DOCSLIB.ORG

L'autopista Terrassa-Manresa, Una Decisió Historica

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'autopista Terrassa-Manresa, Una Decisió Historica Car reteres Dels 50 milions de 1935 als 19.000 milions de 1986. L'autopista Terrassa-Manresa, una decisió historica. José M. Milagro autoritzada per un acord del Con- sell Executiu de la Generalitat de Catalunya en la reunió del 5 de juny de 1986. Aquesta autopista figura també entre les propostes Terme municipal de Sant Fruitós de Bages, on I'autopista Terrassa-Manresa donari fetes per a la xarxa primeria en el continuitat, al seu dia, a les connexions amb ¡'Eix Transversal de Catalunya. cPla de Carreteres de la Genera- litat~actualment vigent, i dels 50 Manresa és el centre de Catalunya i dos enllagos amb I'autopista direccional a Terrassa mili0n~calculat~ pet' als 55'5 km permetran una comunicació molt més rapida fins a Barcelona. de I'itinerari Barcelona-Manresa I'any 1935, hem passat als 19.000 milions per als 36,6 km del tram Terrassa-Manresa. La finalitat de I'autopista Ter- rassa-Manresaés donar continu'i- tat a I'autopista Barcelona- Sabadell-Terrassa i connectar, al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, amb la carretera (2-1411 o ['Eix del Llobregat, amb la N-141 i, al seu dia, amb I'Eix Transversal de Catalunya. Els primers antecedents hist6- rics d'aquesta autopista es remun- ten al ((Pla de Caminsa que, dins el aPla General d'0bres Públiquess, va redactar, sota la direcció del senyor Victoriano Mutioz Oms, la Generalitat de Catalunya entre els mesos de juliol i novembre de 1935. Malgrat que durant els anys 1970-74 va ésser construi'da i va ESPAIS GENER - FEBRER I28 entrar en servei I'autopista Bar- celona-Sabadell-Terrassa, de 22 km de longitud, construi'da per I'Estat en regim de circulació gra- tui'ta, hem de recordar amb admi- ració la clarividencia del petit equip de tecnics que, amb molt pocs mitjans i a les ordres de I'es- mentat Victoriano MuAoz Oms, en- ginyer de Camins, Canals i Ports que, anys més tard, seria el crea- dor de ~'~rnoresaNacional Hidroe- Iéctrica dei~iba~orzana (ENHER), dissenyi la proposta de construc- ció d'una via que, amb I'atrevit nom de ccmetropolitanan i amb ca- racter d'~excepcionaC, comuni- qués Barcelona amb Manresa a través de Sabadell i Terrassa. Cal Vista akria de I'avanqat estat d'execució de les obres de la variant de I' A-18 cap saber que aquesta via ccmetropoli- a la que sera, abans del 1992, autopista Terrassa-Manresa, adjudicada tanar era una de les quatre propo- a I'empresa Ferrovial, S.A. el proppassat dia 18 de desembre. sades en I'esmentat ((Pla de Ca- mins i I'única que hi és estudiada Segons el resum divulgat al seu dia per la Direcció General de Ca- amb gran deteniment. Les altres rreteres de la Generalitat, les dades més característiques de I'auto- tres vies ccmetropolitanesr,també pista Terrassa-Manresa són les següents: de caracter ((excepcional))o equi- valent a les actuals autopistes, eren Barcelona-Masnou, Barcelo- * Longitud: 32,655 km naCastelldefels i Tarragona-Reus. * Radi mínim: 300 m El tram Barcelona-Masnoués avui * Rampa maxima: 6% I'autopista Barcelona-Mataró; I'iti- * Secció transversal: nerari Barcelona-Castelldefels té - Mitjana: 6 m - Vorals interiors: 2 x 1 m un tram d'autopista i un altre - Calqada: 2 x 7 m d'autovia; i Tarragona-Reus és avui - Vorals exteriors: 2 x 2,50 m una carretera amb desdoblament - Bermes: 2 x 0,50 m de cal~adaque equival a una auto- * Enlla~os via. L'actuació que mancava culmi- - 1Terrassa oest nar era, per tant, el tram Terrassa- - 2 Vacarisses; Semidiamant direccional Manresa, tram que, com a conti- - 3 Sant Vicenq de Castellet; Trompeta direccional nuació de I'autopista Barcelona- - 4 Manresa sud; Semidiamant direccional Terrassa Sabadell-Terrassa, havia d'ésser - 5 Manresa centre; Trompeta direccional Terrassa - 6 Sant Fruitós de Bages; semitrevol necessariament una autopista, i - 7 Sant Fruitós de Bages-Sallent; Trompeta bidireccional que s'executara més de mig segle * Ferm: després de la proposta que formu-' - Capa de transit: 5 cm de mescla bituminosa tipus D-20 la Murioz Oms en el seu ((Pla Gene- - Capa intermedis: 5 cm de mescla bituminosa tipus G-20 ral d'0bres Públiques. Secció de - Base: 10 cm de mescla bituminosa tipus G-25 Camins)), I'any 1935. En aquest Pla - Subbase: 15 cm de material granular es justificava la propietat de la pa- - Esplanada millorada: 30 cm de material seleccionat raula ((camí))en lloc de cccarreterar * area de peatge: amb la curiosa declaració següent: L'una en el tronc (PK. 17,600) i I'altra en el ramal d'accés de Itenlla$a Sant Vicenq de Castellet. ((Convétambé remarcar que en les nostres nomenclatures no farem figurar el nom de cccarreterar puix Entre el rPla de Camins de 1935 de la Generalitat de Catalunya que el creiem un xic anacrbnic en i la decisió definitiva de la mateixa institució autonbmica ha passat I'epoca present; sempre parlarem més de mig segle, encara que en la primera ocasió no es va poder de camins)). dur a terme la construcció total de I'autopista Barcelona-Manresa i en aquesta Última i definitiva oportunitat, la Generalitat va obtenir el Una necessitat raonada traspis de competencies en materia de carreteres entre setembre i antiga i octubre de 1980 i a partir d'aquest any va haver de redactar I'ac- Per constituir una encertada visió tual ((Pla de Carreteres)). La decisió d'ara és histbrica, pels seus an- del futur -un futur que hauria tecedents i per la importhncia de la resolució. ESPAIS GENER - FEBRER I 29 d'haver-se convertit en preterit fa d'aquestes condicions i mes que Aquesta diferencia s'entén perfec- molts anys- ens plau de transcriu- per a prejutjar el traqat, que no es tament si tenim en compte la po- re el text amb el qual I'any 1935 possible, per a tenir una idea del tencia dels vehicles de 1935 en re- hom raonava la necessitat de cost que aquesta solució podria lació amb la dels que avui circulen I'autopista o ((viametropolitanar de significar)). perb, malgrat aixb situar el pen- referencia: dent mixim en un 4% I'any 1935 ((Lescorbes mínimes admeses era un propbsit de titans perque ((Llaccesa Manresa des de Bar- han estat de 300 m de radi, els només es podia executar amb celona es fa dificilissim per estar pendents mbxims del 4% i, quant la construcció d'un total de 4.900 m aquella població encerclada per a I'amplada, si bé volíem establir- lineals en túnels i 5.180 metres li- la part de migdia per un massís la a base de dues superfícies de neals en importants obres de fabri- de muntanya sense mes sortida rodament de 6 m separades per ca, xifres que estan molt per da- que I1angosta i sinuosa del Llo- un massis de vegetació (per a evi- munt de les obres realitzades en bregat. Aquesta realitat és tant tar els enlluernaments) dll m I'actual autopista Barcelona- mes sensible quan precisament d'amplada i vorejada per uns pas- Terrassa i de les que s'han propo- Manresa és el centre de Cata- seigs de 0,50 m, hagut esment de sat pel tram Terrassa-Manresa. lunya i ja des d'allí es fa planer la dificultat del terreny, ens hem d'anar a qualsevol punt dels Piri- vist obligats, per a no sortir de la Un altre antecedent histbric de neus. Si es vol anar en poques ho- realitat practica, a reduir-la a una la intenció de comunicar Barcelo- res des de Barcelona a qualsevol. amplada de 12 ms. na i Manresa mitjanqant una auto- pista a través de Sabadell i Terras- punt del Pirineu, no hi ha mes re- cDel tempteig realitzat, seln sa -antecedent molt més proper mei que cercar una solució que despren la construcció de 55,5 al nostre temps- és el que cons- permeti la maxima rapidesa en- km de via Metropolitana, que en- ta en I'uEstudio Previo de la Red Ar- tre Barcelona i Manresas. clouen 4.900 m lineals de túnel, terial Metropolitana de Barcelona. 5.180 m lineals de viaducte i cinc USIa aquestes consideracions, Planeamiento 1974~redactat per la ponts. El cost obtingut tenint en o sigui a la importencia de la re- 5.8 Jefatura Regional de Carrete- compte fins i tot les expropia- lació entre Barcelona i Manresa i ras, del Ministeri d'0bres Públi- cions es pot xifrar al voltant dels a la de I'acces al centre de Cata- ques, i on s'inclo'ia I'autopista cinquanta milions de pessetes)). lunya per a poder continuar vers Barcelona-Sabadell-Terrassa- els racons de la part septentrio- El llarg text que hem reprodui't Manresa amb les funcions bisi- nal, hi afegim la consideració que amb total fidelitat té prou eloqüen- ques següents: uAcceso hacia la es dedueix de la possibilitat d'in- cia per a poder inferir que es trac- frontera de Puigcerda y canaliza- cloure en el problema les pobla- tava de construir una autopista dor del trifico con destino al Pi- cions importants de Sabadell i de per6 que, donades les dificultats rineo Oriental. En efecto, este tra- Terrassa, derivarem plenament del terreny pel qual havia de discór- mo forma parte del eje Barce- vers la soluci6 de proposar un rer el seu traqat i el fet que es pro- lona-Manresa-Puigcerda que co- cami extraordinariament bo, o si- posés que la construcció havia nectari tanto Barcelona, como la gui, I'establiment d'una via me- d'ésser a cirrec de la Generalitat, algomeración metropolitana con tropolitana que enllaci aquestes no es podia planificar amb una esta importante zona pirenaica a quatre poblacionsr.
Load more

Recommended publications
  • Objetivo Tren 2024
    @transportpublic PromocioTransportPublic @transportpublic www.transportpublic.org [email protected] 93 244 49 70 OBJETIVO TREN 2024 Propuesta ferroviaria para reducir a casi cero las emisiones de CO2 del transporte público en Catalunya / 1a edición: Junio 2020 Autores: Pau Noy Serrano, ingeniero industrial. Ricard Riol Jurado, ingeniero técnico de obras públicas. Colaboradores: Albert Parés i Soldevila, Daniel Pi Noya, Georgina Montesinos Zaragoza, José Luis Rodrigo Jiménez, Josep Maria Olivé i Garcia, Marc Iglesias Pérez, Xavier Lujan Calvo, Javier Paricio Sosa. 2 / 114 ÍNDICE 1. Prólogo ................................................................................................................................ 4 2. ¿Por qué el nuevo Objetivo Tren 2024? ......................................................................... 6 3. ¿Por qué potenciar el ferrocarril? ................................................................................. 14 4. Principios del esquema básico de servicio deseado ................................................... 17 5. Actuaciones prioritarias de infraestructura ................................................................. 21 6. Actuaciones prioritarias no infraestructurales ............................................................ 42 7. Proyectos ferroviarios a estudiar a medio y largo ..................................................... 48 8. Nivel de servicio propuesto para cercanías ................................................................. 53 Conexión ferroviaria del
    [Show full text]
  • Por Autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1
    DESDE BARCELONA • Vehículo privado / Taxi: Por autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1. Rondas -Litoral o Dalt- de Barcelona (dirección Girona-Francia-Manresa) 2. Nus de la Trinitat (Dirección C-58 : Sabadell - Terrassa - Manresa) 3. Autopista C-58 4. Salida 5 (Km. 4'5) Cerdanyola - Ripollet - Montcada (Dirección Cerdanyola) 5. Seguir retolació Parc Tecnològic del Vallès • Vehículo privado / Taxi: Por Túnel de Vallvidrera -de peaje- (Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola. Nota: túnel de peaje) 1. Barcelona: 1.1. Via Augusta 1.2. Ronda de Dalt (B-20): (dirección Llobregat: Salida 8 y dirección Besós: Salida 9) 2. Túnels de Vallvidrera (C-16 / E-9) 3. Salida 11 Sant Cugat - Rubí 4. Ronda Nord de Sant Cugat (Dirección Cerdanyola) 5. Enlace BP-1413 (Indicador: Cerdanyola - Parc Tecnològic del Vallès) • Autobús directo desde Barcelona al Parc Tecnològic del Vallès (Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: Junto a la estación Fabra i Puig de la Línea 1 del Metro de Barcelona 2. PTV • Renfe más autobús ( Renfe Cercanías Línea 4 + Autobús Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: estación Renfe Cercanías de Plaza de Catalunya y Barcelona Sants 2. Cerdanyola: estación Renfe Cercanías 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Sant Cugat) 4. PTV • Ferrocarriles de la Generalitat más autobús (FFGC líneas SI, S2, S5 i S55 + Autobús Línea A4 de Sarbus) 1. Barcelona: estación FFGC de Plaza de Catalunya 2. Sant Cugat: estación FFGC 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Cerdanyola) DESDE OTROS LUGARES - Desde el Aeropuerto del Prat • Vehículo privado / Taxi: Itinerario recomendado 1.
    [Show full text]
  • Manresa and Saint Ignatius of Loyola
    JOAN SEGARRA PIJUAN was born in Tárrega, Spain on June 29, 1926. He joined the Society of Jesus in 1942. Seventeen years later he completed his religious and cultural education. On July 29, 1956 – in the Year of Saint Ignatius – he was ordained at the cathedral in Manresa. He has spent much of his life in Veruela, Bar- celona, Sant Cugat del Vallès, Palma (Majorca), Raimat, Rome and Man- resa and has also lived in a number of countries in Central and South Ameri- ca, Africa and Europe. He has always been interested in spi- ritual theology and the study of Saint Ignatius of Loyola. SAINT IGNA- TIUS AND MANRESA describes the Saint’s sojourn here in a simple, rea- dable style. The footnotes and exten- sive bibliography will be of particular interest to scholars wishing the study the life of St. Ignatius in greater de- tail. This book deals only with the months Saint Ignatius spent in Man- resa, which may have been the most interesting part of his life: the months of his pilgrimage and his mystical en- lightenments. Manresa is at the heart of the Pilgrim’s stay in Catalonia because “between Ignatius and Man- resa there is a bond that nothing can break” (Torras y Bages). A copy of this book is in the Library at Stella Maris Generalate North Foreland, Broadstairs, Kent, England CT10 3NR and is reproduced on line with the permission of the author. AJUNTAMENT DE MANRESA Joan Segarra Pijuan, S.J. 1st edition: September 1990 (Catalan) 2nd edition: May 1991 (Spanish) 3rd edition: September 1992 (English) © JOAN SEGARRA i PIJUAN, S.J.
    [Show full text]
  • The Geological and Paleontological Heritage of Manresa Municipality (Catalonia, Spain)
    XIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE PATRIMONIO GEOLÓGICO Y MINERO. Manresa- 2012, C.41 p. 393- 400. ISBN nº 978 – 99920 – 1 – 769 - 2 THE GEOLOGICAL AND PALEONTOLOGICAL HERITAGE OF MANRESA MUNICIPALITY (CATALONIA, SPAIN) Oriol OMS1, Ferran CLIMENT2,3, David PARCERISA4, Josep Maria MATA-PERELLÓ4, Joan POCH1,2 1Universitat Autònoma de Barcelona. Campus Bellaterra. Departament de Geologia, Facultat de Ciències. 08193 Cerdanyola del Vallès (Spain), joseporiol.oms@cat 2GEOSEI [email protected] 3Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, [email protected] 4 UPC Departament d´Enginyeria Minera i Recursos Naturals, dpà[email protected] [email protected] RESUMEN Se ha llevado a cabo un inventario preliminar de 14 puntos de interés geológico en el término municipal de Manresa (Barcelona, Cataluña, España). La totalidad de las rocas que se encuentran en esta zona pertenecen al relleno sedimentario de la cuenca del Ebro que tuvo lugar durante el Eoceno. El municipio es relativamente pequeño pero concentra un patrimonio relevante de tipo sedimentológico, paleontológico y, en menor medida, geomorfológico y estructural. La propuesta de puntos de interés geológico incluye varios afloramientos relativamente pequeños mostrando: geomorfología (un puente de roca), dos estructuras sedimentarias (un slump y estratificación cruzada), sedimentología clástica, un arrecife, fallas, diaclasas y dos terrazas fluviales. Otro punto combina geomorfología, sedimentología y mineralogía. Finalmente la geozona relativamente más grande de Malbalç es el punto más representativo e incluye paleontología, sedimentología y antiguas canteras. En 1926 esta zona fue visitada en el XIV Congreso Internacional de Geología. El conjunto de todos los puntos de interés geológico son ideales para la enseñanza de la geología desde un nivel divulgativo a académico.
    [Show full text]
  • An Analysis of the Knowledge Economy of Manresa and Its Parc Central Project
    An analysis of the knowledge economy of Manresa and its Parc Central project Results of the REDIS Implementation Lab, Manresa, 30/9 – 2/10 2009 Dr. Willem van Winden, lead expert of REDIS [email protected] More info on REDIS: http://urbact.eu/thematic-poles/growth-and-job-creation/thematic-networks/redis/presentation.html 1. Introduction The city of Manresa is a member of the REDIS-project, an EU-sponsored exchange programme of eight cities that have the ambition to use their science base as a driver for local economic development. Manresa (73,000 inhabitants) is located in central Catalonia, Spain, at some 70Km from Barcelona. In 2005, the city developed its strategic plan for the next decade. One of the key ambitions is to strengthen knowledge-based economic activity in the city, in order to modernise its industrial base and create future prosperity. Manresa is in the process of developing its ‘Parc Central’, that is to become a major focal point of the local knowledge economy. Currently, the technology park is under construction, at a ‘greenfield’ site (150,000 m2) on the Northern edge of Manresa, adjacent to an industrial zone and a park. It is an investment of Euro 60m. The park will largely serve as a business park for knowledge based firms, and will also host a technological centre and an incubator facility. Firms that do not conduct research or product development are not welcome at the park. In the next few years, the technology park will be completed, in stages. In the context of the REDIS programme, in November 2009, Manresa hosted an Implementation Lab, a method that helps to audit a project using the expertise of project partners from different countries.
    [Show full text]
  • Summer School in Global Politics, Development and Security 2021
    SUMMER SCHOOL IN GLOBAL POLITICS, DEVELOPMENT AND SECURITY 2021 The New Urban Agenda: The challenges of Cities Instructor: Joan Clos (IBEI) Date: June 17 – 18 Time: 4.00 pm – 7.00 pm (CEST, Barcelona time) Format: online Our world and our societies are changing at a dizzying pace. At the same time, the rate of urbanization around the world continues to increase. As a result, urbanism becomes the essential tool to anticipate these changes and the associated problems. Urbanism empowers us to move towards more livable, resilient, cohesive, empathetic, democratic and sustainable cities that are capable of facing these threats, while also leveraging the opportunities that arise in this new era. The New Urban Agenda addresses these challenges by offering a new urban paradigm that allows us to overcome current deficiencies in how we understand cities. Its main contribution is to frame urbanization as an instrument that generates value and, consequently, also serves as a tool for creating jobs, prosperity and sustainable development. Session 1. The Wheel of Quality Urbanization The future is urban. Indeed, the battle for sustainable development will be won or lost in cities. Nowadays, urbanization is at the center of global policy making. The purpose of the New Urban Agenda has been to generate a broad discussion, ranging from architecture, planning and urban design, to land ownership and regulation, water management and environmental philosophy. This multifaceted approach allows the identification of new trends and the proposal of new insights on contemporary urbanization. The New Urban Agenda outlines the overall challenges facing cities in the 21st century, while also offering a few conceptual frameworks and approaches for dealing with those challenges.
    [Show full text]
  • Mapa CAT-ES Turístic Del Bages 2019
    CAMINS I ITINERARIS TEMÀTICS TOP TURÍSTICS ENOTURISME POBLES AMB ENCANT MEDIEVAL CAMINOS E ITINERARIOS TEMÁTICOS TOP TURÍSTICOS ENOTURISMO PUEBLOS CON ENCANTO MEDIEVAL Camí català de Sant Jaume 470 km • Muntanya i monestir de Montserrat • Artium, Artés • Mura • Castelladral (Navàs) EL BAGES, • Abadal, Santa Maria d’Horta d’Avinyó • Talamanca • Les Torres de Fals Camí Ignasià 655 km • Monestir de Sant Benet de Bages (Fonollosa) VIU EL PLAER DE DESCOBRIR-LO • Cardona: muntanya de sal i castell de Cardona • Heretat Oller del Mas, Manresa • Rajadell Camí Oliba 200 km • Celler el Molí Collbaix, Manresa • Santpedor • Salelles (Sant Salvador VIVE EL PLACER DE DESCUBRIRLO • Manresa de Guardiola) Canal medieval de la Séquia 26 km • Celler Les Acàcies, Avinyó • Súria • Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac • Cardona • Rocafort i pobles de Mura i Talamanca • Celler Sanmartí, Sallent (el Pont de Vilomara) • Tines de la Vall del Flequer, el Pont de Vilomara i Rocafort • Tines dels Manxons, Callús OLEOTURISME • Celler Grau i Grau, Castellfollit del Boix OLEOTURISMO othom que vulgui conèixer Catalunya i • Oli Migjorn, Navàs • Celler el Molí Collbaix, Tl’entorn rural de Barcelona ha de passar pel • Obaga de l’Agneta, Manresa Bages. No us podeu perdre elements de visita Manresa • Abadal, Avinyó obligada, com la muntanya de Montserrat, • El Molí del Mig, Mura • Oller del Mas, Manresa el castell i la muntanya de sal de Cardona, el el Remei Sant Feliu monestir de Sant Benet o Manresa, la capital de 677 Sasserra PAISATGES NATURALS ON PASSEJAR la comarca. Indrets únics i emblemàtics que són PAISAJES NATURALES DONDE PASEAR el punt de partida per descobrir una terra encara • Aiguamolls de la Bòbila, • Turó del Collbaix, Sant desconeguda per a molts.
    [Show full text]
  • TERMINOLOGY USED by CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano
    TERMINOLOGY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano 'I'he Catalan terminology for basketry is different from the Spanish terminology. The Catalan, unlike the Spanish has one special name for each part of the basket. This terminolgy was collected from the Catalan basket-makers all around Zatalonia, in different fields of basket work, during the years 1978, 1979 and 1980. The terminology and the techniques use11 now by the Catalan basket-makers are snown in this report. I. TECHNIQUES OF BASKETRY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS. 1. Woven Technique ("Tecnica Teixida" ) . 1.1. Diagonal braiding of two directions ("Diagonal de dues direccions") . Or twilled work. - In this technique each element of the weft passes over one, two or more warp elements. Both warp and weft strands are brought together in pairs and one twined about the other. Use: to make the plaited strand of alfalfa and palmetto Geographical localization: Marseme (Tordera), Baix Ebre (Els Reguers, Beni- fallet, Alfara dels Ports), Baix ~m~ord: ('I'orroella de Montgri) and ~onsi; (~2s de Barberans) . 1.2. Diagonal weave of three directions: triangular weave ("Diagonal composta de tres directions") . The warp is made by a pair of rods, knotted to a hoop of iron with a nylon thread. Each pair is spread at a 45O angle: 'The one on the right runs downwards and the left upwards. One rod goes up spirally to the hoop of iron and is tied to the rest of the warp with a nylon thread, forming a series of triangular structures. Use: the baskets made with myrtle, rush and cane are used for fishing: basket of fish ("gambines" ) , lobster- pot ("nansa," "cistella de peix") .
    [Show full text]
  • La Roca De Xeix. Núm. 27
    La Roca de Xeix [núm 27. Segona època] El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez Marta Roig Lerones III BECA D’INVESTIGACIÓ I DE RECERCA LOCAL DEL MASNOU, 2006 El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez - Marta Roig Lerones III BECA DE RECERCA LOCAL DE L’AJUNTAMENT DEL MASNOU EL MASNOU, DESEMBRE 2006 Edita: Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal C. de Josep Pujadas Truch, 1A, 3a planta. 08320 El Masnou Tel. 93 540 50 02 [email protected] www.elmasnou.cat President del Patronat Municipal: Eduard Gisbert Sotspresidenta del Patronat Municipal: Marta Neira Direcció i coordinació: Cristina Espuga Correcció de textos: Servei Municipal de Català, Mònica Clotet Disseny i maquetació: Josep Puig Impressió: Ramon Ruiz Bruy Imatges: Josep Puig, Arxiu Municipal del Masnou, Biblioteca de Catalunya, fons família Molins Gimferrer i família Renter ISSN: 1130-7935 Dipòsit legal: B-45.605-90 © Ajuntament del Masnou i Patronat Municipal del Masnou. Imatge de la coberta: escultura del panteó de Pere Grau Maristany i Olivé, realitzada per Josep Llimona. Fotografia de Josep Puig NOTA: Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa per cap mitjà electrònic, químic, mecànic o òptic de gravació o fotocopia, sense prèvia autorització dels autors i dels que han cedit les imatges. Una part important de la història d’un poble es troba en el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Si bé és veritat que els masnovins i les masnovines som conscients de la vàlua de la riquesa dels nostres edificis i obres artístiques, no ho és menys que el cementiri és un dels llocs –pel vincle que manté amb el dolor i la pèrdua inevitable– més desconeguts o ignorats per la ciutadania.
    [Show full text]
  • EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
    ESPAÑOL EL BAGES, VIVE EL PLACER de descubrirlo TODOS LOS CAMINOS te llevan al Bages Muy cerca de las principales ciudades de Cataluña, hay un gran secreto guardado. La comarca del Bages es la joya rural más Con la cara norte de Montserrat como protagonista, en el Bages te esperan escondida de Cataluña, un lugar alejado paisajes increíbles, naturaleza en su estado más puro, fenómenos geológicos únicos, pueblos para perderse, antiguas masías rurales, cultura, tradiciones y de las aglomeraciones y los turistas que una oferta enogastronómica para chuparse los dedos. sorprende por su autenticidad y carácter Visitar este territorio es también pisar el suelo de las primeras huellas, el suelo de un mar interior que existió hace más de 40 millones de años y que desa- pareció con el levantamiento de los Pirineos. Declarado Geoparque Mundial Unesco de la Cataluña Central desde 2012, este antiguo mar nos ha dejado en herencia un rico patrimonio natural y geológico que ha forjado la historia, la gastronomía y el talante de la gente acogedora que vive allí. bagesturisme.cat geoparc.cat @bagesturisme @geoparccatalunyacentral 2 El Bages Montserrat Barcelona A sólo… Por carretera: En tren: 50 min de Barcelona Carretera C-55 hacia Barcelona RENFE: www.renfe.es (líneas R4 y R12) 1 h 15 min de Lleida Carretera/autopista C-16 Barcelona, Berga FGC (Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya): 1 h 15 min de Tarragona Autopista C-58 Terrassa www.fgc.cat (líneas R5 y R50) 1 h 20 min de Girona Carretera C-25 (Eix Transversal - Girona, Vic, Lleida) Carretera C-37 Igualada 3 5 IMPRESCINDIBLES para que te enamores del Bages Montserrat, la puerta de entrada al Bages 4 La incomparable montaña de Montserrat, única en el mundo por su peculiar silueta y formación, acoge el santuario de la Virgen y el No te puedes perder..
    [Show full text]
  • POTASH DEPOSITS in SPAIN. by HOYT S. GALE
    POTASH DEPOSITS IN SPAIN. By HOYT S. GALE. \ INTRODUCTION. 1 The announcement of the discovery of potash in deposits in the \ Province of Barcelona, in Catalonia, in the northeast corner of \ Spain, appeared in print in 1913 with the publication of the first \ of two excellent reports on the subject by engineers of the Institute ) geologico de Espana.1 There has been much discussion of the salt ) deposits of the region, which have long attracted attention as show- \ ing very remarkable features, and the series of publications concern- ) ing them includes papers by Trail in 1814, Cordier in 1817, Duf renoy I in 1.831, Toschi in 1845, and numerous others in a series reaching \ down to the present time. The potash associated with these salt de­ posits was recognized in 1912, and then only by accident as a result of development to enlarge the production of salt. LOCATION AND ACCESS. The Spanish potash field, as now defined, lies north to northwest $ of Barcelona, in an area extending approximately from east to west I between the towns of Vich and Balaguer. The area thus defined is I about 75 miles long, and the claims or concessions, though of irregu- ] lar shape, form a practically continuous belt with a maximum width between Manresa and Cardona of about 15 to 18 miles. The general situation of the field is represented on the accompanying index map (fig.l). The principal discoveries of potash have been made in the im­ mediate vicinity of the villages of Cardona and Suria. These places are 40 to 45 miles in a direct line northwest of Barcelona.
    [Show full text]
  • Parcs Del Garraf I Olèrdola EN
    The Natural Parks Network Ensuring the territorial and environmental balance of the 100 municipalities within its geographical scope. Barcelona Provincial Council’s Natural Parks Network consists of 12 protected natural areas of significant scenic, ecological and cultural value. It is comprised of 102,587 ha, spread out across 100 municipalities. These municipalities represent 22% of Barcelona province’s territory and are home to 70% of the population of Catalonia. The planning and management of the natural and agricultural areas is conducted through special plans drawn up with the participation of all the parties involved. The Network protects the natural, agricultural, © Xevi Vilarregut forestry, cultural and scenic values of each park. cil oun C l The kingdom of limestone rock It works towards achieving a balance between cia in ov the preservation of the parks and the economic Pr The parks of El Garraf and Olèrdola fascinate visitors with development of the area. lona their unique and exotic landscapes, rich in karstic shapes. Barce / It also promotes environmental education and the n The arid landscapes of El Garraf and Olèrdola are ó nz public use of natural and cultural heritage. la characterised by their low reliefs, rounded peaks and deep Re i ak valleys of steep slopes. © Iñ This paper comes from environmentally responsible sources The parks of El Garraf and Olèrdola, so close to © Pep Herrero (Taller de Cultura) / Barcelona Provincial Council English each other, comprise the south-west buttress of the Catalan coastal mountain range. Spread across the districts of El Baix Llobregat, L’Alt Penedès and El Garraf, together they comprise 12,984 hectares (of parcdelgarraf parcs.diba.cat/web/garraf parcs.diba.cat/web/olerdola parcgarraf parcolerdola Network app which El Garraf represents 12,376 and Olèrdola 608).
    [Show full text]