Giuseppe Verdi

Luisa Miller GIUSEPPE VERDI

Melodramma tragico en tres actes Llibret de Salvadore Cammarano 14 - 27 de juliol Temporada 2018-2019

2 Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

President d’honor President Joaquim Torra Pla Salvador Alemany Mas President del patronat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Salvador Alemany Mas Mariàngela Vilallonga Vives, Francesc Vilaró Casalinas Vicepresidenta primera Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Mariàngela Vilallonga Vives Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vicepresident segon Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Javier García Fernández Joan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vicepresident tercer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Jaume Asens Llodrà Oriol Lladó Esteller Vicepresident quart Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Marc Castells Berzosa Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Vocals representants del Consell de Mecenatge Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà Fondevila, Àngels Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque Ponsa Roca, Pilar Fernández Bozal Secretari Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Joaquim Badia Armengol Santiago Fisas Ayxelà, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Director general Torres Sanahuja, Joan Francesc Marco Conchillo Valentí Oviedo Cornejo Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Joan Subirats Humet, Marta Clari Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó Esteller Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat, Ignasi Borrell Roca, Josep Maria Coronas Guinart, Àgueda Viñamata de Urruela Vocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque, Kim Faura Batlle, Alfonso Rodés Vilà Patrons d’honor Josep Vilarasau Salat, Manuel Bertrand Vergès Secretari no patró Joaquim Badia Armengol Director general Valentí Oviedo Cornejo

3 Gràcies per fer-ho possible.

Patrocinadors del 20è aniversari

Mecenes

4 Mitjans de comunicació

Ópera Actual, RAC 1, Associació de Premsa Comarcal, Barcelona Connect, El Gerió Digital, Metrópoli Abierta, Ràdio Estel.

Patrocinadors

5 Protectors

Benefactors

Carlos Abril, Salvador Alemany, José Luis Galí, Jorge Gallardo, Miquel Roca, Pedro Roca-Cusachs, Fernando Aleu, Josep Balcells, Pau Gasol, Francisco Gaudier, Josep Sabé, Anna Sala, Joaquim Barraquer, Núria Basi, Lluis M. Ginjaume, Ezequiel Giró, Francisco Salamero, Lluís Sans, Manuel Bertran, Manuel Bertrand, Andrea Gömöry, Casimiro Gracia, Maria Soldevila, Jordi Soler, Agustí Bou, Josep M. Bové, Jaume Graell, Francisco A. Granero, Emiliano Suárez, Karen Swenson, Carmen Buqueras, Cucha Cabané, Pere Grau, Calamanda Grifoll, Manuel Terrazo, August Torà, Jordi Calonge, Joan Camprubi, Francesca Guardiola, Maria Guasch, Ernestina Torelló, Ana Torredemer, Montserrat Cardelús, Pepita Izquierdo, Gabriel Jené, Joan Uriach, Marta Uriach, Ramon Centelles, Guzmán Clavel, Sofia Lluch, Ma. Teresa Machado, Manuel Valderrama, Anna Vicens, Josep Manuel Corrales, Rocio Maestre, Jaume Mercant , Josep Vilarasau, Maria Vilardell †, M. Dolors i Francesc, Francisco Egea, Josep Milian, José M. Mohedano, Salvador Viñas Joan Esquirol, Magda Ferrer- Dalmau, Joan Molins, Josep Ignasi Molins, Mercedes Fuster, José Gabeiras, Josep Oliu, Francisco Reynés,

6 Col·laboradors

Gràcies per fer-ho possible.

7 11 19

Fitxa tècnica Amb el teló abaixat 14 32

Orquestra Luisa Miller: Un drama familiar

12 Damiano 28 Michieletto Fitxa artística

Sobre Luisa Miller

Christina 16 Scheppelmann 36

13 Cor Argument de l'obra

Repartiment 40

Comentaris musicals

8 56 78

Luisa Miller com a Cronologia òpera romàntica

44 Arnau Tordera 64 85 English synopsis Entrevista a Domingo Hindoyan

Selecció 62 d'enregistraments Fernando Fraga

Una visió pictòrica de l’obra de Verdi 48 Albert Balcells Bros 72 88

De Schiller Luisa Miller Biografies a Verdi, la al Liceu metamorfosi d'un drama burgès en òpera romàntica Jaume Tribó

Xavier Hernàndez i Garcia

9 Temporada 2018 / 19

El programa de mà de Luisa Miller ha estat elaborat, en part, per estudiants universitaris gràcies als convenis de col·labo- ració existents entre el Gran Teatre del Liceu, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Efectivament, aquest programa inclou una selecció dels millors treballs, fruit de la tasca feta a l’aula pels alumnes de l´assignatura Música, gest i paraula que imparteix el Dr. Jaume Radigales al màster La música com a art interdisciplinari, dirigit pel Dr. Xosé Aviñoa i la tasca feta pels alumnes de les assignatures Història de l’Òpera del grau de Musicologia i La recerca musical a l’entorn urbà contemporani del màster de Musicologia, educació musical, i interpretació de la música antiga que imparteix el Dr. Francesc Cortès. A més el Liceu també ha col·laborat amb els alumnes de primer curs del cicle formatiu superior d’Il·lustració de L’Escola Massana que ha participat il·lustrant el programa amb obres inspirades en Luisa Miller. L'obra guanyadora, de Natalia Bares, es pot veure a la pàgina 49, i la dels fi- nalistes a les pàgines següents. Es pot visualitzar la galeria completa a la nostra pàgina web: Liceu.cat/Massana de primer curs del Cicle formatiu superior d’il·lustració.

10 Luisa Miller Durada aproximada: GIUSEPPE VERDI 2 hores i 45 minuts

8 de desembre de 1849: estrena absoluta al Teatro San Carlo de Nàpols 25 d’octubre de 1851: estrena a Barcelona al Teatre Principal 28 d’octubre de 1851: estrena al Gran Teatre del Liceu 7 de juliol de 2008: última representació al Liceu

Total de representacions al Liceu: 38

Juliol Torn Tarifa

14 17 h T 5 15 20 h A 5 17 20 h D 5 18 20 h B 5 20 20 h C 5 21 18 h F 6 23 20 h H 5 24 20 h G 5 26 20 h E 6 27* 20 h PB 6

* amb audiodescripció

11 Luisa Miller

Fitxa artística

Direcció musical Producció Opernhaus Zürich Domingo Hindoyan

Orquestra Simfònica i Cor Direcció d’escena del Gran Teatre del Liceu Damiano Michieletto

Direcció del Cor Reposició Conxita Garcia Ulrich Senn

Concertino Escenografia Kostadin Bogdanoski Paolo Fantin

Assistència a la direcció musical Vestuari Jon Malaxetxebarria Carla Teti

Assistents musicals Il·luminació Véronique Werklé, Rodrigo de Vera, Hans-Rudolf Kunz Jaume Tribó

Videocreació Timo Schlüssel

Assistència a la direcció d’escena Anna Llopart

Assistència al vestuari Alessio Rosati

12 Giuseppe Verdi

Repartiment

El Comte Walter Dmitry Belosselskiy: 14, 17, 20, 23 i 26 de juliol Carlo Colombara: 15, 18, 21, 24 i 27 de juliol

Rodolfo Fill de Walter Piotr Beczała: 14, 17, 20, 23 i 26 de juliol Arturo Chacón-Cruz: 15, 18, 21, 24 i 27 de juliol

Federica Neboda de Walter J’Nai Bridges: 14, 17, 20, 23 i 26 de juliol Sonia Prina: 15, 18, 21, 24 i 27 de juliol

Wurm Majordom de Walter Marko Mimica: 14, 17, 20, 23 i 26 de juliol Marco Spotti: 15, 18, 21, 24 i 27 de juliol

Miller Michael Chioldi: 14, 17, 20, 23 i 26 de juliol Juan Jesús Rodríguez: 15, 18, 21, 24 i 27 de juliol

Luisa Filla de Miller Sondra Radvanovsky: 14, 17, 20, 23 i 26 de juliol Eleonora Buratto: 15, 18, 21, 24 i 27 de juliol

Laura Camperola Gemma Coma-Alabert

Un vilatà Albert Casals

Nens Paula Cambra, Pau Costa, Lara Mendoza, Koen Palomar

13 Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol.

Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.

Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fun- dació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017.

Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Se- bastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons.

14 Giuseppe Verdi

Intèrprets

Violí I Violoncel Trompeta Kostadin Bogdanoski Mathias Weinmann Francesc Colomina Eva Pyrek Andrea Amador Raúl Calvo Charles Courant Esther Clara Braun Birgit Euler Carme Comeche Trombó Sergey Maiboroda Juan Manuel Stacey Jordi Berbegal Oleg Shport Lidija Cvitkovac Miquel Sáez Oksana Solovieva Iker Vélez Raúl Suárez Contrabaix Yana Tsanova Savio De La Corte Cimbasso Marta Wasilewicz Joaquín Arrabal José Miguel Bernabeu Paula Banciu Cristian Sandu Tatevik Khachatryan Cristian Lozano Timpani Maria Roca Nenad Jovic Manuel Martínez

Violí II Flauta Percussió Émilie Langlais Aleksandra Miletic Sabela Castro Christo Kasmetski Joan J. Renart Rodica Monica Harda Nieves Aliaño Arpa Jing Liu Aida Aragoneses Mercè Brotons Oboè Andrea Ceruti César Altur Orgue Mijai Morna Raúl Pérez P. Vanessa García Alexandre Polonsky Sergi Puente Clarinet Annick Puig Victor de la Rosa Yulia Tsuranova Ramon Vicent

Viola Fagot Ashan Pillai Guillermo Salcedo Silvina Alvarez M. José Rielo Claire Bobij Bettina Brandkamp Trompa Josep Bracero Pablo Cadenas Franck Tollini Carles Chordá Sanz Marie Vanier Carles Chordá Escrivá Anna Aldomà Jorge Vilalta Nina Sunyer

Concertino C. Associat Solista Ass. Solista

15 Cor del Gran Teatre del Liceu

El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores les estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat del repertori operístic, del barroc als nostres dies. Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i per els més grans directors d’escena.

El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una vocalitat molt adequada per a l’òpera italiana, consolidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita García. També han estat directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding.

16 Giuseppe Verdi

Intèrprets

Sopranos I Tenors I Margarida Buendia Daniel M. Alfonso Olatz Gorrotxategi Josep Mª Bosch Carmen Jimenez Sung Min Kang Glòria López Pérez Xavier Martínez Raquel Lucena José Antº Medina Encarna Martínez Joan Prados Conchi Perez Llorenç Valero Eun Kyung Park Sergi Bellver Maria Such Carlos Cremades Maria Genís Carlos Julio Muñoz Hasmik Isahakyan

Tenors II Sopranos II Graham Lister Mariel Fontes Josep Lluís Moreno Mª Dolors Llonch Florenci Puig Mónica Luezas Emili Rosés Mª Àngels Padró Jorge A Jasso Helena Zaborowska Ezequiel Casamada Mireia Tarragó Facundo Muñoz Anna Farrés

Barítons Mezzo-sopranos Xavier Comorera Rosa Cristo Gabriel Diap Isabel Mas Ramon Grau Marta Polo Lucas Groppo Olga Szabo Plamen Papazikov Tànit Bono Joan Josep Ramos Guillermina Gallardo Miquel Rosales Gergyana Ryasheva

Baixos Contralts Miguel Ángel Currás Sandra Codina Dimitar Darlev Gema Hernandez Ignasi Gomar Yordanka Leon Ivo Mischev Elizabeth Maldonado Mariano Viñuales Ingrid Venter Gerard Farrers

17 Què us justiﬁcava a erigir-vos en artífex de la meva felicitat abans de saber si jo volia rebre de les vostres mans la meva felicitat?… Jo havia esquinçat les meves eternes pretensions a les alegries d’aquest món. Havia perdonat a la felicitat la seva pressa excessiva… ¿Per què me’n torneu a fer memòria?... Si ﬁns i tot la divinitat no deixa que les criatures li puguin veure els raigs, perquè ni el més gran serafí no s’espaordeixi davant la pròpia foscor… ¿Per què els humans han d’ésser tan misericordiosament cruels?

Friedrich Schiller Càbala i amor (IV, 7). Traducció: Artur Quintana AMB EL TELÓ ABAIXAT Compositor

Giuseppe Verdi (1813-1901) representa el màxim exponent de l’òpera italiana de la segona meitat del segle XIX. Amb una trajectòria que va del belcantisme tardà —herència de Rossini, Donizetti i Bellini— fins a l’assumpció dels postulats del drama musical, va ser un dels personatges més destacats del Risorgimento italià.

Identificat amb les classes populars en el seu primer gran èxit Nabucco (1842), Verdi va gaudir sempre d’una gran acceptació, dins i fora d’Itàlia. La seva producció inclou 26 títols, alguns revisats i retocats per ser representats en versions en francès i d’acord amb els gustos de la grand opéra, apareguda a França com a gran espectacle, ballet inclòs.

Amant de la teatralitat i del concepte de parola scenica, Verdi va ser un home profundament preocupat per la qualitat dels seus llibrets. Luisa Miller inaugura, dins dels anys considerats pel mateix Verdi com de presidi, una inflexió estilística, allunyant-se del bel canto tardà i endinsant-se en el terreny del psicologisme per retratar amb trets molt precisos els personatges que protagonitzen. Aquesta òpera, a cavall entre La battaglia di Legnano (1849) i Stiffelio (1850), és la quinzena de la producció verdiana i la tercera després de Giovanna d’Arco (1845) i I Masnadieri (1847) —i abans de Don Carlos (1867)— inspirada en un text de Friedrich Schiller. 20 Domingo Hindoyan

Gemma Coma-Alabert, Sondra Radvanovsky Equip de Luisa Miller al Liceu

Sonia Prina, Arturo Chacón-Cruz

Arturo Chacón-Cruz, Carlo Colombara Llibret i llibretista

Amb llibret de Salvadore Cammarano (1801- 1852), Luisa Miller s’inspira en Kabale und Liebe (Càbala i amor), drama burgès en quatre actes de Friedrich Schiller (1759- 1805), un dels dramaturgs alemanys artífexs de l’Sturm und Drang —juntament amb Goethe, Herder i Schelling—, el moviment estètic i literari a cavall entre la Il·lustració i el Romanticisme. Escrita entre 1783 i 1784, la peça resultava incòmoda per a les classes dominants de l’Antic Règim per la seva acusada denúncia de les diferències socials.

Tanmateix, el llibret que el napolità Salvadore Cammarano va escriure per a Verdi llima les asprors sociopolítiques i centra l’atenció en la desbocada història d’amor entre Luisa i Rodolfo. Era el tercer llibret que Cammarano escrivia per a Verdi —i segurament el més reeixit— després d’Alzira i de La battaglia di Legnano, i abans d’Il trovatore. 23 Cor del Gran Teatre del Liceu

Dmitry Belosselskiy, Koen Palomar Estrena

El 8 de desembre de 1849, Luisa Miller pujava per primera vegada a l’escenari del teatre que la veia estrenada, el San Carlo de Nàpols. La funció va ser un èxit, tot i que Verdi va viure-la com una amarga victòria, pel clima enrarit, de caire antirevolucionari, que es vivia a la ciutat en ple context del Risorgimento, i pel pes excessiu de la censura, tot i que el llibret de l’òpera prescindia de la crítica social i política de la peça original de Schiller.

En un primer moment, Verdi, que mai no va tenir una relació gaire cordial amb l’empresari del San Carlo, havia volgut escriure una òpera sobre L’assedio di Firenze, novel·la històrica de Francesco Guerrezzi. La tria de Luisa Miller segurament va ser influïda per Andrea Maffei, amic de Verdi, que havia traduït a l’italià Kabale und Liebe. 25 Estrena al Liceu

Luisa Miller es va estrenar a Barcelona el 25 d’octubre de 1851, al Teatre Principal. I exactament tres dies després, el 28, pujava per primera vegada a l’escenari del Gran Teatre del Liceu.

El mateix dia 28, i des de les pàgines del Diario de Barcelona, Antoni Fargas i Soler declarava el seu disgust davant d’una partitura precedida per la seva fama innovadora: “La fama ha mentido esta vez, pues por lo oído, nosotros creemos, al contrario, que de cuantas óperas conocemos del mismo autor es la Luisa Miller en la que estuvo menos feliz este compositor, por cuanto ninguna otra revela menos invención y novedad”. Ni al Principal ni al Liceu, l’òpera de Verdi no va ser un èxit. 26 Piotr Beczała, Sondra Radvanovsky Sondra Radvanovsky Marko Mimica, Michael Chioldi, Piotr Beczała,

Christina Scheppelmann Directora artística del Gran Teatre del Liceu

SOBRE LUISA MILLER Luisa Miller (1849) és la prime- Tant aquests repartiments com el ra òpera considerada del període director musical i la producció que “mitjà” de Giuseppe Verdi i, segons tenim aquí al Liceu demostraran la el meu parer, des del punt de vista potència d’aquesta òpera, potser musical, l’òpera que anticipa el Verdi una de les menys conegudes del madur. Mostra ja tots els elements gran compositor Giuseppe Verdi. del Don Carlos que s’estrenaria 20 Treballar amb artistes de la talla anys més tard: sis grans papers que de Sondra Radvanovsky, Piotr Bec- requereixen excel·lents artistes i zała, Eleonora Buratto, Arturo Cha- grans veus per a una òpera plena de cón-Cruz, Michael Chioldi, Juan-Je- teatralitat i drama, de reptes vocals, sús Rodríguez, J’Nai Bridges o Sonia així com de moments musicals d’allò Prina, i amb quatre grans baixos, com més poètics. Dmitry Belosselskiy, Carlo Colomba- Crear el repartiment d’aquesta ra, Marco Spotti i Marko Mimica, és òpera comporta les mateixes exi- tot un luxe. Observar-los durant els gències i necessitats d’alta qualitat assaigs a la sala Mestres Cabanes del vocal que en el cas de Don Carlos o Teatre i, més endavant, sobre l’esce- La forza del destino. nari, veient com el drama evoluciona D’altra banda, Luisa Miller mereix a poc a poc i pren forma, proporcio- ser representada amb la mateixa na una satisfacció immensa. freqüència ateses la seva força i Cal destacar que cada cantant qualitat musical. —i sobretot els que aquí s’esmen- ten— aporta a la producció les certament, els bons records són els seves pròpies personalitats i idees, que sempre prevalen. Per esmentar de manera que cada repartiment té alguns d’aquests grans moments, unes característiques i dinàmiques destacaria els viscuts a Benvenuto peculiars, totes elles ben diferents. Cellini; Andrea Chénier, amb Jonas A títol personal, és un plaer aca- Kaufmann, Sondra Radvanovsky i bar aquesta temporada i aquesta Carlos Álvarez; Quartett; l’English etapa al Liceu amb Luisa Miller, una National Ballet; Kàtia Kabànova; obra tan potent i poètica, amb uns Demon; Lucia di Lammermoor, o cantants, una direcció musical i una Tristan und Isolde..., entre molts producció tan fantàstics. d’altres. Han estat anys i temporades Espero que gaudeixin d’aquesta de grans reptes, de treball intens i gran òpera! fins i tot algunes dificultats, però, Equip de Luisa Miller al Liceu 31

J’Nai Bridges, Piotr Beczała Piotr Beczała, J’Nai Bridges

Damiano Michieletto Director d’escena

LUISA MILLER: UN DRAMA FAMILIAR L’argument central de la Luisa Miller conflicte entre pares i fills a l’espai de Verdi és la relació entre pare i fill. escènic presentant dues cares de No només és la pedra angular de la la mateixa realitat. Dues cares apa- història, sinó que fins i tot es duplica: rentment diferents, atesa la diferèn- tenim dos pares, el comte Walter i el cia social de les dues famílies, però vell soldat Miller, i els seus correspo- idèntiques en substància. Per tant, la nents fills, Rodolfo i Luisa. Per tant, posada en escena reflecteix aquesta el drama no és només una qüestió dualitat: tots els elements presenten d’amor, sinó un assumpte familiar. aquesta doble relació. Els dos joves amants moren per culpa El que es veu és la mateixa realitat dels seus pares, ja que intenten evitar repetida dues vegades. Hi ha dues pa- la materialització del seu amor. relles pare-fill situades en una doble Els dos pares, Miller i Walter, simetria. A això se li sumen dos nois, només són diferents en aparença. En alhora “dobles” de Luisa i Rodolfo, realitat, són com les dues cares de la que mostren la infància dels dos fills mateixa moneda. Tots dos volien que i expliquen la seva història. Perquè els seus respectius fills fossin exacta- Verdi, amb aquesta obra, va aban- ment iguals que ells. Són “impositors donar els personatges històrics i els de voluntat” que no senten remordi- grans drames corals, i es va centrar ments per sabotejar les inclinacions en una dimensió més petita, la de la dels seus fills. família, amb les lògiques conseqüèn- Vaig intentar desenvolupar aquest cies psicològiques. Luisa Miller Sondra Radvanovsk, Michael Chioldi Marko Mimica, Michael Chioldi Beczała, Sondra Radvanovsky, Gemma Coma-Alabert, Piotr

34 Giuseppe Verdi Certament, Verdi s’interessa per Luisa més que per ningú altre, perquè ella documenta la follia o l’estultícia dels homes. Es diria que, amb certa impaciència, consentí sondejar l’ànima d’ella, però es va abocar amb tot l’interès de la fantasia musical sobre les sinistres trames virils a les quals resta subjacent el destí de la noia.

Massimo Mila La giovinezza di Verdi

35 Luisa Miller

36 Argument de l'obra Luisa Miller

Fausto Murillo Estudiant de musicologia Miguel Ángel Targa Estudiant de musicologia Laia Tornil Estudiant de musicologia Òscar Vilaprinyó Violinista Luisa Miller a l'Opernhaus Zürich. © Danielle Liniger

37 Luisa Miller

Acte I En un poble del Tirol, Luisa és a punt de celebrar el Amor ¹ seu aniversari en companyia del seu pare, Miller, un vell militar retirat. Ella està enamorada de Carlo, un jove atractiu amb qui vol casar-se.² Carlo apareix a la cele- bració i Luisa se sent plena de felicitat.³ Miller, que no coneix Carlo de res, desconfia del jove. Tothom se’n va cap a l’església, menys Miller, que rep la visita de Wurm, un cortesà que també està enamorat de la seva filla. S’ha assabentat de la notícia de les noces de Luisa amb Carlo i acudeix a Miller; furiós de gelosia, vol que obligui la seva filla a casar-se amb ell. Miller no està disposat a fer-ho i li replica.⁴ Ressentit, Wurm explica a Miller que Carlo és en realitat Rodolfo, el fill del comte Walter. Després del seu fracàs, Wurm se’n va al castell per explicar al comte Walter els enamoraments del seu fill. Sobtadament, la relació amorosa s’ha convertit en un problema per als plans del comte,⁵ que pretenia un ma- trimoni de conveniència de Rodolfo amb la seva neboda, la duquessa Federica, hereva del tron de Lamagna. Rodolfo no té intenció de seguir les ordres del seu am- biciós pare i explica a Federica la seva passió per Luisa.⁶ Un cor de caçadors inicia el tercer quadre. Miller explica a la seva filla que ha estat traïda pel seu estimat. Li revela la seva veritable identitat. Luisa s’esgarrifa. Rodol- fo, que els està escoltant, intervé de cop. Agenollat davant de Miller, jura que només estima Luisa. La situació es complica: arriba el comte Walter, que s’ha proposat d’impedir el festeig detenint Miller i Luisa. Però Rodol- fo, davant l’hostilitat del seu pare i en un gir inesperat, amenaça el seu progenitor de fer públic el secret que li va permetre ser comte. Walter comprèn que ha perdut aquesta batalla i allibera Luisa.

38 Argument de l'obra

Acte II A casa de Miller, els camperols adverteixen Luisa que el Intriga seu pare ha estat capturat després d’una disputa amb Walter. Mentre ella se’n dol, Wurm entra en escena, des- cobert pel cor. Wurm li ofereix un tracte per salvar el seu pare: declarar en una carta el seu amor per ell i re- butjar l’estimat Rodolfo per sempre. La música descriu amb palpitacions el text que Wurm l’obliga a escriure i la desesperació de Luisa, que es resisteix a signar.⁷ En una habitació del castell, Walter, a tall de recitatiu, cavil·la que no pot canviar l’obra realitzada. Entra Wurm i li comunica que la carta ja ha estat escrita. En aquest moment tots dos s’adonen que corren un greu perill: Rodolfo és coneixedor del crim comès perquè Walter accedís al rang nobiliari. Tots dos remarquen les seves preocupacions i decideixen aliar-se.⁸ Entra en escena la duquessa Federica. Walter li reitera que Luisa no està enamorada de Rodolfo. Incrèdula, reclama escoltar-ho dels llavis de Luisa, que es veu obligada a confessar-ho en un brillant quartet.⁹ Rodolfo, al jardí del castell, es preocupa pel relat d’un camperol sobre Luisa. Llegeix la carta de Luisa i se sent traït: ella es retracta de qualsevol sentiment cap a ell.¹⁰ Consulteu l'argument en format de lectura fàcil Repta Wurm a batre’s en duel. Aquest dispara a l’aire per evitar el conflicte i així demanar ajuda. Hi acudeixen el poble i el comte. Walter convenç el seu fill que es vengi casant-se amb Federica.¹¹

39 Comentaris musicals 1 Una obertura diferent Luisa Miller s’inicia amb una interessant obertura que supera el model de mosaic tan habitual fins aleshores. Verdi va posar la seva mirada en estructures sòlides, properes a Weber o Schubert.

2 Ària de Luisa i record del bel canto «Lo vidi, e’l primo palpito» és una ària de ressonàncies belcantistes. Luisa hi exposa el tema central del primer acte: l’amor. Cada acte gira al voltant d’un aspecte diferent. Cammarano va subratllar el conflicte amorós, en comptes de la intriga, per esquivar la censura napolitana.

3 Primer duet d’amor «T’amo d’amor ch’esprimere». El primer duet entre Luisa i Rodolfo con- traposa dues emocions: la felicitat dels amants sustentada en el cor de camperols, mentre que en mode menor apareix el recel del pare protector.

4 Ària del pare de Luisa «Sacra la scelta è d’un consorte» és una ària valenta per al baríton. Miller hi mostra la cara més bonhomiosa i comprensiva. Verdi la va convertir en lloança a la figura del pare.

5 Les contradiccions de Walter «Il mio sangue, la vita darei». A la tercera ària de l’acte, Verdi reflecteix les contradiccions internes del comte Walter, que es debat entre l’amor envers el seu fill i les seves pròpies ambicions.

6 Duet Federica-Rodolfo En el duet entre Federica i Rodolfo, Verdi va superar els convencionalismes formals aprofitant els canvis de tempo per mostrar el despit de Federica en veure que Rodolfo estima una altra.

7 Segona ària de Luisa i adéu al bel canto «Tu puniscimi» és una celebrada ària de soprano. Verdi va abandonar el bel canto en pro d’un estil spianato, en què la veu busca la màxima expres- sió sense gaire artificis. Al final de l’escena, «A brani, a brani o perfido», reapareix una part dels temes en un moment més arrelat amb la tradició.

8 Una obra mestra: duet Wurm-Walter «L’alto retaggio non ho bramato», el duet entre Wurm i Walter, és una obra mestra. La melodia flueix entre tots dos mentre maquinen els seus plans, tot avançant els trets diabòlics que tindrà el Jago d’Otello bastants 40 anys més tard.

40 9 Brillant quartet Al quartet «Presentarti alla Duchessa» suren totes les mentides i veritats ocultes de l’escena, mitjançant el cant expressiu i la descripció de l’orquestra. Cada personatge mostra els seus interessos, preocupacions i enganys transitant per canvis de temps i fluctuacions motíviques. Luisa hi té un protagonisme melòdic rellevant. Verdi va donar nova vida als convencionalismes formals, inclús en el concertato en el qual sobresurt Luisa.

10 L’ària més cèlebre de l’òpera L’ària «Quando le sere al placido» és un dels passatges més cèlebres de l’òpera. Tot ha estat una mentida, una traïció. Verdi hi utilitza encara l’estil del melodrama romàntic, belcantista, per subratllar la tristor de Rodolfo.

11 Un ﬁnal d’acte gens convencional Quan estava component l’obra, Verdi va demanar a Cammarano un final d’acte no convencional, ràpid i animat. L’stretta de Rodolfo defuig novament el recurs fressat i conclou l’acte de forma brillant.

12 Verdi dramaturg Verdi utilitza amb habilitat un llenguatge personal amb les formes per ell conegudes en funció de l’ocasió dramàtica. Quan pare i filla dialoguen, «So- tto al mio piè il suol vacilla», s’estableix un recitatiu ple de força dramàtica, amb recursos harmònics i tímbrics que subratllen l’acció. La parola scenica il·lustra aquest passatge i el diàleg següent entre Luisa i Rodolfo utilizant el menor nombre de paraules a fi de realçar les emocions més extremes.

13 Apologia del suïcidi «La tomba è un letto sparso di fiori» és un exemple d’antítesi entre una melodia lleugera belcantista i el text, apologia del suïcidi que desencadena la reacció d’un Miller que intenta contenir-se.

14 Una preghiera poc convencional La preghiera no segueix la usual forma tancada, Verdi la dramatitza i hi enllaça l’entrada de Rodolfo.

15 El valor del drama literari a l'òpera Verdi va supeditar les formes musicals, abans inamovibles, a l’expressió del drama literari.

16 Final de l’òpera El final recull el coup d’effet propi de l’òpera francesa. El pes del model de París era cada vegada més evident en Verdi. 41

41 Luisa Miller

Acte III Novament a casa de Miller, Luisa està escrivint una carta Verí a Rodolfo. Li explica per què va redactar la nota confes- sant el fals amor per Wurm. Confia que després del seu suïcidi Rodolfo s’uneixi a ella i ser feliços a l’altre món. Se senten ressons de les noces entre Federica i Rodolfo, que Luisa escolta amb malenconia mentre és acompanyada per amigues que la reconforten.¹² De sobte, Miller, que ha estat alliberat, entra a casa i sorprèn la seva filla escrivint la nota de suïcidi, amb trets d’alienació.¹³ Miller aconsegueix convèncer la seva turmentada filla perquè junts fugin de bon matí, encara que es con- verteixin en rodamons. Se sent de lluny un orgue que evoca en Luisa un profund dolor: serà l’última nit que

Luisa Miller podrà pregar a la seva estimada terra.¹⁴ De la foscor sorgeixen dues figures: Rodolfo i el seu criat. Després

a l'Opernhaus Zürich. © Danielle Liniger d’acostar-se a la porta de la casa de Miller, Rodolfo dona instruccions al seu criat perquè avisi el seu pare. Una vegada dins, enverina l’aigua d’un got. Luisa s’adona de la presència de Rodolfo, el qual llegeix davant una Luisa neguitejada el contingut de la nota on confessava el seu amor per Wurm. L’escena està plena de dramatisme: fluctuacions de tempo, canvis tímbrics, figures musicals i impactes dinàmics ressalten el text de Cammarano.¹⁵ Rodolfo beu del got enverinat i després convida Luisa a fer-ho. Tot s’ha consumat. És el moment en què Rodol- fo, que ja ha confessat els seus plans, demana a Luisa de manera desesperada que confessi si realment estimava Wurm. Luisa, en saber que la mort s’acosta, se sent alliberada de tot jurament i revela les condicions en què va ser forçada a escriure la nota d’amor que els va separar. Rodolfo, adonant-se del seu error, maleeix l’hora en què va decidir enverinar la seva estimada. Miller acudeix pels crits que sent a casa seva i troba la parella moribunda.

42 Argument de l'obra

Rodolfo confessa que ell és responsable de la mort de la seva filla i demana perdó. Luisa, a punt d’expirar, a penes aconsegueix acomiadar-se del seu pare. Walter entra a la casa de Miller acompanyat de vilatans i de Wurm. Esbalaït, Walter veu com Rodolfo, en un últim esforç vital, travessa Wurm amb la seva espasa.¹⁶ Verdi i Cammarano dibuixen un cercle argumental i musical perfecte on l’engany i la tragèdia es desplacen des dels laments de Luisa fins als de Rodolfo; i en què el principi i el final separen i ajunten els amants, una vegada més destinats a la desgràcia.

43 English synopsis

Act I In a town in Tyrol, Luisa prepares to celebrate her birthday accompanied by her father, Miller, an elderly retired soldier. She is in love Love ¹ with Carlo, a handsome young man she wants to marry.² Carlo bursts upon the scene of the celebration much to Luisa’s delight. ³ Miller, who knows nothing about Carlo, distrusts the young stran- ger. Everyone goes to church, except Miller, who receives a visit from Wurm, a courtier who is also in love with Miller’s daughter. Wurm has found out about Luisa's upcoming marriage to Carlo and he approaches Miller, mad with jealousy, to force Luisa to marry him. Miller doesn’t agree with that idea and tells Wurm as much.⁴ Resentful, Wurm explains to Miller that Carlo is actually Rodolfo, Count Walter’s son. Failing in his attempt to win Luisa’s hand, Wurm leaves for the castle to inform Count Walter about his son’s love affair. The Count resolves to end the relationship,⁵ because he plans a marriage of convenience for Rodolfo to his niece, the Duchess Federica, heir to the throne of Lamagna. Rodolfo has no intention of following his ambitious father’s orders and tells Federica of his passion for Luisa.⁶ A chorus of hunters starts the third scene. Miller explains to his daughter that she has been betrayed by her beloved. He discloses Carlo’s true identity to her. Luisa is overwhelmed. Rodolfo, who is eavesdropping, suddenly appears. Kneeling before Miller, he swears that he loves only Luisa. Count Walter arrives in order to prevent the courtship by taking Miller and Luisa captive. In the face of his father’s hostility, Rodolfo, in an unexpected turn of events, threatens his father with divulging the secret that allowed him to become Count. Walter realizes that he has lost this battle and frees Luisa.

Act II Now at Miller’s house, the villagers warn Luisa that her father has been imprisoned after a dispute with Walter. While she bemoans Intrigue the situation, Wurm enters the scene: the chorus gives his presen- ce away. Wurm offers her a deal to save her father: she must write a letter declaring her love for Wurm and rejecting her beloved Rodolfo forever. As Luisa resists, the palpitating music portrays her desperation at the decision Wurm has forced on her.⁷ In one of the castle’s rooms, Walter rages that he cannot chan- ge what has been done. Wurm enters informing him of Luisa’s letter. They both admit that they are in serious danger: Rodolfo knows about the crime Walter committed so he could ascend to the throne. Both mention their concerns and decide to become allies.⁸ The Duchess Federica comes in. Walter informs her that

44 Luisa is not in love with Rodolfo. Incredulous, she states that she must hear it from Luisa’s own lips. A brilliant quartet follows, in which, threatened by the Count and Wurm, Luisa confesses.⁹ In the castle’s garden, Rodolfo frets over what a villager has told him about Luisa. He reads Luisa's letter and discovers her treachery: apparently, she is rejecting any feelings she may have had for him.¹⁰ He calls for Wurm and challenges him to a duel. Wurm shoots into the air to avoid conflict and ask for help. The townspeople and the count arrive. Walter convinces his son to take revenge by marrying Federica.¹¹

Act III At Miller's house, Luisa is busy writing a letter to Rodolfo. She tells him why she wrote the note confessing the false love for Wurm. Poison Luisa’s friends try to cheer her up, but the far-off sounds of Federica and Rodolfo’s wedding preparations reinforce her melancholy.¹² Su- ddenly, Miller, released from prison, enters the house and discovers his daughter is writing a suicide note.¹³ Miller manages to convince his tormented daughter to flee with him at dawn, even if they have to become vagabonds. Distant organ music triggers a deep sorrow in Luisa: it will be the last night she will be able to pray in her beloved land.¹⁴ Two figures appear from the darkness: Rodolfo and his servant. After gazing at the door of the Mi- llers’ house, Rodolfo instructs his servant to call for his father. Once inside the house, he slips poison into a water glass. Luisa notices Rodolfo, who confronts her with the note in which she confessed her love for Wurm. The scene is full of drama: fluctuations of tempo, timbral changes, musical figures and dynamic impacts highlight Cammarano's text.¹⁵ Rodolfo drinks from the poisoned glass and then invites Luisa to do so too. After revealing his fatal plan Rodolfo desperately begs Luisa to confess whether she really loved Wurm. Luisa, knowing that death is nigh, and thus released from all oaths, reveals the conditions under which she was forced to write the love letter that separated them. Rodolfo, realizing his mistake, curses the moment in which he decided to poison his beloved. Miller runs in ha- ving heard their cries, and finds the dying couple. Rodolfo confesses to him that he is responsible for the death of his daughter and begs for forgiveness. Luisa, now on death’s doorstep, barely manages to bid her father farewell. Count Walter enters the Millers’ house, accompanied by villagers and Wurm. The stunned crowd watches as Rodolfo, in a last dying act, runs Wurm through with his sword.¹⁶ Verdi and Cammarano draw a musical and circular plot where deception and tragedy emanate from the cries of Luisa and those of Rodolfo. The beginning and the end separate and join the two lovers, once again destined for misfortune.

45 Luisa Miller Musical comments

1 Luisa Miller starts with an interesting overture that exceeds the mosaic model that had been customary up to that time. Verdi set his sights on solid structures, nearing those of Weber or Schubert.

2 “Lo vidi, e’l primo palpito”, is an aria with bel canto resonances. Luisa showcases the central theme of the first act: love. Each act revolves around a different aspect of it. Cammarano stressed the conflict of love, instead of intrigue, to avoid Neapolitan censorship.

3 “T’amo d’amor ch’esprimere”. This first duet between Luisa and Rodolfo contrasts two emotions: the happiness of the lovers backed by the chorus of villagers and, to a lesser extent, the suspicion of the protective father.

4 “Sacra la scelta è d’un consorte" is a great aria for baritone. Miller shows his kindest and most understan- ding face, Verdi turned it into an ode to the father figure.

5 “Il mio sangue, la vita darei”. In the act’s third aria, Verdi brings to light Count Walter’s internal conflicts: he is torn between love for his son and his own ambitions.

6 In the duet between Federica and Rodolfo, Verdi overcame formal conventions by taking advantage of the changes of tempo to show Federica’s spite when seeing Rodolfo’s love for someone else.

7 “Tu puniscimi” is a celebrated soprano aria. Verdi abandons bel canto in favour of a spinto style; the voice, without too much ornamentation, seeks to maximize expression. At the end of the scene, “A brani, a brani o perfido”, some of the themes reappear in a moment more linked to tradition.

8 "L'alto retaggio non ho bramato”, the duet between Wurm and Walter is a masterpiece. The melody flows between the two as they plot, foreshadowing the diabolical hues that Otello’s Iago would have many years later.

9 In the quartet, “Presentarti alla Duchessa”, all the lies and hidden truths of the scene rise to the surface via the expressive singing and the orchestra’s description. Each character shows their interests, concerns and deceptions, transited by changes of tempo and fluctuations of motives. Luisa has a significant melodic role. Verdi gave new life to formal conventions, even in the concertato in which Luisa stands out.

10 The aria “Quando le sere al placido” is one of the opera’s most famous passages. Everything has been a lie, a betrayal. Verdi still uses the style of romantic bel canto melodrama to emphasize Rodolfo’s sadness.

11 When he was composing the work, Verdi asked Cammarano for an unconventional, quick and animated end to the act. Rodolfo’s stretta once again falls back on the overused resource but brilliantly concludes the act.

12 Verdi has been able to easily manage a personalized parlance using the forms known to him based on the dramatic occasion. When father and daughter talk, “Sotto al mio piè il suol vacilla”, a recitative is established that oozes dramatic force, with harmonic and timbral resources that emphasize the action. The parola scenica illustrates this passage and the subsequent dialogue between Luisa and Rodolfo. The smallest number of superfluous words are used to enhance the most extreme emotions.

13 “La tomba è un letto sparso di fiori” is an example of antithesis between a light bel canto melody and the text, an advocacy for suicide that triggers the reaction of a Miller who tries to contain himself.

14 The preghiera does not follow the customary closed form. Verdi dramatizes it and links it to Rodolfo’s entry.

15 Verdi subordinated previously immovable musical forms to the expression of literary drama.

16 The finale includes the coup d'effet typical of French opera. The preponderance of the Parisian model was increasingly evident in Verdi’s work.

46 Giuseppe Verdi

FILHARMÒNICA D’ISRAEL i ZUBIN MEHTA 18 DE SETEMBRE L'AUDITORI

ENTRADES i ABONAMENTS www.bcnclassics.cat Luisa Miller

De Schiller a Verdi, la metamorfosi d’un drama burgès en òpera romàntica

Xavier Hernàndez i Garcia Músic, filòleg i editor de Gargots Revista Literària

48 Xavier Hernàndez i Garcia

Il·lustració guanyadora de la col·laboració entre l’Escola Massana i el Gran Teatre del Liceu. Autora: Natalia Bares

49 Luisa Miller

Massana i el GranMassana Teatre del Liceu. Autor: Damian Il·lustració finalista de la col·laboració entre l’Escola La literatura és una font essencial de les òperes de Verdi des dels seus inicis. Quan va estrenar Luisa Miller el 1849, basada en Càbala i amor (1784) de Schiller, el compositor ja havia adaptat obres de Victor Hugo, Voltaire, Shakespeare i Lord Byron. Tanmateix, Verdi sentia especial predilecció per l’escriptor alemany, un dels màxims representants del moviment preromàntic de l’Sturm und Drang. A més, l’autor freqüentava el saló milanès de Chiara Maffei i coneixia les principals tendències literàries i els debats estètics del moment. De fet, el seu marit, Andrea Maffei, va escriure el llibret d’Il masnadieri (1847), la segona òpera de Verdi basada en un text de Schiller. A propòsit d’aquesta darrera obra, Betania Vidal ha estudiat les diverses modificacions que es produeixen en el pas d’una obra teatral a una obra operística i ha destacat que “dan origen a una obra nueva y diferente de aquella en la que está basada”. En aquest sentit, el llibret de Luisa Miller també és un text ben allunyat de l’original alemany a causa de les tendències d’un gènere i una època en què predominen la vida interior dels protagonistes i els elements exteriors perden importància. Com ha assenyalat Arno Gimber, a diferència del text teatral, el text d’un llibret ha de tenir en compte dos vessants: música i paraula. Es tracta, doncs, d’un gènere híbrid en què han de complementar-se dos llenguatges: “El text per a la música ha de mantenir llacunes, que s’ompliran amb la música a través d’un sistema de signes semblant a un idioma. No obstant això, aquesta indeterminació semàntica no

El llibret de Luisa Miller és un text ben allunyat de l’original alemany a causa de les tendències d’un gènere i una època en què predominen la vida interior dels protagonistes i els elements exteriors perden importància.

50 Xavier Hernàndez i Garcia

51 Luisa Miller

52 Xavier Hernàndez i Garcia

implica la manca o l’absència d’informació, perquè gran part del que i el GranMassana Teatre del Liceu. Autora: Cristina Luna Il·lustració finalista de la col·laboració entre l’Escola es comunica a la peça dramàtica a través de la parla es desplaça a l’estructura musical”. A Luisa Miller, aquesta era la intenció del llibretista Salvadore Cammarano, qui, l’estiu de 1849, va escriure una carta a Verdi en què li demanava que text i música fossin tractats en un pla d’igualtat: “[...] che per ottenere la possibile perfezione di un’ opera musicale dovrebbe una mente sola essere autrice dei versi e delle note; da questo concetto emerge chiara la mia opinione che due essendo gli autori, è d’uopo almeno che essi fraternizzino, e che se la Poesia esser non deve serva della Musica, non deve nemmeno essene tiranna”. Aquesta especificitat que distingeix el llibret com a gènere literari també suposa una temporalitat pròpia i diferenciada de l’òpera respecte al gènere teatral, ja que el text cantat necessita més temps que el text parlat. Ara bé, com hem dit abans, Verdi té certa formació literària, i per això es preocupa perquè, en aquestes reduccions necessàries en l’adaptació al gènere operístic, no es perdi la concepció original. Així, en una carta a Andrea Maffei, el compositor li indica que s’ha de reduir: “[...] un vasto concetto in piccola dimensione senza mutarne l’originale fisonomia, come una lente concava che impicciolisce gli oggetti e ne conserva tuttavia la sembianza”. Trobem, doncs, que a Luisa Miller es redueixen els cinc actes de l’obra de Schiller a tres, i alguns personatges importants en el drama burgès alemany desapareixen en l’obra verdiana o es fusionen en un altre personatge. És el cas, per exemple, del mariscal de la cort Von Kalb, un representant de l’aristocràcia només amoïnat per les xafarderies mundanes. El president (o comte Walter a l’òpera) i Wurm utilitzen Von Kalb dins la intriga per difondre el prometatge de Ferdinand (Rodolfo) i Lady Milford (Federica). A més, el fan figurar com a fals amant de Luisa en la carta que aquesta es veu obligada a escriure. A l’òpera, Wurm assumeix aquest paper tot restant certa credibilitat a l’escena, d’acord amb el mateix Verdi. Com hem pogut observar, en la transposició verdiana no només hi ha una reducció dels personatges sinó que també hi ha canvis en els noms i els títols. Per exemple, el President Walter, en Schiller, es converteix en el Comte Walter, en Verdi. A més de les exigències de reducció i concentració que demana el gènere operístic, també cal tenir en compte la situació política del moment i el lloc on va ser estrenada l’obra. La primera idea del compositor era estrenar una òpera ben diferent al teatre San Carlo de Nàpols que es basés en la novel·la històrica L’assedio di Firenze de Francesco Guerrazi, però la censura va prohibir aquest tema perquè presentava un papa i un emperador com a enemics de la llibertat d’Itàlia —el restaurat govern borbònic de Nàpols donava suport a l’exiliat Pius IX—. De fet, a Luisa Miller, Ferdinand canvia de nom a Rodolfo perquè el monarca del Regne de les Dues Sicílies,

53 Luisa Miller

en aquell moment, era Ferran II, anomenat “Bomba” per la seua cruel repressió política. Càbala i amor podria semblar també una tria complicada perquè és una obra amb una gran càrrega de crítica social. Escrita en un context il·lustrat molt pròxim a la Revolució Francesa, la “lluita de classes” — entre burgesia i aristocràcia absolutista— esdevé un tema central. El llibret de Cammarano, però, s’elabora 65 anys després amb una situació política ben diferent que permet a l’autor abandonar aquesta faceta reivindicativa per tal de centrar-se en una altra de menys problemàtica i també present en l’original schillerià: les relacions sentimentals en el món burgès.

Verdi té certa formació literària, i per això es preocupa perquè, en aquestes reduccions necessàries en l’adaptació al gènere operístic, no es perdi la concepció original.

Des de l’inici, el món “angost a la desesperació tant espacialment com moralment”, que Auberbach destacava en la seua anàlisi de l’obra de Schiller, canvia a l’òpera per un ameno villaggio en què un cor de camperols felicita Luisa pel seu aniversari. L’acció també es desplaça al Tirol del segle XVII i, a més de l’esmentat Von Kalb, perdem personatges importants, com ara la mare de Luisa i Lady Milford. D’aquesta última, el mateix Verdi en lamentava la pèrdua, però Cammarano li assegurava que cap cantant voldria interpretar la maîtresse d’un príncep. En conseqüència, Lady Milford és substituïda per Federica, una duquessa de qui només se’n diu el nom en el drama schillerià i que no conté la denúncia social contra l’explotació absolutista que sí que trobem en Milford. Amb tot, com apunta Axel Körner, malgrat que la conflictivitat social és molt important en les obres de Schiller, no deixa de ser un rerefons

54 Xavier Hernàndez i Garcia

en què es reflecteixen els valors morals i les disposicions emocionals i psicològiques dels protagonistes. D’aquesta manera, és comprensible que Verdi aprofiti la trama per indagar en les relacions humanes, representant els caràcters individuals i els conflictes psicològics mitjançant recursos musicals. De fet, crítics com Alier, Gimber o Ashbrook han destacat que, a Luisa Miller, Verdi s’encamina cap a un Romanticisme més íntim i sentimental. En plena evolució cap a un estil en què l’expressió dramàtica com a reflex de les passions humanes serà la que vertebre el discurs operístic.

Il·lustració finalista de la col·laboració entre l’Escola Massana i el Gran Teatre del Liceu. Autora: June Serrano

55 Luisa Miller

Luisa Miller com a òpera romàntica

Arnau Tordera Artista

56 Arnau Tordera

Il·lustració finalista de la col·laboració entre l’Escola Massana i el Gran Teatre del Liceu. Autora: Juliette de Gouberville

57 Luisa Miller

La composició de Luisa Miller, estrenada el 1849, va suposar un punt d’inflexió en la música de Giuseppe Verdi, però el canvi de dècada també marcava l’inici de la tercera fase del Romanticisme que abanderarien el mateix compositor de Le Roncole, a un extrem d’Europa, i Richard Wagner, a l’altre. La força del destí, a més de propiciar-los vides paral·leles, va fer que ambdós compositors nasquessin el mateix any, el 1813, i amb això quedaven servides, a mercè de qui ho desitgés, les teories fantasioses més imaginatives sobre la coincidència d’aquest vincle fortuït. Amb Luisa Miller, Verdi va començar a establir les directrius d’una nova manera de crear i compondre música d’òpera a partir d’una notable experiència acumulada amb la composició de les catorze òperes anteriors i de les necessitats expressives de les acaballes de la dècada. Aquest nou rumb troba l’explicació, en primer lloc, en l’elecció del text a partir del qual Salvadore Cammarano (1801-1852) va crear el llibret: l’obra teatral Càbala i amor, que Friedrich von Schiller (1759- 1805) va publicar el 1783. Fins llavors, les temàtiques predominants de les òperes romàntiques s’emmarcaven principalment en relats bíblics, mitològics o antigues històries de capa i espasa, però el cert és que el nou públic burgès, que havia trobat en l’òpera l’expressió artística capaç d’exaltar el seu subjectivisme col·lectiu, exigia alguna cosa més que aquelles narracions passades de moda que no satisfeien el seu gust per la bellesa i el sublim. A partir de llavors, i arran de l’elecció que Verdi va fer del text de Schiller, el centre d’atenció dels arguments operístics del moment passarien a ser les dames que, perseguides per la fatalitat, es veurien immerses en enllaços matrimonials dirigits des d’un poder que impediria la consumació del seu amor veritable. El nou gir temàtic que Verdi va començar amb Luisa Miller culminaria quatre anys més tard amb la celebrada trilogia popular: Rigoletto, Il trovatore i La traviata. Si bé és cert que Il trovatore encara conserva vestigis d’aquelles temàtiques històriques, el compositor havia pres un nou rumb que l’allunyava definitivament d’un Romanticisme caduc i l’aventurava a abordar el realisme de l’existència humana, veritable eix del pensament romàntic madur. Així doncs, el personatge de Luisa encarna de manera clarivident el punt sobre el qual l’òpera estableix el nou focus, i mai millor dit, ja que va ser precisament en aquelles dècades quan la il·luminació per gas va possibilitar la diferenciació lumínica entre l’espectacle escènic i el públic. Amb aquestes noves condicions tècniques s’atorgava una absoluta versemblança a la realitat estètica que es presentava a l’escenari i, per tant, els protagonistes que hi apareixien havien d’evocar un realisme que acabaria desenvolupant- se plenament en el verisme uns quaranta anys després. Luisa Miller ens endinsa en els conflictes emocionals i morals de la mateixa Luisa i el seu estimat Rodolfo. En aquest amor impossible, impedit doblement pels pares respectius, ja sigui per interessos polítics,

58 Arnau Tordera

de poder o el mateix honor familiar, hi trobem elements definitoris del pensament romàntic del qual l’Sturm und Drang germànic va assentar les bases a finals del segle anterior. En primer lloc, aquesta figura paterna (latent i de gran transcendència en tot el repertori verdià) com a símbol d’un poder opressor que impedeix la llibertat individual, l’emancipació i el lliure albir dels protagonistes. La confrontació que s’estableix entre els seus desitjos amorosos i el destí que se’ls pretén imposar serà el conflicte central sobre el qual es vertebra la trama. Al mateix temps, si la lluita per assolir la llibertat és un dels temes capitals de l’òpera, ho és precisament perquè aquesta llibertat l’anhelen per possibilitar el seu amor. El vincle sentimental entre Luisa i Rodolfo és un amor genuïnament romàntic: innocent, iniciàtic, profund, sincer i abocat irremeiablement a la fatalitat. A aquest destí tràgic s’hi arriba a conseqüència de l’engany, la corrupció, l’abús d’autoritat i la gelosia,

El vincle sentimental entre Luisa i Rodolfo és un amor genuïnament romàntic: innocent, iniciàtic, profund, sincer i abocat irremeiablement a la fatalitat.

elements dramàtics que l’òpera utilitza per mostrar a l’espectador la vilesa humana que arriba a la seva màxima exaltació quan Rodolfo, pensant que ha estat traït per Luisa, decideix llevar-li la vida enverinant- la i suïcidant-se després. Schiller, en el seu poema “L’inici del nou segle” (1801), va escriure que “la llibertat es troba només a la terra dels somnis”, i és exactament en el moment precís en el qual els dos amants tenen la certesa que moriran, que romandran per sempre en el terreny d’allò irreal, allò poètic, que assoleixen la llibertat per confessar-se la veritat i prendre consciència que la fidelitat del seu amor era absoluta. La seva és una mort fatídica i terrible, però alliberada: l’heroi i l’heroïna, malgrat el seu destí, se’n van triomfants. D’altra banda, aquesta òpera no només representa un punt d’inflexió en relació amb les temàtiques sobre les quals versava l’argument de les seves creacions. En certa manera, aquesta elecció temàtica desemboca cap a un procés diferent de compondre i de construir la psicologia dels personatges a través del cant i l’orquestració. En la música de Luisa Miller, Verdi va començar a abandonar les estructures arcaiques i previsibles de les àries i els recitatius, propis de l’òpera heretada, i va començar a

59 Luisa Miller

experimentar amb formes més obertes i menys delimitades. Una aposta per una creació més lliure on pot aflorar la individualitat creativa, en definitiva. Sense deixar totalment de banda l’estil belcantista, que el compositor de Le Roncole havia manllevat dels seus predecessors, a poc a poc va anar essent menys present a la seva música. A Verdi ja no li eren suficients els grans exhibicionismes virtuosístics d’una habilitat vocal prodigiosa, necessitava nous recursos per transmetre l’expressivitat dramàtica dels seus personatges, i la simple bellesa no tenia capacitat per evocar la complexa psicologia dels nous rols verdians. Aquesta revolució, però, no quedava cenyida estrictament a l’àmbit del cant, sinó que l’orquestra també va començar a prendre un protagonisme actiu en la construcció de climes, leitmotivs i elements de valor semàntic, transcendint la simple funció d’acompanyament. El camí que va emprendre amb l’estrena d’aquesta òpera el va portar, amb els anys, a desenvolupar un llenguatge que, sense arribar a la noció de melodia infinita wagneriana, apostaria més pel continu que per la fragmentació, i més per l’expressivitat que per la bellesa, malgrat que per la seva essència italiana sempre hi va mantenir un vincle estret. Luisa Miller suposa la baula que uneix el Giuseppe Verdi d’ofici incontestable, hereu de la tradició, amb el geni immortal que erigeix una nova manera de concebre la música escènica. N’és la baula perquè és just al mig de la seva producció operística, però sobretot perquè pren solidesa en la tradició i la projecta cap a la modernitat. “Tornem a l’antic i serà progrés”, va deixar escrit el mestre.

Luisa Miller suposa la baula que uneix el Giuseppe Verdi d’oﬁ ci incontestable, hereu de la tradició, amb el geni immortal que erigeix una nova manera de concebre la música escènica

60 EXPOSICIÓ RECREANT L'ENTORN RURAL DE “LUISA MILLER” II CERTAMEN FOTOGRÀFIC FUNDACIÓN AEFE ACTIVITATS A L'ENTORN DE LUISA MILLER Del 14 al 27 de juliol al Balcó Foyer Els assistents a les funcions podran visitar-la abans de l'inici de la funció i durant l'entreacte.

Organitza

Col·labora

61 Luisa Miller Una visió pictòrica de l’obra de Verdi David Friedrich (1817) David Friedrich (1817) Der Wanderer über dem Nebelmeer. Der Wanderer

62 Domingo Hindoyan Émile Jean-Horace (1851) Émile Jean-Horace L’ange de la mort. L’ange

Caminant damunt un mar de El desenllaç de l’obra és la boira representa la soledat de conseqüència de totes les l’individu tan característica del característiques que han Romanticisme. Friedrich pinta marcat aquesta òpera com a aquest quadre representant romàntica. El control paternal, l’home davant de la naturalesa, la rebel·lió i el sentiment de però l’obra demostra com soledat han marcat el que seria l’home està per sobre de la el ﬁnal. El ﬁnal, però, el podem boira, que semblen el límit del veure representat a la perfecció cel, i es queda sol davant de la a través d’una obra d’Émile immensitat. L’home no veu ni on Jean-Horace: l’Àngel de la Mort. és ni on pot anar. Els personatges de l’òpera de Verdi també viuen aquesta soledat.

Albert Balcells Bros

63 Luisa Miller

ENTREVISTA Domingo Hindoyan

“ Mai no hagués imaginat que dirigiria orquestres i òperes en teatres tan importants. Però la direcció d’orquestra sempre ha estat la meva passió, juntament amb el violí”

64 John Osborn

Des de fa 10 anys, al cor de la ciutat. #Fantàstic10

Passeig de Gràcia, 38-40, 08007 Barcelona mandarinoriental.com/barcelona 65 Luisa Miller

Gran Teatre del Liceu. El director veneçolà Domingo Hindoyan debuta al Gran Teatre del Liceu. Encara no té ni 40 anys i ja ha treballat amb mestres com Daniel Barenboim i amb les orquestres i els teatres més prestigiosos de tot el món. Quin és el secret d’un ascens tan meteòric?

Domingo Hindoyan. El meu ascens no ha estat tan meteòric com pot semblar, és el resultat de molt treball i estudi, man- tenint sempre la curiositat i la passió. Requereix molta disciplina i respecte cap a les orquestres.

Quan va començar a tocar el violí, s’imaginava una carrera com la que està realitzant?

Mai no hagués imaginat que dirigiria orquestres i òperes en teatres tan importants. Però la direcció d’orquestra sempre ha estat la meva passió, juntament amb el violí.

Com podem llegir en la seva pàgina web (www.domingohindoyan.com), vostè va començar la seva formació musical com a violinista i sent membre del projecte d’educació musical El Sistema, de Veneçuela, el seu país natal. Què va signiﬁcar per a vostè El Sistema?

Em considero un músic afortunat en la meva formació, tinc un pare músic graduat a la Juilliard School de Nova York, vaig formar part del Sistema de Orquestas de Venezuela, vaig estudiar violí a l’Academia Latinoamericana de Violín, he estat membre de la West-Eastern Divan Orchestra i soc diplomat en el Conservatori de Ginebra. A El Sistema s’aprèn la disciplina orquestral i molt d’amor i passió per la música; a l’Academia Latinoamericana de Violín (part d’El Sistema), una disciplina instrumental i una escola; a Europa, posteriorment, una educació de direcció d’orquestra íntegra. I amb els ensenyaments del mestre Barenboim a la West-Eastern Divan, i sent el seu assistent, vaig passar a una altra dimensió d’enteniment de la música.

66 Domingo Hindoyan

Actualment, El Sistema és un model d’èxit copiat en molts països, quina importància té El Sistema per al seu país?

El Sistema de Orquestas ha estat i continua sent, malgrat la crisi econòmica, una de les institucions socioculturals més importants de Veneçuela. Va canviar completament el paisatge musical del país i va dur la música a totes les ciutats i pobles de Veneçuela, formant músics, formant públic i formant ge- rents. I això ha fet que s’exportés a altres països de Llatinoa- mèrica, els Estats Units i Europa.

Vostè va començar la seva formació musical com a violinista, i després va fer el salt a la direcció orquestral. Què li va fer decidir que volgués seguir el camí de la direcció?

Vaig créixer en una casa on la música orquestral era el pa de cada dia. El meu pare era violinista i músic d’orquestra, i expresident de l’Orquesta Sinfónica de Venezuela, així que vaig tenir l’oportunitat de créixer assistint a un concert cada setmana. La direcció d’orquestra sempre va ser un objectiu, però abans entenia que havia de desenvolupar-me com a violinista, així que va ser més tard, a Suïssa, en culminar els meus estudis de violí, que vaig decidir concursar per al mestratge en direcció a l’Haute École de Musique de Ginebra, amb el mestre Laurent Gay.

“La música de Luisa Miller és una combinació entre fragilitat emocional dels personatges principals i un contingut polític inevitable i característic”.

67 Kàtia Kabànova

“El fet d’haver conegut el mestre Barenboim va ser, sens dubte, un punt d’inﬂexió en la meva carrera”.

68 Domingo Hindoyan

Durant tres temporades va treballar com a assistent de Daniel Barenboim a l’Staatsoper Berlin. Què va signiﬁcar per a vostè treballar amb un dels músics més rellevants dels últims 50 anys?

El fet d’haver conegut el mestre Barenboim va ser, sens dubte, un punt d’inﬂexió en la meva carrera. Abans de ser el seu assistent vaig formar part de l’orquestra West-Eastern Divan, la qual va signiﬁcar per a mi un dels llocs més importants d’aprenentatge musical i humà. Aquesta fase va culminar amb els meus tres anys a l’Staatsoper Berlin com a assistent, ex- periència que ha marcat la meva vida, on vaig aprendre abso- lutament de tot i vaig tenir l’oportunitat d’assistir el mestre en els seus programes (que són moltíssims), dirigir les meves pròpies produccions, assistir moltes de les produccions del mestre i tenir contacte amb els directors d’escena i cantants més importants.

Quina gran lliçó va aprendre de Barenboim?

No n’hi ha només una, de gran lliçó, perquè és una escola de vida, una filosofia d’apropament a la música, una manera d’estudiar, d’assajar, de treballar, el nivell d’exigència, el tracte psicològic de les situacions, el contacte amb els cantants, la importància de la construcció d’una òpera, la relació text-mú- sica... només per esmentar-ne algunes. No hi ha ni un sol de- tall que tingui a veure amb la música o el seu entorn que se li escapi al mestre, i això és un aprenentatge. La música és el fi en si mateix i mai el mitjà.

Com a director musical ha treballat el repertori simfònic però també l’operístic, té preferència per l’un o l’altre?

La meva preferència és poder compartir-los tots dos, ja que són pràcticament dos treballs diferents, i, en el meu cas, m’enriqueixen i es complementen. Conèixer la veu i el treball dramàtic complementa el treball simfònic, i tenir coneixe- ment instrumental és un gran avantatge a l’hora de dirigir òpera i formar part de posades en escena.

69 Luisa Miller

El mestre Josep Pons assegura que, en una orquestra, fer repertori simfònic i operístic l’enriqueix. Passa el mateix amb un director musical o és millor especialitzar-se?

Cada director musical ha de seguir el seu propi instint, gust i passió. Hi ha directors que respecto i admiro moltíssim que dirigeixen només òpera o dirigeixen només simfònic. En el meu cas, el millor és no especialitzar-me perquè m’agraden tots dos gèneres; després, òbviament, tinc el meu repertori predilecte, però en general l’especialització no és millor o pitjor en la música, és simplement una elecció. Seria diferent en el món de la ciència, la medicina o les lleis, on l’especialització és pràcticament necessària.

Per al seu debut al Gran Teatre del Liceu dirigirà l’òpera Luisa Miller. Des del seu punt de vista de director musical, quines particularitats té la partitura de Luisa Miller?

Verdi posa Luisa en el centre de la composició, i també en la trama, i això ja s’expressa en la introducció musical de l’òpera.

Com descriu Verdi els personatges a través de la música?

Luisa té una enorme riquesa vocal, amb grans extensions en la tessitura i barrejant passatges de gran legerezza i passatges lí- rics. Verdi desenvolupa el personatge mostrant la seva fragilitat en el primer acte, amb el seu punt d’inﬂexió en el segon, on el personatge canvia, i desenvolupa una dona que mostra la seva força per l’amor i la seva maduresa. Miller, en canvi, es podria dir que és un pre-Rigoletto, però amb línies subtils de cant i molt ús del legato. Rodolfo decideix descriure-ho amb una tessitura majoritàriament aguda, amb línies elegants dolce i sempre amb noblesa. Verdi, a més, era un expert en l’escriptura dels personatges secundaris expressant les intrigues i els conﬂictes, amb fantàstic duetto de baixos, utilitzant les cordes i vents greus, com és habitual en el seu llenguatge.

70 Domingo Hindoyan

Com és la música de Verdi per a aquesta òpera?

La música de Luisa Miller és un apartat en el catàleg de les seves obres, diferent del foc dels seus melodrames posteriors, com La traviata, Il trovatore o Rigoletto, i de la grandesa de les seves últimes obres. La música de Luisa Miller és una combi- nació entre fragilitat emocional dels personatges principals i un contingut polític inevitable i característic. Podria ser considerada una obra de transició que obre a Verdi el camí a la trilogia popular, però en realitat és una obra amb personalitat pròpia caracteritzada per la claredat, el dinamisme i el contingut emocional.

En aquesta producció podrà treballar amb algunes de les veus més estimades del Gran Teatre del Liceu de l’actualitat, com ara la soprano Sondra Radvanovsky o el tenor Piotr Beczała. Quina relació li agrada tenir amb els cantants en una òpera?

Sempre intento tenir una relació basada en el respecte de la partitura, tenint en compte les particularitats de cada veu. Una de les característiques exclusives de l’òpera és que és un treball conjunt entre director d’escena, director musical i cantants. M’agrada treballar d’una manera en què aquest triangle funcioni harmoniosament en favor de la millor interpretació. No obstant això, tinc la responsabilitat de cuidar l’estructura teatral i musical de l’obra, i treballar l’estil dels cantants i de l’orquestra, i aquesta responsabilitat no és negociable.

Aquest serà el seu debut al Gran Teatre del Liceu, l’il·lusiona treballar en un teatre com aquest?

Estic molt il·lusionat de debutar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, un teatre de gran tradició amb un públic coneixedor i amb una gran història.

71 Luisa Miller al Liceu Josep Carreras

Jaume Tribó

72 Jaume Tribó

La cronologia de Luisa Miller al Li- les parts del tenor, baríton i baix. ceu comença d’una forma insòlita. Com en tants altres títols S’hi representa per primer cop el verdians, observem que arran de 28 d’octubre de 1851, però no n’era l’estrena local, després d’uns anys l’estrena local. A Barcelona, i amb d’eufòria, Luisa Miller desapareix un repartiment idèntic, s’hi ha- del repertori, tot i que al Liceu es via estrenat tres dies abans, el 25 representa encara el 1865. No hi d’octubre al Teatre Principal, que tornarà fins al 1972 i per suggeri- com bé sabem era el teatre de ment personal de Montserrat Ca- tradició de la ciutat. El Liceu era ballé, que l’havia cantada al Metro-

per als burgesos sense gaire exi- del Teatre) (MAE-Institut Luigia Abbadia politan. Durant 107 anys ningú no gències artístiques. Érem als inicis havia trobat a faltar aquesta Luisa de la rivalitat tan famosa entre «li- Miller, tot i les àries magnífiques ceistes» i cruzados, entre els par- que inclou per al tenor –la cèlebre tidaris del nou teatre del Liceu i «Quando le sere al placido»–, per de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la soprano, el baríton (amb ària i rebatejat com a Principal. Aquella cabaletta del més autèntic tremp temporada els dos teatres com- verdià) i el baix. partien empresari en la figura de L’estrena barcelonina del 1851 Santiago Figueras. va comptar amb dos intèrprets de Si pretenem saber què va re- prestigi com eren Luigia Abbadia i presentar aquella estrena verdiana Gaetano Baldanza. Luigia Abbadia en una ciutat on Rossini era l’au- era una dramàtica ferma i ardida tor més valorat, ens hauríem de que aquella temporada va cantar remetre a l’estrena al Principal, ja també Corrado d’Altamura de Fe- que les representacions al Liceu no derico Ricci (de la qual havia fet van merèixer cap mena de crítica. l’estrena absoluta a La Scala el

Verdi era prou conegut a Bar- del Teatre) (MAE-Institut Ettore Irfré 1841), Ernani i Attila. L’edició de celona i ja hi havien arribat Ober- la temporada 1853/54 comptava to, Nabucco, Ernani, I lombardi, I amb Amalia Corbari, Ettore Irfré due Foscari, Attila, Giovanna d’Ar- i un dels barítons més grans de co, I masnadieri, Macbeth i Alzira, l’època, Antonio Superchi. gairebé la totalitat de les obres que havia estrenat. Se li admirava Antonio Superchi el tremp dramàtic, però se li re- Ens consta que era molt valo- treia una orquestració que sense rat per Verdi, fins a l’extrem que li misericòrdia forçava els cantants va confiar l’estrena absoluta d’Er- a uns excessos a què mai no ha- nani a La Fenice el 1844. Aquell vien estat exposats. Luisa Miller mateix any va començar la seva pertanyia a aquest tipus d’escrip- relació amb Barcelona, primera- tura vocal i instrumental i encara ment al Teatre de la Santa Creu ara ens sorprenen les dificultats i després al Liceu. Al Teatre de la de la part protagonista, que alter- Santa Creu, abans que canviés el na fragments de tessitura central nom pel de Teatre Principal, va in- i greu, com l’ària «Tu puniscimi, o Superchi Antonio tervenir a les estrenes de Nabuc- Signore», amb d’altres de colora- co, Linda di Chamounix, I lombardi tura lleugera. No menys fàcils són i I due Foscari i a l’estrena absoluta

73 Luisa Miller

de l’òpera Ernesto, duca di Scilla, el 1865, ens recorda uns costums d’un compositor –català, bé que ara del tot oblidats, la inclusió de nascut a Navarra– ara ben oblidat, fragments d’altres òperes, capricis Josep Piqué. Un cop inaugurat el dels intèrprets que calia acceptar. Liceu, Antonio Superchi hi té una En aquell cas la mezzo Carolina dedicació i significació que mereix Dory, que cantava la part de Fe- tot el nostre respecte: hi estrenà derica, intercala una ària d’Oberto Nabucco i Rigoletto el 1853 (amb conte di San Bonifacio de Verdi. vint-i-cinc representacions con- secutives! Va ser el nostre primer Josep Carreras amb la Caballé i la Gulín Rigoletto), el comte de Luna d’Il del Teatre) (MAE-Institut Agustí Rodas trovatore i també va viure-hi l’es- Amb la complicitat de l’em- càndol històric de l’estrena de La presari Joan Antoni Pàmias, és a figlia del deserto d’un cert Josep Montserrat Caballé a qui devem Freixas, un diletant ric que no en l’exhumació de Luisa Miller al Li- sabia, de música, que s’empatolla- ceu l’any 1972. La diva anava ben va melodies que taral·lejava i que acompanyada amb l’esclatant per a la composició de la partitura Josep Carreras de 26 anys, en un havia recorregut a «célebres ar- dels seus èxits més grans aquí, i el monistas barceloneses». Però An- baríton Peter Glossop. La mezzo tonio Superchi va anar més enllà i era l’exuberant Joyce Blackham, la temporada 1853/54, a més d’in- morta l’any passat, que en aquell tervenir en quinze títols diferents moment era la muller del baríton. i en deu concerts, va presentar Josep Carreras, que ha reco- una obra de teatre original seva, negut Luisa Miller com una de les la comèdia en dos actes Tres lo- òperes més difícils del seu reper- bos de la sociedad que Víctor tori, la va tornar a cantar al Liceu Balaguer havia accedit a traduir Montserrat Caballé onze anys després. La protago- al castellà. nista era la gran Ángeles Gulín, autèntic monstre vocal, llavors ja Agustí Rodas i Lucien Bouché atacada de la dolença que li pro- El segle XIX va incloure en- duí la mort i que en aquells dies ja cara dues altres produccions de s’havia de sotmetre a diàlisi. Miller Luisa Miller. De les dues, en volem era el baríton Matteo Manuguerra, destacar els baixos, el comte Wal- hereu de les millors tradicions ba- ter: Agustí Rodas el 1856 i Lucien ritonals, i el baix, un cantant molt Bouché el 1865. Rodas (anunciat estimat aquí com va ser el por- sempre com Agostino Rodas) va to-riqueny Justino Díaz. Dirigia ser d’una longevitat no gens fre- l’escena Giuseppe Giuliano, i l’or- qüent a l’època. El 1838 ja cantava questra, el mestre Eugenio Mario al Teatre de la Santa Creu i entre Marco, que del 1981 fins a la seva el 1849 i el 1881 va actuar gaire- mort el 1984, als 51 anys, va ser el bé ininterrompudament al Liceu. director titular de la casa, un fet

Lucien Bouché era un vell cone- Peter Glossop que ara sembla del tot oblidat. gut al Liceu, on ja havia cantat La següent Luisa Miller es pro- la temporada inaugural 1847/48. duí durant els anys d’exili, quan L’última Luisa Miller del segle XIX, el Liceu s’havia cremat, amb Ka-

74 Jaume Tribó

ren Esperian i Neil Shicoff. Dues audicions en forma de concert al Palau de la Música Catalana. La darrera Luisa Miller, amb l’estimat mestre Maurizio Benini i el no menys recordat regista Gilbert Deflo, tingué lloc el juny i el juliol del 2008. En la protagonista s’al- ternaren Krassimira Stoyanova i Ángeles Blancas, filla d’Ángeles Gulín, que vint-i-cinc anys abans Ángeles Gulín Stoyanova Krassimira també havia cantat aquesta òpe- ra. Hem de destacar encara el personatge de Wurm, el segon baix, perquè era ni més ni menys que el gloriós Samuel Ramey en una de les seves actuacions de maduresa. Matteo Manuguerra Ángeles Blancas Consulteu la cronologia detallada a Justino Díaz Jaume Tribó i Samuel Ramey

75 JULIOL — AGOST 2019 © Gregor Hohenberg JUAN DIEGO GUSTAVO ©Rafael Pulido FLÓREZ DUDAMEL CONCERT LÍRIC amb MAHLER CHAMBER ORCHESTRA la soprano RUZAN MANTASHYAN & FRIENDS ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS COR DE NOIES DE L’ORFEÓ CATALÀ Guillermo GARCÍA CALVO, director musical Buia REIXACH, directora cor Mercedes GANCEDO, soprano 9 AGOST Lídia VINYES-CURTIS, mezzosoprano María VALVERDE, narradora El somni d’una nit d’estiu de MENDELSSOHN Simfonia núm.1 en re major “Tità” de MAHLER 10 AGOST

festivalperalada.com | T. 902 374 737

PROGRAMA DE MÀ DEL LICEU FLÒREZ DUDAMEL.indd 1 14/6/19 9:36 ¿Vols que deixi casa meva, la meva profunda soledat, per anar a trobar Miller? T’asseguro que seria un veritable plaer tornar a escoltar-vos, a tu i els teus companys, però... m’entens molt bé! Coneixes els meus gustos. Ja saps com m’estimo el teatre... quan n’estic ben lluny! Et desitjo i em desitjo un gran èxit amb La Miller, a la qual, ho confesso, estimo en extrem.

Carta de Verdi al baríton Felice Varesi 27 de maig de 1850

PROGRAMA DE MÀ DEL LICEU FLÒREZ DUDAMEL.indd 1 14/6/19 9:36 Luisa Miller Cronologia

Any Giuseppe Verdi Música

1813 Neix el 10 d’octubre a l’aldea de Le Roncole Neix Wagner. Rossini es fa famós amb (Parma, sota ocupació francesa) Tancredi

1820 El seu pare li regala una espineta abans dels 8 La Scala estrena Margherita d’Anjou (Me- anys. Des d’aquella època toca amb l’organista yerbeer) local

1832 El rebutja el Conservatori de Milà, ciutat on L’elisir d’amore (Donizetti) pren lliçons privades i aprofundeix en l’òpera

1836 Es casa amb Margherita Barezzi, filla del seu Glinka estrena l’òpera Una vida pel tsar. mecenes Oratori Paulus (Mendelssohn)

1838 Mor la seva primogènita (un any) i neix el Estrena de l’òpera de Berlioz Benvenuto segon fill Cellini

1839 La Scala estrena la seva primera òpera, Oberto, Moren el músic barceloní Ferran Sor i el amb ajuda i actuació de Giuseppina Strepponi, tenor francès Adolphe Nourrit futura segona muller. Mor el fill

1840 Estrena Un giorno di regno. Mor la seva dona La fille du régiment (Donizetti). Mor Paganini

1841 Medita deixar la música en morir la família i Estrena del ballet Giselle amb música fracassar la segona òpera d’Adolphe Adam

1842 Triomf musical i popular amb Nabucco, al·le- Fundació de la New York Philharmonic goria del patriotisme italià contra l’ocupació; Orchestra (NYPO) Strepponi encarna Abigaille

1843 Torna a triomfar, amb la patriòtica I lombardi Der fliegende Holländer (Wagner)

78 Cronologia

Art i ciència Història Any

Austen publica Pride and prejudice Comença la decadència de Napoleó 1813

Descobriment de la quinina (Pelletier-Caven- Neix el futur rei Vittorio EmanueleII. Co- 1820 tou) i de La venus de Milo mença el Trienni Constitucional a Espanya

Larra comença els seus articles periodístics. Espanya substitueix la forca pel garrot en 1832 Oda a la pàtria (Aribau) les penes de mort

París inaugura l’Arc de Triomphe Espanya reconeix la independència de Mèxic 1836

Morse mostra en públic el telègraf elèctric Coronació de la reina Victòria a Londres 1838

Primera publicació de l’abreviatura ok Acaba la I Guerra Carlista (Abrazo de 1839 (Boston Morning Post). Daguerre anuncia la Vergara) daguerrotípia

Mor el pintor romàntic Caspar David Friedrich Anglaterra emet el primer segell postal 1840

Richard Owen inventa la paraula dinosaure Espartero substitueix Maria Cristina de 1841 (llangardaix terrible en grec) Borbó com a regent

Mor Stendhal Gran Bretanya obté Hong Kong. Espartero 1842 bombardeja Barcelona per sufocar una revolta

A Christmas Carol (Dickens) Isabel II comença a regnar. Neix el diari 1843 News of the World

79 Luisa Miller

Any Giuseppe Verdi Música

1844 Comença el que en va dir anni di galera, anys Grand traité d’instrumentation et d’orques- de producció frenètica i de menys qualitat tration modernes (Berlioz)

1845 Estrena Alzira, que considera la seva pitjor obra Tannhäuser (Wagner).Liszt actua a Barcelona

1847 Estrena Macbeth (la seva primera obra sha- Neix el Liceu. Mor Mendelssohn kesperiana), I masnadieri (Londres), Jérusalem (París)

1848 Il corsaro Mor Donizetti

1851 Rigoletto. Viu amb Strepponi sense casar-s’hi: Sarsuela Jugar con fuego (Barbieri) crítiques a Busseto. Primer Nabucco al Liceu (24 maig)

1853 Triomfa Il trovatore. Després fracassa La travia- Steinway obre a Manhattan la seva fàbrica ta, estrenada el 6 de marça La Fenice de pianos

1854 A San Benedetto (Venècia) triomfa la segona Mor el tenor Giovanni Battista Rubini producció de La traviata

1855 Primera Traviata del Liceu (25 d’octubre) Arrieta estrena la sarsuela Marina

1859 Un ballo in maschera. Es casa amb Strepponi França fixa un patró del diapasó que s’inter- nacionalitzarà

1861 Diputat del primer Parlament italià Un ballo in maschera al Liceu i primer incendi del teatre

1862 Estrena de La forza del destino (Sant Petersburg) Reinauguració del Liceu

1867 Don Carlos. Adopta Maria Carrara An der schönen blauen Donau (Johann Strauss)

80 Cronologia

Art i ciència Història Any

Les trois mousquetaires(Dumas pare). Don Narváez presideix el Govern espanyol: 1844 Juan Tenorio (Zorrilla) Dècada Moderada

Merimée publica Carmen a la Revue des Els Estats Units incorporen Florida i Texas 1845 Deux Mondes

Hoe patenta la premsa rotativa de vapor Neix Il Risorgimento, diari que dona nom al 1847 nacionalisme italià

Dumas fill publica La dame aux camélias Revolucions liberals europees. Manifest 1848 (base de La traviata), que Verdi veu repre- der Kommunistischen Partei (Marx-Enge- sentada a París (1852) ls). Tren Barcelona-Mataró

Singer patenta la màquina de cosir i Gorrie Londres obre la primera Exposició Universal 1851 la de fer gel. Mor el pintor Turner

Haussmann comença a redissenyar París, que Inicis de la Guerra de Crimea 1853 Verdi freqüenta en aquesta època

Comencen a publicar-se Le Figaro i El Norte Pius IX proclama el dogma de la Immacula- 1854 de Castilla da Concepció

Moren els escriptors Charlotte Brontë i Terratrèmol d’Ansei Edo (Japó): uns 7.000 1855 Gérard de Nerval morts. Desamortització de Madoz

The origin of species (Darwin). Restauració Dunant idea la Creu Roja a la Batalla de 1859 dels Jocs Florals, impuls de la Renaixença Solferino de la unificació italiana

Monturiol prova amb èxit el submarí Ictíneo Unificació d’Itàlia, recolzada per Verdi. Mor 1861 Cavour. Guerra de Secessió als Estats Units

Victor Hugo publica Les misérables Lincoln proclama l’alliberament dels esclaus 1862

Sholes inventa la màquina d’escriure amb Primer volum de Das Kapital (Marx) 1867 teclat Qwerty. Nobel inventa la dinamita

81 Luisa Miller

Any Giuseppe Verdi Música

1871 Estrena d’Aida (El Caire) Arrieta estrena la segona versió de Marina

1872 Aida triomfa La Scala i per Europa Neix el músic català Joaquim Malats

1873 Composa el Rèquiem en morir l’escriptor Neix Rakhmaninov Manzoni

1874 Nomenat senador italià Mor Clavé, impulsor de les corals catalanes

1876 Mor Piave, llibretista de La traviata i més obres El teatre de Bayreuthrepresenta la Tetralogia de Verdi de Wagner. La Gioconda (Ponchielli)

1887 Triomfa amb Otello Estrena de Tannhäuser al Liceu. Berliner patenta el gramòfon

1893 La Scala estrena la seva última òpera, Falstaff Una vintena de morts per una bomba al Liceu en obrir temporada. Manon Lescaut (Puccini)

1897 Mor Strepponi Mor Brahms. La revoltosa (Chapí)

1899 Funda a Milàla Casa di Riposo per Musicisti, Sibelius compon Finlàndia que perviu; hi està enterrat amb Strepponi

1901 Agonitza gairebé una setmana per un atac i Richard Strauss actua al Liceu amb dos mor al Gran Hotel de Milà, prop de La Scala poemes simfònics seus

82 Cronologia

Art i ciència Història Any

Bradley patenta l’oleomargarina Comuna de París. Stanley busca i troba 1871 Livingstone

Creen el Metropolitan Museum of Art Comença la III Guerra Carlina 1872 de Nova York. Sorgeix L’Esquetlla de la Torratxa

Verlaine dispara Rimbaud, que en aquella Abdicació d’Amadeu I i I República espanyo- 1873 època escriu Une saison en enfer la: Figueras i F.Pi i Margall, presidents

Primera exposició impressionista (París) Restauració borbònica a Espanya 1874

Bell patenta el telèfon, després de l’invent de Mor l’anarquista Bakunin 1876 Meucci. Bal au moulin de la Galette (Renoir)

Primera pedra de la Tour Eiffel (París) Itàlia emprèn la seva expansió colonial 1887

Diesel patenta el motor dièsel Patent de Coca-Cola 1893

Primera projecció cinematogràfica a Barce- Barcelona incorpora Gràcia, Sant Martí, 1897 lona, dos anys després dels Lumière Sant Andreu, Sant Gervasi, Sants i Les Corts.

Bayer patenta l’aspirina Espanya perd Puerto Rico, que passa als 1899 Estats Units. Fundació del FC Barcelona

Marconi transmet un missatge en Morse a A Catalunya neixen l’Escola Moderna de 1901 través de l’Atlàntic Ferrer i Guàrdia, la Lliga Regionalista i l’As- sociació Wagneriana

83 Luisa Miller

84 Selecció d'enregistraments Selecció d’enregistraments

Selecció en CD

1951. Lucy Kelston, Giacomo Lauri-Volpi, Scipio Colombo, Giacomo Vaghi, Duilio Baronti i Miti Truc- cato Pace. RAI de Roma, Mario Rossi. Opera Magics.

1964. Anna Moffo, Caro Bergonzi, Cornell MacNeil, Giorgio Tozzi, Ezio Flagello i Shirley Verrett. RCA Italiana, Fausto Cleva. RCA.

1968. Montserrat Caballé, Richard Tucker, Sherrill Milnes, Giorgio Tozzi, Ezio Flagello i Louise Pearl. Metropolitan Opera House de Nova York, Thomas Schippers. Living Stage.

1975. Montserrat Caballé, Luciano Pavarotti, Sherrill Milnes, Bonaldo Giaiotti, Richard van Allan i Anna Reynolds. London Philharmonic Orchestra, Filharmònica Nacional, Peter Maag. Decca.

1976. Katia Ricciarelli, Josep Carreras, Renato Bruson, Mario Rinaudo, Gianfranco Casarini i Stella Silva. Teatro Regio di Torino, Fernando Previtali. Legato.

1991. Aprile Millo, Plácido Domingo, Vladimir Chernov, Jan-Hendrik Rootering, Paul Plishka i Flo- rence Quivar. Metropolitan Opera House de Nova York, James Levine. Sony.

Prop de dues dotzenes de versions, entre oficials cant aquesta situació quan canta amb el baríton a i les considerades “pirates”, poden detectar-se l’acte III “La tomba è un letto sparso di fiori”. La d’aquesta òpera ressorgida no fa gaire d’un oblit Moffo, en principi, no semblava una veu ideal per inexplicable. De fet, va sortir a la llum a la RAI de a aquesta part, però un cert toc afegit d’aquesta Roma de 1951 en el cinquantenari de la mort del possible fragilitat li permet arrodonir de manera compositor (Giacomo Lauri-Volpi com a reclam molt efectiva el missatge dramàtic. Carlo Bergonzi principal), interpretada, però, amb algun tall into- és com sempre un prodigi de matisos canors, cant lerable. El 1964 es va gravar en estudi la versió que verdià amb majúscules, amb una lectura superba més de mig segle després es manté al capdavant d’aquesta espècie de nostàlgic nocturn “Quando (RCA). A això hi contribueix l’excel·lent direcció la sera al placido” que tan bé contrasta amb la teatral de Fausto Cleva, capaç de narrar el drama cabaletta següent, on no estalvia accents enèrgics. amb una intensitat contínua i creixent, i el for- Cornell MacNeill té la veu verdiana, embranzida i midable quintet vocal: Anna Moffo, protagonista l’equivalent temperament associable a Miller, expo- plena d’encant però sobretot amb la capacitat per sat ja des de la seva pàgina de presentació, afegint descriure el canvi psicològic que suporta la pro- uns accents paternals commovedors, els propis de tagonista. Luisa és el personatge més ben definit, qui fou, així mateix, un excepcional Rigoletto. Gior- el que reflecteix clarament una evolució des de la gio Tozzi i Ezio Flagello donen a Walter i Wurm els jove candorosa de l’inici fins a la dona destrossada seus respectius perfils, veus ben emeses, àmplies, del final. I aquí hi ha la romança que tan bé la defi- belles i sòlides. El seu imponent duet, “L’alto reta- neix, pura i enamorada (“Lo vidi e’l primo palpito”), ggio”, és un prodigi de recursos vocals i eloqüència amb les seves notes picades i la seva coloratura, dramàtica. Per rematar-ho, la Federica de Shirley una descripció vocal que després recuperarà evo- Verrett és extraordinària, per veu i expressió, amb

85 Luisa Miller

una veu sobrada de recursos i la sensualitat indi- amb la delicada companyia de Katia Ricciarelli, per cada per a la duquessa enamorada. instants posseïdora d’un cant de bellesa màgica Després d’aquesta magistral interpretació, (Legato, 1976), i un Luciano Pavarotti amb un se’n poden sumar tres, dues d’elles oficials i una instrumental sonor esplèndid i comunicatiu que tercera en viu, que van aportar tres Rodolfos de suporta qualsevol possible judici al costat d’una gran interès amb una dada d’especial significat tím- opulenta i una mica matronal, però musicalíssima, bric: la joventut apassionada del personatge que, Montserrat Caballé, sense oblidar que també hi diguem-ho sense pudor, a vegades se li escapa a ha un Peter Maag que va fer d’aquesta obra una Bergonzi. Un, Plácido Domingo amb l’efervescent electiva passió (Decca, 1975). Caballé compta amb Luisa d’Aprile Millo (magnífica a partir de l’acte II, altres testimoniatges en viu, especialment un amb des de la trobada tensa amb Wurm) i amb l’exper- un poderós i vibrant Richard Tucker (Living Stage, ta batuta de James Levine (Sony, 1991); un altre, 1968) que quadra millor amb la soprano catalana. un apassionant Josep Carreras al Regio di Torino © Danielle Liniger Luisa Miller a l'Opernhaus Zürich.

86 Selecció d'enregistraments

Selecció en DVD

1979. Renata Scotto, Plácido Domingo, Sherrill Milnes, Bonaldo Giaiotti, James Morris i Jean Kraft. Metropolitan Opera House de Nova York, James Levine i Nathaniel Merrill. D.G.

1981. Cecilia Gasdia, Nazzareno Antonori, Carlo Desideri, Simone Alaimo, Hiroyuki Okayama i Anna Maria Fichera. RAI de Milà, Gianandrea Gavazzeni i Filippo Crivelli. Hardy.

1988. June Anderson, Taro Ichihara, Armand Tumagian, Paul Plishka, Romuald Tesarowicz i Susanna Anselmi. Opéra de Lyon, Maurizio Arena i Jacques Lasalle. Kultur.

2006. Darina Takova, Giuseppe Sabbatini, Damiano Salerno, Alexander Vinogradov, Arutjun Kotchi- nian i Ursula Ferri. Teatro La Fenice de Venècia, Maurizo Benini i Arnaud Bernard.

2007. Fiorenza Cedolins, Marcelo Álvarez, Leo Nucci, Giorgio Surjan, Rafal Siwek i Francesca Franci. Teatro Regio di Parma, Donato Renzetti i Denis Krief. Unitel.

2007. Rachele Stanisci, Francesco Demuro, Alberto Gazale, Antonio de Gobbi, Thaiwan Park i Sarah Maria Punga. Corale Canepa, Ente Concerti Marialisa de Carolis, Carlo Montanari i Marco Spada. Bongiovanni.

2012. Olesya Golovneva, Luc Robert, Vladislav Sulimski, Taras Shtonda, Lars Arvidson i Ivonne Fuchs. Òpera de Malmö, Michael Güttler i Stefano Vizioli. Arthaus.

En imatges, de moment, hi ha diverses versions, situació és la Luisa fora de sèrie, sobretot com a però com en el cas dels registres àudio, n’hi ha actriu, emocionantíssima, bandejant, però, algunes una que s’endú totes les condecoracions: la de limitacions vocals: Renata Scotto, cantant-actriu la fidelíssima plasmació escènica de Nathanael de recursos infal·libles i que supera altres possi- Merrill (Metropolitan Opera House de Nova York bles competidores videogràfiques amb qualitats de 1979), on escènicament tot està al seu lloc, vocals de vegades més gaudides. Una molt juvenil exacta resposta a allò que indica el text literari de Cecilia Gasdia (començava llavors la seva activi- Cammarano (D.G.). A més, està ben captada en tat als 21 anys) amb la garantia de comptar en el imatges malgrat l’experiència del document per fossat amb Gianandrea Gavazzeni en una posada Kirk Browning. No hi ha, per tant, desfasament o en escena sorgida arran d’haver guanyat tots els diferència entre el que es veu i el que se sent. Res seus intèrprets la primera edició del Premi Maria de lectures suposadament “modernes”, pretesa- Callas (Hardy, 1981); una altra amb June Anderson ment originals, executivament absurdes. A aquest a Lió (Kultur, 1988), sempre segura però sempre respectuós muntatge s’hi annexiona un equip im- també freda com un glaçó i de cant segur però portant: un entregat, com de costum, Domingo; escolar, a més de les més recents: una veneciana Sherrill Milnes, en ple apogeu de possibilitats i en molt respectable amb Darina Takovai, el sempre una generosa exhibició de registre agut encara que detallista Giuseppe Sabbatini (Dynamic, 2006), més rutinari i menys convincent que MacNeil; Bo- l’atractiva de Fiorenza Cedolins, amb un esplèndid naldo Giaiotti, que va fer de Walter un dels seus Marcelo Álvarez i un grandiós Leo Nucci a Parma millors personatges; l’astut Wurm de James Mo- (CMajor-Unitel, 2007); la digna de Rachele Stanisci rris, inclosa una Jean Kraft que se les empesca a Sàsser (Bongiovanni, 2007) o el gens menysprea- com una sinuosa i astuta Federica, i tots amb la ble d’Olesya Golovneva a Malmö (Arthaus, 2012). seguretat de gaudir de la sempre precisa concer- Totes elles, produccions més o menys tradicionals, tació de Levine. No obstant això, qui domina la més o menys modestes, més o menys imaginatives.

Fernando Fraga COMENTARISTA MUSICAL

87 Luisa Miller Damiano Michieletto amb dirigint rada ha debutat a la Wiener Staatsoper En el terreny operístic, aquesta tempo Ràdio Polonesa. de l’Orquestra Simfònica Nacional de la porada serà el principal director convidat Simón Bolívar. de la propera tem A partir d’Estocolm amb per dirigir tornar de Berlín a la Deutsche Staatsoper a la Universitat de Venècia, ciutat la seva de Milà, a més graduar-se en literatura Estudià a l’Escola de Teatre Paolo Grassi (Director d’escena) Debuta al Gran Teatre del Liceu. 88 La bohème Turandot Tosca . , Lyric Opera of Chicago Aida. i Royal Swedish Opera També té previst - - Hampe, Robert Carsen, Robert Wilson, Carsen, Robert Hampe, Robert Berghaus, August Everding, Michael d’escena Kupfer, com ara Harry Ruth Zürich. Ha col·laborat amb directors Des de 1988 treballa a l’Opernhaus ocasions. i al fesival de Salzburg en nombroses Galdós de Las Palmas de Gran Canaria Carlo Felice de Gènova, Teatro Pérez Nacional de São Carlos Lisboa, Teatro en produccions en teatres com el Teatro d’Alemanya i Itàlia. A més ha participat ticipat en produccions a Zuric i festivals assistent a la direcció d’escena. Ha par tal, des d’aleshores ha treballat com a del teatre d’òpera ciutat na de la seva Nascut a Zuric, estudià l’Opernstudio (Repositor) Ulrich Senn - - Poliuto ladra, Lucia di Lammermoor, Luisa Miller, sir d’amore, La donna del lago, La gazza Rigoletto, La damnation de Faust, L’eli Il barbiere di Siviglia, Samson et Dalila, Roméo et Juliette, Otello, Idomeneo, rada 2014/15 amb rada 2014/15 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo nat amb Lucia di (Figurinista) Carla Teti tola, Aquagranda Alcina, La bohème, Falstaff, La Ceneren de Pesaro. Ha creat escenografies per a més dels festivals de Salzburg i Rossini ade Milà i La Monnaie Brussel·les, Musicale Fiorentino, Teatro alla Scala Teatro di San Carlo de Nàpols, Maggio de Berlín, Nationale Opera d’Amsterdam, i Die Zauberflöte, Die Zauberflöte, Lammermoor Così fan tutte, (F. Perocco), entre d’altres. i hi ha tor Macbeth, (2015/16). - - - - rada 2010/11 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo ha treballat per a la televisió. gotà, Milà, Madrid, París i Xangai. També treballar als teatres de les ciutats Bo- Com a il·luminador ha estat convidat a miano Michieletto i Johannes Pölzgutter. Monaco, G. Asagaroff, Deflo, Gilbert Da treballat amb els directors Giancarlo del er biere di Siviglia, La Gioconda, Luisa Mill Pagliacci, Nabucco, Anna Bolena, Il bar nat les òperes de l’Opernhaus Zuric, on ha il·lumi Des del 1998 és el director d’Il·luminació (Il·luminador) Hans-Rudolf Kunz (2015/16). hi ha tornat amb i Orlando Paladino Aida, Cavalleria rusticana, Ariane et Barbe-bleue Lucia di Lammermoor , entre d’altres. Ha 89 , i , i - - - - -

88 Giuseppe Verdi Philharmonique Royal de Lieja i Sinfónica Japan Philharmonic Orchestra, Orchestre Filharmònica de Sant Petersburg, New chestre Philharmonique de Radio France, Mozarteumorchester de Salzburg, Or Malmö, Filharmònica Borusan d’Istanbul, Dresdner Philharmonie, Simfònica de monia Orchestra, Simfònica d’Hamburg, tersburg, London Philharmonic, Philhar Nova York, Teatre Mariïnski de Sant Pe questres de la Metropolitan Opera de Tot joventut, i la seva ja ha dirigit les or (Director musical) Domingo Hindoyan Biograﬁes - - - - Rigoletto, tornà a Amsterdam, aleshores amb la Komische Oper de Berlín. L’any 2017 ladra d’aleshorespartir ha presentat ESB del Festival de Wexford i a el 2003, Weinberger) guanyà el premi Irish Times porada 2014/15 amb porada 2014/15 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem a Roma, entre d’altres. (2015/16). ha tornat amb Lucia di natal. Amb l’òpera da rusticana Wien, 2016 l’ dam; a més de on tornà amb bohème Alcina 2015 dirigí al Teatro alla Scala de Milà (2013). L’any (F. Perocco) a Venècia i al Festival Rossini de Pesaro i (2019), i amb Samson et Dalila Otello al Festival de Salzburg (2012), i amb i Il viaggio a ReimsIl viaggio Pagaliacci de Rossini al Theater an der Falstaff, La Cenerentola Guillaume Tell La damnation de Faust Švanda il pifferaio Un ballo in maschera Così fan tutte a París, a Londres; l’any Lammermoor Cendrillon a Amster , Aquagran Cavalleria La gazza La gazza , i hi (J. (J. La La a i - - -

rada 2006/07 amb rada 2006/07 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo Pountney. Grischa Asagaroff, Deflo i David Gilbert durant molts anys ha col·laborat amb Andreas Homoki i Calixto Bieto. A més, Giancarlo del Monaco, Piero Faggioni, tiques, entre les quals: un gran nombre de produccions operís Amb Damiano Michieletto ha treballat en (Escenògraf) Paolo Fantin vallaria rusticana Opéra National de París, Komische Oper de València, Grand Théâtre de Ginebra, Theater an der Wien, Palau de les Arts treballat al Teatro La Fenice de Venècia, i Lucia di Lammermoor. Pagliacci Guillaume Tell, Ca a Londres. Ha - - - National de París, d’ el vestuari Wien, on també ha dissenyat ale Opera d’Amsterdam i Theater an der ha tornat amb Butterfly Butterfly com tres d’arreu del món, amb títols diversos, ovski o Andrea Breth. Ha treballat en tea Damiano Michieletto, Andrei Konchal els directors d’escena Daniele Abbado, Roma. Ha col·laborat, entre d’altres, amb Es formà a l’Accademia de di Belle Arti Staatsoper, Lucia di Lammermoor maschera Teatro La Fenice de Venècia, Roméo et Juliette di Lammermoor porada 2014/15 amb porada 2014/15 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem entre d’altres. Tell bohème Cavalleria rusticana, Pagliacci Idomeneo a la Royal Opera House de Londres, Don Carlo i al Teatro alla Scala de Milà, al Teatro Regio de Torí; Falstaff Falstaff i Samson et Dalila Otello Don Pasquale i a l’Opernhaus de Zuric, Il trovatore i al Festival de Salzburg; Il trittico The rake’s progress (Rossini); (Rossini); Così fan tutte, (2015/16). (2015/16). a la Nation a la Wiener i (2014/15) i (2014/15) Un ballo in a l’Opéra Guillaume Guillaume Madama Lucia i hi La al al - - - -

89 Luisa Miller 90 Gran Teatre del Liceu l’any 2015. nomenada directora titular del Cor del Garcia en fou directora va ser assistent, guit per José Luis Basso, de qui Conxita cant iniciat per Romano Gandolfi i se operístiques. Continuadora del l’estil de recció musical de diferents produccions assistent del cor i ha col·laborat en la di al Gran Teatre del Liceu com a mestra per a CD, DVD, ràdio i televisió. Debutà d’Europa i nombrosos enregistraments per les millors sales d’arreuconcerts direcció coral. Ha realitzat nombrosos pedagògica en cursos internacionals de Baix (Comte Walter) Dmitry Belosselskiy - - Plasson, GeorgesPlasson, Prêtre, Giuseppe Sinop Riccardo Muti, Antonio Pappano, Michel Maria Giulini, Lorin Zubin Maazel, Mehta, Colin Davis, Gianandrea Carlo Gavazzeni, L’han dirigit els mestres Riccardo Chailly, d’altres. tino o Teatro dell’Opera de Roma, entre Musicale Fiorencinc ocasions), Maggio Verona (on ha inaugurat temporada en Royal Opera House de Londres, Arena de de Buenos Aires, Opéra National de París, itan Opera de Nova York, Teatro Colón Moscou, Wiener Staatsoper, Metropol reu del món, com el Teatre Bolxoi de des d’aleshores ha cantat a teatres d’ar príncep Bouillon Teatro alla Scala de Milà cantant com a Nascut a Bolonya, amb 25 anys debutà al Baix (Comte Walter) Carlo Colombara (Adriana Lecouvreur) (Adriana , i , i - - - - emblemàtics, com Alfredo er interpretar alguns dels seus rols més va pod Zuric. En aquesta ciutat suïssa de la companyia de l’Opernhaus part Linz (Àustria) i l’any 1997 entrà a formar mís professional va ser al Landestheater i Sena Jurinac. El seu primer compro Music, on rebé de Pavel classes Lisitsian mació vocal a la Katowice Academy of Nascut a Polònia, for comença la seva Edgardo Elvino Gounod), (de lo in maschera) lo in maschera) de l’òpera rada 2011/12 amb fragments en el concert Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo ski de Sant Petersburg, entre d’altres. Deutsche Oper de Berlín o Teatre Mariïn Opera de Nova York, San Francisco Opera, Opera House de Londres, Metropolitan er, Bayerische de Munic, Royal Staatsoper Teatro alla Scala de Milà, Wiener Staatsop Al llarg trajectòria de la seva ha cantat al Nova York i drid, Tosca a Viena, Aquesta temporada ha cantat Faust a Ma nat amb mateixa temporada. maschera (La sonnambula), (La Werther (Lucia di Lammermoor) (Lucia (2017/18) aquesta i un concert Faust Manon Tamino (Ch. Gounod), i hi ha tor o Rodolfo (2016/17) i (2016/17) a Zuric, entre d’altres. Adriana Lecouvreur (Die Zauberflöte), Zauberflöte), (Die Riccardo (La bohème). (La (La traviata) (La Un ballo in (Un bal (Un , Faust 91 a ------,

90 Giuseppe Verdi videoinstal·lacions per a lar com de direcció. a assistent Ha creat on entre els anys 2003 i 2008 va trebal tor, entre d’altres, a l’Opernhaus de Zuric, de París. Començà la carrera com a ac Internacional de Teatre Jacques Lecoq ciutat natal i a l’Escola School de la seva Nascut a Lucerna, estudià a la Jazz (Videocreador) Timo Schlüssel rada 2010/11 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo cinema i animació. pròpiafundà la seva empresa de vídeo, familiars ai Suïssa Mònaco. L’any 2008 Luisa Miller berflöte, Clari, Gesualdo,berflöte, Tannhäuser Nordwind, La finta giardiniera, Die Zau be-bleue, La clemenza di Tito, Der Herr . També ha creat espectacles Ariane et Barbe-bleue. Ariane et Bar o - - - - - desenvolupa també una important labor labor desenvolupa també una important tora invitada d’altres agrupacions corals, directora del cor del GTL i com a direc (1994). Paral·lelament a l’activitat com a de Cultura de la Generalitat de Catalunya va ser guardonada amb el Premi Nacional de Corals Joves de Catalunya, amb qui de Girona i presidenta de la Federació directora del Cor dels Amics de l’Òpera Català. Tambétora de l’Orfeó ha estat del Cor Jove Català i sotsdirec de l’Orfeó de cor i cant. Va ser directora-fundadora graduà en direcció d’orquestra, direcció generació. Nascuda a Barcelona, es rellevants de la direcció coral de la seva la projecta com una de les figures més del Gran Teatre del Liceu, càrrec que Conxita Garcia és la directora del Cor (Directora del Cor) Conxita Garcia - - Debuta al Gran Teatre del Liceu. Pletnev. López-Cobos, Riccardo i Mikhail Frizza trand de Billy, Thomas Sanderling, Jesús James Conlon, Jan Latham Koenig, Ber Armiliato, James Levine, Philippe Jordan, Bashmet, Vladimir Fedoseyev, Marco cardo Chailly, Vladimir Spivakov, Yuri Zubin Mehta, Daniel Barenboim, Ric L’han dirigit els mestres Riccardo Muti, als festivals de Salzburg i Aurenja. Bayerische de Munic, així com Staatsoper de Toronto, de València, Palau de les Arts tional Opera, Canadian Opera Company Theater an der Wien, Washington Na de Zuric, Teatro dell’Opera de Roma, MusicaleMaggio Fiorentino, Opernhaus Staatsoper, Opéra National de París, de Berlín, WienerDeutsche Staatsoper de Nova York, Teatro alla Scala de Milà, nacionals, com la Metropolitan Opera trajectòria ha treballat en teatres inter Concurs Txaikovski. Al llarg de la seva i el 2007 guanyà el segon premi del XIII Es graduà a l’Acadèmia Russa de Música - - - - Piotr Beczała amb el porada 1999/2000 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Carsen. Robert Jean-Pierre Ponnelle, Franco Zeffirelli o oli o Georg Solti. I els directors d’escena temporada. (2016/17) i del destino forza (2005/06), Verdi, i hi ha tornat amb lena Tenor (Rodolfo) (2010/11), La Gioconda Aida La bohème (2007/08), (2012/13), aquesta mateixa La Gioconda (2011/12), Requiem Il trovatore Anna Bo de de La La - -

91 Luisa Miller amb l’American Modern Opera Projects. interpretar Opera de Lostornat Angeles per a LA de Aquesta temporada ha debutat en el rol (Federica)Mezzosoprano J’Nai Bridges amb porada 2016/17 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Macerata, San Francisco i Hamburg. més de participar a més de participar dirigida per Phelim McDermott, a Glass) 92 Carmen a la San Francisco Opera, ha Kasturbai de Satyagraha Werther. El niño (J. Adams) (Ph. - Es graduà en trompeta i cant al Conser porada 2005/06 amb porada 2005/06 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Munic i Salzburg. Sydney, Londres, Chicago, San Francisco, cantat a les ciutats de Milà, París, Madrid, John Copley i David Alden. Hagi Pizzi, Carsen, David McVicar,Robert Pier Lui Savall; i també amb els directors d’escena stophe Spinosi, Patrick Summers o Jordi McCreesh, Marc Minkowski, Jean-Chri Christopher Hogwood, René Jacobs, Paul Christie, Ottavio Dantone, Diego Fasolis, Biondi, Ivor William Bolton, Alan Curtis, Bicket,Giovanni Fabio Antonini, Harry amb mestres com Rinaldo Alessandrini, llarg trajectòria de la seva ha treballat (2006) atorgat per la crítica italiana. Al diversos premis, com el Franco Abbiati dirigida per Riccardo Chailly. Ha guanyat Siviglia) 23 anys interpretant Rosina Cantants del Teatro alla Scala. Debutà als riorment s’integrà a l’Acadèmia de Joves vatori Giuseppe Verdi de Milà, i poste tornat amb zzone zzone (2016/17). al costat de Juan Diego Flórez i Anna Bolena Ariodante (2010/11) i (Il barbiere di (Il , i hi ha Teu ------sterdam, Bayerischede Mu Staatsoper Élysées de París, Nationale Opera d’Am House de Londres, Théâtre des Champs al Teatro alla Scala de Milà, Royal Opera de Parma. Des del seu debut ha treballat Debutà professionalment al Teatro Regio tori ciutat natal. Arrigo Boito de la seva Nascut a Parma, estudià al Conserva Baix (Wurm) Marco Spotti porada 2015/16 amb porada 2015/16 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem rona i Teatro Regio de Torí, entre d’altres. de València, Teatro Filarmonico de Ve Opera House Muscat, Palau de les Arts moor mateixa temporada. i ha tornat amb Lucia di Lammer I puritani aquesta ------Beach, Tonio Opera, Rigoletto a Austin, Scarpia (La traviata) traviata) (La less tar a l’Atlanta Opera interpretant Sharp La propera temporada té previst debu entre d’altres. izona Opera, i al Festival Glimmerglass, Opera Theater, Palm Beach Opera, Ar Utah Opera, Virginia Opera, Michigan de Los York Angeles, New City Opera, Washington Opera National Opera, LA Francisco Opera, Houston Grand Opera, Metropolitan Opera de Nova York, San i ha cantat als teatresertori d’òpera de la El cantant estatunidenc té un ampli rep tagonista de ca) ca) ista d’ porada 2017/18 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem (Madama Butterfly), (Madama a l’Opera San Antonio i el protagon Henri VIII Ievgueni Onieguin a Salt Lake City, el rol pro (Pagliacci) a Boston. Andrea Chénier. serà Germont a la Portland a Palm Tos ( 93 ------

92 Giuseppe Verdi Foscari), inclou els rols de Jacopo Foscari teatres d’arreu del món. El seu repertori go) i des d’aleshores ha pogut cantar a per Plácido Domin Operalia (impulsat L’any 2005 guanyà el concurs de cant Tenor (Rodolfo) Arturo Chacón-Cruz canegra) fly) Hoffmann Hoffmann tua l’Staatsoper d’Hamburg,l’Staatsoper i ha cantat amb Monnaie de Brussel·les de Mèxic, ha debutat a La Bellas Artes tat Des Grieux entre d’altres. Recentment ha interpre Werther i Roméo i LA Opera de Los Angeles, i LA Wien, Bayerische de Munic Staatsoper , Rodolfo (Rigoletto), Gabriele Adorno , Pinkerton La traviata (Les contes d’Hoffmann), (Les (Luisa Miller) (Luisa Alfredo (Manon) (Roméo et Juliette), et Juliette), (Roméo (Madama Butter (Madama al Theater an der al Palacio de (La traviata), traviata), (La , duc de Màn La bohème (Simon Boc (Simon Carmen Rigoletto, (I due (I a a - - - - -

l’òpera de Nova York interpretant de Nefertiti hi ha el debut a la Metropolitan Opera Entre els seus propers compromisos Adams), entre altres títols. Contralt (Federica) dam amb Debutà a la Nationale Opera d’Amster Debuta al Gran Teatre del Liceu. Amsterdam. Opera i de nou interpretarà son et Dalila) Sonia Prina Akhnaten Girls of the Golden West a la Washington National (Ph. Glass), Dalila (Ph. Glass), Carmen (Sam (J. (J. a - - (Le nozze di Figaro), di Figaro), nozze (Le inclou rolsEl seu repertori com Figaro la Deutsche Oper de Berlín. i 2016 va ser membre de l’Ensemble Singer of the World. Entre els anys 2011 el 2011, i el 2013 guanyà el premi Cardiff a joves cantants del Festival de Salzburg del programa(Croàcia), per formà part Format al Conservatori de Zagreb Baix-baríton (Wurm) Lammermoor), Siviglia), lo Montecchi), Montecchi), la (Norma) Bilbao, Teatro de Palerm, Massimo Royal de Nàpols, Teatro Arriaga Antzokia de d’altres. Ha cantat al Teatro di San Carlo Marko Mimica (Carmen), (Carmen), (Falstaff) Talbot i Ferrando , Banco Colline pare Lorenzo Don Basilio (Maria Stuarda) (Maria (Macbeth) (La bohème), (La (Il trovatore) (Il Raimondo (I Capuleti e i Capuleti e i (I (Il barbiere di (Il , Oroveso , Escamil (Lucia di di (Lucia , entre Pisto - - Michael Chioldi porada 2015/16 amb porada 2015/16 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Maazel, Zubin Mehta i Antonio Pappano. Noseda, Myung-Whung Chung, Lorin Barenboim, Gergiev, Valery Gianandrea Daniele Gatti, Riccardo Chailly, Daniel els mestres Riccardo Muti, Nello Santi, de Pesaro, entre d’altres. L’han dirigit de València, a més del Festival Rossini Théâtre de Ginebra, Palau de les Arts ropolitan Opera de Nova York, Grand de Bolonya, Teatro Regio de Torí, Met La Fenice de Venècia, Teatro Comunale nic, Teatro dell’Opera de Roma, Teatro tecchi (2016/17). Baríton (Miller) , i hi ha tornat amb I Capuleti e i Mon Il trovatore - - -

93 Luisa Miller nat amb al Teatre després de l’incendi, i hi ha tor fet, va ser la primera veu que va cantar Soprano (Luisa) Kunde (2016/17). amb Gregory i un concert di (2013/14) en el marcconcerts del bicentenari Ver porada 1999/2000 amb porada 1999/2000 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem i Andrea Chénier, Lucia di Lammermoor Sondra Radvanovsky 94 I puritani. Il trovatore (2009/10), en dos (2009/10), Turandot ; de - - -

La bohème, Don Giovanni o Idomeneo, nozze di Figaro, Don Pasquale, Falstaff, a Reims,viaggio Turandot, Carmen, Le compromisos recents hi ha les òperes Chiara Muti i Emilio Sagi. Entre els seus cena Calixto Bieito, Damiano Michieletto, Piollet i Juraj Valčuha. I els directors d’es cardo Muti, Gianandrea Noseda, Marc Zubin Mehta, Stefano Montanari, Ric Dantone, Daniele Gatti, Daniel Harding, Bolton, Theodor Currentzis, Ottavio Paolo Arrivabeni, Maurizio Benini, Ivor ta Belli d’Spoleto, i hi debutà com a Muset Paola Leolini. Guanyà el Concurs Adriano formació amb Luciano Pavarottila seva i ciutat natal, i seguí ni de Màntua, la seva Es graduà al Conservatori Lucio Campia Soprano (Luisa) Eleonora Buratto (La bohème). bohème). (La L’han dirigit els mestres Il - - - - ica de Mozart i de Mozart (2014/15); d’Hoffmann L’Atlàntida, La sonnambula Chénier mann, Madama Butterfly mann, Madama Butterfly la, La traviata, Otello, Les contes d’Hoff fan tutte, Die La sonnambu Zauberflöte, tres. inclou El seu repertori com al Festival de Peralada, entre d’al Théâtre des Champs Élysées de París, així ABAOSevilla, de Bilbao, Ópera d’Oviedo, de València, Teatro de la Maestranza de atro Real de Madrid, Palau de les Arts la Wheeler Opera House d’Aspen, Te Studio de l’Opéra de Lió. Ha actuat a of Music and Drama de Londres i a Le formació a la Guildhall Schoolla seva atori Nacional de París, i perfeccionà Va obtenir el primer premi del Conserv sortilèges, amb porada 2003/04 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem (2013/14); (2013/14); (2017/18), entre d’altres. i hi ha tornat amb Le di Figaro, nozze Rèquiem Werther i Madama Butterfly La traviata (2016/17), i L’enfant et les i o Così fan tutte Suor Angelica. i Carmen, Così Suor Angel- Les contes (2012/13); Andrea ------di Lammermoor Macbeth (2012/13), dro i Pagliacci hi ha tornat amb La Ventafocs Poppea porada 2008/09 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem d’altres. badell i al Teatre Verdi de Trieste, entre ditori La Faràndula de Saragossa, de Sa d’Oviedo, Teatro Arriaga de Bilbao, Au Nacional de Madrid, Teatro Campoamor Palau de la Música Catalana, Auditorio Real de Madrid, Auditori de Barcelona, tat, com el Gran Teatre del Liceu, Teatro actuat en teatres i auditoris de tot l’Es de Cambra del Palau de la Música. Ha etapa professionalla seva cantant al Cor i Dalmau González. ComençàChausson Viorica Cortez, Carlos Mariella Devia, ra i Joaquim Proubasta, i més tard amb de cant amb els professors Xavier Tor telecomunicacions, i inicià els estudis amb la carrera d’enginyeria tècnica de serrat. Posteriorment els compaginà tudis musicals a l’Escolania de Mont Nascut a Barcelona, començà els es per bé que abans ja havia cantat (2016/17). Il prigionero al Petit Liceu (2008/09), i (2010/11), (2015/16), El retablo de Maese Pe L’incoronazione di (2013/14), (2013/14), Il turco in Italia Il trovatore Lucia 95 i ------

94 Giuseppe Verdi Des del seu debut amb Baríton (Miller) Juan Jesús Rodríguez isa Miller, Cavalleria rusticana, Pagliacci, Un ballo in maschera, Attila, Falstaff, Lu ta, Otello, Nabucco, Macbeth, Don Carlo, Simon Boccanegra, Il trovatore, La travia Entre el seu repertori trobem d’Hamburg,i Staatsoper entre d’altres. de Pequín,the Performing Arts Tòquio poamor d’Oviedo, National Centre for de la Maestranza Teatro de Sevilla, Cam de València,drid, Palau de les TeatroArts dell’Opera de Roma, Teatro Real de Ma Torí, Teatro de Palerm, Teatro Massimo gio Musicale Fiorentino, Teatro Regio di Opera de Los Angeles, Mag Nàpols, LA era de Nova York, Teatro di San Carlo de internacionals, com la Metropolitan Op l’any ha cantat en teatres 1994, d’òpera Ievgueni Onieguin Rigoletto, ------

el repertori, com Elisabetta guns dels rols més emblemàtics de tot Aquesta temporada ha interpretat al porada 2011/12 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Andrea Chénier a Londres. Wiener Staatsoper, Aida a Nova York i a Nova York, Deutsche Oper de Berlín i vereux) amb pretació de títols del també és reconeguda inter per la seva pretant papers per a soprano verdiana, d’altres. Especialment admirada inter Metropolitan Opera de Nova York, entre alla Scala de Milà, Opernhaus Zuric i la Royal Opera House de Londres, Teatro principals teatres d’òpera del món, com d’aleshores dels se li van obrir les portes recital (2016/17), (2017/18). nia papers cridà l’atenció en el rol d’Anto Program, després d’interpretar petits demann Young Development Artists Formada en òpera a Nova York, al Lin (Les contes d’Hoffmann); (Les Tosca a la San Francisco Opera, Tosca (2013/14), (2013/14), Andrea Chénier Norma Aida, bel canto i hi ha tornat (Roberto De (Roberto (2014/15), un un (2014/15), italià. a partir i Poliuto ------

Mezzosoprano (Laura)Mezzosoprano em oaAaetAlbert Casals Gemma Coma-Alabert (2015/16). i hi ha tornat amb (2013/14) amb porada 2013/14 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem na, Londres, Madrid o Palerm. Milà, Roma, Amsterdam, Nova York, Vie entre d’altres. A les ciutats de Nàpols, La sonnambula La bohème - - Tenor (Un vilatà)

95 Relació personal Gran Teatre del Liceu

DIRECCIÓ GENERAL Francesc Colomina Ignasi Gomar Valentí Oviedo Carme Comeche Olatz Gorrotxategi Secretaria de direcció Charles Courant Plamen G. Papazikov Ariadna Pedrola Savio de la Corte Ramon Grau Assessoria jurídica Birgit Euler Lucas Groppo Elionor Villén Juan Pedro Fuentes Andrés Omar Jara Anna Ferrando Alejandro Garrido M. Carmen Jiménez Juan González Moreno Sung Min Kang DIRECCIÓ ARTÍSTICA I PRODUCCIÓ Ródica Mónica Harda José L. Casanova Christina Scheppelmann Piotr Jeczmyk Hortènsia Larrabeiti Leticia Martín Christo Kasmetski Yordanka León Planificació Magdalena Kostrzewszka Graham Lister Yolanda Blaya Émilie Langlais Glòria López Pérez Maria Subirana Francesc Lozano M. Dolors Llonch Contractació i figuració Jing Liu Raquel Lucena Albert Castells Kalina Macuta Mónica Luezas Meritxell Penas Sergii Maiboroda Elisabet Maldonado M. Carme Ventura Enric Martínez Encarnació Martínez Producció executiva Manuel Martínez Xavier Martínez Silvia Garcia Juanjo Mercadal Isabel Mas Caballé Joan Rimbau Jordi Mestres José Antonio Medina Producció d’esdeveniments Aleksandra Miletic Ivo Mischev Muntsa Inglada Albert Mora Raquel Momblant Deborah Tarridas David Morales José Luís Moreno Sobretítols Liviu Morna Daniel Muñoz Anabel Alenda Mihai Morna Mª Àngles Padró Glòria Nogué Emili Pascual Eun Kyung Park Mª Dolors Paya Marta Polo DIRECCIÓ MUSICAL Enric Pellicer Joan Prados Josep Pons Raúl Pérez Florenci Puig Antoni Pallès Cristoforo Pestalozzi Joan Josep Ramos Josep Mª Armengol Ionut Podgoreanu Miquel Rosales Núria Piquer Alexandre Polonski Emili Rosés Arxiu musical Sergi Puente Maria Such Josep Carreras Annick Puig Olga Szabo Elena Rosales Ewa Pyrek Llorenç Valero Mestres assistents musicals Joan Renart Ingrid Venter Rodrigo de Vera Mª José Rielo Elisabet Vilaplana Vanessa García Artur Sala Mariano Viñuales Jaume Tribó Guillermo Salcedo Helena Zaborowska Véronique Werklé Fulgencio Sandoval Guisela Zannerini Regidoria musical Cristian Sandu Servei educatiu i Liceu de tots Lluís Alsius Birgit Schmidt Irene Calvís Luca Ceruti Oleg Shport Carles Gibert Micky Galindo Oksana Solovieva Mercè Núñez Sebastián Popescu Juan M. Stacey Josep Maria Sabench Orquestra Raul Suárez Pilar Villanueva Kai Gleusteen Renata Tanellari Òscar Alabau Guillaume Terrail DEPT. COMUNICACIÓ I EDICIONS Olga Aleshinski Peter Thiemann Nora Farrés César Altur Franck Tollini Premsa Andrea Amador Yana Tsanova Martín Zaragüeta Joaquín Arrabal Marie Vanier Digital Sandra Luisa Batista Bernardo Verde Christian Machío Lluís Bellver Jorge Vilalta Edicions Francesc Benítez Matthias Weinmann Sònia Cañas Jordi Berbegal Cor Arxiu Josep M. Bernabeu Conxita Garcia Helena Escobar Claire Bobij Alejandra M. Aguilar Producció d’audiovisuals Kostadin Bogdanoski Josep M. Bosch Maria Basora Bettina Brandkamp Margarita Buendía Disseny Esther Braun Alexandra Codina Lluís Palomar Mercè Brotons Xavier Comorera Pablo Cadenas Rosa Maria Cristo Josep Antón Casado Miguel Ángel Curras Andrea Ceruti Dimitar Darlev J. Carles Chordà Gabriel Antonio Diap Carles Chordà Mariel Fontes

96 DEPT. ECONOMICOFINANCER Xavier Massotti Antonio Larios Ana Serrano Albert Sust Joaquim Macià Cristina Esteve Instal·lació i manteniment Francesc Macip Control econòmic Susana Expósito Antoni Magriña M. Jesús Fèlix Domingo García Vicente Miguel Gemma Rodríguez Isaac Martín Enric Miquel Comptabilitat Alfonso Ochoa Jesús Arias DEPT. DE RELACIONS Carles A. Pascua M. José García INSTITUCIONALS Robert Pinies Tresoreria i assegurances Relacions Públiques Ferran Pratdesaba Jordi Cabrero Estefania Sort Josué Sampere Roser Pausas Laura Prat Tècnica d'audiovisuals Compres Sala Jordi Amate M. Isabel Aguilar Marian Casals Antoni Arrufat Javier Amorós Amadeo Pabó Eva Grijalba DEPT. TÈCNIC Carles Rabassa Anna Zurdo Xavier Sagrera Josep Sala Oficina tècnica Antoni Ujeda DEPT. DE MÀRQUETING I COMERCIAL Marc Comas Atrezzo Mireia Martínez Guillermo Fabra Javier Andrés Rodríguez Montse Cardona Natàlia Paradela Stefano Armani Jesús García Eduard Torrents José Luis Encinas Teresa Lleal Coordinació escènica Miguel Guillén Judith Ruiz Maria de Frutos Fernando Jiménez Comercial i territori Miguel Ángel Garcia Antoni Lebrón Aleix Pratdepàdua Txema Orriols Ana Pérez Pol Avinyó Administració de personal Lluís Rabassa Gemma Pujol Cristina Viñas Jaume Roig Visites Logística i transport Josep Roses Yolanda Bonilla José Jorge González Mariano Sánchez Abonaments i localitats Blai Munuera Vicente Santos Mª Carme Aguilar Lluís Suárez Regidoria Emma Blancafort Maquinaria Llorenç Ametller Diana Díaz Albert Anguera Laia Daniels Josefa Padrós Ricard Anguera Immaculada Faura Ariadna Porta Joan A. Antich Xesca Llabrés Sònia Puig-Gros Natàlia Barot Jordi Soler Marta Ribas Albert Brignardelli Sastreria Gemma Sánchez Raúl Cabello Rui Alves Ricard Delgado Alejandro Curcó DEPT. DE PATROCINI, MECENATGE I Yolanda Escoda Rafael Espada ESDEVENIMENTS Sebastià Escutia David Farré Helena Roca Emili Fontanals Cristina Fortuny Sandra Modrego Angel Hidalgo Victòria Gallego Sandra Oliva Ramon Llinàs Carme González Mireia Ventura Eduard López Jamaine Kässler Esdeveniments Begoña Marcos Esther Linuesa Isabel Ramón Aduino J. Martínez Jaime Martínez Marcos Romero Manuel Martínez Dolors Rodríguez Paulina Soucheiron Roger Martínez Glòria Royo Eduard Melich Javier Sanz DEPT. DE RECURSOS HUMANS I Albert Peña Montserrat Vergara SERVEIS GENERALS Esteban Quífer Ana Sabina Vergara Jordi Tarragó Carlos Rojo Alba Viader Administració de personal Salvador Pozo Patrícia Viguer Jordi Aymar Esther Sanclemente Eva Vílchez Mercè Siles Andrés Sánchez Caracterització Formació i seguretat i salut laboral Jordi Segarra Susana Ben Hassan Rosa Barreda Bautista V. Molina Monica Núñez Recepció Francesc X. López Liliana Pereña Cristina Ferraz Oficina tècnica luminotècnia Miriam Pintado Servei mèdic Susana Abella Núria Valero Mireia Gay José C. Pita Seguretat Ferran Capella Ferran Torres Sergi Escoda Informàtica Jordi Gallues Pilar Foixench J Pere Gil Raúl López Anna Junquera

97 Direcció Nora Farrés

Coordinació Sònia Cañas i Helena Escobar

Continguts Albert Galceran i Jaume Radigales

Col·laboradors en aquest programa Albert Balcells, Jordi Fernández, Fernando Fraga, Xavier Her- nàndez, Albert Galceran, Fausto Murillo, Jaume Radigales, Miguel Ángel Targa, Arnau Tordera, Laia Tornil, Jaume Tribó, Òscar Vilaprinyó

Disseny Bakoom Studio

Maquetació Bakoom Studio

Fotògrafs Christian Machío

Impressió Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 15907-2018

Informació sobre publicitat i Programa de Patrocini i mecenatge liceubarcelona.cat / [email protected] / 934858631

Comentaris i suggeriments [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica) Distintiu de garantia de qualitat ambiental

98 Giuseppe Verdi