La Veneçuela emancipada L’empoderament de les classes populars, la reducció de la pobresa i la recuperació de la sobirania són el resultat de catorze anys de revolució bolivariana PÀGINES 2-4

Núm 309 13 de març de 2013 1,70€

Els ‘escraches’ La família Godó El govern japonès Jean-Marc Rouillan: de la PAH, una eina va cedir una fàbrica reobre centrals nuclears “L’autonomia no té res 6-7 per defensar la 8-9 per ubicar una presó A fons malgrat els efectes del Miralls a veure amb la manca ILP hipotecària franquista desastre de Fukushima d’organització” ORIOL CLAVERA 2 Directa 309 13 de març de 2013 ESTIRANT DEL FIL

Més enllà de l’opinió que pogués generar el desaparegut Hugo Chávez, és inqüestiona- ble que els seus catorze anys al capdavant de Veneçuela han capgirat el país, amb una revolució bolivariana que presenta èxits evidents com l’empoderament de les classes històricament oblidades, la notable reducció de la pobresa i, sobretot, la recuperació de la sobirania, en el marc d’un procés que s’ha estès a bona part del continent

AMÈRICA // EL GOVERN DE CHÁVEZ VA POSAR EN MARXA POLÍTIQUES SOCIALS PIONERES A LA REGIÓ La revolució bolivariana: el gran canvi a Veneçuela

Javier Borràs Arumí @jborrasarumi

a mort recent d’Hugo Chávez, el dia 5 de març, ha suposat un gran im- Lpacte per Veneçuela i per l’Amèrica Llatina. El mandatari ha estat el perso- natge més important i influent de l’úl- tima dècada a la regió. La revolució boli- variana, el procés que va engegar, ha aconseguit fer un gir de 180 graus al pa- norama veneçolà en tots el àmbits. Ve- nint d’una època regida per polítiques neoconservadores vinculades als ajustos del Fons Monetari Internacional (FMI), amb una política bipartidista i una burge- sia oligàrquica, el projecte de la revolució bolivariana ha aconseguit canviar la situació. La majoria de mitjans de comu- nicació han mostrat la figura de Chávez des d’una òptica teatral i sensacionalista i han deixat de banda les dades i els impactes del procés polític endegat. Si observem les dades presentades pel La participació política Banc Mundial i l’ONU i les comparem s’ha articulat a amb els anys anteriors a Chávez, veiem través dels ‘consejos que la revolució bolivariana ha tingut comunales’, una forma d’organització efectes positius des del punt de vista emparada per la social. En l’àmbit de l’educació, s’ha Constitució / ORIOL aconseguit passar d’un 45% a un 77% de CLAVERA mainada escolaritzada en l’àmbit de la preprimària. A l’educació primària, s’ha laritzades a un 78%. La inversió educa- 1.000. La despesa en salut per capita s’ha passat d’un 81% a un 98% d’alumnes que tiva del govern s’ha mantingut constant, multiplicat per quatre i la inversió en Nacionalitzacions han acabat els estudis, el percentatge de en un 5% del PIB, segons dades de la UNI- sanitat del govern ha passat d’un 5,44% a CEF, però aquest pressupost no compta un 9,12% com a cota màxima, sense i control del petroli Les dades de l’ONU i el l’acció de les anomenades misiones, comptar misiones com Barrio Adentro, accions del govern destinades a reduir que van garantir ambulatoris i serveis Una altra de les fites del govern chavista ha estat Banc Mundial mostren alguns dels problemes immediats que mèdics assistencials als barris marginals, controlar els recursos petroliers –Veneçuela és el país que la revolució ha tingut afecten la societat veneçolana. Una d’e- en col·laboració amb el govern de Cuba, amb les reserves de petroli més importants del món– lles ha estat la misión Robinson, que que va enviar gran quantitat de metges a i utilitzar els ingressos obtinguts en els plans de des- efectes positius des del tenia com a objectiu eradicar l’analfabe- la zona. envolupament social. Encara que s’insisteixi molt en punt de vista social tisme mitjançant l’acció de milers d’edu- La reducció de la pobresa ha estat una la dependència del petroli per mantenir el model cadores als barris pobres veneçolans i va de les grans fites. Segons l’ONU, la po- polític, segons les últimes dades del Banc Mundial, a- repetidores ha passat d’un 9,88% a un aconseguir que l’alfabetització passés bresa s’ha reduït del 49% al 32% i l’ex- quest recurs representava el 18% del PIB, mentre que 3,52% i l’absentisme escolar s’ha reduït d’un 90% a un 96% entre la població trema pobresa ha passat del 29,8% el els recursos obtinguts pels impostos pujaven a un un 60%. Pel que fa a l’educació secundà- adulta i d’un 95,4% a un 98,5% entre el 2003 al 7,2% el 2009. La taxa d’incidèn- 28%. Un altre factor destacat han estat les nacionalit- ria, la inscripció escolar ha passat del jovent. cia de la pobresa ha passat del 54,5% al zacions que s’han dut a terme en sectors estratègics 48% al 73% i les repetidores s’han reduït 31,9% i s’ha situat com el segon país amb pel desenvolupament com les refineries petrolieres, d’un 10% a un 3%. Cal destacar que el REDUCCIÓ DE LA POBRESA menys desigualtat de l’Amèrica llatina. el sector de les telecomunicacions, l’electricitat i l’àm- 98% de l’alumnat que ha acabat els estu- En l’àmbit de la salut, també s’han assolit L’atur juvenil ha disminuït del 25% al bit de les finances. Malgrat tot, l’enfrontament amb les dis primaris ha passat a estudiar a l’edu- avenços. La taxa de mortalitat entre la 13,6% i destaca la disminució del 35,2% al grans empreses ha estat més mediàtic que real, ja cació secundària i no ha abandonat els mainada menor de cinc anys ha passat de 16% entre les noies. La població adulta que les inversions externes i la rendibilitat han aug- estudis. Finalment, en l’educació tercià- 25 a 15 de cada 1.000, mentre que la de aturada ha passat del 12,3% al 7,5% i les mentat sota el govern de Chávez. ria, s’ha passat d’un 28% d’alumnes esco- les nounades s’ha reduït de 13 a 8 de cada dones han passat del 16% al 8%.  Directa 309 13 de març de 2013 3 ESTIRANT DEL FIL 7,2% 73 28% és el percentatge de de cada 100.000 persones del PIB veneçolà prové població veneçolana en del país moren assassinades dels impostos, per sobre dels pobresa extrema, segons cada any, segons l’Observatori ingressos obtinguts del petroli, l’ONU. El 2003 era un 29,8% Veneçolà de la Violència que representen el 18%

Percentatge anual de canvi als ratios de pobresa (punts percentuals per any)

DISMINUCIÓ El Brasil (2004-2009) Veneçuela RB (2000-2009) L’Equador (1999-2010) Colòmbia (2002-2010) Bolívia (2004-2007) -3 -2 -1 0 FONT: Banc Mundial http://povertydata.worldbank.org

Indicadors Internacionals de Desenvolupament Humà

Classes a la cooperativa ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ (IDH) camperola berberé 1995 2011 a l'Estat de Mérida / Bolívia 0,587 0,663 ORIOL CLAVERA El Brasil 0,634 0,718 Colòmbia 0,628 0,710 L’Equador 0,659 0,720 Veneçuela RD 0,646 0,735 Desenvolupament humà mitjà 0,517 0,630 Noves relacions internacionals Desenvolupament humà alt 0,662 0,741 Amèrica Llatina i el Carib 0,650 0,731 Les relacions entre Veneçuela i el món han canviat des que Hugo ‘Misión’ sanitària al barri 23 de Enero FONT: HDRO - UNDP (Human Development Report Office - United Nations Development Programme) Chávez va arribar a la presidència. De ser un país aliat de les po- de Caracas / ORIOL tències occidentals, ha passat a ser un dels representats de “l’eix CLAVERA antiimperialista” contrari a la política dels Estats Units. En clau regional, això ha servit per teixir aliances entre diversos països lla- tinoamericans. En l’àmbit mundial, Veneçuela s’ha obert al co- Un nou model merç amb potències com la Xina o Rússia i ha mantingut relacions amb països com l’Iran, l’Aràbia Saudita, Síria o Líbia basant la seva constitucional política més en la realpolitik que en la semblança ideològica. Això ha provocat alguns conflictes en relació amb la primavera àrab i el El govern veneçolà ha mostrat la Constitució de suport estratègic que ha donat a algunes dictadures. Com un dels 1999 com a símbol del canvi. És una nova manera membres líders de l’Organització de Països Exportadors de de veure la transformació social a través de les lleis i Petroli (OPEP), Veneçuela ha ampliat els tractats de comerç els drets de la ciutadania. Es tracta d’una Constitució entre estats, inclosos els EUA, malgrat la retòrica de confronta- progressista i democràtica, que inclou diversos arti- ció entre ambdós governs. Els afers i el comerç exteriors han cles amb relació als drets materials dels individus estat un dels apartats on el govern veneçolà s’ha comportat de (com el reconeixement del treball de cures de les manera més pragmàtica. dones) i la participació política (la població pot revocar el president o presidenta escollida en qual- sevol moment del mandat). Des del govern, s’han fet accions de repartiment de constitucions de but- Participació econòmica Una aposta per la xaca i classes de lectura dels textos, en un esforç per educar el poble veneçolà sobre els drets i els i política de la població comunicació popular deures que pot exercir. Després del tancament patronal de 2002, les treballa- Els mitjans de comunicació de base són una part impor- dores d’algunes empreses, inspirant-se en l’exemple tant de la revolució bolivariana i, de fet, van ajudar a d’altres indrets de l’Amèrica Llatina, van decidir ocu- mobilitzar la població contra el cop d’estat de 2002. Es Violència i narcotràfic par les fàbriques i posar-les a funcionar sota el seu tracta de webs i ràdios alternatives arrelades a les co- control. Un exemple és l’ocupació efectiva de la plan- munitats, que, sovint, són les primeres testimonis dels El punt més fosc de la societat veneçolana és la vio- ta de Venezolana de Papel per part de les treballado- esdeveniments. Un exemple és Vive TV, una televisió de lència i la inseguretat que pateix la població. El go- res, a principis de 2005. Chávez va signar el decret de base que fa d’altaveu de les comunitats organitzades. A vern no ha aconseguit reduir la criminalitat mitjan- nacionalització de l’empresa i va atorgar un préstec Vive, hi ha programes fets per treballadores que narren çant els programes d’acció social, ja que gran part per a la producció a la plantilla. La cogestió implica el les seves lluites: s’han gravat ocupacions de terres per d’aquesta criminalitat és deguda a les bandes orga- control conjunt de la producció per part de l’Estat i la part d’organitzacions camperoles i es tracten temes nitzades i la corrupció policial. Veneçuela és un dels plantilla de l’empresa. En diverses fàbriques, s’han que afecten les diferents comunitats indígenes. D’altra països llatinoamericans amb més morts violentes: produït preses de control similars, amb el suport de banda, Telesur és l’intent de crear un canal internacio- segons el govern, l’últim any, s’han produït 53 assas- l’administració. La participació política s’ha articulat a nal que representi una alternativa a les nord-america- sinats per cada 100.000 habitants. Fins i tot hi ha través dels consejos comunales. Aquestes formes d’or- nes CNN i Fox. Telesur ha produït documentals i infor- ONG, com l’Observatori Veneçolà de la Violència, ganització, emparades per la Constitució, són una matius sobre aspectes que mai no surten a les cadenes que augmenten la xifra fins a 73 de cada 10.000 habi- mostra de participació de les comunitats, on s’ava- privades. Malgrat tot, extreballadores d’aquest mitjà tants. La majoria d’aquests crims es produeixen a les luen, es proposen i s’executen les polítiques públiques s’han queixat d’intents de la direcció del canal de con- zones urbanes; la capital, Caracas, és una de les ciu- decidides pels propis consells. RICARD SÁEZ trolar-ne els continguts. RICARD SÁEZ tats més perilloses del món. 4 Directa 309 13 de març de 2013 ESTIRANT DEL FIL

Chávez i l’expansió del possible

Les irrupcions de masses i l’arribada Íñigo Errejón Doctor i investigador en d’agents polítics inèdits als diferents go- Ciència Política i membre verns nacionals van produir un desplaça- de la fundació CEPS ment en l’escenari de confrontació polí- @ierrejon tica: es va passar d’anar contra l’Estat a voler ser dins l’Estat, ocupar les seves pla- uan Hugo Chávez va guanyar les ces més importants, transformar la seva eleccions presidencials a Vene- morfologia i la seva orientació social i Qçuela, el 6 de desembre de 1998, trencar els seus condicionants –patriar- era un personatge desconegut, en el cals, colonials, capitalistes– per generar millor dels casos, per les esquerres euro- un nou sentit comú d’allò que és exigible pees i llatinoamericanes –comparat, per i esperable de l’Estat. D’aquesta manera, exemple, amb la fascinació que produïa s’obria una mena de guerra de posicions, el neozapatisme com a paradigma d’in- en què les coalicions socials plebees hete- tervenció radical exterior a l’Estat–, si no rogènies que havien conquerit els Execu- era vist amb desconfiança per la seva bio- tius ara feien front a les resistències de les grafia militar, pel rol decisiu del seu elits als estats oligàrquics heretats i els carisma popular i pel fet d’enarborar un seus entramats civils. Aquesta disputa, discurs que no es movia en una gramà- lliurada pel conflicte però també per la tica classista ni en els marcs tradicionals seducció i l’ampliació del camp propi de l’esquerra. Per contra, el poder polític amb sectors que abans eren aliats subal- que es va construir emanava d’una resig- terns de les ordes oligàrquiques, és el nificació bolivariana dels referents histò- trànsit en què es forja el bloc històric rics de la independència que inter- nacionalpopular que condueix el nou pel·lava els amplis sectors empobrits i cicle polític fent transformacions econò- marginats com el cor d’una “refundació miques, polítiques i culturals que trans- nacional” contra les velles i desprestigia- cendeixen l’alternança electoral. des elits polítiques i econòmiques, en un Aquests processos són inèdits, en el terreny marcat per la desestructuració sentit que no hi ha brúixoles ni receptes social, la crisi dels referents ideològics i als manuals de les esquerres. Són expe- la conflictivitat sociopolítica en què es va riències polítiques emancipadores que forjar la voluntat destituent. avancen, amb límits i angles morts. Per- El govern de Chávez aviat va obrir un què, al mateix temps que han hagut i han procés constituent revolucionari, va re- d’assumir les tasques de redistribució definir el pacte social veneçolà i va em- immediata i urgent de la riquesa, han de prendre una veritable guerra contra la transformar l’Estat heretat, mentre s’ex- misèria i per la inclusió social que, literal- pandeix la seva inserció en el territori i la ment, va ampliar el demos veneçolà. Pel seva capacitat per oferir serveis, han de camí, va fer front a la resistència fèrria dels antics grups dominants de l’Estat, que van desplegar contra el govern de A Veneçuela es va passar Chávez tot el repertori destituent assajat d’anar ‘contra’ l’Estat al continent i van fracassar –contradient totes les expectatives–, gràcies a l’audàcia a voler ser ‘dins’ l’Estat política, el control del petroli, el suport crucial d’una part important de les forces trencar la matriu primària exportadora i armades i una passió política de masses la base productiva estreta pròpia de les que el sostenia. transformació radical s’havia acabat. primacia relativa d’una narrativa –pos- economies d’enclavament, han de con- / FRANÇOIS PAGÉS Avui, sobretot gràcies a les batalles de tneoliberal, sobiranista, progressista, in- querir la sobirania nacional i la integra- Chávez i el poble veneçolà, l’escenari es tegracionista– que, amb importants dife- ció regional, produir –juntament amb els Experiències com ben diferent. rències i accents nacionals i moviments– formes de democràcia i d’a- la veneçolana han No obstant això, en el moment de la destacadíssimes excepcions, nodreix els utonomia més avançades i generar una seva mort, l’Amèrica Llatina –i no només processos populars i el “gir cap a l’esque- nova cultura popular i intel·lectual que esquerdat el disseny Veneçuela– ja és una altra. Gairebé tots rra” dels governs regionals. acompanyi i faci irreversibles les con- neoliberal previst els caps d’Estat del subcontinent van Per aconseguir que aquest canvi d’è- questes jurídiques i polítiques endega- assistir al funeral de Chávez per presen- poca hagi estat possible, han estat fona- des. I tot això s’ha de fer retent comptes per a l’Amèrica Llatina tar els seus respectes, una mostra clara mentals les experiències d’avançada que, a les eleccions amb més freqüència i més que ja existeix una esfera política pròpia com la veneçolana i també, després, la intensitat que en cap altre procés polític Durant gran part d’aquest procés, el amb criteris diferents dels nord-ameri- boliviana o l’equatoriana, han obert una conegut i enmig d’una elevada conflicti- govern bolivarià era una anomalia a l’A- cans i els europeus; els processos d’inte- escletxa i han esquerdat la fatalitat de les vitat contra les velles elits. En el seu mèrica Llatina, una experiència solità- gració regional avancen, amb tensions i ordes oligàrquiques i excloents i el dis- avenç complicat i contradictori per asso- ria i a contrapèl d’un relat històric encavallaments, però en una direcció seny neoliberal per a l’Amèrica Llatina. lir aquests reptes històrics, han anat con- hegemonitzat pel pensament liberal- convergent, per construir un espai geo- Ho han fet gosant transitar pel camí querint vides més dignes per a les majo- conservador, segons el qual el temps polític en un món multipolar; l’escenari impur i complex de les transformacions ries socials i estenent l’horitzó d’allò per a la utopia de la política com a polític subcontinental està marcat per la estatals. políticament possible.  Directa 309 13 de març de 2013 5

AIXÍ ESTÀ EL PATI 6-7 8-9 La PAH farà ‘escraches’ per evitar que La família Godó va cedir una fàbrica la ILP sigui rebaixada durant el tràmit al règim franquista perquè funcionés parlamentari de presentació d’esmenes com a presó entre el 1939 i el 1942

LLIBERTATS // LA PLATAFORMA REREGUARDA EN MOVIMENT INICIA UNA CAMPANYA DE DESOBEDIÈNCIA PER FORÇAR ELS MOSSOS A COMPLIR LA LLEI “La Brimo voldrà identificar-nos però tindrà un problema”

Jesús Rodríguez @albertmartnez Un granet de sorra dissident a plataforma Rereguarda en Movi- ment presentarà una campanya de des del món Ldesobediència civil dirigida al cos d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra, musical el 15 de març. L’objectiu és que els agents es vegin forçats a portar el número de At Versaris, La Tía Carmen, Dj Me- placa (TIP) en un lloc visible de la vesti- rey, La Kinky Dub Machine, Exèr- menta. La proposta d’aquesta platafor- cit d’Alliberament Musical (EAM), ma solidària contra la repressió –que es Remendaos Bros Band i Dj Sa- vol fer extensiva al conjunt dels movi- botaje són els grups que aporta- ments socials– és que, de manera gradual ran el seu granet de sorra a la jor- i cada vegada més massiva, les persones nada de presentació de la cam- que assisteixin a una mobilització oblidin panya el 15 de març al centre el seu carnet d’identitat a casa. Així, si la social okupat l’Astilla de l’Hospi- policia els demana el DNI, sempre po- talet de Llobregat. La iniciativa dran al·legar que l’han oblidat a casa i, també comptarà amb un vídeo d’aquesta manera, no afrontaran un pro- viral que recorrerà la xarxa, la cés penal per desobediència a l’autoritat, venda de bons d’ajut i la difusió sinó, en tot cas, una sanció administra- de cartells i fulls volants. tiva. En aquest sentit, a la web de Rere- guarda en Moviment, es podrà descarre- gar un formulari per presentar recursos en cas d’imposició de sancions. En pa- cions, amenaces o tortures es troben en raules d’Antón Uró, un dels impulsors de un carreró sense sortida judicialment per la campanya que va ser víctima de les la impossibilitat d’individualitzar l’auto- càrregues policials del 27 de maig de 2011 ria delictiva dels fets. a la plaça de Catalunya, es tracta d’un Pablo ja fa un any que assisteix a les nou intent per aconseguir que la Brigada assemblees de Rereguarda i creu que la Mòbil (BRIMO) compleixi les seves prò- campanya actual és una oportunitat per pies normes: “La Brimo voldrà identifi- el número d’identificació (TIP) en un lloc fent com si no passés res. Les pressions aconseguir generar un punt d’inflexió en L’objectiu de la car-nos però tindrà un problema. No por- visible. L’exconseller d’Interior Felip Puig exercides per ERC en el marc del pacte campanya és que la tendència repressiva: “S’ha d’ampliar tarem el DNI. Serà lent i gradual, sabem i l’excomissari general de recursos opera- d’estabilitat signat amb CiU tampoc no els efectius policials el paraigües que permeti l’aïllament so- que és una batalla a mitjà termini, però tius Sergi Pla van introduir aquesta pràc- han donat fruits en aquest sentit. Els fets portin el número de placa en un lloc visible esperem que s’hi vagi incorporant cada ho demostren: totes les intervencions de / ROBERT BONET “Per poder assolir vegada més gent”, afirma Uró. la BRIMO dels mesos de gener i febrer “No dur el TIP és s’han fet amb els números de placa o- els seus objectius, UN MILER D’EFECTIUS INFRACTORS una irregularitat greu cults. aquesta acció ha de ser La Brigada Mòbil està formada per 480 que dificulta investigar col·lectiva i massiva” policies –el doble si hi sumem el conjunt CONTRA LA IMPUNITAT de les Àrees de Reforç dels Recursos Ope- els abusos policials” Rereguarda ha denunciat en diverses cial dels antiavalots; i per poder assolir ratius (ARRO) desplegades a les nou ocasions que el fet de no dur el TIP és els seus objectius, aquesta acció ha de ser regions policials catalanes. Tots ells in- tica irregular i la van avalar i justificar “una irregularitat greu que facilita la col·lectiva i massiva”. En aquest sentit, compleixen –sobretot en intervencions públicament. Malgrat les denúncies del impunitat dins el cos i dificulta qualsevol les impulsores preveuen nombrosos es- d’ordre públic– el decret 217/2008 de la Síndic de Greuges, del Consell d’Europa i investigació d’abusos policials durant cenaris, incloent la possibilitat que es Generalitat, que obliga tots els efectius del relator de drets humans de les Na- càrregues o desallotjaments”. Avui dia, produeixin retencions o detencions mas- del cos dels Mossos d’Esquadra a portar cions Unides, el govern català continua desenes de denúncies per lesions, coac- sives pel fet de no dur el DNI.  6 Directa 309 13 de març de 2013 AIXÍ ESTÀ EL PATI

DRETS // LES ACTIVISTES ANIRAN A BUSCAR ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES “RESPONSABLES DIRECTES DEL PATIMENT I EL DOLOR DE MILERS DE FAMÍLIES” La PAH prepara nous ‘escraches’ a les diputades que no aprovin la ILP

mat que no presentaran esmenes i, per David Bou tant, donaran suport a les propostes de @dvdbou la PAH. Al tancament d’aquesta edició, UPyD, el PNB i Unió del Poble Navarrès, a Plataforma d’Afectats per la Hipo- encara no han confirmat quin posiciona- teca (PAH) va endegar, el 7 de març, ment adoptaran i el PP manté la seva Lla segona fase d’una campanya que postura d’introduir esmenes que rebai- pretén que “les diputades coneguin per- xin l’impacte de les mesures exigides per què han de votar a favor de les mesures la PAH. que proposen” i aprovin, sense rebaixes, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per “VIDES EN JOC” modificar la llei hipotecària. Amb una En aquesta nova fase, la PAH centrarà les ILP que té el suport d’1.402.854 signatu- accions a interpel·lar les diputades que res, la PAH vol intensificar la pressió pretenen votar en contra o volen rebai- social mitjançant l’estratègia de l’escra- xar les mesures de la ILP, principalment che, una forma de pressió popular que va les del PP, anant a buscar-les als seus néixer a l’Argentina per denunciar la gent domicilis i llocs de treball i als actes pú- responsable de la dictadura militar. L’ob- blics, amb l’argument que, si després de jectiu: evitar que la ILP, que consideren la primera fase, “ses senyories no van a la “de mínims”, sigui rebaixada durant el PAH, la PAH anirà a ses senyories”. tràmit parlamentari de presentació d’es- Aquest nou pas endavant de la plata- menes i, finalment, s’acabin aprovant les forma va acompanyat d’una declaració tres mesures bàsiques que exigeix el de principis en forma de protocol per col·lectiu des que es va crear, que comp- dur a terme els escraches, on es remarca ten amb un ampli suport social: la dació el caràcter pacífic de totes les convocatò- en pagament retroactiva, una moratòria ries i el rebuig a qualsevol agressió verbal del Tribunal de Justícia de la Unió Euro- PAH, però, ja ha anunciat que, si el PP Per la PAH, la dació dels desnonaments i el lloguer social dels o física que es pugui produir durant les pea, que podria declarar il·legal la llei en pagament retroac- –que gaudeix de majoria absoluta– tomba habitatges buits que estan en mans de les accions, tant contra les diputades objec- espanyola de desnonaments perquè tiva, una moratòria el projecte, es durà a terme una nova fase entitats bancàries. tiu de l’escrache, com contra les periodis- incompleix amb una directiva comunità- dels desnonaments d’escrache per “senyalar els diputats tes que cobreixen els fets. ria de protecció de les consumidores. El i el lloguer social són com a culpables per no aprovar les pro- punts irrenunciables / Per visualitzar el conflicte durant les PP està postergant el final del període ROBERT BONET postes” i denunciar-los públicament com La PAH vol evitar que la protestes, la PAH s’ha dotat de nous ma- d’esmenes fins que es conegui el vere- a “responsables directes del patiment i el ILP sigui rebaixada durant terials que representen gràficament mit- dicte del Tribunal de Luxemburg. La dolor de milers de famílies”.  el tràmit parlamentari de jançant dos cercles, els botons vermell i verd que premen les diputades del Con- presentació d’esmenes grés durant les votacions. El logotip verd –sinònim del vot afirmatiu– porta imprès La campanya arriba després d’una el lema Sí es pot” popularitzat per la pla- primera fase que van anomenar PAHda- taforma; el vermell resa: Però no volen? gogia per ses senyories, en marxa des del 28 de febrer. La PAH ha pressionat les TRAMITACIÓ DE LA ILP diputades del Congrés a través de missat- La setmana vinent, farà un mes de l’inici ges a les xarxes socials i cartes, infor- de la tramitació de la ILP a la Comissió mant-les de la situació i convidant-les a d’Economia del Congrés. Quan acabi la assistir a les més de 100 assemblees set- tramitació de l’avantprojecte, els partits manals que duen a terme els diferents polítics negociaran i anunciaran a la co- nuclis de la PAH arreu de l’Estat per missió les esmenes acceptades i les que “escoltar les afectades, resoldre dubtes i es rebutgen. Ja com a projecte de llei, la conèixer de primera mà aquest drama ILP s’enviarà al Senat, on es poden intro- social”. duir noves variacions. Si n’hi hagués, el La pressió ha donat resultats positius projecte hauria de ser sotmès a votació al pel que fa al posicionament de CiU i Coa- Congrés. Si no, el projecte ja estaria llest Acció a l’oficina central lició Canària, dos grups parlamentaris per aprovar-se a la Comissió d’Economia. d’Unnim a Barcelona el mes de febrer que anteriorment no havien manifestat Es dóna la circumstància que, aquesta d’enguany / el seu ple suport a la ILP i que han confir- mateixa setmana, s’espera una sentència ROBERT BONET Directa 309 13de març de 2013 7

Una eina nascuda per senyalar les responsables de la dictadura argentina

L’agrupació H.I.J.O.S. va ser la primera que va usar l’escrache com a reclam de justícia i càstig de les persones responsables

tat: l’escrache. Aquesta pràctica tenia Emma Giné com a objectiu posar en evidència, treure @emma__gine a la llum i denunciar públicament la im- punitat amb què vivien molts repressors a memòria construïda a l’Argentina de la dictadura, amb l’objectiu d’aconse- després de la dictadura militar (1976- guir una condemna social davant la falta L1983) va promocionar un relat ofi- de justícia institucional. cial que transitava en la “teoria dels dos dimonis” i, si bé van existir alguns intents FER PÚBLICS ELS CRIMS COMESOS reals d’esclarir les atrocitats comeses Si bé es desconeix l’origen etimològic de la durant el període dictatorial i de con- paraula, escrache prové del lunfardo i s’as- demnar les culpables, aquesta intenció socia al verb anglès to scratch, que significa va quedar en un no res a causa de les ano- ratllar, marcar. Però aquesta paraula s’a- menades “lleis d’impunitat” (llei de dopta de l’ús que se’n feia als programes Punto Final i d’Obediencia Debida) i els del cor i de xafarderies dels anys 80, on indults de Menem. En confrontació di- escrachar significava treure els draps recta amb la memòria oficial creada des bruts. L’escrache d’H.I.J.O.S. és una acció de les institucions estatals, l’anomenat simbòlica no violenta dirigida a trencar Movimiento de Derechos Humanos –for- amb l’anonimat o l’aparent normalitat L’escrache planteja mat per diverses organitzacions com les d’algú responsable de la violació dels drets que la justícia Madres de Plaza de Mayo– va aglutinar humans, fent públics els crims comesos en no recau ni depèn d’una institució, sinó totes aquelles narratives fins aleshores el passat amb l’objectiu de provocar una de l’acció que la pro- silenciades i va generar un nou escenari condemna moral en el present. Una nova dueix, de la seva de lluites per la recuperació de la memò- manera de fer memòria que intenta con- pràctica / GAC ria col·lectiva. vertir-se en una pràctica col·lectiva i parti- cipativa, on el fet de l’escrache no és més discurs i, després, es marcava el lloc amb socials van adoptaran l’escrache com a important que el treball previ d’investiga- pintura vermella per representar la sang forma de protesta. Però la incorporació L’escrache sorgeix com ció, on es cerca el testimoni i la solidaritat dels assassinats comesos. Va ser molt d’una estratègia de lluita no pot ser una una nova estratègia activa del veïnat, així com la devolució i les característica l’apropiació de símbols i ele- simple importació, sinó que necessita un de protesta i denúncia conseqüències estètiques i simbòliques ments que formaven part del paisatge urbà treball de reelaboració i apropiació de la sobre el territori. i la seva resignificació a partir d’un contin- pràctica en si que li donarà un nou signi- contra la impunitat Tot i que les característiques i la manera gut vinculat amb l’escrache. Un recurs molt ficat. Per tant, si bé l’escrache s’ha incor- d’organitzar els escraches es van anar emprat en aquestes accions era penjar car- porat en el repertori d’altres sectors o A mitjan anys noranta, aquest movi- transformant i van anar variant amb el tells al voltant del domicili de l’acusada que moviments socials, es tracta d’altres for- ment es va veure revitalitzat i motoritzat temps, el guió de la protesta seguia unes imitaven el format i l’estètica dels senyals mes d’escrache que –inspirades en els que per l’aparició de l’agrupació H.I.J.O.S. pautes. Un cop H.I.J.O.S. havia decidit qui de trànsit, però amb elements i dibuixos han fet H.I.J.O.S.– tenen un altre significat (Hijos contra la Impunidad por la Justicia seria l’objectiu de l’escrache, es verificaven que advertien de la presència de represso- i uns objectius totalment diferents.  contra el Olvido y el Silencio). Formada les seves dades personals: adreça del domi- res al barri. Més enllà del moment puntual pels fills i les filles de les persones des- cili actual, número de telèfon, lloc on tre- de l’escrache, però, la pràctica implicava aparegudes durant la dictadura, va dina- balla i, si era possible, s’intentava aconse- tota una feina prèvia ignorada pels mitjans +INFO mitzar i enfortir el reclam de justícia i de guir una fotografia actualitzada. Amb tota de comunicació. Era el treball de construc- càstig per les responsables i va suposar aquesta informació i la convocatòria de ció al barri, les xerrades amb el veïnat, les Colectivo Situaciones. Genocida en un canvi en el si del moviment, un trasllat l’escrache, s’imprimien fulls volants i car- reunions amb la comunitat i les organitza- el barrio, Buenos Aires, Ediciones de Mano en Mano, 2002. des del patiment i l’autoidentificació com tells que es distribuïen al barri on vivia la cions de barri, la cerca de construcció Grupo de Arte Callejero. G.A.C. a víctimes a l’experimentació d’una sub- persona repressora i en punts estratègics. social i comunitària de la condemna social. Pensamientos, prácticas, acciones, jectivitat activa i productiva, on la presa Arribat el dia, les participants es concen- Buenos Aires, Tinta Limón GENERALITZACIÓ I RESIGNIFICACIÓ de la paraula i de la iniciativa es revelen traven en un punt proper i es manifestaven Ediciones, 2009. com a font de creació. La lluita per la totes juntes pel barri, entonant càntics acu- La generalització es dóna, sobretot, a Zibechi, Raúl. Genealogía de la construcció social de la veritat i la justícia satoris contra la repressora. L’objectiu era partir de les revoltes populars del 19 i el revuelta. Argentina la sociedad en es va veure renovada per la posada en arribar davant del domicili de la persona 20 de desembre de 2001, quan les assem- movimiento, La Plata, Nordan- escena d’H.I.J.O.S. d’una nova estratègia acusada, on s’escenificava alguna paròdia blees de barri, les organitzacions veïnals Comunidad, Letra libre, 2003. de protesta i denúncia contra la impuni- o representació teatral o bé es llegia algun i múltiples organitzacions polítiques i 8 Directa 309 13 de març de 2013 AIXÍ ESTÀ EL PATI

LLIBERTATS // LA FAMÍLIA GODÓ VA CEDIR UNA FÀBRICA PER UBICAR UN CENTRE DE RECLUSIÓ FRANQUISTA pagar 2.600 milions d’euros a una funda- ció que van crear elles i l’Estat alemany el 2000 i que, fins al 2006, va pagar 4.400 milions en indemnitzacions. Un altre Presó dels Godó, exemple: el 2006, la justícia va condem- nar la companyia de ferrocarrils francesa a indemnitzar els fills d’un jueu a qui havia transportat als camps nazis. A Catalunya, les expreses franquistes presó oblidada es poden acollir a una indemnització aprovada per l’Estat el 1990 i, després, La repressió franquista va comptar amb un aliat clau a Barcelona: els Godó. La família propie- ampliada per la Generalitat, explica En- ric Pubill, de l’Associació Catalana d’Ex- tària de La Vanguardia va cedir la fàbrica que regentava al Poblenou de Barcelona al règim presos Polítics del Franquisme. Però les empreses que van col·laborar amb el perquè funcionés com a presó entre el 1939 i el 1942. Ara, un estudi de l’Avenç ha documen- franquisme “mai” no s’han disculpat, tat aquest col·laboracionisme. Però la família Godó no s’ha disculpat mai i l’Ajuntament de sosté Emilio Silva, de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. La Barcelona i el moviment cívic no han mantingut viva la memòria d’aquesta presó. família Godó, per exemple, no ha ofert “ni disculpes ni explicacions”, lamenta Pubill. Ho confirmen fonts del propi Grup Godó: no hi ha hagut cap acte de desgreuge. Malgrat tot, Pubill no imputa només als Godó la responsabilitat de l’oblit: “Hi ha hagut una desmemòria total”. Hi coin- cideix Jordi Fossa, de l’Arxiu Històric del Poblenou: els Godó “no s’han hagut d’o- posar a res perquè ningú no ha fet un pas endavant” per divulgar la presó del Po- blenou, creu. Fins a l’aparició de l’estudi de l’Avenç –que es va presentar al Poblenou en un acte molt concorregut–, només la revista Icària, editada per l’Arxiu, havia publicat –l’any 1998– un número dedicat a la presó del Cànem. Així la va batejar el periodista del Poblenou Josep Maria Huertas Clavería, un dels pocs que en va parlar, fins i tot en un article a La Van- guardia l’any 2006.

“Hi ha hagut una desmemòria total, els Godó no s’han hagut d’oposar a res perquè ningú no ha fet un pas endavant” Una de les que van esquitxar la geo- provisional. Així ho documenta l’estudi Bertran Cazorla Solar al carrer grafia de la Barcelona derrotada quan, sobre la presó que han publicat Jaume “De la presó, al barri, se’n parla, però @bcr_ Llacuna del barri durant la primera postguerra, la repres- Busqué i Lluís Bursó als números dels del Poblenou on va a nivell popular. Hi ha una feina de difu- sió franquista va fer petits els presidis proppassats desembre, gener i febrer de funcionar la ‘presó sió que seria interessant de fer”, admet algrat la crisi, les obres no catalans: el 1936, tenien places per a la revista l’Avenç. Hi narren que, a la del Cànem’ / ROBERT Salva Clarós, de l’Associació de Veïns del BONET s’han aturat en aquest solar de 13.000 persones i, el desembre de 1942, fàbrica dels Godó, hi va arribar a haver barri. L’AVV, però, no preveu fer-la. Ni el MBarcelona delimitat pels car- n’hi havia 270.000. La Model era plena i 920 homes acumulats en prop de 7.000 consistori en el marc del Pla d’Actuació rers Llull, Llacuna i Ramon Turró. La el càstig franquista només es va poder m2, amb set barracons, cinc latrines i de Districte vigent, indiquen fonts muni- imatge és paradigmàtica de la ciutat i dues dutxes. També expliquen, per cert, cipals. Ni ho preveu el Memorial Demo- especialment d’aquest barri, el Poble- Els presidis catalans es que aquesta no va ser la primera cessió cràtic de la Generalitat. Aquest orga- nou, on les velles naus industrials van dels Godó a l’aparell repressor estatal: el nisme sí que ha senyalitzat altres presons deixant pas als hotels. En aquest cas, a van fer petits de seguida 1910, un any després de la Setmana Trà- provisionals, com la que va funcionar al l’ampliació del flamant hotel Trave- arran de la repressió gica, l’avi de Javier Godó, Ramón, ja havia seminari de capellans de Girona, però, lodge, que ja funciona al costat. Pro- franquista donat a la Guàrdia Civil un solar que con- ara, “va a menys des de la fi del govern pera obertura 2013, anuncia la promo- trolava la fàbrica per fer-hi una caserna. d’esquerres”, opina Pubill. tora britànica Citygrove en un cartell. desplegar gràcies a la col·laboració de Sis anys més tard, va ser nomenat comte I així, els obrers continuen erigint més L’únic que hi ha. Cap altre cartell, placa persones com Carlos Godó. La seva famí- per Alfons XIII. places hoteleres a l’indret. Si res no can- o monument no assenyala que, entre el lia regentava una fàbrica de cànem al La col·laboració amb les dictadures via, d’aquí pocs mesos, els grups de turis- 6 d’abril de 1939 i el 23 de març de 1942, Poblenou des de la dècada de 1880 i el europees no és una exclusiva de la famí- tes que dormiran on ara hi ha el solar no allà, instal·lada en una fàbrica de pare de l’actual amo de La Vanguardia, lia Godó. Pel benefici que van treure del sospitaran que, 70 anys enrere, en aquell cànem propietat dels Godó, hi va fun- Javier Godó, la va cedir al nou règim per- treball forçat dels presos i les preses del mateix lloc, milers de represaliades van cionar una presó franquista. què funcionés com a presó de manera nazisme, les corporacions alemanyes van iniciar la nit franquista.  Directa 309 13 de març de 2013 9

PERE CARBONELL, DARRER TESTIMONI VIU DE LA PRESÓ DEL POBLENOU “Has sentit algú que es disculpés? Ningú”

sense portar-nos a l’escorxador –sortosa- Bertran Cazorla ment–, allà ens tenien”, diu. L’enllauna- @bcr_ ment és el que més recorda: “Ens van ficar en una nau immensa; devia ser on quella presó era una mena de teixien les teixidores del Godó. De dia, tumor maligne sorgit dins el asseguts al nostre farcell. En arribar la “A Poblenou... en un racó del nit, el farcell s’havia de desfer i ens qual, curiosament, a mitjan segle passat, havíem d’estirar a terra tan bon punt uns inefables comunistes utòpics segui- tocaven a silenci. A cadascú, ens corres- dors de Cabet s’havien establert per ponien 30 centímetres d’amplada. Ha- viure-hi, infructuosament, en comunitat: víem d’estar un darrere l’altre, com sardi- era ‘la seva Icària’”. Així descrivia, en un nes enllaunades. Déu mos en guard, del escrit de fa quinze anys, Pere Carbonell el que patia d’incontinència d’orina! Es lloc on el franquisme el va tancar després pixava damunt i damunt del del costat de la guerra: la presó provisional del perquè, si calia anar a la comuna, que era Poblenou, instal·lada en una fàbrica que en un dels extrems de la nau, havies de la família Godó havia cedit al règim. Nat passar trepitjant els cossos dels com- el 1916, Carbonell, als seus 97 anys, és el panys enllaunats”. darrer home conegut dels centenars que hi van ser reclosos que roman viu per “A cadascú, ens narrar-ho. Ho fa a la seva caseta del barri MIREIA SALGADO barceloní d’Horta. corresponien 30 Per entendre com va anar a parar al centímetres d’amplada, Poblenou, cal saber que Carbonell havíem d’estar com també és una de les darreres persones L’adhesió franquista dels Godó vives que van presenciar el 14 d’abril de sardines enllaunades” 1931 a la plaça de Sant Jaume. Tenia L’escriptor Xavier Benguerel, a les seves memòries, recorda que els germans quinze anys. I va sentir “néixer una se- Davant d’això, “entrar a la presó Carlos i Bartolomé Godó, parents de la seva àvia, “pujaven a esmorzar” a ca- gona vida perquè, en sortir d’allà, vaig Model va ser entrar al cel. Allò, almenys, sa seva, al Poblenou, on tenien la fàbrica, i “es menjaven un parell d’arenga- sentir la necessitat d’integrar-me a aque- era una cosa organitzada; reglamentada; des a la brasa amb tomàquet i ceba”. Un record molt entranyable que es va lla gent, d’integrar-me políticament”. Es tenia una estructura”. Aquella va ser la acabar després de fundar La Vanguardia, el 1881, i abans que fessin conde el va afiliar a la Unió Socialista de Cata- darrera parada de Carbonell abans de fill de Carlos Godó, Ramón, el 1916: “Es van dedicar a enraonar en castellà i lunya de Rafael Campalans i va aprofitar recuperar una llibertat segrestada. No va encara els dura”. El que també els dura és la sintonia amb el franquisme. El que la Generalitat “volia formar els mes- ser fins que el periodista Huertas Clave- segon conde, Carlos Godó (pare de l’actual, Javier), va cedir la fàbrica El tres” per estudiar magisteri. Per això tit- ría el va trobar en un arxiu, tot indagant Cànem com a presó, va militar a la Falange Española amb el carnet número lla de “paradoxal” el seu debut com a la història de la presó dels Godó, que va 2.807 i va ser procurador a les Corts franquistes. No és estrany que el 21 de artiller a la guerra, que va esclatar quan recordar obertament el seu pas per novembre de 1975 declarés al seu diari: “La profunda emoción que siento ell tenia vint anys: “Vaig tirar sobre una aquell centre i va descobrir que pertan- por la pérdida del Caudillo de España”. Encara més preocupant, el 31 de gent que es va refugiar en una escola; yia als Godó. “Ningú no en sabia res”, març de 2011, una filla seva aplaudia entusiasmada els “Viva Franco” profe- l’escola nova del poble”. diu: “Jo ho vaig voler esborrar; no vaig rits pel coronel Luís Montesino Espartero y Julià durant un acte al Círculo E- El 1939 va passar a França, “derrotat, voler pensar-hi més”. Se li ha disculpat cuestre on es va ultratjar Moisès Broggi. A la taula de l’acte, el president del però no vençut”, i va estar intern en dos algú? “En aquest país, has vist algú que es Círculo (Borja García-Nieto Portabella), l’expresident de La Caixa (José Juan >> Entrevista camps abans de tornar a creuar la fron- disculpés? Has sentit ningú que es discul- Pintó) i l’empresari José María Bosch Aymerich, constructor de les bases a- a Carbonell: tera. El franquisme el va recloure al cas- pés? Ningú. Per res. És una de les coses mericanes a l’Estat, no es van ni immutar. Però no va ser La Vanguardia, sinó VIMEO.COM/DIRECTA tell de Figueres, “un paradís” en compa- generalitzades: no disculpar-se i tirar pel la revista Carrer (número 118), qui va informar que “una venerable senyora de /PRESOGODO ració amb la presó del Poblenou, on va dret. Anar fent. Qui dia passa, any em- cognom Godó” havia renovat l’adhesió franquista de la família. MARC ANDREU anar a parar després. “Torturats i lligats, peny i tal dia farà un any”.  10 Directa 309 13 de març de 2013 IMPRESSIONS

OPINIÓ LLIURE Cornuts i pagar el beure, deien els avis

Marta Pujadas CEPA-EdC Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius @La_Directa

a gent de Flix i de la Ribera rep una nova bastonada del grup Ercros. La L“Fàbrica” tanca línies de producció i acomiada un 75% de la plantilla. Una fàbrica que als anys seixanta tenia con- tractats un miler i mig de persones, no- més comptant l’ocupació directa, en manté just una cinquantena. La recessió econòmica afecta al grup des de fa força temps. Als anys noranta van començar els primers acomiadaments i l’any 2007 tenia lloc el primer Pla de Millora de l’E- ficiència, just després d’adquirir dues de les grans companyies químiques estatals, Aragonesas i Derivados Forestales. Er- cros no ha deixat d’incrementar la seva xifra de negocis però, segons sembla, any rere any tanca amb pèrdues i aplica més i més mesures de “racionalització econò- mica” que passen pel tancament de fàbri- ques, els acomiadaments i la concentra- ció de l’activitat productiva en centres “d’alt rendiment”.

La decisió de tancar pagar encara, els 27 milions restants. El ment de la fàbrica fa molts anys perquè fa tranquil·litat amb què el grup es pren / NÚRIA GÓMEZ la fàbrica de Flix es va projecte de descontaminació de l’embas- molt temps que tanca amb pèrdues. Les aquests afers, que de fer-se realitat li po- sament de Flix actualment acumula més inversions a la fàbrica per modernitzar la drien suposar molts milions d’euros en prendre fa anys i s’ha de 200 milions d’euros de despesa, dels tecnologia i millorar el rendiment de les multes i costos de restauració del medi, esperat el moment quals l’empresa està obligada a cobrir-ne instal·lacions van aturar-se també fa fa témer que ho tingui tot lligat i que oportú per donar poc més de 10 milions, si no troba abans temps. Per tant, per què ha esperat tant? novament no hi hagi fórmula legal vàlida la manera de desfer-se d’aquesta obli- La resposta inquieta i més quan escoltem per reclamar que es responsabilitzi dels l’estocada final gació. Si a tot això hi sumem el cost les declaracions esfereïdores d’un alcal- danys que ha causat. extra que les administracions, tant l’es- de que comença a veure el fons del pou. Per tant, reclamar ara la recuperació Els procediments sancionadors que tatal com l’autonòmica, han hagut d’as- Ara amenaça l’empresa de denunciar-la d’uns llocs de treball que s’estan perdent l’administració ha interposat contra la sumir per reforçar i millorar els siste- per abocaments il·legals i altres circums- i que deixaran a la majoria de famílies de fàbrica, especialment per incompliment mes de control i vigilància dels riscos tàncies incurrents de delicte ecològic, Flix tocades d’una manera o altre, men- de les condicions d’atorgament de les generats per l’activitat de la fàbrica, però a ningú escapa que durant molts tre el grup continua essent líder de ven- autoritzacions ambientals, s’han anat així com la despesa sanitària i farma- tes en el mercat nacional d’alguns dels acumulant. En molts casos, aquests pro- cèutica que hagi hagut d’assumir la productes que la planta fabrica, és de jus- cediments administratius han acabat població degut al simple fet de respirar Reclamar la recuperació tícia social. Però l’interès general dema- sobreseguts. En altres, no es té constàn- diversos cops l’any una atmosfera con- d’uns llocs de treball na reclamar al grup que no s’atreveixi a cia que s’hagin satisfet les multes corres- taminada per emanacions de clor o que s’estan perdent marxar sense deixar les coses tal i com ponents. La denúncia per delicte ambi- altres compostos més perjudicials com les va trobar, o si més no, en un estat ental interposada per la Fiscalia de els organoclorats o els metalls pesats, la és de justícia social acceptable. Tarragona l’any 1992 per delicte conti- xifra del deute va pujant. Sabent el que passava, fa molt temps nuat contra el medi ambient causant un De tot això en traiem dues conclu- anys s’ha estat permetent que es delin- que la població hagués hagut de sortir important perill per la salut humana i la sions: que la decisió de tancar la fàbrica quís perquè “l’empresa donava llocs de al carrer. Ara, cal reclamar que l’em- vida animal i vegetal, va ser resolta con- de Flix fa anys que es va prendre i s’ha treball”. Fins a quin punt això és accepta- presa assumeixi la seva responsabilitat demnant l’empresa a la neteja de les ri- esperat el moment oportú per donar l’es- ble no sols és un tema de l’ètica ambien- ambiental actual i històrica i que, en tot bes i fangs del riu, però en una part irri- tocada final; i que el grup no té cap mena tal de cadascú, sinó de delictes tipificats cas, les administracions destinin els sòria del cost total de la neteja. Dels més d’intenció de destinar ni un euro a la des- al Codi Penal, mentre l’administració diners que s’estalviarien si això passés, de 27 milions d’euros i mig amb què es contaminació del medi, mentre pugui mirava cap a l’altra banda “a canvi de”. a trobar alternatives de diversificació quantificaren en aquella època els danys trobar arguments legals i/o econòmics Antonio Zabalza, president d’Ercros, econòmica, ambientalment potents, ambientals causats per l’empresa, fins per poder-ho evitar. Amb tot això, la pre- no s’arronsa després d’haver decidit que per les Terres de l’Ebre, que donin no- ara n’ha satisfet menys de 500.000. Això gunta que em ve al cap és, per què ara? El ara era el moment d’anunciar el tanca- ves opcions de futur a la seva població. significa que algú altre ha pagat, o ha de grup hagués pogut anunciar el tanca- ment i no cedirà ni un mil·límetre. La No seria això més just?  Directa 309 13 de març de 2013 11 IMPRESSIONS

PERSPECTIVA CANVI DE RUMB La Mallorca més Els valors del rebel alça la veu

Arnau Matas cooperativisme Contrainfo.cat @contrainfocat

Jordi Martí Font empre s’ha associat Mallorca al tòpic Professor i escriptor de l’“illa de la calma”, terme que s’ha @jordimartifont_ Sfet servir per projectar-la turística- ment. Tanmateix, hi ha hagut històrica- ment una Mallorca rebel. Qui no recorda imagino el viatge a Rochdale l’ocupació de l’illa de sa Dragonera el 1977 del Josep M. Rendé, Rendé i per salvar-la del ciment? O la força amb M’Ventosa, des de l’Espluga de què Salvem es Trenc va aconseguir mobilit- Francolí, als Països Catalans. I me l’ima- zar tot un poble per impedir la destrucció gino perquè mai no va passar, tot el con- d’aquesta àrea natural als anys vuitanta. És trari, més que els cossos van ser les idees cert, però, que aquesta Mallorca més com- les que es van desplaçar en paper escrit bativa ha passat per etapes de somnolèn- fins a la Conca de Barberà i van fer possi- cia. Els motius són diversos i llargs d’analit- ble que allà es fundés un celler coopera- zar, però l’alè contestatari s’ha tornat a tiu com ja havia passat a Barberà de la deixondir des de fa any i mig. L’impacte del Conca anys abans, el primer, diuen. El moviment 15M propicià el sorgiment de mateix camí que, desobeint les normes nombrosos projectes força innovadors per anarquistes triades en congressos per a aquestes contrades, com ara la Universitat especialistes de les normes i els “esta- Lliure o el naixement d’un nou centre tuts”, van fundar els anarquistes del Prio- social okupat al bell mig de Palma. Alhora, rat a cada un dels pobles on es van poder la tornada del PP al poder suposà el retorn organitzar, que van ser molts. de polítiques agressives contra el territori i Era a Rochdale, el 1844, quan un grup la llengua catalana que han obtingut una d’obrers majoritàriament teixidors, però resposta esperançadora: milers de llaços no només, van crear, el 24 d’octubre, el pel català desafiaren normatives i engala- primer Magatzem Cooperatiu de la ciutat naren escoles, instituts i balconades ani- i de la resta del món. Era un fet absoluta- mats per la digna vaga de fam de Jaume ment local però va esdevenir universal Bonet i Tomeu Amengual. El que s’ha arri- en no res. Eren vint-i-vuit teixidors, i d’al- bat a anomenar “la revolta dels enllaçats” tres sense feina aturats o com a conse- es culminà amb una de les manifestacions qüència d’haver participar en diverses més multitudinàries que s’han vist mai. Tot vagues, i van aportar 28 penics cadascun. el malestar dels diferents sectors socials Ells van escriure la carta dels principis de s’ha fet palès. Així, el president illenc José Rochdale que a mi sempre m’ha semblat R. Bauzá hagué de suportar durant setma- magnífica, sobretot en el punt que diu nes una escridassada popular espontània que la cooperativa “no tractarà amb dro- en tots els municipis que visitava. I, mentre pos”, un punt que amb el temps va des- estudiants ocupaven les facultats, movi- aparèixer. Aquesta regles van esdevenir ments ja tradicionals com l’Esquerra Inde- el corpus normatiu bàsic de les coopera- pendentista i els sectors llibertaris con- fluïen en piquets i protestes anticapitalistes durant les vagues generals. En pocs mesos “La cooperació completa ha sorgit un reguitzell de projectes contes- l’economia política en tataris que converteixen solars abandonats organitzar la distribució en horts urbans, que tiren endavant la des- obediència massiva als peatges, que miren de la riquesa” de reviscolar la lluita feminista o que fan cooperativa, l’interès limitat al capital, al Randé i Ventosa era un ric ben allun- objecció fiscal. L’economia alternativa té la Cooperativa obrera tives del segle XIX i totes elles comencen qual només se li reconeix un interès fix i yat dels nostres preceptes de reparti- d’habitatges d’El Prat seva pròpia moneda social i han aparegut amb una que diu que “La cooperació petit ja que es lloga com a eina de treball, ment del treball i la riquesa. I molt pro- del Llobregat als espais com l’Ateneu Popular o la llibreria- completa l’economia política en organit- la neutralitat política i religiosa, les ven- bablement mai no va anar a Rochdale, anys 60 cafè Transitant, mentre es consoliden mit- zar la distribució de la riquesa”. La distri- des al comptat i l’ensenyament sobretot tot i que podria haver-hi anat. De fet tot jans de comunicació que fan d’altaveu de bució de la riquesa..., aquest és el centre de la mateixa cooperació. això no importa massa. Tampoc hi va les lluites populars. En definitiva, activistes de la qüestió, aquest i que la cooperativa Les regles de Rochdale van ser revisa- anar Joaquim Llorens Abelló i no deixa de llarga trajectòria no recorden pas una “significa la responsabilitat personal, la des el 1937 per l’Aliança Cooperativa de ser, per això, un dels més impor- ebullició semblant. Una “primavera mal- iniciativa personal i la participació es Internacional (ACI) i adequades, en la tants anarquistes i cooperativistes del lorquina” que ha “acabat amb la pacièn- aquest prestigi que el treball i el pensa- seva redacció sobretot, el 1966. Les ac- Priorat. El que de veritat importa són cia” de les autoritats (en paraules del Dele- ment saben conquerir.” Les normes, tuals normes internacionals del coopera- els valors que el cooperativisme defen- gat del Govern espanyol). Prova d’això és segons Albert Pérez a “Cooperativisme”, tivisme, però, són producte d’una dar- sava i defensa, els que fomenta i els que que durant el 2012 es patí una ràtzia repres- es podien resumir en uns punts que feien rera adequació feta en el marc d’un promou. I aquests no són altres que siva inèdita que se saldà amb 321 persones referència a la intervenció democràtica Congrés de l’ACI realitzat a Manchester el l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la implicades en diferents casos que, de dels associats i la seva lliure adhesió, la 1995 i inclouen l’autonomia i indepen- igualtat, l’equitat, la solidaritat, l’ho- moment, sumen més de 165.000 euros en distribució dels romanents segons l’ús dència de les cooperatives com a centre nestedat, la transparència i la responsa- multes. D’illa calmada, ja no en queda ni que cada associat ha fet dels serveis de la de la seva existència. bilitat social.  rastre.  12 Directa 309 13 de març de 2013 IMPRESSIONS

CARTES PENSEM

Envieu les vostres cartes a: [email protected] per correu postal a: Riego 37, bxos esquerra. 08014 Barce- lona. L’extensió màxima de les cartes és de 1.000 caràcters (amb espais) i han de portar signatura, localitat i contacte. Receptes universals Fins sempre, tot tipus impulsant la democràcia comunitària, al mateix temps que guanya processos electorals un era sòlida i que el sistema bancari era d’allò Carles Masià rere un altre, invalidant totalment el qualificatiu de més solvent. Però el que recordo millor és Chávez! @La_Directa “dictador”. Tot això activa els adversaris que inten- quan vam comentar algunes possibles es- Jordi Oriola Folch ten desestabilitzar i arriben a intentar derrocar el tratègies per empoderar el veïnat i lluitar Bercelona govern: El 2002 l’exèrcit segresta Chávez i la patro- any 2008 vaig tenir l’oportunitat contra el drama dels desnonaments: Har- ls nostres media, molt tendenciosos, comen- nal pren el poder, amb la benedicció d’EUA i Aznar. d’entrevistar David Harvey, repre- vey esmentava que es podia practicar una cen la història de Chávez el 1992 amb el cop Però el poble i l’exèrcit fidel reverteixen el cop en un L’ sentant de l’anomenada Geografia resistència basada en grups de persones Ed’estat, però podrien començar el 1989 quan, cas sense precedents. La revolució bolivariana Radical, un corrent que, a finals de la dè- que, a peu d’habitatge, se solidaritzessin el poble veneçolà, acorralat per mesures d’ajust arriba a guanyar fins a 13 eleccions, s’eradica l’anal- cada de 1960, va començar a denunciar les amb les que estaven a punt de ser desnona- neoliberals, es revolta saquejant supermercats per fabetisme, la despesa social puja al 60%, es redueix injustícies i desigualtats que el capitalisme aconseguir menjar, i l’exèrcit mata més de 3.000 un 44% la pobresa i es “contamina” altres governs generava sobre el territori i, particular- persones. D’aquí ve l’aixecament de Chávez, que fra- llatinoamericans sota aquest influx. De moment el ment, sobre les àrees urbanes. Durant la Harvey va fer una cassa. El 1999 el poble l’elegeix i començarà un camí socialisme del segle XXI no arriba a Europa, perquè conversa, va fer una anàlisi teòrica molt anàlisi teòrica molt que revolucionarà el continent. Aconsegueix que estem massa obsessionats pagant el deute. Amèrica acurada de la crisi d’arrel immobiliària i de acurada de la crisi l’empresa petrolera estatal no dilapidi els beneficis Llatina ja va viure les dècades perdudes dels 70 i 80, la perversió d’un sistema basat en el deute. amb sous als directius, sinó que aquests recursos i després ha reaccionat amb governs molt d’esque- Fins aquí res de sorprenent, tenint en d’arrel immobiliària arribin a l’erari públic, s’insubordina a l’FMI, posa a rra. Farem bé d’aprendre d’ells i no esperar solu- compte la seva formació acadèmica mar- lloc les multinacionals que operen en el país, cions de les polítiques d’austeritat. Allí va caldre xista. Dins del meu cap, la paraula sub- des. I que això ja havia funcionat en alguns impulsa les misiones de sanitat, alfabetització, edu- donar un cop de puny sobre la taula i modificar les prime, i una imatge: la de les treballadores llocs. Reconec que, en aquells moments, cació primària, secundària i universitària, cultura, regles de joc perquè l’economia estigués al servei de de Lehman Brothers que, després de la em costava visibilitzar-ho a gran escala. economia cooperativa,... i un sense fi de mesures de les persones.  fallida de l’empresa, abandonaven les ofici- Però gairebé cinc anys després, és recon- nes amb capses plenes d’objectes perso- fortant veure com receptes universals –su- nals. Mentrestant, aquí encara havíem de port mutu, solidaritat, perseverança– es sentir cada dia a la televisió que l’economia poden replicar i adaptar amb èxit.  COM S’HA FET... EL RACÓ IL·LUSTRAT questa setmana anirem a Lleida tructuració de les corresponsalies, la a fer assemblea general. Ens fa conversió a cooperativa, la qüestió de KNY SMILE Amolt contentes que la recent les treballadores, el pla de marketing renovada corresponsalia de les Terres que està començant a fer el Fernando, de Ponent ens hagi preparat aquesta tot el tema importantíssim dels contin- assemblea a casa seva. Contentes per guts, que estan treballant la Gemma i el tornar a Lleida, que ja feia alguns a- Marc, etc.); i la valoració dels primers nyets que no hi anàvem i contentes de 10 números del nou disseny del setma- tornar a tenir una corresponsalia po- nari. Com sempre, serà una assemblea tent per aquelles terres. Els temes es- atapeïda de temes, ja que tenim moltes trella d’aquesta assemblea seran: la coses a parlar i sempre ens falta temps. renovació de la web –amb el pressu- Tot i així, si, com a subscriptores o lec- post que ens ha passat Ictineu– i la tores, creieu que hi ha algun tema millora del seu funcionament intern, important que haguem de parlar a l’as- sobretot de cara a la seguretat, per evi- semblea general del setmanari, només tar atacs informàtics com els que hem ens ho heu de comunicar i us podem patit fa unes setmanes; el repàs de la assegurar que en parlarem. Per la nos- feina que estan fent els diferents grups tra part, això és tot per avui, que tin- de treball que han sortit de la comissió gueu una bona lectura. Fins la setmana Dafo (l’incansable Jose i tota la rees- que ve. Salut!

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. Dipòsit Legal: GI-1528-2005 El setmanari Directa no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. C. Riego núm. 37 baixos esquerra, 08014 Barcelona www.directa.cat [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 ÀREES DE TREBALL DE LA DIRECTA CORRESPONSALIES [email protected] — [email protected] — [email protected] [email protected] — [email protected] — [email protected] BAIX LLOBREGAT: [email protected] BERGUEDÀ: [email protected] LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS [email protected] — [email protected] — [email protected] Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 BARCELONÈS NORD: [email protected] EL CAMP: [email protected] Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les con- GIRONA: [email protected] dicions següents: RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera QUI SOM? REDACCIÓ Estirant del fil David Bou Així està el pati Jesús L’HORTA: [email protected] especificada per l’autor o el llicenciador. Rodríguez i Manu Simarro Impressions Lèlia Becana i Maria Manyosa Quaderns d’Illacrua MANRESA: [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra amb finalitats [email protected] Roda el món Laia Gordi i Oriol Andrés Expressions Anna Pujol MARESME: [email protected] comercials. MENORCA: [email protected] SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar Reig, Mireia Chavarria i Àlex Vila Poca Broma Rafael Morata Barri Internet Hibai Arbide, Gala Pin OSONA: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. i Josean Llorente Agenda Arnau Galí i Muriel Comas La indirecta Àlex Romaguera FOTOGRA- Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de la RIPOLLÈS: [email protected] seva llicència. // Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obte- FIA Robert Bonet IL·LUSTRACIÓ Carlos Villafranca CORRECCIÓ Laia Bragulat EDICIÓ Marc SABADELL: [email protected] niu el permís del titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualse- Iglesias COMPAGINACIÓ Roger Costa Puyal PUBLICITAT Anna Pujol Reig DIFUSIÓ Blai SOLSONÈS: [email protected] vol altra limitació reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. // Lindström SUBSCRIPCIONS i DISTRIBUCIÓ Lèlia Becana ADMINISTRACIÓ Jordi Raymond TERRASSA: [email protected] Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- TERRES DE L’EBRE: [email protected] NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu: http://creati- PROGRAMACIÓ WEB Projecte Ictineo DISSENY GRÀFIC Jose Téllez, Sergio Espin i Núria Ribes vecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a Creative TERRES DE PONENT: [email protected] VALLÈS ORIENTAL: [email protected] Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 12 MIRALLS A FONS | ELS PERILLS DE L’ENERGIA NUCLEAR Jean-Marc Rouillan

“L’únic moment de 142 llibertat és quan lluites Fukushima per la llibertat” pàg. 4 i 5 dos anys TRANSFORMACIONS Les CAF: un sistema després d’inversió L’accident de Fukushima ha estat un dels més greus que comunitària ha patit mai la història de la indústria nuclear. El desas- pàg. 6 i 7 tre va provocar uns índexs de radioactivitat preocu- pants molt més enllà de la zona propera a la central i la resposta del govern japonès va arribar tard i malament. Dos anys després de la catàstrofe, els efectes encara perduren. Per bé que actualment la mobilització contra l’energia atòmica al país és molt forta, el ‘lobby’ del sec- tor té grans interessos a fer que Fukushima no sigui l’úl- tim capítol de la història nuclear japonesa.

Quaderns d’Illacrua Xevi Planas i Puigbert dessin la vida. No es va informar de les [email protected] dades disponibles sobre l’evolució de la contaminació i es van desplaçar co- La tarda de l’11 de març de 2011, ara fa munitats cap a altres indrets encara dos anys, es va produir un terratrèmol més contaminats. Les pastilles de iode de magnitud 9,0 a l’escala de Richter a (vitals per evitar el càncer de tiroides la costa nord-est del Japó. A partir de que provoca el Iode131) es van repar- llavors, la central de Fukushima-Daii- tir tan sols en algunes comunitats i chi (un dels complexos nuclears més amb instruccions poc clares. En re- grans del món, amb sis reactors) va sum: un cop més, es va repetir el modus començar a patir problemes. El terra- operandi d’arreu del món sobre gestió trèmol va danyar greument els dispo- de catàstrofes nuclears. Es va ocultar sitius d’emergència, control i estruc- informació a la població segons la con- tura de la central i les línies elèctriques veniència de la indústria nuclear i del que l’enllaçaven amb l’exterior van govern. caure. Ja llavors, es detectaven nivells molt elevats de radioactivitat a 1,5 qui- - lòmetres del complex. El tsunami posterior, de quinze Des de la connexió del metres d’alçada a la central i de fins a primer reactor nuclear 40,5 en altres indrets, va inundar Fu- kushima-Daiichi i va aguditzar encara a la xarxa elèctrica, més els problemes tècnics irreversibles s’ha produït una mitjana que ja patia la central. Aleshores, sense d’un accident nuclear poder refrigerar els reactors, se’n va perdre completament el control i la greu cada deu anys fusió dels nuclis es va anar produint, - entre explosions d’hidrogen i allibera- ment de grans quantitats de radioacti- El cost de la catàstrofe s’estima en vitat al medi. L’accident va ser classifi- 250 bilions de dòlars. De moment, cat amb el valor màxim de l’escala aquest cost només l’està assumint el d’incidents nuclears INES, igual que govern, que ha nacionalitzat TEPCO l’explosió de la central de Txernòbil. i, fins ara, ha aportat 45.000 milions de Les fugues massives de radioactivi- dòlars. En canvi, les companyies que tat van durar prop de deu dies i el pla van dissenyar, construir i condicionar d’emergència del govern japonès va la central (General Electric, Toshiba i fracassar completament. Des del pri- Hitachi) encara no han aportat ni un mer moment, l’executiu nipó va negar sol dòlar, tot i que també són respon- la gravetat de la situació i només va sables del desastre. demanar l’evacuació voluntària a les persones que vivien en un radi de vint L’oxímoron de la ‘seguretat nuclear’ quilòmetres de la central. Al cap d’un A principis dels anys 70 ja s’alertava de mes i mig del desastre, la zona d’eva- la vulnerabilitat dels nous reactors

DIRECTA 309 DIRECTA 13 de març 2013 cuació es va ampliar fins a 50 quilòme- japonesos en cas de desastres naturals. tres. Arran d’aquest retard, moltes per- L’enorme influència política que té la sones que vivien a aquesta distància de indústria nuclear arreu del món ha la central van quedar exposades a la propiciat que les normatives que la pluja radioactiva sense saber-ho. regulen siguin desenvolupades i diri- IL·LUSTRACIÓ: La descoordinació va fer que des- gides per la pròpia indústria. Fins i tot Conntra enes de persones vulnerables i hospita- l’Organisme Internacional de l’Ener- litzades a les localitats properes per- gia Atòmica de les Nacions Unides pàg. 2 DIRECTA 309 • 13 de març de 2013 A FONS

(OIEA) ha estat sempre més preocu- mes s’escapen 45.000 litres d’aigua ra- Les tasques de l’índex de radiació havia baixat fins a El govern ha anunciat que descon- pat per la confiança que té la població dioactiva dels reactors (ara mateix, hi descontaminació nivells inferiors a 20 mSv/any. “Ara, taminarà tot el territori que presenti en l’energia nuclear que no pas per ha més de 200.000 tones d’aigua radio- de la central de aquesta gent es troba sense feina i uns nivells de radioactivitat més alts protegir la ciutadania dels perills de la activa emmagatzemades a la planta). Fukushima les estan sense recursos per viure”. d’1mSv/any (en realitat, són 2mSv/any radiació. A més, l’Organització Mun- La contaminació radioactiva s’ha fent treballadores El llindar màxim de radiació reco- ja que hi suma la radioactivitat natu- dial de la Salut (OMS) està totalment estès més enllà de la zona inicial d’eva- en unes condicions negut arreu del món és d’1mSv/any ral). Tot i això, l’única solució que es subjecta a les decisions de l’OIEA. cuació i hi ha nivells molt elevats de molt precàries (límit legal públic). Arran de la catàs- troba a la descontaminació és que cada La història ha demostrat de manera radioactivitat a Tòquio i fins i tot més i perilloses trofe de Fukushima, el govern del Japó municipi arraconi el material radioac- dramàtica que la seguretat nuclear no enllà. Seiko Nishikawa, de la coordi- - va augmentar el límit legal fins a 20 tiu, la terra, les runes, la vegetació... a existeix ni existirà mai: una fallada nadora Tanquem les Nuclears, ens ex- Lydia Matzka- mSv/any, quatre vegades més del que uns espais determinats. Però aquests mecànica, un error humà, una catàs- plica que el nombre de persones eva- Saboi es va establir després del desastre de indrets es troben completament satu- trofe natural inesperada... poden ser cuades ja arriba a 160.000. La xifra és Txernòbil. A més, els càlculs es fan de rats i, sovint, els materials retirats aca- l’origen d’una nova catàstrofe nuclear aproximada, perquè molta gent canvia manera enganyosa. El govern consi- ben abocats als rius o en abocadors com la de Txernòbil o la de Fukus- de llar sense fer-ho constar en cap dera que les persones passen vuit hores descontrolats. hima. De fet, des de la connexió del al dia a l’exterior i la resta del temps a primer reactor nuclear a la xarxa elèc- - l’interior d’edificis (on es considera Desmantellar Fukushima trica, s’ha produït una mitjana d’un que l’exposició a la radiació només és Les tasques de descontaminació de la accident nuclear greu cada deu anys. Es calcula que el desastre del 40% respecte a l’exterior). Tampoc central de Fukushima les estan fent No hi ha cap raó per confiar que no es de Fukushima ha provocat entre es tenen en compte els efectes de la empreses subcontractades o, directa- repetiran altres catàstrofes com les vis- radiació interna: aquella que entra a ment, petites màfies locals, que contrac- cudes fins ara. 400 i 500 vegades més radioactivitat l’organisme a través de l’aire que es ten treballadores en unes condicions que la bomba atòmica d’Hiroshima respira, de l’aigua o dels aliments que molt precàries i perilloses, assumides Contaminació radioactiva - s’ingereixen. I el més greu de tot és per les persones més pobres del país. Segons el govern japonès, l’accident de que tampoc no es considera la major En aquests moments, els quatre reac- Fukushima ha fet que s’hagi desprès registre. “El govern només es fa res- vulnerabilitat de la mainada i les dones tors del complex encara no es troben 168 vegades més radioactivitat (ce- ponsable de l’evacuació dels afectats de embarassades (fins a cinc cops més en una situació estable i l’allibera- si137) que la que va provocar la bomba l’àrea més propera a la catàstrofe, la elevada). Deu infants de Fukushima ja ment de materials radioactius conti- atòmica d’Hiroshima. Altres càlculs, resta de gent no pot canviar de domi- han patit càncer de tiroides. nua contaminant l’oceà i les aigües però, apunten que la diferència real cili perquè el govern no dóna les aju- subterrànies. Els nivells de radiació podria ser d’entre 400 i 500 vegades des corresponents. S’haurien d’eva- Efectes de la radiació als reactors continua sent massa alt més. El 80% d’aquesta radioactivitat ha cuar, almenys, els nens de les zones Es considera que 100mSv/any és el perquè hi puguin treballar persones anat a parar a l’oceà Pacífic i la conta- contaminades; hi ha diverses ciutats límit a partir del qual s’observa càncer o, fins i tot, robots. minació dels peixos afecta tota la grans dins d’aquestes zones”. A més, atribuïble a les radiacions. La dosi in- Una altra problemàtica que ha sor- cadena tròfica alimentària. Aquest mes segons denuncia Seiko, des de l’estiu dividual recomanada és d’1mSv/any i git arran del desastre nuclear és la ges- de gener, a la costa de Fukushima, passat, el govern i l’empresa TEPCO la dosi màxima per a persones que tre- tió dels enderrocs radioactius de la s’han trobat captures de peix que con- (propietària de la central) van deixar de ballen al sector nuclear és de 50mSv/- central devastada pel terratrèmol. Els tenien 2.540 vegades més de cesi ra- pagar les indemnitzacions mensuals a any. En una radiografia de tòrax, es rep plans del govern són dispersar la radia- dioactiu que el límit legal establert per moltes de les persones afectades per la la radiació equivalent a 0,1mSv/any; en ció arreu del país, incinerar les runes al consum humà. S’estima que cada catàstrofe perquè consideraven que un escàner de tot el cos, 10mSv/any. del complex militar o abocar-les a l’o- ELS PERILLS DE L’ENERGIA NUCLEAR DIRECTA 309 • 13 de març de 2013 • pàg. 3

ceà. Seiko ens explica que l’oposició a dels reactors i el sentiment antinu- aquesta intencions està condicionada clear continua viu en la majoria de la pel silenci dels mitjans de comunica- població japonesa. Cada divendres es ció sobre la radioactivitat, cosa que fan concentracions de protesta arreu contribueix a fer que molta gent pensi del país. que les intencions del govern són correctes. Significativament, a l’in- - forme de Reporters Sense Fronteres d’enguany sobre la llibertat de premsa Les empreses privades Radiografia de les centrals al món, el Japó ha reculat fins a la posi- que han tret algun ció número 63 a causa de la censura, la nuclears catalanes intimidació policial i l’assetjament ju- benefici de la central dicial per intentar silenciar els afectes no han contribuït Cofrents i 1985. Els incidents més destacats de la catàstrofe de Fukushima. econòmicament a pagar El 1975 es va començar a construir, a han estat la fuita d’aigua radioactiva de Pel que fa a la commemoració d’a- la Vall d’Aiora, la central nuclear de 2006, la fuita radioactiva de 2007 (que quest segon aniversari, Seiko assegura els costos de l’accident Cofrents, que disposa d’un reactor va ser ocultada durant quatre mesos que “molta gent no vol barrejar les víc- - “d’aigua en ebullició” (BWR). Des- per l’empresa, Endesa i Iberdrola) i times del tsunami amb la problemàtica prés de 29 anys de funcionament, la l’abocament de 25.000 litres d’aigua de l’energia nuclear i per això les ceri- En aquests moments, malgrat les central es troba al final de la seva vida radioactiva de l’any 2011. mònies en record de les víctimes no es pressions fortes i constants del sector útil, amb un historial de més de 100 S’estima que els beneficis nets relacionaran amb la catàstrofe nuclear industrial del Japó, es mantenen dos incidents de seguretat durant els úl- que obté una central nuclear amb i la situació de risc que encara es viu”. reactors en marxa. El nou govern del tims deu anys. Després del tanca- dos reactors són de 474 milions d’e- Partit Liberal Demòcrata (PDL), ober- ment de Garoña, el desembre de uros l’any. La multa que va rebre per Reobertura de les centrals? tament pronuclear, ho tindrà difícil per 2012, Cofrents ha passat a ser la dar- la fuita de 2007 va ser de 15 milions Després de l’11 de març de 2011, les reactivar la indústria nuclear del país, ja rera central de l’Estat espanyol amb (la més gran que hagi rebut mai la centrals nuclears afectades pel terra- que l’oposició popular a l’energia atò- aquesta tecnologia de reactor antiga i indústria nuclear de l’Estat espanyol, trèmol i les que es trobaven en zones mica es manté molt alta (el 80% de les perillosa, del mateix tipus que la de tot i els seus beneficis desorbitats). amb un risc sísmic elevat es van aturar. japoneses estan en contra de l’energia Fukushima. La resta de centrals es van aturar coin- nuclear). A més, la nova Agència de El desembre de 2010, el Consell Vandellòs cidint amb la seva parada anual pro- Regulació Nuclear (ARN) ha anunciat de Seguretat Nuclear espanyol (CS- Vandellòs I, ubicada al Baix Camp, gramada de manteniment. Durant els que vol revisar completament la nor- N) va reconèixer que la central ves- va ser la primera central que es va mesos de maig i juny de 2012, els 54 mativa de seguretat de les centrals i sava 4.000 litres diaris d’aigua de instal·lar a Catalunya (va ser apro- reactors de què disposava el Japó esta- capgirar la nefasta cultura de seguretat refrigeració del reactor. La Plata- vada el 1968). Inicialment, constava ven aturats. Aquesta situació, però, va que –històricament– ha mantingut la forma Tanquem Cofrents, que lluita d’un reactor del tipus GCR (grafit- durar poc temps, ja que el govern va indústria nuclear japonesa. pel tancament d’aquesta central nu- urani natural). El 19 d’octubre de decidir reobrir els reactors 3 i 4 d’Ohi, clear, exigeix que el govern espanyol 1989, la central va patir l’accident malgrat el gran desacord social. El ju- +info: i el CSN duguin a terme, amb ur- més greu que s’hagi viscut mai a les liol passat, més de 150.000 persones es www.tanquemlesnuclears.org gència, una prova amb ultrasons a la centrals nuclears de l’Estat espanyol van manifestar contra la reobertura caixa d’acer del reactor. Aquesta pro- (INES 3). va va ser la que va detectar milers d’esquerdes a les caixes de les cen- - trals belgues de Doel-2 i Tihange-1, Segons el Consell del mateix fabricant que les caixes de les centrals de Garoña i Cofrents. de Seguretat Nuclear espanyol, l’accident Ascó La història de la central nuclear de Vandellòs de 1989 d’Ascó va començar l’any 1970, amb va estar a punt l’anunci de l’empresa Fecsa de cons- truir una “fàbrica de xocolata” al de tenir conseqüències poble. Més tard, un cop descobertes indescriptibles les veritables intencions del projecte i amb les obres ben començades, la - central va topar amb la forta oposició L’origen de l’accident va ser un del poble i del primer ajuntament incendi en un grup d’alternadors, elegit a les urnes després del fran- provocat per la fallada mecànica d’u- quisme. A les següents eleccions na turbina. El foc va ocasionar una municipals, va guanyar una forma- fallada elèctrica i dels sistemes de ció pronuclear (amb l’ajut dels vots seguretat que va impedir la refrige- de persones que ni tan sols vivien al ració del reactor. Segons reconeix el poble) i, gràcies al beneplàcit i el po- CSN, últim responsable de l’acci- sicionament de la Generalitat, es va dent, si el reactor hagués arribat tan obrir definitivament la porta a l’e- sols a 3ºC més de temperatura, l’ac- nergia nuclear a Catalunya. cident hauria tingut conseqüències El mapa de la Ascó és una central amb dos re- indescriptibles. Els bombers de la radiació provocada actors d’aigua lleugera a pressió Generalitat van denunciar que s’ha- pel desastre de (PWR) situats al bell mig d’un me- via actuat amb una improvisació to- Fukushima, andre inestable de l’Ebre, sota els tal i que l’accident hauria pogut pro- elaborat pel pantans de Flix i Mequinensa i sobre vocar una autèntica catàstrofe. professor de la falla –encara activa– del Camp. La El desembre de 1987, va entrar geologia de la central agafa 50 Hm3 d’aigua dolça en funcionament Vandellòs II, una Universitat de de l’Ebre a l’any (un 5% del que hau- central del tipus PWR que també ha Gunma Yukio ria suposat el fallit transvasament de patit incidents. Per exemple, els pro- Hayakawa, ha l’Ebre de l’any 2001). blemes de corrosió que va patir el esdevingut molt Els reactors d’Ascó també han pa- sistema de refrigeració l’any 2007 popular al Japó, tit nombrosos incidents des que van (INES 2) o un incendi a la sala de on es distribueix entrar en funcionament, els anys 1983 turbines, l’any 2008. gratuïtament pàg. 4 DIRECTA 309 • 13 de març de 2013 MIRALLS

Jean-Marc Rouillan: “L’autonomia no té res a veure amb l’absència d’organització”

Jean-Marc Rouillan era anarquista durant el maig del 68 i, més tard, es va convertir en guerriller fundador del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), els Grupos de Acción Revolucionaria Internacionalista >> Entrevista (GARI) i Action Directe. Tolosa, que en a Rouillan: VIMEO.COM/DIRECTA aquell temps era la capital de la segona /ROUILLAN Espanya, la dels rojos, va ser la seva es- FOTOGRAFIES: cola. Durant el maig del 68, es va compro- Gerda metre amb el moviment revolucionari i va tenir l’oportunitat de conèixer persones Víctor Ricou els bascos, vaig estar al costat del País Basc amb els grups de [email protected] suport a ETA i, després, em vaig trobar amb l’Oriol Solé i que havien fet la revolució a Espanya. vam venir a Barcelona, naturalment. Company de Puig Antich i d’Oriol Solé Quina ha estat la teva primera sensació en tornar a Barcelona després de tants anys? Hi havia diversos mètodes de lluita. Per què vas esco- Sugranyes, entre d’altres, va lluitar con- De molta emoció. A primera vista, m’ha semblat la mateixa llir l’armada? tra la dictadura franquista. Amb ells, va ciutat. Pensava que hauria canviat més... però es nota que Al principi, vaig passar la frontera amb fulls volants, revis- no és la mateixa pel cantó popular, tot i que aquest barri (el tes, llibres, màquines d’impremta o coses així. Però, quan dur a terme nombroses expropiacions Raval) ho era molt i continua sent-ho. Ahir a la nit, mentre érem a Tolosa, érem un grup extremadament radical –fins i bancàries, que servien per finançar publi- passejava pels carrers, em va impactar una cosa: la ciutat no tot pel que fa a la violència de carrer– i érem uns dels pocs feia la mateixa olor, el mateix perfum. Abans, feia molta grups de la ciutat que estàvem en contacte amb els enragés cacions d’escrits crítics i per mantenir olor de fregitel·la, d’oli d’oliva. I ara sembla que li falti una (enrabiats) de París. Érem conscients que la revolució es diverses vagues. Pretenien radicalitzar i olor, sembla una ciutat transparent. Però m’agrada ser just faria amb les armes i, per tant, calia experimentar. aquí, a la cantonada del carrer Robador, perquè és un barri esmolar els discursos perquè es tintessin on també vaig viure. d’una projecció revolucionària i evitar - que les lluites se centressin en l’assoli- Creus que el barri ha canviat? “Érem conscients que la revolució Sí, el temps passa i les coses canvien, però, fonamental- ment de la democràcia. Autor de diversos ment, queda alguna cosa. es faria amb les armes i, per tant, llibres traduïts al castellà, com ‘Odio las calia experimentar” Què et va portar a lluitar contra el franquisme? - mañanas’ (Llaüt) o les últimes memòries, En la meva vida, he tingut dues sorts: tenir setze anys ‘De memoria’ (I i II), està a punt de publi- durant el maig del 68 i viure a Tolosa, que era la capital dels refugiats espanyols. Tota la gent que em trobava al carrer, a Hi ha gent a qui no li deu agradar que el Sebas (sobre- car la tercera part de les seves vivències les botigues, era gent que havia conegut la revolució i el nom de Jean-Marc al MIL) es passegi per aquí... (Virus). En aquests moments, es troba en moviment dels maquis. Et podies trobar amb el Massana, Sí, és clar, passa a diversos llocs: vaig a una ciutat i l’alcalde amb gent que havia practicat la lluita armada aquí. Aquestes fa un comunicat explicant que no em vol. Després de Bar- llibertat condicional, després d’haver trobades i el fet que Tolosa bullia d’activitat l’any 68, imme- celona, aniré a una antiga ciutat de comunistes, Le Havre, i passat vint-i-cinc anys a la presó, deu dels diatament, va portar a plantejar la qüestió de la lluita ja hi ha una polèmica molt gran amb l’alcalde i el cap de la armada. Era una evidència absoluta fer la lluita armada al policia. Volen treure les subvencions al centre cultural que quals en règim d’aïllament. costat d’Euskadi o de Catalunya. Primer em vaig trobar amb em vol acollir. Sempre és una lluita, la cosa està clara: no ENTREVISTA DIRECTA 309 • 13 de març de 2013 pàg. 5

Reals ho són, el problema és saber i ser conscient que no hi operacions, el moviment anarquista es trobava en plena haurà alternativa sense l’enderrocament del poder, sense ofensiva i era molt poderós. En aquell moment, es podia fer una revolució. No es pot fer el socialisme sense haver que una acció individual fos totalment col·lectiva. Però, si es derrocat el capitalisme. Es poden fer experiments, sempre fa en un moment fred, esdevé una acció, no és propaganda n’hi ha hagut, però no són coses finalitzades. pel fet... i fins i tot pot ser el contrari.

En funció del que veus ara, quin tipus d’organització Què en penses, del que s’ha creat al voltant de la creus que fa falta per dur a terme una revolució? figura de Salvador Puig Antich? És molt difícil. Estic en contra de la gent que fa grans teo- És normal. És a dir, perquè una història existeixi, fan falta ries sobre com haurien de ser o no haurien de ser les coses. màrtirs, gent que mor. Una història revolucionària Però és clar que, l’any 77, hi va haver un gran canvi, que comença amb un enfrontament i gent que mor, que perd la essencialment va ser el moviment autònom. Va aportar vida, que va a la presó. Per a mi, això és natural, normal. La aquesta idea a través d’antics grups maoistes, que van dur la lluita és una cosa terrible; hi havia molta gent que deia que lògica de la revolució cultural fins al final, és a dir, que s’ha- ens executarien. La història del MIL ha estat explicada per via d’obrir foc contra el partit, contra el quarter general, etc. la gent d’aquí, per camarades que eren aquí i d’aquí, alesho- Avui dia, als països desenvolupats, crec que no hi haurà un res, només han explicat una part de la història. Jo penso que moviment organitzat seguint la forma tradicional d’un par- la transició és la traïció, la gran transició és la gran traïció. tit vertical o d’un sindicat, fins i tot com la CNT. Penso en el concepte essencial de l’autonomia i no té res a veure amb - l’absència d’organització i reivindicació, que és el contrari del que escolto quan parlo amb autònoms d’avui. Crec que “No s’ha de ser dogmàtic ni sectari fan falta organitzacions revolucionàries, no el partit únic, i dir: no vull treballar amb aquest sinó diverses organitzacions revolucionàries que vagin més enllà dels grups d’afinitat i dels grups autònoms. Les coor- perquè és comunista o amb aquest dinacions han de ser de democràcia de base, amb una cons- altre perquè és anarquista” cienciació semblant al que deia Ulrike Meinhof al text - sobre l’estructura del grup. Són experiments que cal fer i, al mateix temps, cal introduir-hi enllaços com els que va pro- En una entrevista publicada al número 39 d’El Pèsol moure el MIL: entre el moviment guerriller antic i les Negre deies que, ara, després d’haver sortit de la presó, assemblees obreres que hi havia a la Bultaco i altres fàbri- tampoc et senties lliure. Per què? ques en lluita. Penso que no s’ha de ser dogmàtic ni sectari No, no som lliures... Què és la llibertat? L’únic moment de i dir: no vull treballar amb aquest perquè és comunista o llibertat és quan lluites per la llibertat, perquè la llibertat amb aquest altre perquè és anarquista. Cal experimentar real és col·lectiva, de la classe dels oprimits, dels explotats. amb molta pràctica i determinació. És participant en la lluita per aconseguir-la que t’alliberes una mica. El que vull dir no és militarista. He parlat molt Per què deies que, si avui existís el MIL, estaries enfadat? amb gent d’altres organitzacions que practicaven la lluita Estaria trist. La lluita armada no és un moviment ni un acte armada i, quan et poses una pistola a la cintura en una situa- individual. Aquesta part del moviment no apareix fins que ció com la que vaig viure a Barcelona, entens que ets lliure, es passa a l’ofensiva i no veig que avui estigui en aquesta però que això es pot aturar en qualsevol moment... i aquest volen passar pàgina sobre la lluita armada, però està bé per- fase. Aleshores, no agafes una pistola. Quan Ravachol feia sentiment és un sentiment de gran llibertat. què nosaltres tampoc, perquè encara que ja no lluitem, dei- xem la porta de la memòria oberta.

Per la teva experiència, és evident que creus en la vio- lència i l’has utilitzada. Per què creus que una revo- lució no pot ser pacífica? Acabo de passar per la Rambla i hi havia furgonetes dels Mossos d’Esquadra; et puc dir que ells estan llestos. La bur- gesia s’està preparant i ho fa encara que el moviment no ho faci. Ens porten una guerra d’antelació perquè saben què passarà i com passarà. Si hi ha grans mobilitzacions populars, hi haurà grups que sobrepassaran el nivell de violència i ells estan preparats per això. I nosaltres encara ens pensem que tornarem a fer el 19 de juliol del 36... Després de les revolu- cions de 2005, he estat a diferents barris populars de França i, en una reunió organitzada per l’alcaldia per reconstruir un barri, hi havia un militar que proposava fer-hi grans avingu- des. Vaig pensar en París, on, després de moltes barricades durant el segle XIX, el Baró Haussmann va preparar totes les grans avingudes per això, perquè els blindats poguessin penetrar i creuar molt ràpidament els barris. Avui dia, als barris de França, utilitzen drones en qualsevol petit enfronta- ment... Ho veus? No estem preparats; ho dic i ho veig; no estem llestos, el moviment no està llest. Ahir parlava amb companys d’aquí que em deien que, a molts espais, feu entrenaments de boxa. Et penses que, si avui dia hi ha un enfrontament realment seriós, serà de boxa?

Es parla molt d’alternatives al capitalisme. Creus que n’hi ha alguna que funcioni? Que sigui real? pàg. 6 DIRECTA 309 • 13 de març de 2013 TRANSFORMACIONS

Les CAF: un sistema d’inversió comunitària “Entre setmana netejo cases i el cap de setmana sóc directora de més de 300.000 CAF, que solucionen les necessitats financeres banc”, explica una membre d’una comunitat autofinançada de vint milions de persones. La metodologia d’estalvi que seguei- (CAF). Les CAF són petits grups de persones que s’associen per xen els grups s’utilitza a tot el món des de fa anys i ha esdevingut prestar-se capital entre elles i, així, cobrir necessitats econòmi- una eina poderosa, mitjançant la qual comunitats de tota mena ques indispensables. En pocs anys, arreu del món, s’han constituït milloren la seva situació econòmica sense cap ajuda externa.

construcció de patrimoni; un conjunt dència, que van més enllà de les neces- de pràctiques que s’allunyen dels pro- sitats econòmiques. “Enfocar les CAF grames assistencials i ofereixen serveis com una alternativa financera no és ade- que augmenten l’autosuficiència i la quat”, diu Abdoulaye, i afegeix que “hi dignitat personal potenciant les possibi- ha molta gent que no demana crèdits, litats d’estalvi i l’accés de persones amb però que, gràcies a les CAF, s’identifica pocs recursos a una educació de qualitat amb un grup i hi comparteix preocu- o a un habitatge digne. pacions”. Per a Fall, “Catalunya actua Tot i que la crisi ha afavorit la proli- com un laboratori per les comunitats feració d’iniciatives d’autogestió de ser- autofinançades”. Des de l’ACAF, s’ha veis i de recursos al continent europeu, impulsat la creació de grups amb per- les fórmules d’estalvi popular són pràc- sones que tenen problemes de salut tiques molt arrelades als països empo- mental i amb jovent extutelat, per e- brits de l’Àsia, l’Àfrica o l’Amèrica lla- xemple. “L’experiència que ha anat tina, a través de les tontines. Les tontines, adquirint l’associació ha dut gent de igual que les CAF, són pràctiques basa- diversos països d’Europa a aprendre la des en la confiança entre les membres. metodologia i exportar-la als països En aquest sentit, Abdoulaye Fall adver- d’origen”, explica. - Com funciona una CAF? Una CAF és un grup d’estalvi que fun- Les CAF permeten no ciona a partir d’unes normes senzilles dependre exclusivament fixades per les mateixes persones que integren el grup, com ara la quantitat dels bancs i canviar de diners que pot posar cada sòcia, els Oriol Agulló mun, una plataforma lliure que, des A l’Àsia, l’Àfrica la cultura del crèdit interessos o el temps necessari per tor- [email protected] del mes de març, ofereix ajuda, eines i o l’Amèrica llatina, nar els crèdits. A les CAF que trobem a la possibilitat de contactar amb altres les fórmules per la de l’estalvi Catalunya, es presten quantitats de Imaginem-nos una petita caixa i un comunitats que funcionen sota el d’estalvi popular - l’ordre dels 400, 500 o 1000 euros, que grup de persones que es reuneix regu- mateix principi arreu del món. són pràctiques serveixen per fer front a necessitats larment per dipositar-hi els estalvis. molt arrelades teix: “La realitat social i cultural de cada quotidianes bàsiques i són molt impor- Aquesta caixa serveix de fons comú Comunitats autosuficients - zona és determinant per decidir el tants per la gent amb pocs recursos. En perquè qui ho necessiti pugui accedir a “Cada vegada hi ha més CAF perquè Arianne millor model de comunitat autofinan- aquestes comunitats, el capital creix petits préstecs: una avaria a casa, els lli- cada vegada hi ha menys recursos”, as- çada”. I ho exemplifica apuntant que “la una mitjana del 350% durant el primer bres escolars de la mainada, una fac- senyala Abdoulaye Fall, membre d’A- majoria de tontines funcionen a través any. Com que les integrants de la CAF tura imprevista o, fins i tot, poder en- CAF. Si bé les CAF no són una alterna- de la garantia de la paraula, sense pren- són alhora prestadores i prestatàries, la gegar un petit negoci. Aquests grups tiva al sistema financer tradicional –la dre apunts ni signar cap document”. Un responsabilitat de cadascuna de les per- autofinançats s’anomenen CAF i te- majoria de membres dels grups o el sistema difícil d’implantar en un context sones augmenta i s’estableixen lligams nen una llarga tradició als continents propi grup disposen d’un compte amb europeu, acostumat al fet que les enti- de confiança recíproca entre les inte- africà, asiàtic i llatinoamericà. Les co- tats financeres exigeixin molta docu- grants. Bona prova d’això és la baixa munitats CAF, però, són una realitat - mentació per concedir préstecs, garan- morositat que mostren els grups. Amb en contínua evolució. Al nostre país, es ties o avals. tot, la principal riquesa de les CAF no van començar a implantar l’any 2004, La principal riquesa de les CAF Precisament, la impossibilitat de és econòmica, és la unió comunitària i quan Jean-Claude Rodríguez-Ferrera no és econòmica, és la unió comunitària complir les condicions imposades per la xarxa de suport que representa per a –professor d’Economia de la Univer- les entitats financeres ha fet que la majo- les persones que en formen part. Se- sitat Ramon Llull (URL) de Barcelona i la xarxa de suport que representa ria de les CAF catalanes estiguin inte- gons Fall, “un 70% de les persones que i de la Universitat Politècnica de Cata- - grades per persones nouvingudes. Fall pertanyen a les CAF hi són per la xarxa lunya (UPC)–, després de fer una tesi creu que “per a una persona autòctona, social que generen”. Si bé les comuni- doctoral sobre els bancs comunals de una entitat bancària per gestionar els és més senzill recórrer a un amic o un tats s’organitzen a partir d’unes reu- Veneçuela, va crear l’Associació Co- diners–, sí que serveixen per no depen- familiar” i recorda que les CAF “són nions on les sòcies afegeixen estalvis a munitats Autofinançades (ACAF), dre exclusivament dels bancs i canviar la una manera de tenir gent a qui recórrer la caixa, retornen crèdits pendents i de- amb l’objectiu de desenvolupar el pro- cultura del crèdit per la de l’estalvi. en cas de necessitats econòmiques” i de manen crèdits nous, aquestes trobades jecte en el context europeu. Actual- Aquesta mateixa filosofia és la que se- prevenir les persones nouvingudes de també són un moment per compartir ment, a Catalunya, hi ha una cinquan- gueixen determinades pràctiques i enti- l’exclusió social. Tot i això, també hi ha els problemes, sopar o prendre una tena de grups en funcionament (que tats a països com França, Anglaterra, CAF integrades únicament per perso- copa. Les CAF, doncs, no són petites integren quasi 800 persones) i s’ha Portugal o Hongria, mitjançant progra- nes nascudes a Catalunya, que treballen entitats financeres, sinó –per sobre de impulsat el llançament de Winkco- mes d’Asset Building, és a dir, d’auto- valors com l’autogestió o la indepen- tot– grups de persones. TRANSFORMACIONS DIRECTA 309 • 13 de març de 2013 pàg. 7

De CAF-Mex al sistema solidari de finances

L’octubre de 2012, tres matrimonis van crear la CAF-Mex, una comunitat a- utofinançada que, avui, compta amb nou membres: sis mexicans i mexica- nes, dos catalans i un peruà. “El pro- jecte ens serveix per estalviar i demanar préstecs per cobrir petites despeses urgents sense haver de passar pel caixer i, sobretot, és una bona excusa per fer petar la xerrada un cop al mes, que és quan ens reunim”, explica Francesc Tort, un dels fundadors de CAF-Mex. L’ingredient clau d’aquest grup, segons Tort, és que s’ha gestat sobre una “base de confiança bastant sòlida”, ja que aplega parelles i amistats i totes les inte- grants, que tenen entre 30 i 54 anys, comparteixen la vivència d’haver emi- grat del país d’origen. Les integrants de CAF-Mex Organitzar-se comparteixen “Veiem l’autogestió financera com la vivència d’haver una possibilitat de compartir un petit emigrat del país capital econòmic que pot generar un d’origen gran capital social”, afirma Tort; i ho palesa amb dades: quan es va crear, en segon terme, la majoria”, apunta rera es va celebrar el juliol de 2012), estalvis de les CAF es podran dipo- CAF-Mex va aconseguir ajuntar 130 Tort. A més de l’assemblea, aquesta ja han contactat amb membres de la sitar a la mateixa associació per fi- euros i, gairebé mig any després, l’es- comunitat s’articula en tres figures CAF-e-Tal, la CAF-EuroAmèrica nançar els projectes dels socis sense talvi col·lectiu supera els 600. En cinc bàsiques: la presidenta, la comptable (integrada per persones equatoria- que calgui recórrer a cap banc”, ex- mesos, només s’han demanat tres crè- que administra les entrades i les sorti- nes i peruanes), la CAF-Amigos del plica Tort. Segons ell, de cara al fu- dits, dos de 130 euros i el darrer de des de diners i la secretària, que Mundo (formada per bolivianes) o tur, es cova una idea encara més am- 400 euros, explica Tort. Els dos pri- guarda la caixa, però no en té les claus. la CAF-Amazan (formada per mar- biciosa: promoure CAF que tinguin mers crèdits, afegeix, ja s’han liquidat roquines). Ara, el seu objectiu de fons d’inversió suficients per per- a un interès de l’1%, com va establir Enxarxar-se futur és dinamitzar el Mundo Caf, metre que les petites comerciants i l’assemblea de la CAF. “Les decisions Tot i que les membres d’aquesta una CAF que integri totes les CAF i les empresàries operin amb un sis- sempre recauen en l’assemblea i es comunitat encara no han assistit a que funcioni com a banca comunal tema solidari de finances. procura assolir la unanimitat primer i, una reunió general de CAF (la dar- dins de l’ACAF. “Els excedents dels

Luís Tato Com et vas involucrar amb l’ACAF? Quins valors destacaries de les Sóc senegalès i vinc d’un entorn on CAF? aquestes pràctiques són habituals. L’aspecte social de les microfinances Abans de començar a treballar en l’or- és molt important i dignifica la per- ganització, havia muntat una tontine, sona, ja que no cal que recorri a ter- és a dir, una comunitat autofinançada cers per demanar diners. No obstant que seguia l’exemple africà. L’any això, l’aspecte més trencador de les 2005, em van contactar des de l’ACAF CAF de Catalunya és que són les úni- “El propòsit i em van demanar que els ajudés a ques pràctiques de microfinances on difondre les comunitats autofinança- les persones que en formen part deci- de l’ACAF és des a Europa. Vaig convertir la tontine deixen les condicions dels préstecs. en una CAF i vaig estar, des de 2006 Hi ha experiències, com les asiàti- promoure la fins a 2009, en una CAF de senegale- ques, on es deixen diners a interessos sos a Molins de Rei, on vam arribar a baixos, però la sobirania de decidir creació de grups ser vint persones. Des de l’any 2009, què vols fer amb els diners és nova i em dedico a difondre la metodologia genuïna de Catalunya. d’ajuda mútua de l’ACAF per formar més grups. Quin futur tenen les CAF i les arreu del món” Quin aspecte t’agrada més de l’A- microfinances? CAF? Es duen a terme pràctiques semblants Difondre la idea que, a Europa, hi ha a les de les CAF dins les famílies o els realitats socials que es poden abordar grups d’amics, però d’una manera Natural de Rufisque (el Senegal), Abdoulaye Fall és expert en immi- des de les comunitats autofinançades. més informal. Només es tracta de gració, integració social i interculturalitat. Resideix a Molins de Rei Certes institucions tenen la idea que formalitzar una xarxa d’ajuda mútua. aquestes pràctiques només funcionen La metodologia que proposem des de des de fa tretze anys i, des de 2006, és membre de l’Associació per a als països pobres, que no són exporta- l’ACAF ha anat variant al llarg dels les Comunitats Autofinançades. Actualment, representa l’associació bles. Des de l’ACAF, hem posat de anys i s’ha anat polint a partir de l’ex- en comunitats internacionals de microcrèdits, assessora diverses manifest que hi ha col·lectius que periència. El propòsit de l’ACAF és necessiten el suport que donen les promoure la creació d’aquests grups comunitats autofinançades i forma part de dues d’elles. comunitats autofinançades. d’ajuda mútua arreu del món. MÉS QUEMILPARAULES Cal cremar-hotot,aviCal F espai quetél’objectiudetreure’nsdelmig iconstituir, per cada obra,dubte,unadecepciómés absurda.Unnou –encara més,siespot–elsestelsdelanit barcelonina.Iamb titat queetvaconfigurar. Al’horitzó,unfalsblaugranaapaga hotels deluxe,illespisosnousquehanesborratlaiden- polític untatpelconstructordetorn.Ara,allà,s’hiaixequen carrers tallatsdurantanysividestruncadespeldesigd’un cada gruagegantina.Enderrocamentsimàquinesestranyes, caminades solitàriesiaturadeseternesdavantdecadaobra gunta retòrica.Tu leshasvistmorirtotes,unarerel’altra,en nostres passejosbaixantperBacdeRodafinsalaplatja?Pre- fàbriques ilescasetesbaixesqueescortavenels ulls plorosos,emfitavesambeldubte:onsónles celona provinentdeCuenca,alsanys60.Ambels Poblenou quevasconèixerquanaterraraBar- a pocempreguntaves,avi,quèn’havienfet,del tornaran acustodiarelnostrepasseigcap alaplatja. s’esvaeixi, hauremvençutlahumiliacióipotserelsestels del taütodiósqueensenvoltaicalar-li foc.Quanelfum potser nomésensquedacremar-ho tot.Desempallegar-nos quan s’apaguiallòquesom”,comdiuPau Llonch.Sí,avi, l’humà. “Seremfum,fillsdelfocambquèhocremaremtot, només ésésserperquèhaperdutelseuatributessencial: copis. Desdelsubsòl,l’espieraenfocaelvianant,queja no-res. Ienmigdel’enèsimaesplanadaciment,dosperis- bancs individualsambvistesaunnouespaiembarassatde per alacirculaciófrenèticadelesmercaderies.Adreta, Meridiana iDiagonallaGranVia.Complementdemoda rra, unaserpmetàl·licacustodialacruïlladelesavingudes substituir-nos, elssímbolsdelcapitalismesenil.Al’esque- Manu Simarro FOTOGRAFIA : Robert Bonet DIRECTA 309 •13demarç2013

COORDINACIÓ QUADERNS D’ILLACRUA: Gemma Garcia A FONS: Alba Gómez, Mar Carrera i Pau Casanellas MIRALLS: Carles Masià TRANSFORMACIONS: Oriol Agulló Quaderns d’Illacrua DISSENY GRÀFIC: Roger P. Gironès • CONTACTE: [email protected] Directa 309 13 de març de 2013 13

RODA EL MÓN 14-15 16 Hamàs podria arribar a acceptar Un atac neonazi posa de manifest la solució dels dos estats si Israel la creixent amenaça de la violència retornés a les fronteres de 1967 ultradretana a Finlàndia

ÀFRICA // EL GUANYADOR DE LES ELECCIONS A KENYA ESTÀ IMPUTAT PER CRIMS CONTRA LA HUMANITAT Uhuru Kenyatta, un president sota sospita

cipal partit de l’oposició, el Moviment exemple de pau i estabilitat a la regió Anna Tapia López Kampala, Uganda Democràtic Taronja. Odinga va titllar els oriental de l’Àfrica”. @ATapiaL comicis de tupinada i de fraudulents. Els seguidors d’uns i altres es van enfrontar ALIANCES SORPRENENTS als carrers i van protagonitzar revoltes En aquesta ocasió, Kenyatta i Ruto s’han huru Muigai Kenyatta, de 51 anys i violentes que van tenir conseqüències presentat junts en una plataforma –ano- popularitat alta, sobretot, gràcies a la Kenyatta és amo fill del primer president de Kenya, lamentables. A la vall del Rift, la comuni- menada Coalició Jubileu– que busca la de més de 200.000 participació elevada de kikuyus i kalen- UJomo Kenyatta, s’ha convertit en tat kikuiu, l’ètnia majoritària a Kenya, reconciliació ètnica i el desenvolupa- hectàrees de terra / jins als comicis. UhuRuto seran els pri- el quart president del país des de la seva que donava suport a Kenyatta, va prota- ment econòmic amb l’objectiu d’evitar SHUTTERDIPLO- mers governants del món escollits demo- MACY.COM independència, el 1963. El tàndem entre gonitzar els atacs més greus contra segui- fets violents com els que es van desenca- cràticament amb una acusació del CPI. el nou president i William Ruto, duet dores de Ruto, d’ètnia kalenjin, que denar el desembre de 2007. Durant l’oc- batejat amb el terme UhuRuto, governarà donaven suport a Odinga. El febrer de tubre de l’any passat, UhuRuto es va pre- ELECCIONS IMPUGNADES durant els propers cinc anys després 2008, l’exsecretari general de les Nacions sentar oficialment, unint les forces dels El nou president prendrà possessió el 26 d’obtenir una victòria molt ajustada res- Unides, Kofi Annan, va liderar les nego- seus partits: l’Aliança Nacional de Ken- de març. No obstant això, cal esperar, tam- pecte a Raila Odinga, de la centrista Coa- ciacions de pau entre ambdós fronts, yatta i el Partit Republicà de Ruto. Tan- bé, la resolució del Tribunal Suprem kenyà lició per les Reformes i la Democràcia Kibaki i Odinga, així com el cessament de mateix, la imatge pacifista dels candidats sobre el recurs presentat per Odinga, que (CORD). Amb el 50,3% dels vots, Ken- la violència electoral. La solució: un es contradiu amb els càrrecs presentats ha impugnat les eleccions davant els errors yatta no necessitarà una segona volta per govern de coalició entre els dos líders. per la Cort Penal Internacional (CPI), que detectats durant el recompte i els milers ser president. Quatre mil vots li han per- Kibaki va ser investit president i Odinga els acusa de ser els principals instigadors de vots (més de cent mil) declarats invà- mès eludir la necessitat de tornar-se a primer ministre, un càrrec que va accep- i finançadors de crims contra la humani- Kennyatta i Ruto han lids. El tribunal ha de respondre al llarg de passat de ser enfrontar amb Odinga, que ha obtingut tar a contracor. Aquells comicis van aca- tat, ara fa cinc anys, durant les rebel·lions enemics mortals a les properes dues setmanes. Kenyatta és bar amb la cara amable i turística d’un post-electorals. Malgrat els càrrecs que se formar una coalició membre d’una família adinerada, propie- La Cort Penal país que, fins llavors, havia estat “un li imputen, Kenyatta ha sabut mantenir la electoral tària de nombrosos hotels i restaurants. A més, també és el terratinent més impor- Internacional acusa tant del país, amb més de 200.000 hec- Kenyatta i Ruto de ser tàrees de terra. Un dret, el de l’accés a la terra, que ha estat un dels temes clau al els principals instigadors llarg de la campanya electoral, juntament dels enfrontaments amb el de l’etnicitat. El futur immediat de Kenya i la legiti- que van causar mitat dels seus governants planteja molts 1.300 morts l’any 2007 interrogants. Hi ha una qüestió clau: com governarà un president acusat de cometre un 43,8% dels sufragis. A l’Àfrica subsaha- crims de lesa humanitat i que s’haurà de riana, des de les eleccions de després de presentar a un judici a l’Haia que la CPI l’apartheid a Sud-àfrica de 1994, mai no programa pel mes d’abril? Creixen els te- hi havia hagut tanta expectació al voltant mors sobre la cooperació i la compare- d’uns comicis presidencials al continent. ixença de Kenyatta i Ruto a la CPI per a- UhuRuto és una parella de ball sorpre- frontar uns càrrecs que ambdós han nent, ja que els dos van ser contrincants a negat en moltes ocasions. Es preveu que les eleccions de 2007. Llavors, ningú no les repercussions polítiques del judici preveia una possible coalició entre ells, posaran en qüestió el futur i la cohesió sobretot després dels violents enfronta- social de Kenya. Caldrà esperar, també, ments postelectorals, que van causar la per saber el posicionament de la comu- mort de més de 1.300 persones i 650.000 nitat internacional, les donants, les Naci- desplaçades. En aquell moment, Ken- ons Unides, la Unió Africana i els pre- yatta va donar suport a la victòria del pre- sumptes instigadors de crims contra la sident Mwai Kibaki i Ruto es va postular a humanitat i futurs governants de Kenya favor del candidat Raila Odinga, del prin- davant les decisions del CPI.  14 Directa 309 13 de març de 2013 RODA EL MÓN

PALESTINA // HAMÀS PODRIA ARRIBAR A ACCEPTAR LA SOLUCIÓ DELS DOS ESTATS Aires de canvi a Gaza

Marc Almodóvar televisió israeliana desvetllava que fonts diplomàtiques israelianes i del moviment El Caire (Egipte) palestí Hamàs estaven mantenint nego- @egiptebarricada ciacions inèdites, amb la mediació d’E- gipte, per l’aixecament parcial del setge a er inundació. Les forces armades la Franja. Aquesta mesura només perme- egípcies van decidir posar fi a les tria l’entrada de material agrícola, tot i Pdesenes de túnels de contraban que, a finals d’any, Israel ja havia infor- que connectaven la península del Sinaí mat que, com a part dels acords assolits amb l’aïllada Franja de Gaza utilitzant per l’alto el foc del novembre passat, per- l’aigua dels pous naturals. En altres ca- metria l’entrada de material de construc- sos, segons algunes testimonis, van utilit- ció a Gaza per primera vegada des de zar dinamita directament. A mitjan febrer, 2007. Hamàs també hauria plantejat a les l’exèrcit egipci va destruir 225 túnels, autoritats egípcies la possibilitat d’esta- durant una nova fase de l’operació que es blir una zona de lliure comerç entre les va posar en marxa el mes d’agost de 2012, dues regions. quan setze soldats egipcis van morir en Però això només és la punta de l’ice- una emboscada fronterera. Segons el berg del canvi polític que sembla que portaveu militar Ahmed Mohamed Ali, hi experimenta la Franja. Hamàs podria podria haver un total de 550 túnels, ja estar disposada, fins i tot, a acceptar la que molts tenen ramificacions cap a les solució dels dos estats, sempre que Israel cases particulars del veïnat de la zona i retornés a les fronteres de 1967. Així ho són difícils de detectar. Es calcula que, el afirmaven recentment alguns mitjans de 2010, abans que Israel alleugerís parcial- comunicació saudites. Khaled Meshal, ment el setge, el nombre de túnels ron- cap de l’oficina política de Hamàs, hauria dava els 1.200. Les autoritats egípcies encarregat al rei Abdal·là II de Jordània argumentaven que temien que els túnels servissin per al contraban d’armament i militants. La realitat és que els túnels ser- Les importacions a través vien per alleugerir el setge imposat per dels túnels representaven l’Estat d’Israel sobre la Franja. Les impor- prop del 30% de tacions a través dels túnels representa- Les comerciants de Gaza afirmen que ven prop del 30% de l’economia de Gaza. l’economia de Gaza el 80% dels aliments Encara més. Les comerciants afirmen entra a través que el 80% dels aliments entra a través que traspassés aquest missatge al presi- dels túnels d’aquesta via alternativa subterrània. dent nord-americà Barack Obama. Un En altres temps, Hamàs hauria criticat moviment històric que implicaria el reco- Caire per mirar de rellançar l’Organitza- senta un nou pas en el procés de reconci- Egipte sense embuts. Avui, es reserva de neixement, fins ara inèdit, de l’entitat sio- ció per a l’Alliberament de Palestina liació palestina. fer un atac directe al president Mohamed nista per part de Hamàs. (OAP), per primer cop amb la presència A inicis d’any, Hamàs va permetre Mursi, membre dels Germans Musul- Paral·lelament, hi ha el procés de de Hamàs i la Gihad Islàmica. El reconei- –per primera vegada des de 2007– que es mans, dels quals Hamàs és la branca reconciliació –també històric– entre al- xement i l’adhesió d’aquests grups a fes una marxa de suport a al-Fatah a palestina. La germandat fa el que no es va Fatah i Hamàs. Un procés engegat l’abril l’OAP, la coalició creada per la Lliga Àrab Gaza. Desenes de milers de palestins i atrevir a fer ni el propi Mubarak. Malgrat de 2011 al Caire i que pretenia posar fi a la el 1964 per representar el poble palestí, palestines de la Franja van prendre part les protestes internes, Hamàs mira cap a guerra civil oberta entre les dues faccions suposa un punt d’inflexió clar. Històrica- en la commemoració del 48è aniversari una altra banda. el 2007. A principis de febrer, represen- ment apartades de l’OAP i directament de la facció palestina creada per Yasser Bufen aires de canvi a Gaza. Mentre es tants de les principals formacions políti- enfrontades des dels acords de pau Arafat. “Aviat recuperarem la nostra uni- duia a terme l’operació dels túnels, la ques palestines es van tornar a reunir al d’Oslo de 1993, la seva adhesió repre- tat”, anunciava el president palestí Mah- Directa 309 13 de març de 2013 15

mava el primer ministre de Hamàs Ismail Hainyeh. L’emir va prometre 400 milions de dòlars a la Franja per ajudar a la re- construcció urbana. Part d’aquests di- ners serviran perquè es construeixi un complex amb el nom de Ciutat Hamad, en honor a l’emir. La visita de l’emir va ser una mostra més de l’augment del pes regional de la petita Qatar, va donar legitimitat a Hamàs per primera vegada des de feia anys i va posar en estat d’alerta tant l’al-Fatah d’Abbas com la mateixa Tel Aviv, les dues entitats que han mantingut el setge polí- tic i humanitari a la Franja els darrers anys. L’ajuda qatariana sembla essencial per a una Hamàs desgastada per l’ofega- ment de la població sota el setge, però també és vista com una oportunitat per rellançar políticament la formació. Els islamistes esperen que el desgast d’al- Fatah, esquitxada per la corrupció de l’Autoritat Palestina, pugui convertir-se en una victòria electoral en unes hipotè- tiques eleccions unitàries palestines, en la línia de l’ascens polític de la germandat a la regió. Israel afirmava que la visita de l’emir llençava el procés de pau “sota l’auto- moud Abbas en un missatge gravat. Un llen per assolir acords pel que fa a l’estra- mans Musulmans a la regió; i, darrere bús”. Però no sembla pas que l’objectiu El president egipci mes abans, milers de partidàries de Ha- Mohamed Mursi tègia política comuna, a l’establiment d’aquesta estratègia, hi trobem el petit de Doha sigui la confrontació. Dos dies màs havien enarborat les banderes ver- en una reunió amb d’un cos de seguretat unificat i, sobretot, emirat de Qatar, poderós aliat regional de després de la visita a Gaza, l’emir Hamad des de la formació a Cisjordània per pri- el líder polític de a l’organització d’un govern d’unitat i la germandat. va obrir la porta a una gran negociació mera vegada en cinc anys. Hamàs també Hamàs Khaled Meshal l’establiment d’eleccions a l’AP. Doha ha posat el llaç a Hamàs. L’esclat per la pau amb Israel. Tampoc cal oblidar al Caire el novembre va donar suport a Abbas en la proposta de 2012 / EPA de la revolució a Síria va provocar que que, durant anys, Doha va acollir una ofi- pel reconeixement de Palestina com a ESTRATÈGIA REGIONAL Khaled Meshal, líder polític de la forma- cina comercial de l’entitat sionista, inau- Estat observador de l’Assemblea de les El tren de la primavera àrab s’ha aturat a ció palestina, canviés la seva residència a Nacions Unides i, fa poques setmanes, va la Franja de Gaza. Però què hi ha, real- Damasc per Doha. D’aquesta manera, la Dos dies després de la permetre –per primer cop des del con- ment, darrere d’aquest canvi? Sembla formació palestina donava l’esquena al flicte civil– la inscripció de votants de la evident que l’onada de revoltes àrabs règim d’Assad i es deixava caure als bra- visita a Gaza, l’emir de Franja de Gaza a la Comissió Electoral també ha portat aires de canvi a Palestina ços de l’emir qatarià. Un canvi d’aliances Qatar va obrir la porta Central, que fins fa poc era considerada i, específicament, a una Hamàs que ja no simptomàtic. Doha va aconseguir que com una entitat corrupta i controlada actua com si es trobés acorralada. L’as- Hamàs s’allunyés de l’eix xiïta per caure a a una gran negociació cens regional dels Germans Musulmans, la seva òrbita. per la pau amb Israel L’estratègia de Hamàs dels quals Hamàs és una delegació pales- Qatar sembla el principal impulsor de tina, sembla tenir molta relació amb la reconciliació palestina. El mes d’octu- gurada el 1996 amb la presència de Shi- forma part de aquest fet. bre passat, Hamad bin Khalifa Al Thani, mon Peres. Els llaços diplomàtics es van l’apoderament real Sota l’auspici de Hosni Mubarak, les l’emir de la monarquia pèrsica, es va des- tallar després de l’atac sionista a la Franja negociacions per la reconciliació pales- plaçar a la Franja, la primera visita d’un el 2009, però va ser Tel Aviv qui va rebut- dels Germans tina sempre havien fracassat. Avui, apa- cap d’estat a la zona des de l’any 1999. jar restablir-los el 2010, quan es va negar Musulmans a la regió drinades per l’Egipte de Mursi, sembla Les ràdios locals programaven la cançó a l’única condició imposada per Qatar: que podrien arribar a bon port. Tel Aviv “Gràcies Qatar” a tota hora per donar la l’entrada de ciment i diners per a la per al-Fatah. Són les mostres d’una apro- també s’ha mostrat contenta que el nou benvinguda al monarca. La visita era un reconstrucció de Gaza. El pragmàtic emi- ximació que podria suposar la fi de la interlocutor al Caire sembli tenir més exemple clar del canvi polític provocat rat pèrsic, seu de la base militar més guerra civil pel control de l’Autoritat accés a les cúpules de Gaza, com es va per l’onada de revoltes àrabs. L’ascens al important dels Estats Units a la zona, no Nacional Palestina i que podria donar veure durant la darrera crisi a la Franja. poder dels Germans Musulmans de Tuní- sembla un país amb ganes d’enfrontar- lloc a l’alliberament de les preses i els L’estratègia de Hamàs no es pot entendre sia, el Marroc i Egipte, sota l’apadrina- se a les grans potències. Si l’ajuda qata- presos polítics d’una i altra banda i a la fi només en el microescenari que és Gaza. ment de Qatar, feia gira a Palestina. riana pot fer alguna cosa és allunyar de la persecució política a Palestina. Ac- A gran escala, forma part de l’estratègia “Amb aquesta visita, es declara el Hamàs de les armes. De les armes de l’I- tualment, ambdues organitzacions treba- general per l’apoderament real dels Ger- trencament d’aquest setge injust”, afir- ran, almenys.  16 Directa 309 13 de març de 2013 RODA EL MÓN

FINLÀNDIA // L’SVL ÉS LA BRANCA FINLANDESA D’UN MOVIMENT NEONAZI NÒRDIC I ESCANDINAU LIDERAT PEL SUEC KLAS LUND La ultradreta a Finlàndia: ganivets al carrer i representants al Parlament

negativament els països i les habitants del sud d’Europa. Des de les eleccions generals de 2011, més enllà dels vincles amb l’SVL, s’ha convertit en la tercera força i principal partit de l’oposició de Finlàndia, molt a prop dels conservadors del primer minis- tre Jyrki Katainen i de la socialdemocràcia de Jutta Urpilainen, dos partits que gover- nen junts en una coalició molt àmplia. Timo Soini és el líder de PS i el diputat Jussi Halla-aho el de la branca islamòfoba i ra- cista del partit.

EL ‘MOVIMENT DE RESISTÈNCIA’ L’SVL és la branca finlandesa d’un movi- ment neonazi nòrdic i escandinau que dre la presentació del llibre Äärioikeisto principis de març, a un dels detinguts per capitaneja el grup suec liderat per Klas Roger Suso A l’esquerra, Mikael Suomessa (L’extrema dreta finlandesa) i l’apunyalament a Jyväskylä, se li va deco- Lund, Moviment de Resistència Suec (SM- Berlín Brunila i Li Andersson van apunyalar un home que els havia dene- missar un llapis de memòria amb més de durant una presentació R), un grup que, com va analitzar l’escrip- @eurosuso gat l’entrada. No hi va haver ferides greus i 300 noms, fotografies i informació de per- del seu llibre sobre la tor i periodista Stieg Larsson, pregona les la persona ferida d’arma blanca va ser trac- sones considerades “enemics polítics i traï- ultradreta finlandesa / tesis hitlerianes, fa un discurs antiimmigra- KEIJO PENTTINEN atac neonazi succeït durant la pre- tada a l’hospital. El llibre en qüestió, escrit dors de la pàtria”. La llista inclou activistes ció i glorifica les accions que van dur a sentació d’un llibre a la ciutat fin- per Dan Koivulaakso, Mikael Brunila i Li antifeixistes, diferents membres de grups A sobre, el diputat del terme grups com la Guàrdia de Ferro del L’ landesa de Jyväskylä posa de mani- Andersson, activistes de l’organització ju- d’esquerra, opositores socialdemòcrates i PS Juho Eerola en un feixista romanès Corneliu Z. Codreanu i el acte a la ciutat de Kotka fest, de nou, la creixent amenaça de la venil d’esquerres Vasemmistonuoret, re- conservadores i membres de la comunitat grup supremacista blanc nord-americà violència ultradretana que es viu a Escandi- passa la trajectòria d’aquests grups i ana- jueva del país. The Order de Robert Jay Mathews. L’SVL nàvia, emmascarada darrere ofertes d’oci, litza els perills i la bona salut de què opera principalment a les ciutats finlande- música, esports i “de defensa de la pàtria gaudeixen a la Finlàndia d’avui dia les idees ELS ‘VERITABLES FINLANDESOS’ ses i es nodreix tant de caps-rapats com de del perill bolxevic i de la immigració”. Fa racistes i la ideologia ultradretana. L’any 2011, el grup Anonymous Finland va casuals. Al seu portal, anuncia cursos d’au- més d’un any i mig, el doble atemptat d’An- filtrar i revelar a l’aplicació web Pastebin todefensa i d’arts marcials i recomana “a ders Behring Breivik a Noruega, que va dei- La formació PS és un una llista de persones sol·licitants d’ingrés tots els patriotes, portar ganivets perma- xar nombroses víctimes civils, va tornar a i membres de l’SVL, amb milers de dades nentment”. L’SVL també ha organitzat se- posar l’atenció sobre la ultradreta europea partit polític d’extrema personals i correus electrònics obtinguts minaris compartits amb grups antiantifa com a generadora d’un tòxic i perillós dis- dreta ultranacionalista, hackejant la web neonazi Patriootti.com. alemanys de l’òrbita del partit neonazi curs xenòfob i antiimigrant que, en alguns islamòfob i euroescèptic D’entre els noms publicats a l’outing, NPD, la italiana Casa Pound, la grega Alba casos i ambients, incita a la violència. sobresurt el d’Ulla Pyysalo, assistent parla- Daurada i grups parapolicials de l’entorn Durant aquest temps, l’auge de grups neo- Els atacants van ser identificats com a mentària del diputat finlandès del partit del partit neofeixista hongarès Jobbik. nazis a indrets com a Hongria, Grècia, Fin- membres del Moviment de Resistència Fin- Veritables Finlandesos (PS) Juho Eerola. A L’SVL té un llarg historial d’actes violents, làndia i els Països Baixos ha estat constant i landès (SVL, en les sigles finlandeses), una causa de la filtració, Pyysalo, que assesso- que inclou atacs a participants de la marxa s’ha traduït en la presència de represen- formació neonazi militant fundada el 2008 rava l’SVL seguint consignes d’Eerola, va del Dia Internacional de l’Orgull LGBT a tants de la ultradreta a les institucions i en que, sota el lideratge del seu nou cap Juuso acabar dimitint. Un altre dels noms desta- Hèlsinki i a projectes autogestionats i anti- l’acostament entre els grups clandestins i Tahvanainen, ha passat de l’actualització cats és Tuomas Okkonen, regidor de PS a la feixistes. Durant la campanya electoral de violents i els partits d’extrema dreta que del seu portal Patriootti.com i, sobretot, de ciutat d’Oulu. Traient ferro a l’afer, Okko- 2011, a la ciutat d’Oulu, membres de l’SVL participen a les eleccions. la distribució i la difusió d’adhesius de pro- nen, a través de Facebook, va afirmar que van assaltar Dan Koivulaakso (autor del lli- L’incident de Jyväskylä va tenir lloc el 31 paganda a l’ús de la violència com a instru- quan va fer la sol·licitud d’ingrés a l’asso- bre esmentat i militant de la formació de gener a la biblioteca municipal, quan un ment polític. Dues persones de l’SVL van ciació neonazi “estava borratxo”. La for- socialista Aliança d’Esquerra) i Jaakko Salo- grup d’autoproclamats patriotes –que ves- ser detingudes, una tercera continua fug- mació PS és un partit polític d’extrema vaara (membre de la formació conserva- tien armilla antibales i ulleres de sol– van ida. Segons va informar Yle, la corporació dreta modernitzat, ultranacionalista, isla- dora Partit de la Coalició Nacional) amb atacar amb llançaments d’ampolles de vi- de radiotelevisió pública de Finlàndia, a mòfob, euroescèptic i que estigmatitza gasos pebre i lacrimogen.  Directa 309 13 de març de 2013 17

E

D

L

A

B A

IA L EXPRESSIONS U J

‘Il futuro’, L’arxiu de Bolaño la caiguda lliure cap a la a Catalunya marginació

Entre les activitats que acompan- yen l’exposició, el 14 de març a les 22:30, s’estrenarà la pel·lícula Il Futuro, dirigida per Alicia Scher- son (Xile, 1974), una adaptació de la novel·la de Bolaño Una novelita lumpen (Anagrama, 2002). La novel·la, ambientada a Itàlia (vaga- ment), parla de dos germans ado- lescents, Bianca i Tomás, que han quedat orfes arran d’un accident de cotxe. “I això, d’alguna manera, ho justificava tot”, dirà la veu ator- dida de la protagonista, Bianca, mentre el relat ens fa testimonis de la caiguda lliure a la marginali- tat i a una iniciació sexual merce- nària i descarnada. De l’obra, en sobresurt el to moral d’un Bolaño –aquest cop sense ironia– capaç de finals lúcids que, èticament, saben resoldre i destriar un passat innecessari sense caure moral- ment en fatalismes ni en discursos de “superacions personals” que legitimen cristianament totes les desgràcies. D’una “serenitat” sem- blant al realisme de relats com Playa o de l’homenatge de super- vivent que és la novel·la Amuleto (un dels temes centrals del xilè). L’estrena del film, que ha estat ria). També s’hi poden veure fotos d’un reus volen anar publicant de manera premiat al festival de Sundance Àlex Vila Roberto Bolaño a Bolaño familiar –gairebé sempre som- dosificada per mantenir viu l’interès per d’aquest any, comptarà amb la @La_Directa Girona l’abril de 1981 rient– i visionar entrevistes televisives o Bolaño, mentre es continuen explotant presència de la mateixa Alicia diversos materials sobre l’ambient polític les traduccions a 35 llengües que ja té la Scherson. a uns dies, ho anunciaven als mit- en què es van formar els joves poetes seva obra i mentre va creixent la produc- jans: deu anys després de la mort infrarealistes a Mèxic. ció d’estudis crítics sobre l’autor. Això sí, Fde Roberto Bolaño (1953-2003), el després de veure l’exposició, amb la CCCB de Barcelona inaugura una exposi- L’exposició mostra quantitat de quaderns manuscrits amb al CCCB. Cenyint-nos a la part d’activitats ció amb el seu arxiu. Material que ha anat lletra petita que hi ha, et pots fer una idea programades al voltant de Roberto recopilant i catalogant la vídua de l’autor, per primera vegada del procés productiu de l’autor de Los Bolaño, el 16 de març a les 20:30 hi haurà Carolina López, i que es podrà visitar fins una gran quantitat Detectives Salvajes. un debat amb els dramaturgs Àlex Rigola al 30 de juny. El recorregut de l’exposició i Pablo Ley, que es van arriscar a adaptar s’organitza cronològicament, agrupat en de material inèdit EL CICLE KOSMOPOLIS al teatre la descomunal 2666 –que es les ciutats on l’autor va escriure la major de l’autor L’homenatge que representa l’exposició representava en cinc actes– i també una part de la seva obra, és a dir: Barcelona, Arxiu Bolaño. 1977-2003 és una de les lectura dramatitzada de l’adaptació que Girona i Blanes (aquesta última, com Només arribar, un se sorprèn de la parts de la sisena edició del Kosmopolis, ha fet Rigola d’El Policia de las ratas, a defensava Enrique Vila-Matas, gràcies a quantitat de material inèdit de l’autor la festa del fet literari en un sentit ampli càrrec dels actors Joan Carreras i Andreu Bolaño, ha esdevingut una ciutat literà- que hi ha. Un material que els seus he- que se celebra entre el 14 i el 16 de març Benito.  18 Directa 309 13 de març de 2013 EXPRESSIONS

Cançó d’autor, poesia i... política El polièdric artista italià David Riondino tu saps com fer pasta”, a Grillo li diuen: presenta el llibre Il trombettiere i un “Rectifica i millora aquesta societat: la culpa la tenen només alguns. Si tu ens nou treball en el marc dels festivals purifiques, nosaltres serem rics de nou”. En aquest marc, hi ha de tot: fragments Cose Di Amilcare i BarnaSants de desil·lusió cristiana, d’ideologia socia- lista, de caire feixista o d’una mena de Artista polièdric incansable, David Riondino va ser a Barcelona, el 7 de març, nihilisme destructiu. El que em sembla per oferir un concert en l’àmbit del festival de cançó d’autor Cose Di Amilcare interessant és la centralitat dels diners. i del Festival BarnaSants. Nascut a Florència el 1952, Riondino ha gravat una Mai no s’havia parlat tant dels diners com desena d’àlbums com a cantautor i ha treballat al cinema com a actor (amb durant els últims cinc anys! Els sacrificis directors com els germans Taviani, Marco Tullio Giordana i Gabriele del govern Monti, per exemple. Sacrifici Salvatores), com a director (Cuba Libre - Velocipedi ai Tropici i el documental és un terme religiós. Els impostos i les Shakespeare in Havana) i com a guionista. En l’àmbit del teatre, ha interpretat retallades de Monti eren un òbol a l’altar una dotzena d’obres i ha compartit escenari amb Paolo Rossi, Sabina Guzzanti de la riquesa. Els sacrificis que demana i Dario Vergassola, per exemple. És un autor molt brillant d’improvisacions Grillo tenen la mateixa finalitat. És una poètiques –sobretot en vuitena rima i en dècimes–, també signa a revistes mena de ritual pagà, molt arcaic. satíriques històriques com Tango i Cuore i ha publicat set llibres. Precisament, l’últim es va presentar el 6 de març a la llibreria italiana Le Nuvole, a la vil·la de Fins on vol arribar Grillo? Gràcia (Barcelona). Es tracta de Il trombettiere, la història de Giovanni Martini Grillo se celebra a si mateix. Interpreta –trompetista i aventurer d’altres temps– amb Garibaldi i Custer, entre Itàlia, l’heroi. Es troba en un escenari on les l’Havana i Nova York. Una obra en dècimes acompanyades de les il·lustracions masses arrosseguen l’heroi i li demanen d’un mestre del còmic com Milo Manara. Riondino és un observador atent de la que digui la veritat... però les maldats són realitat italiana, per això, a part de parlar de la seva obra, hem volgut parlar de infinites. Si vols exaltar-te lluitant contra la situació peculiar que viu el país transalpí després de les darreres eleccions les maldats, bé ... hi va haver una persona polítiques i del fenomen Grillo. que va morir crucificada per això... 

+ info Què penses del Moviment 5 Estrel- Steven Forti les? Pàgina de l’artista: @La_Directa davidriondino.it A l’M5S, hi conflueixen moltíssimes Festival Cose Di Amilcare: coses, des de la crisi de les ideologies fins participa a la política com si fos un rea- Actuació de David cosediamilcare.eu ovint, escrius poesies i can- al disgust per la gestió de la política. En lity. Aquesta gran desil·lusió econòmica Riondino a la sala Luz Festival Barnasants: çons que són cròniques de la gran part, que existeixi l’M5S és respon- acaba, també, amb el vot a Grillo. És com de gas el 7 de març / barnasants.com MATTEO MANFREDI Svida política i de la societat sabilitat de l’esnobisme de l’esquerra ita- una mena de protesta per la fi d’un estil Llibreria Le Nuvole: italiana, com “La Ballata del sì e del liana... i de la crisi. En altres temps es de vida. Si a Berlusconi li diuen: “Tor- libreriaitalianalenuvole.com no”, amb què vas guanyar la Targa votava la Lliga Nord, ara es vota l’M5S. El na’ns els diners, com has promès, ja que Tenco el 1994. Has escrit alguna més interessant és que, en aquestes elec- cosa últimament? cions, van guanyar els milionaris. Sembla Algunes dècimes sobre Grillo, però no que la gent hagi votat pels que tenen el només això... És que Grillo està dient carisma dels diners. Com que falten unes coses que val la pena recordar i diners, els que volen diners voten la gent sobre les quals val la pena raonar: “Si que ha estat consagrada pels diners. Ber- els diputats no fan el que jo dic, els faig lusconi i Grillo saben com fer diners... fora”, per exemple. O quan diu que el partit és una empresa. Grillo està dient Els diners et semblen la clau per en- que ell és qui decideix qui són els bons tendre la situació actual? i qui són els dolents dels que han estat La crisi ha colpejat un poble que mai no elegits per la xarxa. Grillo ha creat una havia estat tan consumidor. El ciutadà- empresa-partit i ara no en vol perdre el consumidor consumeix qualsevol cosa control. Les empreses venen serveis. Hi perquè tot es pot comprar i vendre. Ber- ha qui ven escombraries i qui ven mora- lusconi ho va entendre molt bé i va tras- litat... lladar el model a la política. El ciutadà és un consumidor que fa un televot i que

BARCELONA — Gràcia Plaça Ángel Pestaña s/n Espai Obert • Violant d’Hongria, 71 CARDEDEU Anònims • Miquel Ricomà, 57 Francesc Massana, 16 La Krida • Sicília, 97 TARRAGONA LA DIRECTA Aldarull • Martínez de la Rosa, 57 Ateneu Popular de 9 Barris • La Ciutat Invisible • Riego, 35 Quiosc del Centre • Ctra. de El Racó Ecològic • Roger de MATARÓ Distrivinyes • Sant Ramon, 22 CGT • Rambla Nova, 97-99, 2n Cap i Cua • Torrent de l’Olla, 99 Portlligat, 11-15 Terra d’Escudella • Premià, 20 Cànoves, 4 Flor, 85 Llibreria Dòria • Pujol, 9 SANT BOI DE LLOBREGAT TÀRREGA PUNTS Infoespai • Plaça del Sol, 19 Can Basté • Fabra i Puig, 274 Teteria Malea • Riego, 16 CORNELLÀ DE LLOBREGAT L’HOSPITALET DE LLOBREGAT MOLINS DE REI Bar Sense Nom • Plaça de les Llibreria Bufavents • Major, 23 Taifa • Verdi, 12 BARCELONA — Ciutat Vella Quiosc Cotxeres • Sants, 79 CGT • Ctra. d’Esplugues, 46 Quiosc • Plaça del Repartidor Barba • Rafael Casanova, 45 Preses, 3 Fem Cadena • Av. Barcelona, 81 DE VENDA Papereria Cercles • Bailen 201 Taller de Músics • Requessens, 3 Quiosc Francisco • Vilardell Ateneu Popular de Cornellà • IGUALADA PALMA DE MALLORCA Oxford • Ronda Sant Ramon, 113 TERRASSA Estanc • Roselló amb Castillejos Espai Icària • Arc de Sant Coop57 • Premià, 15 Jacint Guerrero, 8 Llibreria Cal Rabell • Santa Llibreria Mallorca • Esglèsia de SANT FELIU DE LLOBREGAT Terrassa Respon • Societat, 6 Quiosc • República Argentina 233 Cristòfol, 11-23 Koiton club • Rossend Arús, 9 ESPLUGUES DE LLOBREGAT Caterina, 17 Santa Eulàlia 11 Ateneu • Vidal i Ribas, 23 Ateneu Candela • Sant Gaietà, 73 BARCELONA — Eixample Xarxa Consum Solidari • Pl. Sant BELLATERRA Ubud • Joaquim Rosal, 22 Llegim • Ptg. Capità Galí, 4 EL PRAT DE LLOBREGAT Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9 VALÈNCIA Quiosc Manu • Nàpols-Rosselló Agustí Vell, 15 Quiosc de Ciències de la Quiosc • Joaquim Rosal amb LLEIDA Llibreria Drac • Ferran Puig 38 SANT JOAN DESPÍ Café Tendur • Historiadora Sílvia BARCELONA Guinardó El Lokal • Cera, 1 bis Comunicació Laureà miró Can Ramon • Baixada de la RIPOLL Kiosk Dot • Pg. Canal s/n amb Romeu, 16 Rocaguinarda • Xiprer 13 La Rosa de Foc • Joaquín Costa, 34 BERGA GAVÀ Trinitat 5 Gràfic Paper • Progrés 27 i Av. Barcelona Llibreria Sahiri • Danzas, 5 BARCELONA — Sant Andreu Logofobia • UB Raval, Dm. 10-18h Llibreria La Mafalda • Plaça Art Voltaic • Sant Joan, 1 Espai Funàtic • Pi i Margall, 26 Mossen Cinto Verdaguer, 14 La Krepería • Galícia, 8 Terra • Baró de Sant Petrillo, 9 Bar La Lira • Coroleu, 15 Quiosc Colom • Rambles Viladomat, 21 GIRONA MANRESA RIPOLLET SANT PERE DE RIBES Sodepau • Carnissers 8 Quiosc Comerç • Plaça Comerç Etnomusic • Bonsuccés 6 CALDES DE MONTBUI Les Voltes • Plaça del Vi, 2 Moe’s • Joc de la Pilota, 9 El Local • Monturiol, 32 Gabaldà • Plaça de la Font, 2 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10 Quiosc Tallers • Rambles Quiosc del Caprabo • Av. Pi i Quiosc • Plaça Catalunya MARTORELL SABADELL LA SEU D’URGELL La Fornal • Sant Julià, 20 Ateneu Llibertari • Coroleu, 82 BARCELONA — Sants Margall, 183 Logofobia • UdG, Dj. 10-18h. Llibreria Miró • Francesc Can Capablanca • Comte Jofre 30 Llibreria La Llibreria • Sant Ot, 1 VILADECANS BARCELONA — Nou Barris Centre Social de Sants • Papereria Can Rosell • Av. Josep GRANOLLERS Santacana, 12 SANTA COLOMA DE GRAMENET SITGES Llibreria Els Nou Rals • Sant Casal de Barri de Prosperitat • Olzinelles, 30 Fontcuberta, 118 La Gralla • Plaça dels Cabrits, 5 Llibreria Papereria Estel • Av. Dr. Aramateix • Montserrat 3 Quiosc Can Jornet • Major, 8 Joan, 19 Directa 309 13 de març de 2013 19

L’experiència de la poesia viva amb Versos Lliures El cicle de poesia exponencial de l’Esquerda arriba a la cinquena edició

El cicle arrenca el 21 de març amb Ovidi Moller Jaume C. Pons Alorda i Anna Gual i conti- @La_Directa nua el 4 d’abril amb Adrià Targa i Joan Todó, l’11 d’abril amb Enric Casasses, quest any, en fa cinc que el Casal David Cisneros i Edgar Alemany i, el 18 Popular l’Esquerda va apostar per d’abril, la clausura amb Estel Solé i Ester Acrear un cicle anual de poesia a Andorrà, que farà duet amb Nú Miret. Granollers. Gesta insòlita, la d’aquest Una programació que, un cop més, vol espai-associació, per dos motius: d’una “ser una mostra de la diversitat i la quali- banda, els casals populars i els ateneus tat de la poesia catalana actual”. Com a de l’esquerra transformadora no acostu- totes les edicions, els recitals són al Casal men a programar poesia i, de l’altra, la Popular l’Esquerda a dos quarts de nou, ciutat no comptava amb cap cicle ni espai l’entrada és gratuïta i s’hi podran com- on viure el fet poètic. Versos Lliures, cicle prar llibres de les poetes, agafar els punts de poesia exponencial de Granollers s’ha de llibre especials, degustar infusions fet lloc a cops de militància cultural. fetes per a l’ocasió, beure cervesa arte- sana i també interaccionar amb la deco- ‘RARA AVIS’ DEL MAPA LITERARI ració que fan pel cicle. Amb la vocació de potenciar l’escena poètica actual, el cicle s’ha autoetiquetat MÉS ENLLÀ DELS RECITALS com a “exponencial”. Segons les organit- Versos Lliures és un cicle de recitals, zadores, “sense deixar de mirar les qui però, aquest any, es multiplica encara ens han precedit, apostem per la poesia més. Per celebrar els cinc anys, han d’ara i, sobretot, per la que vindrà”. Amb pogut fer un desplegable amb poemes de la fermesa de construir alternativa cultu- quasi totes les poetes que han passat pel ral, l’Esquerda ha autogestionat el cicle cicle i també han dissenyat una bossa des del primer any. La darrera edició va Vers Femení, es va homenatjar en vida ño, Núria Martinez-Vernís, Enric Boluda i exclusiva. Aquests dos objectes, a banda El Casal Popular ser la primera que va apostar pel micro- Montserrat Abelló amb la presentació de Tomàs Arias són els i les poetes confirma- de ser recompenses per a les mecenes, es L'Esquerda s'omple mecenatge amb la voluntat “de fer un Màscares i reclams. 20 dones poetes in- des, tot i que encara n’hi poden haver de poesia amb el podran comprar a un preu popular. I, cicle independent i popular des del terpreten Montserrat Abelló, que va més. L’Esquerda volia que fos “una festa cicle Versos Lliures com cada any, s’ha ideat una acció de suport mutu per, alhora, dignificar l’ofici comptar amb la presència de poetes de de les grosses” i tot apunta que ho serà. carrer: “Aquest any volíem canviar i hem de poeta”. La cinquena edició va dema- talla com Sònia Moya, Mireia Calafell, Vin- fet unes lones-poema que penjarem a les nar 900 euros a través de la plataforma yet Panyella o Meritxell Cucurella-Jorba. POESIA VIVA façanes de la ciutat... la poesia és a tot Verkami i la recapta ha arribat als 1.105, En aquesta edició, l’Esquerda ha vol- “Versos Lliures és un cicle de directe, arreu”, sentencien les organitzadores. amb 76 persones convertides en mece- gut reivindicar la feina feta. Una perfor- perquè estem convençudes que l’essèn- L’Esquerda convida a “gaudir de la nes de la poesia. mance que inclourà dansa-teatre, veu en cia de la poesia floreix quan esdevé viva, poesia en directe sense filtres en un espai off i audiovisual vol “encomanar l’esperit quan poeta i públic es troben en un espai que es vol acollidor”.  FESTA GROSSA del cicle i presentar oficialment la pro- que els permet connectar, compartir i El 16 de març, a les set de la tarda, a la gramació d’enguany”. I, per cloure l’acte, gaudir”, apunten les organitzadores. Versos Lliures, Casa de Cultura Sant Francesc de Grano- l’Esquerda ha aconseguit reunir 15 de les “Sempre pensem en fer tot el possible cicle de poesia exponencial llers, es farà l’habitual pròleg del cicle, la 25 poetes que han passat pel cicle. Blanca per crear un ambient acollidor, càlid i versoslliures.cat jornada inaugural. La tercera edició va Llum Vidal, Mireia Calafell, Albert Forns, especial... Que qui vingui a recitar es Del 16 de març al 18 d’abril servir per presentar el documental Me- Mireia Vidal-Conte, Roc Casagran, Jaume mostri tal com és passa per tractar-lo el de 2013 a Granollers trònom Ferrater i l’actuació de Josep C. Pons Alorda, Eduard Carmona, Merit- millor que podem; i obrim l’Esquerda al Organitza: Pedrals, que va oferir un espectacle molt xell Cucurella-Jorba, Santi Montagud, públic perquè es faci seu el cicle i en sigui Casal Popular l’Esquerda recordat. L’any passat, en un acte titulat Anna Ballbona, Misael Alerm, David Ca- el primer còmplice”. 20 Directa 309 13 de març de 2013 EXPRESSIONS

Instantànies de la pèrdua

Barcelona acull una mostra retrospectiva de la fotògrafa d’origen palestí Ahlam Shibli

“La llar, la casa, aquell espai que no només habitem, sinó que conforma la nostra vida, el nostre dia a dia, la relació amb els altres i amb el nostre ser més íntim; allà on ens sentim segurs, a refugi de l’exterior i de les inclemències, ja siguin del temps o de la vida... i què suposa la pèrdua i la posterior recerca d’aquesta llar?” Una reflexió que em va venir al cap en contemplar la mostra de més de 200 imatges de la fotògrafa i activista palestina Ahlam Shibli, que es podran veure fins al 29 d’abril al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Els cartells amb els tan, Palestina, el Líban, Turquia i Somà- màrtirs palestins for- lia, que han hagut d’abandonar les seves Anna Pujol Reig men part de la cultura llars d’origen perquè no hi podien viure @putxiputxis visual del poble palestí d’acord amb la seva naturalesa. L’artista les copsa en moments íntims, en caba- a casa fantasmal inclou nou de les rets, arreglant-se o parlant, a ciutats com

sèries fotogràfiques produïdes per Molts joves palestins Barcelona, Londres, Zuric o Tel Aviv. Mit- LAhlam Shibli (Palestina, 1970) du- d’ascendència beduï- jançant fotos en blanc i negre i colors rant l’última dècada. El treball de l’artista na estan obligats a retocats, Ahlam Shibli reclama que la pri- ha estat marcat, des dels inicis, pel con- fer de voluntaris a l’e- mera casa de qualsevol persona és el seu xercit israelià text colonitzador que ha patit i pateix el cos i denuncia el fet que aquest esdevin- seu poble per part de l’Estat d’Israel. Per gui el primer objectiu de les polítiques de aquest motiu, quatre de les sèries que es repressió de la identitat. La sèrie Dom poden veure a la mostra són creades en Dziecka (llar d’infants o orfenat) ens territori palestí i tracten, mitjançant Una dona mostra un porta fins a Polònia. Allà, Ahlam Shibli diferents visions, sobre què ha significat cartell amb els conviu amb mainada i adolescents, per i què significa pel poble palestí la pèr- màrtirs morts per les quals la casa d’acollida esdevé l’únic la causa palestina dua forçada de la llar. També aborden referent i lligam amb la realitat.  l’experiència de l’exclusió social de la població palestina en espais expatriats i de no pertitença i el tema de la convi- vència amb la mort. tista ens mostra la imatgeria que ha creat tència futura, sense treva. Als carrers, el poble palestí al voltant dels seus màr- amb cartells impregnats de colors, també Les fotografies de Shibli tirs. Ens parla de la convivència diària, a es presenten els difunts, unes morts que les cases i als carrers, amb pòsters de esdevenen la cultura visual del poble proposen una política gran format de totes les persones que palestí. Alguns fins i tot mostren màxi- de reconeixement de han mort per la causa. Tal com va dir el mes com: Per cada activista mort, en sor- poeta i activista palestí Ghassan Kana- tiran deu més disposats a lluitar. Amb les persones que viuen fani: “La qüestió dels morts no incum- una fotografia cruenta i molt verídica, sota l’opressió beix els morts, sinó els que encara són Ahlam Shibli aconsegueix fer-nos refle- vius”. La major part d’instantànies han xionar i acostar-nos al dolor d’aquesta Una de les preocupacions de l’autora, estat preses als camps de refugiats de la existència. que es reflecteix en el format de les imat- zona de Nablus: Alain (on, durant la ges i a través de la tècnica, és no caure en segona intifada, van morir més de cinc- EL COS: PRIMERA LLAR la banalització i proposar una política de Ahlam Shibli també ha fet treballs fora de reconeixement de les persones que vi- La sèrie ‘Death’ mostra la seva terra, les sèries Eastern LGBT- uen sota l’opressió. És el cas d’una de les (2004/2006) i Dom Dziecka. The house sèries formada per una trilogia: The Val- la imatgeria que ha starves when you are away (2008). A la ley (2007-2008), Arab al-Shaih (2007) i creat el poble palestí al primera, hi apareix gent dels col·lectius Goten (2002-2003), que, mitjançant una voltant dels seus màrtirs de lesbianes, gais, bisexuals i transse- mirada topogràfica, mostra el procés de xuals, la majoria procedents del Pakis- despossessió de terres que han patit centes persones i que dóna suport al aquests tres territoris. Front Popular d’Alliberament de Pales- La casa fantasmal tina, FPAP) i Balata, un dels més poblats Retrospectiva fotogràfica CONVIURE AMB LA MORT del món, amb 25.000 habitants per un d’Ahlam Shilbli Una de les sèries més impactants, creada quart de quilometre quadrat. Ahlam Shi- MACBA. Plaça dels Àngels, 1. especialment per la retrospectiva que es bli entra a les seves llars i copsa la mai- Fins al 28 d’abril de 2013 mostra a Barcelona, és Death (2011-2012). nada que creix amb el pòster del màrtir www.macba.cat En aquesta ocasió, mitjançant fotografies en actitud combatent i el fet que, d’a- www.ahlamshibli.com amb format més gran i a tot color, l’ar- questa manera, la mort inspira la resis- Directa 309 de març de 2013 21

cionar lo prototip. Un grapat de fang de l’Ercros I+D EBRENC contenia tanta energia com una bateria de liti nova de trinca! Lo Zhou, lo xinès que treballa al bar de la Societat, diu que parlarà en un tiet seu, que es o meu cunyat Cisquet i jo ja feia temps que veu que té una fàbrica de components electrònics pegàvem voltes a treure profit del fang de a Shenzhen, a vore si mos compren l’invent. Lo Ll’Ercros. “D’aquí, en podem treure alguna Cisquet, que anava tot embalat, va investigar com cosa”, deia ell, “no pot ser que vulguen amagar mos ho podíem fer per arreplegar també una mica sota l’estora una terra tan rica en metalls pesants”. d’aigua d’aquella que refreda lo nucli de la central Lo Cisquet, de lletra, no en sap gaire, però d’elec- nuclear, per si en podíem treure suc d’alguna trònica i de fer experiments amb lo Quimicefa, sí. manera, però, per sort, el vaig convèncer perquè Així doncs, vàrem arreplegar un bon grapat d’a- es dediqués a coses menys arriscades. Ara, treballa quell fang i hi vàrem punxar dos elèctrodes. A l’al- a treure profit de les baves del caragol poma. Diu tre extrem vàrem fer un pont al carregador del que se’n poden fer potingues pel cutis com les que mòbil de la tieta Aurora. Xeic! Vos podeu imaginar anuncien a la tele. Jo li faig de representant. Bé que que el va carregar en dues hores? Allò era la hem de treure profit de la merda que mos deixen bomba. Vàrem fer més proves i en vàrem perfec- per aquí baix, oi? FEL

Fer passar gat per llebre

quests últims dies hem viscut una successió ben curiosa de notí- cies que semblen confirmar la dita de fer passar gat per llebre: Alasanyes i raviolis de vedella que en realitat eren de cavall o pas- tissos amanits amb coliforms fecals. O, com diuen en altres indrets, ens han donat garses per perdius. Aquest és un cas especial perquè, encara que les dues espècies són aus, el darrer avantpassat que comparteixen, una mesura de la distància evolutiva entre les espècies, va viure fa més de 100 milions d’anys. Entre els gats i les llebres, sorprenentment, hi va haver un avantpassat comú al voltant de la mateixa edat. I llavors, quin és el darrer avantpassat comú entre la vaca i els cavalls? Doncs, de fa poc més de 80 milions d’anys. Així doncs, tal com ens indica la saviesa popular, no hauríem de fer tants escarafalls perquè se’ls hagi colat una mica de carn d’un cosí germà de la vedella. Encara hagués estat menys greu que haguessin trobat gat en lloc de vaca, perquè són més propers e- El greu és que volutivament, amb un rebesavi comú el president d’un de fa poc menys de 80 milions d’a- nys. Aquesta és la raó perquè, popu- Estat del sud larment, no es diu fer passar gat per d’Europa es faci vedella, a banda de la poca sonoritat de la dita. I no, no és cap brometa passar per humà fàcil sobre cert tipus d’establiment quan no és més oriental. Però el que sí que és greu és que el que un ase president d’un Estat del sud d’Europa, en una terra de conills, es faci passar per humà quan no és més que un ase, espècie del tot honorable, però amb el qual compartim un avantpassat comú de fa 94 milions d’anys, exactament la mateixa distància que hi ha entre el gat i la llebre. Això sí que és greu, que ens facin passar gat per llebre d’una manera tan descarada! Encara que, ben pensat, no m’estranyaria gens que aquest ase tan barbut fos un creacionista més i que tot aquest article li sonés com si fos xinès. GUILLEM PEREGRÍ 22 Directa 309 13 de març de 2013

@galapita — @Hibai_ — @josianito

DEF CON TROLL APLICACIÓ DEF CON TROLL @policia respon a I Just Made Love! @gabilondo_I

una provocació s presentem l’aplicació I Just Made Love!, dispo- l 8 de març es va crear el compte @gabilondo_I. Una nible per iPhone i Android. Es tracta d’una apli- foto d’Iñaki Gabilondo i un sol tuit: “Estreno en un d’@hibai Ucació molt semblant a Foursquare però, en Emedio que se ha demostrado vital para el futuro de comptes de recomanar bars i restaurants, serveix per la comunicación ¡Hola a todos!”. El diumenge 10, aquest explicar el lloc on acabes de follar. Localitzes el lloc al mateix compte va recomanar el Salvados i Jordi Évole li va mapa amb un indi- fer RT. Ascensió vertiginosa: 24.000 followers en poques catiu (lèsbic, gai, he- És una aplicació hores. tero), marques les molt semblant a Cap a mitja nit, Ana Pas- postures que has tor escrivia un tuit dient que Després que fet, puntues el lloc i Foursquare però, havia trucat per telèfon a Jordi Évole poses nota al polvo. en comptes de Gabilondo i aquest li havia li fes un RT, el Vam sospitar que desmentit que tingués com- la meitat era men- recomanar bars pte de Twitter. Immediata- compte va tenir tida, tot i que el fet i restaurants, ment després, el creador del una ascensió que a Euskal Herria compte va canviar el nom i no hagi usuaris li serveix per la foto. Fins aquí, la nostra vertiginosa: dóna molta credibi- explicar el lloc on admiració per una jugada 24.000 litat. El problema brillant. més gran que li ve- acabes de follar El problema és que, tot ‘followers’ en iem és que reprodueix el binarisme de gènere, només seguit, es va usar aquesta a- poques hores et deixa inscriure’t com a dona o com a home. nècdota per reproduir tots els tòpics respecte a Twitter (“és un pati de veïnes”, “no ijustmadelove.com és fiable”...) i el discurs romàntic idealista del periodisme (“només Ana Pastor va verificar amb la font”, “per culpa d’Internet, el periodisme ja no és el que era”). Brossa CT. Per molt que s’hi obstinin les nostàlgiques de la plumi- TUITTUIT ROSA ROSA #hastasiemprecomandate lla, els bulos a Internet duren moltíssim menys que en for- mat paper, dependre d’un emissor unidireccional és molt menys fiable i culpar Twitter del desprestigi del perio- disme és propi d’idiotes que no s’assabenten de res.

questa setmana ha mort Hugo Chávez Frías, líder de la revolució boliviariana. Els altres aspectes de la seva figura seran analitzats en altres pàgines, aquí ens centrarem en el seu ús magistral de les xarxes socials. Era el segon polí- Atic amb més influència a Twitter, només superat per Obama. La utilització de Twitter, amb la seva limitació de caràcters, era tot un repte per algú habituat a fer Aló Presidente, un programa de quatre hores. Fidel mai no ha gastat Twitter i dubtem que fos capaç de sintetitzar i piular les seves xapes de dotze hores. Estava tan integrat en la seva quotidianitat, que les seves filles no van deixar de piular durant la vetlla i els dies de dol.

#hastasiemprecomandante Directa 309 13 de març de 2013 23 AGENDA

DJ14/03 GIRONA GRANOLLERS XVI Marxa d’Homenatge Tast de cerveses de El subjecte autònom i el La Vella Caravana subjecte de l’inconscient als Maquis BARCELONA 20h Restaurant B-12. Plaça del Vi, 11. 18h Anònims, Menjars i pensars. Transició/Transacció, o com continuar esclavit- Quanta aigua es precisa per fer Més info: b12cafebar.org C. Ricomà, 48. Organitza: El Colador. zant el poble després d’una dictadura. Dins la qualsevol bé o servei habitual A càrrec d’Araceli Teixidó XVI Marxa-Homenatge als Maquis 18h L’aigua virtual i la petja ecològica de /03 l’aigua. 18:45h Tast d’aigües. Aula de l’Ai- DS16 /03 15, 16 I 17/03 CAPMANY (ALT EMPORDÀ) - gua. C. Rector Triadó 15. DL18 GIRONA- CASA DE COLÒNIES ELS ESTANYS Més info: auladelaigua.org BARCELONA DV 15/03 18h Rebuda de participants. 19:30h La repressió a Bielorússia BARCELONA Inauguració de l’exposició sobre Agustín Rueda i 18h Ateneu Llibertari de Sants. Seminari: L’aigua a les nostres llars xerrada amb la participació de la seva germana, C. Maria Victòria, 10. De 10 a 14h Sistemes per millorar l’es- Documental: Lo Sbarco María Rueda. 21h Sopar Més info: ateneullibertari.info talvi i la qualitat de l’aigua de casa. 19.30h Casa Orlandai. Jaume Piquet, 23. DS 16/03 8:30h Esmorzar. 10h Viatge en vehicles al Aula de l’aigua. C. Rector Triadó 15. La història de la nau dels drets que va coll de Banyuls. Col·locació d’una placa en home- #OpEuribor, la informació, Més info: auladelaigua.org sortir de Barcelona cap a Gènova amb natge a Agustín Rueda al lloc on va ser detingut. el nostre dret; la transparència, centenars d’italians a bord per denun- Passejada suau fins a la masia on Agustín i el seu la seva obligació XVI Calçotada Popular ciar la deriva del propi país. company van ser torturats per la Brigada 19h Aurea Social. C. Sardenya, 261-263. A de la Vila de Gràcia Antianarquista de la Policia Nacional de Barcelona. càrrec del hacktivista Jordi Puigdellívol. 13h Plaça del Diamant /03 Tornada al coll de Banyuls, on agafarem els cotxes i DM19 ens aproparem al cementiri d’Espolla (poble de pas) Presentació del llibre Grups Taller de cuina de postguerra a fer un petit homenatge al Quique i al Celes, dos Autònoms. Una crònica armada 12h Ateneu Llibertari de Poble Sec. Espai companys de Josep Lluís Facerias assassinats el de la transició democràtica Obert. C. Violant d’Hongria, 71, 1er. BARCELONA 1949. 14h Dinar 17h Passi de Ni viejos ni traidores, 19:30h Virus Editorial. documental francès sobre els grups autònoms on Junta de Comerç, 19. Org: El Lokal Documental: No tav. Indiani di valle Documental: Black Block surten el Moro i Jacques André. Tots dos van ser 19:30h Can Batlló. C. Constitució, 19. 18:30h Ateneu La Flor de maig. detinguts a Catalunya al llarg de 1978. 19h Documental que explica la lluita d’un C. Doctor Trueta, 195. Documental on es Presentació del llibre Grups Autònoms. Una crònica poble contra l’absurda construcció narra el que va passar a Gènova l’any armada de la Transacció democràtica, de Joni D. 21h /03 d’una línia de tren d’alta velocitat 2001, durant les manifestacions contra Sopar. 23h Festeta amb l’actuació de Cranc i Juanito DV15 el G8: la repressió de la policia, la vio- Piquete. DG 17/03 9:30h Esmorzar 10:30h Passi del CAMBRILS lència policial i les tortures durant l’as- documental Autonomia obrera. 12h Xerrada-debat salt a l’escola Diaz i la detenció de les sobre la transacció amb la participació de Daniel BARCELONA II Calçotada de l’Hortiga activistes a la caserna de Bolzaneto. Pont (COPEL), Andrés Grima (pres polític del fran- 12h Ludoteca pels més petits i vermutillo quisme i un dels promotors de les Jornades Passi del vídeo-documental musical amb Trojan Father i Barra- Bones pràctiques i sistemes Llibertàries de 1977), Iñaki García (membre de de La Kosturica sound. 14h Calçotada amb calçots de la per disminuir el rebut de l’Ateneu Llibertari de Sants) i Pepe Ribas (Ajoblanco). 19:30h Local Associació Salut i Agroeco- casa, salses casolanes, carn i setià a la l’aigua a la meitat 14h Dinar. 16h Comiat. Organitza: Grup Autònom logia. C. Emili Roca, 52. Més info: asso- brasa, pa amb tomàquet, aigua i vi. 18h L’estalvi d’aigua, tasca de tots. Empordanenc i Col·lectiu A les Trinxeres. Col·labora ciaciosalutiagroecologia.wordpress.com 16h Sobretaula musical amb Dj Pantoja, Aula de l’aigua. C. Rector Triadó, 15. XVI Marxa-Homenatge als Maquis. Més Pakirri i Zombie Wainjaus, Uno. Més info: auladelaigua.org Més info: hortiga.org + info: sindominio.net/marxa-maquis

Ràdio Bronka 104.5FM (també 96.6FM de 00h. a 14h.) Àrea metropolitana de Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Sants TV http://sants.tv Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org Barcelona www.contrabanda.org | Ràdio Línea IV (només web) Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio RSK 107,1FM Nou Barris (Barcelona) www.radiorsk.info | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell Selecció d’alguns programes de LaTele. Podeu consultar la graella sencera o veure www.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | tots els videos a www.latele.cat. Emetem des de Plaça Espanya fins a Sant Pol Postscriptum Radio (només per internet) Terrassa www.postscriptumradio.org | Ràdio Pinsania de Mar al CANAL 37 DE LA TDT. Resintoniza la teva tele per trobar-nos! 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.wordpress.com | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara CADA NIT A PARTIR DE LES 20H30 NOUS PROGRAMES! 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | DILLUNS:20:30h.Notícies 1 DIJOUS:22h. Y tu qué miras gilipollas? Ràdio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Ràdio Mistelera 101.4FM Dénia - La Xara DIMARTS:20:30h. Tv Animalista El programa de punk de LaTele DISSABTE:22h. Cineclub 1 www.lamistelera.org | Ràdio Bala 106.4FM Manresa http://radiobalamanresa.wordpress.com FREQÜÈNCIES LLIURES DIMECRES:20:30h. Contra-Infos DIVENDRES:21h. Programa de l’aigua DIUMENGE:21h. La Xerrada

EL TEMPS

DIJOUS 14 DIVENDRES 15 DISSABTE 16 DIUMENGE 17 DILLUNS 18 DIMARTS 19 Després de la neu a Una petita falca anticiclò- Vent del sud i ambient Inestabilització a les Més ruixats breus durant Nova estabilització. El sol cotes baixes arriba la nica portarà sol i calma. agradable, força primave- comarques del nord. les hores centrals del dia es tornarà a imposar i els ventada, que afectarà La nit encara serà molt ral durant el matí. A últi- Ruixats i tempestes inter- a Girona, Barcelona i vents es calmaran tem- amb més força les freda amb glaçades arreu, mes hores creixement de mitents, cops forts de Pirineu. Temperatures poralment. Temperatures comarques del nordest. però de dia valors suaus. nuvolades a Castelló. vent i més fresqueta. més fredes i ventades. diurnes a l’alça. Directa 309 13 de març de 2013

inDirecta

/ FEDERICO CALVO Inmaculada «Amb el flamenc, Lobato les dones alliberen ‘Bailaora’ de flamenc Cada setmana, al Centre Cultural La Victoria de Sanlúcar de Barrameda, les seves pors» Inmaculada Lobato impar- teix classes de flamenc a petits i grans. Allà, la ‘bai- naven a tenir ganes de cuidar-se i de recu- Quines lliçons n’has tret? Àlex Romaguera laora’ d’aquest municipi de perar el contacte amb els fills quan mar- He observat que l’escassa comunicació @AlexRomaguera xaven cap a casa. entre les comunitats s’esvaeix amb inicia- la província de Cadis conti- om sorgeix el projecte d’anar tives com el flamenc i altres propostes nua una tasca que va ini- als Balcans a ensenyar fla- Què té el flamenc que no tinguin al- que treballen les emocions. No critico ciar fa vint anys amb noies Cmenc? tres danses? que la Unió Europea inverteixi diners per afectades pel consum de La idea va ser d’una professora de dansa La seva estructura és menys rígida i faci- reconstruir ponts i edificis, però ningú drogues, algunes de les espanyola resident a Ljubljana, la capital lita l’expressivitat de les emocions. És no pensa a reconstruir les persones, les quals s’havien intentat suï- d’Eslovènia. Allà, vaig trobar-hi dones sentiment en estat pur i així ho vam expe- grans castigades d’una guerra. cidar. La vida la va canviar que necessitaven recuperar l’espurna en rimentar. A força de treure la sensualitat el 2002, quan, a través de les seves vides, ja que, si bé Eslovènia no i de bellugar-se, sentien que recuperaven Utilitzar el flamenc com a teràpia l’associació local La Argen- va patir la guerra, hi ha moltes refugiades la condició de dones i, alhora, allibera- t’ha permès aprofundir en aquesta tinita, Lobato –coneguda dels països implicats en el conflicte. ven les seves pors. Cal recordar que mol- dansa? artísticament com La Pol- tes havien negat la seva feminitat per cui- Sempre m’he deixat endur per la intuï- vorilla– va viatjar a Eslo- La iniciativa pretenia acostar do- dar els fills o per treballar als quarters ció, però he de reconèixer que m’ha pro- vènia per oferir flamenc a nes sèrbies, bosnianes i d’altres militars durant la guerra. porcionat una certa anàlisi racional del dones sèrbies i bosnianes comunitats? ball. De tota manera, no serveix de massa exiliades a causa de la gue- D’entrada, no ho preteníem. Les que “Ningú no pensa a deixar coreografies escrites i cançons rra dels Balcans. Gràcies a venien ho feien guiades pel desig de com- reconstruir les persones, perquè les persones les aprenguin. Cal aquesta labor, ha creat tres partir emocions i tenir una segona opor- ser-hi físicament, ja que el contacte és les grans castigades escoles a Ljubljana i Koper tunitat. Tot i que no parlava el seu bàsic quan parlem del flamenc. Elles (Eslovènia) i a Bosanska idioma, des de l’inici, la connexió va ser d’una guerra” m’insisteixen que no volen aprendre’l, Krupa (Bòsnia) sota el espontània, una mena d’encanteri. sinó experimentar-lo a base de compartir paraigua de l’entitat Luna Partien de realitats similars? emocions i mirar-nos els ulls. Perquè gitana. L’experiència Quins mecanismes vas utilitzar per Hi ha de tot. Algunes havien patit abusos quan ens mirem els ulls, la veritat surt i d’aquesta dona de 46 anys trobar aquest espai de complicitat? o havien presenciat les massacres ocorre- tot funciona. L’afecte. Per enderrocar el mur de la por, gudes a Bòsnia, d’altres manifestaven queda recollida, avui, en no hi ha cap altra tècnica que l’afecte. La greus desequilibris arran de la pèrdua Quins projectes tens previstos els el documental Sin Ruido, majoria eren dones amb la mirada trista dels fills a la guerra. Sobretot ho veia a mesos vinents? elaborat per la productora que s’havien negat a sentir, perquè això Bòsnia, on a causa dels rols culturals i del Estic entusiasmada amb la meva feina i madrilenya Tres Mons- els recordava el dolor patit per la seva drama viscut, amb prou feines podia aviat marxaré a Xangai (Xina), a Puebla truos, on La Polvorilla gent i per elles mateixes. A través de la quedar amb elles a les mesquites per fer (Mèxic) i als Balcans per continuar amb ensenya el valor del fla- música, van desbloquejar aquests nusos. pilates o oferir-los tècniques de respira- els tallers. Però també vull estar a la menc com a instrument de Primer ploràvem plegades i, després, ció que després exercien a casa. Amb el meva terra, un racó de natura que catarsi personal i d’apropa- treien la tensió amb el ritme de la música. temps, les coses han canviat, però encara forma part de la meva memòria. En tot ment entre comunitats és difícil treballar-hi. En canvi, amb els cas, el flamenc m’ha ensenyat que tots que, per diverses raons, Així desembussaven els sentiments? nens i les nenes passa tot el contrari. Els som llapis en disposició de transformar s’han donat l’esquena de Ho vam redescobrir juntes, cosa que des- resultats són extraordinaris i això els i millorar el món. Jo ho he viscut en pri- manera traumàtica. prés va repercutir en les seves vides. Tor- ajuda de cara al futur. mera persona.