Actes De Les Vi Jornades D'estudis Locals
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ACTES DE LES VI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS Porreres, abril de 2017 Edició: Ajuntament de Porreres Plaça de la Vila, 17 07260 Porreres Col·laboració: Servei de Formació Permanent del Professorat Centre de Professorat de Mancor Illes Balears Correcció Lingüística: Catalina Maria Garí Blanch Coordinació: Gaspar Móra Mulet Comissió Científica de les Jornades: Maria Barceló Crespí Joan Melià Garí Llúcia Salleras Julià Guillem Mas Gornals Catalina Maria Garí Blanch © del text: Els autors de les comunicacions Maquetació i Impressió: Tel. 971 65 16 16 - CAMPOS Dipòsit Legal: PM-866-2018 ISBN: 978-84-09-03136-8 SALUTACIÓ ovament tenim el plaer de retrobar-nos i tenir a les mans una edició de les Jornades d’Estudis Locals de Porreres –la sisena– que, inclosa a la Col·lecció de Patrimoni de Porreres, posa a l’abast de tots nova informació sobre la realitat que ens envolta N i que forma part de la nostra herència com a poble. Una nova edició que ens du a disposar d’unes cent comunicacions de rigor històric i científic i que esdevé un nexe d’unió del municipi de Porreres. Un valuós material que ha de servir, a la vegada, per donar a conèixer el que som i per a incentivar als investigadors a continuar la tasca duta a terme pels més de cent autors al llarg de les sis edicions. No podem mostrar més que agraïment i admiració per la tasca feta, per totes i cada una d’aquestes persones que amb el seu esforç fan que les Jornades d’Estudis Locals de Porreres es consolidin i tenguin la continuïtat i la qualitat que fan d’elles una fita anual d’obligada referència per a tots aquells que ens sentim lligats al patrimoni, a la història, a la cultura de Porreres i, en definitiva, a tot allò que ens identifica com a poble. Sense cap dubte, aquesta col·lecció de comunicacions i l’esforç en la investigació que feu tots els que hi participeu enriqueix encara més el patrimoni comú. Uns treballs rigorosos i una font de coneixement que dona a la llum i ens posa a l’abast una valuosa informació que ens fa conèixer millor qui som. Agraïm a la Universitat de les Illes Balears la seva col·laboració activa amb l’assessorament i la cura de la qualitat de les publicacions. I només ens queda recordar i fer agraïment a la Comissió Científica formada per la Dra. Maria Barceló i Crespí, el Dr. Joan Melià Garí, Llúcia Salleras Julià, Dr. Guillem Mas Gornals i Catalina Maria Garí Blanch per la seva constant, compromesa i desinteressada tasca per mantenir la qualitat i la continuïtat d’aquesta publicació. FRANCISCA MORA VENY, BATLESSA GASPAR MÓRA MULET REGIDOR D’EDUCACIÓ I CULTURA PRÒLEG oldríem que aquestes paraules servissin per a celebrar l’edició de les Actes de les VI Jornades d’Estudis Locals de Porreres. V Des de les primeres, que varen tenir lloc el 2005, fins avui han passat tretze anys que han donat com a fruit més de mil pàgines, amb escreix, d’informació sobre el nostre poble, en les quals poden trobar una gran diversitat de temes que abasten des de la història fins a la geologia passant per la llengua, la cultura popular, l’art i altres. Aquesta recerca és el producte del treball de més d’una cinquantena de persones algunes de les quals s’hi dediquen professionalment mentre que altres són estudiosos ocasionals. També les Jornades han servit de via d’entrada al camp del coneixement del poble, i de la inves- tigació en general, a persones joves i no tan joves que, potser, sense aquestes convocatòries no s’haurien plantejat mai convertir en recerca els seus punts d’interès. És de desitjar que aquestes Jornades tenguin continuïtat per la qual cosa és necessari la implicació de l’Ajuntament i dels estudiosos que puguin aportar informació sobre Porreres. Una bona ocasió per a reflexionar en qualsevol àrea de coneixement encara que la relació amb el nostre poble sigui tangencial. Sens dubte, conèixer millor Porreres facilita un major respecte i una més gran estima. MARIA BARCELÓ CRESPÍ JOAN MELIÀ GARÍ 7 Pedra de Santanyí de Porreres GUILLEM MAS GORNALS JOAN SORELL JUAN A la memòria de Miquel Sorell Barceló, Vadó Introducció La pedra, pedreny o pedrenc de Santanyí és un material força conegut i molt valorat per a bastir façanes d’edificis, per a construir voltes i columnes, per a treballar motllures i per treballs escultòrics (BINIMELIS, 1595; JOVELLANOS, 1806; BOVER, 1836; HABSBURG-LOTHRINGEN, 1871; CAMPANER, 1881- 1884). Aquesta pedra ja era ben coneguda a l’antiguitat, ja que se n’han trobat eines de l’edat del bronze antic (BOFILL, 2015): piques talaiòtiques, urnes funeràries i làpides romanes. Durant segles, les pedreres de Santanyí han proveït de material les obres de la comarca i d’arreu de l’illa. A més, el seu ús ha estat important en bona part de les construccions més emblemàtiques de Mallorca (la Seu, Llonja de Palma, Castell de Bellver...) i de fora de l’Illa (Castel Nuovo de Nàpols, Palau de la Virreina de Barcelona...) (MUNTANER, 1960; SASTRE, 2003; MAS i MORAGUES, 2017). Si bé, la presència de roca calcària oolítica messiniana (pedra de Santanyí) és força coneguda a les conques neògenes de Mallorca (POMAR ET AL., 1983; FORNÓS, 1983; FORNÓS I POMAR, 1983; MAS, 2015), les explotacions industrials de calcària oolítica conegudes fins ara han estat limitades a la plataforma de Llevant, a la zona litoral i prelitoral (marina) existent entre Portocolom (Felanitx) i cala s’Almonia (Santanyí). En relació al municipi de Porreres, Morey (2011) apunta que alguns dels grans blocs de pedra de la murada del poblat talaiòtic del Pou Celat són de calcària oolítica, però amb la comunicació presentada pels autors Mas i Sorell (2013) a les IV Jornades d’Estudis Locals, celebrades a Porreres el 2012, es planteja la interessant qüestió sobre si la calcària oolítica utilitzada per a la construcció d’alguns carretons de batre i elements arquitectònics-decoratius no provenia de la zona de Santanyí, sinó de pedreres improvisades a la zona confrontant dels termes municipals de Porreres, Felanitx i Campos. Una primera aproximació a les diferents calcàries explotades al municipi de Porreres la podem trobar a l’apèndix final de l’esmentat treball M( AS i SORELL, 2013). Geologia Geològicament podem considerar la pedra de Santanyí com (i) una roca sedimentària denominada calcària oolítica (o pseudoolítica) (ii) corresponent a les fàcies oolítiques de la unitat geològica denominada Calcàries de Santanyí –Complex Carbonàtic Terminal a la Mediterrània (ESTEBAN, 8 1979, 1996)– (iii) que es van formar en un ambient intermareal en una plataforma marina soma dins d’un mar de clima tropical (iv) durant la Crisi de Salinitat del Messinià (Miocè terminal), ara fa entre 5,77 i 5,60 milions d’anys (MAS i FORNÓS, 2017). Litològicament ens trobem davant d’una roca sedimentària denominada oolita o calcària oolítica, classe arenita o grainstone oolític. Formada principalment per oòlits, també denominats ooides (per la seva semblança amb un ou de peix, Fig. 2A), units per ciment carbonàtic (Fig. 1). També podríem parlar de calcària pseudoolítica, ja que moltes vegades els oòlits es troben dissolts i només conserven els motllos (Fig. 1B). Figura 1 – Calcària oolítica de Santanyí: A. Microfotografia en làmina prima; B. Detall de la textura pseudoolítica Els oòlits o ooides són grànuls carbonàtics esferoïdals (Fig. 2A) de diàmetre inferior a 2 mm amb una estructura formada per un nucli detrític (un gra de quars, un peloide, un fragment esquelètic, un tros d’un altre ooide trencat...) envoltat d’un embolcall de làmines (còrtex) de carbonat càlcic (CaCO3) concèntriques (Fig. 2B). Aquestes estructures s’originen en ambients d’alta energia per l’acció de l’onatge i corrents continus, en llocs on es produeix un depòsit ràpid de calcita. El creixement probablement passa per precipitació a partir de solucions, com en el cas de les estalactites, a causa de processos fisicoquímics i/o a l’acció de microorganismes. A tall d’exemple podríem dir que, actualment, a les Bahames (Fig. 2A), les oolites es desenvolupen en canals de marea i corrents o en dunes submarines a prop de la costa on es presenta una alta energia. La pedra de Santanyí presenta un gra de mida arena molt fina-mitjana (1/16-1/8 mm) molt ben classificat i força cimentat, amb abundants estructures sedimentàries resultants dels efectes de corrents i nivells d’intraclasts en forma de còdols blans (soft pebbles). Pel que fa a les propietats intrínseques, la pedra de Santanyí presenta un color gris groguenc (5Y 8/1, Munsell® Geological Rock-Color Chart 2009). Malgrat la seva alta porositat total pels motlles dels oòlits, destaca sobre tots els altres tipus de calcarenites utilitzades en la construcció (marès) per presentar una porositat oberta baixa (~ 6%) de conductes mal comunicats (motlles d’oòlits 9 Figura 2 – Oòlits. A. Microfotografia d’oòlits actuals de les Bahames. B. Esquema de l’estructura interna d’un oòlit segons Tucker (2001). aïllats pel ciment carbonàtic) que el fan molt poc permeable a l’aigua, però que quan aquesta penetra, llavors també resulta difícil d’eliminar. Presenta densitat aparent i resistència altes (vegeu Taula 1). Es tracta del litotipus M de la classificació de marès de Mallorca de Mas (2011, 2017). Taula 1 – Principals propietats intrínseques de la pedra de Santanyí 10 Indústria S’ha pogut constatar la presència d’explotacions de calcària oolítica de la mateixes característiques que la denominada pedra o pedrenc de Santanyí –litotipus M– (MAS, 2017) dins del municipi de Porreres. En relació a la seva distribució geogràfica, fins ara, les explotacions industrials de calcària oolítica conegudes havien estat limitades a la plataforma de Llevant, a la zona litoral i prelitoral (marina) existent entre Portocolom (Felanitx) i Cala s’Almonia (Santanyí).