Evolució Del Territori De Riudoms (S
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
història Evolució del territori de Riudoms (s. XII-XX) Eugeni Perea Simón Als masos sempre s’hi ha fet decurs dels segles, no ho és tant que una jurisdicció administrativa distinta. jurisdiccional del lloc l’arquebisbe vida, i a Riudoms en tenim referències determinades explotacions s’agrupin En aquest sentit no podem oblidar de Tarragona i es va mantenir com a des de l’any 1158, quan l’arquebisbe i formin una comunitat més o menys l’antic Territori de Tarragona, un àmbit territori fins el 1848, moment en què Bernal subscriu la venda d’un mas; visible dins el municipi, amb gairebé geogràfic que agrupava diversos l’Estat espanyol s’estructura en una més tard, en el Llibre Verd de 1276, tots els serveis atesos –botiga, escola termes avui agregats a un o altre nova administració –amb agregacions identifiquem la primera hisenda, i església– i amb una certa autonomia municipi veí. i unificacions termenals com la “manso Simonis de Sta. Digna”. A en la gestió administrativa. El factor En aquest article volem pretesa entre Riudoms i Vinyols l’any mesura que el territori sigui colonitzat principal d’aquesta realitat és l’origen referir-nos al cas de Blancafort, ja 1868–, de manera que aquest territori i explotades les seves terres, el de pertinença històrica del territori on que és el territori que més petjada ha acaba repartit entre els termes de nombre de construccions i divisions s’emplacen els masos i la distància que deixat en la història comarcal i del Reus i Riudoms. Les ordenances agràries anirà evolucionant fins a els separi del nucli urbà al qual pertanyin. qual se’n manté major record, com municipals de l’any 1883 marcaren arribar a marcar el punt àlgid en el A Riudoms, un exemple és Blancafort. s’explica en la memòria oral recollida segle XIX, amb 162 noves referències per Josep M. Riu a les pàgines 8-13. Capella del mas de Sabater posada sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat. onomàstiques a masos i masets. Una justificació històrica La partida de Blancafort es Foto: Eugeni Perea Simón. El concepte de mas és El fet que la distribució troba situada al sud-est del terme, l’explotació agrària a l’entorn demogràfica de Riudoms aparegui entre les Planes del Roquís, la d’un habitatge apte per viure-hi i agrupada a través d’algunes partides Marrada, les Comes d’Ulldemolins, treballar-hi una família –propietaris de terra, de manera autònoma, les Arenes, els Sots i la Timba. Havia o masovers–, normalment amb golfa respon a la formació històrica pertangut al Territori de Tarragona o alqueria per emmagatzemar els del poble. Determinats censos, i és per aquesta raó que el seu fruits, corrals per al bestiar domèstic, efectivament, fins gairebé el darrer terme avui es troba repartit entre bassa, pou, rafal i era. Si hom parla quart del segle XX, parlen de Reus i Riudoms. El lloc ja apareix Penell i campana del mas de Sabater, fosa a Reus l’any 1909. Foto: Eugeni Perea Simón. de maset, aleshores es refereix a una Riudoms i dels seus nuclis agregats documentat en el segle XII, com a peça de terra petita, amb alqueria o de Blancafort, el Burgar, Castellnou, quadra amb castell; en el segle XVII sopluig per viure-hi ocasionalment les Comes d’Ulldemolins o Vilagrassa, la seva propietat va generar diversos durant l’època de collita. separadament. Aquestes partides de conflictes entre Reus i Riudoms, Però si viure als masos ha terra originàriament havien format perquè els terratinents de la ciutat estat una pràctica habitual en el part d’un territori propi o pertanyent a se l’anaven apropiant. N’era senyor 4 5 Pel que fa a l’ensenyament, de l’entorn territorial. El renom secà, amb producció de fruiters, en alguns dels masos d’aquesta Mingatxo encara avui és viu a Riudoms. avellaners, cereals, vinya, garrofers partida també s’hi feien classes i ametllers; el mas de Sotorres, una de manera regular –s’hi donaven Els masos de Blancafort de les hisendes més importants del lliçons, s’hi anava a estudi, ens han En aquesta partida s’hi poble durant la segona meitat del recordat els veïns– per als escolars troben alguns masos d’un pes segle XIX, quan aleshores comptava residents a l’entorn, evitant-los així històric rellevant i documentat amb 50 ha de terrenys dedicats al un desplaçament i una despesa de que convé recordar per justificar la cultiu d’arbres fruiters, cereals i horta, temps excessius. L’ajuntament de tinença i manteniment dels serveis i, anteriorment, de vinya. Riudoms també hi va promoure una bàsics al·ludits –església, escola i A tall d’exemple respecte Escola Nova Unificada al mas Blanc botiga. Òbviament, la importància a la distribució de la població Perspectiva del mas de Sabater des durant la Segona República espanyola ve determinada per la qualitat de la riudomenca per partides, dels jardins de ponent. Foto: Eugeni Perea Simón. i al mas de Sabater –a la partió dels terra i del clima temperat, i per la apuntem les dades registrades pel necessitat de disposar de braços en nomenclàtor de l’any 1940, amb “Determinats el mateix lloc de treball, factors tots una població de 3.638 residents, ells que afavoreixen l’agricultura de distribuïts en 976 habitatges i 974 censos, fins gairebé verdures i hortalisses per als mercats edificis per a usos diversos. Ampliació modernista del mas de Sabater, avui també conegut com de Montserrat. el darrer quart del locals i comarcals. Foto: Eugeni Perea Simón. definitivament el perímetre de l’actual Destaquem, en aquest sentit, Bibliografia de referència terme riudomenc. D’aquesta història segle XX, parlen el mas de Boter, que conserva cups, Amigó, Ramon. 1987. “Comentaris de divisions i annexions, se’n deriven cellers i premsa de l’antiga producció sobre l’antic terme del ‘territori’ de costums i realitats que encara avui de Riudoms i dels vinícola de la finca; el mas del Damu, Tarragona”. Dins: AADD. La Canonja: podem veure i mesurar, dels quals en seus nuclis agregats a la partió del terme amb Reus, llocs, termes i un capbreu, pp. 127-140. subratllem alguns. però dut per pagesos de Riudoms, Maristany, Carles. 1985. “El terme de Els serveis bàsics d’una de Blancafort, el especialment als anys quaranta del Vilagrassa a la primera meitat del segle comunitat com són la botiga, l’escola segle passat, amb una destacada XVII”. Lo Floc, 70, pp. 4-6. i l’església, a Blancafort i terres de Burgar, Castellnou, producció hortícola que donava Perea, Eugeni. 2006. “Els masos”. l’entorn originàriament havien estat les Comes jornals a molts agricultors; el mas Dins: Perea, Eugeni. Onomàstica de ateses al mateix indret, sense necessitat Gaset, igualment important en la Riudoms. Barcelona: Institut d’Estudis de desplaçar-se al poble, almenys en d’Ulldemolins producció de verdures, avui adaptat a Catalans. pp. 14-17. determinades èpoques històriques. o Vilagrassa, nous serveis d’hostatgeria; el mas de Aquesta és una de les Regiments, amb una història lligada raons per la qual el mas de Sabater separadament” als allotjaments militars de l’Època –actualment de Montserrat–, Moderna i Contemporània; el mas documentat des del segle XIV, disposa termes de Riudoms i Cambrils, de d’en Ros, finca agrícola de 44.239 m2; d’oratori privat, posat sota l’advocació l’antiga Vilagrassa. També es té record el mas de Roger, amb una vinya de mariana de Montserrat –de la capella d’haver-hi fet escola regular fins ben qualitat, a l’època contemporània; el Nota se’n conserven uns goigs amb lletra avançat el segle XX. mas del Salvador, documentat des del Agraïm al matrimoni Antonio de P. Boada i música del mestre Lluís I, en referència al segle XVII, de 20 ha de terra; el mas Sugrañes Salvi i Francisca Ferrando Millet; en determinades èpoques i en subministrament de queviures de del Salvat, amb horta d’explotació Rovellat la seva amabilitat a l’hora període de collites, els diumenges i primera necessitat, encara avui es intensiva; el mas de Sabater, amb de deixar-nos fotografiar el mas de festius de precepte s’hi deia missa conserva, al mas del Mingatxo, el torre defensiva i oratori privat – Sabater, del qual són propietaris. I a per als treballadors del mas i veïnat, taulell d’una botiga distribuïdora documentat des de 1386–, on l’any Josep M. Perea Simón, que ens n’ha convocats al so de campana pròpia. d’ultramarins per abastar els pobladors 1953 hi predominaven les terres de facilitat el contacte. 6 7.