La Plana De L'alt Camp

PAISATGES DE CATALUNYA (9)

La plana de l’Alt Camp

Aquesta setmana presentem els trets distintius de la unitat de paisatge de la plana de l’Alt Camp, que ocupa part de les comarques de l’Alt Camp i el Tarragonès.

Reportatge d’El Temps

a plana de l’Alt Camp s’individu- de l’antiga província romana Tarraco- alitza a l’extrem nord de la gran nense. plana del Camp de Tarragona. Els primers fogatges són del segle XIV, Presenta una forma triangu- i des d’aquell moment hi ha registre do- Llar, amb la part més ampla al costat sud, cumental de la població, de la seva evo- on queda delimitada per l’esglaó exca- lució i alhora de la importància que va vat pel curs del riu Francolí que la sepa- tenir pel que fa a l’impacte en la trans- ra de la plana del Baix Camp. Es fa més formació del paisatge. Destaca la dua- PAISATGE DEL OBSERVATORI estreta a l’extrem nord on resta tancada litat existent entre els terrenys abruptes per un amfiteatre de muntanyes: la ser- formats per la serra de Miramar, que ha ra de Miramar, al nord-oest, la separa de estat un àmbit històricament despoblat, de la fil·loxera el paisatge va anar canvi- la conca de Barberà; el curs del riu Gaià i l’àmbit de la plana, que és on tradicio- ant d’acord amb l’aparició de nous con- i els relleus del bloc de Gaià l’encerclen nalment s’ha concentrat la població. reus com els ametllers, les oliveres i, en pel nord i nord-est. Pel costat de llevant Les característiques físiques i climà- les zones més properes al Francolí, els els terrenys del massís de Bonastre la se- tiques de la serra de Miramar no n’han avellaners. Al començament del segle paren del Baix Penedès. afavorit l’explotació agrària però sí les XX, la crisi de la producció agrària va do- El caràcter més o menys compac- activitats vinculades a l’explotació rama- nar lloc a l’abandonament d’aquells con- te dels nuclis urbans situats en el medi dera i forestal. Tot i això, les zones més reus situats en zones de més difícil accés rural, juntament amb la presència d’un baixes del sector, i gràcies a les correc- i menys productives, fet que va provocar cert mosaic format per conreus i bosqui- cions dels pendents produïdes per la que aquests espais fossin colonitzats i nes, dota d’una gran personalitat el pai- construcció de marges de pedra seca — ocupats per masses forestals de pi blanc satge. molt abundants a la zona més occiden- i matollars. La zona muntanyosa en les tal—, van permetre la presència de cul- darreres dècades ha patit de manera sig- Evolució històrica del paisatge tius com l’olivera i l’avellaner. En aquest nificativa l’impacte dels incendis i de Es disposa de documentació gràfica i es- subsector del territori el paisatge ha anat l’obertura o ampliació de les infraestruc- crita d’aquesta àrea des del segle XII, evolucionant des del caracteritzat per tures de comunicació. fet que dóna a entendre la rellevància masses boscoses empobrides i conreus El conjunt del paisatge d’aquests es- d’alguna de les poblacions existents en ubicats als peus de la serra —propi del pais, exceptuant la major part del muni- aquest àmbit. Històricament queda de- segle XIX i primer quart del segle XX— cipi de Valls, encara avui està fortament mostrada la importància estratègica fins a un paisatge dominat per les mas- marcat pel caràcter rural, fruit de la for- d’aquesta zona com a pas de comunica- ses forestals —característic de la segona ta especialització agrícola que va asso- cions. De la mateixa manera, hi ha regis- meitat del segle XX. lir la comarca i que encara s’ha mantin- tres que daten del segle III prop de Valls El conreu de la vinya va assolir la se- gut fins als nostres dies. L’especialització i a la serra de Miramar, de la presència va màxima expansió abans de l’arriba- industrial i de serveis que ha patit la co- de la Via Aurèlia, que comunicava Tar- da de la fil·loxera, l’any 1893, i es va ar- marca des de la dècada dels setanta fins raco amb Lleida i més sectors interiors ribar a conrear a tota la plana. Després a l’actualitat ha servit a moltes famíli- 48 EL TEMPS • 8 setembre 2015 Vista de Figuerola del Camp. Les parcel·les estan delimitades per murs baixos de pedra seca. Al fons es pot observar la serra de Miramar, que limita amb el paisatge de la Conca de Poblet.

d’alguns conreus com la vinya i el garro- fer per altres fruiters (avellaners, ametllers i cirerers), tot i que en alguns pobles els garrofers hagin recuperat una part de la superfície perduda en els darrers anys. L’àrea de la plana de l’Alt Camp es pot dividir en tres subsectors: el sector nord, corresponent a la zona muntanyosa (serra de les Guixeres, Miramar, etc.); el sector central, corresponent a la plana (Valls, Alió, Pont d’Armentera, el Pla de Santa Maria, Fontscaldes, Picamoixons, etc.); i el sector sud, a la zona de les valls que drenen cap al Francolí i el Gaià (riu Francolí, Perafort, Bràfim, etc.). Al sector nord, el paisatge alterna la presència majoritària de zones forestals, principalment a les zones més ele- vades, amb un paisatge agrícola de se- cà, on predomina bàsicament el cultiu de la vinya, acompanyat d’ametllers i oliveres. Aquests cultius apareixen interca- lats amb altres conreus erms que a causa de l’abandonament han estat ocupats de manera successiva per espècies ar- bustives característiques de les brolles es de pagesos per compaginar, a temps blació principals: Valls i el Pla de Santa mediterrànies. Hi ha una molt baixa pre- parcial, la pagesia amb altres activitats Maria, que són molt visibles des de qual- sència d’assentaments de població en de diversos sectors com la indústria, la sevol punt una mica elevat dels voltants aquesta zona, on només destaca la pe- construcció o els serveis. de la plana. dania de Miramar, que pertany al muni- El paisatge de la plana de l’Alt Camp cipi de Figuerola. Aquest petit nucli de El paisatge, avui està sotmès a les dinàmiques socioe- població ara deshabitat compleix una El paisatge de la plana de l’Alt Camp és conòmiques relacionades amb l’activi- clara funció estacional de segona resi- un paisatge agrícola bastant homoge- tat agrícola que, per la gran superfície dència. ni. Els camps de conreu estan establerts de terreny que ocupa, té una forta inci- Destaca en aquest sector el pas de di- sobre una plana gairebé perfecta en el dència en el paisatge. En les darreres dè- verses infraestructures de comunicació i sector que s’estén entre el Pla de San- cades hi ha hagut una certa substitució transport, així com un oleoducte i una lí- ta Maria i Valls. Al sud de Valls, l’horit- nia de molt alta tensió. La quantitat d’in- zontalitat de la plana es veu interrompu- fraestructures revela la importància es- da per alguns tossals i petites elevacions. tratègica com a pas de comunicacions L’activitat agrícola prospera sobre els d’aquest punt del Camp de Tarragona sòls desenvolupats en materials sedi- EL MIRADOR amb els corredors que es dirigeixen cap mentaris, més fins i fèrtils en el sector COLL DE LILLA a l’interior de la Península Ibèrica pel pla sud. de Lleida. Aquest fet pot transformar sig- No hi ha cursos d’aigua importants nificativament el paisatge amb projec- que travessin la plana a excepció del Coll de Lilla, a 540 metres d’altitud, és un tes de gran abast com el desdoblament Francolí, que se situa en la divisòria en- mirador privilegiat des d’on es pot obser- de l’N-240 (futura A-27) entre Tarragona tre les planes de l’Alt i el Baix Camp. var el conjunt i la diversitat de la plana de i Montblanc. L’homogeneïtat del paisatge només es l’Alt Camp i de bona part del Camp de El sector central bascula a l’entorn de trenca per la presència de dos polígons Tarragona. És un espai molt viu i alhora la presència de Valls, que ha actuat com industrials de grans dimensions situ- aprofitat per a mútiples actes i esdeveni- a pol de desenvolupament i canvi de la ats a la perifèria dels dos nuclis de po- ments, caminades, trobades, curses i rutes. realitat de l’Alt Camp pel que fa al dina- → EL TEMPS • 8 setembre 2015 49 PAISATGES DE CATALUNYA (9)

A sota, la ciutat de Valls i la seva perifèria. Al costat, la zona del Pla de Santa Maria concentra una gran quantitat de construccions de pedra seca. En destaquen especialment les barraques, tant per la seva densitat com per la seva monumentalitat.

→ misme econòmic i social de la comarca. tant derivada de l’expansió urbana dels Destaca el paisatge eminentment agrí- SABIES QUE... nuclis històrics mitjançant promoci- cola entre Valls i les poblacions situades ESTUDIAR EL PASSAT PER ons d’habitatges unifamiliars i l’amplia- al nord i a l’est de la capital, on s’alter- ció de les infraestructures de comunica- nen camps de vinya, amb els d’oliveres PLANIFICAR EL FUTUR ció existents. i ametllers, juntament amb la presèn- cia de terrenys abandonats o petits ro- El PaHisCat (Paisatge Històric de Valors en el paisatge dals de pi blanc encerclats per camps. A Catalunya) és un projecte pilot sobre l’evo- Com hem dit, en el paisatge de l’Alt excepció de l’autopista AP-2, que traves- lució històrica del paisatge que pretén Camp la zona de muntanya contrasta sa diagonalment el territori, i de diversos identificar, documentar, entendre, carto- amb la plana, principalment pel relleu i polígons industrials, es configura un pai- grafiar i difondre les traces del passat que per la presència de zones boscoses més satge agrícola ordenat, amb una eleva- són visibles en quatre dels cent trenta-cinc contínues, tot i que el paisatge a vegades da qualitat paisatgística, on els usos resi- paisatges contemporanis de Catalunya: es veu alterat pel pas de les infraestruc- dencials i industrials són escassos. Horta de Pinyana, Conca de Poblet, Terra- tures de transport i comunicacions, així El sector sud és l’àmbit que, des del prims i Vall Cerdana. com pels efectes dels incendis forestals. punt de vista de transformació i alteració Aquest projecte està orientat cap al pas- La plana està caracteritzada per una al- del paisatge tradicional, és més dinàmic, sat i pretén reconstruir com era el paisatge ternança de zones de sembrats i conreus és el que possiblement evolucionarà de català en època romana, en època islàmi- amb altres d’urbanitzades per a usos re- manera més ràpida en els propers anys. ca, feudal, moderna o bé fa cinquanta sidencials i industrials. Com més proper anys. Alhora està orientat cap al futur i s’ha Destaquen en aquesta zona la presència a l’entorn dels nuclis urbans importants, pensat per poder gestionar més bé el terri- dels creixements urbans de municipis tori. Descobrir els orígens històrics dels ca- com ara Valls, Vallmoll, el Pla de Santa com els Garidells, Perafort i la Secuita, mins, camps, séquies, pobles, masos, mo- Maria o Puigpelat, el paisatge més perd fortament influenciats per la proximitat lins, carrerades, etc., suposa un notable el valor rural i agrícola que encara es pot a la ciutat de Tarragona, la refineria de increment del patrimoni col·lectiu. observar en molts indrets de la comarca. la Pobla de Mafumet o l’estació Perafort- El projecte inclou la realització de diversos La presència de les vinyes, els ametllers, la Secuita de la línia d’alta velocitat, que mapes sintètics, temàtics i cronològics. els avellaners i les oliveres dóna lloc a un conjuguen una gran capacitat transfor- Aquests estudis, que tenen una gran tradició canvi de colors i textures al llarg de l’any. madora del paisatge. Actualment, el pai- al Regne Unit, fan progressar molt els conei- La zona muntanyosa actua de corre- satge predominant en aquest àmbit està xements sobre la història del paisatge i s’han dor i connector biològic i paisatgístic en- caracteritzat per la transformació cons- mostrat molt útils en la seva planificació. tre el bloc del Gaià i les muntanyes de Prades, però té molts problemes de con- tinuïtat per la constant fragmentació de la zona provocada pel pas de vies de co- municació i transport. Les zones més properes als rius Francolí i Gaià conser- ven espais d’alt valor ecològic, però cada cop estan més amenaçades per la pres- sió humana, tant per la freqüentació i ús d’aquests espais com per l’ocupació per- manent que pateixen per causa de l’am- pliació de les vies de comunicació, usos industrials o residencials. Un dels punts més interessants del Francolí és la zona entre el pont de Goi i la plana de Pi- camoixons, un espai situat just sota de la urbanització Serradalt, que encara conserva uns certs valors botànics i faunís- tics típics dels boscos de ribera mediter- rània. En aquesta zona muntanyosa també cal destacar el tossal Gros de Miramar,

RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ RAFAEL que està inclòs en el Pla d’espais d’inte-

50 EL TEMPS • 8 setembre 2015 OBSERVATORI DEL PAISATGE DEL OBSERVATORI rès natural i, conjuntament amb la ser- basses i fonts. Cal destacar la presèn- la comarca a l’època de la florida —entre ra Carbonària i part de l’entorn del pantà cia de diferents restes romanes i iberes febrer i març També la presència del re- de Gaià, formen part de la xarxa Natu- a Valls, prop dels torrents que travessen lleu en forma cònica del cim de la mun- ra 2000. la ciutat. tanya de Miramar, la Cogulla, la pre- La zona sud de la plana de l’Alt Camp Hi ha diferents cellers modernistes a sència del cingle calcari de la torre d’en té valors productius lligats a l’agricultura, la comarca, com els de Bràfim i Nulles, Petrol, a l’estret de la Riba, juntament principalment enfocats a la producció que tenen un alt valor patrimonial, his- amb el símbol que representa per a la de vins i caves. La presència del turisme tòric i una forta càrrega simbòlica, i ele- zona la presència del campanar de Valls, rural encara resulta incipient, i el màxim ments catalogats com a bé cultural d’in- visible des de molts punts de l’entorn, aprofitament productiu en aquest sentit terès nacional i bé cultural d’interès són altres elements d’identitat i fort sim- es dóna en els innumerables restaurants local, com els edificis del barri antic de bolisme per a la zona. • repartits per la zona que ofereixen una Valls. gastronomia típica elaborada amb pro- També cal destacar que aquest paisat- ductes locals. ge es troba dins de la zona d’influència La sèrie Paisatges de Catalunya es fa La plana de l’Alt Camp, especialment de la ruta del Cister, per la qual cosa és amb la col·laboració de l'Observatori del el sector central entorn de Valls, en els zona de pas per a la gent que va a Poblet Paisatge i del Departament de Territori i darrers segles ha patit molts canvis. Tan- des de Santes Creus i a la inversa. Sostenibilitat mateix, conserva diversos vestigis de la D’altra banda, les construccions de seva evolució històrica des de temps dels pedra seca combinades amb la presèn- http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs.php romans fins als nostres dies. La presèn- cia dels conreus de vinya, cereal, oliveres http://www.catpaisatge.net/pahiscat cia històrica d’aigua a la zona i l’aprofi- i ametllers també tenen un valor simbò- tament d’aquest recurs ha deixat moltes lic i identitari. Especialment aquest úl- mostres i exemples d’arquitectura ru- tim conreu, els ametllers, configura una ral, com per exemple recs, molins, pous, imatge molt apreciada pels habitants de EL TEMPS • 8 setembre 2015 51