La Població Del Segrià Després De La Guerra Del Francès

Home , Aitona, Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Artesa de Lleida

DEMOGRAFIA 115

DEMOGRAFIA La població del Segrià després de la Guerra del Francès

pàg. 115-121

Josefina París Mor Arxivera-historiadora RESUM ABSTRACT L’any 1816, dos anys després de finalitzada la Guerra In 1816, two years the end of the Spanish del Francès (1808-1814), el Bisbat de Lleida inicià Independence War -also known as the French War una Visita Pastoral per tots els pobles de la diòcesi (1808-1814)-, the Bishopric of Lleida initiated lleidatana per copsar la situació i estat en què a Pastoral Visit for all the villages to survey the havien quedat tots els llocs i territoris pertanyents a territories pertaining to the Church and identify l’Església. Aquesta Visita ens aporta un recompte de how they had remained after the armed conflicte. veïns, inèdit, de cada lloc. Encara que sigui en xifres This Visit brings us an unpublished registre of absolutes, aquest recompte ens permet comparar- inhabitants of each place. Although it´s in absolute lo amb el cens de Floridablanca, efectuat entre els numbers, we can compare this document with anys 1785-1787 per tot l’Estat espanyol i veure el the censos of Floridablanca, carried out troughout comportament poblacional que va tenir cada poble Spain between 1785 and 1787, and see population a la zona del Segrià. Dynamics of each village in the Segrià region.

PARAULES CLAU KEYWORDS Visita Pastoral, diòcesi de Lleida, Segrià, recompte de Pastoral Visit, Bishopric of Lleida, Segrià, registre of població, cens de Floridablanca, Guerra del Francès. inhabitants, censos of Floridablanca, French War. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

s’amonestava i castigava els costums més mundans de la vila: la LES VISITES PASTORALS blasfèmia, els balls, els jocs, els carnestoltes... També es detalla- va l’assistència a les misses, al rosari, a la doctrina cristiana, i el Els bisbes, com a governadors eclesiàstics de tot el seu territori, compliment pasqual. periòdicament anaven a visitar les seues parròquies. Aquestes visites pastorals, tal com s’anomenen, servien per inspeccionar i El visitador es presentava a la parròquia amb un formulari, comú vetllar pel bon funcionament de les esglésies. També s’aprofitava per a tots els pobles, que contenia un nombre indeterminat de pre- aquesta ocasió per impartir el sagrament de la confirmació als guntes referents a tots els temes abans esmentats i que els rectors nois i noies que havien arribat a l’edat de rebre’l. anaven contestant per radiografiar la realitat de cada parròquia. El territori de la Diòcesi de Lleida, en el segle xix, era molt Tots aquests informes de les visites pastorals es recollien en un lli- extens i divers, anava de la plana fins a la muntanya i es necessita- bre per deixar constància de l’estat de les parròquies i per portar-ne ven uns sis mesos per recorre’l. Normalment les visites pastorals un control posterior. Aquests volums, molts d’ells conservats i començaven a la primavera i acabaven a la tardor (fig. 1). guardats a l’Arxiu Capitular de Lleida (ACL), formen una sèrie ini- ciada l’any 1361 amb el bisbe Jaume Sitjó i tancada amb el volum del bisbe Josep Messeguer Costa, l’any 1901. Els llibres més antics estan escrits en llatí, després s’escriuen en català i més tard, a partir de la primera meitat del segle xviii, en castellà. (París 2002: 52).

LA VISITA PASTORAL DE L’ANY 1816

Aquesta Visita Pastoral va començar a Torrefarrera el dia 13 de maig de 1816 i va finalitzar el dia 2 d’octubre del mateix any al poble de Senet. Fou nomenat Visitador Mn. Manuel Costa, ca- nonge Magistral de l’església de Lleida, Seu episcopal vacant per la mort del bisbe Jeroni Maria de Torres (1784-1816) (fig. 2).

Fig. 1. Bisbat de Lleida al segle XIX (Jordi Bolòs i Joan Ramon Piqué, 2006) El visitador podia ser el mateix bisbe o bé una persona del bisbat designada per ell. Durant la visita s’inspeccionava l’estat dels edi- ficis religiosos: l’església, el cementiri i l’abadia. També s’inspeccionava el mobiliari litúrgic: ares, altars, el sagrari, els ornaments... Repassaven els llibres de registre parroquial: llibres de bateigs, casaments, defuncions. Estudiaven minuciosament els llibres de les confraries, els testaments, les fundacions d’obres pies: misses perpètues, aniversaris, altres sufragis i almoines. Es detallaven i delimitaven les propietats rústiques i urbanes que l’església tenia al poble així com els delmes i rendes que aquestes aportaven anualment a les arques de la parròquia.

També es controlava la conducta dels feligresos o persones que vivien a la parròquia; qualsevol incidència quedava anotada i Fig. 2. Primera pàgina de la Visita pastoral de 1816. ACL DEMOGRAFIA 117

Les Visites Pastorals no tenien un període de temps fixat; es Des del cadastre de 1716 fins al cens del comte de Floridablanca realitzaven quan es creia convenient i necessari per detectar i (1787), el país experimentà un progrés demogràfic sense antece- reparar els abusos que tant els súbdits seglars com els eclesiàs- dents històrics. Molts pobles del Segrià com Almenar, Alguaire, tics podien haver comès; també per veure l’estat de les esglésies Aitona, Torres de Segre, etc. veuen triplicar la població i es repo- parroquials i tots els béns i rendes que els pertanyien. La Visita blaren alguns llocs desapareguts ja en els anys de la Guerra dels anterior a aquesta s’havia realitzat l’any 1783, feia trenta quatre Segadors, com la vila d’Almacelles (Lladonosa 1981: 27-30). anys. Ara, després de la Guerra del Francès, era necessari recórrer tots els pobles de la diòcesi lleidatana per avaluar els estralls de la Tot i això, arribats a finals del segle xviii, la població catalana patí contesa. crisis de subsistència i crisis epidèmiques que desembocaren en una fase de depressió demogràfica. A través d’aquesta Visita veurem poble a poble el nombre de famílies o cases que hi havia, l’estat en què havien quedat les es- La manca de dades censals autèntiques pel que fa a la primera glésies parroquials, els inventaris de les seves jocalies i propietats meitat del segle xix fa difícil l’estudi de les fluctuacions de la així com els delmes, primícies i drets parroquials que tenien població catalana. En límits molt generals s’admet que el primer sobre el lloc, l’estat moral i religiós de la gent de la parròquia... quart de centúria es caracteritzà per una tendència minvant, La Visita de 1816, recollida en un sol volum escrit en castellà i sobretot després de la Guerra del Francès. guardat a l’Arxiu Capitular de Lleida, conté els qüestionaris amb les respostes corresponents fetes a cada Rector de cadascuna La pèrdua de població en la zona del Segrià era evident: morts, de les parròquies de la diòcesi lleidatana. Cada formulari tenia presoners, emigracions... Dos anys més tard d’haver finalitzada vint-i-cinc preguntes que informaven, com s’ha dit abans, de la la contesa bèl·lica, la Visita Pastoral de 1816 ens mostra aquesta situació econòmica, social i moral de cada lloc. disminució de la població que havia patit la comarca del Segrià.

La informació que s’extrau d’aquesta visita és bastant irregular Per veure el seu abast compararem el recompte de cases o famí- d’un poble a l’altre. Podríem dir que devia dependre de l’explicitat lies de cada poble que ens ofereix la Visita Pastoral de 1816 amb del Rector de la parròquia, de la seua memòria i de la capacitat l’últim cens de població efectuat per Floridablanca l’any 1787 en de síntesi que aquest podia tenir sobre els diferents assumptes la mateixa zona. Aquest recompte de 1816, encara que sigui en que se li preguntava. No hem d’oblidar que una part del clergat, xifres absolutes, ens permetrà veure la tendència evolutiva de la sobretot els càrrecs més baixos de l’Església, no tenien una cultu- població del Segrià. ra massa àmplia i de vegades tenien dificultat en expressar-se per escrit. També s’observa que en algunes visites d’alguns pobles hi manquen pàgines escrites. Sembla ser que d’una forma inten- LA POBLACIÓ DEL SEGRIÀ cionada s’han arrencat fulls que donaven informació sobre els diferents aspectes que es preguntaven. DESPRÉS DE LA GUERRA DEL FRANCÈS En aquest article solament descriurem la situació d’alguns dels pobles de la zona del Segrià, sobretot aquells que van perdre més població. Actualment la comarca del Segrià està formada per 37 municipis sense comptar la ciutat de Lleida (inclosos Raimat i Sucs). En la Visita Pastoral de 1816, els pobles visitats de la zona del Segrià CONTEX HISTÒRIC són 33. No hem d’oblidar que aquesta visita es realitza a principis del segle xix pels pobles de la diòcesi lleidatana i que els seus límits han anat canviant a través dels temps (fig. 3). El segle xviii, malgrat el conflicte bèl·lic de successió en què es va iniciar, es va caracteritzar per ser una època de gran estabilitat Tenim el cas de Maials, que és un poble del Segrià i no queda política, imposada, naturalment, per l’autoritarisme de la nova reflectit en la Visita perquè fins fa ben poc pertanyia al Bisbat de monarquia borbònica. Tortosa. La Portella també pertanyia a una altra diòcesi, la d’Ur- gell. Almacelles, que va quedar despoblat després de la Guerra L’absència de guerres, la disminució de la pesta com a conse- de Successió, no va ser colonitzat de nou fins a finals del segle qüència de les millores sanitàries que des dels ajuntaments s’im- xviii i començaments del segle xix; és possible que quan es va pulsaven, l’augment de la producció agrícola, etc., van comportar fer la Visita de 1816 encara no estigués integrat com a poble dins un creixement important de la població. la diòcesi de Lleida. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

C. Florida- Pèrdua POBLES V. Pastoral 1816 blanca habit. Aitona 1787 – 1254 h. 1816 – 105 cases (420 h.) -834h. 66,5% Els 1787 – 119 h. 1816 – 30 cases (120 h.) +1h. 0,84% Alamús Albatàrrec 1787 – 204 h. 1816 – 50 cases (200 h.) -4h. 1,9% Alcanó 1787 – 242 h. 1816 – 42 cases (168 h.) -74h. 30,5% Alcarràs 1787 – 863 h. 1816 – 160 cases (640 h.) -223h.25,8% Alcoletge 1787 – 391 h. 1816 – 92 cases (368 h.) -23h. 5,8% Alfarràs 1787 - 422 h. 1816 – 70 cases (280 h.) -142h. 33,4% Alfés 1787 – 373 h. 1816 – 75 cases (300 h.) -73h. 19,5% Alguaire 1787 – 1215 h. 1816 – 230 cases (920 h.) -295h. 24,2% Almatret 1787 – 337 h. 1816 – 90 cases (360 h.) +23h. 6,8% Almenar 1787 – 1264 h. 1816 – 350 cases (1400 h.) +136h.10,7% Fig. 3. El Segrià actual amb els seus munici- Alpicat 1787 – 333 h. 1816 – 90 cases (360 h.) +27h. 8,1% pis (Enciclopèdia.cat) Artesa de 1787 – 389 h. 1816 – 80 cases (320 h.) -69h. 17,7% Per saber el nombre aproximat d’habitants Lleida d’aquest recompte que ofereix la Visita Pastoral Aspa 1787 – 312 h. 1816 – 60 cases (240 h.) -72h. 23% de 1816, hem aplicat el coeficient multiplica- Benavent de dor de 4 persones per casa o família. Quan la 1787 – 395 h. 1816 – 80 cases (320 h.) -75h. 18,9% Segrià xifra de població ve únicament expressada pel nombre de focs o famílies, la majoria d’autors Corbins 1787 – 701 h. 1816 – 110 cases (440 h.) -261h.37,2% Granja acostumen a multiplicar per 4 - 4,5 persones 1787 – 622 h. 1816 – 140 cases (560 h.) -62h. 9,9% per llar, per obtenir així el nombre total d’habi- d’Escarp tants. Llardecans 1787 – 242 h. 1816 – 60 cases (240 h.) -2h. 0,82% Massalcoreig 1787 – 250 h. 1816 – 90 cases (360 h. ) +110h. 44% El resultat que ens mostra aquesta comparació Montoliu de 1787 – 180 h. 1816 - 37 cases (148 h.) -32h. 17,7% és clar i contundent. Després de la Guerra del Lleida Francès la població del Segrià havia davallat Puigverd de 1787 – 310 h. 1816 – 90 cases (360 h. ) +50h. 16,1% considerablement. La pèrdua d’habitants es va Lleida donar en la majoria dels pobles de la comarca. Rossello 1787 – 390 h. 1816 – 91 cases (364 h.) -26h. 6,6% Sarroca 1787 – 314 h. 1816 – 50 cases (200 h.) -114h. 36,3% Dels 33 municipis que formen part de la Visita Pastoral de 1816, a la zona del Segrià, solament Seròs 1787 – 1385 h. 1816 – 350 cases (1400 h.) +15h. 1% 8 pobles havien guanyat població i la majoria Soses 1787 – 293 h. 1816 – 92 cases (368 h.) +75h. 25,5% ho havia fet d’una forma tímida: Els Alamús, Sudanell 1787 – 522 h. 1816 – 105 cases (420 h.) -102h. 19,5% Almatret, Almenar, Alpicat, Massalcoreig, Puig- Sunyer 1787 – 284 h. 1816 – 60 cases (240 h.) -44h. 15,4% verd de Lleida, Seròs i Soses. Tan sols Massal- coreig va augmentar d’una forma considerable Torrebesses 1787 – 422 h. 1816 – 80 cases (320 h.) -102h. 24,7% el nombre dels seus habitants. Torrefarrera 1787 – 417 h. 1816 – 70 cases (280 h.) -237h. 56,8% Torres de 1787 – 1643 h. 1816 – 200 cases (800 h.) -843h. 51,3% Totes les altres poblacions havien perdut Segre habitants, encara que aquesta era molt irregular Torre-Serona 1787 – 233 h. 1816 – 32 cases (128 h.) -105h. 45% d’un indret a l’altre. Vilanova 1787 – 408 h. 1816 – 90 cases (360 h.) -48h. 11,7% de la Barca Vilanova de 1787 – 276 h. 1816 – 50 cases (200 h.) -76h. 27,5% Segrià DEMOGRAFIA 119

Torre-Serona, situada a poca distància de Torrefarrera, també va EL SETGE DE LLEIDA sofrir una forta devastació. Hi va haver una pèrdua de població (1809-1810) del 45,06 %. El Rector, en la Visita de 1816, quan recompta les peces sacres d’orfebreria de la Sagristia, diu que totes elles s’havi- Les accions més cares en termes de vides humanes van ser els en comprat recentment perquè els francesos havien saquejat el setges, acabats molt sovint amb una matança de la població civil. temple i hi havien robat totes les joies i objectes de valor. 2 L’any 1809, durant el setge de Lleida, els pobles més estratègics en la defensa de la capital del Segre van ser els que van estar més Corbins, situat a la mateixa zona de Torrefarrera i Torre-Serona, atacats i atemorits. Des de començaments de 1809 fins al juny de també visqué dramàticament la Guerra del Francès. Els seus 1810, l’exèrcit francès entrava i sortia de les poblacions del Segrià sometents contribuïren en la lluita, durant l’any 1809, per aturar quan volia, ocasionant nombrosos robatoris, saquejos, morts, l’avanç de l’exèrcit francès vers la ciutat de Lleida. La pèrdua de presoners i molta destrucció. vides humanes, presoners i gent que va fugir també va ser important. El recompte de la Visita Pastoral de 1816 ens mostra que Molta gent fugia dels llocs buscant una major seguretat en altres el poble havia perdut 261 habitants respecte al cens de Florida- indrets, de tal manera que trobem algun poble, com ens indica el blanca (1787), el 37 % de la població. recompte de 1816, que va veure augmentada la seua població. Alguaire en el cens de Floridablanca (1787) tenia 1215 habitants, en el recompte de 1816 en tenia 920. S’havien perdut 295 perso- ELS POBLES SITUATS A LA nes, el 24,27 % de la població. Hi hagué molta destrucció: cases PART NORD DEL SEGRIÀ incendiades, d’altres fetes malbé per l’artilleria i el saqueig. Els veïns, empobrits per la rapinya invasora, havien d’anar a buscar allò que els Els pobles situats al Nord de la ciutat de Lleida, al marge dret mancava allà on fos. La devastació, la misèria i la fam que comportà del riu Noguera Ribagorçana, van perdre molta població du- aquesta guerra foren més calamitoses que en les anteriors invasions rant el setge de la capital del Segrià (1809-1810). Aquí només que va patir la baronia d’Alguaire (Lladonosa 1981: 234-135). destacaré aquells que van perdre més habitants, entre els quals cal assenyalar Torrefarrera, Torre-Serona, Corbins, Alguaire, Alfarràs era un poble clau i estratègic que interessava als francesos Alfarràs... Aquests pobles es van convertir en l’objectiu dels per la presa i la séquia, que subministrava aigua a la ciutat de Llei- francesos, ja que hi havia la peixera i hi passava la séquia de da. Durant el conflicte va perdre el 33 % de la seua població. Tot Pinyana, que subministrava l’aigua a la vila. Van ser atacats i ser un poble ben defensat, va caure en mans del coronel francès diferents vegades des d’abril de 1809 al juny de 1810 (Martí Habert (1809) desprès d’haver mort seixanta soldats, capturat di- 1991: 427-428). vuit homes i haver-se apoderat de tres-cents fusells i d’una enorme quantitat de cartutxos. Van atropellar, destrossar les portes de les Torrefarrera va ser el poble de la part nord del Segrià que més cases, una per una, van entrar a quasi totes, van obrir caixes, van població va perdre durant el setge de Lleida, el 56,83% de la seua destrossar i es van emportar el que van voler (París 2010: 98-99). població. Els saqueigs, la destrucció, les vexacions i maltracta- ments i els danys que van ocasionar els francesos en aquest lloc van ser molts, fins i tot més despietats que en els segles anteriors. ELS POBLES SITUATS A LA Una pèrdua important va ser l’apotecaria de Josep Solsona, on PART SUD DEL SEGRIA els francesos van robar i ocasionar greus danys (Camps 1996: 129-137). En la Visita Pastoral de 1816, el Rector exposa que Els pobles de la part sud del Segrià, com ens indica la Visita degut a la pobresa de la gent del poble s’havia condonat el Pastoral de 1816, també van patir molt la pèrdua de població. Se- pagament del dret dels cinc llibres que pagava el comú del poble gons aquest cens, Aitona i Torres de Segre van ser els dos pobles a l’església. També denuncia els abusos que s’havien instaurat al que més població van perdre de tota la comarca del Segrià. poble després de la guerra. El delme, que antigament es pagava de tots els fruits, ara trontollava. Els pagesos es negaven a pagar L’any 1809, quan l’exèrcit francès avançava des d’Aragó vers Ca- el delme dels llegums, el bestiar, el panís i d’altres. La misèria que talunya per ocupar Lleida, el Rector de la Granja d’Escarp donà regnava a la zona era tan forta que la gent no podia afrontar el la notícia que els francesos havien ocupat Fraga el dia 17 d’abril 1 pagament de les imposicions i rendes i es rebel·lava. d’aquell any i avisà immediatament el comandant d’un terç de

1 ACL, Visites Pastorals, any 1816, vol. 0030, fol. 42r-43v. 2 Ibídem, fol. 54r-55v. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

Miquelets acantonat a la Granadella, perquè amb els Sometents durant la guerra, així com també, alguns d’ells, relaten la profana- de la comarca s’estacionés vora el Segre i davant Aitona (Llado- ció i la destrucció que van patir els temples parroquials. nosa i Solé 1983: 89). Els francesos van robar calzes, copons, creus, relíquies enquestades Les forces dels Sometents s’unien a les dels Miquelets del «Tercio de Tortosa» per tal d’acudir a defensar i barrar el pas als francesos on iniciessin l’atac. Els francesos van robar calzes, copons, creus, El mateix mes d’abril de 1809, els francesos van cremar el poble de la Granja d’Escarp i també van cremar i destruir el convent d’Avinganya. relíquies enquestades en or, plata i pedres Durant tot l’any de 1809, en aquesta part sud del Segrià, la situ- precioses, d’un valor ació era confusa. Diferents partides de francesos ocupaven uns incalculable dies els pobles de la ribera dreta del Segre, com Seròs i Aitona, i després d’haver-los saquejat tornaven a marxar. en or, plata i pedres precioses, d’un valor incalculable que les es- L’objectiu dels Sometents i els Miquelets era que els francesos no glésies havien acumulat al llarg dels segles i que als ulls de l’invasor poguessin travessar el riu Segre. Per aquest motiu van destruir les napoleònic només eren riquesa material i recursos econòmics. barques de la Granja, Seròs i Aitona, per tal de barrar el pas. Poc Pobles com La Granja d’Escarp, Avinganya, Aitona, Torres de després, partides de l’exèrcit francès van ocupar Alcarràs i acon- Segre, Sudanell, Sunyer..., estratègics en la defensa de la ciutat de seguiren passar el riu Segre entrant a Torres de Segre i Sudanell, Lleida, situats a la part sud del Segrià i on hi va haver forts en- on van derrotar les forces del «Tercio de Tortosa» i els Some- frontaments entre els francesos i les forces dels Sometents i del tents de les Garrigues, fent gran quantitat de presoners, entre ells Miquelets, van patir grans saquejos, robatoris i molta destrucció. Baiget, cap de les tropes (Sales 1995: 58).

La Granja d’Escarp, situada a la frontera amb Aragó, a la part Davant aquesta situació de guerra i destrucció, la gent, espanta- sud del Segrià, va ser un dels que patí més destrucció per part da, fugia dels pobles on entraven els francesos i s’amagaven als de l’exèrcit francès. El 31 de març de 1809 la Granja patí un greu masos, als boscos i allà on podien. incendi on es van cremar moltes cases i també va afectar la Sa- gristia de l’església parroquial, on van desaparèixer els llibres de Aquests fets històrics ocorreguts en aquesta zona del sud del les confraries, i el Rector diu que es va cremar el Ritual del Bisbe Segrià, durant l’any 1809, podrien explicar la notable pèrdua Galindo. El Rector, en aquesta Visita Pastoral, també declara que de població d’Aitona i Torres de Segre, després de la Guerra del els diners de les confraries, des del començament de la revolució, Francès, tal com ens mostren els censos de població comparats. els cobraven l’Ajuntament i la Rectoria per tal de mantenir les En aquest recompte comparatiu de població també es pot obser- forces del Sometent. La destrucció i la misèria van ser tan fortes var com en aquesta mateixa zona del territori hi trobem pobles que el mateix Rector diu en la Visita, dos anys després de la guer- com Almatret, Massalcoreig, Seròs i Soses, que veuen augmenta- ra : «Andrés Masià tenía arrendado desde el año 1808 la tierra da la població, durant aquest període que analitzem. Ens podrí- de la Confraria del “Nom de Jesus” por el precio de 15 libras em plantejar que davant la situació de forts combats a la zona, la catalanas i aún debía el arrendameniento desde el año 1909».3 gent fugís i emigrés buscant refugi a les poblacions dels voltants Quan s’arriba a l’apartat de l’inventari de les jocalies de la Visita que consideraven més segures i sense tanta destrucció. Pastoral, hi ha el full arrencat.

Aitona, com s’ha dit abans, va ser el poble que més població va SAQUEJOS, ROBATORIS perdre del Segrià: dels 1254 habitants en el cens de Floridablan- ca passà a 420 habitants en el recompte de la Visita Pastoral de I DESTRUCCIÓ DE LES 1816. Va perdre un total de 834 persones, el 66,5% de la seua ESGLÉSIES PARROQUIALS població. Era un poble estratègic al marge dret del Segre i els combats entre el Sometent del poble i l’exèrcit francès van ser En aquesta Visita Pastoral, els Rectors de les esglésies parroquials cruents i durs. La pobresa que van sembrar va ser tan forta que, enumeren i fan inventari de les jocalies que havien desaparegut durant la Visita de 1816, el Rector es queixa que la gent es ne-

3 Ibídem, fol. 200r-202v. DEMOGRAFIA 121 gava a pagar el delme de la seda, la llana i les olives per la misèria que hi havia al poble. El resultat que ens mostra aquesta comparació és clar i contundent. La pèrdua d’habitants es va donar en la majoria dels pobles, Torres de Segre durant el setge de Lleida (1809) també patí un encara que aquesta va ser desigual. Solament cinc poblacions de saqueig molt fort. El Rector a la Visita relata que els francesos les 33 que ens aporta el recompte de la Visita Pastoral va veure van escalar la porta principal de l’Església i de la Sagristia i van augmentar els habitants d’una manera tímida. robar dos calzes, la Veracreu, la creu de les processons, l’incensari amb la naveta, les banderes i la roba del temple.4 La pèrdua de En el cens de Floridablanca (1787), els trenta-tres pobles del població en aquesta època és força patent: dels 1643 habitants Segrià, sense comptar Lleida, sumaven un total de 17.005 que hi havia en el cens de Floridablanca va passar a tenir-ne 843 habitants. En la Visita Pastoral de 1816, després de la guerra, els en el recompte de 1816; va perdre el 51,3% de la gent. mateixos pobles en sumaven 13.604. Durant aquest període de vint-i-tres anys, la comarca havia perdut 3.401 habitants, el 20% Sudanell, poble situat prop de Torres de Segre, durant el setge de de la seua població. Lleida (1809) també va patir els saqueigs i destrucció per part de l’exèrcit francès. En la Visita de 1816 el Rector descriu totes No serà fins a partir de 1860 que la demografia del Segrià crei- les peces d’orfebreria i d’altres que havien desaparegut durant la xerà i avançarà notablement. L’arribada del canal d’Urgell, que Guerra del Francès. La teulada de l’Església estava en molt mal convertí moltes terres de secà en regadiu, portà el progrés i la estat. Els enterraments es feien al cementiri per l’amenaça de modernitat als pobles per on passà. ruïna que presentava el temple, i els Regidors de l’Ajuntament deien que no hi havia diners per arreglar l’edifici sagrat.5 El primer cens de caràcter general que es va realitzar a tot el territori espanyol, amb criteris i normes modernes on es detalla l’edat, el sexe, l’estat civil, la instrucció i formació dels individus... CONCLUSIONS per fer registres útils a l’administració i al govern del país no va ser fins a l’any 1857. El recompte de veïns o caps de casa dels pobles de la comarca del Segrià que ens aporta la Visita Pastoral de 1816, ens ha A partir de l’any 1900 serà quan es farà obligatori, per llei, confec- permès comparar-lo amb el cens de Floridablanca (1787) i cionar un cens de població cada any (París 2002: 37). constatar el recés demogràfic que hi va haver a la zona després de la Guerra del Francès.

BIBLIOGRAFIA

Camps (1996): Manuel Camps, Torrefarrera i el seu entorn, Lleida, Diputació de Lleida.

Iglesias (1969): Josep Iglesias, El cens de Floridablanca (1787), Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana.

Lladonosa (1981): Josep Lladonosa, Història de la vila d’Alguaire i el seu Monestir Sanjoanista, Alguaire, Ajuntament.

Lladonosa (1983): Josep Lladonosa, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 10 (El Segrià, Les Garrigues, La Noguera i el Baix Cinca), Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Lladonosa i Solé (1983): Josep Lladonosa i Josep Solé, Història de la Granadella, La Granadella, Ajuntament.

Martí (1991): Francesc Martí, Almenar: Història i gent, Almenar, Ajuntament.

París (2002): Josefina París,Artesa de Lleida: La parròquia de Sant Miquel Arcàngel, Lleida, Pagès editors.

París (2010): Josefina París,Alfarràs: Apunts històrics d’Alfarràs del llegat Ramon Vives i Gorgues, Ajuntament d’Alfarràs - Institut d’Estudis Ilerdencs.

Sales (1995): Francesc Sales, Maials, Història de la vila i el seu terme, Maials, Ajuntament.

4 Ibídem, fol. 119r-122v. 5 Ibídem, fol. 115r-118v.