APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 1

MobilitatMobilitat Informatiu de l‘Associació per a la Promoció del Transport Públic Número 31 sosteniblesostenible 3r trimestre 2004 ii segurasegura www.laptp.org TrambaixTrambaix TrambesòsTrambesòs

PrimerPrimer balançbalanç El Carsharing ja és a punt APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 2

Mobilitat Sostenible i Segura EDITORIAL ÉS NO Edita: PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic). Rambla de Catalunya, 29, 4t Cogestió dels serveis ferroviaris 08007 . Tel: 93 301 39 07 - Fax 93 301 19 22 E-mail: [email protected] web: www.laptp.org de Renfe a Catalunya Director: Jordi Pascual ([email protected]) n iniciar-se l’estiu, Pasqual Mara- legia les atencions als viatgers de les gran Cap de redacció: estacions, però se’n desentén d’aquelles on Ricard Fernàndez ([email protected]) gall va tornar de amb el els trànsits –i les recaptacions— són menys Secretària de redacció: compromís que José Luís Rodrí- Roser Pastor guez Zapatero es prendria seriosa- importants. Això és justament el que passa a Consell de Redacció: Ement la proposta d’una cogestió en el serveis les línies de Puigcerdà i la Pobla de Segur. Juan Ramón Domínguez, Ricard Fernàn- ferroviaris de Renfe, sembla que sobre els de Són estacions de baixa recaptació monetària dez, Manuel Ferri, Pau Noy, Albert Obiols, Jordi Pascual, Rafael Requena, rodalia però també sobre els regionals. Molts però d’un alt interès social. És per això que Ricard Riol, José Luis Rodrigo i Francesc es van quedar bocabadats. ¿Com era possi- la intervenció de la Generalitat, amb l’expe- Xandri. ble que en tants pocs mesos s’hagués passat riència acumulada per FGC, no pot sinó Fotomecànica i impressió: suposar millores en el servei. Es tracta de fer Ceva Graf del més ranci centralisme ferroviari, repre- el mateix que fa 25 anys es va començar a fer Dipòsit legal: sentat pel PP, a una proposta de quasi fede- B-42.532/95 ralisme ferroviari que pot satisfer la majoria amb els FGC. Tiratge: de peticions provinents de Catalunya? Cal Quan es de transport públic, si es 6.100 exemplars recordar que el darrer mandat del govern del vol que la gent l’agafi cal posar l’oferta abans El Consell de Redacció no es fa necessària- que la demanda. En altres paraules, s’ha de ment solidari amb les opinions expressades en popular ha estat probablement un dels més els diferents escrits. negres de tota la història de la democràcia posar el carro davant dels bous. Aquest ha Il·lustració de capçalera de portada cedida per Javier Mariscal. espanyola en quant a possibilitats d’actuar estat el model de FGC i ha donat força bons resultats. Catalunya és la comunitat autòno- Agraïments des de la perifèria. Els plans ferroviaris es La confecció d’aquest butlletí és feien d’esquena a tothom; els directius de ma de tot Espanya amb la utilització més possible gràcies a: Renfe tenien prohibit parlar amb les autori- elevada de serveis de tren regional, però per Generalitat de Catalunya, Entitat tats locals o regionals sinó era amb el con- a molts --i també per a la PTP--, la insufi- Metropolitana del Transport, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelo- sentiment exprés del ministre Álvarez Cas- cient oferta de transport públic fa que només na, Ajuntament de Sabadell, Autoritat cos; fins i tot es negaven a passar les estadís- una petita part de la demanda potencial es del Transport Metropolità, Transports tiques de trens que eren de l’interès de les canalitzi cap el transport públic. Metropolitans de Barcelona, Tramvia Metropolità, Ferrocarrils de la Genera- autonomies. Tot Europa s’està descentralitzant en el litat de Catalunya (FGC), Busmet, Tusg- Ara caldrà veure en què es concreta camp ferroviari: Alemanya, França, Gran sal, Renfe; i les empreses de transport: aquesta idea de cogestió. Sembla que es vol Bretanya i ara sembla que també es vol Alsa-Enatcar, Autobuses Horta (AUT- HOSA), Autocars Font, Autocorb, Autos començar per les línies de caràcter regional, incorporar Espanya des de l’entesa entre Castellbisbal, Cintoi Bus, Hispano Igua- la de Puigcerdà i la de la Pobla de Segur, Maragall i Zapatero. L’estudi de PTP posava ladina, Martí Colomer, Mohn, Oliveras, però el que és evident és que aquesta propos- en relleu nombroses mancances en el servei Rosanbus, Sarbus, Sagalés, Soler i Sauret, Transports Lydia, Transports ta no pot sinó reportar beneficis. Com posa- de Renfe. La via més ràpida per solucionar- Urbans de Sabadell (TUS, SCCL), va de manifest el document de la PTP de los és que, tant com es pugui, la gestió dels Transports Generals d’Olesa, Trans- l’any 2003 on s’analitzaven els serveis de serveis es decideixi des de Catalunya. Molta ports Ciutat Comtal. rodalia, Renfe té un estil de gestió que privi- sort i molta força en l’empresa.● SUMARI

ÉS NOTÍCIA ÉN PORTADA ÉN PORTADA DOCUMENT EUROPA MOBILITAT El Carsharing Primer balanç El tramvia? Per Greus problemes a El carril-bus Iniciatives en favor ja és a punt dels tramvies la Diagonal central rodalies de Renfe reversible a Lió de la mobilitat Fa quatre anys es va Les dues xarxes del Ja tenim Tramvia a la Ara fa un any que la El govern local de Lió Sabadell va posar en presentar el projecte tramvia (el i Diagonal. En el de PTP va realitzar un està desenvolupant un funcionament la Taula per implantar a Cata- el Trambesòs) ja porten Ponent el nombre estudi obre l’estat de Pla per proposar altert- de la Mobilitat com a lunya una xarxa de en circulació el temps d’usuaris i el grau de les estacions de Roda- natives a l’ús del vehi- òrgan de debat i parti- carsharing. Ràpida- suficient com per dur a satisfacció que expres- lies. Des d’aleshores cle privat. Entre les cipació ciutadana per ment, la proposta terme una primera anà- sen superen totes les Renfe ha pres algunes mesures adoptades cal treballar per un model llençada per la PTP va lisi del que han signifi- previsions. Caldrà veu- de les mesures correc- destcar la creació d’un de mobilitat més soste- troba una bona acollida cat per al transport re si s’esdevé el mateix tores que demanàvem, carril-bus reversible i nible i segur. També, es entre administracions i públic i la mobilitat de en el tram de Llevant, i No obstant , aquest segregat de la circula- va aprovar el Pacte per sectors de l’opinió la ciutat, així com ava- sobretot si es manté el operador ha realitzat ció de cotxe. Aquesta la Mobilitat, que esta- pública i la ciutadania. luar el seu funciona- mateix nombre de viat- diferents accions molt acció significa la bleix un model de El proper novembre ment, extreure’n con- gers, prestacions i ser- qüestionables des del reducció de dos carrils mobilitat sostenible entrarà en període de clusions i apuntar veis una vegada supe- punt de vista dels destinats, fins ara, al compatible amb el proves, i a partir del millores de cara al rada la novetat del usuaris, com la manera trànsit de vehicles pri- desenvolupament gener, en ple servei. futur. Fòrum 2004. d’actuar en la línia C4 . vats. econòmic i social.. (pàg. 3) (pàgs. 4-5) (pàgs. 8-9) (pàgs. 14-15) (pàg. 16) (pàg. 20-21)

Mobilitat Sostenible 2 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 3

ÉS NOTÍCIA

El novembre entrarà en període de proves, i pel gener en ple servei El carsharing ja és a punt

La implicació de les administracions ha estat clau per la posada en marxa

Fa quatre anys es va cles –tots ells de color vermell– presentar a l’Ajuntament que en seran 30 a partir del proper gener i s’anirà incre- de Barcelona el projecte mentant segons les necessitats. inicial per implantar a la Aquesta flota estarà formada per quatre categories de vehi- ciutat una xarxa de cars- cles: utilitaris, cotxes compac- haring o cotxe compartit. tes, familiars i vehicles de trans- Ràpidament, la proposta port. Pel que fa als punts de llençada per la PTP va recollida i devolució dels vehi- troba una acollida cles, inicialment hi haurà cinc favorable entre les punts a tota Barcelona: a Ciutat Vella, Sant Andreu, Gràcia, diferents administracions i Eixample i a prop de l’estació amplis sectors de l’opinió de Sants. El servei estarà opera- tiu durant les 24 hores i es pública i la ciutadania. Nadal, Mayol i Noy el dia de la presentació. garanteix el 100 % de la pres- tació de servei sempre que es res de transport existents”. La és “arribar en cinc anys als faci la reserva amb un dia esprés de diversos tinent d’Alcalde de l’Ajunta- 11.000 associats”. d’antelació, mentre que si es fa estudis tècnics i ment de Barcelona, Imma al llarg del mateix dia es pot financers, negocia- Mayol, va afirmar que “tot i Un servei a l’abast garantir al voltant del 98 % de cions i creació que el carsharing no és la solu- Durant el període inicial de seguretat de disposar del vehi- Dd’infrastructures informàtiques ció als problemes de mobilitat, proves (novembre - desembre) cle que es sol·liciti. i de serveis, el passat 19 de sí que contribueix en la poten- Catalunya Carsharing comp- Com a servei ciutadà que juliol es va presentar oficial- ciació de l’ecomobilitat i és un tarà amb una flota de 10 vehi- impregna la filosofia del carsha- ment Carsharing Catalunya, mitjà a potenciar ja que estimu- ● ring, es penalitzarà el compor- que entrarà en funcionament la un ús racional del vehicle El projecte és força tament incívic dels usuaris, en període de proves durant el privat”; Mayol també va voler ambiciós, ja que especialment aquells clients que novembre i a ple rendiment a palesar que l’aliança entre preveu assolir la xifra embrutin indegudament el començaments de 2005. Generalitat, Ajuntament i PTP, vehicle i no tinguin cura en un En un acte celebrat a la seu i el suport dels operadors, ha d’11.000 associats correcte manteniment, que tin- de la conselleria de Política estat imprescindible per dur en cinc anys. guin una conducta al volant territorial i Obres públiques endavant el projecte. El presi- contrària al Codi de Circulació, (PTOP) el Secretari de Mobili- dent de la PTP, Pau Noy, va arribant-se al cas d’expulsió en tat, Manel Nadal, va destacar destacar “l’ampli mercat poten- ● Es penalitzaran les cas de dur a terme una conduc- que el carsharing representa cial que té el carsharing a l’àrea conductes incíviques i ció temerària. Podeu trobar “un canvi en les administra- metropolitana, ja que la major més informació a : www.cata- cions i la societat civil que part dels seus habitants fan un els usos contraris al lunyacarsharing.com. ● reclamen solucions intel·ligents ús limitat del cotxe”; així Codi de Circulació. JPM en la gestió de les infrastructu- mateix, va afegir que l’objectiu

Mobilitat Sostenible 3 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 4

EN PORTADA

Després d’uns començaments amb dificultats els nous tramvies han obtingut una acol Trambaix i Trambesòs: p

Les dues xarxes del tramvia ja porten en circulació el temps suficient com per dur a terme una primera anàlisi del que han significat per al transport públic de la ciutat, així com avaluar el seu funcionament, extreure’n conclusions i apuntar millores de cara al futur.

amb la participació de més de 600 obrers. Tot i així, va caldre més d’una setmana per a recu- perar el servei i l’opinió pública se’n va ressentir. Un fet aïllat del que afortunadament els usuaris es van oblidar ràpida- ment, tornant a fer servir el tramvia com abans.

3.000.000 de viatgers: un èxit de debò

i els problemes inicials, ni Nla mala premsa que res- ponsabilitzava al tramvia d’unes topades causades per la indisci- plina viària, han pogut aturar el creixent èxit del nou mitjà. Esfereïts els fantasmes, que vaticinaven una escasa rendibi- litat social i un caos circulatori, L’acollida assolida per part dels usuaris és força satisfactòria. avui el tramvia es desenvolupa amb total normalitat en el fun- Nou esquema ferroviari: trascendental per a Barcelona, Barcelona S.A. El 8 de maig, cionament de la ciutat. Amb la Rodalia + Metro + Tramvia que a més de batre un rècord també fou estrenat el Tram- mateixa oferta d’autobús d’extensió de xarxa, ha estrenat besòs, entre la plaça de les Glò- d’abans de la inauguració, els es del 3 d’abril de 2004 nous comportaments socials: ries i l’estació de Sant Adrià. nous tramvies estan captant una DBarcelona forma part de pacificant el trànsit a molts Passats 5 mesos de l’estrena, és mitjana diària de 30.000 viat- les més de 350 àrees metropoli- carrers propers, creant una hora de fer un primer balanç. gers que l’han escollit lliure- tanes d’arreu del món que dis- nova disciplina urbanística, més ment. posen de xarxa tramviairie. Els democràtica, on el transport Els problemes inicials dos nous tramvies aporten junts públic és prioritari i aconse- Nous valors a Barcelona 18,5 km i 39 parades a la xarxa guint un nou model de ciutat n fet sense precedents va de metro preexistent, que dis- més còmoda, segura i accessible Ususpendre per sorpresa el ls valors combinats de posava de 105 km entre FMB i per al vianant. El primer tram, servei a les dues explotacions Eregularitat, una conducció FGC. Gràcies al Trambaix i corresponent a la xarxa Tram- del tramvia la tarda del 8 i 9 de suau, rapidesa i màxima acces- Trambesòs, la xarxa ferroviària baix, es va inaugurar entre maig. El material bituminós de sibilitat són responsables integrada ha crescut més d’un Francesc Macià i Sant Joan segell de la via amb el paviment directes de l’èxit. Lluny d’ésser 15%, esdevenint l’ampliació Despí 33 anys i 16 dies després va dilatar-se per sobre del carril un transport turístic, com anual més gran de la història que l’alcalde franquista Porcio- i es va enganxar a les rodes del alguns preconitzaven, el del metro de Barcelona (1924- les exterminés de forma calcu- tramvia. La ràpida reacció de Trambaix registra l’afluència 2004). lada una de les xarxes més l’empresa que el gestiona féu màxima de viatgers en hora Sens dubte una inversió potents d’Europa: Tranvías de possible la neteja de les vies, punta i els dies laborables.

Mobilitat Sostenible 4 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 5

una acollida favorable per part de l’usuari s: primer balanç

Aquest fet demostra clarament tats, aprofiten millor el perjudi- que és un sistema molt eficient cial cicle semafòric. També s’ha per anar a treballar o estudiar. millorat la informació al viatger A més ofereix importants i es pensa en la creació d’un innovacions per al transport comitè d’usuaris, com ja succe- metropolità, com és el fàcil eix amb els FGC i com seria transport de bicicletes, el plaer desitjable amb el Metro i bus de viatjar en superfície ajardi- de TMB. La PTP ha col·labo- nada i a plena llum solar i rat amb l’empresa Tramvia l’accès còmode sense rampes Metropolità S.A. en aquestes per a cadires de rodes i cotxets millores, i ho continuarà fent de nen, fets que aprofiten els en el futur. seus usuaris des del primer dia. El contrapunt: Noves connexions i tipus retall de freqüències de viatge ls progressos del tramvia i Les freqüències són un punt a millorar. l traçat d’ambdues línies ha El’increment de viatgers Egenerat nous corredors ● En constant progrés feien pensar en un pròxim que no estaven satisfets adequa- El traçat d’ambdues increment de freqüències als dament per les xarxes de Metro línies ha generat aulatinament l’empresa ramals del Trambaix i a l’hora i Bus, de forma que s’estalvia corredors que no Pconcessionària ha anat vall de la línia Trambesòs. Però temps i es guanya accessibilitat. millorant alguns aspectes que l’Autoritat del Transport Serveixi d’exemple el fàcil accés estaven prou coberts per la novetat del sistema, no Metropolità ha cregut més con- al Metro des de Sant Joan Des- amb bus i metro estaven del tot polits. En aques- venient retallar el servei al pí i Esplugues i l’enllaç directe ta línia va incrementar i millo- Trambaix i Trambesòs, creant de barris molt populosos cap a rar la senyalització viària, que una segona hora vall a la nit i la Zona Universitària i Diago- ● Fins ara, el no havia estat suficient davant primera hora del matí on es nal per al Trambaix. Per al contrapunt el posa de la conducció salvatge i ines- pasa dels 15 min als 36-40, i Trambesòs, la unió de Sant perada d’uns pocs conductors; dels 16 min als 32 al Tram- Adrià amb Barcelona per la la retallada en les va perllongar les baranes a les besòs. A més, una segona façana marítima i la connexió freqüències de pas. parades fins arribar a les ram- reducció del servei implica, des de la nova Diagonal amb el pes d’accés, va incrementar la de l’agost, fer esperar 18 centre de Barcelona. freqüència els dissabtes per la minuts en comptes de 15 als Destaquem també tres tarda al Trambaix, i els seus ramals del Trambaix. Resulta tipus d’usos al nou tramvia. Un maquinistes, més experimen- sorprenent que al tramvia, que d’ells, com a línia d’aportació al no ha arribat al llindar del que metro, a poques parades del és capaç, no se’l potencii ade- tramvia sempre es troba algun Segons l’enquesta quadament per estimular-ne intercanviador. En segon lloc l’ús ara que està despegant. Des s’està explotant el seu paper de de www.tramvia.org de la PTP confiem que les reta- transport de proximitat, aquell llades del servei siguin transitò- de curta distància i durada pels • El 80% dels internautes troben lent el tramvia; ries i l’ATM adopti la proposta quals resulta especialment efi- • el 83% creu que haria de disposar de prioritat absoluta als del Pla de Serveis del Trans- caç. També són freqüents els semàfors; port Col·lectiu 2002-2005, que viatges llargs superiors als 30 • el 77% responsabilitza les administracions públiques del estableix una freqüència míni- minuts, per la bona freqüència fracàs semafòric; ma de 15 minuts als transports ofertada al tram comú i como- • el 88% és favorable a crear una campanya d’usuaris dirigida a de ciutats limítrofes amb Barce- ditat en l’accés. l’administració per a resoldre el problema. lona i superiors als 25.000 habi-

Mobilitat Sostenible 5 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 6

EN PORTADA

tants, com és el cas dels muni- Trambaix Trambesòs cipis del Tram. Recorregut pl. Francesc Macià / Esplugues / Ciutadella / plaça Glòries / Cornellà / Sant Joan Despí St. Adrià de Besòs

L’estafa semafòrica: Inauguració 3 - abril: pl. Francesc Macià / 8 - maig: plaça Glòries / estació un vet municipal Sant Martí de l’Erm (T1 i T2) Renfe de Sant Adrià

ens dubte, la gran assignatu- 19 - maig: Montesa / Sant Martí 14 - juliol: plaça Glòries / Sra pendent del nou tramvia de l’Erm (T3) Ciutadella - Vila Olímpica a Barcelona és gaudir d’una Longitud de la xarxa 12 km 6,5 km protecció semafòrica que li per- meti passar d’una velocitat mit- Línies en explotació T2 i T3 (T1 de reforç) T4 jana de 17 km/h als 20 km/h de doble via 80 % 95 % pels qual fou dissenyat, i que foren promesos pels mateixos Nombre de parades 24 parades + 1 baixador 14 Ajuntaments i Generalitat. Tramvies a l’hora punta 15 7 Com la majoria de tramvies moderns, té instal·lat un dispo- Parc mòbil operatiu 19 9 sitiu que li permetria regular el Velocitat comercial 16 - 17 km / h 17 - 18 km / h sistema semafòric en diverses graduacions: la microrregulació Conductors autoritzats 54 23 (retard de l’ona verda a petició Expedicions horàries Entre 230 i 275 Entre 144 i 236 del tramvia) o prioritat absolu- ta, per aturar-se només a les Viatgers en dia feiner (*) > 22.000 > 7.000 parades. Però cap ajuntament Viatgers en dissabte (*) > 12.000 > 8.000 no ha autoritzat el funciona- ment d’aquesta multimilionaria Viatgers en diumenge (*) > 7.000 > 6.000 inversió a la totalitat de la línia. Freqüència mínima (*) 10’ tram comú i 20’ en ramals 16 minuts Els cicles semafòrics són regu- lats amb prioritat per al trans- Freqüència màxima (*) 5’ tram comú i 15’ en ramals 8 minuts port privat, com poden com- provar els usuaris del Trambaix Correspondències Metro: L3 i L5 Metro: L1 i L4 amb altres ferrocarrils Rodalies Renfe: C4 Rodalies Renfe: C1 a l’alçada de Numància. El tramvia només disposa (*) Dades corresponents al mes de juliol de 20 segons de cada 2 minuts Podeu consultar l’actualització de la informació a www.tramvia.org de cicle semafòric, per poder superar la cruïlla de la discòr- Les conclusions de la PTP dia, ja que aquest és el temps que atorga l’Ajuntament de onsiderem que l’aposta pel tramvia a Barcelona ha estat un èxit. La gran quantitat de viatgers des- Barcelona. prés són fets que ens situen en la tònica europea pel que fa el tramvia modern. Però cal continuar Però aquest no és l’únic Ctreballant per millorar un tramvia que encara pot donar molt més d’ell mateix. Treballar per resol- entrebanc, els tramvies només dre els entrebancs semafòrics, ja que condicionen el prestigi, rapidesa i eficiència del sistema. També caldrà poden superar un semàfor quan replantejar, una vegada més, l’enllaç de les dues xarxes a través de la Diagonal. Per què és prioritari protegir han estat detectats pel mateix, semafòricament el tramvia? operació que requereix alguns • Perquè cal fer atractius els temps de viatge del transport públic de superfície. Incrementar els viatges en segons i que és totalment inne- tramvia a Barcelona ens afavoreix a tots: descongestiona la via pública i redueix la sinistralitat i la contamina- cessària quan el flux paral·lel de ció: atmosfèrica i acústica. Una inversió tan alta com el tramvia no es pot deixar a mig gas. vehicles ja disposa de senyal • Perquè el transport públic ha de tenir prioritat. Cal prioritzar-lo sobre el privat, per ser l’únic en oferir verd. Per acabar d’adobar-ho, i un accés universal: conductors, vianants, persones minusvàlides, usuaris de la bici... tot i gaudir d’unes condicions • Per garantir una freqüència homogènia. Com que ja disposa de plataforma reservada, tan sols li faltaria d’acceleració i frenada més una protecció semafòrica acurada per esdevenir molt més fiable i regular (cada 5 minuts exactes). favorables, el tramvia disposa • Perquè no colapsa. Com que circula sobre eixos principals de la ciutat, l’exigència d’un senyal en verd de menys temps per atravessar cada 5 minuts (el cas més restrictiu) no condiciona l’ona verda preexistent. una cruïlla respecte la resta del • Per estalviar tramvies i costos. Amb prioritat semafòrica es necessiten menys unitats circulant simultà- trànsit paral·lel: cotxes, motos i niament a la línia: disminueixen els costos d’explotació (que paguem tots) i els maquinistes disposen de més autobusos. ● temps per al descans. Ricard Riol • Per estalviar energia. A les frenades i accelerades és quan el tramvia consumeix més energia, i amb prio- PTP. Secció ritat semafòrica només seria necessari aturar-se als punts de parada. ●

Mobilitat Sostenible 6 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 7

Inaugurat el tram entre la Ciutadella i plaça de les Glòries ...I segueix

creixent La nova estació de Ciutadella / Vila Olímpica.

l 14 de juliol van entrar té una longitud de 6,5 km amb na Joan Clos va insistir en el fet destacar el fet que el tramvia en servei uns altres 1,8 14 parades i, des de la seva inau- que el Trambesòs representa “arrenqués amb dificultats i Ekm del Trambesòs. El guració el maig passat, el nom- “un avenç al planejament urba- entrebancs, però s’ha acabat nou recorregut va des de la bre de viatgers que l’han utilit- nístic, ja que primer fem arribar consolidant gràcies a l’acollida plaça de les Glòries fins el Parc zat gairebé és de mig milió. el transport públic i després per part de la societat”. Així de la Ciutadella, concretament a En l’acte de presentació de s’avançarà en la urbanització mateix, Nadal va anunciar algu- l’entrada del zoològic al carrer les noves estacions, per al presi- d’allà per on passa amb nous nes novetats com l’acord defini- Wellington, i té quatre parades: dent de Tramvia Metropolità, habitatges, oficines, hotels, tiu perquè el Trambaix arribi a Auditori-Teatre Nacional, Albert Vilalta, la prolongació de equipaments”, seguint la línia , urbanitzant Marina (amb correspondència la línia “és un tram que presta apuntada per Vilalta, segons l’entorn per on circuli, l’estat amb L1 del metro), Wellington molt servei, ja que uneix equipa- Clos, el Trambesòs dibuixa avançat de negociacions perquè i Ciutadella-Vila Olímpica ments de primer ordre com la “una nova centralitat de la ciu- també ho faci fins a Sant Feliu; i (correspondència amb la L4). Universitat Pompeu Fabra, el tat, ja que parlem d’una zona on el contracte-programa tancat Les previsions, situen el nombre Fòrum, el Port Olímpic, l’Arxiu ja hi ha, i haurà, molts serveis al amb Alstom per al subministra- d’usuaris del nou tram en Nacional, l’Hospital del Mar, públic”. Finalment, el conseller ment de 50 trens destinats a la 185.000 viatgers anuals. En l’Auditori, el Zoològic...”. Per la de Política Territorial i Obres línia 9 del metro. ● total, la línia T4 del Trambesòs seva banda, l’alcalde de Barcelo- Públiques, Joaquim Nadal, va J.P.M. Tramvia integrat = freqüència integrada ’any 2004 Barcelona ha batut un rècord tramvia en un moment en què aquest no havia 2. Perquè en tractar-se de municipis que històric d’ampliació anual de xarxa ferro- arribat al llindar de les seves possibilitats. Així, superen els 25.000 habitants, i formant part Lviària des dels inicis del metro. Els gaire- hem vist com freqüències de 15 i 16 minuts del continu urbà de Barcelona, segons les bé 18,5 km de tramvia han suposat un aug- arribaven als 32 i 40 minuts d’espera, fet del directrius de la proposta del Pla de Serveis del ment del 15 % de la xarxa ferroviària integra- tot insòlit en unes línies que apareixen al plà- Transport Col·lectiu 2002-2005 de l’ATM, da. Un fet sense precedents que a la PTP cele- nol de Metro de Barcelona. Mai s’havia arribat no poden excedir els 15 minuts de freqüència brem per doble motiu: el notable increment a uns temps d’espera tan alts, en un sistema en les seves línies troncals de bus i tramvia. de la cobertura territorial ferroviària i la ferroviari urbà de la 1ª corona tarifària. És per 3. Barcelona no pot disposar d’un plànol incorporació del tramvia i els valors que això que la PTP ha proposat a l’ATM una revi- de Metro que a segons quines hores del dia representa a les nostres ciutats. sió integral dels horaris actuals i per això fa ofereixi estacions amb freqüències superiors Des dels inicis del servei comercial, Tram- una proposta d’uns de nous que s’ annexa a als 20 i 30 minuts: és un fet totalment dissua- baix i Trambesòs s’han consolidat amb aquest comunicat. sori de l’ús del transport públic ferroviari. l’entorn i han assolit la xifra de 3.000.000 de 4. Perquè els valors del tramvia, econo- nous viatgers, sense cap supressió ni retall de Per què és necessària la revisió d’horaris? mia, baix consum energètic i altres, s’han les línies d’autobús preexistents. Aquest èxit 1. Perquè en el marc de la integració d’explotar al màxim. però, no s’ha vist reflectit en una millora de tarifària, i tenint en compte que la xarxa fun- 5. Perquè el tramvia ocupa un espai les freqüències inicials, que semblaven poc ciona integrada, molts viatges en tramvia són important dels nostres carrers que es reserva adients als ramals del Trambaix i a les hores de correspondència amb el metro, per la qual per a la mobilitat ecològica, per la qual cosa vall del Trambesòs. cosa és obligat facilitar uns enllaços ràpids ofe- s’ha de potenciar el seu ús per sobre d’altres L’ATM ha considerat que calia retallar, rint unes freqüències similars als metros de mitjans coincidents, sobretot privats. ● encara més, el servei a les dues xarxes de FGC i FMB. Redacció

Mobilitat Sostenible 7 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 8

EN PORTADA

En el seu retorn a Barcelona, l’èxit del tramvia està assegurat El tramvia...? Per la Diagonal central Els més ferms opositors al tramvia ara començen a reconèixer que potser anaven errats. Ja tenim Tramvia a la Diagonal. Sembla ser que en el tram de Ponent el nombre d’usuaris i el grau de satisfacció que expressen superen, de llarg, totes les previsions. Caldrà veure si s’esdevé el mateix en el tram de Llevant, i sobretot si es manté el mateix nombre de viatgers i el nivell de prestacions i serveis una vegada superat el més que probable entusiasme de la novetat de la celebració del Fòrum 2004. Els tramvies són una bona eina per lluitar contra la dictadura del cotxe.

mes equivalents o substitutori tramvia o metro està mal plan- cap pretext perquè la ciutat no n qualsevol cas, l’èxit un de l’altra i que el tramvia no tejat. pugui aspirar a tenir una línia del tramvia, en el seu era altra cosa que el metro de El tramvia i el metro són de metro amb el mateix o sem- retorn a Barcelona, les ciutats “pobres” que no sistemes de transport que com- blant traçat. sembla assegurat. tenien empenta ni recursos pleixen missions diferents i No cal, ara i ací, una des- EFins i tot aquells pretesos suficients per construir un complementàries i tots dos són cripció detallada de les caracte- experts i erudits, que assegura- metro. necessaris per una ciutat com rístiques diferencials d’ambdós ven que el tramvia és més pro- Sense negar en absolut Barcelona. sistemes de transport públic. pi de ciutats mitjanes i petites l’escandalós dèficit en infras- Ni l’accessibilitat, ni la veloci- que d’una ciutat gran com Bar- tructures de transport que Un fals dilema tat, ni la comoditat, ni molts celona, comencen a admetre pateix Barcelona, i també tot A ningú amb dos dits de altres aspectes es poden com- que potser estaven equivocats Catalunya, com a conseqüència front, a no ser que no tingui parar. Es tracta de sistemes en la seva oposició frontal al del continuat drenatge de res a fer, se li acut viatjar de diferents, amb prestacions nou sistema de transport recursos a que està sotmesa pel Cornellà a Sant Adrià de Besòs diferents i amb objectius de públic i en plantejar el dilema règim d’espoli fiscal quasi o Badalona en tramvia. I el fet servei diferents. Que ara en tramvia-metro com si algú colonial a que la sotmet l’Estat, que un dia sigui possible tinguem un, el tramvia, no vol hagués pretès que fossin siste- cal dir que el dilema entre aquest recorregut no ha de ser dir que els ciutadans hàgim de

Mobilitat Sostenible 8 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 9

renunciar a l’altre, el metro. través del nou eix cívic per les Però el tramvia de la Dia- persones amb alguna discapaci- gonal ha nascut amputat. Li tat física o per aquells que, han crescut abans les extremi- simplement, renuncien a cami- tats que el tronc, abans els nar més del compte en els ramals que el tram central. diversos recorreguts possibles Per quan està programada al llarg d’aquest magnífic eix l’execució del tram central? cívic de més de 10 Km, únic a Em consta que el projecte està les ciutats del món. estudiat en detall i que hi ha Els compradors tindrien a anàlisis tècnics solvents i pro- l’abast les diverses opcions de Intercanviador tramvia - tren a Sant Adrià. postes concretes de disseny de botigues i magatzems. tots els elements que han de ● Quin dia es podrà transfor- L’intercanvi de transport permetre instal·lar el tramvia El tramvia i mar la Diagonal en un boule- públic entre el tramvia i les en superfície en el tram central el metro són sistemes vard, com es feu en el seu línies de transport que traves- de la Diagonal, entre la plaça de transport que moment amb el passeig de sen la ciutat en direcció mar- de Francesc Macià i la de les Gràcia suprimint les calçades muntanya es faria amb la màxi- Glòries Catalanes. compleixen missions laterals, ampliant les voreres i ma eficàcia. És en aquest tram on el diferents i ordenant el trànsit rodat de La nova urbanització que tramvia de la Diagonal assoli- complementàries i tots manera que en els 50 m comportaria la instal·lació del ria el seu veritable sentit, com d’amplada hi circulin sense tramvia permetria, com ja ha a element bàsic del transport dos són necessaris interferències greus els via- passat a Cornellà, a Esplugues, públic de superfície en la nova per a una ciutat nants, les bicicletes, els tram- a Sant Joan Despí o a Sant dimensió de l’eix cívic de la vies, els autobusos i els pocs Adrià del Besòs, una millor ciutat central que necessita com Barcelona. automòbils privats, els ocu- qualitat de l’espai públic.... urgentment ser alliberat de pants dels quals vulguin passe- Quins interessos s’oposen a part del trànsit rodat que avui ● El tramvia assoliria jar lentament sobre rodes? aquesta transformació? Els la fa incòmodament transitable Si això s’esdevé algun dia lobbies de l’automòbil? O és la pels vianants. el seu ple sentit com a serà el dia que el tramvia s’ins- por dels nostres polítics que no element bàsic del tal·li en el tram central i con- gosen suprimir dos carrils de Un gran eix cívic necti els ramals de Llevant i de trànsit rodat per donar més i Per quan la constatació que la transport públic Ponent, avui despenjats. millor espai als ciutadans que Diagonal no és una drecera pels circulant per superfície En aquest moment, la Dia- es desplacen a peu? Només cal cotxes i els autobusos sinó el gran pel tram central de la gonal podrà assolir, amb pleni- desitjar que aquesta por no els eix cívic de la ciutat de la segona tud, la seva “condició anàloga condueixi a fer un disbarat més meitat del segle XX, que aspira a Diagonal, entre les metropolitana de gran eix cívic gran que el de no construir el estar ben equipada en el primer places de Francesc de la ciutat central “ amb el tram central de la Diagonal: decenni del segle XXI? Macià i les Glòries. tramvia amb una funció sem- construir-lo en túnel, sota Com és possible mantenir blant a la de les escales mecà- terra, passant per sota les línies un eix cívic com la Diagonal, niques dels grans magatzems o de metro, a més de 20 m. de la amb la densitat de trànsit rodat ● Superada amb èxit a la dels “tapis roulants” dels superfície del passeig. actual, amb la contaminació grans aeroports del món. Jo crec que, superada amb acústica i atmosfèrica que avui l’etapa inicial de posta un èxit esclatant l’etapa de pos- suporta? en servei del tramvia, Qui s’hi oposa? ta en servei del tramvia retor- Quin dia es decidiran els res no ens ha El canvi de secció de la nat a Barcelona, res no ha ciutadans de Barcelona a pres- Diagonal central per encabir el d’espantar per donar un pas cindir de la dictadura de d’espantar per donar tramvia és possible. Els estudis endavant més en la política l’automòbil privat que desgra- un pas endavant per dels tècnics de l’Ajuntament ho que ja fa una colla d’anys està cia el que podria ser el millor demostren abastament. La desenvolupant el nostre Ajun- passeig de la ciutat i el conver- guanyar territori a nova Diagonal podria tenir tament: la de guanyar territori teix en un carrer vulgar, incò- l’automòbil i retornar voreres de 6m. al costat dels a l’automòbil i retornar la ciu- mode, amb unes voreres estre- la ciutat als ciutadans. comerços i dels equipaments. tat als ciutadans. tes, que enfront dels comerços No caldria prescindir de cap A la Diagonal central el amb prou feines arriben als 2 dels rengles d’arbres que avui tramvia és l’instrument metres d’amplada i de les quals la qualifiquen. d’aquesta política. ● no es pot baixar un peu sense El tramvia en superfície Lluís Cantallops jugar-se la vida? afavoriria els desplaçaments a Arquitecte

Mobilitat Sostenible 9 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 10

EN PORTADA

La Comunidad de Madrid también se planeta reontoducir el tranvía Metro de superficie... para la periferia El projecto del gobierno de Esperanza Aguirre tiene varios aspectos ocultos.

El gobierno de la Comunidad de Madrid anuncia que realizará 30,6 km de líneas tranvia- hace varios años, y nos pone rias antes de 2008. Con la puesta en marcha de estos tranvías, la Comunidad de Madrid ante la evidencia de que una cosa son las frases sensatas que volverá a disfrutar de un medio de transporte urbano ampliamente utilizado y apreciado hemos entresacado de los ante- en las demás ciudades europeas proyectos y otra cosa son las características y condiciones de las tres líneas de tranvías que ahora proponen, ya que ningu- na se sitúa en el corazón de Madrid. Todas las líneas se proyectan en la zona periurba- na del oeste y suroeste de la ciudad. La primera conecta con la esta- ción de la línea 10 del metro de Madrid, denominada Colonia Jardín, siguiendo el corredor de la carretera M-511, la segunda va desde la estación ferroviaria de Aravaca a Pozuelo de Alar- cón y a la citada estación de metro, Colonia Jardín, siguien- do los ejes de las carreteras 503 y 502, y la tercera une Naval- carnero con Móstoles utilizan- do el eje de la antigua carretera N-V.

El proyecto de tranvía para Madrid sólo contempla la periferia. El coche no se toca ¿Qué pasaría si el metro de ara defender esta to, la facilidad de conexión con seguros, ecológicos, de fácil superficie entre Navalcanero y decisión, la adminis- los otros modos y medios de combinación con otros sistemas Móstoles discurriera por la tración autonómica transporte, su aportación a la de transporte urbano, y con infraestructura existente, en vez incluye en los proyec- calidad y habitabilidad de la unas capacidades que vienen a de construir una nueva plata- Ptos básicos frases como: “los ciudad, su integración en el pai- oscilar entre las 3.000 y 10.000 forma? Es decir, ¿qué ocurriría metros ligeros aparecen en las saje urbano, o su reducido con- personas transportadas por si la plataforma tranviaria se mejoras de las redes de trans- sumo de energía, son algunas hora y sentido”. instalará sobre las calles y porte público colectivo de casi de las razones para su constante No obstante, existe una carreteras existentes, aprove- todas las urbes europeas, por su implantación en los núcleos notable contradicción entre lo chando el suelo destinado al eficacia e integración urbana”, urbanos”, o como: “los metros que dicen, lo que piensan y lo transporte de la antigua N-V, o como: “los bajos costes de de superficie modernos se que hacen las administraciones tanto dentro de Móstoles como instalación y de mantenimien- caracterizan por ser rentables, autonómicas de Madrid desde dentro de Navalcanero, así

Mobilitat Sostenible 10 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 11

como en el recorrido rural costes externos ecológicos, ni el Gobierno de Esperanza Ancho incompatible entre ambos núcleos, además en el de los costes externos Aguirre se convierte en un gran Los resúmenes de los pro- de aprovechar la amplia A-5 sociales. obstáculo para aprovechar yectos de las tres líneas tranvia- desde el Cerro de las Cabezas racionalmente en el transporte rias (Boadilla del Monte – hasta la Dehesa de Marimartín? Efectos perjudicialies público colectivo los recursos Madrid; Aravaca – Pozuelo de Es muy probable que este Pero al mismo tiempo apa- financieros disponibles, además Alarcón – Madrid y Navalcar- análisis no se haya efectuado, ya recen cada vez más pruebas, de convertirse en un gran obs- nero – Móstoles) ofrecen muy que las personas responsables como señalaba la Comisión táculo para reducir el cambio poca información a las perso- del actual gobierno autonómico Europea en mayo de 2001, de climático, reducir la generación nas, organizaciones ecologistas, descartan, por principio, toda que las minúsculas partículas de de ozono troposférico, reducir organizaciones vecinales, admi- actuación que reste espacio al polvo presentes en el aire, el ruido y reducir la congestión, nistraciones municipales, etc., automóvil. medidas en micrones o incluso y en un gran obstáculo ante los para poder realizar una auténti- Recordemos lo que podía- en nanómetros, tienen efectos intentos de mejorar la calidad ca valoración de la idoneidad de mos leer en el número 1 de la nocivos en la salud humana por el aire y ampliar el espacio las propuestas. Estamos, otra revista “Madrid Ecologista” cuanto provocan muertes pre- público disponible para una vez más, ante una información (verano de 2002): “en contra- maturas y reducen la calidad de vida cotidiana más humana y insuficiente orientada a un dicción con el criterio de la vida al agravar algunas enfer- confortable. efectuar un superficial procedi- Política Común de Transpor- medades respiratorias como el miento de evaluación del tes, que según las pautas asma. Además, uno de los moti- ● Todas las líneas impacto ambiental, incapaz de ambientales de la Unión Euro- vos por los que las partículas interferir en los planes de las pea exigen, en primer lugar y causan más preocupación es proyectadas se sitúan administraciones públicas. de forma inmediata, la reduc- debido a que no parece haber en la periferia, ninguna Las características técnicas ción del transporte en automó- ningún umbral de concentra- atraviesa el corazón de que se señalan para los tranvías vil, los documentos donde se ción por debajo del cual no de los tres proyectos indican la reflejaron las conclusiones de existan efectos. Madrid, sin cuestionar obligatoria compatibilidad con los estudios previos de Metro- En un informe reciente de la supremacía de la las unidades de tren del metro sur (ahora línea 12 del metro de la Agencia Europea de Medio de Madrid, lo que implica la Madrid) justificaban la opción Ambiente se refleja que en las presencia del vehículo incompatibilidad, al menos en de construir un metro subterrá- principales ciudades europeas privado en la capital. principio, con las unidades de neo en vez de un metro de se registra cada año la enorme tren de los servicios de cercaní- superficie, señalando que el cifra de 60.000 muertes provo- as. El ancho de vía del metro de o tranvía implica cadas por la exposición a largo ● El actual gobierno Madrid es de 1.445 mm, un una alta ocupación del viario plazo a la contaminación de la Comunidad poco superior al ancho normal urbano, lo que genera, por tan- atmosférica. Los niños están europeo de 1.435 mm, e infe- to, una reducción del espacio más expuestos que los adultos a de Madrid está rior al ancho de vía de la red de destinado al automóvil”. los riesgos medioambientales, desaprovechando una cercanías de la Comunidad de La metodología de análisis como pone de manifiesto la situación inmejorable Madrid que tiene el ancho de la Comunidad de Madrid proliferación de las alergias y el ferroviario ibérico de 1.668 sigue, según parece, fórmulas hecho de que uno de cada siete para tratar de reducir mm. Establecer líneas de metro ya superadas donde se incluye niños sufre de asma. Compara- los niveles de de superficie con un ancho el reconocimiento de la deman- da con la situación de hace 30 polución del aire. incompatible con las red de da, orígenes y destinos de los años, esa proporción representa cercanías impide la futura viajes, características geológicas un aumento sobrecogedor. explotación de vehículos “tran- del terreno, alternativas de tra- Para invertir esta tendencia tren”, tranvía en la ciudad y zado, estudios económicos y alarmante, la Comisión Euro- tren en las cercanías, o conduce financieros del proyecto, y sis- pea puso en marcha en junio de a la creación de dos redes de tema de transporte a proponer 2003 la estrategia europea de cercanías incompatibles entre al Consorcio Regional de medio ambiente y salud. sí, pero situadas sin embargo Transportes, pero se excluye la La imprudente protección sobre un mismo territorio. Es evaluación estratégica del del transporte en automóvil y curioso situarse ante esta pro- impacto ambiental que las nue- camión que sostiene el actual puesta en un momento y en un vas infraestructuras para el Gobierno lo lleva a proponer lugar donde se está trabajando transporte conllevan, ya que no líneas de metro de superficie en a marchas forzadas por la inte- se desea considerar los costes la periferia de la gran ciudad y a roperabilidad de todas las redes externos de los diferentes construir metro subterráneo en ferroviarias europeas. ● modos y medios de transporte las zonas de urbanización más Ecologistas en Acción . en liza, ni en el aspecto de los compacta. Con estas decisiones, Majadahonda (Madrid)

Mobilitat Sostenible 11 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 09:07 Página 12

D’INTERÈS

Promoció Commemoració dels 25 anys de FGC de la bicicleta i peatons

a carretera de Mata- depera de Sabadell Ltindrà un vial per a ciclistes i un altre per a vianants. Fa poc, han el 7 al 28 de setembre, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya celebra els seus 25 anys començat les obres de d’història amb la inauguració d’una exposició al palau Robert de Barcelona (pg.Gràcia- construcció de les dues DDiagonal), que recull l’evolució de l’empresa durant aquests anys. El contingut inclou vies protegides del trànsit fotografies, objectes singulars i àudiovisuals que permeten deixar constància de les transformacions motoritzat en un tram de viscudes durant aquest període. 800 metres a la carretera A més, abans d’entrar a l’exposició, també s’ha habilitat a la cruïlla del carrer Còrsega amb l’avingu- da Diagonal, un antic automotor restaurat de la sèrie 600 que es podrà visitar per dins. L’horari de BV-1248, que estarà dividit visita és els dissabte i diumenges 11, 12, 18, 19, 25 i 26 de setembre, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 per una cuneta verda de hores. protecció. El carril per a Coincidint amb l’exposició, els diumenges dies 12, 19 i 26 de setembre s’han programat circula- bicicletes serà de 3,5 cions especials amb trens històrics, com els models Brill 18 i 301, que efectuaran el trajecte de la L6 metres d'amplada i de (Pl.Catalunya-Reina Elisenda). doble sentit. L'altre vial Per a més informació es pot visitar una pàgina web feta amb motiu d’aquesta celebració: contigu, el de vianants, www.fgc.es/25aniversari. estarà separat per una línia d'arbrat. Les dues vies connectaran amb un camí Nous busos a Tusgsal Nota rural fins a l'aparcament de Redacció Tusgsal ha del bosc de Can Dé u. incorporat 7 nous Així, els vianants podran En el número anterior midibusos a la seva entrar pels camins exis- flora. Es tracta de informàvem de la bona tents fins a l'ermita de Sant vehicles (10,4 marxa del microbús del Julià d'Altura. Els nous metres) de la firma Papiol entre el nucli urbà camins estaran il·lumi- sueca SCANIA, del i l’estació de Renfe. Al mateix temps, també nats gràcies a la model “Omnicity”. A aquesta nova comentàvem el fet que instal·lació de punts de adquisició s’han de l’Ajuntament havia acon- llum encastats al llarg de sumar les efectua- seguit que autocars Roig tot el tram. També hi des el passat 19 de maig ja es van presentar 13 midibusos SCANIA del no retallés els horaris del haurà àrees de repòs amb mateix model, i el 22 de juny, que es van presentar 11 nous autobusos IVE- bus entre Papiol i Barce- CO City Class, de mida estàndard (12 metres). Tots aquests vehicles es bancs de fusta i papereres. lona. En aquest sentit, caracteritzen per ser de sòl baix i adaptats a persones de mobilitat reduï- El conjunt de les obres volem deixar constància da i disposar d’un sistema de conducció per SAE. A més, equipen aire costarà 481.023 euros. que l’empresa operardora condicionat, disposen de moderns sistemes de comfort, seguretat i frenat L'Ajuntament assumeix el . L’emissió de gasos, fums i partícules contaminants es troben per sota entre l’estació de Renfe i cost del projecte i la Dipu- dels índexs recomanats a les normativa europea establerta. En definitiva, el municipis és Autos tació de Barcelona farà les en tant sols un any, TUSGSAL ha incorporat un total de 54 nous autobusos Castellbisbal, SA obres. a la seva flota, cosa que representa una renovació del 35% del total.

Mobilitat Sostenible 12 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 13

Avancem en Bus urbà a Sistema antifrau l’accessibilitat Torredembarra a algunes

La Generalitat invertirà 2,8 milions Torredembarra disposa d’un servei d'au- estacions de FGC d’euros per fer més accessibles les esta- tobús urbà que pretén, segons la regidora cions de la L1 del metro. Les obres de Via Pública, Maria Dolors Toda, Els usuaris de les estacions de Terrassa i d’accessibilitat consisteixen bàsicament "cohesionar el territori i integrar les urba- Rubí de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) en la construcció d’un ascensor des del nitzacions al poble". El nou servei és en són els primers que hauran de passar un nivell del carrer fins el vestíbul. Tots els període de proves fins al 30 d'octubre i fa control de validació a la sortida de les esta- ascensors disposaran de doble connexió un recorregut de tres quarts d'hora i que cions en segons quines hores, com a dis- de servei elèctric, per poder funcionar en surt, des de les vuit del matí fins a les set suasió contra el frau. El tancament de les cas d’avaria, i també de sistema “resca- de la tarda, de la Marítima i recorre per sortides amb màquines validadores, que no l'antiga N-340, la carretera de la Pobla de tamàtic”, perquè es pugui fer l’evacuació s'obren si no s'hi introdueix un bitllet o el bit- Montornès, carrer Pere Romeu, Camí del cap a la part superior en cas de fallida llet no és l'adequat per al trajecte, s'es- Moro, carrer Montsià, Camí de la Rasa, dels sistemes elèctrics de l’estació. tendrà a d'altres estacions "de manera pro- avinguda de la Diagonal, avinguda David Aquestes obres es complementen amb la gressiva", segons va informar la companyia. Sànchez, camí Vell de la Pobla, avinguda construcció de rampes i la implantació Un estudi divulgat per FGC, detectava a l'es- Sant Jordi, avinguda CAtalunya, carrer d’encaminaments normalitzats per invi- tació de Terrassa un 9,8% de frau d'aquest Onze de Setembre, avinguda de les Olive- tipus; a Sant Cugat, un 10,2%, i a Rubí, un dents en els recorreguts adaptats. Les res, carrer dels Pins, passeig Rafel Campa- 4%. A l'estació de la UAB, el frau es dispara estacions que s’adaptaran són: Avinguda lans, Mediterrani i avinguda Francesc Carrilet, Rambla Just Oliveras, Can Serra, Macià. L'alcalde, Miquel Àngel Lecha, fins al 12,1%.. En total, a la línia del Vallès el Florida, Santa Eulàlia, Hostafrancs, Roca- assegurava que el fracàs de l'autobús urbà salt de zona suposa el 60% del frau, i a la del fort, Urgell, Glòries, Navas, Sant Andreu, que es va implantar fa dos d'anys va ser Llobregat-Anoia, el 75%. Torres i Bages, Baró de Viver i Santa que la companyia "no respectava els hora- Coloma. ris".

la paradeta Dr. Tr@ffic news reporters per Núria Fradera ¿Nueva version de “Quién sabe dónde?”

Al observar el plano de regio- nales-RENFE para Catalunya nos hemos encontrado que falta la línea C- 5, que corres- ponde al itinera- rio Barcelona- Ripoll-Puig- Les coses clares: cerdà... ¿Olvi- do?, ¿despiste?, Així ens em trobat a l'entrada d'una població a la Cata- ¿premonición de lunya Nord: traspaso a la 1- no es permetia passar als que no fossin del poble, Generalitat? 2- hi havia un aparcament vigilat (i gratuït), i Esperamos con 3- a més a més hi havia un servei de busos-llençadora impaciencia la gratuïts des del pàrquing a la població. A veure si pre- respuesta de Renfe a este nuevo Expediente X nen nota per aquí.

Mobilitat Sostenible 13 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 14

DOCUMENT

Aquest estiu l’operador ferroviari ha adoptat mesures contràries a l’usuari Greus problemes a rodalies de Renfe Cal aprovar urgentment un pla de mesures de xoc pel correcte funcionament del servei.

Ara fa un any que la PTP o obstant això, espera addicional de mitja hora. tant reducció de servei a algu- va realitzar un estudi aquest operador D'altra banda, Renfe ha nes estacions. obre l’estat de les ha realitzat dife- suprimit l’origen-final de molts • S'ha produït una pèrdua rents accions molt trens que abans ho feien a Mar- de temps als usuaris que venen estacions de Rodalies de Nqüestionables des del punt de torell i ara els ha passat a de més enllà de Martorell (Sant la Regió Metropolitana vista dels usuaris. La més des- Molins de Rei. Això significa Sadurní, Vilafranca,...) ja que tacada és la manera d’actuar en que l’estació de Martorell ha ara els trens fan més parades de de Barcelona. la línia C4 Sud, entre Molins perdut un 29 % dels trens res- les que feien abans. Des d’aleshores Renfe de Rei i Martorell, degut a les pecte el mateix període de l’any • Es produeixen aglomera- ha pres algunes de les obres de l'AVE. Les estacions anterior sense que la demanda cions en la majoria de trens afectades són Castellbisbal, el hagi baixat. Les estacions del d’aquesta part de la línia. Renfe mesures correctores que Papiol i Martorell. Papiol i Castellbisbal no han va assegurar que tots els trens des de la PTP demanàvem: A més, en els nous horaris perdut cap tren, perquè aques- serien de composició doble, d'estiu, les sortides de Barcelo- tes parades les cobreixen els però la PTP ha comprovat que instal·lació de màquines na en direcció a Vilafranca són trens que venen o van a Vila- sovint no és així. autovenda o el canvi a les hores i cinc minuts, amb la franca o a Sant Vicenç, uns • Els horaris estan mal dis- de format dels horaris qual cosa aquelles persones que trens que abans no paraven a senyats (en el quadre adjunt treballen en horari fix no aquestes estacions. s'indica la reducció de serve) de butxaca. puguin agafar aquests tren i Les conclusions d’això són s'hagin d'esperar el que surt a un empitjorament del servei: Les obres de l’AVE les hores i 35 minuts amb una • S'ha produït una impor- Cal recordar que el motiu de les obres és la construcció d’un tren d’alta velocitat, l'A- VE, en el tram entre Martorell i Castellbisbal, que tindrà un volum de passatgers molt infe- rior al de la xarxa de Rodalies. Lamentem que s'hagi auto- ritzar l'inici d'unes obres en l'AVE que causen tants incon- venients als trens que usa la majoria de la població. A més a més, aquestes obres de l'AVE també impedei- xen millores anunciades ja fa quatre anys, com la creació de la línia C-5 (o R-7 en la nova nomenclatura), entre la UAB i Martorell, a partir de la prolon- gació pel corredor del Vallès dels actuals serveis que arriben a la UAB. El Ministeri de Les obres de l’AVE ha convertit Rodalies en el germà petit de Renfe. Foment ha posat diverses dates

Mobilitat Sostenible 14 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 15

Nombre de circulacions diàries (NCD) A Barcelona 3 de cada 4 desplaçaments Línia C4 (Sant Vicenç de Calders - Manresa) es fan en transport públic, a peu o en bici Dies feiners NCD 2004 NCD 2003 Dif. Vilafranca 74 76 -2 Martorell 77 108 -31 S’incrementa Castellbisbal / Papiol 68 64 -4 Molins de Rei 141 141 0 l’ús del Dies feiners NCD 2004 NCD 2003 Dif. Vilafranca 33 33 0 transport públic Martorell 68 92 -24 Castellbisbal / Papiol 68 65 3 Molins de Rei 92 92 0 l nombre d’usuaris del transport públic va créixer a Bar- celona un 5,24% l’any passat, segons dades del Pacte per a l'obertura d'aquesta línia però horaris de festiu, no de feiner la Mobilitat. Així, més del 75% dels desplaçaments que les ha incomplet sistemàtica- com corresponia. Això va pro- E es fan a l’interior de la ciutat es realitzen en metro, bus, a peu o ment sense que haguem sentit vocar que les persones que en bici. Per contra, només un de cada quatre es fa en cotxe. En cap explicació oficial. aquell dia treballaven s'hagues- canvi, a l’àrea metropolitana continua l’hegemonia del vehicle Les obres en curs també fan sin d'esperar més temps a les privat. El 2003 hi va haver menys accidents però més morts. impossible, tal com s'havia parades i una major saturació de L’ús del transport públic es va incrementar a Barcelona de anunciat al setembre de 2003, passatge. Aquesta mesura forma sensible, un 5,24%, i també els desplaçaments en bicicle- que alguns trens de la C1 arri- només va ser anunciada per ta o a peu (0,81%), segons les dades presentades ahir en el ple bessin a Molins de Rei, des de megafonia i sense l’antel·lació del Pacte per la Mobilitat referides a l’any 2003. Això vol dir l'actual terminal de la C1 a suficient perquè tots els usuaris que només un de cada quatre desplaçaments a la ciutat es fa en l'Hospitalet, permetent un en tinguessin constància. transport privat, com el cotxe o la moto. En el 40,6% dels casos reforç molt important del servei ● Una mala gestió s’utilitza el metro o el bus, i en el 35,5%, la bici o es va a peu. El entre Molins i Barcelona i la nombre d’usuaris ha augmentat perquè també ha crescut l’oferta connexió directa entre aquest dels horaris, unit a de transport públic. La creació de noves parades i de la línia 11 sector del Baix Llobregat i el incidències com han aportat 2,3 quilòmetres més de metro. L’entrada en servei Maresme. Tampoc no s’ha avaries, vagues, de noves estacions suposa que dels 34,5 milions de nous viatges, resolt eficaçment la freqüència 10 han estat en metro. en la línia C-4 sud, en la última congestió... obliguen franja horària del dia, en la que a plantejar solucions Més cotxes fora de la ciutat hi ha intervals de servei supe- El Pacte per la Mobilitat subratlla el descens del nombre riors als 30 minuts. urgents a aquets d’accidents el 2003, que han estat 295 menys que l’any anterior. problemes. Tot i això, la mortalitat va pujar considerablement, i fins a un Aglomeracions total de 46 persones van perdre la vida en sinistres en carrers i Un altre dels temes en què I per acabar, volem deixar avingudes, un 31,4% més, ja que el 2002 el nombre de morts va Renfe s’hauria de posar a treba- constància que en el mes de ser de 35. llar urgentment són les aglome- juny s'han produït un elevat El vehicle privat, amb un 61,9%, continua sent el transport racions que es produeixen a les nombre d'incidències a les xar- majoritari en els desplaçaments amb origen o destí a Barcelona. línies C1 i C2 Sud els dies fes- xes de rodalies i regionals de L’ús massiu del cotxe és conseqüència directa “del dèficit en el tius per l'afluència de viatgers a Renfe, per causes diverses com transport col·lectiu a l’Àrea Metropolitana”, va comentar Jordi les platges. És cert que ha avaries, congestió en els trens, Hereu, regidor de Seguretat i Mobilitat. En la mateixa línia, els incrementat la oferta a esta- vagues,... que han perjudicat els accessos no aconsegueixen absorbir el nombre de vehicles, per cions com ara Platja de Castell- usuaris i, en alguns casos, acabat la qual cosa es “constata una saturació de les rondes, en especial defels, però és ben evident que la seva paciència. de la de Dalt en hores punta”. Tot i el nombre de vehicles a les això no és suficient i caldria Davant d'aquestes cir- entrades, “s’ha registrat una petita disminució del volum de prendre mesures de xoc. cumstàncies Renfe hauria d'a- trànsit a les vies interiors de la ciutat, que ha afavorit un lleu Per altra banda, al mig del provar un pla de mesures de xoc increment de la velocitat”, va remarcar Jordi Hereu. ● darrer pont de Sant Joan, Renfe per fer front als problemes Redacció va operar els seus trens el plantejats. ● divendres 25 de juny, amb Redacció

Mobilitat Sostenible 15 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 16

EUROPA ENERG

L’actuació ha suposat la supressió de dos carrils de circulació per al cotxe El carril-bus reversible a Lió Una barrera dóna pas alternatiu a cadascún dels sentits de la marxa.

om a implementació El govern local de Lió està desenvolupant un Pla per s’utilitza en un sentit i per la del Pla de Desplaça- proposar alternatives a l’ús del vehicle privat. Entre les tarda (a partir de les 14.00 h) en ments Urbans l’altre. (PDU), el Sytral, mesures adoptades cal destacar la creació d’un carril-bus Corganisme encarregat de la ges- Pas alternatiu reversible i segregat de la circulació de cotxes. tió del transport públic de Aquest carril bus transcorre l’àrea metropolitana de Lió per una avinguda que des del (que juntament amb Marsella centre de la ciutat permet acce- es disputa el qualificatiu de dir a un petit altiplà en el qual segona conurbació de França), hi ha el barri residencial de la desenvolupa el Pla de mandat Croix-Rousse i el municipi de corresponent als anys 2002- Caluir-et-Cuire. Anteriorment, 2007 amb l’objectiu de propo- aquesta via disposava de dos sar alternatives reals de trans- carrils de circulació per sentit. port al vehicle privat. Amb la construcció del carril Aquest Pla contempla la bus, els carrils s’han reduit a un prolongació de dues de les qua- per sentit i un de central per a tre línies de metro, les dues l’autobús. línies de tramvia, la construcció El carril bus, que es troba de dues línies més de tramvia i situtat en una cota lleugera- la creació de dos eixos de trans- ment superior a la dels dos port de superfície amb carril altres carrils de circulació, està Un autobús accedint al carril bus segregat en reservat en sentit est-oest i protegit en els seus extrems per sentit ascendent. nord-sud, mitjançant troleibu- una barrera que només s’obre sos de darrera generació. quan s’acosta un autobús en el L’eix nord-sud, que serà sentit de circulació que li perto- recorregut per les línies C1 i ca, així com altres vehicles de C2 de troleibús, estarà comple- serveis i emergències. Al mig tat el 2007. De mica en mica, d’aquest tram hi ha una parada, però, es van executant trams de manera que segons l’hora parcials en forma de carril del dia els viatgers accedeixen a segregat que ja poden ser utilit- l’autobús des de les voreres zats per les línies d’autobús laterals o bé des d’unes illetes actuals, amb els consegüents degudament protegides que hi estalvis de temps i millora de la ha al centre de la calçada. regularitat del servei. En espera de la conclusió El novembre de 2003 es va de l’eix nord-sud i de la seva inaugurar el tram de 750 electrificació perquè hi puguin metres de longitud conegut passar troleibusos en l’horitzó com a “Montée des Soldats”, 2007, avui en dia tres línies que consisteix en un carril bus El punt de parada situat a la meitat del carril d’autobús es beneficien ● que va pel centre de la calçada i bus està degudament dissenyat per a garantir d’aquesta actuació. que pel matí (fins a les 13.00 h) un fàcil accés a l’autobús. Francesc Xandri

Mobilitat Sostenible 16 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 17

ENERGIES

Davant nostre s’obre el repte de trobar substituts al petroli barat La prova més difícil L’aternativa més racional rau en un dràstic increment del transport públic.

Quan anem de viatge xen per anar a dormir. Aquests gastarien fins a 9.000 euros a a Centreeuropa ens l'any de benzina. Molt més si és quedem impressionats un 4x4. Però qui de debò ho passarà malament serà el mig per les estacions de tren milió de catalans que per millo- amb 14 vies o més, i l'alta rar la seva qualitat de vida han freqüència de busos i optat per viure a les zones de baixa densitat, amb habitatges tramvies en ciutats de aïllats o adossats, que tant han cent mil habitants. proliferat en els darrers vint El transport de ciutats com anys. És gairebé impossible que en aquestes àrees tinguin oferta Lleida, Girona, Tarragona, de transport públic si no és a la Mataró, Reus o Sabadell demanda. Caldria que les administra- està a anys llum cions preparessin un formida- d'aquestes ciutats, però no ble desplegament de transport és impossible arribar-hi si Cal buscar alternatives viables al petroli. públic perquè la ciutadania pugui mantenir el seu esquema es prioritza la despesa una benzina a 2 o 3 euros el 40.000 km a l'any. Consideren bàsic de desplaçaments. Serà un pública i deixem de banda litre. Es pot racionar la benzi- el seu vehicle com una prolon- magnífic moment pel carsha- na? Sembla que no, perquè tot gació de casa seva i sols el dei- ring, pel viatge compartit o car- papanatismes com el racionament implica un mercat pooling, i per la bicicleta en del TGV. negre. Val més que deixem que àmbits urbans. També ho serà el preu fluctuï lliurement i des ● Davant l’increment pel transport públic. Però fora de les administracions assegu- de Barcelona no n'hi ha, de rem els serveis bàsics. del preu del petroli transport públic. És possible Sobrietat, per tant, a l'hora només tindrem multiplicar-lo per cinc fora de enim molts núme- de fer desplaçaments i un incre- alternatives raonables Barcelona? Sí, si es prioritzen ros perquè el preu ment substancial en l'ús de l'e- els recursos i es dota el trans- del petroli se situï comobilitat. Pensem que la en la sobrietat en el port públic d'un instrument de d'aquí a 7 o 8 anys meitat de desplaçament urbans consum i la promoció finançament. perT sobre dels 100 dòlars el que es fan en cotxe tenen un No hem de pensar en mol- barril. A partir d'aquest preu, recorregut inferior als 2 km. del transport públic. tes noves línies fèrries de pas- l'economia trontollarà com Molts d'aquests viatges es satgers que tan agraden a quan ho va fer amb les dues podrien fer a peu, anant a com- ● La meitat dels Maragall. Construir-les és molt primeres grans crisis del petro- prar a prop, o en transport car i es triga molts anys. En cas li, el 1973 i el 1979. Mentre públic. Com sempre, seran les desplaçaments urbans d'emergència les úniques línies que els sectors industrial, classes populars les que facin el en cotxe són inferiors a construir són les de mercade- domèstic i comercial podrien principal esforç de sobrietat, als 2 km, uns trajectes ries, però finançades pel sector sortir-se'n d'aquest atzucac, el per bé que globalment fan ja un privat. La solució per incre- del transport entraria en crisi. ús reduït del cotxe. De mitjana que es podrien fer mentar de forma ràpida el El transport només tindria un vehicle fa a Barcelona 7.000 perfectament a peu. transport són busos i tramvies a alternatives raonables en la km a l'any. Això podria repre- les ciutats i un servei d'autocar sobrietat i en un dràstic incre- sentar fins a mil euros addicio- cada mitja hora a comarques. ● ment del transport públic. Un nals de benzina. Els que tenen Pau Noy petroli a 100 dòlars suposarà un poder adquisitiu alt fan uns President de la PTP

Mobilitat Sostenible 17 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 18

EMPERESES

Millores en el servei d'autobusos durant l’estiu i de caps de setmana TMB compleix amb els deures Moltes de les actuacions efectuades responen a una demanda feta des de la PTP.

L'Associació per a la Promoció del Transport Públic, PTP, ha fer arribar la seva felicitació 92, 95, 109 i 157. Només en a la direcció de TMB per les millores introduïdes en el servei d'autobusos en els darrers hora punta ho van fer les línies 9, 11, 27 i 64. La línia 31 ha mesos. La PTP feia temps que havia demanat millores els caps de setmana i en el servei millorat la freqüència però no de l'estiu, millores que s'estan duent a terme en aquest any 2004. les hores punta. Els usuaris valorem positi- vament aquestes mesures que haurien de portar necessària- ment a incrementar la con- fiança en el transport públic i a un increment de passatge. Totes aquestes actuacions esta- ven incloses en el catàleg de mesures que a principi d’any vam lliurar a TMB. Ens satisfà que TMB es preocupi d’aquells petits detalls de la gestió que no apareixen en les grans magni- tuds de la gestió a l’hora de fer balanç, però que contribueixen a millorar el servei i, de retruc, a incrementar el passatge. Demanem a TMB que de cara a la tardor les línies de bus La línia 11 ha estat un de les s’ha regit per horaris detallats. amb freqüència igual o superior als 15 minuts funcionin amb lgunes millores que ha estat de donar millor servei les hores punta i en els intervals horaris de pas públics per les s'han introduït, per sense haver de disparar més el servei de les línies 6, 7, 10, parades principals. De fet, exemple, són que la despeses pressupostàries. Per a 15, 17, 19, 32, 33, 36, 39, 41, aquests 15minuts de freqüència totalitat de la flota TMB, això ha suposat una 42, 43, 50, 57, 59, 72, 74, 79, són habituals en els busos del siguiA de pis baix en els caps de innovació i un gran canvi en la barri i els seus horaris són setmana (potser amb alguna política de transport, tenint en públics. Per a les persones petita excepció), l’increment de compte la demanda real tot ● Els usuaris valoren usuàries d’aquestes línies, espe- servei durant el juliol, comparat adaptant el material i el perso- positivament que rar 5 minuts en comptes de 15 amb el de 2003 i el fet que nal disponible. Les línies que o 20 minuts és una raó sovint durant l’agost 31 línies d’auto- s’han regit per horari detallat les línies amb alta decisiva per a la utilització del bús amb baixa freqüència de han estat aquestes: 6, 11, 12, freqüència de pas es servei. Donar informació és pas han passat a tenir horaris 23, 30, 31, 35, 40, 42, 44, 51, una forma de tractar millor el fixos, per tal de facilitar als 54, 58, 60, 62, 66, 71, 76, 78, regeixen per horaris client i això redundarà necessà- usuaris preveure l’hora d’arri- 92, 95, 96, 97, 102, 103, 104, detallats. riament en una superior utilit- bada de l’autobús a la parada 141, 155, 158, 159 i 185. zació. ● que correspongui. L’objectiu D’altra banda, van millorar a Ricard Fernàndez

Mobilitat Sostenible 18 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 19

TMB dóna un pas endavant en l’accessibilitat i en el comfort dels vehicles Renovació de la flota d’autobusos Transports Metropolitans Estàndard Articulat de Barcelona (TMB) ha Gasoil GNC Gasoil GNC 10 vehicles 20 vehicles 50 vehicles adquirit 145 vehicles nous Irisbús Iveco (Noge) (Castrosúa) (Castrosúa) per incorporar-los a la Evobús 15 vehicles 30 vehicles seva flota d'autobusos a (Mercedes) (Evobús) (Evobús) finals d'aquest any o prin- Man 20 vehicles cipis del 2005. La compra, (Castrosúa) Total 25 vehicles 30 vehicles 50 vehicles que s'ha adjudicat a través 40 vehicles

d'un concurs d'ofertes, es ofertes presentades es distribueix en 55 de motor poració de nous vehicles per- suposa la inversió de 38,5 per les empreses Iveco, de gasoil i 90 de gas natural met continuar treballant per tal milions d'euros. LMercedes Benz i Man comprimit (GNC). que a l'any 2006 tota la flota han resultat les guanyadores del Totes les ofertes incorpo- d'autobusos de Barcelona esti- concurs d'adjudicació del nou ren als vehicles els darrers gui totalment adaptada i que material mòbil per a la xarxa avenços tècnics, de confort i de totes les persones, indepen- d'Autobusos de Barcelona que qualitat, i entre els quals cal dentment de la seva situació de contempla la incorporació de destacar els que contribueixen a mobilitat, pugui utilitzar el 145 nous autobusos (80 articu- l'accessibilitat de les persones transport públic per als seus lats i 65 de tamany estàndard). amb mobilitat reduïda. desplaçaments. ● L'adjudicació dels vehicles En aquest sentit, la incor- Redacció Nova guia d’autobusos

ransports Metropolitans de Barcelo- de tramvia (Trambaix i Trambesòs). na (TMB) publica una edició renova- TMB, en un esforç continu per millorar Tda del plànol de la seva xarxa d'auto- la qualitat del transport públic a Barcelona i busos, amb l’objectiu d’informar als usuaris la seva àrea metropolitana, vol que aquest sobre els itineraris de les línies de TMB que renovat plànol del Bus, més pràctic i com- donen servei a Barcelona i la seva àrea plet, es converteixi en una ajuda imprescin- metropolitana. dible per moure’s per la ciutat amb la seva La nova versió d'aquest plànol, del qual xarxa d'autobusos. s'han editat 150.000 exemplars, incorpora Amb motiu de la seva edició, TMB millores respecte a les anterior edicions i, comunicarà als seus clients i als ciutadans entre altres, ofereix les següents novetats: que ja la tenen a la seva disposició a través • Neteja del fons cartogràfic del plànol d'una campanya de comunicació que, sota el per una millor lectura del recorregut de la lema "Amb el nou plànol d'autobusos és línia. impossible perdre's", inclou cartells, suports • Incorporació de l'àrea metropolitana en busos i oppis informatius, així com octa- al plànol d'autobusos, amb el recorregut vetes que seran distribuïdes en les xarxes complert de les línies de TMB que donen de bus i metro. servei a les poblacions de l'àrea. Tots els ciutadans poden obtenir la • Incorporació d'horaris amb la primera nova edició del plànol en els Centres i darrera sortida de cada una de les línies d’Atenció al Client de TMB situats a les d'autobusos (laborables, dissabtes i festius). estacions de metro d’Universitat, Sants- • Informació sobre les tarifes. Estació, Diagonal i Sagrada Família. ● • Inclusió dels recorreguts de les línies Redacció

Mobilitat Sostenible 19 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 20

MOBILITAT

El Pacte per la Mobilitat a Sabadell ja dóna els seus fruits Iniciatives en favor de la mobilitat i l’accessibilitat Les iniciatives impliquen un transport públic més a l’abast i afavorir l’ús de la bicicleta.

La ciutat de Sabadell, tal com vam publicar en números anteriors, va posar en funcionament la Taula de la Mobilitat com a òrgan de debat i participació ciutadana amb l’objectiu de treballar per un model de mobilitat més sostenible i més segur. Seguidament, es va aprovar el Pacte per la Mobilitat, signat per les entitats que integren la Taula de la Mobilitat, que A Sabadell hi ha persones que treballen per la mobilitat sostenible. estableix que Sabadell vol un model de mobilitat l pacte també esta- més racional de la mobilitat o el busos via satèl·lit (SAE) està bleix les línies transport motoritzat i a difon- permetent diverses actuacions sostenible,integrador i estratègiques princi- dre entre la població els valors per a l’increment de la qualitat segur i que sigui pals a seguir per asso- de la sostenibilitat en la mobili- del servei, especialment pel que Elir aquest objectiu, que han de tat. En els darrers mesos s’han fa a la seva accessibilitat. compatible amb el ser desenvolupades en el si de fet alguns avenços que cal des- Per una banda, s’està desenvolupament les diferents comissions de tre- tacar. començant a instal·lar unes econòmic i social ball de la Taula a partir del pantalles a les marquesines que Un transport col·lectiu de la ciutat. debat de les entitats. Cal desta- informen, de forma visual, car les que estan orientades a més accessible sobre les línies de la parada i el potenciar els mitjans alternatius A més de la progressiva temps de pas per la mateixa. A al vehicle privat (caminar, bici- incorporació d’autobusos de pis dins de l’autobús, la informació cleta i transport col·lectiu), a baix (el 70 % de la flota) sobre la propera parada també aconseguir una ciutat més l’entrada en funcionament del es facilita actualment a partir de accessible, a fomentar un ús sistema de localització d’auto- pantalles visuals i en breu es

Mobilitat Sostenible 20 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 21

farà de forma acústica. Per altra banda, amb la col·laboració de les entitats par- ticipants en la Comissió d’accessibilitat de la Taula de la Mobilitat s’ha treballat un dis- seny de l’espai de les marquesi- nes destinat a la informació de les línies i els horaris que per- met obtenir una informació més accessible a les persones amb dificultats de visió. Finalment, s’està treballant per garantir l’accés amb cadires de rodes a totes les marquesines alineant els elements de mobi- liari urbà i tapant els forats dels escosells.

Més quilòmetres de carril bici Acondicionar les parades representa més qualitat i seguretat. Durant l’any 2004 la xarxa de carrils bici de Sabadell ● s’incrementarà en 3,2 km. instal·lació d’aparcaments en Les mesures estan l’ús de la bicicleta amb el sor- D’una banda s’està executant els punts d’interès. orientades a fomentar teig d’una bicicleta, el préstec un vial de 800 m de llargada un ús més racional gratuït de bicicletes o una per la Carretera de Matadepera Més espai de qualitat i segur exposició sobre l’ús de la bici a que lliga la part nord de la ciu- per als vianants de la mobilitat i a la ciutat. També es va fer una tat amb la zona del bosc de Can Amb l’objectiu de planificar difondre els valors prova pilot de camí escolar amb Deu. Aquest vial, que es cons- millor les inversions que una molt bona acceptació per trueix sobre el que era el voral l’Ajuntament dedica cada any a de la sostenibilitat part dels implicats. no urbanitzat de la carretera, la reducció de barreres arqui- en la mobilitat. La segona, se celebrarà el preveu un espai per a bicicletes tectòniques a l’espai públic, mes de novembre i es conti- amb dos carrils d’1,5 metres s’acaba d’enllestir una aplicació nuarà amb la línia iniciada al cadascun, segregat de la calçada GIS de diagnosi, planificació i ● Al llarg de 2004, mes de maig. per un espai verd, i un itinerari seguiment que permetrà esta- Sabadell disposarà En aquesta mateixa línia, i de per a vianants segregat d'aquest blir diferents fases d’actuació cara al proper curs, s’incorpora- últim per una filera d'arbres. segons els itineraris principals i de 3,2 km més de carril ran dues activitats sobre mobilitat Aquest projecte, fruit de la secundaris de la ciutat. bici, alhora que es sostenible i segura al programa col·laboració entre l’Ajunta- A part d’això, cal destacar milloraran els ja Ciutat i Escola, un catàleg d’acti- ment i la Diputació de Barcelo- altres actuacions com l’adapta- vitats complementàries que les na, s’està executant actualment. ció integral del barri de Can existents i s’habilitaran escoles trien lliurement i que ser- Per altra banda, durant els Puiggener en el qual s’han més aparcaments. virà per anar introduint els valors propers dos mesos s’executarà adaptat i senyalitzat amb ban- de la sostenibilitat en la mobilitat el projecte de la zona sud de la des rugoses per als invidents entre els escolars. ciutat, un projecte treballat tots els passos, el projecte de Entre d’altres, aquests són amb les entitats que integren la peatonalització del barri de alguns petits avenços que s’estan Comissió de la Bicicleta de la Can Deu o els projectes de fent a la ciutat de Sabadell en Taula de la Mobilitat i que amb camí escolar segur iniciats en el sentit, la ciutat de Sabadell, favor de la mobilitat sostenible i 2,4 km de llargada relliga els marc de la Setmana de la Mobi- durant el 2004, celebrarà dues l’accessibilitat universal. Final- carrils de la zona entre si i amb litat Sostenible. Setmanes de la Mobilitat Soste- ment, cal destacar el paper de les diversos equipaments d’interès nible i Segura. La primera es va entitats de la ciutat en la implan- com l’estació de tren o el Parc Pedagogia i conscienciació fer al maig; aprofitant el bon tació de moltes d’aquestes inicia- Central. Una de les línies estratègi- temps i la col·laboració d’algu- tives a través de la participació en A més, durant el present ques del Pacte per la Mobilitat nes entitats de la Taula de la la Taula de la Mobilitat de Saba- exercici s’està treballant en la és la de conscienciar la població Mobilitat, es va repartir infor- dell. ● millora i manteniment dels sobre els valors de la mobilitat mació i multes simbòliques als Rafael Requena carrils existents i en la sostenible i segura. En aquest vianants i es va fer promoció de

Mobilitat Sostenible 21 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 22

OPINIÓ

Desplaçar-se en vehicle privat produeix uns costos que paga tota la societat Els costos del transport

Abans de l’estiu, el sionats en major mesura pel Generalitat, doncs, té una senzilla pràctica de compartir el Departament de Política vehicle privat (motos i cotxes), important tasca: més ferroca- cotxe pot resultar molt eficaç. seguit del transport de merca- rril, més tramvies, més carrils L’Ajuntament de Cambrils, ja Territorial i Obres deries per carretera. La conclu- bus i reduir els espais per a ha començat a estudiar la possi- Públiques va presentar les sió és que la circulació de cot- l’automòbil. bilitat de introduir el “taxi xes i motos ens surt molt cara. compartit”, plantejat com alter- conclusions d’un estudi, Vist això, estaria bé que, La correcta gestió nativa al autobús urbà, doncs que comptabilitzava els abans d’agafar el cotxe ens hi de la mobilitat aquest està sent deficitari. costos del sector del paréssim a pensar un moment, i És important que totes Tenim l’experiència d’una no vull dir amb això que no aquestes consideracions ens les vintena de ciutats del Vallès i del transport a Catalunya. s’hagi d’agafar el cotxe mai, apliquem al nostre territori. El Baix Llobregat que practiquen el simplement que cal fer-ne un Camp de Tarragona està vivint servei de “cotxe compartit” i que ús racional. Tampoc vull dir un procés de creixement impor- gestiona fins a mig miler de viat- que tota la responsabilitat cai- tant de la mobilitat i segurament ges diaris i que consisteix en a majoria de nosaltres gui sobre l’individu, i depengui haurem notat que cada vegada posar a disposició dels potencials entenem per “costos de la disjuntiva “agafo el cotxe ens movem més i que per tant, usuaris una plataforma per facili- del transport” aque- o el transport públic?”. comencem a tenir pautes de tar que es trobin les persones que lles despeses deriva- mobilitat pròpies d’un espai fan recorreguts similars. Ldes del consum de combustible, ● El 2001, el cost total metropolità. Aquestes pautes ara Treballar de manera coor- lubricants, pneumàtics, aparca- del transport va ser de cal reforçar-les amb una millora dinada per aquest tipus de pràc- ments, peatges, multes, etc. dels repartiments modals, de tica en tot l’àmbit del Camp, Però a aquests costos se n’hi 49.000 milions d’euros; manera que es potenciï l’ús del podria ser un bon inici, ja que afegeixen uns altres, els externs, el 10 % eren derivats transport públic entre les ciutats amb l’experiència d’aquests vint que paga el conjunt de la socie- dels costos socials del Camp. municipis s’han deixat de con- tat catalana. Són aquells deri- També hem de tenir en sumir més de 2.000.000 litres vats dels fenòmens produïts pel i ambientals causats compte que al Camp de Tarra- de combustible i s’han deixat fet de desplaçar-nos massiva- pels accidents i gona hi ha espais de menor d’emetre més de 600 tones de ment amb transport privat: densitat de població, en els CO2, contribuint a reduir una embussos, contaminació el canvi climàtic. quals molt probablement no part substancial dels costos atmosfèrica i acústica, sinistrali- sempre hi haurà la demanda ambientals del transport. ● tat a les carreteres, etc. suficient per posar en marxa un Núria Pérez El fet és que si fem una servei de transport públic. La PTP del Camp de Tarragona ullada a les conclusions de És clar que la cultura del l’estudi veurem que aquests vehicle privat com a símbol de darrers no passen gens desaper- llibertat de moviment i d’un cebuts. De manera específica, cert prestigi social, encara és els costos externs són aquells present, i que en aquest sentit que no són suportats per les també cal educar i sensibilitzar asseguradores, són les invalide- al ciutadà, però cal tenir pre- ses, els danys psíquics, la conta- sent la responsabilitat que té minació sonora, la pol.lució l’administració a l’hora de pla- atmosfèrica, etc. nificar un sistema de mobilitat L’any 2001 el transport va eficient. En definitiva, corregir tenir un cost total de 49.000 l’actual tendència a l’alça i milions d’euros i d’aquests, reduir un 9 % el cost total del 4.240 (9%) eren derivats dels transport, només s’aconseguiria costos socials i ambientals cau- si s’incrementéssin en un 70 % sats principalment pels acci- els viatges en ferrocarril i en un dents i el canvi climàtic, i oca- 15 % els viatges en autobús. La El transport alternatiu redueix la despesa pública.

Mobilitat Sostenible 22 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 23

Les actuals connexions en transport públic no satisfan tota la demanda Els dèficits de l’àrea metropolitana

Viure a l’àrea metropolitana, en concret a i treballar a Barcelona, és tota una aventura. He arribat a la trista conclusió que si has de viatjar en transport públic, més concretament amb Renfe, és el mateix viure on comença el riu Llobregat que pràcticament al final.

arrerment és un Anar a peu a Barcelona, anar a autèntic secret peu al metro de Cornellà -- saber a quina hora aquella gent si que tenen sort, arribaràs a la fei- tenen metro, increïble i mag- Dna, sortint a la mateixa hora de nífic invent--, demanar a algú casa i confiant a agafar el tren que em vingui a buscar i em que suposadament et deixarà a porti a Barcelona en cotxe. la porta del metro just per fit- Explicar que no és el mateix xar quant toca. Arribes mig parlar de transport públic si adormida a l’estació, et trobes n’ets usuària a Sant Feliu que una nota que anuncia que hi fer grans filosofades sobre la ha una vaga, desconeguda amb necessitat de fer-ne ús i anar anterioritat, i confies amb què amb cotxe. Treure’m el car- hi haurà uns serveis mínims clar que ja és una mica just. sat que no calia, que una podia net de conduir i demanar una eficients. El teu tren no passa, Per fi arriba un tren curt moure’s per tot arreu en subvenció a Renfe per poder el següent tampoc, l’estació de vagons i, com una sardina i transport públic. M’equivoca- comprar un cotxe i un a plaça s’omple i s’omple... finalment, arriscant el teu físic i el va, no és veritat. Si vius a Sant d’aparcament. I, per últim, la en passa un però senzillament d’altres que aixafes per arribar Feliu de Llobregat, després més definitiva, deixar de tre- no hi caps. Arribes una hora a una hora decent, entres al d’un mes d’arribar cada dia ballar i que Renfe em pagui el tard que, en el millor del tren. Tampoc és tan terrible, tard a la feina, tens clar que sou. casos, has de recuperar, ja que convençuda que encara et vas errada. També puc agafar És francament trist que és culpa teva per no preveure queda mitja hora de marge per un bus que passa pel mig de la encara hi hagi ciutats com la possibilitat d’una vaga i no fer tard. Aquesta mitja Diagonal i és possible que es Sant Feliu que no hagin resolt haver sortit de casa tres hores hora, i mitja més, te la passes a trobi dins d’un embús de tràn- el tema del transport. Que si abans. l’entrada de l’estació de Sants, sit durant un parell d’hores. et trobes a Barcelona més tard L’endemà surts tres hores ja que un tren supersònic de Mentre camino per l’esta- de les deu de la nit hagis abans, però no hi ha vaga, no sé on va amb retard i sem- ció pensant com arribar a la d’esperar tres quarts d’hora confies en arribar tant d’hora bla ser que no hi ha vies sufi- feina a l’hora, plorant la meva per tornar a casa. Que sigui que fins i tot podràs recuperar cients. Total, torno a tenir sort, arribo a la trista conclu- una aventura diària, el que les hores de retard del dia unes horetes a recuperar, ja sió que Renfe em pren el pèl, hauria de ser un hàbit orde- anterior. Però no, hi ha una que no he fet bé les previsions em tracta com si fos idiota i nant, una sortida a l’hora, una connexió per obres en un i hauria d’haver sortit de casa no m’explica res de res, el arribada a l’hora. Que el plaer poble de no sé on i els trens cinc hores abans. recurs de la queixa el desesti- de viure fora de Barcelona es arriben amb, almenys, quinze N’hi ha, que com jo, no mo, un altre hora de cua per converteixi en un martiri diari minuts de retard. El primer solament apostem pel trans- fer una reclamació que és pur cada cop que has d’agafar un tren previst no passa, però port públic com a mitjà net i paller mullat i si el bus s’enca- tren. ● encara tens temps. El segon sostenible, sinó que fins i tot lla la Diagonal, com vaig a Mònica Ximeno tampoc. I després d’una hora i no tenim ni carnet de conduir Barcelona i arribo a l’hora? Usuària de Renfe blica. tres cafès, comences a tenir ni cotxe i sempre hem defen- Tinc algunes solucions.

Mobilitat Sostenible 23 31 / 3r trimestre 2004 APTP_MSS_31_995 7/10/04 08:51 Página 24

Jornades internacionals

Tramvia i ciutat

Barcelona• 9 i 10 • novembre• 2004 Hotel Meliá Barcelona • avinguda de Sarrià 50

Estructura de les jornades • Nous sistemes de finançament dels tramvies • La contribució del tramvia a la millora de l’urbanisme de la ciutat • Tradició i futur al tramvia • L’aportació del tramvia a una nova mobilitat i la conseqüent preservació del medi ambient • Presentació de projectes de tramvia

Més informació i incripcions: www.laptp.org • [email protected] • tel.: 932 009 520

Organitza

Associació per a la Promoció del Transport Públic

Amb la col.laboració de

ATM Autoritat del Transport Metropolità