DOCSLIB.ORG

Plec De Condicions De La Denominació D’Origen Protegida

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Plec De Condicions De La Denominació D’Origen Protegida Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries PLEC DE CONDICIONS DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA Les Garrigues Versió: Sol·licitud de modificació Informació Pública (setembre 2015) A) Nom del Producte: Denominació d'Origen Protegida " Les Garrigues". B) Descripció del producte: Oli d'oliva verge o verge extra obtingut dels fruits de l'olivera (Olea europea, L.), de les varietats Arbequina i Verdiell, per procediments mecànics o per altres mitjans físics que no produeixin alteració de l'oli i de les característiques del fruit del qual procedeix. Les olives de les varietats autoritzades, Arbequina i Verdiell, es recullen directament de l'arbre, amb el grau de maduresa que permeti l'obtenció d'olis característics. La varietat Arbequina és la principal que predomina a la zona de producció i la seva presència és superior a 90%. Els olis d'aquesta denominació presentaran les especificacions analítiques següents: Acidesa Inferior a 0,5 (% àcid oleic) Índex de peròxids Índex màxim 15 (meq O2/kg d’oli) K270 Índex màxim 0,15 Humitat No superior a 0,2 per 100 Impureses No superior a 0,1 per 100 Des del punt de vista organolèptic, els olis presentaran un fruitat de lleuger a intens, en què també poden estar presents l'atribut amarg i/o l'atribut picant. C) Zona geogràfica La zona de producció dels olis emparats per la Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues es troba situada al Sud de la província de Lleida, i està constituïda per les comarques de " Les Garrigues", "El Segrià", "L'Urgell", "La Noguera", "El Pla d'Urgell" i "La Segarra". Els termes municipals localitzats en aquestes comarques són els següents: Comarca de "Les Garrigues": l'Albagés, l'Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castelldans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, Granyena de les Garrigues, la Granadella, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell, Vinaixa. Comarca de "El Segrià": Aitona, els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfés, Almatret, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d'Escarp, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, 2 Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torre-serona, Torres de Segre, Vilanova de la Barca. Comarca de "L'Urgell": Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Guimerà, Maldà, Nalec, els Omells de Na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d'Agramunt, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú, Vilagrassa. Comarca de "La Noguera": Bellcaire d'Urgell, Penelles, Preixens. Comarca de "La Noguera”: Bellcaire d’Urgell, Penelles, Preixens, Comarca de "El Pla d'Urgell": Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana. Comarca de "La Segarra": Cervera, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, els Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Florejacs. La presència de la varietat Arbequina a la zona de producció és superior al 90%. La zona d'elaboració i envasament coincideixen amb la zona de producció. D) Elements que proven que el producte és originari de la zona Els elements que proven que el producte és originari de la zona són: - Característiques del producte L'oli d'aquesta zona presenta unes característiques, ressenyades en l'apartat corresponent a la descripció del producte, i que la relacionen amb el seu medi natural, amb les condicions de cultiu i d'obtenció, i sols els consumidors de la zona o els més habituats al seu consum identificarien el producte i el relacionarien amb aquest. - Controls i certificació Són l'element fonamental que avala l'origen del producte. Comprenen els processos següents: 1- Les olives procediran d'oliverars inscrits situats a la zona de producció i de les varietats autoritzades. 2- Les pràctiques de cultiu, en els oliverars inscrits seran les autoritzades pel Consell Regulador. 3- L'oli s'obtindrà en trulls inscrits i sota el control dels inspectors autoritzats. 4- L'oli s'emmagatzemarà i envasarà en indústries, situades a la zona de producció, que compleixin les condicions establertes i que prèviament hagin estat inscrites. 3 5- El producte se sotmetrà a anàlisis fisicoquímics i organolèptics que en garanteixin la qualitat. 6- Només s'envasarà i sortirà al mercat amb la garantia del seu origen, avalada amb la contraetiqueta numerada de la DOP, l'oli que superi tots els controls al llarg del procés. El nombre de contraetiquetes lliurat per a la seva certificació estarà en funció del rendiment de l'oli i de la capacitat dels envasos en els quals el producte arribarà al mercat. E) Obtenció del producte La varietat arbequina és la varietat d'olivera majoritària (superior a un 90%). Les olives ha de ser moltes dins de les 60 hores següents a la seva recol·lecció, per evitar alteracions que en modifiquin la qualitat. Una vegada l'oliva està al trull, s’eliminen les matèries estranyes i les impureses que pugui tenir (fulles, pedres, terra, etc.), i llavors es passa directament a la mòlta. La fase de mòlta es realitza en molins de pedra (tipus tradicional o italians), amb molins de martell trituradors; seguidament, en el cas de molins de martell i trituradores, l'oliva mòlta passa per una batedora, on es realitza l'operació de batut de la pasta. Tradicionalment, la separació entre la fracció sòlida i líquida es realitzava seguint el mètode clàssic o tradicional, mitjançant una premsa hidràulica, en la qual la pasta batuda es dipositava entre els cofins d'espart i l'oli s'extreia per pressió. Tanmateix, en l'actualitat, la gairebé totalitat dels productors d'oli de la zona utilitza un sistema continu d'extracció per centrifugació. En aquest cas, la pasta batuda passa a una centrifugadora horitzontal, i és aquí on se separen les dues o tres fases (segons el tipus de funcionament, normalment 2 fases en ordre a un criteri de qualitat mediambiental). En el sistema de dues fases s'obté d'una banda l'oli i per l'altra la pinyolada junt amb les aigües de vegetació (morca). Si el funcionament són a tres fases els tres productes: oli, oli de pinyolada i morca s'obtenen separadament. Posteriorment, i després de rebutjar les fases sòlides, es procedeix a la separació de l'oli pròpiament dit de les aigües de vegetació o morca. En el sistema d'extracció tradicional amb premsa aquesta operació es realitza mitjançant vasos de decantació, mentre que en el sistema de centrifugadora horitzontal la separació es realitza usant de nou una centrifugadora, aquesta vegada de tipus vertical, a alta velocitat. L'oli així obtingut s'emmagatzema en dipòsits subterranis, anomenats trulls o bé en dipòsits verticals (generalment de polièster o acer inoxidable) per evitar el contacte amb l'aire i la llum, agents minvants dels caràcters de l'oli. Una vegada eliminades les possibles impureses o partícules sòlides, el oli s'envasa, de forma manual o automàtica, en envasos de fins a cinc litres de capacitat. El Consell Regulador podrà autoritzar les capacitats de 10, 20, 25 i 50 litres, d'acord a la reglamentació vigent. 4 F) VINCLE AMB EL MEDI a) Històric La varietat d'oliva "arbequina", el nom de la qual és degut a ser el terme d'Arbeca on primerament es va conrear, prové originàriament de Mallorca d'on, segons la tradició, va ser el rei Jaume I que la va portar a Catalunya després de la conquesta de l'illa als moros, que la tenien en gran estima. Va ser un dels seus súbdits feudals, el senyor d'Arbeca, que va implantar al seu feu l'esmentat tipus d'olivera pels seus innegables avantatges, l'excel·lent qualitat de l'oli produït i la seva primerenca fructificació, ajudades amb la promesa d'una compensació econòmica, per cada peu plantat d'aquesta varietat. Posteriorment, el governador de Lleida, el comte de Bessacourt, va promocionar la ruptura de terres ermes per al cultiu d'aquesta varietat d'olives, sobretot a la zona de "les Garrigues". A començaments del segle XIX, després de la Guerra del Francès, hi va haver una tendència a la pujada del preu de l'oli i el cultiu de l'olivera va conèixer una moderada expansió. Testimonis de l'època confirmen aquestes impressions. La Junta Pericial de Torrebesses de l'any 1887 deia: "La producció d'oliveres d'uns anys a aquesta part ha tingut un gran augment en tot el que es diu la comarca de les Garrigues". La preocupació generalitzada per perfeccionar les tècniques de cultiu també es deixa notar, impulsada sobretot per la Mancomunitat de Catalunya, amb la celebració de cursos i conferències a la comarca sobre com podar, cavar, recollir i adobar, per a la consolidació i èxit d'un model agrícola entre l'any 1900 i 1920. Aquest model agrícola, juntament amb les millores que es van realitzar en matèria de comunicacions (carreteres, telègraf i telèfon) van donar un impuls important a l'economia garriguenca. A poc a poc, aquest cultiu, al llarg pràcticament de dos-cents anys, es va anar fent protagonista de l'expansió econòmica viscuda a les Garrigues com a resultat de l'elaboració del qual per a molts és el "millor oli del món". b) Natural - Orografia La DOP Les Garrigues se situa en el marge esquerre de la Depressió de l'Ebre formant una banda adossada a la divisòria d'aigües entre l'Ebre i els cursos que aboquen directament al Mediterrani.
Load more

Recommended publications
  • L'expressió Associativa De La Societat Civil De La Comarca Del
    Anuari 10 · 2019 · Pàgines 133-149 L’expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d’Urgell, de fi nals del segle XIX al segle XXI (primera part) Pere Solà i Gussinyer UAB RESUM: L’article, que es publica en dues tongades, PLANTEJAMENT vol descriure i analitzar en sinopsi l’evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla Quan, en el decurs de la meva investigació sobre d’Urgell des d’entrat el segle XIX fi ns a l’actualitat. l’educació obrera i racionalista, als ja llunyans anys Les fonts administratives, periodístiques o literàries setanta del segle passat, em vaig trobar una figura informen d’entitats locals, que han existit, s’han cabdal del moviment obrer català en el seu vessant proposat d’existir o existeixen. No cal dir que la seva cultural i també militant social de la segona, tercera enumeració és també una invitació als estudiosos per i quarta dècada del segle XX, ni més ni menys que tal que facin recerca monogràfi ca sobre aquests grups el ciutadà nascut a Mollerussa Josep Torres Tribó,1 organitzats. En aquest aspecte, el cas de l’Amistat, de poc em podia pensar que les meves preocupacions Mollerussa, és paradigmàtic d’una entitat que “és més de recerca em durien justament al Pla d’Urgell, que un club”. aquest territori de 305 km2 ubicat a una extensa plana de la Depressió Central Catalana amb 37.044 PARAULES CLAU: Sociabilitat organitzada, habitants el 2009. associacionisme, esbarjo, entitats culturals, economia social. Pla d’Urgell. Catalunya El seu cap comarcal, Mollerussa, és la seu administrativa del canal d’Urgell, inaugurat el ABSTRACT: The present paper, to be published two 1852: “La carretera de Barcelona a Lleida, que batch, intends a synoptic description and analysis of the coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la organized sociability nets’ evolution since the XIX Century comarca i és l’eix principal de les comunicacions”2.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Conveni Marc De Delegació De Competències I Encàrrec De Gestió
    PLA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DEL CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ Serveis Medi Ambient Consell Comarcal del Segrià Desembre 2018 Pla Local de Prevenció de Residus Municipals del Consell Comarcal del Segrià 1 INTRODUCCIÓ 3 2 FASES D’ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I REVISIÓ DEL PLA 6 3 MARC COMPETENCIAL 7 4 LA PREVENCIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA 11 5 CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES DE LA COMARCA EN RELACIÓ A LA GESTIÓ DE RESIDUS 18 6 DIAGNOSI DE LA GESTIÓ DE RESIDUS EN RELACIÓ A LA PREVENCIÓ 27 7 ANÀLISI DE LA COMPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS 41 8 PROGNOSI DE L’EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS 45 9 DETERMINACIÓ DELS PROCESSOS DE GENERACIÓ 58 10 AVALUACIÓ DELS COSTOS ECONÒMICS I AMBIENTALS DE LA GESTIÓ 67 11 DETERMINACIÓ DEL NIVELL DE CONEIXEMENT I EXPECTATIVES DE LA POBLACIÓ 69 12 DETERMINACIÓ DEL POTENCIAL DE PREVENCIÓ DE RESIDUS 73 13 ACTUACIONS DE PREVENCIÓ REALITZADES 74 14 ÀMBITS D’APLICACIÓ DEL PLA 76 15 OBJECTIUS DEL PLA 77 16 LÍNIES ESTRATÈGIQUES 80 Carrer del Canyeret, 12 - 25007 Lleida - Tel. 973 054 800 - Fax 973 054 810 Página 2 de 86 [email protected] - http://www.segria.cat Pla Local de Prevenció de Residus Municipals del Consell Comarcal del Segrià 1 INTRODUCCIÓ El Pla Local de Prevenció de Residus Municipals del Consell Comarcal del Segrià (2019-2027) es dissenya com una eina de planificació estratègica per aconseguir, en els propers 8 anys, els objectius de prevenció establerts per la normativa i la planificació aplicable. La missió del Pla es concreta en 3 punts: Fomentar la reducció de la generació de residus a la comarca.
    [Show full text]
  • GIMBERNAT 50-100-EDITORIAL.P65
    Gimbernat, 2008 (**), 50, 69-84 LA BATALLA DEL BAIX SEGRE (1938). ASPECTES SANITARIS CAMPS I CLEMENTE, Manuel CAMPS I SURROCA, Manuel RESUM: Les tropes franquistes havien establert un cap de pont a Seròs, a la riba esquerra del Segre. El 7 de novembre de 1938, l’exèrcit republicà creuà el Segre a Seròs des del marge esquerre i aconseguí sorprendre les tropes nacionals, les quals es replegaren a les serralades properes. S’establí una sagnant batalla que va acabar el dia 22 amb la victòria de l’exèrcit nacional. Els republicans van reconèixer les causes del seu fracàs, especialment el fet de confiar la direcció de les seves forces a homes sense competència militar. En el treball estudiem la batalla i l’organització sanitària per atendre els ferits en les poblacions de Seròs, Aitona, Soses i Torres de Segre. Paraules clau: Baix Segre, Seròs, Soses, Arbeca. Guerra Civil (1936-1939). RESUMEN: Las tropas franquistas habían establecido una cabeza de puente en Serós, en el margen izquierdo del Segre. El 7 de noviembre de 1938, el ejército republicano cruzó el Segre en Serós desde dicho margen y consiguió sorprender a las tropas nacionales, las cuales tuvieron que retirarse en las lomas cercanas. Se estableció una batalla atroz que acabó el día 22 con la victoria del ejército nacional. Los republicanos reconocieron las causas de su fracaso, especialmente la de haber confiado la dirección de sus fuerzas a hombres sin competencia militar. Estudiamos la batalla y la organización sanitaria para atender a los heridos de Serós, Aitona, Soses y Torres de Segre.
    [Show full text]
  • I ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES a LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE
    i ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre Puig i Sanchis RTX - 233 Di ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre La Lleida del segle XViii es caracteritza per Ramon Balaguer de Valls, Francisco Puig i Sanchis una ingent activitat constructiva, amb edificis Santamaria de Cardona, Maria Becardf i Quer civils i religiosos, i una important renovaci6 de Jorba (Solsona), Josep Silue de Museu de Lleida: urbanfstica. En aquest moment s'edificaren Mequinença, Francisco Gras de Prades diocesa i comarcal bona part dels temples parroquials i rectories (Bisbat Vic), Josep Codolosa i Gortovella de del Bisbat de Lleida, aixf com la nova Catedral San Hipblit (Bisbat de Vic), Francesc Orobitg i que substituf litUrgicament I'antiga Seu Vella, Quintana de Cervera, Magf Borras de que a mitjan segle es convertf en caserna mi­ Cervera, Francesc Puig i Francesc Olomo de litar. L.:Ajuntament planifica i va dur a terme Pons, Miquel Trenchs de Valls, Ramon Salat grans projectes d'organitzaci6 i remodelaci6 de Santa Coloma de Queralt, Jaume Aima urbana que milloraren considerablement el d'lgualada, Francesc Burria de Bujaraloz, els seu entramat. La ciutat s'amplia, es va Tarrag6 de Vilanova de Meia, els Biscarri de engrandir, i va sortir ja clarament del seu Tarrega ... Entre tots van haver quatre 0 cinc recinte emmurallat. mestres que van assolir una certa rellevancia dins del sector constructiu de la Lleida del Aquest nou panorama constructiu va atraure segle XVIIi, tant pels seus coneixements com gran nombre de mestres de cases i arqui­ pel volum d'obres que van dur a terme i aque­ tectes d'arreu del Principat.
    [Show full text]
  • 2021-02-16 Quadriptic Express E3
    6 20 5 11 3 10 2 9 1 8 7 Estació d'autobusos Estació (Av. de Madrid-Cos Gayó) Madrid-Cos de (Av. La Generalitat de Catalunya millora el servei d’autobús a la Av. de Madrid, 54 Madrid, de Av. línia La Granja d’Escarp -Alcarràs – Lleida, que forma part (Instituts/Camí de Rufea 2) Rufea de (Instituts/Camí de la xarxa , amb la implantació d’una nova Tarifes vigents 2021 Alcarràs Ctra. N-II, PK 460,6 460,6 PK N-II, Ctra. parada a Alcarràs, a l’avinguda de Valmanya, 80 i ajusta Preu de les targetes integrades (€) Lleida els horaris per tal d’adaptar-los a les necessitats dels Ctra. N-II, PK 458 (Camí de Butsènit/Torre Llavaneres) Butsènit/Torre de (Camí 458 PK N-II, Ctra. 3 (Instituts/Camí de Rufea) de (Instituts/Camí Ctra. N-II, PK 460,5 460,5 PK N-II, Ctra. Cost targeta anònima: 2,30 € Lleida usuaris. Pla de Gensana de Pla 1 zona 2 zones Millora de l’oferta actual: 15 expedicions de dilluns a Cost targeta personalitzada: 3,40 € Horaris actualitzats Ctra. N-II, PK 454 (Polígon) 454 PK N-II, Ctra. Ctra. N-II, PK 458,5 458,5 PK N-II, Ctra. divendres feiners per sentit entre Alcarràs i Lleida i 2 Av. de Valmanya, 80 Valmanya, de Av. a 2 de novembre de 2020 Av. de Valmanya, 8 Valmanya, de Av. expedicions per sentit els dissabtes no festius. T-10 10,00 € 15,55 € Av. de la Devesa / Pg. de Vallverdú de Pg.
    [Show full text]
  • Sabors Del Segrià
    46 Jardineria Arrullat 53 Artesania de la Llet Herbes aromàtiques, plantes ornamentals, Casa Sibilló L’Hort de Ca La Bàrbara verdures, hortalisses i bolets Formatges, iogurts, llet C/ Baró de Maials, 89 Carretera de Sucs, km.1 Torre Roquet, partida 14 25005 Lleida 25100 Almacelles 25114 Pla de la Font Tel.: 658 880 677 Tel.: 606 752 680 Tel.: 630 421 976 www.hortdecalabarbara.com [email protected] [email protected] www.casasibillo.com Fundació Privada Obra Tutelar 47 Horticultura i jardineria Agrària les Planes C/ Lleida, 18 Herbes aromàtiques, plantes ornamentals XOCOLATES 25112 Gimenells Ctra. L-800 km. 2 Tel.: 973 748 139 25180 Alcarràs 54 Pangea chocolate www.obratutelaragraria.org Tel.: 646 267 166 Xocolata orgànica [email protected] C/ 27 de Gener, 5 www.horticulturalesplanes.com 25182 Aitona Tel.: 690 319 248 MERCATS SETMANALS [email protected] FRUITES SEQUES www.pangeachocolate.com MERCAT DEL BARRIS NORD Dissabte 48 Mas d’en Nogués Pavelló Barris Nord (Lleida) Elaboració artesana de fruites seques, PUNT DE VENDA DE ecològiques i sense gluten PRODUCTES LOCALS MERCAT MUNICIPAL C/ d’Orient, 21 DE TORREFARRERA 25179 Maials Ara Proximitat Diumenge Tel.: 973 130 359 / 626 188 958 C/ Alcalde Rovira Roure, 24 Polígon Industrial de Torrefarrera [email protected] 25006 Lleida www.masdenogues.com Tel.: 973 238 646 MERCAT DE L'HORT A TAULA www.araproximitat.cat Primer dissabte de mes 49 Foment Agrícola Plaça St. Joan (Lleida) de Les Garrigues L’Agrobotiga Fruits de Ponent Vigilant el paisatge de Josep Ma. Peñalver - 1r premi del VIè Concurs de Fotografia de la Pedra Seca celebrat l’any 2014 per l’Ajuntament de Torrebesses i el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses Elaboració artesana de fruites seques Carretera de Vallmanya, km.
    [Show full text]
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • Horaris Covid19
    Avís! Incidències COVID-19 Última actualització: 9 de setembre Operador Serveis 313 Vallfogona de Riucorb - Tàrrega Autocars Agramunt No circula 113 Els Alamús - Lleida (Transport a la demanda) Autocars Agramunt Serveis habituals sota demanda Alsina Graells - Alsa Serveis habituals a partir del 14 de setembre Autobusos de Lleida Vegeu les següents pàgines Cots Alsina Serveis habituals 111 Lleida - Barbens Autocars del Pla serveis habituals e2 / 101 Alfarràs - Lleida Gamon serveis habituals 126 Massalcoreig - La Granja d'Escarp - Lleida Gamon serveis habituals e3 Alcarràs - Lleida Gamon serveis habituals 102 Albesa - Lleida Gamon serveis habituals 201 Almenar - Balaguer Gamon serveis habituals 203 Albesa - Balaguer Gamon serveis habituals NL2 Lleida - Alfarràs (Servei nocturn) Gamon serveis habituals 129 Almacelles - Lleida Lax Vegeu les següents pàgines 122 Lleida - Torres de Segre Marfina - Moventis 120 Lleida - Albagés Vegeu les següents pàgines e4 Alpicat - Lleida Morell Serveis habituals 128 Santa Maria de Gimenells - Lleida Morell Serveis habituals 301 Bellvís - Mollerussa Salvia Serveis habituals 303 Mollerussa - Sidamon Salvia Serveis habituals 112 Vila-Sana - Lleida Salvia Serveis habituals Juncosa - Lleida: Solé-Seró Serveis habituals Lleida - La Pobla de Segur Serveis habituals Entre les estacions de Lleida-Pirineus i Balaguer, el servei de trens serà l’habitual, excepte les següents circulacions , les quals s’efectuaran íntegrament amb autobús: - de dilluns a dijous, tren de les 5.25 h amb sortida de Lleida, destinació La Pobla de Segur i tren de les 19.46 h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida - els divendres, tren de les 5.25 h amb sortida de Lleida, destinació La Pobla de Segur i tren de les 21.46h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida FGC - els diumenges, tren de les 19.00 h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida El servei de trens entre les estacions de Balaguer i La Pobla de Segur es realitzarà amb autobús.
    [Show full text]
  • Els Sepulcres Monumentals D'epoca Gotica a L'urgell
    ELS SEPULCRES MONUMENTALS, , D'EPOCA GOTICA AL'URGELL 109 Per Francesca Espafiol i Bertran 8 iM en aquesta area nomes s'han conservat quatre sepu1cres monumentals i algun altre de for­ Smat mes senzill, les referencies antigues informen de l'existencia d'un nombre important d'en­ terraments amb sarcOfag dels segles XIV i XV destinats a la noblesa 0 MaIs ciutadans rellevants, dels quals en algun cas ignorem les particularitats, pero que fan augmentar considerablement la no­ mina. Aixf succeeix, per exemple, amb Tarrega, Anglesola, 0 en determinats monestirs fundats en la zona, com ara el PedregaL. Tarrega, vi la reial i centre de vegueria, fou un nucli urba molt actiu en el decurs de la baixa edat mitjana. Indubtablement aixo va afavorir l'assentament de distints ordes en el seu territori. Una des­ cripci6 del segle XVIII i menciona cases d'agustins, franciscans, dominics, carmelites descalços, i, naturalment, el monestir del Pedregal, una fundaci6 femenina de l'orde cistercenc situada a pocs quilbmetres. 2 Aleshores alguns dels convents havien estat abandonats, pero encara restaven impor­ tants vestigis arqueologics i bona part dels sepu1cres ubicats des d'antic en el seu si. A la casa dels agustins, segons un cronista: "[ ... ] hay en su iglesia y atrio muchos antiguos panteones, y entre ellos uno de muy suntuoso. Se hallan en dicho convento algunos pedazos de edificios antiguos, epitajios g6ticos y cosas sepulcrales".3 Sobre el Pedregal, llavors ja ruin6s, assenyala: "[ ... ] las paredes de la nave de la iglesia aun existen, mas no su b6veda; en 10 interior y exterior son de piedra de silleria y de los mismo los arcos.
    [Show full text]
  • NOM: Antiga Carretera C-230A
    Inventari de camins municipals de Lleida [01102019] NOM: Antiga carretera C-230a CODI: Antiga carretera C-230a ORIGEN: C-230a, PQ 0.000 (LL-11, PQ 9.5) FINAL: C-230a, PQ 4.400 (Límit de terme d'Albatàrrec) NATURALESA: Demanial REFERÈNCIES CADASTRALS TITOL: Cessió 25900A02209001 25900A02209072 LONGITUD EN 4.443 25900A02209074 METRES: No cadastrat Terra: Asfalt: 100 TIPUS DE FERM (%): Formigó: Ferradura: AMPLADA Màxima: 7,5 EN METRES: Mínima: 7,5 NOTES: Vial cedit a l'Ajuntament de Lleida mitjançant conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 26 d'abril de 2007 Fitxes: Pàgina 1 Inventari de camins municipals de Lleida [01102019] NOM: Antiga carretera L-702 CODI: Antiga carretera L-702 ORIGEN: L-702 , PQ 0.000 (C-230a, PQ 0.8) FINAL: L-702 , PQ 1.100 (Rotonda C-13, PQ 2.4) NATURALESA: Demanial REFERÈNCIES CADASTRALS TITOL: Cessió No cadastrat LONGITUD EN 1.125 METRES: Terra: Asfalt: 100 TIPUS DE FERM (%): Formigó: Ferradura: AMPLADA Màxima: 7,5 EN METRES: Mínima: 7,5 NOTES: Vial cedit a l'Ajuntament de Lleida mitjançant conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 26 d'abril de 2007 Fitxes: Pàgina 2 Inventari de camins municipals de Lleida [01102019] NOM: Antiga carretera LV-9224 CODI: Antiga carretera LV-9224 ORIGEN: Carrer Pere Claver (Barri Pardinyes) FINAL: C-12, PQ 144.442 (d'intersecció en rotonda circular tancada) NATURALESA: Demanial REFERÈNCIES CADASTRALS TITOL: Cessió 25900A01309033 No cadastrat LONGITUD EN 832 METRES: Terra: Asfalt: 100 TIPUS DE FERM (%): Formigó: Ferradura: AMPLADA Màxima: 6,0 EN METRES: Mínima: 6,0 NOTES: Aprovació del Conveni de colꞏlaboració entre l'Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida relatiu al traspàs del tram urbà de la carretera local LV-9224 (Lleida a Balaguer per Corbins).
    [Show full text]
  • Nom Farmàcia Telèfon Adreça Farmàcia Municipi
    FARMÀCIA TELF ADREÇA MUNICIPI VICENTE-FRANQUEIRA RODRIGUEZ, RAMON973387388 Mª CTRA. DE LA SEU, S/N ADRALL(RIBERA URGELLET) JOSA PONS. ROSA MARIA 973455286 CTRA. DE TREMP, S/N AGER SOLE CHANDRE, MARTA 973390087 AGUSTI ROS 3-B AGRAMUNT CALZADA ESTADELLA, M. TERESA 973794014 AV. 27 DE GENER, 47 AITONA BOBET GUIU, MAGDALENA 973720117 DOCTOR ROBERT, 82 ALBATARREC NIETO TORRENT, LAIA 973186033 PLAÇA MAJOR 4 ALBESA QUERALT MONTAÑOLA, MONTSERRAT 973790022 PLAÇA MAJOR, 3 ALCARRAS GALLEGO REÑE, LLORENÇ 973426189 CTRA. DE BALAGUER 22 ALGERRI LLADONOSA SAPIENS, LLORENÇ 973757226 PATI, 2-4 ALGUAIRE LLADONOSA SAPIENS, JOSEP M. 973740086 MAJOR, 17 ALMACELLES VENDRELL ROC, CAROLINA 973740268 MAJOR, 74 ALMACELLES TERMENS NAVARRO, NURIA 973770281 HORTA, 6 ALMENAR PRATDEPADUA BADIA, CARME 973737479 CARRER LLEIDA, 64 ALPICAT NAVES BAGET, MIREIA 973160419 PORTALS, 3 ARBECA CURCO RIBELLES, M. ANGELS 973167204 EUROPA, 8 ARTESA DE LLEIDA PINTÓ GUILAMANY, ANNA 973400062 MARIA ANZIZU 31 ARTESA DE SEGRE PEDRO CARULLA, MONTSERRAT 973400064 CARRETERA D'AGRAMUNT 17 ARTESA DE SEGRE GARCIA ALDAVO, ERNEST 973450214 AV. ESTACIO, 6 BALAGUER MARCH ESTER-MARCH MONTSERRAT 973445280 BARCELONA, 10 BALAGUER SALA GOMA, ANTONI I LLUIS 973445087 PL. MERCADAL, 36 BALAGUER DOLSET PERIS, DOLORS 973445384 SANT CRIST 11-13 BALAGUER HUGUET MAS, MARTA 973580376 RAMON I CAJAL, 21 BARBENS BRUFAU-ARENY 973586466 ONZE DE SETEMBRE, 144 BELLCAIRE D'URGELL PIÑOL RODRIGUEZ, ALFONS 973560363 URGELL, 34 BELL-LLOC ARQUE BARIOS, JOSEP R. 973320269 PL. R. FOLCH, 33 BELLPUIG ROBINAT RIVADULLA, MERCE I JOAN 973320087 SANT ROC, 16 BELLPUIG BETRIU CATALA, MARIA 973510079 AV. PERE SICART, 12 BELLVER DE CERDANYA VERGOÑOS GILI, ALFONSO 973777049 LA PORTELLA, 1 BENAVENT DE SEGRIA TRIBO ALCOBE, MONTSERRAT 973420200 SANTA MARIA, 8 CAMARASA VALIENTE BAUTISTA, MIGUEL 973120341 PL.
    [Show full text]