Ressenyes I Notes De Lectura
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Segle XX. Revista catalana d’història, 10 (2017), 129-197 ISSN: 1889-1152. DOI: 10.1344/segleXX2017.10.7 Ressenyes i notes de lectura Michel-Rolph Trouillot, Silenciando el traducció al castellà de Silencing the Past, pasado. El poder y la producción de la Historia, publicat el 1995. Del Arco es pregunta so- Granada: Editorial Comares, 2017, 151 pp. bre la pertinença d’una traducció tan tarda- na en l’àmbit cultural d’expressió castellana. “Viure lliure o morir” és un dels eslògans La pregunta no pot ser més que afirmativa que componen la narrativa fundacional de pel fet que el fil que dona suport al teixit la república dels Estats Units, bastida amb narratiu del llibre de Trouillot està ordit per un desig de llibertat i d’independència. A mostrar el paper del silenci en l’escriptura Europa, el mateix eslògan representa un de la història i, per tant, en la configura- dels ideals de la Revolució Francesa i, fent ció del coneixement sobre els fets històrics. un zoom més tancat, a Catalunya, la divi- D’aquesta manera, el llibre convida a trobar sa s’associa als lluitadors contra el setge de les omissions en les narratives històriques Barcelona entre el 1713 i el 1714. El que per tal de poder analitzar a qui serveixen, probablement és menys conegut a Europa és a dir, per interrogar les narratives sota la és que aquesta va ser també la divisa utilit- llum del poder, o de les memòries oficials, zada per un exèrcit d’esclaus negres lide- per dir-ho d’una manera més contemporà- rats per Jean-Jacques Dessalines en la seva nia. lluita per la independència d’Ayiti el 1804, Si es vol, vint anys després de la seva pu- l’actual Haití. Una divisa serveix, com ho blicació, el posicionament crític de Troui- fa una bandera, per identificar els pobles llot no arriba al públic lector hispànic com amb els seus ideals; el que no s’esperaven, una novetat. La creença en una història però, els soldats de les metròpolis en arri- configurada com a narrativa ja ve, com a bar a l’aleshores Saint-Domingue era que mínim (i sense recórrer a l’època clàssica), els revolucionaris autòctons s’haguessin fet dels anys setanta, de la ploma de Hayden seva una divisa que en aquell moment re- White, i continua amb tota la crítica his- presentava el progrés europeu. toriogràfica francesa influenciada per les Aquest brevíssim recorregut sobre un ciències socials i la filosofia. silenci, que de fet Michel-Rolph Trouillot No obstant això, la publicació de Silen- no tracta directament a Silenciando el pasado, ciando el pasado tot i arribar tard no ha pas pot servir d’exemple per donar resposta a la de caure en terreny erm, ja que una de les pregunta que es fa Miguel Ángel del Arco aportacions de l’obra, a banda del seu valor Blanco a la nota introductòria a la recent intrínsec en la construcció narrativa de la 130 SEGLE XX. REVISTA CATALANA D’HISTÒRIA revolució de Saint-Domingue contra les escriptors martiniquesos Patrick Chamoi- dominacions espanyola, britànica i francesa, seau, Jean Bernabé i Raphaël Confiant per és precisament el de donar una volta més reivindicar l’heterogeneïtat de la cultura de de cargol per aproximar-nos al fets his- les Antilles d’influència francesa i el prestigi tòrics des d’una perspectiva que no és ni de la llengua criolla. blanca ni europea. Tot i la importància atorgada al llen- Michel-Rolph Trouillot va néixer a guatge, en el moment de la publicació Port-au-Prince el 26 de novembre del de Silencing the Past, i sobretot uns anys 1949 i va morir a Chicago, on exercia de després, en què les nocions de criollització professor d’antropologia a la universitat de i hibridació entraran amb força als campus la ciutat, el 5 de juliol del 2012. De molt universitaris occidentals, Trouillot es va jove, ens explica l’autor a la introducció del mostrar força crític amb la generalitza- llibre que comentem, es va sentir interessat ció de l’ús d’aquests conceptes, ja que, en per la història, cosa que atribueix a la in- fer-ho, segons l’autor, es corre el risc de fluència que van tenir en la seva curiositat desconsiderar l’especificat de la història d’infant les converses que durant les tar- local d’on sorgeixen i, per tant, de “silen- des de diumenge mantenien pare i oncle ciar” una experiència indestriable del ra- sobre política i sobre la història d’Haití. cisme i la colonització. Al llarg del capítol El detall no és anodí si tenim en compte 1 del llibre, que té la funció d’introduir el que Trouillot va créixer sota la dictadura posicionament teòric de l’autor, Trouillot de François Duvalier (1957-1971). Va ser desplega les seves consideracions sobre la també en aquella època quan es va fer sen- implicació del poder en l’escriptura de la tir amb força la influència dels escrits de història, i hi sosté que insistir sobre la par- Frantz Fanon sobre l’impacte psicològic de ticularitat o l’excepcionalitat d’una cultura la colonització i les seves conseqüències so- pot comportar l’emergència d’una mística cials i polítiques. de la singularitat que amagui, com en el L’obra de Trouillot es desenvolupa en un cas d’Haití, el context polític que perpetua context de construcció crítica de les iden- aquesta singularitat. titats plurals a les illes del Carib. El 1977 Tot just al principi he fet referència a publica Ti difé boulé sou istoua Ayiti (Qüesti- Jean-Jacques Dessalines, un dels líders de ons urgents sobre la història d’Haití), la histò- la independència de Saint-Domingue, però ria de la revolució haitiana escrita en llen- els lectors probablement tindran molt més gua criolla i des d’una perspectiva marxista. present Toussaint-Louverture com un dels Per Trouillot el llenguatge és clau, i és en seus representants. De fet, Toussaint-Lou- bona part a l’entorn del seu ús com a eina verture ha estat el líder haitià mitificat per que intervé en la construcció del relat que França per raó del seu lligam amb la me- centra la seva reflexió sobre l’escriptura de tròpoli, cosa que li va valer una menció la història. I ho fa no com a historiador en forma d’inscripció al Panteó. El silenci, sinó com a antropòleg, per tant, posant en doncs, tal com mostra Trouillot, construeix el seu punt de mira la crítica a la manipu- narratives de manera efectiva, i podem afir- lació del discurs. Trouillot desenvolupa les mar que de manera llarga i duradora. seves reflexions abans de la gran recepció Reconèixer el paper de Dessalines per que té als anys vuitanta la Criollitat (Créo- part de França figura, d’altra banda, to- lité), el moviment literari encapçalat pels talment integrada en el teixit memorial Segle XX. Revista catalana d’història, 10 (2017), 129-197 ISSN: 1889-1152. DOI: 10.1344/segleXX2017.10.7 RESSENYES 131 d’Haití. De fet, va ser una de les deman- la independència del país. Es tracta, doncs, des dels haitians durant la visita relativa- del soterrament simbòlic d’un home la ment recent de François Hollande a l’illa memòria del qual no servia els interessos el maig del 2015 i fins i tot ara els haitians occidentals ni tampoc els haitians servidors es ressenten de l’esborrament de Dessalines del poder de l’època. de la historiografia francesa referida a la re- Tal com assenyala Alyssa Goldstein Se- volució. pinwall,1 Silencing the Past va ser rebuda en La revolució haitiana és el nucli central el món anglosaxó en el moment de la seva de Silenciando el pasado, a la qual Trouillot publicació de manera molt desigual. Les re- dedica els capítols 2 i 3. El capítol 5 n’és, lativament escasses crítiques especialitzades de fet, una extensió, ja que està dedicat escrites per historiadors haitians van tendir a la banalització de què ha estat objecte a considerar que el llibre mancava de rigor l’esclavatge a partir de l’anàlisi de la seva històric, i que es ressentia del to personal de representació via Disneylàndia. Finalment, la narrativa i de la seva estructura lleugera- el capítol 4 està destinat a analitzar la ma- ment caòtica. Amb tot, cal tenir en compte nera com s’ha anat construint la festa del que Trouillot és un antropòleg i que el seu 12 d’Octubre en homenatge a Cristòfol mètode sembla precisament imitar certa Colom als Estats Units en benefici d’una metodologia emprada en antropologia per narrativa que glorifica la colonització. intentar esbrinar la construcció narrativa Potser una de les històries més dels fets: destriar-ne les capes textuals i re- interessants del llibre és la que constitueix metre’s a la importància de la comunitat en el nucli del capítol 3, dedicat a desplegar el sosteniment de les narratives memorials. la història d’un silenci a través de l’anàlisi Un quants anys després de la publica- d’un nom, Sans Souci. Sans Souci és, efec- ció de Silencing the Past, i tal com assenyala tivament, el nom de l’impressionant palau Goldstein Sepinwall en el mateix article, el fet construir entre el 1810 i el 1813 per llibre aconsegueix una recepció molt àm- Henri Christophe, un dels líders de la in- plia i una presència notable en els campus dependència i més tard esdevingut monar- universitaris nord-americans, on fins i tot ca. Se suposa que imita si no la forma sí ara es manté encara com a llibre de lectura la intenció imperial del palau Sans Souci obligada en assignatures relacionades amb de Potsdam que va fer construir Frederic els estudis llatinoamericans i caribenys i en el Gran.