Estudi Sobre La Gènesi D'un Senyoriu Camptarragoní

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Estudi Sobre La Gènesi D'un Senyoriu Camptarragoní ESTUDI SOBRE LA GÈNESI D’UN SENYORIU CAMPTA RRAGONÍ: RIUDOMS I EL SEU TERME, DES DELS ORÍGENS FIN S A MITJAN SEGLE XIV Jordi MORELLÓ BAGET –2018– 2 ESTUDI SOBRE LA GÈNESI D’UN SENYORIU CAMPTARRAGONÍ: RIUDOMS I EL SEU TERME, DES DELS ORÍGENS FINS A MITJAN SEGLE XIV Jordi MORELLÓ BAGET (amb la col·laboració de Joan Torres Domènech) 2 Edició de l’autor Imatge de fons de la portada: foli 97r del Còdex A-B Fet el dipòsit legal que marca la llei. *Nota d’advertència: aquesta obra només existeix en format digital i s’ha fet sense el suport ni patrocini de cap institució o entitat, ni pública ni privada. 3 A la meva germana, riudomenca d’adopció, en el record 4 5 PROEMI Aquest llibre sorgeix del contacte establert, ara fa tot just dos anys, entre un medievalista reusenc –el signant de l’obra– i un riudomenc apassionat per la història del seu poble, el nom del qual figura aquí com a col·laborador. Joan Torres Domènech ja fa temps que es dedica a conrear la història de Riudoms; hom el pot trobar en constant recerca de fonts d’informació allà on n’hi hagi a objecte d’arribar a confegir –algun dia– una història “completa” de la seva localitat; des d’aquest punt de vista, és capaç d’oferir una visió panoràmica força àmplia i d’atrevir-se amb qualsevol època, des de la prehistòria fins a etapes històriques més recents. Pel que fa a mi, mai no he deixat d’interessar-me per la història del Camp de Tarragona en època medieval, i dins la meva producció compto amb un bon nombre de publicacions referides a aquest àmbit territorial, sobretot pel que fa als darrers dos segles de l’Edat Mitjana, tot i que també tinc alguns treballs més centrats en els segles XII i XIII. Tot i provenir de mons molt diferents, hom preveia que una mútua col·laboració entre tots dos podria haver estat fructífer. Aviat vam adonar-nos que hi havia un bon gruix de documentació relativa a la primera època de Riudoms; en canvi, era tan poc el que s’havia publicat dels primers segles que bé mereixia de fer-ne una monografia, baldament fos per posar al dia algunes informacions i treure a la llum tota aquella altra que s’havia estudiat molt menys o gens ni mica. Abans de res, esdevingué prioritari fer un recull tan exhaustiu com fos possible de tota la documentació disponible; un cop enllestit aquest treball preliminar de desbrossament, ja tot estava a punt per començar a elaborar una monografia amb tots els ets i uts. A l’hora d’afrontar la publicació de l’obra, i igualment condicionats per raons de pressupost, ens vam decantar per fer un desdoblament: mentre jo passava a fer-me responsable d’una obra amb plantejaments més acadèmics i destinada a un públic poc o molt especialitzat, Joan Torres s’encarregaria d’elaborar una versió més resumida i alhora més apta per a tots els públics. D’ençà aleshores, cadascú ha estat treballant pel seu compte per poder oferir el seu propi producte final. Així doncs, l’actual llibre en format digital té un germà més petit en el llibre publicat en paper amb el títol Els orígens de la vila de Riudoms (segles XII-XIV), confeccionat i il·lustrat per l’indicat historiador a partir de les seves recerques i en bona part també del que s’explica i comenta a l’opus maius*. Qui signa ara aquest llibre ha comptat amb l’ajuda de l’esmentat estudiós riudomenc, de manera més particular en la recerca inicial de les fonts i la bibliografia. * En aquesta altra versió, també autoeditada pel seu autor, hi sóc anotat com a col·laborador. Malgrat això, no subscric al cent per cent tot el que s’hi diu, a pesar que un elevat percentatge del que conforma aquesta publicació en paper és una simple transposició, amb petits retocs cosmètics i sense destriar el gra de la palla, de continguts procedents de l’obra que aquí teniu en format digital. 6 Quant a l’Apèndix, per bé que he estat jo qui ha assumit plenament les transcripcions dels textos en llatí, la selecció i posada a punt de tot el material documental es va fer entre tots dos. Els arbres de les nissagues dels castlans han estat elaborats en primera instància per Joan Torres, i redissenyats per mi de cara a la seva publicació en format digital. Cal agrair al primer el gran esforç esmerçat en aquesta tasca; puc donar fe que s’hi ha trencat literalment les banyes per aconseguir refer les complicades relacions de parentiu i matrimonials entre els diferents membres que tenim documentats d’aquestes famílies. També s’encarregà de redactar l’esborrany d’alguns capítols, de manera que un servidor tingués el camí més aplanat per poder incorporar tot allò que ha considerat més adient d’acord amb la compartimentació temàtica que hom segueix en aquesta obra. Com es troba indicat a l’Índex general, en aquells capítols elaborats a dues mans, hi fem constar els noms de tots dos. Finalment, cal reconèixer que, si no hagués estat per l’encontre suara ressenyat, hom difícilment s’hauria embarcat en una empresa com aquesta ni en res que hagués pogut materialitzar-se en la confecció –com així ha acabat sent– d’una extensa monografia sobre una primera etapa de la història medieval de Riudoms. No és cap exageració: el total supera les tres-centes pàgines (en una publicació en paper, aquest nombre encara hagués estat més elevat), incloent-hi l’Apèndix documental, que per si sol ja en fa més de cent, i això que l’estudi només abraça els dos-cents primers anys de l’existència d’aquesta localitat. Cal fer avinent que aquest llibre és d’accés totalment lliure, per bé que es troba protegit per drets d’autor. Tothom pot descarregar-se’l i imprimir-ne la part que vulgui. L’única condició que es demana és tenir cura de citar l’obra de forma apropiada, tal com segueix: Jordi Morelló Baget, Estudi sobre la gènesi d’un senyoriu camptarragoní: Riudoms i el seu terme, des dels orígens fins a mitjan segle XIV, edició de l’autor, Reus, 2018. Per acabar, només cal esperar que aquesta monografia sobre Riudoms pugui interessar, no sols els riudomencs i riudomenques delerosos de conèixer a fons la història més primerenca de la seva localitat, sinó també altres investigadors i estudiosos de la història medieval de la nostra contrada. No en va, a banda de les qüestions més estrictament locals, aquest estudi també pot contribuir a irradiar un xic més de llum sobre alguns aspectes fins ara poc o mal coneguts de les relacions feudovassallàtiques i els conflictes senyorials, i encara respecte de molts altres aspectes singulars d’un territori que va estar sota el domini, cada vegada més accentuat, de l’Església de Tarragona. És en aquest territori de jurisdicció eclesiàstica on, de resultes del fort impuls que ja de bon començament experimentà el poblament, assistim al naixement de diverses viles, entre les quals Riudoms, una vila que semblava tenir, ja a principis del segle XIII, un desenvolupament prou satisfactori com per començar a despuntar per sobre d’altres nuclis del seu entorn. Jordi Morelló Baget juliol 2018 7 PRÒLEG Amb aquesta publicació digital, Jordi Morelló Baget ens ofereix un recorregut per la història de Riudoms des dels seus orígens, al segle XII, fins a la primera meitat del XIV. El llibre aporta un coneixement detallat, extens i contextualitzat d’una notable vila del Camp de Tarragona, que s’acompanya i es basa en un ampli cos de documentació bàsicament inèdita. Per tant, estem davant d’una completíssima història d’una de les viles camptarragonines, que, sens dubte, desborda l’àmbit territorial i marc cronològic escollits. A més a més, un important compendi de notícies en la seva forma original fonamenta i completa aquesta rigorosa i única peça de recerca per a la reconstrucció del passat medieval riudomenc. Així mateix, volem destacar l’oportunitat que significa el seu format, perquè albira un major potencial en la difusió en arribar a un públic global més ampli que aquell beneficiari del format en paper. D’aquesta manera, les pàgines que segueixen ofereixen un estudi a fons del Riudoms plenomedieval, no sols als especialistes sinó també a qualsevol altra persona que tingui interès o curiositat pel passat medieval, que podran conèixer la microhistòria i alhora reconèixer els processos històrics generals en aquesta població de la regió catalana meridional. L’Estudi sobre la gènesi d’un senyoriu camptarragoní: Riudoms i el seu terme, des dels orígens fins a mitjan segle XIV se suma a altres monografies, algunes d’elles notables, dedicades a localitats del Camp de Tarragona i d’altres de la Catalunya Nova. En aquest context, el text destaca per l’alt nivell científic, l’acurada anàlisi i la convenient contextualització de les problemàtiques. La història de Riudoms queda clarament privilegiada perquè Jordi Morelló ha fet una autèntica tasca de reconstrucció de la vila medieval, que va més enllà del que solen oferir monografies relatives a localitats d’aquestes característiques. Precisament, la qualitat i l’evident interès científic del volum responen a la brillant trajectòria del seu autor, Jordi Morelló, qui ens té acostumats a un gran coneixement, així com a un profund i meticulós tractament de les fonts i a la integració de la història local en els àmbits d’especialització històrica oportuns; a més, opera amb una visió global de la història, prestant atenció a les vessants política, social i econòmica.
Recommended publications
  • A J U N T a M E N T D' a L C a N
    Núm. 6/2011 A J U N T A M E N T D’ A L C A N A R ACTA DEL PLE DE DATA 03/05/2011 Alcanar, tres de maig de l’any dos mil onze . Essent les 12:20 hores es reuneixen al Saló de Sessions d'aquest Ajuntament a l'objecte de celebrar sessió extraordinària de 1ª convocatòria, sota la Presidència del Sr. Alcalde, ALFONS MONTSERRAT ESTELLER, i amb l'assistència de l’Interventor de fos, en SEBASTIÀ BATISTE MIRALLES, la Secretària Acctal. na Ma DOLORES RÓO GARCÍA com a fefaent; i amb l’assistència dels regidors següents: En JOSEP Ma SANCHO SUBIRATS Regidor Na Ma MERCÈ FIBLA NOLLA Regidora En JOSEP MANEL MARTÍ MONTESINOS Regidor Na Ma ISABEL SELMA FONTET Regidora En JOSEP BORT ESTELLER Regidor En RICARD BORT FIBLA Regidor En DIEGO ALCOBA FERNÁNDEZ Regidor En JOAQUIM LLAGOSTERA CASTELL Regidor En JOSEP BELTRAN VALLS Regidor Na Ma JOSÉ SUBIRATS REVERTER Regidora En JOAN MATAMOROS GUIMERÀ Regidor No assisteix i s’excusa l'absència: En JOAN BTA. BELTRAN QUERALT Regidor Obert l'acte de la Presidència, són tractats i debatuts els assumptes inclosos en l'Ordre del Dia, prenent-se els següents ACORDS: 1.- RECTIFICACIÓ DEL PROGRAMA DE FESTES I D’ACTES TAURINS DE LES FESTES DE MAIG 2011.- Per l’Alcaldia es concedeix la paraula al regidor de Festes , en Josep Bort Esteller (CIU-PA i LC), el qual dóna compte de la proposta de rectificació del programa de festes i d’actes taurins de les Festes de Maig, derivat de l’obligació legal de la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, pel que fa a la modificació del recorregut del bou capllaçat, per motius d’unes obres que s’estàn realitzant, així com per la inclusió d’uns bous salvatges.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • Inscripcions Dimecres 30/6
    LLISTA DE PARTICIPANTS Competició: I-Trofeu Catalunya - Certificat - GR3 Data: 30/06/2021 Lloc: Riudoms Núm. participants: 22 Participant Club Territorial AINA LLORCA PALACIOS SANT ANDREU DE LA BARCA, APA BARCELONA AINOHA JUAN CLUA ALCANAR 1003, CP TARRAGONA ALICIA MARTÍNEZ SÁNCHEZ REUS PLOMS-artístic-, CN TARRAGONA ARIADNA FONT FERRANT RIUDOMS - artístic-, CLUB PATI TARRAGONA CLAUDIA LARA RODRIGUEZ SANT ANDREU DE LA BARCA, APA BARCELONA CLÀUDIA SEGURA GAVALDÀ C. GIMNÀSTIC DE TARRAGONA -Artístic- TARRAGONA ELGA MESTRE MARTÍ CLUB PATÍ MONTSKATE TARRAGONA HANA PAMIES SANCHEZ REUS PLOMS-artístic-, CN TARRAGONA ITZIAR NAVARRO ARIZA CONGRÉS-artístic-, CP BARCELONA JÚLIA PUERTAS HERNÁNDEZ-CAPALLEJA C. GIMNÀSTIC DE TARRAGONA -Artístic- TARRAGONA LAIA LEON GALOBART RUBI, CPA BARCELONA LAURA CASAS TURÓN RIUDOMS - artístic-, CLUB PATI TARRAGONA LAURA RUIZ MAÑÉ LA POBLA DE MAFUMET, CP TARRAGONA MAR FIBLA DOMINGUEZ ALCANAR 1003, CP TARRAGONA NATALI SANCHEZ MORENO SANT ANDREU DE LA BARCA, APA BARCELONA NOA TORRES LEÓN REUS PLOMS-artístic-, CN TARRAGONA NOOR NOLL FABREGAT ALCANAR 1003, CP TARRAGONA NORA DURA ZAMORANO RUBI, CPA BARCELONA NORA LLANSÀ BARRIONUEVO RUBI, CPA BARCELONA SARA DEL POZO BOSCH CONGRÉS-artístic-, CP BARCELONA VINYET FREIXA ARGEMÍ ALCOLETGE, CP LLEIDA XÈNIA AYALA SAMANIEGO LA POBLA DE MAFUMET, CP TARRAGONA Pàg. 1 / 1 LLISTA DE PARTICIPANTS Competició: I-Trofeu Catalunya - Iniciació A - GR3 Data: 30/06/2021 Lloc: Riudoms Núm. participants: 27 Participant Club Territorial ABRIL CUELLA PEÑA SANT ANDREU DE LA BARCA, APA BARCELONA AINHOA
    [Show full text]
  • Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting
    Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M.
    [Show full text]
  • E.I.A. De Apertura De Una Cantera a Cielo Abierto
    E.I.A. DE APERTURA DE UNA CANTERA A CIELO ABIERTO TITULACIÓN: GRADO EN INGENIERIA CIVIL (TRANSPORTES Y SERVICIOS URBANOS) NOMBRE: JOAN FARRÉ DALMAU FECHA: JUNIO 2015 E.I.A. DE APERTURA DE UNA CANTERA A CIELO ABIERTO Indice 1 DESCRIPCIÓN GENERAL DEL PROYECTO 4 1.1 PLANEAMIENTO GENERAL 4 1.2 METODO DE EXPOTACION 4 1.2.1 PREPARACIÓN 5 1.2.2 ARRANQUE (PERFORACIÓN Y VOLADURA) 5 1.2.3 CARGA Y TRANSPORTE A LA INSTALACIÓN DE TRITURACIÓN Y CLASIFICACIÓN 6 1.2.4 TRITURACIÓN Y CLASIFICACIÓN 6 1.2.5 CARGA PARA LA EXPEDICIÓN 8 1.3 RESTAURACIÓN 8 1.3.1 GENERALIDADES 8 1.3.2 MORFOLOGÍA, COMPOSICIÓN DEL PAISAJE Y USOS DEL SUELO 9 1.3.3 PERFILES DE RESTAURACIÓN DE LOS TALUDES 10 1.3.4 OBRAS PARA EL CONTROL DE ESCORRENTÍA 11 1.3.5 RESTITUCIÓN DEL SUELO 11 1.3.6 REVEGETACIÓN 12 1.4 VIDA Y RITMO DE EXPLOTACION 14 1.4.1 COMERCIALIZACIÓN 14 1.5 PERSONAL 15 1.6 INSTALACIONES AUXILIARES 15 1.7 DESCRIPCION DE LAS CARACTERISTICAS DE LOS PROCESOS Y FUENTES GENERADORAS DE EMISIONES 15 2 LOCALIZACION 17 2.1.1 SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO 17 3 COMPATIBILIDAD URBANISTICA 19 4 DESCRIPCIÓN DEL MEDIO 20 4.1 MEDIO FISICO 20 4.1.1 ÁMBITO TERRITORIAL 20 4.1.2 ATMÓSFERA 22 4.1.3 CLIMA 25 4.1.4 GEOLOGÍA 35 4.1.5 HIDROLOGÍA 45 4.2 MEDIO BIOLOGICO 52 4.2.1 FLORA 52 4.2.2 FAUNA 76 4.2.3 ESPACIOS PROTEGIDOS 79 4.3 MEDIO HUMANO (SOCIAL Y ECONÓMICO) 82 4.3.1 ESTRUCTURA TERRITORIAL: INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS 82 4.3.2 ESTRUCTURA SOCIAL Y ECONÓMICA 86 4.3.3 VERTEBRACIÓN SOCIAL, ESTILOS Y CALIDAD DE VIDA 93 4.3.4 PATRIMONIO HISTÓRICO Y CULTURAL 98 4.3.5 PLANES, PROYECTOS Y EXPECTATIVAS POBLACIONALES 122 4.3.6 PERCEPCIÓN DEL PAISAJE 123 1 E.I.A.
    [Show full text]
  • Emigració De La Conca De Barberà a La Ciutat De Valls En El Marc De La Primera Guerra Carlina
    Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech 11 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech C/ Doctor Fleming 16, 2n 43470 La Selva del Camp Paraules clau: migracions, Valls, segle XIX, Conca de Barberà, Primera Guerra Car­ lina, padró d’habitants. Resum Estudi del flux migratori de la Conca de Barberà vers Valls en la primera meitat del segle XIX; a través del padró d’habitants vallenc del 1844 es compten 154 emigrants, més de la meitat dones. Les professions dels que s’instal·len al Camp de Tarragona es concentren principalment en el sector terciari (comerç, servei domèstic i transport) i, en segon lloc, en el secundari (artesans). S’aporten diferents censos de població de la Conca extrets del Butlletí Oficial de la Província, a més de múltiples referències als carlins. Estudio del movimiento migratorio de la comarca interior de la Conca de Barberà hacia Valls en la primera mitad del siglo XIX; a través del padrón municipal de habitantes vallense del 1844 se contabilizan 154 emigrantes, más de la mitad mujeres. Las ocupa- ciones de los que se instalan en el Camp de Tarragona se concentran principalmente en el sector terciario (comercio, servicio doméstico y transporte) y en el sector secundario (ar- tesanos). Se presentan diversos censos de población de la Conca publicados en el boletín oficial de la provincia de Tarragona, además de muchas referencias sobre los carlistas.
    [Show full text]
  • Acta Junta De Govern
    Acta Junta de govern Identificació de la sessió Sessió: Junta de Govern del dia 15-4-19 Òrgan: Junta de govern Caràcter: Ordinària President/a: Francesc Benet Ribé Secretari/ària: Xavier Salvado Vives Dia: 15 d'abril de 2019 Hora d'inici: 19:00 Lloc: Sala de Juntes Assistents: Sr. Antoni Gutiérrez Torregrosa (FIC) Sr. Josep Amill Canela (PDeCAT) Sr. Magí Trullols Trull (FIC) Sr. Enric París Daran (ERC-AM) Sr. Ramon Mullerat Figueras (ERC-AM) Sr. Marc Vinya Miralles (PDeCAT) ACORDS ACTA SESSIÓ ANTERIOR 1. JUNTA DE GOVERN 18-3-19 S'aprova per unanimitat PROPOSTES 2. SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A LA MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS DE LA COMARCA 2019 Unanimitat Fets 1.El Consell Comarcal té subscrit un conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per dur a terme un seguit d’actuacions per a la millora de la xarxa de transport públic de viatgers per carretera a la comarca, per tal de permetre la integració a l’ esmentada xarxa d’aquells municipis que no gaudeixen de cap servei de transport públic de viatgers per carretera i també per millorar les comunicacions existents donant solucions específiques a les necessitats de desplaçament de la població. 2. A la comarca, l’any 2018 es van portar a terme un total de vuit línies de transport de viatgers. SIGNAT ELECTRÒNICAMENT PER: Aquest document és una còpia autèntica del electrònic original custodiat per Consell Comarcal de la Conca Barberà. Podeu verificar seva autenticitat a través del servei de validació la Seu Electrònica l'Ens amb el CVE 5AA779B9423442E198F6343F01BD2559 i data d'emissió 12/06/2019 a les 09:43:20 CPISR-1 C Xavier Salvadó Vives el dia 17/04/2019 a les 10:36:14 i CPISR-1 C Francesc Benet Ribé el dia 17/04/2019 a les 12:27:47 3.
    [Show full text]
  • Els Molins Fariners 1 Les Masies Del Municipi De Les Piles
    ELS MOLINS FARINERS 1 LES MASIES DEL MUNICIPI DE LES PILES per Salvador Palau Rafecas "El Galo" ELS MOLINS FARINERS El municipi de Les Piles forma part de la conca fluvial de I'Alt Gaia. A la xarxa hidrografica del riu Gaia i els seus petits afluents, als segles Xli-XIII s'hi fonamenta la cabdal i necessaria industria farinera d'antany, en la qual la for(;a motriu de I'ai- gua n'era essencial. Els molins fariners eren enginys hidraulics que tenien per finalitat la molta de cereals, sigui per a bestiar o per a I'elemental prefabricació del pa. El seu funcionament consistia en encabir un cert volum d'aigua en una bassa. que sempre i en els molins que coneixem era a frec del propi edifici on es feia la molta. Préviament I'aigua era desviada del curs del riu mitjancant una resclosa l. a través d'una sequia. conduida fins a la bassa, dintre d'ella i a frec de la paret del molí s'hi troba el cacau (especie de pou) per on I'aigua hi baixava, fins a la paret més fonda de I'edifici just al lloc on hi havia el desguas i el rodet -roda horitzontal formada per departaments inclinats i concaus (aleps) -9eneralment de fusta, algun de pedra i més modernament de ferro. Cúnica obertura del cacau era a través d'un petit estellador que regulava I'ai- gua per donar-li embranzida al rodet a través d'una inclinada i curta canal de fusta. El rodet recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de ferro o metall, feia rodar la mola alta, subjectada aquesta per la nadilla i I'arbre, que pujava del rodet, pasant pel mig de la mola sotana o baixa (la qual era fixa).
    [Show full text]
  • Locals De Participació Per Municipi.Xlsx
    Nom vegueria Nom comarca Nom Municipi NOM_LOCAL ADREÇA_LOCAL COD_POSTAL MESES Barcelona Alt Penedès Avinyonet del Penedès Baixos Edifici Ajuntament Pl. de la Vila, 1 08793 2 Barcelona Alt Penedès Cabanyes, les Centre Cultural i Lúdic Carrer Trenta Quatre, 6 08794 1 Barcelona Alt Penedès Castellet i la Gornal Centre Civic la Gornal Rambla, 6 08729 3 Barcelona Alt Penedès Castellví de la Marca Edifici Polivalent Municipal Anselm Clavé 08732 2 Barcelona Alt Penedès Font‐rubí Centre Recreatiu Av. Catalunya, 45 08736 2 Barcelona Alt Penedès Gelida Institut Gelida c. de Joan Pascual i Batlle, 1‐15 08790 6 Barcelona Alt Penedès Granada, la Centre Cívic Av. Catalunya, 70 08792 2 Barcelona Alt Penedès Mediona Casal d'Avis Baixos de l'Aj. C. Dr. Trueta, 10 08773 2 Barcelona Alt Penedès Olèrdola Centre Cívic "La Xarxa" Av. de la Carrerada, 31‐33 08734 3 Barcelona Alt Penedès Olesa de Bonesvalls Sala d'Actes Ajuntament Plaça de la Vila, 1 08795 2 Barcelona Alt Penedès Pacs del Penedès CEIP "El Drac" de Pacs Carrer de les Escoles 08796 1 Barcelona Alt Penedès Pla del Penedès, el EP. Sants Abdó i Senen C. Sants Abdó i Senen, 9 08733 2 Barcelona Alt Penedès Puigdàlber Centre Cívic Av. Catalunya, 8 08797 1 Barcelona Alt Penedès Sant Cugat Sesgarrigues Aula d'Informàtica Centre Cívic C/Ponent 7 08798 1 Barcelona Alt Penedès Sant Llorenç d'Hortons Escola Pau Casals Pau Casals, 12 08791 3 Barcelona Alt Penedès Sant Martí Sarroca Institut de l'Alt Foix av. Verge de Montserrat, 14 08731 2 Barcelona Alt Penedès Sant Martí Sarroca Escola Jaume Balmes C.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]