Actes De La VIII Jornada D'onomàstica. Vinaròs, 2014 |

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Actes De La VIII Jornada D'onomàstica. Vinaròs, 2014 | Actes de la VIII Jornada d’Onomàstica Vinaròs 2014 Actes de la VIII Jornada d’Onomàstica Vinaròs 2014 COL·LECCIÓ ACTES, 14 © els autors © AcAdèmiA VAlenciAnA de lA llenguA Edita: Publicacions de l’AcAdèmiA VAlenciAnA de lA llenguA Avinguda de la Constitució, 284. 46019 València [email protected] - www.avl.gva.es Disseny i maquetació: Espirelius www.espirelius.com ISBN: 978-84-482-5985-3 DL: V-314-2015 Índex Presentació ....................................................................................................................................................................................................................... 7 Treballs presentats m. TeresA Àlvaro mArTí Hidrònims: els topònims de l’aigua. Material didàctic per a l’estudi dels hidrònims ........................................................ 11 mAriA Josep ArAyo solÀ Normalització i regulació toponímica des de l’Administració local: el cas de Vinaròs ...................................................... 27 Jesús Bernat Aprofitament didàctic dels llibrets de la sèrie «Toponímia dels Pobles Valencians»......................................................... 31 AnnA cAlVo BermeJo i romÀ senAr lluch Recull toponímic del terme de Benicarló .................................................................................................................. 37 VenTurA cAsTellVell Antroponímia de la visita pastoral de l’any 1314 a la comarca dels Ports i la Tinença de Benifassà .................................... 47 Xavier colomA FusTer Toponímia de la Jana ............................................................................................................................................. 59 JoAn Ferreres i nos Onomàstica moderna de Vinaròs ............................................................................................................................. 63 mArgA gil i rosA moros Estudi toponímic de les partides de Vinaròs. Anàlisi i sistematització ............................................................................ 77 lluís gimeno BeTí Lèxic i toponímia a la diòcesi de Tortosa ................................................................................................................... 89 Javier girAlT latorre Recerca toponomàstica en àrees de frontera lingüística ............................................................................................. 99 Jordi JuliÀ gArciA Lèxic del Maestrat en els topònims dels pobles de Fondeguilla i la Vall d’Uixó ............................................................. 109 JoAn cArles memBrAdo TenA Contingut semàntic dels noms de municipi del Maestrat i els Ports ............................................................................ 117 lluís meseguer Literatura i onomàstica. Notes a propòsit de les comarques valencianes septentrionals ................................................ 135 mAiTe mollÀ VillAplAnA Metodologia de treball i aprofitament del material onomàstic .................................................................................. 147 JuAn elíAs rAmos BArceló i Josep lluís ViciAno AgrAmunT Cavitats subterrànies de la Tinença de Benifassà i els Ports ........................................................................................ 155 honorat ros i pArdo Zootopònims de les comarques del nord del País Valencià: els Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l’Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. Notes per a un catàleg ............................................................................... 167 rafael serreT serreT Aproximació a la toponímia d’Herbers ................................................................................................................... 187 cAsTo sorlí moliner Toponímia de Cervera del Maestrat (Baix Maestrat) ................................................................................................. 205 PRESENTACIÓ Josep M. Palomero Almela [Vicepresident de l’AVL i membre de la Secció d’Onomàstica] Al final de la vesprada del divendres 4 d’abril del entendre com les paraules, al llarg dels segles, s’han fusionat 2014 i durant tot el dissabte 5 d’abril es va celebrar a Vinaròs amb el territori i amb tots els aspectes de la vida d’un poble. la VIII Jornada d’Onomàstica, organitzada per l’Acadèmia Va- A vegades, esta fusió s’ha produït en una època tan lenciana de la Llengua en col·laboració amb l’Ajuntament de remota o de forma tan capritxosa que resulta complicat des- Vinaròs i diverses entitats culturals, com el Centre d’Estudis velar l’origen d’un mot opac, que s’ha de provar d’aclarir re- del Maestrat, l’Associació Cultural Amics de Vinaròs, Vinalab i corrent als arxius, als repertoris i a altres fonts etimològiques el Cefire de Vinaròs. i lexicogràfiques. Això ocorre, entre altres causes, perquè el Cada una d’estes jornades és una modalitat de festa món actual no és el mateix que el que va originar un topònim, per la llengua, no tant popular com acadèmica, perquè facilita un hidrònim, un zoònim o un antropònim determinats. Tan di- la comunicació i l’intercanvi d’informació entre els investiga- ferent és aquell món del nostre que a vegades entre el passat dors i estudiosos que sobre onomàstica, i especialment sobre i el present l’únic lligam que ha perviscut és, precisament, el toponímia, hi ha en la població que acull la trobada, així com mot en qüestió, incòlume a pesar del transcurs de generacions en la comarca i les comarques adjacents. També solen assistir de parlants, i llavors la faena del lexicògraf esdevé francament a les jornades els amants de les paraules d’altres localitats detectivesca. Però quin goig el de l’investigador solitari quan valencianes, que hi acudixen a donar notícia de les investiga- troba referendada la seua hipòtesi i pot documentar-ne la cions i els treballs respectius. motivació, fonamentar la teoria i fixar el terme. En el transcurs de la jornada de Vinaròs, inaugurada Per això, entre altres raons, es va fer esta jornada a pel president de l’Acadèmia, Ramon Ferrer Navarro, i amical- Vinaròs, perquè fóra un lloc de trobada especialment orien- ment acollida per l’alcalde de la població, Juan B. Juan Roig, tat als estudiosos de les comarques del Baix Maestrat, l’Alt i pel regidor de Cultura, Luis Gandia Querol, els assistents es Maestrat, els Ports, l’Alcalatén i la Plana Alta, així com altres van assabentar de les novetats dels ponents que ara queden jornades anteriors es van organitzar en les terres de Castelló, recollides en estes Actes, les quals testimonien el bon treball a Sant Mateu, Vila-real i Xèrica. realitzat pels autors i constaten el dinamisme que arreu de Entre els treballs recollits hi ha els corresponents a les terres valencianes tenen actualment els estudis d’ono- les intervencions l’«Estudi toponímic de les partides de Vi- màstica, una disciplina tan atractiva com imprescindible per a naròs. Anàlisi i sistematització», a cura de Marga Gil i Rosa [ 7 ] Josep m. pAlomero AlmelA Moros; la «Normalització i regulació toponímica des de l’Ad- ha fet Joan Carles Membrado Tena en determinar el «Contin- ministració local: el cas de Vinaròs», de Maria Josep Arayo gut semàntic dels noms de municipi del Maestrat i els Ports». Solà, i la que tracta sobre el «Lèxic i toponímia a la diòcesi de Així mateix, Joan Ferreres i Nos ha escrit sobre l’«Onomàstica Tortosa», del professor Lluís Gimeno Betí (UJI); totes tres ben moderna de Vinaròs», i el professor Lluís Meseguer (UJI), tam- interessants pel que aporten en els seus camps respectius. bé acadèmic, ens ha aportat en «Literatura i onomàstica. No- La resta de treballs és, així mateix, d’una gran vàlua, per tal tes a propòsit de les comarques valencianes septentrionals» com gràcies a l’aportació de M. Teresa Àlvaro Martí, «Hidrò- les seues reflexions, centrant-se, en especial, en l’estudi de la nims: els topònims de l’aigua. Material didàctic per a l’estudi literatura i l’onomàstica. Finalment, Maite Mollà Villaplana, la dels hidrònims», podem conéixer no només una diversitat de lingüista i tècnica responsable de la Secció d’Onomàstica de denominacions hídriques, sinó també recursos adients per a l’AVL, que presidix el professor Emili Casanova, va presentar divulgar-les entre els estudiants, com també planteja Jesús els recursos instrumentals sobre la «Metodologia de treball i Bernat respecte a l’«Aprofitament didàctic dels llibrets de aprofitament del material onomàstic». la sèrie “Toponímia dels Pobles Valencians”», dels quals, en En el transcurs de la jornada —en la qual també van el cas de les comarques valencianes septentrionals, se n’han participar els professors Ramon Sistac (Universitat de Lleida, publicat una trentena; en concret, dèsset de poblacions del IEC), Xaverio Ballester (Universitat de València) i Javier Giralt Baix Maestrat, dotze de l’Alt Maestrat i deu dels Ports. En el Latorre (Universitat de Barcelona)— es van donar a conéixer transcurs de la jornada vinarossenca es van presentar, a més, els projectes de recerca i divulgació de l’onomàstica valenciana els corresponents a la Jana i a Cervera del Maestrat. de l’AVL, com ara la segona edició del Corpus toponímic va- Altres treballs de les Actes els constituïxen repertoris lencià, que incorporarà uns 60.000 topònims nous al primer toponímics d’un terme municipal, com és el cas del «Recull Corpus, que ja compta amb uns 50.000, i que constituirà el toponímic del terme de Benicarló», elaborat per Anna Calvo Nomenclàtor de la Toponímia Major i Menor. Altres projectes Bermejo i Romà Senar Lluch; la «Toponímia de la Jana», de són el Diccionari motivacional i etimològic,
Recommended publications
  • 4. El Sistema D'espais Oberts
    Memòria 4.1 4. El sistema d’espais oberts 4.1. Definició, objectius i determinacions bàsiques 4.1.1. Definició El Pla determina que el sistema d’espais oberts el conforma tot el sòl sotmès, d’acord amb el planejament urbanístic vigent en el moment de redacció del Pla, al règim de sòl no urbanitzable. El Pla considera el sòl no urbanitzable com una part important del patrimoni natural i cultural del territori i com un component fonamental d’ordenació d’aquest, i no com una mera reserva de sòl a l’espera d’ésser urbanitzat en un futur més o menys llunyà. Per tant, la seva planificació i gestió són imprescindibles per tal de garantir el funcionament eficient i sostenible tant del conjunt del territori com de cadascuna de les seves parts. Actualment, les implantacions i els usos que s’admeten en el sòl no urbanitzable estan regulats pel Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), el seu Reglament (Decret 305/2006) i una sèrie de normatives sectorials (mediambiental, forestal, d’aigües, de carreteres, etc.). Tanmateix, el planejament territorial permet tractar-los d’una manera holística, és a dir, integral –des d’una perspectiva general àmplia que abasti els diferents aspectes–, unitària – sense la fragmentació que sovint imposen els límits administratius– i integrada –incorporant-hi les determinacions de les legislacions sectorials existents–. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el Pla assenyala aquelles parts del territori que, en principi, han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici de les actuacions que poden autoritzar-se en les circumstàncies i condicions que el Pla estableix.
    [Show full text]
  • Comarca Del Matarraña
    Comarca del Matarraña Comarca del Matarraña José Antonio Benavente Serrano Teresa Thomson Llisterri (Coordinadores) Edita: Diputación General de Aragón Departamento de Presidencia y Relaciones Institucionales Coordinación general: José Luis Ona González (Sargantana-Patrimonio) Coordinación: José Antonio Benavente Serrano y Teresa Thomson Llisterri Diseño cubierta (colección): Cano & Cano Imagen cubierta: Puente de Valderrobres sobre el río Matarraña (Foto: María Ángeles Pérez Hernández) Fotos: Alberto Bayod (página 193 derecha e izquierda). José Antonio Benavente (páginas 81 derecha e izquierda, 90, 296, 300). C. Estevan (página 293). P. Moret (página 80). Museo de Teruel (páginas 87, 142, 244). Museo Juan Cabré (página 270). José Luis Ona (páginas 362, 363, 364, 370, 381, 387). María Ángeles Pérez Hernández (páginas 14, 19, 23, 96, 99, 114, 145, 148, 149, 150, 155, 156, 157, 159, 162, 164, 167, 168, 171, 174, 175, 180, 182, 184, 186, 188, 189, 198, 200, 204, 207 derecha e izquierda, 208, 235, 237, 249, 250, 257, 258, 260, 262, 267, 274, 275, 278, 279, 285, 286, 290, 305, 306, 316, 320, 333, 337, 343, 344, 345 superior e inferior, 346, 347 superior e inferior, 348, 349 superior e inferior, 350 superior e inferior, 351 superior e inferior, 352, 353 superior e inferior, 354). José Luis Roda (páginas 36, 43, 47, 49, 51, 61, 62, 72, 76). Francisco Javier Sáenz (páginas 230 superior e inferior, 231, 234). Fernando Zorrilla (páginas 40, 46, 54, 55, 63, 69, 74) Preimpresión: INO reproducciones, S.A. Impresión: INO reproducciones, S.A. I.S.B.N.: 84-7753-723-2 Depósito legal: Z-1621-2003 Índice Presentación.
    [Show full text]
  • Folleto Del Parc Natural De La Tinença De Benifassà
    de la tinença de benifassà English version Parc Natural de la Tinença de Benifassà [email protected] Tel. 977 72 91 87 / 650 412 497 http://parquesnaturales.gva.es Assistance from: Layout: Benjamín Albiach Galán Kun.Xusa Beltrán Photography: Benjamín Albiach Galán Natural Park Technicians Alvar Sabater Armengol Laura Belliure Daniel Montesinos Maite Pastor Map Design: Pau Pérez Puigcerver source: ICV (Cartographic Institute of Valencia) Printing this material has been possible thanks to the Cooperation Agreement signed on 21st April 2006 by the Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona, "la Caixa" Texts: Mara Tirado and Natural Park Technicians and the Generalitat Valenciana (Autonomous Community Authority) for Undertaking Printed: Centro Especial de Empleo, IVADIS the Integral Management Plan for Conservation of the Natural Systems of the Legal Deposit: Valencian Communitys Network of Nature Reserves. Date of approval of PORN: (Plan for Organization of Natural Resources) 28th April 2006 Date declared a Nature Reserve: 19th May 2006 La Tinença de Benifassà nature reserve covers 4,967.548 hectares, including the 25,814 affec- ted by the Plan for Organization of Natural Resources which lie inside the historical county with the same name and Vallibona. This terrain is crossed by rivers Sénia and Servol (also known as Les Corses river), which cut through the last outcrops of the Iberian system, and takes in the towns and villages of La Pobla de Benifassà, Coratxà, El Boixar, Fredes, El Ballestar Minor Local Community (all in the municipal area of Pobla de Benifassà), Bel (Rossell), Vallibona and Castell de Cabres. La Tinença forms part of the great Puertos del Beceite massif, covering parts of Aragon, Catalonia and the Valencian Community.
    [Show full text]
  • MUNTANYA CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpí Cátala
    MUNTANYA CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpí Cátala 199>4 ANY CXVIII, VOL. 98, NÚMS. 791-796 Confecció dels índexs: Joaquim Bordons i Serra ÍNDEXS ANY CXVIII, VOL. 98, NÚMS. 791-796 ÍNDEX GENERAL nader i entom ( F. M ). 189. horn/ Cervino (F.C), 15. D'AUTORS I D'ARTICLES Carreté i Bisbal, Kildo: Camins deh Gurri, Francese: Cronologia de la ports de Beseit. 6. La serra de protecció del Montseny. 106. l'Espino i entom (F. M). 230. Hijar, Robert: De la baga a la solana. Referències d'illustracions: Català i Viladevall, Lluis: Els camins Fi de curs botànic a la Molina (F. (F) fotografia. (M) mapa, (D) dibuix. dels quatre uni. IO. Matterhorn/ D), 53. (C) croquis. (G) grafie. Cervino (F. C). 15. Jolis, Agusti: 50 volums de la coilec- Codina, Josep M.: Expedició Yukon ció «Llibre de motxilla» (F), 208. Aguadé, Jaume: Esquiar al Wilds- '92 {Canada) (F, C), 226. Kirchner, Francese: Participado del trubeKF. M), 242. Cortes i Ribelles, Manuel: Arbres ex- Centre en la compativa «Pirineas Aguilar ¡ Gimeno, Julia: Popo- cepcionals del Montsec i la seva ro­ nets» (F), 33. catepetl, la muntanxa que fume ja dai ia (II) (F). 199. Latorre, Ferran: La cinta del silenti (F. D). 12. Costa i Costa, Joan: XXV Renovació (F),56. Aloy, David: Estanys de Rabassales, de la /'lama de la Llengua Catalana Martín Guillen, Sandra: LAma­ Negre i Blau (F. M). 20. 09.91. zonia: una complexitat difícil de Andreu, Joan-Bernat: De la baga a DEPANA: Cai modificar el pia espe­ comunicar (F). 163. la solana.
    [Show full text]
  • Rasgos Generales De La Zona De Estudio………………………………………………11 2
    UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE VALENCIA ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR DE GANDIA DIPLOMATURA DE TURIS M O ( PLANIFICACIÓN Y DESA R R O L L O TURÍSTICO ) “Turismo cinegético en la comarca del Baix Maestrat” TRABAJO FINAL DE CARRERA Autor: Àngels Pallarés Cifre Director: Joan Carles Cambrils GANDIA, 2013 Turismo cinegético en la Comarca del Baix Maestrat 2 Angeles Pallares INDICE 1. Introducción…………………………………………………………………………………4 2. Objetivos generales………………………………………..………………………………6 3. Enfoque metodológico…………………………………………………………………….7 CAPITULO I. ANÁLISIS DE LA ZONA DE ESTUDIO. 1. Rasgos generales de la zona de estudio………………………………………………11 2. Elementos de análisis por localidades…………………………………………………13 2.1 Características de Rossell…………………………………………………………..13 2.2 Características de Chert…………………………………………………………….16 2.3 Características de Canet lo Roig…………………………………………………...21 2.4 Características de La Pobla de Benifassà………………………………………...26 2.4.1 Pedanías de La Pobla de Benifassà………………………………………...30 2.5 Características de Castell de Cabres……………………………………………...35 3. Oferta turística por localidades………………………………………………………….38 3.1 Alojamientos………………………………………………………………………….38 3.2 Oferta complementaria………………………………………………………………40 4. Demanda turística………………………………………………………………………..42 4.1 Demanda de turismo de naturaleza………………………………………………..42 4.1.1 Turismo de naturaleza………………………………………………………...42 4.1.2 Características socio demográficas…………………………………………44 4.1.3 Características de viaje……………………………………………………….44 4.1.4 Otros…………………………………………………………………………….45 4.2 Demanda cinegética…………………………………………………………………45
    [Show full text]
  • El Triangle De La Franja
    El Triangle de la Franja Máster Universitario en Nuevas Tendencias y Procesos de Innovación en la Comunicación Periodismo digital y multimedia. EL TRIANGLE DE LA FRANJA Trabajo Fin de Máster Propuesta de creación de una empresa Alumno: Óscar Soriano Blasco Tutor: Ramón Pardo 31/10/2016 Alumno: Óscar Soriano 1 Tutor: Ramón Pardo El Triangle de la Franja RESUMEN El presente Trabajo Fin de Máster tiene como objetivo primordial la elaboración de un periódico digital de ámbito regional que tratará la temática de tres comarcas rurales. En la primera fase del proyecto, realizaremos un estudio exhaustivo del espacio geográfico que ocupan las comarcas del Matarraña, la Terra Alta y Els Ports, incidiendo en los aspectos más relevantes que nos permitan conocer el área de influencia de la que versará nuestra plataforma informativa. Posteriormente, identificaremos los principales factores de un periódico digital y explicaremos el cambio que ha supuesto la aparición de internet en la sociedad y, concretamente, en el mundo periodístico. Igualmente, analizaremos la evolución del sector en los últimos años y los métodos de financiación existentes. Por último, examinaremos los medios de comunicación digitales locales de referencia, el uso que hacen de las redes sociales, su integración en el mundo “APP” y mostraremos los datos de audiencia de mayor relevancia. La segunda fase del estudio, se centrará en la confección del periódico digital. Un Medio comunicativo exclusivo, moderno e innovador, una plataforma que alzará la voz en favor de los sectores más desfavorecidos de la sociedad, que mostrará las riquezas que aguardan en las tierras bañadas por el Bergantes, Algars y Matarraña, y que informará al público de todo lo que sucede, siempre desde una perspectiva objetiva e imparcial.
    [Show full text]
  • Territorio Y Cultura: Las Comarcas Del Matarraña, La Terra Alta Y Els Ports
    TERRITORIO Y CULTURA: LAS COMARCAS DEL MATARRAÑA, LA TERRA ALTA Y ELS PORTS HUGO CAPELLÀ I MITERNIQUE TERRITORIO Y CULTURA: LAS COMARCAS DEL MATARRAÑA, LA TERRA ALTA Y ELS PORTS Teruel, 2010 © Hugo Capellà i Miternique © Instituto de Estudios Turolenses Edita: Instituto de Estudios Turolenses Imprime: Huella Digital, S.L. Fotografía de la cubierta: Valderrobres (F.J. Sáenz) ISBN: 978-84-96053-51-9 D.L.: Z-3939/2010 AGRADECIMIENTO Quiero agradecer la ayuda de todas aquellas personas que han hecho posible la realiza- ción de este trabajo, al director de tesis Dr. Jaume Font i Garolera, a familiares y amigos, sin olvidar la participación de toda la gente que se implicó en las comarcas estudiadas. Pero mención especial merece el Instituto de Estudios Turolenses, por haber hecho posi- ble la publicación del presente trabajo y su difusión en una edición al alcance de todos los públicos. A todos ellos expreso mi gratitud y agradezco su paciencia. PREÁMBULO El presente trabajo parte de la tesis doctoral, presentada en 2001 en la Facultad de Geografía e Historia de la Universidad de Barcelona, titulada Territorio y cultura: la importancia de los vínculos culturales en el desarrollo endó- geno de las comarcas de la Terra Alta, de la Matarraña y de Els Ports, dirigida por el profesor Jaume Font Garolera. El estudio versa sobre la importancia del papel que juegan los vínculos culturales en el desarrollo endógeno de un área determinada. Por lo gene- ral, se acostumbra a reconocer el estado de una región a partir del análisis de unos parámetros genéricos de tipo socio-económico, que no siempre permiten entender todo el conjunto.
    [Show full text]
  • 1129 Guia Dels Ports.Indd
    G ISBN 978-84-393-9757-1 uia de la Reserva dels Ports G uia de la Reserva dels Ports Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Bibliografia ÁLVAREZ DE LA CAMPA FAYOS, J. M. MINUARTIA, ESTUDIS AMBIENTALS (2004). Vegetació del massís del (2015). Seguiment de les pobla­ Port. Institut d’Estudis Ilerdencs. cions de senglar a Catalunya. De- AMAT, F.; ROIG, J. M. (2003). Atlas partament d’Agricultura, Rama- dels amfibis i rèptils del Parc Na­ deria, Pesca i Alimentació. tural dels Ports. Parc Natural dels MUYAS BERCET, J. A. (2014). Aus del Ports. Port. Grup de Recerca Científica ARMET, O. (2006). Boumort. Guia de Terres de l’Ebre. la Reserva. Barcelona: Departa- PASCUAL, R. (1985). Guia dels arbres ment de Medi Ambient i Habitat- dels Països Catalans. Barcelona: ge. Ed. Pòrtic. BLANCO, J. C. (1998). Mamíferos de PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbus­ España (Guía de campo), vol. I i II. tos dels Països Catalans. Barcelo- Barcelona: Ed. Geoplaneta. na: Ed. Pòrtic. FERNÁNDEZ, J.; MARTÍN, R.; RUIZ, J. ROVIRA, J. (2011). Guia de la Reserva (2016). Alt Pallars. Guia de la Re­ Cerdanya­Alt Urgell. Barcelona: serva. Barcelona: Departament Departament d’Agricultura, Ra- Agraïments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i maderia, Pesca, Alimentació i Alimentació. Medi Natural. GRANT, P. J.; MULLARNEY, K.; SVENS- ROYO, F.; TORRES, L. DE; CARDERO, SON, L.; ZETTERSTRÖM, D. (2001). S.; CURTO, R.; BELTRAN, J.; ARRU- Volem agrair l’esforç de totes guia a cada reserva, amb la Guía de aves. La guía de campo FAT, M.; ARASA, A. (2008). Plantes les persones que han fet finalitat de donar a conèixer de aves de España y Europa más del Port I.
    [Show full text]
  • De La Tinença De Benifassà
    de la tinença de benifassà English version Parc Natural de la Tinença de Benifassà [email protected] Tel. 650 412 497 http://parquesnaturales.gva.es Assistance from: Layout: Benjamín Albiach Galán Kun.Xusa Beltrán Photography: Benjamín Albiach Galán Equipo de Educación Ambiental del Parc Natural G. B. Map Design: Pau Pérez Puigcerver source: ICV (Cartographic Institute of Valencia) Printing this material has been possible thanks to the Cooperation Agreement Texts: Environmental educacion team signed on 21st April 2006 by the Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona, "la Caixa" and the Generalitat Valenciana (Autonomous Community Authority) for Undertaking Printed: Centro Especial de Empleo, IVADIS the Integral Management Plan for Conservation of the Natural Systems of the Legal Deposit: Valencian Communitys Network of Nature Reserves. Date of approval of PORN: (Plan for Administration of Natural Resources) 28th April 2006 Date declared a Nature Reserve: 19th May 2006 La Tinença de Benifassà nature reserve covers 4,967.548 hectares, including the 25,814 affec- ted by the Plan for Organization of Natural Resources which lie inside the historical county with the same name. This terrain is spread bet- ween the upstream stretches of the headwaters of rivers Sénia and Tastavins, which cut through the last outcrops of the Iberian system, and takes in the towns and villages of La Pobla de Benifassà, Coratxà, El Boixar, Fredes, El Ballestar Minor Local Community (all in the municipal area of Pobla de Benifassà), Bel (Rossell), Vallibona and Castell de Cabres. La Tinença forms part of the great Puertos del Beceite massif, covering parts of Aragon, Catalonia and the Valencian Community.
    [Show full text]
  • Plan De Gestión De Hábitats De Interés Comunitario De La Finca Privada De Clots – Vall Figuera, Situada En El Parque Natural De Els Ports
    Plan de gestión de Hábitats de Interés Comunitario de la finca privada de Clots – Vall Figuera, situada en el Parque Natural de Els Ports Índice TÍTULO I: JUSTIFICACIÓN ............................................................................................................................... 7 TÍTULO II: ANTECEDENTES DE GESTIÓN ........................................................................................................ 9 II.A ANTECEDENTES DASOCRÁTICOS ......................................................................................................... 9 II.A.1 Gestión hasta 1995....................................................................................................................... 9 II.A.2 Plan Técnico de Gestión y Mejora 1995 ....................................................................................... 9 II.A.3 Plan Técnico vigente (2007 – actualidad)................................................................................... 10 II.B ANTECEDENTES PASCÍCOLAS............................................................................................................. 12 II.C ANTECEDENTES DE CONSERVACIÓN ................................................................................................. 13 II.D ANTECEDENTES DE USO PÚBLICO ..................................................................................................... 13 II.E ANTECEDENTES CINEGÉTICOS ........................................................................................................... 13 II.F ANTECEDENTES
    [Show full text]
  • Funoitat Situades Fora De La Peninsula Iberica 1 8Alears
    ESPELEOLOGIA CAVITATS DE MES DE 1.000 METRES DE RECORREGUT O MES DE 100 METRES DE PROFUNOITAT SITUADES FORA DE LA PENINSULA IBERICA 1 8ALEARS Cueva de los Verdes 6.100 m., Lanzarote Ra~farholshelli~ 1.350 m. Islbndia Surtshellir 1.810 m. id. Cueva del Viento 9.250 m., Tenerife Cueva de Felipe Reventón 2.150 m. id. Lullihatjarrogrottan 1.800 m. Lapbnia Cuva de Don Justo 6.315 m., El Hierro Cueva de Gallardo 2.250 m. ~alápagos Cueva de Jumandi 1.800 m. Amazbnia Ravnag jojv Feroe Oyarargjogv 1.400 m., id. Glyvursgjogv id. Ubuvumo bwa Musanze 4.560 m., Rwanda Cueva de las Palomas 1.577 m. Lanzarote Trou de Fer La Réunion COVES EXPLORADES P 1943 Cova de 18Hort dels Monjos 15 ni. St . Llorenc del Munt Cova del Pond.al 39 m. id. Escletxes de Papiol 640 m. 1948 Cova Llorta Moy& El T011 id.. Cova. de 1'Abell.a St . Llorenc del hknt Cova Gassimaaya. Massis de Garraf Cova. Fosca Id. Cova del n'nissol bd. Cova des Caramells Illa. de Menorca Cova 11 de Ce.la Blanca id. Cova 1 de Cala Blanca Id. Oova de s'Aygo id. Cova de Na Figuera id. Cova del Mane1 St . Lloren$ del Yint Cova del Frare St . Lloren$ del Munt Forat Ya& n5assis de Garraf 1949 Cova de Coll Verdaguer Massis de Garraf Cova del Lladoner id. Cau da la Guilla Cingles de Bertf 1950 Cau de la Moneda 1.4 m. Massfs de Garraf Cova d'Anes 110 m. Cerdanya GUEYA DEL AGUA 1 h.
    [Show full text]