Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries PLEC DE CONDICIONS DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA Les Garrigues Versió: Sol·licitud de modificació Informació Pública (setembre 2015) A) Nom del Producte: Denominació d'Origen Protegida " Les Garrigues". B) Descripció del producte: Oli d'oliva verge o verge extra obtingut dels fruits de l'olivera (Olea europea, L.), de les varietats Arbequina i Verdiell, per procediments mecànics o per altres mitjans físics que no produeixin alteració de l'oli i de les característiques del fruit del qual procedeix. Les olives de les varietats autoritzades, Arbequina i Verdiell, es recullen directament de l'arbre, amb el grau de maduresa que permeti l'obtenció d'olis característics. La varietat Arbequina és la principal que predomina a la zona de producció i la seva presència és superior a 90%. Els olis d'aquesta denominació presentaran les especificacions analítiques següents: Acidesa Inferior a 0,5 (% àcid oleic) Índex de peròxids Índex màxim 15 (meq O2/kg d’oli) K270 Índex màxim 0,15 Humitat No superior a 0,2 per 100 Impureses No superior a 0,1 per 100 Des del punt de vista organolèptic, els olis presentaran un fruitat de lleuger a intens, en què també poden estar presents l'atribut amarg i/o l'atribut picant. C) Zona geogràfica La zona de producció dels olis emparats per la Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues es troba situada al Sud de la província de Lleida, i està constituïda per les comarques de " Les Garrigues", "El Segrià", "L'Urgell", "La Noguera", "El Pla d'Urgell" i "La Segarra". Els termes municipals localitzats en aquestes comarques són els següents: Comarca de "Les Garrigues": l'Albagés, l'Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castelldans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, Granyena de les Garrigues, la Granadella, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell, Vinaixa. Comarca de "El Segrià": Aitona, els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfés, Almatret, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d'Escarp, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, 2 Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torre-serona, Torres de Segre, Vilanova de la Barca. Comarca de "L'Urgell": Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Guimerà, Maldà, Nalec, els Omells de Na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d'Agramunt, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú, Vilagrassa. Comarca de "La Noguera": Bellcaire d'Urgell, Penelles, Preixens. Comarca de "La Noguera”: Bellcaire d’Urgell, Penelles, Preixens, Comarca de "El Pla d'Urgell": Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana. Comarca de "La Segarra": Cervera, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, els Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Florejacs. La presència de la varietat Arbequina a la zona de producció és superior al 90%. La zona d'elaboració i envasament coincideixen amb la zona de producció. D) Elements que proven que el producte és originari de la zona Els elements que proven que el producte és originari de la zona són: - Característiques del producte L'oli d'aquesta zona presenta unes característiques, ressenyades en l'apartat corresponent a la descripció del producte, i que la relacionen amb el seu medi natural, amb les condicions de cultiu i d'obtenció, i sols els consumidors de la zona o els més habituats al seu consum identificarien el producte i el relacionarien amb aquest. - Controls i certificació Són l'element fonamental que avala l'origen del producte. Comprenen els processos següents: 1- Les olives procediran d'oliverars inscrits situats a la zona de producció i de les varietats autoritzades. 2- Les pràctiques de cultiu, en els oliverars inscrits seran les autoritzades pel Consell Regulador. 3- L'oli s'obtindrà en trulls inscrits i sota el control dels inspectors autoritzats. 4- L'oli s'emmagatzemarà i envasarà en indústries, situades a la zona de producció, que compleixin les condicions establertes i que prèviament hagin estat inscrites. 3 5- El producte se sotmetrà a anàlisis fisicoquímics i organolèptics que en garanteixin la qualitat. 6- Només s'envasarà i sortirà al mercat amb la garantia del seu origen, avalada amb la contraetiqueta numerada de la DOP, l'oli que superi tots els controls al llarg del procés. El nombre de contraetiquetes lliurat per a la seva certificació estarà en funció del rendiment de l'oli i de la capacitat dels envasos en els quals el producte arribarà al mercat. E) Obtenció del producte La varietat arbequina és la varietat d'olivera majoritària (superior a un 90%). Les olives ha de ser moltes dins de les 60 hores següents a la seva recol·lecció, per evitar alteracions que en modifiquin la qualitat. Una vegada l'oliva està al trull, s’eliminen les matèries estranyes i les impureses que pugui tenir (fulles, pedres, terra, etc.), i llavors es passa directament a la mòlta. La fase de mòlta es realitza en molins de pedra (tipus tradicional o italians), amb molins de martell trituradors; seguidament, en el cas de molins de martell i trituradores, l'oliva mòlta passa per una batedora, on es realitza l'operació de batut de la pasta. Tradicionalment, la separació entre la fracció sòlida i líquida es realitzava seguint el mètode clàssic o tradicional, mitjançant una premsa hidràulica, en la qual la pasta batuda es dipositava entre els cofins d'espart i l'oli s'extreia per pressió. Tanmateix, en l'actualitat, la gairebé totalitat dels productors d'oli de la zona utilitza un sistema continu d'extracció per centrifugació. En aquest cas, la pasta batuda passa a una centrifugadora horitzontal, i és aquí on se separen les dues o tres fases (segons el tipus de funcionament, normalment 2 fases en ordre a un criteri de qualitat mediambiental). En el sistema de dues fases s'obté d'una banda l'oli i per l'altra la pinyolada junt amb les aigües de vegetació (morca). Si el funcionament són a tres fases els tres productes: oli, oli de pinyolada i morca s'obtenen separadament. Posteriorment, i després de rebutjar les fases sòlides, es procedeix a la separació de l'oli pròpiament dit de les aigües de vegetació o morca. En el sistema d'extracció tradicional amb premsa aquesta operació es realitza mitjançant vasos de decantació, mentre que en el sistema de centrifugadora horitzontal la separació es realitza usant de nou una centrifugadora, aquesta vegada de tipus vertical, a alta velocitat. L'oli així obtingut s'emmagatzema en dipòsits subterranis, anomenats trulls o bé en dipòsits verticals (generalment de polièster o acer inoxidable) per evitar el contacte amb l'aire i la llum, agents minvants dels caràcters de l'oli. Una vegada eliminades les possibles impureses o partícules sòlides, el oli s'envasa, de forma manual o automàtica, en envasos de fins a cinc litres de capacitat. El Consell Regulador podrà autoritzar les capacitats de 10, 20, 25 i 50 litres, d'acord a la reglamentació vigent. 4 F) VINCLE AMB EL MEDI a) Històric La varietat d'oliva "arbequina", el nom de la qual és degut a ser el terme d'Arbeca on primerament es va conrear, prové originàriament de Mallorca d'on, segons la tradició, va ser el rei Jaume I que la va portar a Catalunya després de la conquesta de l'illa als moros, que la tenien en gran estima. Va ser un dels seus súbdits feudals, el senyor d'Arbeca, que va implantar al seu feu l'esmentat tipus d'olivera pels seus innegables avantatges, l'excel·lent qualitat de l'oli produït i la seva primerenca fructificació, ajudades amb la promesa d'una compensació econòmica, per cada peu plantat d'aquesta varietat. Posteriorment, el governador de Lleida, el comte de Bessacourt, va promocionar la ruptura de terres ermes per al cultiu d'aquesta varietat d'olives, sobretot a la zona de "les Garrigues". A començaments del segle XIX, després de la Guerra del Francès, hi va haver una tendència a la pujada del preu de l'oli i el cultiu de l'olivera va conèixer una moderada expansió. Testimonis de l'època confirmen aquestes impressions. La Junta Pericial de Torrebesses de l'any 1887 deia: "La producció d'oliveres d'uns anys a aquesta part ha tingut un gran augment en tot el que es diu la comarca de les Garrigues". La preocupació generalitzada per perfeccionar les tècniques de cultiu també es deixa notar, impulsada sobretot per la Mancomunitat de Catalunya, amb la celebració de cursos i conferències a la comarca sobre com podar, cavar, recollir i adobar, per a la consolidació i èxit d'un model agrícola entre l'any 1900 i 1920. Aquest model agrícola, juntament amb les millores que es van realitzar en matèria de comunicacions (carreteres, telègraf i telèfon) van donar un impuls important a l'economia garriguenca. A poc a poc, aquest cultiu, al llarg pràcticament de dos-cents anys, es va anar fent protagonista de l'expansió econòmica viscuda a les Garrigues com a resultat de l'elaboració del qual per a molts és el "millor oli del món". b) Natural - Orografia La DOP Les Garrigues se situa en el marge esquerre de la Depressió de l'Ebre formant una banda adossada a la divisòria d'aigües entre l'Ebre i els cursos que aboquen directament al Mediterrani.