Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 1 En conveni amb: Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 2 Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 3 Amb la col·laboració de: Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 4 Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 5 BIBLIOTECA TÀRRACO D’ARQUEOLOGIA EL CASTELLUM DE PUIGPELAT Moisés Díaz García Fundació Privada Liber Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 6 Biblioteca Tàrraco d’Arqueologia, núm. 5 Autor: Moisés Díaz García Traducció a l’anglès: Cristina Fernández Rodríguez Fotografies: Moisés Díaz García - Arxiu CODEX Edita: Fundació Privada Liber. 2009 [email protected] Producció: Diggraf edicions ISBN: 84-613-6235-6 Dipòsit legal: T-1829-2009 Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 7 El castellum de Puigpelat ÍNDEX Pàg. 9 Nota preliminar 11 Presentació 13 Pròleg 17 Introducció 21 Història de la investigació 27 El castellum tardorepublicà de Puigpelat 39 Les evidències del castellum de Puigpelat 59 L’instrumentum domesticum: La vaixella i altres materials 117 Consideracions finals 125 Bibliografia 131 Traducción al castellano 197 English translation 261 Títols publicats per la Biblioteca Tàrraco d’Arqueologia [ 7 ] Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 8 Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 9 El castellum de Puigpelat NOTA PRELIMINAR L'ambició de la Biblioteca Tàrraco d’Arqueologia ha estat sempre la de poder editar texts de prestigiosos especialistes així com d'altres que inicien el seu camí científic. Sempre sota una premissa de qualitat i 'exportabilitat' dels continguts. De manera que, més enllà de les virtuts expositives, el volum que sortís de la impremta tingués per sempre una marca indeleble d'aportació certa a la comu- nitat científica. Ara, de tot aquest projecte, estem ja en el cinquè volum, el que certament suposa passar de la barrera temorosa dels inicis al camí franc de la consolidació. Al complement d'autors consagrats i novells s'uneix la idea de la difusió trilingüe que arriba als cinc continents. El patrimoni de Tàrraco i el seu àmbit d'influència convida, des del nostre punt de vista, a ser valents en aques- ta difusió internacional del seu coneixement. Fins al moment la Fundació ha viscut tot tipus d'experiències en la seva tasca editorial i en el seu ancoratge en la comunitat científica local, que de tot hi ha com diríem en expressió popular. La idea d'ajudar, de ser un complement de l'activitat professional que es desenvolupa en l'arqueologia local és una preten- sió que constitueix un dels nostres principis. I en això estem. Hi ha hagut sor- preses molt grates, fins i tot des del punt de vista institucional, en què algunes administracions, gràcies als seus representants, han vist que la Biblioteca Tàrraco d’Arqueologia era una idea que mereixia ser recolzada. Moisés Díaz ens convida a descobrir gairebé una primícia amb 'El Castellum de Puigpelat' , en tot cas una raresa de l'arqueologia militar romana: el primer cas- tellum del territori tarragoní. Com diu l'autor, la singularitat de la troballa feia imprescindible la seva publicació. Una reflexió que venint del mateix autor podria classificar-se d’agosarada, però comprovaran els especialistes que no li falta raó. Des de la Fundació li agraïm la celeritat en el lliurament d'originals i correcció dels mateixos, perquè el cert és que va disposar de molt poc temps per a la seva posada en net i per fer les millores oportunes després del repàs de l'original. Però va aprofitar l'oportunitat i els dies. I aquesta virtut de reacció i rapidesa també cal traslladar-la a la consellera Rosa Rossell, comprensiva amb els avatars de la Fundació, a Imma Teixell, autora d'un volum de la col·lecció i impulsora d'a- quest en concret. I al nostre bon col·laborador Joaquín Ruiz de Arbulo: les seves opinions i dictàmens constitueixen una garantia per a la nostra tasca. Joan Antoni Domènech Director Fundació Privada Liber [ 9 ] Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 10 Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 11 El castellum de Puigpelat PRESENTACIÓ L’execució de projectes derivats de necessitats urbanístiques i constructives que generen la construcció d’una millor qualitat de vida o, si més no, que renoven la que ja ha estat assolida, ens immergeix moltes vegades en un ritme frenètic que té com a objectiu el resultat final, ben tangible i ben visible. Aquesta situa- ció, tan característica del món actual on la paciència no té molts adeptes i on els recursos destinats a la reflexió són minsos, ens pot fer caure en l’error de deixar oblidat en qualsevol racó els resultats del treball dels professionals que participen de l’acompliment d’una feina ben feta. Així, en aquest espiral d’immediatesa, masses vegades les tasques arqueològiques sols han estat considerades fins el moment de ser valorades per a la idoneïtat i viabilitat de qualsevol acció constructiva. D’aquesta manera, malauradament, molts dels resultats de les intervencions arqueològiques no són divulgats més enllà de la documentació exigida per llei, obviant la suma necessària i constant per a conèixer cada vegada més el nostre patrimoni, el qual explica el nostre pas- sat i, per tant, és indicador del nostre present. Les institucions hi tenim molt a dir. Cal que treballem conjuntament i que posem les eines al nostre abast, per a assegurar-ne aquesta necessària divulgació dels resultats de la feina ben feta, encara que sigui motivada per raons i per necessi- tats ben distants al patrimoni arqueològic. Cal que facilitem als arqueòlegs la tasca d’investigar, amb la finalitat de poder tancar el cercle que neix amb les tas- ques arqueològiques de camp i que hauria de completar-se amb la divulgació del coneixement obtingut. No ens enganyem, resta molta feina per fer per la nostra part. Però encoratja i, a la vegada, ens exigeix una més gran implicació, el treball d’arqueòlegs com Moisés Díaz, amb inquietuds i dedicació per profunditzar en l’estudi dels resul- tats obtinguts, i que ens faciliten una mica més la immersió en la nostra història. Rosa Maria Rossell Rigau Tinent d’alcalde de Patrimoni Històric, Cultura i Ensenyament. Ajuntament de Tarragona [ 11 ] Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 12 Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 13 El castellum de Puigpelat PRÒLEG El metòdic treball que teniu a les mans aporta dades arqueològiques, ben docu- mentades i reflexionades, a la configuració de l’ager de Tàrraco a partir dels resultats d’una excavació preventiva en el jaciment del castellum de Puigpelat, el primer identificat en el territori tarraconense. D’aquesta manera l’estudi indivi- dualitzat del jaciment afegeix als treballs de territori ja existents, una mica més de llum per arribar a copsar la materialització fàctica del procés de conquesta i romanització de Tàrraco i del seu territori immediat a partir dels últims anys del segle III aC. L’entrada dels nouvinguts exèrcits romans cap a la Regio Cessetania s’articulà des del territori ocupat pel nucli de Tarrakon/Kese, identificat com un assenta- ment ibèric per alguns autors o com a dues realitats poblacionals per altres. Aquesta constatació, lluny de ser una acció més o menys puntual de la Segona Guerra Púnica, va ser l’embrió de la ciutat de Tàrraco, com a exponent del que seria la conquesta d’Hispània, i des d’aquí s’aplicaren els sistemes necessaris per a pacificar, organitzar i administrar el nou territori conquerit. Cal entendre que l’ocupació de la ciutat és un primer esglaó d’un projecte molt més ampli: assolir el domini de la Península Ibèrica. Per aquesta raó és necessari, tal com apunta i defineix aquest treball d’investi- gació de l’arqueòleg Moisés Díaz, apropar-se a la imatge dinàmica d’una Tàrraco que cobejava una unió permanent entre Roma i Ibèria. Així cap a l’any 200 aC, en la part més alta del turó s’implantà la zona militar romana, amb una primera fortificació de pedra. Amb aquest nou assentament es creà una dicoto- mia urbana, conjuntament amb el ja existent jaciment ibèric el qual ocuparia, sense poder definir si de forma continua o intermitent, l’espai al voltant del turó, tot dominant la zona de port natural i la seva platja, així com les planes fèrtils de la llera del Francolí. Es definiria doncs, una zona alta amb el praesidium romà i una altra a la part baixa amb l’oppidum ibèric. En aquesta configuració, Tàrraco s’alçà durant els primers anys del segle II aC com a centre polític i administratiu de la província Citerior, no podent afirmar rotundament una capitalitat com a tal amb totes les implicacions que en denota aquest estatus. Malgrat això es pot apuntar que la ciutat es definí com a punt [ 13 ] Castellum puigpelat, catala?:castellum puigpelat català.qxd 1/12/09 12:15 Página 14 neuràlgic per a planificar i per a reprimir les primeres revoltes indígenes, i a la vegada, es transformà en seu de reunió de les assemblees dels generals romans amb les delegacions indígenes. Aquest creixement en importància de la nova ciutat cal contextualitzar-la dins d’un assentament que ja amplia la muralla amb la intencionalitat d’incloure en el seu perímetre l’antic assentament ibèric, que entre la segona meitat del segle II aC i inicis del segle I aC es materialitzarà en una nova ciutat urbana que unifi- cà l’antic praesidium militar i l’àrea residencial desenvolupada entorn del port i de l’assentament ibèric, tal com indica la segona fase de muralla i l’ordenació intramurs.