DOCSLIB.ORG

Los 79 Abades De Sant Cugat Del Vallès

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Los 79 Abades De Sant Cugat Del Vallès LOS 79 ABADES DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Según el manuscrito inédito del Archivo Diocesano de Barcelona (ADB, Sant Cugat, nº 3 - 650) J. Mª MARTÍ BONET LOS 79 ABADES DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Según el manuscrito inédito del Archivo Diocesano de Barcelona (ADB, Sant Cugat, nº 3 - 650) con la colaboración de J. Mª Soler Mercadé, Montserrat Cabassa, Gemma Pallàs y Joana Alarcón Barcelona - diciembre de 2019 © J.Mª Martí Bonet Los 79 abades de Sant Cugat ISBN Libro en papel: 978-84-685-4335-2 ISBN eBook en PDF: 978-84-685-4336-9 Impreso en España Editado por Bubok Publishing S.L Fotografía de la cubierta: Pere Nunyes y Enric Fernandes, Retablo de san Severo, Barcelona. 1541-1542, Museu Dio- cesà de Barcelona. En la tabla se representa el traslado de relíquias de san Severo del monasterio de Sant Cugat del Vallès a la catedral de Barcelona, destacant la presència del rei Martí l’Humà i el seu fill Martí de Sicília. ÍNDICE PRÓLOGO El archivo del monasterio de Sant Cugat del Vallès u el Archivo Diocesano de Barcelona 11 INTRODUCCIÓN La privilegiada ciudad de Sant Cugat del Vallés 15 Raíces históricas 16 Existencia monacal en Sant Cugat 17 ¿Qué era la institución: abad de Sant Cugat? 17 Sant Cugat centro de la Reforma 18 Evolución histórica hasta la decadencia del monasterio 19 Raíces de su patrimonio artístico cultural 19 Modalidades de la institución abacial 20 El manuscrito nº “3- 650” del monasterio de Sant Cugat (Manuscrito M.S.C. del Archivo Diocesano de Barcelona) 22 Introducción a los curricula de los abades de Sant Cugat 24 Entre la historia y la leyenda. Pocas noticias auténticas 25 Carlomagno y el monasterio. Quimérica narración 27 ¿Qué sucedió en realidad? 29 Origen histórico del monasterio de Sant Cugat. El “Carthoral” 31 * * * GLOSA 1ª DEL CATÁLOGO DE LOS ABADES DE SANT CUGAT (AÑOS 785- 1010) Nota introductoria del autor del manuscrito (ADB Manuscrito M.S.C.) 33 Elenco de abades de Sant Cugat y de obispos de Barcelona (a. 785-1010) 35 5 J. Mª Martí Bonet ¿Carlomagno santo? 38 Historias mezcladas entre Barcelona y Sant Cugat 38 La razia de Almanzor 39 Las víctimas de las razias 40 TEXTO del manuscrito del catálogo de abades de Sant Cugat (a. 794- 1010) 42 * * * GLOSA 2ª DEL CATÁLOGO DE LOS ABADES DE SANT CUGAT (AÑOS 1010- 1106) Elenco de los abades de Sant Cugat y obispos de Barcelona 53 Ottó, título de gloria de Sant Cugat 54 La forma consagrada milagrosa 55 Intercambio de razias 55 En plena Reforma gregoriana 57 El abad de Sant Cugat y el obispo de Barcelona en el concilio del 1078 58 El enigmático arzobispo Guifré de Narbona 58 Beneficios de la Reforma gregoriana 60 Privilegios papales a los monasterios. Hacia la “libertad romana” 61 Nacen las órdenes religiosas 63 Noticias destacables del catálogo de Abades de Sant Cugat en el siglo XI 63 TEXTO del manuscrito del catálogo de abades de Sant Cugat (a. 1010- 1104) 65 * * * GLOSA 3ª DEL CATÁLOGO DE LOS ABADES DE SANT CUGAT (AÑOS 1104- 1255) Elenco de abades de Sant Cugat y obispos de Barcelona 73 Los almorávides 75 Las reliquias y los almorávides 77 La Reforma gregoriana se va imponiendo 78 Sant Oleguer y el monasterio de Sant Cugat 79 Dificultades observadas por Sant Oleguer ante el monasterio de Sant Cugat 81 La Reforma gregoriana en la liturgia impuesta al monaterio de Sant Cugat 81 Otras noticias notables del manuscrito 82 TEXTO del manuscrito del catálogo de los abades de Sant Cugat (años 1104 al 1255) 84 6 LOS 79 ABADES DE SANT CUGAT DEL VALLÈS * * * GLOSA 4ª DEL CATÁLOGO DE LOS ABADES DE SANT CUGAT (AÑOS 1255- 1408) Elenco de abades de Sant Cugat y obispos de Barcelona 103 Los diecinueve monjes de Sant Cugat; sus derechos y posesiones 105 También el manuscrito se refiere a Sant Ramón de Peñafort 106 Un báculo, una capa pluvial y una imagen de la Virgen 107 El obispo Ponç de Gualba visita e inspecciona el monasterio de Sant Cugat 107 Visita pastoral a la parroquia de Sant Pere Octaviano de Sant Cugat 111 Una página terrible y violenta: El abad Biure 112 Santo Cristo, capa y alba del abad Biure 114 Pedro IV fulmina una sentencia contra el asesino del abad Biure 114 Administración de las dotalías, oficios y jurisdicciones del monasterio 116 TEXTO del manuscrito del catálogo de los abades de Sant Cugat (años 1255- 1408) 119 * * * GLOSA 5ª DEL CATÁLOGO DE LOS ABADES DE SANT CUGAT (AÑOS 1409- 1617) Elenco de abades de Sant Cugat y obispos de Barcelona 137 Construcción de la iglesia monacal y del claustro 140 Retablos y reliquias. El milagro de la Sagrada Forma 141 El archivo del monasterio 142 El compromiso de Caspe. Relación con el Papa Luna 145 Sant Cugat y Montserrat 146 La diócesis de Barcelona y el monasterio de Sant Cugat 147 Vida interna en el monasterio. Las elecciones 148 El Patrono Real 150 Sant Cugat y el Patrono Real. El derecho de súplica 152 Franco también presentaba candidatos a la Sta. Sede 154 TEXTO del manuscrito del catálogo de los abades de Sant Cugat (años 1409- 1617) 155 * * * 6 7 J. Mª Martí Bonet GLOSA 6ª DEL CATÁLOGO DE LOS ABADES DE SANT CUGAT (AÑOS 1618- 1815) Elenco de abades de Sant Cugat y de los obispos de Barcelona 183 Cuatro vacantes entre los años 1640 y 1670 185 Episodios, incluido un eclipse de sol 186 “Els segadors” y la guerra de sucesión 187 Notas, inventarios y estadísticas. “Un ral de plata” 189 El pueblo de Sant Cugat y su monasterio 190 Inoportunos pleitos y visitas del obispo de Barcelona 190 Visita de los obispos a Sant Cugat. El obispo Vintimilla 192 Un episodio que termina en la cárcel 193 Testimonio del historiador Moxó 194 Importancia del adad Montero 195 TEXTO del manuscrito del catálogo de los abades de Sant Cugat (años 1618- 1815) 197 * * * GLOSA 7ª DEL CATÁLOGO DE LOS ABADES DE SANT CUGAT (AÑOS 1816- 1835) El “francés” en el monasterio de Sant Cugat y en Barcelona 210 La desamortización en el monasterio de Sant Cugat 213 Crónica de los acontecimientos causantes de la devacle del monasterio de Sant Cugat 217 * * * TEXTO DEL DR. BARRAQUER Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX 221 Los tres últimos abades 256 * * * APÉNDICES Apéndice 1º: San Benito y su regla, síntesis de la romanidad y el cristianismo 257 Apéndice 2º: Dos documentos importantes (de los años 987 y 1002) 272 Apéndice 3º: Epitafio del abado Ottó (Odón). Año 1011 274 Apéndice 4º: Ramón Berenguer III concede al monasterio de Sant Cugat 8 LOS 79 ABADES DE SANT CUGAT DEL VALLÈS del Vallés el monasterio de Sta. Cecilia de Montserrat (a. 1097) 275 Apéndice 5º: El báculo del abad Clasquerí (a. 1294) 276 Apéndice 6º: El arte y las razias 281 Apéndice 7º: Ficha técnica de la capa y el alba del abad Biure 285 Apéndice 8º: Sentencia de Pere III condenando a los asesinos del abad Biure. Año 1351 288 Apéndice 9º: Rentas y jurisdicciones de los oficios o cargos del monasterio de Sant Cugat ya en la época feudal 291 Apéndice 10º: Así vieron el monasterio de Sant Cugat D. Antoni Gaudí y D. Elías Rogent 302 ÍNDICE ONOMÁSTICO Y TOPONÍMICO 323 ESTUDIOS RECOMENDADOS CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO DIOCESANO DE BARCELONA 345 9 J. Mª Martí Bonet Abreviaturas ACA Arxiu de la Corona d’Aragó ACA. ar. Escrip. Arxiu de la Corona d’Aragó “arxiu escriptures” ACB Arxiu Capitular de Barcelona ADB Arxiu Diocesà de Barcelona ABSCV Arxiu Diocesà de Barcelona Sant Cugat del Vallés ADB Sp. Arxiu Diocesà de Barcelona, Speculum... Dr. Campillo AIEG Annals de l’Institut d’Estudis Gironins ASV Arxiu Secret Vaticà ATCA Arxiu de Textos Catalans Antics B J. BAUCELLS - A. FÁBREGA... Diplomatari de l’Arxiu Capitular de Barcelona. Segle XI (Barcelona, 2006). BOOB (BOAB) Boletín Oficial del Obispado de Barcelona (l’Arquebisbat de Barcelona) BRAH Boletín de la Real Academia de la Historia Cart. St. Cugat Cartulari de Sant Cugat DHEC Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya ES E. FLÓREZ - M. RISCO, La España Sagrada, XXVIII-XXIX (Madrid, 1859) F A. FÁBREGA, Diplomatari de la Catedral de Barcelona (documents any 844-1000) (Barcelona, 1995), vol. 1 GAPGC Gran geografía comarcal de Catalunya (Barcelona, 1981). HIE R. GARCÍA - VILLOSLADA (dir.), Historia de la Iglesia en España, 7 vols. (Madrid, 1979-1982). ID Idem Lib. Ant. ACB, Cartulari, Liber Antiquitatum de la catedral de Barcelona M-N MARTÍ - NIQUI, Dietari de les visites pastorals del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (Barcelona, 1994). Manuscrit ADB Sant Cugat nº3- 650: Manuscrito de Sant Cugat nº3 de la parroquia nº 650. Mms Manuscrit ADB, Sant Cugat, núm. 3 – 650. Mn. Mas MN. MAS, Notes històriques del Bisbat de Barcelona, 13 vols. (Barcelona, 1903-1921). M.S.C. Monestir de Sant Cugat NB Nota bene. NSP Novum Speculum (Barcelona 2017) O.C. obra citada Perg. pergamí PL Patrologiae Cursus completus. Series Latina, ed. J.-P. MIGNE 221 vols. (París, 1844-1864) Reg. Dot. ADB, Registra Dotaliarum SP Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis, del Dr. Campillo de l’Arxiu Diocesà de Barcelona VP Visites Pastorals 10 PRÓLOGO El Archivo del monasterio de Sant Cugat del Vallés y el Archivo Diocesano de Barcelona En el año 1985 se publicó la guía de los archivos y bibliotecas de la Iglesia en España.1 En el apartado del Archivo Diocesano de Barcelona –“Fondos documentales en depósito”- se describía el archivo de Sant Cugat del Vallés con estas palabras: “El monasterio medieval de Santa Cugat de Barcelona es el más importante de la orden benedictina en la diócesis de Barcelona”2.
Load more

Recommended publications
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Quan Els Vescomtes De Barcelona Eren Història, Crònica I Documents D’Una Família Catalana Dels Segles X, XI I XII
    FUNDACIÓ NOGUERA Textos i Documents, 39 Quan els vescomtes de Barcelona eren Història, crònica i documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII per JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC BARCELONA, 2006 © José Enrique Ruiz-Domènec, 2006 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: desembre de 2006 ISBN: 84-9779-475-3 Dipòsit legal: L-1.505-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. A Martí de Riquer, veritable mestre. Índex Introducció...................................................................................... 11 GÈNESI (954-991) 1 GUITARD O LA MORAL DEL GUERRER La rella de l’arada i el llaurador ..................................................... 23 Entre l’espasa i la creu.................................................................... 24 Una coincidència inesperada ......................................................... 26 Missions a Alandalús ...................................................................... 30 2 ORGULL FAMILIAR La discreta Gerberga....................................................................... 35 Talent per viure ............................................................................... 38 Llegendes urbanes .......................................................................... 39 3 UN ESDEVENIMENT HEROIC El 6 de juliol de 985 ........................................................................ 44 L’enfadosa vida................................................................................ 46 4
    [Show full text]
  • 0 Portada.P65
    BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS CATALANS (1753-1778) 1 BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS BENEDICTINS CLAUSTRALS CATALANS (1753-1778) ERNEST ZARAGOZA PASCUAL Presentem aquí las relacions de les rendes dels beneficis regulars i seculars, vicaries perpètues, rectories i capellanies de les següents abadies benedictines catalanes de la Congregació Claustral Tarraco- nense i Cesaraugustana, de Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Serrateix, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de la Portella i Sant Pau del Camp, Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Santa Maria de Ripoll entre 1753 i 1778, segons la documentació inèdita que hem trobat a l’Archivo Histórico Nacional (Madrid), Secció de Consejos, lligall 12049. Per aquesta documentació sabem que l’abat de Santa Maria de Gerri, el 3 d’abril de 1753,1 envià al marquès de l’Ensenada la relació d’oficis i beneficis del seu abadiat i llurs rendes. Segons la seva relació, formaven la comunitat cinc monjos i l’abat, sis beneficiats porcionaris i tres beneficiats seculars, que tenien la cura d’ànimes a l’església sufragània de la vila. A més, el monestir tenia els priorats de Sant Pere de les Maleses i de Sant Feliu de Beranuy i dotze parròquies servides per vicaris perpetus seculars.2 1. Cf. Doc. núm.1. 2. Cf. Doc. núm.2. 331 2 ERNEST ZARAGOZA PASCUAL L’abat de Serrateix envià la seva relació el 20 de juliol del mateix any.3 Al seu monestir hi havia quatre oficis monacals: cambrer, sagristà, dispenser i cabiscol, els quals eren considerats beneficis regulars, la provisió dels quals feia la Santa Seu el vuit mesos que li pertocaven i els altres quatre mesos (març, juny, setembre i desembre) l’abat o vicari general estant l’abadiat vacant i sempre en monjos del mateix monestir o de la Congregació Claustral, els quals, a més de percebre’n les rendes, rebien també la corresponent porció de la mensa conven- tual.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • ROMANESQUE 11Th-13Th C/BCN 16
    ENG 16 Roman wall from the late imperial period Constructions from the 12th-13th century Later Gothic constructions 1 Episcopal Palace C. del Bisbe, 5 Two wings of three floors of the Romanesque episcopal 3 Balmesiana Paintings residence built about 1160 remain, set at right angles and 2 Tower of the Dean’s Residence C. de Duran i Bas, 9 Av. de la Catedral and Pla de la Seu opening onto the main courtyard, with arched porticoes and Paintings taken from a house demolished 4 Windows of La Canonja and L’Almoina 5 Count’s Residence within the Great Royal Palace ROMANESQUE sculpted capitals on the piano nobile or main floor (12th-13th c.). Tower of the Roman wall, with windows to allow construction of the Balmesiana Av. de la Catedral and C. de la Tapineria Pl. del Rei and courtyard of the Frederic Marès Museum Chapel of Sant Llàtzer 23 with double Romanesque arches Foundation, where they are currently Polygonal tower of the Roman wall with double Remains of the count’s residence from the early Romanesque period, Pl. del Padró, 2 and c. de Sant Llàtzer, 1-7 11th-13th C/BCN (12th-13th c.). Nearby are the exhibited. The paintings show plant, Romanesque-arch windows (12th-13th c.). The adjacent integrated into the Palau Reial (Royal Palace). Still remaining are the Chapel of a traveller’s hospital, probably built in the middle Neo-Romanesque windows of the towers animal and heraldic motifs and section of wall is topped by a section of wall with a barrel vaults of the ground floor and the two longitudinal façades of of the 12th century.
    [Show full text]
  • Avinyonet Del Penedès / 1901 AVINYONET DEL PENEDÈS
    AVINYONET DEL PENEDÈS / 1901 AVINYONET DEL PENEDÈS El municipio de Avinyonet del Penedès, perteneciente a la comarca del Alt Penedès, se localiza a escasos kilómetros al Este de Vilafranca del Penedès, entre la planicie del Penedès y los contrafuer- tes del macizo del Garraf, emplazados en el extremo meridional de su término municipal. Su princi- pal población es Les Cabòries, situada entre los km 1218 y 1219 de la carretera N-340, que enlaza Barcelona con Tarragona. Otros núcleos de población del término municipal son Les Gunyoles, Sant Sebastià dels Gorgs, Cantallops, L´Arboçar de Baix, L´Arboçar de les Roques, L´Arboçar de Dalt y Clariana. El nombre proviene del pequeño caserío de Avinyó o Avinyonet, situado a medio camino de Les Cabòries y Sant Sebastià dels Gorgs. Monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs L ANTIGUO MONASTERIO BENEDICTINO de Sant Sebastià dels suerte de conservar otro documento de 1030, mucho más im- Gorgs, hoy en día iglesia parroquial de la población portante pues aporta información sobre las características del Ehomónima, se halla en el centro del pequeño caserío. monasterio. Se trata del testamento de Ermengarda, hija del Accedemos por la carretera BV-2429, que enlaza Sant Cugat conde Borrell II de Barcelona y madre del noble Mir Geribert. Sesgarrigues con la ruta que lleva desde Sant Sadurní d´Anoia En él se donan a Sant Sebastià alodios y viñedos, juntamente a Vilafranca del Penedès. Sant Sebastià dels Gorgs se encuen- con una serie de animales (caballos, vacas, cerdos, mulas...), tra aproximadamente a medio camino entre las poblaciones sobre los que se especifica:vindere faciatis per ipsa opera qui est a citadas.
    [Show full text]
  • Creating Tomorrow's Barcelona
    TECHIE TOWN Barcelona is a hub for innovators, scientists and entrepreneurs looking to the future OFFICIAL GUIDE OF BCN ENGLISH EDITION! ENGLISH What? Who? Creating Where? tomorrow’s Barcelona PLUS! PICASSO/DALÍ, FUN MAR 4,95€ 2015 #004 FOR KIDS, CATALAN CUISINE, TOP SHOPS... 2 Buy tickets & book restaurants at www.timeout.com/barcelona & www.visitbarcelona.com Time Out Barcelona in English The Best March 2015 If you’re in Barcelona on a family trip, we show you of BCN some of the best places to take your children p. 26 Features 14. Looking into the future Meet the people, projects and places at the heart of the city’s technological advances. 20. Fisticuffs! BCN saw a boxing boom in the Ɓrst half of the 20th century – Julià Guillamon gloves up. 24. Fried to perfection Laura Conde introduces us to the churro, Spanish cousin of the doughnut. 26. Young visitors Barcelona is full of places to keep kids happy – Jan Fleischer suggests a few of the best. 28. Compare and contrast Alx Phillips previews a new show exploring the parallel lives of Picasso and Dalí. CHASSEROT SCOTT Regulars 30. Shopping & Style 34. Things to Do 42. The Arts 54. Food & Drink 62. Clubs 64. LGBT IVAN GIMÉNEZ IVAN 65. Getaways PUKAS SURF BARCELONA Barcelona is a fantastic place for Ɓtness fans to Welcome to the wondrous world of the churro, 66. BCN Top Ten get out and about p. 34 the local version of the doughnut p. 24 Via Laietana, 20, 1a planta | 08003 Barcelona | T. 93 310 73 43 ([email protected]) Impressió LitograƁa Rosés Publisher Eduard Voltas | Finance manager Judit Sans | Business manager Mabel Mas | Editor-in-chief Andreu Gomila | Deputy editor Hannah Pennell | Features & web Distribució S.A.D.E.U.
    [Show full text]
  • Les Desamortitzacions Al Pirineu: Transformació Social, Canvi De Propietari O Guanyar Una Guerra?
    ELS USOS DEL PATRIMONI AL PIRINEU 15es Trobades Culturals Pirinenques: 31-74 (2019) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.17.2 ISBN: 978-99920-61-50-3 Les desamortitzacions al Pirineu: transformació social, canvi de propietari o guanyar una guerra? “Per tenir enemics no cal declarar la guerra, sols dir el que penses”. Martin Luther King Montserrat Moli i Preàmbul Frigola, II Università El 1835 davant del tresor exhaust, el ministre degli Studi di Roma d’Hisenda, Juan de Dios Álvarez Méndez “Tor Vergata”, Real Academia de la Mendizàbal (Chiclana de la Frontera, 1790 – Historia, Jardins.Icea Madrid, 1852) (figura 1), en lloc d’augmentar els impostos a la població, com Montoro, decidí guanyar la guerra als carlins posant en venda els béns de l’Església. Imità el que es féu després de l’expulsió dels jesuïtes i que repetiren els ministres Soler-Godoy, els francesos i el Trienni Liberal. Ho acabarà Pasqual Madoz (Pamplona, Fig. 1 - Esbós de 1806 – Gènova, 1870) (figura 2) durant el Bienni Juan de Dios Álvarez Méndez Mendizábal Progressista però és una part de la història mal resolta, que cal reconsiderar. La propietat eclesiàstica al Pirineu Al Pirineu s’inventariaren, taxaren i es posaren en venda les finques de les comunitats de regulars i seculars, dels santuaris, hospitals, centres assistencials, les Comandes, la Inquisició, les Cinc Dignitats eclesiàstiques de Catalunya, els infidents o carlins i els comunals dels pobles, que no s’hi oposaren amb la fermesa de Queralbs. Les propietats es trobaven en zones properes a la Catalunya Nord i Andorra i abraçaven vuit comarques, de l’Alta Ribagorça a la A Francisco Tomás i Fig.
    [Show full text]
  • Diplomatari Del Monestir De Sant Pere De La Portella
    FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 47 Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella Edició i estudi a cura de JORDI BOLÒS BARCELONA, 2009 textos edievals catalans © Jordi Bolòs Masclans, 2009 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: setembre de 2009 ISBN: 978-84-9779-826-6 Dipòsit legal: L-1224-2009 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L Enquadernació: Fontanet Printed in Spain Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, <www.cedro.org>) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra. SUMARI Pàgina Mots preliminars . 7 Introducció . 11 Documents . 203 Índex onomàstic . 753 MOTS PRELIMINARS Després de llegir la tesi de llicenciatura sobre els primers anys del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, l’any 1980 vaig decidir de realitzar la tesi de doctorat sobre la formació de la senyoria dels cenobis benedictins del Berguedà, arribant fins abans de l’inici de la crisi del segle XIV. Vaig emprendre la transcripció sistemàtica dels documents del monestir de Santa Maria de Serrateix i vaig començar a transcriure el fons del monestir de la Portella. Davant la gran quantitat de documents de Serrateix i davant l’interès d’aprofundir no només en l’època en què s’esdevenia la formació del domini (bàsicament els segles X-XII), sinó també en els segles posteriors, quan l’abat i la resta de la comunitat gestionaven la sen- yoria (i redactaven capbreus i llevadors), vaig prendre la decisió de limitar l’abast de la recerca només als centenars de documents que s’havien conservat a l’arxiu del cenobi de Serrateix fins al segle XV; això em permetia de contrastar l’etapa de formació amb els capbreus dels darrers segles medievals, on es veien les característiques d’allò que tenia realment el cenobi.
    [Show full text]
  • Monestir De Sant Pau.Indd
    FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció Textos i Documents Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA Textos i Documents, 42 El monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona a través de la documentació de cancelleria reial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1287-1510) per Josefina MUTGÉ I VIVES BARCELONA, 2008 © Josefina Mutgé i Vives, 2008 © d’aquesta edició: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: desembre de 2008 ISBN: 978-84-9779-718-4 Dipòsit legal: L-1.726-2008 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L Sumari Pròleg ............................................................................................. 7 Introducció .................................................................................... 13 I. PRIVILEGIS I PROTECCIÓ REIALS CONCEDITS A SANT PAU DEL CAMP ...................................................................................... 17 II. FISCALITAT. LA TRIBUTACIÓ DE SANT PAU DEL CAMP .............. 23 La cena ................................................................................ 23 El bovatge ............................................................................ 26 Subsidis extraordinaris ...................................................... 29 El delme, o dècima apostòlica ......................................... 31 III. EL DOMINI TERRITORIAL DE SANT PAU DEL CAMP. LES CAP- BREVACIONS ............................................................................. 33 Possessions a l’entorn del monestir ................................
    [Show full text]
  • La Fundació Del Monestir De Sant Pere De Besalú 1
    LA FUNDACIÓ DEL MONESTIR DE SANT PERE DE BESALÚ 1 LA FUNDACIÓ DEL MONESTIR DE SANT PERE DE BESALÚ I LA CONGREGACIÓ BENEDICTINA CLAUSTRAL TARRACONENSE ERNEST ZARAGOZA I PASCUAL Els segles IX i X foren per a la Marca Hispànica segles d’expansió monàstica. Al segle IX es fundaren Ripoll, Alaó, Tabernes i Gerri, gairebé tots sota la regla de Sant Benet,1 si bé la primera vegada que trobem citada la regla benedictina com a norma de conducta és en el diploma del rei franc Lluís el Pietós, del 822, a favor del monestir de Banyoles, on el rei permet que després de la mort de l’abat Mercoral els monjos del seu monestir puguin elegir els seus abats, «licenciam habeant eligendi abbates», que regeixin el monestir «secundum regulam Sancti Benedicti, regere valeant».2 I eren benedictins tots els que es fundaren al segle X, com ara Sant Benet de Bages, Roda, Camprodon, Sant Llorenç de Bagà, Sant Pere de la Portella, Serrateix, Santa Cecília de Montserrat, Besalú i 1. A. LINAGE CONDE, Los orígenes del monacato benedictino en la Península Ibérica II, Lleó, 1973, 498-499; A. MASOLIVER, Història del monaquisme cristià II, Montserrat, 1980, 52-75; J. PÉREZ DE URBEL, Los monjes españoles en la Edad Media II, Madrid, 1934. 2. F. MONSALVATGE, Colección diplomática de Besalú, Olot, 1901, 97; ID., Santa María de Arles, Olot, 1896, Ap. I., hi ha un altre diploma del mateix rei franc, datat el 821 dirigit a l’abat Castellà d’Arles, perquè en morir la comunitat pugui elegir abat, que «secundum regulam Sancti Benedicti regere valeat» el seu monestir.
    [Show full text]
  • Les Desamortitzacions Al Berguedà
    ARTICLES Les Desamortitzacions al Berguedà Montserrat Moli Frigola A algú que no et deixi passar una frase fluixa [...] que et busqui bibliografia, que ens pugui ser útil [...] que ens faci costat, ens encoratgi i que de vegades ens contra- digui [...] que no sigui ni la nostra ombra [però] que ens deixi lliures i ens obligui a ser plenament el que som Marguerite Yourcenar, Memòries d’Adrià A Jordi Castellanos q.e.p.d. que em va ensenyar a estimar literàriament el Pedraforca Preàmbul El 1835 davant del tresor exhaust, el mi- nistre d’hisenda, Juan de Dios Álvarez Esboç de Juan de Dios Álvarez Méndez, Josep Nin i Tudó, pintor, Méndez «Mendizábal» (Chiclana de la «Mendizábal». Retrat de Pascual Madoz. Frontera,1790-Madrid,1852), en lloc d’augmentar els impostos a la població, dels pobles, que s’hi oposaren amb la ma- usar els Protocols d’Hisenda i els Registres com Cristóbal Montoro, decidí guanyar la teixa fermesa de Queralbs. d’Hipoteques d’Hisenda de Desamortit- guerra als carlins, posant en venda els béns Les 74 finques que es taxaren i es posa- zació de 1835 a 1854 de Girona i Lleida, de l’església. Imità el que es feu després de ren en venda al Berguedà, estaven situades completant-los amb els de Barcelona, com l’expulsió dels jesuïtes i repetiren els minis- en 12 pobles o sigui sols en el 35, 2 % dels hem fet nosaltres, a diferència de Lleida, tres Soler-Godoy, els francesos i el Trienni municipis de la comarca, lo qual continua a on la recerca de la Doctora Carme Solso- Lliberal.
    [Show full text]