DOCSLIB.ORG

Generalitat De Catalunya Departament D'agricultura

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Generalitat De Catalunya Departament D'agricultura Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Serveis Territorials a Lleida Identificació de l'expedient Expedient relatiu a l’autorització excepcional pel control cinegètic de l’espècie conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) per danys a l’agricultura en diverses zones de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues. Antecedents Arran del Decret 127/2020, de 25 d’octubre, per a l'adopció de les mesures necessàries en el territori de Catalunya durant la declaració de l'estat d'alarma davant la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i la Resolució SLT/2620/2020, de 25 d'octubre, per la qual s'adopten mesures de salut pública, de restricció de la mobilitat nocturna, per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, que fou prorrogada i modificada posteriorment per la Resolució SLT/2700/2020, de 29 d'octubre, la Resolució SLT/3268/2020, de 12 de desembre, la Resolució SLT/3354/2020, de 19 de desembre i la Resolució SLT/1/2021, de 4 de gener, dictades arran de la declaració de l’estat d’alarma en tot el territori espanyol pel Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, es van incloure diverses restriccions, algunes de les quals afecten a l’activitat cinegètica. En aquesta situació, els desplaçaments i actuacions de caça individuals de conill de bosc, només es poden practicar al municipi de residència i al limítrof. D’altra banda, la sobreabundància de conill de bosc fa que nombroses explotacions agrícoles es trobin amb el problema del danys a l’agricultura ocasionats per aquesta espècie, en diverses zones de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues. Son uns danys reiterats en el temps i d’àmbit delimitat on és necessari de dur a terme actuacions de manera contínua i preventiva per tal de mantenir les poblacions de conill en equilibri i evitar-ne la sobreabundància que provoca els conflictes amb la producció agrícola. El fet que els caçadors/es de conill no disposin de llibertat de moviment, comporta que en algunes de les zones agrícoles no es pugui dur a terme una adequada activitat de prevenció, atès que els caçadors/es locals poden no ser suficients per fer front al problema o que tot i haver-n’hi, manquin especialistes en altres modalitats efectives i complementàries, com ara la caça amb ús de fura. Els procediments d’autoritzacions excepcionals per prevenir els danys causats a l’agricultura i la ramaderia per espècies cinegètiques es consideren indispensables per a la protecció de l’interès general atès que la producció agroalimentària humana es considera activitat de caràcter essencial, per la qual cosa, les actuacions cinegètiques que disposin d’autorització excepcional de caça per danys, es poden fer durant tota la setmana sense restricció de mobilitat dins de Catalunya. Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Serveis Territorials a Lleida Fonaments de dret 1. Atesa la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. 2. Vista la Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada en tot el territori de Catalunya. 3. D’acord amb la normativa vigent a Catalunya en matèria cinegètica. 4. Atesa la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Resolució A proposta del cap de Secció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, per tal de prevenir els danys a l’agricultura que provoca o pot provocar el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), amb l'aprovació per part del PROCICAT Lleida i amb el coneixement del PROCICAT nacional, resolc: 1. Autoritzar la caça menor individual del conill dins l’àmbit inclòs a l’annex 1, sense restriccions de mobilitat sempre i quan el titular del terreny cinegètic hagi comunicat 24 hores abans de la seva realització mitjançant un correu electrònic a la bústia [email protected], habilitada a tal efecte, una declaració responsable (segons annex 2) en tant que es declara la necessitat de control de la població de conills amb caçadors no residents a la zona confinada per l’existència de danys agrícoles o abundància d’exemplars que poden provocar danys i la relació de persones que participaran en aquesta cacera. 2. Establir a l’annex 3, el procediment i condicions especifiques d’aquesta autorització. Notificació Us notifico la resolució d'acord amb l'article 40 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Termini de presentació de recurs Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada davant el director general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació, d’acord amb el que disposen els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. El director dels Serveis Territorials a Lleida Ferran de Noguera i Betriu Data: 2021.01.14 13:00:54 +01'00' Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Serveis Territorials a Lleida Annex I MATRICULA NOM TM COM PROV TITULAR L‐10004 Foradada Foradada / Cubells Noguera Lleida Titular privat LODP 15/1999 L‐10010 Tàrrega Tàrrega Urgell Lleida Agrupació Propietaris Finques Rústiques Societat de caçadors L‐10016 L‐10016 Lleida / Almacelles Segrià Lleida Societat de Caçadors L‐10016 L‐10018 Torre Ribera Lleida Segrià Lleida Agrícola Leridana S.A. Preixens / L‐10025 Preixens Agramunt Noguera / Urgell Lleida Titular privat LODP 15/1999 L‐10027 Nalec Nalec Urgell Lleida Titular privat LODP 15/1999 L‐10028 Santa Bàrbara Torres de Segre Segrià Lleida Societat de Caçadors Torres de Segre Agramunt / Preixens / Artesa de L‐10030 Mafet Segre Urgell / Noguera Lleida Titular privat LODP 15/1999 Juneda / Les Borges Vedat privat de Blanques / Garrigues / Pla L‐10039 Juneda Torregrossa d'Urgell Lleida Societat Caçadors de Juneda L‐10040 Montclar Agramunt Urgell Lleida Titular privat LODP 15/1999 L‐10042 Agrolérida S.A. Alcarràs / Lleida Segrià Lleida Agrolérida, SA L‐10043 Aranyo Juneda Garrigues Lleida Masos Flassada‐Sord S.A. Agramunt / Artesa L‐10048 Donzell de Segre Urgell / Noguera Lleida Associació de Propietaris Sant Roc L‐10050 Vallfonda Lleida Segrià Lleida SAT VALLFONDA Núm. 4320 L‐10058 Talladell Tàrrega Urgell Lleida Associació de Prop. Sant Sebastià L‐10060 Bellver de Sió Ossó de Sió Urgell Lleida Ajuntament d'Ossó de Sió L‐10063 Els Alamús Els Alamús / Lleida Segrià Lleida Societat de Caçadors Sant Martí L‐10065 Sant Miquel Artesa de Lleida Segrià Lleida Associació de caça Artesa de Lleida Associ. de propietaris de finques de la L‐10069 Ribera del Sió Montgai / Cubells Noguera Lleida Ribera del Sió Sant Martí de Associació de Propietaris de Caça L‐10071 Sant Martí de Riucorb Riucorb Urgell Lleida S.Salvador Sant Martí de Comt. de Regants de Sant Martí de L‐10078 Sant Martí Riucorb Urgell Lleida Riucorb L‐10080 Pla de Sant Joan Verdú Urgell Lleida Assció. Prop. Finques Rústiques de Verdú L‐10081 Les Borges Blanques Les Borges Blanques Garrigues Lleida Ajuntament de les Borges Blanques Pla d'Urgell / Torregrossa / Els Segrià / L‐10082 Sant Roc Alamús / Juneda Garrigues Lleida Societat de Caçadors Sant Roc Oliola / Artesa de L‐10088 El Gos‐Castell Segre Noguera Lleida Titular privat LODP 15/1999 Hostafrancs‐ L‐10089 Concabella Els Plans de Sió Segarra Lleida Alcaldes Pedanis Hostafranc i Ratera Junta Administrativa Maldanell‐ L‐10090 Maldà Maldà Urgell Lleida Ajuntament de Maldà L‐10093 Oliola Oliola Noguera Lleida Titular privat LODP 15/1999 L‐10095 Sisteró‐Pelagalls Els Plans de Sió Segarra Lleida Titular privat LODP 15/1999 Cubells / Camarasa L‐10099 Cubells / Alòs de Balaguer Noguera Lleida Ajuntament de Cubells L‐10103 Tudela Artesa de Segre Noguera Lleida Agrupació de Veïns de Tudela de Segre Associac. de Terrat. del vedat de Butsenit L‐10104 Montgai Montgai / Foradada Noguera Lleida d'Urgell L‐10106 Alcarràs Alcarràs Segrià Lleida Societat de Caçadors d'Alcarras Balaguer / Cubells / L‐10108 Agrocaza La Sentiu de Sió Noguera Lleida Agroflix S.A. [Escriviu el text] Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Serveis Territorials a Lleida Societat de Caçadors L‐10110 Sant Miquel Bell‐lloc d'Urgell Pla d'Urgell Lleida Societat de caçadors Sant Miquel Tàrrega / Els Plans L‐10115 Tàrrega i comarca de Sió Urgell Lleida Junta Administrativa Altet i Conill Maials / Seròs / Llardecans / La L‐10116 Maials Granja d'Escarp Segrià Lleida Agrupació de caçadors de Maials L‐10121 Malpartit Torrefarrera Segrià Lleida Societat de Caçadors Malpartit L‐10128 Anglesola Anglesola Urgell Lleida Societat de Caçadors d'Anglesola L‐10129 Bellmunt Bellmunt Noguera Lleida Ajuntament de Bellmunt d'Urgell Agramunt / Tornabous / Puigverd L‐10132 Santa Elena d'Agramunt Urgell Lleida Titular privat LODP 15/1999 L‐10134 Preixana Preixana Urgell Lleida Ajuntament de Preixana L‐10137 Puiggròs Puiggròs Garrigues Lleida Ajuntament de Puiggros L‐10138 Bell‐ Puig Bellpuig Urgell Lleida Ajuntament de Bellpuig La Fuliola
Load more

Recommended publications
  • 1 La No-Recuperación De Costes En El Segarra
    LA NO-RECUPERACIÓN DE COSTES EN EL SEGARRA GARRIGUES: LA MERCANTILIZACIÓN DE LOS RECURSOS NATURALES Annelies Broekman* y Susanna Abella** Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua* Plataforma en Defensa de l’Ebre** RESUMEN La Directiva Marco de Aguas (DMA) (CE/2000/60) establece que los Planes de Gestión de Cuenca tienen que indicar como se plantea recuperar los costes de las inversiones vinculadas a la gestión del agua y desarrollar una tarifa que permita recaudarlos de manera adecuada. Tomando de referencia el caso del Canal Segarra Garrigues, este análisis revela una recuperación de costes reales entorno al 10% como máximo. La situación de endeudamiento de la administración y el hecho que las empresas involucradas en la gestión del canal son las mismas que están gestionando el abastecimiento en la Región Metropolitana de Barcelona ponen la base para una interconnexión de la cuenca del Segre (Cuenca del Ebro) a las Cuencas Internas de Catalunya vía un banco público de agua gestionado por la Generalitat. Sin embargo si en origen la gestión del agua es privada y en el destino también, ¿qué hay de gestión pública? Los gastos de transacción. Palabras Clave: regadío, costes, mercantilización, PHCE, DMA “La modernización es clave para la agricultura, pero inasumible para los agricultores,” de forma que “vender el agua podría ser unas buena manera de financiarla” Joaquím Llena – Ex-Consejero de Agricultura1 1. Introducción. La DMA es en muchos sentidos una de las legislaciones ambientales más ambiciosas de Europa. Invita a un cambio de perspectivas en el modelo de gestión al poner el estado cualitativo de las masas de agua en el centro del enfoque.
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • GIMBERNAT 50-100-EDITORIAL.P65
    Gimbernat, 2008 (**), 50, 69-84 LA BATALLA DEL BAIX SEGRE (1938). ASPECTES SANITARIS CAMPS I CLEMENTE, Manuel CAMPS I SURROCA, Manuel RESUM: Les tropes franquistes havien establert un cap de pont a Seròs, a la riba esquerra del Segre. El 7 de novembre de 1938, l’exèrcit republicà creuà el Segre a Seròs des del marge esquerre i aconseguí sorprendre les tropes nacionals, les quals es replegaren a les serralades properes. S’establí una sagnant batalla que va acabar el dia 22 amb la victòria de l’exèrcit nacional. Els republicans van reconèixer les causes del seu fracàs, especialment el fet de confiar la direcció de les seves forces a homes sense competència militar. En el treball estudiem la batalla i l’organització sanitària per atendre els ferits en les poblacions de Seròs, Aitona, Soses i Torres de Segre. Paraules clau: Baix Segre, Seròs, Soses, Arbeca. Guerra Civil (1936-1939). RESUMEN: Las tropas franquistas habían establecido una cabeza de puente en Serós, en el margen izquierdo del Segre. El 7 de noviembre de 1938, el ejército republicano cruzó el Segre en Serós desde dicho margen y consiguió sorprender a las tropas nacionales, las cuales tuvieron que retirarse en las lomas cercanas. Se estableció una batalla atroz que acabó el día 22 con la victoria del ejército nacional. Los republicanos reconocieron las causas de su fracaso, especialmente la de haber confiado la dirección de sus fuerzas a hombres sin competencia militar. Estudiamos la batalla y la organización sanitaria para atender a los heridos de Serós, Aitona, Soses y Torres de Segre.
    [Show full text]
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • 2021-02-16 Quadriptic Express E3
    6 20 5 11 3 10 2 9 1 8 7 Estació d'autobusos Estació (Av. de Madrid-Cos Gayó) Madrid-Cos de (Av. La Generalitat de Catalunya millora el servei d’autobús a la Av. de Madrid, 54 Madrid, de Av. línia La Granja d’Escarp -Alcarràs – Lleida, que forma part (Instituts/Camí de Rufea 2) Rufea de (Instituts/Camí de la xarxa , amb la implantació d’una nova Tarifes vigents 2021 Alcarràs Ctra. N-II, PK 460,6 460,6 PK N-II, Ctra. parada a Alcarràs, a l’avinguda de Valmanya, 80 i ajusta Preu de les targetes integrades (€) Lleida els horaris per tal d’adaptar-los a les necessitats dels Ctra. N-II, PK 458 (Camí de Butsènit/Torre Llavaneres) Butsènit/Torre de (Camí 458 PK N-II, Ctra. 3 (Instituts/Camí de Rufea) de (Instituts/Camí Ctra. N-II, PK 460,5 460,5 PK N-II, Ctra. Cost targeta anònima: 2,30 € Lleida usuaris. Pla de Gensana de Pla 1 zona 2 zones Millora de l’oferta actual: 15 expedicions de dilluns a Cost targeta personalitzada: 3,40 € Horaris actualitzats Ctra. N-II, PK 454 (Polígon) 454 PK N-II, Ctra. Ctra. N-II, PK 458,5 458,5 PK N-II, Ctra. divendres feiners per sentit entre Alcarràs i Lleida i 2 Av. de Valmanya, 80 Valmanya, de Av. a 2 de novembre de 2020 Av. de Valmanya, 8 Valmanya, de Av. expedicions per sentit els dissabtes no festius. T-10 10,00 € 15,55 € Av. de la Devesa / Pg. de Vallverdú de Pg.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Sabors Del Segrià
    46 Jardineria Arrullat 53 Artesania de la Llet Herbes aromàtiques, plantes ornamentals, Casa Sibilló L’Hort de Ca La Bàrbara verdures, hortalisses i bolets Formatges, iogurts, llet C/ Baró de Maials, 89 Carretera de Sucs, km.1 Torre Roquet, partida 14 25005 Lleida 25100 Almacelles 25114 Pla de la Font Tel.: 658 880 677 Tel.: 606 752 680 Tel.: 630 421 976 www.hortdecalabarbara.com [email protected] [email protected] www.casasibillo.com Fundació Privada Obra Tutelar 47 Horticultura i jardineria Agrària les Planes C/ Lleida, 18 Herbes aromàtiques, plantes ornamentals XOCOLATES 25112 Gimenells Ctra. L-800 km. 2 Tel.: 973 748 139 25180 Alcarràs 54 Pangea chocolate www.obratutelaragraria.org Tel.: 646 267 166 Xocolata orgànica [email protected] C/ 27 de Gener, 5 www.horticulturalesplanes.com 25182 Aitona Tel.: 690 319 248 MERCATS SETMANALS [email protected] FRUITES SEQUES www.pangeachocolate.com MERCAT DEL BARRIS NORD Dissabte 48 Mas d’en Nogués Pavelló Barris Nord (Lleida) Elaboració artesana de fruites seques, PUNT DE VENDA DE ecològiques i sense gluten PRODUCTES LOCALS MERCAT MUNICIPAL C/ d’Orient, 21 DE TORREFARRERA 25179 Maials Ara Proximitat Diumenge Tel.: 973 130 359 / 626 188 958 C/ Alcalde Rovira Roure, 24 Polígon Industrial de Torrefarrera [email protected] 25006 Lleida www.masdenogues.com Tel.: 973 238 646 MERCAT DE L'HORT A TAULA www.araproximitat.cat Primer dissabte de mes 49 Foment Agrícola Plaça St. Joan (Lleida) de Les Garrigues L’Agrobotiga Fruits de Ponent Vigilant el paisatge de Josep Ma. Peñalver - 1r premi del VIè Concurs de Fotografia de la Pedra Seca celebrat l’any 2014 per l’Ajuntament de Torrebesses i el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses Elaboració artesana de fruites seques Carretera de Vallmanya, km.
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Arquitectura Religiosa Del Segle Xviii a La Segarra I L’Urgell Condicionants, Artífexs I Pràctica Constructiva
    FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 35 ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL CONDICIONANTS, ARTÍFEXS I PRÀCTICA CONSTRUCTIVA MARIA GARGANTÉ LLANES BARCELONA, 2006 © Maria Garganté Llanes Edita: Pagès Editors, SL Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: octubre de 2006 ISBN: 84-9779-428-1 Dipòsit legal: L-906-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, SL Enquadernació: Fontanet SUMARI SIGLES . 13 PRÒLEG . 15 RECORREGUT PERSONAL I QÜESTIONS INSTRUMENTALS 19 TERRITORI I HISTÒRIA El territori: una justificació. Els imprecisos límits de la Segarra i l’Urgell . 31 De la Geografia de Pere Gil als viatgers del segle XVIII: apreciacions sobre el territori . 31 La Segarra i l’Urgell al segle XVIII . 34 La guerra de Successió . 34 Un cas particular: Cervera i la universitat literària . 38 Cervera en temps de Felip V . 38 La construcció de la Universitat . 39 Del bisbat de Solsona al de Cervera? . 41 L’economia de la Segarra i l’Urgell: la pervivència de l’em- fiteusi i el règim senyorial . 42 Traginers i negociants a la baixa Segarra . 46 Vicissituds de final de segle: carestia, febres pútrides i inici de la guerra Gran . 47 L’estructuració de la societat a Cervera i Tàrrega . 49 Pagesos i menestrals . 49 Nobles i doctors . 50 L’estament religiós . 1. ....5 De les comunitats de preveres i beneficiats a Cervera i Tàrrega fins a les parròquies rurals . 51 Els ordes religiosos . 54 Els ordes de clergues regulars . 55 8 MARIA GARGANTÉ LLANES Els ordes mendicants . 56 Parròquies i convents: els eterns rivals .
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • Romero Polo Assumeix El Control De L'abocador De Montoliu El 15 De Juliol
    MARTES 3 DE JULIO DE 2018 | COMARQUES 11 Reunió a l’Aran Romero Polo assumeix el al setembre sobre els Jocs control de l’abocador de Olímpics El vicesindic d’Aran i conselhèr d’Esports Luís Carlos Medina afirma que els nous criteris del Comité Olímpic Internacional Montoliu el 15 de juliol fan més propera la reivindica- ció històrica de la Val d’Aran de poder acollir les proves d’uns L’alcalde de Montoliu confia que aquest any la Jocs Olímpics d’Hivern. Medina agraeix públicament el liderat- ge de la Generalitat de Cata- millora del complex ja sigui una realitat lunya en aquesta possible can- didatura i anuncia que al mes A la comarca del Segrià de setembre la Taula de Treball hi haurà moltes novetats Permanent per una Candida- en matèria de brossa a tura Olímpica d’Hivern Piri- partir d’ara. Tot apunta neus-Barcelona visitarà la Val a què l’obra de millora d’Aran per fer una reunió. de l’abocador comarcal començarà en breu. També s’estrenaran nous sistemes La carretera de recollida. de Sant Esteve Montoliu de Lleida CARME QUINTANA de la Sarga Ha trigat molts mesos en acla- rir-se, però finalment el contracte reobre avui de gestió i les obres d’ampliació del Centre de Tractament de Re- al trànsit sidus del Segrià, ubicat a Monto- La Diputació de Lleida pre- liu de Lleida, comença a caminar veu reobrir al trànsit la ca- i això permetrà que la millora del rretera LV-9124 a Castell de complex es pugui iniciar.
    [Show full text]