MUNTANYA CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpí Cátala

199>4

ANY CXVIII, VOL. 98, NÚMS. 791-796 Confecció dels índexs: Joaquim Bordons i Serra ÍNDEXS ANY CXVIII, VOL. 98, NÚMS. 791-796

ÍNDEX GENERAL nader i entom ( F. M ). 189. horn/ Cervino (F.C), 15. D'AUTORS I D'ARTICLES Carreté i Bisbal, Kildo: Camins deh Gurri, Francese: Cronologia de la ports de Beseit. 6. La serra de protecció del Montseny. 106. l'Espino i entom (F. M). 230. Hijar, Robert: De la baga a la solana. Referències d'illustracions: Català i Viladevall, Lluis: Els camins Fi de curs botànic a la Molina (F. (F) fotografia. (M) mapa, (D) dibuix. dels quatre uni. IO. Matterhorn/ D), 53. (C) croquis. (G) grafie. Cervino (F. C). 15. Jolis, Agusti: 50 volums de la coilec- Codina, Josep M.: Expedició Yukon ció «Llibre de motxilla» (F), 208. Aguadé, Jaume: Esquiar al Wilds- '92 {Canada) (F, C), 226. Kirchner, Francese: Participado del trubeKF. M), 242. Cortes i Ribelles, Manuel: Arbres ex- Centre en la compativa «Pirineas Aguilar ¡ Gimeno, Julia: Popo- cepcionals del Montsec i la seva ro nets» (F), 33. catepetl, la muntanxa que fume ja dai ia (II) (F). 199. Latorre, Ferran: La cinta del silenti (F. D). 12. Costa i Costa, Joan: XXV Renovació (F),56. Aloy, David: Estanys de Rabassales, de la /'lama de la Llengua Catalana Martín Guillen, Sandra: LAma Negre i Blau (F. M). 20. 09.91. zonia: una complexitat difícil de Andreu, Joan-Bernat: De la baga a DEPANA: Cai modificar el pia espe comunicar (F). 163. la solana. Fi de curs botarne a la ria! ilei pare naturai del Montseny'.' Martín Guillen. Sandra: La Cursa Molina (F. D), 53. (F, M), 116. del tue de Molieres (F), 127. Arrizabalaga i Blanch, Antoni: Com Editorial: El Monisenv. un espai a de- Mengua! i Padrós, David: Els camins conservar la fauna del Montseny bat, 90. dels quatre mil. 10. Matterhorn/ (F), 113. Editoria!: El patrimoni intangible. Cer\'ino(¥,C). 15. Batllori i Lacueva, Alex: Els bar- 222. Montllcó i Espasa, Modest: La vali ranes de l'Aigüeta de la Valí i el Editorial: La gestió del patrimoni. del sílex (M, D), 50. torrent de VEscateli (C). 75. 178. Nuet i Badia, Josep: De la baga a la Battesimi, Rafael: Recordant els fets Editorial: l.es couipeticions a la mun- solana. Fi de curs botànic a la de Prats de Molió. 47. tanya, 2. Molina (F, D), 53. Beato, Francese: XVII Aplec Excur Editorial: Un pas decidi! en la milioni Nuet i Badia, Josep: El futur del sionista deis Paísos Catalans, a la del nostre patrimoni. 134. Montseny. 104. vila d'Agramunt (D). 79. Editorial: Una commemoració? Una Nuet i Badia, Josep: Els incendis Beato i Vicens, Francese: De la ri fìta d'un llarg caini. 46. forestáis de l'estui de 1994. Refle- bera de la Madrona a la del Llo- Faura, Enric: De l'Abeille al Bachi- xions i propostes (F), 201. bregós (F,M). 95. mala (F). 23. Nuet i Badia, Josep: Homenatge a Bernat i Constanti, August: Les bar Franquesa, Teresa: Baja California: el Francese Masclans (F), 77. raques de pedia seca del Guia (F). desert dels gegants i lesflors (F). 71. Oliva, Joan: Vacances Equador 199} 223. Giribet i Amat, Salvador: Popo- (F), 257. Blanch ¡ Fors, Conrad: Paiiament de catepetl, la muntanya que j'umeja Paluzié i Mir, Lluís: Presentado del la diada de Sani .lordi ( D). 135. (F. D). 12. llibre El medi natural a les comar Bolos, Oriol de: La conservado de ¡a Gregori, Francese Xavier: En esqui's ques gironines, 81. vegetado i els sois del Montseny per les valls del Siscar i d'Arcas (F, Panareda i Clopés, Josep M: Canvis (F), 111. M). 119. en I'ocupado i l'its en el Montseny Bonet i Armengol, Jordi: Installano Gregori, Francese Xavier: Més els darrers anys (F). 108. del primer ternümietre al din de aìxoplucs per a excursionistes (F), Panareda i Clopés, Josep M: Els in Montserrat (F), 166. 196. cendis forestáis de l'estiu de 1994. Borbonet ¡ Macia, Anna: Una visió i Gregori. Francese Xavier: Travessia Reflexions i propostes (F), 201. una experiencia (F). 123. en esqut's per la serra de Mogrony i Pladevall i Font, Antoni: El patri Bordons i Serra. Joaquim: El Mont- la muntanya de Rus (F. M). 237. moni arquitectònic i cultural del teny Je Viladrau i del poeta (F), 26. Gregori i Pons, F. Xavier: Nous Montseny (F), 115. Carrete i Bisbal, Kildo: Camins deis aìxoplucs per a excursionistes (F), 8. Ponce. Josep V.: Reequipament a ports de Beseit. 5. El tossal d'Enca- Grossolano i Camps, Mark: E/5 GarrafiTS), 35. camins dels quatre mil. 10. Matter Prats i Canals, Llorenc: Folkloristes

MI MANYA 3 catalans del segle xix (F), 138. Wilderness de Catalunya, 216. l'ENAM. 40. Rafa, Miquel: Les reserves de la bios Jolis, Agustí: 40è aniversari de Simó, Maria Antonia: Mossèn Cai età fera, 105. PEN AM. 40. Pedrals, 39. Reyner, Josep: Un tresc pel Ruwen- Kirchner, Francese: Plantado d'ar- X.X.: XI Festival Internacional de zori(F), 182. bres a carree de Mountain Wilder Cinema de Muntanya Vila de Roca i Valls, Jordi: Els camins dels ness de Catalunya. 41. Torello. 41. quatre mil, 10. Matterhorn/Cervino Kirchner, Francese: VII Reunió del X.X.: 50è aniversari d'activitats per a (F, C). 15. Patronal del Pare Nacional d'Ai- jo ves, 39. Romaguera i Ramio, Joaquim: Bona güestortes i eslanx de Sani Maurici, X.X.: Assemblea constituent de la fun collita al 57 Selectiu UNICA de 42. dado Antoni Sois per a Vestudi de Cinema i Vídeo No Professional Latorre, Ferran: Campionat d'Es- l'Himàlaia, 86. 1994 (F), 185. panya (¡'escalada esportiva, 2 I 7. X.X.: El Centre Excursionista forma Rucabado i Franquesa, Narcis: Com- Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: parí de les entitats promotores de la memoració tic l'Excursió de la Alps, 172 i 218. Iniciativa Liceu'97. 130. SIGMA a Catalunya, el 1934 (F). Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: Expedicions i treses: Com evitar 179. America del Nord, 218. i eliminar les deixalles?, 216. Rucabado i Franquesa, Narcis: Ex- Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: Exposició fotogràfica «Visions ansió al turó de Sani Antoni o Dolomites. 219. dels Ports», 39. Montpedrós (F. M). 255. Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: Turisme. medi ambient i eco Rucabado i Franquesa, Narcis: La Himàlaia, 173 i 217. nomia. 170. serra Llarga (la Noguera) (F, M), 59. Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: VII Coiicurs de fotografìa de te Sanz i Gonel, Hilari: Les nostres or- Montserrat, 172 i 219. mes obligáis, 261. quídies: les Platanthera (F, D). 101. Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: VII Concias de fotografía. 86. Tera, Josep de: Els pics del Bosc i de Picos de Europa, 172. X.X.: Volar amb esquís, 130. Cierco (F, M), 246. Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: XII Concurs de fotografía de te Tera, Josep de: Pie del Portilló d'Oó Pirineu, 172. mes obligáis, 130. (F, M). 148. Latorre, Ferran: Escalada en roca. X.X.: XIII cursa del Tue de Molieres. Vergés, Elisabeth: El Mustang: el 43. 130. regne prohibit obre les portes (F). Martín, Sandra: IV Cursa i Cami X.X.: XVII premi «Pan Vila» per a ex- 156. nada Popular a Collserola. 261. cursionistes, 39. Vidal Ponce, Josep: Tres escalades a Martín, Sandra: LV Saló Interna Zapater, Valenti: Expoaventura '94, la Serranía de Conca (F, C), 160. cional de Fotografia de Muntanya, 215. Vives i Teixidó, Joan M.: Travessa 214. per Collserola en S7T(C), 3. Martín, Sandra: Un ral-li a l'altura Vives i Teixidó, Joan M.: Voltaní la de l'Aneto. 214. ÍNDEX DE TOPÒNIMS serra de Prades (F, C), 145. Nuet, Josep: Aclariment sobre el nom Willaert, Lluís: Santuari de Roca- autèntic de Cels Gomis i Mestre, Abeille, pie de 1', 23. corba (Girones) (F, M), 66. 213. Adii, pia d', 66. Nuet, Josep: Imposició de la Creu de Adii, puig d". 66. l'Ordre de Sant Raimon de Penya- Aeri, paret de 1', 219. ÍNDEX D'AUTORS I DE NOTES fortalDr. Zayas, 170. Agramunt, 79. DE CRÒNICA I DEFENSA Nuet, Josep: La Festa de Sant Jordi Agudes, les, III. DE LA NATURA de 1994, 169. Agüero, massís d\ 211. Nuet, Josep: Noces d'or sacerdotals de Aigua. punta de 1', 232. Arderiu, Ramon: Recordara l'amie Mn. Zayas a la pica d'Estats, 215. Aigüestortes, refugis d\ 178. Ramon Tarrago, 171. Nuet, Josep: Presentado d'un nou Aigüeta de la Vali, barrane de 1', 75. Beato, Francese: Ha morí Emili Beiit, mapa del Montseny, 213. Vigueta de la Vali, vali de I'. 246. 39. Peix, Artur: / Antologia de Cinema Aiguille Verte, 172. Blanch i Fors, Conrad: Intervenció Amateur a la Filmoteca de Cata Aitana, serra d', 168. del president del Centre en Pacte lunya. 171. Alba, pied", 120. d'adhesió de Vesport cátala a la Rucabado, Narcis: Estada botànica a Albarda Castellana, roca de T, 203. proclamado de l'Any Internacional la Molina. 214. Alfara de Caries. 230. de l'Esport i de l'Ideai Olimpie. 86. Sala, Josep M.: In memoriam Dr. Algars, riu, 232. Castellet, Albert: Alps i Pirineus, 43. Eduard Padrós de Palacios. 40. Algerri, 59. Castellet, Albert: L'activitat a l'Hi- Sala, Josep M.: Visita al Comité Almenara, pilar d\ 80. màlaia, 42. Olimpie Internacional a Lausana. Alps. els, 15 i 56. Gregori, Francese X.: El Servei Ge 213. Alt Camp. I\ 223. neral d'lnformació de Muntanya a Sanz, Hilari: Homenatge a Huís Solé i Altéis, cim de 1', 245. Sani Vicenc de Jonquers, 130. Sabarís, 40. Amazonia, 1", 163. Herrera, F.: KEEP «Katlimandu Envi- Sanz, Hilari: VII Diada dels Pa'tsos de Amecameca, 12. ronmental Educational Project», 216. Parla Catalana, 215. Aneto, 1'. 127 i 214. Herrera, F.: Noticies de Mountain Simó, M. Antonia: 40è aniversari de Arcas, valí d\ 119.

4 MUNTANYA Aremany, 1', 26. Cervera. lussa! d'en. 191. Gemmipass. 242. Arieja, l\20i 119. Cervi, el. 173. Gessa, plans de la, 62. Artounant, torreni cl'. 21. Cervino, el. 15. Ginebrar, plans del, 238. Asgard, torre. 21 8. Chimborazo. muntanya del. 257. Ginebro, tuca del. 252. Ayous. refugi d". 197. Cho Oyu. el. 42. Girones. 66. Bacherets. pic de. 24. Cierco, pic de. 246. Gitana, torre de la. 160. Bachimala, el, 23. Cima Piccola di Lavaredo, 218 i 219 Grans Jorasses (portada). 45. 57. 173 i Bagà, 39. Cirerets, baga deis, 53. 218. Baget. pla. 240. Clarabide. gorges de, 23. Gravât, turó, 62. Bagiienya, tuca de, 247. Collegats, 37, 212 i 259. Grilló, tossal d*en. 233. Bah fa de los Angeles. 74. Collserola. sena de. 3 i 261. Grist, pics de, 246. Baix Camp, 147. Colobo, santuari de. 199. Gualba. solde, 107. Baix de Cierco, pic, 250. Cornei les. les. 64. Gualba, vall de, 206. Baix LIobregat, 255. Comiols. 259. Guara, serra de, 211. Baix Maestrat. 190. Conca, Serranía de, 160. Herbolan, ca F, 27. Baix Penedès. el. 224. Concade Barbera, 147. Heura, cova de F, 52. Baja California, 71. Corones, pic de, 214. Himàlaia, 1". 216. Ballestera. la, 194. Costabona, el (portada). 1. Hórnli. cabana de. 17. Balmhorn, cim del. 245. Costes de l'Huguet, cap de les, 240. Hórnli. via. 16. Baltassana, tossal de la, 145 i 180. Cotopaxi. pic de, 257. Hospitalet d'Arieja, 1'. 119. Barbarissa, cabana de, 248. Creueta, la, 239. Illini/.as, pie de, 257. Barbarissa, estany de, 248. Cruïlles. castell de, 115. Inescalables, circ de les, 227. Bassiol. pimta del, 232. Cuchillares de Contreras. 160. Ivars de Noguera. 63. Benasc, 40. Da Silva, refugi. 1 1. Ixea. tuca d\ 252 Benasc. vall de. 75 i 246. Dards, coli deis, 124. Izta-Popo, pare natural. 12. Benêt, roques de, 192 i 235. Das, refugi de. 196. K 2,217. Berguedà, el. 201. Daubenhorn, cim de, 243. Kali Gandaki, vall de. 157. Beseit, ports de, 189. 212 i 230. Droites, les, 172 i 218. Kalonge. refugi, 182. Bésine. refugi de la. 1 I. Ebre, delta de F, 179. Katmandu. 216. Blanes. 180. Elbrus, mont, 173. Kyandolire. 182. Blau. estany, 20. Encanader. tossal d', 189. Kyondo, refugi. 183. Boixar, el. 193. Equador, 257. Lammerenboden. pianura de, 242. Borrell, can. 7. Eres, coli de les, 234. Lammerenhütte. refugi, 243. Bosc, can. 31. Erist, 75. Lausana, 213. Bosc, pic del, 246. Erola, coli de 1\ 237. Leukerbad (portada). 221. Bragues, roc de, 20. Eróla, Mare de Déu de 1', 32. Leukerbad, 242. Breda, 115 i 201. Erola, riera de 1*. 31 Lezat, pic de. 154. Bronhic, refugi. 119. Escalell, torrent de F, 75. Lladres, creu dels. 97. Brull, el. 115. Espades, pic d', 248. Llarga, serra, 59. Bruyante, vall de la, 20. Espina, cim de F, 232. Lleres de Cecilia, pic de les, 252. Cadf. serra de, 260. Espina, serra de F, 230. Llop, barranc del, 233. Cairat, pic de. 154. Espinzella. F. 31 i 115. Lo. país de. 156. Cal Climent. collet de. 237. Estany s de la Pera, refugi dels, 171. Lo-Mantang, 157. Cala Fi. 199. Estanys Forçats, refugi dels, 197. Loron. vall de, 23. Caldereta, coll de la, 146. Estats, pica d', 215. Madrona, puig. 5. Calma, la. 107. Estós. vall d". 148. Madrona, ribera de. 95. Campelles. 237. Everest, F. 173. Mahangu. refugi. 182. Canada, el. 226. Farfanya. riu. 60. Maiol, can, 256. Canaleta, congost del. 195. Fatarella, la. 201. Mala Dona, pas de la. 35. Canaleta. riu, 230. Ferrera, vall. 41. Maladeta, 260. Canet d'Adri. 66. Font de Ribera, puig de la, 64. Maladeta. massís de la, 254. Capellades. 40. Font Ferrera, refugi de la, 191. Malpartit. 181. Carajas, Sierra de, 165. Fontalba, 51. Maraco, rases del, 232 i 236. Cardôs. vall de, 41. Forcanada. la. 172. Margarida. punta, 183. Caro. mont, 236. Formigliela, masia de. 98. Marmolada, la, 219. Carrer Ample, barranc del. 232. Franqueta, mas de la. 234. Martí, can. 67. Castellfollit, 147. Fredes. 190 i 192. Mas Blanc, el. 189. Castellnou de Cervelle. 255. Gaià. el. 223 i 224 Mas Blanc, font del, 189. Castellôde Farfanya. 59. Ganxos, punta dels. 195. Masmut, roques del. 189. Castillôde Sos, 252. Garraf, el. 35. Matagalls. el. 26 i 112. Catavina. 73. Gat, can, 31. Matarranya, el, 189. Cathedra! Smith, pic. 229. Gavarnia. cire de, 172. Matterhom. el. 15.

MUNTANYA 5 Membrado. coli de, 234. Penyagalera, 194. Rosario, El, 72. Merialles. refugi de, 10. Penyal d'Ifac, 37. Rosquelles, mas, 27. Mexic, 12. Perdiguero, pic de, 150. Roters, vall dels, 114 i 181. Migdia d'Aussau, pic del. 172 i 197. Perotis, cova del, 180. Rull, refugi de, 11. Miranda, cim de la, 232. Petit Dm. 218. Rus, muntanya de, 237. Mittlerer, cim del, 244. Petites Jorasses, 173. Ruwenzori. el. 182. Mogrony, serra de, 237. Pinell de Solsonès, 97. Sabre, punta del. 23. Molad'Estat, 145. Pinet, refugi del, 8. Sacarbassa, puig, 117. Molieres. coli de, 125. Pirineu, el, 23. Sala/la, 31 i 115. Molieres, tue de. 127. Pirineus, els. 33 i 43. Saldes, 39. Molina, la. 53, 214 i 237. Piade Pujalts, cim del, 238. Saltèguet, 214. Molseret, cascada de, 150. Pia de Santa Maria, el. 224. Salut. ermita de la, 5. Molseret. vall de, 150. Piade Salila, refugi del, 196. Sant Antoni, ermita de, 256. MontBlanc, el, 42 i 218. Planès, 239. Sant Antoni, turó de, 255. Mont Proboscis, 228. Planoles, 239. Sant Bartomeu de la Quadra, 5. Mont Rosa, el, 173. Pietà Roja, plans de, 239. Sant Cebrià de la Mòra, 1 15. Mont. tuca del, 254. Pobla de Segur. la, 37. Sant Corneli, pitó de, 181. Monte Leone, massis del, 245. Poblet, bosc de, 145. Sant Gervàs, 84. Montferri, 225. Pont d'Armentera. el, 225. Sant Guillem, refugi de, 198. Montpedrös, turö de, 255. Popocatepetl, cim del, 12. Sant Honorat, massis de, 79. Mont-rebei, congost de (portada), 133. Portella de Rojà, bivac de la, 11. Sant Jeroni. cim de, 166. Mont-roig, el, 38. Portilló d'Oó, pic del, 148. Sant Jordi, plana de, 179. Montsant, ritt, 50. Ports, els, 39. Sant Margal, 115. Montsec d'Ares, el. 38 i 199. Posets, massfs de, 155 i 246. Sant Marti del Bruii, 115. Montsec de Rubies, 79. Posets, pic de, 248. Sant Miquel de Montserrat, 202. Montsec. el, 199 i 260. Posola, pont de, 120. Sant Miquel de Valldàries, 99. Montseny.el, 26. 81,90. 103 ¡213. Prada de Conflent, 46 i 91. Sant Miquel del Fai, 201. Moniserrat, 43, 166, 168, 172 ¡201. Prades, 145. Sant Pere de Madrona, 95. Montserrat, monestir de. 92. Prades, serra de, 145. Sant Pere Desplà. 115. Montsoriu, castell de. 115. Prat d'Aguiló, refugi de. 172. Sant Pere Mártir, cim de, 3. Morou, turö de, 206. Prat de Jou, coli de, 237. Sant Roe. ermita de, 236. Morraine, refugi, 183. Prats, comellar dels, 64. Sant Segimon, 32 i 115. Mount Hunter, el, 218. Prats de Mollò. 47. Sant Vicen^ de Canet d'Adri, 66. Muela, pico de la, 162. Pregon, coli, 107. Sant Vicenc de Jonquers, 130. Muntanyoles, serrat de les, 234. Priorat. el, 50. Sant Vicenc de Montali, 86. Mustang, regne del, 156. Puigllancada, el, 237 i 239. Santa Colonia de Cervello, 255. Nahani. riu, 226. Puigmal, el, 239. Santa Creu d'Olorda, ermita, 5. Nanda Devi, cim de, 218. Puigsou, cim de, 70. Santa Fe de Montseny, 108. Nanga Parbat, 218. Pujol de Muntanya, el, 26. Santa Magdalena de Mosqueroles, 115. Negre, estany, 20. Pujolar. el, 29. Santa Maria, vall de, 203. Negrell, el, 191. Queretano. refugi, 14. Santa Perpètua, ermita de, 97. Nepal, el, 156 ¡216. Quioulès. refugi de, 196. Santa Susanna, 115. Nerassöl, pic de, 121. Quito, 257. Santes Creus, 224. Noguer. el. 30. Rabassoles, estany de, 20. Santes Creus de Madrona, 97. Noguera, la, 59 i 95. Rai'mat. plans de, 180. Santes Creus, monestir de. 215. Obagues, les, 51. Rasa, tossa, 232. -^Saiinc, coli de, 246. Oberland de Berna, 242. Rave, can, 181. Schwarzhorn, carena del, 245. Oden, serrat d\ 84, 167 i 259. Remolo, coli del, 238. Schwarzhorn, pic de, 243. Ordal, P, 255. Replans. mas de, 69. Schwarzsee, 16. Osona, 26. Respumoso, refugi, 9. Segremorta, 214. Paitides. les, 32. Restanca, planell de la, 20. Shisha Pangma, el. 42. Pardines, cabana de, 246, 247 i 253. Retatile, el, 191. Sillerets, tucó de, 252. Pas Gran, bretxa del, 200. Ribereta, coli de la, 250. Sió, riu, 79. Passavets, 106. Ridaura (portada), 177. Sisear, bosc del, 79. Pauls, 232. Rierada. la, 5. Sisear, estany del, 122. Pedra Picada, cim de, 238. Rinderhorn. cim del, 245. Sisear, refugi de. 11. Pedraforca. 85. Ripollès, el. 237. Sisear, vall del, 119. Pedrenyeres, les, 51. Roca Regina, paret de. 172. Solsonès, el, 95. Pefia Ruaba, massis de, 211. Rocaberti, veì'nat de, 80. Solvay. refugi, 17. Pena Rubia. 161. Rocacorba, riera de. 68. Sotorras, moli, 195. Pena-roja, 189. Rocacorba, santuari de, 66. Soula, refugi de la, 23. Peniejo, turö. 62. Rocacorba, serra de, 67. Stanley, cim, 183.

6 MUNTANYA Tagamanent, el, 108 i 224. Macia, Francese, 47 leologia, Jordi G. Quera, 174. Taula dels Quatre Termes, 147. Masclans, Francese, 77 Parque Nacional Aigiiestortes i Sant Teopixcalco, refugi, 14. Maspons i Llabrós, Francese de S„ 142 Maurici, Francesc Gurri i Serra, Terol, 37. Mila i Fontanals, Manuel, 138 263. Terradets, 84. Padrós de Palacios, Eduard, 40 Patagonia, Clem Lindenmayer, 219. Terradets, congost de, 172. Pedrals, mossèn Caietà, 39 Penyagolosa. Excursions a peu, Cen Terranyes, refugi de, 232. Pelai i Briz, Francese, 139 tre Excursionista de Castelló, 263. Tibet, el, 156. Ribó, Xavier, 135 Per la Catalunya Nord amb esquís. Tinença de Benifassà, la, 189. Solé i Sabarís, Lluís, 40 Oriol Guasch i Terré, 174. Tordera. vali de la, 107. Tarrago, Ramon. 171 Pirineos. 1000 ascensiones, Miguel Torello. 41. Zayas. Dr. Malaquies, 170 Ángulo, 173. Toscar, el, 233. Refugis pirenaics, Ed. Prames, S.A., Tosad'Alp, la, 239. 175. Tosa de Pè d'Orrérs, 121. ÍNDEX DE LLIBRES Rutas y paseos por la serranía de Tossa, obaga de la, 236. Cuenca, Alfonso Monge i M. Victo Trencaladres. mas de, 194. 25 indrets turístics i monumentals de ria Bocos, 219. Très Reis, tossal dels, 190. les vedis d'Aneu, F. Xavier Sudrià i Rutas y paseos por la serranía de Turino, pia de. 148. Andreu, 87. Cuenca, Alfonso Monge i M. Victo Uganda, 182. Andar por el valle de Tena, Agustí ria Bocos, 219. Ulldecona, pantàd', 190. Faus, 173. Rulas y paseos por los castillos de Ulldemolins, 50. Clwmonix-Zernuüt, Peter Cliff, 262. Burgos, Enrique de Rivero, 80. Urriello, pic d', 172. Ciclismo de montaña, Alejandro Or Rutas y paseos por parajes naturales Vacarisses, 201. tega i J. L. Borland, 131. de Euskal Herria, Miekl Tellagorri i Valais, muntanyes del (portada), 221. Els masos d'Ogassa i la seva gent, M. Enea Itxina, 87. Valais suis, el, 15. Dolors Santanach i Perfecte Costa, Saint i alta muntanva, autors diversos, Valeta, jaça de la, 122. 263. 87. Valldaura, porteli, 7. Escalando por Zaragoza, Felipe Senderos de pequeño recorrido. Valle Vallforners, 115. Guinda Polo, 88. de Benasque, Federación Aragonesa Vallhiverna, pic de, 214. Excursions pel Priorat, Jesús Avila de Montaña, 43. Venezia, torre, 219. Granados, 219. Senderos del Sobrarbe. GR-19, Comité Ventorrillo, el, 13. Francese Pujol i Algueró, Francese Aragonés de Senderos. 131. Verd.llac, 184. Roma i Casanovas, 262. Vers les lacs des Pyrénées, Louis Verd, mas. 67. Guia de excursiones y ascensiones. Audobert i Hubert Odier, 263. Vila, la, 27. Pirineo Aragonés, Ed. Prames, Visions geográfiques del Penedés, Joan Vilada, 76. S.A., 175. Virella i Bloda. 175. Viladrau, 26. Homenatge a Josep M. Batista i Roca, Vilafranca del Penedès. 140. Víctor Castells, 131. Vilanova de l'Aguda, 96. itinerarios para bicicletas de montaña ÍNDEX DE VIES D'ESCALADA Vilanova de Meià, 38,43 i 128. por Catalunya, Josep Permane, 219. Vilanoveta, plans de, 179. Itinerarios para bicicletas de montaña ( ) any d'obertura de la via Vilarmau. 29. por Catalunya, Josep Permane, 219. Vinhamala, 172. Jacetània, Blanca Loscertales Palomar, Collegats Virginia Falls. 229. 43. Paret de la Figuereta Walker, esperò, 218. Lacs des Pyrénées, 2, Louis Audobert i El despertar de la Primavera (94), Wildhorn, massis del, 242 i 244. Hubert Òdier, 263. 259. Wildstrubel, cim de, 243. Les plus belles randonnées des Pyré Roca del Diable Wildstrubel, massis del, 242. nées, J. A. Pujante, 262. Abracadabra (93), 37. Yukon, el, 226. Lluís Mariti Vidal (1842-1922), Julio Zaire, el, 182. Gómez-Alba, 87. Comiols Zermatt, 16. Marruecos, Roger Mimó. 131. Paret de Benavent Zmutt, gèlera de, 18. Montañas del mundo, National Geo- Meteora (94), 259. graphic Society, 174. Monuments del Baix Llobregat, Mont La Pobla de Segur INDEX ONOMÀSTIC serrat Pagès i Paretas, 262. La Pessonada No vi dioses en la cima del Everest, Va de Mecum (93). 37. Aguiló, Maria, 138 Jean Francois Devaud, 263. Beiit i Belenguer, Emili. 39 Notes històriques dels antics llocs de Maladeta Botili i Mates, Jaume, 27 Terrassola, Lavit, el Pia i Sani Contrafort SE Braun-Blanquet. Josias. 179 Martí Sadevesa, Pere Camps i Pere Eterna Juventud (94). 260. Fabra, Pompeu, 91 Rovira. 174. Gomis i Mestre, Cels, 141 Odisea y victoria, J. A. Pujante, 262. Mont-roig José, Camil, 123 Olor de carbur, la passio per l'espe Paret de Camarasa

MUNTANYA 7 Jour de Colère (93). 38. Canas y spits (93). 85. J. M. Montfort (94). 260. Montsec Penyal d'Ifac Serra de Guara Paret del Peladet Paret Sud-est Paret de Cinfuens Biade Runner. (94). 260. Costa Blanca (93). 37. La Bas si j'y suis (94). 21 1. Roca Regina _ Rien à Cirer (94), 211. Pena de Aman Tudiguembu (94). 260. Ports de Beseit Imperio Salvaje (93), 211. Roca Grossa Montsec d'Ares Cuirassat Potemkin (94). 212. Sector Colobo La croada deis nens (94). 21 2. Terol Esperó de les Colobres (93). 38. Moles del Don Roques del Masmut Cerverins (78). 38. Perill d'extinció (94). 212. Esperó d'hivern (93). 37. Puntáis d'Àger Moles del Pessó Cabernet Sauvignon (93). 38. Esperó Radio Club (94). 212.

Sant Ciervas Terradets Montserrat L'Escut Vermell Paret del Peladet Paret de l'Aeri Picazo-Fredi (93). 84. Necròpoli (93), 84. Vudú (94). 168. Paret de Santa Cecilia Serra d'Aitana Ferran Blanco (94). 168. Penyal Diví Vilanova de Meià Paret nord del s Ecos Milongas sangrantes (93). 168. Paret Zarathustra Despertares (94). 168. Kavernfkola(93). 38. Serrat d'Odén Masters Crackers (93). 38. Osca Paret de Canalda Roca dels Arcs Massís d' Agüero 1879(94), 84. Chispa (93), 128. Tramber chope les boules (94). AfterSun (94). 167. Makoki (93), 128. 211. Dinastía (94), 84. Le bai des punaises (93). 128. Massís de Peña Ruaba Dioptría (94). 167. De l'eau dans le gazz (93), 128. Parcerisas-Picazo-Fredi (94). 211. Nenuco (94), 167. Bailando con plomos (93), 128. Nivea (94), 167. Tempie dels monos (93), 129. Pedraforca Propolis (94), 259. Postre de sostre (94), 129. Cara sud Via de Pasqua (94). 167. Pas Nou Sonini de pedia (92), 85. Virguería (94), 259. Lotus blau (94), 129. Via del David (93). 85. Pilar del Segre Carni del tro (93). 85. Serra de Cadí An-Cullell (92). 129. Cabirols Inferior Roca de FOrdiguer

8 MUNTANYA per a aquest hivern, entre altres coses, us preparem:

ROBA D'ESQUÍ, GRANS OFERTES

per 25.900 ptes. Esquís Rossignol Comp. S. + fix. SALOMON per 35.995 ptes. Esquís + fix. de MUNTANYA (màx. seguretat) per 37.950 ptes. Esquís monocasc + fix. SALOMON multicontrol

LLOGUEM: ESQUÍS PISTA / MUNTANYA / FONS I ARVA TENIM CURA DEL MANTENIMENT D'ESQUÍS I FIXACIONS

Urgell, 95, bis - 08011 Barcelona - Tel. 453 50 01 PEDRA-NEU

AVINGUDA DE MADRID

llBQPfBÜLj J D'HONGRIA

COMUNICACIONS II •§ k&JjLJfj

cnosb METRO OFERTA LÍNIA-V-BADAL LÍNIA-III-PL. CENTRE D'ESQUÍ 94-95 BUS CINTURO DE RONDA 15-54-70-72-43-56-57 AVDA. DE MADRID

CONJUNT D'ESQUÍ BÁSIC CONJUNT D'ESQUÍ COMPLET

ESQUÍS FIXACIÓ 16.995,- ESQUÍS I MUNTATGE FIXACIÓ •o LU m Z CONJUNT D'ESQUÍ PER A INFANTS BOTES 26.995,- • a < ESQUÍS BASTONS FIXACIÓ 16.600,- I MUNTATGE > ce • Û I MUNTATGE LU m û. CONJUNT D'ESQUÍ DE FONS CONJUNT D'ESQUÍ DE MUNTANYA ESQUÍS DE FONS ESQUÍS FIXACIÓ _ ig 995 FIXACIÓ DE SEGURETAT 35.995,- SABATILLES BASTONS DE FONS I MUNTATGE I MUNTATGE .

EXTRAORDINARIES OFERTES d'esquí de muntanya en conjunts de: FIXACIÓ DE SEGURETAT + PELLS + ESQUÍS: YETI - HAGAN - PALE, etc. REPARACIÓ, PREPARACIÓ I MANTENIMENT D'ESQUÍS I FIXACIONS

LLOGUER DE: BOTES I ESQUÍS - ESQUÍS DE MUNTANYA I PELLS DE FOCA - ESQUÍS DE FONS PIOLETS I GRAMPONS - ARVA (detectors electronics per a allaus) CI BRASIL, 48 (CINTURÓ DE RONDA / AVDA. DE MADRID). 08028-BARCELONA TEL. (93) 330 27 74 HORARI: 11 a 14 h i 17 a 20.30 h. (DILLUNS MATÍTANCAT)

PEDRA-NEU o»

VÎT**

I / / / '"^ esport s LVuixans MATERIAL DE LLOCUER, ESQUÍS DE PISTA I DE MUNTANYA. BOTES I MATERIALS PER A TREKKING. ROBA, INSTRUMENTS I ACCESORIS PARAPENT.

CONSELL DE CENT, 9. <$> HOSTAFRANCS. TELS. 432 22 19 - 431 45 90

77 DI I Ju.ir u l J nnii nozi Olí Travessera de Gracia

Hipólito Lázaro, 34 (Metro Joanic) Telèfon 219 14 16 08025 Barcelona

EL VOSTRE ESPECIALISTA EN

ALPINISME ¡ ESQUÍ

QUI CONEIX BE ACONSELLA BE MUNTANYA CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpí Cátala

ANY CXVIII, VOL 98, NÚM. 794, OCTUBRE 1994 SUMARI I

Redacció, administrado i publicitat: Portada: Una imatge massa repetida aquest estiu. Un alzinar cremat a prop Paradis, 10. 08002 Barcelona de Ridaura, al pare natural del Montseny. Foto: J. Nuet i Badia Tel. (93) 315 23 11 Director: Editorial: La gestio del patrimoni 178 Josep Nuet i Badia Secretari: Commemoració de l'Excursió de la SIGMA a Catalunya, el 1934, Joaquim Bordons i Serra Narcís Rucabado i Franquesa 179 Conseil de redacció: Francese Beato, Joaquim Bordons Un tresc pel Ruwenzori, Francese X. Gregori, Ferran Latorre, Josep Reyner 182 Josep M. Panareda, Miquel Rafa Corrector lingüístic: Bona collita al 57 Selectiu UNICA de Cinema i Vídeo No Professional, Eulalia Nuet i Badia Joaquim Romaguera i Ramio 185 Cartògraf i dibuixant: Armand Ballart Camins deis Ports de Beseit, 5: El tossal d'Encanader i el seu entorn, Maquetador: Josep Nuet i Badia Kildo Carrete i Bisbal 189 Publicitat: Adolf Garcia, Exclussives Publicitàries Mes aixoplucs per a excursionistes, Tel. i Fax: 237 95 01 Francese Xavier Gregori 196 Fotocomposició: PC Grafie Arbres monumentals del Montsec, 2, Fotomecánica: Manuel Cortes 199 T4 Sorrosal, S.A. Pujades, 68-72, 3r 33 Eis incendis forestáis de 1994. Réflexions i propostes, 08005-Barcelona Josep Nuet i Badia i Josep M. Panareda i Clopés 201 Impressió: IMGESA Cinquanta volums de la col-lecció «Llibre de Motxilla», Alarcón, 138-08930 Agustí Jolis 208 Sant Adria de Besos Preu d'aquest exemplar: Vies d'escalada, a cura d'Armand Ballart 211 600 ptes. (IVA indos) Preu de subscripció anual: Crònica del Centre 213 3.100 ptes. + IVA (sis exemplars) A l'estranger: 4.400 ptes. Crònica del món excursionista 215 Comanda de números endarrerits a la redacció de la revista Crònica alpinistica, a cura de Ferian Latorre 217 Dipòsit legal: B. 545-1958 ISSN: 0212-2111 Llibres i mapes 219

• Els articles publicats a MUNTANYA expressen l'o- NORMES DE PUBLICACIÓ DE MUNTANYA pinió dels seus autors. • La revista MUNTANYA. editada pcl Centre Excur Els autors que vulguin publicar els seus treballs a la que es repetirá a la fotografía o dibuix corresponenl. sionista de Catalunya-Club Alpí Cátala, es publica revista MUNTANYA han de tenir present el següent: Per a facilitar la correcció dels originals, no ulilil/cu sensé cap finalitat lucrativa. Els articles cal que siguin escrits correctament en els subratllats en els textos que vulgueu publicar. cátala i mecanografiats a doble o triple espai en Els mapes. dibuixos i griilics haurien de ser dibui- © El copyright dels articles, tant de la part literaria lulls de mida DIN A^t. deixant uns marges laterals xats corrcclament amb tinta xinesa sobre paper com de les illustracions, és dels autors respectius. d'un pareil de centimetres. blanc o vegetal. Les fotografíes, en copies de paper Per tant, és absolutament prohibida la reprodúcelo Els articles aniran encapçalats pel títol i portaran a brillan! blanc i negre o en diapositives. cal que si total o parcial, per qualsevol sistema, dels articles continuado el nom dels autors. guin ben exposades i amb bona dcl'inició. que tin- de la revista MUNTANYA sensé permis escrit dels Els peus de les illustrations i el nom de fautor ani guin contrast, pero que no siguin excessivament propietaris del copyright. ran escrits en un lull a part, prceedits per un número fosques.

MUNTANYA 177 La gestio del patrimoni

En l'anterior editorial exposá- el projecte de remodelació de la talunya s'endegui una véritable vem el projéete que hem endegat Renclusa, ja enllestit des de fa política de prevenció i gestió d'a- referent a la conservado i millora dos anys, reposa a l'esperà de po quest valuós patrimoni, terreny del nostre patrimoni que podríem der obtenir els recursos que el fa- de joc deis excursionistes, difícil- anomenar urbá: el local social. cin viable. Podríem també parlar ment recuperable en cas de dany. Afirmávem també que aquest pa deis refugis situats en el pare na I ho hauríem de fer sense cris- trimoni és un bé del qual es bene cional d'Aigüestortes, que, per la pació, sense precipitació, però ficien prioritáriament els socis, seva ubicació privilegiada, hau- sense pausa. El Centre Excursio pero que está al servei del país, rien d'ésser un exemple d'equipa- nista de Catalunya, juntament especialment peí que fa referencia ment d'alta muntanya. Aquesta amb altres entitats excursionistes a arxius i biblioteca. situado a curt termini demana que ja han manifestât la seva pre- Aquesta dedicado a la preser una actuado immediata per a disposició, està disposât a col-la vado del que és mes próxim, no subsanar alguns deis problèmes borar en accions encaminades a la ens hauria de fer perdre el plan- mes urgents. I en aquest sentit prevenció i també a la recuperació tejament d'objectius en la conser s'està ja treballant. A un termini de l'espai forestal, tasca aquesta vado i millora del patrimoni si- mitjà i llarg exigeix un debat pro- última que ha d'ésser conduida tuat on es produeix la nostra acti- fund sobre quina és la nostra ca d'una manera selectiva amb un vitat excursionista. Ens referim pacitai d'afrontar aquesta proble bon coneixement del medi natu ais equipaments de muntanya i, màtica i la recerca de solucions ral. Catalunya és un país forestal per extensió i compromís envers imaginatives que facin possible i, com a tal, és ineludible que es el país, també al patrimoni natu conservar i millorar aquesta part destinin anualment recursos neral. tan emblemàtica del nostre patri cessaris per al bon manteniment El Centre Excursionista de Ca moni, que mes encara que el pa deis boscos, i mes avui, en qué talunya en els darrers anys ha trimoni urbà està el servei de tot patim un procès de despoblament desenvolupat una política de rein- el món excursionista. i desaparició del món rural i agra vertir els recursos generáis pels Però no seríem fidels a la nos ri. equipaments de muntanya en la tra missió si no aixequéssim una En conclusió, la nostra entitat seva conservació. Pero aquests re mica mes el punt de mira i ens té uns estímuls prou importants cursos, si atenem les necessitats quedéssim aturats davant el de per a treballar en la conservació i que avui es plantegen, tais com sastre que han comportât l'estiu millora d'un patrimoni, com sanejament, tractament d'aigües passât els incendis forestáis. En dèiem en començar, no tan proper residuals, seguretat i condicions aquest cas, la funció del Centre com el nostre estatge social, però de servei, en general, son insufi- ha d'ésser impulsar la creado clau per a la práctica de l'excur- cients. Per esmentar un exemple, d'opinió amb l'objectiu que a Ca sionisme.

178 MUNTANYA VIDA DEL CENTRE

«Breu sìntesi de la història de l'estudi de la vegetació de Catalunya», pel Dr. Commemoració de Josep M. Panareda i Josep Nuet; «L'excursió de la SIGMA a Catalunya - Pasqua 1934», per J. Braun-Blanquet l'Excursió de la SIGMA i collaboradors, traducció al català per Josep Nuet; «Com fer un estudi de ve getació, avui», pel Dr. Josep M. Pana reda, i «Bibliografia sobre la vegetació a Catalunya, el 1934 de Catalunya i el seu entorn», per Jo sep Nuet. Durant el mes de marc tingué Hoc un seminari a càrrec de Josep M. Pana reda i Josep Nuet sobre el tema general Narcís Rucabado i Franquesa «El mètode de Braun-Blanquet, una eina d'observació i de comprensió», que fou dividit en quatre sessions: Concep- te de vegetació; El mètode fitosociolò- gic de Braun-Blanquet; Altres mètodes d'estudi de vegetació i L'estudi d'un Enguany fa seixanta anys que es co- Karl Faust, Josep Cuatrecases, Pius cas: la vegetació de Santa Fe del Mont- mençà l'estudi de la vegetació de Cata Font i Quer i dos altres botànics barce- seny. La participació fou considérable. lunya, una efemèride científica de pri lonins. Tots plegats feren un recorregut Pel que fa al cicle d'excursions, mera magnitud. En aquella ocasió, per principal del 31 de marc al 5 d'abril de s'han fet una sèrie de sortides, guiades la Pasqua de l'any 1934, un equip dels 1934 i un itinerari complementari del 6 pels professors Panareda i Nuet, amb mes prestigiosos botànics europeus, di- al 10 d'abril del mateix any, per pren el lema «Seguint els passos de J. rigits per Josias Braun-Blanquet, crea dre contacte sobre el terreny amb la Braun-Blanquet», que, com ja el nom dor del mètode fitosociolögic sigmatis- vegetació de diverses comarques de indica, ens han portât aproximadament ta, portaren a terme una excursió a di Catalunya. als mateixos llocs on anaren els excur- versos indrets del nostre país. El Centre Excursionista de Catalu sionistes de l'any 1934. Fruit d'aquell viatge és el treball nya, a través del Grup d'Estudis Botà El dia 27 de febrer encetàrem el ci «L'Excursion de la SIGMA en Cata nics Ramon Pujol i Alsina, de la Sec- cle amb la sortida al delta de l'Ebre (el logne (Pâques 1934)» que ha estât el ció de Geografía i Ciéncies Naturals, i Garxal) per a l'estudi de les comunitats document cientific bàsic per a l'estudi la Comissió de Defensa de la Natura, végétais que necessiten per a viure de la vegetació a Catalunya i de la Pe es proposa celebrar aquesta efemèride unes condicions edàftques especials, nínsula Ibérica, segons uns criteris i per mitjà d'una sèrie d'actes acadé en aquest cas concret els sorrals i sois mètodes que actualment s'han implan mies, un cicle d'excursions botaniques salats. A la tarda, a la plana de Sant tât també a gairebé tot el món. als mateixos llocs que visitaren eis ex- Jordi, prop de l'Ametlla de Mar, visità- La SIGMA és la sigla de la Station cursionistes l'any 1934 i la publicado rem un turò i vam fer un inventari de la Internationale de Geobotanique Médi d'un llibre. garriga i aixt vam comparar la vegeta terranéenne et Alpine, radicada a Conseqiiència d'aquesta voluntat de ció que ara trobem i la que varen veure Montpeller (Occitània), fundada l'any donar categoria merescuda a l'aniver- els visitants ara fa seixanta anys. 1930 per Josias Braun-Blanquet, la sari fou la conferencia que el Dr. Oriol En l'excursió del 20 de marc als quai ha estât el nucli de la principal es- de Bolòs i Capdevila, catedràtic emèrit plans de Lleida, tinguérem la gran sort cola europea de la geobotánica. de la Universität de Barcelona i deixe- que ens acompanyés el Dr. O. de Bolòs Aquesta institució fou encoratjada ble directe de J. Braun-Blanquet, dona per seguir els passos dels cientifics que per Karl Faust, que fou soci del nostre el dia 24 de febrer de 1994 a la sala ens precediren per aquests verals. Des Centre i creador del jardí botànic Mar i d'actes del nostre estatge social, sobre prés d'agafar forces a l'esmorzar, al Murtra a Blanes, i amb Fajut eficaç del el tema «Josias Braun-Blanquet i la se costat del mateix Hoc on els excursio- Dr. Pius Font i Quer, de la Universität va obra». En el decurs d'aquest acte, nistes de la SIGMA varen ser tractats de Barcelona, també de la nostra enti- que fou molt concorregut, es féu la com uns reis, tal com diu el treball pu- tat, i porta a terme Forganització presentació del llibre L'estudi de la ve blicat l'any 1934, a FHostal de la Bas d'aquest viatge de l'any 1934, que, getació de Catalunya, passât, présent i sa, a les Borges Blanques, férem cap gracies a la valuosa collaboració dels futur, d'Oriol de Bolòs, Josep Nuet i als plans de Vilanoveta, prop de la dos cientifics, fou un èxit rellevant. Josep M. Panareda, tots consocis nos- Bordeta, a les rodalies de Lleida, per Ais diversos participants francesos, tres. El llibre inclou eis treballs se- prendre contacte amb Fassociació d'al- holandesos, suïssos, alemanys, polone- giients: «Josias Braun-Blanquet i la se bardî, els pradells de llistó i les brolles sos, txecoslovacs i italians, s'uniren va obra», pel Dr. Oriol de Bolòs; calcîcoles de romani, i fer inventari de

MUNTANYA 179 Els excursionistes de la SIGMA que cretament als boscos del tossal de la (Frankfurt am Main, 1874 - Blanes acompanyaven J. Braun-Blanquet, Baltasana. Gaudirem de la bellesa del 1952), que, com ja hem indicai, junt en els carrascars de Raïmat, prop bosc de roure reboll (Quercus pyrenai- amb P. Font i Quer i J. Cuatrecasas, fo de Lleida, el 4 d'abril de 1934. ca), que el Dr. P. Font i Quer va des- ren eis organitzadors del viatge dels Foto: J. Cuatrecasas. criure per primera vegada i que junt cientifics europeus. amb el pi roig (Pinus sylvestris), que és El jardí, que va ser enriquit eis anys el que Facompanya, dona a Fentorn 1930/33 pel jardiner suis Xenon aquesta varietat cromàtica de verds a la Schreiber, conté mes de tres mil cinc- les comunitats. Els afeccionáis a la fo primavera i a l'estiu, i verds i torrats a centes plantes de tot el món i una im tografia pogueren gaudir captant amb la tardor que fa el paisatge d'una gran portant biblioteca botànica. El jardí, les sèves canteres els narcisos i les or- bellesa. actualment depèn d'una fundació pri quidies, que donaren un toc de bellesa Sort de Foportú covai del Perotis, vada, constituida el 1951, i és regit per a Tentoni tan exarreït. El Dr. Bolos, aprofitat per a adossar-hi la casa, avui un patronat internacional. durant tot el viatge amb l'autocar, ens enderrocada, situada a Uevant del tos De la mà de Jordi Fàbregas, colla- anava alliçonant sobre l'entom de l'iti sal, que ens donà aixopluc durant el di borador d'aquest jardí, que ens féu de nerari, però aquí, ais plans de Lleida, nar i ens protegí de les inclemencies magnifie guia, seguírem els diferents ens dona una lliçô magistral sobre la del temps. Restaurades les forces, bai- sectors de les 16,5 ha. de qué consta: «homogeneïtat», que s'ha de tenir pré xàrem a bon pas cap a Prades, sota la jardí tropical, tempérât i mediterrani, sent en el moment de delimitar una pluja, la pedregada i els trons, que no fent incidencia al turó anomenat Coli parcella per a fer un inventari floristic ens deixaren aprofitar la tarda. Amb na de Braun Blanquet, on s'experimen- que sigui ben representatiu. El progra tot, fem un cant a la natura, que sempre ten les aclimatacions de diferents plan ma de l'excursió va continuar cap ais sera meravellosa, encara que hàgim tes mediterrànies de la comarca, per tal plans de Raïmat, concretament prop de d'aguantar la mullena. de veure Fevolució cap a una jardine Malpartit, per a veure els carrascars i Continuant fidels als nostres prede ría autòctona que no comportés una de l'impacte de la diferencia del canvi del cessors, el diumenge 29 de maig ens dicado i un dispendi tan importants paisatge en el temps. dirigirem als jardins Mar i Murtra -Es com les plantes que s'han d'aclimatar Seguint el calendari de les excur tado Internacional de Biologia Medi- d'altres indrets. sions del cicle, el dia 24 d'abril férem terrània- de Blanes, que foren fundats El dia ens acompanyà en aquest cap a les muntanyes de Prades i con l'any 1921 per Karl Faust Schmidt magnifie mirador sobre el cel i la mar

180 MUNTANYA Mediterrània, del quai sortirent, amb lla de la Tordera i les roques basalti Els excursionistes del Centre amb el els seus blaus lluminosos, amb l'esclat ques, materials que en aquells mo Dr. Oriol de Bolos, en els carrascars cromàtic de les flors i amb els excellents ments trepitjàvem. de Malpartit prop de Lleida, marc comentaris del nostre guia, joiosos i L'ûltima excursio d'aquest cicle ens de 1994. Foto: J. Ferrándiz. satisfets. porta el dia 19 de juny al Montseny, Tot seguit ens dirigfrem a la zona de amb un itinerari des del pla de l'Espi- Can Rave, prop de la vila de Tordera, nal a Arbûcies per la vall dels Roters, per veure aquest paratge protegit d'ai- per tal de seguir de prop els llocs visi- guamoll, molt caractertstic per Fexis- tats l'any 1934. Durant la pujada a han acompanyat durant totes aqüestes tència d'una petita però vadosissima Santa Fe amb Fautocar, Josep Nuet ens sortides i que han fet possible que roureda, amb roure pènol, martinenc i donà una série d'intéressants explica- aqüestes jornades de goig del present africa (Quercus robur, humilis i cana- cions sobre els estatges de vegetaciô ens projectin cap al futur per a Fapro- riensis). Els afeccionats a la fotografia que s'anaven identificant a mesura que fundiment de la botànica del nostre i al video pogueren captar imatges de pujàvem: alzinars ttpics, alzinar mun- país. l'orqutdia Platanthera chloranta i els tanyenc i castanyers, estatge de les amants de les orqutdies situar aquest rouredes i fagedes. Durant l'itinerari punt de localització en el seu inventari. des del pla de l'Espinal, coll de Te, la Per a arrodonir la Jornada, cap al Feixa Llarga, vall dels Roters i Arbû Okt deBdósiCapdevfe Josep Nuet i Bada tard, visitàrem el que queda del pitó cies, poguérem copsar en plenitud tots volcanic de Sant Corneli, en el terme aquests estatges amb observacions l'ESTÜDI DE , de Tordera, i vam poder acomiadar-nos oportunes sobre les plantes colonitza- LA VEGETACIO del que fou l'unie testimoni volcanic dores del soi a les clarianes dels dife- DE CATALUNYA, del Maresme, avui destru'ft per l'aprofi- rents tipus de vegetacid. passai, presen! i fular tament del basalt per a fer-ne àrids per El temps caloros ens acompanyà, a la construcció i també per a utilitzar perô l'ombra agraïda dels faigs, roures les columnates per a decoració de jar i castanyers feren que, d'aquesta diada dins, etc. El nostre consoci Joaquim de cloenda, ens en quedés també un Gracia i Lores ens dona una llicó in si bon record. Des d'aquestes ratlles do- Cintre Excasionsta de Catalunya Editorial Moníblanc-Martín tu de geologia sobre els volcans, la fa nem les gracies a tots els amies que ens

MUNTANYA 181 MUNTANYES DEL MON

mença a caminar. S'avança per un ca rni vorejat de camps plantats de man Un tresc pel dioca, bananes i d'altres cultius autòc- tons, fins a arribar a l'estació de guies de Kyandolire (1.700 m). A partir Ruwenzori d'aleshores, hom s'endinsa en un es- pessíssim i impressionant bosc de fal- gueres gegants, plàtans salvatges i bambú. L'exuberància de la vegetado dona peu a paisatges inoblidables. La humitat és constant i la possibilitat de pluges és particularment més fréquent Josep Reyner que a la resta de la señalada. En conse- qiiència. el carni sera sovint relliscós i pot estar enfangat o obstaculitzat pels arbres caiguts per l'efecte dels llamps. Es travessen deu rierols que nodreixen el Butawu,2 dels quais el penultim sera especialment apte per a agafar aigua i fer la dañera remullada fins al final del Conia el segle n d.C. quan Ptole- metres), punta Alexandra (5.091 m), tresc. El trajéete total, sensé descansos, meu parla en la seva Geografìa de «les punta Albert (5.087 m) i d'altres entre es pot fer en tres hores i mttja. Muntanyes de la Lluna» per referir-se 4.900 i 5.000 metres. Ara bé, el seu al Ruwenzori. També fou el geògraf atractiu no resideix exclusivament a alexandri qui va creure que en aquest assolir els punts culminants, sino tam II etapa: refugi Kalonge (2.140 m) - indret naixia el Nil, encara que avui bé a deixar-se encisar tant pels impres- refugi Mahangu (3333 m) s'atribueix l'origen de les seves aigiies sionants paisatges com per la variadís- a un riu que neix a Burundi, més al sud sima flora que es pot veure al llarg de Es comença baixant fins al riu del Uac Victoria. tot el recorregut. Aquest és un tresc per Kanyamwamba i, des d'allí, la pujada La primera referència europea, la a qualsevol amie de la natura i no tan és continua. En una primera part avan féu Sir Henry Stanley el 1876 i, des sols per a muntanyencs. De tota mane cent per l'espès bosc fins abans d'un d'aleshores, l'atenció dels naturalistes i ra, si es vol arribar a qualsevol dels petit pia anomenat l'Aitar dels Atresse, geògrafs ha estât constant. L'encant i pics esmentats convé una mínima ex on és costum dels portadors recollir les ci misteri d'aquelles muntanyes perma- periencia. ofrenes fêtes als deus per a gaudir nentment cobertes per boires i nuvols L'accès es pot fer tant per la banda d'una bona ascensió. A partir d'aquí baixos no ha deixat d'encisar la sensi d'Uganda com pel Zaire. La més visto l'abundor de líquens i el sotabosc de bilità! dels amants de la natura. sa, segons la majoria d'opinions, és la molsa formen un entom intens i miste L'expedició més important fou or- del Zaire, que ha préservât millor els rios. Probablement, és 1'etapa més dura ganitzada l'any 1904 pel princep Luigi régals que la natura hi ha dispensât. del tresc, no solament pel desnivell si Amadeo di Savoia (due dels Abruzzos) Tanmateix, durant un temps, els pro no pels entrebancs del carni enfangat, i es compongué de biòlegs, geòlegs i blèmes politics aconsellaven de fer pie d'anels entrecreuades i humides. agrimensore acompanyats de guies llo- l'ascensiô pel costat ugandès. La durada de l'etapa es pot calcular en gats a Courmayeur. La base es munta a El nostre tresc, que transcorregué unes quatre hores. Des de Mahangu. en Bujongolo (costat ugandès) i fou ales- pel Zaire, es pot dividir en set étapes: direcció est, es poden veure els grups hores quan es pujaren per primer cop quatre de pujada, una per a fer cim i Baker i Luigi di Savoia. els cims més importants del grup Stan dues de baixada, coincidint amb la ca ley i es varen fer els primers mapes vé dena de refugis construits.1 No farem ritablement significatius. Posterior- referència a les dues de baixada per ha- ment, el 1932, una gran expedició bel ver-les fet seguint la mateixa ruta de la ga explora el costat zairès. pujada. 1. La logistica del tresc es pot preparar El Ruwenzori és una cadena forma- a Beni o Mtwanga. Els permisos d'entrada da per diferents grups de muntanyes: al pare nacional Virunga s'han d'adquirir a Ewin. Gessi, Speke, Stanley, Baker i I etapa: final de la pista ( 1-300 m) - l'estació de Mutsora. Els refugis están en bon estât, la capacitat és de dotze lliteres Luigi de Savoia. El centre d*atenció refugi Kalonge (2.140 m) (més el que doni la cabuda de terra), excep préfèrent de muntanyencs i alpinistes te, corn es dirà, al refugi de Monaine. és, sensé cap dubte, el grup Stanley, ja S'arriba en vehicle tot terreny fins 2. El Butawu és un tributari del Semuli- que s'hi agrupen els cims més alts de al final de la pista de Mtwanga, prop ki, riu principal de la banda zairesa del Ru la senalada: punta Margarida (5.109 de la ciutat de Beni, des d'on es co- wenzori.

182 MUNTANYA Vista del grup Stanley. El cim més alt és la punta Alexandra. La punta Margarida resta tapada, al darrere (IV etapa). Foto: J. Reyner.

III etapa: refugi Mahangu (3.333 m) - refugi Kyondo (4.033 m)

Es continua per l'humit bosc de molsa i líquens fins ais 3.800-3.900 mètres, on, passada una clariana, apa- reixen gairebé de sobte els senecis i les lobèlies mítics, en arribar al turó conegut per Kampi ya Chupa.3 A mesura que anem pujant, l'espessor dels sene cis i les lobèlies esdevé important. A la darrera pujada, abans del refugi de Kyondo, hi ha una vista panorámica del llac Nègre. Convé no confondre el refugi de Kyondo -situât dalt d'un pujol- amb un altre de més petit que que da més avall, a Fesquerra del camí. Si el temps ho permet -ja que nor- malment el cel está tapat-, des del re fugi es veu el llac Verd. També des de Kyondo, a tres quarts d'hora de camí, s'arriba a la punta de Wasuwameso (4.462 m), on, si el dia és ciar, es do mina per primera vegada Fespectacu- lar vista de tot el grup Stanley i el seu refugi, passant pels llacs Gris i Blanc. Stanley no és difícil (Il/III), però re- altiplà (plateau). La vista dels cims i A mesura que es guanya altura, els se quereix un minim d'experiència en Fus de les glaceres Stanley i Moebius és necis i les lobèlies es van espaiant. de grampons i piolet, ja que habitual- realment impactant. Convé portar uns S'arriba al refugi després de tres hores ment es troba glac o neu damunt del prismàtics. i tres quarts de camí (amb aturades glac. La presencia continua d'esclet- Una altra excursió possible des de curtes ais llacs). xes, tant a la giacerà Stanley com, i es- Kyondo, a tres o quatre hores de camí, El refugi de Morraine no té lliteres i pecialment, a la giacerà Margarida, fa és la del Mont Mugule (4.400 m), des la cabuda màxima és de quatre o cinc necessari anar encordats durant tot el d'on també es pot contemplar el grup persones, dormint a terra, per tant, carni a partir de 1'entrada a la giacerà. Stanley. aquells qui no tinguin previst fer cap D'altra banda, convé fer-se acom- cim hauran de tornar a Kyondo el ma- panyar per un guia oficial de 1TZCN IV etapa: refugi Kyondo (4.303 m) - teix dia. Els qui vulguin intentar fer al que conegui el Hoc i tingui experien refugi Morraine (4.495 m) gún cim convé que el dia d'arribada al cia. refugi facin un reconeixement del mi- Dels onze membres del grup, tan Inicialment es baixa un desnivell de llor accès a la glacera Stanley, aprofi- sois dos, més els guies espanyol i zai- 150 mètres fins al llac Verd. Durant tant les vistes preses durant 1'etapa (si rès intentàrem el cim. aquesta davallada es troben quatre pas- Fascensió es fa amb guia, aquest ja co- Varem sortir del refugi a trenc d'al sos amb cordes fixes, el primer dels neix la situació). ba (5 h 55'). La pujada per la morrena quals resulta molt espectacular i aeri. fins al Hoc d'accés a la giacerà va du- Al llac Verd els boscos de senecis arri V etapa: ascensió a la punta ben a una alçària incomparable (és nor Margarida (5.109 m) mal que superin els tres metres), la se- 3. Kampi ya Chupa, «camp de l'Ampo va vista, amb el llac al fons i els cims La punta Margarida és el tercer pie lla», és el Hoc on el Dr. Franz Stulhmann, damunt nostre, fa que aquest sigui un més alt d'Africa, després del Kiliman- el 1891, deixà unes ampolles amb les seves dels moments més gratificants del jaro i de les puntes Nelon i Batian, al targetes de visita per assenyalar el Hoc on tresc. La pujada continua en direcció al Mont Kenya. L'ascensió per la glacera havia arribat.

MUNTANYA 183 La punta Margarida (5.109 m) des de la glacera del mateix nom. Foto: J. Reyner.

durar рос. pero la satisfaccio fou im mensa. Vam fer la baixada per la mateixa via. El cansament i Faltitud son defini- tius en el ritme de davallada. Un dels components comenca a sagnar pel nas: sort que l'hemorragia s'atura sense complicacions. Abans de les cine dei- xarem la glacera. pero el descens per la morrena era peri 116s per Fesgotament i la manca de reflexos a les cames. A un quart de set arribarem, totalment ex hausts, ja que no havtem menjat res rar una hora i quart, amb algun pas de La glacera Margarida és la part mes des de l'esmorzar. al refugi Morraine. grimpada. A les set i deu arribàrem a la perillosa del trajéete, ja que la trobà- quan gairebe s'havia fet de nit. Alia llengua d'accès, a uns 4.600 m. A dos rem força desfeta i amb neu vella i en tingucrem Funica decepcio del dia: no quarts de vuit vam entrar a la glacera, mal estât. L'excès de confiança en un ens podfem quedar al refugi perque es- després de posar-nos els grampons i pont de neu féu que un component de tava pie i no hi havia Hoc. Un bivac a encordar-nos. Arribàrem a l'altiplà (cola cordada estigués a punt de caure en 4.500 metres i sense sac adequat no es llada ampla, a 4.850-4.900 m, que sépara una escletxa. Per sort, anàvem encor el mes recomanable en aquells mo la punta Alexandra de la punta Moebius) dais i la cosa no passa d'un ensuit. ments. En plena i totalment fosca nit a les deu, sensé gaires diticultats, perô a Convé, per tant, extremar les precau- haguerem de baixar fins a Kyondo. A un ritme lent degut a la meticulositat del cions. Aixô, afegit ais efectes de 1 'alti les set poguerem comprovar com son, guia per a detectar i evitar les escletxes. tud i el cansament acumulat dels quatre de relatius, els limits del cos huma. Férem una aturada de vint minuts per es- dies anteriors, alentia encara mes la La baixada fins a Kyondo amb morzar. Baixàrem fins a 4.780 m. decan- marxa. Finalment. a la una i vint arribà Funic suport del frontal i sense aigua tant-nos cap al nord per tal d'agafar una rem al collet que separa la punta Mar resulta el major turment psfquic i ffsic pala que ens portaria tins a la glacera garida de la punta Alexandra (mes o que mai he hagut de suportar. El pas Margarida, des d'on s'arriba al peu del menys a la cota 5.050 m). Per comen- per les cordes fixes sense cap visibilitat pic. Cal anar amb compte amb els ponts çar la grimpada sobre pedra que ens fora del pam que em permetia la lleu- de neu i les rimaies. Els bancs de boira portaria al cim vàrem deixar els gram gera Hum del frontal es I'ultim que espessa cobreixen la major part del re- pons. ja que la pedra no semblava gela- voldria tomar a experimental Despres corregut, per la quai cosa és necessari da. La grimpada, amb algun pas compli- de dues hores i escaig. amb continues portar banderoles per a assenyalar els cat, dura vint-i-cinc minuts. Finalment. ensopegades i relliscades, veierem a passos de les esquerdes. vam 1er el cim a tres quarts de dues. baix, al Пас Verd, les Hums que els No poguérem romandre gaire temps nostrcs companys que romanien a a dalt, ja que ens hi havien cantat les Kyondo, avisats de la nostra arribada. puputs (teniem previst fer Fascensió en ens fan perque ens situem. Ens sortiren cinc hores, des de Fentrada a la glace a rebre. Mai no oblidare les cares dels ra, i es convertiren finalment en quasi amies que ens varen ajudar en aquells set hores). Tinguérem la immensa sort darrers metres. Els demanarem aigua. que per uns quants minuts la boira En poes minuts ens la portaren i ens s'aclarí i poguérem fer algunes fotos tragueren les motxilles del damunt. La de les vistes principals de tota la serra- rebuda dispensada sera potser el millor lada (punta Albert, punta Alexandra. record del tresc; mes. si cal, que el cim. punta Moebius. punta Elena i glaceres El caliu huma resulta el millor reconsti- Margarida i Stanley). La visibilitat va tuent de la feblesa que aleshores experi- mentavem. Hav fern passat mes de setze hores caminant. sense gairebe aturar-nos, en altituds compreses entre els 4.500 m i els 5.100 m i amb quatre dies que ja El Нас Vera" (IV etapa). portavcm de marxa al darrere. Foto: J. Reyner.

184 MUNTANYA sensé causa, de Nick Ray (1955), amb James Dean, mitic rebel entronitzat 11a- Bona collita al 57 Selectiu vors i encara mes amb el pas dels anys, per a qui llur joventut i contextos eren UNICA de Cinema i Vídeo motiu vital de rebellió. Ara i adés, hom cerca la rebellió positiva del jo- vent a través dels films que lliurement No Professional 1994 ells mateixos fan. I a fe de Déu que re sulta preocupant, un any mes, constatar l'absència d'aqueixa rebellió en les trames que ens proposen. Perquè de re- bellió gratuita, ço és, la que es con gracia amb ella mateixa, com si fos el Joaquim Romaguera i Ramio principi i l'objecte final de la historia, d'aqueixa, n'hem presenciat massa i amb escreix. Aital preocupado va ser manifesta da pel jurât abans de l'inici de la deli berado pública al Centre Excursionista de Catalunya, tôt remarcant que la ma- Comencem per les dades en forma VEREDICTE joria de les cintes violentes eren alhora de resum: Catalunya, 15 títols; Biscaia, tècnicament i resolutivament força im- 3; Canàries, 3; Andalusia, 3; Castella UNICA-Joventut: désert. perfectes, no mereixedores de ser pre- la Manxa, 1; Galicia, 1; Madrid, 1; Na Copa del Film Minut: Fes l'amor..., sentades en un Certamen d'àmbit esta varra, 1; País Valencia, 1; Quebec, 1. de Joan Casamada i Biosca (Terrassa) tal amb transcendencia internacional. I En total: 28 títols. S-8 mm, 1 minut. la preocupado s'accentua quan com- Vídeo: UNICA-Joventut, 3 títols; Selectiu UNICA: El columbarium, provem l'edat dels cineastes/videoas- Selectiu UNICA, 13. de Juan José Dîaz Cantero (Caudete tes: entorn dels vint anys. No ha d'es- S-8 mm: Copa del Film Minut, 3 tí [Albacete]) video, 18 minuts. Time tranyar ningú, doncs, que es déclarés tols; Selectiu UNICA, 8. Out, de Josep Maria Joaqutn i Ventura désert Fapartat UNICA-Joventut: per 16 mm: Selectiu UNICA, 1 títol. (Sant Joan Despf) video, 6 minuts. mal cinema i per la violencia gratuita Dies de guerra, de «Cavall de Troia» exhibida. (Terrassa) video, 30 minuts. Comptât i debatut, 8 títols sobre 28 JURAT Enguany ens satisfà poder dir que donen un poquet menys d' 1/3 de cintes aquests 55 minuts ens poden fer quedar violentes al servei del quasi res: diver- Joan-Francesc Ainaud i Escudero, bé i -per que no?- endur-nos algun timents mimètics, aliénants, estúpids, historiador de l'art i realitzador de vi guardô. Son obres solides, de gent que deshumanitzats, com ho deu ser Fúltim deogrames. Alfons Hereu i Ruax, ci n'ha après o que ja ha madurat, que ha videojoc ianqui a punt d'aterrar a casa neasta i ex-president del Festival de sabut trobar el pois adéquat a unes his nostra, intitulât Judici final, que sem Cinema Amateur de la Costa Brava. toriés a voltes diffcils de cenyir o de bla que supera amb escreix tôt el per Joaquim Romaguera i Ramio, investi fer entenedores fil per randa, perquè pétrât / inventât / imaginât per Fesser gador i historiador del cinema. Maria per si mateixes van mes enllà del que huma fins ahir mateix. Que bé, oi? Encarnació Soler i Alomà, premi de suggereixen, del que mostren. Perô han Cinematografía i Vídeo de la Generali superat els reptes i situen el llistô de tät de Catalunya 1994 a la millor con- qualitat força ait. ELS DE VIOLENCIA tribució cultural (recuperado de patri Aixf, doncs, no caldrà confiar no DESCORDADA I/O MES O moni fílmic cátala amateur). Jordi To mes en la sort, sino en llurs valors, que MANCO INDUÏDA más i Freixa, cineasta, medalla d'ar estem segurs que seran ben apreciats gent de la UNICA a Bakú 1978. Lluís per tota mena de public. I si en sortim Sick ofYou (Fins ais ous!) i Photo- Valenti i Bohigas, [licenciât en historia recompensats, aixô anirà rebé al sector matân son dos videos de Koldo Serra de l'art i del cinema. Maria Teresa Vilà i animarà futurs cinéastes amb vista a de la Torre, de dinou anys (Algorta- i Gabarro, cineasta. Josep-Jordi Que- prôximes convocatôries. Getxo [Biscaia]). En el primer hi ha raltó i Torner, delegat de F Estât es- morts a dojo, fins que Fassassi se sui panyol a la UNICA (amb veu). Pere cida; sort que només dura deu minuts. Parera i Rodríguez, de la Secció de I ARA, PARLEM-NE En el segon, fent honor al nom del vi Cinema amateur i Vídeo del Centre deoasta, el boig de torn agata una serra Excursionista de Catalunya (secreta- Mentre aquest jurat estava reunit i i ens rememora Matança de Texas, ri). dirimía, per un televisor emetien Rebel que, pel que sembla, ha créât addicció.

MUNTANYA 185 tat. d'anar-hi o de trobar-s'hi en el mo al cau definitiu. del qual mai no sorti- de quasi una hora. Així, les relacions ment de la catàstrofe, ja és meritori, ras per molt que cridis. Rebé, noi! entre les tres dones i els pocs homes però aquí també, com en la Trabada de Time O ut és un video de Josep Ma que sustenten la trama queden massa Gegants a Matadepera, els cinéastes ria Joaquín i Ventura (Sant Joan Des- esquemàtiques, com només apuntades, no han tret prou partit de la cosa, ço és, pf). Abans Fhem esmentat en parlar de quan hauríem agrai't, perqué veus que transcendir el reportatge televisiu cap Vision, per allò del joc que s'estableix hi ha substancia, que fossin més prego al documentai mes élaborât, acurat en entre un fumador i la pantalla, dones, nes, matisades. riques, travades. Hi ha la banda de so i mes ben contextualit- entre el real i Fimaginari, aquí gua- una ambigüitat en la part final o preo zat. No n'hi ha pas prou amb ensenyar nyant la partida la televisió en Hoc del cupado que ens assalta en acabar-se, el que tenim davant els ulls o que ens réfèrent o el seu intermediari, potser potser a causa de la compressió. de no arriba a les orelles: cal també saber mi per allò de Fomnipresència d'un mitjà acabar de saber qué en pensen o qué rar, saber escoltar i, si és possible, amb que s'ha acabat imposant (sensé resis senten les protagonistes de la situació ull crític o mes analític. séparant el gra i tencia majoritària!), atrapant, engolint, d'ocupació bèllica, de guerra fratricida cremant la palla amb el transformador. fent-se seu. quasi anoneant tot el que que pateixen. Els gestos sovint ama La blanca e histórica Andalucía és se li posa davant. Es, així, una obra de guen o disfressen capteniments que les un film (16 mm, l'únic del Certamen!) lectura; agafa-la com vulguis o per on paraules no diuen... Amb tot, ens tro de Jaume Campabadal i Fonoll (Saint puguis, que fins i tot ens pot portar a bem davant d'una obra ben bé de ple Lambert [Quebec]). Aquest productc reconsiderar la funció del zapping, en nitud, amb una interpretado contingu- ens va initar, per tòpic i tipie, perqué el sentit de: qui zappineja a qui? Foto- da. però alhora d'alta expressivitat; fo ens recorda, pel to i els textos del co gràficament i auditivament, Time Ont és tografia en grisos, blancs i negres que mentan en off que illustra allò que ja acurat, i valenta la planificado. És una aconsegueixen comunicar intimitat, so- veiem, els documentais turístics del obra in que ens parla d'un temps out. ledat, tristesa, jovialitat; plans de detall franquisme: epidèrmics. conua de pos- Dies de guerra és un video en blanc acurats que enllacen amb moviments taletes ensucrades i Uepades, tot tan i negre de metratge mitjà de «Cavali de de càmera quasi imperceptibles, des- descremat com ben fetet, silenciant el Troia» (Tenassa). dedicat a Tomàs criptius; muntatge cadenciós o rapici que no és exportable, films d'encànec Mallol. Diguem d'entrada que al cap quan convé, és a dir, temps diferents destinais a un public que es vol acultu- de pocs minuts de mirar, veure, sentir i per a diferents situacions, i una música ritzar a posta. Per tant: mai no ha escoltar, ja sabem qui s'hi amaga dar- original d'Oscar Roig que és tota una d'anar en concursos ni certàmens rera: Jan Baca i Toni Ganiga, trape banda de so pensada expressament i d'avui, però tampoc en pantalles co nes que ja en un certamen anterior es que embolica molt bé les escenes. merciáis que respectin el personal. disfressaren de Huston. Sirk & Co en 1 acabem ara nosaltres amb una refer el videograma Accident. Aquí es flexió que no per coneguda i repetida I ARA... ELS MES BEN tracta d'explicar una historia que s'as enguany és ben pertinent de recordar. AFAIÇONATS senta fortament en el temps, en el seu L'abisme que hi ha entre els cineastes esmunyir-se en un context opressiu d'experiència. amb anys de rodatges a El columbarium és un vídeo de Juan portes endins. repressiu portes enfora. Fesquena i més d'una ensopegada, i José Díaz Cantero (Caudete [Albace Mentre a l'interior d'una llar conviuen els novells o de cañera encara fent-se te]). Aquest cineasta ja ens va sorpren- mare i tieta, passant les estones entre- és considerable. Aitai constatació posa dre gratament en un certamen anterior i tenint-se correntment, amb détails de sempre el jurat en una situació delica ara el sait endavant és ferm i segur, por o prevenció, a 1'exterior hi ha la fi da, com -per exemple- quan es troba tant en Fus de la gramática com a Fho- lia, mes desimbolta, lliure, banyant-se dins el mateix sac films en S-8 mm i ra de nanar una trama que t'atrapa de o passejant, com despreocupada de la films en 16 mm. Creiem que cada cosa bon principi i ja no et deixa fins al punt situació régnant. Ens trobem a les en hauria de teñir el seu mare i el seu en- final, tot i el rise que cóne de fer-ne un vistes del final de la Guena Incivil es- caix. És per això que seria aconsellable gra massa. I és que entenar com Déu panyola, escoltem la veueta del general que les bases deis concursos marques- mana i amb totes les de la Ilei un home Franco per ràdio, veiem una trepa que sin d'alguna manera els nivells míni- que, ai, resulta que és viu, esdevé tan exécuta un escorcoll en una casa men mament exigibles de beli antuvi a tota inhabitual (que sapiguem fins ahir) tre brama en castella, els avions passen obra i a cada grup que les empaqueta, com tenorífic. El cineasta sap vorejar ben a prop, ressona de no gaire lluny la perqué així, ais cineastes, els costaría tostemps la franja prima que separa canco deis esternuts i... «Això ja està!». menys saber els certàmens que l'esperpent de Fangoixa, la brometa S'obren les portes, la gent ix ais caners, s'adiuen més ais productes aconse- gruixuda de la sensació de claustrofo s'engalanen els balcons, n'hi ha que han guits. Com hi ha món. també hi ha sor- bia asfixiant. El treball de so aquí és guanyat, la vida continua. Ai las! tosament calaixos per a tots i per a tot. fonamental, com la interpretado, i De metratge mitjà. anotàvem al Pensem-hi. L'any vinent. any del Cen Diaz Cantero no sembla tenir problè principi, perqué en veritat la historia i tenari del Cinema, hi tornarcm. Que mes: tira pel dret, mou la càmera com el ritme que se li confegeix durant una feu un bon cinema, amigues i amics. un professional, Femplaça amb atrevi- bona estona és clarament d'un llargme- Nosaltres hem procurat fer un bon i ment, i tot lusca tan bé com el taüt cap tratge o, si més no, dona per a un llarg just veredicte.

188 MUNTANYA dilatats panorames i, des del cim, tot esdevé llunyà: Caro, Penyagolosa, ro Camins dels ports ques de Benêt i l'Hereu son els pocs cims coneguts d'entre aquesta muniô de pics i crestes encara ignorades per de Beseit, 5 la majoria d'excursionistes. El tossal d'Encanader i el seu entorn EL MAS BLANC A sota el tossal d'Encanader i a la cara del soleil hi ha el solitari caseriu del Mas Blanc, un seguit de cases arrenglerades de cara a migdia, donant l'esquena al fred cerç que davalla del Kildo Carrete i Bisbal tossal. El Mas Blanc és mes que un allunyat raval del poble del Boixar; és un conjunt ben caracteristic d'arquitec- tura rural a la muntanya mediterrània, ben équilibrât, on sembla no mancar cap détail elemental: un carrer unie Aquesta muntanya de 1.393 m el Mas Blanc, que es deixa uns cent amb les cinc cases encarades al sud i d'altitud es troba a l'extrem SW del metres a la dreta, es fa cap al coll de les corralisses al davant, a quatre pas massís del Port, dins el terme de Pe Tombadors, tenint enfront el cimet i la ses, i cobertes, comunicant-se amb na-roja, comarca del Matarranya, al carena de Cantaperdius. Al coll de grans pallisses on l'entresol dôna a una límit entre aquesta comarca i la Ti Tombadors surten pistes forestáis al grandiosa era oberta a tots els vents i nenta de Benifassá. Els municipis tossal dels Tres Reis i a Sant Miquel amb vistes al veî tossal d'Encanader. mes próxims son el Boixar, Fredes i d'Espinalbar. A grans trets, aqüestes Al Mas Blanc s'intueix un passât Pena-roja. son les vies d'apropament a les mun- gens llunyà amb dedicaciô préfèrent a Aquesta muntanya arrodonida és la tanyes que envolten el tossal d'Enca l'exploraciô de la ramaderia ovina. En segona en altitud de tot el massís del nader. cara ho testimonia la presèneia als ves- Port i está gairebé a l'extrem sud-oest El cim d'Encanader presenta una sants del tossal d'una extensa xarxa de la complicada xarxa de cims i bar- imatge del tot inesperada i inversem- d'assegadors o carrerades i parets fêtes rancs que s'estén des del riu Ebre fins blant en comparació amb les del Port de pedra seca que s'enfilen muntanya a Morella. El tossal d'Encanader i els d'Arnés i de Beseit. Ací no hi ha bos- amunt séparant limits de propietat o bé pobles de l'entorn están allunyats de cúries ni espadats que defensin l'accés per a conduir-hi els ramats. Aquests tota mena de comunicacions fácils, cir- al cim d'aquesta muntanya ramadera i assegadors antigament formaven xar- cumstáncia ben negativa per ais excur- acollidora per a tothom. Ací dalt sois xes jerarquitzades, ja que, a les mun- sionistes que vulguin recorrer aquest s'hi respira calma i solitud, petja fácil i tanyes properes al Port de Morella i sector del Port. Per a anar al tossal d'Encanader, el lloc mes próxim amb carretera és Fredes, i l'itinerari mes interessant, bé que molt mes llarg, s'inicia a Pena-roja, passant per les roques del Masmut. els cingles de Pena-roja i el tossal de l'Hereu. Una pista molt dolenta comunica el poblé de Pena-roja amb la pista principal del Port, al coll de Tombadors, a prop de Fredes, pas sant abans peí mas de Forts, cingles de Pena-roja, mas de Mata-raboses, tossal de l'Hereu, coll de la Barraca, obaga del tossal d'Encanader i, sense visitar

La font del Mas Blanc, a free de l'assegador o carrerada que ve del pía de Tombadors. Foto: Kildo Carrete i Bisbal.

MUNTANYA 189 TOSSAL D'EN CANADER EL PORT.Tinença de Benifassà

Benïfassà. la ramaderia gaudia d'una centre d'excursions i travessies. Si doneu una bonica excursió que hi fa cap des forta prepotència damunt l'agricultura, una ullada al mapa excursionista, hi des- del pantà d'Ulldecona. Recomano ini- per les caractéristiques del sol i també, cobrireu molts itineraris intéressants. ciar la caminada a la cua de l'embassa- possiblement, per l'existència, en temps Si posem imaginàriament el rellotge ment, al Hoc de Magraners, a uns tres llunyans, d'organismes protectors (mo- damunt Fredes i anem seguint l'avenç quilòmetres de la presa. nestirs, comunitats rurals, etc.). de la minutera, aquesta ens assenyala- El carni puja sempre sense parar, Ara, quan s'arriba al Mas Blanc, rà, al nord, el Boixet i, en anar girant perquè caldrà guanyar un desnivell de de sobte ens trobem al cap de l'unie l'agulla, passarem peí tossal deis Tres cinc-cents metres. Es passa a frec del carrer, amb les cases arrenglerades Reis, tossal d'en Cervera, el Negrell, mas Joan, després l'estret de la Mola. tancades amb pany i forrellat, el pe- punta del Solà d'en Brull, barranc de la Solà d'en Brull, portell de l'Infern, drîs cobert de borrô en Hoc del palliis Tenalla i el portell de l'Infern. Si voleu amb nombroses balmes utilitzades com d'abans i, als balcons, testos i gerres fer turisme, baixant el grau de Fredes a corralisses, després es troba el mas sensé cap planta. No volem admetre es fa cap a la Plana, on es troben bo- del Pixon i el coli del cap de la Serra, que estem voltats de solitud. Sembla nics pobles de secà: Bellestar, la Pobla ja a les envistes de Fredes. El retorn es que era ahir quan pastors i camperols de Benifassà, el Boixar, etc., fins a farà pel barranc del Salt de Robert o de deixaven per sempre mes aquest bell arribar a la magnífica vila de Morella. la Tenalla, tali de cinc-cents metres recer assolellat per a anar a cercar que separa el Solà d'en Brull del Mor l'aventura a les ciutats de la plana. SALT D'EN ROBERT I rai Desplegat. Al fons del barranc, s'hi PORTELL DE L'INFERN, PEL troba el petit refugi forestal de la Tena EXCURSIONS DES DE FREDES BARRANC DE LA TENALLA lla, amb picnic a l'entorn. Aci amba la pista forestal que, més avall, connecta La situaciô orogràfica del poble, a No es pot parlar de les muntanyes amb la pista principal del barrane de la 1.093 mètres d'altitud, és idônia com a de l'entorn de Fredes sensé esmentar Fou, on s'ha iniciat l'excursió. Vull ad-

190 MUNTANYA vertir que aquests itineraris segueixen cara resta el pi monumentai anomenat El Negrell i el Retatile, al vessarti camins antics, actualment gairebé per- Pi Gros de la Valleanera. acompanyat meridional del Port, visi des del porteli de duts per l'abandonament del camp. de la fageda més meridional d'Europa. l'Inferii. Foto: Kildo Correte i Bisbal. Aneu atents amb el mapa i fareu cap a Per a tornar a Fredes es pot escollir Fredes. No desaprofiteu seguir aquesta Fitinerari que passa pel refugi de la excursió circular! Font Ferrera, coli de Manado i el Pinar Pia, tot seguint els senyals del GR-7, TOSSAL D'EN CERVERA que us deixarà a Fredes. Es una excur sant el coll de Tombadors i. més enlla. I EL NEGRELL sió de cine hores de carni, ben aprofita- el Pinar Pía, fent cap a la crui'lla del des. coll de la Creu: a 1'esquerra anirem a Pujar al cim del Negrell i, de pas, El refugi de la Font Ferrera es pro- Beseit. passant per Fobaga del Boixet i anar al tossal d'en Cervera és una agra pietat de la FEEC, és guardat i té llite- Rafalgarí, estrets de Marraixa, barranc dable passejada que no presenta cap di- res i servei de cuina. S'hi pot arribar del riu Formenta i mas del Ganxo, i ficultat d'orientació, ja que el camí, el per una mala pista forestal. travessant finalment el riu Matarranya GR-7, esta ben senyalitzat a gairebé tot a gual. poc abans d'arribar a Beseit. el recorregut d'anada, des de Fredes. LES PISTES FORESTALS Tornant al coll de la Creu. seguint la També es pot fer Fitinerari anant de AL PORI pista de la dreta faríem cap a Tortosa. Fredes al mas del Paraire i, amb qua passant per font de Teix i grau de Car- tre-cents mètres de desnivell, pujar al A Fredes s'inicia la pista principal lares, el sector més problemátic de tot tossal d'en Cervera i seguint la carena del Port, que travessa aquest massts de el recorregut. Més enllá de Cariares es rumb al nord-est, entre matolls i bosc, muntanyes de sud a nord-est. amb una passa per FEsquirol. nucli mig urbanit- fer cap al cim del Negrell, muntanya crui'lla que mena a Beseit. La pista va zat on les casetes han crescut com els magnífica voltada de grans pinèdes. gairebé sempre entre una espessa bos- bolets, sense ordre de cap mena. Passat Recomano passar de llarg el cim del curia, amb ramals d'aproximació als el Portell, la carretera, ara asfaltada, Negrell i arribar-se fins a Fextrem est principals cims del Port, fins i tot al inicia la torta davallada a Roquetes i de la carena. Som al Turmell, talaia ro Caro, on una estreta pista asfaltada me Tortosa. Seguint la pista, es troben des- callosa que s'alça damunt el barranc de na fins al mateix cim, atapei't d'ante- viacions a dreta i esquerra que no me- la Fou, i tenim al davant nostre les nes, edificis i monuments. nen enlloc. Solen ser accessos per a magnifiques parets del Retaule, on en Se surt de Fredes rumb al nord, pas- treure troncs i no están senyalitzades.

MUNTANYA 191 EXCURSIONS SELE

La Ballestera desde Penyagalera.

Foto: KlItlii Carrelé i Bisbal.

tits prats dedicats a la pastura aparei- xen de sobte entre aquesta orografia turmentada pels crestalls i fondais voltats de cingles. Amb recança: abandonem el mas de Trencaladres i les sèves dependèneies. encara amb teulades. acomiadant-nos del pou, la noguera i les dues ères. La pista ara davalla entre alzines i pineda esclarissada. i. passât un fort revolt, descobrim damunt nos tre les teulades del mas de Navarro, sé parât del carni per un seguit de marges esglaonats amb els bancals ocupats per carrasques i pimpollada. És gratificant enfilar-se pel mig de la bosquina i el roquisser per a arribar al mas de Navar ro, també abandonat, amb les corralis ses esbotzades i l'edifici principal del mas. fet amb pedra escairada i ait de dos pi sos, semblant a una fortalesa abandonada on totes les portes resten esbalandrades i les corralisses veines, plenes d'esbaldrecs. L'entorn és sem blant al dels altres masos de la Tinen ça: extensos prats al voltant i guanyats al bosc que tot ho envolta, cobrint tota la superficie de les muntanyes que ens rodegen. separades entre elles per pre- gones barrancades, sovint ben laberin- tiques. Des del mas de Navarro veiem els masos de la Mina i de la Faixa, a l'alt vessant de barrane, per on passarem més tard, tot seguint el GR-7, ca rni de Fredes. Abandonem el mas per retornar a la poblcs del Port, plantât dalt la Tinença a Fesquerra, tocant a un bassal perma pista, que ens ha de eonduir a l'aigua- de Benifassà i coronat pels tossals mes nent. Aquesta pista inicia la davallada barreig del barrane de Prades amb el alts de la serra de San Cristòfol. per la vora dreta del barrane de Tren- que baixa del Mas Blanc. Acî a prop caladres fent continues marrades per a es troba l'antic carni de bast que comu vencer el fort desnivell a qué obliga el nicava el Boixar amb el Mas Blanc, EXCURSIO AL TOSSAL pendent del barrane, conegut més aviat pujant-hi per la cara solella del Racó. D'ENCANADER, DES DE EREDES per barrane de Prades. L'inici de la pis La torta pujada es perllongarà fins al ta passa entre marges i ermots. i ben mateix tossal d'Encanader: son quatre- Aquest itinerari circular permet pu aviat som al mas de Trencaladres. ex cents mètres de desnivell que caldrà jar al tossal gairebé sempre per senders tensa propietat voltada de terrenys de guanyar tot seguint el CARNI de bast que fàcils i de bona petja, seguint, el tere pasturatge, amb el mas i les corralisses mena al Mas Blanc, actualment mig final, un bon tros del GR-7 fins a arri que evidencien un passât gens llunyà perdut. bar a Fredes. dedicai a la ramaderia. Aquest conjunt S'arriba al caseriu abandonat des de Se surt del poblé carretera amunt, rural és un mut testimoni de la impor fa uns vint anys i. donant un tomb per ara sense asfaltar, i al cap de pocs mi- tancia que tingueren els masos rama- l'ample sender. es fa cap a la font del nuts, després de passar el coli del ders a la Tinença de Benifassà, fins al Mas. sota uns marges molt alts. entre Montgó. es troba una pista ben dolenta Port de Morella. Aci, les foies i els pe bancals. El mateix sender ens condueix

194 MUNTANYA L

La punta deh Ganxos o la Forca amb el molí Sotorras i el congos! del Canaleta. Foto: Kildo Carrete i Bisbal.

el maset de Pere Negre en un collet, sota el tossal; més enllà passem pel mas de la Grèvola i el mas d'en Roda, dos masos estesos ací i allá, a mig ca mí del cim al barrane de Prades, al qual s'arriba aigües avall d'on s'ha iniciat la pujada al Mas Blanc i molt a prop de l'aiguabarreig d'aquest barrane amb el de la canal d'en Pavia. Ara cal continuar per un sender que puja parallel al barrane de la Canal, que davalía del Boixar, fins que trobem el senyal del GR-7 procèdent d'aquest darrer poblé i que anirà a Fre des, el Caro, Paüls i Andorra. Al mas de FHostalet ja trepitgem el GR-7 i passem després pels masos de la Faixa i la Mina, al mig d'amples foies aprofi- tades per a conreu de seca. El sender, planer, fa cap a la carretera de Fredes, on s'arriba ben aviat. A ponent del po blé ens saluda el turó de Montgó. Aquesta excursió fou duta a terme amb 155 excursionistes vinguts des de Valencia, Castellò, Xerta, Roquetes, Torello i del Centre Excursionista de Catalunya, de Barcelona, amb motiu de la commemoració del segon Cente a l'ampia collada que forma el vessant cims més propers? Per exemple: el nari del Mesurament del Meridià Dun est del tossal d'Encanader. Ací baix, Tossal Gros, l'Hereu, Bonfill, Pena-ro kerque-Barcelona. Celebrem aquesta hi conflueixen parets de pedra seca que ja, Boixet, tossal d'en Cervera... efeméride pujant ais cims més caracte- delimiten els terrenys de pastura, ta- Aquest desconeixement és justificat rístics escollits per a aquest transcen llats per assegadors o carrerades i per la distancia que separa el tossal dental mesurament, ara fa dos-cents aqüestes faraòniques parets seques que d'Encanader dels nuclis habitats, anys. s'enfilen fins al mateix cim del tossal agreujat per unes comunicacions molt Els companys del Centre Excursionis d'Encanader. Ara cal enfilar-se per un precáries. ta de Castello han estât els guies d'a- corriol rumb al nord-oest que marxa S'emprén el retorn a Fredes per un questa excursió al tossal d'Encanader, parallel a la paret seca i. mes amunt, el camí ben diferent del d'anada, i més a efectuada el 13 de febrer de 1994 amb bosc esclarissat ens acompanyarà fins l'oest d'on s'ha pujat. Primer es troba mig pam de neu i un dia espléndid. al cim d'Encanader, on hi ha un piló de l'IGC. La visió panoràmica que ofe- Horaris Parcial Acumulat reix aquest cim arrodonit és ben origi Fredes - mas de Trencaladres Oh 15' Oh 15' nai; estem al segon cim més alt de tot Mas de Trencaladres - pía amb confluencia de barranes 45' 1 h el Port, voltats de muntanyes gairebé Confluencia barranes - Mas Blanc 35' 1 h 35' desconegudes per a la majoria dels ex- Mas Blanc - cim del tossal d'Encanader 30' 2 h 05' cursionistes, fet que ens fa sentir foras- Tossal d'Encanader - mas d'en Roda 35' 2 h 40' ters en terra propia. Lluny, es veuen les Mas d'en Roda - mas de l'Hostalet (GR-7) 60' 3 h 40' antenes del Caro, la Penyagalera, els Mas de l'Hostalet - mas de la Mina (GR-7) 40' 4 h 20' boscos del Negrell i, molt lluny, la Mas de la Mina - Fredes 40' 5 h Total 5 hores magnifica Punta de l'Aigua i la veì'na Aquest horari no inclou el temps emprat a visitar el mas de Navarro. mola d'Atans. En canvi, qui coneix els

MUNTANYA 195 xopluc s'aixeca a 1.790 m en el pia del Bac Gran o pleta de Das. Disposa de Més aixoplucs per a planta baixa -tancada-, on presumi- blement teñen la llar de foc. Quadra al mateix edifici. Al pis superior, s'hi excursionistes accedeix per una escala interior que mena a una habitació lliure. amb ca pacitai per a quatre persones capicu- lades en un prestatge d'obra. L'aigua en un abeurador proper que no raja- va. La proximitat d'aquest refugi a la Francesc Xavier Gregori carretera -sempre transitable- que duu a les installacions d'esquí, li treu una mica d'interès logistic, fins i tot en època hivernal, encara que si hi acce- dim a peu o en esquís des de Das amb la intenció de pernoctar-hi i continuar en travessia cap al refugi forestal del Cortal d'en Vidal pel clot de Fontlle- Per comencar diré que aquest altre sos concrets hi apliquen els mateixos brera, pot resultar força més que inté recull d'installacions a muntanya -que organismes o propietaris responsables. ressant. no voi dir que tots siguin per a ús ex- Cartografia: Moixeró (ed. Alpina) clusiu deis excursionistes- arriba quasi núm. 219. Encara que el refugi no està per encàrrec, ja que el primer (vegeu REFUGIDEL représentât en el mapa, l'antiga cabana MUNTANYA, núm. 791), ha estat forca PLA DE SATLLA sí que ho està. ben rebut per tots. Aquest cop, però, he tret allò que Construit l'any 1966. Es tracta nous perqué, honradament, el més nou d'una sólida edificació d'ús eminent- REFUGI DE QUIOULÈS és el refugi d'Ayous i ja porta un gra- ment ramader que es compon de dues pat d'anys funcionant. dependéncies, una d'elles la quadra; Acollidorament bastit al gran replà Ben pocs deis aixoplucs ressenyats l'altra està equipada amb una Marga ta situât al capdamunt de l'estreta vali del resulten imprescindibles a Festiu, si te- rima de fusta on caben unes vuit perso Quioulès, comuna d'Aston (Arieja), a nim en compte que molts d'ells son fà- nes. una altitud de 1.611 m. A unes cinc ho cilment accessibles amb vehicle. A A més, té una llar de foc amb un res de marxa en travessia des de la bor l'hivern, però, quan les hores de llum banc de pedra adossât. Aigua i llenya a da de Sorteny (Andorra), pel porteli de son més escasses, i les marxes d'apro- l'abast. la Sebollera. ximació esdevenen més feixugues amb Aquesta edificació es troba a una al Sòlida edificació de nova pianta la neu i les baixes temperatures, és titud de 1.554 metres, en el pia del ma- bastida Tany 1982 en el mateix Hoc aleshores quan la localització i utiliza teix nom, a poca distancia -cantó est- que ocupava la primitiva cabana. do d'un refugi o d'una senzilla cabana de la collada Verda, per sota de la pista Es compon d'una part tancada per a pot resultar d'aliò més fonamental. forestal de Camprodon a Pardines, al usos ramaders. L'altra dependencia La denominado refugi o cabana no costat dret del ree deis Forquets. Bona resta sempre oberta i proporciona un té carácter qualificatiu ni diferencia- base per a fer excursions hivernais al confortable aixopluc -sobretot a l'hi dor, ja que tant us podeu trobar amb Puigsestela i Taga. vern- per a deu persones en l'aprofitat cabanes de molt sólida construcció ben Cartografia: Ribes de Freser (IGN). espai que proporcionen les golfes. arranjades. com amb refugis en estat escala 1:25.000. núm. 256/1. Equipât amb matalassos d'escuma sen precari o insuficientment equipats. sé fundes. Taula. bancs, llar de foc i es- En tot cas, aqüestes denominacions, tris diversos. L'aigua als voltants. així com l'estat de conservació, només REFUGI DE DAS No hi ha llenya a prop, llevat d'al- poden ser orientatius, ateses les possi- gunes mates de boix i ginebró. Corral i bles variacions posteriors a l'elabora- Airosa edificació de nova planta si quadra annexos. ció d'aquest treball, tant pel que fa a tuada en un indret forca bonic dins dels Malgrat l'estratègica situació d'a millores i rehabilitacions, com a la pro terrenys del pare natural del Cadi-Moi- quest aixopluc, les muntanyes que do gressiva degradació a qué es veuen sot- xeró, molt a prop dels seus limits, qua mina son poc freqüentades en època meses, pel mal ús que actualment es fa si tocant a la carretera que duu a hivernal. d'aqüestes instai-lacions, agreujat tot l'aparcament de Coma Oriola de Tes Cartografia: Sèrie TOP 25 Vicdes- pel poc o nul control que en alguns ca- tado d'esquí de la Masella. Aquest ai- sos 2148 OT (IGN francés).

196 MUNTANYA BIVAC DELS ESTANYS FORÇATS

Construcció d'estructura prefabrica da coberta per dins amb tauler aglome rad Equipât amb dos prestatges i matalassos d'escuma sense fundes, per a vuit persones. Taula i bancs tôt fixât a restructura. Aquest aixopluc no esta bastit per la Conselleria d'Agricultura d'Andorra com la resta de construccions escampades per les valls, i, per tant, no surt referit en cap llista de refugis i cabanes; aixô fa pensar que s'ha installât per compte d'algun collectiu, sigui el deis pescadors o deis caçadors, o fins i tôt amb la connivencia d'amb- dós. Situât uns quants mètres per sota de l'extrem sud-est de Festany Forçat Gran o de Baix, a una altitud de 2.625 mètres. Accessible des d'Arinsal pel pla de FEstany, on localitzareu un altre refugi, aquest construit pel Govern Andorra i fet tôt d'obra. Cartografía: Mapes del Go vern Andorra. Recomano el núm. 5 a es cala 1:10.000, on es pot ubicar el refugi al sud de la cota 2641,7.

REFUGI D'AYOUS, gestionat pel Parc Nacional deis Pirineus

Privilegiadament situât i afavorit per unes perspectives del proper Mig- dia d'Aussau força captivadores. Enlairat per damunt de la vorera es querra de Festany Gentau, a una altitud de 1.960 m, a l'imposant cire lacustre d'Ayous. Construcció d'estructura mo derna que ofereix sojorn a trenta perso nes en règim guardat i a quinze mes en l'annex hivernal équipât amb matalassos i flassades. A 1'exterior, hi trobareu una canalització d'aigua que fins i tôt raja abundosa en pie hivern. Guardat de mig juny a mig setem- bre. Per a obtenir confirmado de les dates truqueu al tel. 07 33 59 053700.

El refugi del Pia de Salila el febrer d'enguany (a dalt). El pia de Quioulès amb el refugi a 1.611 m (al mig). Fotos: Francese Xavier Gregari. Per darrere del refugi d'Ayous, el pie del Migdia d'Aussau (a baix). Foto: Alexandre Alom.

MUNTANYA 197 Cartografia: Sèrie TOP 25 Ossau-Va- llée d'Aspe 1547 OT (1GN francés). Aquest refugi és molt accessible -per bona visibilitat- en travessia des de l'estació d'esqui d'Astun, pel port de Jaca -coli des Moines al mapa fran cés- en unes tres hores i mitja, i permet fer-hi atractives excursions en es quís per un terreny molt apte.

REFUGI DE SANT GUILLEM

Construi't aprofitant una antiga bor da que encara conserva una espaiosa quadra ais baixos. Aquest aixopluc està situat estratègicament en un indret on les pistes i els bons camins son forca concorreguts, darrerament. pels cada vegada mes abundosos practicants de les marxes a cavali. S'hi pot accedir amb vehicle fins a la porta, encara que haig d'advertir-vos que, sovint, a l'inici de l'hivern la neu hi dificulta l'accés per l'estreta carrete ra -la D 74- que s'inicia al poblé de la Tet, tocant al riu del mateix nom. Cal situar-lo a 1.290 m d'altitud, un cop passat el mas Ventos, una mica en sota i airan d'un soblat giravolt que fa la carretereta que arriba fins a Termita de Sant Guillem de Combret, senzill ermitatge en un dilatai terraplé emma- tollat de balee. Es compon d'una sola estanca amb una tarima de fusta correguda per a unes deu persones. Gran taula i bañes de fusta incorporáis. Llar de foc enlai- rada. Llenya a l'entorn: l'aigua, cal cercar-la baixant per darrere del refugi al proper torrent de Comalada. Interessant base d'ascensions sobretot a l'hivern i en esquís, ais cims de la capcalera de la pregona valí de la Co malada. Cartografia: Sèrie TOP 25 Canigou 2349 ET (IGN francés). Bibliografia: Pirineu Oriental, 2 volums. CEC (Ed. Montblanc-Martín).

L'enlairat bivac deh estanys Forçats en terres d'Andorra (a dalt). Auster per fora, acollidor per dins. Refugi de Sant Guillem (al mig). La primitiva cabana del pia de Das. Darrere, el refugi nou (a baix). Fotos: Francese Xavier Gregori.

198 MUNTANYA Colobo, els enderrocs de la quai han colgat el veli carni de bast que hi puja- Arbres excepcionals va des de Massenyer). Víctima d'aquesta progressiva de gradaciô ha estât l'anomenada alzina del Montsec del Cabaler, situada al pia d'Escumó, a mig carni entre l'enrunada torre d'Es cumó i la font del mateix nom. Aques ta alzina, el tronc de la quai tenia un i la seva rodalia (II) périmètre de 332 cm (és a dir, mes d'un mètre de diamètre), va ser tallada, no sabem si per a aprofitar-ne la fusta, o bé per a treure'n carbó. Siguí com si- Manuel Cortés i Ribelles gui, ara no en queda mes que el calci nai, arran de terra, enmig d'un entom vegetal destrossat. Un arbre amb cinc o sis segles d'existència ha desaparegut. potser convertit en carbó. I, fet esment del que calia suprimir, d'aquell treball

En el numéro 765 de MUNTANYA, corresponent al mes d'octubre de 1989, aparegué un petit treball meu amb el mateix tîtol que encapçala el présent, en el quai es parlava, breument, d'alguns arbres existents en aquesta zona, notables per la seva grandària. En els très anys transcorreguts, m'he adonat que cal actualitzar aquell treball, per dues raons: la primera, que hi vaig ometre imperdonablement algun exemplar reaiment excepcional; la segona, dissortadament mes important, és que un dels arbres notables de que es parla va ja no existeix per haver estât tallat. Fa uns quants anys, tentem encara Fesperança que era immediata la de- claracio del Montsec com a parc natural i que aquesta declaraciô arribaria a temps de salvar la vida salvatge, végé tal i animal, que encara s'hi amaga. No ha estât aixt, i la degradaciô continua. Qui ho vulgui comprovar només cal que es passegi per la carena del Mont sec d'Ares i vegi el creixent bosc d'antenes que s'hi van plantant, o les noves pistes que es van obrint (a tall d'exem ple, la darrera, que porta al santuari de

La monumental soca del roure de Cala Fi. Foto: Manuel Cortes.

MUNTANYA 199 Un dels vells teixos, en la penombra del dens boscatge. Foto: Manuel Cortes.

diamètre), dimensions que fan d'aquest un dels roures mes corpulents de tot el nostre pais. Tant de bo que la seva sort sigui millor que la de l'alzina del pia d'Escumó.

Els teixos del pas Gran

Si des del pas d'Osea seguim, en di- recciô a Devant, la carena del serrât de Fontfreda. un cop haurem passât del punt niés ait d'aquest serrât (1.418 m), baixarem Ueugerament cap al Pradet. que és un Hoc on la carena s'eixampla, planera i herbosa. Aquest pla summital és interromput per una ben marcada bretxa, el pas Gran. L'obaga del pas Gran és un indret notable: a desgrat del fort pendent del vessant nord de la muntanya, en aquest indret hi ha, al- menys a la part superior, un pendent suau, que fa agrados de passejar-hi i admirar l'ombrivola i magnifica fageda, amb arbres corpulents que tenen, molts d'ells, troncs de prop d'un mètre de diamètre. A mes dels faigs, hi trobem també grans roures, tells i aurons. El que mes cridarà la nostra atencio, perô, sera la presència de prop d'una dotzena de vells teixos, escampats en un espai de no gaire mes de cent pas ses, de troncs reaiment descomunals. N'hem mesurât un de 352 cm de péri mètre, dos o très mes per damunt dels tres-cents centimètres, i la resta, fins a vuit o deu sobrepassen els dos-cents centimètres, mides que, tractant-se de teixos, son extraordinàries. En gênerai, son arbres sobradament millenaris, ja meu. anem a parlar d'aliò que cal afe- Fi, o sigui, al sud i enfront dels grans malmesos per la seva vellûria. gir-hi. cingles del serrât Alt. S'hi arriba per la L'escassetat d'exemplars joves pro- pista del pla d'Escumô, de la quai dista va que aquesta teixeda és una relfquia uns cent mètres. d'altres temps i altres climes, condem- El roure de Cala Fi Tôt i la seva corpulència, és encara nada a desaparèixer a mesura que va un arbre d'aspecte jove i vigorôs. La gin morint els vells arbres que la for- Aquest notabilissim exemplar de seva capçada és comparable a la del men. Aixô és el que m'ha impulsât a roure es troba al replà intermedi del roure de Fontanelles, a Vilanova de la escriure aquestes ratlles. a fi que els es- Montsec d'Ares, a uns 1.300 m d'alti- Sal, perô el tronc, impressionant, és re- tudiosos i els amants de la natura pu- tud, al tàlveg de la torrentera, i molt alment excepcional: té 530 cm de péri guin conèixer a temps aquest intéres proper a les ruines del corrai de Cala mètre (uns cent setanta centimètres de sant racô del nostre amenaçat Montsec.

200 MUNTANYA tardor, mes que no pas una muntanya mediterrània en la qual els arbres man- Eis incendis forestáis tenen el color verd immutable al llarg de tot Fany. Aquesta sequera extrema, encara de l'estiu de 1994 que no provoqui cap incendi, fa que qualsevol guspira prengui tacilment i facilita que un cop enees l'incendi Reflexions i propostes avanci a una velocitat sorprenent. Això obliga a una vigilancia atentíssima i a una acciò ràpida i contundent dels equips d'extinció si no es voi que els Josep Nuet i Badia incendis prenguin unes proporcions co- lossals, com va passar en el gran incen Josep M. Panareda i Clopés di del Berguedà. Arribats aquí, voldríem insistir en uns quants conceptes, sobre els incen dis forestáis, que moltes vegades creiem que no son prou clars.

Aquest estiu que acabem de patir al llarg dels anys entre 1986 -un any L'INCENDI FORESTAL ens'ha deixat un rastre de cendra que en qué hi van haver molts incendis- i s'ha escampat per tôt el pais. De fet, la 1994, crida Fatenció la gran diferencia L'incendi és la combustió violenta, magnitud d'aquests incendis, que és que hi ha en el nombre d'incendis i en no controlada i d'efectes destructius comparable a la dels de 1986, ha sacse- el total de superficie cremada (vegeu que es propaga pel bosc, etc. jat una vegada mes la consciència de Mapa d'incendis forestáis de Catalu Perqué es pugui produir un incendi les persones sensibles a la natura i al nya (1986-1990), 1:500 000, Generali calen uns elements imprescindibles. país. Des de la nostra revista volem tät de Catalunya, 1992). aportar una reflexió -no pas exhaustiva Aquesta diferencia tan notable ha Els elements dels incendis ni tampoc definitiva- sobre aquest fla- estât facilitada en gran part, per un fe- Per a produir-se un incendi cal que gell modem, que ens colpeix, amb mes nomen perfectament explicable: Fex- hi hagi tres elements: combustible, oxi- 0 menys intensitat, any rere any. trema sequera que ha patit el país des gen i foc. Els nostres lectors hauran llegit a la de principis d'any. De combustible, n'hi ha pertot arreu premsa múltiples declaracions, entre La sequera no encén els boscos, en i en quantitat; és la biomassa que for vistes i articles en els quals cadascú cara que de vegades alguns titulars dels men els boscos, els matollars i les bro diu una mica la seva. Davant de tot diaris ho afirmessin així, però deixa to lles de les nostres muntanyes i de les aquest cúmul d'informacions i d'opi ta la vegetació en un estât en el qual la nostres valls. nions, hem pensât donar unes pautes mes mínima guspira pren amb una sor- D'oxigen també n'hi ha en gran per a poder formar-se una opinió solida prenent facilitât. En poques paraules, quantitat; forma part de l'aire que res- 1 ben orientada sobre els incendis fo la sequera no encén, però deixa el pirem. Tanmateix, hi ha espais en els restáis que hem tingut aquest estiu. combustible (la biomassa) en molt bo- quals la renovació de l'aire és mes li nes condicions perqué es cremi. mitada que en altres. Això té una in ELS INCENDIS FORESTALS DE A mes, cal afegir a la sequera un al fluencia importantissima en els incen L'ESTIU DE 1994 tre factor associât: a l'estiu ha bufat dis. Una pineda esclarissada té una bo amb intensitat i continuítat el vent de na renovació de l'aire i, en cas d'incen L'estiu d'enguany hem patit un ponent, molt sec, que ha fet baixar els di, el foc crema amb forca perqué té nombre molt elevat d'incendis que han higròmetres a valors inferiors al 30% oxigen abundant. Si aquesta mateixa cremat un total d'unes seixanta-cinc d'humitat de Faire. pineda es talla i els arbres queden a ter mil hectàrees. Només cal recordar els Un exemple d'aquesta sequera ex ra tombats, tot i haver-hi la mateixa del Berguedà, amb unes vint-i-cinc mil trema, el tenim a la muntanya de quantitat i qualitat de combustible hectàrees cremades, el de Sant Miquel Montserrat. Les alzines, i en general (biomassa), no cremaran tan bé perqué del Fai, el de Breda, el de Montserrat i tota la resta de la vegetació d'una bona les capcades amuntegades no permeten Vacarisses, i el de la Fatarella. Pero, a part de la zona alta i del vessant de una bona renovació de l'aire. El mateix mes, i aixô és mes greu, hi ha hagut 11 migjorn, estan completament marcides passa en un bosc esclarissat o en un morts peí foc i una infinitat de cases, i, en conjunt, la muntanya presenta una bosc molt dens, si fa vent o és un dia granges i altres installacions destru'fdes. tonaiitat marronosa, que no s'havia vist encalmat i boirós. Si comparem aqüestes dades amb mai, que recorda mes aviat una mun De foc, és a dir, la primera espuma les dades dels incendis que han cremat tanya coberta d'arbres caducifolis a la que encén el foc, n'hi ha d'origen natu-

MUNTANYA 201 Vermita de Sant Miguel de Montserrat marges), activitats de lleure o de festa caractéristiques generals també serán vista des de la creu de Sant Miguel. (arrossades, Castells de focs artificials, modificades pels factors ambientáis del L'alzinar que hi havia ha quedat réduit a aixecament de globus), en els aboca- moment. Un alzinar pot tenir, en con- cendres. Foto: J. Nuet. dors d'escombraries i en accidents di dicions d'humitat normals, una com versos (especialment de circulació). bustiô mes aviat lenta. En canvi, en un any de molta sequera, amb vent i en un rai -és el cas del llamp- i d'origen hu EL FOC EN EL TERRITORI vessant molt dret. la propagado de ma -que son els que provoca l'home i l'incendi pot ser molt mes rápida. les sèves activitats. El foc és produeix en un punt concret del territori. Aquest punt té una Factors ambientáis L'origen del foc morfologia, un sòl, una vegetació, una Factors de /' espai Ja hem apuntat l'origen del foc dels circulació de l'aire, età, concretes. La Els factors de l'espai o factors po- incendis. En una proporciô molt alta, combinació d'aquests elements del pai- driem dir-ne geomorfolôgics son els prové de l'home. Podrfem dividir els satge farà que el tipus de foc sigui dife- que configuren l'indret concret on es focs d'origen huma en intencionats i rent del d'un altre Hoc i diferent cada produeix l'incendi. El pendent, l'orien- no intencionats. estiu. Repassem, doncs, encara que si tació dels vessants. 1'obertura de les Els incendis intencionats solen ser gui una mica per sobre, les caracterfsti- valls, etc., teñen una importancia capi produits per individus malalts (perso- ques que hi entren en joc. tal en el desenvolupament del foc fo nes desequilibrades o psicôpates), per restal. També en té el tipus, la profun- individus amb intenciô criminal (ven- Caracteristiques del combustible ditat i la textura del sol. Segons sigui el jança, afany de destrucciô), i per indi (la biomassa) terreny, la propagació del foc tindrà un vidus marginals, per a veure que passa o El nostre pafs es caracteritza per una comportament o un altre. per a experimentar sensacions inédites. diversitat del paisatge vegetai. Des de En aquest aspecte té una importan Els incendis no intencionats son les màquies eixarre'ides del litoral fins cia capital la inclinado dels vessants. produits d'una manera fortuïta o per a les fagedes humides o les avctoses En una muntanya amb uns vessants negligències, en les activitats indus- ombrivoles dels Pirineus, hi ha un ex- molt inclinats, un foc provoca el feno- trials (transport d'energia elèctrica, tens ventali de vegetació. men anomenat convecció, és a dir, el combustiô de diversos orfgens), activi Cada tipus de vegetació cremarà moviment ascensional de l'aire a causa tats agricoles (crema de rostolls i de d'una manera diferent. Però aquestes del sobreescalfament d'una part de

202 MUNTANYA l'aire en relació amb la de l'entorn. litzar-se entre ells o, a la inversa, po- ia vali de Santa Maria, amb la roca de Aquest fenomen, que pot ser molt po tenciar-se. Depén de les variables que l'Arbarda Castellana, des dels Flautats. terli, fa avanzar l'incendi d'una manera hi juguin, el foc es comportará de ma Es pot observar tot l'alzinar mort per molt ràpida, alhora que aquest avene neres ben diferents. l'extrema sequera, menys el del fons realimenta i dona més forca al corrent del barrane. Foto: J. Nuet. convectiu. Per això és tan difícil el El rise d'incendi control d'un incendi en una muntanya Risc vol dir la contingencia desfa de vessants molt pendents, com és ara vorable a la quai està exposât algú o al cions crimináis que en anys anteriors, Montserrat. guna cosa. El rise d'incendi vindria do- sino que aqüestes han reeixit a provo nat principalment per la circulació de car un incendi en un percentatge supe Factors del clima i de persones irresponsables, despistades o rior a altres anys perqué els factors ne- la meteorologia estacional ximples pel bosc o pel camp a l'estiu. gatius de l'ambient ho afavorien. També teñen una importancia capi A aquest rise de circulació dels cau Inversament, el risc disminueix quan tal els factors del clima general (preci- sants del principal nombre de focs, cal- els factors ambientáis i per la mena i pitacions, temperatures) i de la meteo dria afegir-hi un grau de rise afegit Testat del combustible (biomassa). difi rologia estacional (període de sequera, dels elements naturals: la vegetació, el culten o disminueixen les possibilitats vents, humitat de l'aire), en el desenvo- clima i la meteorologia, etc. que una espuma prengui. Són elements lupament i en la propagació dels incen- Una part del rise d'incendi ve donat que disminueixen el risc: la boira, el vent dis. L'inici i la propagació d'un incendi pels elements ambientáis o per la mena humit, la humitat ambiental alta, poc seran ben diferents en temps humit o de i Testât del combustible (biomassa), combustible (branques, pinassa, arbus sequera, en un dia amb vent o sense, en que augmenten les possibilitats que tos, arbres) verd i humit, el temps plujós. una direcció o en una altra, etc. una espuma prengui. Són elements que Tots aquests factors ambientáis i les augmenten el rise: el vent que desseca, QUÉ HEM PERDUT AMB ELS característiques del combustible (bio la calor, la baixa humitat de Taire, la INCENDIS D'AQUEST ESTIU? massa) poden combinar-se de moltes gran quantitat de combustible (herbes, maneres, segons la conjunció del Hoc, branques, pinassa, arbustos, arbres) Les pérdues pels incendis d'aquest el temps, i la meteorologia del present i sec, la sequera. estiu han estat quantioses. Hi ha pér del passat immediat. Segons sigui la Probablement aquest estiu no hi ha dues de tota mena, pero no totes teñen combinació, els factors poden neutra- hagut, potser, més imprudèneies o ac el mateix valor. Analitzem-ho.

MUNTANYA 203 DEFENSA DE LA NATURA

Les perdues irreparables tes. però potser no n'hi ha cap de bona cos de fusta, de llenya, de fruits, etc.) i En primer Hoc hem de lamentar on del tot. L'experiència ens diu que sem dels boscos amb altre tipus d'aprofita ze morts. Aquesta és la pèrdua mes pre hi haurà incendis; tanmateix, hem ment (reserves naturals. de lleure, de gran, irreparable. Una vida perduda no de mirar d'aconseguir que n'hi hagi tan protecció de conques hidràuliques, es pot recuperar. pocs com sigui possible, que devastili d'estabilització deis vessants, etc.). el mfnim territori i que produeixin el Tanmateix, un bosc pot tenir alhora di- Les perdues socials minim dany possible. ferents menes d'aprofitament. que cal- Les perdues socials son difïcilment drà compaginar satisfactòriament. En quantificables, però afecten les perso Una actitud fonamental de tots els indrets forestáis, caldrà veure quina nes implicades en els incendis. Aquí En aquesta qiiestió dels incendis, mena de bosc volem o necessitem. Lo cal incloure la frustrado del pages que com en moites altres, cal una actitud gicamene no haurà de tenir el mateix ho ha perdut tot, les angúnies del qui responsable i activa per part de tothom. tractament un vessant inclinat amb pe vol refer els seus mitans de subsisten Cadaseli des del seu Hoc. Com en els rii! d'erosió, que cal que estigui reco- cia, deis qui han patit lluitant contra el factors dels incendis, les actituds i les bert de vegetació amb una funció de foc sensé mitjans, del qui vol continuar actuacions de cadaseli es poden neutra- protecció del sòl, o un terreny més pla- i haurà de Iluitar de valent per a acon litzar o potenciar per a bé i per a mal. ner amb bons sòls que es destini a la seguir ajudes i pagar els crédits, etc., Això voi dir que, si tenim una actitud producció de fusta, o un indret floristi- dels qui han quedat ferits, intoxicats o de despreocupació. una actitud de cament rie que es reservi per a mante- traumatitzats pels incendis. «funcionari», com si el pais no fos nos nir la diversitat biològica. tre, no anirem endavant. Cai una acti En un tercer nivell. hi hauria la ges Les perdues écologiques tud més implicada, com la dels page- tió dels boscos, tant la gestió forestal El que anomenem perdues écologi sos que s'estimen la terra, com la dels extractiva, que és la feina dels tècnics ques son, en part, les mes vistents. Un voluntaris... Hem de pensar que, de to- forestáis, com la gestió forestal dels al paisatge passa de ser verd i ombrívol a tes dues actituds, n'hi ha en tots els es- tres usos (ecològics i socials), que tam ser negre i assolellat. Perdem especies taments i organismes. Tanmateix, cai bé hauria de revertir en un benefici real vegetáis i animais, sòl fértil i, sobretot, vetllar per a fer créixer les actituds bo- del propietari i de qui el gestioni. Cai perdem un tot, l'ecosistema, que queda nes i eliminar les dolentes. estudiar en profunditat la rendibilitat modificat profundament, i que fa que de les zones forestáis a fi que puguin durant una bona colla d'anys les espe Ordenar el territori, ser valorades sufteientment. Caldria. cies que hi havia abans no puguin viu- una tasca pendent però, una política que inclogués ajuts re-hi amb normalitat. Cal afirmar, d'entrada, que l'orde- per a infraestructures (pistes, punts A pesar de tot, hi ha una recuperado nació del territori no és un objectiu que d'aigua), vigilancia i control de circu que, al cap dels anys i si no hi ha cap al es pugui aconseguir en poc temps, sino lado, reforma d'aspectes fiscals i su tra pertorbació seriosa, tomara a aconse que ha de ser el fruit d'una politica pon per a una gestió conecta. guir un ecosistema semblant al que hi continuada d'adequació del pats que es havia abans de l'incendi. La descripció vagi concretant en cada una de les ac Tanmateix, aquest tenitori al qual de la regenerado de la natura és un tema tuacions que es facin en el territori. s'aplicava 1'esquema anterior està molt intéressant, però que ultrapassa Uar- Pensem que hi ha très grans nivells amenacat seriosament per un enemic: gament l'abast d'aquest article. d'actuació en l'ordenació territorial. el foc. Per això cal que en l'ordenació Un primer nivell de legislació, mar- del tenitori es consideri la possibilità! Les perdues économiques cant uns objectius i unes prioritats pen de l'incendi i es prevegin les mesures Dins aqüestes perdues, cal incloure- sant en les necessitats de la societat i perqué no es presenti o, si es presenta, hi les perdues materials que es poden de les potencialitats dels sistemes natu en minimitzi, al màxim, les conseqiién- quantificar en diners: cases, granges, rai s. cies: la prevenció. paliers, cotxes de bombers, camps, A partir de les directius législatives plantacions, fusta dels boscos, linies vindria el segon nivell: el treball dels La prevenció telefòniques i électriques, etc. cientîfics i dels tècnics que haurien de Dues estratègies La recuperado d'aquestes installa- concretar l'actuació per a aconseguir Pel que podem veure, sobre la re- cions comporta una despesa econòmi els objectius marcats. Han d'elaborar ducció del nombre i l'extensió dels in ca extraordinària que, per un cantó o alternatives de planificació i gestió cendis hi hauria, teòricament, dues altre, repercutirá en el contribuent. amb els seus avantatges i inconvé grans línies estratègiques, que es poden nients. Això voldria dir zonificar i de simplificar així: a partir de la reducció QUINES MESURES CALDRIA finir els possibles usos del territori tant del combustible (biomassa) o en la re PRENDRE DAVANT DELS en l'àmbit comarcal com en el munici ducció del nombre de punts de foc. INCENDIS FORESTALS? pal. La primera línia raona que, com En la qiiestió forestal, que ara ens menys combustible hi hagi per a ere- Aquesta és una pregunta que es fan ocupa, caldria fer una definició dels mar a les nostres muntanyes, els incen moites persones. Hi ha moites respos- boscos amb aprofitament forestal (bos dis serán més escassos i de menor ex-

204 MUNTANYA al HI

tensió. Per tant, propugnen la «neteja» El disseny de les pistes, per exem cies concretes i anar recopilant infor dels boscos, és a dir, l'eliminació del ple, s'ha de fer pensant en l'extracció mado amb vista a casos futurs. S'hau- sotabosc deixant el bosc amb el sòl pe de fusta i llenya, però també per a faci ria d'evitar tant com fos possible una lât com si fos el d'una parcella d'una litar un accès ràpid dels vehicles dels preparaciô massa teórica. urbanització. bombers fins a indrets estratègics amb Aquesta preparaciô hauria d'anar La segona linia considera que cal vista a l'extinció del foc. destinada a dos grans collectius: els fer un esforç multiple, amb la sensibi- La manca d'ordenació territorial i bombers. forestáis, etc.. i als habitants lització i responsabilizado de tothom del mfnim sentit cornu que ha presidit de zones rurals i voluntaris. perqué adopti la conducta correda, la moites actuacions urbanîstiques en Els bombers i forestáis han de ser sanció dels qui no compleixin el que temps anteriors s'ha posât de manifest, préparais a fons en el coneixement del cal, adequació dels mitjans de detecció i desgraciadament, diverses vegades foc i del territori. Un mal coneixement d'extinció, limitado de transit pels in- aquest estiu en l'incendi d'urbanitza- del territori pot portar conseqiiéncies drets de rise elevat, l'ordenació del terri cions situades dins de boscos d'elevat greus. En aquest sentit, caldria insistir en tori a fi que, conservant el que calgui, es rise d'incendi. Era un desastre espera- la responsabilitat que tenen com a pro- pugui aturar amb celeritat un incendi. ble, com ho va ser l'ensulsiada de les fcssionals de l'extinciô dels incendis. Atès que l'origen del foc és en la se edificacions fêtes a les zones inunda- Els habitants de les zones rurals i els va major part huma, és, dones, del tot bles a causa de les riuades del setem- voluntaris, se'ls ha de preparar a fons illògic pensar que actuant, només, so brede 1962. en el coneixement del foc, en el conei bre el combustible (la biomassa) po- xement del territori, i, en molts casos, a drem resoldre el problema. El raona- L'aprofitament del bosc saber moure's amb seguretat pels in ment logie és que, si hi ha molts incen- L'aprofitament del bosc és una de drets forestáis. Han de saber com de- dis, cal controlar i reduir el nombre les maneres que pot collaborar a mini- fensar-se del foc i com atacar-lo. d'incendiaris potenciáis (intencionáis o mitzar el rise d'incendi. Ja hem tractât no intencionáis), conscienciant, vigi d'aquest tema mes amunt, però volem Material d'extinció lant i sancionant. insistir en unes condicions que caldria El material d'extinció és un dels La «neteja» dels boscos, és a dir, l'eli recordar: éléments importants en la lluita contra minació del sotabosc, portaría a una gran El bosc es pot aprofitar mantenint el el foc, perô considerem que no és pas degradado dels boscos, per l'erosió i la mfnim ecologie, és a dir, obtenir un be el mes important. El mes important son pèrdua de terra fértil i la diftcultat de nefici (forestal, de Heure, etc.) sense les persones que l'utilitzen. Cal tenir, germinado de nous plançons; a mes, a perdre la potencialitat com a bosc i el perô, el material adéquat, en tipus i en gran escala, fora econòmicament in via seu valor ecologie. En termes écono quantitat, perô caldria, a mes, tenir ble i d'una efectivitat molt dubtosa. mies fora disposar dels interessos d'un contrôlât i fàcilment operatiu un mate L'obertura de tallafocs també és capital, mantenint el capital intacte. rial complementari (botes, mànegues, complicada i costosa ecològicament i Per tant, es tracta de fer un aprofita- bombes, etc.) que s'hauria de mobilit- econòmicament. Tanmateix, amb una ment sostenible. zar en casos que ho requerissin. Tôt bona ordenació del territori, créant uns Un espai, forestal o no forestal, plegat amb uns plans simples, ja prees- mosaics de terrenys forestáis i agrico aprofitat, és un espai que té un mfnim tablerts, que fossin fàcilment activa- les i amb una xarxa de vies de comuni de manteniment, amb la quai cosa.dis- bles i econômicament réduits de cost. cado sobria però ben dissenyada, es posa d'un mfnim d'infraestructura (pis podrien aconseguir résultats millors. tes, punts d'aigua) per a poder afrontar Adequació d'installations una emergèneia. Cal fer un esforç durant els mesos Ordenar el territori per a Els espais reservats, de gran interès que no son d'estiu per a preparar les defensar-nos del foc ecologie, també haurien de tenir una cases de pages, granges, fabriques, Sovint es planifica i es gestiona el atenció i una cura, que potser sera només benzineres, pobles, urbanitzacions, bosc a partir del que observem normal- una vigilància, però no haurien d'estar etc., perqué puguin suportar un incendi ment, és a dir, sense comptar amb els de cap manera abandonats a la seva sort. sense danys sensibles. S'ha d'analitzar incendis. Els incendis es presenten per quina causa s'han cremat moites d'una manera sobtada i duren unes ho- Preparaciô de persones installacions i aplicar obligatôriament res o uns pocs dies. Al cap d'un quant La preparaciô de les persones és fo- les normes antifoc a totes les installa- temps ens oblidem del foc i no es teñen namental. Hem d'evitar de creure que cions del pais. Per exemple, en un mas présents els seus efectes devastadors. amb molts mitjans mecànics i tècnics no s'ha de cremar ni un tractor, ni el pa Cal fer un esforç de réalisme i d'imagi- podrem combatre millor el foc. Els mit lier, ni res. Les instai-lacions i l'entom nació per a entendre el funcionament i jans son importants, però encara son immédiat han d'estar préparais per a re les conseqiiéncies del foc en un bosc mes importants les persones que en fa- sistir sense danys sensibles un incendi. ara verd i frondós. Els boscos han de ran us. Sense un coneixement profund S'hauria d'obligar els habitants de ser ordenats amb vista a aconseguir del Hoc i del foc no és possible obtenir les urbanitzacions a tenir la propia que, en cas d'incendi, aquest pugui ser èxits en la lluita contra el foc. Tanma ADF i un pia de lluita contra el foc, de contrôlât i extingit amb facilitât. teix, caldria treballar sobre experièn- manera que cada urbanització pugui

MUNTANYA 205 L'efecte delfoc a la valí de Gualba. els abocadors, promovent una classifi- una vigilància continua en el temps i Poden observar la zona calcinada cació prèvia de les deixalles i uns pro en tot el territori. Partint de l'experién- i la zona afectada per la calor del foc, cessus de reciclatge de materials, i tenir cia, caldrà vigilar en punts especial- on els arbres teñen un color grogós. les h'nies électriques en bon estât de mament perillosos o aquells en qué un in Foto: J. Nuet. nera que no puguin produir guspires. cendi pugui afectar una àrea que sigui important que no es cremi. La vigilància La vigilancia fixa. en les torres de La vigilància és fonamental per a vigia. ha de disposar de mitjans carto- defensar-se satisfactôriament del foc, poder intervenir en el mtnim temps des gràfics adequats per a poder identificar si mes no en cas d'emergència. El mes del començament d'un incendi. Cal fer els indrets amb exactitud. La vigilancia important en les urbanitzacions és que han de modificar el seu entom forestal, atès que es troben en una situado de risc massa élevât per ais seus habitants i les installacions. En aquest aspecte. els bombers haurien d'inspeccionar les urbanitzacions i indicar les mesures que haurien de prendre, i, eventual- Vf» ment. sancionar-Íes. Semblantment, pero a la inversa, S caldrà preparar altres installacions perqué no puguin iniciar incendis. Ai- xí, per exemple, s'haurien de clausurar

""jBrvr El final del front de foc al vessant sud del turó de Morou. Com es pot veure, els faig també es cremen. Foto: J. Nuet. A

206 MUNTANYA mòbil, en cotxes, ha de fer-se sobretot perdudes: el coneixement pràctic, la Les autoritats tenen el deure de po en els llocs especialment vulnerables. capacitat de comandament i l'esperit sar unes normes, que caldria que fossin Per exemple, a Montserrat, cal vigilar combatiu han estat les claus de l'exit. concretes i simples, i fer-les complir. la base de la muntanya. No té gaire Per a aturar el foc cai utilitzar una La deixadesa a vigilar, a les hores de sentit vigilar prop del Monestir, perqué gran varietat de mètodes. No creiem dinar, les zones on van eis arrossaires l'experiència ens diu que els incendis encertat descartar-ne cap, incloent-hi el porta que augmenti el rise d'incendi a sempre han comencat a l'entorn de la tallafocs i el contrafoc, que caldrà apli- molts llocs i que molta gent no es pren- muntanya i, quan arriben a la base, ja car on sigui factible i amb les tècni- gui seriosament les prohibicions. Com no es poden parar. En el cas de la vigi ques adequades. que no em diuen res... També tenen el lancia deis llocs molt freqiientats, cal- deure de fer funcionar amb eficacia els drà fer-la especialment a l'hora de di Correccions a fer plans de prevenció i eis servéis d'ex nar, que és quan es fan fogueres per a Pel que hem pogut veure en aquests tinció, que són finançats per tots els coure el menjar. Si els horaris de tre- incendis, cai corregir una sèrie de co- ciutadans, i de sancionar exemplar- ball dels vigilants són els horaris d'ofi- ses que no han anat bé. ment les conductes inciviques o crimi cina, redui'm molt la seva eficacia. En podrien fer una llista: manca o nals, etc. mala coordinació entre tots els que in- Els ciutadans tenim el deure d'assu- L'extinció dels incendis tervenen en el foc (bombers, agrupa- mir un minim d'actituds civiques, com Aquesta fase és especialment com cions de defensa forestal (ADF), vo és el comportament responsable al plexa pel moviment logístic que com luntaris, guàrdia civil, policia munici- bosc i al camp en general. Del nostre porta i pel coneixement exhaustiu del pal, protecció civil); coneixement insu- comportament depèn el futur. foc i del territori que és necessari, si es ficient o deficient del terreny d'una voi actuar amb el màxim d'eficàcia i part dels bombers; comandament insu- d'exit. ficient o deficient dels voluntaris; No farem aquí una relació extensa, aprofitament nul o insuficient dels co- BIBLIOGRAFIA ni de bon tros, de la intervenció dels neixements dels habitants del Hoc per a O. DE BOLOS, 1980. «Vers una política equips d'extinció dels incendis. No és lluitar contra el foc, etc. forestal catalana». Serra d'Or, 247: 57-67. l'objectiu d'aquest article. Sí que apun Barcelona. taren!, però, alguns aspectes que cal- Corregir conductes i sancionar DIVERSOS AUTORS, 1976. «Los incen dria tenir presents. Davant de l'elevat nombre d'incen- dios forestales». Cuadernos de Ecologia Es molt important, en els incendis, dis que hi ha, sempre ens podem pre- Aplicada, 1. Diputación de Barcelona. fer un atac ràpid i contundent, amb guntar qui els produeix. Ja sabem que DIVERSOS AUTORS, 1987. «Ecosistemes mitjans suficients. Com més ràpid i provenen de molts punts, però hi ha un terrestres: La resposta als incendis i a d'al contundent, més possibilitats hi ha que nombre elevat d'incendis que són pro- tres pertorbacions». Quaderns d'Ecologia l'incendi duri poc i cremi poca superfi vocats amb mòbils de tota mena: eco- Aplicada, 10. Diputació de Barcelona. cie. Això voi dir que cal una bona xar- nòmics, polftics, ideològics, etc. R. FOLCH (ed.), 1988. Natura, ús o abús'i Llibre Blanc de la Gestio de la Natu xa de vigilants i un bon desplegament Davant d'això cai que els poders ra ais Països Catalans. Mem. Inst. Cat. d'efectius d'extinció. 8 pùblics facin un esforc -tal com l'han Hist. Nat., 9: 805 p. (2 ed.). Ed. Barcino. Es fonamental un bon coneixement de fer per a eliminar les altres causes Barcelona. del país i dels elements físics que con d'inici del foc-, per a eliminar aquests GENERALITÄT DE CATALUNYA, 1986. In corren en un territori (terreny, circula elements terroristes. Les forces de se- cendis forestáis. Causes, problèmes, solu- do del vent, camins d'entrada i de sor- guretat tenen prou sistemes d'informacions. Departament d'Agricultura, Rama- tida, etc.). Es logie que, en la direcció ció i efectius per a poder eradicar deria i Pesca. 70 p. Manresa. de l'extinció, hi participin els directius aquests elements. GENERALITÄT DE CATALUNYA, 1992. Mapa d'incendis forestáis de Catalunya de les ADF, com a coneixedors experts Cai, a més, tenir un codi que po- (1986-1990) 1:500 000. Generalität de Ca que són dels llocs respectius. Les bara- driem anomenar Codi de comporta- talunya. Barcelona. lles pel comandament o per l'actuació ment al bosc, a Festil d'altres codis, J. M. PANAREDA t CLOPÉS i J. NUET I BA que cal dur només afavoreixen l'exten- com el de circulació amb vehicle. DIA, 1986. «Qué fem amb els boscos cre- sió de l'incendi. Aquest codi ha de tipificar les conduc mats?» Serra d'Or, 324: 11-18. Barcelona. En la lluita contra els incendis, cai tes incfviques o perilloses i fixar-ne les J. NUET I BADIA i J. M. PANAREDA I un esperit combatiu, si voleu assenya- sancions. Sense aquest codi, la vigilància CLOPÉS, 1988. «Montserrat, un any després dament combatiu, però al capdavall i la repressió de les conductes antisocials de l'incendi». Serra d'Or, 342: 43-49. Bar combatiu, car es tracta d'una lluita queda molt diluida, ja que no disposa celona. J. NUET I BADIA i J. M. PANAREDA I contra un enemic, el foc, que no dona d'una eina legai a la qual referir-se. CLOPÉS, 1989. «Com es regeneren els bos facilitats. Tots hem vist que grups de cos de Montserrat després de l'incendi de voluntaris, amb molt poc material, però La responsabilitat de cadascù 1986». Serra d'Or, 350: 23-26. Barcelona. dirigits per persones coneixedores del No ens cansarem de repetir que hem L. TRABAUD. 1989. Les feux de forêts, mé Hoc, han aturat focs importants i han sal- de reflexionar i rectificar moltes acti- canismes, comportement et environnement. vat installacions que s'haurien donat per tuds que s'han demostrat errònies. Ed. France-Sélection, 278 p. Aubervilliers.

MUNTANYA 207 -Indrets de Catalunya, I, 2>- edició. Jordi Mir. Cinquanta volums -Els arbres del nostre pai sai ge; 5- edició. Robert Hfjar i Pons. -La Vali del Bac, 28 edició, Anna de la col-leccio Borbonet. -Qui va a la muntanya?, 2- edició, Victor Gost i Josep Madorell. «Llibre de motxilla» -Indrets de Catalunya. II. 2" edició. Jordi Mir. -Excursionisme i franquisme, 2- edició. Estanislau Torres. -Art romànic per a excursionistes, 2* edició. Maria Porter i Moix. Agusti Jolis -Paratges del Pais Valencia. Tomàs Escuder i Palau. -Vegetació de Montserrat, 2- edi ció, Josep Nuet i Badia, Josep M. Pa- nareda i Clopés. -Al vent dels 4.000... Isidre Rodri El dia 22 de juny de 1994. a l'acolli- da la memorable primera presentació go- dor Museu i Centre d'Estudis de FEs- dels volums 1 i 2 a la Llibreria Porter, -L'esqui dels gratis espais, Joan port Melcior Colet, de la Secretaria de del benemérit bibliófil que sempre ha Garrigós. l'Esport, se celebra la presentació dels celebrat recepcions d'amistat i actes -Geologia pas a pas, 31J edició, Jau- números 49 i 50 de dita col-leccio. El culturáis, ajudat dels seus filis i, en me Gallemi i Paulet. primer, Francese Pujol i higuera. Un aquest cas, de Maria Porter. autora del -De l'Alt Camp al Priora!. Antoni excursionista en el seu temps, obra de volum número 2. M. Casas i Fener. Francese Roma i Casanovas, fou pré Des de llavors les presentacions -Historiés de carni, Francese Gurri. sentât per Caries Albesa. i el segon. s'han fet en centres excursionistes, -Fauna de les muntanyes, 2- edició, Monuments del Bai.x Llobregat, obra centres culturáis, municipals. Ómnium Vicenç Bro i Caton, Jordi Miralles i de Montserrat Pages i Paretas. per Jau- Cultural, caixes d'estalvis i també en el Fener. Joan Real i Orti. me Codina, président del Centre d'Es local que ens acollia. -Amb les cames i amb el cor, Josep tudis del Baix Llobregat. El quadre dels 50 volums publicáis Iglésies. Després de les presentacions i dels és el següent: -El Montsec, la muntanya de po comentaris dels autors. Caries Albesa i -El massís del Pedraforca. 2a edició. rtent, Manuel Cortes i Ribelles. Riba, del Conseil Assessor, anuncia Agustí Jolis i M. Antonia Simó de Jolis. -Caminant per Mattona, Pere Lio- que en aquesta reunió hi havia prepara —Arqueología per a excursionistes. fri u Mora. da per al final una important noticia. 3a edició. Maria Porter i Moix. -Per la vali del Segre. Joan Tort i Els sis components del Conseil As -El Montseny com a pretext, 2- edi Donada. sessor van 1er una exposició dels ció. Caries Albesa. -Que és l'escalada'.', Isidre Rodrigo. afanys per tirar endavant una collecció -Del bruc a Vextraplom, 2* edició. -El firmament a l'estiu, Jaume Sa- de llibres d'excursionisme, fets per ex- Joan-Enric Farreny i Sistac. casas i Domènech. cursionistes. En les pagines del diari Aviti foren exposades les primeres idees per la ploma de Jordi Mir i Para- che i de Caries Albesa, la idea prengué forma i s'aconseguí aglutinar un equip de sis membres, que son els que ara prenien la paraula. Albesa i Mir explicaren la idea, ges tado i posada en marxa, gracies al su pon de les Publicacions de F Abadía de Montserrat, que es prengué amb interés Fedició d'aquesla collecció. Els llibres s'han anat présentant de dos en dos, i cada presentació ha estai sempre un esdeveniment, gracies al bon ambient que hi ha hagut. Es recor- PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT

208 MUNTANYA -El riu Anota, Ramon Morales. quais féu una relació per ordre de la se En Rodri ens féu una semblanca de -Dates i dades excursionistes, Car va publicado. cada titol. ies Albesa. -Guies o monografies d'una zona: A continuació, Joan Cervera i Bata -Rapinyaires de Catalunya, David 17 obres. riu féu evident que els cinquanta llibres Segarra. El massís del Pedraforca / Indrets de no han tingut cinquanta autors, ja que -Catalans ais 8000..., Alexandre Catalunya, I i II / La Vali del Bac / Pa- en són sols quaranta-vuit. En aquesta Marcet. ratges del País Valencia / De F Alt suma i resta hi ha nou autors que han -Els camins irresolts, Albert Jane. Camp al Priorat / El Montsec, la mun publicat dos llibres; per contra, n'hi ha -El románic de Collserola, Fran tanya de ponent / Caminant per Ma cine d'escrits conjuntament per dos au cese Mora i Presas. llorca / Per la vali del Segre / El riu tors, entre ells dos matrimonis, i àdhuc -Ensonyaments i escalades en soli Anoia / Trescant pel Montsant, Prades un llibre fruit de tres collaboracions, tari, Antoni G. Picazo. i la Mussara / Excursions per la Mala per la qual cosa arribem a quaranta- -Senders catalans de gran recorre- deta / Pinzellades de F Alt Penedès / vuit autors i, gràcies a la seva dedica- gut, 2- edició, Oscar Ferrer i Ventura. Del Segre a la Ribera Salada / Camins ciò, al nombre certament magic del mig —D'excursió amb la cambra foto i llegendes / Per la Catalunya Nord centenar de llibres d'aquesta col-leccio. gràfica, Jaume Sacasas i Domènech. amb esquís: excursions i travessies / Cai fer un record d'aquells autors -Grans personatges de la munta- Monuments del Baix Llobregat. que ja ens han deixat, com són Joan- nya, Alexandre Marcet. -Petits manuals sobre ciències afins Enric Farreny, Victor Gost, Josep Iglé- -Tresconi pel Montsant, Prades i la a V excursionisme: 10 obres. sies i Joan Masats. Per altra banda, Mussara, 2- edició, Antoni M. Casas i Arqueología per a excursionistes / s'ha tingut el goig de poder sumar un Ferrer. Art románic per a excursionistes / El grup de dones de gran vàlua, que són -Que bonica és la muntanya, Ricard románic de Collserola / Els arbres del Maria Antonia Simo, Maria Porter, Fernández i Molinet. nostre paisatge / Vegetació de Mont Anna Borbonet, Maria Mercè Lleonart -Homes i refugis, Joan Masats i Cli- serrat / Fauna de les muntanyes / Ra i Montserrat Pagès. ment. pinyaires de Catalunya / Geologia pas Ferm en la decisió fundacional, el -Indrets i camins de la batalla de a pas / El firmament a Festiu / D'ex Consell Assessor ha volgut tenir pre- l'Ebre, Estanislau Torres. cursió amb la cambra fotogràfica. sent totes les terres dels Paisos Cata- -Des deh estanys de la Pera, Pere -Sobre especialitats excursionistes: lans: Tomàs Escuder, pel Pafs Valen Ribas i Falguera. 4 obres. cia, Pere Llofriu, per les Illes, i Oriol -Excursions per la Maladeta, Josep L'esquí dels grans espais / Que és Guasch, per la Catalunya Nord. En la de Te ra. l'escalada / Senders catalans de gran classificació, subjectiva evidentment, —La magia de la muntanya, Joan recorregut / Olor de carbur, la passio s'ha volgut incloure un grup d'escala- Cervera i Batariu. perl'espeleologia. dors i alpinistes, com Joan Garrigós, -Pinzellades de l'Alt Penedès, Gê Tan sols l'enunciat deis títols ja do Isidre Rodrigo, Alexandre Marcet, An ner Aymamí Domingo. na una visió de la seva importancia pe- toni G. Picazo, Ricard Fernàndez i Mo -Del Segre a la Ribera Salada, Joan dagògico-excursionista. linet, Josep Antoni Pujante, Jordi G. Tort i Ventura Roca. A continuació prengué la paraula Quera i Joan Cervera. Un bloc de més -Amies i muntanyes, Josep A. Pu Isidre Rodrigo i Muntane, el quai ob volum és el dels autors de fora de Bar jante i Conesa. serva que, entre el bloc de les obres, es celona, tals com Jordi Mir, Josep Ma- -Camins i llegendes, David Aloy i poden diferenciar tres modalitats. dorell, Antoni Maria Casas, Manuel M. Mercè Lleonart. -Narrativa: 10 obres. Cortes, Joan Tort, Jaume Sacasas, Ra -Per la Catalunya Nord amb es El Montseny com a pretext / Del mon Morales, Pere Ribas, Gener Ay- quís: ascensions i travessies, Oriol bruc a Fextraplom / Excursionisme i mami, Ventura Roca, David Aloy. Guasch i Terré. franquisme / Al vent dels 4000 ... / Da Francese Roma i Josep de Tera, i la -Olor de carbur, la passio per l"es tes i dades ecursionistes / Catalans ais resta de quinze autors barcelonins. peleología, Jordi G. Quera. 8000 / Grans personatges de la mun Per ùltim parla Agustf Jolis i Feli- —Francese Pujol i Algueró, un ex tanya / Indrets i camins de la batalla de sart, el qual dona el mèrit de la col-lec cursionista en el seu temps, Francese l'Ebre / Des dels estanys de la Pera / cio als autors dels llibres, mèrit que es- Roma i Casanovas. Amics i muntanyes. tengué als lectors i al suport de les Pu- —Monuments del Baix Llobregat, -Imaginado: blicacions de FAbadia de Montserrat. Montserrat Pages i Paretas. Amb les carnes i amb el cor / Els ca Furgar en els textos excursionistes Sobre aquesta relació es feren unes mins irresolts / Ensonyaments i escala- és apassionant, i a la vegada ens dona oportunes reflexions, per posar de ma- des en solitari / La magia de la mun Foportunitat de conèixer la nostra his- nifest els temes i les caractéristiques de tanya / Francese Pujol i Algueró. Un tòria i reviure les inquietuds humanes les obres editades. excursionista en el seu temps de cada moment. Per això la col-leccio Parla Oscar Ferrer i Pia desglossant -Humor: ha estat atenta a comprendre l'ampli els temes monogràfics i les petites Qui va a la muntanya? / Histories de ventali de temes excursionistes, els guies d'indrets poc coneguts, dels carni / Que bonica és la muntanya. quals, des dels seus inicis, han enaltit

MUNTANYA 209 Aspecte parcial de la sala d'actes del serrat, acollint la seva decisió, els de- figuren Tofrena, eis noms de Tequip Museu i Centre d'Estudis de l'Esport mostrà la seva confiança demanant- assessor sortint i el logotip de Tocell Melcior Colet, de la Secretaria de los que cerquessin un nou equip per a de la collecció. l'Esport de la Generalitat de Catalunya, continuar la tasca portada a cap, cosa Al seu torn, Tabat regala a cadascú durant l'acte de presentado deis volums que no havia estât difícil, perqué a un exemplar en gran format facsímil 49 i 50 de la collecció «Llibre de redós de les nostres entitats, l'alena- del «Llibre Vermeil» de Montserrat, motxilla» de les Publicacions da de servei al país i a Texcursionis- codex guardat a la biblioteca i datât de l'Abadía de Montserrat. me és vivent. Tany 1399. A continuado hi hagué A continuado presenta les persones una detallada visita a la Biblioteca i al que formen part del nou Conseil As museu. Veure la gegantina obra reli sessor: giosa, cultural i patriótica de TAbadia el sentiment de pàtria, cultura i esport, Francese Beato i Vicens, Oscar Fer de Montserrat omplí de goig eis assis- que ha nodrit el corpus publicista, for rer i Ventura, Francese Roma i Casa- tents. mat per butlletins, revistes, llibres i novas, Josep Antoni Pujante, Jaunie de Al nou equip. eis volem dir que mapes. Ramon i Vidal, i Jordi Garcia i Quera. creiem en ells, per la Personalität que Expressà que era per a ells un dia de Fa sols quatre dies (18 de juny), el han adquirit dintre de Tambient excur satisfaccio, perqué, com a Conseil As pare Sebastià M. Bardolet va rebre al sionista. sessor, havien viscut la realitat d'una dinar conventual els membres dels dos En el capítol de gracies, cal donar obra, treballant com havien après din- equips assessors. Després, en una sim les en primer lloc al pare Josep Massot, tre de les nostres entitats. Tal com ja pàtica reunió amb l'abat Bardolet, que tant ens ha ajudat en aquests anys, havia apuntat Caries Albesa al comen- acompanyat pels monjos Maur M. i a Jordi Úbeda i al seu equip d'edició, çament, comunica que Tactual Conseil Boix, Ramon Ribera, Josep Massot, di amb eis quais hem tingut un contacte Assessor creia que havia arribat el mo rector de les Publicacions de TAbadia continuât. ment del relleu, perqué els anys no de Montserrat, i del seu gèrent, Jordi Josep Massot, per les Publicacions passen en va i eren conscients de Úbeda, es va conversar sobre el tema de TAbadia de Montserrat i Fidel l'oportunitat del relleu. Manifesta tam de les edicions. L'equip sortint féu Sust, director general de l'Esport de bé com va ser emotiu per a ells, quan ofrena a Tabat d'una piràmide de mar la Generalitat, clogueren aquest emo les Publicacions de TAbadia de Mont bre, obra de Torfebre Josep Sicart, on tiu acte.

210 MUNTANYA SERRA DE GUARA (paret de Cinfuens) SERRA DE GUARA (Peña de Aman)

' DIRECTA 0S80RNE <=> Via «La Bas si J'Y suis» (205 m, ED/Ai), la asc: 14-IV-94, per B. Dandonneau i Ch. Ravier. + a Via «Rien à Cirer» (200 m, ED/A 2), l asc.: 3-IV-94, per Via «Imperio Salvaje» (460 m, ED/A2), Ch. Ravier i Ph. Barthez. Material: 10 pitons, ganxos, joc l-ase.: novembre 1993, per Josema Jarrin (sol). Material: 4 pitons, de tascons i friends. 2 ganxos, tascons i friends.

OSCA (massís d'Aguero) OSCA (massís de Peña Ruaba)

PENA SOLA DE AGUER0<=> Via «Tramber chope les boules» (150 m, MD+), I'1 asc: 23-11-94, Via Parcerisas-Picazo-Fredi (310 m, MD\ Ai), per B. Moreau i Christian Ravier. Material: 3 pitons «v», joc de Is ase: 9-1-94, per Sergi Parcerisas, Antonio G. Picazo i Fredi tascons i friends. Parera. Material: 6 pitons variats i joc de friends.

MUNTANYA 211 PORTS DE BESEIT (Roca Grossa) PORTS DE BESEIT (Roca Grossa)

Via «Cuirassai Potemkin» (255 m. ED inf.). Via «La croada deis nens» (250 m, ED/Ac), I3 asa: 9-IV-94, per Jordi Artigas i Ignasi Manzanares. Ia ase.: 10-VII-94, per Jordi Artigas i Ignasi Manzanares. Material: 76 cintes (via equipada). Material: 15 cintes (via equipada).

PORTS DE BESEIT (Moles del Don) COLLEGATS (Moles del Pessó)

Via «Periti d'extinció» (105 m. ED/AU). Via Esperó «Radio Club». ( 160 m. MD*/A„), Ia ase.: 13-11-94, per Kike Ortuño i Roland Giné. 1- ase.: 18-VI-94, per Remi Brescó (sol). Material: 1 pitonisa, 1 «v», ganxos i 10 ploms. Material: 12 cintes (via equipada).

212 MUNTANYA aquesta vegada originada pel Josep M. Sala, ex-president. el COI i com funciona, per part mateix cronista en Ramon N. acompanyats de les seves espo del seu president, J. A. Sama Comas en la secció necrològica ses, i Francese Gurri, vice-pre ranch. A continuació; a la cafe del 25 de juny de 1915, sobre sident. Ramon Garcia, tresorer, teria del mateix organisme, fo en Cels Gomis i Mestres quan Andreu Rafa, president de la ren obsequiats amb un dinar, en realitat hauria de dir Cels Comissió de Refugis, Hilari comparti amigablement per les CRONICA Gomis i Mestre (sense la "s"). Sanz, relacions publiques. Jo dues representacions i J. A. Sa Segurament degut a aquest tre- sep Ma Gallach, de la Comissió maranch. DEL ball he vist publicat en moltes de Publications, i Josep Jordi Acabat el dinar, i per desig ocasions el noni del meu avi in- Queraltó, de la Secció de Cine exprés de J. A. Samaranch, tin CENTRE correcte. També figura incor- ma, foren rebuts a la seu del gué Hoc una reunió de la direc recte en el Salvat Cátala i a la Museu Olímpic i el visitaren tiva del Centre amb el presi Gran Enciclopedia Catalana. detingudament, acompanyats dent. Aquesta reunió, que dura No conec que hagi aparegut de Pere Miró, director general mes d'una hora, serví per a ter mai una rectificació sobre el d'Esports del COI, que els dona una exposició de les activitats RECTIFICACIO I nom del meu avi en el Butlletí tota mena de détails sobre el actuals, projectes i problcmcs ACLARIMENT SOBRE del C.E.C.» naixement, construcció, finan- que son el caminar diari de la EL NOM AUTÈNTIC DE Amb molt de gust fiera çament i funcionament del mu nostra entitat. Exposició segui seu, que impressiona grata- CELS GOMIS I MESTRE l'oportuna rectificació. da amb molt d'interès per J. A. ment, tant pel seu contingut Samaranch, que en mes d'una com pel seu carácter didàctic, Hem rebut una amable carta VISITA AL ocasió demanà details concrets recolzat en abundants éléments del nostre consoci Cels Gomis i COMITÉ OLÍMPIC i oferí la seva ajuda en el que de l'electrònica mes avançada. Serdañons, net de l'illuste au INTERNACIONAL Pos possible. Una reunió extre- Acabada la visita foren rebuts tor de la Meteorología popular, A LAUSANA mament cordial i que demostrà per Joan Antoni Samaranch i, en la qual ens indica que en el l'interès i l'estima que J. A. Sa conjuntament amb una nodrida nùmero 794 corresponent al El passat dia 7 de maig ac- maranch té pel Centre, del qual representació del Panathlon mes d'agost passat (pàg. 141), ceptant una invitació del presi- amb orgull. digué, és soci des Club de Barcelona, que també en el peu d'una fotografia del dent del COI, el nostre consoci de l'any 1934. Una visita i una visitaven el Museu. i entre els seu avi, hi figurava el segon Joan Antoni Samaranch, per a reunió de qué guardaran molt quals hi havia els nostres con- cognom equivocat, correspo visitar el Museu Olímpic de bon record tots aquells que hi socis i bons amies el matrimoni nent al seu i no pas al del seu Lausana, una bona repre assistiren. Agustí Jolis i Maria Antonia Si avi, error del qual no és de cap sentado de la directiva del mó, es traslladaren a la seu del J. M. S. A. manera responsable l'autor de Centre es traslladà a aquella be COI situada en el pare de Vidy, l'article. lla ciutat suíssa, situada a la vo- on visitaren detingudament les ra del llac Leman i seu del Co També ens indica que el se dependèneies i, a continuado, PRESENTACIO D'UN NOU mité Olímpic Internacional. gon cognom del seu avi figura en una de les sales tingué Hoc MAPA DEL MONTSENY a tot arreu equivocat, a causa Al matí del dia 7, Conrad una roda de premsa, amb tota d'una errada antiga que no ha Blanch, president del Centre, mena de détails sobre el que és El passat dia 7 de juny hi va estat mai rectificada. Per aclarir Josep Abril, vice-president. haver a la sala d'actes del Cen- aquest aspecte reprodui'm un fragment de la seva carta, que diu: «Potser en aquesta mateixa nota de rectificació [del peu de la fotografia de la revista del mes d'agost] es podria subsanar una altra errada apareguda en el Butlleti del Centre Excursionis ta de Catalunya, números 246 i 247 de juliol i agost de 1915,

El président del Comité Olímpic Internacional, Joan Antonl Samarach, acompanyat del président i altres membres de la junta directiva del Centre Excursionista de Catalunya i altres persones, ais jardins d'aquesta institució a Lausana. Foto: COI.

MUNTANYA 213 de la Federació Internacional del nostre consoci Joaquim d'Art Fotografíe (FIAP). Isant, sobre «Excursions per la Els tres-cents treballs que Vali de Chamonix», que fou s'hi van exhibir eren una selec- molt ovacionat. ció del miler que van participar Després del dinar de germa AL concurs en les modalitats de nor del diumenge, fou lliurat un blanc i negre i paper color (les record al nostre amie Josep diapositives van ser projectades Nuet, en forma d'una figureta a la Sala d'Actes del Centre). de ceràmica molt graciosa, que Malgrat la majoria espanyola i voi representar-lo a eli, em- italiana de la convocatoria, des brancat entre llibres, fitxes i taca la PARTICIPADO d'autors de plantes, juntament amb un plec paisos de l'est, com Hongria. de firmes d'adhesió dels pre- Romanía, Slovénia o Georgia, i sents i absents, amb la dedica asiatics, com Thailandia. Japó i tória seguent: «A Josep Nuet i Hong Kong. Badia, per la seva pacient dedi La inauguració del dia 15 de cano. Els aprenents de botàni juny al Pati Llimona va ser pre ca. La Molina. Juliol de 1994». Un moment de la presentado vei de Parcs Naturals de la Di- sidida per Josep Abril, vice- Hi lari Sanz féu un emocionat del inni mapa del Montseny putaciô, que va explicar el pro president del Centre Excursio acabament i amb la seva oratò fet per la Diputado de cès de realitzaciô i les caracté nista de Catalunya, i hi va as- ria tan fluida ens encoratjà a Barcelona a la sala d'actes ristiques tècniques del mapa, sistir el regidor del districte de tots en la feina en equip i ben del Centre. Veiem a la del quai només vam poder veu- Ciutat Vella. La mostra va ser feta, perquè el futur sigui ben presidencia el president del re una mostra per dificultats oberta al públic fins al juliol. esperancador i ens doni el goig Centre, Conrad Blanch, d'impressiô de darrera hora. El d'haver treballat per un bon co- acompanyat del president de mapa és a escala 1:25.000, im- Sandra Martín Guillen neixement de la botànica del la Diputado, Manuel Royes, i près a 8 tintes, té, a mes de les nostre pafs. Francese Curri, que presenta corbes de nivell, un ombrejat N. R. F. el mapa. Foto:. Soler. hipsomètric que li dôna una no ESTADA BOTÁNICA table sensaciô de relleu, porta, a A LA MOLINA mes de carreteres, pobles, ferro- UN RAL LI A L'ALTURA carrils, etc., pistes, camins, ma- Durant els dies 2 i 3 del ju DE L'ANETO sos, fonts, un seguit d'altres liol passat tingué lloc al xalet éléments menors i una gran del Centre, a la Molina, la La zona deis pics de Coro quantitat de toponfmia, fins a cloenda del VIII curs del Grup nes i de Vallhiverna va ser du 8.000 topônims. Després tre la presentació del nou mapa d'Estudis Botánics Ramón Pu rant el 9 i 10 de juliol l'escenari d'aquesta intervenciô, el presi del Montseny que ha fet la Di jol i Alsina. del 36è Rai-li d'Alta Muntanya dent del Centre. Conrad putado de Barcelona. L'acte Com cada any, un bon nom CEC. La prova, organitzada pel Blanch, va cloure l'acte amb fou presidit per Conrad Blanch, bre de socis, amics i simpatit- Centre Excursionista de Cata unes paraules d'agraïment i in president del Centre, acompa zants, ens reunírem en aqüestes lunya, puntuava a la Copa Ca vitant els assistents a un refresc. nyat de Manuel Royes, presi jomades de cloenda del curs talana de Rallis d'Alta Mun dent de la Diputació de Barce per recapitular sobre les dife- tanya i a la li Copa FEEC. lona i alcalde de Terrassa. J. N. B. rents activitats portades a terme Segons la dificultat i el des- Després d'unes paraules de durant el curs 1993/94, presen nivell del circuit es van establir salutació, Conrad Blanch cedi tar el projecte de programa per tres catégories: bronze, argent i la paraula a Francese Gurri, vi LV SALÓ al nou, fer unes petites sortides or. El recorregut de Corones, el ce-president del Centre, que va INTERNACIONAL DE a les rodalies, recollectar mate primer dia, era el més dur del presentar el mapa. Amb la seva FOTOGRAFIA DE rial per a l'herbari del Centre, ralli per a les catégories d'ar característica fluidesa espurne- MUNTANYA fer inventan de les diferents gent i or, ja que havien d'ascen- jada de bon humor, va parlar de plantes que anem trobant per a dir a cims de més de tres mil la vinculado i la tasca excur Durant la segona quinzena l'estudi de la flora de la Molina mètres i enfrontar-se a un des- sionista centenaria del Centre de juny. el 55è Saló Internacio i. com a cloenda, fer el tradicio nivell d'entre 1.700 i 1.900 m. en el Montseny. i va reivindicar nal de Fotografia de Muntanya nal diñar de germanor. Diumenge, a Vallhiverna, el una actitud i una feina de pro- del Centre Excursionista de Ca A causa del temps xardorós, desnivell i I"altitud eren me tecció dels valors naturals del talunya va exposar tres-centes variárem els itineraris previstos nors. Montseny. Després va parlar fotografíes de més de vint-i- en les sonides i dirigírem les La sortida d'ambdós dies es Manuel Royes, president de la cinc paisos del món al Centre nostres recerques ais boscos de va fer des del refugi de pesca- Diputació, que va glossar la fei Cívic Pati Llimona. Organiza l'avetar prop de Segremorta i dors de la pista de Vallhiverna na i I'interés de la Diputació da pel Centre Excursionista de Saltéguet, ja que l'ombra deis a les nou, el dissabte. i a dos per fer conèixer i preservar el Catalunya des deis anys vint, es avets i avellaners ens defensaria quarts de sis, el diumenge. El Montseny, com una muntanya tracta de Túnica mostra interna de la calor i del sol rigorós. temps màxim per a fer els re- de gran valor paisatgistic, histo cional de fotografíes de mun Al llevant de taula del sopar correguts era de vuit hores per ric i ecologie. Finalment va ser tanya organitzada a Espanya i del dissabte, tinguérem una ses- a totes les catégories. Com és el torn de Jordi Soler, del Ser- l'unica del món amb el supon sió d'un magnífic audio-visual habitual als rallis d'alta mun-

214 MUNTANYA tanya, les rutes no estaven mar- beneir i inaugurar la nova creu, va tenir lloc el divendres 13 de la persistencia del cátala a la cades. Per aquest motiu, no obra de Josep Álvarez, que ha maig a dos quarts de set del població italiana de l'Alguer. s'admetia gent inexperta i era estat teta amb aportacions deis vespre i el diumenge 15 de Tot seguit ho féu Josep Vall- obligatori portar tot un seguit Minyons Escoltes, Guies de maig a dos quarts de dotze del verdú per presentar el convidat de material, com ara piolet, Sant Jordi, de l'Associació del matí. Es va explicar Pesséncia principal a l'acte, l'escriptor i grampons, una llanterna o fron Patrimoni de la Vali Ferrera i de I'espeleologia, que és l'ex- professor d'alguerès Antoni Ar tal i una flassada adiabàtica. del Club Excursionista Pirenaic. ploració de cavitats desconegu- ca, la ponencia del qual versa La zona escollida és prou La nova creu va ser col locada des, tot amenitzat amb música sobre el tema central de la dia coneguda per l'Aneto i la Mala- amb l'ajuda d'un helicòpter de fons i una projecció de dia da «El cátala a l'Alguer - Pre- deta; l'edició del ralli CEC deis bombers de la Generalitat positives. La sessió va finalitzar sent i futur». En la seva ponen d'enguany es proposava donar el dia 24 de juny. amb la formulado de preguntes cia, ben documentada, rigorosa a conèixer indrets poc freqüen- Des d'aquesta crònica felici- al conferenciant per part deis i en un cátala perfecte. oferí tats d'aquest beli massís. La tem Mn. Zayas per aquest ani assistents. una visió real sense triomfalis- participado va arribar ais trenta versari i l'encoratgem a conti A la zona activa, situada a mes ni entusiasmes gratu'its de equips, molt semblant a la de nuar fent excursions durant I'exterior, es va installar una 1'estat actual del cátala entre l'any passat. molts anys. zona de practiques exterior la població de l'Alguer i del d'espeleologia per a gairebé to seu futur incert, malgrat la Sandra Martín J. N. B. tes les edats. Aquí els intéres persistent i pacient labor d'u sais es van poder iniciar en les na minoría que s'esforga a tècniques d'ascens per elektron, mantenir viu l'alguerès, el cá NOCES D'OR ascens per corda, tirolina, pont tala de l'Alguer. SACERDOTALS DE MN. de mico i ràpel. Durant els tres El tema segiient, «Unitat bà ZAYAS, A LA PICA dies van passar per les cordes sica de la nostra llengua nacio D'ESTATS unes quatre-centes persones. nal», estigué a carree de Josep El Centre Excursionista de Miracle i Montserrat, deixeble i El passat dia 6 d'agost, festa Catalunya també va col-laborar collaborador de Pompeu Fabra de la Transfiguració del Se- en les practiques d'escalada al i autor del Diccionari nacional nyor, el nostre consoci Mn. Ma- rocòdrom que es va installar. de la llengua catalana. Sor- laquies Zayas va celebrar el 50e prengué a tots els assistents aniversari de la seva ordenació CRÒNICA V. Z. B. l'energia, la seguretat i 1'entu sacerdotal al cim de la pica siasme de la seva intervenció, d'Estats (3.143 m). L'afecció DEL MON VII DIADA DELS impensables en una persona per la muntanya de Mn. Zayas PAÏSOS DE PARLA que ha complert els noranta va fer que s'apleguessin al cim EXCURSIONISTA CATALANA anys d'edat. un bon nombre d'amics seus Tot seguit, el president de la del Centre Excursionista de Ca El dia 24 de juny, festa de Fundació Roger de Belfort pre talunya, amb el president Con Sant Joan, se celebra a la sala ga al representant del Centre rad Blanch i l'ex-president Jo- capitular del monestír de Santes Excursionista de Catalunya, Hi sep M. Sala al capdavant. Tam EXPOAVENTLRA'94 Creus, la VII Diada deis Pa'isos lari Sanz i Gonel, que encetés bé el van acompanyar Francese de Parla Catalana. el colloqui. Aquest, en una Sanauja, president de la Federa Els dies 13, 14 i 15 de maig L'acte estigué organitzat per breu i concisa intervenció, glos do d'Entitats Excursionistes de va teñir lloc al Poblé Espanyol la Fundació d'Hislòria i Art sa la relació d'Eduard Toda Catalunya, i Josep Sicari, orga de Barcelona la fira Expoaven- Roger de Belfort, amb la colla- amb el Centre i la influencia nizador de l'acte, juntament tura'94, dedicada ais esports boració deis Servéis Territorials que el tarannà i els principis amb un gran estol d'amics d'al- d'aventura. El Centre Excursio de Cultura de la Generalitat de fundacionals d'aquesta entitat tres institucions i entitats, que nista de Catalunya hi va teñir Catalunya a Tarragona. tingueren en el futur de l'illus- sobrepassaven els cent-cin- una participació destacada, amb Hi foren convidats els repré tre patrici, marcat pel seu espe quanta. A causa de l'antiga un estand doble, una conferen sentants de les entitats cultu ri de viatger investigador i so- amistat amb la familia Ferruso- cia i una zona activa (circuit ráis, els intellectuals i homes bretot pel respecte i gran amor la-Lladós, també van voler-lo d'aventura). de lletres deis pa'isos de parla vers el cátala, com ho demos acompanyar en aquesta festa i L'estand, decorat amb mo- catalana. Entre les primeras es traren, en aquest aspecte, les se van pujar al cim Jordi Pujol, tius d'esquí i espeleológics, es compta amb el Centre Excur ves actuacions a l'Alguer. Posa president de la Generalitat, amb en relleu l'intima relació del va encarregar d'informar els in- sionista de Catalunya, repré la seva esposa Marta Ferrusola Centre amb l'Alguer, establerta teressats sobre les activitats que sentât pel seu comissionat de i els seus germans. pels viatges collectius, que es realitzen al Centre. A mes a relacions exteriors, Hilari Sanz amb una periodicitat gairebé L'eucaristia va ser concele mes, es van poder veure vídeos i Gonel. anual, organitza l'entitat per ais brada per Mn. Zayas amb aires sobre descens de barranes, es Després d'unes paraules de seus socis. Destaca també, dos sacerdots muntanyenes, quí en les seves diverses moda- salutació, el president de la l'edició per part del Centre Mn. Lluís Bonet i Mn. Albert litats, i espeleología. També es Fundació organitzadora, Ma d'un llibret en homenatge a Ruiz, que aquest any celebra el van vendré samarretes, pósters i nuel Aragonés i Virgili, obrí Eduard Toda pel centenari del 25è aniversari de la seva orde revistes. l'acte. Prengué la paraula Pere seu naixement i els actes que se nació. La conferencia «Espeleolo Cátala i Roca per recordar la fi celebraren a l'Alguer amb En aquesta celebració de gía. L'aventura de l'explora- gura del patrici Eduard Toda, aquest motiu. l'ordenació de Mn. Zayas es va ció», a carree de Jordi G. Quera com a descobridor que fou de

MUNTANYA 215 WmmKÊÊÊÊÊKmm

Se succeïren tot un seguit del Congres Internacional sobre bient. KEEP farà una introduc- dir totes les parts que participen d'intéressants intervencions «Les altes muntanyes de la Me- ció als visitants a la seva cultu en un viatge en un massís per que anaren des del camp poe diterrania», que es dura a terme ra i a l'entom del país, que és qué es comprometin en un es- tic fins al toponimie. Cal des els dies 22 i 23 d'octubre vi- molt diferent del d'origen de forç comú de preservar la nete- tacar les repetides mencions nent a Tossa de Mar. cadascú. També es demana als dat de les muntanyes. Aquest que en elogi del Centre Ex visitants que respectin particu objectiu no es podra aconseguir cursionista de Catalunya feren KEEP larment els codis de comporta- fins que no hi col-laborin tots el president de la Fundació «KATHMANDU ment que han de ser cuidats per els associats: instancias oficiáis Roger de Belfort i el professor ENVIRONMENTAL les futures generacions. deis pa'isos visitats; tour opera- alguerès Antoni Arca, que fo- EDUCATION PROJECT* Els serveis del centre de vi tors, organitzadors i responsa ren degudament regraciades (Projecte d'educacio sitants inclou: una biblioteca i bles d'expedicions; représentants pel représentant del Centre. amblental de Katmandu) sala de lectura, un aula de con regionals deis pa'isos visitats, Acabat l'acte, la Fundació ferencies d'informacio, una pe- particularment agencies; guies oferi un dinar de germanor als Els efectes negatius del tu- tita cafétéria molt acollidora. de muntanya, caps d'expedi concurrents en un conegut risme al Nepal, reconeguts avui Cartells d'informació que do cions i de randonnées; fabri restaurant, al final del qual hi amplament, han fet que diver- nen détails de l'entom nepalés, cants i proveïdors d'equipa- hagué un recital de poesies i ses organitzacions s'hagin esta- cultura i practiques responsa ments i d'alimentació; i els ma cançons de l'Alguer. La Co- blert a Katmandu per combatre bles de tresc, juntament amb in teixos viatgers. bla Principal de Tarragona aquest problema, encoratjant formado del temps, salut i se- La planificado deis viatges, clogué la diada amb un recital una direccio propia i el control guretat des de l'HRA. També expedicions, treses o randon de sardanes a la plaça de Jau- de la indiistria per al benefici de es venen productes biodégrada nées individuáis haurà de res me el Just, davant del mones- les persones que habiten al Ne bles com sabons, productes de pectar imperativament dos prin- tir. pal, del medi ambient i dels vi protecció solar i papereria, sa- cipis: sitants del pais. Els efectes ne marretes i barrets amb diferents 1) Reduir al mínim possible H. S. G. gatius dels turistes en un entorn logos d'aquestes organitza la quantitat de deixalles produ'i- fragil com el de l'Himalaia son cions. KEEP distribueix missat- des. molt grans; sovint els mateixos ges que son beneficiosos per a 2) Eliminar les deixalles ine NOTÍCIES DE turistes desconeixen que en son tothom i tots els visitants hi se vitables amb els mitjans accep MOUNTAIN els causants i no es fan carrec rán benvinguts. tables per a l'entom. WILDERNESS DE del seu impacte. KEEP col-labora molt de Per a ajudar a fer memoria CATALUNYA El «Kathmandu Environ prop amb l'ACAP, el Wood- als organitzadors. acompa- mental Education Project» lands Mountain Institute, IUCN nyants i participants, la UIAA Mountain Wilderness de Ca (KEEP) s'ha creat per a infor- i d'altres organitzacions écolo ha fet una llista de les regles de talunya continua fent campa- mar els turistes, particularment giques al Nepal. KEEP está re- conducta que s'han de respec nyes i accions que sensibilitzin els trescadors. Junt amb l'Hi- lacionat a Gran Bretanya amb tar. tothom i molt especialment malayan Rescue Association / el TTY Mountain Trust, coordi- A l'atenció deis organitza l'alpinista excursionista, ja que Associacio de Reseat de l'Hi nant esforços per a la conserva- dors de treses i expedicions, -com és ben sabut- el camp de malaia (HRA), que te com a ció en altres pa'isos. El centre incloent-hi les agencies: la seva activitat és bàsicament objectiu d'educar els trescadors d'informació del KEEP/HRA Els participants esperen de l'alta muntanya. en els perills del mal de mun desitja servir de centre d'educa les rutes que vosaltres els pro- Aqüestes campanyes cons tanya, KEEP ha installat un cio i d'investigació que pot fa poseu poder aprofitar les belle- ten de xerrades a les escoles, centre d'informacio per als cilitar l'intercanvi d'informació ses deis llocs de muntanya, sen- estands informatius arreu de viatgers, en el qual poden tro- ambiental entre la industria tu sé trajectes o parts d'etapa amb Catalunya i accions de camp, bar informacio actualitzada en rística i els grups écologies al amuntegaments d'escombraries com podrien ser la neteja deis tots els aspectes dels treses al Nepal i a l'estranger. répugnants o sembrats de dei voltants d'un refugi o l'ender- Nepal i sobre aspectes culturals El KEEP esta a: Tridevi xalles mes o menys perilloses. rocament d'edificacions aban- i de medi ambient. Marg, Thamel, Kàthmandu, Es ben bé del vostre interés donades, amb el posterior soter- Als trescadors, se'ls donara Nepal. fer el màxim per preservar la rament de les runes i la refores- ajuda i consell sobre com po Si us intéressa aquest tema, bellesa de les muntanyes. Nos- tació dels indrets recuperats. A den fer un «tresc responsable» podeu llegir l'article «Eco- altres voldríem ajudar-vos en escala internacional, s'intercan- seguint uns consells molt sim tresc» a la revista MUNTANYA la vostra preocupació de no vien experiències i projectes, ples, com els que han donat en número 783, 1992. deixar cap rastre del vostre tal com férem a l'Assemblea l'ACAP («Annapurna Conser pas en forma de deixalles o biennal de Biella (Italia), els vation Area Project», Projecte Francesc Herrera i Besoli escombra ries. dies 9 i 10 del mes d'abril d'en- de Conservacio de I'Area de Eliminar les deixalles d'u- guany, on es va donar suport al I'Annapurna), en el seu codi de na manera acceptable consis- Manifest per a la conservado mfnim impacte. Consells de EXPEDICIONS I TRESCS: teix a: del Mont Olimp (Grècia) i a la com tractar amb els captaires, COM EVITAR I 1. Enterrar les deixalles de- campanya a favor dels espais com establir preus justos per a ELIMINAR LES gradables. naturals de les Dolomites (Ita comprar objectes de record i DEIXALLES? 2. Cremar les deixalles com lia). pagar serveis, i com buscar bustibles. En aquests moments, Moun agencies de tresc que tinguin L'objectiu del programa de 3. Emportar-se les deixalles tain Wilderness de Catalunya bons professionals i que siguin la UIAA «Evitar i eliminar les problématiques fora de la regió està enfeinada en l'organització responsables amb el medi am deixalles» és motivar i persua visitada.

216 MUNTANYA IRÒNICA

Planificado i mesures a A l'atenciu dels guies de elimineu-les d'una manera itineraris de cotació 8c+, recor- prendre abans de sortir muntanva, caps d'expediciô i compatible amb l'entorn. Les dem, la máxima assolida mun- un tresc: de tresc: bateries i piles, fulls d'alumini. dialment fins ara. Només exis- plastics, medicaments, etc., son teixen una dotzena d'itineraris - Informado i exerdcis per Vosaltres teniu un paper productes de la nostra civiliza encadenáis d'aquesta dificulta!. a tots els quadres: empleats clau en la realitzaciô del con- do, que necessiten mitjans es La primera obertura i ascen- d'oficina, guies, sirdars, cui- cepte de I'eliminaciô de les dei peciáis d'eliminació. No hi han sió d'un itinerari d'aquesta difi- ners i ajudants, i també cama- xalles. La vostra experièneia i de ter res, en els llocs de mun cultat al nostre país, la va efec lies. els vostres suggeriments van tanya, encara que sigui amagats tuar l'alemany Alexander Hu- - Designació deis responsa inclosos en aquest concepte. o entaforats. ber a Siurana (serra de Prades) bles del programa (guia, sudar, Heu d'indicar, informar i donar confirmant així la gran impor primer cuiner). un bon exemple. Heu d'obser- tancia d'aquesta zona dins el - Instruccions per ais cui- var els comportaments i influir- concert internacional. El nom ners: cap aliment en pots me- hi, durant les rutes, i prendre d'aquest itinerari inaugurat a tàlllics; utilitzar sempre que es décisions, per exemple, en l'es- casa nostra per l'alemany no pugui fruits frescos, llegums i tabliment dels llocs d'acampa podia ser mes escaient: «La carn al llarg del trajéete. da. Heu de supervisar el trans Rambla» (8c+/9a). - Exercicis per a l'equip de port de retorn de les deixalles Mes tard, durant el mes de cuiners, per a la tria de les problématiques. juliol, dos joves escaladors deixalles segons siguin degra- s'apunten els primers 8c+ es- dables, combustibles o per a A l'atencié dels qui fan panyols. Primer Bernabé Fer emportar-se (per exemple, ba- ascensions, trescs i als nández amb «Mojabe» (Torcal teries o piles, cartutxos, bi turistes individuals: de Antequera) i després el ma- dons de querosé, capses me- drileny Daniel Andrada amb tàlliques, contenidors de plás Viatgeu alleugerits de pes! «Onda vital» (El Chorro). tic). No agafeu mes que les coses Falta encara una ascensió - Examen crftic i selecció necessàries personals. Procureu catalana; esperem que no es fa- deis materials a dur. de prescindir, per un temps, ci esperar gaire. -Transport d'aliments úni- d'alguns dels vostres objectes Per altra banda, Ferian Lator cament en contenidors reutilit- personals de la vida de cada re encadena el seu primer itine zables, fins i tot els de dimen dia. Anireu menys carregats i rari de cotació 8b. Es tracta de sions petites, que poden tornar podreu gaudir millor de les co CRÒNICA «Venjanca gitana», situat al se a omplir, després d'un tresc, ses desconegudes. I produireu pare natural de Sant Llorenc de com els de caté, quetxup, salsa menys deixalles. ALPINÌSTICA Munt. o curri. Utilitzar contenidors ¿Teniu reaiment nécessitât: degradables o combustibles -d'un magnetôfon amb cas- a cura de Ferran Latorre (paper, jute, cistells). sets i piles de recanvi? ALPINISME - Organització per endavant - de la radio FM i piles de del transport de les deixalles recanvi? HIMÀLAIA inevitables al retorn (camàlics - d'un énorme equip de vi per ais contenidors, animais de deo i de tantes pellicules i ba- ESCALADA K2, 8.611 m càrrega). teries? ESPORTIVA . Aquesta mítica muntanya ha - d'un estoig de cosmètics estât escalada brillamment per Mesures a prendre durant superabundants i de tants médi Campionat d'Espanya un grup de forts alpinistes bas el tresc o V expedido: caments? Amb les tres proves celebra- cos. El 24 de juny, Juan Oiarza- - d'un gran paquet de tova- des a Vitoria, la Corunya i Ma bal, Félix i Alberto Iñurrategi, - Us de terrenys d'acampa- lloletes impregnades, empaque- drid ha finalitzat el curt calen Kike de Pablos i Juan Tomás da i llocs de foc assignats; no tades individualment, en una dari de la présent edició del (aquest últim cátala i, per tant, fer mai foc en Hoc obert i estai butxaqueta soldada? campionat d'Espanya d'escala- primer cátala a assolir el K2) vi de llenya. Eviteu malgastar en l'empa da esportiva, amb les següents utilitzen l'itinerari de Tomo Ce - Tria sistemàtica de les dei quetât! Vetlleu atentament per calificacions: sen de l'any 1986, el qual, de xalles i eliminado o transport no portar en el vostre equip i Categoria masculina: I. Pe fet, no va assolir el cim. Es de retorn. provisiô només que materials dro Pons (Valencia), 2. Patxi tracta, dones, de la primera as - Usar tendes-latrina i recu compatibles amb l'entom. Fulls Arocena (Pais Base), 3. David censió integral d'aquest itinera brir correctament l'emplaça- d'alumini, capses de zinc, con Carretero (País Base). ri. Enhorabona al grup base i, ment de la comuna després de tenidors de plastic i pots de vi- Categoria femenina: 1. Yo- en concret, al nostre company desmuntar-les. dre son deixalles que la natura sune Bereciartu (Pais Base), 2. Juan Tomás. - Controlar que llocs no pot digerir. No s'ha de por Clara Pujadas (Catalunya), 3. Mes récemment ens hem as- d'acampada, emplaçaments de tar res, fora del que sigui fàcil- Ester Bullido (Madrid), 8. Lisi sabentat d'una ascensió al K2 les tendes, camps base i d'altu ment combustible i degradable. Roig (Catalunya), 9. Mireia per part del grup de TVE Al filo ra siguin deixats completament Elimineu a casa vostra! Em- Martínez (Catalunya). de lo imposible; ascensió, mal- nets. Els responsables estan en- porteu-vos a casa les deixalles grat tot. tràgica per la mort d'un carregats de fer una revisió fi problématiques, a les quais no Encadenaments dels components durant el des nal cada dia. podeu (o no voleu) renunciar, i L'estat espanyol té ja tres cens.

MUNTANYA 217 CRÒNICA

Nanga Parbat, 8.126 m de gran dificulta! tècnica i me Un grup aragonés aconse- teorològica. Enhorabona! gueix el cim durant el 24 de juny. Lorenzo Ortiz. Joaquín AL PS Castillón i José Ramón Agraz arriben al cim, pero amb un trà- Mont Blanc, 4807 m gic balanç: durant el descens Pilar central de Frêney. Er desapareix Toño López arrosse- nest Biade i Chantal Mauduit gat per una allau. escalen l'intéressant itinerari «Jòri-Bardile» (500 m. MD/A2) Nanda Uevi E, 7.434 m. India durant el dia 4 d'agost (bivac al L'expedició Sants a r/linui- cim de la Chandelle). Es tracta laia de la SAME de la UEC de d'una primera ascensió nacio Sants va 1er cim el 27 de juny a nal. les 11.30. Es tracta de la prime Integral de Peutérey. Arace ra ascensió estatal a aquest cim li Segarra i Albert Castellet re- i la setena mundial. Cal esmen alitzen aquesta llarga ascensió tar que es tracta de l'ascensió al Mont Blanc durant els dies 3, mes rápida fins ara. amb només 4 i 5 d'agost. Cal dir que no 16 dies des de I'arribada al han fet l'ascensió a l'Agulla camp base fins al cim utilitzant Negra per la típica entrada de dos campaments d° altura. El l'aresta sud, sino per l'itinerari cap d'expedició. Ferran García, Rati-Viiali de la cara W. es congratula, a mes a mes, de Pilier Ronge de Brouillard. la joventut de la cordada d'atac Josep Lluís Moreno i Ferran (24 anys). Latorre escalen l'itinerari Di- rectíssima Gabarrou-Long (350 m. A3/7a) el dia 14 d'agost. Es AMERICA DEL NORD tracta també d'una primera na cional. Alaska: Muunt Hunter A l'esperò N eis americans Grans Jorasses, 4.208 m Scott Backes i M. F. Twight Esperó Walker. via Cassin obren l'itinerari «Deprivation» (1200 m. MD+). Diverses cor- (2.200 m. ED+, 90"). dades de tot l'Estât recorren du rant l'estiu aquest gran itinerari Canada: Torre Asgard clàssic, entre les quals desta Sens dubte, una de les acti- quen) la deis consocis Araceli vitats més intéressants interna- Segarra, Albert Castellet i Er cionalment ha estât la que han nest Biade durant el 27 de juliol portât a terme un grup potent (14 h). d'escaladors a la Torre N de Esperó Croz. via clàssica. l'Asgard (illes de Baffin). El Jaunie Codina (Husa) i Cristó català Jordi Tosas, junt amb bal repeteixen aquest itinerari Steve Quinlan (EUA), Paul poc frequentai. Pritchard i Noel Craine (GB), va traçar la primera ruta de la Petit Dru cara W de la Torre Asgard. Pilar Bonatti (800 m, MD). L'itinerari s'anomena «Hiper- Novament la cordada Segarra, bora», té 850 m i unes dificul- Castellet i Bladé, aquest cop tats de A4+ i 7a. Una ascensió acompanyals per Chantal Mau duit escalen aquest pilar durant el dia 14 d'agost. Cara N. itinerari clàssic. La jove cordada integrada per Joan Maria Vendrell i Oriol Garcia Escalant la via escalen aquest itinerari duranl Cìabarrou-Long (7 al A3), els dies 15 i 16 d'agost en con- al Moni lilanc (a dalt). dicions força difícils. Foto: J. L. Moreno. A la travessia de /'Spigolo Les Droites. 4.001 m Ghiado a la Cima Piccola Dues cordades repeteixen di Lavaredo (a baix). l'esperò N per l'entrada directa Foto: Araceli Segarra. durant el mes de juliol. L'esca-

218 MUNTANYA len J. Codina i Cristóbal, per rial SUA, ha publicat aquesta parí argentina com de la xilena, una banda, i més tard, Joan guia per a recorrer els millors amb abundants dades de geo Amils i Sergi Parcerisses. paratges naturals de la Serranía, grafia, clima, historia, flora, que ofereixen un sorprenent fauna, població i llengua, així DOLOMITES atractiu, especialment les seves com de la cartografia que es pot «ciutats encantades», les torcas consultar, d'allotjaments i ma- Mannolada. cara S i les anomenades hoces deis neres de desplaçar-se. La gran Punta di Roca, via Messner seus rius. extensió de la regió ha obligat a (MD, 700 m). Araceli Segarra, En el llibre, que trobareu a dividir-la en cinc grans capí- Albert Castellet i Ernest Biade la biblioteca, s'hi descriuen 15 tols: La Araucanía, Districte de escalen aquest itinerari el 19 recorreguts per indrets de gran los Lagos, Patagonia Central. d'agost. interés, com las Torcas de los Patagonia Sur i Tierra de Fue Marmoiada d Ombretta, via Palancares, Lagunas de Cañada go, que totalitzen 28 travessies Fortuna (ED+, 900 m). Josep del Hoyo, Callejones de las de dos a vint dies de durada, tot Lluis Moreno i Ferran Latorre Majadas, el naixement deis rius recorrent pares i reserves natu escalen els primers set-cents ITINERARIOS PARA Cuervo i Xúquer, en els límits rals. Cada itinerari va acompa- metres d'aquest difícil itinerari BICICLETAS DE amb Terol; els congostos (ho nyat d'un mapa parcial amb i es retiren a la segona vira. MONTAÑA POR ces) de Tragavivos, Somera. corbes de nivell on se sitúen els Marmoiada d'Ombretta, via CATALUNYA. LES Beteta i Solan de Cabras, la valí principáis accidents geogràfics Attraverso il Pesce (ED + , GUILLERIES del riu Guadiela i altres. En ca i els llocs de més interés deis 900 m). Segona repetició estatai da cas, precedit per un croquis recorreguts, i d'un bon repertori a aquest difícil itinerari a carree Josep Permaná, Madrid, o gràfic illustratiu, es fa la des- d'atractives fotografíes en color de J. Lluis Moreno i F. Latorre 1994, 109pàgs. ill. cripció de l'itinerari i s'hi afe- fora de text. durant el dia 4 d'agost (13 h geix unes dades d'interés refe- fins a la 29 vira).' En la seva collecció de rents a vegetació, fauna, temps J. Bordons Civetta, cara NW, diedre guies per a bicicletes tot ter- total, dificultat, desnivell i la Aste. El dia 21 d'agost la corda reny, la revista Desnivel ha pu- cartografia més útil. da Segarra-Castellet-Bladé es blicat ara un nou volum en el Son uns bonics recorreguts EXCURSIONS PEL calen l'itinerari Diedre Aste qual es recullen 20 rutes per les per aquesta accidentada regió, PRIORAT (750 m). nostresGuilleries. entre els quals no s'inclou la Son uns itineraris que trans- visita de la famosa Ciudad Jesús Avila Granados, ver- Cima Piccola di Lavaredo corren per indrets força atrae- Encantada, potser per consi sió catalana de Sergi Ramis, El 23 d'agost, la mateixa tius, travessant paratges bosco derar-la un itinerari excessiva- Sua Edizioak, Bilbao, 1994, cordada escala l'itinerari Spigo sos que teñen per punts de sor- ment turístic, no excursionis 102 pàgs., ili. lo Ghiallo. tida els pobles de Sant Hilari de ta, que a ningú no se li pot es Sacalm, Espinelves, Osor i Ar- capar. Ens alegra l'aparició Torre Venezia búcies. En el llibre es fa la des- d'aquest llibre dedicai al Prio- La mateixa cordada repeteix cripció de cada recorregut en- J. Bordons rat, editat per Sua Edizioak en la via Tissi. capçalada per les sèves caracté la seva excellent collecció ristiques basiques (quilômetres, «Rutas y Paseos». desnivell, part ciclable i dificul PATAGONÍA L'autor és un viatger infatiga MONTSERRAT tat), seguit d'un gràfic amb el ble, resident a Catalunya des de perfil d'altituds i distancies, i Clem Lindenmayer, traduc- l'any 1967, que ha publicat al- Paret de l'Aeri un croquis o mapa on sindi ció al castella de Kike de Pablo, guns llibres de divulgació i as- Mirali Impenetrable (MD/A5). quen els indrets més destacats. Sua Edizioak, Bilbao, 1994, saig i un altre sobre la Garrot- J. Lluis Moreno i Ferran Lator Es tôt el que es nécessita per a 228 págs., ill. xa. En el cas que ara ens ocupa re repeteixen (89 ascensió) realitzar els recorreguts sense proposa vint rutes per aquesta aquest difícil itinerari montse- problèmes. El trobareu a la bi Aquest és el segon llibre so histórica comarca tarragonina, blioteca. rrati. bre la Patagónia publicat per d'una orografia tan singular i Via directa de iAmistat. El aquesta infatigable editorial que durant molts anys havia ro dia 19 de juliol, J. Lluis More J. Bordons basca. El primer, Patagónia. mas en un profund a'illament. no i Ferran Latorre realitzen la Tierra de Fuego, aparegut l'any En aquests recorreguts es visi l9 ascensió a aquest nou itinera 1990, fa temps que es va exten els indrets més interessants ri. Vuit llargs dels quals els RUTAS Y PASEOS haurir i. per tal de satisfer l'in- i característics de la comarca, cine primers pertanyen a Anto POR LA SERRANÍA terés deis afeccionats al tresc entre els quals destaquen les er- mites properes a Ulldemolins. nio Machín i els tres últims sur DE CUENCA per aquelles terres tan llunya- el congost de Fraguerau, l'Al- ten seguint una nova línia verti nes, presenten ara la traducció

9 barca i Roca Corbatera, la im- cal per la part central de la pa Alfonso Monge - M Victo d'una edició australiana publi pressionant Siurana, la Bisbal ret. Equipament amb parabolts ria Bocos, Sua Edizioak, Bil cada per Lonely Planet Publica- de Falset, la Morera de Mont- atesa la gran dificultat de tots bao, 1994,71 pàgs., ill. tions. sant, la cartoixa de Scala Dei, els llargs (de 6c a 8a). L'itine Es tracta d'una guia de tresc Bellmunt de Priorat i un Uarg rari fou escalat totalment en El Patronat Provincial de Tu- i excursions, d'un dens contin- etcétera. A més, els recorreguts lliure, però amb un punt de re- risme de la Diputació de Conca, gut i amb una informado com s'amenitzen amb abundants da- pòs al Uarg clau. amb la collaboració de l'Edito pleta sobre la regió, tant de la

MUNTANYA 219 des d'interès historie, artístic, Generalitat de Catalunya. De- flors mes comunes dels nostres torie Comarcal de Tàrrega. Tàr- geologie i botànic: amb refe- partament de Politica Territo camps. Ferran Riba. Ed. Centre rega. 1994. Pàgs. 125 a 140. rències de refugis, llocs rial i Obres Publiques. Direcció Municipal de Cultura - Conseil ili. d'aeampada i fondes. Cada ruta General de Ports i Costes. Bar Comarcal de la Segarra. Col-lec Les construccions rurals a va acompanyada d'un croquis o celona, 1993. 379 pàgs. il 1. cio «Coneixement de l'entorn Puigverd d'Agramunt. Vicent mapa i boniques fotografíes en Els noms populars dels mi- naturai de la Segarra», 4. Cer Lóseos. Dins «Urtx. Revista color. vols i boires: Camp de Tarra- vera, 1993. 19 pàgs. ili. Cultural de l'Urgell». núm. 6. A manera d'apèndix i en pa gona, el Priorat. Albert Ma- Plantes medicináis de la Ed. Museu Comarcal de l'Ur gines separades. s'inclou una nent. Ed. Centre Estudis Riudo- Segarra. Leonor Batlle. Ed. gell - Arxiu Historie Comarcal cronologia deis fets mes impor mencs «Arnau de Palomar». Centre Municipal de Cultura - de Tàrrega. Tàrrega. 1994. tants ocorreguts a la comarca, Riudoms, 1994. 65 pàgs. Conseil Comarcal de la Segarra. Pàgs. 257 a 281. ili. una Mista de refugis, albergs i Geografia general dels Paï- Collecció «Coneixement de Monografies del Montseny, llocs d'aeampada, fondes i hos- sos Catalans. El turisme, el co- l'entorn natural de la Segarra». 9. Diversos autors. Ed. Amics tals. tradicions. bibliografia, merç i les finances. Vol. V. Di 5. Cervera. 1993. 26 pàgs. il I. del Montseny - Cedei. Vila- cartografia i la numeració de rigida per Caries Carreras. Ed. El carrascar de la Segarra: drau, 1994. 248 pàgs. il 1. 200 camins registráis per la Di Enciclopédia Catalana S.A. Els alzinars de la nostra co Olesa al segle XIX. Josep putado, dades totes elles que Barcelona, 1994. 359 pàgs. il 1. marca. Dolors Rosich. Ed. M. Cobos. Ed. Publicacions de aporten un millor coneixement Francese Pujol i Algueró, Centre Municipal de Cultura - l'Abadia de Montserrat. Col lec de la comarca. un excursionista en el seu Conseil Comarcal de la Segarra. cio «Vila d'Olesa», 4. Barcelo J. Bordons temps. Francese Roma. Ed. Pu Collecció «Coneixement de na, 1994. 275 pàgs. ili. blicacions de l'Abadia de l'entorn natural de la Segarra». De l'eau et des hommes en Montserrat. Collecció «Llibre 6. Cervera, 1993. il I. terre catalane. Diversos autors. de motxilla». voi. 49. Barcelo Guia histórica de Cervera: Ed. El Trabucaire. Perpinyà. BIBLIOGRAFIA na, 1994. 93 pàgs. ¡11. Deis orígens als nostres dies. 1992. 268 pàgs. ili. RECENT D'INTERÈS Monuments del Baix Llo- Dirigida per Teresa Salât i Camino de Santiago GR-65 EXCURSIONISTA bregat. Montserrat Pages. Ed. Blanca Cuñé. Ed. Centre Muni GR-65.3 Navarra. Topoguía Publicacions de l'Abadia de cipal de Cultura. Cervera, 1993. de Senderos de Gran Recorri El Pont de Suerí i Vilaller a Montserrat. Collecció «Llibre 134 pàgs. ili. do. Ed. Gobierno de Navarra. fináis del segle XVIII. Edició a de motxilla», voi. 50. Barcelo Els arbres de Cervera. Vol. 1993. 53 pàgs. Mapes. cura de Joan Casimiro i Julia na, 1994. 93 pàgs. ili. I - Fulla caduca. Pilar Porre - El Pirineo en bici (el Valle Juna. Llibres de l'Index. Barce Lacs des Pyrénées. 100 iti don - Santiago Serrano. Ed. del Aragón). Luis Antonia Az- lona, 1994. 120pàgs. néraires de randonnées. Vol. Centre Municipal de Cultura - nárez. Mira Editores, S.A. Sara- Andar por la Virgen de la II. Editions Milan. Tolosa. Conseil Comarcal de la Segarra. gossa, 1993. 133 pàgs. ili. Vega y la Sierra de Gúdar. Ed. 1994. 176 pàgs. il 1. Collecció «Coneixement de Amb ulls oberts de noi. Re Penthalon. Collecció «El Buho Toponymie de Nohedes. In l'entorn natural de la Segarra». cords de Sant Feliu de Guixols Viajero». Madrid, 1993. ventaire des noms de lieux et 2. Cervera, 1992. 19 pàgs. ili. dels primers anys de segle. Excursionisme i escolíisme. interprétation. Didier Payré. Els arbres de Cervera. Vol. Eduard Bardas. Ed. Publica Eduard Vallory - Jordi G. Que Ed. Association gestionnaire de II - Fulla perenne. Pilar Porre- cions de l'Abadia de Montser ra. Collecció «Cavali Ber- la Reserve Naturelle de Nohe don - Santiago Serrano. Ed. rat. Collecció «Biblioteca Serra nat/24». Publicacions de l'Aba- des. Noedes, 1992. 121 pàgs. Centre Municipal de Cultura - d'Or». Barcelona. 1994. 208 dia de Montserrat. Barcelona. ìli. Conseil Comarcal de la Segarra. pàgs. 1994. 118pàgs. ili. Mémoires de Nohedes. Lé Collecció «Coneixement de Feines i eines del camp de Eis meus seixanta anys gendes et tradition orale. Di l'entorn natural de la Segarra», la Segarra. Mateu Solé. Publi a"esquí. Narcís Casas. Arxiu dier Payré. Ed. Association 3. Cervera, 1992. 19 pàgs. ili. cacions del Centre Municipal Bibliografie Excursionista. Ed. gestionnnaire de la Reserve Na Moníoliu de Segarra: de Cultura de Cervera. Col-lec- Unió Excursionista de Catalu turelle de Nohedes. Noedes. Aproximado a la hislória ció «Quadern del Centre». 1. nya. Barcelona. 1993. 71 pàgs. 1994. 213 pàgs. il I. d'aquesl municipi. Josep M. Cervera. 1994. 87 pàgs. il I. ili. Mig segle d'història d'un Llobet. Ed. Diputació de Llei- Calaix de sastre V. 1800- B.T.T. por los Monegros poble. (Ulldemolins 1900- da. Collecció «Viles i ciutats». 1801. Rafel d'Amat i de Corta oscenses. Alberto París. Ed. 1950). Montserrat Toldrà. 21. Lleida, 1993. 361 pàgs. ili. da. Barò de Maldà. Selecció i Prames, S.A. Saragossa, 1993. «Quaderns d'Ulldemolins». Histories de Cervera, 6. edició a cura de Ramon Boixa- 120 pàgs. il 1. nûm. 8. Imprès a Arts Gràfi- Homes i fets, converses i anee- reu. «Biblioteca Torres Amai». Camas. Maurici Duran. ques Octavi, S.A. Falset. Ullde dotes sobre campanes. Ed. Pa Curial Edicions Catalanes. Bar Quaderns de la revista de Giro- molins, 1994. 77 pàgs. ili. ges. Collecció «Biblioteca de celona. 1994. 281 pàgs. na, núm. 47. Ed. Diputació de Itinerari del torrent Salât. Cervera i la Segarra». Sèrie No La Patum de Berga. Josep Girona / Caixa de Girona. Giro- Dolors Rosich - Joan Valldau- va, 15. Lleida, 1993. 120 pàgs. Armengou. «La Guita». Ed. na, 1993. 96 pàgs. il I. ra. Ed. Centre Municipal de ili. L'Albi S.L. - Columna Edi Travessia per l'Africa occi Cultura - Conseil Comarcal de L'ermita de San! Roc de cions, S.A. Barcelona. 1994. dental. Ferran del Campo. Edi- la Segarra. Collecció «Conei Sant Martí de Maldà, un mo 152 pàgs. ili. cions El Brau. Figueres. 1994. xement de l'entorn naturai de la nument a recuperar. Josep Crònica i calendari de dan- 191 pàgs. il I. Segarra», 1. Cervera, 1992. 14 Mora - Miquel Torres. Dins sa tradicional. Lluís Puig. Ed. La navegado al riti Ebre. pàgs. ili. «Urtx. Revista Cultural de l'Ur- Mèdol. Collecció «L'Agulla» Francese Carreras i Candi. Col Maies herbes dels conreus gell», núm. 6. Ed. Museu Co 16. Tarragona, 1994. 156 pàgs. lecció «Lletres de l'Ebre». Ed. de cereals de la Segarra: Les marcal de l'Urgell - Arxiu His ili.

220 MUNTANYA PRE TEMPORADA D'ESQUÍ 94-95

GRANS DESCOMPTES EN MATERIAL D'ESQUI DURANT TOT EL MES D'OCTUBRE T'ESPEREM A CERCLE SPORT Sant Lluis, 44-48 (Torrent de les Flors) - Telefon 219 36 48 - 08024 Barcelona

LT O el millor conseil! ÛL especialistes en material de muntanya i trekking LU

Ci Canuda, 26 3 1 8 4 5 0 0 BARCELONA 5

• E/ Calendari d'enguany us ofereix un recull de treti imatges retrospectives sobre la vali de Ribes i Nòria, d'un gran valor documentai, etnologie i paisatgfstic, procedents del nostre Arxiu Fotografie. m Format: 29 x 35 cm. m Preu V.R: 925 ptes. • Preu especial soci: 740 pt m Adquiriu-lo per a vosaltres i pels vostres amics. El trobareu a l'Estatge So

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNY CLUB ALPI CATALÀ COMISSIO DE PUBLICACIONS

Paradis, 10, pral - Telèfon (93) 315 23 11 - 08002 Barcelona I Aquesta guia d'esquí de muntanya de l'area del pare nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici us proposa una selecció d'ltineraris per a recorrer aquest sector del Pirineu entre la Valí d'Aran, el i Pallars i la Ribagorca. J I Elsitinerar¡sesdivideixenentresgransapartats:elsaccessos ais refugis, que a l'hivern ja son una bona excursió, ascensions m des dels refugis i l'Alta Ruta del Pallars, un itinerari de travessia M de refugi en refugi d'una setmana de durada. I En total son una cinquantina d'itineraris perqué pugueu gaudir Sm% de la muntanya hivernal en un mare excepcional del Pirineu.

EDITORIAL MONTBLANC-MARTÍN el. Nena Casas, 73-75 - 08017 Barcelona Tel./Fax: (93) 204 43 97

David Aloy i M. Mercè Lleonart

• Aquesta guia de les muntanyes del Puigsacalm, Bellmunt i Milany us oferelx un repertori de 41 itineraris per a recorrer aquesta regió del Pre-pirineu, amb tants al-licients paisatgístics i cromàtics. H Els itineraris d'aquesta guia es divideixen en quatre grans apartats: Bellmunt i la serra de Curull, Puigsacalm, serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, i rodalies de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. I Es tracta d'una guia que us permetrà redescubrir bells i entranyables paisatges i gaudir de la llum i el color d'indrets inoxidables. BUTLLOFES I FERIDES DE FRICCIO Compeed: tractament i prevenció Actúa com una capa extra de la pell • Protegeix i calma el dolor Suau i elastic • Venda en farmácies Laboratorios DIAFARM.S jmpeed és un producte de Coloplast, S.A. Dinamarca Sabadell (Barcelona

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpí Cátala

IGÓ COSTABONA RA-MARINÉ

# Aquesta guia del Canigó, Tres Esteles i Costabona, conté 28 itineraris per a recorrer l'extrem est del Pirineu oriental, amb tants al-licients muntanyencs i paisatgístics, entre els quals hi ha la pica del Canigó, una muntanya emblemática per ais catalans del nord i del sud del Pirineu. jtaji # A mes, aquesta guia us ofereix una serie de 26 variants dels itineraris, de manera que podreu configurar una infinitat de recorreguts d'acord amb els gustos i les possibilitats de cadascí # Es tracta d'una guia que us permetrá descobrir aqüestes muntanyes pirinenques tan boniques i alhora tan carregades d'história i de significado. mi «¡Ü . 1

EDITORIAL MONTBLANC-MARTÍN 31. • cf. Nena Casas. 73-75 - 08017 Barcelona Tel./Fax: (93) 204 43 97 .