eserva dels R

Guia de la Ports eserva dels R Ports

Guia de la

ISBN 978-84-393-9757-1 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Bibliografia

Álvarez de la Campa Fayos, J. M. Minuartia, Estudis Ambientals (2004). Vegetació del massís del (2015). Seguiment de les pobla­ Port. Institut d’Estudis Ilerdencs. cions de senglar a Catalunya. De- Amat, F.; Roig, J. M. (2003). Atlas partament d’Agricultura, Rama- dels amfibis i rèptils del Parc Na­ deria, Pesca i Alimentació. tural dels Ports. Parc Natural dels Muyas Bercet, J. A. (2014). Aus del Ports. Port. Grup de Recerca Científica Armet, O. (2006). Boumort. Guia de Terres de l’Ebre. la Reserva. Barcelona: Departa- Pascual, R. (1985). Guia dels arbres ment de Medi Ambient i Habitat- dels Països Catalans. Barcelona: ge. Ed. Pòrtic. Blanco, J. C. (1998). Mamíferos de Pascual, R. (1990). Guia dels arbus­ España (Guía de campo), vol. I i II. tos dels Països Catalans. Barcelo- Barcelona: Ed. Geoplaneta. na: Ed. Pòrtic. Fernández, J.; Martín, R.; Ruiz, J. Rovira, J. (2011). Guia de la Reserva (2016). Alt Pallars. Guia de la Re­ Cerdanya-Alt Urgell. Barcelona: serva. Barcelona: Departament Departament d’Agricultura, Ra- Agraïments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i maderia, Pesca, Alimentació i Alimentació. Medi Natural. Grant, P. J.; Mullarney, K.; Svens- Royo, F.; Torres, L. de; Cardero, son, L.; Zetterström, D. (2001). S.; Curto, R.; Beltran, J.; Arru- Volem agrair l’esforç de totes guia a cada reserva, amb la Guía de aves. La guía de campo fat, M.; Arasa, A. (2008). Plantes les persones que han fet finalitat de donar a conèixer de aves de España y Europa más del Port I. Grup de Recerca Cien- possible que aquesta guia que el nostre territori arreu del país. completa. Barcelona: Ed. Omega. tífica Terres de l’Ebre. teniu a les mans surti a la llum. Labédan, C. (2009). Impacto del her­ Royo, F.; Torres, L. de; Cardero, Al director tècnic de la Reserva bivorismo de la Capra pirenaica S.; Curto, R.; Beltran, J.; Arru- En primer lloc, als autors de les Nacional de Caça dels Ports de ssp hispanica sobre Salix tarraco- fat, M.; Arasa, A. (2009). Plantes nensis en el Parque Natural de Els del Port II. Grup de Recerca Cien- guies anteriors, sobre les altres Tortosa i Beseit, Josep Vicenç Ports. Parc Natural dels Ports. tífica Terres de l’Ebre. reserves nacionals de caça Jovaní Bordera, que ha cregut Llorente, G.; Montori, A.; Santos, Royo, F.; Torres, L. de; Cardero, (Oriol Armet, Boumort; Joan en el projecte, l’ha impulsat i X.; Carretero, M. (1995). Atlas S.; Curto, R.; Beltran, J.; Arru- Rovira, Cerdanya-Alt Urgell; hi ha donat suport, així com dels amfibis i rèptils de Catalunya fat, M.; Arasa, A. (2010). Plantes Jordi Xifra, Freser-Setcases; també als agents rurals i al i Andorra. Edicions el Brau. del Port III. Grup de Recerca Juan Fernández, Alt Pallars- personal de Forestal Catalana Lavin, S.; Casas, E. (2007). Guia de Cien­tífica Terres de l’Ebre. Aran), ja que han estat el model que treballen en l’àmbit de la les espècies cinegètiques de Ca­ Ruiz, J.; Aguilar, A. (1995). Els de referència per a l’elaboració Reserva, i als membres dels talunya. Barcelona: Edicions S. grans mamífers de Catalunya i An­ Lavin, S.; Casas, E. (2008). Guia de dorra. Barcelona: Lynx Ed. òrgans de govern d’aquesta. de la guia dels Ports. fauna per practicar la caça a Cata­ Xifra, J.; Martín, R.; Rovira, J.; Ar- lunya. Barcelona: Edicions S. met, O. (2014). Guia de la Reserva També volem mostrar el nostre En la mateixa línia, voldríem Llobet, T. (2010): Flora i fauna del Freser-Setcases. Barcelona: De- agraïment a tot el personal mostrar el nostre reconeixement Parc Natural dels Ports. Edicions partament d’Agricultura, Rama- que treballa a la Subdirecció per la col·laboració rebuda per el Brau. deria, Pesca, Alimentació i Medi General d’Activitats part de Joan Mestre, biòleg del Madroño, A.; González, C.; Atien- Natural. Cinegètiques i Pesca Parc Natural dels Ports, per za, J. C. (2004). Libro rojo de las Vives-Balmaña, M. V. (1984). Els aves de España. Organisme Autò- amfibis i els rèptils de Catalunya. l’assessorament en temes de Continental per haver nom de Parcs Nacionals. Barcelona: Ketres Ed. promogut la redacció d’una fauna i flora dels Ports.

Edita: Maquetació i impressió: © Generalitat de Catalunya Signes, disseny i comunicació, SL Departament d’Agricultura, Ramaderia, Primera edició: Pesca i Alimentació Setembre 2018 Autors: Col·laboracions: Xavier Olivé Boix Josep Maria Olmo Vidal - Invertebrats Il·lustració i fotografies: Aïda Tarragó i Diego Martínez - Amfibis i rèptils Daniel Olivera Àguila Pilar Camps i Joan Vidal - Patrimoni cultural Toni Llobet Nadia Herrero - Geologia Jorge Mateos Santiago Lavin - Gastronomia de l’isard Nitramxela Salvador Carbó - Museu de Picasso Xavier Parellada David Camps Munuera - Geneta David Pérez Xavier Parellada - Àguila Cuabarrada José Ángel Rodríguez Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre Enrique Ruiz Revisió lingüística: La Norma Concepció Marco Sanclement Disseny i concepte: D. L.: B 23175-2018 Richard Martín Vidal ISBN: 978-84-393-9757-1 Índex

Pròleg...... 2 La RNC, un valor de futur...... 3 La Reserva Nacional de Caça (RNC) dels Ports de Tortosa i Beseit. . . . . 4 La Reserva de la Biosfera de Terres de l’Ebre...... 5 Els vertebrats...... 6 Els mamífers...... 6 Els quiròpters...... 8 Els lagomorfs...... 9 La llebre ibèrica ...... 9 Els ungulats...... 10 La cabra salvatge...... 10 El cabirol ...... 14 El porc senglar...... 16 Els carnívors ...... 18 La fagina ...... 18 La geneta o gat mesquer...... 19 La llúdriga...... 20 La guineu...... 21 El teixó...... 22 Els ocells...... 24 Els carronyaires...... 25 El voltor comú...... 25 Els rapinyaires...... 26 L’àguila cuabarrada...... 26 L’àguila daurada...... 27 L’esparver vulgar...... 28 L’astor ...... 29 El duc...... 30 El falcó pelegrí ...... 31 Altres ocells...... 32 La perdiu roja...... 32 El tudó...... 33 El tord comú...... 34 La griva ...... 35 Els amfibis...... 36 El gripau comú...... 36 El tòtil...... 37 El tritó verd...... 38 La granota verda...... 39 L’ofegabous ...... 40 Els rèptils...... 41 L’escurçó ibèric...... 41 La tortuga de rierol ...... 42 El lludrió ibèric ...... 43 El llangardaix ocel·lat...... 43 Els peixos ...... 44 L’anguila...... 44 El barb de Graells...... 44 El barb cua-roig ...... 45 La madrilla...... 45 Els invertebrats...... 46 Macròmia...... 46 Muntanyesa de primavera...... 47 Somereta dels Ports ...... 48 Zygaena ignifera (papallona) ...... 48 Llagost-pedra dels Ports...... 49 Paraphaenops breulianus...... 49 La vegetació ...... 50 Pi roig...... 50 Pinassa...... 50 Faig...... 51 Carrasca...... 51 Salze de roca ...... 52 Coscoll...... 53 Els bolets...... 54 La geologia...... 56 Patrimoni cultural...... 58 Gastronomia...... 62 Usos tradicionals de la muntanya a la Reserva ...... 66 Activitats a la RNC...... 67 Llocs d’interès de la perifèria ...... 72 Adreces d’interès...... 74 Bibliografia...... 75

1 Pròleg Aquestes imponents muntanyes constitueixen el límit natural entre les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya i el Baix Maestrat al sud. Al nord-est s’estén per La Reserva Nacional de Caça les serres de Pàndols i de dels Ports de Tortosa i Beseit, Cavalls i cap al sud-oest pels amb 28.587 hectàrees, és un Ports de Morella. Tota aquesta terreny de gestió compartida superfície es distribueix entre entre tres territoris de parla nou municipis, set de catalans catalana amb una llarga història (Arnes, Horta de Sant Joan, comuna. Va ser creada a mitjan Alfara de Carles, Tortosa, segle XX, amb la fi nalitat de Roquetes, Mas de Barberans i promoure, conservar i protegir la Sénia), un d’aragonès (Beseit) diverses espècies de la fauna i un de valencià (la Pobla de salvatge autòctona que Benifassà). començaven a trobar-se en perill, i permetre, posteriorment, La Reserva se superposa amb l’aprofi tament cinegètic altres fi gures de protecció: el d’algunes espècies. Des de la Parc Natural dels Ports, el Parc darreria de 1997, la Reserva Natural de la Tinença de la gestionen conjuntament les Benifassà, la Xarxa Natura 2000, administracions del País la Reserva Natural Parcial Valencià, l’Aragó i Catalunya. de les Fagedes i la Reserva de la Biosfera de les Terres de Des que va ser creada, aquest l’Ebre, i té per objectiu fer territori s’ha benefi ciat d’una compatibles la conservació protecció i d’un control rigorós de les espècies, el gaudi dels dels seus recursos faunístics, ciutadans i el desenvolupament fet que ha generat una millora econòmic i humà del territori del seu estat de conservació, en el qual es localitza. I un un ordenament i regeneració punt molt important, la dels seus hàbitats naturals, desestacionalització del turisme i la potenciació dels recursos de la zona. Tot això, però, amb turístics i econòmics dels un escrupolós respecte per les municipis integrats i els del activitats que s’hi donen de seu entorn. Així doncs, manera tradicional, entre les d’una banda, la Reserva ha quals destaquen la ramaderia garantit la continuïtat i millora i els productes ramaders, de les poblacions de totes especialment per la aquestes espècies, i de l’altra, concurrència d’espècies ha contribuït al domèstiques i salvatges. desenvolupament turístic i econòmic d’aquestes Amb aquesta publicació comarques, de la població local es pretén divulgar els valors i dels propietaris dels terrenys, naturals, culturals, molts dels quals són els gastronòmics i turístics ajuntaments. d’aquest espai amb l’objectiu, d’una banda, que ens ajudi a Això s’ha d’agrair a la tasca que tots plegats a conèixer-los ha dut a terme al llarg dels anys millor, a valorar-los i a respectar- l’equip de la Reserva (personal los, i de l’altra, incentivar els tècnic, guardes de reserves de amants de la natura a visitar la fauna, agents rurals, personal Reserva. També es pretén que de l’empresa pública Forestal els caçadors tinguin una Catalana i personal informació privilegiada del que administratiu), i també a la s’hi fa o s’hi pot fer. col·laboració i el suport de la població local (ajuntaments, El suport de les institucions propietaris de terrenys, veïns, locals, veïns i visitants és caçadors, ramaders, imprescindible per tal de poder pagesos...), que hi han cregut. seguir fomentant i conservant aquests valors, i aconseguir Situada a l’extrem oriental del que les generacions futures en Sistema Ibèric, amb connexió puguin continuar gaudint. amb la Serralada Litoral, la reserva es troba a la dreta del riu Ebre, orientada de nord-est Teresa Jordà i Roura a sud-oest, i forma part del Consellera d’Agricultura, massís dels Ports o el Port. Ramaderia, Pesca i Alimentació

2 La RNC, un valor de futur l’afecció que provoca la seva expansió, o a la gestió per a la protecció que es fa des de la direcció de la Reserva. Aquesta coordinació ha estat bàsica perquè avui puguem El pas del temps m’ha donat gaudir d’aquesta Reserva. la possibilitat de participar en I dic Reserva en sentit genèric projectes engrescadors i a la perquè no només ha estat la vegada adquirir coneixements cabra salvatge la que s’ha en aspectes que d’una altra benefi ciat d’aquesta bona manera no hauria ni tan sols gestió. Són moltes les espècies conegut. Una d’aquestes grans animals que avui gaudeixen experiències és el fet d’haver de molt bon estat de població format part, des de l’inici fi ns gràcies a aquesta fi gura de avui, de la Junta Consultiva de protecció que és la Reserva, la Reserva Nacional de Caça que ha permès, més a més, del Port; primer com a reintroduir una altra espècie: el representant de les cabirol. Recordo perfectament associacions de Defensa de la l’acte d’alliberament dels Natura (DOGC, Ordre de 21 de primers exemplars de cabirol maig de 1991) i des de fa uns el febrer de l’any 2002 a la zona anys com a alcalde de la ciutat de Casetes Velles. de Roquetes. I avui, també, la puc analitzar com a president És evident que sempre hi ha del Consorci de Polítiques aspectes a millorar i un podria Ambientals de les Terres de ser el de l’hàbitat. Com molt l’Ebre, organisme públic que bé es diu, en un principi es va gestiona la Reserva de la haver d’adaptar la densitat de Biosfera de les Terres de l’Ebre. població a les possibilitats de l’hàbitat, i jo crec que avui es I és així que des d’aquests tres fa necessari adaptar l’hàbitat àmbits puc entendre, i –amb l’obertura de pastures defensar, la interrelació que hi en zones estratègiques en què ha entre conservació, promoció la cabra salvatge quasi ha i desenvolupament rural. desaparegut– per al Perquè és evident que no hi manteniment i assentament de hauria Reserva de la Biosfera l’espècie, i evitar que aquesta sense tota una sèrie de valors es desplaci cap a llocs naturals, faunístics, perimetrals o fi ns i tot fora del patrimonials, paisatgístics, massís a la recerca d’un hàbitat culturals o històrics al nostre més adequat a les seves territori. I en aquest cas, la necessitats. Reserva Nacional de Caça del Port hi comparteix objectius Compartir aquesta experiència comuns, com són els de regular i aprenentatge al costat dels l’ús públic d’un recurs natural, diferents directors, tècnics preservar un espai natural on i guardes, i moltes altres habita una de les poblacions persones que han format part de cabra salvatge (Capra de la Junta Consultiva de la pyrenaica hispanica) més Reserva, ha estat un plaer i una importants de la península oportunitat per col·laborar a la Ibèrica, o generar una dinàmica preservació d’un espai natural econòmica per al territori de –el Port– amb uns valors forma sostenible. Una gestió patrimonials (naturals, que ha estat complexa, que paisatgístics i culturals) ha passat per moments difícils, immensos. Uns valors als quals però ha estat imprescindible la presència de la cabra per tal que avui puguem gaudir salvatge, a més a més de ser d’una població de cabra una espècie molt apreciada salvatge estable, sanejada i –un símbol– als nostres pobles consolidada en el nostre marc i ciutats, aporta avui en dia un territorial al massís del Port. valor afegit, un segell de qualitat que, a través de la Conjugar els diferents marca Reserva de la Biosfera, interessos que en aquest espai ens ofereix una nova natural es donen no és senzill: oportunitat de situar les Terres des del respecte i suport a la de l’Ebre al mapa del món. propietat –privats, municipis i Generalitat– fi ns a Paco Gas l’aprofi tament cinegètic, Alcalde de Roquetes

3 La Reserva Nacional de Caça (RNC) dels Ports de Tortosa i Beseit

La Reserva Nacional de Caça El massís s’aixeca bruscament dels Ports de Tortosa i Beseit per damunt de les planes va ser creada per la litorals del Baix Ebre i el Llei 37/1966, de 31 de maig de Montsià, a causa d’un sistema 1966, amb l’objectiu principal de falles paral·leles i de preservar la població de escalonades de 1.200 metres cabra salvatge. En aquell de salt, i presenta un caient moment la població no arribava igual d’abrupte cap a les als 500 exemplars, però en comarques de la Terra Alta pocs anys es va arribar a prop i el Matarranya. de 4.000 individus, de manera que l’any 1977 es tornà a obrir Un relleu tan accidentat com la cacera (selectiva), per tal de el dels Ports comporta la regular la població, que a presència de nombroses principi dels anys noranta ja comunitats vegetals: alzinars, superava els 6.000 exemplars. pinedes, fagedes (les més meridionals de la Península), Llavors es va iniciar un procés teixedes, boixedes, brolles de gestió amb tres objectius: culminals, comunitats rupícoles, adaptar la densitat de població ripàries i fontinals, etc. a les possibilitats de l’hàbitat, equilibrar la població per edats Quant a la fauna, els Ports fan i per sexes, i millorar la qualitat de pont entre la Serralada dels trofeus. Actualment la Ibèrica i les catalanes, i població de la Reserva es pot constitueixen una avançada considerar estabilitzada al dels invertebrats dels voltant dels 3.500 exemplars. massissos del centre i sud de la Península, i a la vegada, una El desembre de 1997, les reserva meridional de fauna administracions de l’Aragó, centreeuropea. D’entre els València i Catalunya vertebrats, en sobresurten les varen signar un acord de poblacions d’ocells rapinyaires funcionament per a la gestió i necròfags (voltors, aufranys, conjunta de la Reserva, que àguiles daurades, cuabarrades, defi neix dos òrgans de govern: marcenques, calçades, i també el Consell d’Administració falcons, astors, esparvers, –on hi ha representades les tres ducs, caros, etc.). També són comunitats autònomes, els notables les comunitats de ajuntaments i els propietaris peixos als rius del vessant particulars de cada comarca continental. Els mamífers integrada a la Reserva– i la –llúdrigues, cabres salvatges, Junta Consultiva, formada porcs senglars i cabirols– són per representants de les els exponents d’un espai que administracions autonòmiques, ha preservat una fauna ajuntaments, propietaris excepcional. particulars, consells comarcals, federacions de caça, Josep V. Jovaní Bordera organitzacions professionals Director tècnic agràries i associacions de RNC Ports Tortosa i Beseit defensa de la natura.

La Reserva està situada dins del sistema muntanyós dels Ports, que és el sector més meridional de les serralades costaneres catalanes i el més oriental de la Serralada Ibèrica. El terreny està constituït per materials calcaris mesozoics, aixecats en el plegament alpí, alineats de nord-est a sud-oest, amb una alçada màxima de 1.447 metres al cim del Caro.

4 La Reserva de la Biosfera de Terres de l’Ebre

La Reserva de la Biosfera de En la Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre és una de les de Terres de l’Ebre hi ha tres més grans de l’estat espanyol, zones nucli: els dos parcs prop de 370.000 hectàrees; el naturals (Delta i Massís del Port) 20 % de la superfície correspon i la serra de Cardó (inclosa dins a ambients marins i el 80 % la Xarxa Natura 2000). En restant abasta les quatre aquest sentit, una part comarques de l’Ebre català. important del polinucli de la Reserva coincideix amb la El maig del 2013, la UNESCO Reserva Nacional de Caça dels va designar les Terres de l’Ebre Ports de Tortosa i Beseit. nova Reserva de la Biosfera en el marc del Programa Man and Així doncs, la Reserva de la Biosphere. Es reconeixia, Biosfera vol posar l’accent en d’aquesta manera, el desenvolupament de les l’extraordinari patrimoni natural potencialitats del territori de les comarques més d’acord amb la singularitat dels meridionals del nostre país i el seus actius naturals i amb l’ús compromís dels seus habitants sostenible i racional d’aquests. i institucions per avançar pel En aquest sentit, el Pla de camí del desenvolupament gestió de la Reserva de la sostenible. Biosfera posa una atenció especial en donar valor afegit D’altra banda, la UNESCO als productes agroalimentaris també va valorar els esforços de les Terres de l’Ebre, en l’àmbit de la sostenibilitat promoure un turisme de qualitat que la societat ebrenca i les lligat a l’experiència del lloc i administracions locals duen a posar les bases per activar una terme. encara incipient bioeconomia i economia circular. La UNESCO assigna a les Reserves l’acompliment de tres La nova Reserva neix, per tant, funcions: la conservació del amb l’ànim de convertir-se en patrimoni natural i cultural del un projecte estratègic per a les territori, el desenvolupament Terres de l’Ebre, que vol social i econòmic de les superar el debat estèril entre comunitats locals de manera conservació i progrés social harmònica amb els valors i econòmic i vol contribuir a protegits, i l’adquisició i la millora i diversifi cació de transferència de coneixement l’entramat socioeconòmic del per tal de fer possible aquest territori. És un projecte desenvolupament sostenible. territorialment cohesionador En aquest sentit, la Reserva de que dona visibilitat a les Terres la Biosfera vol contribuir a de l’Ebre en el mapa del món l’economia del coneixement, i en el context de la xarxa a consolidar iniciatives mundial de Reserves de la destinades a la recerca i a la Biosfera. difusió d’aquest coneixement i a la creació de llocs de treball qualifi cats.

5 Els vertebrats

Els mamífers

La comunitat de mamífers és (Eptesicus serotinus) o l’orellut molt nombrosa, i hi predominen septentrional (Plecotus auritus). els ungulats i els Els boscos de la Reserva acullen micromamífers. El extensos una de les millors poblacions boscos i masses arbrades més de tot Catalunya d’aquestes obertes són l’hàbitat ideal de espècies, gràcies a la seva l’esquirol (Sciurus vulgaris). extensió i al bon estat de Altres micromamífers forestals conservació. són la rata cellarda (Eliomys quercinus) o la musaranya Els carnívors més abundants comuna (Crocidura russula), de la Reserva són la guineu espècie que viu al sotabosc de (Vulpes vulpes), la fagina brolles, arbredes i camps amb (Martes foina) i el teixó (Meles parets de pedra. Igualment, meles). Una bona part dels rius destaquen per la gran constitueixen l’hàbitat de la abundància el ratolí de bosc llúdriga (Lutra lutra), que en (Apodemus sylvaticus), la aquestes contrades és musaranya nana (Suncus relativament abundant. Altres etruscus) o el talpó comú espècies més esquerpes (Microtus duodecimcostatus), presents al territori són el gat que suposen la base de la fer (Felis silvestris), la mustela xarxa alimentària de bona part (Mustela nivalis) o la llebre de les espècies dels boscos de ibèrica (Lepus granatensis). la Reserva.

Entre els quiròpters cal destacar la important comunitat d’espècies forestals, com ara el ratpenat dels graners

Esquirol

Talp comú

6 Llúdriga

Rata cellarda

Talpó

Ratolí de bosc

7 Els quiròpters

Els ratpenats són un dels grups amb més diversitat d’espècies dins els mamífers de la Reserva.

Al territori conviu una comunitat d’espècies més mediterrànies amb altres espècies de tipus medioeuropeu, als indrets Els amagatalls els troben més humits i frescals. sobretot a la fusta morta, on viu una gran quantitat d’insectes i Malgrat que són molt les seves larves. Les zones desconeguts del públic, tenen obertes les fan servir com a una important funció ecològica àrees de caça. en el control d’insectes en general i de les plagues La comunitat de ratpenats dels forestals en particular. Alguns Ports té una gran rellevància són bons bioindicadors de gràcies a la importància dels l’estat de conservació de hàbitats boscosos rocallosos determinats boscos, ja que dins del territori. hi ha espècies que necessiten boscos ben conservats, amb Hi destaquen el ratpenat gris diversitat de forats que els ibèric (Myotis scalerai), a més serveixen de refugi. dels ja esmentats, i el cuallarg (Tadarida teniotis), que és un dels ratpenats més grans d’Europa, amb una envergadura de 40-45 cm i es refugia en esquerdes de penya-segats a gran altura.

Ratpenat orellut

8 Els lagomorfs

La llebre ibèrica Lepus granatensis

Descripció de l’espècie Biologia És la llebre més gran de la No fa caus (com els conills) Península (4-5 kg). Cos allargat sinó nius superfi cials. Espècie amb potes llargues, sobretot molt prolífi ca, les femelles les de darrere, que li permeten poden tenir fi ns a tres parts en córrer a gran velocitat o fer un any, i s’ocupen en exclusiva salts. Les orelles són llargues i de les cries, que neixen molt terminades en una punta negra. desenvolupades, amb pèl i els El color general del pèl és groc ulls oberts. grisós amb matisos marrons. El ventre és blanquinós. Malgrat que són actives durant La cua és petita, blanca per una bona part del dia, es veuen sota i negra per sobre. majoritàriament de nit, quan travessen pistes forestals o Localització i població carreteres. La seva presència Abundant. Viu en àrees de es detecta sobretot gràcies al mosaic on es combinen seu característic excrement matolls, prats, bardisses i esfèric ple de restes vegetals boscos, sempre que no siguin (1-2 cm de diàmetre). molt freds i humits. L’ús que fa de cada tipus de zona varia en S’alimenten de vegetals, funció de l’època de l’any i de principalment plantes l’hora del dia: selecciona les herbàcies, tot i que durant zones més obertes i amb més alguns moments de l’any poden insolació durant les primeres i menjar fl ors, fongs, fruits i brots últimes hores, i les zones més d’arbres i arbustos. tancades durant les hores de més sol. És una espècie bastant social que manté una complexa Gestió i conservació de l’espècie organització basada en una Espècie cinegètica. jerarquia entre individus. Durant el període de zel no són rares les baralles entre mascles.

Longevitat De 4 a 7 anys (fi ns a 13 en captivitat).

Hàbitat

1.500 Llebre Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

9 Els ungulats

La cabra salvatge Capra pyrenaica hispanica

Descripció de l’espècie A les femelles, les banyes no «Lo salvatge», tal com se acostumen a fer més de 15 cm. l’anomena als Ports, és un L’edat dels animals es pot ungulat d’aspecte corpulent, determinar comptant el nombre mida mitjana i extremitats de segmentacions o «medrons» robustes. El color del pelatge de les banyes. La longevitat varia segons l’època de l’any, dels mascles pot arribar als el sexe i l’edat dels animals. 18 anys, mentre que les Exceptuant les taques negres femelles rarament superen que tenen repartides per els 16 anys. diferents parts del cos, el color base del pelatge és ocre. Distribució i abundància La cabra salvatge és un ungulat Els mascles poden arribar a endèmic de la península pesar fins a 80 kg (9 anys), Ibèrica. De les quatre amb una mitjana de 55 kg, i les subespècies que hi havia, dues femelles poden arribar a pesar s’han extingit (Capra pyrenaica 40 kg (5 anys), amb un pes lusitanica i Capra pyrenaica mitjà de 33 kg. pyrenaica), la Capra pyrenaica victoriae es concentra al A la natura, els mascles i les nord-oest de la Península i la femelles adultes es diferencien Capra pyrenaica hispanica està fàcilment. A part del fet que els distribuïda per les serralades mascles són més grans que les mediterrànies. femelles, tenen unes banyes que poden arribar a mesurar A Catalunya, la cabra salvatge fins a un metre de longitud. es distribueix principalment per les comarques del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta, i la major part d’aquesta població es troba a la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit.

Cabra femella

10 Des del 1995, també trobem La cabra salvatge ha estat cabres salvatges a la muntanya sempre una espècie molt de Montserrat, on se’n va fer valorada des del punt de vista una reintroducció a partir cinegètic. La qualitat dels d’animals capturats a la trofeus, i la inaccessibilitat i la Reserva Nacional de Caça dels rusticitat de l’animal, són valors Ports de Tortosa i Beseit. molt preuats pel caçador, que es conjuguen amb la riquesa Actualment les més de 5.000 econòmica que suposa cabres salvatges que habiten l’aprofitament cinegètic al territori català són testimonis (sostenible quan obeeix a un de l’increment colossal que pla gestor) per als municipis han experimentat les seves del territori. poblacions. Aquesta recuperació s’inicià l’any 1966 L’hàbitat de la cabra salvatge amb la creació de la Reserva és molt variat, tot i que una Nacional de Caça dels Ports característica constant és la de Tortosa i Beseit, gràcies a presència en terrenys les mesures protectores i a rocallosos. La variabilitat la gestió cinegètica que ha altitudinal és molt gran i a la establert aquesta Reserva RNC dels Ports de Tortosa al territori. i Beseit se’n poden trobar des dels 100 metres fins al capdamunt del mont Caro (1.447 m).

Cabra mascle

11 Cabra mascle jove

Gestió i conservació de l’espècie Espècie cinegètica. El seu aprofitament està regulat i es fa mitjançant un permís nominal, per acostament i sempre acompanyat per personal adscrit a la Reserva.

El nombre de permisos varia en funció de la població i està previst al Pla tècnic de gestió cinegètica anual.

Els permisos poden ser de trofeu (puntuació igual o superior a 205 punts) o selectiu (puntuació inferior a 205 punts). Petjada de mida real Atès que actualment es considera que la Reserva disposa d’una densitat de població adequada, des de l’any 2003 no s’inclouen femelles al pla d’aprofitament anual.

Excrement de mida real

12 Cabra en zel

La lluita es considera resolta quan un dels contrincants es retira. El comportament del mascle en zel no només es Curiositats caracteritza per l’agressivitat Es tracta d’una espècie envers els seus competidors, gregària. En general, els grups sinó que per percebre la poden ser de femelles amb la receptivitat de la femella, el cria de l’any i la de l’any mascle la segueix tot olorant-li anterior, i generalment són de els genitals amb gestos ben mida petita, entre 2 i 4 curiosos: estira el coll, avança individus. Els grups de mascles el cap fins a tocar el llom amb són més nombrosos i més els extrems de les banyes, treu inestables al llarg de l’any. Els la llengua per sobre del llavi grups mixtos de femelles i superior i alhora va emetent mascles joves es poden trobar sons aguts durant una bona durant tot l’any. En canvi, els estona. Aquest ritual de la cort grups mixtos de femelles i protagonitzat pel mascle mascles adults són infreqüents, guanyador, no deixa ningú i només se’n veuen a l’època indiferent. d’aparellament. Durant els mesos d’hivern, Quan acaba la tardor arriba el l’activitat es duu a terme zel i amb aquest, els mascles principalment a les hores s’apropen a les femelles per centrals del dia, quan la construir un ramat mixt. És temperatura és més elevada. aleshores quan el mascle té Durant els mesos d’estiu com a fita cobrir el nombre succeeix tot el contrari, màxim de femelles i per pràcticament no hi ha activitat aconseguir-ho no dubtarà a durant les hores centrals del embrancar-se en combats dia, a causa de la calor titànics contra mascles rivals. excessiva.

Els combats consisteixen a L’activitat diària principal és donar-se fortes trompades de l’alimentació, que pot ocupar banyes, emprant l’impuls en més del 50 % del temps caure endavant després segons l’època de l’any. El d’haver-se alçat sobre les potes desplaçament, el descans i el del darrere. joc ocupen una proporció més reduïda, que també varia segons l’època de l’any.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

13 El cabirol Capreolus capreolus

Descripció de l’espècie És l’ungulat més petit de tots i es caracteritza per tenir unes orelles grans i una franja negra al musell. El pelatge, que muda dos cops l’any (primavera i tardor), és curt i mostra una gran varietat de tonalitats (des d’ataronjat fi ns a marró) a l’estiu, i a l’hivern és més espès i de color gris. Presenta algunes adaptacions al salt, com ara les potents potes del darrere.

Els exemplars de la Cabirol mascle península Ibèrica tenen un pes mitjà d’entre 15 i 30 kg, i les femelles pesen una mica Distribució i abundància menys que els mascles. El cabirol pot viure en una gran La longevitat de l’espècie és varietat de medis forestals, tant de 12 a 18 anys. de coníferes com de frondoses. En aquests ambients troba Els dos sexes es diferencien refugi, aliment i tranquil·litat. perquè els mascles tenen unes Les zones on el bosc alterna banyes petites amb un màxim amb els conreus o els prats són de tres puntes. molt apreciades per aquesta espècie. Rarament es troba per El banyam cau cada any sobre del límit del bosc. al mes de novembre i torna a sortir de nou, de manera Espècie característica de la que està desenvolupat fauna autòctona de la Reserva completament als mesos d’abril que va desaparèixer fa molts i maig. Un altre tret diferencial anys per causes imputables és l’escut anal: als mascles té a l’ésser humà (persecució forma de ronyó i un color venatòria o modifi cacions cremós, i a les femelles té del medi natural, com les forma de cor invertit i és de rompudes massives del color blanc. medi).

Cabirol femella i cria

14 Cabirol femella

A partir de l’any 2002 es va Els parts es produeixen als posar en marxa un projecte mesos de maig i juny. Una de de reintroducció d’aquesta les característiques del seu espècie a la Reserva, amb sistema reproductiu és que el qual es van alliberar cabirols presenta implantació diferida, provinents de Chizé (França) és a dir, després de la còpula, i de la RNC de l’Alt Pallars- que es produeix a final d’estiu, Aran. Actualment, la població el desenvolupament embrionari de l’interior de la Reserva no queda parat durant un període és massa significativa, però de 170 dies. Després d’aquesta es troba en plena expansió fase, l’òvul s’implanta a l’úter i ja ha colonitzat molts territoris i s’inicia la gestació pròpiament de la perifèria. dita, que dura aproximadament 130 dies més. Gestió i conservació de l’espècie Espècie cinegètica, però que actualment no està inclosa dins del Pla d’aprofitament anual de la Reserva. En alguna Àrea Privada de Caça perifèrica a la Reserva, i per tal de reduir els danys que aquesta espècie causa als conreus agrícoles, Excrement de es concedeix algun permís mida real de caça per acostament.

Curiositats Espècie polígama. Els mascles acostumen a ser solitaris i territorials: estableixen i defensen un territori mitjançant l’emissió d’un soroll similar a un gos bordant, que repeteixen uns quants cops. Les femelles van acompanyades de les cries durant bona part de l’any. El zel té lloc de mitjan juliol a final d’agost i és durant aquest període quan es poden observar més fàcilment.

Petjada de mida real

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

15 El porc senglar diferenciació sexual a simple Sus scrofa vista. El dimorfi sme sexual és més acusat a partir dels tres Descripció de l’espècie anys d’edat, quan els ullals Espècie caracteritzada per tenir dels mascles són molt més les orelles i els ulls petits, el prominents que els de les musell llarg, les extremitats femelles, el terç anterior és curtes, el cos curt i robust, el més ample i es veu la presència cap gran i allargat i el pelatge dels testicles i del pinzell penià. dur i abundant. Les cries Aquesta espècie té una s’anomenen raions o porcells longevitat de 10 a 12 anys. fi ns als sis mesos i presenten un inconfusible color marró clar Distribució i abundància amb ratlles longitudinals més Com a espècie omnívora, fosques (d’aquí ve el nom de utilitza una gran varietat «raions»). d’hàbitats i se’n poden trobar segons l’època de l’any per La determinació del sexe tota la Reserva, amb excepció al camp és molt difícil. de les zones rocalloses de més Durant el primer any de vida altitud. Com que és una pràcticament no hi ha espècie que s’amaga molt, no hi ha cap tipus de cens que

Petjada de mida real

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

16 permeti obtenir uns resultats Curiositats fi ables de la població existent. La unitat social té una És per això que, per tenir una estructura matriarcal (amb una idea aproximada de la població femella dominant) i està estimada, s’utilitza el nombre formada per una agrupació de de captures realitzades. Durant femelles (tres o quatre) amb les els últims anys, el nombre de seves cries. Quan s’afegeixen captures de porc senglar a al grup animals de l’any Catalunya ha crescut de anterior, aquest pot assolir un manera exponencial, de les nombre pròxim a la vintena. Els 7.000 captures fetes la mascles adults normalment són temporada de caça 1990-1991 solitaris encara que, de fi ns les prop de 35.000 vegades, es mantenen a prop realitzades la temporada d’un grup familiar de femelles, i 2013-2014. En la Reserva, fi ns i tot dins d’aquest. tot i que el nombre de captures també ha anat en augment El mascle assoleix la maduresa durant els últims anys, la sexual als 8 mesos i la femella densitat d’aquest ungulat no als 12 mesos. El zel comença és comparable a la d’altres al mes d’octubre i es pot territoris de Catalunya, i es allargar fi ns al gener. considera que està situada al Generalment, té lloc una voltant d’1,5 senglars/km2. vegada a l’any i dura uns 21 dies. El període de gestació Gestió i conservació de l’espècie és de 114 dies. Abans del part, Espècie cinegètica. La caça la femella se separa del grup a la Reserva es fa en batuda per fer el niu, i excava un forat i està reservada a les colles de a terra. L’època de part és de caçadors locals. febrer a abril tot i que de vegades pot haver-hi un altre zel i un altre part a la tardor. El nombre de cries per part acostuma a ser d’entre quatre i cinc. Les cries es queden al niu durant la primera setmana i la segona ja comencen a seguir la mare, i alternen la llet amb alguns vegetals.

Excrement de mida real

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

17 Els carnívors

La fagina Martes foina Fagina Descripció de l’espècie Semblant a un gat però de la família dels mustèlids. Té el cos allargat, les potes curtes i la cua llarga i molt peluda. Es diferencia de la marta perquè la taca del pit és de color blanc en lloc de grogós, dividida verticalment, i s’estén fins a les extremitats anteriors. Les orelles són més petites i estretes. El pelatge és marronós, més fosc a les potes s’atura durant la tardor i i la cua. Les femelles, més l’hivern, i es reactiva a final petites, pesen al voltant d’1,3 kg, de febrer; al cap d’un mes mentre que els mascles pesen aproximadament neixen les 2,3 kg de mitjana. dues o tres cries que tenen de mitjana. Distribució i abundància Es distribueix per gran part Pot ser activa de dia, si bé és d’Europa central i meridional, més fàcil sorprendre-la de nit amb l’excepció de les Illes amb la llum dels fars del cotxe, Britàniques, part del Pròxim a les pistes forestals. És una Orient i l’Àsia central, fins a espècie territorial amb els l’Himàlaia i Mongòlia. A la individus del mateix sexe. Es península Ibèrica és una detecta fàcilment perquè marca espècie abundant a la majoria el territori amb els excrements. del territori i a Catalunya també Les seves petjades deixen ocupa pràcticament tota la generalment quatre dels cinc superfície, ja que falta tan sols dits marcats i tenen una mida al delta de l’Ebre i a les grans d’uns 4 cm de llargada per ciutats. Als Ports se’n poden 3 cm d’amplada, si no trobar tant en ambients comptem el lòbul del taló boscosos com rocallosos, on en el cas de les extremitats és el carnívor més característic. anteriors.

Gestió i conservació de l’espècie Espècie no cinegètica. L’estat de conservació d’acord amb la UICN és de «Risc mínim».

Curiositats El zel té lloc durant l’estiu, als mesos de juliol i agost. En aquesta espècie es produeix el fenomen de la implantació diferida, de manera que el desenvolupament de l’embrió Petjada de mida real

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

18 La geneta o gat mesquer Genetta genetta

Descripció de l’espècie És un carnívor que recorda el gat, però el seu cos és més allargat i estilitzat i el pelatge és pigallat de negre sobre un fons gris clar. Les orelles són ovalades i prominents. Les extremitats les zones més altes del Pirineu són curtes i té les ungles i zones més estèpiques. semiretràctils. La cua és llarga, amb vuit o deu anells negres, Gestió i conservació de l’espècie menys marcats cap a l’extrem. Espècie no cinegètica, l’estat Pot arribar a pesar una mica de conservació d’acord amb més de 2 kg i els mascles són la UICN és de «Risc mínim». més grans que les femelles, tot i que aquesta característica Curiositats no permet diferenciar-los. L’època de zel sol ser als En llibertat, les genetes viuen mesos de febrer i març, encara al voltant de 7-8 anys, però en que es pot produir en qualsevol captivitat poden arribar als 13. època de l’any. És l’únic moment en què conviuen els Distribució i abundància mascles i les femelles, ja que La geneta pot ocupar qualsevol els individus adults solen ser tipus d’hàbitat, sempre que solitaris. Després d’una tingui suficient cobertura que gestació de 10 setmanes li proporcioni protecció. Ocupa aproximadament, es produeix boscos de tota mena, matollar, el naixement de dues o tres zones rocalloses, cultius i cries. Fa una ventrada a l’any. proximitats de les poblacions humanes. La distribució És d’hàbits nocturns, i per tant, originària de la geneta és tot i ser una espècie bastant l’Àfrica i el Pròxim Orient. abundant, és difícil d’observar. Probablement, van ser els Com la resta de carnívors, àrabs els que la van introduir a aquesta espècie mostra una Europa. Actualment, en aquest territorialitat marcada, en continent es troba a la especial davant dels individus península Ibèrica i al sud de del mateix sexe. Així, els França. També és present territoris dels individus de sexe a Mallorca, Eivissa i Cabrera diferent es poden solapar molt. però no a les illes Canàries. S’enfila molt bé pels arbres. A Catalunya ocupa pràcticament la totalitat del territori, amb l’excepció de

Petjada del davant Petjada del darrere de mida real de mida real

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

19 La llúdriga Lutra lutra

Descripció de l’espècie Mustèlid de morfologia cilíndrica, cap ample, orelles curtes i arrodonides, ulls Llúdriga petits i extremitats curtes amb membranes interdigitals completes, tant a les extremitats davanteres com a les posteriors. La cua és Gestió i conservació de l’espècie allargada, gruixuda, però Espècie no cinegètica acabada en punta. El pelatge i protegida. L’estat de és molt dens i impermeable, conservació, d’acord amb de color marró intens, excepte la UICN, és de «Gairebé les galtes, gola i parts ventrals, amenaçat». que són de color marró clar a gris platejat. Els mascles grans Curiositats poden arribar a pesar de Presenta la característica 10 a 12 kg i les femelles uns reproductiva de la implantació 7 kg de mitjana. La seva diferida. No tenen una època alimentació està basada en específica d’aparellament, i per peixos, però també pot menjar tant els parts es poden produir mamífers, rèptils, amfibis, en qualsevol moment de l’any, crustacis i insectes. Té una tot i que la majoria es longevitat de 2 a 10 anys. produeixen a final de la primavera i principi d’estiu. Distribució i abundància Pot tenir de dues a tres cries. Llacs, rius, rierols, embassaments, aiguamolls Els seus hàbits són i zones d’aigües costaneres crepusculars i nocturns i són l’hàbitat característic de durant el dia descansa entre la la llúdriga. No obstant això, vegetació o dintre del cau. Tot se’n poden trobar en indrets i ser una espècie aquàtica, es allunyats de l’aigua quan fa desplaça ràpidament per terra. desplaçaments. Necessita que És una espècie solitària, hi hagi una bona cobertura excepte durant l’aparellament vegetal, de manera que les i en el cas de la femella, durant zones canalitzades són la criança. inadequades per a aquesta espècie. La llúdriga es troba distribuïda per Europa, nord d’Àfrica i la major part d’Àsia. A Catalunya, se’n troba a bona part del Pirineu i Prepirineu i a certes conques Excrement (la mida és molt variable) del sud. A l’àmbit dels Ports la podem trobar als rius del vessant continental, on compta amb un pla de conservació aprovat per l’Ordre MAB/138/2002, que inclou els rius Matarranya, Algars, Ulldemó, Estrets i Canaletes.

Petjada de mida real

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

20 La guineu Guineu Vulpes vulpes

Descripció de l’espècie És l’únic cànid present a la Reserva. De mida relativament petita, amb un musell allargat i orelles grans, triangulars i punxegudes. Té una cua llarga, que equival al 70 % de la longitud del cap i el tronc i li confereix una silueta característica que facilita Curiositats la identificació. Les seves Espècie solitària i oportunista, extremitats són curtes i els explota una gran diversitat de sentits de l’olfacte, l’oïda recursos alimentaris en funció i la vista es troben molt de l’abundància: petits desenvolupats. El pelatge és rosegadors, fruits madurs, llarg a l’hivern i molt més curt insectes i cucs de terra, durant l’estiu. Té una coloració amfibis, rèptils, carronyes relativament variable, i ungulats de pocs dies. Quan generalment marró vermellós el menjar abunda, acostuma per les zones dorsals i laterals a enterrar-lo per fer-ne ús en i blanc per sota, incloent-hi la èpoques desfavorables. gorja, el mentó i el musell. La part de les potes i la part de Les guineus tenen diversos darrere de les orelles són caus dins el seu territori que negres. Té una longevitat poden haver construït elles de 2 a 6 anys. mateixes o haver-los robat a altres espècies, com ara Distribució i abundància teixons. Els caus més grans Es pot trobar en tota mena els fan servir durant l’hivern d’ambients, fins i tot en algunes i per parir i els més petits són zones s’ha adaptat als medis utilitzats de manera puntual completament humanitzats, o per emmagatzemar-hi menjar. com el centre de grans ciutats. A la península Ibèrica es troba Té els sentits de l’oïda i l’olfacte des del nivell del mar fins l’alta molt fins i els fa servir per muntanya. A la Reserva es pot detectar les preses. La trobar en bona part dels comunicació entre els diferents hàbitats, ja que la seva membres dels grups familiars presència depèn de la es fa mitjançant llenguatge disponibilitat de menjar. Es corporal, emetent sons i per detecta fàcilment pels rastres l’olor. que deixa d’excrements i petjades.

Gestió i conservació de l’espècie Espècie cinegètica, l’estat de conservació d’acord amb la UICN, és de «Risc mínim».

Excrement Petjada de mida real de mida real

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

21 El teixó Meles meles

Descripció de l’espècie Es troba pràcticament a tots els Mustèlid gros i compacte, països d’Europa i ocupa tot el amb unes extremitats curtes territori peninsular; per contra, d’ungles fortes, especialment no es troba a les illes Balears ni llargues a les extremitats de a les Canàries. davant. La cua és curta. A Catalunya se’n pot trobar Els mascles, més grans que les gairebé pertot arreu, tant a les femelles, poden arribar a pesar zones més humanitzades com fins a 12 kg. El pelatge té un als aiguamolls, com, per color gris uniforme, tot i que exemple, al delta de l’Ebre o pot variar bastant. Les parts als aiguamolls de l’Empordà. inferiors i les extremitats són de color negre. A la Reserva se’n troba en bona part dels hàbitats. El cap és blanc amb una banda negra a cada costat, com si fos Gestió i conservació de l’espècie una màscara. Les orelles són Espècie no cinegètica, l’estat petites, amb l’extrem de color de conservació d’acord amb la blanc, i el morro és llarg i afilat. UICN és de «Risc mínim».

Distribució i abundància Aquesta espècie habita una gran varietat d’ambients, des de zones d’alta muntanya fins a zones costaneres o d’aiguamoll.

L’únic condicionant important és la presència de vegetació que els permeti amagar els seus caus; és per això que es troba preferentment en boscos, on arriba a les densitats més elevades, en especial als boscos caducifolis.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

22 Curiositats Són de costums crepusculars És una espècie omnívora, que i nocturns, i varien segons mostra preferència pels cucs l’època de l’any: a l’estiu de terra, insectes, vegetals i l’activitat nocturna és més micromamífers. intensa mentre que a l’hivern es redueix i la combina amb Presenta la particularitat períodes de descans. reproductiva de la implantació diferida. L’època de zel és Excava uns caus molt profunds variable, però sol ser entre els amb diverses entrades, mesos de febrer i abril. La passadissos i cambres. Viuen gestació vertadera dura unes generalment en grups, la mida set setmanes i les cries dels quals depèn de la quantitat habitualment són dues o tres. d’aliment disponible. Els parts tenen lloc entre final de gener i el març de l’any següent.

Excrement

Petjada del darrere de mida real

Petjada del davant de mida real

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

23 Els ocells

L’interès ornitològic de la Reserva es basa en la gran diversitat de biòtops que ofereixen els Ports, fet que permet que s’hi estableixi una fauna rica i variada. Molts ocells troben als Ports les condicions Llucareta d’hàbitat o de refugi idònies per viure i nidificar. Hi destaquen els grans rapinyaires de nidificació estival com l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’àguila calçada (Aquila pennata) i l’aufrany (Neophron percnopterus). Mussol

Respecte als passeriformes, cal destacar el còlit negre (Oenanthe leucura), la llucareta (Carduelis citrinella), la tallareta cuallarga (Sylvia undata), el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) i el trobat (Anthus campestris).

Pel que fa als cuculiformes, destaquem el cucut (Cuculus canorus), i dels estrigiformes, el mussol (Athene noctua) i el caro (Strix aluco). Dels piciformes destaquem el picot garser gros (Dendrocopos major).

àguila marcenca

24 Els carronyaires

Voltor en vol

El voltor comú Gyps fulvus

Descripció de l’espècie De grans dimensions, pot arribar a tenir una envergadura de 260 cm. Al vol presenta una característica silueta robusta amb les ales llargues i amples, la cua curta i el coll recollit. El plomatge és de color canyella al dors, el ventre i la meitat anterior de les ales. La resta de les plomes i la cua són marró fosc. El cap i el coll Gestió i conservació estan coberts d’un borrissol de l’espècie blanc. A la base del coll A l’Estat espanyol es presenta un collar de plomes considera fora de perill, llargues. Vola planant amb les segons el Libro rojo de las ales gairebé immòbils, aves de España. Espècie aprofitant els corrents tèrmics protegida a Catalunya. i de vessant, que li permeten també recórrer grans Curiositats distàncies. Té una longevitat Pràcticament carronyaire, de 25 a 35 anys. menja sobretot els músculs i les vísceres d’animals morts, Distribució i abundància generalment ungulats. Fa servir Abundant. Prefereix les valls sovint els canyets i pot fer seques i obertes o els altiplans, desplaçaments de més de pels quals patrulla a la recerca cinquanta quilòmetres per d’aliment. També té una aconseguir aliment. Igual que marcada preferència pels la resta de carronyaires, té un penya-segats i cingles calcaris. paper fonamental de neteja de Al massís del Port les colònies cadàvers en el medi i redueix se situen a una altitud mitjana el risc de propagació de de 783 metres. malalties.

Voltor adult i jove Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

25 Els rapinyaires

L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus

Descripció de l’espècie Rapinyaire d’envergadura mitjana (150-170 cm). Les parts superiors són de color bru fosc quasi negre a les puntes de les ales, amb una taca dorsal quasi blanca. La cua és força llarga i quadrangular, amb mitja dotzena de bandes tènues i una banda terminal ampla i fosca. En vol mostra un cos blanc que contrasta amb unes ales fosques.

Distribució i abundància El seu hàbitat natural són Gestió i conservació de l’espècie muntanyes rocoses de mitjana Espècie protegida a Catalunya i baixa altura amb maleses que, d’acord amb el Libro rojo i pi bord o sapí, des d’on de las aves de España, està fa incursions a les zones oficialment catalogada com veïnes. És una espècie de a espècie «amenaçada». distribució indoafricana, present des de la península Curiositats Ibèrica fins a l’est del Utilitza branques grosses que Mediterrani i sud-oest d’Àsia. entapissa amb branques verdes A la península Ibèrica ha més fines per fer el niu, i aquest experimentat una forta va augmentant de volum amb davallada des dels anys el temps. El pot utilitzar setanta. Les poblacions diversos anys i tenir-ne llevantines i catalanes, que d’alternatius. havien estat les més denses de la Península, van tenir un La posta d’ous és a final de descens superior al 20 %. febrer o principi de març. A la zona dels Ports, tot indica Normalment en fa dos i són que ha passat una cosa blancs, mats i amb taques semblant als altres indrets. brunes o liles. Sol incubar la És un bon espai per a l’espècie, femella, però de vegades però la densitat és molt baixa, l’ajuda el mascle, durant 40-42 probablement a causa de la dies. Com en altres rapinyaires, competència amb altres sovint només en sobreviu un. rapinyaires com l’àguila reial, El que queda ja té les plomes el voltor comú i fins i tot el falcó a partir dels 30-45 dies. Volen pelegrí. S’ha observat que els al voltant dels 65 dies, però individus es desplacen fora s’estan amb els adults uns dos dels Ports (on crien) per buscar o tres mesos més. aliment, de manera que els moviments estan relacionats amb el requeriment i la disponibilitat d’aquest.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

26 L’àguila daurada Aquila chrysaetos

Descripció de l’espècie Sens dubte és l’àguila més gran de la Reserva, que pot arribar als 2,3 metres d’envergadura. En vol, a més de la mida, es caracteritza per la majestuositat, el planatge remuntant, plomes primàries molt desplegades i lleugerament corbades cap al davant en forma de «V» oberta. Presenta un plomatge marró fosc amb tonalitats més daurades al cap de zones i al clatell. Al vol, els joves es rurals n’han diferencien dels adults perquè possibilitat la tenen una taca blanca a la part recuperació. Avui de sota de les ales i la cua tota dia es considera blanca, excepte una franja que la població fosca terminal. Les femelles es manté estable. són més grans que els mascles. Gestió i conservació de l’espècie Espècie protegida a Catalunya Distribució i abundància que, d’acord amb el Libro rojo Associada quasi sempre de las aves de España, està a hàbitats rupícoles amb catalogada com «Quasi cingleres o penjats, fuig d’àrees amenaçada». forestals extenses, ja que els conills, que són la seva Curiositats principal font d’alimentació, S’alimenta principalment de es troben amb molta més mamífers de mida mitjana com facilitat en zones obertes. conills i llebres (i fins i tot cabrits salvatges); també ocells És un ocell exclusiu de com perdius i rèptils com els l’hemisferi nord amb un patró fardatxos. També pot menjar de distribució típicament carronya. holàrtic. A la península Ibèrica ocupa els principals sistemes Les parelles es formen muntanyosos. Als Ports, durant normalment per a tota la vida els anys setanta i vuitanta es i són fidels al seu territori, considerava una espècie en on poden arribar a construir regressió, però la sensibilització diversos nius, que utilitzen de la població i l’abandonament alternativament durant anys. Els nius generalment estan situats en relleixos rocosos i molt esporàdicament en arbres. Normalment ponen dos ous, que són de color mat i blanc, de vegades amb taques vermelloses o grises, i la posta és cap a mitjan març.

Àguila daurada posada

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

27 L’esparver vulgar Accipiter nisus

Descripció de l’espècie Es tracta del més menut dels accipítrids. La femella és molt més gran que el mascle. Es caracteritza en vol per tenir les ales curtes i arrodonides i la cua llarga.

El mascle té les parts posteriors d’una tonalitat gris pissarra fosc i el pit i les parts inferiors llistats d’un color rogenc; la cua presenta franges grises i terroses.

La femella té les parts inferiors molt marcades de gris i una cella blanca per damunt i darrere de l’ull. Les femelles són semblants a l’astor, però de mida més petita.

Distribució i abundància És un ocell sobretot forestal. Al Port la podem trobar a tot arreu, però amb més probabilitat a les pinedes tant de pi roig com de negral, a vegades prop de masos i zones agrícoles.

També és present a la fageda del Retaule. Curiositats De fet, l’espècie té una certa Es tracta d’una espècie predilecció per zones ornitòfaga que augmenta ombrívoles i humides. la diversitat de captures quan cria si es troba prop de zones Gestió i conservació de l’espècie agrícoles, on captura «vileros» Espècie protegida a Catalunya, (pardals), estornells, merles al Libro rojo de las aves de i tudons. España està catalogada com «No avaluada». Nidifica damunt dels arbres a altura variable, a l’enforcadura entre el tronc i les branques laterals, preferentment en zones ombrívoles amb poc sotabosc. Generalment, la posta és de quatre o cinc ous sense lluentor i de color blanc blavós. Es produeix durant el mes de maig o juny, la qual cosa els permet disposar de més individus joves d’altres espècies per alimentar-se.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

28 L’astor Accipiter gentilis

Descripció de l’espècie Gestió i conservació de l’espècie Rapinyaire d’ales amples i cua Espècie protegida a Catalunya, llarga. Els mascles adults per al Libro rojo de las aves de damunt són d’un color gris España està catalogada com blavós, mentre que en les «No avaluada». femelles el gris presenta tons més semblants a la pissarra. Curiositats Els dos sexes tenen una cella Solen volar per damunt però blanca per damunt i darrere de molt a prop de la capçada dels l’ull. Les parts davanteres i arbres, de manera que quan inferiors són blanques i detecten una presa es llancen finalment barrades de gris. Les dins del bosc. S’alimenten femelles són més grans que els d’ocells forestals i mamífers, mascles. Els exemplars joves tant de mida mitjana com són més clars per damunt i menuda, així com de fardatxos. ocres per sota, amb llistes en De vegades, també d’insectes forma de gotes. i erugues.

Distribució i abundància Nidifiquen d’abril a juny i ho És un ocell fonamentalment fan en zones boscoses. forestal que té preferència Normalment la posta és de dos per les pinedes tant de pi roig a tres ous, rugosos i sense (Pinus sylvestris) com de negral lluentor. La incubació, que dura (Pinus nigra). Als Ports hi 36-41 dies, generalment és resideix, però rarament hi a càrrec de la femella, que pon nidifica. els ous en intervals de tres dies. El mascle es dedica a aportar aliment.

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

29 El duc Bubo bubo

Descripció de l’espècie Curiositats És el més gran dels mussols La seva alimentació depèn de presents a la Reserva (i a la disponibilitat, però en general Europa). La femella és molt més està integrada per conills, rates, gran que el mascle. Té unes esquirols, colúmbids, etc. No orelles ben visibles, el pit és és rar veure’l pels oliverars lleonat amb taques fosques i i camps, a vegades allunyat els ulls molt grans de color d’on cria. carabassa. Les parts superiors tenen unes taques fosques ben Nidifica normalment en definides. De costums solitaris, penya-segats, a les parts caça en fer-se de dia o de nit. exteriors de la serralada, als El vol és majestuós. Sol ecotons entre la serra i el posar-se en roques o branques. matollar. Generalment fa una posta de dos o tres ous blancs, Distribució i abundància llisos amb alguns puntets Mostra preferència per les i lleugerament lluents, i el cingleres i matollars i també se’n període és de final de gener troba en zones més forestals, a principi de març. La femella on de vegades competeix amb és l’encarregada de la l’astor. Als Ports hi resideix, incubació, que sol durar però ha tingut una forta 34-36 dies, i el mascle davallada a partir de l’any 2007. s’encarrega de l’alimentació.

Gestió i conservació de l’espècie Espècie protegida a Catalunya, al Libro rojo de las aves de España està catalogada com «No avaluada».

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

30 El falcó pelegrí Falco peregrinus

Descripció de l’espècie Curiositats És el més poderós dels falcons És un magnífic caçador. que podem observar a la Captura principalment ocells Reserva. Les femelles són que poden arribar a pesar més grans que els mascles. 1.000 g. Normalment els mata En vol mostra un pit ample i en vol, de manera que assoleix ales punxegudes amb el braç una gran velocitat en fer un ample. Els adults són d’un color picat amb les ales tancades gris pissarrenc per damunt amb i les mata d’una fortíssima la base de la cua i carpó més urpada. També pot capturar pàl·lids; el pit i el ventre són mamífers, alguns rèptils, com blancs i finalment barrats; tenen fardatxos, i insectes. el capell i la bigotera negres. Els joves tenen el pit i el ventre Nidifica en relleixos rocosos llistats amb el fons cremós. als penya-segats, des d’on té El color que predomina al dors una bona visió del territori. és el bru, de manera que les Generalment, la posta és de plomes són marró fosc amb tres o quatre ous, llisos, mats, marge pàl·lid, sobretot les de color crema amb taques primàries i cobertores. grogues. La posta es produeix durant el mes de març, amb Distribució i abundància una sola pollada. És un ocell típicament rupícola, que ocupa principalment espadats i cingleres. L’evolució de les seves poblacions sembla favorable, ja que al sud de Catalunya se n’han localitzat 82 territoris, i són les comarques del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta, amb 38 parelles, les que en tenen més quantitat.

Gestió i conservació de l’espècie Espècie protegida a Catalunya, d’acord amb el Libro rojo de las aves de España està catalogada com «No avaluada».

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

31 Altres ocells

La perdiu roja Alectoris rufa

Descripció de l’espècie A la Reserva es tracta d’una Galtes i gola blanques espècie escassa, ja que ribetejades amb una franja l’abandonament dels cultius negra, sota la qual es troba i l’augment de la massa forestal un ratllat negre que arriba fi ns han propiciat la disminució el pit. Flancs de color gris clar, de les seves poblacions. molt llistats de marró, blanc i negre i plomes de les parts Gestió i conservació de l’espècie superiors del dors de color Espècie cinegètica. marronós. Bec i potes vermelles. Igual que la perdiu Curiositats xerra, té els laterals de la cua S’alimenta principalment de color vermellós, però de de llavors i fulles de plantes color gris a la part central. de diversos tipus (gramínies i lleguminoses). També Els dos sexes són molt similars d’insectes, especialment els morfològicament, però els animals joves durant la mascles són més robustos que primavera i l’estiu. les femelles, amb el cap més gros i presència d’esperons a Nidifi ca per tot el territori i cria les potes. de fi nal d’abril a maig. Sol fer una posta de 7 a 16 ous Distribució i abundància i a partir del juliol i l’agost Li agraden els conreus de s’observen els grups familiars; cereals així com els de regadiu, és aleshores quan alguns matollars i prats, i més rapinyaires fan una forta rarament se’n troben en predació. És una espècie molt pinedes de pi negral. Es torna sedentària, tot i que pot fer rara a partir dels 800 metres. petits desplaçaments per alimentar-se o a causa de la pressió cinegètica. Els mascles canten amb freqüència, sovint des de llocs enlairats per delimitar el seu territori. Se solen desplaçar corrent i alcen el vol quan es veuen molt pressionades, amb batecs vibrants i planatges amb les ales arquejades.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

32 El tudó Columba palumbus

Descripció de l’espècie Gestió i conservació de l’espècie És el més gran dels coloms. Espècie cinegètica. Té les ales i la cua més llargues que la resta d’espècies del seu Curiositats grup. La part superior és La seva alimentació és gris-blavosa i la part inferior principalment vegetariana, una mica més clara. Presenta integrada per glans, fulles, unes marques blanques molt llavors i esporàdicament petits destacades al coll. Al costat invertebrats. Nidifi ca sobre els d’aquestes marques blanques arbres, en zones de bosc o en també en té de verdes i arbres aïllats. Generalment fa porpres, i una banda ampla una posta de dos ous, llisos, negra al fi nal de la cua. blancs i lluents. La posta pot A les ales té unes bandes començar al mes de març, tot transversals blanques que quan i que generalment és a l’abril. vola destaquen molt. El bec és de color grogós, així com l’iris És una espècie migradora de l’ull. parcial. La migració s’inicia al setembre i l’octubre, però No és possible diferenciar els també arriben ocells hivernants. mascles de les femelles. Espècie gregària fora de l’època de reproducció, Distribució i abundància especialment als llocs Espècie vinculada a tota mena d’alimentació i descans. Els de boscos, però principalment grups poden ser molt grans de carrasques, zones limítrofes a l’hivern. Quan arrenca el vol i també zones de conreu amb fa un soroll fort amb les ales. arbres aïllats. Les densitats més elevades es troben als ambients mediterranis de tipus mosaic, amb alternança de conreus i boscos. A la Reserva és una espècie freqüent i repartida per tot el territori.

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

33 El tord comú Turdus philomelos

Descripció de l’espècie Gestió i conservació de l’espècie D’aspecte petit i compacte, Espècie cinegètica. amb la cua també bastant curta. El plomatge és de color Curiositats marró pel dors i blanc groguenc S’alimenta de cucs, cargols, o blanc per sota, densament insectes, fruits i baies diverses, clapat de negre, a diferència de sobretot a la tardor i estiu la griva. La part inferior de l’ala avançat. és de color ocre rovellat, i de vegades és possible apreciar-lo Nidifi ca en arbres, però als en vol. arbres dels Ports en crien molt pocs. Sovint també s’observa un to ocre lleugerament més càlid als Cria als mesos d’abril a juny fl ancs, a prop de les ales i al i acostuma a fer un parell de pit. Els dos sexes són similars. postes, de quatre a sis ous de color blau verdós i amb clapes Distribució i abundància negres escasses. Acostuma a freqüentar les zones de bosc, boscatges, Els primers exemplars matollars, oliverars i els cultius s’observen al setembre i de secà. sobretot l’octubre, mentre que al novembre el pas és força Té preferència per boscos menys intens. Els hivernants mixtos o de coníferes, humits s’hi estan fi ns a fi nal de març i molsosos, amb un sotabosc o abril. dens. Sovint són erràtics a l’hivern, A la Reserva, hi resideix segurament a conseqüència escassament, i la seva de les condicions climàtiques presència és molt més i la disponibilitat d’aliment. abundant a les planes que envolten els Ports.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

34 La griva Turdus viscivorus

Descripció de l’espècie Gestió i conservació de l’espècie Es tracta d’un tord de mida Espècie cinegètica. gran i corpulent, amb una cua bastant llarga. Les marques del Curiositats plomatge són similars a les del S’alimenta de cucs, petits tord comú, però té uns marges mol·luscs com cargols, de coloració gris pàl·lida insectes, fruits i una àmplia evidents a les ales, i les pintes varietat de baies silvestres, fosques dels costats del pit tot i que té una predilecció acostumen a fusionar-se en especial per les del vesc. una franja fosca. Nidifi ca en zones obertes, en Els costats del cap i del coll clarianes o prop dels límits del també són de coloració més bosc. La posta és de tres a sis clara que la del tord comú. La ous, llisos, lluents, blaus o verd part inferior de les ales és pàl·lid amb clapes de color blanca, però el dors és grisós; porpra. Comença a fi nal de carpó gris-marronós, pit febrer o març i sol tenir dues blanc-ocraci i cua pàl·lida. pollades.

Distribució i abundància Espècie migradora i hivernant S’associa principalment a regular arreu dels Països zones boscoses, arbredes Catalans. La migració, sempre obertes, parcs, jardins, vergers, de nit, comença a notar-se a amb predilecció especial per l’octubre, però el fort d’aquest les coníferes. A l’hivern moviment té lloc al novembre freqüenta zones obertes com i es pot perllongar fi ns el primer ara prats alpins i muntanyes terç de desembre. El pas de sense arbres. primavera té lloc durant el febrer i el març. A la Reserva hi resideix, i tot i ser una espècie sedentària, alguns exemplars de les zones més elevades i fredes dels Ports, a l’hivern baixen a hàbitats oberts més favorables.

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

35 Els amfi bis

El gripau comú Distribució i abundància Bufo espinosus Tolera tan bé el fred com la calor si hi ha humitat ambiental. Descripció de l’espècie Té tendència a habitar àrees Amfi bi anur de mida gran. amb una certa cobertura, ja Espècie molt robusta amb el sigui de bosc o matollar, però cap més llarg que ample. Timpà també cultius, com és el cas de poc visible. La pupil·la és la plana. A la península Ibèrica horitzontal i l’iris de color coure es troba a tota l’àrea amb una o daurat. Les extremitats són distribució uniforme. A fortes; les posteriors Catalunya només es rarifi ca relativament curtes i amb cap a la plana central de Lleida membranes interdigitals que i els indrets més elevats del arriben a la meitat de la longitud Pirineu. Als Ports és l’amfi bi dels dits. La pell és molt més àmpliament distribuït, fi ns i berrugosa. Els tubercles tot als massissos interiors. subarticulars són parells. La coloració és marró uniforme, Gestió i conservació de l’espècie clara o fosca. La part ventral té D’acord amb els criteris de la una coloració més clara sovint UICN, aquesta espècie es troba jaspiada, de color més fosc. El en l’estat de «Risc mínim». mascle és molt més petit que la femella i a l’època reproductora Curiositats presenta callositats nupcials Per reproduir-se depèn de fosques en els tres dits més masses d’aigua d’un cert volum interns de la mà. i estabilitat en el temps. Se n’han trobat larves a tota mena de basses, canals, rierols, rieres i fi ns i tot llacunes. Sembla que evita les aigües salinitzades. És un anur que resisteix molt bé les temperatures elevades, encara que és bàsicament crepuscular o nocturn.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

36 El tòtil Gestió i conservació de l’espècie Alytes obstetricans D’acord amb els criteris de la UICN, aquesta espècie es troba Descripció de l’espècie en l’estat de «Risc mínim». Anur terrestre i de mida petita. Té un aspecte rabassut, amb el Curiositats cap relativament gros en relació Es tracta d’una espècie que a la resta del cos. La pupil·la copula a terra i en la que els és vertical i li manquen els mascles duen la posta a sobre sacs vocals. A la part dorsal fi ns que aquesta eclosiona. destaquen nombroses El resultat és una menor berrugues, de vegades de color dependència dels punts taronja. Té tres tubercles a d’aigua per la reproducció l’extremitat anterior. Dimorfi sme i menor vulnerabilitat a la sexual poc patent, encara que depredació en aquesta fase del els mascles tenen l’extremitat seu cicle vital. Es capaç de posterior signifi cativament més reproduir-se tant a la primavera gran que la femella. La com a la tardor. coloració dorsal és grisenca amb taques verdes i brunes.

Distribució i abundància Espècie amb una àmplia adaptació a les condicions ambientals del territori. Es troben poblacions de tòtil des del nivell del mar fi ns als 2.300 metres. L’altitud mitjana és de 607 metres, fet que indica la seva preferència per la muntanya mitjana. Es distribueix gairebé per tot Catalunya, però evita les zones més altes dels Pirineus centrals i els punts més àrids de la plana lleidatana. Als Ports és un dels amfi bis més característics.

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

37 El tritó verd Triturus marmoratus

Descripció de l’espècie zones de matoll com de bosc; És un tritó de talla mitjana, ha estat citat en suredes, en general entre 12 i 14 cm, rouredes, pinedes, prats, que ocasionalment arriba o garrigues, camps de conreu, supera els 16 cm. Durant el zel boscos de ribera, aiguamolls, els mascles presenten una etc. cresta dorsicaudal molt desenvolupada. La femella Es troba des del nivell del mar en comptes de cresta dorsal fi ns als 2.100 metres, però la presenta un petit solc. Les seva presència se sol rarifi car femelles fora de l’època de zel per sobre dels 1.000 metres. mantenen la banda ataronjada Es tracta en resum d’un tritó dorsal. La coloració general de d’altitud baixa i mitjana que fons és verd o groc verdós amb abunda especialment en àrees nombroses taques negroses, de clima humit i moderat. mentre que en les larves és groguenca, marró clar o A Catalunya n’hi ha dues lleugerament verdosa. poblacions, una al nord-est, a les comarques de Girona i Distribució i abundància nord de Barcelona, i l’altra al Durant la fase aquàtica, molt sud, al curs baix del riu Ebre variable d’una localitat a l’altra, i voltants. ocupa una gran varietat d’ambients aquàtics d’aigües Gestió i conservació de l’espècie quietes, i defuig les zones amb Com la majoria dels amfi bis es corrent, encara que sigui veu afectat pel progressiu moderat. Habitualment ocupa deteriorament de les masses basses tant naturals com d’aigua, sigui per abocaments artifi cials, pous, abeuradors, o per la desaparició de les llacunes, embassaments, activitats ramaderes que dipòsits d’aigua, recessos proporcionaven la cura de les i piscines. És més habitual en basses i abeuradors on aquesta basses amb vegetació aquàtica espècie es reprodueix. És un abundant. Sol preferir masses tritó molt sensible a l’existència d’aigües poc profundes. de fauna íctica durant la seva fase aquàtica. No sembla que hi hagi una preferència clara per un tipus Al sud de Catalunya, de vegetació o un altre, de principalment aprofi tant el manera que se’n troba tant en paral·lelisme amb el Pla de recuperació de l’ofegabous, les seves poblacions són monitoritzades des de fa deu anys.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

38 La granota verda Pelophylax perezi

Descripció de l’espècie Localització i població Els mascles d’aquesta espècie Els adults sempre es localitzen de granota no solen arribar als en les proximitats de l’aigua, 80 mm, i les femelles, en canvi, generalment ocupen totes les solen ser més grans, al voltant masses d’aigua disponibles, dels 110 mm. La pell dorsal és i fi ns i tot toleren nivells llisa o lleugerament rugosa, relativament alts de amb un cordó glandular contaminació. Entre els medis dorsilateral destacat i algunes més habituals destaquen rius berrugues disperses que de de corrent lent i grans basses, vegades poden ser molt maresmes, torberes, nombroses. Tenen la pell embassaments, cunetes ventral llisa o lleugerament embassades, pous i aljubs de granulosa. reg, sèquies, i fi ns i tot aigües lleugerament salobres. La coloració dorsal és molt variable: des del verd variable al Se’n troben a gairebé tot gris cendra o negre, amb una Catalunya. línia vertebral groga o verda, menys sovint blanca o marró. Gestió i conservació de l’espècie Coloració ventral blanca amb Està catalogada com una taques fosques disperses espècie de «preocupació d’extensió i mida variables. menor», tot i que les seves Iris daurat o bronzejat amb poblacions es veuen afectades marques i vermiculacions per la contaminació d’aigües, negres. Els sacs vocals del la desaparició de basses mascle són de tons grisencs. i tolles i per les captures per a consum i amb fi nalitats Els joves i subadults presenten educatives. A Catalunya és una una coloració semblant a la espècie protegida. Tot i que no dels adults. hi ha un pla específi c de gestió de l’espècie, es benefi cia de les mesures que es duen a terme per a la conservació d’altres amfi bis amenaçats.

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

39 L’ofegabous Pleurodeles waltl

Descripció de l’espècie Tot i ser aquàtic, té una certa És el tritó més gran d’Europa, capacitat de dispersió per terra que pot arribar a fer 25 cm de i en cas que les basses llargada. Té el cap i el cos s’assequin, o durant l’època aplanats, amb els ulls petits, de reproducció, pot traslladar-se i no té glàndules paròtides. És a basses properes. de color marronós-olivaci, amb una sèrie de punts carabasses De distribució ibero-magribina, als costats. La coloració del al Principat només es localitza ventre és més clara, amb a les comarques de l’Ebre, i les taques grises. millors poblacions són les del nord del riu. Quan se sent amenaçat, l’ofegabous és capaç de treure Les seves poblacions se situen les costelles a través de la pell, als dos extrems de l’Ebre, tant pels punts carbasses. Els a les serres de Cardó i del Boix extrems de les costelles són com als Ports, on la seva punxeguts i es claven en el distribució és ben coneguda possible depredador, que però extremadament reduïda i d’aquesta manera el deixa anar. marginal No presenta cresta caudal a l’època de reproducció. Gestió i conservació de l’espècie Aquesta espècie està protegida Localització i població per la legislació vigent i per A Catalunya, l’ofegabous és l’estat de les seves poblacions aquàtic tot l’any, i el trobarem s’ha proposat com a vulnerable sempre en basses de mida al nou Catàleg de Fauna mitjana i gran i relativament Amenaçada de Catalunya. profundes, en hàbitats típics del Mediterrani, com ara zones Les seves poblacions es veuen amb poca vegetació arbòria afectades sobretot per la –àrees conreades (camps pèrdua d’hàbitat, els incendis d’oliveres, conreus de secà, forestals i la fragmentació. La etc.). Generalitat de Catalunya està treballant en un pla de gestió de l’espècie que garanteixi un hàbitat adequat i la seva supervivència a llarg termini.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

40 Els rèptils

L’escurçó ibèric Vipera latastei

Descripció de l’espècie Distribució i abundància Serp de mida mitjana i cos És un endemisme ibero-magribí gruixut, de 20 a 70 cm de que a Catalunya es troba a tot llargada. Com tots els arreu excepte el Pirineu i les escurçons, té el cap triangular comarques de Girona. amb moltes escates petites, i les pupil·les verticals. Viu en zones obertes, amb substrat rocós i vegetació L’escurçó ibèric, a més, en mosaic, a prop de punts presenta una banya a l’extrem d’aigua o torrents. del musell. Són animals carnívors, La coloració dorsal és grisenca s’alimenten de petites preses o marronosa, amb una ratlla (rosegadors, ocells o altres vertebral més fosca en rèptils). ziga-zaga. Gestió i conservació de l’espècie És una espècie verinosa i cal És una espècie protegida. anar a l’hospital si ens La principal amenaça són els mossega, però no sol tenir incendis forestals lligats a una conseqüències molt greus reproducció lenta, així com la en persones adultes persecució directa per part dels i sanes. humans.

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

41 La tortuga de rierol Mauremys leprosa

Descripció de l’espècie Gestió i conservació de l’espècie Tortuga semiaquàtica que pot Malgrat la seva capacitat arribar a tenir una longitud d’adaptació, aquesta tortuga, màxima de closca de 21 cm. com altres espècies La closca és deprimida i de aquàtiques, es veu afectada color marró olivaci. per la degradació dels hàbitats on viu. Presenta ratlles ataronjades al cap, coll i potes, les quals són A això s’hi afegeix el fet que molt patents en els animals l’espècie encara és capturada joves i desapareixen amb com a mascota i a l’aparició l’edat. d’altres espècies de tortugues al·lòctones que competeixen El plastró és de color groc directament per l’espai i o crema en adults i negre l’aliment. en juvenils. A Catalunya és una espècie Localització i població protegida. Actualment i des Es troba en rius, llacunes, de fa uns anys el Servei de rierols, maresmes i estuaris Biodiversitat està duent a terme salobres. Suporta aigües uns mostratges per catalogar brutes. No sol estar per sobre l’espècie i conèixer la dels 800 metres d’altitud. distribució i la situació de les poblacions. Hiverna de novembre a febrer, i pot estivar quan les llacunes s’assequen, enterrada en el fang.

A Catalunya es troba distribuïda de manera desigual: les poblacions més grans es localitzen al sud de Barcelona i comarques de Tarragona.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

42 El lludrió ibèric Viu en hàbitats semiàrids Chalcides bedriagai i submediterranis, en zones obertes però amb abundants Descripció de l’espècie refugis. És una espècie Llangardaix de mida petita, semifossorial, que viu sobretot d’uns 16 cm de longitud, i de sota pedres i entre les fulles. color marró-olivaci amb taques clares. Té les potes molt curtes, Les mares pareixen entre una amb cinc dits en cadascuna. i quatre cries vives.

Distribució i abundància Gestió i conservació de l’espècie Endemisme ibèric, a Catalunya És una espècie protegida, només se’n troba a les Terres escassa, però no amenaçada. de l’Ebre, sempre al sud del riu.

El llangardaix ocel·lat Timon lepidus

Descripció de l’espècie Gestió i conservació de l’espècie És un llangardaix de grans En conjunt, les poblacions de dimensions i aspecte robust, llangardaix no es consideren que pot arribar als 260 mm. amenaçades. No obstant això, L’adult presenta el dors amb la situació d’aquesta espècie tons verds o groguencs, jaspiat ha empitjorat notablement en de marró molt fosc o negre. Als els últims decennis, com a costats presenta ocels blaus conseqüència d’una persecució ribetejats de negre disposats en intensa en els vedats de caça, quatre fi les longitudinals. Els i de la destrucció massiva, joves tenen al dors d’11 a 14 per incendis forestals i altres sèries d’ocels grocs arrodonits. causes, dels seus hàbitats L’iris és de color groc en juvenils naturals. i vermellós en els adults. L’any 2016 el Servei de Localització i població Biodiversitat va començar Es troba en zones seques les primeres proves per crear i obertes amb relleu escàs i un protocol de seguiment cúmuls rocosos o bé en zones de l’espècie. arbustives disperses. Arriba als 2.000 metres d’altitud als Pirineus. A Catalunya es troba pràcticament a tot el territori.

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

43 Els peixos

Barb de Graells L’anguila Anguilla anguilla

Descripció de l’espècie Peix allargat i cilíndric que pot arribar a fer 150 cm. Les aletes dorsal, caudal i anal estan fusionades. Segons la longitud El barb de Graells rep els noms següents: angula Barbus graellsii (menys de 10 cm), anguiló (10-35 cm) i anguila (més de Descripció de l’espècie 35 cm). Peix d’uns 70-80 cm de longitud i uns 2,5 kg de pes. Distribució i abundància Cos allargat, amb dos parells Es localitza al riu Algars i als de barbetes. Aleta dorsal igual seus afl uents, sempre amb de llarga que alta. Cos sense baixa densitat, a causa de les taques. grans preses, que en difi culten la migració. Descripció de l’espècie Endèmic de la conca de l’Ebre, Gestió i conservació de l’espècie se’n pot trobar en qualsevol riu Des de l’any 2007, la Unió relativament cabalós. Europea està treballant conjuntament amb tots els Gestió i conservació de l’espècie estats membres per tal d’establir Actualment es pesca amb mesures per a la recuperació de fi nalitats recreatives, sempre l’anguila europea. en la modalitat sense mort.

Curiositats Curiositats Espècie catàdroma, que viu als Entre abril i juliol s’agrupa en rius i es reprodueix al mar dels grans quantitats per reproduir-se. Sargassos. Els mascles desenvolupen uns tubercles nupcials durant aquesta època.

Anguila

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

44 El barb cua-roig La madrilla Barbus haasi Parachondrostoma miegii

Descripció de l’espècie Descripció de l’espècie Peix petit que rarament arriba Peix petit, d’entre 15 i 25 cm. als 30 cm. Cap gros amb dos Boca ínfera amb llavi corni. parells de barbes que arriben al La línia lateral és molt visible marge posterior de l’ull. Aletes en època de fresa. anal i caudal amb tonalitats vermelles en els individus Distribució i abundància adults. Present al riu Algars i als seus afl uents. Pot presentar Descripció de l’espècie poblacions importants segons Abundant en molts riuets el tram de riu. Espècie gregària i rierols, gràcies a la seva que viu en grups de desenes capacitat per fer front als o centenars d’individus. estiatges dels rius mediterranis. Gestió i conservació de l’espècie Gestió i conservació de l’espècie Actualment en regressió als Tot i que està en regressió rius principals a causa de la als rius principals, manté competència amb altres poblacions estables als rius espècies exòtiques, la tributaris que presenten una contaminació i la construcció mínima qualitat ambiental. de preses.

Barb cua-roig

Madrilla

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

45 Els invertebrats

Macròmia Macromia splendens

Descripció de l’espècie Són per tant molt territorials. El cos de la macròmia pot Després s’allunyen del riu per arribar a fer 7 cm de llargada. alimentar-se en zones El tòrax és verd metàl·lic, properes, com camins o encara que aquest aspecte bosquines. Quan s’aturen per costa molt de diferenciar i descansar ho fan agafats a la depèn de com hi incideix la vegetació i deixant penjar el llum. L’abdomen és de color cos. negre amb taques grogues, fet que la fa molt semblant Un cop s’han aparellat, les a Cordulegaster boltonii, femelles dipositen els ous però aquesta no té el tòrax a la superfície de l’aigua. brillant. Les larves són aquàtiques Localització i abundància i s’enterren dins el fang i entre El gènere Macromia és el sediment, generalment a eminentment d’origen tropical, prop de la vora i a poca i la Macromia splendens és fondària, a les zones més aviat l’única espècie d’aquest gènere ombrívoles sota les branques que viu a Europa, perquè va dels arbres de ribera i petites poder sobreviure a les coves de les vores del riu. glaciacions. És una espècie S’alimenten d’insectes molt rara que a Catalunya voladors. Poden viure més només viu en alguns rius dels de dos anys dins l’aigua. Ports. Prefereix hàbitats de rius relativament grans amb pous Gestió i conservació de l’espècie profunds amb sediment al fons La macròmia és una espècie i vegetació aquàtica al voltant. en perill d’extinció, sempre molt rara i molt localitzada, i la L’aparició dels adults, de maig contaminació de l’aigua i els a juny, dura només unes canvis en el règim hídric del setmanes. La localització dels riu poden provocar-ne la mascles no és gens senzilla; desaparició. volen arran d’aigua i patrullen zones de fi ns a 100 metres, aigües amunt i aigües avall, sempre cobrint la mateixa zona, principalment cap al migdia.

Macròmia

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

46 Muntanyesa de primavera Erebia epystigne

Descripció de l’espècie primavera. El seu Té les ales predominantment comportament inclou una marrons i les vores amb bandes diapausa de les erugues a més pàl·lides que tenen uns l’època estival i a la tardor. Viu punts negres molt evidents. El a zones obertes o clarianes de mascle té una banda més clara bosc, principalment joncedes, a l’ala anterior. Quan la prats o boixedes, entre els 700 papallona està en repòs amb i els 1.400 metres d’altitud. El les ales tancades també es període de vol s’inicia al març veuen els punts negres amb un i es pot allargar fi ns el maig. punt interior blanc que Sembla que les plantes de les s’anomenen ocels. En aquesta quals s’alimenten les seves posició la papallona té un erugues, són gramínies del aspecte ferruginós a les ales gènere Festuca. Les seves anteriors i a les posteriors té poblacions estan disminuint de unes ratlles marbrenques i les manera alarmant a tot Europa. venes més ratllades, un tret més evident a les femelles. Gestió i conservació de l’espècie És una papallona que està en Localització i abundància regressió a tota la seva àrea La papallona muntanyesa de de distribució, tot i que se’n primavera (Erebia epistygne) és desconeixen les causes una de les papallones diürnes concretes. Per exemple, les (ropalòcers) més rares de poblacions franceses han Catalunya. Molt localitzada, perdut entre un 6% i un 30% encara que pot ser una mica dels individus els darrers anys. abundant en algunes zones. Es Es considera que les seves troba restringida a les regions principals amenaces són la muntanyoses del sud-est de desaparició dels prats França (Provença i part sud del seminaturals i el canvi climàtic. Massís Central). A la Península Ibèrica només viu al quadrant Aquesta regressió també ha nord-oriental. La seva biologia estat constatada a Catalunya, és bastant desconeguda. El sense que necessàriament vagi gènere Erebia, que viu en zones acompanyada d’una alteració d’alta muntanya, es troba de l’hàbitat. Precisament, el principalment a l’estiu. En desconeixement de la biologia canvi, la muntanyesa de d’aquesta espècie és un primavera habita a les zones element d’incertesa que caldrà de muntanya mitjana i el seu tenir en compte per poder període de vol és a la aplicar una gestió i conservació adequades.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

47 Somereta dels Ports Steropleurus ortegai

Descripció de l’espècie Biologia És una somereta de mida A Catalunya viu únicament als mitjana, que mesura Ports. És present a les brolles habitualment uns 3 cm. Les punxoses de les zones altes a femelles poden semblar més partir dels 1.200 metres grans per una estructura a d’altitud, com, per exemple, al l’extrem del cos en forma de mont Caro. La presència dels petita espasa. És l’oviscapte adults és a l’agost. S’alimenten que serveix per pondre els ou de vegetació i alguna vegada sota terra. Té el cap i de restes animals. l’abdomen de color fosc, però el tòrax i els èlitres (que li Gestió i conservació de l’espècie serveixen per cantar) són de És una espècie vulnerable. color grogós. El grup de les La seva distribució inclou someretes pertany a la família zones protegides i per tant, dels tetigònids, que es de moment la conservació caracteritzen per tenir les ales queda assegurada. atrofi ades i els serveixen per cantar.

Zygaena ignifera (papallona) Biologia És una espècie endèmica de la península Ibèrica. A Catalunya Descripció de l’espècie només es troba al massís dels Espècie de mida petita, al Ports. voltant de 2 cm d’envergadura. Té uns colors molt vius i Gestió i conservació de l’espècie llampants, de color vermell Està considerada una espècie amb taques negres. Té la vora vulnerable, encara que de l’ala de color negre i a les probablement les seves ales anteriors presenta tres poblacions estan disminuint. taques. Es diferencia de la resta d’espècies de zigènids per la coloració de les potes, que són també vermelloses.

Hàbitat

1.500 Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló

500 Barranc deBarranc Covalta de Lloret Riu Algars Riu Estrets 0

48 Llagost-pedra dels Ports Kurtharzia nugatoria

Descripció de l’espècie És un llagost o llagosta de mida gran, que pot arribar als 6 cm, sobretot les femelles, més grans que els mascles. És molt variable de color. Pot ser grogós o de color gris, sempre semblant al terreny on viu, amb una coloració críptica. El grup dels llagosts-pedra pertany a la família dels pamfàgids, que es caracteritzen per tenir les ales Gestió i conservació de l’espècie atrofi ades en forma de petita A Catalunya només viu al làmina, que no els serveix per massís dels Ports. La seva volar. distribució mundial està restringida únicament a les Biologia zones muntanyoses del Viu en zones de brolla i Sistema Ibèric oriental. boixedes per sobre dels Es considera una espècie 300 metres d’altitud, tot i que vulnerable. el més normal és trobar-lo per sobre dels 1.000 metres. La presència dels adults és de juny a setembre. És una espècie herbívora.

Paraphaenops breulianus

Descripció de l’espècie Gestió i conservació de l’espècie Es caracteritza pel seu grau És una espècie estrictament d’evolució per adaptar-se a la protegida al massís dels vida a les coves. No té ulls i els Ports. S’ha d’evitar una apèndixs són molt llargs, amb sobrefreqüentació de les coves una coloració poc pigmentada. on habita.

Biologia Viu dins de les coves caminant per terra, sobre les estalagmites humides, i sota pedres de la cova. Es distribueix únicament pel massís dels Ports i els voltants. És un animal depredador que s’alimenta d’altres animalons cavernícoles. Es tracta d’una espècie poc freqüent. Es desconeixen molts aspectes de la seva biologia.

Hàbitat Hàbitat

1.500 1.500 Caro Caro

TerranyesLes FoiesLa Mola TerranyesLes FoiesLa Mola Mascar Mola de Castellona Mascar Mola de Castellona 1.000 Moleta del Moro 1.000 Moleta del Moro Tossa d’Engrilló Tossa d’Engrilló

500 500 Barranc deBarranc Covalta Barranc deBarranc Covalta de Lloret de Lloret Riu Algars Riu Algars Riu Estrets Riu Estrets 0 0

49 La vegetació Pinassa Pinus nigra

Descripció de l’espècie Arbre de capçada Pi roig àmpliament Pinus sylvestris cònica, amb les fulles d’entre Descripció de l’espècie 8 i 17 cm i les Arbre de tronc recte amb la part pinyes de superior de color més o menys 4 a 6 cm. El rosat, amb fulles de 3 a 6 cm seu tronc alt, (les més curtes dels pins dret i recte li ha presents als Ports) i pinyes de comportat més 3 a 6 cm, amb escates molt problemes que regulars. Els «rojals» dels Ports avantatges, ja que es caracteritzen per presentar ha esdevingut un les fulles glaucescents, és a dir, bé especialment d’un verd blavós. preuat per a tota mena d’usos. Distribució i abundància Viu a l’estatge Descripció de l’espècie culminant, normalment És l’espècie dominant dels dels 800 metres cap boscos de pins situats entre els amunt. Forma una bona 500 i els 1.000 metres, tot i que part dels boscos a la banda continental, aquest eurosiberians. interval pot anar dels 700 als Sembla 1.100 metres. Aguanta sòls indiferent pobres i climes desfavorables. al substrat, ja que se’n Distribució i abundància poden L’estat de conservació trobar tant d’aquesta espècie, d’acord en sòls calcaris amb la UICN, és de «Risc com silícics. mínim».

Gestió Curiositats i conservació Dels Ports és autòctona la de l’espècie subespècie salzmannii, encara L’estat de que no és rar de trobar-hi, en conservació diferents indrets, repoblacions d’aquesta espècie, de la subespècie nigra, d’acord amb d’escorça més ennegrida, tronc la UICN, més recte i pinyes una mica és de «Risc mínim». més grans.

Curiositats La seva fusta és molt preuada Espècie amb una fusta per fer-ne teies, ja que és molt de molt bona qualitat. infl amable.

La pinassa més important dels Ports és el «Pi Gros», declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1992. Aquest pi ha estat considerat en molta biografi a el més vell de la península Ibèrica. Té una alçada total de 31,5 metres i una amplada mitjana de capçada de 22,5 metres. Pi roig

Pinassa

50 Faig Carrasca Fagus sylvatica Quercus ilex ssp. ballota

Descripció de l’espècie Arbre de fi ns a 15 metres, de capçada ampla i densa, amb fulles de 2,5 a 5 cm que tenen molts pèls blancs pel revers, les més baixes punxents. L’escorça és grisosa i esquerdada.

Distribució i abundància Viu en substrat calcari o silícic. Té una gran resistència a la continentalitat i a la sequera, suporta altes temperatures, i és el fred el que restringeix la seva distribució. S’estén per tota la Descripció de l’espècie península Ibèrica i es pot trobar Arbre caducifoli molt alt, de a la major part del massís, a fi ns a 40 metres d’alçada, amb vegades formant boscos. el troc dret, l’escorça llisa i grisenca i capçada ampla. Fulles ovades, amb pèls fi ns i sedosos al marge. El fruit és de color bru, amb tres arestes prominents. A la tardor, les fulles perden el color i es tornen de color daurat vermellós.

Distribució i abundància A Catalunya la fageda és un bosc típic de l’estatge montà interior, dels 500 als 2.000 metres, i és la vuitena espècie més abundant. Es fa a les contrades de clima oceànic i humit. Gestió i conservació de l’espècie L’estat de conservació Als Ports trobem la fageda del d’aquesta espècie, d’acord Retaule, que és la més amb la UICN, és de «Risc meridional de la península mínim». Ibèrica i de tota l’Europa continental. Curiositats La fusta és excel·lent per Gestió i conservació de l’espècie l’extrema duresa, i també molt L’estat de conservació valorada per fer-ne llenya i d’aquesta espècie, d’acord carbó vegetal. Com tots els amb la UICN, és de «Risc Quercus, fa glans, però les mínim». d’aquesta subespècie són dolces i comestibles. Són Curiositats l’aliment dels porcs que donen Fusta molt apreciada en els millors pernils. torneria per fer baranes d’escala i en ebenisteria.

El «Faig Pare» o «Faig del Retaule» va ser declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1992. Aquest faig té una alçària total de 25 metres i una amplada mitjana de capçada de 28 metres. Carrasca

Faig

51 Salze de roca Salix tarraconensis

Descripció de l’espècie Mata llenyosa, de brancatge tort, glabre, bru o negre. Fulles petites de fi ns a 2◊ 1 cm, arrodonides o el·líptiques. La part inferior de les fulles és gris clar. Es pot confondre amb Rhamnus pumilus, pel seu aspecte similar en estat vegetatiu.

Distribució i abundància Arbust rupícola que pot viure en zones de pedra calcària, en les fi ssures o als despreniments de roca en àrees fresques de muntanya, entre 700 i 1.400 metres d’altitud. Espècie endèmica del sud de Tarragona i nord de Castelló, a les muntanyes de Prades, Cardó i els Ports. Darrerament també se n’ha trobat a la serra del Turmell (Castelló). Als Ports les principals poblacions es troben al Portell i al cim del Caro.

Gestió i conservació de l’espècie D’acord amb la UICN, l’espècie està qualifi cada com «En perill crític». Salze Curiositats És una de les joies més preuades del nostre territori, ja que es considera una planta emparentada amb espècies boreoalpines, que s’hauria refugiat al Port durant la darrera glaciació.

52 Coscoll Quercus coccifera

Descripció de l’espècie Arbust que pot arribar a fer dos metres, molt dens i punxós. Fulles lluents per les dues cares, una mica ondulades, la majoria de més d’1,5 cm de llargada i de fi ns a 3 cm en zones seques i assolellades, d’amplada. Fa glans o bellotes i accepta precipitacions anuals amb la cúpula punxent. d’entre els 400 i els 800 mm, preferiblement. Distribució i abundància Aquesta espècie no apareix per Gestió i conservació de l’espècie sobre dels 1.000 metres. Viu L’estat de conservació per totes les maleses de les d’aquesta espècie, d’acord parts mitjanes i baixes, formant amb la UICN, és de «Risc els coscollars o garrigues, d’on mínim». procedeix l’altre nom popular, garric. És una espècie que viu Curiositats La veu llatina Quercus podria derivar de quer, ‘pedra’, en referència a la duresa pètria de la fusta d’aquests arbres.

53 Els bolets

El pinetell o «rovelló de monte» (Lactarius deliciosus)

Descripció de l’espècie Barret de 3-15 cm o més en casos excepcionals, amb el marge recorbat cap endins (convex), que només s’estén als Camagroc bolets vells, de color vermell clar o vermell ataronjat amb Camagroc zones concèntriques més Cantharellus lutescens fosques. Descripció de l’espècie Distribució i abundància Barret de 2-6 cm, membranós, És micorriza de pins amb centre profundament exclusivament, o sigui que umbilicat, sovint obert fi ns al si no hi ha pins, no hi ha peu, amb el marge poc incurvat rovellons. El seu millor moment i molt ondulat o crespat és la tardor, encara que amb (arrissat formant ones molt humitat i temperatures petites). El peu és de color groc adequades, en les zones ataronjat viu o groc intens. litorals poden fructifi car fi ns ben entrat l’hivern. Distribució i abundància Es cria a sota de pins en llocs Valor culinari humits i arrecerats del vent, Segurament el bolet més entre la molsa i els boixos que apreciat als Ports. Té un sabor hi ha a les pinedes ombrívoles, dolç i desprèn una olor peculiar, preferentment en terrenys agradable i lleugera. calcaris. Surten en grans grups i colonitzen totes les restes Curiositats vegetals que hi ha sota els pins, Carn fràgil a les vores i més molt especialment en pinedes compacta i forta cap a l’àpex, de pi roig (Pinus sylvestris). blanquinosa al tall, que vira ràpidament a taronja. Valor culinari Bolet excel·lent. Als Ports té Fàcilment es pot arribar a una gran predicació, ja que confondre amb el rovelló o quan surt sol ser molt generós. «rovelló de plana» (Lactarius És molt bo tant fresc com per sanguifl uus), però aquest té assecar, ja que no es corca. tendència a sortir en llocs més aclarits del bosc i generalment Curiositats li toca més el sol i conté menys Carn prima, fi brosa i fràgil. El aigua, per la qual cosa tendeix sabor és dolç, suau i agradable, a ser més gustós que el amb forta olor de fruites i molt pinetell. aromàtica.

Rovelló

54 Carlet

Carlet (Hygrophorus russula) hi ha a la vista. Als Ports surten Descripció de l’espècie des de principi de tardor fi ns Barret de 4-12 cm, convex, ben entrat l’hivern. planoconvex i al fi nal aplanat, amb el marge molt de temps Valor culinari incurvat, al fi nal obert i fl exuós. Bolet més o menys apreciat als D’un fons de color entre Ports, però a la zona de la blanquinós i rosat pàl·lid amb Tinença de Benifassà és un taques irregulars més fosques dels més preuats. de color rosa vinós o porpra. Curiositats Distribució i abundància Carn compacta, gruixuda, Habita sota boscos de blanca tacada de rosa, sobretot planifolis, especialment sota al peu (de vegades, en carrasques. Sol créixer en exemplars una mica massa grups d’uns quants individus madurs i humits pot adoptar una mica colgats i bruts de tonalitats groguenques). Sabor terra i restes vegetals, però suau, una mica amargant, i olor que es delaten pels bonys a lleugerament afruitada o la fullaraca a prop dels que fúngica.

Cama de perdiu

La cama de perdiu o bitxac durant tota la tardor. Bolet molt (Chroogomphus rutilus) abundant als Ports.

Descripció de l’espècie Valor culinari Barret de 2-8 cm, hemisfèric És un dels bolets més coneguts o cònic en principi, després i utilitzats a les Terres de l’Ebre, convex o turbinat, fi nalment Matarranya i Maestrat. És un una mica aplanat. De color bolet que per si sol no té cap brunenc ataronjat a rogenc gust especial, però si el coure. Les làmines són mesclem amb altres, n’agafa el espaiades, bifurcades, sabor i resulta francament bo. arquejades, separables, distants i molt decurrents, de Curiositats color bru purpuri fosc a coure. Carn gruixuda i blana, de color groc safrà, que es torna lila Distribució i abundància amb la cocció. Sabor dolç i olor Habita a les pinedes, on escull irrellevant. els llocs més oberts, sense preferència pel tipus de sòls; És l’únic representant al territori fructifi ca des de fi nal d’estiu i d’aquest gènere.

55 La geologia

Podríem dir que al massís dels Els conglomerats, en canvi, es Ports de Tortosa-Beseit es van dipositar durant el Terciari distingeixen dos grans grups i provenen de l’erosió de les de materials de característiques calcàries mesozoiques un cop diferents: els materials calcaris aquestes van aixecar-se arran d’edat mesozoica, que afl oren de la tectònica alpina. Quan va a la part central i oriental, i els fi nalitzar l’etapa compressiva, conglomerats d’edat terciària, es va donar una distensió que que corresponen al rebliment va originar les depressions que posterior de la depressió de actualment delimiten els Ports. l’Ebre. Atesa la seva situació de Les calcàries que podem transició entre els Catalànids observar en l’actualitat es van i el Sistema Ibèric, als Ports formar en el fons marí, on es hi confl ueixen estructures van dipositar sediments que i litologies associades a les provenien principalment dues serralades, en què s’ha d’organismes marins amb desenvolupat un sistema fl uvial element calcaris, durant el ple de barrancs, gorgs, cingles Mesozoic, que es van litifi car* i engorjats que han modelat (es van convertir en roca) el massís i li han conferit un i fi nalment van afl orar a la relleu abrupte i feréstec. superfície durant el Terciari fruit de l’orogènesi alpina*.

Litifi cació o diagènesi: conjunt Orogènesi alpina: l’orogènesi de processos químics, físics o alpina es va produir per la col·lisió biològics que afecten els sediments de les plaques tectòniques índica i fi ns que es transformen en roca. africana amb la placa euroasiàtica Aquests canvis es produeixen a a principi del Terciari. Aquesta baixa temperatura i pressió, i col·lisió va provocar l’aixecament inclouen, entre altres, la de moltes de les serralades que compactació, la pèrdua d’aigua, coneixem avui en dia, com són: la cimentació, l’escalfament l’Atles, els Pirineus, els Alps, les geotèrmic i la reordenació de les muntanyes del Taure, el Karakoram partícules. o l’Himàlaia.

56 El marbre i l’explotació

El marbre és una roca L’extracció de marbre, de fet, metamòrfi ca* que té un aspecte és una de les activitats més compacte i cristal·lí*. antigues realitzades per l’ésser humà. Per tant, els mètodes per Es forma quan les roques obtenir-lo han variat al llarg dels calcàries són sotmeses a anys. elevades temperatures i pressions. El component bàsic La pedrera Renacimiento, del marbre és majoritàriament situada a l’Horta de Sant Joan, el carbonat de calci, mentre va ser una explotació a cel que la resta de components, obert, on s’extreia un marbre denominats «impureses», són rosat molt apreciat en els que donen la varietat de construcció per a la decoració color dels marbres i en d’interiors. condicionen les característiques físiques.

Al llarg de la història, el marbre s’ha utilitzat per a l’ornamentació, construcció i revestiment, principalment en arquitectura i escultura.

Metamorfi sme: procés geològic temperatura, els minerals de la roca pel qual es produeixen canvis original són inestables. En mineralògics i estructurals en conseqüència, es modifi ca roques preexistents fruit de l’acció l’estructura cristal·lina o reaccionen d’altes temperatures i pressions químicament per donar nous que s’originen a gran profunditat. minerals estables sota les noves La pressió reorienta els minerals condicions. que componen la roca original, mentre que els canvis mineralògics són deguts al fet que, sota les noves condicions de pressió i

57 Patrimoni cultural

L’àrea de la Reserva recull un La Sénia conjunt de municipis molt agradables i tranquils per poder Camí de l’aigua fer turisme. Tenen una rellevància especial, dins o El municipi de la Sénia es a prop de la RNC: caracteritza per la relació particular que té amb l’aigua. Arnes La història del municipi hi està estretament vinculada. És per Municipi que va ser una antiga això que una visita al poble ha comanda de l’orde del Temple, d’incloure una ruta pels indrets declarat Bé d’Interès Cultural relacionats amb aquest medi. (BIC) en la categoria de conjunt L’itinerari fa referència a les històric. obres de canalització que es van iniciar al segle XVIII amb la Són destacables els portals construcció del reguer del d’accés al nucli històric, les poble i que van continuar cinc capelles que té distribuïdes durant els segles XIX i XX amb pel municipi, els antics l’ampliació de la xarxa i la safarejos, les fonts... construcció d’un gran nombre d’abeuradors, fonts i safarejos, Però el punt mes rellevant tots amb un gran valor d’aquest conjunt és l’edifi ci de patrimonial. l’actual ajuntament, un dels primers i més importants edifi cis civils d’estil renaixentista de Catalunya (1584). És una magnífi ca construcció de planta rectangular amb una llotja coberta a la planta baixa, fi nestres amb arcades de mig punt i cornises a la planta noble, i una galeria seguida a la segona planta.

58 Camp d’aviació Situat en un territori pel qual han passat diferents societats A la Sénia es conserva un dels al llarg dels segles, el seu nucli aeròdroms militars més antic, amb edifi cis de diversos importants que va construir el estils arquitectònics, és un govern de la Segona República espai protegit considerat Bé durant la Guerra Civil. Va ser Cultural d’Interès Nacional construït l’any 1937, però el (BCIN). 1938 va passar a la banda franquista. Un espai en el qual trobem, d’una banda, una zona amb Amb un perímetre irregular carrerons estrets i concèntrics, semblant a una estrella de cinc herència de l’època medieval, puntes, els edifi cis que que segueixen la topografi a del l’integraven es conserven terreny, i una altra de molt parcialment. Són visitables interessant, amb la plaça de diverses parts de l’aeròdrom: l’església i els seus voltants. refugi antiaeri, casa del comandament, residència La plaça de l’església és una de tropes... plaça porticada envoltada d’edifi cis singulars amb Horta de Sant Joan elements arquitectònics característics del segle XVI. Tot i que l’Horta sempre va associada al lloc que va inspirar L’edifi ci més destacable del Picasso en la seva època municipi és el conegut com la cubista, el municipi presenta Casa del Delme, o Casa de la altres característiques que el Comanda. Un palau fortifi cat fan destacable. construït entre els segles XVI i XVII, d’estil renaixentista, amb una galeria d’arcs de mig punt a les golfes i una torreta de vigilància en un extrem. Era la residència del recaptador de tributs de l’orde dels Hospitalers, orde militar que va a passar a administrar tots els béns de l’orde del Temple quan aquest va ser suprimit.

Ajuntament d’Arnes

59 El Centre Picasso

L’any 1898, amb 16 anys jove (16-17 anys), amb una d’edat, arribava a Horta Pablo sèrie de dibuixos i pintures en Ruiz Picasso, convidat pel seu llenguatge tradicional, i la amic i fi ll del poble, Manuel segona uns deu anys més tard, Pallarès. Els dos amics es van a l’inici de l’etapa cubista, instal·lar en una petita balma acompanyat de la seva situada a la riba del riu de promesa. Morago. El centre vol fer un homenatge Per a Picasso, un noi de al pintor amb l’exposició de les formació urbana, el contacte reproduccions de quasi tota amb la natura representà una l’obra que l’autor va realitzar nova experiència desconeguda a Horta, així com també la que fi ns aquells moments. Durant fa referència a la vila i que va aquest sojorn pintà al carbó: ser pintada quan ja era fora pastors, cabres, arbres... i del poble. també olis, com el mas de Quiquet, que era el mas més La visita a Horta permet doncs pròxim a la balma on s’estaven. fer una passejada pels indrets que tant van captivar el pintor Va ser als Ports on Picasso i i que aquest va immortalitzar en Pallarès van programar la seva els seus quadres. Ja en la primera anada a París i on vellesa, quan li van preguntar s’inicià el seu trencament amb quin havia estat el lloc on havia l’acadèmia. estat més feliç, contestà: «En uns boscos on de jove em vaig El Centre Picasso d’Horta té retirar a pintar»; eren els Ports. com a objectiu recollir les obres que l’artista va crear durant les Sense estar realment dins dels dues estades que va passar en límits de la Reserva, però tenint aquest municipi. Dues estades en compte la seva importància que refl ecteixen dues èpoques i proximitat, hem de fer diferents en l’evolució artística referència a dues zones molt del pintor. La primera, sent molt recomanables de visitar:

60 El bruixot Conjunt rupestre Abrics de l’Ermita

Abrics de l’Ermita de la serra L’art rupestre de l’arc de la Pietat mediterrani de la península Ibèrica, també anomenat art Fora de la Reserva, situats llevantí, està inscrit a la llista a la serra de Godall (Ulldecona), del Patrimoni Mundial de la hi ha un conjunt de 13 abrics UNESCO des de l’any 1998. rocosos declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) Descobertes fa 14 anys, i protegits dintre del conjunt després de protegir d’art rupestre de l’arc i documentar les pintures mediterrani de la Península adequadament, ara es posen com a Patrimoni de la Humanitat. a l’abast dels visitants.

Formen un conjunt Tortosa importantíssim per la qualitat i la diversitat de les Capital comarcal del Baix Ebre, representacions pintades sobre Tortosa és la ciutat de les tres la roca dels cingles, a l’aire cultures, cristiana, jueva i lliure. Excepcional també pel musulmana, situada entre dos nombre de pintures parcs naturals i travessada pel conservades, que fa que siguin riu Ebre. Al seu remarcable un llegat extraordinari. centre històric, cada any s’hi celebra la Festa del Cronologia: del Neolític al Renaixement, festa d’Interès Bronze (5500-650 aC, Turístic Nacional, així com aproximadament), i un estil un Mercat de Gastronomia, i temàtica similar. i una Mostra de Jazz.

Mas de Barberans Alfara de Carles

Conjunt pictòric del Cocó En aquest municipi de la de la Gralla comarca del Baix Ebre, d’uns 370 habitants i una superfície Aquest conjunt pictòric, situat de 64 km2, hi ha el centre al Mas de Barberans (Montsià), d’educació ambiental del Parc. és una mostra de l’art rupestre S’hi celebra cada any la Fira del llevantí. La seva antiguitat és Rovelló. d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. Roquetes Les pintures representen dues fileres d’arquers a la carrera En aquest municipi de la cap a l’esquerra, de dues mides comarca del Baix Ebre, d’uns diferents, diversos animals i 8.000 habitants i una superfície petjades, que formen una de 137 km2, s’hi troba la seu de possible escena de cacera o la Reserva Nacional. També hi ritual. En total, 69 figures formen podeu visitar l’Observartori de aquest conjunt excepcional. l’Ebre.

Conjunt pictòric del Cocó de la Gralla

61 Gastronomia com el cérvol, el cabirol o el senglar, o domèstiques com la de boví, tenint en compte que el temps de cocció haurà de ser més llarg. Cada part de la canal, depenent també de La cabra salvatge, igual que la l’edat de l’animal, té la seva resta d’ungulats de muntanya, forma ideal de preparació. té una carn de color vermell fosc, que es torna més intens Per cuinar carn de caça se amb l’edat; una olor forta, sabor solen utilitzar marinades, que pronunciat i una duresa són líquids aromatitzats que considerable. Si la comparem impregnen, perfumen, estoven amb la carn dels animals i conserven la carn durant un domèstics, pel que fa a la cert temps. És preferible composició química i el valor utilitzar marinades suaus a base nutritiu, trobem menys d’oli d’oliva verge extra amb proporció de greix, un contingut algunes espècies que no pas més gran en proteïnes de valor marinades a base de vi, que biològic elevat, ferro i fòsfor, i modifi quen massa el sabor i quantitats importants de l’aroma de la carn. La carn vitamines del grup B. D’altra d’animals adults, que és més banda, no hi trobarem residus dura i té una olor molt d’hormones, antibiòtics i altres penetrant, es pot cobrir amb llet fàrmacs. sencera i deixar-la en un lloc fresc durant 12-24 hores. Ja a la cuina, la carn de cabra D’aquesta manera, el sabor i salvatge es pot preparar l’aroma de la carn un cop utilitzant les tècniques de cuinada són més suaus. cocció d’espècies salvatges

62 Filets de llom a la planxa • Poseu una planxa al foc i aboqueu-hi Ingredients per a 4-6 persones unes gotes d’oli d’oliva. Quan la planxa estigui ben • 1 kg de llom calenta col·loqueu-hi els fi lets • 1 cullerada de cafè d’herbes i deixeu que es facin d’una aromàtiques banda; després gireu-los i • Oli d’oliva verge extra espereu fi ns que estiguin fets • Pebre negre acabat de per l’altre costat. moldre • Serviu-los acabats de fer • Escates de sal i saleu-los al plat.

Preparació (30 minuts més el Comentaris temps de marinar) • Per tallar bé els fi lets de llom • Talleu el llom en fi lets d’1 cm és millor, si teniu la peça de gruix aproximadament. congelada, que no la deixeu • Col·loqueu-lo en capes en un descongelar completament. recipient i escampeu entre Si es tracta d’una peça capa i capa una mica de fresca, col·loqueu-la pebre negre acabat de 30 minuts al congelador moldre, herbes aromàtiques i després feu els fi lets. i oli d’oliva verge extra. • Es pot servir amb alguna Deixeu-ho macerar a la salsa o acompanyament dels nevera durant 1-3 dies, que s’utilitzen per a plats de segons l’edat de l’animal. caça, però creiem que és Podeu girar-ho per barrejar millor degustar-ho sol per bé la marinada amb la carn. apreciar-ne l’exquisit sabor. • Un parell d’hores abans de fer-los, traieu els fi lets del frigorífi c i deixeu-los a temperatura ambient.

63 Estofat de caça

Ingredients per a 6-8 persones

• 2 kg de carn de la cuixa o de • Un cop feta la carn, l’espatlla (cabra, senglar, col·loqueu-la en una safata. cabirol) La salsa podeu passar-la pel • 1,5 litres de llet sencera freda colador xinès o recollir-la • 1 manat de cebes tendres directament. Serviu-la en • 1 manat d’alls tendres salsera. • 3 pastanagues • 250 g de bolets frescos Comentaris • Oli d’oliva verge extra • 100 ml de vi blanc sec • Aquesta recepta també la • 1 o 2 cullerades de cafè podeu preparar utilitzant carn d’herbes aromàtiques del coll o del costellam si es • 3 fulles de llorer tracta d’un animal molt jove. • 8 ginebrons (o si no en teniu, El secret consisteix a deixar 16 grans de pebre negre) la carn 12-15 hores amb llet, • Pebre negre acabat de escórrer-la molt bé, eixugar- moldre la i fregir-la amb oli abundant. • Sal • A l’hivern, el recipient amb els trossos de carn coberts Preparació (2.30 h) amb la llet el podeu deixar a la cuina, però durant els • Desosseu les peces de carn mesos més calorosos cal i talleu-les a daus no gaire posar-lo a la nevera. grossos. Si l’animal és molt • En comptes d’aigua podeu jove es poden deixar alguns fer servir brou de carn. trossos de carn amb os. • El vespre anterior col·loqueu la carn en una cassola i cobriu-la amb llet sencera freda. Hi ha d’estar entre 12 i 15 hores i si és possible remeneu-la alguna vegada. • Quan hàgiu de coure la carn, separeu-la de la llet i escorreu-la bé. Col·loqueu-la sobre un drap de cuina per eixugar-la i salpebreu-la. Després fregiu-la amb força oli sense que s’arribi a daurar, i reserveu-la. • Talleu les cebes i els alls a trossos petits, i la pastanaga a rodanxes. Coeu-los en una cassola amb oli d’oliva fi ns que es daurin. • Quan la verdura estigui daurada afegiu-hi la carn, les fulles de llorer, els ginebrons (o els grans de pebre negre) i les herbes aromàtiques. Apugeu el foc i aboqueu-hi el vi blanc. Espereu uns minuts fi ns que s’evapori una mica, remeneu-ho i cobriu la preparació amb aigua calenta. Deixeu-ho coure durant 1-1.30 hores, segons l’edat de l’animal. • Passat aquest temps, afegiu-hi els bolets tallats a tires i coeu-ho a foc mitjà durant mitja hora més. Tasteu-ho de sal i pebre. Si l’aigua es consumeix podeu afegir-ne una mica més. Al fi nal hi ha de quedar una mica de suc, no gaire.

64 Terrina de caça

Ingredients

• 1 kg de carn de la cuixa o de l’espatlla • 250 g de cansalada viada • 250 g de ceba • 2 branquetes de julivert • 1 cullerada d’herbes aromàtiques • 100 ml de brandi • Oli d’oliva verge extra • Pebre negre acabat de moldre • Sal

Preparació (1.30 h)

• Talleu la carn a daus de • Escampeu-hi el julivert picat 3-4 cm de costat, fi nament, les herbes aproximadament. Talleu aromàtiques i una mica de també la cansalada a trossos pebre negre acabat de petits. Reserveu-ho. moldre, i saleu-ho. • Poseu una cassola al foc Remeneu-ho de tant en tant. amb 5 cullerades soperes • Escalfeu el brandi en un d’oli d’oliva. Quan l’oli estigui cassó, enceneu-lo i calent aboqueu-hi els talls de aboqueu-lo al guisat. carn i la cansalada viada. Afegiu-hi també un litre Deixeu-ho al foc, i abans que d’aigua bullent. Deixeu-ho la carn es comenci a daurar, coure a foc mitjà mitja hora quan s’hagi consumit el suc més amb la cassola tapada, que deixarà anar, afegiu-hi la procurant que hi quedi prou ceba tallada petita. Remeneu suc. la preparació i deixeu-la • Retireu la cassola del foc, coure uns 20 minuts amb la talleu la carn a talls petits i cassola tapada. passeu-ho tot per la picadora fi ns que obtingueu una pasta fi na, però sense triturar-la massa. Ajusteu el punt de sal. • Col·loqueu la pasta de carn en un recipient no gaire gran en forma de bol, tapeu-lo i deixeu-lo a la nevera fi ns que es refredi. • Serviu la terrina freda, acompanyada d’unes llesques de pa torrat.

Comentaris

• La cansalada viada pot ser curada o fresca. A mi particularment m’agrada posar-ne de fumada, almenys la meitat. També podeu utilitzar cansalada grassa (de porc blanc o ibèric). • Una opció és afegir-hi, al mateix temps que la ceba, 150 g de bolets (frescos o congelats) o una barreja de bolets en conserva. • La terrina es pot conservar uns dies a la nevera o congelar-la en un recipient tancat hermèticament. • També la podeu servir tèbia; és molt bona.

65 Usos tradicionals de la muntanya a la Reserva

Les muntanyes i valls que Pel que fa a l’aprofi tament formen la Reserva han estat de fusta, les subhastes dins aprofi tades des de sempre per la Reserva havien suposat anys part de la població local. enrere una font important d’ingressos per als municipis. Els habitants han viscut principalment de l’agricultura Actualment encara se i la ramaderia de subsistència, n’organitza alguna, però el preu però també han aprofi tat altres de la fusta és en molts casos recursos que aquest entorn igual o inferior al de fa trenta els oferia, com poden ser la anys. La recollida i venda de fusta, els bolets o la caça. bolets també ha signifi cat, segons les èpoques, un Fins fa unes desenes d’anys, complement important per les zones de conreu eren molt a l’economia local. més extenses i el nombre de caps de bestiar que pasturaven Finalment cal destacar la caça per la Reserva era molt més com un dels principals elevat que l’actual. Aquesta dinamitzadors econòmics de la és una de les causes que han zona. La cabra salvatge (Capra provocat un envelliment dels pyrenaica hispanica) és una boscos presents a la Reserva. espècie endèmica de la península Ibèrica i fi ns fa pocs Les principals pastures que anys, la Reserva Nacional de hi ha hagut als Ports durant Caça dels Ports de Tortosa molts anys s’han dedicat a la i Beseit era l’únic indret de ramaderia de vaques i ovelles. Catalunya on es podia aprofi tar cinegèticament aquest ungulat Últimament, però, també hi salvatge. podem trobar una petita proporció de ramaderia equina, Paral·lelament als ingressos que bàsicament es cria per la directes de la caça de la cabra carn. salvatge, també cal remarcar tot un seguit de benefi cis De la ramaderia de vaquí en indirectes que acaben podem trobar tant de carn com repercutint en l’economia de de brava, i pel que fa a les diferents sectors del territori d’oví, la cria és bàsicament per de la Reserva, com a la carn i la llet. conseqüència dels serveis complementaris necessaris per al bon desenvolupament de la cacera: viatges, allotjament, restauració, lloguer de vehicles, comerç per als acompanyants, etc.

66 Activitats a la RNC

Escalada lliures, zones prohibides i zones de prohibició temporal. Per L’escalada és una activitat de tant, en el moment que es llarga tradició a Catalunya, i el planifi ca una sortida per massís dels Ports és un dels practicar escalada a la part escenaris de referència per a catalana de la Reserva cal aquesta pràctica. La consultar el mapa de regulació, coincidència d’aquest esport i que podeu trobar a: http:// la protecció dels valors naturals parcsnaturals.gencat.cat/ca/ en un mateix espai, requereix ports que s’estableixin les pautes necessàries per garantir la Excursionisme preservació de les espècies protegides en la llarga La Reserva Nacional de Caça convivència que aquestes han dels Ports de Tortosa i Beseit de mantenir amb els i el Parc Natural dels Ports són escaladors. llocs excepcionals per a la pràctica de l’excursionisme, En conseqüència, l’òrgan ja que hi ha una important gestor del Parc Natural dels xarxa de camins i corriols que Ports va impulsar la creació mantenen els òrgans gestors d’una comissió per a la del Parc Natural. regulació de l’escalada, on hi ha representats diferents La millor manera de programar sectors: Generalitat de excursions dins la Reserva és Catalunya, propietaris forestals, consultar la pàgina web del escaladors, i l’Institut per a la Parc Natural: http:// Conservació dels Rapinyaires parcsnaturals.gencat.cat/ (ICRA). ca/ports, o els opuscles que edita el mateix parc. Aquesta regulació classifi ca les zones d’escalada en: zones Com a conseqüència de les elevades temperatures que es donen durant els mesos d’estiu

67 a la zona dels Ports, es la pernoctació a l’aire lliure una recomana no fer excursions sola nit, mentre es fa una molt llargues durant els mesos excursió o una travessa; s’ha més càlids. Atès que es tracta de parar la tenda a la posta de d’una zona de muntanya, és sol i treure-la a l’alba. important consultar la previsió meteorològica abans de sortir, A més a més, per dormir hi ha i dur la roba, el calçat i el refugis guardats (Caro, Font material necessari i adient en Ferrera i UEC Caro Pepito cada cas. Cal seguir els camins Anguera), refugis amb clau establerts per tal de minimitzar (Font Nova i Mas del Frare) i les molèsties a la fl ora i a la refugis lliures (les Clotes, Cova fauna salvatge, especialment Cambra, Font Ferrera, Mas de en determinades espècies, com Damià i Mas del Torrero). pot ser l’àguila cuabarrada i l’àguila daurada. Per més informació sobre les bases d’aquesta regulació i A continuació us recomanem sobre els refugis anteriorment cinc rutes amb diversos nivells esmentats, es pot consultar a: de difi cultat: http://parcsnaturals.gencat.cat/ ca/ports • Els Estrets: Itinerari pel riu dels Estrets. Àrea recreativa Espeleologia la Franqueta - Aparcament dels Estrets - Àrea recreativa Per dur a terme qualsevol la Franqueta. Distància total activitat espeleològica dins la 10,4 km. Desnivell 70 m. part catalana de la Reserva es Temps aproximat 2 hores necessita autorització del Parc i 30 minuts. Difi cultat baixa. Natural dels Ports i el vistiplau • La Fou: Itinerari del Racó previ de la Federació Catalana del Tabac. Àrea recreativa la d’Espeleologia. Per practicar Fou - Plans de Vall de Bous - qualsevol activitat relacionada Àrea recreativa la Fou. amb l’espeleologia, cal Distància total 5,8 km. consultar prèviament la Desnivell 400 m. Temps normativa específi ca fruit de aproximat 2 hores i 30 l’acord entre la Federació minuts. Difi cultat mitjana. Catalana d’Espeleologia, • L’Airosa: Itinerari de la punta l’Espeleo-Club Tortosa i el Parc de l’Airosa. Passarel·la de Natural dels Ports a: http:// fusta del barranc de la Galera parcsnaturals.gencat.cat/ca/ - L’Airosa - Passarel·la de ports. fusta del barranc de la Galera. Distància 5,8 km. Circulació motoritzada Desnivell 540 m. Temps aproximat 1 hora i 40 minuts. La circulació motoritzada a la Difi cultat mitjana. part catalana de la Reserva • Caro: Itinerari de la Barcina. està regulada a: http:// Carretera Caro - Punta Barcina - parcsnaturals.gencat.cat/ca/ Carretera Caro. Distància ports. 3,2 km. Desnivell 80 m. Temps aproximat 1 hora Cal respectar els senyals, no i 30 minuts. Difi cultat baixa. circular fora de les pistes o • Cova Avellanes: Itinerari del camins rurals i recordar que la Marturi. Àrea recreativa Cova velocitat màxima permesa de Avellanes - El Marturi - Àrea circulació és de 30 km/h. A la recreativa Cova Avellanes. part catalana de la Reserva, els Distància 5,2 km. Desnivell quads o vehicles ATV només 255 m. Temps aproximat poden circular per camins 2 hores i 20 minuts. Difi cultat asfaltats (aquesta regulació no mitjana. s’aplica als propietaris per a l’accés a les seves fi nques ni a Pernoctació a la Reserva la circulació motoritzada relacionada amb el L’acampada lliure està prohibida desenvolupament d’activitats a la Reserva. A la part catalana agrícoles, ramaderes o forestals d’aquesta i d’acord amb la o amb la prestació de serveis regulació que hi ha des del Parc de naturalesa pública). Per a Natural dels Ports, només està grups de més de set permès acampar a l’àrea dels motocicletes o més de quatre Ateus (Horta de Sant Joan). automòbils, caldrà autorització En canvi, sí que està permesa prèvia.

68 Barranquisme Fotografi a

En alguns rius i barrancs de la La fotografi a de fauna dins la part catalana de la Reserva es Reserva està regulada, de practica el barranquisme, i manera que cal demanar una hi ha empreses locals que autorització per fotografi ar les proporcionen guies d’aquesta espècies protegides, així com activitat, que està regulada per les espècies subjectes a gestió una comissió en la qual cinegètica, com són la cabra participen els diferents agents salvatge, el cabirol i el porc socials implicats: Generalitat senglar. de Catalunya, entitats conservacionistes, Cos A més a més, en el cas que es d’Agents Rurals, Consell Català vulgui fotografi ar dins l’àmbit de l’Esport, Federació del Parc Natural dels Ports, Excursionista de Catalunya, també caldrà l’autorització Vegueria Excursionista de d’aquest ja que és una activitat l’Ebre, Federació Catalana regulada pel seu òrgan gestor. d’Espeleologia, Espeleo-Club Les bases d’aquesta regulació Tortosa i empreses d’esports les podeu trobar a: http:// d’aventura de les terres de parcsnaturals.gencat.cat/ca/ l’Ebre. El resultat d’aquesta ports regulació es plasma en un mapa on hi ha indicat en quins barrancs es permet fer aquesta activitat i en quins es requereix autorització prèvia. Per tant, abans d’iniciar qualsevol activitat relacionada amb el barranquisme, caldrà consultar-ne la regulació a: http://parcsnaturals.gencat.cat/ ca/ports

69 Caça A més a més de la cabra salvatge, la Reserva compta L’activitat cinegètica als Ports amb dues espècies està regulada per la Reserva cinegètiques més de caça Nacional de Caça dels Ports major: el porc senglar, que de Tortosa i Beseit. La Reserva aprofi ten exclusivament els es va crear per llei l’any 1966 caçadors locals, i el cabirol, i l’objectiu fonamental era espècie que es va començar a protegir, fomentar i promoure reintroduir l’any 2002, però que determinades espècies encara no està inclosa dins el cinegètiques, en aquest cas la Pla anual d’aprofi tament. Pel cabra salvatge. En el moment que fa a la caça menor, les de la seva expansió dins i fora espècies cinegètiques que són d’aquesta reserva i a principi de presents a la Reserva i que la dècada de 1990, la població tampoc s’inclouen dins el Pla superava els 6.000 exemplars. anual d’aprofi tament, són la llebre ibèrica, el conill, la perdiu Llavors es va iniciar un procés roja, el tord, el tudó i la guineu. de gestió amb tres objectius: adaptar la densitat de població Per a més informació sobre a les possibilitats de l’hàbitat, els permisos de caça que es estructurar-ne la població per concedeixen a la Reserva o edats i equilibrar la proporció qualsevol altre dubte que de sexes, i millorar la qualitat tingueu, us podeu posar en dels trofeus. D’aquesta manera, contacte amb la direcció es va reduir la població fi ns els tècnica de la Reserva. 4.600 individus comptabilitzats l’any 1996. A partir d’aquest moment, la població de cabra Pesca salvatge de la Reserva va disminuir d’una forma discreta El baix cabal dels rius presents i actualment es pot considerar als Ports de Tortosa, juntament estabilitzada al voltant dels amb la poca extensió i els 3.500 exemplars. La caça estiatges que experimenten, fan d’aquest ungulat es duu a que la pesca en aquesta terme mitjançant els caçadors reserva no tingui una rellevància locals, els autonòmics, els nacionals o europeus i estrangers, amb l’objectiu, a més de realitzar el control poblacional corresponent, de generar recursos econòmics als ajuntaments i propietaris particulars dels pobles de la Reserva.

70 especial en comparació amb La seva orografi a i formacions altres zones properes com geològiques constitueixen un l’embassament de Riba-roja o paisatge característic únic a la desembocadura del riu Ebre, Catalunya, on l’aprofi tament on les activitats recreatives, dels recursos naturals, com són esportives i professionals tenen la caça, la ramaderia, l’aigua, la un pes molt important en fusta o els pous de neu, denota l’economia i les tradicions. una presència humana al llarg de la història. L’any 2015 es va reconvertir una antiga piscifactoria de truita Les muntanyes més rellevants irisada situada a Alfara de dels Ports són el mont Caro, Carles en centre d’educació amb 1.447 m, i el tossal dels ambiental (AiguaNatura). Els Tres Reis, de 1.350 m. visitants poden pescar a les basses adaptades de la Els Ports esdevenen refugi de piscifactoria i menjar-se els moltes espècies protegides tant exemplars capturats, entre de fl ora com de fauna. La altres activitats. riquesa botànica que hi trobem engloba més de 1.300 Espais naturals espècies. La fauna dels Ports es considera molt rellevant a Des de la creació de la Reserva Catalunya, ja que conté Nacional de Caça l’any 1966, espècies que només podem els Ports han anat acumulant trobar en aquest indret. És un seguit de fi gures de doncs un espai per visitar i protecció, amb la culminació gaudir-ne tot l’any. l’any 2001 del Parc natural dels Ports i la Reserva natural RNC Ports de Tortosa i Beseit parcial de les Fagedes. Seu administrativa Avui en dia, el parc i la reserva Avinguda Val de Zafán, s/n nacional comparteixen la gestió Apartat de correus 70 i la protecció d’aquest 43520 Roquetes espectacular entorn natural Telèfon 977 504 012 situat entre les províncies de Fax 977 580 873 Tarragona, Terol i Castelló. [email protected] www.gencat.cat/parcs/els_ports www.facebook.com/PNPorts Riu Estrets

71 Llocs d’interès de la perifèria

Vall-de-roures La Pobla de Benifassà

Vall-de-roures és un municipi La Pobla de Beifassà és un agrícola i ramader, cap de la petit municipi de la comarca del comarca del Matarranya, Baix Maestrat, el més important amb una població actual de de l’entorn de la Tinença de 2.300 habitants. Les cases de Benifassà. Està situat dalt la vila es disposen escalonades d’un turó en una zona des dels punts més elevats muntanyosa i abrupta d’una d’un turó fi ns als més baixos, bellesa especial. al costat del riu Pena. En aquesta subcomarca podem Com a elements històrics i destacar especialment el artístics d’especial interès cal Monestir de Santa Maria de destacar-ne el castell, d’origen Benifassà, al qual s’accedeix musulmà; les muralles, la plaça per un camí entre xiprers, on de la Vila, els carrerons amb la idea de recolliment, misteri i traçats irregulars adaptats al aïllament de l’exterior pren tota terreny, i els antics ponts (un la seva potència. de pedra del segle XIV i l’altre metàl·lic, del segle XIX). Aquestes terres han viscut alguns dels episodis més Durant el segle XIX es va produir rellevants de les guerres un important increment de la carlines (entre altres, l’estada població, malgrat les tres del general Cabrera), així com guerres carlines. Al segle la guerra civil i la dura passat, la guerra civil i la llarga postguerra, quan es va fer postguerra van afectar present en aquests indrets durament la vila, fet que va l’actuació de la guerrilla armada comportar una forta emigració. del maquis.

Convent de Santa Maria de Benifassà

72 La batalla de l’Ebre Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre Al nord de la Reserva dels Ports Carrer Freginals, 18-24 es troba el territori que va ser 43784 Corbera d’Ebre escenari d’una de les batalles Tel. 977 421 5 28 més dures i decisives de la www.batallaebre.org Guerra Civil espanyola.

Als Espais de la Batalla de l’Ebre es proposa fer un recorregut per tots els espais històrics i centres d’interpretació distribuïts per la zona.

Es pot fet una visita als escenaris més rellevants de la batalla: refugis, trinxeres, fortifi cacions, seguint les recomanacions per organitzar el vostre itinerari.

73 Adreces d’interès

RNC Ports Tortosa i Beseit Ajuntaments Av . Val de Zafán, s/n 43520 Roquetes Ajuntament de Beseit Tel: 977 504 012 Plaça de la Constitució, 1 44588 Beseit Sub-direcció General d’Activitats Tel: 978 850 225 Cinegètiques i Pesca Continental Servei d’Activitats Cinegètiques Ajuntament d’Arnes C/ Dr . Roux, 80 Plaça de la Vila, 2 08017 Barcelona 43597 Arnes Tel: 93 567 42 00 Tel: 977 435 134

Conselleria d’Agricultura, Ajuntament d’Horta de Sant Joan Medi Ambient, Canvi Climàtic Plaça de l’Església, 3 i Desenvolupament Rural 43596 Horta de Sant Joan Av . Hermanos Bou, 47 (Edifi ci Prop) Tel: 977 435 005 12003 Castelló de la Plana Tel: 963 866 000 Ajuntament d’Alfara de Carles C/ Nou, 4 Parc natural de la Tinença 43528 Alfara de Carles de Benifassà Tel: 977 455 005 Centre d’interpretació del Parc Natural C/ Trascasa, 2, el Ballestar (Castelló) Ajuntament de Tortosa Tel . 977 729 187 o 650 412 497 Plaça d’Espanya, 1 43500 Tortosa Sección de Caza y Pesca Tel: 977 585 800 Servicio Provincial de Teruel del Departamento de Desarrollo Rural Ajuntament de Roquetes y Sostenibilidad Av . Diputació, s/n C/ San Francisco, 27 43520 Roquetes 44001 Teruel Tel: 977 501 511 Tel: 978 641 417 o 978 641 202 Ajuntament de Mas de Barberans C/ Joan Celma, s/n 43514 Mas de Barberans Tel: 977 739 000

Ajuntament de la Sénia C/ Tortosa, 1 43560 La Sénia Tel: 977 713 000

Ajuntament de la Pobla de Benifassà C/ Major, 31 12599 La Pobla de Benifassà Tel: 977 729 051

74 Montsagre Horta de Sant Joan Tossal d’Engrilló

Cretes Roques d’en Benet Vall-de-roures Estrets d’Arnes Alfara de Carles Arnes

Beseit Roquetes Àrea recreativa de la Franqueta

Caro 1.447 m Penya Galera Refugi de Caro

Riu Matarranya La Caramella Gúbies del Parrissal

Mas de Barberans

Cova del Vidre

Tortosa Faig Pare

Tossal dels Tres Reis Àrea recreativa Barranc de la de la Vall Galera Pi del Retaule

Riu Ebre

Barranc de la Fou

La Pobla de Benifassà Àrea recreativa de la Fou

Barranc de Vall de Bous

Monestir de Santa Maria de Benifassà

Pantà d’Ulldecona  La Sénia Diari de camp Llista d’ocells presents en l’àmbit de la Reserva Nacional Phasianidae  Mussol comú, Athene noctua. R  Òliba, Tyto alba. R de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit  Perdiu roja, Alectoris rufa. R  Guatlla, Coturnix coturnix. N Sturnidae Accipitrinidae Fringillidae Phylloscopidae  Estornell vulgar, Sturnus vulgaris. R  Estornell negre, Sturnus unicolor. R  Voltor comú, Gyps fulvus. R  Pinsà comú, Fringilla coelebs. R  Mosquiter pàl·lid, Phylloscopus  Àguila marcenca, Circaetus  Pinsà mec, Fringilla montifringilla. H bonelli. N Sylviidae gallicus. N  Gafarró, Serinus serinus. N  Mosquiter comú, Phylloscopus  Tallarol de casquet,  Astor, Accipiter gentilis. R  Llucareta, Carduelis citrinella. R collybita. R Sylvia . R  Esparver, Accipiter nisus. R  Verdum, Carduelis chloris. N atricapilla Picidae  Tallarol gros, . N  Aligot comú, Buteo buteo. R  Cadernera, Carduelis carduelis. R Sylvia borin  Tallareta vulgar, . N  Àguila daurada, Aquila chrysaetos. R  Lluer, Carduelis spinus. R  Colltort, Jynx torquilla. N Sylvia communis  Tallareta cuallarga, . R  Àguila cuabarrada, Aquila fasciata. R  Passerell, Carduelis cannabina. N  Picot verd, Picus viridis. R Sylvia undata  Picot garser gros, Dendrocopos  Àguila calçada, Aquila pennata. N  Trencapinyes, Loxia curvirostra. R Tichodromadidae  Aligot vesper, Pernis apivorus. N  Durbec, Coccothraustes major. R  Arpella pàl·lida, Circus cyaneus. N coccothraustes. H  Pela-roques, Thichodroma muraria.  Milà negre, Milvus migrans. R Prunellidae H Hirundinidae  Pardal de bardissa, Prunella Aegithalidae Troglodytidae  Roquerol, Ptyonoprogne rupestris. N modularis. R  Mallerenga cuallarga, Aegithalos  Oreneta vulgar, Hirundo rustica. N  Cercavores, Prunella collaris. H  Cargolet, Troglodytes troglodytes. R caudatus. R  Oreneta cuablanca, Delichon Regulidae urbicum. N Turdidae Alaudidae  Oreneta cua-rogenca, Cecropsis  Reietó, Regulus regulus. H  Merla de pit blanc, Turdus  Cotoliu, Lullula arborea. R daurica. N  Bruel, Regulus ignicapillus. R torquatus. H  Alosa vulgar, Alauda arvensis. R  Merla, Turdus merula. R Laniidae Sittidae  Cogullada fosca, Galerida theklae. R  Tord comú, Turdus philomelos. R  Pica-soques blau, Sitta europaea. R  Tord ala roig, . H Apodidae  Capsigrany, Lanius senator. N Turdus iliacus  Griva, Turdus viscivorus. R  Falciot negre, Apus apus. N Meropidae Strigidae  Abellerol, Merops apiaster. N  Duc, Bubo bubo. R R: resident Caprimulgidae  Gamarús, Strix aluco. R N: nidificant  Enganyapastors, Caprimulgus Motacillidae  Mussol banyut, Asio otus. R H: hibernant europaeus. N  Cuereta blanca vulgar, Motacilla Certhiidae alba. R Llista de mamífers presents en l’àmbit de la Reserva  Cuereta torrentera, Motacilla Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit  Raspinell comú, Certhia cinerea. R brachydactyla. R  Titella, Anthus pratensis. H Carnívors Rosegadors  Trobat, Anthus campestris. N Cinclidae  Guineu, Vulpes vulpes  Esquirol, Sciurus vulgaris  Mustela, Mustela nivalis  Rata cellarda, Eliomys quercinus  Merla d’aigua, Cinclus cinclus. R Muscicapidae  Fagina, Martes foina  Rata traginera, Rattus rattus Columbidae  Papamosques gris, Muscicapa  Geneta, Genetta genetta  Ratolí de bosc, Apodemus sylvaticus striata. N  Teixó, Meles meles  Ratolí mediterrani, Mus spretus  Colom roquer, Columbia livia. R  Bitxac comú, Saxicola torquata. R  Llúdriga, Lutra lutra  Tudó, Columba palumbus. R  Cotxa fumada, Phoenicurus  Gat fer, Felis silvestris Lagomorfs  Tórtora vulgar, Streptopelia turtur. N ochruros. R Ungulats  Llebre ibèrica, Lepus granatensis  Tórtora turca, Streptopelia  Rossinyol, Luscinia megarhynchos.  Conill, Oryctolagus cuniculus decaocto. R N  Porc senglar, Sus scrofa  Pit-roig, Erithacus rubecula. R  Cabirol, Capreolus capreolus Insectívors Corvidae  Còlit gris, Oenanthe oenanthe. N  Cabra salvatge, Capra pyrenaica  Musaranya comuna, Crocidura russula  Gaig, Garrulus glandarius. R  Còlit negre, Oenanthe leucura. R  Gralla de bec vermell, Pyrrhocorax  Còlit ros, Oenanthe hispanica. N pyrrhocorax. R  Merla roquera, Monticola Llista d’amfibis i rèptils presents en l’àmbit de la  Cornella, Corvus corone. R saxatilis. N Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit  Corb, Corvus corax. R  Merla blava, Monticola solitarius. R Amfibis  Sargantaner petit, Psammodromus Cuculidae Paridae hispanicus  Ofegabous, Pleurodeles walt  Sargantana de paret, Podarcis  Cucut, Cuculus canorus. N  Mallerenga emplomallada,  Tritó verd, Triturus marmoratus hispanica Lophophanes cristatus. R  Tòtil, Alytes obstetricans  Vidriol, Anguis fragilis Emberizidae  Mallerenga petita, Periparus ater. R  Gripau comú, Bufo bufo  Serp verda, Malpolon  Gratapalles, . R  Mallerenga blava, Cyanistes Emberiza cirlus  Gripau corredor, Epidalea monspessulanus caeruleus. R  Sit negre, Emberiza cia. R calamita  Serp llisa septentrional, Coronella  Mallerenga carbonera, Parus  Hortolà, Emberiza hortolana. N  Granota verda, Pelophylax perezi austriaca  Cruixidell, Miliaria calandra. R major. R Rèptils  Serp llisa meridional, Coronella Falconidae Passeridae girondica  Llangardaix ocel·lat o fardatxo,  Serp blanca, Rinechis scalaris  Xoriguer comú, Falco tinnunculus. R  Pardal comú, Passer domesticus. R Timon lepidus  Escurçó ibèric, Vipera latasti  Falcó pelegrí, Falco peregrinus. R  Pardal xarrec, Passer montanus. R  Sargantaner gros, Psammodromus  Lludrió ibèric, Chalcides bedriagai  Falcó mostatxut, Falco subbuteo. N  Pardal roquer, Petronia petronia. R algirus  Tortuga de rierol, Mauremys leprosa Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Bibliografia Olivé Boix, Xavier, autor

Guia de la Reserva dels Ports. – Primera edició Bibliografia ISBN 9788439397571 I. Ruiz-Olmo, Jordi, 1961- autor II. Martin Vidal, Richard, autor III. Olivera Álvarez de la Campa Fayos, J. M. Minuartia, Estudis Ambientals i Aguilà, Daniel, il·lustrador IV. Catalunya. Departament d'Agricultura, (2004). Vegetació del massís del (2015). Seguiment de les pobla­ Ramaderia, Pesca i Alimentació V. Títol Port. Institut d’Estudis Ilerdencs. cions de senglar a Catalunya. De- 1. Fauna – Protecció – Catalunya – Reserva Nacional de Caça dels Ports Amat, F.; Roig, J. M. (2003). Atlas partament d’Agricultura, Rama- de Tortosa i Beseit 2. Espais naturals protegits – Catalunya – Reserva dels amfibis i rèptils del Parc Na­ deria, Pesca i Alimentació. Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit 3. Reserva Nacional de tural dels Ports. Parc Natural dels Muyas Bercet, J. A. (2014). Aus del Caça dels Ports de Tortosa i Beseit Ports. Port. Grup de Recerca Científica 502.72:59(234.13)(036) Armet, O. (2006). Boumort. Guia de Terres de l’Ebre. 639.1/.2.055(234.13)(036) la Reserva. Barcelona: Departa- Pascual, R. (1985). Guia dels arbres ment de Medi Ambient i Habitat- dels Països Catalans. Barcelona: ge. Ed. Pòrtic. Blanco, J. C. (1998). Mamíferos de Pascual, R. (1990). Guia dels arbus­ España (Guía de campo), vol. I i II. tos dels Països Catalans. Barcelo- Barcelona: Ed. Geoplaneta. na: Ed. Pòrtic. Fernández, J.; Martín, R.; Ruiz, J. Rovira, J. (2011). Guia de la Reserva (2016). Alt Pallars. Guia de la Re­ Cerdanya-Alt Urgell. Barcelona: serva. Barcelona: Departament Departament d’Agricultura, Ra- Agraïments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i maderia, Pesca, Alimentació i Alimentació. Medi Natural. Grant, P. J.; Mullarney, K.; Svens- Royo, F.; Torres, L. de; Cardero, son, L.; Zetterström, D. (2001). S.; Curto, R.; Beltran, J.; Arru- Volem agrair l’esforç de totes guia a cada reserva, amb la Guía de aves. La guía de campo fat, M.; Arasa, A. (2008). Plantes les persones que han fet finalitat de donar a conèixer de aves de España y Europa más del Port I. Grup de Recerca Cien- possible que aquesta guia que el nostre territori arreu del país. completa. Barcelona: Ed. Omega. tífica Terres de l’Ebre. teniu a les mans surti a la llum. Labédan, C. (2009). Impacto del her­ Royo, F.; Torres, L. de; Cardero, Al director tècnic de la Reserva bivorismo de la Capra pirenaica S.; Curto, R.; Beltran, J.; Arru- En primer lloc, als autors de les Nacional de Caça dels Ports de ssp hispanica sobre Salix tarraco- fat, M.; Arasa, A. (2009). Plantes nensis en el Parque Natural de Els del Port II. Grup de Recerca Cien- guies anteriors, sobre les altres Tortosa i Beseit, Josep Vicenç Ports. Parc Natural dels Ports. tífica Terres de l’Ebre. reserves nacionals de caça Jovaní Bordera, que ha cregut Llorente, G.; Montori, A.; Santos, Royo, F.; Torres, L. de; Cardero, (Oriol Armet, Boumort; Joan en el projecte, l’ha impulsat i X.; Carretero, M. (1995). Atlas S.; Curto, R.; Beltran, J.; Arru- Rovira, Cerdanya-Alt Urgell; hi ha donat suport, així com dels amfibis i rèptils de Catalunya fat, M.; Arasa, A. (2010). Plantes Jordi Xifra, Freser-Setcases; també als dos agents rurals i al i Andorra. Edicions el Brau. del Port III. Grup de Recerca Juan Fernández, Alt Pallars- personal de Forestal Catalana Lavin, S.; Casas, E. (2007). Guia de Cien­tífica Terres de l’Ebre. Aran), ja que han estat el model que treballen en l’àmbit de la les espècies cinegètiques de Ca­ Ruiz, J.; Aguilar, A. (1995). Els de referència per a l’elaboració Reserva, i als membres dels talunya. Barcelona: Edicions S. grans mamífers de Catalunya i An­ Lavin, S.; Casas, E. (2008). Guia de dorra. Barcelona: Lynx Ed. òrgans de govern d’aquesta. de la guia dels Ports. fauna per practicar la caça a Cata­ Xifra, J.; Martín, R.; Rovira, J.; Ar- lunya. Barcelona: Edicions S. met, O. (2014). Guia de la Reserva També volem mostrar el nostre En la mateixa línia, voldríem Llobet, T. (2010): Flora i fauna del Freser-Setcases. Barcelona: De- agraïment a tot el personal mostrar el nostre reconeixement Parc Natural dels Ports. Edicions partament d’Agricultura, Rama- que treballa a la Subdirecció per la col·laboració rebuda per el Brau. deria, Pesca, Alimentació i Medi General d’Activitats part de Joan Mestre, biòleg del Madroño, A.; González, C.; Atien- Natural. Cinegètiques i Pesca Parc Natural dels Ports, per za, J. C. (2004). Libro rojo de las Vives-Balmaña, M. V. (1984). Els aves de España. Organisme Autò- amfibis i els rèptils de Catalunya. l’assessorament en temes de Continental per haver nom de Parcs Nacionals. Barcelona: Ketres Ed. promogut la redacció d’una fauna i flora dels Ports.

Edita: Maquetació i impressió: © Generalitat de Catalunya Signes, disseny i comunicació, SL Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Primera edició: Setembre 2018 Autors: Xavier Olivé Boix Col·laboracions: Jordi Ruiz-Olmo Josep Maria Olmo Vidal - Invertebrats Richard Martín Vidal Aïda Tarragó i Diego Martínez - Amfibis i rèptils Il·lustració i fotografies: Pilar Camps i Joan Vidal - Patrimoni cultural Daniel Olivera Àguila Nadia Herrero - Geologia Toni Llobet Santiago Lavin - Gastronomia de l’isard Jorge Mateos Salvador Carbó - Museu de Picasso Nitramxela David Camps Munyera - Geneta Xavier Parellada Xavier Parellada - Àguila Cuabarrada David Pérez Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre José Ángel Rodríguez Enrique Ruiz Revisió lingüística: La Norma Concepció Marco Sanclement Disseny i concepte: D. L.: B 23175-2018 Richard Martín Vidal ISBN: 978-84-393-9757-1 eserva dels R

Guia de la Ports eserva dels R Ports

Guia de la

ISBN 978-84-393-9757-1