1129 Guia Dels Ports.Indd

G ISBN 978-84-393-9757-1 uia de la Reserva dels Ports G uia de la Reserva dels Ports Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Bibliografia ÁLVAREZ DE LA CAMPA FAYOS, J. M. MINUARTIA, ESTUDIS AMBIENTALS (2004). Vegetació del massís del (2015). Seguiment de les pobla Port. Institut d’Estudis Ilerdencs. cions de senglar a Catalunya. De- AMAT, F.; ROIG, J. M. (2003). Atlas partament d’Agricultura, Rama- dels amfibis i rèptils del Parc Na deria, Pesca i Alimentació. tural dels Ports. Parc Natural dels MUYAS BERCET, J. A. (2014). Aus del Ports. Port. Grup de Recerca Científica ARMET, O. (2006). Boumort. Guia de Terres de l’Ebre. la Reserva. Barcelona: Departa- PASCUAL, R. (1985). Guia dels arbres ment de Medi Ambient i Habitat- dels Països Catalans. Barcelona: ge. Ed. Pòrtic. BLANCO, J. C. (1998). Mamíferos de PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbus España (Guía de campo), vol. I i II. tos dels Països Catalans. Barcelo- Barcelona: Ed. Geoplaneta. na: Ed. Pòrtic. FERNÁNDEZ, J.; MARTÍN, R.; RUIZ, J. ROVIRA, J. (2011). Guia de la Reserva (2016). Alt Pallars. Guia de la Re CerdanyaAlt Urgell. Barcelona: serva. Barcelona: Departament Departament d’Agricultura, Ra- Agraïments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i maderia, Pesca, Alimentació i Alimentació. Medi Natural. GRANT, P. J.; MULLARNEY, K.; SVENS- ROYO, F.; TORRES, L. DE; CARDERO, SON, L.; ZETTERSTRÖM, D. (2001). S.; CURTO, R.; BELTRAN, J.; ARRU- Volem agrair l’esforç de totes guia a cada reserva, amb la Guía de aves. La guía de campo FAT, M.; ARASA, A. (2008). Plantes les persones que han fet finalitat de donar a conèixer de aves de España y Europa más del Port I. Grup de Recerca Cien- possible que aquesta guia que el nostre territori arreu del país. completa. Barcelona: Ed. Omega. tífica Terres de l’Ebre. teniu a les mans surti a la llum. LABÉDAN, C. (2009). Impacto del her ROYO, F.; TORRES, L. DE; CARDERO, Al director tècnic de la Reserva bivorismo de la Capra pirenaica S.; CURTO, R.; BELTRAN, J.; ARRU- En primer lloc, als autors de les Nacional de Caça dels Ports de ssp hispanica sobre Salix tarraco- FAT, M.; ARASA, A. (2009). Plantes nensis en el Parque Natural de Els del Port II. Grup de Recerca Cien- guies anteriors, sobre les altres Tortosa i Beseit, Josep Vicenç Ports. Parc Natural dels Ports. tífica Terres de l’Ebre. reserves nacionals de caça Jovaní Bordera, que ha cregut LLORENTE, G.; MONTORI, A.; SANTOS, ROYO, F.; TORRES, L. DE; CARDERO, (Oriol Armet, Boumort; Joan en el projecte, l’ha impulsat i X.; CARRETERO, M. (1995). Atlas S.; CURTO, R.; BELTRAN, J.; ARRU- Rovira, Cerdanya-Alt Urgell; hi ha donat suport, així com dels amfibis i rèptils de Catalunya FAT, M.; ARASA, A. (2010). Plantes Jordi Xifra, Freser-Setcases; també als agents rurals i al i Andorra. Edicions el Brau. del Port III. Grup de Recerca Juan Fernández, Alt Pallars- personal de Forestal Catalana LAVIN, S.; CASAS, E. (2007). Guia de Cien tífica Terres de l’Ebre. Aran), ja que han estat el model que treballen en l’àmbit de la les espècies cinegètiques de Ca RUIZ, J.; AGUILAR, A. (1995). Els de referència per a l’elaboració Reserva, i als membres dels talunya. Barcelona: Edicions S. grans mamífers de Catalunya i An LAVIN, S.; CASAS, E. (2008). Guia de dorra. Barcelona: Lynx Ed. òrgans de govern d’aquesta. de la guia dels Ports. fauna per practicar la caça a Cata XIFRA, J.; MARTÍN, R.; ROVIRA, J.; AR- lunya. Barcelona: Edicions S. MET, O. (2014). Guia de la Reserva També volem mostrar el nostre En la mateixa línia, voldríem LLOBET, T. (2010): Flora i fauna del FreserSetcases. Barcelona: De- agraïment a tot el personal mostrar el nostre reconeixement Parc Natural dels Ports. Edicions partament d’Agricultura, Rama- que treballa a la Subdirecció per la col·laboració rebuda per el Brau. deria, Pesca, Alimentació i Medi General d’Activitats part de Joan Mestre, biòleg del MADROÑO, A.; GONZÁLEZ, C.; ATIEN- Natural. Cinegètiques i Pesca Parc Natural dels Ports, per ZA, J. C. (2004). Libro rojo de las VIVES-BALMAÑA, M. V. (1984). Els aves de España. Organisme Autò- amfibis i els rèptils de Catalunya. l’assessorament en temes de Continental per haver nom de Parcs Nacionals. Barcelona: Ketres Ed. promogut la redacció d’una fauna i flora dels Ports. Edita: Maquetació i impressió: © Generalitat de Catalunya Signes, disseny i comunicació, SL Departament d’Agricultura, Ramaderia, Primera edició: Pesca i Alimentació Setembre 2018 Autors: Col·laboracions: Xavier Olivé Boix Josep Maria Olmo Vidal - Invertebrats Il·lustració i fotografies: Aïda Tarragó i Diego Martínez - Amfibis i rèptils Daniel Olivera Àguila Pilar Camps i Joan Vidal - Patrimoni cultural Toni Llobet Nadia Herrero - Geologia Jorge Mateos Santiago Lavin - Gastronomia de l’isard Nitramxela Salvador Carbó - Museu de Picasso Xavier Parellada David Camps Munuera - Geneta David Pérez Xavier Parellada - Àguila Cuabarrada José Ángel Rodríguez Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre Enrique Ruiz Revisió lingüística: La Norma Concepció Marco Sanclement Disseny i concepte: D. L.: B 23175-2018 Richard Martín Vidal ISBN: 978-84-393-9757-1 Índex Pròleg . 2 La RNC, un valor de futur . 3 La Reserva Nacional de Caça (RNC) dels Ports de Tortosa i Beseit . 4 La Reserva de la Biosfera de Terres de l’Ebre . 5 Els vertebrats . 6 Els mamífers . 6 Els quiròpters . 8 Els lagomorfs . 9 La llebre ibèrica . 9 Els ungulats . .. 10 La cabra salvatge . 10 El cabirol . 14 El porc senglar . 16 Els carnívors . 18 La fagina . 18 La geneta o gat mesquer . .. 19 La llúdriga . 20 La guineu . 21 El teixó . 22 Els ocells . 24 Els carronyaires . 25 El voltor comú . 25 Els rapinyaires . 26 L’àguila cuabarrada . .. 26 L’àguila daurada . 27 L’esparver vulgar . .. 28 L’astor . 29 El duc . .. 30 El falcó pelegrí . 31 Altres ocells . .. 32 La perdiu roja . 32 El tudó . 33 El tord comú . 34 La griva . 35 Els amfibis . 36 El gripau comú . 36 El tòtil . .. 37 El tritó verd . 38 La granota verda . 39 L’ofegabous . 40 Els rèptils . 41 L’escurçó ibèric . 41 La tortuga de rierol . .. 42 El lludrió ibèric . 43 El llangardaix ocel·lat . 43 Els peixos . 44 L’anguila . .. 44 El barb de Graells . 44 El barb cua-roig . 45 La madrilla . 45 Els invertebrats . 46 Macròmia . 46 Muntanyesa de primavera . 47 Somereta dels Ports . 48 Zygaena ignifera (papallona) . 48 Llagost-pedra dels Ports . 49 Paraphaenops breulianus . 49 La vegetació . 50 Pi roig . 50 Pinassa . 50 Faig . 51 Carrasca . .. 51 Salze de roca . 52 Coscoll . 53 Els bolets . 54 La geologia . 56 Patrimoni cultural . 58 Gastronomia . 62 Usos tradicionals de la muntanya a la Reserva . 66 Activitats a la RNC . 67 Llocs d’interès de la perifèria . 72 Adreces d’interès . 74 Bibliografia . 75 1 Pròleg Aquestes imponents muntanyes constitueixen el límit natural entre les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya i el Baix Maestrat al sud. Al nord-est s’estén per La Reserva Nacional de Caça les serres de Pàndols i de dels Ports de Tortosa i Beseit, Cavalls i cap al sud-oest pels amb 28.587 hectàrees, és un Ports de Morella. Tota aquesta terreny de gestió compartida superfície es distribueix entre entre tres territoris de parla nou municipis, set de catalans catalana amb una llarga història (Arnes, Horta de Sant Joan, comuna. Va ser creada a mitjan Alfara de Carles, Tortosa, segle XX, amb la fi nalitat de Roquetes, Mas de Barberans i promoure, conservar i protegir la Sénia), un d’aragonès (Beseit) diverses espècies de la fauna i un de valencià (la Pobla de salvatge autòctona que Benifassà). començaven a trobar-se en perill, i permetre, posteriorment, La Reserva se superposa amb l’aprofi tament cinegètic altres fi gures de protecció: el d’algunes espècies. Des de la Parc Natural dels Ports, el Parc darreria de 1997, la Reserva Natural de la Tinença de la gestionen conjuntament les Benifassà, la Xarxa Natura 2000, administracions del País la Reserva Natural Parcial Valencià, l’Aragó i Catalunya. de les Fagedes i la Reserva de la Biosfera de les Terres de Des que va ser creada, aquest l’Ebre, i té per objectiu fer territori s’ha benefi ciat d’una compatibles la conservació protecció i d’un control rigorós de les espècies, el gaudi dels dels seus recursos faunístics, ciutadans i el desenvolupament fet que ha generat una millora econòmic i humà del territori del seu estat de conservació, en el qual es localitza. I un un ordenament i regeneració punt molt important, la dels seus hàbitats naturals, desestacionalització del turisme i la potenciació dels recursos de la zona. Tot això, però, amb turístics i econòmics dels un escrupolós respecte per les municipis integrats i els del activitats que s’hi donen de seu entorn. Així doncs, manera tradicional, entre les d’una banda, la Reserva ha quals destaquen la ramaderia garantit la continuïtat i millora i els productes ramaders, de les poblacions de totes especialment per la aquestes espècies, i de l’altra, concurrència d’espècies ha contribuït al domèstiques i salvatges. desenvolupament turístic i econòmic d’aquestes Amb aquesta publicació comarques, de la població local es pretén divulgar els valors i dels propietaris dels terrenys, naturals, culturals, molts dels quals són els gastronòmics i turístics ajuntaments. d’aquest espai amb l’objectiu, d’una banda, que ens ajudi a Això s’ha d’agrair a la tasca que tots plegats a conèixer-los ha dut a terme al llarg dels anys millor, a valorar-los i a respectar- l’equip de la Reserva (personal los, i de l’altra, incentivar els tècnic, guardes de reserves de amants de la natura a visitar la fauna, agents rurals, personal Reserva.

Load more