Plan De Gestión De Hábitats De Interés Comunitario De La Finca Privada De Clots – Vall Figuera, Situada En El Parque Natural De Els Ports

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Plan De Gestión De Hábitats De Interés Comunitario De La Finca Privada De Clots – Vall Figuera, Situada En El Parque Natural De Els Ports Plan de gestión de Hábitats de Interés Comunitario de la finca privada de Clots – Vall Figuera, situada en el Parque Natural de Els Ports Índice TÍTULO I: JUSTIFICACIÓN ............................................................................................................................... 7 TÍTULO II: ANTECEDENTES DE GESTIÓN ........................................................................................................ 9 II.A ANTECEDENTES DASOCRÁTICOS ......................................................................................................... 9 II.A.1 Gestión hasta 1995....................................................................................................................... 9 II.A.2 Plan Técnico de Gestión y Mejora 1995 ....................................................................................... 9 II.A.3 Plan Técnico vigente (2007 – actualidad)................................................................................... 10 II.B ANTECEDENTES PASCÍCOLAS............................................................................................................. 12 II.C ANTECEDENTES DE CONSERVACIÓN ................................................................................................. 13 II.D ANTECEDENTES DE USO PÚBLICO ..................................................................................................... 13 II.E ANTECEDENTES CINEGÉTICOS ........................................................................................................... 13 II.F ANTECEDENTES EN EL APROVECHAMIENTO DE LA TRUFA ............................................................... 13 TÍTULO III: DIAGNÓSTICO ............................................................................................................................ 15 III.A ESTADO LEGAL Y ADMINISTRATIVO ................................................................................................. 15 III.A.1 Propiedad, cabidas, límites y cargas del monte ........................................................................ 15 III.A.2 Directrices y normas para la conservación ............................................................................... 15 III.A.3 Otra normativa sectorial ........................................................................................................... 17 III.B ESTADO DEL MEDIO NATURAL ......................................................................................................... 18 III.B.1 Recursos naturales en general .................................................................................................. 18 III.B.2 Objetos de conservación y producción de bienes ..................................................................... 29 III.C ESTADO SOCIOECONÓMICO............................................................................................................. 38 III.C.1 Resumen económico del anterior Plan Especial o periodo equivalente ................................... 38 III.C.2 Usos, bienes y servicios ............................................................................................................. 38 III.D SÍNTESIS ............................................................................................................................................ 40 III.E ESTABLECIMIENTO DE MASAS Y RODALES ....................................................................................... 42 III.E.1 Cantones .................................................................................................................................... 42 III.E.2 Masas ......................................................................................................................................... 42 III.E.3 Rodales ...................................................................................................................................... 44 TÍTULO IV: OBJETIVOS GENERALES Y ESPECÍFICOS ..................................................................................... 47 IV.A INTRODUCCIÓN ................................................................................................................................ 47 IV.B OBJETIVOS ........................................................................................................................................ 47 TÍTULO V: MODELO DE GESTIÓN FORESTAL PROPUESTO ........................................................................... 49 V.A SELVICULTURA DE CONSERVACIÓN DE LOS PROCESOS ECOLÓGICOS ............................................. 49 Plan de gestión de hábitats de interés comunitario de la finca privada de Clots – Vall Figuera 3 V.B ORIENTACIONES DE GESTIÓN FORESTAL SOSTENIBLE DE CATALUÑA .............................................. 59 V.B.1 Claras de estructura regularizada en masas de Pinus nigra subsp. Salzmannii ........................ 59 TÍTULO VI: INVENTARIO ............................................................................................................................... 61 VI.A TIPOS DE INVENTARIO ..................................................................................................................... 61 VI.A.1 División de masas y estimación pericial .................................................................................... 61 VI.A.2 Transectos de madera muerta .................................................................................................. 61 VI.A.3 Puntos de interés ...................................................................................................................... 62 VI.A.4 Muestreo aleatorio ................................................................................................................... 62 VI.A.5 Inventario superficial de elementos de interés ........................................................................ 63 VI.B ESTRATOS ......................................................................................................................................... 66 VI.C RESULTADOS DEL INVENTARIO ........................................................................................................ 69 VI.C.1 División de masas y estimación pericial .................................................................................... 69 VI.C.2 Transectos de madera muerta .................................................................................................. 71 VI.C.3 Puntos de interés ...................................................................................................................... 72 VI.C.4 Análisis multivariante de elementos de interés para la biodiversidad ..................................... 73 VI.C.5 Muestreo aleatorio ................................................................................................................... 75 VI.C.6 Inventario superficial de elementos de interés ........................................................................ 84 VI.D EVALUACIÓN DEL ESTADO DE CONSERVACIÓN DE LOS HIC ............................................................ 93 VI.D.1 HIC 9530 Pinares (Sud-) mediterráneos de Pinus nigra endémicos ......................................... 93 VI.D.2 HIC 4090 Brezales oromediterráneos endémicos con aliaga ................................................... 96 VI.D.3 HIC 5110: Formaciones estables xerotermófilas de Buxus sempervirens en pendientes rocosas ............................................................................................................................................................. 96 VI.D.4 HIC 5210: Matorrales arborescentes de Juniperus spp no dunares ......................................... 97 VI.D.5 HIC 6220*: Zonas subestépicas de gramíneas y anuales de Thero-Brachypodietea ................ 97 VI.D.6 HIC 6420 Prados húmedos mediterráneos de hierbas altas del Molinion – holoschoenion.... 98 VI.D.7 HIC 8130 Desprendimientos rocosos occidentales y termófilos .............................................. 98 VI.D.8 HIC 8210 Pendientes rocosas calcícolas con vegetación casmofítica ....................................... 99 VI.D.9 HIC 9340. Bosques de Quercus Ilex .......................................................................................... 99 VI.D.10 HIC 9380. Bosques de Ilex aquifolium .................................................................................. 100 TÍTULO VII: PLANIFICACIÓN ....................................................................................................................... 101 VII.A FORMACIÓN DE CUARTELES ......................................................................................................... 101 VII.B PLAN GENERAL .............................................................................................................................. 103 VII.B.1 Cuartel A, de gestión activa de la biodiversidad .................................................................... 103 VII.B.2 Cuartel B, de producción trufícola y cinegética ..................................................................... 104 VII.B.3 Cuartel C, de protección de cuencas hidrológicas y protección frente a la erosión .............. 104 VII.B.4 Cuartel D, de reserva biológica .............................................................................................. 105 VII.B.5 Resumen del Plan General ..................................................................................................... 105 VII.C PLAN ESPECIAL .............................................................................................................................
Recommended publications
  • 4. El Sistema D'espais Oberts
    Memòria 4.1 4. El sistema d’espais oberts 4.1. Definició, objectius i determinacions bàsiques 4.1.1. Definició El Pla determina que el sistema d’espais oberts el conforma tot el sòl sotmès, d’acord amb el planejament urbanístic vigent en el moment de redacció del Pla, al règim de sòl no urbanitzable. El Pla considera el sòl no urbanitzable com una part important del patrimoni natural i cultural del territori i com un component fonamental d’ordenació d’aquest, i no com una mera reserva de sòl a l’espera d’ésser urbanitzat en un futur més o menys llunyà. Per tant, la seva planificació i gestió són imprescindibles per tal de garantir el funcionament eficient i sostenible tant del conjunt del territori com de cadascuna de les seves parts. Actualment, les implantacions i els usos que s’admeten en el sòl no urbanitzable estan regulats pel Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), el seu Reglament (Decret 305/2006) i una sèrie de normatives sectorials (mediambiental, forestal, d’aigües, de carreteres, etc.). Tanmateix, el planejament territorial permet tractar-los d’una manera holística, és a dir, integral –des d’una perspectiva general àmplia que abasti els diferents aspectes–, unitària – sense la fragmentació que sovint imposen els límits administratius– i integrada –incorporant-hi les determinacions de les legislacions sectorials existents–. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el Pla assenyala aquelles parts del territori que, en principi, han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici de les actuacions que poden autoritzar-se en les circumstàncies i condicions que el Pla estableix.
    [Show full text]
  • Senderismo Télécharger
    EL SENDERISMO PERMITE OBTENER UNA EXPERIENCIA DIRECTA Y ÚNICA DE TODOS LOS ESPACIOS NATURALES QUE OFRECE ARAGÓN, DESDE LOS GLACIARES MÁS MERIDIONALES DE EUROPA, AFERRADOS A LAS MAYORES CUMBRES DE LOS PIRINEOS, HASTA LAS ÁRIDAS ESTEPAS DEL VALLE DEL EBRO Y LAS FASCINANTES SIERRAS DE TERUEL. / SENDEROS TURÍSTICOS DE ARAGÓN Aragón es un territorio privilegiado desde el punto de vista paisajístico y natural. Son atractivos bien conocidos el Pirineo más elevado y alpino, con el pico Aneto como su máxima altura; las sierras prepirenaicas, con Guara y los mallos de Riglos como referencias internacionales de los deportes de aventura; y un Sistema Ibérico que también tiene en el Moncayo su mayor cumbre y en Teruel algunos de sus parajes más agrestes. El complemento a la montaña es la propia depresión del Ebro, con todos los parajes asociados al río más caudaloso de la Península Ibérica, pero también a las singulares estepas que lo bordean. Igual de especial es la cuenca endorreica de Gallocanta, con sus grandes bandos de grullas y la multitud de aves que la visitan, y, por supuesto, los numerosos rincones que se esconden en todas estas grandes áreas de paisaje. 4 turísticos de Aragón 5 ARAGÓN SENDERISTA Más de 20 000 kilómetros de senderos señalizados, repartidos en unas 600 rutas de todos los niveles de dificultad, distancia, desnivel y pericia, recorren todo Aragón. Las opciones son muchas y variadas: desde los senderos de Gran Recorrido (algunos de ellos emblemáticos a nivel internacional) a los familiares Senderos Locales, pasando por los más abundantes Junto a los Senderos Turísticos de Aragón, sigue senderos de Pequeño Recorrido y por muchos otros habiendo senderos que todavía no han alcanzado esta con diversas denominaciones.
    [Show full text]
  • Comarca Del Matarraña
    Comarca del Matarraña Comarca del Matarraña José Antonio Benavente Serrano Teresa Thomson Llisterri (Coordinadores) Edita: Diputación General de Aragón Departamento de Presidencia y Relaciones Institucionales Coordinación general: José Luis Ona González (Sargantana-Patrimonio) Coordinación: José Antonio Benavente Serrano y Teresa Thomson Llisterri Diseño cubierta (colección): Cano & Cano Imagen cubierta: Puente de Valderrobres sobre el río Matarraña (Foto: María Ángeles Pérez Hernández) Fotos: Alberto Bayod (página 193 derecha e izquierda). José Antonio Benavente (páginas 81 derecha e izquierda, 90, 296, 300). C. Estevan (página 293). P. Moret (página 80). Museo de Teruel (páginas 87, 142, 244). Museo Juan Cabré (página 270). José Luis Ona (páginas 362, 363, 364, 370, 381, 387). María Ángeles Pérez Hernández (páginas 14, 19, 23, 96, 99, 114, 145, 148, 149, 150, 155, 156, 157, 159, 162, 164, 167, 168, 171, 174, 175, 180, 182, 184, 186, 188, 189, 198, 200, 204, 207 derecha e izquierda, 208, 235, 237, 249, 250, 257, 258, 260, 262, 267, 274, 275, 278, 279, 285, 286, 290, 305, 306, 316, 320, 333, 337, 343, 344, 345 superior e inferior, 346, 347 superior e inferior, 348, 349 superior e inferior, 350 superior e inferior, 351 superior e inferior, 352, 353 superior e inferior, 354). José Luis Roda (páginas 36, 43, 47, 49, 51, 61, 62, 72, 76). Francisco Javier Sáenz (páginas 230 superior e inferior, 231, 234). Fernando Zorrilla (páginas 40, 46, 54, 55, 63, 69, 74) Preimpresión: INO reproducciones, S.A. Impresión: INO reproducciones, S.A. I.S.B.N.: 84-7753-723-2 Depósito legal: Z-1621-2003 Índice Presentación.
    [Show full text]
  • Aragon 20000 of Trails
    ENGLISH ARAGON 20,000 KM OF TRAILS BEAUTY AND ADVENTURE COME TOGETHER IN ARAGON’S EXTENSIVE NETWORK OF TRAILS. FROM THE HEIGHTS OF THE PYRENEES TO THE BREATHTAKING STEPPES OF THE EBRO AND THE MOST RUGGED MOUNTAIN RANGES ON THE IBERIAN PENINSULA, HERE YOU WILL FIND NATURE AT ITS BEST. HIKING TRAILS OF ARAGON LONG-DISTANCE PATHS THEMED LONG-DISTANCE HIKES WALKS AND EXCURSIONS CLIMBS ACCESIBLE TRAILS Download the app for the Hiking Trails of Aragon and go to senderosturisticos.turismodearagon.com / HIKING TRAILS OF ARAGON 01/ HIKING TRAILS OF ARAGON .................................. 1 02/ INDEX OF TRAILS IN THIS GUIDE .................... 4 03/ LONG-DISTANCE PATHS ........................................ 6 04/ THEMED LONG-DISTANCE HIKES ............... 9 05/ WALKS AND EXCURSIONS ............................... 12 06/ CLIMBS .................................................................................... 28 07/ ACCESSIBLE TRAILS ................................................ 32 Published by: PRAMES Photography: F. Ajona, D. Arambillet, A. Bascón «Sevi», Comarca Gúdar-Javalambre, Comarca Somontano de Barbastro, M. Escartín, R. Fernández, M. Ferrer, D. Mallén, Montaña Segura, M. Moreno, Osole Visual, Polo Monzón, Prames, D. Saz, Turismo de Aragón HIKING IS ONE OF THE BEST WAYS TO GET FIRSTHAND EXPERIENCE OF ALL THE NATURAL AREAS THAT ARAGON HAS TO OFFER, FROM THE SOUTHERNMOST GLACIERS IN EUROPE, FOUND ON THE HIGHEST PEAKS OF THE PYRENEES, TO THE ARID STEPPES OF THE EBRO VALLEY AND THE FASCINATING MOUNTAIN RANGES OF TERUEL. / HIKING TRAILS OF ARAGON In terms of landscapes and natural beauty, Aragon is exceptional. It is famous for the highest peaks in the Pyrenees, with Pico de Aneto as the loftiest peak; the Pre-Pyrenean mountain ranges, with Guara and the Mallos de Riglos as popular destinations for adventure sports worldwide; and the Iberian System, with Mount Moncayo as its highest peak and some of the most breathtakingly rugged terrain in Teruel.
    [Show full text]
  • Dictamen Sobre La Propuesta Para La Declaración De Una Zona En La Provincia De Teruel Como
    Dictamen Pleno CPN 8_11_2012 DICTAMEN DEL CONSEJO DE PROTECCIÓN DE LA NATURALEZA DE ARAGÓN SOBRE LA PROPUESTA PARA LA DECLARACIÓN DE UNA ZONA EN LA PROVINCIA DE TERUEL COMO ESPACIO NATURAL PROTEGIDO EN LA CATEGORÍA DE PARQUE NATURAL El Pleno del Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón, en sesión celebrada el día 8 de noviembre de 2012, y conforme a lo previsto en el artículo 2 de la Ley 2/1992, de 13 de marzo, acordó emitir el siguiente DICTAMEN Con fecha 5 de junio de 2012, tuvo entrada en la Secretaría del Consejo escrito de la Dirección General de Conservación del Medio Natural del Gobierno de Aragón, solicitando informe sobre la posibilidad de acometer la declaración de una zona en la provincia de Teruel como espacio natural protegido, en la categoría de Parque Natural, dado que este territorio es una de las pocas provincias en España que no cuenta con una zona protegida bajo esta categoría de protección. Tras su debate y deliberación en la reunión de la Comisión Conjunta de Espacios Naturales Protegidos, Flora y Fauna Silvestre y de Protección del Medio Ambiente y Ordenación del Territorio, celebrada el día 18 de septiembre de 2012, y tras considerar que el Consejo debe informar sobre el objeto de la solicitud formulada, se acuerda: Emitir el siguiente Dictamen sobre la Propuesta del Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón, para la declaración de una zona en la provincia de Teruel como espacio natural protegido en la categoría de Parque Natural 1.- INTRODUCCIÓN Entre las funciones que tiene atribuidas el Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón en la Ley 2/1992, de 13 de marzo, de creación del Consejo de Protección de la Naturaleza, el artículo 2 “Funciones del Consejo” establece c) Proponer zonas a declarar como espacios naturales protegidos y la modificación de las ya existentes.
    [Show full text]
  • Folleto Del Parc Natural De La Tinença De Benifassà
    de la tinença de benifassà English version Parc Natural de la Tinença de Benifassà [email protected] Tel. 977 72 91 87 / 650 412 497 http://parquesnaturales.gva.es Assistance from: Layout: Benjamín Albiach Galán Kun.Xusa Beltrán Photography: Benjamín Albiach Galán Natural Park Technicians Alvar Sabater Armengol Laura Belliure Daniel Montesinos Maite Pastor Map Design: Pau Pérez Puigcerver source: ICV (Cartographic Institute of Valencia) Printing this material has been possible thanks to the Cooperation Agreement signed on 21st April 2006 by the Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona, "la Caixa" Texts: Mara Tirado and Natural Park Technicians and the Generalitat Valenciana (Autonomous Community Authority) for Undertaking Printed: Centro Especial de Empleo, IVADIS the Integral Management Plan for Conservation of the Natural Systems of the Legal Deposit: Valencian Communitys Network of Nature Reserves. Date of approval of PORN: (Plan for Organization of Natural Resources) 28th April 2006 Date declared a Nature Reserve: 19th May 2006 La Tinença de Benifassà nature reserve covers 4,967.548 hectares, including the 25,814 affec- ted by the Plan for Organization of Natural Resources which lie inside the historical county with the same name and Vallibona. This terrain is crossed by rivers Sénia and Servol (also known as Les Corses river), which cut through the last outcrops of the Iberian system, and takes in the towns and villages of La Pobla de Benifassà, Coratxà, El Boixar, Fredes, El Ballestar Minor Local Community (all in the municipal area of Pobla de Benifassà), Bel (Rossell), Vallibona and Castell de Cabres. La Tinença forms part of the great Puertos del Beceite massif, covering parts of Aragon, Catalonia and the Valencian Community.
    [Show full text]
  • Actes De La VIII Jornada D'onomàstica. Vinaròs, 2014 |
    Actes de la VIII Jornada d’Onomàstica Vinaròs 2014 Actes de la VIII Jornada d’Onomàstica Vinaròs 2014 COL·LECCIÓ ACTES, 14 © els autors © AcAdèmiA VAlenciAnA de lA llenguA Edita: Publicacions de l’AcAdèmiA VAlenciAnA de lA llenguA Avinguda de la Constitució, 284. 46019 València [email protected] - www.avl.gva.es Disseny i maquetació: Espirelius www.espirelius.com ISBN: 978-84-482-5985-3 DL: V-314-2015 Índex Presentació ....................................................................................................................................................................................................................... 7 Treballs presentats m. TeresA Àlvaro mArTí Hidrònims: els topònims de l’aigua. Material didàctic per a l’estudi dels hidrònims ........................................................ 11 mAriA Josep ArAyo solÀ Normalització i regulació toponímica des de l’Administració local: el cas de Vinaròs ...................................................... 27 Jesús Bernat Aprofitament didàctic dels llibrets de la sèrie «Toponímia dels Pobles Valencians»......................................................... 31 AnnA cAlVo BermeJo i romÀ senAr lluch Recull toponímic del terme de Benicarló .................................................................................................................. 37 VenTurA cAsTellVell Antroponímia de la visita pastoral de l’any 1314 a la comarca dels Ports i la Tinença de Benifassà .................................... 47 Xavier colomA FusTer Toponímia de la Jana ............................................................................................................................................
    [Show full text]
  • MUNTANYA CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpí Cátala
    MUNTANYA CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpí Cátala 199>4 ANY CXVIII, VOL. 98, NÚMS. 791-796 Confecció dels índexs: Joaquim Bordons i Serra ÍNDEXS ANY CXVIII, VOL. 98, NÚMS. 791-796 ÍNDEX GENERAL nader i entom ( F. M ). 189. horn/ Cervino (F.C), 15. D'AUTORS I D'ARTICLES Carreté i Bisbal, Kildo: Camins deh Gurri, Francese: Cronologia de la ports de Beseit. 6. La serra de protecció del Montseny. 106. l'Espino i entom (F. M). 230. Hijar, Robert: De la baga a la solana. Referències d'illustracions: Català i Viladevall, Lluis: Els camins Fi de curs botànic a la Molina (F. (F) fotografia. (M) mapa, (D) dibuix. dels quatre uni. IO. Matterhorn/ D), 53. (C) croquis. (G) grafie. Cervino (F. C). 15. Jolis, Agusti: 50 volums de la coilec- Codina, Josep M.: Expedició Yukon ció «Llibre de motxilla» (F), 208. Aguadé, Jaume: Esquiar al Wilds- '92 {Canada) (F, C), 226. Kirchner, Francese: Participado del trubeKF. M), 242. Cortes i Ribelles, Manuel: Arbres ex- Centre en la compativa «Pirineas Aguilar ¡ Gimeno, Julia: Popo- cepcionals del Montsec i la seva ro­ nets» (F), 33. catepetl, la muntanxa que fume ja dai ia (II) (F). 199. Latorre, Ferran: La cinta del silenti (F. D). 12. Costa i Costa, Joan: XXV Renovació (F),56. Aloy, David: Estanys de Rabassales, de la /'lama de la Llengua Catalana Martín Guillen, Sandra: LAma­ Negre i Blau (F. M). 20. 09.91. zonia: una complexitat difícil de Andreu, Joan-Bernat: De la baga a DEPANA: Cai modificar el pia espe­ comunicar (F). 163. la solana.
    [Show full text]
  • Rasgos Generales De La Zona De Estudio………………………………………………11 2
    UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE VALENCIA ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR DE GANDIA DIPLOMATURA DE TURIS M O ( PLANIFICACIÓN Y DESA R R O L L O TURÍSTICO ) “Turismo cinegético en la comarca del Baix Maestrat” TRABAJO FINAL DE CARRERA Autor: Àngels Pallarés Cifre Director: Joan Carles Cambrils GANDIA, 2013 Turismo cinegético en la Comarca del Baix Maestrat 2 Angeles Pallares INDICE 1. Introducción…………………………………………………………………………………4 2. Objetivos generales………………………………………..………………………………6 3. Enfoque metodológico…………………………………………………………………….7 CAPITULO I. ANÁLISIS DE LA ZONA DE ESTUDIO. 1. Rasgos generales de la zona de estudio………………………………………………11 2. Elementos de análisis por localidades…………………………………………………13 2.1 Características de Rossell…………………………………………………………..13 2.2 Características de Chert…………………………………………………………….16 2.3 Características de Canet lo Roig…………………………………………………...21 2.4 Características de La Pobla de Benifassà………………………………………...26 2.4.1 Pedanías de La Pobla de Benifassà………………………………………...30 2.5 Características de Castell de Cabres……………………………………………...35 3. Oferta turística por localidades………………………………………………………….38 3.1 Alojamientos………………………………………………………………………….38 3.2 Oferta complementaria………………………………………………………………40 4. Demanda turística………………………………………………………………………..42 4.1 Demanda de turismo de naturaleza………………………………………………..42 4.1.1 Turismo de naturaleza………………………………………………………...42 4.1.2 Características socio demográficas…………………………………………44 4.1.3 Características de viaje……………………………………………………….44 4.1.4 Otros…………………………………………………………………………….45 4.2 Demanda cinegética…………………………………………………………………45
    [Show full text]
  • El Triangle De La Franja
    El Triangle de la Franja Máster Universitario en Nuevas Tendencias y Procesos de Innovación en la Comunicación Periodismo digital y multimedia. EL TRIANGLE DE LA FRANJA Trabajo Fin de Máster Propuesta de creación de una empresa Alumno: Óscar Soriano Blasco Tutor: Ramón Pardo 31/10/2016 Alumno: Óscar Soriano 1 Tutor: Ramón Pardo El Triangle de la Franja RESUMEN El presente Trabajo Fin de Máster tiene como objetivo primordial la elaboración de un periódico digital de ámbito regional que tratará la temática de tres comarcas rurales. En la primera fase del proyecto, realizaremos un estudio exhaustivo del espacio geográfico que ocupan las comarcas del Matarraña, la Terra Alta y Els Ports, incidiendo en los aspectos más relevantes que nos permitan conocer el área de influencia de la que versará nuestra plataforma informativa. Posteriormente, identificaremos los principales factores de un periódico digital y explicaremos el cambio que ha supuesto la aparición de internet en la sociedad y, concretamente, en el mundo periodístico. Igualmente, analizaremos la evolución del sector en los últimos años y los métodos de financiación existentes. Por último, examinaremos los medios de comunicación digitales locales de referencia, el uso que hacen de las redes sociales, su integración en el mundo “APP” y mostraremos los datos de audiencia de mayor relevancia. La segunda fase del estudio, se centrará en la confección del periódico digital. Un Medio comunicativo exclusivo, moderno e innovador, una plataforma que alzará la voz en favor de los sectores más desfavorecidos de la sociedad, que mostrará las riquezas que aguardan en las tierras bañadas por el Bergantes, Algars y Matarraña, y que informará al público de todo lo que sucede, siempre desde una perspectiva objetiva e imparcial.
    [Show full text]
  • II Época Enero De 2014
    A Carn ! Publicación electrónica de Historia Militar Catalana Productor: Manuel Güell Junkert; Lugar de edición: Tarragona; Periodicidad T-612-08 2013-1348 Año 9 – II Época Enero de 2014 24 1 3 EDITORIAL: “Distribución pasiva, pero responsable” 4 ARTÍCULOS Y APUNTES BUSCATÓ I SOMOZA , LLUÍS – PABLO DE LA FUENTE . “La guerra de la Convención vista desde la Escala” 25 MUNTÉ I MATEU , JOSEP . “El mando y el estado mayor del XV Cuerpo de Ejército en el Priorato (abril-julio de 1938)” 40 EL PERSONAJE MORANT I CLANXET , JORDI . “Albert Baldrich de Veciana (1786-1864). Un político ilustrado…» 44 RECENSIONES / BIBLIOGRAFÍA E.A YENSA . Els catalans a Grècia ; J.M.G RAU – M.G ÜELL . “Una altra peça del trencaclosques pobletà durant la guerra de Secessió”; LL.J USTE DE NIN . La guerra dels besavis. Catalunya 1833-1840 ; D.P IÑOL - A.R EDONDO . Col·lecció de cartes del general Prim... ; J.S ERRALLONGA -J. CASAS -M. SANTIRSO . Vivir en guerra. La zona leal a la República (1936-1939); R.A RNABAT -D.I ÑÍGUEZ -D.G ESALÍ . Atac i defensa de la rereguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1936-1939) ; R.S ALVADÓ . “La Biblioteca Histórico- Militar de Barcelona (BHMB)”; J.M.F RANCISCO . “La moneda catalana de la Guerra dels Segadors (1640- 1652). Documento de soberanía”; S.J.R OVIRA . “Aproximació a la baixa noblesa de les comarques meridionals…”; J.M.S ANET . “La immigració de la gent del Baix Gaià a Tarragona (1814-1819)»; D.M ONTAÑA -J.R AFART (coord.).
    [Show full text]
  • Situación Actual, Beneficios Y Oportunidades Que Encierran Los Espacios RN2000 En España
    Situación actual, beneficios y oportunidades que encierran los espacios RN2000 en España. 1 Estudio Situación actual, beneficios y oportunidades que encierran los espacios Red Natura 2000 en España 2012 “Acción gratuita cofinanciada por el FSE” Situación actual, beneficios y oportunidades que encierran los espacios RN2000 en España. 2 Índice 1 PRESENTACIÓN ______________________________________________________________ 3 2 LA BIODIVERSIDAD ___________________________________________________________ 3 2.1 INTRODUCCIÓN ______________________________________________________________________ 3 ¿Hacia dónde vamos? ___________________________________________________________________ 5 2.2 CONCEPTOS GENERALES DE LA BIODIVERSIDAD _________________________________________________ 6 Concepto de Biodiversidad. ¿Qué es?, y ¿de dónde proviene? ____________________________________ 6 ¿Donde encontramos la Biodiversidad? _____________________________________________________ 7 ¿Y cómo integramos el papel de la agricultura con la conservación de la biodiversidad? ______________ 8 2.3 LA BIODIVERSIDAD EN ESPAÑA___________________________________________________________ 10 Plan Estratégico del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad 2011-2017 _________________________ 11 2.4 BIODIVERSIDAD Y ACTIVIDAD AGRARIA ______________________________________________________ 14 El papel de la agricultura y la ganadería en la conservación de la diversidad _______________________ 17 El enfoque de la Política Agraria Comunitaria y la protección del Medio Ambiente __________________
    [Show full text]