Of Council Regulation (EC) No 510
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Calendari De Competició
Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions SEGONA CATALANA, SUBGRUP 7.A Temporada 2021-2022 Equips Participants 1.- PARDINYES C.F. "A" (4058) 2.- ALPICAT , AT. C "A" (4081) 4.- BALAFIA, C.F.U.E. "A" (4064) 5.- TERMENS, A.D. "A" (4001) 6.- JUNEDA, C.F. "A" (4016) 7.- LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" (4263) 8.- TORREFARRERA C.F. "SA" (4015) 9.- ALBI, C.F. "A" (4096) 10.- ARTESA LLEIDA, C.F. "A" (4062) 11.- ANDORRA, F.C. "B" (6001) 12.- SUDANELL, C.F. "A" (4080) SEGONA CATALANA, SUBGRUP 7.A Página: 1 de 4 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (19-09-2021) Jornada 12 (12-12-2021) PARDINYES C.F. "A" - Descansa-1 Descansa-1 - PARDINYES C.F. "A" ARTESA LLEIDA, C.F. "A" - TERMENS, A.D. "A" TERMENS, A.D. "A" - ARTESA LLEIDA, C.F. "A" TORREFARRERA C.F. "SA" - LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" - TORREFARRERA C.F. "SA" JUNEDA, C.F. "A" - ALBI, C.F. "A" ALBI, C.F. "A" - JUNEDA, C.F. "A" BALAFIA, C.F.U.E. "A" - ANDORRA, F.C. "B" ANDORRA, F.C. "B" - BALAFIA, C.F.U.E. "A" SUDANELL, C.F. "A" - ALPICAT , AT. C "A" ALPICAT , AT. C "A" - SUDANELL, C.F. "A" Jornada 2 (26-09-2021) Jornada 13 (19-12-2021) Descansa-1 - SUDANELL, C.F. "A" SUDANELL, C.F. "A" - Descansa-1 TERMENS, A.D. "A" - PARDINYES C.F. "A" PARDINYES C.F. "A" - TERMENS, A.D. "A" LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" - ARTESA LLEIDA, C.F. "A" ARTESA LLEIDA, C.F. -
Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca. -
Baixa Descarrega El
DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent. -
Los Escolares De Lleida Recuerdan a Los Refugiados En El Dia De La Pau Critican La Actitud Que Tiene Europa De “Cerrar Las Fronteras”
MIÉRCOLES 31 DE ENERO DE 2018 | LOCAL 17 Los escolares de Lleida recuerdan a los refugiados en el Dia de la Pau Critican la actitud que tiene Europa de “cerrar las fronteras” La demarcación conmemoró ayer el Dia de la Pau en la calle recordando la situación de los refugiados. En Lleida el acto tuvo lugar en Ricard Vinyes y en Alpicat representaron un campo de refugiados. Lleida J. M. / H. H. El Dia Escolar de la No-violència i la Pau salió ayer a la calle para denunciar la situación en la que se encuentran los refugiados. Alumnos de primaria, ESO, ba- chillerato y ciclos formativos del Col·legi Espiscopal, Escola Pràc- FOTO: Selena García / Maristes tiques II, Institut Ronda, Institut / Los alumnos de los centros de Sant Jaume Les Heures, Escola Lleida conmemoraron ayer el Joan XXIII y Escola Josep de Calas- Dia de la Pau con diversos actos sanç se concentraron en la plaza recordando especialmente a los Ricard Vinyes mostrando viñetas refugiados de la muestra de humor gráfico Humoràlia, que reflejan esta pro- blemática, acompañadas de pa- labras reivindicativas. Durante el acto criticaron a las instituciones gubernamentales y europeas por incumplir los tratados internacio- nales y cerrar las fronteras a los “nómadas del siglo XXI”. Por su lado, el representante de la expo- sición Humoràlia, Paco Ermengol, explicó que la muestra represen- ta muy bien la frase de “una ima- gen vale más que mil palabras”. En el Col·legi Maristes Monserrat también hicieron un acto. L’Escola Dr. Serés d’Alpicat también celebro la jornada recor- dando a los refugiados, en un ac- to conjunto con Alpicat Solidari y FOTO: El Frederic Godàs, a la izquierda. -
Conveni Marc De Delegació De Competències I Encàrrec De Gestió
PLA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DEL CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ Serveis Medi Ambient Consell Comarcal del Segrià Desembre 2018 Pla Local de Prevenció de Residus Municipals del Consell Comarcal del Segrià 1 INTRODUCCIÓ 3 2 FASES D’ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I REVISIÓ DEL PLA 6 3 MARC COMPETENCIAL 7 4 LA PREVENCIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA 11 5 CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES DE LA COMARCA EN RELACIÓ A LA GESTIÓ DE RESIDUS 18 6 DIAGNOSI DE LA GESTIÓ DE RESIDUS EN RELACIÓ A LA PREVENCIÓ 27 7 ANÀLISI DE LA COMPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS 41 8 PROGNOSI DE L’EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS 45 9 DETERMINACIÓ DELS PROCESSOS DE GENERACIÓ 58 10 AVALUACIÓ DELS COSTOS ECONÒMICS I AMBIENTALS DE LA GESTIÓ 67 11 DETERMINACIÓ DEL NIVELL DE CONEIXEMENT I EXPECTATIVES DE LA POBLACIÓ 69 12 DETERMINACIÓ DEL POTENCIAL DE PREVENCIÓ DE RESIDUS 73 13 ACTUACIONS DE PREVENCIÓ REALITZADES 74 14 ÀMBITS D’APLICACIÓ DEL PLA 76 15 OBJECTIUS DEL PLA 77 16 LÍNIES ESTRATÈGIQUES 80 Carrer del Canyeret, 12 - 25007 Lleida - Tel. 973 054 800 - Fax 973 054 810 Página 2 de 86 [email protected] - http://www.segria.cat Pla Local de Prevenció de Residus Municipals del Consell Comarcal del Segrià 1 INTRODUCCIÓ El Pla Local de Prevenció de Residus Municipals del Consell Comarcal del Segrià (2019-2027) es dissenya com una eina de planificació estratègica per aconseguir, en els propers 8 anys, els objectius de prevenció establerts per la normativa i la planificació aplicable. La missió del Pla es concreta en 3 punts: Fomentar la reducció de la generació de residus a la comarca. -
GIMBERNAT 50-100-EDITORIAL.P65
Gimbernat, 2008 (**), 50, 69-84 LA BATALLA DEL BAIX SEGRE (1938). ASPECTES SANITARIS CAMPS I CLEMENTE, Manuel CAMPS I SURROCA, Manuel RESUM: Les tropes franquistes havien establert un cap de pont a Seròs, a la riba esquerra del Segre. El 7 de novembre de 1938, l’exèrcit republicà creuà el Segre a Seròs des del marge esquerre i aconseguí sorprendre les tropes nacionals, les quals es replegaren a les serralades properes. S’establí una sagnant batalla que va acabar el dia 22 amb la victòria de l’exèrcit nacional. Els republicans van reconèixer les causes del seu fracàs, especialment el fet de confiar la direcció de les seves forces a homes sense competència militar. En el treball estudiem la batalla i l’organització sanitària per atendre els ferits en les poblacions de Seròs, Aitona, Soses i Torres de Segre. Paraules clau: Baix Segre, Seròs, Soses, Arbeca. Guerra Civil (1936-1939). RESUMEN: Las tropas franquistas habían establecido una cabeza de puente en Serós, en el margen izquierdo del Segre. El 7 de noviembre de 1938, el ejército republicano cruzó el Segre en Serós desde dicho margen y consiguió sorprender a las tropas nacionales, las cuales tuvieron que retirarse en las lomas cercanas. Se estableció una batalla atroz que acabó el día 22 con la victoria del ejército nacional. Los republicanos reconocieron las causas de su fracaso, especialmente la de haber confiado la dirección de sus fuerzas a hombres sin competencia militar. Estudiamos la batalla y la organización sanitaria para atender a los heridos de Serós, Aitona, Soses y Torres de Segre. -
2021-02-16 Quadriptic Express E3
6 20 5 11 3 10 2 9 1 8 7 Estació d'autobusos Estació (Av. de Madrid-Cos Gayó) Madrid-Cos de (Av. La Generalitat de Catalunya millora el servei d’autobús a la Av. de Madrid, 54 Madrid, de Av. línia La Granja d’Escarp -Alcarràs – Lleida, que forma part (Instituts/Camí de Rufea 2) Rufea de (Instituts/Camí de la xarxa , amb la implantació d’una nova Tarifes vigents 2021 Alcarràs Ctra. N-II, PK 460,6 460,6 PK N-II, Ctra. parada a Alcarràs, a l’avinguda de Valmanya, 80 i ajusta Preu de les targetes integrades (€) Lleida els horaris per tal d’adaptar-los a les necessitats dels Ctra. N-II, PK 458 (Camí de Butsènit/Torre Llavaneres) Butsènit/Torre de (Camí 458 PK N-II, Ctra. 3 (Instituts/Camí de Rufea) de (Instituts/Camí Ctra. N-II, PK 460,5 460,5 PK N-II, Ctra. Cost targeta anònima: 2,30 € Lleida usuaris. Pla de Gensana de Pla 1 zona 2 zones Millora de l’oferta actual: 15 expedicions de dilluns a Cost targeta personalitzada: 3,40 € Horaris actualitzats Ctra. N-II, PK 454 (Polígon) 454 PK N-II, Ctra. Ctra. N-II, PK 458,5 458,5 PK N-II, Ctra. divendres feiners per sentit entre Alcarràs i Lleida i 2 Av. de Valmanya, 80 Valmanya, de Av. a 2 de novembre de 2020 Av. de Valmanya, 8 Valmanya, de Av. expedicions per sentit els dissabtes no festius. T-10 10,00 € 15,55 € Av. de la Devesa / Pg. de Vallverdú de Pg. -
Ordenances Fiscals I Preus Públics 2018
ORDENANCES FISCALS I PREUS PÚBLICS 2018 INDEX 0.01 ORDENANÇA GENERAL DE GESTIÓ, RECAPTACIÓ I INSPECCIÓ 3 0.02 CLASSIFICACIÓ DE CARRERS 33 1.01 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES 67 1.02 IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES 73 1.03 IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECANICA 77 1.04 IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES 82 1.05 IMPOST SOBRE L'INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS URBANS 94 1.06 IMPOST SOBRE DESPESES SUMPTUÀRIES 99 2.01 TAXA PER TRAMITACIÓ DE DOCUMENTS, AUTORITZACIONS ADMINISTRATIVES I LLICÈNCIES 101 2.02 TAXA PER LLICÈNCIES D'AUTO-TAXIS 112 2.03 TAXA PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES, LA COMPROVACIÓ DE LES ACTIVITATS COMUNICADES I EL CONTROL DE LA PUBLICITAT DINÀMICA 114 2.04 TAXA PER LA PRESTACIÓ D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA, PRÈVIA DE LLICÈNCIA, COMUNICACIÓ PRÈVIA O DECLARACIÓ RESPONSABLE I DELS CONTROLS POSTERIORS DE LES ACTIVITATS 118 2.05 TAXA PER RECOLLIDA, TRANSPORT I TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS DOMICILIARIS I ASSIMILABLES 125 2.06 TAXA PER CLAVEGUERES 130 2.07 TAXA PER CEMENTIRI 134 2.08 TAXA PER RETIRADA DE VEHICLES 140 2.09 TAXA PER MERCATS 143 2.10 TAXA PER SERVEIS DE LA GUÀRDIA URBANA 151 2.11 TAXA PER SERVEIS EDUCATIUS 154 2.12 TAXA PER LA UTILITZACIÓ DELS HORTS MUNICIPALS 161 2.13 TAXA PER SERVEIS DE PROTECCIÓ D'ANIMALS 163 2.14 TAXA PER SERVEIS ESPORTIUS I PISCINES 165 2.15 TAXA PER L’ESTACIONAMENT DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA EN LES VIES PÚBLIQUES MUNICIPALS 170 2.16 TAXA PER ACTIVITATS DE L'ÀMBIT DE SERVEIS A LES PERSONES I OCUPACIÓ 173 3.01 TAXA PER OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA 180 3.02 TAXA PER GUALS -
El Tossal Del Moro Intro
Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara. -
El Domini Senyorial a Alguayre (1301- 1310), a Través Dels Seus Documents
Araceli Coll i Sanabra El domini senyorial a Alguayre (1301- 1310), a través dels seus documents Araceli Coll i Sanabra Membre de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Evolució del domini senyorial a Alguaire i les possessions del seu monestir santjoanista des de 1301 a 1310. De la possessió i domini de la terra al domini jurisdiccional o exercici de la justícia de part de la casa de l’Hospital d’Alguaire de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Paraules clau: Alguaire, la Portella, la Cirera, Orde santjoanista, comanador, priora, hospitalers/templers. Resumen: Evolución del dominio señorial de Alguaire y de las posesiones de su monasterio sanjoanista desde 1301 a 1310. De la posesión y del dominio de la tierra al control jurisdiccional o ejercicio de la jus- ticia por parte de la casa del Hospital de Alguaire de la Orden de San Juan de Jerusalén. Palabras Clave: Alguaire, la Portella, la Cirera, Orde santjoanista, comanador, priora, hospitalarios/tem- plarios. Abstract: Evolution of the lordly domain of Alguaire and of the possessions of his monastery sanjoanista from 1301 to 1310. From the possession and of the domain of the land to the jurisdictional control or ex- ercise of the justice on the part of the house of Alguaire’s Hospital of the Order of San Juan of Jerusalem. Key Words: Alguaire, the Portella, the Cirera, Orde santjoanista, comanador, prioress, hospitalarios/tem- plarios. Résumé: Une évolution du domaine seigneurial d’Alguaire et des possessions de son monastère sanjoanista de 1301 à 1310. De la possession et du domaine de la terre au contrôle juridictionnel ou l’exercice de la justice de la part de la maison de l’Hôpital d’Alguaire de l’Ordre du San Juan de Jérusalem. -
Els Orígens D'arbeca: El Poblat Ibèric Del Castell I La Vil·La Romana De L'escorxador
ELS ORÍGENS D'ARBECA: EL POBLAT IBÈRIC DEL CASTELL I LA VIL·LA ROMANA DE L'ESCORXADOR IGNASI GARCÉS i ESTALLO* 1. INTRODUCCIÓ EI professor P. de Palol mereix ésser evocat per la gran obra cientí fica llegada i per la seva influència en els estudis posteriors d'arqueologia peninsular, en especial en el camp de l'antiguitat tardana. Tanmateix, hi ha un tercer aspecte digne d'ésser recordat per aquells que tinguérem la sort de gaudir de la seva apassionada docència en la Universitat de Barcelona. En particular, sempre recordaré aquell dia de tardor del 1977 quan, per prime ra vegada i com a estudiant, vaig poder participar en l'excavació arqueolò gica de la basílica paleocristiana d'El Bovalar (Seròs, Segrià). Més recentment, en els onze anys de presència continuada a Arbeca, amb motiu de l'excavació del poblat de l'edat del ferro i ibèric d'Els Vilars, he tingut ocasió de conèixer dos jaciments emplaçats en la mateixa vila que aquí presentem: l'assentament ibèric del Castell, gairebé inèdit (Boleda, 1976, p. 23; Sans «fe Pau, 1983, p. 17; Garcés, 1992, p. 286) i el jaciment romà de L'Escorxador -segurament una vil·la-, inèdit, el coneixement del qual dec a l'atenció del Sr. Manel Batalla, veí d'Arbeca. El municipi d'Arbeca ocupa la porció nord-est de la comarca de les Garrigues, limítrofe amb les de l'Urgell i el Pla d'Urgell. El formen uns 2.380 habitants (cens de 1980). La principal activitat actual és agropecuà- ria, amb regadiu aproximadament en un quart del terme (fruiters, farratges, blat de moro) i la resta de secà (blat, ordi, ametllers, vinya i en especial oli veres), complementada amb porcí, oví i aviram. -
Els Consistoris De Llardecans I Almatret Rehabilitaran Dos
JUEVES 6 DE MAYO DE 2021 I COMARQUES 13 El PSC reclama Els consistoris de Llardecans renovar els horaris del tren i Almatret rehabilitaran dos Lleida-la Pobla La diputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament, Síl via Romero, va reclamar al Go vern "reformar els horaris ac habitatges per a nouvinguts tua ls de circu lació a la línia de tren de Lleida - la Pobla de Se gur, sobretot pel que fa al tram Són dos dels set municipis de la demarcació que complet, de manera que es re vertiria en l'eficàcia del servei i en l'increment d'usuaris". Amb participen en una prova pilot dotada amb 2 milions aquest objectius, el PSC va re gistrar una Proposta de Resolu Llardecans ció en la qual insta a l'executiu a REDACCIÓ "implantar la millora dels hora Els ajuntaments d'Almatret i llar ris de la línia de tren i prioritzar decans rehabilitaran dos habitat les inversions necessàries du ges dels seus pobles per posar-los rant aquest any 2021". a disposició de famílies nouvingu des en règim de lloguer amb un preu bonificat. Són dos dels mu Renoven nicipis que han estat escollits per una prova pilot de rehabilitació el segell d'habitatge al món rural dotada amb 2 milions d'euros. De la de Infoparticipa marcació de Lleida també hi són Baix Pallars, Josa i Tuixén, Isona, al consistori Maldà i Ciutadilla i en total hi de les Borges participen 20 municipis de Cata lunya. El Grup d'Investigació Co l.:'objectiu d'aquest programa municació Sonora, Estratè a és aconseguir atreure perso gica i Transparència de la nes que puguin instal·lar-se en Universitat Autònoma de aquests nuclis de població com a Barcelona ha renovat, un primera residència i contribuir al any més, el segell lnfopar seu creixement.