DOCSLIB.ORG

Analectasacra Tarraconensia

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Analectasacra Tarraconensia ANALECTASACRA TARRACONENSIA REVISTA DE CIÈNCIES HISTORICOECLESIÀSTIQUES VOLUM75 2002 BALMESIANA (BIBLIOTECA BALMES) Duran i Bas, 9 - 08002 BARCELONA 2002 ,- ANALECTASACRA TARRACONENSIA REVISTA DE CIÈNCIES HISTORICOECLESIÀSTIQUES PUBLICADA PER BALMESIANA (BIBLIOTECA BALMES) Director RAMON CORTS I BLAY Consell de Redacció JosEP M. BENÍTEZ RI ERA JoAN BusQUETS DALMAU ÀNGEL FÀBREGA GRAU JosEP M. MARTÍ BONET V ALENTÍ SERRA DE MANRESA FREDERIC U DINA MARTORELL Secretària de redacció en funcions CECÍLIA VIVES BRESCÓ ADMINISTRACIÓ EDITORIAL BALMES Duran i Bas, 9 - 08002 BARCELONA ANALECTA SACRA T ARRACONENSIA Amb la llicència eclesiàstica. És propietat de l'Editorial Balmes Dipòsit legal: B. 18 .288-1958 ANALECTA SACRA TARRACONENSIA REVISTA DE CIÈNCIES HISTORICOECLESIÀSTIQUES VOLUM 75 2002 BALMESIANA (BIBLIOTECA BALMES) Duran i Bas, 9 - 08002 BARCELONA 2002 SALUTACIÓ Amb aquest volum hem arribat al número 75 de l'Analecta Sacra Tarraconensia, publicació periòdica de la BIBLIOTECA BALMES de Barcelona. Setanta-cinc números que corresponen, però, a setanta­ set anys d'existència ininterrompuda, perquè el bienni 193 7-193 9 la revista no va arribar-se a publicar. En aquesta escaiença, tenim un record especial per als que n'han estat directors, el Rvd. Dr. Josep Vives i el Rvd. P. Francesc de Paula Solà. La nostra revista vol ser un servei a les ciències historico­ eclesiàstiques, principalment en l'àmbit de la província eclesiàstica tarraconense. Un servei, d'altra banda, pioner i del qual es pot dir, a més, que durant molts anys ha estat gairebé únic entre les publicacions periòdiques de Catalunya. Per a la redacció de l'Analecta Sacra Tarraconensia seria un motiu de goig i una nova ocasió de servei oferir als nostres lectors els índexs dels números d'aquesta revista que van de 1948 fins aquest volum de 2002, ja que els altres toms ( 1925-194 7) foren indexats en un apèndix del volum XX. Mentre escrivíem aquesta nota ens ha arribat la trista nova del traspàs del pare Miquel Batllori (a.e.s.), col·laborador d'Analecta Sa­ cra Tarraconensia i ben amic de qui fou un dels seus principals inspiradors, el jesuïta Ignasi Casanovas. El pare Miquel Batllori publicà a la col·lecció de la Biblioteca Històrica de la Biblioteca Balmes la seva tesi doctoral Francisca Gustà, apologista y crítica (Barcelona 1744 - Pa/ermo 1816), Bar­ celona 1942 [Biblioteca Històrica: XVII]. 5 6 SALUTACIÓ A propòsit d'aquesta col·lecció, afegim-hi que aquest any de 2002 ha estat lliurat a la imprempta el treball del Dr. Ernest Zaragoza Pascual Abaciologi benedictí de la Tarraconense. Esperem que aquest acurat estudi, que constituirà el volum trentè de la Sèrie Històrica de la Bi­ blioteca Balmes, sigui un bon auguri de futur. RAMON CORTS l BLAY Director de la Biblioteca Balmes 6 UN CAPDAVANTER EN LA REVITALITZACIÓ DEL MONAQUISME CATALÀ DE LA CONTRAREFORMA: ANTONI VILADOMAR I SANT MIQUEL, ABAT DE LA PORTELLA I BREDA• I SAAC SOCA I TORRES Sant Pere de la Portella és un petit monestir benedictí -avui abandonat- situat a l'actual municipi de la Quar, enmig de les serres de Picancel i de Campdeparets que ensems divideixen de forma natural l'Alt i el Baix Berguedà. Concretament, l'església i les enrunades dependències monàstiques es troben edificades a la part més alta de la conca de la riera de Solls o de la Portella, la qual en el seu curs esdevé un dels afluents per l'esquerra del Llobregat. El nostre interès per aquest monestir es va desvetllar ara fa alguns anys, quan començàrem una recerca sobre les terres que en varen dependre al llarg de l'època moderna, sobretot durant el segle xv111. Tanmateix, la bibliografia existent sobre aquest indret era ben poca i aviat vàrem haver de moure'ns per les diferents biblioteques, arxius i centres de documentació que havien aplegat, en part, el dispers arxiu · Agraïm la col·laboració d' Enric Bartrina (Arxiu Diocesà de Solsona); de Marc Taxonera i d'Ignasi Fossas (Arxiu de l'Abadia de Montserrat); i, molt especialment, d' Ernest Zaragoza, per les estones que ha esmerçat a llegir aquest treball i per les seves valuoses aportacions. 7 2 ISAAC SOCA I TORRES monàstic, reflex de més de vuit segles d'activitat regular. De fet, atès que el que realment volíem conèixer era la conjuntura socioeconòmica dels pagesos que poblaven els dominis del cenobi i les relacions que els lligaven a l'entramat senyorial, no entrava en els nostres propòsits inicials distanciar-nos massa del tema central per passar a altres que aparentment hi eren menys relacionats. Ens referim pròpiament a dos aspectes en els quals més tard ens aniríem endinsant, ja fos per curiositat o per necessitats que ens imposava la mateixa recerca: per una banda decidírem analitzar la vida a l'interior del monestir -dels monjos en definitiva- i, per l'altra, aprofundir una mica més en la situació precedent al segle xvrn, especialment dels dos segles anteriors, del monestir mateix i, alhora, dels seus dominis. A mesura que el buidatge documental i la recerca bibliogràfica guanyaven terreny, ens anàvem convencent de la importància que representava la figura d'Antoni Viladomar i Sant Miquel, un abat del monestir, del qual la bibliografia local i comarcal gairebé no deia res i que l'eclesiàstica o la més genèrica d'àmbit català semblava ignorar per complet. 1 Amb tot, les anotacions que sobre aquest personatge preníem d'u~ lloc i altre no deixaven de mostrar la seva singularitat, que es mostrava, sobretot, emmarcada per la difícil situació de gran part dels monestirs catalans que malvivien després de Trento, però amb uns antecedents de declivi força més reculats. Quan el bagatge de dades recollides sobre Antoni Viladomar ja era força considerable, vam decidir posar-hi ordre i passàrem a veure quines possibilitats ens oferien aquestes dades, tenint sempre en compte que havíem de defugir de quedar-nos amb una simple biografia i que havíem de deixar el personatge contextualitzat en tot moment i en tots els aspectes. Bàsicament, sortiren dues línies que podien ésser tractades amb força profunditat i que, al mateix temps, podien esdevenir complementàries. La primera tractava de veure l'abadiat d'Antoni Viladomar al monestir de Sant Pere de la Portella i els seus dos últims anys de vida al de Breda amb el mateix càrrec. El fet és que, estudiant l . Val a dir que aquesta mancança, en part, ha estat suplerta recentment. Una entrada sobre aquest personatge pot trobar-se al Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya (vol. Ill: p-z, Barcelona, 200 l , pp. 678-679), signada per Ernest ZARAGOZA 1 PA SCUAL. També en dóna força notícies Enric BARTR INA: «Antoni Viladomar i Santmiquel», Full Diocesà (So lsona/Tarragona/Vic), núm. 2733, 14 de febrer de 1999, p. 7. 8 ANTONI YILADOMAR, ABAT DE LA PORTELLA I BREDA 3 el seu ministeri, podríem obtenir una imatge força nítida de la situació i evolució del monestir de la Portella i de les terres que en depenien al llarg de la segona meitat del segle xv1. Així, doncs, a partir de la seva persona entendríem una mica més la configuració i organització de tota la comunitat, tant de dins com de fora del claustre. Una segona línia tenia per objecte veure quines havien estat les funcions i l 'actitud que Viladomar tingué dins de la congregació benedictina claustral. De retruc, això podia servir per a copsar amb més intensitat l'estat en què es trobaven la major part de monestirs de monjos negres, dins de la província Tarraconense, al llarg del complex camí que els anaren traçant Roma i Felip li. ÜRIGEN FAMILIAR l PRIMERS ANYS DE VIDA Podem afirmar amb força seguretat que Antoni Viladomar i Sant Miquel va néixer a la masia de Sant Miquel de les Canals, però se'ns fa més difícil saber quan es va produir aquest fet. Per diverses vies ens hem inclinat a pensar que aquest naixement tingué lloc cap a la segona meitat de la dècada de 1530 i, a tot estirar, al començament de la de 1540. La pairalia de Sant Miquel, situada al costat de l'oratori del mateix nom, és documentada des del primer quart del segle xv. Aleshores formava part de la batllia de la Quar i de la parròquia de Sant Joan de Vilada, però a partir del principi del segle divuitè - potser a partir d'alguna reforma de tall borbònic- passà a ocupar la part més meridio­ nal del terme de Vilada i deixà de dependre de la Quar. Durant la major part del segle xv i primers anys del segle xv1 la família cognominada Sant Miquel, que en aquesta època habitava la casa, no la trobem emparentada amb els Viladomar, llinatge del qual encara no hem pogut conèixer la procedència exacta, però que segons sembla era orïunda de la Plana de Vic. El que sí que podem aventurar és que totes dues cases s'uniren una generació o dues abans del naixement d'Antoni Viladomar, el qual en alguna ocasió encara hem trobat esmentat com a Antoni Sant Miquel. Ja abans de la unió de les dues famílies, els Sant Miquel posseïen el domini útil d'un gran nom­ bre de masos i terres a la baronia de la Portella (a més de Sant Miquel, també els masos de Corrúbies, Mascaró, les Planes, Alberts, la Mesa­ da de la Quar, cortals i pastures a Sant Romà de la Clusa ... ) i, en conseqüència, gaudien d'un elevat prestigi social i econòmic a les terres 9 4 ISAAC SOCA I TORRES d'aquesta demarcació jurisdiccional, on actuaren sovint com a jutges ordinaris o com a batlles de la Quar. 2 Una vegada units els Sant Miquel i els Viladomar, foren aquests darrers els que passaren a ocupar una posició preponderant dins de la nova nissaga.
Load more

Recommended publications
  • 0 Portada.P65
    BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS CATALANS (1753-1778) 1 BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS BENEDICTINS CLAUSTRALS CATALANS (1753-1778) ERNEST ZARAGOZA PASCUAL Presentem aquí las relacions de les rendes dels beneficis regulars i seculars, vicaries perpètues, rectories i capellanies de les següents abadies benedictines catalanes de la Congregació Claustral Tarraco- nense i Cesaraugustana, de Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Serrateix, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de la Portella i Sant Pau del Camp, Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Santa Maria de Ripoll entre 1753 i 1778, segons la documentació inèdita que hem trobat a l’Archivo Histórico Nacional (Madrid), Secció de Consejos, lligall 12049. Per aquesta documentació sabem que l’abat de Santa Maria de Gerri, el 3 d’abril de 1753,1 envià al marquès de l’Ensenada la relació d’oficis i beneficis del seu abadiat i llurs rendes. Segons la seva relació, formaven la comunitat cinc monjos i l’abat, sis beneficiats porcionaris i tres beneficiats seculars, que tenien la cura d’ànimes a l’església sufragània de la vila. A més, el monestir tenia els priorats de Sant Pere de les Maleses i de Sant Feliu de Beranuy i dotze parròquies servides per vicaris perpetus seculars.2 1. Cf. Doc. núm.1. 2. Cf. Doc. núm.2. 331 2 ERNEST ZARAGOZA PASCUAL L’abat de Serrateix envià la seva relació el 20 de juliol del mateix any.3 Al seu monestir hi havia quatre oficis monacals: cambrer, sagristà, dispenser i cabiscol, els quals eren considerats beneficis regulars, la provisió dels quals feia la Santa Seu el vuit mesos que li pertocaven i els altres quatre mesos (març, juny, setembre i desembre) l’abat o vicari general estant l’abadiat vacant i sempre en monjos del mateix monestir o de la Congregació Claustral, els quals, a més de percebre’n les rendes, rebien també la corresponent porció de la mensa conven- tual.
    [Show full text]
  • Tossa I El Viatge De L'abat Ramon Descatllar a Grècia
    ELS PIRINEUS MARÍTIMS 16es Trobades Culturals Pirinenques: 95-114 (2020) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.20.7 ISBN: 978-99920-61-53-4 Relacions marítimes de Santa Maria de Ripoll: Tossa i el viatge de l’abat Ramon Descatllar a Grècia Resum Pot semblar que el monestir de Santa Maria de Ripoll està molt Antoni Llagostera i allunyat del mar Mediterrani, però malgrat aquest fet, hi ha Fernàndez, periodista relacions estretes entre el monestir benedictí ripollès i el mar. i historiador. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió Centre d’Estudis marítima important, amb la donació del port de Tossa (966), Comarcals del encara que fos plena d’entrebancs d’inici. Ripollès Una segona relació amb el mar la tenim quan l’abat electe Ramon de Descatllar ha de fugir a Grècia (1843) per la persecució que patí del rei Pere el Cerimoniós. El monestir de Santa Maria de Ripoll està molt allunyat del mar Mediterrani, exactament, en línia recta i a vol d’ocell del golf de Roses, a uns 77 quilòmetres, però malgrat aquest fet, hi ha relacions entre el monestir benedictí ripollès i el mar. Cal dir, però, que moltes vegades aquestes relacions històriques han estat tenyides d’una certa agror i conflictivitat. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió marítima important, amb la donació de Tossa (966), encara que aquesta fos al començament plena d’entrebancs. La bona situació econòmica del monestir de Ripoll va fer que participés, encara que no fos el seu desig, en l’esforç militar i marítim durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
    [Show full text]
  • Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8Th-11Th Centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA
    Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8th-11th centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA UDC: 726.71(365)"07/10" G. Boto Varela Original scientific paper Institut de Recerca Històrica Manuscript received: 03. 09. 2016. Facultat de Lletres - Universitat de Girona Revised manuscript accepted: 26. 01. 2017. Pl. Ferrater Mora, 117071 Girona DOI: 10.1484/J.HAM.5.113716 Spain [email protected] As is well known, the cloisters of monasteries and cathedrals were being designed as quadrilaterals with porches and rooms arranged around the perimeter by the end of the eighth century. We know how they developed from philological (Fontanelle), documental (Sankt Gallen) and archaeo- logical studies (Munstair, Lorsch or Fulda). The same formula was used in France throughout the 10th and 11th centuries, as is evidenced by the cloisters of Autun, Vezelay and Cluny II, which was originally made of wood until Odilo (994-1049) rebuilt it in marble. Recent findings at the Catalan monastery of Ripoll raise the possibility that full square cloisters were being built south of the Pyrenees before 1000. This cloister should be studied in relation to other Catalan enclosures such as Sant Cugat (beginning 11th c.) which had a stone portico from the outset, or the lower cloister at Sant Pere de Rodes. The morphology of these enclosures can be explained through comparison with other early Catalan examples. Nevertheless, the international literature has ignored the possibility that there were regular square or half square cloisters in the Iberian Peninsula from the Visigothic period onwards. It is possible that Carolingian proposals were not the only way of experimenting with quadrangle cloister layouts in both monasteries and cathedrals in Mediterranean Europe during the High Middle Ages.
    [Show full text]
  • Les Desamortitzacions Al Pirineu: Transformació Social, Canvi De Propietari O Guanyar Una Guerra?
    ELS USOS DEL PATRIMONI AL PIRINEU 15es Trobades Culturals Pirinenques: 31-74 (2019) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.17.2 ISBN: 978-99920-61-50-3 Les desamortitzacions al Pirineu: transformació social, canvi de propietari o guanyar una guerra? “Per tenir enemics no cal declarar la guerra, sols dir el que penses”. Martin Luther King Montserrat Moli i Preàmbul Frigola, II Università El 1835 davant del tresor exhaust, el ministre degli Studi di Roma d’Hisenda, Juan de Dios Álvarez Méndez “Tor Vergata”, Real Academia de la Mendizàbal (Chiclana de la Frontera, 1790 – Historia, Jardins.Icea Madrid, 1852) (figura 1), en lloc d’augmentar els impostos a la població, com Montoro, decidí guanyar la guerra als carlins posant en venda els béns de l’Església. Imità el que es féu després de l’expulsió dels jesuïtes i que repetiren els ministres Soler-Godoy, els francesos i el Trienni Liberal. Ho acabarà Pasqual Madoz (Pamplona, Fig. 1 - Esbós de 1806 – Gènova, 1870) (figura 2) durant el Bienni Juan de Dios Álvarez Méndez Mendizábal Progressista però és una part de la història mal resolta, que cal reconsiderar. La propietat eclesiàstica al Pirineu Al Pirineu s’inventariaren, taxaren i es posaren en venda les finques de les comunitats de regulars i seculars, dels santuaris, hospitals, centres assistencials, les Comandes, la Inquisició, les Cinc Dignitats eclesiàstiques de Catalunya, els infidents o carlins i els comunals dels pobles, que no s’hi oposaren amb la fermesa de Queralbs. Les propietats es trobaven en zones properes a la Catalunya Nord i Andorra i abraçaven vuit comarques, de l’Alta Ribagorça a la A Francisco Tomás i Fig.
    [Show full text]
  • Imago Dei Y Lux Mundi En El Siglo XII La Recepción De La Teología De La Luz En La Iconografía Del Pantocrátor En Catalunya
    Imago Dei y Lux mundi en el siglo XII La recepción de la Teología de la Luz en la iconografía del Pantocrátor en Catalunya Alfons Puigarnau Tesis doctoral dirigida por Amador Vega Institut Universitari de Cultura Universitat Pompeu Fabra Barcelona, febrero de 1999 Dipòsit legal: B.31811-2005-06-15 ISBN: 84-689-3005-9 INDICE Abreviaturas Introducción General 1. Fiat Lux Creación, Platonismo y luz del mundo Creatur et non creat Introducción, 32 1.1. Reforma Espíritu de reforma y Cultura agustiniana, 34 • La dirección de la reforma: resistencias al centralismo en Catalunya, 36 • Gregorio VII, Cluny y el congregacionismo en Catalunya, 37 • San Agustín y san Rufo: el espíritu de la reforma canonical, 43 • La Biblia y la Patrística en la liturgia reformista, 47 • El Pontifical de la catedral de Vic y la Vox Spiritualis Aquile, 51 • Lazos culturales con el Midi francés a raíz de la reforma: la historia de la imagen, 57 • El estudio del Timeo en los siglos XI y XII, 60 • El Agustinismo teológico, alma ideológica de la reforma, 64 • Patrística y Liturgia: un platonismo transmitido de la Antigüedad a la Edad Media, 69 • Raíces culturales del Tapiz de la Creación, 73 • Las Homilías de Orgañá y las provenzales de Tortosa: dos elementos históricos que participan del espíritu de reforma del siglo XII, 77 • Conclusión. La reforma como marco histórico para la recepción de la Biblia y de la Patrología, 79 1.2. Creación Exitus y Redditus de la imagen, 83 • Cristo como luz real, 86 • El límite entre la luz verbal (“fiat lux”) y la luz fáctica (“facta est lux”), 90 • Contenido semántico de la expresión de Dios en el Génesis, como Única Luz, 94 • El Pantocrátor y el Soteriocrátor: exitus y redditus de la imagen, 97 • La representación del hombre, hecho a imagen y semejanza de la Trinidad, antes del pecado, 105 • La creación como inicio del Calendario, 108 • Teología del pecado y Teología del tiempo, 110 • La imagen, cristalización de una teología de re-forma, 114 • Fondo, forma e Idea en los programas iconográficos de creación y pecado, 116 • Conclusión.
    [Show full text]
  • VISITES AL PATRIMONI Contacte
    VISITES AL PATRIMONI Contacte 693 720 202 / [email protected] www.cataloniasacra.cat Carrer de l’Albergueria, 1 08500 Vic CATALONIA SACRA Més de mil anys de cristianisme a Catalunya han deixat un pòsit meravellós de patrimoni cultural i artístic. Un patrimoni que ens arriba en forma d’ermita perduda al Pirineu, d’església parroquial de les viles, de gran catedral de les ciutats, o d’isolat monestir. Un patrimoni que es concreta en grans edificis, claustres o campanars, i també en petits objectes litúrgics -obres mestres de l’orfebreria-, passant per retaules i ornaments, música i festes. Un patrimoni que, fruit dels segles de cultura, és reflexe de l’evolució dels estils artístics, des del pre-romànic fundacional fins al modernisme de Gaudí, passant pel gòtic lluminós o el barroc escenogràfic. Catalonia Sacra és una invitació a conèixer aquest patrimoni, és obrir les portes i donar a conèixer les seves raons i els seus valors. No t’ho perdis! CATALONIA SACRA és un projecte creat i dirigit pel Secretariat Interdiocesà de Promoció i Custòdia de l’Art Sacre (SICPAS), secretariat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) que reuneix els Delegats Episcopals de Patrimoni Cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya. 09 14 25 25 01 25 26 26 26 26 26 26 21 04 26 27 31 22 13 11 15 10 26 17 20 05 03 32 23 16 09 25 06 02 30 12 28 25 24 29 25 18 25 19 07 LLEGENDA DESCOBERTES GRANS MONUMENTS Catalunya 1.000 anys EN RUTA L’Església dels Pirineus ESPAIS OBERTS DESCOBERTES 01 Les parròquies de la Vall d’Aran 08 Les esglésies romàniques
    [Show full text]
  • Informació I Història De Sant Pau Del Camp, Per Josep Maria Alentà
    1 ESGLÉSIA-MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP ► SÍNTESI SITUACIÓ Des de l’inici de la fundació de Barcino, va formar-se un nucli urbà habitat. A extramurs, a la falda de Montjuïc, hi havia un vast pla dedicat al cultiu, la qual cosa va provocar que se l’anomenés: El Camp. HISTÒRIA DEL MONESTIR ► LA CRONOLOGIA La documentació que existeix sobre el monestir de Sant Pau del Camp és molt escassa i confusa. V 897-911: El comte Guifré-Borrell funda el monestir de Sant Pau, tal com es pot comprovar a la làpida funerària d’aquest comte (trobada el gener de 1596) i que actualment és adossada al mur del braç esquerre de l’església, sota el creuer. Des que fou fundat i fins al saqueig dut a terme per Al-Mansur, l’any 985, no hi ha cap document escrit, de manera que només se sap que era una simple església que no va acollir cap comunitat fins a la seva fundació. V 911: Possible existència al mateix indret d’un edifici de característiques desconegudes i del qual poden procedir els dos capitells de marbre i d’altres elements que hom després reutilitzà en la porta d’entrada. V 911 abril 26: Mor el comte Guifré-Borrell, que probablement havia fundat el monestir, i és enterrat a Sant Pau. D’aquesta data es conserva encara la làpida sepulcral. V 977 : Un document especifica el nom de l’abat de la comunitat (Ató) i dels monjos del monestir en ocasió de les vendes d’unes terres al vescomte Guitard de Barcelona.
    [Show full text]
  • Nota De Premsa Conveni Romànic Català
    Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa L'Obra Social ”la Caixa” arriba a un acord amb la Generalitat per invertir 18 milions d'euros en la restauració i millora del romànic català Els presidents del Govern, José Montilla, i de ”la Caixa”, Isidre Fainé, signen un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa Romànic Obert La inversió de l'Obra Social ”la Caixa” permetrà actuar en un total de 74 monuments del patrimoni català fins l'any 2013, i accelerar la rehabilitació, millora i difusió de l’art romànic català Gràcies a la nova iniciativa de "la Caixa" per a la conservació del patrimoni arquitectònic català, s'actuarà a les esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000 i a monestirs com els de Poblet o Santa Maria de Ripoll Aquesta actuació s’inscriu en la política d'ambdues institucions de cooperar en la realització conjunta d'iniciatives d'interès social i cultural, mitjançant un conveni anual Barcelona, 8 de gener de 2009.- La Generalitat, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i l'Obra Social “la Caixa” impulsaran el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu “donar un impuls renovat a la posada en valor, revisió, millora i prevenció d’aquest important llegat patrimonial”. Així consta en el conveni de col·laboració entre ambdues institucions signat avui pel president de la Generalitat, José Montilla, i el president de “la Caixa”, Isidre Fainé. A l’acte ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
    [Show full text]
  • Diplomatari Del Monestir De Sant Pere De La Portella
    FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 47 Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella Edició i estudi a cura de JORDI BOLÒS BARCELONA, 2009 textos edievals catalans © Jordi Bolòs Masclans, 2009 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: setembre de 2009 ISBN: 978-84-9779-826-6 Dipòsit legal: L-1224-2009 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L Enquadernació: Fontanet Printed in Spain Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, <www.cedro.org>) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra. SUMARI Pàgina Mots preliminars . 7 Introducció . 11 Documents . 203 Índex onomàstic . 753 MOTS PRELIMINARS Després de llegir la tesi de llicenciatura sobre els primers anys del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, l’any 1980 vaig decidir de realitzar la tesi de doctorat sobre la formació de la senyoria dels cenobis benedictins del Berguedà, arribant fins abans de l’inici de la crisi del segle XIV. Vaig emprendre la transcripció sistemàtica dels documents del monestir de Santa Maria de Serrateix i vaig començar a transcriure el fons del monestir de la Portella. Davant la gran quantitat de documents de Serrateix i davant l’interès d’aprofundir no només en l’època en què s’esdevenia la formació del domini (bàsicament els segles X-XII), sinó també en els segles posteriors, quan l’abat i la resta de la comunitat gestionaven la sen- yoria (i redactaven capbreus i llevadors), vaig prendre la decisió de limitar l’abast de la recerca només als centenars de documents que s’havien conservat a l’arxiu del cenobi de Serrateix fins al segle XV; això em permetia de contrastar l’etapa de formació amb els capbreus dels darrers segles medievals, on es veien les característiques d’allò que tenia realment el cenobi.
    [Show full text]
  • Les Pintures Murals Romàniques De Sant Miquel De Cruïlles
    Miscel·lània Litúrgica Catalana [Societat Catalana d’Estudis Litúrgics], núm. XXVI (2018), p. 147-177 ISSN (ed. impresa): 0213-0742 / ISSN (ed. electrònica): 2013-4010 http://revistes.iec.cat/index.php/MLC/index / DOI: 10.2436/20.1002.01.35 LES PINTURES MURALS ROMÀNIQUES DE SANT MIQUEL DE CRUÏLLES per MONTSERRAT PAGÈS I PARETAS RESUM L’autora estudia en el seu context històric i iconogràfic les restes de la decoració mural de l’església, priorat benedictí fundat pels Cruïlles i vinculat a l’abadia de la Chiusa. Al sòcol de l’absis, sobre un fons vermell, hi ha tres registres de lleons afrontats, tema d’origen imperial el model del qual es troba en les sedes de Constantinoble, del segle x, que arribaren a Occident en temps dels otònides. Els vestigis pictòrics conservats a la part superior de l’absis, juntament amb el fragment d’una inscripció, permeten d’inferir, segons l’autora, quin havia estat el programa iconogràfic de l’absis. En canvi, el bes de Judes, al braç nord del transsepte, formaria part d’un cicle de la passió, que segurament culminaria amb la crucifixió, la qual, sense que el programa fos el mateix, ocuparia un lloc sem- blant a la de Santa Maria de Cervià. Finalment, després de l’anàlisi, conclou que les pintures de l’absis i les del transsepte devien ser plasmades pel mateix taller muralista, l’estil del qual és el del mestre d’Osormort, derivat de la pintura de la cort de Poitiers, la relació amb la qual analitza i, també, analitza quina podia haver estat la seva introducció a Catalunya.
    [Show full text]
  • L'orfebreria Romànica a Catalunya (950-1250)
    Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i Musicologia Universitat Autònoma de Barcelona TESI DOCTORAL L’orfebreria romànica a Catalunya (9501250) Volum II: Catàleg i repertoris Presentada per Joan Duran-Porta per a optar al títol de doctor en Història de l’Art Dirigida per la dra. Anna Orriols i Alsina 2015 CATALOGACIÓ Presentació Presento, a continuació, un catàleg de les peces d’orfebreria que es conserven d’època romànica a Catalunya. El catàleg inclou tant les obres elaborades en el context geogràfic dels comtats catalans, com les de producció forana però importades (molt probablement importades) durant el mateix període plenomedieval. El catàleg té per objectiu completar la dimensió analítica del cos del treball, però vull insistir novament (ho he fet, ja, en la introducció general, i també en les conclusions generals) que no és, per sí mateix, un objectiu d’aquesta tesi doctoral. És a dir, no ha estat la meva voluntat expressa de codificar, sistematitzar i analitzar detingudament totes i cadascuna de les obres d’orfebreria romàniques catalanes conservades. Tot al contrari, aquesta catalogació és més aviat una conseqüència dels arguments i idees que s’han plantejat fins ara, i en bona mesura també una manera, segurament necessària, de complementar i illustrar correctament els arguments teòrics exposats anteriorment. Una primera conseqüència d’aquest model de catalogació és una certa renúncia a l’exhaustivitat, o si es vol, una relativa despreocupació per aquesta. No tinc la intenció de formular un corpus tancat d’obra “catalana”, entre d’altres coses perquè això requereix d’uns esforços específics en una direcció que m’interessa relativament poc, o que en tot cas penso que són menys rellevants que l’estudi panoràmic i històric del fenomen com he mirat de plantejar-lo durant tot el treball.
    [Show full text]
  • FRONTERA D'heretgesn. REFORMES
    CATALUNYA, aFRONTERA D'HERETGESs. REFORMES MONASTIQWESI REORGANII'ZACI~DE RECURSOS ECLESIASTIQCS CATALANS PER FELIP 11 CATALUNYA, <<:FRONTERAD'HERETGESn. REFORMES MONASTIQUES I REORGANITZACIO DELS RECURSOS ECLESIASTICS CATALANS PER FELIP 11 Ignasi Fernández Terricabras En aquesta comunicació pretenem mostrar que la reforma de la Congregació Claustral benedictina i l'extinció dels canonges regulars agustinians a Catalunya el 1592 no és només una simple reforma de dos ordes religiosos, plantejada en termes exclusivament eclesihstics, sinó que Felipe I1 aprofita aquesta reforma per dur a terme una veritable reorganització dels recursos econbmics i hurnans del clergat catali. Per entendre l'ambició d'aquesta operació, que com veurem Cs ensems política i religiosa, cal tenir en compte que el rei percep la situació del catolicisme a Catalunya de forma especialment de1ic;sda.El rei tem que els protestants francesos puguin infiltrar-se entre els nombrosos immigrants occitans o entre les partides de bandolers. Per fer-hi front, la Corona pren diverses mc:sures; el reforgament de la Inquisició n'és lla principal2, per6 no I'bnica. Trobem disposicions destinades a adoctrinar els fidels, perqub a la Cort hom pensa que les poblacions pirinenques no es troben ni instrui'des en l'ortodbxia tridentina ni ben ateses pastoralment i que aixb podria afavorir la penetració dels hugonots3. Les reformes regulars que analitzem formen part també d'aquestes mesures, car gairebé tots els monestirs benedictins claustrals i 1e:s canbniques de Sant Agustí es troben a la meitat septentrional de 1. Abreviatures: ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona). C: Consell d'Aragó. AGS: Archivo General de Simancas; PR: Patronato Real; E: Estado.
    [Show full text]