Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries
PLEC DE CONDICIONS DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA
Les Garrigues
Versió: Sol·licitud de modificació Informació Pública (setembre 2015)
A) Nom del Producte:
Denominació d'Origen Protegida " Les Garrigues".
B) Descripció del producte:
Oli d'oliva verge o verge extra obtingut dels fruits de l'olivera (Olea europea, L.), de les varietats Arbequina i Verdiell, per procediments mecànics o per altres mitjans físics que no produeixin alteració de l'oli i de les característiques del fruit del qual procedeix.
Les olives de les varietats autoritzades, Arbequina i Verdiell, es recullen directament de l'arbre, amb el grau de maduresa que permeti l'obtenció d'olis característics. La varietat Arbequina és la principal que predomina a la zona de producció i la seva presència és superior a 90%.
Els olis d'aquesta denominació presentaran les especificacions analítiques següents:
Acidesa Inferior a 0,5 (% àcid oleic)
Índex de peròxids Índex màxim 15 (meq O2/kg d’oli)
K270 Índex màxim 0,15 Humitat No superior a 0,2 per 100
Impureses No superior a 0,1 per 100
Des del punt de vista organolèptic, els olis presentaran un fruitat de lleuger a intens, en què també poden estar presents l'atribut amarg i/o l'atribut picant.
C) Zona geogràfica
La zona de producció dels olis emparats per la Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues es troba situada al Sud de la província de Lleida, i està constituïda per les comarques de " Les Garrigues", "El Segrià", "L'Urgell", "La Noguera", "El Pla d'Urgell" i "La Segarra". Els termes municipals localitzats en aquestes comarques són els següents:
Comarca de "Les Garrigues": l'Albagés, l'Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castelldans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, Granyena de les Garrigues, la Granadella, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell, Vinaixa.
Comarca de "El Segrià": Aitona, els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfés, Almatret, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d'Escarp, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida,
2 Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torre-serona, Torres de Segre, Vilanova de la Barca.
Comarca de "L'Urgell": Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Guimerà, Maldà, Nalec, els Omells de Na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d'Agramunt, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú, Vilagrassa. Comarca de "La Noguera": Bellcaire d'Urgell, Penelles, Preixens.
Comarca de "La Noguera”: Bellcaire d’Urgell, Penelles, Preixens,
Comarca de "El Pla d'Urgell": Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana.
Comarca de "La Segarra": Cervera, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, els Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Florejacs.
La presència de la varietat Arbequina a la zona de producció és superior al 90%.
La zona d'elaboració i envasament coincideixen amb la zona de producció.
D) Elements que proven que el producte és originari de la zona
Els elements que proven que el producte és originari de la zona són:
- Característiques del producte
L'oli d'aquesta zona presenta unes característiques, ressenyades en l'apartat corresponent a la descripció del producte, i que la relacionen amb el seu medi natural, amb les condicions de cultiu i d'obtenció, i sols els consumidors de la zona o els més habituats al seu consum identificarien el producte i el relacionarien amb aquest.
- Controls i certificació
Són l'element fonamental que avala l'origen del producte. Comprenen els processos següents:
1- Les olives procediran d'oliverars inscrits situats a la zona de producció i de les varietats autoritzades.
2- Les pràctiques de cultiu, en els oliverars inscrits seran les autoritzades pel Consell Regulador.
3- L'oli s'obtindrà en trulls inscrits i sota el control dels inspectors autoritzats.
4- L'oli s'emmagatzemarà i envasarà en indústries, situades a la zona de producció, que compleixin les condicions establertes i que prèviament hagin estat inscrites.
3 5- El producte se sotmetrà a anàlisis fisicoquímics i organolèptics que en garanteixin la qualitat.
6- Només s'envasarà i sortirà al mercat amb la garantia del seu origen, avalada amb la contraetiqueta numerada de la DOP, l'oli que superi tots els controls al llarg del procés. El nombre de contraetiquetes lliurat per a la seva certificació estarà en funció del rendiment de l'oli i de la capacitat dels envasos en els quals el producte arribarà al mercat.
E) Obtenció del producte
La varietat arbequina és la varietat d'olivera majoritària (superior a un 90%).
Les olives ha de ser moltes dins de les 60 hores següents a la seva recol·lecció, per evitar alteracions que en modifiquin la qualitat.
Una vegada l'oliva està al trull, s’eliminen les matèries estranyes i les impureses que pugui tenir (fulles, pedres, terra, etc.), i llavors es passa directament a la mòlta.
La fase de mòlta es realitza en molins de pedra (tipus tradicional o italians), amb molins de martell trituradors; seguidament, en el cas de molins de martell i trituradores, l'oliva mòlta passa per una batedora, on es realitza l'operació de batut de la pasta.
Tradicionalment, la separació entre la fracció sòlida i líquida es realitzava seguint el mètode clàssic o tradicional, mitjançant una premsa hidràulica, en la qual la pasta batuda es dipositava entre els cofins d'espart i l'oli s'extreia per pressió. Tanmateix, en l'actualitat, la gairebé totalitat dels productors d'oli de la zona utilitza un sistema continu d'extracció per centrifugació. En aquest cas, la pasta batuda passa a una centrifugadora horitzontal, i és aquí on se separen les dues o tres fases (segons el tipus de funcionament, normalment 2 fases en ordre a un criteri de qualitat mediambiental). En el sistema de dues fases s'obté d'una banda l'oli i per l'altra la pinyolada junt amb les aigües de vegetació (morca). Si el funcionament són a tres fases els tres productes: oli, oli de pinyolada i morca s'obtenen separadament.
Posteriorment, i després de rebutjar les fases sòlides, es procedeix a la separació de l'oli pròpiament dit de les aigües de vegetació o morca. En el sistema d'extracció tradicional amb premsa aquesta operació es realitza mitjançant vasos de decantació, mentre que en el sistema de centrifugadora horitzontal la separació es realitza usant de nou una centrifugadora, aquesta vegada de tipus vertical, a alta velocitat.
L'oli així obtingut s'emmagatzema en dipòsits subterranis, anomenats trulls o bé en dipòsits verticals (generalment de polièster o acer inoxidable) per evitar el contacte amb l'aire i la llum, agents minvants dels caràcters de l'oli.
Una vegada eliminades les possibles impureses o partícules sòlides, el oli s'envasa, de forma manual o automàtica, en envasos de fins a cinc litres de capacitat.
El Consell Regulador podrà autoritzar les capacitats de 10, 20, 25 i 50 litres, d'acord a la reglamentació vigent.
4
F) VINCLE AMB EL MEDI a) Històric La varietat d'oliva "arbequina", el nom de la qual és degut a ser el terme d'Arbeca on primerament es va conrear, prové originàriament de Mallorca d'on, segons la tradició, va ser el rei Jaume I que la va portar a Catalunya després de la conquesta de l'illa als moros, que la tenien en gran estima.
Va ser un dels seus súbdits feudals, el senyor d'Arbeca, que va implantar al seu feu l'esmentat tipus d'olivera pels seus innegables avantatges, l'excel·lent qualitat de l'oli produït i la seva primerenca fructificació, ajudades amb la promesa d'una compensació econòmica, per cada peu plantat d'aquesta varietat.
Posteriorment, el governador de Lleida, el comte de Bessacourt, va promocionar la ruptura de terres ermes per al cultiu d'aquesta varietat d'olives, sobretot a la zona de "les Garrigues".
A començaments del segle XIX, després de la Guerra del Francès, hi va haver una tendència a la pujada del preu de l'oli i el cultiu de l'olivera va conèixer una moderada expansió. Testimonis de l'època confirmen aquestes impressions. La Junta Pericial de Torrebesses de l'any 1887 deia: "La producció d'oliveres d'uns anys a aquesta part ha tingut un gran augment en tot el que es diu la comarca de les Garrigues".
La preocupació generalitzada per perfeccionar les tècniques de cultiu també es deixa notar, impulsada sobretot per la Mancomunitat de Catalunya, amb la celebració de cursos i conferències a la comarca sobre com podar, cavar, recollir i adobar, per a la consolidació i èxit d'un model agrícola entre l'any 1900 i 1920. Aquest model agrícola, juntament amb les millores que es van realitzar en matèria de comunicacions (carreteres, telègraf i telèfon) van donar un impuls important a l'economia garriguenca.
A poc a poc, aquest cultiu, al llarg pràcticament de dos-cents anys, es va anar fent protagonista de l'expansió econòmica viscuda a les Garrigues com a resultat de l'elaboració del qual per a molts és el "millor oli del món".
b) Natural
- Orografia
La DOP Les Garrigues se situa en el marge esquerre de la Depressió de l'Ebre formant una banda adossada a la divisòria d'aigües entre l'Ebre i els cursos que aboquen directament al Mediterrani. L'ampliació de 2004 fa créixer la DOP cap al centre de la Depressió, creuant el riu Segre i incloent terres de regadiu tradicional consolidades del riu Segre. La topografia de la DOP Les Garrigues és accidentada, els pendents que hi predominen són del 15 al 25%, alternant amb petites valls de fons i pendents abancalats amb cims de vegades plans i aptes per al cultiu, però amb freqüència massa abruptes per al treball mecanitzat.
Orogràficament, la regió consisteix en un conjunt de plataformes que van descendint des dels 500-600 m (La Granadella - Bellaguarda), o el relleu més aturonat del Vilosell
5 - La Pobla de Cérvoles 700-900 m, fins al Segre o els plans d'Urgell, situant-se cada vegada a menor altura; l'esmentat fenomen d'alguna manera es repeteix al costat dret del riu Segre, com Seròs o La Granja d'Escarp a 80-100 m.
- Terres Els materials geològics són del terciari i del quaternari. Les roques predominants del Terciari són calcilutites (margues) i limonites, amb menor abundància de gresos, conglomerats i calcàries; totes elles són de naturalesa calcària. Els materials quaternaris són bàsicament roques sedimentàries de tipus detrític terrigen, destacant els dipòsits de ventall al·luvial, terrassa fluvial i dipòsits de fons de vall i pendent.
La proporció de materials finals del Terciari augmenta en avançar cap a l'eix de la Depressió.
La zona presenta una notable uniformitat, ja que tots els materials són calcaris.
Els materials durs (conglomerats, gresos, calcàries i horitzons petrocàlcics) actuen com a materials competents davant l'erosió i donen els relleus tabulars abans esmentats o les grades estructurals més típiques de la zona de gres i conglomerats pròxims a la serra la Llena que són antics paleocanals.
Malgrat el predomini dels relleus tabulars, que són superfícies bastant planes, hi ha nombrosos pendents amb fort pendent. Aquests, generalment disposats en els laterals de valls de fons pla, estan abancalats en molts llocs donant lloc a complexos sistemes de bancals de pedra seca. En conjunt formen una gran obra d'enginyeria civil que, al costat de les àmplies terrasses de les valls, constitueix un complex sistema de conservació de terres i aigües.
Els principals tipus de terres són Xerorthents (Regosoles calcaris), Calcixerepts típics i pètrics (Calcisoleshàplics i pètrics), Xerufluvents (Fluvisoles calcaris), Torriorthents, Haploxereptgípsic (Gypsisoles) i Solonchacks. Són terres calcaris, de textura mitjana, reacció bàsica i ben drenats en general; hi ha un cert nombre de terres afectats per salinitat, especialment cap al centre de la Depressió de l'Ebre, sobretot en àrees deprimides.
- Clima El clima és mediterrani amb tendència continental. Hi ha contrastos tèrmics diaris i anuals més grans que en el clima mediterrani, amb influència marítima, amb una gran amplitud tèrmica, amb hiverns molt freds i estius molt calorosos i secs. La temperatura mitjana oscil·la de -2ºC per a la mínima a 24ºC per a la màxima. Les pluges en general són escasses amb un màxim pluviomètric a la primavera. La pluviometria anual oscil·la entre els 350 i 450 mm i amb una humitat relativa mitjana del 66%. Seguint Papadakis, el tipus d'estiu és arròs, l'hivern civada càlid, el règim d'humitat mediterrani sec, amb un període sec superior a 3 mesos, la isoterma anual entre 12- 14ºC amb algun sector entre 14-15ºC i la isohieta anual entre 350-500 mm. La zona està sotmesa a un intens règim de boires en hivern-primavera que és més intens cap al centre de la Depressió. L'hivern és sever, amb episodis particularment freds que poden conduir a la mort de la part aèria de l'olivera. Aquest fenomen de gelades es dóna amb una recurrència cada deu anys o superior condicionant el sistema de cultiu. Malgrat que s'observen diferències entre àrees, aquestes semblen ser més aviat d'ordre microclimàtic i així en els fons de vall més tancats i on la recurrència de les
6 gelades és major tradicionalment no s'han conreat les oliveres. Una altra característica de l'àrea és la forta sequera d'estiu, més agreujada als sòls poc profunds, on la sequera edàfica limita encara més la producció.
c) Condicions de cultiu
- Marcs de plantació
Els marcs de plantació de la DOP Les Garrigues han evolucionat amb una clara distinció entre les plantacions establertes en l'última dècada i les anteriors.
En oliverars de més de 20 anys d'edat el marc de plantació és generalment marc real, amb una densitat de plantació que oscil·la al voltant dels 125 arbres per ha. Així mateix, les plantacions que s'han establert durant l'última dècada són plantacions intensives d'uns 400 oliveres/ha a 2.000 oliveres/ha. Sempre en oliveres arbequines.
- Treball Les tasques de cultiu són les habituals i tradicionals de la zona, si bé es troben condicionades per les dimensions dels bancals sobre els quals s'assenta l'oliverar, amb tres o quatre tasques anuals, principalment amb cultivador, realitzant-se a la tardor un passi de rull per a la preparació del terra (aplanar i compactar).
De nova introducció, també s'incorpora la tasca de "picat" o segat d'herba, considerada de no treball, que consisteix a picar l'herba mitjançant tractor i màquina de picat o segat. D'aquesta forma s'incorpora als sòls, enriquint amb aquesta matèria orgànica l'horitzó superficial del terra i millorant d'aquesta forma la seva estructura.
Encara que actualment no està molt generalitzat, cada vegada és més usual l'ús d’adobs de tipus foliar, en aplicació conjunta amb els tractaments fitosanitaris.
- Poda La forma tradicional de l'oliverar a la zona de Les Garrigues, igual com a la resta de Catalunya, és d'un sol peu, amb tres o quatre branques principals. Abans era freqüent realitzar una poda cada tres o quatre anys i en l'actualitat es realitza anualment.
En les oliveres adultes, es tendeix a rebaixar l'arbre amb l'eliminació de la fusta vella, d'aquesta manera l'arbre adquireix una forma globosa que afavoreix la fructificació i alhora la recol·lecció. Encara que generalment es realitzen de forma simultània, la poda es pot classificar en: poda de rejoveniment, de formació i de fructificació.
- Reg A les plantacions que s'han establert en els últims anys, s'ha incorporat el reg com una tecnologia de producció bàsica, ja que redueix el període improductiu de les plantacions joves, i amplia el període de màxima producció de les plantacions adultes. En la majoria de les plantacions adultes, s'ha incorporat el reg de suport, per reduir l’alternança de producció de les oliveres, i mantenir un nivell de producció alt.
- Recol·lecció Les olives de les varietats autoritzades procediran d'oliverars inscrits.
7 La recol·lecció es realitza amb cura, dedicant-se a la elaboració d'olis les olives sanes i recollides directament de l'arbre. La recol·lecció es realitza recollint el fruit directament de l'arbre. Pel sistema de "munyiment" les olives s'agafen directament de l'arbre de forma manual, fent caure les olives a les malles preparades a l'efecte per afavorir la recol·lecció i evitar que els fruits toquin el terra.
Actualment el sistema més utilitzat són els vibradors, principalment de tipus personal o manual, i també els multidireccionals acoblats als tractors, amb paraigua invertit.
En general, la recollida s'inicia a començaments de novembre, prolongant-se fins a finals de gener. L'inici de la recol·lecció no es pot demorar, ja que és possible que, tant per l'efecte de la pròpia maduració com del vent, part del fruit caigui al terra, rebutjant- lo per a la producció d'oli, ja que no pot ser utilitzat per a l'elaboració de l'oli verge amb la qualitat desitjada.
G. Estructura de control
Nom: Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida " LES GARRIGUES"
Adreça: Complex La Caparella, 97, 1ª planta - 25192 Lleida
Telèfon: 973 280 470
Correu electrònic: [email protected]
Web: www.olidoplesgarrigues.com
Logotip:
8
9. Etiquetatge
Les etiquetes comercials, pròpies de cada firma inscrita, han de ser aprovades pel Consell Regulador.
En l'etiquetatge figurarà la menció: "Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues".
Qualsevol tipus d'envàs en el qual s'expedeixi oli protegit per a consum anirà proveït d’un precinte de garantia, etiquetes o contraetiquetes numerades i expedides pel Consell Regulador que seran col·locades al propi magatzem, trull o planta envasadora inscrit/ta i sempre de manera que no en permeti una nova utilització.
10. Requisits legislatius nacionals
Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària.
Decret 285/2006, de 4 de juliol, pel qual es desplega la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària.
Real Decret 1335/2011, de 3 d'octubre, pel qual es regula el procediment per a la tramitació de les sol·licituds d'inscripció de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides en el registre comunitari i l'oposició a elles.
Reial Decret 149/2014, de 7 de març, pel que es modifica el Real Decret 1335/2011, de 3 d'octubre, pel qual es regula el procediment per a la tramitació de les sol·licituds d'inscripció de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides en el registre comunitari i l'oposició a elles.
9 SITUACIÓ GEOGRÁFICA DE LA DOP LES GARRIGUES A ESPANYA
10 SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA DOP LES GARRIGUES A CATALUNYA
11 Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries