La Guerra Pels Drets Audiovsiuals De La Lliga

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

La Guerra Pels Drets Audiovsiuals De La Lliga Facultat de Ciències de la Comunicació Treball de fi de grau Títol Autor/a Tutor/a Departament Grau Tipus de TFG Data Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Full resum del TFG Títol del Treball Fi de Grau: Català: Castellà: Anglès: Autor/a: Tutor/a: Curs: Grau: Paraules clau (mínim 3) Català: Castellà: Anglès: Resum del Treball Fi de Grau (extensió màxima 100 paraules) Català: Castellà: Anglès: Universitat Autònoma de Barcelona Agraïments M’agradaria fer una especial menció a aquelles persones que han fet possible aquest treball final començant per totes les fonts que han accedit a ajudar-me i explicar-me la realitat complexa dels drets audiovisuals del futbol professional espanyol. També crec oportú donar les gràcies a Lluís Reales, tutor d’aquest Treball Final de Grau per haver-me guiat en la tria del tema i en la consecució definitiva del treball. Per últim agrair també a totes les persones que han estat al meu costat en la realització del treball i que m’han ajudat a tirar endavant i ha ser positiu. 1 ÍNDEX 1. Introducció.................................................................................................... Pàg. 3 2. Metodologia..................................................................................................Pàg. 6 3. Reportatge. Futbol en obert: anomalia destinada a la desaparició............. Pàg. 9 4. Conclusió...................................................................................................... Pàg. 40 5. Referències bibliogràfiques.......................................................................... Pàg. 42 Annex 2 1. Introducció El futbol és passió, emoció, sentiments a flor de pell, alegria, tristesa, amistat, companyonia, egolatria, admiració, prepotència, treball en equip, esforç, integració i fins i tot en alguns casos es pot arribar a convertir en una religió. Però darrere d’aquests qualificatius que defineixen el futbol, s’hi amaga també conflicte, guerra audiovisual, judicis, querelles, sentències, diners, influències, venda de drets, decrets-llei, etc. El futbol modern actualment ha arribat a unes dimensions econòmiques i socials que sobrepassen qualsevol expectativa de creixement. És l’esport que més massa social mou a Espanya, tal com indiquen els informes, i també és el que més diners mobilitza. És per això que al voltant d’aquest esport s’ha teixit un mercat audiovisual que ha anat creixent al mateix ritme que ho ha fet el futbol. Fins i tot, a vegades, ha estat el culpable de l’acceleració de la crescuda. L’esport rei, que ha estat catalogat com la nova guerra moderna, amaga darrere una guerra real entre operadors televisius per la tinença dels drets. Des de l’aparició del televisor, el futbol i la televisió han anat sempre lligats de la mà. Però aquesta unió ha estat plena de polèmica i guerra. Els clubs constantment han demanat més diners per la venda dels seus drets i les televisions volen en exclusiva el producte per guanyar a la seva competència. Aquests estira-i-arronsa s’ha agreujat quan més d’un operador ha volgut obtenir els drets dels equips de futbol professional espanyol. El conflicte és tan important que s’ha denominat com a Guerra del Futbol. Aquesta batalla s’engloba des de 1995 fins a l’actualitat i patirà diverses fases d’ascens i descens de l’agressivitat entre operadors televisius. En vista de tots els moviments dels actors que configuren el mercat audiovisual futbolístic espanyol, aquest treball pretén estudiar a fons el cas per saber què ha passat, què és el que pot passar en el futur i com afecta tot plegat a TV3, la qual ha fet una aposta molt dura i contundent pel futbol en els darrers anys. El treball final s’ha realitzat seguint els paràmetres definits per un reportatge. La idea de realitzar el treball com a projecte té la seva raó de ser. Com ja s’ha esmentat, el projecte final té la vocació d’explicar el que ha passat, el que està passant i el que pot passar en el mercat audiovisual futbolístic espanyol. Per fer-ho, la millor manera de comprendre els moviments dels diversos actors participants en el conflicte és parlar directament amb les fonts implicades. Per aquest motiu, després d’entrevistar-les, es va veure com la millor manera de donar veu als involucrats és a través d’un reportatge que posi en context tota la situació i proporcioni un espai per donar veu als implicats. 3 D’aquesta manera, i per tal de ser coherent, el relat que s’ha utilitzat en l’explicació del cas és sempre una narrativa periodística. En les tres primeres pàgines del reportatge s’utilitza una narració fictícia. S’empra aquesta llicència periodística per tal d’apropar al lector el cas que posteriorment es desenvoluparà. La Guerra del Futbol no deixa de ser una batalla entre operadores televisives i això pot quedar lluny de la realitat diària del lector, malgrat que el conflicte sempre acaba repercutint en l’espectador final. Amb aquesta fórmula es busca apropar el reportatge a la vida quotidianitat de l’audiència i també aconseguir atrapar el lector en el relat. Aquesta llicència només s’utilitza en la introducció del reportatge. La resta del treball es desenvolupa utilitzant una escriptura periodística que busca la màxima neutralitat possible en el conflicte i que exposa les veus dels diversos actors. Tot el reportatge segueix una línia descriptiva continua que ajuda, primer a entendre la importància del futbol, sobretot en l’àmbit econòmic i social, i que a poc a poca introdueix al lector en la situació actual. La descripció dels fets s’acompanya amb diversos gràfics que ajuden a digerir les dades exposades. La batalla que es descriu en el treball es situa solament en la situació actual i en les perspectives de futur. Tot i que és fa una petita menció al passat, no es desenvolupa per complet tota la història dels drets audiovisuals a l’Estat. És aquesta la funció de l’annex. En ell es descriu, punt per punt i detall a detall, tota la història passada fins a arribar a la situació actual. És un conflicte molt complex i per tal d’entendre’l a la perfecció i conèixer que les problemàtiques no sorgeixen del no-res, és molt important tenir llegir tot el bagatge històric complet. El reportatge es centra en el conflicte per la tinença dels drets audiovisuals de la competició domèstica. És a dir, en la batalla entre els operadors televisius per aconseguir els drets audiovisuals dels equips que configuren la Primera Divisió Espanyola. Aquesta categoria és la que mou més interessos i diners, i per tant, és l’objecte d’estudi. Malgrat això, en alguns apartats, i sobretot en l’última fase del conflicte, també es parla dels drets de la Segona Divisió de La Lliga i de la Copa del Rei. Però aquest últim no generen tant conflicte i s’exposen perquè van lligats amb els de la Primera Divisió. També queda fora del marc del reportatge, els drets per a competicions europees i internacionals. La rellevància social i periodística del tema estudiat rau en la massificació de l’esport i en la importància d’aquest en el dia a dia de la ciutadania. Com ja s’ha comentat, el futbol és l’esport rei a l’Estat Espanyol i la seva competició domèstica està molt arrelada en la societat. La singularitat cultural i política, tal com s’explica en el reportatge, augmenten 4 encara més la rellevància del futbol. Per aquests motius, aquest reportatge és important per explicar que és el que s’amaga darrere de les transmissions esportives dels partits de futbol i com els diferents actors s’han entrellaçat al llarg de la història audiovisual espanyola. La majoria d’aficionats al futbol espanyol no han tingut mai clar on poder veure el seu equip per televisió. La batalla constant ha provocat que molts cops els operadors televisius no es posin d’acord i no ofereixin alguns dels partits. Saber què és el que ha passat i intentar entendre el perquè ha passat, és també un objectiu d’aquest treball final. Però més enllà de la descripció dels fets també és interessant conèixer i saber com aquest conflicte entre operadors ha afectat la Televisió Pública de Catalunya. TV3 històricament ha apostat pel futbol, i sobretot pel Barça. Després de 20 anys, el 2012 la televisió catalana ja no disposa dels drets audiovisuals per oferir un partit de La Lliga. Saber com influeix la pèrdua a l’operador pública de Catalunya i com la privatització dels drets afecta l’interès general i al dret a la informació, són també una pota molt important d’aquest reportatge. 5 2. Metodologia El reportatge es basa, en gran part, en donar veu als actors implicats. Per aquest motiu he hagut de contactar amb les possibles fonts del reportatge final. Però de manera prèvia a aquesta recerca de camp, calia buscar documents escrits que m’ajudessin a contextualitzar per tal d’entendre el sistema de mercat audiovisual espanyol. La recerca no ha estat fàcil, ja que malgrat ser un tema d’actualitat i força rellevant hi ha pocs documents que en parlin en profunditat i amb anàlisi. De fet, molts dels autors que trobava que parlaven de quelcom relacionat amb el futbol i la televisió recalcaven que se n’havia escrit molt poc. Tot i aquest dificultat, finalment vaig poder trobar el camí per contextualitzar-me a través de llibres d’investigació, d’estudis i articles acadèmics, informes, hemeroteca i documents diversos recollits tots en l’apartat de biografia. En el cas dels llibres destacar els tres que més he utilitzat i que m’han servit com a marc teòric del reportatge. La Guerra “incivil” del fútbol, de Braulio Calleja explica al detall la Primera Guerra del Futbol i tot el conflicte jurídic i de joc de poders que hi ha darrere dels drets audiovisuals del futbol.
Recommended publications
  • Roland Sanden
    DATOS PERSONALES ROLAND SANDEN NOMBRE: Roland / APELLIDOS: Sanden Llorens E-MAIL [email protected] FECHA NACIMIENTO: 20-05-1977 / RESIDENCIA: MADRID FORMACION ACADEMICA LICENCIADO PERIODISMO.AÑO 2002. UNIVERSIDAD COMPLUTENSE MADRID FORMACION ACADEMICA NO OFICIAL DIPLOMADO EN INTERPRETACIÓN TEXTUAL (ESCUELA 35 MM) /2008-2011 FORMACION COMPLEMENTARIA Máster de Locución y Presentación en Radio y Televisión ( 2003 ) 500 horas de prácticas Taller de Interpretación y Casting. ( 2012 )Tonucha Vidal. Escuela Azarte Taller de Interpretación y Casting. ( 2012 ) Javier Luna. Escuela Azarte Taller de Interpretación e Improvisación.( 2010 ) Coán Gómez. Escuela 35 mm Taller de Lucha Escénica.( 2009 ) José Fopiani. Escuela 35 mm EXPERIENCIA PROFESIONAL TEATRO ( 1997 - 2006 ) NUEVE AÑOS TRABAJANDO COMO ACTOR PRINCIPAL EN DIFERENTES COMPAÑÍAS. LA TERCERA PALABRA.ALEJANDRO CASONA.COMPAÑÍA RUIZ IRIARTE. PERSONAJE: PABLO LA HERIDA LUMINOSA. JOSE MARIA DE SAGARRA. COMPAÑÍA RUIZ IRIARTE. PERSONAJE: CURA ERNESTO ESTA NOCHE ES LA VÍSPERA. VICTOR RUIZ IRIARTE. COMPAÑÍA RUIZ IRIARTE. PERSONAJE: MARCOS DOCE HOMBRES SIN PIEDAD. REGINALD ROSE. COMPAÑÍA ESCENA. PERSONAJE: HOMBRE 7 LA ENCANTADORA FAMILIA BLISS. NOEL COWARD. COMPAÑÍA ESCENA.PERSONAJE: INVITADO 2 LOS MARQUESES DE MATUTE. LUIS F. DE SEVILLA. COMPAÑÍA ESCENA. PERSONAJE: PATRICIO LA MADRE AUSENTE. GREGORIO TANATOS. COMPAÑÍA TANATOS. PERSONAJE: DIRECTOR DE LA OBRA CINE 2010/CLASIFICADOS /DIR. JONH MACELLARI / CHANEL COMUNICACIONES GROUP. PERSONAJE: HERMANO MAYOR 2009/MY LIFE IN RUINS. DIR.DONALD PETRIE. COOPRODUCCIÓN USA-ESPAÑA PERSONAJE: GRIEGO GAY TV ACTOR ( 2002 - 2008 ) PERSONAJES CAPITULARES EN DIVERSAS SERIES Zona Sim (Superhéroe) Cámara Café (Bombero) Los Simuladores (Policía) Betty la Fea (Director) Los Serrano (promoción Zumosol) Un Dos Tres (Rambo) Paco y Veba (novio de la criada) Telenovela Géminis (Director de Banca) Cuéntame (Pobre de la calle) Siete Vidas ( gogo ) Kapital (Guardaespaldas) El pasado es Mañana (Ejecutivo).
    [Show full text]
  • R E S U M E N G E N E R a L
    OCTUBRE DE 2008 A MAYO DE 2009 R E S U M E N G E N E R A L FICHA TÉCNICA Universo: población de 14 o más años (39.462.000 individuos) Muestra anual tres últimas olas: 30.705 multimedia (+ 49.561 monomedia radio + 45.225 monomedia prensa + 20.099 monomedia revistas + 13,347 monomedia televisión) Método de recogida de información: entrevista "face to face" (+ entrevista telefónica para ampliación radio, prensa y televisión, + entrevista "face to face" para ampliación revistas) Diseño muestral: selección aleatoria de hogares y elección de una persona del hogar C AIMC - Prohibida su reproducción total o parcial sin citar a AIMC como fuente y titular de la información y datos. AIMC - Capitán Haya, 61 - 28020 Madrid - Tel. 91 570 11 74 - Fax: 91 570 20 49 - e.mail: [email protected] - http://www.aimc.es EGM: AÑO MÓVIL OCTUBRE 2008 A MAYO 2009 AUDIENCIA GENERAL DE MEDIOS PENETRACIÓN % % de individuos 0 102030405060708090100 40,7 DIARIOS 21,4 SUPLEMENTOS 52,0 REVISTAS 55,2 RADIO 88,5 TELEVISIÓN 53,3 EXTERIOR AUDIENCIA Diarios: lectores / día 3,9 Suplementos: lectores / semana CINE Revistas: lectores / periodo publicación Radio: oyentes / día Televisión: espectadores /día Exterior: soportes vistos ayer 33,0 Cine: espectadores / semana Internet: usuarios / ayer INTERNET C AIMC - Fuente: EGM AIMC - Capitán Haya, 61 - 28020 Madrid - Tel. 91 570 11 74 - Fax: 91 570 20 49 - e.mail: [email protected] - http://www.aimc.es EGM: AÑO MÓVIL OCTUBRE 2008 A MAYO 2009 AUDIENCIA GENERAL DE MEDIOS EVOLUCIÓN (Penetración %) 19971998 1999 2000 20012002 2003 2004 2005 2006
    [Show full text]
  • Los Nuevos Canales De Televisión Digital Terrestre En España
    Fonseca, Journal of Communication Los nuevos canales de Televisión Digital Terrestre en España. Reconfiguración de la oferta televisiva en abierto dos años después del encendido digital Videla Rodríguez, José Juan y Costa Sánchez, Carmen Los nuevos canales de Televisión Digital Terrestre en España… ISSN: 2172-9077 LOS NUEVOS CANALES DE TELEVISIÓN DIGITAL TERRESTRE EN ESPAÑA . RECONFIGURACIÓN DE LA OFERTA TELEVISIVA EN ABIERTO DOS AÑOS DESPUÉS DEL ENCENDIDO DIGITAL The new Digital Television channels in Spain. The changes of the free TV offer two years after the switch on José Juan VIDELA RODRÍGUEZ Profesor Contratado Doctor de la Facultade de Ciencias da Comunicación de la Universidade da Coruña (España) [email protected] Carmen COSTA SÁNCHEZ Profesora Ayudante Doctora de la Facultade de Ciencias da Comunicación de la Universidade da Coruña (España) [email protected] BIBLID [(2172-9077)5,2012,36-68] Fecha de recepción del artículo: 23/05/2012 Fecha de aceptación definitiva: 18/10/2012 RESUMEN La evolución del medio televisivo en nuestro país ha tenido como última etapa el apagón analógico y el consecuente nacimiento de múltiples programas que nutren la oferta de la Televisión Digital. En el presente artículo se analiza la reconfiguración de la oferta de Televisión Digital Terrestre (TDT) en España después de la aprobación del Real-Decreto 365/2010 para asignar los múltiples de la TDT una vez finalizadas las emisiones analógicas. Palabras clave: Televisión, Programación, Audiencias, TDT, España. ABSTRACT The evolution of television in our country has had like last stage the analogue switch off and the birth of multiple programs that nourish the offer of the Digital Television.
    [Show full text]
  • Canales Tematicos Television
    UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID FACULTAD DE CIENCIAS DE LA INFORMACIÓN Departamento de Periodismo II LA TELEVISIÓN DE PAGO EN EL MERCADO AUDIOVISUAL ESPAÑOL. MEMORIA PARA OPTAR AL GRADO DE DOCTOR PRESENTADA POR Ángel García Castillejo Bajo la dirección del doctor Luis Miguel Martínez Fernández Madrid, 2011 ISBN: 978-84-694-3361-4 © Ángel García Castillejo, 2010 UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID FACULTAD DE CIENCIAS DE LA INFORMACIÓN Departamento de Periodismo II LA TELEVISIÓN DE PAGO EN EL MERCADO AUDIOVISUAL ESPAÑOL TESIS DOCTORAL Ángel García Castillejo Bajo la dirección del doctor: Luis Miguel Martínez Fernández Madrid, 2010 Angel García Castillejo Julio de 2010 2 UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID FACULTAD DE CIENCIAS DE LA INFORMACIÓN Departamento de Periodismo II LA TELEVISIÓN DE PAGO EN EL MERCADO AUDIOVISUAL ESPAÑOL MEMORIA PARA OPTAR AL GRADO DE DOCTOR PRESENTADA POR Ángel García Castillejo Bajo la dirección del Doctor: D. Luis Miguel Martínez Fernández Madrid, 2010 Angel García Castillejo Julio de 2010 4 TRABAJO DE INVESTIGACIÓN PARA OPTAR AL TÍTULO DE DOCTOR POR LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID Angel García Castillejo Julio de 2010 6 AGRADECIMIENTOS La vida va conduciendo nuestros pasos y en numerosas ocasiones nos sorprende y gratifica con buenos amigos y compañeros a los que además se les valora cuando surgen dificultades. Esta tesis es un buen ejemplo de la amistad, el trabajo, el esfuerzo e incluso la pasión. Mi agradecimiento a los amigos que han coincidido profesionalmente conmigo y de los que tanto he aprendido, a Luis Muñoz López, a Alfonso Morales, a Miguel Angel García Román, a Jesús Casado, a Josep Ventosa, a Eladio Gutierrez, a mis amigos de FIDECA, a “los amigos de la TDT”, de aquí y de América Latina.
    [Show full text]
  • R E S U M E N G E N E R a L
    ABRIL DE 2008 A MARZO DE 2009 R E S U M E N G E N E R A L FICHA TÉCNICA Universo: población de 14 o más años (39.462.000 individuos) Muestra anual tres últimas olas: 30.705 multimedia (+ 49.571 monomedia radio + 45.253 monomedia prensa + 20.145 monomedia revistas + 8.831 monomedia televisión) Método de recogida de información: entrevista "face to face" (+ entrevista telefónica para ampliación radio, prensa y televisión, + entrevista "face to face" para ampliación revistas) Diseño muestral: selección aleatoria de hogares y elección de una persona del hogar C AIMC - Prohibida su reproducción total o parcial sin citar a AIMC como fuente y titular de la información y datos. AIMC - Capitán Haya, 61 - 28020 Madrid - Tel. 91 570 11 74 - Fax: 91 570 20 49 - e.mail: [email protected] - http://www.aimc.es EGM: AÑO MÓVIL ABRIL 2008 A MARZO 2009 AUDIENCIA GENERAL DE MEDIOS PENETRACIÓN % % de individuos 0 102030405060708090100 41,6 DIARIOS 21,5 SUPLEMENTOS 52,9 REVISTAS 54,4 RADIO 88,5 TELEVISIÓN 52,1 EXTERIOR AUDIENCIA Diarios: lectores / día 4,0 Suplementos: lectores / semana CINE Revistas: lectores / periodo publicación Radio: oyentes / día Televisión: espectadores /día Exterior: soportes vistos ayer 31,7 Cine: espectadores / semana Internet: usuarios / ayer INTERNET C AIMC - Fuente: EGM AIMC - Capitán Haya, 61 - 28020 Madrid - Tel. 91 570 11 74 - Fax: 91 570 20 49 - e.mail: [email protected] - http://www.aimc.es EGM: AÑO MÓVIL ABRIL 2008 A MARZO 2009 AUDIENCIA GENERAL DE MEDIOS EVOLUCIÓN (Penetración %) 19971998 1999 2000 20012002 2003 2004 2005 2006 2007
    [Show full text]
  • La Estructura De La Televisión Española Tras El Apagón Analógico
    UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA DEPARTAMENTO DE PERIODISMO Y CIENCIAS DE LA COMUNICACIÓN Máster Universitario de Investigación en Comunicación y Periodismo LA ESTRUCTURA DE LA TELEVISIÓN ESPAÑOLA TRAS EL APAGÓN ANALÓGICO MARTA ALBÚJAR VILLARRUBIA Director: Marcial Murciano Martínez Bellaterra, junio de 2014 1 ÍNDICE Página LISTADO DE TABLAS 4 LISTADO DE GRÁFICOS 6 1. INTRODUCCIÓN 9 1.1.1.1.Presentación del trabajo 9 1.1.1.1.1. Objeto de estudio 9 1.1.2. Objetivos del trabajo 10 1.1.3. Preguntas e hipótesis de trabajo 11 1.1.4. Justificación del trabajo 12 1.2. Presentación metodológica del Trabajo Final de Máster 13 1.2.1. Definición del tipo de investigación 13 1.2.2. Diseño metodológico del trabajo 14 2. MARCO TEÓRICO 20 2.1.1.2. Del análisis de la estructura de la televisión: la Economía 20 Política de la Comunicación 21 2.2. Los Medios de Comunicación de Masas: la televisión 2.3. Los grupos de comunicación multimedia en el contexto actual 23 3. LA ESTRUCTURA DE LA TELEVISIÓN EN ESPAÑA 26 3.1.1.3. Introducción a la Estructura de la Televisión en España 26 3.1.1.1.2. El mercado de la televisión analógica en España 27 3.2. Los grupos de comunicación públicos de la TDT 31 3.2.1. La Corporación de Radio y Televisión Española 31 (CRTVE) 3.2.1.1.La oferta de canales de la CRTVE 40 3.2.2. La televisión pública regional: la FORTA 43 3.2.3. La televisión pública local 60 2 3.2.3.1.
    [Show full text]
  • 55 the Commission Received Two Reports, One from the Flemish
    BELGIUM The Commission received two reports, one from the Flemish Community (BE-FL – Vlaamse Gemeenschap) and one from the French Community of Belgium (BE-FR – Communauté française de Belgique). No report was received from the German-speaking Community. Number of identified channels Reference period BE-VL = 48 2007/2008 BE-FR = 25 BELGIUM FLEMISH COMMUNITY PART 1 - Statistical data Number of channels identified: 48 Reference period: 2007/2008 EW (%TQT) IP (%TQT) RW(%IP) Broadcaster Channel 2007 2008 2007 2008 2007 2008 ACTUA - TV Actua TV EX EX EX EX EX EX BELGIAN BUSINESS TELEVISION Kanaal Z 100,0%100,0% 26,6% 27,3% 100,0%100,0% BOX ENTERTAINMENT Kinepolis TV 1 NC NO NC NO NC NO BOX ENTERTAINMENT Kinepolis TV 2 NC NO NC NO NC NO EURO 1080 Euro 1080 NO 100,0% NO 64,0% NO 100,0% EURO 1080 Exqi / Exqi VL. 95,0% 98,0% 38,0% 32,0% 100,0%100,0% EURO 1080 Exqi Culture NC 98,0% NC 32,0% NC 100,0% EURO 1080 Exqi Sport NC 100,0% NC 69,0% NC 100,0% EURO 1080 HD NL NC NC NC NC NC NC EURO 1080 HD1 100,0% NC 56,0% NC 100,0% NC EURO 1080 HD2 NC NC NC NC NC NC EbS Europe by Satellite (version in EUROPEAN COMMISSION EX EX EX EX EX EX Dutch) EVENT TV VLAANDEREN Liberty TV Vlaanderen 89,3% 87,4% 10,7% 12,6% 89,2% 92,6% KUST TELEVISIE VZW Kust Televisie 100,0%100,0% NC NC NC NC LIFE ! TV BROADCASTING COMPANY NV Life! TV 100,0%100,0% 13,0% 13,0% 100,0%100,0% MEDIA AD INFINITUM Vitaliteit 81,0% 76,0% 97,0% 94,0% 100,0%100,0% MEDIA AD INFINITUM Vitaya 55,0% 71,0% 85,0% 94,0% 100,0% 92,0% MTV NETWORKS BELGIUM TMF Live HD NC 98,0% NC 11,8% NC 100,0% MTV NETWORKS
    [Show full text]
  • Las Productoras De Contenidos: Protagonistas De Una Industria Multimedia
    Las productoras de contenidos: protagonistas de una industria multimedia. El caso de España Content Producers: Main Characters in a Multimedia Industry. The Case of Spain Enrique Guerrero1 Recibido el 21 de abril de 2010 – Aceptado el 8 de julio de 2010 RESUMEN: La industria audiovisual se caracteriza por ser un sector creativo y dinámico cuyos productos se destinan principalmente al entretenimiento. Sus dos agentes protagonistas, productoras y cadenas de televisión, asumen la función de proveedor de contenidos y de emisor respectivamente. No obstante, debido a las exigencias de un mercado tan competitivo, ambas se han visto en la necesidad de expandir sus actividades más allá de su especialidad, convirtiéndose en empresas que ofrecen una amplia variedad de servicios audiovisuales y que producen y distribuyen sus contenidos en un contexto multiplataforma. El presente artículo analiza el sector de la producción independiente en España y las consecuencias derivadas del proceso de digitalización de la televisión, así como el papel que desempeñan las productoras en un entorno multimedia con numerosas ventanas para comercializar sus contenidos. Palabras clave: televisión, productoras, cadenas, producción, multimedia. ABSTRACT: The audiovisual industry is a creative and dynamic sector on the production ofentertainment content. Its two major figures, production companies and television networks, assume the role of content providers and broadcasters respectively. However, due to the demands of such a competitive market, both have seen the need to expand their activities beyond their specialty, providing a wide range of audiovisual services and producing and distributing their content through several platforms This article analyzes the independent production industry in Spain and the consequences of the digitalization process of television, as well as the role played by production companies in a multimedia landscape with an increasing number of windows to commercialize their content.
    [Show full text]
  • Análisis Televisivo 2009
    ANÁLISISANÁLISIS TELEVISIVOTELEVISIVO 20092009 Madrid, 2 de enero de 2010 Elaborado por Barlovento Comunicación según datos de TNS 1 TRANSFORMACIÓN RADICAL DEL SECTOR AUDIOVISUAL Elaborado por Barlovento Comunicación según datos de TNS 2 TRANSFORMACIÓN RADICAL DEL SECTOR AUDIOVISUAL 1. Gran incremento de la fragmentación televisiva por la rápida implantación de la TDT 2. Cambio de liderazgo: de Telecinco (2008) A TVE1 (2009) 3. Pérdida de 1.200 millones de ingresos publicitarios en el mercado televisivo durante los dos últimos años 4. Supresión de la emisión publicitaria en TVE a partir del 1 de enero de 2010 5. Luz verde a las fusiones entre cadenas 6. Aprobación de la TDT de pago 7. Tramitación parlamentaria de la nueva Ley General de la Comunicación Audiovisual Elaborado por Barlovento Comunicación según datos de TNS 3 TRANSFORMACIÓN RADICAL DEL SECTOR AUDIOVISUAL 1. GRAN INCREMENTO DE LA FRAGMENTACIÓN TELEVISIVA POR LA RÁPIDA IMPLANTACIÓN DE LA TDT. La TDT es ya una realidad: El 30 de junio de 2009 se iniciaba la primera fase del apagón analógico que afectó a más de 5 millones de españoles. En el mes de julio, el consumo a través de la nueva tecnología superó por primera vez al sistema tradicional analógico. Actualmente el visionado por TDT supera el 50% de los minutos consumidos. Esta situación de máxima oferta y fragmentación ha provocado mínimos históricos de audiencia en casi todas las cadenas tradicionales. 2. CAMBIO DE LIDERAZGO; DE TELE 5 (2008) A TVE1 (2009) TVE1 obtiene el liderazgo en este 2009 con una cuota de pantalla del 16,4%, la mínima histórica, arrebatando el primer puesto a Tele 5, que registró 2008 con el18,1%.
    [Show full text]
  • Digital Television and Public Service Broadcasting
    UNIVERSITY OF TAMPERE Eduardo Alonso DIGITAL TELEVISION AND PUBLIC SERVICE BROADCASTING A comparative study between Finland and Spain Master’s Thesis Department of Journalism and Mass Communication International School of Social Sciences June 2008 University of Tampere Department of Journalism and Mass Communication International School of Social Sciences ALONSO, EDUARDO: Digital Television and Public Service Broadcasting. A comparative study between Finland and Spain. Master’s Thesis: 73 pages June 2008 This Master’s Thesis analyses the effects of the switchover to digital television on Public Service Broadcasting (PSB) with the comparative study of the public broadcasters in Finland (YLE) and in Spain (RTVE). The text explains the long tradition of PSB in Western Europe and analyses its mission and main characteristics. With the arrival of digital television, PSB faces the biggest challenge since commercial television. Because of the technical advantages of digital television, including a better use of the electromagnetic spectrum, the transition to digital broadcasting is inevitable. Focusing on RTVE and YLE, this study interprets how PSB is facing this challenge. These two broadcasters operate in very different situations. While YLE is based on a traditional license fee funding, RTVE’s funding comes mainly from advertising. In spite of the financial difficulties, this paper shows the necessity of the public broadcasters to lead the switchover process. At the same time, public broadcasters need a deep transformation to respond to a competitive market that requires new demand-oriented approaches. The broadcasters also need to broaden their focus to be able to offer cross-media and cross-genre content that goes beyond the traditional broadcasting and, thus, become public service media.
    [Show full text]
  • Informe De Mediciones: Águilas
    Informe de mediciones: Águilas ENERO 2009 2 Informe de mediciones: Águilas INTENSIDAD DE CAMPO DE LAS SEÑALES DIFUNDIDAS POR ENTIDADES CON TITULO HABILITANTE El REAL DECRETO 401/2003, de 4 de abril, por el que se aprueba el Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, determina la normativa para la captación y adaptación de las señales de televisión terrestre y su distribución hasta puntos de conexión situados en las distintas viviendas o locales de un edificio. Las señales de televisión terrestre susceptibles de ser captadas, adaptadas y distribuidas serán las difundidas por entidades que dispongan del preceptivo título habilitante dentro del ámbito territorial donde se encuentre situado el inmueble, y que presentan en el punto de captación un nivel de intensidad de campo superior a: TELEVISIÓN TERRENAL TIPO DE SEÑAL BANDA DE FRECUENCIAS INTENSIDAD DE CAMPO Analógica 470.0‐582.0 MHz 65 dB (µV/m) Analógica 582.0‐830.0 MHz 70 dB (µV/m) Digital 470.0‐862.0 MHz 3+20 log f (MHz) dB (µV/m) Tabla 1. Niveles Mínimos de Intensidad de Campo Recibida E La planificación de cobertura de los operadores se basa en los siguientes criterios: NIVELES DE INTENSIDAD DE CAMPO PARA TELEVISIÓN ANALÓGICA Toda la planificación de necesidades de coberturas se realiza con unos niveles de intensidad de campo en zonas rurales y urbanas en banda IV y banda V de la recomendación UIT‐R BT.417‐5 del CCIR, que se resumen en la tabla que sigue: Banda Nivel Zonas Rurales Nivel Zona Urbana IV 58 dBµV/m 65 dBµV/m V 64 dBµV/m 70 dBµV/m Tabla 2.
    [Show full text]
  • La Televisió
    INFORME DE LA COMUNICACIÓ A CATALUNYA 2009–2010 Capítol 3 La televisió Josep Àngel Guimerà i Orts Isabel Fernández Alonso Observatori de Polítiques de Comunicació de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (OPC InCom-UAB) Aquest capítol descriu i analitza en detall la transformació del mapa de la televisió hertziana a Catalunya en el context de l’apagada analògica, sense oblidar l’evolució experimentada durant el bienni per les plataformes de satèl·lit, cable, IPTV i televisió mòbil. El text presta especial atenció a l’oferta de canals, a les audiències i a l’economia de les empreses de televisió. 81 El panoramapanora comunicatiuomunnicati 1. Introducció catalàtalà deldel biennibi estàstà marcatmarcat El panorama comunicatiu català del bienni 2009–2010 està marcat sens perper lÊapagadalÊapaga dubte per l’apagada analògica de la televisió terrestre, que comporta analògica una important reordenació de l’oferta audiovisual de Catalunya. de la televisió En aquest capítol es dedicarà un ampli apartat, el punt 2, a la descripció terrestre, i anàlisi de les transformacions del mapa de l’oferta i a la sistematització que comporta i valoració dels consums de TDT a Catalunya durant el període estudiat. una important Pel seu caràcter canviant, no s’aprofundeix en l’anàlisi dels continguts. reordenació De la mateixa manera, el capítol aborda molt tangencialment les de lÊoferta polítiques de televisió i la TDT local, qüestions que es tracten en detall audiovisual en els capítols “Les polítiques de comunicació” i “La comunicació de Catalunya local” d’aquest informe. En el primer se subratllen, per exemple, les implicacions de la nova Llei general de la comunicació audiovisual, aprovada per les Corts espanyoles, que incorpora el 2010 algunes decisions d’especial transcendència per al sector aprovades l’any anterior, com la fl exibilització de la normativa sobre concentració, la introducció de la TDT de pagament o la supressió de la publicitat de les emissions de TVE.
    [Show full text]