Josep Maria Pou, Molletà Il·Lustre
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
u (! u s! t E qo LU oF f a J d rlt- t J oJ I a L aLU o -) rt Josep Maria Pou i Serra, molletà il·lustre Apunts per a una biografia Josep Maria Pou i Serra, molletà il·lustre Apunts per a una biografia Llibre editat amb motiu de la concessió de la Medalla de la Ciutat Gener de 2003 Ajuntament de Mollet del Vallès 1a edició: gener de 2003 © del text: Glòria Arimon i Ventura © de l’edició: Ajuntament de Mollet del Vallès Assessorament lingüístic: Montserrat Pocurull i Roca Disseny gràfic: Andreu Balius Impressió: Minerva Dipòsit legal: Tirada: 700 exemplars 5 Índex 007 Presentació 011 Josep Maria Pou i Serra, molletà il·lustre 013 La família 019 El poble 021 La infància 025 El teatre al Centre Parroquial 029 L’esbarjo a Mollet 033 Tarragona 037 El vincle continu amb Mollet 043 Ràdio Mollet 053 El servei militar 057 L’Escola d’Art Dramàtic de Madrid 063 Comença la vida professional 085 L’home 089 La medalla de la ciutat 095 Annexos: 097 Pregó de la Festa Major de Mollet del Vallès, 1996 101 Biografía professional 5 7 Presentació El Ple de l’Ajuntament de Mollet del Vallès del 17 de novembre de 2002 va aprovar per unanimitat la concessió de la Medalla de la Ciutat a Josep Maria Pou i Serra, en reconeixement a la seva fecunda i meritòria trajectòria professional. Són ja quatre les medalles que la ciutat ha atorgat a un ciutadà: els anteriors, Joan Abelló i Prat, Jordi Solé Tura i Josep Solà i Sànchez en reconeixement, agraï- ment i estima per haver dut el nom de la ciutat de Mollet arreu on han estat. Josep Maria Pou va sortir de Mollet per anar a fer el servei militar i es va quedar a Madrid. Però mentre va ser aquí, va treballar al poble amb un entusiasme fantàstic: teatre, tertúlies, festivals, ràdio, col·laboració en campanyes benèfiques... el xicot de cal Pou, el “Pou petit”, era present a tot arreu. A Madrid, va estudiar de valent, va treballar en tot el que podia i, de mica en mica, es va anar fent camí. No eren temps fàcils, no se li va regalar res. Ell, que tot el que té d’alçada ho té en il·lusions, acostuma a dir que es considera un ésser privilegiat. Certament, poder treballar en la feina que hom vol, és una gran sort. Però sempre ha estudiat sense defallir, ha renunciat a coses que potser altres no farien, ha llegit i llegit, ha viatjat, ha traduït i ha treballat sempre incansablement. Ha fet, sobretot, molt teatre. I cinema, i televisió. Potser ara és més popular, perquè les pantalles, petites o grans, arriben a més públic, però fa anys que Pou es fa amo de l’escenari “nada más pisarlo”, com diu el prestigiós crític Marcos Ordóñez. Alhora, al costat d’aquesta gran professionalitat, Pou és un home que mai ha obli- dat els seus orígens, el seu poble. Sempre que pot, ve a veure la família i els amics. Sempre —pugui o no pugui s’ho fa venir bé— troba una estona per donar un cop de mà a una entitat molletana, per ser present en un acte que se li demana. Quan l’en- trevisten, diu amb orgull que és de Mollet. I cada cop que ho diu, nosaltres ens sen- tim més ciutat, més conjunt, més arrels. Finalment, vull agrair la col·laboració de totes les persones que han aportat infor- macions i fotografies per poder fer aquest llibre. Són moltes les que ens han parlat de la família i del Josep Maria i hem pogut comprovar com se’ls estima. Pou ha treballat molt, però encara té un llarg camí per davant. Era mereixedor de feia temps d’un reconeixement com el que ara li fem. El dia del Ple ens deia que li agradaria ser un avió i sobrevolar Mollet amb una paraula: gràcies. Nosaltres li de- manem una cosa: que des de l’avió, miri cap avall: veurà tot un poble amb les mans alçades —tot alegria, tot colors, tot somriures— mirant, agraït, cap al cel. Montserrat Tura i Camafreita Alcaldessa de Mollet del Vallès Diputada al Parlament de Catalunya 7 JOSEP MARIA POU i SERRA, molletà il·lustre. Apunts per a una biografia. 8 9 JOSEP MARIA POU i SERRA, molletà il·lustre. Apunts per a una biografia. 8 9 11 Josep Maria Pou i Serra, molletà il·lustre Apunts per a una biografia 11 JOSEP MARIA POU i SERRA, molletà il·lustre. Apunts per a una biografia. Pares i fills al teatre del Centre Parroquial 12 13 JOSEP MARIA POU i SERRA, molletà il·lustre. Apunts per a una biografia. La família La família El Josep Maria naixia a Mollet del Vallès un dia de tardor, el 19 de novembre de l’any 1944. Era el segon fill del Martí Pou i Torrents i de la Teresa Serra Marquès, des- prés del Vicenç, nascut el 1940. Van celebrar el bateig el 28 de novembre. La família era coneguda com a cal Xafa- carros, cosa que quan el Josep Maria va tenir ús de raó, no li va fer gens de gràcia. Sembla que l’origen cal buscar-lo en el besavi, que es dedicava a fer de traginer. Hi ha dues versions del motiu: la primera, que volia aprofitar tant els carros, que els carregava més del compte, pesaven molt i s’aixafaven; la segona, que en temps de l’avi, quan havia d’anar a l’Ajuntament a pagar els impostos de tinença de carros, per estalviar-se diners, en lloc de dir que en tenia cinc o sis només deia que en tenia dos. “I els altres?”, li Casa Pou (cal Xafacarros), preguntaven. “Oh, s’han aixafat!”, contestava ell. al carrer Jaume I Mollet tenia aleshores poc més de 6.000 habitants. La casa de la família Pou era una casa pairal de l’any 1873, a la cantonada del carrer de Jaume I i Pedro Colon Ventura (actual Palaudàries), on ara hi ha una farmàcia. Antiga- ment hi havia hagut una botiga de queviures propietat dels avis, Joan Pou Mutgé i Josefa Torrents Bordo; en morir el Joan, la seva dona va continuar la botiga, que va estar oberta fins al 1943. Quan van tancar-la, era l’espai on rebien les visites i feien les tertúlies amb la família, els amics i els veïns: els oncles i els cosins de Parets i de Lliçà de Munt; la família Boada (tenien una filla, la Núria), que era molt amiga de la iaia, i sovint tots seien al voltant del braser per fer-hi llar- gues xerrades; l’Agneta de cal Llargués... Una família veïna amb qui tenien bona relació era la del senyor Nicolau Go- dina; ell era secretari de l’Ajuntament de Mollet; estaven ben situats i tenien una filla, la Maria Teresa, que es dedi- cava professionalment al ballet (anys després es va encar- regar de les coreografies dels festivals musicals). Una altra família habitual a cal Pou eren els Codina; tenien un esta- Pou als set mesos bliment Philips des de l’any 1942 al carrer de Jaume I, i el 1956 es van traslladar al carrer de Berenguer III. En aquella època es feia molta vida al carrer o s’ana- va a casa dels amics a jugar. Per exemple, quan s’ajuntava la canalla, el Josep Maria els feia putxinel·lis, potser una manera precoç de començar a actuar. Una altra activitat habitual quan feia bon temps era prendre la fresca. Des- prés de sopar, les famílies treien les cadires al carrer, 12 13 JOSEP MARIA POU i SERRA, molletà il·lustre. Apunts per a una biografia. davant de la façana de casa, i paraven la fresca, és a dir, parlaven entre ells, amb els veïns i les veïnes, amb algun conegut que passés per davant i s’aturés..., mentre la quit- xalla s’aplegava per jugar a pilota, anar amb bicicleta (qui en tenia), jugar a titllo... Si es cansaven o es barallaven, sempre hi havia la possibilitat de seure amb la família i es- coltar les seves converses. Aquesta activitat que promovia la convivència entre veïns, es va acabar amb l’aparició de la televisió, perquè llavors cada família es quedava dintre de casa, per veure les imatges en aquella meravellosa pan- talla en blanc i negre. Quan arribava la Festa Major, hi havia un concurs de guarniment de carrers; la gent de Jaume I havia creat una Primera foto de Josep Maria, amb comissió de festes, amb l’Emili Codina, els germans Josep el pare, la mare i el germà i Vicenç Calduch, l’Andreu Llargués, el Joaquim Roca... i treballaven de valent, perquè el seu carrer fos el més ben guarnit. A cal Pou tenien telèfon, tot un luxe en aquella època; aquest fet els va convertir en els “comunicadors” de les ca- ses del voltant. Sonava el telèfon i els deien, per exemple: El Vicenç i el seu germà Josep Maria a casa seva, amb un decorat al fons 14 15 JOSEP MARIA POU i SERRA, molletà il·lustre. Apunts per a una biografia. La família “Que s’hi pot posar el senyor Coll?” Ells deien que sí, que un momentet, sortien de casa, travessaven el carrer, puja- ven les escales de la casa dels mestres, trucaven a casa del mestre Coll, li deien que el demanaven al telèfon, baixaven, entraven a dins, l’home agafava l’auricular i deia la paraula màgica: “Digui?”. La botiga de la iaia ja no funcionava, però tot conti- nuava al seu lloc, sense desmuntar: els taulells, els armaris, les balances, la màquina de moldre cafè, la màquina de l’oli, la caixa enregistradora, els pots de vidre..