DOCSLIB.ORG

Quaderns De Prehistòria I Arqueologia De Castelló

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Quaderns De Prehistòria I Arqueologia De Castelló QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 34 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 2016 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’arqueologia, prehistòria i història antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Gráficas Castañ, S.L. ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. G. AGUILELLA, F. FALOMIR, G. PÉREZ, C. LAGUNA, D. GARCÍA, N. ARQUER. Tossal de la Vila (la Serra d’en Galceran, Castellón). Un asentamiento en la transición del Bronce Final al Hierro Antiguo. Primeros resultados de las campañas 2012-2014 ............................................................................... 5 C. SAORIN, D. GARCIA I RUBERT. Estudi d’un forn culinari de la primera edat del ferro localitzat a l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) mitjançant espectroscòpia per FTIR, micromorfolo- gia i anàlisi tipològica............................................................................................................................ 43 M. VICENTE GABARDA, R. PÉREZ, N. ARQUER, G. AGUILELLA, P. MAS, G. PÉREZ. El Mas de Fabra (Benicarló, Castellón). Un asentamiento del hierro antiguo en la llanura litoral del Baix Maes- trat ........................................................................................................................................................ 79 G. AGUILELLA. Primeros datos sobre el asentamiento del Hierro antiguo de Santa Llúcia (Alcalà de Xivert, Castellón). Sector 1, fase 2. ...................................................................................................... 105 A. OLIVER. La necrópolis ibérica de la Bassa del Mas, Santa Magdalena de Polpis (Castellón) y su entorno arqueológico. .......................................................................................................................... 119 E. ESTEVENS, E. FLORS, F. ARASA. Troballa de nivells iberoromans en una excavació urbana a Peníscola (el Baix Maestrat)................................................................................................................. 153 N. MESADO. Grabados rupestres en término de Puertomingalvo (Teruel) ......................................... 161 C. DOMERGUE, M.L. DI VACRI, A. FERNÁNDEZ IZQUIERDO, M. FERRANTE, A. NESTA, S. NISI, P. QUARATI, CHR. RICO, P.R. TRINCHERINI. Les lingots de plomb hispano-romains de Q. Vireius. 177 R. PÉREZ, F. ARASA. Un sondeig a la via Augusta al terme municipal de la Salzadella (el Baix Maes- trat, Castelló) ............................................................................................................................................. 197 P. MEDINA, F. ARASA, G. AGUILELLA. El Plano (Espadilla). Un yacimiento romano del Alto Mijares (Castellón) ............................................................................................................................................ 203 C. PADRÓS. La problemática de las fuentes clásicas. Reflexiones y planteamientos del caso Ause- tano....................................................................................................................................................... 221 J. PADRÓ, J. BOLUFER. Història de dos tinters. ................................................................................. 233 J.M. GARCÍA, I. MORAÑO, J.M. DE ANTONIO. Torremotxa (Nules, Castellón): posible atalaya de época andalusí ..................................................................................................................................... 239 J.M. MELCHOR, J. BENEDITO, J.J. FERRER. La Torreta: un nuevo yacimiento hispanomusulmán descubierto en Artana (Castellón) ........................................................................................................ 245 R. PÉREZ. La Torre Cantonera del recinto amurallado de Castellón de la Plana ................................ 253 Resum de les activitat del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques a l’any 2015 ....... 265 Normas de colaboración....................................................................................................................... 273 QUAD. PREH. ARQ. CAST. 34, 2016 Tossal de la Vila (la Serra d’en Galceran, Castellón). Un asentamiento en la transición del Bronce Final al Hierro Antiguo. Primeros resultados de las campañas 2012-2014 Gustau Aguilella Arzo* Ferran Falomir Granell** Guillem Pérez Jordà*** Mª Consuelo Laguna Montes**** David A. García Sánchez***** Neus Arquer Gasch****** Resumen Se presentan los primeros resultados de las excavaciones efectuadas en el asentamiento del Tossal de la Vila. En el yacimiento se han localizado ocupaciones pertenecientes a los siglos VIII y principios del VII ANE, cuya finalización van asociadas a un incendio, lo que ha permitido recuperar un registro material notable. Posteriormente, en el siglo X de la Era se establece sobre los restos antiguos un emplazamiento militar de época islámica, que afecta desigualmente los restos anteriores. En este trabajo se presentan los primeros datos sobre la ocupación del Bronce Final-Hierro Antiguo. Palabras clave: Bronce final-Hierro Antiguo, asentamiento en altura, Plana Alta, Serra d’en Galceran. Abstract We present the results of excavations carried out in the Tossal de la Vila settlement. At the site, we have identified human occupations of the VIII century and the beginning of the VII BC, finished by fire, which has permitted the recovery of a notable inventory of archaeological material. Later, in the tenth century, an Islamic military emplacement was established over the ancient remains. In this work, we present the first results about the first occupation of the final of the Bronze Age and the beginning of the old-iron age. Keywords: Final Bronze age- old-Iron age, highland settlement, Plana Alta, Serra d’en Galceran. CONTEXTO GEOGRÁFICO Y ARQUEO- nada Serra d’en Galceran, formada por un conjunto LÓGICO de elevaciones de orientación NNE - SSO que se enmarca en el sistema de sierras y corredores que El asentamiento del Tossal de la Vila se sitúa caracterizan la zona central de la provincia de Cas- en uno de los cerros más preeminentes (954 m. s. n. tellón. De este modo al NNO se sitúa más o menos m) hacia el sur de la estribación montañosa denomi- paralela otra cadena montañosa, la Serra Espane- * Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Diputació de Castelló. [email protected] ** Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Diputació de Castelló. [email protected] *** Grupo de Investigación Arqueobiología/Instituto de Historia CCHS CSIC. [email protected] (contratos de Forma- ción Postdoctoral del MINECO -FPDI-2013-16034) **** Arqueóloga. [email protected] ***** Arqueólogo. [email protected] ****** Arqueóloga. [email protected] 5 G. AGUILELLA, F. FALOMIR, G. PÉREZ, C. LAGUNA, D. GARCÍA, N. ARQUER Figura 1. Arriba, situación del Tossal de la Vila y de los principales yacimientos citados en el texto: 1- Sant Joaquim de la Menarella, 2- Portell de la Rabosa, 3- Puig de la Misericòrdia, 4- Puig de la Nau, 5- Els Espleters, 6- Castell de Xivert, 7- Santa Llúcia, 8- Tossal del Mortòrum, 9- El Castellet, 10- Torrelló del Boverot, 11- Vinarragell, 12- Conena, 13- Cueva del Murciélago, 14- Abric de les Cinc, 15- Pic dels Corbs. Abajo, vista aérea del Tossal de la Vila. 6 TOSSAL DE LA VILA (LA SERRA D’EN GALCERAN, CASTELLÓN). UN ASENTAMIENTO EN LA TRANSICIÓN ... guera, configurándose entre ambas la Rambla Car- Desde el año 2012 el Servicio de Investi- bonera, un amplio valle que es además importante gaciones Arqueológicas y Prehistóricas de la Di- vía natural de comunicación hacia el interior. Por el putación viene desarrollando anualmente cortas este, al mismo tiempo, se delimita el corredor de campañas de excavación, a iniciativa y con la co- les Coves, también importante vía de paso hacia el laboración del ayuntamiento de la localidad. Hasta norte, como atestigua el trazado de la Vía Augusta, el momento son pues, cuatro campañas las realiza- mientras que al sur se extiende el Pla de l’Arc, sub- das, dando cuenta en este artículo de las llevadas a comarca de la Plana Alta de relieve suave y fértil, cabo del 2012 al 2014. con abundantes restos arqueológicos (Fig. 1). En estas campañas los trabajos se han cen- El territorio inmediato del yacimiento no es trado en excavar en extensión una área situada al muy conocido. Las primeras noticias arqueológi- sur de unos 180 m² contigua a la muralla, y que cas fueron publicadas por F. Esteve referentes al corresponde a los sectores 1, 2 y 3 (Fig. 2). hallazgo de diversos restos arqueológicos en la Los resultados de la excavación nos han per- Cova Redona (la Serra d’en Galceran) y la Cova del mitido documentar hasta seis fases estratigráficas Cingle -Serratella- (Esteve, 1943), considerados de desarrolladas en tres periodos culturales (Fig. 3). entre el neolítico
Load more

Recommended publications
  • LAS MONEDAS CON NOMBRES DE ÉTNICOS DEL S. II Ac EN
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Archivo Español de Arqueología (E-Journal) Archivo Español de Arqueología 2008, 81, págs. 49-73 ISSN: 0066 6742 LAS MONEDAS CON NOMBRES DE ÉTNICOS DEL S. II a.C. EN EL NORDESTE PENINSULAR. ¿REFLEJO DE POSIBLES CIRCUNSCRIPCIONES?, ¿CIVITATES CON DOBLE NOMBRE? POR ARTURO PÉREZ ALMOGUERA Universidad de Lleida RESUMEN a través de la numismática, tan prolífica en la zona en esta etapa y, en concreto, la que en sus leyendas En el s. II a.C. se emiten en el nordeste de Hispania mo- nedas con el nombre de étnicos conocidos por las fuentes podemos reconocer como nombres de populi atesti- escritas. Se plantea el problema de si responden a una orga- guados por fuentes anteriores o posteriores, hecho casi nización territorial en circunscripciones que, curiosamente, insólito en otras zonas peninsulares. No pretendo ni corresponden con las regiones y principales populi que cita Plinio. Por otro lado estas cecas podrían corresponder a lo- mucho menos realizar un estudio numismático, sino calidades que pudieran tener otro nombre. basarme en los datos de los especialistas en ese campo con el fin de intentar pergeñar a través de sus datos SUMMARY la posible huella de una primera organización pro- piciada por los conquistadores. In the 2nd century BC coins were being minted in the Se ha incidido en muchas ocasiones que, en la His- northeast of Hispania with ethnic names known by written sources. This raises the problem of whether they are depend- pania republicana, las monedas con caracteres indí- ent upon a territorial organisation in districts that, interestingly, genas son el único documento propio que nos han would be the regiones and major populi mentioned by Pliny dejado las ciudades, o, si queremos, las sociedades in the 1st Century.
    [Show full text]
  • De I'existencia Deis Iacetans
    PYRENAE. núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) REVISTA DE PREHISTÓRIA I ANTIGUITAT DE LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL JOURNAL OF WESTERN MEDITERRANEAN PREHISTORY ANO ANTIQUITY De I'existencia deIs Iacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el de Casp, 15, E-0801 OBarcelona [email protected] Les fonts grecollatines esmenten un poble anomenat lacetans. La manca absoluta de testimonis no literaris sobre ells ha generat un llarg i complex debat que, en lloc de contemplar la manca d'evidencia no escrita com una dada positiva, ha intentat generar reconstruccions de l'evidencia textual que puguin resoldre les diverses i greus contradiccions entre els textos. Pero si es dóna un tractament diferent a l'evidencia escrita (amb una analisi de recurrencia), se la vincula amb el conjunt d'evidencia coneguda sobre els antics pobles peninsulars i s'aplica una crítica estricta que posi en evidencia les mancances de les principals propostes de reconstrucció, cal concloure que la pretesa existencia real d'una etnia lacetana, no és sinó el resultat de la confusió (escrita) amb altres dues etnies que sí van existir i de les quals hi ha testimonis ferms: els laietans i els iace­ tans. PARAULES CLAU LAIETANS, LACETANS, IACETANS, PALETNOLOGIA, CULTURA IBERICA. The ancient sources about Iberia talk about the ancient people named Lacetanian. The absolute lack of any kind of non-literary evidence about them has incited a large and old polemic attemp­ ting to solve the various and deep contradictions contained in the literary corpus. A better way to study this case consists in changing this lack of evidence into a positive datum, making a dif­ ferent use of the literary evidence by developing a recurrence analysis inserted into a larger stock of evidence about the ancient Iberian peoples.
    [Show full text]
  • Les Estructures Socials Protohistòriques a La Gàl·Lia I a Ibèria
    Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Arqueo Mediterrània 14/2015 ARQUEO MEDITERRÀNIA 14/2015 Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013) Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC) Dominique Garcia (IUF Aix Marseille Université) Joan Sanmartí (UB) (editors científics) ÀREA D'ARQUEOLOGIA - UNIVERSITAT DE BARCELONA INSTITUT CATALÀ D'ARQUEOLOGIA CLÀSSICA Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Primera edició: gener 2016 Tiratge: 500 exemplars Direcció Josep Maria Gurt Esparraguera Joan Sanmartí Grego Consell de Redacció Jaume Buxeda Garrigós Miquel Àngel Cau Ontiveros Jaume Noguera Guillén Gisela Ripoll López Francesc Tuset Bertran Secretaria de Redacció David Asensio Vilaró Eduard Ble Gimeno Irene Cruz Folch Francisco José Cantero Rodríguez Rafel Jornet Niella Marisol Madrid Fernández David Montanero Vico Pau Valdés Matías Sílvia Valenzuela-Lamas Maqueta i coberta Natàlia Arranz Compaginació imaginatic Impressió Gràfiques Raventós Suau Edita Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona Facultat de Geografia i Història Montalegre 6 - 08001 Barcelona Tel. 934 037 540 [email protected] - www.ub.edu/prehist/main.htm Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça Rovellat s/n - 43003 Tarragona Tel. 977 249 133 [email protected] - www.icac.cat Amb la col·laboració de Organisme Autònom Municipal Fundació Castell de Calafell Plaça Catalunya, 1 43820 Calafell Amb el suport de l'AGAUR (2012ARCS1 0019) i de l’IUF Aix-Marseille Université D.
    [Show full text]
  • La Problemática De Las Fuentes Clásicas. Reflexiones Y Planteamientos Del Caso Ause- Tano
    QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 34 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 2016 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’arqueologia, prehistòria i història antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Gráficas Castañ, S.L. ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. G. AGUILELLA, F. FALOMIR, G. PÉREZ, C. LAGUNA, D. GARCÍA, N. ARQUER. Tossal de la Vila (la Serra d’en Galceran, Castellón). Un asentamiento en la transición del Bronce Final al Hierro Antiguo. Primeros resultados de las campañas 2012-2014 ............................................................................... 5 C. SAORIN, D. GARCIA I RUBERT. Estudi d’un forn culinari de la primera edat del ferro localitzat a l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) mitjançant espectroscòpia per FTIR, micromorfolo- gia i anàlisi
    [Show full text]
  • AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías
    This output received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No. 715626. AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías INTRODUCTION* The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliably and even analyse the briefest and most formulaic of them with some competence, but nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossible, it is unclear whether this would be genetic or through contact. The study of the Iberian language, like that of the other Palaeohispanic languages, goes back to the works of the numismatists, from Antonio Agustín and Velázquez to Delgado and Zóbel de Zangróniz. They are responsible for identifying the script and deciphering the first signs. When Emil Hübner published the first corpus of pre-Roman Hispanian inscriptions at the end of the nineteenth century, however, the system of transcription was still very deficient and did not even serve to reveal that these inscriptions were in fact evidence of various languages that are very different to one another.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època Tardo
    PART II - LES FONTS LITERÀRIES ANTIGUES, EPIGRÀFIQUES I NUMISMÀTIQUES. II - LES FONTS LITERÀRIES ANTIGUES, EPIGRÀFIQUES I NUMISMÀTIQUES. INTRODUCCIÓ. El Camp de Tarragona és un territori que apareix citat amb relativa freqüència a les fonts literàries antigues especialment mitjançant les diverses al·lusions que els autors clàssics fan a l’antiga ciutat de Tarraco, donada la gran importància que aquesta ostentà al llarg de tota l’Antiguitat1. Les fonts clàssiques es refereixen també, tot i que en menor grau, a l’anomenada regio Kessetania (és a dir, el territori ocupat pel populus Kessetanus), de la qual formarien part les actuals comarques del Camp de Tarragona. Es tractaria d’una amplia franja territorial de límits difícils d’establir, doncs les fonts literàries contenen molt poques referències (fonamentalment, Plini i Ptolomeu) i les que ens donen són poc explícites en relació a la seva extensió territorial. Malgrat la manca d’informació a les fonts literàries antigues, tots els indicis semblen indicar, tal i com veurem amb més detall al proper capítol, que aquest territori cessetà comprenia, grosso modo, una extensa àrea que, a més d’abastar les tres comarques en que, actualment, està dividida la gran plana litoral del Camp de Tarragona, inclouria les de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf. La regio Kessetania, tindria plena continuïtat durant l’època romana, doncs els seus suposats límits es mantindrien, marcant el territorium de la ciuitas de Tarraco. Aquest segon capítol del present estudi dedicat a les fonts literàries, epigràfiques
    [Show full text]
  • Settlement and Toponymy in Ancient Catalunya
    NAMING THE PROVINCIAL LANDSCAPE: SETTLEMENT AND TOPONYMY IN ANCIENT CATALUNYA LEONARD A. CURCHIN UNIVERSITY OF WATERLOO (CANADÁ) RESUMEN: La historia del asentamiento antiguo en la Cataluña se refleja en su toponi- mia. Mientras que muchos de los nombres son ibéricos, hay también gran cantidad de nombres indoeuropeos (ni griegos ni latinos), que sugieren un asentamiento importante de habladores de una lengua indoeuropea, presumiblemente anterior a la dominación ibérica. Más sorprendente es la ausencia de topónimos célticos, no obstante la presencia de campos de urnos, cabezas cortadas, y espadas y fíbulas de tipo La Tène. Se propone que tales costumbres y artefactos pueden interpretarse de otros modos, no célticos. ABSTRACT: The history of ancient settlement in Catalunya is reflected in its toponymy. Although many of the names are Iberian, there is also a large number of Indo-European names (neither Greek nor Latin) which suggest an important settlement of Indo- European speakers, presumably antedating the Iberian domination. More surprising is the absence of Celtic toponyms, despite the presence of urnfields, severed heads, and swords and fibulas of La Tène type. The author proposes that these customs and artifacts can be interpreted in other, non-Celtic ways. The study of ancient place-names can pay impressive dividends in re- constructing the linguistic history of a region1. Toponyms tend to be conserva- tive, remaining in use for centuries after their original meaning has been forgot- ten2; they thus serve as linguistic fossils, preserving traces of all the language groups that settled there. Geographic names recorded in sources of the Roman period therefore provide evidence not only for Romanization (as indicated by 1 Funding for this project was generously provided by the Social Sciences and Humanities Research Council of Canada.
    [Show full text]
  • AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías
    Published by Prensas de la Universidad de Zaragoza: https://puz.unizar.es/1887-iberian-language-writing-epigraphy.html • Año de edición: 2017 • Nº páginas: 44 • Editorial: Prensas de la Universidad de Zaragoza • Colección: Aelaw Booklet • Idioma: Inglés • Dimensiones: 14 x 21 • Encuadernación: Grapado • ISBN: 978-84-16935-65-9 AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías INTRODUCTION* The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliaBly and even analyse the Briefest and most formulaic of them with some competence, But nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossiBle, it is unclear whether this would be genetic or through contact. * This output received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme (grant agreement No. 715626); and under the Marie Skłodowska-Curie Actions programme (grant agreement MSCA-IF-2014, no 655938). **Unless otherwise indicated, all dates are BCE. The inscriptions are cited according to J. Untermann’s Monumenta Linguarum Hispanicarum, e.g. C.18.5 for inscriptions and A.78 for coin legends, or, if missing from that work, according to Hesperia.
    [Show full text]
  • 'Gaulish' DEKANTEM
    Palaeohispanica 6, (2006), pp. 45-58 FROM LIGURY TO SPAIN: UNACCENTED *YO > (Y)E IN NARBONENSIC VOTIVES (‘GAULISH’ DEKANTEM), HISPANIC COINS (‘IBERIAN’ -(SK)EN) AND SOME THEONYMS1 Patrizia de Bernardo Stempel 0. A PRELIMINARY THEORETICAL REMARK. The number of varieties documented for a certain language is inversely proportional to the fixedness of a literary code within the the same linguistic tradition. In particular, the richness of diatopic varieties documented in the ancient Gaulish territories was emphasized by Whatmough in the middle of the past century, and the coexistence of various dialects of an ancient type of Celtic2 could also be proved for the Iberian Peninsula.3 Although much more work is to be done in order to identify all individual isoglosses and study their dispersion, we offer here some evidence regarding a specific one. 1. *yo > ye IN LIGURIAN ONOMASTICS. Already Giacomo Devoto and after him Michel Lejeune recognized the phonetic change *yo > ye as a recurrent isogloss in the Ligurian onomastic material,4 calling attention to - iugo Blustiemelo - fontem Lebriemelum, both in the Sententia Minuciorum. By applying the rule discovered by Devoto and Lejeune it has further been possible to understand more of the ethnics and place-names documented for ancient Ligury,5 such as: ———— 1 This is the revised version of the second part of a paper titled ‘Beyond the Italian Keltiké’ which was presented in Munich (30th of July 2004) on the occasion of the Symposium ‘Linguistic Frontiers of the Ancient Celts’ (= 4th workshop of the Aberystwyth project ‘Towards an Atlas of Celtic Place Names’). The first part of the same paper has been summarized in De Bernardo Stempel (2002/05), pp.
    [Show full text]
  • BDLC II (19041905) © Maria Pilar Perea Per L’Edició, 2011
    El publica Moss. Antoni M.ª Alcover per promoura y dur a cap la formació del lècsich d’aquexa llengua TOM II (1904-1905) 1905 Estampa de N’Amengual y Muntaner CIUTAT DE MALLORCA -1- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. [1] ∗ SUMARI: Una veu encoratgedora. —Exides filològiques. —Grans mercès. =Escoltau y oireu —El nostre arxiu. —Nous Corresponsals.— Collaboradors qui tenen poca son. —Seccions del llenguatge vivent escullides per ferhi cèdules. —Obres catalanes escullides per ferne cèdules. —Advertències. —Arxius aont hi ha collaboradors que fan cèdules.—Crònica del obra del Diccionari. —Llista de collaboradors per orde cronològich. Una veu encoratgedora (1-2) Lo Rdm. e Illm. Dr. D. Salvador Castellote, glòria de l’episcopat espanyol per les seues virtuts y maneig pastoral y p’els seus fondos conexements en les cièncias filosòfiques y teològiques y famós p’els molts d’idiomes que parla, posseint fins y tot els diferents dialectes de cada un d’ells, y que, en trobarse dins terra catalana, se’n fa gros de parlar la nostra llengua, amb una correcció admirable, —ens ha escrit aquexa carta que li agraim amb tota la nostra ànima y amb la qual honram les planes del Bolletí: ∗ Tom. II.— Gener de 1904. —Núm. I. -2- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. Xaén, 14 Desembre 1903. Rev. Sr. D. Antoni M.ª Alcover. Molt estimat amich: he tingut el gust de llegir la resposta que voste li envia al P. Muiños en el Boleti del Diccionari y me crech en el deure de felicitar al entusiasta defensor de la nostra llengua y de les nostres tradicions.
    [Show full text]
  • ATLAS of CLASSICAL HISTORY
    ATLAS of CLASSICAL HISTORY EDITED BY RICHARD J.A.TALBERT London and New York First published 1985 by Croom Helm Ltd Routledge is an imprint of the Taylor & Francis Group This edition published in the Taylor & Francis e-Library, 2003. © 1985 Richard J.A.Talbert and contributors All rights reserved. No part of this book may be reprinted or reproduced or utilized in any form or by any electronic, mechanical, or other means, now known or hereafter invented, including photocopying and recording, or in any information storage or retrieval system, without permission in writing from the publishers. British Library Cataloguing in Publication Data Atlas of classical history. 1. History, Ancient—Maps I. Talbert, Richard J.A. 911.3 G3201.S2 ISBN 0-203-40535-8 Master e-book ISBN ISBN 0-203-71359-1 (Adobe eReader Format) ISBN 0-415-03463-9 (pbk) Library of Congress Cataloguing in Publication Data Also available CONTENTS Preface v Northern Greece, Macedonia and Thrace 32 Contributors vi The Eastern Aegean and the Asia Minor Equivalent Measurements vi Hinterland 33 Attica 34–5, 181 Maps: map and text page reference placed first, Classical Athens 35–6, 181 further reading reference second Roman Athens 35–6, 181 Halicarnassus 36, 181 The Mediterranean World: Physical 1 Miletus 37, 181 The Aegean in the Bronze Age 2–5, 179 Priene 37, 181 Troy 3, 179 Greek Sicily 38–9, 181 Knossos 3, 179 Syracuse 39, 181 Minoan Crete 4–5, 179 Akragas 40, 181 Mycenae 5, 179 Cyrene 40, 182 Mycenaean Greece 4–6, 179 Olympia 41, 182 Mainland Greece in the Homeric Poems 7–8, Greek Dialects c.
    [Show full text]
  • THE FIRST CAMPAIGNS in SPAIN. by Mary Elizabeth Kerr B.A., U N I V E R S I T Y of B R I T I S N Columbia, 1966. a Thesis Submitt
    THE FIRST CAMPAIGNS IN SPAIN. by Mary Elizabeth Kerr B.A., University of Britisn Columbia, 1966. A Thesis Submitted.in Partial Fulfilment of The Requirements for the degree of, Master of, Arts in the Department of Classics We accept this thesis as conforming to the I j required" standard. The University of British Columbia May, 1969. In presenting this thesis in partial fulfilment of the requirements for an advanced degree at the University of British Columbia, I agree that the Library shall make it freely available for reference and Study. I further agree that permission for extensive copying of this thesis for scholarly purposes may be granted by the Head of my Department or by his representatives. It is understood that copying or publication of this thes,is for financial gain shall not be allowed without my written permission. Department of The University of British Columbia Vancouver 8, Canada ABSTRACT This thesis considers one theatre of the Second Punic War for a limited number of years. The period of the Spanish theatre extends from the beginning of Hannibal's career in 221 B.C. until the deaths of Gnaeus and Publius Scipio in 211 B.C. The following chronology is adopted: 237 - Hamilcar begins the reconquest of Spain. 231 - A Roman embassy visits Hamilcar; an agreement is reached between Saguntum and Rome. 229 - Hamilcar dies; Hasdrubal acclaimed commander. 226 - The Ebro treaty. 222/221- Hasdrubal murdered; Hannibal new leader in Spain. 220 - Roman political intervention at Saguntum. 219 - Hannibal attacks and captures Saguntum. 218 - War declared between Rome and Carthage.
    [Show full text]