plaer que ve d’allò vient du beau, / rassasie-toi de gloire. viene de lo bello, / sáciate de la gloria. que és bell, / sadolla’t de la glòria.

Le Destin El Hado El Fat Celle-ci est l’aliment / des grandes âmes. Es ésta el alimento / de las grandes Aquesta és l’aliment / dels grans ànims. almas.

Hercule Hércules Hèrcules Or à quel honneur te réfères-tu, / cette Pues, ¿qué honor te reportó / esa pila A quin honor et porta / aquella font d’on fontaine où tu t’assis ? À quoi te sert / ce donde te sentaste? ¿De qué te sirve / ese beus? De què et serveix / el Cupido a qui Cupidon, que tu honores ? / Et ce Cupido, que honras? / Y esa antorcha honores? / I aquella torxa encesa, / flambeau enflammé, / dis-moi, que te encendida, / dime, ¿qué te recuerda? digue’m, doncs, què et recorda? rappelle-t’il ?

Vénus Venus Venus Où cette flamme agréable alluma-t-elle ¿Dónde se encendió aquella grata llama / Aquella dolça flama amb què cremà / per ton ardeur / pour la belle Spartiate ? por la bella espartana? la bella espartana.

Pâris Paris Paris Et le doux feu, / qu’en son sein pour moi ¿Y el dulce fuego, / que en el pecho de I el dolç foc, / que en el seu pit per mi tu éveillas ? ella por mí se despertó? s’alçava.

63 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 64 page 64

Giunone Juno O cieco! Oh, how blind you are! In essa dei veder, più che il tuo foco, In her you should see, not so much your own passion, quel che la patria incenerì, che al padre as the one who burned your country to ashes tolse la vita e ’l regno. and cost your father his life and kingdom!

Ercole Hercules All’or che piace, An error, when it is to one’s liking, l’error non si detesta, e non si vede, is not abhorred and it goes unnoticed, e l’istesso fallir gloria si crede. and that selfsame failure mistakes itself for glory.

Ritornello [cd i: 24] Instrumental ritornello

Aria [cd i: 25] Aria

Ercole Hercules Così fai, And so you act, semplicetta farfaletta, foolish little butterfly, e rispondi ancor così. and so you answer again. Perchè piace a te la face Since the torch is to your liking non la senti you feel it not e innocenti chiami i rai and you call innocent the blaze de l’ardor che t’invaghì. of passion that sets you aflame.

Recitativo [cd i: 26] Recitative

Paride Paris Ma tu qual ti prometti But what certain prize da colei, ch’è tuo nume are you expecting premio sicuro? from your goddess?

Ercole Hercules Un nome eterno, e grande, A great and everlasting name, che de’ secoli intieri, e più lontani that for whole ages, and beyond, sia lo stupore, e sia l’esempio. will be a wonderment, and an example.

64 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 65 page 65

Junon Juno Juno Oh aveugle ! / En celle-ci tu devrais voir, ¡Oh ciego! / En ella has de ver, más que Oh cec! / Més que el teu foc, en aquella plus que ton feu, / celui qui incendia ta tu fuego, / aquel que la patria incendió, has de veure / el que la pàtria incendià, i patrie, qui à ton père / quitta la vie et le que al padre / quitó la vida y el reino. al pare / llevà vida i reialme. règne.

Hercule Hércules Hèrcules Quand elle plaît, / l’erreur n’est point Cuando complace, / el error no se Així com plau, / l’error poc es detesta, i détestée, et ne se voit pas, / et l’échec detesta, y no se ve, / y el mismo fracaso poc es veu, / i fins l’errar mateix que és lui-même croit devenir gloire. gloria se cree. glòria es creu.

Ritournelle Ritornello Ritornello

Air Aria Ària

Hercule Hércules Hèrcules Ainsi fais-tu, / petit papillon ingénu, / et Así haces, / ingenua mariposita, / y así Així fas, / senzillona / papallona, / ainsi encore réponds-tu. / Parce que te aún respondes. / Porque te gusta la papallona, / senzillona / i respons / plaît le flambeau, / tu ne le sens pas / et antorcha / no la sientes / e inocentes encara així. / Perquè et plau a tu / el foc innocents nommes-tu les rayons / de llamas a los rayos / del ardor que te brau / ja no el sents / i innocents / trobes l’ardeur qui t’enflamme. invade. els raigs / de l’ardor / que et seduí.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Pâris Paris Paris Mais toi qui te promets / à elle, pour Pero tú que te prometes / a ella, ¿cuál es Però tu quin esperes, / de la que és la quelle déité / vas-tu certainement voter ? el numen / que premiar eliges? teva dea, premi segur?

Hercule Hércules Hèrcules Un nom éternel, et grand, / qui, des Un nombre eterno, y grande, / que de los Un nom etern i gran, / que de segles siècles entiers, et plus lointains, / soit la siglos enteros, y más lejos / sea el sencers i més encara / sigui estupor i stupeur, et soit l’exemple. estupor, y sea el ejemplo. també exemple.

65 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 66 page 66

Venere Venus E tale And that può farlo un fido amore, una costanza a faithful love can do, a steadfastness, di cui parla la fama. spoken of by Fame.

Paride Paris E tal lo spero. That is what I hope.

Fato Fate Di rado amor fu degno Seldom has love deserved di quelle trombe. such trumpets.

Giunone Juno Il cielo, il mar, la terra The earth, the sky, the sea sente il tuo nome, è ver, ma tale il sente hear your name, indeed, but feel too che orror ne tragge, anzi che gioia. that it brings horror, rather than joy.

Venere Venus In Cipro, In Cyprus, in Paffo, in Gnido, eterno Paphos and Cnidus, immortal Paris Paride ha il grido: a lui crescon più belle is renowned; for him the roses of Cythera le rose di Citerea, e quando insieme bloom lovelier still, and when my doves mormoran dolcemente softly bill and coo, coi baci lor le mie colombe, a l’ora then those kisses parlan di lui que’ baci: speak of him; ed intreccian fastosi, Cupids are proud to associate al suo nome gl’amori, e strali, e faci. their arrows and torches with his name.

Aria [cd i: 27] Aria

Venere Venus Il bel nome di amante fedele The fair name of faithful lover è l’onore is the honour [that is bestowed upon] di quel core che sa ben amar. the heart that knows how to love well: Che non teme destino crudele, that is to say, he who fears not cruel fate e che amando la dolce catena and who, loving the sweet bond, sempre pena per molto sperar. always strives for great aspirations.

66 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 67 page 67

Vénus Venus Venus Cela même / peut le faire un fidèle Y tal / puede hacerlo un fiel amor, una Això ho / pot fer un amor fidel, una amour, une constance / dont parle la constancia, / de los que habla la fama. constància / de qui parla la Fama. renommée.

Pâris Paris Paris C’est ainsi que je l’espère. Y tal lo espero. I així ho espero.

Le Destin El Hado El Fat Rare fut l’amour digne / de telles Raro es el amor que fue digno / de tales Pocs cops amor fou digne / de tal trompettes. trompetas. trompeta.

Junon Juno Juno Le ciel, la mer, la terre / entendent ton El cielo, el mar, la tierra / oyen tu El cel, el mar, la terra / sent el teu nom, nom, c’est vrai, mais sentent / aussi qu’il nombre, es verdad, pero así perciben / és cert, però talment / que horror li fa apporte l’horreur, plutôt que la joie. qué horror trae, antes que alegría. més que no joia.

Vénus Venus Venus À Chypre, / à Paphos, à Gnide, de En Cipero, / en Pafos, en Gnido, del A Xipre, Pafos i Gnido, / etern Paris té l’éternel / Pâris brille la renommée : pour eterno / Paris luce la fama: para él crecen el nom: / per ell creixen més belles / les lui poussent / plus belles les roses de más bellas / las rosas de Citerea, y roses citerees, / i quan juntes murmuren Cythère, et quand / ensemble cuando juntas / murmuran dulcemente / dolçament / amb besos les colomes murmurent doucement / avec leurs con sus besos mis palomas, entonces / meves, parlen / també d’ell aquells baisers, mes colombes, / alors, c’est de hablan de él aquellos besos: / y besos: / i es lliguen fastuosos / al seu nom lui que parlent ces baisers : / et les entrelazan fastuosos, / a su nombre, los els amors, els dards, les torxes. amours, entrelacent fastueusement / à amores, las flechas, las antorchas. son nom des flèches, et des flambeaux.

Air Aria Ària

Vénus Venus El bell nom de fidel amador / és l’honor / Le beau nom d’amant fidèle / est El bello nombre de fiel amante / es el d’aquell cor que bé sap estimar. / Que no l’honneur / du cœur qui sait bien aimer. / honor / del corazón que sabe bien amar. / tem un destí encruelit, / que estimant-se Qui ne craint la destinée cruelle, / et qui Que no teme destino cruel, / y que la dolça cadena / sempre pena per molt aimant la douce chaîne / toujours peine amando la dulce cadena / siempre pena esperar. pour beaucoup espérer. por mucho esperar.

67 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 68 page 68

Seconda parte

Recitativo [cd ii: 01] Recitative

Giunone Juno Misero amor! Nome infelice! Amore. Wretched love! Unhappy name! Love. Se non è saggio amor, non fa mai grande If love is not wise, it never makes greater quel cor dove soggiorna. the heart in which it dwells.

Ercole Hercules Il fa ben tale Virtue does so with its merits. col suo merto virtù. Questa, qual raggio Like a bright ray of sunlight di chiaro sol, ch’oltre il cristallo appare, shining through crystal, adorna tutta l’alma, it beautifies all the soul, e fuor d’essa ne l’opre and from it I can draw vividly tutto a voi ne ritraggo il vivo lume. the brightness in your acts.

Venere Venus E così la beltade allor che infiamma And so acts beauty when it inflames col suo desire un petto, a breast with its desire e sul ciglio, e sul labro, and in eyes and on lips tutto ne splende il foco. gleams with all its fire.

Fato Fate Ma foco tal, che di salir non osa But like fire, which dares not rise a sfera più sublime; towards a higher sphere, qual bassa vampa oscura, this base and dim flame, che serpe a l’esca intorno, which crawls around the bait è cibo di se stessa a d’or’e giorno. and feeds on itself, darkens the day.

Paride Paris Io so che l’ardor mio I know that my ardour sempre fu chiaro, ed il mio core amante was always pure and that my loving heart n’avvampò qual n’avvampa only set ablaze what the immortal phoenix quell’immortal fenice, sets ablaze in the rays ai rai del puro sole. of the purest sun.

68 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 69 page 69

Récitatif Recitativo Recitatiu

Junon Juno Juno Misérable amour ! Nom malheureux ! ¡Mísero amor! ¡Nombre infeliz! Amor. / Infaust amor! Nom infeliç! Amor, / si no Amour. / Si l’amour n’est point sage, il Si no es prudente amor, no hace más és savi amor, no fa mai gran / el cor on n’agrandit jamais / le cœur où il séjourne. grande / el corazón donde vive. pren sojorn.

Hercule Hércules Hèrcules Ainsi fait / avec ses mérites la vertu. Así bien hace / con su mérito virtud. L’hi fa virtut amb el seu mèrit. / Que Celle-ci, tel un rayon / de clair soleil, qui Ésta, como rayo / de claro sol, que el aquesta, com raig / de sol clar que à travers le cristal apparaît, / embellit cristal atraviesa, / adorna toda el alma, / travessa un bell cristall, / adorna tota l’âme entière, / et ainsi, venant d’elle, y viniendo de ella, en vuestras obras, / l’ànima, / i enllà d’ella en les obres / us dans vos œuvres, / j’en reconduis toute la reconduzco toda la viva luz. n’arriba la viva resplendor. vive lumière.

Vénus Venus Venus Ainsi fait la beauté quand elle enflamme / Así hace la belleza mientras inflama / Tal la bellesa, que alhora que inflama / un de tout son désir un sein, / et sur les con su deseo un pecho, / y sobre los ojos, pit amb el desig, / sobre l’esguard i el yeux, et sur les lèvres, / resplendit tout y sobre los labios, / pleno esplende su llavi / tot n’esplendeix el foc. son feu. fuego.

Le Destin El Hado El Fat Mais comme un feu, qui n’ose s’élever / Pero como el fuego, que elevarse no osa / Però és un foc que mai pujar no gosa / a vers une sphère plus sublime ; / cette hasta una esfera más sublime; / cual baja esfera més sublim; / com baixa flama secrète et obscure flamme, / serpent qui llama obscura, / sierpe que el cebo obscura, / que gira entorn de l’esca, / autour de l’appât rampe, / et se nourrissant rodea, / es cebo de sí misma a todas reclosa en si mateixa tot el dia. d’elle-même, assombrit le jour. horas.

Pâris Paris Paris Je sais que mon ardeur / toujours fut Yo sé que el ardor mío / siempre fue Jo sé que el meu ardor / sempre fou clar, pure, et que mon cœur / aimant puro, que mi corazón amante / no i que el meu cor amant / en cremà com n’enflamma que celle qu’enflamme / cet inflamó sino a quien no inflama / aquel en crema aquell immortal Fènix, / als immortel phénix, / aux rayons du plus inmortal fénix, / a los rayos del puro sol. rajos del sol pur. pur soleil.

69 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 70 page 70

Ercole Hercules Sparta no’l dice. Sparta does not say so.

Paride Paris E rimorso non sento, And I feel none of that remorse, onde il cor si spaventi, e si confonda in which the heart is possessed with fear, del suo costante amor. and is disturbed by its constant love.

Giunone Juno L’Asia risponda. Let Asia answer.

Aria [cd ii: 02] Aria

Paride Paris Amor risponderà Love will answer che amai una beltà, that I loved a beauty, ch’ancor io l’amo. that I love her still. Dir[à], che ancora in me, He will say that still in me sta con amor la fè, Love dwells with faith e che nel primo ardor, and in that first fire e peno, e bramo. I both suffer and desire.

Recitativo [cd ii: 03] Recitative

Giunone Juno Odi l’audace! Or nel tuo error rimanti; Listen to the audacity! You abide in your mistake: ma non faccia il tuo errore but let not your error Citerea più superba. make Venus prouder.

Venere Venus Né Giuno più orgogliosa Nor should Alcides’ vote renda d’Alcide il voto. Egli si vanti make Juno more haughty. He boasts di fiere lacerate, of wild beasts torn apart, di vinti mostri; canti of vanquished monsters; he sings le furie oppresse, e’l soggiogato Averno, of furies overcome, Avernus subjugated, e tu col suo favore in lui nodrisci and you with your favours, you nourished in him la vanità de l’erte glorie. the vanity of the highest glory!

70 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 71 page 71

Hercule Hércules Hèrcules Sparte ne le dit point. Esparta no lo dice. No ho diu Esparta.

Pâris Paris Paris Et de remords je ne sens point, / où le Y remordimiento no siento, / ni que el I recança no sento, / per què el cor cœur se remplit d’épouvante, et se corazón se aterrorice, y se humille / de s’esparveri o es confongui / del seu confond / de la constance de son amour. su amor constante. constant amor.

Junon Juno Juno Que l’Asie réponde. Que Asia responda. L’Àsia respongui!

Air Aria Ària

Pâris Paris Paris L’Amour répondra / que j’aimais une Amor responderá / que amé una belleza, / Amor contestarà / que amava una beauté, / que je l’aime encore. / Il dira, que todavía la amo. / Dirá, que todavía beutat / i encara l’amo. / Dirà que encara qu’encore en moi, / l’amour côtoie la foi, / en mí, / está con amor la fe, / y que en el en mi / fa amor amb fe camí, / i que en el et que dans le premier feu, / je peine et primero ardor, / peno, y anhelo. primer ardor / peno i anhelo. j’espère.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Junon Juno Juno Voyez l’audacieux ! À ton erreur tu ¡Oye al audaz! Ahora en tu error Sentiu l’audaç! / Tu mantén-te en l’error; restes fidèle ; / pourtant, que celle-ci ne permaneces; / mas que no haga tu error / però que aquest no faci / Citerea més rende pas / Cythère plus superbe ! a Citerea más soberbia. superba.

Vénus Venus Venus Ni Junon plus orgueilleuse / par le vote Ni a Juno más orgullosa / por el voto de Ni Juno més altiva / el vot d’Alcides d’Alcide. Il se vante / de bêtes sauvages Alcides. Él presumió / de las fieras torni. Ell es gloria / de feres lacerades; / lacérées, / de monstres vaincus ; il laceradas, / de los vencidos monstruos; de monstres vençuts; canta / fúries chante / les furies soumises, et l’Averne cantó / las furias sometidas, y el sotmeses, subjugat Avern, / i tu, amb el subjugué, / et toi par ses faveurs, tu subyugado Averno, / y tú con sus favores, seu favor, en ell nodreixes / la vanitat de nourris / la vanité des plus hautes gloires. alimentaste en él / la vanidad de las más secs llorers. altas glorias.

71 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 72 page 72

Giunone Juno Ad’esso When I believed he was quando il credea de la virtù nemico, the enemy of virtue, nemica mi vantai. Ma poiché [il] vidi I said I was his enemy. But when I saw him, sul doppio calle incerto faced with two paths, sceglier quel de la gloria, choose that of virtue, né pur tentar quel del piacere, a l’ora not tempted by that of pleasure, rinforzai col mio braccio, then with my arm I strengthened l’ardor del suo bel corso, the ardour of his fair quest, e da quel dì sinora and since that day in ogni sua tenzone in all his strife io suo nume mi dissi, ei mio Campione. I said I was his goddess, he my champion.

Aria [cd ii: 04] Aria

Giunone Juno Quella Liria innamorata, Loving Clytia, che fedel col sol si aggira, who faithful to the sun does turn, è del sole il caro fiore. is the sun’s beloved flower. E la fè che in lei si mira And the faith you see in her, pura sempre, e sempre grata ever pure, ever grateful, per amor le rende amore. answers love with love.

Recitativo [cd ii: 05] Recitative

Fato Fate Dive, le gare intesi; Goddesses, I have heard your contest; ma pria ch’io le decida, but before I decide dimmi, Giuno: onde avvien, che qui raminga tell me, Juno, how is it that you come roaming here, al ciel t’involi, e a’ numi stealing away from the heavens and from the gods, ov’è la gloria tua, la tua grandezza? where is your glory, and your greatness?

Giunone Juno Deh, non [toccar] la piaga, Ah, touch not the wound che più accerba si rende. Io negl’Elisi which becomes more painful. cerco riparo a’ danni miei. Nel cielo I, in Elysium here seek to heal my ills. par ch’ogni astro rubello In heaven every rebellious star seems

72 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 73 page 73

Junon Juno Juno De celui-ci, / quand je le croyais ennemi Por eso / cuando él se creía de la virtud D’aquest, / quan el creia enemic de la de la vertu, / ennemie je me déclarai. enemigo, / enemiga me declaré. Pero virtut, / me’n vaig jactar enemiga. / Però Mais quand je le vis / sur le double cuando le vi / sobre el doble camino en veure’l / al forcall de camins / escollir chemin incertain / choisir celui de la inseguro / escoger el de la gloria, / y no el de la glòria, / sense intentar el del gloire, / ne plus être tenté par celui du más tentar el del placer, entonces / pler, / vaig reforçar llavors amb el meu plaisir, alors / je renforçai de mon bras, / reforcé con mi brazo, / el ardor de su braç / l’ardor del seu bell curs, / i de l’ardeur de sa belle geste, / et depuis ce bella gesta, / tanto que desde aquel día / llavors ençà en els seus treballs / sóc el jour / dans tous ses combats / sa déité je en todos sus combates / su numen me seu numen, i ell el meu campió. me déclarai : il est mon Champion. declaré, es mi Campeón.

Air Aria Ària

Junon Juno Juno Cette Liria [Clizia] amoureuse, / qui Esa Clizia enamorada, / que fiel al sol se La flor groga enamorada / que fidel amb fidèle au soleil se tourne, / est du soleil la gira, / es del sol la querida flor. / Y la fe el sol gira, / és del sol la cara flor. / I la fe fleur chérie. / Et la foi que l’on voit en que en ella se mira / siempre pura, y que un hom hi admira / pura sempre, i elle / toujours pure, toujours siempre agradecida / a su amor responde sempre grata / per amor li torna amor. reconnaissante / à son amour répond par con amor. l’amour.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Le Destin El Hado El Fat Déesses, j’ai entendu les débats ; / mais Diosas, los debates he escuchado; / pero Dees, he oït les pugnes. / Però, abans avant que je ne décide, / dis-moi, Junon : antes de que yo juzgue, / dime, Juno: que jo jutgi, / digue’m Juno: ¿com és que, comment te trouves-tu errante / au ciel ¿cómo es que aquí errante / al cielo errant aquí, / del cel i els déus t’esmunys, / dérobée, ainsi qu’aux déités, / où est sustraes, y a los dioses, / donde tu gloria on hi ha la glòria teva i la grandesa? donc ta gloire, ta grandeur ? radica, tu grandeza?

Junon Juno Juno Ah, ne touchez pas la plaie, / car elle Ay, no toques la herida, / que más acerba No remenis la nafra, / que més acerba es devient plus cruelle. À l’Élysée / je viens se vuelve. Yo en los Elíseos / busco torna. / Jo als Elisis cerco / recer per als chercher remède à mes maux. Au ciel / il remedio a los daños míos. En el cielo / meus danys. / Al cel sembla que els semble que chaque astre rebelle / brûle parece que cada astro rebelde / arda para rebels astres / cremin per mi amb

73 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 74 page 74

arda per me d’infausta vampa. Il suolo to burn against me with a dismal flame. The earth me quasi oblia, me più non cole, ed io almost forgets me, worships me no longer, piango i miei fasti, o disprezzati, o almeno and I mourn my feasts, which are either spurned mal graditi, e mal noti, or at least ill received and little known. e senz’are mi veggo, e senza voti. And I find myself without altars, and without prayers.

Fato Fate Or senti, e datti pace: altra più grande, Listen and draw comfort; e più sublime diva, another goddess, greater and more sublime, a te l’onor de le tue lodi invola. steals the honour of your praises. Per essa ossequiose ardon le stelle. For her the stars burn in respect, Ardon di puro amor per essa i numi. for her the gods burn with pure love. E con novello essempio And by her newly found example al gran nome di questa ogn’alma è un’ara, each soul is an altar to her great name e tutto il mondo a la sua gloria è un tempio. and the whole world a temple to her glory.

Aria [cd ii: 06] Aria

Fato Fate Per lei tranquillo è ’l mar, sereno il cielo. For her the sea is calm, the sky is clear, Per lei fiorito è il suol, ridente è ’l giorno. for her the earth is flowered, and fair the day. Per lei ragiona il rio, parla ogni stelo, For her the brook babbles, each growing stem speaks, e canta i fregi suoi l’aura d’intorno. and the gentle breeze round about sings her praises.

Recitativo [cd ii: 07] Recitative

Giunone Juno Diva di me più grande? A goddess greater than me?

Fato Fate Quanto maggior d’ogn’astro, Greater than Phoebus, who on high Febo lassù risplende? shines brighter than every star.

74 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 75 page 75

pour moi de la flamme du malheur. La mí con infausta llama. La tierra / casi me infausta flama. / El terra ja mig m’oblida, terre / m’oublie presque, ne me vénère olvida, ya no me honra, y yo / lloro mis i no em venera, / i jo planyo els meus plus, et moi / je pleure mes fastes, qui se fastos, o despreciados, o al menos / mal fastos, menyspreats, / o almenys ni voient méprisés, / ou au moins mal agradecidos, y mal conocidos, / y me veo agraïts ni sabuts, / i sense altars em veig i acceptés, et mal reconnus, / et me voici sin altares, y sin votos. sense vots. sans autels, et sans vœux.

Le Destin El Hado El Fat Alors écoute, et sois en paix : une autre Escucha pues, y queda en paz: otra más Ara escolta, tranquil·la: una més gran / i plus grande, / et plus sublime déesse, / te grande, / y más sublime diosa, / a ti el més sublim deessa, / l’honor et pren de dérobe l’honneur des louanges. / Pour honor de tus loores sustrae. / Para ella les lloances teves. / Per ella reverents els elle, avec respect, brûlent les étoiles. / obsequiosas arden la estrellas. / Arden de estels cremen. / Cremen de pur amor per Elles brûlent de pur amour pour elle les puro amor por ella las deidades. / Y con ella, els déus. / I amb renovat exemple, / déités. / Et avec un nouvel exemple, / du nuevo ejemplo / al gran nombre de ésta al seu gran nom tota ànima és una ara, / i grand nom de celle-ci chaque âme est un toda alma es un altar, / y todo el mundo el món sencer és un temple, a glòria seva. autel, / et le monde entier, à sa gloire, est es un templo a su gloria. un temple.

Air Aria Ària

Le Destin El Hado El Fat Pour elle tranquille est la mer, serein le Para ella tranquilo es el mar, sereno el Per ella encalma el mar, / serè el cel. / Per ciel. / Pour elle fleurie est la terre, riant cielo. / Para ella florida es la tierra, ella en flor és la terra, / riu el jorn. / Per est le jour. / Pour elle discourt le fleuve, risueño es el día. / Para ella brilla el río, ella pensa el riu, / parla l’estel, / i en parle toute brise, / et chante ses mérites habla toda brizna, / y canta sus méritos canta les llaors / l’aire a l’entorn. l’aube naissante. el alba naciente.

Récitatif Recitativo Recitativo

Junon Juno Juno Déesse plus grande que moi ? ¿Diosa más grande que yo? Dea més gran que jo?

Le Destin El Hado El Fat Plus haute que Phébus qui au-dessus / de Cuanto más que todo astro, / Febo por Com, més gran que tot astre, / Febus allà tout astre resplendit. encima resplandece. dalt brilla.

75 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 76 page 76

Giunone Juno Di Giuno più sublime? Higher than Juno?

Fato Fate Quanto più di que’ mirti, e di que’ lauri Higher than the foliage of the plane tree, il platano frondeggia. which surpasses these myrtles and this laurel.

Giunone Juno Ma qual sia? Ove regna? Ov’ha la reggia? But who is she? Where does she reign? Where is her palace? Ha virtù, maestà, glorie e fortuna? Does she have virtue, majesty, glory and fortune?

Fato Fate Tutto quel, che di eccelso Gathered together in her are vantar può il cielo, in sè rinchiude: all the highest things of which heaven may be proud: gloria, onor, maestà, sorte e virtude. glory, honour, majesty, fortune and virtue.

Giunone Juno (Confusa è la rivale, (My rival is confused e la sua gelosia fa il mio piacere.) and her jealousy delights me.)

Paride Paris Or vada la superba. Or col suo merto Now see her arrogance! Now with her merits di gareggiar pretende. she seeks to spread discord!

Ercole Hercules Ma dì: possiede il cielo, But tell me: does heaven possess, o pur gode la terra, un tanto bene? or the earth enjoy so great a good?

Fato Fate Lo gode il suol per [s]ua ventura. Il suolo, The earth, for its good fortune, enjoys it; the earth which now che ommai per lei maggior del ciel si crede. through her presence believes itself greater than heaven.

Ercole Hercules De la dea, che ci narri, Reveal the name of the goddess of whom you speak

76 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 77 page 77

Junon Juno Juno Plus sublime que Junon ? ¿Que Juno más sublime? Que Juno més sublim?

Le Destin El Hado El Fat Plus que ces myrtes, et ce laurier / que le Cuanto más que los mirtos, y aquellos Com, més que no les murtres o els feuillage du platane surpasse. laureles, / el plátano es frondoso. llorers, / el plàtan fa gran fronda.

Junon Juno Juno Mais qui est-ce ? Où règne-t-elle ? Où est ¿Pero quién es? ¿Dónde reina? ¿Dónde Però quina és? On regna? On té el son palais ? / A-t-elle vertu, majesté, tiene su palacio? / ¿Tiene virtud, palau? / Té virtut, majestat, glòria i gloire et fortune ? majestad, gloria y fortuna? fortuna?

Le Destin El Hado El Fat Tout ce qu’il y a de plus haut, et dont le Todo lo que de excelso / el cielo se Tot allò que d’excels / en tu el cel pot ciel / puisse s’enorgueillir, en elle est enorgullece, en ella se encierra: / gloria, vantar-se, en ella es clou: / glòria, honor, recueilli : / gloire, honneur, majesté, honor, majestad, suerte y virtud. majestat, sort i virtut. fortune et vertu.

Junon Juno Juno (Confuse est la rivale, / et sa jalousie fait (Confusa está la rival, / y sus celos hacen (Ja es confon la rival / i és el meu goig la mon plaisir.) mi placer.) seva gelosia.)

Pâris Paris Paris Voyez l’arrogante. Avec ses mérites / elle Que parta la soberbia. Pues con su Ara surt la superba. Amb el seu mèrit / prétend maintenant semer la discorde. mérito / traer la discordia pretende. ara vol competir.

Hercule Hércules Hèrcules Mais dis-moi : le ciel possède-t-il, / ou Pero dime: ¿posee el cielo, / o bien goza Però digues, ¿té el cel, / o la terra frueix, est-ce la terre qui goûte un si grand bien ? la tierra, de un bien tan grande? un bé tan alt?

Le Destin El Hado El Fat La terre en jouit, pour sa fortune. La Lo goza la tierra por fortuna suya. La La terra, per la seva sort. La terra, / que terre / qui déjà par elle plus grande que tierra / que ya por ella mayor que el cielo per ella més gran que el cel es creu. le ciel se croit. se cree.

Hercule Hércules Hèrcules De la déesse, dont tu nous parles, / De la diosa, de quien hablas, / desvela el De la dea, se’ns digui / el nom ben clar

77 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 78 page 78

palesa il nome, ond’io l’adori, e sia so I can adore her and she may be la mia gioia, il mio amor, la gloria mia. my joy, my love, my glory.

Ritornello [cd ii: 08] Instrumental ritornello

Aria [cd ii: 09] Aria

Ercole Hercules Dimmi dov’è quel nume Tell me where is this deity ch’è del mio sen la speme, who is the hope within my breast, ch’è del mio cor l’amor? who is the love of my heart? Dimmi dov’è quel bene, Tell me where is this blessing, ch’è de’ miei passi i lume, which is the light of my steps del mio desir l’onor? and the honour of my desire?

Recitativo [cd ii: 10] Recitative

Fato Fate Il saprai per tua gloria. You shall know for your glory. Or risponda Ciprigna: a che qui vieni? But Venus, answer: what do you seek here?

Paride Paris A bear col suo guardo i sacri o[n]ori To bless with her countenance the sacred honours del bel soggiorno. of this fair abode.

Venere Venus Ah, non si asconda il vero, Ah, let not the truth be hidden, benché sia mio tormento. In queste amene even though it is torment to me. In these delightful, solitudini sacre, io cerco, o nume, hallowed and solitary spots, I seek, O deity, l’onor che fra mortali a me si nega. the honour that among mortals is refused to me. Colà negletta, e vile, [In the mortal world] my beauty seems to be sembra la mia beltà. M’abbandonaro neglected, and base. All have forsaken me, le grazie ancelle, e gl’innocenti amori, the Graces and the innocent cupids, e si mostran ribelli and show themselves rebellious to my wantonness, a’ vezzi miei, col non gradirli i cori. their hearts no longer rejoice in such things.

78 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 79 page 79

dévoile le nom, pour que je l’adore, et nombre, para que la adore, y sea / mi per jo adorar-la, i sigui / la meva joia, els qu’elle soit / ma joie, mon amour, ma alegría, mi amor, la gloria mía. meus amor i glòria. gloire.

Ritournelle Ritornello Ritornello

Air Aria Ària

Hercule Hércules Hèrcules Dis-moi où est cette déité / qui de mon Dime, ¿dónde está esa deidad / que es de ¿On és la deïtat / que és del meu pit sein est l’espérance, / qui de mon cœur mi seno la esperanza, / que es de mi l’esper, / que és del meu cor l’amor? / est l’amour ? / Dis-moi où est ce bien, / corazón el amor? / Dime ¿dónde está ese Digue’m, ¿on és el bé / que és del meu qui de mes pas est la lumière, / de mon bien, / que es de mis pasos la luz, / de mi curs la llum, / del meu desig l’honor? désir l’honneur ? deseo el honor?

Récitatif Recitativo Recitatiu

Le Destin El Hado El Fat Tu le sauras pour ta gloire. / Mais Lo sabrás para tu gloria. / Ahora Ho sabràs, per ta glòria. / Digues, réponds, Chyprine : que cherches-tu responda Ciprina: ¿a qué vienes aquí? Ciprina: tu a què véns, aquí? donc ici ?

Pâris Paris Paris À jouir par son regard des honneurs A gozar bajo su mirada de los sacros A delectar amb l’esguard els honors sacrés / de ce beau séjour. honores / de la bella estancia. sacres / del bell sojorn.

Vénus Venus Venus Ah, que ne soit pas cachée la vérité, / fut- Ah, no se esconda la verdad, / aunque sea Ah, no amaguem el ver, / mal que em elle mon tourment. En ces charmantes / mi tormento. En estas amenas / soledades sigui turment. Jo cerco, oh numen, / en solitudes sacrées, je cherche, oh déité, / sacras, busco, oh numen, / el honor que aquestes sagrades solituds / l’honor que l’honneur qui parmi les mortels m’est de los mortales me está denegado. / Allí entre els mortals ara se’m nega. / Hi refusé. / Là, négligée, et vile, / semble ma descuidada, y vil / parece mi beldad. Me obliden i menystenen / la meva beauté. Tous m’ont abandonnée, / les han abandonado / las servidoras Gracias, formosor. / M’abandonaven / gràcies gracieuses servantes et les innocents y los ingenuos amores, / y se vuelven serventes i innocents amors, / i mostren amours, / et se montrent rebelles à / mes rebeldes a mis encantos, / al no gustarles rebel·lia als meus encants / no agraint-los charmes, les cœurs ne les acceptant plus. más los corazones. els cors.

79 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 80 page 80

Fato Fate Questa, che toglie a Giuno It is she who steals from Juno il suo fasto maggior, questa al tuo bello her greatest pride, she who matches contende i vanti suoi. D’intorno ad essa her charms against your beauty. Around her scherzan più saggi i pargoletti amori, play wiser little cupids, and Graces more joyful, e più liete le grazie, e più modeste and, more modest, they bear portan da que’ begl’occhi in ogni core, from her lovely eyes into each heart un puro ardor, perch’è celeste ardore. a pure, since heavenly, ardour.

Venere Venus A me contende i vanti? To me she matches her charms?

Fato Fate Li contende, e li vince. È troppo bella Matches them, and surpasses them. The divine light, quella divina luce, which shines upon her countenance che nel volto, e nel cor splende di lei. and in her heart, is too fair.

Venere Venus Povera mia beltà, tal più non sei! O my poor beauty, so you are no more!

Aria [cd ii: 11] Aria

Venere Venus Più non sono la più bella, I am no longer the fairest e più non sono quella and no longer am I she ch’ha su l’alme il regno, e’l trono. who reigns over hearts and holds their throne. Sì, con lei restate amori. Yes, cupids, stay with her, Sì, per lei ardete, o cori. yes, hearts, burn for her, La più bella io più non sono. I am no longer the fairest.

Recitativo [cd ii: 12] Recitative

Fato Fate Tu, Giuno, in Citerea, You, Juno, no longer have in Venus a rival. più non hai la rival. Tu più non l’hai You Venus, no longer have a rival in Juno. in Giunone, o Ciprigna. Il più bel nome The fairest name has taken both your places

80 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 81 page 81

Le Destin El Hado El Fat C’est elle, qui ôte à Junon / les plus Ésta, que quita a Juno / su mayor fasto, Aquesta, que arrabassa / a Juno el seu grands fastes, celle qui à ta beauté / ésta a tu belleza / opone sus méritos. gran fast, al teu encís / contraposa els oppose ses avantages. Autour d’elle / Alrededor de ésa / ríen más prudentes seus mèrits. Al seu volt, / més prudents s’amusent, plus sages, les petits amours, / los niños amores, / y más alegres las juguen els petits amors, / i les gràcies, et plus joyeuses les grâces, et plus gracias, y más modestas / portan de esos més gaies i modestes, / porten d’aquells modestes, / portent de ces beaux yeux ojos bellos en todo corazón, / un puro bells ulls a cada cor / un pur ardor, jusqu’à chaque cœur, / une ardeur pure, ardor, porque es celeste ardor. perquè és celest ardor. puisque céleste ardeur.

Vénus Venus Venus À moi elle oppose ses charmes ? ¿A mí disputa los encantos? A mi em disputa els mèrits?

Le Destin El Hado El Fat Elle les oppose, et les vainc. Elle est trop Los disputa, y los vence. Es demasiado Els disputa i els venç. / Massa bella és belle / cette divine lumière, / qui sur son bella / aquella divina luz, que de ella / en aquella llum divina, / que en el cor i en el visage et en son cœur resplendit. el rostro y en el corazón resplandece. rostre resplendeix.

Vénus Venus Venus Ma pauvre beauté, ainsi tu n’es plus ! Pobre belleza mía, ¡ya no eres tal! Pobra bellesa meva, ja no ets tal!

Air Aria Ària

Vénus Venus Venus Plus je ne suis la plus belle, / et plus je ne No soy ya la más bella, / y ya no soy Ja no sóc jo la més bella, / ja no sóc suis celle / qui sur les âmes exerce le aquella / que tiene sobre las almas el tampoc aquella / que en els cors té regne règne, et le trône. / Oui, avec elle restez, reino, y el trono. / Sí, con ella quedaos i tron. / Sí, resteu amb ella, amors. / Sí, amours. / Oui, pour elle brûlez, oh amores. / Sí, para ella arded, oh cremeu per ella, oh cors. / La més bella ja cœurs. / La plus belle plus ne suis-je. corazones. / La más bella ya no soy. no sóc.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Le Destin El Hado El Fat Toi, Junon, en Cythère / tu n’as plus ta Tú, Juno, en Citerea, / no tienes ya la Tu, Juno, en Citerea / no tens ja la rival. rivale. Tu ne l’as plus / en Junon, oh rival. No la tienes más / en Juno, o Ni tu, oh Ciprina, / la tens en Juno. El Chyprine. Le nom le plus beau, / de vous Ciprina. El nombre más bello / de ambas més bell nom, d’ambdues / ocupa el lloc i

81 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 82 page 82

di entrambe occupa il posto, e gode i fregi. and enjoys fame. A quel viso, a quell’alma To this countenance, to this soul di virtù, di beltà dessi la palma. give the palm of virtue, and of beauty.

Giunone Juno Palesa almen qual ella sia. Reveal at least who she is.

Venere Venus Mi narra Tell me il bel nome immortal, che vince il mio. the fair immortal name that surpasses mine.

Ercole, Paride (a due) Hercules, Paris (together) Di cui l’onore, e cui l’amor degg’io. To whom I owe honour and love.

Fato Fate Udite, e se a l’udirlo Listen, and if in listening you see più liete, più beate, e più serene these shores more joyful, happier queste spiagge vedrete, and more peaceful, say: dite: così le fa, così le adorna, ’Tis the name of she who graces the world il nome di colei che adorna il mondo. that makes them thus and thus enhances them. Udite, e sia decisa Listen, and let our la nostra antica gara: ancient quarrel be settled: essa è la bella, essa è la grande Elisa! she is the fair, she is the great Elisa!

Al nome di Elisa spariscono le fonti e le cadute d’acque At the name of Elisa fountains and waterfalls disappear, leaving just rappresentando la Scena gl’amenissimi viali de Campi Elisi tutti the delightful pathways of the Elysian Fields, filled with flowers. ripieni di fiori. Sparirà dalla Fonte la Statua di Cupido, ed in suo Later the statue of Cupid disappears from the fountain and in its luogo vi sorgera una Palma intrecciata ad un lauro entrambi tutti place there is a palm tree, entwined with a laurel, both are of gold. d’oro.

Venere Venus Quali prodigi? What marvels are these?

Fato Fate Or se cotanto puote Now if Elisa’s name on its own

82 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 83 page 83

deux a pris la place, et jouit des louanges. / ocupa el puesto, y goza de los fastos. / A els atributs frueix. / Aquell rostre, À ce visage, à cette âme / de la vertu, de esa cara, a esa alma / de la virtud, de la aquella ànima / de virtut, de beutat la beauté donnez-lui la palme. beldad, dese la palma. s’endú la palma.

Junon Juno Juno Dévoile au moins qui elle est. Desvela al menos quien es ella. Digues almenys com és.

Vénus Venus Venus Narre-moi / le beau nom immortel, qui Cuéntame / el bello nombre inmortal, Fes-me saber / aquest nom immortal, vainc le mien. que vence al mío. que venç el meu.

Hercule, Pâris (en duo) Hércules, Paris (a dúo) Hèrcules, Paris (a dos) À qui je dois l’honneur, à qui l’amour. A quien el honor, y el amor debo. De qui l’honor, i a qui l’amor jo dec.

Le Destin El Hado El Fat Oyez, et si en l’oyant / plus joyeuses, plus Oíd, y si al oírlo / más alegres, más Sentiu, i si en sentir-ho / més felices, heureuses, et plus sereines / vous voyez beatas, y más serenas / estas playas veis, / joioses i serenes / veieu aquestes platges, / ces plages, / dites : ainsi les rend, ainsi les decid: así las hace, así las adorna, / el digueu: així les fa, així les adorna / el orne, / le nom de celle qui orne le nombre de la que adorna el mundo. / nom d’aquella que ornamenta el món. / monde. / Oyez, et soit décidée / notre Oíd, y sea decidida / nuestra antigua Escolteu, i resolgui’s / l’antiga qüestió. / ancienne dispute : / c’est elle la belle, disputa: / ¡ella es la bella, ella es la És aquesta la gran, la bella Elisa! c’est elle la grande Élise ! grande Elisa!

Au nom d’Élise disparaissent fontaines et Al nombre de Elisa desaparecen las fuentes Al so del nom d’Elisa desapareixen les fonts chutes d’eau, représentant le Théâtre les très y los saltos de agua, representando la Escena i els salts d’aigua i l’escena representa les agréables allées des Champs-Élysées tout amenísimas alamedas de Campos Elíseos ameníssimes alberedes dels Camps Elisis, emplis de fleurs. Disparaîtra de la fontaine la llenos de flores. Desaparecerá de la fuente la plenes de flors. Desapareixerà de la font statue de Cupidon, et à sa place surgira une estatua de Cupido, y en su lugar surtirá una l’estàtua de Cupido, i al seu lloc sorgirà una Palme entrelacée à un laurier, les deux tout palma entrelazada a un laurel, ambos de palma entrellaçada amb un llorer, tots dos en or. oro puro. d’or pur.

Vénus Venus Venus Quels prodiges ? ¿Qué prodigios? Quins prodigis!

Le Destin El Hado El Fat Or si a tant de pouvoir / d’Élise le seul Pues tanto poder tiene / de Elisa el solo Si ja el sol nom d’Elisa / té tan magne

83 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 84 page 84

di Elisa, il solo nome, has such power, [imagine] what her step che fia dov’ella volga e ’l passo e ’l guardo! and her gaze would do!

Paride Paris Perdona, o Citerea. Tal nome onoro; O Venus, forgive me; such a name I must honour: e se Elisa è più bella, Elisa adoro. and if Elisa is more fair, Elisa I adore.

Aria [cd ii: 13] Aria

Paride Paris Quel pastorello This little shepherd vide un ruscello, saw a rivulet e di quell’onde and with its tranquil, tranquille e chiare clear waters s’innamorò. fell in love. Ma poi del mare But when, leaving giunto alle sponde, the river, it reached lasciando il rio the shores of the sea, cangiò desio, he changed his desire, amor cangiò. changed his love.

Recitativo [cd ii: 14] Recitative

Giunone Juno Se tanto è gloriosa If my worthy rival la mia degna rivale, ad essa io cedo is so glorious, to her le mie pretese. I renounce my claims.

Venere Venus Ad essa To her consacro i vanti miei. I dedicate my praises.

Ercole Hercules Solo di Elisa I honour the virtue onoro la virtù. only of Elisa.

84 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 85 page 85

nom, / qu’elle dirige où elle veuille son nombre, / ¡que sea donde ella quiere el poder, / què passarà allà on dugui el pas i pas, ou son regard ! paso, y la mirada! l’ull?

Pâris Paris Paris Pardonne-moi, oh Cythère. Un tel nom Perdona, oh Citerea. Tal nombre honro; / Perdona, oh Citerea. Tal nom honoro; / je me dois / d’honorer ; et si Élise est y si Elisa es más bella, Elisa adoro. i si Elisa és més bella, Elisa adoro. plus belle, c’est Élise que j’adore.

Aria Aria Ària

Pâris Paris Paris Ce petit pasteur / vit un petit ru, / et de Aquel pastorcito / vio un arroyuelo, / y El pastoret / veié un riuet, / i d’aquell ces ondes / tranquilles et claires / de aquellas ondas / tranquilas y claras / curs / tranquil i clar / s’enamorà. / Però s’énamoura. / Mais quand de la mer / fut se enamoró. / Pero luego, del mar / cerca en fer cap / a vora mar, / deixant el riu / proche la rive, / laissant la rivière / il de la orilla, / dejando al río / cambió mudà desig, / amor mudà. changea son désir, / l’amour changea. deseo, / amor cambió.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Junon Juno Juno Si tant de gloire possède / ma digne Si tan gloriosa es / mi digna rival, a ella Si la meva rival, / és, doncs, tan gloriosa, / rivale, à elle je cède / mes prétentions. yo cedo / mis pretensiones. li cedeixo les pretensions.

Vénus Venus Venus A elle / je consacre mes louanges. A ella / consagro los halagos míos. A aquesta / consagro els meus encants.

Hercule Hércules Hèrcules De la seule Élise / j’honore la vertu. Solo de Elisa / honro la virtud. Només d’Elisa honoro la virtut.

85 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 86 page 86

Paride Paris Di Elisa io solo I bow before m’inchino a la beltà. Elisa’s beauty only.

Fato Fate Giusti tributi. Just tributes. In tanto or qui da voi And now, here let the fair name by you si festeggi il bel nome, e i pregi suoi! be celebrated, and the honours that are due to her!

Aria a 5 [cd ii: 15] Aria a 5

Ercole, Giunone (a due) Hercules, Juno (duo) Quel core, quel viso This heart, this countenance, nel nome ha l’Eliso, from Elysium draw their name, e mentre l’onoro and when I honour it, felice mi fa. it gives me happiness.

Venere, Paride (a due) Venus, Paris (duo) Quel viso, quel core This countenance, this heart m’inspira l’amore, inspire love in me e mentre l’adoro and when I adore it più gioia mi dà. it brings me greater joy.

Ercole, Giunone (a due) Hercules, Juno (duo) D’Elisa nel volto In Elisa’s features l’onor sta raccolto, honour is gathered, e più bel sembiante and heaven possesses il cielo non ha. no fairer appearance.

Venere, Paride, Fato (a tre) Venus, Paris, Fate (trio) Nel volto d’Elisa, In Elisa’s features il mondo ravvisa the world recognises virtude regnante, reigning virtue, sovrana beltà. sovereign beauty.

86 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 87 page 87

Pâris Paris Paris D’Élise seulement / je m’incline devant De Elisa solo / me inclino yo a la Només d’ Elisa / adoro la bellesa. la beauté. beldad.

Le Destin El Hado El Fat Justes tributs. / Et maintenant, qu’ici par Justos tributos. / Mientras tanto aquí, Justos tributs. Entant, entre nosaltres / vous soit fêté / le beau nom, et les ¡por vosotros / se festeje el hermoso es festegi el bell nom, i els seus honors! honneurs qui lui sont dus ! nombre, y sus honores!

Aria a 5 Aria a 5 Ària a 5

Hercule, Junon (en duo) Hércules, Juno (a dúo) Hèrcules, Juno (a dos) Ce cœur, ce visage / de l’Élysée tient son Aquel corazón, aquel rostro / del Elíseo El cor, el seu rostre / al nom té l’Elisi, / i nom / et quand je l’honore / heureux il tiene el nombre, / y mientras le honro / mentre l’honoro / feliç tot em fa. me rend. feliz me hace.

Venus, Pâris (en duo) Venus, Paris (a dúo) Venus, Paris (a dos) Ce visage, ce cœur / m’inspire l’amour, / Aquel rostro, aquel corazón / me inspira El rostre, el seu cor / m’inspira l’amor, / i et quand je l’adore / plus de joie il me el amor, / y mientras le honro / más mentre l’adoro / més joia em sap dar. donne. alegría me da.

Hercule, Junon (en duo) Hércules, Juno (a dúo) Hèrcules, Juno (a dos) D’Élise, dont les traits / recueillent De Elisa en el rostro / el honor tiene D’Elisa en el rostre / l’honor està l’honneur, / et plus belle apparence / le cosecha / y apariencia más bella / el cielo enclòs, / i més bell semblant / al cel no hi ciel n’a point. no tiene. cap ja.

Vénus, Pâris, Le Destin (à trois) Venus, Paris, El Hado (a tres) Venus, Paris, El Fat (a tres) Dans le visage d’Élise, / le monde En el rostro de Elisa, / el mundo Al rostre d’Elisa / el món reconeix / reconnaît / la vertu régnante, / la reconoce / virtud reinante, / soberana virtut governant, / superba beutat. souveraine beauté. beldad.

87 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 88 page 88

Venere, Giunone, Ercole, Paride, Fato (a cinque) Venus, Juno, Hercules, Paris, Fate (quintet) Quel core, quel viso This heart, this countenance, nel nome ha l’Eliso... from Elysium draws its name, etc.

Recitativo [cd ii: 16] Recitative

Fato Fate Quella che fa gl’eroi Superhuman virtue, sovrumana virtude in lei soggiorna: which creates heroes, dwells in her: e seco ha per compagna and the rarest gifts d’ogni più rara dote, that can grace a lofty soul onde fregiar si puote alma sublime. are her companions.

Venere Venus Ma qual cielo, o qual terra, è sì beata, But what heaven, what earth, che il bel ne goda? is fortunate enough to rejoice in such beauty?

Fato Fate Ove fra sponde amene Where between pleasant banks ha l’Ebro coronato ondoso letto, the majestic Ebro winds its way, Elisa regna, e di più regni insieme there Elisa reigns, and hears the subjects i vasalli rispetti ode il suo nome. of more than one kingdom with respect pronounce her name.

Giunone Juno Iberia avventurata, un sì bel pegno Fortunate Iberia! So fair a pledge egual ti rende il cielo! Or vanne altera, makes you heaven’s equal! So go with pride e de la tua sovrana al piede, al crine, and at your sovereign’s feet, upon her locks, formino i tuoi pastori, let your shepherds fashion, tessan le ninfe tue nuove corone, let your nymphs weave new crowns e voi sorgete ad intrecciarle, o fiori. and you, O flowers, spring up to entwine them.

Ritornello [cd ii: 17] Instrumental ritornello

88 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 89 page 89

Venus, Junon, Hercule, Pâris, Venus, Juno, Hércules, Paris, Venus, Juno, Hèrcules, Paris, Le Destin (à cinq) El Hado (a cinco) El Fat (a cinc) Ce cœur, ce visage / de l’Élysée tient son Aquel corazón, aquel rostro / del Elíseo Aquell cor, aquell rostre / de l’Elisi té el nom... tiene el nombre... nom…

Récitatif Recitativo Recitatiu

Le Destin El Hado El Fat Celle qui fait les héros, / une surhumaine La que hace a los héroes, / sobrehumana En la que fa els herois, / sobrehumana vertu réside en elle : / et là elle côtoie / virtud en ella vive: / y consigo tiene por virtut sempre hi sojorna: / i amb si té per les dons les plus rares / pouvant orner compañía / todos los dones más companyes / les qualitats més rares / de une âme sublime. singulares, / con los que se pueda què guarnir-se pot l’ànima excelsa. adornar alma sublime.

Vénus Venus Venus Mais quel ciel, quelle terre, a cette ¿Pero qué cielo, o qué tierra, es tan Però ¿quin cel o terra és tan sortós / que fortune / de jouir de tant de beauté ? beata, / para gozar de tanta hermosura? se’n gaudeixi?

Le Destin El Hado El Fat Entre ses charmantes rives, / où l’Èbre Donde sus orillas amenas / tiene el Ebro On entre amenes ribes / l’Ebre té couronné creuse un lit sinueux, / Élise coronado su ondoso lecho, / Elisa reina, coronat llit onejant, / Elisa regna, i de règne, et depuis d’autres royaumes elle y de más reinos en unión / los vasallos més regnes junts / els súbdits amb unció entend / les vassaux respectueux respetan como oda su nombre. en senten el nom. prononcer son nom.

Junon Juno Juno Ibérie fortunée, un gage si beau / te rend Iberia venturosa, ¡una prenda tan bella / Ibèria venturosa, tal penyora / igual et fa l’égale du ciel! Alors, va fièrement, / et te iguala al cielo! Así id altiva, / y de tu que el cel! Vés amb cap alt, / i de la teva aux pieds de ta souveraine, sur ses soberana a los pies, sobre su pelo, / reina als peus, als rínxols / formin els cheveux, / forment tes pasteurs, / formen tus pastores, / trencen las ninfas, teus pastors, / trenin les nimfes les tressent les nymphes tes nouvelles nuevas coronas, / y vos, oh flores, naced corones noves, / i vosaltres, les flors, couronnes, / et vous, oh fleurs, naissez para entrelazarla. entrelligueu-vos-hi. pour l’entrelacer.

Ritournelle Ritornello Ritornello

89 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:23 Página 90 page 90

Aria [cd ii: 18] Aria

Giunone Juno Quando a lei sarà vicino When it is near you quel vezzoso gelsomino, this delightful jasmin, quel ligustro, e pur quel giglio, this privet blossom, even this lily, più candore acquisterà. will find a greater whiteness. E se tocca un dì la rosa, And if one day the rose quel tuo labro sì vermiglio, should touch your ruby lips, oltre il farsi più odorosa, it will become more fragrant più bell’ostro aver potrà. and of the loveliest of reds.

Recitativo [cd ii: 19] Recitative

Paride Paris Ma che vegg’io? Dov’è Cupido? Dove But what do I see? Where is Cupid? la face che stringea, Where is the torch he held, del mio foco primier dolce ministra? that sweet minister of my first love?

Ercole Hercules Ove risplende il chiaro Where the dear name of Elisa shines forth nome di Elisa, oscura vampa è spenta. dim flames are extinguished.

Giunone Juno Né più di se fa pompa And love less wise l’amor men saggio. does not show off as much.

Venere Venus Or lo vegg’io. Gl’amori, Now I see. The cupids che de la bella al piè da me fuggiro, that will flee from me to that beauty’s feet furo i più casti, e i più gentili. Imparo, will be the most temperate and the most gentle. che al grido riverito I know that before the honoured name d’una saggia beltà, che lo confonde, of a wise beauty, Cupid, if he is not wise and pure, se non è saggio, e puro, amor si asconde. is put to shame, and so he hides.

90 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 91 page 91

Air Aria Ària

Junon Juno Juno Quand se rapprocheront d’elle, / ce Cuando ella se incline sobre / aquel Quan s’hi acosti per veí / aquell gràcil délicieux jasmin, / ce troène, ou même hermoso jazmín, / aquel aligustre, o llessamí, / aquell arç o bé aquell lliri, / ce lys, / ils acquerront plus de blancheur. / aquella azucena, / más candor més blancor aconseguirà. / I si toca un Et si un jour la rose effleure, / ta lèvre si alcanzarán. / Y si toca un día la rosa, / punt la rosa / el teu llavi tan vermell, / es vermeille, / d’un parfum plus capiteux aquel labio tuyo tan granado, / además farà més olorosa / i amb més porpra es elle jouira, / et la plus belle des pourpres de volverse más olorosa, / púrpura más cobrirà. elle aura. suntuosa tener podrá.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Pâris Paris Paris Mais que vois-je ? Où est Cupidon ? Où / Mas, ¿qué veo? ¿Dónde está Cupido? Però què veig? On és Cupido? ¿On és / la est le flambeau qu’il brandissait, / de ¿Dónde / está la antorcha que alzaba, / torxa que portava, / del meu primerenc mon premier feu la douce ministre ? de mi primer fuego la dulce ministra? foc dolça ministra?

Hercule Hércules Hèrcules Là où resplendit le clair / nom d’Élise, Donde resplandece el puro / nombre de On resplendeix el clar / nom d’Elisa, l’obscure flamme s’éteint. Elisa, la oscura llama se apaga. s’apaguen fosques flames.

Junon Juno Juno Il renonce à ses pompes / l’amour le No renuncia a su gloria / el amor menos De si ja no fa pompa / l’amor menys savi. moins sage. prudente.

Vénus Venus Venus Maintenant je le vois, les amours / qui de Pues ya lo veo. Los amores, / que de mí Ara ho veig. Els amors, / que de mi van moi jusqu’aux pieds de la belle fuiront, / hasta los pies de la bella huyeron, / fugir als peus de la bella, / van ser els més seront les plus chastes, et les plus fueron los más castos, y más gentiles. castos i gentils. Aprenc / que a l’encís gentils. Je sais / que devant le renom Conozco, / que de la fama venerada / de reverit / d’una bellesa sàvia, que el célébré / d’une beauté sage, qui le una beldad prudente que le confunde, / confon, / si no és savi i és pur, l’amor confond, / s’il n’est sage, et pur, l’amour si no es sensato, y puro, amor se s’amaga. se cache. esconde.

91 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 92 page 92

Fato Fate Vedi quella, che al lauro, Do you see this lovely palm tree, e si stringe, e s’intreccia amica palma? which joins with the laurel and entwines it? Bel simbolo è quel nodo This binding knot is the fair symbol del laccio, onde si unì Carlo ad Elisa. of the union of Charles and Elisa. Carlo è quel verde alloro, Charles is this green laurel che i suoi trionfi adorna: which with his triumphs is adorned: quell’alloro, che accenna this laurel which awakes the flame un eterno, immortal, pudico amore. of an eternal, immortal, modest love. Elisa è quella palma, onde la terra Elisa is that palm, from which the earth avrà, così prometto, shall receive, this I promise, per ristorar due mondi fertile fruit to revive two worlds di speranza fedel, frutti fecondi. with a faithful hope.

Aria con trombe e istromenti [cd ii: 20] Air with trumpets and instruments

Fato Fate Al grande onor di sposa, To the great honour of being spouse quello di genitrice Elisa shall join Elisa aggiungerà. that of motherhood. E contenta, e gloriosa, And happy and glorious, di regnante, e di felice, reigning and content, più bel nome Elisa avrà. Elisa shall have the fairest name.

Recitativo [cd ii: 21] Recitative

Giunone Juno Io che dagl’astri al suolo I who, from the stars to the earth, spargo influssi fecondi, scatter fertile influences, giuro d’Elisa al seno il dolce peso, I promise for Elisa, at her breast, that sweet burden ch’è sua brama, e sua gloria. which is her desire, and her glory.

Venere Venus Io, quale ancella, I shall be as a servant, sarò ministra al regio letto, e quindi minister of the royal bed, and so lieta vedrà l’Iberia, happy Iberia shall see frutti di quella chiara e bella vampa, as the fruits of this bright and fair love

92 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 93 page 93

Le Destin El Hado El Fat Voyez-vous au laurier / s’unir, et ¿Veis cómo al laurel / se une y se ¿Veus aquella que al llor / s’estreny i s’entrelacer cette aimable palme ? / Beau entrelaza esta palma amiga? / Hermoso s’entrellaça, amiga palma? / Bell símbol, symbole est ce nœud / du lien qu’est símbolo es aquel nudo / del lazo, que es aquest nus, / del llaç amb què s’uní l’union de Charles et d’Élise. / unión de Carlos y de Elisa. / Carlos Carles a Elisa. / Carles és el verd Charles est le vert laurier, / dont ses es aquel verde laurel, / que sus triunfos llor, / que els seus triomfs adorna: / el triomphes sont ornés : / ce laurier, qui adorna: / aquel laurel, que enciende / un llorer que assenyala / un etern, immortal, éveille la flamme / d’un éternel, eterno, inmortal, púdico amor. / Elisa púdic amor. / Elisa és la tal palma, amb immortel, pudique amour. / Élise est es aquella palma, de quien la tierra / què la terra / tindrà, jo així ho prometo, / cette palme, dont la terre / recevra, je le tendrá, así lo prometo, / para restaurar per revifar dos mons, / d’esperança fidel, promets, / pour restaurer deux mondes / dos mundos / con fiel esperanza, frutos els fruits fecunds. d’une fidèle espérance, les fruits fecundos. féconds.

Air pour trompettes et instruments Aria con trompetas e instrumentos Ària amb trompetes i instruments

Le Destin El Hado El Fat Au grand honneur d’épouse, / celui de Al gran honor de esposa, / el de madre / Al gran honor d’esposa, / el de mare génitrice / Élise ajoutera. / Et contente, Elisa añadirá. / Y contenta, y gloriosa, / ufanosa / Elisa afegirà. / I contenta i et glorieuse, / régnante, et heureuse / reinando, y feliz, / el más hermoso gloriosa, / de regent i venturosa / més c’est le nom le plus beau qu’Élise aura. nombre Elisa tendrá. bell nom Elisa haurà.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Junon Juno Juno Moi qui des astres jusqu’à la terre / verse Yo que de los astros hasta la tierra / Jo que en terra dels astres / sembro une influence féconde, / je promets à siembro flujos fecundos, / prometo para fecunds influxos, / juro d’Elisa al sexe el Élise en son sein le doux poids, / qui est Elisa del seno el dulce peso, / que es su gentil pes, / el seu anhel i glòria. son désir, et sa gloire. deseo, y su gloria.

Vénus Venus Venus Moi, telle une servante, / je serai Yo, como doncella, / seré ministra del Jo, com donzella, / seré ministra al llit ministre de la royale couche, et ainsi / real lecho, y entonces / alegre la Iberia reial, i així / amb joia veurà Ibèria, / com l’Ibérie verra, riante, / les fruits de cette verá, / frutos de aquella clara y hermosa a fruits de la clara i bella flama / que de claire et belle ardeur / qui d’Élise et de llama, / que de Elisa y de Carlos Carles i Elisa encengué els cors, /

93 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 94 page 94

che di Elisa e di Carlo accende i cori, which sets alight the hearts of Elisa and Charles, nascer le grazie allor, nascer gl’amori. Graces born and cupids.

Ercole Hercules Or dunque oltre i confini Now, beyond the limits che al mar io posi, ed oltre that I set upon the sea, tutte de l’Oceano and further than all the unknown le sconosciute ancor lontane sponde, and distant shores of the Ocean, su l’ali de la gloria, on the wings of glory voli quel nome augusto, let this august name fly, che di Giuno in virtude, which eclipses that of Juno’s virtue, di Ciprigna in belleza, oscura i nomi. that of Venus’s beauty. Il voto del destin dà legge al mio. The approval of Fate becomes law for mine. Ed onoro in Elisa, e grande, e bella, And I honour in Elisa, great and fair, di questa il volto, ed il bel cor di quella. the face of the one, and the fair heart of the other.

Ritornello [cd ii: 22] Instrumental ritornello

Aria [cd ii: 23] Aria

Ercole Hercules Gran bellezza io veggo in questa, In Venus here I see great beauty ma in Elisa but in Elisa perché saggia, par più bella, it seems to me fairer, greater par più grande, e più m’appaga. and more pleasing, because it is wise. Gran virtude io trovo in quella, In Juno there I find great virtue, ma in Elisa è più modesta, but in Elisa it is more modest e perciò mi par più vaga. and therefore seems to me more lovely.

Recitativo [cd ii: 24] Recitative

Venere Venus Tanta beltà in Elisa? So much beauty in Elisa?

Fato Fate Tanta, che basta, oh diva, So much, O goddess, that it is enough perch’ella sia l’amor del mondo intiero. to make the whole world love her.

94 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 95 page 95

Charles enflamme les cœurs, / naître enciende los corazones, / nacer las néixer llavors les gràcies i els amors. les grâces, naître les amours. Gracias, nacer los amores.

Hercule Hércules Hèrcules Or au-delà des confins / que je posai sur Pues más allá de los confines / que al mar Doncs ara, enllà dels límits / que al mar la mer, et au-delà / de toutes les côtes puse, y más allá / de todas las vaig dar, i encara totes de l’Oceà / les inconnues / et encore lointaines de desconocidas / y todavía lejanas costas encara insabudes ribes llunyes, / amb l’Océan, / sur les ailes de la gloire, / que del océano, / sobre las alas de la gloria, / ales de la glòria / voli aquest nom vole ce nom auguste, / qui de Junon en vuele ese nombre augusto, / que de Juno august, / que de Juno en virtut, / de vertu, / de Chyprine en beauté, fait pâlir en virtud, / de Ciprina en belleza, Ciprina en bellesa, aombra els noms. / El les noms. / Le vote du destin donne loi oscurece los nombres. / El voto del vot del fat atorga llei al meu, / i jo au mien. / Et j’honore en Élise, grande, destino da ley al mío. / Y honro en honoro en Elisa, gran i bella, / d’aquesta et belle, / de celle-ci le visage, et le beau Elisa, grande, y bella, / de ésta el rostro, el rostre i el bell cor d’aquella. cœur de celle-là. y el hermoso corazón de aquella.

Ritournelle Ritornello Ritornello

Air Aria Ària

Hercule Hércules Hèrcules Une grande beauté je vois en celle-ci, / Gran belleza veo en ésta, / pero en Gran bellesa en aquesta veig, / però en mais celle d’Élise / puisque sage, me Elisa / porque es prudente, parece más Elisa, / per prudent, sembla més bella / i paraît plus belle, / me paraît plus grande, bella, / más grande, y más me deleita. / més gran, i més em plau. / Gran virtut en et me plaît bien plus. / Grande vertu je Gran virtud encuentro en aquella, / pero aquella trobo, / però en Elisa és més trouve en celle-là, / mais en Élise elle en Elisa es más modesta, / y por eso me modesta, / i doncs més gentil em cau. est plus modeste, / et pour cela me parece más graciosa. parait plus aimable.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Vénus Venus Venus Tant de beauté en Élise ? ¿Tanta beldad en Elisa? Tanta bellesa hi ha en Elisa, doncs?

Le Destin El Hado El Fat Tant, qu’elle suffit, oh déesse, / pour être Tanta que basta, o Diosa, / para que sea Tanta que basta, o dea, / perquè sigui l’amour du monde entier. ella el amor del mundo entero. l’amor del món sencer.

95 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 96 page 96

Ercole Hercules Ma una beltà, che altero But a beauty that highmindedly serba il fasto di bella, preserves its loveliness, ma senza orgoglio; una beltà ch’è dolce, yet is not haughty; a gentle beauty ma senza farsi vile. that does not demean itself.

Giunone Juno Senti, Paride, e impara Listen, Paris, and learn tale esser della bellezza. what is the nature of beauty.

Venere Venus È in lei tanta virtù? And in her so much virtue?

Paride Paris Tanta ne spande, So liberal is she with her virtue ch’ogn’ altr’alma dispera that every other soul despairs di farsi più inmortal, d’esser più grande. of becoming greater or more immortal.

Venere Venus Ercole, ascolta, e apprendi Listen, Hercules, and learn tale esser del virtude. Umile, intanto, what is the nature of virtue. cedo ad Elisa. E al suo bel nome, il mio I, too, humbly yield to Elisa. And before her fair name, s’inchina ossequioso. Io ne’ suoi fregi mine bows in respect. I will amend l’arte regolerò de’ fasti miei my ceremonies to make them reflect her qualities e ’l saggio, e ‘l bello imparerò da lei. and I shall learn wisdom and beauty from her.

Aria [cd ii: 25] Aria

Venere Venus Te’l confesso, o bella Elisa, I acknowledge, fair Elisa, sol perché più saggia sei: that since you are wiser, sei più bella ancor di me. you are fairer still than I. No, che in me non si ravvisa No, in me there is tal beltà, no such beauty perché manca a’ vanti miei because in all my charms l’onestà che splende in te. there lacks the honesty that shines in you.

96 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 97 page 97

Hercule Hércules Hèrcules Mais une beauté, qui avec hauteur / Pero una beldad, que altiva / conserva el Una beutat, però, / que serva el fast de conserve le faste de ses beaux traits, / fasto de bella, / pero sin orgullo; una bella / i no l’orgull; una beutat que és mais sans orgueil ; une beauté qui est beldad que es dulce, / pero sin volverse dolça / sense fer-se mai vil. douce, / mais sans se rendre vile. vil.

Junon Juno Juno Écoute, Pâris, et apprends / que telle est Escucha, Paris, y aprende / cual es la Escolta i aprèn, Paris: / així ha de ser l’essence de la beauté. esencia de la belleza. bellesa.

Vénus Venus Venus Et en elle tant de vertu ? ¿Y en ella tanta virtud? I té tanta virtut?

Pâris Paris Paris Tant elle en épand, / que toute autre âme Tanto ofrece, / que toda alma desespera / Tanta n’escampa, / que desespera désespère / de devenir plus immortelle, de hacerse más inmortal, de ser más qualsevol altra ànima / de ser més plus grande. grande. immortal, de ser més gran.

Vénus Venus Venus Hercule, écoute, et apprends / que telle Hércules, escucha, y aprende / cual es la Escolta i aprèn, Hèrcules: / així ha de ser est l’essence de la vertu. Humble, moi esencia de las virtudes. Humilde, pues, / virtut. Humil, entant, / cedeixo a Elisa. aussi, / je cède à Élise. Et devant son cedo a Elisa. Y a su hermoso nombre, el I davant el seu nom, / el meu s’inclina beau nom, le mien / s’incline avec mío / se inclina obsequioso. Yo del arte amb goig. / Jo en els seus mèrits / respect. De l’éloge de ses mérites / je de sus méritos / haré la regla de los regularé ja l’art dels propis fastos, / i el ferai la règle de mes fastes, / et d’elle fastos míos / y lo prudente, y lo bello de que és savi i és bell aprendré d’ella. j’apprendrai la sagesse, et la beauté. ella aprenderé.

Air Aria Ària

Vénus Venus Venus Je te l’avoue, oh belle Élise, / seulement Te lo confieso, o hermosa Elisa, / sólo T’ho confesso, oh bella Elisa, / sols parce que tu es plus sage : / tu es encore porque más prudente eres: / eres aún perquè ets més sàvia tu, / ets més bella plus belle que moi. / Non, en moi ne se más bella que yo. / No, que en mí no se encar que jo. / No, que en mi no es trouve une telle beauté, / car il manque à reconoce tanta beldad, / porque a mis reconeix / tal beutat, perquè manca als tous mes charmes / l’honnêteté qui brille encantos falta / la honestidad que en ti meus encants / la virtut que brilla en tu. en toi. resplandece.

97 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 98 page 98

Recitativo [cd ii: 26] Recitative

Fato Fate Dovuta lode! Ora si acresca à questa, Worthy praises! And let us add di sincero piacer stanza felice, further happiness, new felicity nuova felicità. to this happy verse full of sincere delight!

Paride Paris Ne sia stromento Let the instrument be di Elisa il nome amato, Elisa’s beloved name, ch’è ’l più chiaro, e ’l più bel degli altri nomi. which is dearer and fairer than all other names.

Giunone Juno Parla dunque di Elisa Thus this fountain with its murmuring col mormorio quel fonte, speaks of Elisa, que’ fiori con l’odor, con la sua luce these flowers with their fragrance, their radiance, sol di Elisa favelli, sing only of Elisa, quel che intorno ne cinga eterno lume. a name encompassed by everlasting light.

Ercole Hercules In Elisa il suo nume All heroes, all followers of virtue abbian tutti gl’eroi, or of beauty, have in Elisa o di virtude, o di beltà seguaci. their deity.

Paride Paris Ah! Se allor che la Frigia Ah! Had I known so fair a name a la contesa antica in Phrygia, which saw me judge de le tre dive il giudice in me vide, the ancient quarrel noto mi fosse stato un sì bel nome, between the three goddesses, fastosa non andresti, o Citerea, you, O Venus, would not have been del mio favor ne l’aureo pomo. Il fallo the proud winner of the golden apple. col pentimento emendo, o grande Elisa: I repent, O great Elisa, and amend the fault. tu la più bella sei. Scusa l’errore, You are the fairest. Forgive my error, e per pegno del voto, and to bind my pledge, del pomo in vece, ecco a’ tuoi piedi un core. instead of an apple, behold at your feet a heart.

98 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 99 page 99

Récitatif Recitativo Recitatiu

Le Destin El Hado El Fat Justes louanges ! Ainsi : que s’élèvent ¡Justa alabanza! Así crezca en ésta, / de Justa llaor! Ara s’acreixi a aquesta / de pour celle-ci, / d’un plaisir sincère un sincero gozo, canción feliz, / nueva sincer goig estança benaurada, / nova d’heureuses stances, / une nouvelle felicidad. ventura. félicité.

Pâris Paris Paris Que soit l’instrument / d’Élise le nom Así sea instrumento / de Elisa el I sigui’n instrument / d’Elisa el nom aimé, / qui est le plus pur, le plus beau de nombre amado, / que es el más puro, y el amat, / que és el més clar i més bell de tous les noms. más hermoso de todos. tots els noms.

Junon Juno Juno Ainsi parle d’Élise / avec son murmure Canta pues la gracia de Elisa / con su Raona, doncs, d’Elisa / amb el mormol cette fontaine, / et ces fleurs avec leur murmullo aquella fuente, / aquellas la font, / les flors amb el perfum, i amb la parfum, avec tout leur éclat / ne flores con su olor, con su luz, / hablan claror / només d’Elisa parla / qui la chantent qu’Élise, / nom que nimbe sólo de Elisa, / que de eterna luz se cenyeix entorn d’eterna llum. l’éternelle lumière. ciñe.

Hercule Hércules Hèrcules Qu’Élise soit la déité / de tous les En Elisa su numen / tengan todos los En Elisa, el seu numen / tinguin tots els Héros, / et des suivants de la vertu, ou héroes, / y los secuaces de la virtud, o de herois, / o de virtut o de beutat de la beauté. la belleza. sequaços.

Pâris Paris Paris Ah ! Si, à l’heure où la Phrygie, / me vit ¡Ay! Si entonces en la Frigia, / que juez de Ah! Si llavors que Frígia / a la disputa juger l’antique dispute / des trois la antigua disputa / de las tres diosas me antiga / de les tres dees veié el jutge en déesses, / j’avais connu un si beau nom, / vio, / hubiese conocido un nombre tan mi, / hagués jo conegut un nom tan tu n’irais point avec tant de faste, oh hermoso, / fastuosa no andaríais, oh bell, / ben poc t’ufanaries, Citerea, / del Cythère, / ayant reçu la pomme d’or par Citerea, / de la áurea manzana de mí meu favor amb el fruit d’or. La culpa / ma faveur. La faute / je veux l’amender favorecida. La falta / con el amb penitència esmeno, oh gran Elisa: / par le repentir, oh grande Élise : / tu es arrepentimiento enmiendo, oh gran tu ets la més bella. Excusa el meu error / la plus belle. Pardonne l’erreur, / et Elisa: / tú la más bella eres. Perdona el i en penyora del vot, / en lloc de poma, comme preuve de mon vote, / au lieu de error, / y como prueba del voto, en un cor deixo als teus peus. la pomme, voici à tes pieds un cœur. lugar / de la manzana, he aquí a tus pies un corazón.

99 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 100 page 100

Aria [cd ii: 27] Aria

Paride Paris Nel mio cor scritto vedrai, In my heart you shall see written che il tuo volto è il più bel volto, that your face is the fairest face, che il tuo nome è il più bel nome. that your name is the fairest name, La virtù con i suoi rai, virtue with its radiance e quel bel ch’è in t’è raccolto, and the beauty that is gathered in you fan due serti a le tue chiome. compose two garlands for your hair.

Recitativo [cd ii: 28] Recitative

Fato Fate Su, risponda l’Eliso, Come, Elysium, answer che nell’eccelsa donna, o dea che sia, that for the great lady, or goddess that she is, di virtù, di bellezza, the great dispute la gran lite è decisa: between virtue and beauty has been settled. e che il nome più grande, And that the greatest name, e che il nome più bello, è quel d’Elisa. the fairest name, is that of Elisa.

Coro [cd ii: 29] Chorus

Chi sente di Elisa Whosoever hears il nome beato, the blessed name of Elisa in esso ravvisa recognises therein belleza, e virtù. beauty, and virtue. Nome così adorato, No, you need look no further, nome così felice, no, for never was there no, che sperar non lice, a name so adored, no, che giammai non fu. a name so blest.

Translation: Mary Pardoe With warmest thanks to Emanuela Guastella and Stephen Jessel

100 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 101 page 101

Air Aria Aria

Pâris Paris Paris Dans mon cœur tu verras écrit, / que ton En mi corazón verás escrito, / que tu Al meu cor escrit veuràs / que el teu visage est le plus beau visage, / que ton rostro es el rostro más hermoso, / que tu rostre és el més bell, / i el teu nom el més nom est le nom le plus beau, / La vertu nombre es el nombre más hermoso. / La bell nom. / La virtut amb els seus raigs / i avec ses rayons, / et la beauté en toi virtud con sus rayos, / y esta belleza que la teva formosor / són garlandes als teus recueillie, / font deux guirlandes à tes en ti reside, / hacen dos guirnaldas en tus rulls. cheveux. rizos.

Récitatif Recitativo Recitatiu

Le Destin El Hado El Fat Ainsi, réponde l’Élysée / que pour la Pues, responda el Elíseo / a favor de la Au, respongui l’Elisi, / que en la dona haute dame, ou Déesse qu’elle soit, / de gran señora, o Diosa que sea, / de virtud, excel·lent, o bé deessa, / de virtut, de vertu, de beauté, / la grande dispute est de belleza, / la gran disputa se concluye: / bellesa, / la pugna ja és resolta: / i que el résolue : / et le nom le plus grand, / et le y que el nombre más grande / y que el nom més excels, / i que el nom més nom le plus beau, est celui d’Élise. nombre más hermoso, es el de Elisa. bonic és el d’Elisa.

Chœur Coro Cor

Qui entend d’Élise / le nom Quien oye de Elisa / el dichoso nombre / Qui escolta d’Elisa / el nom benaurat, / bienheureux, / en lui reconnaît / beauté, en él reconoce / belleza y virtud. / del cert hi divisa / bellesa i virtut. / Un et vertu. / Un nom tant adoré, / un nom Nombre tan adorado, / nombre tan nom tan adorat, / un nom tan venturós, / si fortuné, / non, espérer il ne faut plus, / feliz, / no, más no debemos esperar, / no, no, que esperar no escau, / no, que en la non, puisque jamais il n’en fut. porque nunca tal hubo. vida fou.

Traduction : Antoine Ladrette Traducción: Isabel Serrano Traducció: Miquel Desclot

101 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 102 page 102

Emilio Moreno on Glossa (available titles)

La Tirana contra Mambrú Tientos y Batallas The in Spain c.1800 17th-century violin music in Spain El Concierto Español / Emilio Moreno La Real Cámara / Emilio Moreno Glossa gcd 920309 Glossa Cabinet gcd c80304. Summer 2010

Francesco Corselli Luigi Boccherini Ouvertures, arias, lamentations, marches Sei sonate di cembalo e violino obbligato, op. 5 / El Concierto Español / Emilio Moreno Jacques Ogg, Emilio Moreno Glossa gcd 920307 Glossa Cabinet gcd c80306. Summer 2010

Boccherini en Boadilla Luigi Boccherini Trios opus 14 Guitar Quintets La Real Cámara: E. Gatti, E. Moreno, G. Nasillo José Miguel Moreno / La Real Cámara / Emilio Moreno Glossa gcd 920308. 2 cds Glossa gcd 920305

Luigi Boccherini Los últimos tríos – The last trios La Real Cámara: E. Moreno, E. Gatti, W. Möller Glossa gcd 922003

Música en Tiempos de Goya Music in the time of Goya Marta Almajano / La Real Cámara / Emilio Moreno Glossa gcd 920303

102 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 103 page 103

Other recent Glossa releases

Andromaque et al. André-Ernest-Modeste Grétry Il Nerone, ossia L’incoronazione di Poppea Le Concert Spirituel / Hervé Niquet La Venexiana / Claudio Cavina Glossa gcd 921620. 2 cds Glossa gcd 920916. 3 cds

King Arthur (dvd) Georg Friedrich Haendel Henry Purcell Apollo e Dafne (Italian Cantatas, vol. vii) Le Concert Spirituel / Hervé Niquet La Risonanza / Fabio Bonizzoni Glossa gvd 921619 Glossa gcd 921527

Johann Sebastian Bach Georg Friedrich Haendel Mass in B minor Olinto pastore (Italian Cantatas, vol. vi) Orchestra of the Eighteenth Century / Frans Brüggen La Risonanza / Fabio Bonizzoni Glossa gcd 921112 Glossa gcd 921526

Wolfgang Amadeus Mozart William Hayes Requiem The Passions Orchestra of the Eighteenth Century / Frans Brüggen La Cetra Barockorchester Basel / Anthony Rooley Glossa gcd 921111 Glossa gcd 922501

Claude Debussy Odi Euterpe Music for the Prix de Rome Italian monody from the early 17th century Flemish Radio Choir, Brussels Philharmonic / Niquet Rosa Domínguez / Mónica Pustilnik / Dolores Costoyas Glossa gcd 922206 Glossa gcd 922502

103 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 104 page 104

El Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català, ubicat a l’edifici de L’Auditori de Barcelona, ha estat concebut com un centre dedicat a impulsar i desenvolupar diversos projectes editorials, discogràfics i concertístics.

El Centre també vol ajudar a conèixer, reconèixer i prestigiar l’important patrimoni musical que, al llarg de la història, ens ha llegat un nombre considerable de compositors del Principat de Catalunya i d’altres zones de parla catalana.

El Centre Robert Gerhard ha produït i finançat el concert que es va portar a terme el 3 de novembre de 2009 a l’Auditori Enric Granados de Lleida: Il più bel nome, d’Antonio Caldara, dirigit per Emilio Moreno. De l’espectacle en directe, neix aquest cd; primer enregistrament mundial de la primera òpera d’estil italià representada a l’Estat espanyol.

Aquesta recuperació d’Il più bel nome forma part d’un projecte més gran relacionat amb la música de la Guerra de Successió (1705- 1714), que comportarà la recuperació d’altres obres musicals d’autors com Charles Desmazures, per exemple.

El Centre Robert Gerhard ha col·laborat en diferents projectes discogràfics cabdals per a la recuperació del patrimoni musical català, com és l’òpera Artaserse, de Domènec Terradellas, així com un monogràfic del mateix compositor. També s’han recuperat i promocionat obres de Carles Baguer, Isaac Albéniz, Baltasar Samper, Mateu Fletxa, Bartomeu Càrceres i dels germans Pla, entre d’altres.

www.centrerobertgerhard.cat

104 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 105 page 105

El Centro Robert Gerhard para la promoción y difusión del patrimonio musical catalán, ubicado en el edificio de L’Auditori de Barcelona, ha sido concebido como un centro dedicado a impulsar y desarrollar varios proyectos editoriales, discográficos y concertísticos.

El centro también quiere ayudar a conocer, reconocer y prestigiar el importante patrimonio musical que, a lo largo de la historia, nos ha legado un considerable número de compositores del Principat de Catalunya y de otras zonas de habla catalana.

El Centro Robert Gerhard ha producido y financiado el concierto que se llevó a cabo el 3 de noviembre de 2009 en el Auditori Enric Granados de Lleida: Il più bel nome, de Antonio Caldara, dirigido por Emilio Moreno. Del espectáculo en directo, nace este cd; pri- mera grabación mundial de la primera ópera de estilo italiano representada en el Estado español.

Esta recuperación de Il più bel nome forma parte de un proyecto de más envergadura relacionado con la música de la Guerra de Sucesión (1705-1714), que comportará la recuperación de otras obras musicales de autores como Charles Desmazures, por ejemplo.

El Centro Robert Gerhard ha colaborado en diferentes proyectos discográficos esenciales para la recuperación del patrimonio musical catalán, como es la ópera Artaserse, de Domènec Terradellas, y un monográfico del mismo compositor. Asimismo, se han recuperado y promocionado obras de Carles Baguer, Isaac Albéniz, Baltasar Samper, Mateu Fletxa, Bartomeu Càrceres y de los hermanos Pla, entre otros.

www.centrerobertgerhard.cat

105 Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 106 page 106

El Concierto Español Jesús, 12. 4º d e-28014 Madrid

tel +34 91 3600292 Mónica Hernández, Executive director ([email protected]) Miguel Ángel Aguilar, Artistic co-ordinator ([email protected])

www.elconciertoespanol.com Caldara_BL_Sémélé 12/05/10 13:24 Página 107 page 107

Glossa Music, s.l. Timoteo Padrós, 31 e-28200 San Lorenzo de [email protected] / www.glossamusic.com

MusiContact GmbH Carl-Benz-Straße, 1 d-69115 Heidelberg [email protected] / www.musicontact-germany.com