L'autopista Terrassa-Manresa, Una Decisió Historica

Car reteres

Dels 50 milions de 1935 als 19.000 milions de 1986. L'autopista Terrassa-Manresa, una decisió historica.

José M. Milagro

autoritzada per un acord del Con- sell Executiu de la Generalitat de Catalunya en la reunió del 5 de juny de 1986. Aquesta autopista figura també entre les propostes Terme municipal de Sant Fruitós de Bages, on I'autopista Terrassa-Manresa donari fetes per a la xarxa primeria en el continuitat, al seu dia, a les connexions amb ¡'Eix Transversal de Catalunya. cPla de Carreteres de la Genera- litat~actualment vigent, i dels 50 Manresa és el centre de Catalunya i dos enllagos amb I'autopista direccional a Terrassa mili0n~calculat~ pet' als 55'5 km permetran una comunicació molt més rapida fins a Barcelona. de I'itinerari Barcelona-Manresa I'any 1935, hem passat als 19.000 milions per als 36,6 km del tram Terrassa-Manresa.

La finalitat de I'autopista Ter- rassa-Manresaés donar continu'i- tat a I'autopista Barcelona- Sabadell-Terrassa i connectar, al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, amb la carretera (2-1411 o ['Eix del Llobregat, amb la N-141 i, al seu dia, amb I'Eix Transversal de Catalunya. Els primers antecedents hist6- rics d'aquesta autopista es remun- ten al ((Pla de Caminsa que, dins el aPla General d'0bres Públiquess, va redactar, sota la direcció del senyor Victoriano Mutioz Oms, la Generalitat de Catalunya entre els mesos de juliol i novembre de 1935. Malgrat que durant els anys 1970-74 va ésser construi'da i va

ESPAIS GENER - FEBRER I28 entrar en servei I'autopista Bar- celona-Sabadell-Terrassa, de 22 km de longitud, construi'da per I'Estat en regim de circulació gra- tui'ta, hem de recordar amb admi- ració la clarividencia del petit equip de tecnics que, amb molt pocs mitjans i a les ordres de I'esmentat Victoriano MuAoz Oms, en- ginyer de Camins, Canals i Ports que, anys més tard, seria el crea- dor de ~'~rnoresaNacional Hidroe- Iéctrica dei~iba~orzana (ENHER), dissenyi la proposta de construc- ció d'una via que, amb I'atrevit nom de ccmetropolitanan i amb caracter d'~excepcionaC, comuni- qués Barcelona amb Manresa a través de Sabadell i Terrassa. Cal Vista akria de I'avanqat estat d'execució de les obres de la variant de I' A-18 cap saber que aquesta via ccmetropoli- a la que sera, abans del 1992, autopista Terrassa-Manresa, adjudicada tanar era una de les quatre propo- a I'empresa Ferrovial, S.A. el proppassat dia 18 de desembre. sades en I'esmentat ((Pla de Ca- mins i I'única que hi és estudiada Segons el resum divulgat al seu dia per la Direcció General de Ca- amb gran deteniment. Les altres rreteres de la Generalitat, les dades més característiques de I'auto- tres vies ccmetropolitanesr,també pista Terrassa-Manresa són les següents: de caracter ((excepcional))o equi- valent a les actuals autopistes, eren Barcelona-Masnou, Barcelo- * Longitud: 32,655 km naCastelldefels i Tarragona-Reus. * Radi mínim: 300 m El tram Barcelona-Masnoués avui * Rampa maxima: 6% I'autopista Barcelona-Mataró; I'iti- * Secció transversal: nerari Barcelona-Castelldefels té - Mitjana: 6 m - Vorals interiors: 2 x 1 m un tram d'autopista i un altre - Calqada: 2 x 7 m d'autovia; i Tarragona-Reus és avui - Vorals exteriors: 2 x 2,50 m una carretera amb desdoblament - Bermes: 2 x 0,50 m de cal~adaque equival a una auto- * Enlla~os via. L'actuació que mancava culmi- - 1Terrassa oest nar era, per tant, el tram Terrassa- - 2 Vacarisses; Semidiamant direccional Manresa, tram que, com a conti- - 3 Sant Vicenq de Castellet; Trompeta direccional nuació de I'autopista Barcelona- - 4 Manresa sud; Semidiamant direccional Terrassa Sabadell-Terrassa, havia d'ésser - 5 Manresa centre; Trompeta direccional Terrassa - 6 Sant Fruitós de Bages; semitrevol necessariament una autopista, i - 7 Sant Fruitós de Bages-Sallent; Trompeta bidireccional que s'executara més de mig segle * Ferm: després de la proposta que formu-' - Capa de transit: 5 cm de mescla bituminosa tipus D-20 la Murioz Oms en el seu ((Pla Gene- - Capa intermedis: 5 cm de mescla bituminosa tipus G-20 ral d'0bres Públiques. Secció de - Base: 10 cm de mescla bituminosa tipus G-25 Camins)), I'any 1935. En aquest Pla - Subbase: 15 cm de material granular es justificava la propietat de la pa- - Esplanada millorada: 30 cm de material seleccionat raula ((camí))en lloc de cccarreterar * area de peatge: amb la curiosa declaració següent: L'una en el tronc (PK. 17,600) i I'altra en el ramal d'accés de Itenlla$a Sant Vicenq de Castellet. ((Convétambé remarcar que en les nostres nomenclatures no farem figurar el nom de cccarreterar puix Entre el rPla de Camins de 1935 de la Generalitat de Catalunya que el creiem un xic anacrbnic en i la decisió definitiva de la mateixa institució autonbmica ha passat I'epoca present; sempre parlarem més de mig segle, encara que en la primera ocasió no es va poder de camins)). dur a terme la construcció total de I'autopista Barcelona-Manresa i en aquesta Última i definitiva oportunitat, la Generalitat va obtenir el Una necessitat raonada traspis de competencies en materia de carreteres entre setembre i antiga i octubre de 1980 i a partir d'aquest any va haver de redactar I'ac- Per constituir una encertada visió tual ((Pla de Carreteres)). La decisió d'ara és histbrica, pels seus an- del futur -un futur que hauria tecedents i per la importhncia de la resolució.

ESPAIS GENER - FEBRER I 29 d'haver-se convertit en preterit fa d'aquestes condicions i mes que Aquesta diferencia s'entén perfec- molts anys- ens plau de transcriu- per a prejutjar el traqat, que no es tament si tenim en compte la po- re el text amb el qual I'any 1935 possible, per a tenir una idea del tencia dels vehicles de 1935 en re- hom raonava la necessitat de cost que aquesta solució podria lació amb la dels que avui circulen I'autopista o ((viametropolitanar de significar)). perb, malgrat aixb situar el pen- referencia: dent mixim en un 4% I'any 1935 ((Lescorbes mínimes admeses era un propbsit de titans perque ((Llaccesa Manresa des de Bar- han estat de 300 m de radi, els només es podia executar amb celona es fa dificilissim per estar pendents mbxims del 4% i, quant la construcció d'un total de 4.900 m aquella població encerclada per a I'amplada, si bé volíem establir- lineals en túnels i 5.180 metres li- la part de migdia per un massís la a base de dues superfícies de neals en importants obres de fabri- de muntanya sense mes sortida rodament de 6 m separades per ca, xifres que estan molt per da- que I1angosta i sinuosa del Llo- un massis de vegetació (per a evi- munt de les obres realitzades en bregat. Aquesta realitat és tant tar els enlluernaments) dll m I'actual autopista Barcelona- mes sensible quan precisament d'amplada i vorejada per uns pas- Terrassa i de les que s'han propo- Manresa és el centre de Cata- seigs de 0,50 m, hagut esment de sat pel tram Terrassa-Manresa. lunya i ja des d'allí es fa planer la dificultat del terreny, ens hem d'anar a qualsevol punt dels Piri- vist obligats, per a no sortir de la Un altre antecedent histbric de neus. Si es vol anar en poques ho- realitat practica, a reduir-la a una la intenció de comunicar Barcelo- res des de Barcelona a qualsevol. amplada de 12 ms. na i Manresa mitjanqant una autopista a través de Sabadell i Terras- punt del Pirineu, no hi ha mes re- cDel tempteig realitzat, seln sa -antecedent molt més proper mei que cercar una solució que despren la construcció de 55,5 al nostre temps- és el que cons- permeti la maxima rapidesa en- km de via Metropolitana, que en- ta en I'uEstudio Previo de la Red Ar- tre Barcelona i Manresas. clouen 4.900 m lineals de túnel, terial Metropolitana de Barcelona. 5.180 m lineals de viaducte i cinc USIa aquestes consideracions, Planeamiento 1974~redactat per la ponts. El cost obtingut tenint en o sigui a la importencia de la re- 5.8 Jefatura Regional de Carrete- compte fins i tot les expropia- lació entre Barcelona i Manresa i ras, del Ministeri d'0bres Públi- cions es pot xifrar al voltant dels a la de I'acces al centre de Cata- ques, i on s'inclo'ia I'autopista cinquanta milions de pessetes)). lunya per a poder continuar vers Barcelona-Sabadell-Terrassa- els racons de la part septentrio- El llarg text que hem reprodui't Manresa amb les funcions bisi- nal, hi afegim la consideració que amb total fidelitat té prou eloqüen- ques següents: uAcceso hacia la es dedueix de la possibilitat d'in- cia per a poder inferir que es trac- frontera de Puigcerda y canaliza- cloure en el problema les pobla- tava de construir una autopista dor del trifico con destino al Pi- cions importants de Sabadell i de per6 que, donades les dificultats rineo Oriental. En efecto, este tra- Terrassa, derivarem plenament del terreny pel qual havia de discór- mo forma parte del eje Barce- vers la soluci6 de proposar un rer el seu traqat i el fet que es pro- lona-Manresa-Puigcerda que co- cami extraordinariament bo, o si- posés que la construcció havia nectari tanto Barcelona, como la gui, I'establiment d'una via me- d'ésser a cirrec de la Generalitat, algomeración metropolitana con tropolitana que enllaci aquestes no es podia planificar amb una esta importante zona pirenaica a quatre poblacionsr. secció transversal de més de 12 m, través del Llobregat y Túnel del uAquesta via, per a complir amb. la qual cosa significava un avenq Cadi. Cabe setialar; por otra par- les finalitats que es dedueixen de considerable en la previsió ja que te, que de realizarse el Túnel de I'enraonament anterior, ha d'es- llavors I'Estat considerava carrete- Pimorent, resultaria abierta una ser prevista per a suportar gran res de primer ordre aquelles que importantisima ruta internacio- transit i per a permetre grans ve- tenien 8 m d'amplada. nal de la cua1 forma parte este locitats, puix que, de no ésser així tramo y que conectaria de forma També hem de subratllar -i aquí directa Barcelona-Paris via Tou- no valdria pas la pena de és on I'anticipació de Muñoz Oms bastir-lan. louse. Por las mismas razones dóna més motiu per a la nostra :era el eje basico de conexión del ((Finsi tot, s'ha de pensar si no- admiració- que les condicions Area Metropolitana con las co- mes ha de servir per a autombbils geometriques del traqat de la via marcas de Manresa y Bergau. Hi i,com és natural, ha de tenir bona Metropolitana Barcelona-Manresa, va mancar afegir ((i la Cerdanya)). amplada, corbes amplissimes, tant pel que fa a la planta com a pendents molt fluixos, grans ali- I'alqat, tenen avui plena vigencia ja Durant el decenni de 1970-1979, neacions i no ha de tenir cap en- que en I'avantprojecte redactat per comencen a comparkixer en I'opi- creuament)). la Generalitat actual el radi mínim ni6 pública valuoses referencies admes en corbes és de 300 m - sobre la necessitat de I'autopista ((A aquests efectes nosaltres el mateix valor establert en el Pla de Terrassa-Manresa, sobretot a par- hem tantejat, Únicament sobre Camins de 1935- i el pendent ma- tir del primer quinquenni, durant el els planols de I'lnstitut, un avant- xim és de 6%, mentre que en I'es- qual el Ministeri d'0bres Públiques projecte de via Metropolitana mentat Pla de Camins era del 4%. va construir I'autopista Barcelona-

ESPAIS GENER - FEBRER 130 Sabadell-Terrassa. D'entre aquelles gon tram és Terrassa-Eix de Carreteres del Departament de referencies és de justícia destacar Transversal de Catalunya o Política Territorial i Obres PÚbli- les nombroses sol.licituds cursa- Manresa. ques dues ofertes. Una era formu- des als organismes competents Després dels expedients regla- lada per la Caixa d'Estalvis de Bar- per les Cambres Oficials de Co- mentaris iniciats amb la correspo- celona i la Caixa d'Estalvis de merq, Turisme i Navegació de Bar- nent ordre d'estudi, dictada el 6 de Manresa conjuntament, i I'altra, celona, Sabadell, Terrassa i Manre- juni de 1984 per la Direcció Gene- per Ferrovial S.A. L'obertura de pli- sa. Ni el nou accés a Manresa des ral de Carreteres de la Generalitat ques corresponent s'efectui a les de la N-ll a Abrera per la vall del Llo- de Catalunya, I'avantprojecte de 11 h del matí de I'endemi. L'ofer- bregat, com a variant d'un llarg i si- I'autopista Terrassa-Manresa que- ta de les Caixes d'Estalvis proposa- nuós tram de la carretera C-1311, diredactat I'octubre de 1984,fou va una inversió total -costos de inaugurat I'any 1974,ni la carrete- aprovat tecnicament el 7 de mar$ construcciÓ i financers- de ra de Terrassa per la Bauma cap a de 1985 i, després de ser sotmes 19.403 milions de pessetes; con- Manresa, construYda per la Diputa- a informació pública des de 1'11 de cessió per un període de 45 anys ció de Barcelona entre 1967 i 1979, maig al 28 de setembre - -termini mixim establert en el es consideraven actuacions sufi- expedient al qual van concórrer Plec de Cliusules Particulars del cients per a desestimar la urgen- amb el seu suport nombroses ins- concurs-, construcció en 47 me- cia de prolongar I'autopista Bar- titucions i corporacions, entre les sos -un mes menys del termini celona-Sabadell-Terrassa fins a quals hom pot destacar les esmen- rndxim de quatre anys fixat en el Manresa. tadescambres Oficials de Comerq, Plec per a la totalitat de ['itinerari Per fi, el cpla de Carreteres de el Consell de les Cambres de Co- Catalunyas redactat pel &parta- rner$, Indústria i Navegació de Ca- ment de Política Territorial i Obres talunya ¡ els Ajuntaments de Terras- L MANRESA Públiques de la Generalitat I'any 1983 i aprovat per Decret CASTELLGAL~

SANTPEDOR

tivament el 10 de maig de 1986. Pocs dies més tard, el 5 de juny, el Consell Executiu de la Generali- tat aprovi els Plecs de Bases i de que es trobi prestant servei- i les C~~USU~~SParticulars que havien tarifes i peatges indicats en el ma- de regir el concurs de construcció, teix plec com a mixims per a les CO~S~~V~C~Ói expl0taciÓ de I'aut0- diferents categories de vehicles, pista de peatge Terrassa-Manresa, Per la seva part, Ferrovial S.A. en regim de concessió administra- proposava una inversió total de tiva, i el dia 26 del mateix mes es 19.150 milions de con- publicava oficialment la resolució cessió per un de 35 anys; del Departament de Política Terri- en 36 mesos i torial i Obres Públiques de la Gene- cations en tarifes i peatges que en ralitat de Catalunya per la qual es algun cas arriben al 20%, 31111985, de 25 d'octubre, pel convocava I'esmentat concurs Consell Executiu, inclou entre les amb un termini de 90 dies naturals Definitivament, el proppassat propostes de la xarxa primiria de per a la d'ofertes. dia 18 de desembre, I'obra fou ad- Catalunya, I'autopista Barcelona- judicada a Ferrovial, S.A., que s'en- Manresa. El primer tram compren Uns abans de lesl2 carregari de la construcció, con- el 2n. Cinturó de Barcelona-Ter- del 25 de setembre de 1986,hora servació ¡ de Ipautopista, rassa, per I'Eix Occidental del Tibi- i dia en que el termini expirava, es dabo o túnel devallvidrera, i el se- presentaren a la Direcció General JM.M. •

ESPAIS GENER - FEBRER I 31