Departament de Medi Ambient Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic

Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Desembocadura del Riu Gaià

Abril de 2002

ÍNDEX

MEMÒRIA INFORMATIVA

1. El Pla d'espais d'interès natural (PEIN) ...... 2 2. Bases jurídiques ...... 3 3. Conveniència i oportunitat de la formulació del Pla especial ...... 4 4. Finalitat ...... 4 6. Tramitació ...... 5 7. L’espai natural Desembocadura del Riu Gaià ...... 6 7.1 Descripció general ...... 6 7.2 Àmbits administratius ...... 6 7.3 Motius de la inclusió al PEIN ...... 6 7.4 Delimitació indicativa de l’espai ...... 7 7.5 Criteris per a la delimitació definitiva ...... 7

ANNEX 1

DECRET 329/1988 ...... 9 DECRET 328/1992 ...... 11 Edicte de 19 d'abril de 1993 ...... 24 ORDRE De 7 de juny de 1995 ...... 29

MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DE LA DELIMITACIÓ I DE L'ORDENACIÓ ADOPTADES

1. Descripció general de la delimitació adoptada ...... 31 2. Justificació de la delimitació adoptada ...... 31 2.1 Espai natural Desembocadura del Riu Gaià ...... 31 2.2 Zona d’influència de l’espai natural Desembocadura del Riu Gaià ...... 32 3. Justificació de l’ordenació adoptada ...... 33

NORMES

CAPÍTOL I ...... 36 CAPÍTOL II ...... 39 CAPÍTOL III ...... 42 CAPITOL IV ...... 44 DISPOSICIONS ADDICIONALS...... 46 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES ...... 47 DISPOSICIÓ FINAL ...... 47

ANNEX 2

DESCRIPCIÓ DETALLADA DELS LÍMITS DEL PLA ESPECIAL...... 49 Delimitació de l’espai Desembocadura del Riu Gaià ...... 49 Delimitació de la zona d’influència ...... 50 Tram comprès entre el límit superior de l’espai natural i el mar ...... 50

ANNEX 3

PLÀNOLS

1. Pla d'espais d'interès natural 2. Marc territorial 3. Delimitació definitiva

Memòria informativa

1. El Pla d'espais d'interès natural (PEIN)

La redacció d'aquest Pla especial s'emmarca en el desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural, aprovat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. El PEIN (vegeu l’annex 1 d’aquesta memòria), que té la condició de pla territorial sectorial, va ser redactat i tramitat d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, d'espais naturals. Conté un conjunt de 144 espais naturals considerats d'un interès natural de primer ordre, als quals dota d'un règim de protecció de caràcter bàsic.

L'objecte del PEIN (art.15.1 de la Llei 12/1985) és " ...la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen ".

Aquesta protecció bàsica es concreta en un conjunt de normes (annex del Decret 328/1992, reproduït a l'annex 1 d'aquesta memòria) que, des del moment de l'aprovació del PEIN, han estat aplicades a tots els espais del Pla o només a alguns d'ells, segons els casos. Així mateix, el PEIN conté un programa de desenvolupament, el qual ha de ser revisat periòdicament, on s'estableixen les actuacions necessàries per a la implantació i el desplegament del Pla i per completar la protecció bàsica dels espais esmentats.

2. Bases jurídiques

D'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985 i amb l'article 8.1 de les Normes del PEIN, la delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla s'ha de fer segons alguna de les modalitats de protecció especial previstes a l'article 21.1 de la Llei 12/1985, o bé amb l'aprovació d'un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, al qual es fa esment en l'article 5 de la Llei 12/1985. Aquesta segona opció és la triada en el cas de la Desembocadura del Riu Gaià.

Aquest Pla especial s'ha de formular d'acord amb el que estableix la legislació urbanística, d'acord amb l'article 8.5 de les Normes del PEIN i en congruència amb l'article 5.1 de la Llei 12/1985. D'acord amb aquesta legislació, el Pla especial ha de contenir la descripció detallada dels límits de l'espai i la seva representació gràfica a escala suficientment detallada, i pot contenir altres determinacions per a la protecció del medi natural i del paisatge.

3. Conveniència i oportunitat de la formulació del Pla especial

La redacció i tramitació d'aquest Pla especial s'ha fet per complir allò especificat en el paràgraf anterior, referit als antecedents jurídics, i per desenvolupar de forma particularitzada els objectius generals disposats pel Pla d'espais d'interès natural.

El PEIN, a través del seu programa de desenvolupament, especifica aquells espais que han d'ésser objecte de l'aplicació de la modalitat de protecció especial, que preveu el Capítol IV de la Llei 12/1985, entre els quals no es troba l’espai Desembocadura del Riu Gaià. En canvi, si que preveu per a aquest espai l’aplicació del règim sobre zones humides de l’article 11 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (article 16 de les Normes del PEIN), l’execució prioritària de les previsions del Pla de Sanejament de Catalunya relatives a la conservació i la restauració dels sistemes naturals en les zones humides, i la declaració de Reserva Natural de Fauna Salvatge, d’acord amb l’article 36 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals.

Lògicament, per assolir un desenvolupament ple del Pla i l'aplicació sistemàtica de les seves determinacions, cal una definició inequívoca dels àmbits físics dels espais que l'integren.

D'altra banda, és indispensable evitar les situacions d'inseguretat jurídica que determinades imprecisions en els límits dels espais del PEIN podrien comportar en algunes àrees limítrofs.

Per tant, per concretar i completar el règim de protecció amb què compta aquest espai natural s’ha optat per la redacció d’un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.

4. Finalitat

La finalitat d’aquest Pla és la protecció dels valors naturals i paisatgístics de l’espai, d’acord amb els objectius generals establerts pel Pla d’espais d’interès natural, la Llei 12/1985, d’espais naturals, i els que específicament estableix el mateix Pla especial. En especial, es consideren els sistemes dulciaqüícoles de règim mediterrani caracteritzats per la seva fragilitat ecològica i les comunitats faunístiques que se situen en aquest espai i són representatius dels ecosistemes fluvials i de zona humida. Al mateix temps, es permet i es fomenta l’evolució dels sistemes naturals actuals cap a sistemes més madurs i en millor estat de conservació.

5. Àmbit del Pla especial

L’àmbit territorial del Pla especial de la Desembocadura del Riu Gaià és inclòs íntegrament dins la comarca del Tarragonès. En total inclou 3,95 ha dins del municipi de .

L’àmbit del Pla especial comprèn l’espai del PEIN Desembocadura del Riu Gaià i un entorn perifèric de protecció que, a efectes d’aquest Pla, rep el nom de zona d’influència.

L’àmbit del Pla especial es troba descrit a l’annex 2 de les Normes del Pla, i gràficament es reprodueix en el plànol número 3. Comprèn una superfície total de 9,74 ha.

6. Tramitació

La redacció del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Desembocadura del Riu Gaià correspon a la Direcció General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi Ambient, d'acord amb el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos al PEIN, el Decret 150/1993, de 7 de maig, pel qual s'estructura l'esmentada Direcció General, i el Decret 272/1996, de 23 de juliol, de reestructuració del Departament de Medi Ambient.

La seva tramitació es regula a l'article 8.5 de les Normes del PEIN, on s'estableix el següent:

La tramitació d'aquests plans especials s'ajustarà al que estableixen el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria urbanística, i la Llei 12/1985. Conseqüentment, una vegada aprovats inicialment, els plans seran sotmesos a informació pública durant un mes i, transcorregut aquest termini, s'obrirà un altre període d'idèntica durada per donar audiència a les corporacions locals el territori de les quals resulti afectat.

Prèviament a l'aprovació definitiva, caldrà demanar informes als ajuntaments afectats quan aquests no siguin promotors del pla, al Consell de Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Seran preceptius els informes dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques, i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i els altres establerts per la normativa vigent.

Quan els plans siguin promoguts per la Generalitat de Catalunya, les aprovacions inicial i provisional correspondran al conseller de Medi Ambient. L'aprovació definitiva d'aquests plans correspondrà al Govern de la Generalitat.

7. L’espai natural Desembocadura del Riu Gaià

7.1 Descripció general

La desembocadura del Riu Gaià és un petit espai lineal que comprèn l’últim tram del riu Gaià, amb zones d’aigua embassada i una desembocadura oberta en una platja sorrenca. La inclusió d’aquest espai en el PEIN se circumscriu dins la xarxa relictual de zones humides de la Catalunya meridional.

La vegetació de ribera ha estat molt degradada i només en resta la presència d’alguns arbres com l’àlber i el freixe de fulla petita. En totes les vores del riu predominen els canyars de desembocadura de riu ( Convolvulion sepium ). El paisatge de l’espai contrasta amb l'entorn intensament dedicat als conreus o usos turístics i recreatius.

Aquest illlot de paisatge més o menys natural, amb zones permanentment inundades d’aigua dolça, constitueix un refugi per a alguns elements faunístics. Destaca el seu paper com a zona d’escala en les vies d’ocells migratoris.

7.2 Àmbits administratius

L'espai comprèn territori del municipi de Tarragona, a la comarca del Tarragonès.

7.3 Motius de la inclusió al PEIN

L’interès d’aquest espai se circumscriu dins la xarxa relictual de zones humides de la Catalunya meridional. Constitueix un illot de paisatge natural amb zones perimetrals inundades que constitueixen un refugi per a alguns elements faunístics, destaca el seu paper com a zona d’escala en les vies dels ocells migratoris.

7.4 Delimitació indicativa de l’espai

El PEIN conté la descripció següent en relació amb els límits de l’espai (vol. III pàg. 213, apt. A2)

“L’espai comprèn la ribera i llera del riu Gaià compresa entre la línia del ferrocarrils fins al mar.”

L'expressió gràfica d'aquesta delimitació és efectuada pel PEIN a escala 1:50.000 que es representa a escala 1:25.000 en el plànol que s’adjunta (vegeu plànol núm. 2, marc territorial)

7.5 Criteris per a la delimitació definitiva

D’acord amb el mandat de la Llei 12/1985, el PEIN (vol. III pàg. 214, apt.C1), disposa que:

“Aquesta delimitació es refereix estrictament a la descripció feta a A.2”

Annex 1 Decret 329/1988 Decret 328/1992 (Decret 213/1997) Ordre de 7 de juny de 1995

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm 1075 - 30.11.1988

DECRET

329/1988, d’11 d’octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques. (Correcció d’errades en el DOGC núm. 1123, pàg. 1330, de 22.3.1989).

NOTA. En aquest text s’han introduït les correccions d’errada publicades en el DOGC.

La situació extremadament greu de dèficit de recursos hidràulics en què es troben diversos sectors de les comarques costaneres de Tarragona - 2 Com a conseqüència de la declaració de exigeix l’adopció, per part del Govern de la sobreexplotació seran d’aplicació als recursos Generalitat de Catalunya, de les mesures que la hidràulics existents en el sector definit en el número legislació d’aigües vigent preveu per poder-hi fer anterior, a més de les determinacions fixades en el front. Decret 328/1988, d’11 d’octubre, les següents:

Dins d’aquells sectors, un gran percentatge de la 2.1 La Junta d’Aigües elaborarà i aprovarà, en un dotació d’aigua existent per a la vida ordinària de la termini màxim de sis mesos, un inventari població i el funcionament de les activitats d’aprofitament dels aqüífers i un Pla d’ordenació de econòmiques prové dels aqüífers subterranis les extraccions que podrà considerar una primera denominats del Baix Francolí i del Bloc del Gaià. A fase de regulació dels recursos existents sense hores d’ara, els estudis exhaustius i informes tècnics noves aportacions per abastir la demanda, i una de què disposen els serveis competents evidencien segona fase en la qual es considerarà l’aportació un alt grau de sobreexplotació d’aquells aqüífers, específica de cabals de procedència externa i, per provocat pel manteniment durant els darrers anys tant, s’hauran d’ajustar les extraccions als recursos d’un volum d’extraccions molt superior a la capacitat estrictament disponibles en els aqüífers, atenent a de recàrrega de l’aqüífer i que comporta, com a l’ordre de prioritats establert i a la possibilitat d’accés conseqüències inevitables, l’exhauriment de les a d’altres recursos. reserves existents i un fenomen perfectament conegut d’intrusió salina derivat de la infiltració 2.2 La tramitació de qualsevol nova sol·licitud d’aigua del mar en el subsòl. d’autorització per a la investigació d’aigües subterrànies, de concessió d’aigües de manantials o Un cop establertes amb caràcter general per a subterrànies i de modificació de les característiques diversos aqüífers de Catalunya un seguit de normes dels aprofitaments preexistents restarà paralitzada de protecció i addicionals en matèria de procediment mentrestant no s’hagi elaborat l’inventari pel Decret 328/1988, d’11 d’octubre, resulta d’aprofitaments dels aqüífers i s’aprovi el Pla necessari de fixar, mitjançant un altre Decret del d’ordenació de les extraccions. Consell Executiu, les determinacions específiques per tal de fer front als problemes derivats de la Disposició addicional sobreexplotació d’aqüífers costaners de Tarragona amb l’objectiu final, recollit en la disposició Les noves concessions que siguin atorgades per a addicional, de destinar-ne prioritàriament els regadiu no estaran subjectes a les reduccions que recursos, a mesura que la demanda bàsica preveu l’article 7 del Decret 328/1988, llevat dels d’abastament sigui satisfeta, als usos agrícoles de la supòsits de substitució total o parcial dels cabals zona. concedits per altres procedents d’aigües residuals tractades que puguin ser utilitzades amb Per tant, a proposta del Conseller de Política equivalència econòmica. Territorial i Obres Públiques, de conformitat amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, i Disposicions finals d’acord amb el Consell Executiu, - 1 S’autoritza el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques perquè dicti les disposicions i adopti les mesures necessàries per a l’aplicació i Decreto: l’execució del present Decret.

Article únic

- 1 Es declaren sobreexplotats els sectors dels aqüífers compresos en l’àrea delimitada en l’annex d’aquest Decret.

- 2 Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la Entre i , seguint pels seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de límits nord-est i nord-oest de l’enclavament de Catalunya. situat entre Vilallonga del Camp, el Rourell i . , 11 d’octubre de 1988 Entre Alcover i Vilallonga del Camp. Jordi Pujol Entre Alcover i . President de la Generalitat de Catalunya Seguint per la divisòria dels termes municipals Joaquim Molins i Amat d’Alcover i la Selva del Camp fins a creuar la carretera C-240 -Alcover-, rodalies del Conseller de Política Territorial quilòmetre 78 d’aquesta. Seguint per la carretera C- 240 esmentada en direcció a Reus fins a la seva i Obres Públiques cruïlla amb la línia de Renfe Sant Vicenç-Roda de Barà-Reus-Casp.

Annex Seguint per la línia esmentada de ferrocarril en direcció a Móra-Casp, fins a creuar l’avinguda de la Delimitació de l’àrea que es declara sobreexplotada: Misericòrdia de la població de Reus.

Comprèn els sectors dels aqüífers denominats del Seguint per l’avinguda de la Misericòrdia, passant Baix Francolí (marge dret) i del Bloc del Gaià definits per davant de l’ermita de la Misericòrdia i continuant per la línia que segueix: per la carretera local Reus- fins al seu entroncament amb la carretera nacional N-340 Desembocadura al mar Mediterrani de la Riera de La (Barcelona-Tarragona-València). Seguint per la Bisbal (rodalies del barri Sant Salvador-Coma-ruga). carretera nacional N-340 fins a la seva cruïlla amb la Riera de , i seguint per aquesta riera fins al Seguint la riera esmentada aigües amunt fins a seu desguàs al mar Mediterrani. creuar la línia de Renfe Barcelona-Vilanova-Sant Vicenç de Calders. Seguint la línia esmentada de Seguint la línia costanera fins al desguàs de la Riera ferrocarril en direcció a Roda de Barà-- de la Bisbal, que és el punt de sortida. Picamoixons, fins a la seva cruïlla amb la divisòria dels termes municipals de Salomó i . Els noms i els números de les carreteres Seguint per les divisòries dels termes municipals esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, següents: són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 472 (33-18) Reus, 473 Entre Vilabella i Salomó. (34-18) Tarragona, 445 (33-17) Cornudella i 446 (34- 17) Valls. Les vies de comunicació s’han d’entendre Entre Vilabella i Vespella de Gaià. sempre referides als seus eixos longitudinals.

Entre Vilabella i Renau. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació: , la Riera de Gaià, , Entre Renau i . , , Renau, , Perafort, Tarragona, , , Entre Nulles i la Secuita. Vilallonga del Camp, Constantí, , Vila-seca i . Entre la Secuita i . Termes municipals inclosos parcialment en aquesta Entre els Garidells i Vallmoll. delimitació: , Roda de Barà, la Pobla de Montornès, la Nou de Gaià, la Selva del Camp, Entre Vallmoll i el Morell. Reus, Riudoms, Cambrils de Mar, de Mar, Vespella de Gaià i Salomó. Entre el Rourell i el Morell.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 1714 - 1.3.1993 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2448 - 5.8.1997

DECRET

328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural i també DECRET 213/1997, de 30 de juliol

NOTA. En aquest text s’han inclòs les correccions d’errada publicades en el DOGC.

La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès DECRETO: natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per Article únic a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb S'aprova el Pla d'espais d'interès natural, les Normes els valors científics, ecològics, paisatgístics, del qual són reproduïdes al final d'aquest Decret. culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Disposicions finals

Atès que el projecte del Pla d'espais d'interès - 1 Es faculta els consellers d'Agricultura, Ramaderia natural, elaborat pels departaments d'Agricultura, i Pesca i de Medi Ambient per dur a terme les Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, ha estat actuacions que calguin per a l'aplicació, l'execució i sotmès al procediment de tramitació establert per la el desenvolupament d'aquest Decret. mateixa Llei 12/1985, de 13 de juny, i per la legislació específica en matèria de procediment - 2 Queden derogades totes les disposicions de administratiu; caràcter general del mateix rang o inferior mitjançant les quals s'hagi establert per als espais inclosos al Atès que en aquesta tramitació s'ha donat Pla d'espais d'interès natural un règim jurídic diferent participació als ens locals i, en general, a aquelles del que determinen les Normes annexes del present entitats legalment representatives dels interessos de Decret. caràcter general o corporatiu directament - 3 El present Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC. afectats pel Pla, sens perjudici de les al·legacions presentades amb caràcter individual; Barcelona, 14 de desembre de 1992 Atès que també s'ha procedit a l'exposició pública del Pla durant el mes de setembre de 1992 i que Jordi Pujol s'han valorat i s'han tingut en compte les al·legacions President de la Generalitat de Catalunya presentades; Francesc Xavier Marimon i Sabaté Vist el projecte del Pla d'espais d'interès natural, Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca presentat pels departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, el qual integra Albert Vilalta i Gonzàlez les aportacions resultants del procés de participació Conseller de Medi Ambient pública i dels informes preceptius que estableix la legislació vigent;

Vistos els preceptius informes del Consell de Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Forestal;

Atès el que disposen l'article 20.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, l'article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de

Catalunya, i el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural; A proposta dels consellers d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, i d'acord amb el Govern,

NORMES Plànols a escala 1/250.000 i 1/50.000. del Pla d'espais d'interès natural Síntesi-resum.

Capítol 1 4.2 Les determinacions contingudes en els Disposicions comunes documents III, IV i la seva documentació gràfica complementària, així com els plànols de delimitació Article 1 a escala 1/50.000, tenen caràcter normatiu. Objecte del Pla

1.1 El present Pla d'espais d'interès natural té com a Article 5 objecte, d'acord amb el que estableix l'article 15 de Interpretació la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985), la delimitació i l'establiment 5.1 Les determinacions del Pla s'interpretaran de les determinacions necessàries per a la protecció basant-se en aquells criteris que, partint del sentit bàsica dels espais naturals la conservació dels quals propi de les seves paraules en relació amb el context es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, compte principalment el seu esperit i la seva finalitat socials, didàctics i recreatius que posseeixen. protectora.

1.2 En el marc del Pla d'espais d'interès natural (en 5.2 Per a la interpretació dels límits dels diversos endavant PEIN o Pla) es potenciaran, espais que inclou el Pla, mentre no sigui vigent la congruentment amb les finalitats de conservació delimitació definitiva a què fa referència l'article 8 expressades al punt anterior, els usos i les activitats d'aquestes Normes, caldrà atenir-se a les agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, indicacions dels plànols a escala 1/50.000 d'aqüicultura, de pesca i de turisme rural, principals corresponents i, amb caràcter complementari, es fonts de vida de la majoria d'habitants dels municipis consideraran també les descripcions que a aquest que hi són inclosos, s'impulsarà el desenvolupament respecte conté el document III (espais inclosos en el dels territoris de la zona per tal d'evitar el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i despoblament rural, i es promouran les activitats altres determinacions). descontaminants del medi. A aquests efectes, es prendran les mesures oportunes per assegurar el manteniment d'aquestes activitats tradicionals en les Article 6 seves condicions actuals i de forma compatible amb Efectes la protecció dels espais inclosos al Pla. El Pla té els efectes jurídics derivats de la seva condició de pla territorial sectorial, així com aquells Article 2 altres que estableix la Llei 12/1985. Marc jurídic Conseqüentment, les determinacions normatives del El Pla ha estat redactat d'acord amb el que estableix Pla són d'obligat compliment tant per a les el capítol 3 de la Llei 12/1985 i, atesa la condició de administracions públiques com per als particulars. pla territorial sectorial que li atorga l'article 15.2 de l'esmentada Llei, conforme a les disposicions de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política Article 7 territorial. Vigència i modificacions

7.1 La vigència del Pla és indefinida (article 15.3 de Article 3 la Llei 12/1985). Àmbit territorial 7.2 Modificacions del Pla. 3.1 Les disposicions d'aquest Pla són aplicables de manera immediata als espais detallats a l'annex 1 a) Correspon al Departament d'Agricultura, d'aquestes Normes, d'acord amb les delimitacions Ramaderia i Pesca i al Departament de Medi grafiades als plànols a escala 1/50.000 i les Ambient formular i redactar les modificacions del Pla. descripcions dels límits expressades al document III Sempre han de donar audiència a les entitats locals (síntesi informativa, actuacions preventives i altres afectades i sotmetre les propostes a informació determinacions). pública quan impliquin alteracions dels àmbits territorials inclosos en el Pla. 3.2 L'aprovació de la delimitació definitiva esmentada a l'article 8 implicarà que les disposicions La seva aprovació pertoca al Govern. Seran del Pla es referiran a l'àmbit resultant. preceptius els informes del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, del Consell de Article 4 Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Contingut Forestal.

4.1 El Pla, l'integren els documents següents: b) No s'ha d'observar el tràmit d'audiència esmentat al paràgraf anterior en el cas que la delimitació Memòria i annexos (I). indicativa hagi estat substituïda per la de caràcter Espais inclosos en el PEIN: descripció i justificació definitiu, sempre que l'esmentada modificació no (II). Espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, comporti alteracions substancials del perímetre actuacions preventives i altres determinacions (III). inicial. Normes (IV). Programa de desenvolupament (V).

c) Quan les modificacions afectin espais naturals 5.1 de la Llei 12/1985) i contindran una descripció que gaudeixen d'una delimitació definitiva, aquestes detallada dels límits i la seva representació gràfica a hauran de tramitar-se també d'acord amb les normes una escala suficientment detallada en funció de les específiques que els siguin d'aplicació. característiques i la dimensió de l'espai.

7.3 Actuacions d'utilitat pública. b) Així mateix, podran contenir les altres determinacions pròpies dels plans especials per a la La declaració d'utilitat pública que faci el Govern protecció del medi natural i del paisatge, així com d'actuacions que s'hagin d'ubicar dins els espais del mesures de promoció i millora destinades a la Pla determinarà, en aquells casos en què sigui població rural resident en aquests espais. necessari, l'aplicació del procediment de modificació expressat als paràgrafs a), b) i c) del punt anterior. c) A més de la Generalitat, podran promoure aquests plans les entitats locals amb competències 7.4 Revisions del programa de desenvolupament. urbanístiques, sempre que els espais siguin inclosos en els seus respectius àmbits administratius. a) El programa de desenvolupament del Pla es revisarà en el termini de quatre anys. d) La tramitació d'aquests plans especials s'ajustarà al que estableixen el Decret legislatiu 1/1990, de 12 b) Aquestes revisions seran formulades pels de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals departaments als quals corresponen la redacció i les vigents en matèria urbanística, i la Llei 12/1985. modificacions del Pla, els quals elevaran les Conseqüentment, una vegada aprovats inicialment, corresponents propostes al Govern per a la seva els plans seran sotmesos a informació pública durant aprovació. un mes i, transcorregut aquest termini, s'obrirà un altre període d'idèntica durada per donar audiència a 7.5 Incorporació d'espais naturals de protecció les corporacions locals el territori de les quals resulti especial. La declaració de protecció especial d'un afectat. espai natural que no formi part de la xarxa del Pla, mitjançant alguna de les modalitats previstes a Prèviament a l'aprovació definitiva, caldrà demanar l'article 21.1 de la Llei 12/1985, implicarà la seva informes als ajuntaments afectats quan aquests no inclusió automàtica en el Pla. siguin els promotors del pla, al Consell de Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Seran preceptius els informes dels departaments de Capítol 2 Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Execució i desenvolupament del Pla Ramaderia i Pesca i els altres establerts per la normativa vigent. Article 8 Delimitació definitiva dels espais Quan els plans siguin promoguts per la Generalitat de Catalunya, les aprovacions inicials i provisionals 8.1 La delimitació definitiva dels espais inclosos en correspondran al conseller de Medi Ambient. el Pla s'ha de fer segons alguna de les modalitats de protecció especial de l'article 21.1 de la Llei 12/1985, L'aprovació definitiva d'aquests plans correspondrà o bé mitjançant el planejament especial a què es fa al Govern de la Generalitat. esment en l'article 5 de la mateixa Llei (article 16 de la Llei 12/1985).

8.2 Aquesta delimitació haurà de garantir la salvaguarda dels valors que han motivat la inclusió de l'espai en el Pla i consistirà en la simple adaptació Article 9 cartogràfica, a escales gràfiques més detallades, Execució i seguiment del Pla dels límits establerts pel Pla, sens perjudici de l'aplicació dels criteris per a la delimitació definitiva 9.1 Els departaments de Política Territorial i Obres expressats en el document III (espais inclosos en el Públiques, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i Medi Ambient duran a terme, en l'àmbit de les seves altres determinacions). respectives competències, les accions necessàries per executar les actuacions previstes pel Pla, per 8.3 El que disposa el punt anterior també serà garantir el compliment de les seves disposicions d'aplicació a ulteriors modificacions o revisions del normatives i per fer el seguiment de l'evolució de la planejament especial esmentat. problemàtica del sistemes naturals i del medi rural en general en els distints espais, i en conseqüència 8.4 Quan l'aplicació d'una modalitat de protecció adoptar les mesures adequades en les successives especial afecti únicament de manera parcial algun revisions del programa de desenvolupament. dels espais inclosos en el Pla, la resta de l'àmbit haurà de ser objecte igualment del procediment de 9.2 Així mateix, es constituirà una comissió de delimitació definitiva, d'acord amb els punts anteriors seguiment del Pla integrada pels departaments d'aquest article. esmentats al punt anterior, amb l'objecte de coordinar les respectives accions d'execució i seguiment i preparar les revisions del programa de desenvolupament. 8.5 Plans especials. 9.3 Les actuacions previstes als espais del Pla que a) Els plans especials a què fa referència el punt 1 vagin a càrrec de la Generalitat de Catalunya hauran d'aquest article es formularan i es tramitaran d'acord de preveure els mecanismes necessaris que amb el que estableix la legislació urbanística (article

permetin una participació activa dels ens locals, f) Quan el programa de desenvolupament del Pla municipis i consells comarcals. prevegi la creació d'àrees forestals recreatives, aquesta tindrà caràcter prioritari en els plans, els programes i les línies d'ajut del Departament Article 10 d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Així mateix, en Beneficis aquells espais del Pla on el risc d'incendis és alt, la redacció dels plans de prevenció d'incendis forestals 10.1 Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i tindrà caràcter prioritari en els plans, els programes i Pesca i de Medi Ambient atorgaran ajuts tècnics i les línies d'ajut del Departament d'Agricultura, econòmics per fomentar la realització de les Ramaderia i Pesca actuacions previstes pel programa de desenvolupament del Pla. En aquests casos, les g) Quan el desenvolupament del Pla impliqui la actuacions esmentades gaudiran de consideració promoció de modalitats de protecció especial, prioritària en l'atorgament dels ajuts de caràcter juntament amb les respectives disposicions general als quals puguin acollir-se amb la mateixa declaratòries, s'establiran les dotacions finalitat. pressupostàries necessàries per a la correcta gestió de l'espai protegit. També es preveuran beneficis 10.2 Sens perjudici del que estableix el punt anterior, tècnics i financers per a les zones protegides i les seran d'aplicació els beneficis següents: seves àrees d'influència quan el règim aplicable i les condicions socioeconòmiques de l'espai així ho a) Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i requereixin. Pesca i de Medi Ambient elaboraran anualment, cada un dins les seves competències, programes on h) A les àrees forestals on s'observi un risc de s'establiran beneficis tècnics i financers destinats als degradació que posi en perill el medi natural que es ajuntaments, les entitats locals menors, les entitats pretén protegir, el Departament d'Agricultura, sense finalitat de lucre, les agrupacions agràries i Ramaderia i Pesca adoptarà les mesures financeres forestals legalment constituïdes i els titulars de directes adreçades a reorientar aquest procés. finques agrícoles o forestals integrades totalment o parcialment en un espai inclòs al Pla. 10.3 L'Administració de la Generalitat impulsarà l'atorgament de beneficis fiscals i exempcions Es disposaran els efectes compensatoris de les destinats als propietaris rurals en els espais inclosos figures impositives legals que tinguin en compte els al Pla. efectes descontaminadors dels espais d'interès natural. b) El Departament de Medi Ambient prestarà col·laboració tècnica i econòmica per a la redacció dels estudis d'impacte ambiental en projectes Article 11 d'obres d'instal·lacions promoguts pels consells Indemnitzacions comarcals, els ajuntaments o els propietaris particulars que, com a conseqüència de l'aplicació En els termes previstos a l'article 39 de la Llei de la normativa del Pla, s'hagin de sotmetre al 12/1985, en aquells supòsits en els quals el procediment d'avaluació d'impacte ambiental. Així desenvolupament del Pla comporti la privació mateix, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i singular de la propietat privada o de drets o Pesca podrà prestar suport tècnic i econòmic quan interessos patrimonials legítims es preveuran les es tracti de projectes referents a les activitats corresponents indemnitzacions. agràries. c) El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca Capítol 3 donarà prioritat a les obres de correcció hidrològico- Regulació d'usos i activitats forestal projectades als espais del Pla. Article 12 d) En aquells espais on el programa de Usos públics desenvolupament del Pla preveu l'impuls amb caràcter prioritari de projectes d'ordenació i de plans Els usos públics en els espais del Pla es tècnics de gestió i millora forestal, els propietaris desenvoluparan amb ple respecte als béns, els drets gaudiran de consideració preferent en l'atorgament privats i les propietats existents. Els departaments dels ajuts a què fa referència l'article 65 de la Llei d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, i establiran mesures amb aquesta finalitat en els seus d'aquells altres als quals puguin acollir-se a tal respectius àmbits competencials. efecte. Els ajuts a què fa referència l'apartat a) inclouran subvencions als plans tècnics de gestió i millora forestal. Article 13 e) En aquells espais on el programa de Règim urbanístic desenvolupament del Pla preveu la redacció prioritària de plans de producció forestal, el 13.1 Als espais delimitats pel Pla s'aplica d'una Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca manera preventiva el règim del sòl fixat pels articles considerarà la seva realització amb caràcter 127 i 128.1 del text refós de la legislació urbanística prioritari, als efectes del que preveu l'article 10 de la vigent a Catalunya (Decret legislatiu 1/1990, de 12 Llei 6/1988. de juliol). Els espais inclosos en el Pla que el planejament urbanístic hagi qualificat com a sistemes d'espais

lliures, zones verdes o similars, en cap cas no Pla, tenen la condició de zona humida, no podran podran ser objecte d'usos o transformacions que no realitzar-se activitats o usos susceptibles de siguin congruents amb la seva naturalesa d'espai provocar-ne la recessió o la degradació. natural.

13.2 Els nous instruments de planejament urbanístic Article 17 i la planificació específica per a les zones d'alta Avaluacions d'impacte ambiental muntanya s'han d'adequar al contingut del Pla (article 18.2 de la Llei 12/1985). Els plans comarcals 17.1 D'acord amb el que disposa el Decret 114/1988, de muntanya programaran les actuacions oportunes de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental, tots els per a la protecció i millora dels espais del Pla situats projectes d'obres i d'instal·lacions que puguin en les respectives comarques. perjudicar notòriament els valors preservats en els espais del Pla la realització o autorització dels quals 13.3 Així mateix, els plans territorials parcials correspongui a la Generalitat de Catalunya se assenyalaran com a espais d'interès natural aquells sotmetran al procediment establert per l'esmentat espais del Pla que es trobin en el seu àmbit, sens Decret. perjudici d'aquells altres als quals puguin atorgar aquesta qualificació, i establiran les accions 17.2 En tot cas s'hauran de sotmetre al procediment territorials i les normes d'ordenació adequades per a d'avaluació d'impacte ambiental les obres, la seva protecció i millora. instal·lacions i activitats que figuren expressament al Decret 114/1988, i en altres disposicions de caràcter 13.4 Els plans urbanístics l'àmbit d'ordenació dels general; i també s'hi hauran de sotmetre aquelles quals afecti espais inclosos en el Pla hauran altres determinades basant-se en el que estableix d'incorporar les seves determinacions i justificar l'annex 2 de la Directriu 85/337/CEE, de 27 de juny, degudament el compliment de les condicions a què amb l'excepció de les explotacions de granges, que fa referència aquest article, que s'estimen mínimes. seguiran la tramitació habitual com a activitats classificades.

17.3 L'annex 2 d'aquestes Normes conté la llista d'obres, instal·lacions i activitats que, d'acord amb el Article 14 que s'ha expressat en el paràgraf anterior, estaran Circulació amb mitjans motoritzats sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment aplicable en 14.1 No és permesa la circulació de vehicles cada cas. motoritzats camps a través ni fora de carreteres o camins habilitats per al pas d'automòbils. Aquesta 17.4 Quan, com a conseqüència de l'aplicació de la disposició no afecta les activitats agro-pecuàries, normativa d'aquest Pla, s'hagin de sotmetre al silvícoles i similars, ni les de prevenció i extinció procediment d'avaluació d'impacte ambiental d'incendis realitzades per les agrupacions de projectes d'obres o d'instal·lacions promoguts per defensa forestal i altres organismes amb anàlogues consells comarcals, ajuntaments o propietaris finalitats, ni la circulació de vehicles quan sigui particulars, seran d'aplicació els ajuts previstos a estrictament necessari per al desenvolupament a l'article 10. l'interior dels espais del Pla d'altres activitats degudament legalitzades. Capítol 4 14.2 D'acord amb el que disposa la legislació vigent, Normes particulars els circuits de les modalitats motociclistes i automobilístiques en ella indicades no podran Article 18 transcórrer pels espais inclosos en el Pla. Àmbit d'aplicació

18.1 Les disposicions del present capítol són Article 15 d'aplicació únicament als espais del Pla que s'indica Activitats extractives en cada cas i es corresponen amb les que conté l'apartat C.4 (normes particulars) del document III 15.1 Les activitats extractives es duran a terme (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa. d'acord amb el que estableixen la Llei 12/1981, de Actuacions preventives i altres 24 de desembre, la Llei 12/1985, la seva legislació determinacions) del Pla. complementària i la legislació en matèria d'avaluació d'impacte ambiental. 18.2 En cas de contradicció o incongruència entre les disposicions d'ambdós documents del Pla 15.2 En qualsevol cas, són d'aplicació la normativa prevaldran les de les presents Normes. específica de cada espai natural de protecció especial i els plans urbanístics respectius en els aspectes que impliquen un grau de protecció més Article 19 alt. Directrius per al planejament urbanístic

19.1 Ribera de la Garona; ribera de l'Algars. El Article 16 planejament urbanístic aplicarà a la totalitat de Zones humides l'espai el règim adequat per preveure actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en la D'acord amb el que estableix l'article 11 de la Llei vegetació de ribera. 12/1985, en aquells espais o les seves parts que, d'acord amb el programa de desenvolupament del

19.2 Illes de l'Ebre; serra de Bellmunt; ribera de 21.4 En aquells supòsits en els quals la prohibició a l'Ebre a ; mas de Melons; roureda de Tordera; què fa esment el punt anterior impedeixin l'activitat turons de Maçanet; Sauva Negra: erms d'Aitona; agro-forestal existent, s'arbitraran les oportunes Montllober; tossals d'Isòvol-Olopte i tossals de mesures compensatòries. Torregrossa. El planejament urbanístic establirà les mesures adequades per preveure transformacions 21.5 Els instruments de planejament delimitaran en de la naturalesa, l'ús i la destinació que tenen cada espai els àmbits de protecció a què fa actualment les àrees de vegetació natural. referència el present article.

19.3 Utxesa. El planejament urbanístic establirà les mesures adequades per preveure transformacions de la naturalesa, l'ús i la destinació que tenen actualment les zones humides i les àrees de Article 22 vegetació natural. Altres disposicions

19.4 Montseny. Per tal de possibilitar l'expansió dels 22.1 Obagues de la vall del Rigard; el Foix; riera de nuclis urbans de caràcter tradicional que es troben a Navel; barrancs de Sant Antoni, Lloret i . l'interior de l'espai, se n'exclouran en aquests casos S'hi evitaran aquelles actuacions que impliquin aquelles àrees que el planejament urbanístic modificacions o canvis essencials en la vegetació de classifiqui com a sòls urbans o urbanitzables i que ribera. siguin necessàries per al seu desenvolupament. 22.2 Ribera Salada; illa de Canet; el Sorreig. S'hi 19.5 El Montgrí; muntanyes de Prades; ; evitaran aquelles actuacions que impliquin massís del Garraf; aiguabarreig Segre-Noguera alteracions essencials dels sistemes limnològics i la Ribagorçana; aiguabarreig Segre-Cinca; closa de vegetació de ribera. Sant Dalmai; puig de la Banya del Boc i serra del Montsià. El planejament urbanístic i les disposicions específiques que establiran els límits definitius Article 23 d'aquests espais determinaran les normes i Protecció de les aigües superficials i actuacions oportunes per a la protecció específica i, subterrànies si escau, la restauració dels espais afectats per activitats extractives existents, abandonades o 23.1 Pel que fa als espais que es detallen a potencials. continuació, a les resolucions relatives a concessions i autoritzacions de recursos i aprofitaments hidràulics subterranis i superficials, en Article 20 els aqüífers sobreexplotats, en el planejament Reserves naturals hidràulic i en la fixació dels cabals ecològics, quan puguin afectar directament o indirectament la Era Artiga de Lin; Alt Àneu i massís de l'Albera. quantitat i la qualitat de les seves aigües superficials, Dins la part de cada espai declarada com a reserva s'hi hauran de justificar degudament la congruència natural parcial pel Decret 123/1987, de 12 de març, amb els objectius i el règim del PEIN: no es podran dur a terme obres d'infrastructura viària, hidroelèctrica o altres de similars. Ribera de la Garona. Alt Àneu. Riberes de l'Alt Segre. Article 21 Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. Espècies de flora i fauna estrictament protegides Riera de Merlès. Penya-segats de la Muga. 21.1 D'acord amb el que disposa l'article 9 de la Llei Illa de Canet. 12/1985, tindran la condició d'espècies de la flora Estanys de Tordera. estrictament protegides en els espais que s'indiquen Ribera de Santa Coloma. les especificades a l'annex 3. Estany de Sils. Riera d'Arbúcies. 21.2 Així mateix, tindran la condició d'espècies de la El Foix. fauna estrictament protegides en els espais Albereda de Santes Creus. assenyalats les especificades a l'annex 4. Sèquia major. El Sorreig. 21.3 Aquesta declaració implica: Riera de Navel. Illes de l'Ebre. a) En el cas de la flora, la prohibició de la destrucció, Ribera de l'Ebre a Flix. del desarrelament i, si s'escau, també de la collita i la Riba-roja. comercialització de les espècies i de les seves Ribera d'Algars. llavors, així com la protecció del medi natural en què Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana. viu aquesta flora. Utxesa. Aiguabarreig Segre-Cinca. b) En el cas de la fauna, la prohibició de la Delta de l'Ebre. persecució, de la caça, de la captura i de la comercialització dels animals, de les seves despulles En general, tots els àmbits fluvials inclosos en espais o fragments i, en el cas de les espècies ovípares, de naturals de protecció especial. llurs ous i nius, i la protecció, si s'escau, del medi natural en què viu aquesta fauna. 23.2 Els mateixos requisits hauran de complir les resolucions a què fa referència el punt anterior quan

afectin l'àmbit dels aqüífers que es relacionen directament amb els espais següents: Annex 1

Era Artiga de Lin (sistema de la surgència de Güell Llista d'espais d'interès natural (article 3.1 de les de Joeu). Normes) Estanho de Vielha (font que l'alimenta). Estanys de Basturs (aqüífer profund de gresos). Aiguabarreig Segre-Cinca. Collegats (surgència de l'Argenteria). Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. Estany de Montcortés (aqüífer calcari). Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana. Serra del Cadí-Moixeró (aqüífer calcari de les fonts Aiguamolls de l'Alt Empordà. del Llobregat). Aiguamolls del Baix Empordà. Ribera Salada (surgència càrstica de la Serra Aigüestortes. d'Odèn). Albereda de Santes Creus. Estany de Banyoles (aqüífer calcari profund). Alfés. Estanys de la Jonquera (aqüífer). Alt Àneu. Aiguamolls de l'Alt Empordà (aqüífer deltaic). Alta Garrotxa. Aiguamolls del Baix Empordà (aqüífer deltaic). Alta Vall de Serradell. Ancosa-Montagut. 23.3 Els departaments competents vetllaran Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera. especialment pel compliment de les finalitats Cap de Creus. protectores del Pla en els espais esmentats als Cap de Santes Creus. punts anteriors, en relació amb la qualitat i quantitat Capçalera de la Noguera Ribagorçana. de les seves aigües superficials i subterrànies. Capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós. Capçaleres del Ter i del Freser. Carbasí. Capítol 5 Cingles de Bertí. Règim sancionador Closa de Sant Dalmai. Collegats. Article 24 Collsacabra. Règim d'aplicació Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Costoia. En els espais del Pla és d'aplicació el règim D'Estanho de Vielha. sancionador previst al capítol 6 de la Llei 12/1985, Delta de l'Ebre. sens perjudici de l'aplicació d'aquelles altres Delta del Llobregat. disposicions que en funció de la naturalesa dels fets Desembocadura del riu Gaià. i del règim específic de cada espai també puguin ser El Foix. aplicables. El Miracle. El Moianès. El Montgrí. Disposicions transitòries El Montmell. El Sorreig. - 1 En aquells casos en què en el moment Els Bessons. d'aprovació del Pla la classificació urbanística Els Tres Hereus. d'àrees que hi estiguin incloses resti pendent de Era Artiga de Lin. resolucions judicials, la seva delimitació definitiva Erms d'Aitona. haurà d'adequar-se, quan s'escaigui, al contingut de Estany de Banyoles. les esmentades resolucions. Estany de Montcortés. Estany de Sils. - 2 La delimitació definitiva i el règim d'aplicació a les Estanys de Basturs. àrees del Delta de l'Ebre que no tenen la condició de Estanys de la Jonquera. parc natural ni de reserva natural seran congruents Estanys de Tordera. amb el que estableixi el Pla de desenvolupament Eth Portillon. equilibrat del Delta de l'Ebre. Filià. Gallifa. Gavarres. Gelada. Illa de Canet. Disposicions finals Illes de l'Ebre. Illes Medes. - 1 El règim derivat d'aquest Pla d'espais d'interès La Faiada de Malpàs. natural s'aplicarà sens perjudici d'aquelles altres La Plana de Sant Jordi. disposicions que impliquin una protecció més estricta La Sauva Negra. dels valors naturals dels espais inclosos en el Pla. Les Guilleries. Mare de Déu de la Roca. - 2 En qualsevol cas, en aquells espais amb la Marimanha. delimitació definitiva aprovada, les determinacions Mas de Melons. de caràcter normatiu aplicables inclouran les pròpies Massís de Cadiretes. de la seva legislació específica i del planejament Massís de l'Albera. especial redactat conforme a l'article 5 de la Llei Massís de les Salines. 12/1985. Massís del Garraf. Massís del Montseny. Montesquiu. Montllober.

Montserrat. Vall de Santa Magdalena. Muntanya de Sal de Cardona. Vall del riu Llobregós. Muntanyes de Begur.Muntanyes de Les i Bossòst. Zona volcànica de la Garrotxa. Muntanyes de l'Ordal. Muntanyes de Prades. Muntanyes de Rocacorba. Annex 2 Muntanyes de -Vandellòs. Naut Aran. I Obres, instal·lacions i activitats sotmeses a Obagues de la Vall del Rigard. avaluació prèvia d'impacte ambiental en tot el Obagues del riu Corb. territori de Catalunya Olèrdola. Penya-segats de la Muga. - 1 Refineries de petroli, amb exclusió de les Platja de les Rojales. empreses que produeixen únicament lubricants Platja de Torredembarra. derivats del petroli, i també les instal·lacions de Ports de .Puig de la Banya del Boc. gasificació i de piròlisi d'esquistos bitumitosos amb Riba-roja. capacitat superior a 500 tones/dia. Ribera d'Algars. Ribera de l'Ebre a Flix. - 2 Centrals tèrmiques i altres instal·lacions de Ribera de la Garona. combustió amb potència tèrmica superior a 300 MW, Ribera de Santa Coloma. i també centrals nuclears i altres reactors nuclears, Ribera Salada. amb exclusió de les instal·lacions de recerca per a la Riberes de l'Alt Segre. producció i la transformació de matèries fissionables Riera d'Arbúcies. i fèrtils en què la potència màxima no superi 1 kW de Riera de Merlès. durada permanent tèrmica. Riera de Navel. Roques Blanques. - 3 Instal·lacions destinades exclusivament a Roureda de Tordera. l'emmagatzemament permanent o a eliminar Saburella. definitivament residus radioactius. Sant Joan de Toran. Sant Llorenç del Munt i l'Obac. - 4 Plantes siderúrgiques integrals. Savassona. Sèquia Major. - 5 Instal·lacions destinades a l'extracció d'amiant i Serra Cavallera. també al tractament i la transformació de l'amiant i Serra d'Aubenç. dels productes que en contenen. Per a productes Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. d'amiant-ciment, les instal·lacions amb una Serra de Bellmunt. producció anual superior a 20.000 tones de producte Serra de Boumort. acabat; per als materials de fricció, les instal·lacions Serra de Carreu. amb una producció anual superior a 50 tones de Serra de Castelltallat. productes acabats i per a altres usos d'amiant, les Serra de Catllaràs. que impliquin una utilització superior a 200 Serra de Collserola. tones/any. Serra de Llaberia. Serra de Miralles-Queralt. - 6 Instal·lacions químiques integrades. Serra de Mogrony. Serra de Montsant. - 7 Construcció d'autopistes, autovies, línies de Serra de Montsià. ferrocarril de llarg recorregut, aeroports amb pistes Serra de Picancel. d'envol i d'aterratge d'una longitud igual o superior a Serra de Queralt. 2.100 metres i aeroports d'ús particular. Serra de Sant Gervàs. Serra del Montsec. - 8 Ports comercials, pesquers i esportius. Dics i Serra del Turp. altres actuacions de defensa i regeneració del Serra del Verd. domini públic marítimo-terrestre, sempre que el Serra Llarga. pressupost d'execució per contracta excedeixi els Serra Mitjana. 500 milions de pessetes. Serres d'Odèn-Port del Comte. Serres de Busa-Bastets-Lord. - 9 Instal·lacions de tractament de residus especials i Serres de Cadí-Moixeró. les de tractament de residus urbans assimilables Serres de Cardó-Boix. sempre que la planta faci un tractament superior a Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm- 300 tones/dia. Bellmunt. Serres de Montnegre-Corredor. - 10 Grans preses. Serres de Pàndols-Cavalls. Serres de Pradell-Argentera. - 11 Primeres repoblacions quan impliquin risc de Tamarit-Punta de la Mora transformacions ecològiques negatives greus. Tossa Plana-Puig Pedrós. Tossal Gros de Miramar. - 12 Transformacions d'ús del sòl que impliquin Tossals d'Almatret. eliminació de la coberta vegetal, arbustiva o arbòria i Tossals d'Isòvol i Olopte. suposin risc potencial per a les infrastructures Tossals de Montmeneu. d'interès general. En qualsevol cas quan les Tossals de Torregrossa. transformacions de l'ús del sòl afectin superfícies Turons de la Plana Ausetana. superiors a 100 ha (Llei 4/1989, de 27 de març). Turons de Maçanet. Utxesa.

- 13 Projectes de nous traçats viaris de la xarxa estatal (Llei 25/1988, de 29 de juliol). - 10 Aeròdroms, quan no figurin a l'apartat I.

- 14 Activitats mineres, d'acord amb el que disposa - 11 Obres de canalització i regularització de cursos la legislació específica en matèria d'avaluació d'aigua. Dics i altres instal·lacions destinades a d'impacte ambiental i de protecció dels espais retenir les aigües o a emmagatzemar-les de manera naturals afectats per activitats extractives. permanent, quan no estiguin incloses a l'apartat I, excepte quan es tracti d'instal·lacions d'ús domèstic II Altres obres, instal·lacions o activitats agrícola-ramader, de prevenció d'incendis forestals o sotmeses a avaluació prèvia d'impacte ambiental similars. als espais del PEIN - 12 Instal·lacions d'oleoductes o gasoductes. - 1 Transformació de terres ermes en les zones Instal·lacions d'aqüeductes de llarga distància. àrides de caràcter estèpic, sempre que aquestes comportin risc de modificacions ecològiques greus - 13 Complexos hotelers, recreatius i esportius (serres de Bellmunt, serra Llarga, els Bessons, (parcs recreatius i aquàtics, golfs, càmpings, etc.), tossals de Montmeneu, tossals d'Almatret, tossals de excloent-ne les activitats de turisme rural vinculades Torregrossa, mas de Melons, Alfés, Utxesa, erms a l'economia familiar agrària. d'Aitona, Montllober). - 14 Instal·lacions d'eliminació de residus, quan no - 2 Projectes d'hidràulica agrícola de superfície estiguin incloses a l'apartat I, d'abast suprafamiliar i superior a 10 ha. col·lectiu i de tractament o emmagtzemament de ferralles. - 3 Piscifactories. - 15 Estacions depuradores i dipòsits de fangs - 4 Recuperació de territoris al mar. d'abast suprafamiliar i col·lectiu.

- 5 Indústries extractives i derivades, energè-tiques, - 16 Activitats extractives situades en el domini de treball de metalls, de fabricació de vidre, de públic hidràulic o en les seves zones de servitud i de productes alimentaris, escorxadors, tèxtils, del cuir, policia. de fabricació de taulers de fibres, de partícules i de contraxapat, químiques, del paper, de la goma i de fibres minerals artificials. Fabricació, Annex 3 condicionament, càrrega o encartutxat de pólvora i explosius. Espècies de la flora estrictament protegides

- 6 Plans generals d'ordenació i normes subsidiàries Criptògames de planejament municipal quan estableixin nous sòls urbans o urbanitzables confinants amb espais Briòfits naturals de protecció especial (capítol IV de la Llei 12/1985) o a distància inferior a 1.000 m d'altres Brioeritrophyllum inaequalifolium: capçaleres del Ter espais inclosos en el Pla que tinguin la consideració i del Freser. de zones humides, quan se'n puguin derivar riscos Funaria mustafae: cap de Creus. d'afectacions hídriques o de modificacions de la Leucobrium juniperoideum: penya-segats de la dinàmica litoral. Muga. Oedipodiella australis: cap de Creus, massís de - 7 Instal·lacions de remuntatge mecàniques i l'Albera. telefèriques. Funiculars o línies similars que Ptilium crista-castrensis: capçaleres del Ter i del serveixin per al transport de persones. Torres i altres Freser, eth Portillon. infrastructures de telecomunicacions quan comportin Scorpidium scorpioides: Naut Aran. impactes visuals rellevants. Sphagnum sp.: capçalera de la Noguera Ribagorçana, capçaleres de les Nogueres de - 8 Línies de conducció d'energia elèctrica de tensió Vallferrera i Cardós, massís del Montseny, Naut nominal superior a 66 kV. Aran. Sphagnum subnitens: massís de Cadiretes. - 9 Camins i carreteres de més de 5 m d'amplada, i Tortula sp.: vall del riu Llobregós. en tot cas sempre que el terreny sobrepassi el 40% de pendent transversal, amb l'exclusió dels camins de desembosc de caràcter temporal quan Pteridòfits l'autorització per a la seva obertura comporti garanties per a la restauració de les àrees afectades Botrychium matricariifolium: massís de les Salines. una vegada hagi finalitzat la seva utilització. També Cheilanthes marantae: cap de Creus. podran quedar exempts del tràmit d’avaluació Cheilanthes vellea: cap de Creus, Roques Blanques. d’impacte ambiental els projectes de camins Equisetum fluviatile: Naut Aran. forestals promoguts per particulars en finques que Equisetum hyemale: ribera de la Garona, massís del disposin d’un pla tècnic de gestió i millora forestal Montseny. aprovat, sempre que el promotor presenti un Equisetum variegatum: capçalera de la Noguera quëstionari normalitzat amb informe previ preceptiu Ribagorçana. de la Direcció General del Medi Natural del Isoetes duriei: massís de Cadiretes. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Marsilea quadrifolia: aiguamolls del Baix Empordà, amb la resolució prèvia de la Direcció General de delta de l'Ebre. Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament Ophioglossum lusitanicum: massís de Cadiretes. de Medi Ambient.

Osmunda regalis: massís de Cadiretes, massís de l'Albera, massís de les Salines, massís del Arenaria conimbricensis: Sant Llorenç de Munt i Montseny. l'Obac. Pellaea calomelanos: les Guilleries, penya-segats de Arenaria marschlinsi: capçaleres del Ter i del Freser. la Muga. Arenaria purpurascens: Aigüestortes. Salvinia calomelanos:les Guilleries, penya-segats de Dianthus malacitanus: tossals de Montmeneu. la Muga. Gypsophila hispanica: vall del riu Llobregós, serra Salvinia natans.aiguamolls del Baix Empordà Llarga. Minuartia rubra: serra d'Aubenç. Thelypteris palustris: estany de Banyoles. Moehringia muscosa: serra d'Aubenç. Woodsia glabella: serres de Cadí-Moixeró. Petrocoptis montsicciana: serra del Montsec. Silene cerastoides: illes Medes. Silene sedoides: illes Medes. Fanerògames

Aizoàcies Ciperàcies.

Aizoon hispanicum: tossals de Montmeneu. Carex macrostylon: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós. Carex remota: ribera de la Garona. Alismatàcies Carex vesicaria: Aigüestortes.

Luronium natans: d'Estanho de Vielha. Cistàcies

Amaril·lidàcies Cistus ladaniferus: Gavarres, serra de Collserola. Cistus populifolius: muntanyes de Prades. Convallaria majalis: serra d'Aubenç. Helianthemum squamatum: vall del riu Llobregós, Galanthus nivalis: ribera de Santa Coloma, zona serra Llarga. volcànica de la Garrotxa. Helianthemum ledifolium: erms d'Aitona. Narcissus alpestris: serra de Boumort. Narcissus dubius: Alfés. Cneoràcies Narcissus poeticus: massís del Montseny. Pancratium maritimum: aiguamolls de l'Alt Empordà. Cneorum tricoccon: cap de Creus.

Compostes

Apiàcies Bombycilaena discolor: tossals de Torregrossa. Centaurea emigrantis: serra del Montsec. Ferula loscosii: tossals de Montmeneu, tossals de Centaurea linifolia: massís del Garraf. Torregrossa. Centaurea spinabadia: massís de l'Albera. Seseli farrenyi: cap de Creus. Evax pygmea: muntanyes de Prades. Seseli peucedanoides: serres de Cadí-Moixeró. Doronicum plantagineum: muntanyes de Prades. Xatardia scabra: capçaleres del Ter i del Freser, Picris hispanica: erms d'Aitona. serres de Cadí-Moixeró. Saussurea alpina: Aigüestortes. Senecio bicolor: illes Medes. Senecio leucophyllus: capçaleres del Ter i del Aràcies Freser. Serratula flavescens: erms d'Aitona. Arisarum simorrhinum: massís del Garraf.

Convolvulàcies Boraginàcies Calystegia soldanella: aiguamolls de l'Alt Empordà. Lithospermum oleifolium: Alta Garrotxa.

Crassulàcies Campanulàcies Crassula campestris: muntanyes de l'Ordal. Campanula jaubertiana: Aigüestortes, serres de Sedum forsteranum: muntanyes de Prades. Cadí-Moixeró. Campanula speciosa ssp. affinis: massís del Garraf, Montserrat. Crucíferes Campanula speciosa: ports de Tortosa. Jasione crispa: muntanyes de Prades. Alyssum serpyllifolium: serra d'Aubenç. Phyteuma globularifolium: capçaleres del Ter i del Boleum asperum: tossals de Montmeneu. Freser. Brassica repanda: serra del Montsec. Caprifoliàcies. Iberis dunali: massís de Cadiretes. Lonicera biflora: delta de l'Ebre. Lepidium subulatum: vall del riu Llobregós, serra Lonicera pyrenaica: ports de Tortosa. Llarga. Moricandia ramburei: tossals de Montmeneu. Subularia aquatica: Aigüestortes. Cariofil·làcies Succowia balearica: massís del Garraf.

Erodium sanguis-christi: la plana de Sant Jordi. Geranium cinereum: capçaleres de les Nogueres de Cupressàcies Vallferrera i Cardós.

Juniperus macrocarpa: cap de Creus. Juniperus phoenicea ssp. lycia: Tamarit-Punta de la Gramínies Mora. Dipsacàcies. Cenchrus incertus: delta del Llobregat. Knautia rupicola: serres de Cardó-Boix. Lygeum spartum: Utxesa, erms d'Aitona. Macrochloa tenacissima: la plana de Sant Jordi. Oplismenus undulatifolius: zona volcànica de la Droseràcies Garrotxa. Spartina juncea: delta del Llobregat. Drosera anglica: Naut Aran. Stypa capillata: tossals d'Isòvol i Olopte. Drosera rotundifolia: massís de Cadiretes. Stypa parviflora: Utxesa.

Efedràcies Gutíferes Ephedra major: ports de Tortosa. Hypericum elodes: massís de Cadiretes. Hypericum pulchrum: serres de Montnegre-Corredor. Elatinàcies

Bergia aquatica: delta de l'Ebre. Iridàcies

Iris latifolia: serres de Cadí-Moixeró. Empetràcies

Empetrum nigrum ssp. hermaphroditum: Marimanha. Juncàcies

Juncus balticus: capçaleres del Ter i del Freser. Ericàcies Juncus triglumis: capçaleres del Ter i del Freser.

Arctostaphylos alpinus: Marimanha. Erica cinerea: serres de Montnegre-Corredor. Erica tetralix: capçalera de la Noguera Ribagorçana. Rhododendron ferrugineum: massís de les Salines. Labiades

Dracocephalum austriacum: serres de Cadí-Moixeró. Escrofulariàcies Lavandula pedunculata: muntanyes de Prades. Sideritis scordioides var. cavanillesi: Alfés. Antirrhinum pertegasi: ports de Tortosa. Teucrium aragonense: tossals d'Almatret. Digitalis obscura: tossals d'Almatret. Thymus loscosii: serra de Montsant. Linaria glauca: serres de Cardó-Boix. Lindernia dubia: delta de l'Ebre. Melampyrum catalaunicum: les Guilleries, massís del Montseny. Lentibulariàcies Melampyrum cristatum: obagues del riu Corb. Pedicularis rosea ssp. allioni: Marimanha. Pinguicula grandiflora var. dertosensis: ports de Pedicularis tuberosa:Aigüestortes Tortosa. Veronica tenuifolia: tossals d'Almatret.

Liliàcies Euforbiàcies Allium pyrenaicum: Alta Garrotxa. Euphorbia dendroides: cap de Creus. Asparagus stipularis: serra de Montsià. Euphorbia duvali: Alta Garrotxa. Lilium martagon: ribera de Santa Coloma. Euphorbia minuta: serra del Montsant. Euphorbia palustris: aiguamolls de l'Alt Empordà, aiguamolls del Baix Empordà. Linàcies

Linum campanulatum: Alta Garrotxa. Gencianàcies

Gentiana acaulis: massís de les Salines, serra Lleguminoses d'Aubenç. Adenocarpus telonensis: Gavarres, Roques Blanques. Geraniàcies Astragalus danicus: serra de Boumort. Astragalus massiliensis: cap de Creus, illes Medes, Erodium glandulosum: Sant Llorenç de Munt i l'Obac. el Montgrí. Erodium rupestre: Montserrat. Astragalus narbonensis: tossals de Montmeneu.

Astragalus turolensis: tossals de Montmeneu, Utxesa. Potamogeton polygonifolius: massís de Cadiretes. Erinacea anthyllis: Alta Garrotxa. Genista biflora: tossals d'Almatret, erms d'Aitona. Hedysarum humile: tossals de Montmeneu. Lygos sphaerocarpa: Utxesa. Ononis tridentata: vall del riu Llobregós, serra Llarga. Primulàcies Oxytropis amethystea: serres de Cadí-Moixeró. Oxytropis lapponica: Aigüestortes. Androsace ciliata: Aigüestortes. Teline linifolia: Gavarres, massís de Cadiretes. Primula latifolia: capçaleres de les Nogueres de Trigonella polyceratia: erms d'Aitona. Vallferrera i Cardós, massís de les Salines.

Malvàcies Ranunculàcies

Kosteletzkya pentacarpos: delta del Llobregat. Aconitum pyrenaicum: zona volcànica de la Lavatera arborea: illes Medes. Garrotxa. Malva stipulacea: tossals de Torregrossa. Adonis pyrenaica: serres de Cadí-Moixeró. Adonis vernalis: tossals d'Isòvol i Olopte. Anemone nemorosa: ribera de Santa Coloma. Oleàcies Anemone ranunculoides: ribera de Santa Coloma. Aquilegia montsicciana: serra del Montsec. Fraxinus oxycarpa: delta de l'Ebre. Aquilegia pyrenaica: serra de Boumort. Delphinium elatum: capçaleres del Ter i del Freser. Isopyrum thalictroides: zona volcànica de la Orquidàcies Garrotxa. Pulsatilla alpina: serra de Boumort. Coeloglossum viridae: massís del Montseny. Ranunculus trichophyllus: Aigüestortes. Cypripedium calceolus: serra de Catllaràs. Ophrys catalaunica: Alta Garrotxa. Resedàcies

Papaveràcies Reseda stricta: serra Llarga.

Papaver rhaeticum: capçaleres del Ter i del Freser. Rosàcies

Pirolàcies Alchemilla catalaunica: Aigüestortes. Alchemilla pentaphylla: Aigüestortes. Pyrola chlorantha: ports de Tortosa. Alchemilla pyrenaica: Aigüestortes. Pyrola secunda: ports de Tortosa. Alchemilla subsericea: capçaleres del Ter i del Freser. Potentilla brauneana: Marimanha. Potentilla fruticosa: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós, capçaleres del Ter i del Freser. Plantaginàcies Potentilla nivalis: serres de Cadí-Moixeró. Prunus lusitanica: les Guilleries. Plantago cornuti: aiguamolls del Baix Empordà. Prunus prostrata: ports de Tortosa. Spiraea crenata ssp. parviflora: serra del Montsec.

Plumbaginàcies Rubiàcies Armeria ruscinonensis: cap de Creus, illes Medes, massís de l'Albera. Crucianella patula: erms d'Aitona. Limoniastrum monopetalum: delta de l'Ebre. Galium scabrum: Gavarres. Limonium catalaunicum: Utxesa. Galium rotundifolium: muntanyes de Prades. Limonium giberti: Tamarit-Punta de la Mora. Limonium ovalifolium: Utxesa. Limonium tremolsi: cap de Creus, massís de l'Albera. Salicàcies Limonium sp.: delta de l'Ebre, illes Medes. Salix lapponum: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós. Poligalàcies Salix tarraconensis: muntanyes de Prades, ports de Tortosa, serres de Cardó-Boix. Polygala vayredae: Alta Garrotxa.

Saxifragàcies Posidoniàcies Saxifraga aizoon: massís del Montseny. Posidonia oceanica: cap de Creus. Saxifraga callosa ssp. catalaunica: Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Saxifraga hypnoides: massís de l'Albera. Potamogetonàcies Saxifraga longifolia: ports de Tortosa.

Saxifraga pubescens: capçalera de la Noguera Ribagorçana. Isòpodes Stenacellus verai: Sant Llorenç de Munt i Saxifraga vayredana: les Guilleries, massís del l'Obac. Montseny. Tamaricàcies. Decàpodes. Dugastella valentina: delta de l'Ebre. Tamarix boveana: delta de l'Ebre.

Miriàpodes Timeleàcies Hispaniosoma racovitzai: serres de Cadí-Moixeró. Daphne alpina: serres de Cadí-Moixeró. Lithobius altotyphlus: Alta Garrotxa. Thymelaea nivalis: serra de Boumort. Lithobius ambulotentus: capçaleres del Ter i del Freser. Lithobius sp.: serra de Llaberia. Utriculariàcies

Utricularia minor: Naut Aran. Insectes

Ortòpters. Zaniqueliàcies Dolichopoda linderi: Collsacabra. Cymodocea sp.: cap de Creus, cap de Santes Ephippigerida asella: el Miracle. Creus, Delta de l'Ebre. Ephippigerida marceti: el Miracle.

Zigofil·làcies Heteròpters.

Zygophyllum album: delta de l'Ebre. Campsidolon absinthii: capçaleres del Ter i del Freser. Campylosteia serena: cap de Creus. Empicoris vagabundus: serres de Cadí-Moixeró. Zosteràcies Ferrusaria disparata: delta del Llobregat. Odontotarsus caudatus: erms d'Aitona. Zostera sp.: cap de Creus, cap de Santes Creus, Orthotylus salsolae: illes Medes. delta de l'Ebre. Orthotylus thymelaeae: Ancosa-Montagut. Pentacola sphacelata: delta de l'Ebre. Plagiognathus abrotani: capçaleres del Ter i del Annex 4 Freser. Scoloposcelis obscurella: serres de Cadí-Moixeró. Espècies de la fauna estrictament protegides Tuponia pictiscutum: ribera de l'Ebre a Flix.

Vertebrats Col·lèmbols. Mamífers Protaphorura quercetana: massís del Montseny. Mustela putoris: serra de Montsant. Protaphorura montana: massís del Montseny. Sorex minutus: muntanyes de Prades. Lepidocyrtus montseniensis: massís del Montseny. Sorex araneus: massís del Montseny.

Coleòpters. Peixos Anillochlamys urgellesi: serra de Montsià. Cobitis taenia: delta de l'Ebre. Anillochlamys sp.: serra de Llaberia. Antrocharidius orcinus: muntanyes de Prades. Antrocharidius sp.: muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Invertebrats Carabus granulatus: zona volcànica de la Garrotxa. Centhosphodrus levantinus: ports de Tortosa. Aràcnids Cicindella circumdata: delta de l'Ebre. Cicindella germanica ssp. catalaunica: delta del Belisarius xambeui: Alta Garrotxa, zona volcànica de Llobregat, erms d'Aitona. la Garrotxa. Dendarus schusteri: cap de Santes Creus, delta de Glubia dorsalis: erms d'Aitona. l'Ebre. Leptoneta infuscata: massís del Montseny. Duvalius berthae: muntanyes de Prades. Sabocon paradoxum: massís del Montseny. Geopselaphus catalaunicus: muntanyes de Prades. Speleoharpactea levantina: ports de Tortosa. Geotrechus puigmalensis: capçaleres del Ter i del Tegenaria carensis: serres de Cadí-Moixeró, tossals Freser. d'Isòvol i Olopte. Geotrechus seijasi: serres de Cadí-Moixeró. Tegenaria racovitzai: Montserrat. Geotrechus ubachi: serra del Turp. Telema tenella: Collsacabra. Geotrechus sp.: tossals d'Isòvol i Olopte. Troglohyphantes orpheus: serres de Cadí-Moixeró. Iberodarcadion suturale: delta del Llobregat. Leptothyplus sp.: serra de Llaberia. Linderia mariae: serres de Cadí-Moixeró. Crustacis Linderia picanyolae: Collsacabra.

Molopidius spinicollis: Alta Garrotxa, Collsacabra, les Pseudoescorpins. Guilleries, zona volcànica de la Garrotxa. Rosalia alpina: massís del Montseny. Roncus caballeroi: massís del Montseny. Paraphaenops brevihianus: ports de Tortosa. Parmena solieri: illes Medes. Perriniella sp.: capçaleres del Ter i del Freser. Tricòpters. Platysma vulgaris: zona volcànica de la Garrotxa. Pseudochlamys raholai: cap de Creus. Notidobia sagarri: massís del Montseny. Reicheia lucifaga: massís del Montseny. Synagapetus serotinus: massís del Montseny. Speonomus canyellesi: massís del Montseny. Speophilus kiessenwetteri: Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Mol·luscs Sternocoelis duforti: Ancosa-Montagut, muntanyes de Prades. Steropus catalaunicus: massís del Abida secale: serres de Cadí-Moixeró, zona Montseny. volcànica de la Garrotxa. Steropus ferreri: les Guilleries. Ariantia xatarti: capçaleres del Ter i del Freser. Trechus fulvus: massís del Montseny. Bofiliella subarcuata: Collsacabra, zona volcànica de Troglocharinus sp.: Montserrat, serra del Montsec, la Garrotxa. Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Bythiniella alonsae: el Montmell. Troglophyes sp.: tossals d'Isòvol i Olopte. Bythiniella batalleri: serra de Llaberia. Troglorrynchus bonretorni: muntanyes de Prades. Bythiniella brevis: massís del Montseny. Tycobitinus escolai: ports de Tortosa. Cochlostoma fontqueri: ports de Tortosa. Tycobitinus listai: serra de Miralles-Queralt. Deroceras altimirai: massís del Montseny. Tycobitinus montani: serres de Cardó-Boix. Margaritiphera auricularia: illes de l'Ebre, Riba-roja, Lepidòpters. ribera de l'Ebre a Flix. Mastigophallus rangianus: cap de Creus. Albarracina marrionis: serra Llarga. Melanopsis sp.: delta de l'Ebre. Boloria napaea: capçaleres del Ter i del Freser. Moitessieria olleri: el Moianès. Chemarina caligenaria: serra del Montsec. Moitessieria rollandiana: serra del Montsec. Cuculia argentea: zona volcànica de la Garrotxa. Pisidium subtruncatum: zona volcànica de la Epirrhoe tristata: capçaleres del Ter i del Freser. Garrotxa. Euchloe tagis: serra Llarga. Pyrenaearia molae: serra de Llaberia. Graellsia isabelae: zona volcànica de la Garrotxa, Pyrenaearia organiaca: Collegats. massís del Montseny. Pyrenaearia parva: serres de Cadí-Moixeró. Idaea muricata: aiguamolls de l'Alt Empordà. Trissexodon quadrasi: Ancosa-Montagut, Microlaxia herbaria: aiguamolls de l'Alt Empordà. Collsacabra, muntanyes de Prades. Pelosia sp.: delta de l'Ebre. Trochoidea murcica: el Moianès. Rheumaptera hastata: capçaleres del Ter i del Unio mancus: aiguamolls de l'Alt Empordà. Freser. Xeroplexa arturi: serres del Cardó-Boix. Theria primaria: serres de Cadí-Moixeró. Xeroplexa montserratensis: Montserrat, Sant Llorenç Zegris eupheme: serra Llarga. de Munt i l'Obac. Zygaena carniolica: serres de Cadí-Moixeró. Xeroplexa ripacurcica: serra de Sant Gervàs, serra del Montsec.

Diari oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 1739 – 30.4.1993

Edicte de 19 d'abril de 1993 (DOGC núm. 1739, de 30 d'abril de 1993)

La Comissió de Govern de la Junta d'Aigües, en la pel qual es declara la sobreexplotació de sessió de 15 de març de 1993, atès el greu dèficit en determinats sectors dels aqüífers subterranis o matèria de recursos hidràulics a les conques del unitats hidrogeològiques, ha adoptat l'acord següent: Tarragonès, l'Alt Camp, el i el Baix Penedès que ha portat a la sobreexplotació dels Aprovar el Pla d'ordenació d'extraccions d'aigües aqüífers del Baix Francolí i del Bloc del Gaià, i vistos subterrànies a les zones declarades els decrets 328/1988, d'11d'octubre, pel qual sobreexplotades pel Decret 329/1988, d'11 s'estableixen normes de protecció i addicionals en d'octubre, a les conques hidrogràfiques dels rius matèria de procediment en relació amb diversos Francolí i Gaià, amb aquest text: aqüífers de Catalunya, i 329/1988, d'11 d'octubre,

El greu dèficit en matèria de recursos hidràulics -i Article 1 molt especialment els subterranis- a les comarques Àmbit territorial del Pla d'ordenació d'extraccions del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i el Baix Penedès, no ha permès fins al present un explotació L'àmbit territorial d'aplicació del present Pla racional dels aqüífers adequada als recursos d'ordenació d'extraccions d'aigües subterrànies són renovables a escala anyal o hiperanyal. els sectors dels aqüífers anomenats del Baix Francolí i Bloc del Gaià declarats específicament La necessitat de satisfer la demanda sense disposar com a sobreexplotats pel Decret Decret 329/1988 de recursos addicionals o alternatius ha conduït a (DOGC de 30.11.1988). una situació generalitzada de buidatge els aqüífers amb importants descensos dels nivells freàtics o Article 2 piezomètrics i pèrdua de la productivitat de les Zonificació del Pla captacions, a més a més d'una greu contaminació de les aigües per intrusió marina a totes les zones 2.1 Dins la zona declarada sobreeexplotada pel costaneres. Decret 329/1988, es crea l'àrea delimitada en l'annex 1, que s'anomenarà Zona A. En l'actual horitzó, sent ja una realitat el transvasament d'aigües del riu Ebre a les comarques 2.2 La resta de territori de l'àmbit d'aplicació del Pla de Tarragona, és el moment d'emprendre la no compresa en el punt 2.1 s'anomenarà Zona B, recuperació dels aqüífers i els seus recursos amb dues subzones B1 i B2, delimitades a l'annex 2. malmesos amb els objectius següents: 2.3 Seran d'aplicació els recursos hidràulics - Iniciar un pla de recuperació dels aqüífers existents en ambdues zones definides en els punts atès el seu valor estratègic, complementari anteriors, a més de les determinacions fixades en el i de seguretat, tal com és preceptiu segons Decret 328/1988, les quals s'especifiquen als articles les normes vigents que fan referència a la que segueixen. qualitat de les aigües, especialment les utilitzades en abastaments urbans Article 3 ("Reglamentación Técnico Sanitaria para Densitat d'explotació el Abastecimiento y Control de Calidad de las Aguas Potables de Consumo Público", 3.1 Els permisos d'investigació d'aigües subterrànies amb data 14.9.1990, i Directriu 80/778 de i posteriors autoritzacions o concessions, si s'escau, la CEE). s'atorgaran o no segons la densitat d'explotació - Una vegada solucionats els abastaments coneguda i registrada a l'inventari d'aprofitaments urbans i industrials amb aigües hidràulics subterranis. importades, cal anar retornant a les zones implicades els recursos hidràulics 3.2 En tot l'àmbit d'aplicació del Pla s'estableixen les subterranis propis, amb prioritat per a l'ús següents densitats d'explotació màxima: agrícola, tal com preveu en aquest sentit l'acord pres pel Parlament de Catalunya Zona A=40.000 m3/km2 i any. debat del 12 al 23.12.1980), i Zona B1=80.000 m3/km2 i any. - Fixar en l'espai la densitat d'explotació Zona B2=60.000 m3/km2 i any. d'aigües subterrànies òptima que s'ajusti als recursos renovables mitjans. Cap de 3.3 Amb caràcter general no s'autoritzaran noves les mesures que es prenguin per extraccions d'aigües subterrànies quan la densitat aconseguir els objectius abans esmentats d'explotació mitjana per quilòmetre quadrat i any no serà efectiva ni operativa sense la excedeixi les xifres que s'indiquen al punt 3.2. constitució urgent de les comunitats Aquesta densitat s'obtindrà de sumar totes les d'Usuaris d'Aigües Subterrànies que extraccions localitzades en un quadrat d'un tècnicament convinguin i tal com preveu la quilòmetre de costat en el centre del qual estigui Llei d'aigües vigent (articles 79 de la Llei situada la nova captació demanada. L'orientació de d'aigües i 171.5 del RDPH) en aqüífers o l'esmentat quadrat tindrà els seus costats paral·lels zones declarades sobreexplotades, als eixos de coordenades geogràfiques. aspectes que ja despleguen els decrets 328/1988 i 329/1988 de la Generalitat de Article 4 Catalunya. Noves extraccions

En aquest sentit, a les zones a què fa referència 4.1 Excepcionalment, en tot l'àmbit d'aplicació del aquest Pla d'ordenació d'extraccions d'aigües Pla d'ordenació d'extraccions, la Junta d'Aigües de subterrànies, és determinant la funció de les dites Catalunya podrà autoritzar noves extraccions comunitats per donar resposta i lluitar col·lectivament d'aigües subterrànies destinades a l'abastament de contra la deteriorada situació de les condicions poblacions. En l'atorgament d'aquestes d'explotació i qualitat química de les aigües. autoritzacions es tindrà en compte la possibilitat o no d'obtenir recursos alternatius de procedència El present Pla d'ordenació d'extraccions als aqüífers externa a l'aqüífer dintre d'un radi de 10 km, a més anomenats del Baix Francolí i Bloc del Gaià, d'una qualitat adequada de les aigües. declarats sobreexplotats pel Decret 329/1988 (DOGC de 30.11.1988), s'ha de considerar com a 4.2 En la zona A, amb caràcter restrictiu i en casos segona fase de l'ordenació que preveu l'esmentat justificats, només podran autoritzar-se noves Decret, és a dir, comptant ja amb el extraccions d'aigües subterrànies per menys de transvasament de les aigües procedents de l'Ebre a 3.000 m3/any. En l'atorgament d'aquestes les comarques tarragonines. autoritzacions es tindrà en compte la possibilitat o no d'obtenir recursos alternatius.

piezomètrics dels aqüífers, volums extrets i qualitat 4.3 En la zona B, i mentre no siguin constituïdes i de les aigües, a més d'una actualització permanent operatives les comunitats d'usuaris i la Junta de l'inventari d'aprofitaments hidràulics subterranis. d'Explotació a què fa referència l'article 7 d'aquest Pla, podran ser autoritzades noves extraccions 6.2 Els resultats del Pla de vigilància s'integraran en d'aigües subterrànies; l'extracció anyal quedarà els estudis hidrogeològics que s'hauran de fer per limitada a 7.000 m3 i l'ordre de prioritat en l'ús avaluar l'efectivitat i evolució del Pla. serà el que estableix la Llei d'aigües vigent. 6.3 La tasca de policia de les aigües subterrànies, la 4.4 Es podran denegar les peticions individualitzades desenvoluparà la Junta d'Aigües mitjançant la seva de noves extraccions en zones urbanes, Guarderia Fluvial, amb la col·laboració dels usuaris i urbanitzades o urbanitzables, que han de disposar les comunitats d'usuaris que es puguin formar. del seu servei d'abastament d'aigua mancomunat.

4.5 En l'atorgament de nous permisos d'investigació es podran considerar determinats perímetres Article 7 d'exclusió o protecció de captacions destinades a Comunitat d'usuaris i Junta d'Explotació l'abastament de poblacions. 7.1 Dins de l'àmbit territorial del Pla es constituiran les corresponents comunitats d'usuaris d'aigües per tal de possibilitar la participació dels usuaris en la Article 5 seva gestió, i d'acord amb el que disposen la Llei Aprofitaments preexistents d'aigües, el Reglament del domini públic hidràulic i l'article 2 del Decret 328/1988. 5.1 A efectes de l'aplicació del present Pla, es consideraran aprofitaments preexistents tots els que 7.2 El municipi serà l'àmbit de les comunitats el 31 de desembre de 1988 estaven en explotació i d'usuaris, les quals s'integraran, així mateix, en inscrits d'acord amb la Llei d'aigües vigents. unes comunitats generals que la Junta d'Aigües determinarà en funció dels límits tècnics dels 5.2 Resta prohibida en tota la zona sobreexplotada, aqüífers. zones A i B, sense l'autorització prèvia de la Junta d'Aigües, la modificació de les característiques dels 7.3 La Junta d'Aigües nomenarà una junta aprofitaments preexistents. d'explotació formada per membres de l'administració Dins d'aquestes modificacions s'inclouen hidràulica i representants de les diferents comunitats expressament les que consisteixen en la substitució d'usuaris dins de l'àmbit territorial del Pla, la finalitat del pou per un altre, reprofunditzacions, de la qual serà vetllar pel compliment del Ple i rehabilitacions, augments de diàmetre i substitució redefinir en el temps les condicions d'explotació. de l'equip de bombament per un altre de característiques extractives majors. Les variacions 7.4 La Junta d'Explotació estarà constituïda per: de l'ús de l'aigua o dels seus beneficiaris i la variació El director de la Junta d'Aigües, que actuarà com a del règim d'explotació de l'aprofitament a l'alça president i que podrà delegar per a sessions seran objecte, si s'escau, de nova concessió. concretes la presidència en els membres d'aquest organisme a què es refereix l'apartat següent. 5.3 En qualsevulla de les zones delimitades en el Els membres del personal de la Junta d'Aigües que, Pla, es tramitaran concessions d'aigües subterrànies fins a un màxim de tres, siguin designats pel derivades d'un canvi d'ús o de cabal de captacions president de l'organisme. preexistents quan la densitat d'explotació mitjana Un o més representants de cada comunitat sigui inferior a la màxima fixada, segons preveu d'usuaris, d'acord amb l'ús a què es destini l'aigua - l'article 3, i tenint en compte l'ordre de prioritats en abstament, reg, indústria- escollits per les mateixes l'ús que estableix la normativa vigent. Resten comunitats. exclosos amb caràcter provisional i excepcional els Actuarà com a secretari, amb veu i sense vot, de la abastaments a poblacions. Junta d'Explotació un membre de la Junta d'Aigües designat pel director. 5.4 Les sol·licituds de concessions a què fa Amb caràcter provisional, mentre es constitueixen referència el punt anterior inclouran en la seva les comunitats d'usuaris, aquestes podran estar tramitació la competència de projectes entre els representades en la Junta d'Explotació pels usuaris del perímetre que en cada cas determini la ajuntaments inclosos dintre de l'àmbit territorial del Junta d'Aigües. Pla.

5.5 Tots els aprofitaments preexistents, a excepció 7.5 La Junta d'Explotació es reunirà amb caràcter dels pous d'ús exclusivament agrícola, que tinguin ordinari una vegada l'any i amb caràcter extraordinari unes extraccions anyals superiors a 20.000 m3, cada vegada que ho determini el seu president o un resten obligats a fer una declaració anyal terç dels seus membres. d'extraccions a la Junta d'Aigües en el primer trimestre de cada any, la qual podrà ser objecte de 7.6 Cada any la Junta d'Explotació podrà fixar comprovació. normes específiques referents a les extraccions d'aigües subterrànies amb caràcter temporal o Article 6 estacional per al millor fi del Pla i segons l'evolució Control i seguiment del Pla dels diferents sectors i aqüífers existents dins de l'àmbit territorial del Pla. 6.1 Per a l seguiment de les mesures de protecció del present Pla, la Junta d'Aigües establirà un pla de vigilància continuat de noves captacions, nivells

7.7 La Junta d'Explotació elaborarà un informe Annex 1 anyal sobre la marxa del Pla (article 171.8 del Reglament del domini hidràulic). Dins la zona declarada sobreexplotada pel Decret 329/1988 329/1988, d'11 d'octubre, es defineix la zona anomenada A, amb els límits següents: Article 8 Infraccions i sancions administratives. Competències Desguàs a la mar Mediterrània de la riera de Maspujols. 8.1 En l'àmbit territorial delimitat per aquesta Seguint l'esmentada riera fins a la cruïlla amb la resolució, l'aprofitament o la investigació d'aigües carretera N-340. Seguint la carretera N-340 fins a subterrànies, així com qualsevol modificació de les la cruïlla amb la carretera local Reus-Cambrils. condicions o règim d'explotació dels aprofitaments Seguint la dita carretera fins a la intersecció dels inscrits al Registre d'aigües, serà, sempre que es límits dels termes municipals de Cambrils, Vinyols i facin sense autorització o concessió, una infracció Riudoms. administrativa en matèria d'aigües tipificada a Seguint el límit entre els termes municipals de l'article 108.b) de la Llei 29/1985, d'aigües. Riudoms i Cambrils fins a la intersecció amb el de Per a la qualificació de la infracció es tindrà sempre Vila-seca. en compte la declaració d'aqüífer sobreexplotat com Seguint el límit entre els termes municipals de a circumstància agreujant o constitutiva de delicte si Cambrils i Vila-seca fins a la intersecció amb el de els danys produïts al domini públic hidràulic així ho Salou. determinen. Aquestes sancions seran independents Seguint el límit entre els termes municipals de de les que, d'acord amb els seus Estatuts, puguin Cambrils i Salou fins a la cruïlla amb l'antic camí de fixar les comunitats d'usuaris a què es refereixen Barenys i seguint aquest fins al barranc del mateix els punts 7.1 i 7.2. nom. Seguint pel barranc de Barenys fins a la intersecció 8.2 L'autorització o denegació prèvia de la Junta amb la carretera C-240 i des d'aquest punt seguint d'Aigües a qualsevol nova captació o modificació l'autovia de Reus a Salou fins a la intersecció amb la d'una de ja existent prevaldrà per damunt de línia de ferrocarril de València-Tarragona. qualsevol autorització que per altres aspectes Seguint per la línia de ferrocarril fins al límit entre els poguessin atorgar diferents organismes. termes municipals de Vila-seca i Tarragona, i continuant per l'esmentat límit fins a la intersecció 8.3 Només les aigües minerals i termals, si dels límits dels termes municipals de Vila-seca, s'exclouen de forma expressa del cicle hidrològic Tarragona i Reus. en els termes de l'article 1.4 de la Llei d'aigües, es Seguint el límit entre els termes municipals de Vila- regularan per la seva legislació específica. seca i Reus fins a la intersecció amb l'autopista A-7. Llevat d'aquests supòsits, cap altra autoritat Seguint per l'autopista A-7 fins a l'última intersecció administrativa que no sigui la Junta d'Aigües podrà d'aquesta amb el límit entre els termes municipals de intervenir en aquesta matèria (aigües subterrànies i Constantí i Tarragona. aiguaneixos), atès que els principis d'unitat de gestió Seguint pel límit entre els termes municipals de: i s d'un sol i únic expedient tenen la condició de Constantí amb Tarragona. bàsics i de fonamentals segons la Llei d'aigües i la Constantí amb els Pallaresos. de l'Administració hidràulica de Catalunya. Els Pallaresos amb Perafort. Els Pallaresos amb la Secuita. 8.4 Els pous realitzats sense autorització dins l'àmbit Els Pallaresos amb el Catllar de Gaià. territorial d'aplicació d'aquest Pla seran segellats i El Catllar de Gaià amb Tarragona, fins al punt clausurats per la Junta d'Aigües en els casos que triple dels termes del Catllar de Gaià, Tarragona i sigui procedent, i les despeses seran a càrrec del la Riera de Gaià. propietari, que, a més, respondrà a les sancions que Seguint pel límit entre els termes municipals de puguin derivar-se, per danys al domini públic Tarragona i la riera de Gaià, fins a la intersecció hidràulic. amb l'autopista A-7. Des d'aquest punt i seguint l'autopista A-7 fins a la Disposicions finals cruïlla amb la línia de ferrocarril de Picamoixons. Seguint l'esmentada línia de ferrocarril fins a la riera 1 Es fixa un termini inicial d'aplicació de les de la Bisbal (rodalia del barri de Sant Salvador- normes d'aquest Pla de dos anys. Coma-ruga). Continuant la riera de la Bisbal fins a la seva eixida 2 Cada dos anys es podrà revisar, segons a la mar Mediterrània. laseva efectivitat i grau de compliment, Línia constanera entre aquest darrer punt i l'ampliació, modificació o derogació de les l'esmentat en primer lloc d'aquesta delimitació. normes del Pla d'ordenació d'extraccions d'aigües subterrànies, objecte d'aquest Termes municipals inclosos parcialment en aquesta acord, i al cap dels dos primers anys de la delimitació Cambrils, Vila-seca, Salou, Reus, seva entrada en vigor s'estudiarà la Tarragona, Constantí, Altafulla, la Riera de Gaià, possibilitat d'aixecar la declaració de Torredembarra, la Pobla de Montornès, Creixell, sobreexplotació que estableix el Decret Roda de Berà i el Vendrell. 329/1988, d'11 d'octubre.

Barcelona, 19 d'abril de 1993 Annex 2

Josep Antoni Delgado Rivera Dins la zona declarada sobreexplotada pel Decret Secretari de la Comissió de Govern 329/1988,d'11 d'octubre, es defineixen les zones B1 i B2, amb els límits següents:

Zona B1 Continuant el darrer límit entre la Riera de Gaià i Tarragona fins al punt triple on conflueixen els Intersecció de la carretera local Reus-Cambrils amb termes de Tarragona, el Catllar i la Riera de Gaià. el límit dels termes municipals de Cambrils i Seguint des del darrer punt pel límit entre els Riudoms. termes de: Seguint la dita carretera local Reus-Cambrils, que Tarragona i el Catllar. passa per l'ermita de la Misericòrdia i l'avinguda Els Pallaresos i el Catllar. de la Misericòrdia de la ciutat de Reus fins a la Els Pallaresos i la Secuita. cruïlla amb la línia de ferrocarril Móra-Casp. Perafort i la Secuita. Seguint l'esmentada línia de ferrocarril fins a la Els Garidells i la Secuita fins a arribar al punt triple cruïlla amb la carretera C-240 de Reus a Alcover. esmentat en primer lloc d'aquesta delimitació. Des del darrer punt i per la dita carretera C-240 fins a la intersecció amb el límit entre els termes Termes municipals inclosos totalment en aquesta municipals d'Alcover i la Selva del Camp. delimitació La Secuita, Renau i lel Catllar. Seguint el darrer límit i per les divisòries dels termes municipals següents: Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació La Nou de Gaià, la Riera de Gaià, Entre Alcover i la Selva del Camp. Altafulla, Torredembarra, la Pobla de Montornès, Entre Alcover i Vilallonga del Camp. Creixell, Roda de Barà, Salomó i Vespella. Entre l'annex de Perafort i Alcover. Entre el Rourell i Vilallonga del Camp. Entre el Rourell i el Morell. Entre els Garidells i Vallmoll. Entre els Garidells i la Secuita. Entre Perafort i la Secuita. Entre els Pallaresos i Constantí. Entre Constantí i Tarragona fins a la seva intersecció amb l'autopista A-7. Seguint l'autopista A-7 en direcció Vila-seca fins a la cruïlla amb el límit d'aquest terme municipal amb el de Reus. Des del darrer punt seguint el límit entre els termes municipals de Vila-seca i Reus i de Vila-seca i Tarragona fins a la intersecció amb la línia de ferrocarril Tarragona-València. Seguint l'esmentada autovia fins a la intersecció amb la carretera C-240 i seguint aquesta carretera fins al nus i contacte amb la riera de Barenys. Seguint la riera de Barenys i enllaçant amb l'antic camí de Barenys fins que aquesta creua el límit entre els termes municipals de Salou i Cambrils. Continuant des del darrer punt a través dels límits dels termes municipals de Cambrils amb Salou, de Cambrils amb Vila-seca i de Riudoms amb Cambrils fins al punt esmentat en primer lloc en la delimitació d'aquesta zona B1.

Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació La Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp, el Morell, els Garidells i Perafort.

Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació Riudoms, Vila-seca, Salou, Reus, Tarragona, la Selva del Camp i Constantí.

Zona B2

Punt triple on concorren els límits dels termes municipals de Vallmoll, els Garidells i la Secuita. Des d'aquest punt i seguint els límits municipals: Entre la Secuita i Vallmoll. Entre la Secuita i Nulles. Entre Renau i Vilabella. Entre Vilabella i Vespella (riu Gaià). Entre Vilabella i Salomó (riu Gaià) fins a la intersecció amb la línia de ferrocarril de Picamoixons. Seguint l'esmentada línia de ferrocarril fins a la cruïlla amb l'autopista A-7. Des del carrer punt i seguint l'autopista A-7 fins a la intersecció amb els límits dels termes municipals de la riera de Gaià i Tarragona.

Diari oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 2065 – 21.6.1995

ORDRE

De 7 de juny de 1995 , per la qual es declara reserva natural de fauna salvatge la desembocadura del riu Gaià

La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels finalitat, sempre que reuneixin les condicions animals, preveu la creació de reserves naturals de necessàries. fauna salvatge. L’article 36 d’aquesta Llei estableix que les reserves naturals de fauna salvatge són Article 4 àrees limitades per protegir determinades espècies 4.1 A la reserva natural de fauna salvatge queda i/o poblacions de la fauna salvatge en perill prohibit permanentment qualsevol tipus d’activitat d’extinció, on no es pot permetre cap activitat que cinegètica i piscícola, la captura d’animals, i també la perjudiqui o pugui perjudicar l’espècie o la població introducció d’espècies animals que no siguin per a la protecció de la qual s’ha fet la declaració; autòctones. 4.2 Quan raons d’ordre biològic, científic o tècnic La desembocadura del riu Gaià és un petit espai aconsellin la captura o disminució de determinades litoral amb zones permanentment inundades d’aigua espècies, la Direcció General del Medi Natural podrà dolça i està oberta a una platja sorrenca; concedir el permís corresponent, de forma excepcional, en el qual es fixaran les condicions a Atès l’interès d’aquesta zona dins la xarxa relicta de què haurà d’ajustar-se. zones humides de la Catalunya meridional; i la seva 4.3 En aquesta reserva natural queda prohibit importància com a refugi per a alguns elements l’abocament de deixalles i productes contaminants, i faunístics, destacant el seu paper com a zona qualsevol activitat que pugui comportar una alteració d’escala en les vies d’ocells migratoris; de l’hàbitat o alteracions i/o perjudicis a qualsevol de les poblacions animals presents com del seu hàbitat. Atesa la propietat pública d’aquest territoris; Article 5 Vist que s’ha complert el tràmit d’informació pública; L’incompliment o la infracció del règim de protecció establert per a aquesta reserva natural de fauna A proposta de la Direcció General de Medi Natural, salvatge se sancionarà d’acord amb el que disposa la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels ORDENO: animals, en el seu títol 12, i es considerarà com a infracció greu. Article 1 1.1 Es declara reserva natural de fauna salvatge la DISPOSICIÓ FINAL zona de la desembocadura del riu Gaià, amb la finalitat de protegir-ne les comunitats animals en el S’autoritza el director general del Medi Natural per manteniment estricte dels equilibris biològics dictar les normes que calguin per a l’aplicació existents. d’aquesta Ordre. 1.2 Els seus límits i la seva superfície s’especifiquen a l’annex d’aquesta Ordre. Barcelona, 7 de juny de 1995

Article 2 2.1 L’administració de la reserva natural de fauna FRANCESC XAVIER MARIMON I SABATÉ salvatge de la desembocadura del riu Gaià Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca correspon a la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. ANNEX 2.2. Els tècnics responsables de la gestió podran dur a terme les actuacions i les obres necessàries per a Reserva natural de fauna salvatge de la la millora o la recuperació dels hàbitats que es desembocadura del riu Gaià protegeixen i prèvia aprovació dels projectes per la Direcció General del Medi Natural. Terme municipal: Tarragona. 2.3 Aquesta reserva haurà de ser senyalitzada Comarca: Tarragonès convenientment d’acord amb la Resolució de 15 e Superfície: 5,0 ha febrer de 1990 de la Direcció General del Medi Delimitació: l’espai comprèn la ribera i la llera del riu Natural, per la qual es donen les normes Gaià compresa entre la línia del ferrocarril fins al complementàries per a la senyalització de les àrees mar. de protecció de fauna salvatge. (95.138.017)

Article 3 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca podrà annexionar a aquesta reserva natural de fauna salvatge altres terrenys que siguin aportats voluntàriament pels seus propietaris amb aquesta

Memòria descriptiva i justificativa de la delimitació i de l'ordenació adoptades

1. Descripció general de la delimitació adoptada

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge estableix la delimitació definitiva de l’espai Desembocadura del Riu Gaià i un entorn perifèric de protecció que a efectes d’aquest Pla especial, rep el nom de Zona d’influència.

La descripció detallada dels límits de l’espai i de la Zona d’influència és l’especificada a les Normes d'aquest Pla especial.

En síntesi, el límit de l’espai segueix la ribera del riu Gaià, des del pont de la línia del ferrocarril fins a la desembocadura del riu al mar.

Superfície total de l’espai: 3,90 ha

Superfície a la comarca del Tarragonès: 3,90 ha

Superfície al municipi de Tarragona: 3,90 ha

La Zona d’influència correspon a un àmbit territorial al voltant dels límits definitius de l’espai.

Superfície de la Zona d’influència: 7,91 ha

Superfície a la comarca del Tarragonès: 7,91 ha

Superfície al municipi de Tarragona: 7,91 ha

2. Justificació de la delimitació adoptada

2.1 Espai natural Desembocadura del Riu Gaià

Els límits adoptats constitueixen l’adaptació cartogràfica a escala 1:2.000 dels límits establerts en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i s’han adequat als criteris per a la delimitació definitiva que el Pla estableix. La base cartogràfica és la que figura a l’ortofotomapa en blanc i negre a escala 1:5.000, editat el 1997 per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

El límits ressegueixen ambdós marges del riu, la vora exterior de la riba del riu que té un gran desenvolupament de la vegetació de ribera, fins a la seva confluència amb el mar.

2.2 Zona d’influència de l’espai natural Desembocadura del Riu Gaià

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Desembocadura del Riu Gaià estableix una Zona d’influència de l’espai natural definida com una franja perimetral al voltant dels límits definitius de l’espai natural. La Zona d’influència també s’estén al nord, a partir del límit superior de l’espai natural, fins a trobar el pont de la carretera nacional 340, i comprèn el domini públic hidràulic en el sector entre el límit superior de l’espai natural i el pont de la carretera nacional 340.

L’objectiu d’aquesta Zona és consolidar un entorn de protecció de l’espai del PEIN amb la funció de prevenir l’ecosistema fluvial d’interferències exteriors associades a la transformació del territori per les activitats antròpiques tot permetent el desenvolupament dels sistemes naturals propis d’aquest tram del curs fluvial del riu Gaià, i conservar els àmbits amb caràcter de zona humida i evitar la dessecació i la seva contaminació.

L’establiment d’una Zona d’influència es considera a l’empara del marc legal vigent relatiu a la protecció dels espais naturals que a continuació s’exposa.

L’espai natural Desembocadura del Riu Gaià té la consideració de zona humida als efectes de l’article 11 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Aquest mateix article disposa que totes les zones humides han d’ésser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació, mitjançant les normes corresponents aprovades pels departaments competents.

Aquesta mateixa determinació és recollida per la legislació d’aigües. La Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, (d’ara endavant, Llei 29/1985) modificada per la Llei 46/1999, de 13 de desembre, que regula el domini públic hidràulic, la configuració i les funcions dels organismes de conca, la planificació hidrològica mitjançant els plans hidrològics i, entre altres aspectes relacionats amb l’ús de l’aigua, la conservació de les zones humides. En el seu article 103.4 determina que els organismes de conca i l’Administració ambiental competent coordinaran les seves actuacions per a la conservació, la protecció eficaç, la gestió sostenible i la recuperació de les zones humides, especialment d’aquelles que posseeixin un interès natural o paisatgístic.

Així mateix, el Reglament del domini públic hidràulic en desenvolupament de la Llei 29/1985, modificada per la Llei 46/1999 (Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril) determina que en delimitar-se l’àmbit territorial d’una zona humida, podrà fixar-se un entorn natural o perímetre de protecció als efectes que es prevegin en aquesta norma, mitjançant expedient en el qual es donarà audiència als propietaris afectats.

Finalment, el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, aprovat pel Consell de Govern el 14 de setembre de 1995 i, posteriorment, pel Reial Decret 1664/1998, estableix a l'article 38 ter la protecció de les zones humides en l’àmbit de les conques internes en el marc d’aquest ordenament jurídic.

D’altra banda, no s’han d’oblidar les determinacions del Decret 329/1988, d’11 d’octubre, que declara sobreexplotats els sectors dels aqüífers denominats del Baix Francolí (marge dret) i del Bloc del Gaià, els límits dels quals engloben la totalitat de l’àmbit d’aquest Pla especial (i l’Acord, de 15 de març de 1993, de la Comissió de la Junta d’Aigües que aprova el Pla d’ordenació d’extracció d’aigües subterrànies a les zones declarades sobreexplotades pel Decret 329/1988).

3. Justificació de l’ordenació adoptada

La normativa del Pla especial que s’aplica a l’àmbit inclòs en el PEIN és congruent amb el règim normatiu d’aquest darrer Pla i també amb el de la Reserva Natural de Fauna Salvatge (vegeu annex 1 de la Memòria informativa).

Pel que fa a la Zona d’influència, la delimitació i la normativa específica que s’estableix en aquest àmbit vol ser coherent amb la preservació de l’àmbit fluvial i els sistemes naturals que s’hi desenvolupen. En conseqüència són compatibles l’activitat agrícola tradicional que es ve desenvolupant a la zona fins a la data d’aprovació inicial del Pla especial, les activitats de lleure i esbarjo que es consideren compatibles amb els objectius del Pla especial lligades a l’ús d’acampada del càmping existent, les activitats científiques i de recerca i l’ús i accés públic a l’espai de forma compatible amb els objectius del Pla especial.

A més a més, en coherència amb els objectius del Pla especial, també són compatibles aquelles activitats i actuacions relacionades amb la conservació i la restauració del funcionament dels sistemes naturals i les destinades a la gestió de l’espai com a espai natural protegit.

A aquests efectes, com a actuacions previstes es contemplen diverses mesures per a la consecució dels objectius del Pla especial. Aquestes actuacions o mesures administratives són: a) l’atermenament o delimitació del domini públic hidràulic de l’àmbit del Pla especial. b) la recuperació d’un règim hídric que permeti el desenvolupament dels sistemes naturals que són propis i característics de l’espai natural objecte d’aquest Pla especial.

c) l’establiment d’àmbits naturals de connexió ecològica entre l’espai Desembocadura del riu Gaià i altres espais naturals.

Normes

CAPÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1 Objecte del Pla especial

1. L'objecte del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Desembocadura del Riu Gaià (en endavant, Pla especial), és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN), així com l’establiment de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l’adequada protecció del seu medi natural i paisatge, d’acord amb els objectius que s’estableixen en el l'apartat següent, d’una forma compatible amb el desenvolupament ordenat de les activitats vinculades al coneixement i al gaudi dels seus valors naturals.

2. Són objectius d’aquest Pla especial la protecció dels valors naturals i paisatgístics de l’espai, i en especial els sistemes dulciaqüícoles de règim mediterrani que són representatius dels ecosistemes fluvials i de zona humida.

Article 2 Àmbit d'aplicació

1. L'àmbit de l’espai del PEIN Desembocadura del Riu Gaià és el que correspon als límits territorials cartografiats al plànol 3 (delimitació definitiva) i que són descrits a l’annex 2 d’aquestes Normes. Aquests límits tenen caràcter de delimitació definitiva, als efectes d'allò que disposen l'article 16.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant, Llei 12/1985) i l'article 8 de les Normes del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre (en endavant, Decret 328/1992).

2. L’àmbit d’aplicació del Pla especial comprèn l’espai del PEIN Desembocadura del Riu Gaià i un entorn perifèric de protecció, que a efectes d’aquestes Normes rep el nom de Zona d’influència. Els límits territorials de la Zona d’influència són els cartografiats al plànol 3 (Delimitació definitiva) i són descrits a l’annex 2 d’aquestes Normes.

3. L’àmbit d’aplicació del Pla especial comprèn territori del terme municipal de Tarragona (el Tarragonès).

Article 3 Marc jurídic

1. El Pla especial té el caràcter de pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, tipificat per l'article 5 de la Llei 12/1985. Ha estat formulat i tramitat d'acord amb el que estableixen la llei esmentada i el Decret 328/1992. Així, als efectes de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, té la condició de Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN).

2. Atès el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, aquest Pla té també els efectes propis dels plans especials previstos a la legislació urbanística vigent.

3. Altres disposicions de caràcter específic relatives a la protecció del medi natural d’aplicació a l’espai natural i a l’àmbit del Pla especial són les que queden recollides a l’annex 1 d’aquest Pla especial.

Article 4 Contingut del Pla

El present Pla especial consta de la documentació següent: a) Memòria informativa b) Annex 1: Decret 329/1988 Decret 328/1992 (Decret 213/1997) Ordre de 7 de juny de 1995 c) Memòria descriptiva i justificativa de la delimitació i de l’ordenació adoptades d) Normes e) Annex 2: Descripció detallada dels límits del Pla especial f) Plànols

Article 5 Vigència, revisió i modificacions

La vigència del Pla és indefinida. Tanmateix, pot procedir-se a la revisió o la modificació puntual de les seves determinacions quan sigui conseqüència de modificacions del PEIN, quan resulti necessari per garantir les finalitats protectores del Pla, i també per adequar-se a les noves disposicions normatives que hi siguin d’aplicació.

Article 6 Interpretació

1. Les determinacions del Pla especial s'han d’interpretar d'acord amb aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora.

2. En cas de produir-se contradiccions en la regulació del Pla entre els diferents documents, es considera vàlida la determinació que impliqui nivells de protecció més alts dels valors ecològics i paisatgístics, i que representi un millor assoliment dels objectius establerts pel Pla especial.

Article 7 Obligatorietat

1. Tant les administracions públiques com els particulars estan obligats al compliment de les disposicions que conté el Pla especial. Conseqüentment, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori susceptible d'alterar-ne la realitat física o l'ús, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa pública o privada, haurà d'ajustar-se a les disposicions esmentades.

2. Als efectes del punt anterior, són determinacions de caràcter normatiu les compreses a les Normes i al plànol 3 de delimitació definitiva.

3. L’obligatorietat esmentada en els punts anteriors no limita les facultats que corresponen als diferents departaments de les administracions locals i de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici, d’acord amb les previsions del Pla, de les seves competències, segons la legislació específica aplicable en cada cas.

4. D'acord amb la normativa aplicable, l'ús dels predis no podrà apartar-se del destí previst, ni s’hi podran fer explotacions de recursos minerals, fixar rètols de propaganda, moure de terra, talar arbrat natural o qualsevol altre ús anàleg en pugna amb la seva qualificació urbanística i la seva legislació especial o de manera diferent a la regulada en el Pla.

CAPÍTOL II

NORMES D’APLICACIÓ A L’ÀMBIT DE L’ESPAI DEL PEIN DESEMBOCADURA DEL RIU GAIÀ

Article 8 Règim general

1.A l’àmbit de l’espai del PEIN només s’admeten les activitats relacionades amb la gestió de l'espai com a espai natural protegit, les destinades a la conservació i la restauració dels sistemes naturals, les activitats científiques i de recerca i l’ús i l’accés públic a l’espai, d’acord amb l’article 13 d’aquestes Normes.

2. Les obres i els moviments de terres s’admeten exclusivament quan siguin necessaris per al desenvolupament de les activitats admeses d’acord amb les presents Normes sens perjudici de l'aplicació de l'article 17, Avaluacions d'impacte ambiental, de les Normes del PEIN (Decret 328/1992).

3. A l’àmbit de l’espai del PEIN, en tots aquells aspectes no regulats per aquestes normes, és d’aplicació el règim normatiu del PEIN establert pels articles 14 i 18 de la Llei 12/1985, pel Decret 328/1992 i per les altres disposicions de caràcter general relatives al PEIN.

Article 9 Protecció de la zona humida

1. L’espai Desembocadura del Riu Gaià té la consideració de zona humida a efectes del que disposa l’article 11.1 de la Llei 12/1985 i l’art. 16 de les Normes del Decret 328/1992. Per aquest motiu, ha d’ésser preservat de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació.

2. A aquests efectes, també hi són d’aplicació l’article 38 ter del Pla hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, la legislació d’aigües en relació amb la protecció de les zones humides i el Decret 329/1988, d’11 de setembre, pel qual es declara la sobrexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques (sectors dels aqüífers denominats del Baix Francolí (marge dret) i del Bloc del Gaià).

Article 10 Protecció del sistema fluvial

1. A l’àmbit delimitat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, com de domini públic hidràulic no s’admeten les obres de canalització i regularització del curs de l’aigua, sens perjudici d'eventuals actuacions de caràcter puntual destinades a mantenir la capacitat hidràulica de la llera i altres supòsits de força major en relació amb la seguretat dels bens i les persones i de les actuacions motivades per la urgent necessitat que estableix aquesta Llei i altres disposicions concordants.

2. Així mateix, no s’admeten els moviments de terres ni aquelles actuacions susceptibles d’alterar la geomorfologia pròpia del sistema fluvial o alterar la quantitat i la qualitat dels recursos hídrics de l’espai, sense perjudici del que estableix el següent apartat 3.

3. En general, en els diferents elements de l’àmbit fluvial s’admeten exclusivament aquelles intervencions destinades a la conservació i la restauració dels sistemes naturals i a l’ordenació de l’ús i l’accés públic, d’acord amb l’article 13 d’aquestes Normes.

Article 11 Protecció dels hàbitats i del sòl

1. Els organismes amb competències de gestió en l’àmbit d’aquest Pla especial han de vetllar per a la conservació dels sòls i dels hàbitats, i de la seva diversitat.

2. En conseqüència, no s’admeten aquelles actuacions susceptibles d’alterar la composició específica i l’estructura de les comunitats vegetals pròpies de la zona humida, a excepció de les actuacions destinades a la conservació i la restauració dels sistemes naturals.

Article 12 Protecció de la fauna

Qualsevol activitat que es desenvolupi en l’àmbit d'aquest espai ha de respectar les determinacions que estableixen la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i en especial l’Ordre de 7 de juny de 1995, que declara reserva natural de fauna salvatge la desembocadura del riu Gaià. A aquests efectes no s’admeten les activitats següents: a) Qualsevol tipus d’activitat cinegètica i piscícola, la captura d’animals i també la introducció d’espècies animals que no siguin autòctones.

b) L’abocament de deixalles i productes contaminants, i qualsevol activitat que pugui comportar una alteració de l’hàbitat o alteracions i/o perjudicis a qualsevol de les poblacions animals presents o al seu hàbitat.

Article 13 Ús i accès públic

1. A efectes d'aquesta normativa, s'entén per ús públic el desenvolupament d'aquelles activitats no directament productives que tradicionalment s'han dut a terme al medi natural i rural (el passeig, l'excursionisme, l'esport...). En conseqüència no queden incloses les activitats agràries o forestals vinculades a l'aprofitament particular de les finques ni altres activitats que es desenvolupin a la vora de l’espai.

2. L’ús i l’accés públic a l’espai s’han de dur a terme de forma compatible amb la conservació global de l’espai natural. És d’aplicació el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

3. A excepció de les platges, on l’accés és lliure, els visitants de l’espai han de circular pels corriols o senders existents, abstenint-se d’obrir-ne de nous i seguint les indicacions de senyalització establertes a tal efecte.

4. S’entenen com incompatibles els usos esportius o de lleure susceptibles de provocar l'erosió del sòl, nivells sonors alts o d'altres alteracions significatives dels sistemes naturals.

5. No es permés fer foc dins de l’espai.

Article 14 Circulació amb mitjans motoritzats En tot l’àmbit de l’espai natural no és permesa la circulació motoritzada. En tot cas és d’aplicació la Llei 9/1995, de 27 de juliol i el Decret 166/1998, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

CAPÍTOL III

NORMES D’APLICACIÓ A LA ZONA D’INFLUÈNCIA

Article 15 Règim urbanístic

A l’àmbit de la zona d’influència li és d’aplicació el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i per la legislació urbanística vigent a Catalunya.

Article 16 Usos i activitats compatibles

A l’àmbit de la zona d’influència, són compatibles els usos i les activitats següents: a) Els usos i les activitats agrícoles tradicionals desenvolupades fins a la data de publicació de l’Acord d’aprovació inicial d’aquest Pla especial, que permetin un aprofitament sostenible d’aquest territori i sempre que siguin compatibles amb la preservació dels recursos hídrics i la conservació dels sistemes naturals que en depenen a l’àmbit de l’espai del PEIN. b) L’ús d’acampada desenvolupat fins a la data de publicació de l’Acord d’aprovació inicial d’aquest Pla especial, i les activitats de lleure i esbarjo lligades a aquest ús, sempre i quan siguin compatibles amb els objectius d’aquest Pla especial. c) Les activitats relacionades amb la gestió de l'espai com a espai natural protegit, les destinades a la conservació i la restauració dels sistemes naturals. d) Les activitats científiques i de recerca i l’ús i l’accés públic a l’espai.

Article 17 Obres, instal.lacions i moviments de terres

Les obres, les instal.lacions i els moviments de terres només s’admeten en els supòsits següents: a) Obres i moviments de terres destinats a la conservació, restauració i millora dels sistemes naturals. b) Moviments de terres relacionats amb les activitats agrícoles a què fa referència l’article 16 d’aquestes Normes.

c) Obres de conservació de les instal.lacions i de la xarxa viària existents en la data de la publicació de l’Acord d’aprovació inicial d’aquest Pla especial, d’acord amb el que estableix l’article 18 d’aquestes Normes. d) Obres, instal.lacions i moviments de terres vinculats a la construcció i el manteniment d’infraestructures a què fa referència l’article 18 d’aquestes Normes.

Article 18 Infraestructures

1. A efectes d’aquest article són infraestructures les instal.lacions relacionades amb el transport d’energia, les canalitzacions, les conduccions i altres insta.lacions autoritzables per raons d’utilitat pública o interès social.

2. A l’àmbit de la Zona d’influència la construcció d’infraestructures d’ús col.lectiu s’admet en els següents supòsits: a) quan el seu destí estigui estrictament vinculat al manteniment dels usos i les activitats admesos per aquest Pla especial. b) quan es tracti d’obres de conservació o reforma de les infraestructures incloses a l’àmbit de la zona d’influència, i preexistents en la data d’aprovació inicial d’aquest Pla especial. c) quan l’àmbit d’afectació es restringeixi exclusivament a l’àmbit de la Zona d’influència i no afecti àmbit de l’espai del PEIN.

3. La construcció de noves infraestructures d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article requereix sol.licitar, prèviament, l’informe de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat per determinar si cal realizar un procediment d’Avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb allò que disposa l’article 17.1 de les Normes del Decret 328/1992.

Article 19 Altres disposicions d’aplicació a la Zona d’influència

1. En aquells àmbits delimitats com a Zona d’influència no s’admeten l’abocament, l’emmagatzematge, el tractament i l’eliminació de qualsevol tipus de residu o deixalla i de productes contaminants.

2. En aquells àmbits delimitats com a Zona d’influència, al nord de l’espai del PEIN i que constitueixen domini públic hidràulic no s’hi admeten activitats susceptibles de transformar el seu caràcter fluvial i de modificar els ambients naturals amb caràcter de zona humida.

CAPITOL IV

DISPOSICIONS PER A L’APLICACIÓ I GESTIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL PLA ESPECIAL

Article 20 Règim jurídic i gestió

1. En l'àmbit d'aquest Pla especial, correspon al Departament de Medi Ambient i a l’Ajuntament de Tarragona dur a terme les determinacions del Pla especial, d'acord amb les seves competències respectives.

2. L’Ajuntament abans esmentat ha d'exercir les competències que li atorga la legislació urbanística, especialment pel que fa a la concessió de llicències.

3. Atès el que disposa el Decret 297/1999, de 26 de novembre, correpon al Departament de Medi Ambient l’exercici del conjunt de funcions regulades al Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el PEIN, així com a les competències definides als decrets que estructuren les diferents unitats administratives que els componen.

4. El Departament de Medi Ambient ha de prestar, en el marc de les seves competències, la seva col.laboració amb l'aportació de suport tècnic i, si és el cas, econòmic destinat a l’Ajuntament i als propietaris particulars. També ha d'executar directament les actuacions que puguin ser convingudes.

5. Atès el que disposa la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’Ordenació de Transports Terrestres, i el Reial Decret 1211/1990, de 28 de setembre, de Transports terrestres, a l’àmbit dels terrenys immediats al ferrocarril s’han de respectar íntegrament les limitacions imposades per aquestes disposicions segons siguin zones de domini públic, servitud o afectació.

6. En la gestió del Pla, les administracions públiques implicades han de promoure, en la mesura més àmplia possible, la participació dels propietaris i de les entitats privades interessades. A aquest efecte, els organismes amb competències de gestió sobre l’espai podran signar convenis de col.laboració amb propietaris i entitats privades interessades per a una millor consecució dels objectius del Pla especial.

Article 21 Infraccions i sancions per danys infringits a l'espai natural

1. Es consideren infraccions les definides a la legislació urbanística vigent, a la Llei 12/1985, i a la resta de la legislació aplicable, així com qualsevol contravenció al text normatiu del present Pla especial i a qualsevol altre document que el desenvolupi. El procés sancionador a seguir i la quantia de les multes s'han de determinar segons estableixin les normes vigents.

2. La responsabilitat de la vigilància de l'espai que es protegeix és, de l’Ajuntament i dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de les competències respectives, d’acord amb legislació aplicable per raó de la matèria.

3. L'infractor és el responsable de la restauració de la legalitat alterada. En cas de ser necessària l'actuació subsidiària per part de l'Administració, les despeses que es puguin ocasionar aniran a costa de l'infractor.

Article 22 Indemnitzacions

1. Qualsevol actuació de l'Administració que, com a conseqüència de l'aplicació de les determinacions d'aquest Pla, comporti la privació singular de la propietat privada o dels drets o interessos patrimonials legítims només es pot fer mitjançant la indemnització corresponent.

2. D'acord amb allò que disposa l'article 5.3 de la Llei 12/1985, l'aprovació d'aquest Pla especial implica la declaració d'utilitat pública de les obres i actuacions previstes, i la necessitat d'ocupació dels béns immobles i dels drets afectats.

Article 23 Acció pública

D'acord amb el que disposen les legislacions urbanística i d'espais naturals, és pública l'acció per exigir el compliment de les determinacions del present Pla especial.

Article 24 Beneficis

A l’àmbit de l’espai del PEIN són d’aplicació els beneficis derivats del que disposa l’article 10 del Decret 328/1992.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera El Departament de Medi Ambient promourà la realització de l’atermenament o delimitació del domini públic hidràulic de l’àmbit del Pla especial.

Aquesta actuació administrativa serà desenvolupada per l’Agència Catalana de l’Aigua d’acord amb el que estableix la legislació d’aigües i les disposicions concordants.

Segona Aquells àmbits immediatament adjacents a l’espai del PEIN que resultin inclosos en l’atermenament que preveu la Disposició Addicional Primera han de quedar automàticament incorporats al PEIN.

Tercera El Departament de Medi Ambient ha de promoure la modificació del PEIN per tal d’incloure com a espai del PEIN l’àmbit de la Zona d’influència situat pel damunt de la via del tren.

Quarta El Departament de Medi Ambient ha de promoure les actuacions necessàries per a la recuperació d’un règim hídric o cabal de manteniment del riu Gaià, al menys en el tram, la protecció del qual és objecte d’aquest Pla especial.

Atès el que estableix el Pla Hidrològic de les Conques Internes, la determinació del cabal de manteniment s’ha de fer d’acord amb el règim hidrològic específic propi al qual s’haurà d’adaptar, tenint en compte la seva variabilitat temporal natural.

Així mateix, amb aquesta finalitat, el criteri general que cal seguir és assegurar la circulació dels cabals mínims garantits pel règim hidrològic natural en cada època de l’any i que siguin imprescindibles per a la preservació de la flora i la fauna existent al riu.

La determinació d’aquests cabals correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua, per la qual cosa l’estudi i el desenvolupament d’un projecte per a aquesta finalitat ha de comptar amb la participació d’aquesta entitat i amb la col.laboració de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat.

Cinquena

Per tal d’evitar una major fragmentació del territori i augmentar la connectivitat territorial entre els espais naturals, el Departament de Medi Ambient ha d’impulsar que els municipis interessats incorporin en el seu planejament municipal la consideració d’àmbits naturals destinats a la connectivitat entre els espais naturals.

Sisena De la mateixa manera pel que es refereix a l’àmbit marí, el Departament de Medi Ambient ha de promoure les actuacions necessàries perquè els organismes competents en les actuacions a l’àmbit costaner i marí preveguin els mecanismes destinats a la connectivitat del medi marí dels espais Desembocadura del Riu Gaià i Tamarit-Punta de la Móra.

Setena Amb l’objectiu de donar compliment a les Disposicions Addicionals Primera a Cinquena i aquelles altres actuacions que es considerin convenients per al desenvolupament dels objectius del Pla especial, el Departament de Medi Ambient podrà establir convenis de col.laboració a l’ampara del marc competencial que la legislació vigent estableix, i la vigència d’aquests Convenis serà la que s’estableixi en els mateixos.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

D'acord amb l'establert a l'article 5.4 de la Llei 12/1985, en el termini màxim de dos anys des de la data d'aprovació definitiva d'aquest Pla especial s'ha de procedir a adequar el planejament urbanístic dels municipis afectats. En aquest sentit, les normes i els plànols normatius del planejament general municipal han de reflectir l’àmbit d’aplicació del Pla especial, com també el caràcter de delimitació definitiva dels límits de l’espai d’interès natural Desembocadura del Riu Gaià, a efectes del compliment de l’article 8 de les Normes del Decret 328/1992.

DISPOSICIÓ FINAL

Queda sense efecte la delimitació de l’espai objecte d’aquest Pla especial, aprovada amb caràcter indicatiu mitjançant el Decret 328/1992.

Annex 2 Descripció detallada dels límits del Pla especial

DESCRIPCIÓ DETALLADA DELS LÍMITS DEL PLA ESPECIAL

Per a la descripció dels límits s’han adoptat els criteris següents: a) Els senders i camins que constitueixen el límit del PEIN queden inclosos en aquest. b) Els camins que constitueixen el límit de la Zona d’influència queden exclosos d’aquesta. c) Queda inclòs en el PEIN tot l’àmbit del Domini públic hidràulic. d) En el tram que la zona d’influència afecta el Domini públic hidràulic, aquest queda totalment inclòs. e) Quan a la descripció es parla de camp de conreu o parcel.la, es refereix als camps o parcel.les individualitzats i delimitats amb límits reconeixibles sobre l’ortofotomapa digital 1:5.000 en blanc i negre editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l'any 1997.

Delimitació de l’espai Desembocadura del Riu Gaià

Els límits adoptats constitueixen l’adaptació cartogràfica a escala 1:2.000 dels límits establerts en el PEIN i s’han adequat als criteris per a la delimitació definitiva que el Pla estableix. La base cartogràfica és la que figura a l’ortofotomapa en blanc i negre a escala 1:5.000 editat l'any 1997 per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Com a criteri general el límit ressegueix a ambdós marges del riu, els senders o corriols que el voregen fins a la seva confluència amb la platja, i finalitzen al mar. En aquells indrets on els senders o corriols esmentats no existeixen, el límit ressegueix la vora externa del marge del riu.

Marge dret del riu

En el marge dret del riu, l’inici del límit coincideix amb la intersecció de l’extrem superior oriental de la parcel.la conreada amb la base del talús del pont de la via del ferrocarril de la RENFE. En la primera part el límit segueix cap al sud la vora dels camps de conreu que limiten per la seva part oriental el marge del riu (marge dret). Més endavant, el límit coincideix amb un sender o corriol que ressegueix el marge del riu alhora que limita a l’oest els camps de conreu. Aquest límit continua cap al sud per la vora de les instal.lacions del càmping Tamarit, fins a confluir amb la fita de delimitació de la zona marítimo terrestre, des d’on ressegueix aquesta delimitació i en

arribar a la següent fita el límit segueix la seva prolongació per la platja fins arribar al mar.

Marge esquerre del riu

En el marge esquerre del riu, el límit té el seu inici en la confluència del marge del riu amb el talús al peu del pont de la via del ferrocarril de la RENFE i segueix cap al sud el marge del riu (tot excloent les antigues instal.lacions ferroviàries). El límit segueix la vora dels camps de conreu que limiten el marge esquerre del riu, creua un camí de direcció SE-NW (que dóna accés a la llera del riu) fins a trobar l’extrem superior occidental del següent camp de conreu. El límit segueix cap el sud per la vora dels camps de conreu que limiten per la seva part occidental el marge del riu (marge esquerre).

El límit en arribar a l’extrem inferior occidental de un últim camp de conreu, segueix la vora d’una parcel.la edificada, que limita per la seva part occidental el marge del riu (marge esquerra). El límit segueix cap a l’est per la tanca inferior de la parcel.la edificada fins a confluir amb l’extrem superior occidental de la parcel.la erma que es troba enfront de la platja. El límit segueix el marge occidental de la parcel.la i en ultrapassar aquesta i trobar la platja es prolonga fins el mar.

Delimitació de la zona d’influència

El Pla especial de delimitació definitiva de l’espai Desembocadura del Riu Gaià estableix un entorn perifèric de protecció de l’espai natural Desembocadura del Riu Gaià.

Per a la descripció d’aquesta delimitació, cal considerar el tram comprès entre el límit superior de l’espai natural i el pont de la carretera nacional 340 i el tram comprès entre el límit superior de l’espai natural i el mar.

Tram comprès entre el límit superior de l’espai natural i el pont de la carretera nacional 340 En aquest tram la zona d’influència comprèn la llera (zona de domini públic hidràulic) i els marges del riu (el límit passa per la vora exterior de la riba) fins a la seva confluència amb el pont de la carretera nacional 340.

Tram comprès entre el límit superior de l’espai natural i el mar

S’estableix una franja perimetral de 25 metres al voltant del límit de l’espai natural, que s’inicia en el punt de confluència dels límits de l’espai natural amb el pont de la via de ferrocarril.

Pel marge dret, la franja es manté fins a arribar la platja on intersecciona amb el límit de la zona marítimoterrestre. El límit segueix aquesta delimitació 310 m a l’oest i a partir d’aquí el límit es dirigeix cap a la platja fins a arribar al mar.

Pel marge esquerra el límit de la Zona d’influència en interseccionar amb l’extrem superior occidental de la parcel.la situada en front de la platja, segueix el marge superior d’aquesta parcel.la i el marge oriental i el límit segueix la seva prolongació per la platja fins arribar al mar.

Índex i

ÍNDEX

MEMÒRIA INFORMATIVA

1. El Pla d'espais d'interès natural (PEIN) ...... 2 2. Bases jurídiques ...... 3 3. Conveniència i oportunitat de la formulació del Pla especial ...... 4 4. Finalitat ...... 4 6. Tramitació ...... 5 7. L’espai natural Desembocadura del Riu Gaià ...... 6 7.1 Descripció general ...... 6 7.2 Àmbits administratius ...... 6 7.3 Motius de la inclusió al PEIN ...... 6 7.4 Delimitació indicativa de l’espai ...... 7 7.5 Criteris per a la delimitació definitiva ...... 7

ANNEX 1

DECRET 329/1988 ...... 9 DECRET 328/1992 ...... 11 Edicte de 19 d'abril de 1993 ...... 24 ORDRE De 7 de juny de 1995 ...... 29

MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DE LA DELIMITACIÓ I DE L'ORDENACIÓ ADOPTADES

1. Descripció general de la delimitació adoptada ...... 31 2. Justificació de la delimitació adoptada ...... 31 2.1 Espai natural Desembocadura del Riu Gaià ...... 31 2.2 Zona d’influència de l’espai natural Desembocadura del Riu Gaià ...... 32 3. Justificació de l’ordenació adoptada ...... 33

NORMES

CAPÍTOL I ...... 36 CAPÍTOL II ...... 39 CAPÍTOL III ...... 42 CAPITOL IV ...... 44 DISPOSICIONS ADDICIONALS...... 46 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES ...... 47 DISPOSICIÓ FINAL ...... 47

Índex ii

ANNEX 2

DESCRIPCIÓ DETALLADA DELS LÍMITS DEL PLA ESPECIAL...... 49 Delimitació de l’espai Desembocadura del Riu Gaià ...... 49 Delimitació de la zona d’influència ...... 50 Tram comprès entre el límit superior de l’espai natural i el mar ...... 50

ANNEX 3

PLÀNOLS

4. Pla d'espais d'interès natural 5. Marc territorial 6. Delimitació definitiva