CEC-ERE ESPEL 199400 40.Pdf

Equipa't ambel millorI

material.;

DISTRIBU~DORSDELS PRODUCTES

Placa del Diamant, 9 - 08012 Barcelona Tel. (93) 21 8 41 17 ERE-CEC Vv Butlletí d'informació i relació Redacció i administració: Paradis, 10 - 08002 Barcelona EQUlPDE RECERQUES ESPELEOLOGIQUES Tel. 315 23 11 Director: CENTRE EXCURSIONISTADECATALUNYA Marti Romero i Rectoret l Consell de redacció: Antoni Amenósi Vidal. Miquel Bosch ANYXXlX NVO VOL.5 JULIOL19941 i Serra, Antoni Inglesi Alcon I

Col.laboradors: ~

lolanda Serena i Aznar, Toni Nubiola i Borri 1 Disseny i producció: Antoni Ingles Correcció: EDITORIAL Josep MTervelló i Torroella, Els Presidents de 1'E.R.E. Meritxell Esteve i Guardia L'espeleologia al Centre abans de 1'E.R.E. Publicitat: Martí Romero i Rectoret Equip de Recerques Espeleologiques La fundacib: de 1'A.E.C. al C.E.C. (1952-1955) Centre Excursionistade Catalunya Joarjirim Gracia i Lores Paradís, 10 - 08002 Barcelona I Els primers anys al C.E.C. (1955-1962) *, Tel. 31523 11 Joaquím Graciai Lores Fotomecanica: Algunes vivencies dels anys seixanta J, Oleguer Escola i Boada 1 FIMAR,Tel. 339 22 29 PACMER, Tel.491 48 47 L'E.R.E. a Catalunya: 1972-1992 Impressió: Valentí Zapater i Barros EMSA. Tel 454 64 00 Ses Illes: un paradís espeleologic Xavier López i Mateo Diposit legal: B 22844-1967 Actlvltats remarcables a I'estat espanyol (1972-1992) Atfred Montserrat i I\jcbot PREGUEM EL BESCANVI La immersió a 1'E.R.E. SE RUEGA INTERCAMBIO Albert Martinezi Rius L'E.R.E. rodamón ON PRlE L'EXCHANGE ~ Montserrat Ubach i Tarres PLEASE EXCHANGE Les activitats de 1'E.R.E. a Al-Andalus PREGIAMO- DI SCAMBIARE Antoni Ingles i Alcon Les campanyes de 1'E.R.E. a I'Alt Aragó (1963-1992) - Els articles publicats a espeleoleg Miquel Bosch i Serra expressen I'opinió dels seus autors. - La revista espeleoleg, editada pel Arañonera, un viatge iniciatic Centre Exc#rstonish de Catalunya- Josep MariaCervelló i Torrella Club Alpi CatalA, es publica serise L'E.R.E. i els estaments federatius espeleologics catalans cap finalitat lucrativa. ' Josep M.Miñarro - El Copyright de$ artícles pertany als respeclius autors. Per tant, que- L'E.R.E. i els cursets den rigorosament prohibides les re- (Una vició subjectiva-objectiva dels cursets de 1'E.R.E.) produccions, per qualsevol sistema, Ailtoni Ai-r~enusi Vidal dels artícles de la revista espeleoleg Les publicacions a 1'E.R.E. sense permis escrit dels propietaris Martí Romero i Rectoret del copyright. L'aportació de 1'E.R.E. a les ciencies del carst Josep Maria Cervelló i Torrella L'E.R.E. i els animals cavernícoles Oleguer Escola i Boada Descripció de nous taxons d'araneids cavernícoles Carles Riberai Almerje E.R.E., present i ... Antoni Amenós i Vidal Activitats E.R.E. I Bibliospeleo 1 Grans cavitats mundials Relació de socis E.R.E. 195511992 índex general Espeleoleg 36-40 -- -- espeleoleg 40 - - - - poca cosa aportaria més enlla d'una lleu apro- ximació a la realitat historica de I'Equip. Potser, ja que es feia, calia fer-ho tan bé com fos possible. De fet s'ha anat més enlla del que, en principi, s'havia previst, pero tot i així queda curt pel que desitjablement hauria d'haver estat. Te- mes sencers com la vida social o la bibliografia són manifestadament millorables. QUARANTA ANYS D9EmRmE., QUARANTA ANYS Desitjaríem que, a través dels fulls que seguei- D'ESPELEOLOGIA xen, es reflectís no només el que s'ha fet sino també, encara que fos lateralment, el per que Quan la Junta de 1'E.R.E. es va plantejar el 40e s'ha fet: I'esperit que ha mogut tanta gent al aniversari es va iniciar I'acostumat debat sobre llarg dels anys a fer les coses d'una manera que calia fer o no fer. Debat que, dintre de la mi- concreta i no d'una altra. En altres paraules, a llar tradició de la casa, es va resoldre nomenant crear un equip, de recerques i d'espeleologia. la corresponent comissió. De les nombroses iniciatives i propostes considerades, moltes Encara que en més d'una editorial d'aquest van ser descartades sigui pel cost economic, butlletí s'hi ha fet comparances entre el nom i la per la complexitat organitzativa, o perque hi ha- realitat no podem passar per alt I'encert en la via dubtes del seu resso en la comunitat espe- tria del nostre nom i de quina manera aquest ha

1 leologica. Pero n'hi havia una de molt atraient i condicionat la nostra actuació al llarg del més factible: escriure una breu historia de temps. No sempre 1'E.R.E. ha estat I'autentic 1'E.R.E. a cura de tres o quatre autors, cadas- Equip que hauria d'haver estat, pero sempre, cun d'una epoca diferent. després d'ensopegar s'ha tornat a aixecar per intentar-ho i sovint ho ha aconseguit. Aquest En profunditzar en el tema vam veure la dificul- exemplar n'és una prova: un treball d'equip, tat per aconseguir una sintetització, clara i in- amb molta recerca, encara que sigui bibliogra- tel.ligible en I'espai de revista previst i que ben fica, i que tracta d'espeleologia.

PRESIDENTS DE L' E.R.E. 1952-1992

8.12.1952 ...... Antoni Ballester i Nolla ...... 1954 1954 ...... Eduard Pomerol i Serra ...... 21 .1 1.1960 21 .11 ,1960 ...... Jacques Grossman i Martí ...... 13.12.1 963 13.12.1963 ...... Joaquim Gracia i Lores ...... 8. 03.1966 8. 3.1966 ...... Junta Gestora ...... 7.1 0.1 966 7.10.1966 ...... Oleguer Escola i Boada ...... 22. 01.1 971 22. 01.1971 ...... Rogeli Sitja i Comas ...... 18. 01.1972 18. 01.1972 ...... Carles Ribera i Almerje...... 12.1 1 ,1974 12.11 .1974 ...... Joan R.Berengueras i Bassa ...... 12.1 1 ,1976 12.11.1 976 ...... Josep Lluis Marín i Galindo ...... 16. 05.1 978 16. 05.1978 ...... Antoni Amenós i Vidal ...... 26.10.1979 26.10.1979 ...... Martí Romero I Rectoret...... 13.10.1981 13.10.1 981 ...... Antoni Ingles i Alcón ...... 29.1 0.1 985 29.10.1985 ...... Jordi Borras i Tallada ...... 29.1 0.1 987 1 .12.1987 ...... Junta Gestora...... 25.10.1988 25.10.1988 ...... Antoni Larios i Osta ...... 1 1 . 02.1 992 11 . 02.1992 ...... Valentí Zapater i Barros Antoni Ballester i Nolla, primer presidentde 1ER.E.La foto es de 1954. (Foto: Arxiu F.sibila).

4 espeleoleg 40 L'espeleolog¡a al Centre abans

Martí Romero i Rectoret Norbert Font i Sagué (1873-1910), la figura més emblematica de I'espeleologia catalana. (Foto: Arxiu C.E.C.)

Que 1'E.R.E. nascut oficialment al desembre de 1952 s'inte- illes Medes), al Pirineu (Forat de Toro, grés com a grup d'Espeleologia del C.E.C. no va ser una casuali- Forat de Sant Hou), a la Conca de Bar- bera (la Febró, també I'actual Cova de tat. En el Centre, I'Espeleologia sempre ha tingut un Iloc, ja des I'Espluga), a Mallorca (coves d'Arta i de la seva fundació I'any 1876. Aixo és el que aquest article vol del Drach) i fins i tot a Guadalajara. reflectir, les iniciatives i activitats principals realitzades per so- Al 1896 i en el butlletí del C.E.C. es publica "L'avench Padirac (Lot, cis del Centre, i que per tant podem considerar-les com les dels Franca)" original d'en Edouard August nostres precursors. Martel, treball tradu'it al catala per Cels Gomis. E.A.Martel era soci delegat del C.E.C. a París i ja el 1880 havia publicat al butlletí "El riu subterrani de Brama- ELS INICIS DE L'ESPELEOLOGIA una de les primeres sortides oficials de biau", amb tradució d'en Ramon Ara- I EL C.E.C. la novella entitat es visita la Cova de Na bia. Tant a en C.Gomis com a en Guilleuma. La visita d'aquesta cavitat, R.Arabia, I'afecció espeleologica els No volem, realment tampoc po- situada al Turó de Montcada, fou dirigi- venia de Iluny. Del primer, i com a més dem, ser exhaustius en aquest tema tan da per Eduald Canivell, el qual I'any se- destacat, hi ha referenciat, el 1880, el fressat i sovint tractat de manera tan güent davalla les Escletxes del Papiol. seu descens a la Sima de San Pedro parcial per alguns autors, pero bé, A les publicacions consultades del (Oliete) i del segon és remarcable la vi- quelcom cal dir. segle passat hi ha nombroses cites de sita, el desembre de 1879, a la Cova Ja el 1876, any de la fundació de cavitats, algunes visitades i altres no, i del Salnitre on es col.locaren termome- 1'Associació Catalanista d'Excursions no només a les rodalies de Barcelona tres a I'entrada i al fons de la cavitat Científiques, antecessora de I'actual sinó també a la Costa Brava (coves del per intentar un estudi climatic. Centre Excursionista de Catalunya, en Palomar i del Bergantí i una cavitat a les A tots ells cal afegir-hi la figura,

Exploració de I'Avenc d'Ancosa el 1907. (Foto: Josep MWÓ i de Triola. Clixé Arxiu fotográfic del C.E.C.) espeleoleg 40- 5- Preparant I'escala de corda a I'Avenc de I'Esquerra el 1908. (Foto: Josep MWÓ i de Triola. Clixé Arxiu fotográfic del C.E.C.)

molt més coneguda, d'en Lluís MWidal d'activitats moltes de les quals queda- per diversos treballs sobre les coves ren reflectides en el Sota Terra II, on hi del Mont-Roig i rodalies i que va dirigir col.labora en Josep Closas i Miralles, el primer descens d'en Font i Sagué a topograf professional i soci del C.E.C. I'Avepc de Can Sadurní. durant quaranta anys fins el seu Es per aixo, i per moltes més coses traspas, el 1962. Voldríem destacar la que ara no és moment d'esmentar, que coincidencia en aquesta publicació de creiem que si alguns precursors hi ha tres professionals que, cadascú en la hagut a I'espeleologiacatalana, han es- seva especialitat, creiem que van crear tat ells, car realment no es pot entendre escola: el ja esmentat J.Closas en topo- I'esclat espeleologic de finals del segle grafia, el doctor Francesc Español en XIX i comenqaments del XX solament biospeleologia i I'insigne geoleg N.Llo- per la rellevant personalitat d'en Font i pis i LLadó. Sagué. També en aquests anys realitza una notable activitat, en Lluís Porta i DIEN FONT I SAGUÉ Massana, també topograf, que porta a A LA GUERRA CIVIL terme les seves exploracions pel Mont- sia, pels Ports, pel Montmell i, per des- Quan, el 1896, E.A.Martel visita la comptat, pel Garraf. Cova del Salnitre i la Fou de Bor, en Font no I'acompanya per casualitat sinó perque tenia un interes i una experiencia previa, possiblement transmesa per alguns d'aquests personatges els quals, sens dubte, coneixia. Car entendre que el C.E.C. era, en aquells temps, una entitat d'uns pocs centenars de socis molt més interrelacionats que no Das actualment. No intentarem relacionar les molt Retrat del Sr. Lluís-Mafia Vidal i Carreras nombroses activitats i estudis subterra- (1842-1922) amb uniforme d'enginyer de mines. (Clixé Arxiu fotográfic del C.E.C.) nis portats a terme per en Font i Sagué pero si destacar el seu paper de catalitzador, en desvetllar un interes per I'es- dueix entre 1923 i 1928 al voltant de peleologia que, amb petits trencaments, I'enginyer Rafael Amat i Carreras i de la encara perdura i ser la font on han be- societat "Mines i Aigues de Begues". gut, practicament fins avui, tots els es- Un grup heterogeni pero molt efectiu en peleolegs catalans. el qual s'aglutinaven gent de Begues i Els fruits del seu mestratge van ser estiuejants, familiars i excursionistes rapids en el temps i amplis en I'espai: del C.E.C. o d'altres entitats. En total en Faura i Sans i en Co de Triola al Cen- s'exploraren més de 30 avencs al Ga- tre, en Palet i Barba al C.E.Terrassa, en rraf i en R.Amat inicia la internacionalit- Vilaseca i en Ferraté a I'Agrupació Ex- zació de I'espeleologiacatalana visitant cursionista de Reus i la reixida creació diverses cavitats turistiques a Belgica, d'un veritable i alhora efimer equip Eslovenia i Franca. d'espeleologia amb el nom de Club A comenqaments dels anys trenta Muntanyenc. es produeix una revifada de I'antic Club Un altre esclat espeleologic es pro- Avenc de la Vinya del Tita. Topografia de , Muntanyenc, que inicia un ampli ventall N. Font i Sagué i Josep Mas. (27.09.1897).

6 - espeleoleg 40- - Mn. Faura i Sans i altres espeleolegs. (Foto: Josep MWÓ i de Triola. Clixé Arxiu fotográfic del C.E.C.) f Ir" ELS ANYS FOSCOS

La guerra civil i la victoria del fran- quisme obren un fosc parentesi en tots els nivells d'activitat. Al Centre, i entre altres coses, no li és permes publicar el "Butlletí" i només molt lentament es va recuperant una certa normalitat en les publicacions, aixo sí, en castella. Si no hi ha on publicar, difícilment pot quedar constancia de I'activitat. Unes poques notes d'en J.Closas i una conferencia d'en Josep Font i Solsona sobre les coves del Salnitre són, potser, el més destacable. Ens trobem, espeleologicarnent, en una etapa similar a la dels inicis de la nostra entitat. Fins i tot les cavitats visitades són gairebé les mateixes: Siman- ya, Santa Agnes, Salnitre, Escletxes del Papiol, i altres, activitats normalment portades a terme per rnembres de la Avenc de Can Sadurní. Topografia de N. Font i Secció de Muntanya. Cova del Salnitre. (Foto: Josep Me Có i de Sagué amb els germans Francisco, Antoni i Triola. Clixé Arxiu fotográfic del C.E.C.) Menció especial mereixen les dele- Mariano Maspons i Anglasell. (28.12.1897).

Ir.

L'Avenc d'en Roca, explorat el 1907, fou I'única cavitat en la que coincidiren Mn. Font i Sagué i Mn. Faura i Sans. A la foto acompanyats per alguns membres del Club Muntanyenc, nombrosos habitants de les rodalies i la inseparable senyera. (Foto: Josep MWÓ i de Triola. Clixé Arxiu fotográfic del C.E.C.) espeleoleg 40 7- cis de I'Agrupació Excursionista de Ca- talunya. També que en cap moment van ser reconeguts com a secció, sub- secció o grup especialitzat d'aquella entitat, encara que a la practica funcio- nessin corn a tal. De fet celebrem el quaranta aniversari en una data fixa per pura conveniencia, car eren un grup d'amics ja abans de fer-se socis de 1'A.E.C. i les raons per les quals es van constituir for- malment el 08.12.52. no les hem pogut esbrinar, com no fos que en ésser festiu els hi fos més convenient aquell dia. Creiem que ells eren 1'E.R.E.indepen- dentment de I'entitat que els acollís, fos primer 1'A.E.C. o després el C.E.C., i no pas una estructura lligada a una entitat. Aquesta interpretació ja va ser accep- tada per en F.Vicens, en aquell moment president de la "Comisión Técnica de Exploraciones Subterráneas", en ser-li sol.licitat, pel president de IIA.E.C.,que prohibís la utilització del nom d'E.R.E. als seus fundadors, i que se'ls obligués a entregar I'arxiu, el llibre de caixa, el Ili- bre d'actes i la resta d'impressos, tal com consta en I'informe que el mateix F.Vicens va redactar per E.Padrós, "Je- fe de la Delegación Regional Catalana Avenc del Bruc. Topografia de N. Font i Sagué de la Federación Española de Monta- i en Ferret. (24.07.1898). ñism0". També voldríem comentar, que el fet que el grup d'espeleologia del C.E.C. es formés a partir de persones que procedien majoritariament de fora gacions a Lleida i Olot, on sovintegen no té major importancia. Amb aquest les excursions amb finalitats espeleolo- nom o amb un altre -i preferim aquest- la giques. Citarem, entre d'altres, les visi- secció d'espeleologia del C.E.C. es po- tes a la Cova Negra de Corca, a la dia haver creat en qualsevol moment: hi Cova Santa (Montsant), a la val1 de Se- havia el mirall i la tasca difusora del rradell i la Cova de I'Escaleta, per part G.E.S., amb consocis comuns, una Ilar- dels consocis lleidatans i les de la Cova ga tradició historica i, sobretot, una

de I'Orri i les Baumes de Caxurma per N *Od tendencia imparable vers la creació de part dels olotins. grups especialitzats en les més diver- La formació, el 1948, dintre del AvencdelaFerla, maximdesnivelldeI'estat ses activitats, entre elles, I'espeleologia. club ~~~t~~~~~~ ~~~~~l~~e~del G~~~ espanyolfins 1949. Topografia de Rafael Amat i Carreras. (24.07.1898). dlExploracions Subterranies (G.E.S.)va FONTS DOCUMENTALS afavorir, de retruc, I'expansió de I'espeleologia per totes les entitats excursio- Aquestes notes són part d'un tre- nistes i més en el cas del Centre car SOBRE LA FUNDACIO DE L'E.R.E. ball forca més extens redactat per I'au- alguns d'ells eren alhora socis d'amb- tor entre 1973-1975 i, referent a dues entitats. Així Josep M" Thomas No volem aquí comentar amb detall I'evolució de I'espeleologia al Centre, el (1951) podia escriure "en agosto del les dades, els noms i el com de la fun- qual havia de ser inclos dintre una ex- 1949..l..cinco componentes del dació de 1'E.R.E. Aixo ja ho fa I'amic haustiva historia del C.E.C. a cura G.E.S.(tres de los cuales son también J.Gracia en un altre article d'aquesta d'Agustí Jolis. socios del C.E.C.)..I.. han realizado el mateixa revista. El que intentem és fer Per a la redacció del tema espeleo- descenso a la Cueva-Sima del Agua../.. algunes reflexions des de la perspecti- Iogic es va fer un buidat de les diverses récord de profundidad nacional". va d'aquells que, essent part de publicacions i registres de 1'Associació Sembla ser una constant historica I'Equip, no en vam viure el naixement Catalanista d'Excursions Científiques, la col.laboració, I'especial lligam al llarg sinó que en haver-nos-hi incorporat de la Societat Catalana d'Excursions i de mes de setanta anys entre les dues posteriorment, sols en tenim notícia mit- del propi C.E.C., entitat resultant de la entitats barcelonines: a principis de se- jancant I'escadussera documentació fusió de les dues anteriors. Aixo es va gle, a les decades vint i trenta, en les escrita o els, afortunadament, nombro- complementar arnb notes d'altres pu- posteriors exploracions a Menorca, al sos testimonis orals dels qui van iniciar blicacions de I'epoca i, en el present, Garraf, als Mallos de Riglos... fins a aquesta aventura. s'ha actualitzat amb la consulta de di- I'actualitat en diverses campanyes vul- Sabem que 1'E.R.E. va ser fundat versos treballs historics sobre I'espeleo- cano-espeleologiques conjuntes. per una colla d'amics, alguns d'ells so- logia catalana.

8 - espeleoleg 40 - - -. C. al C.E.

Antoni Ballester, Eduard Admetlla i Jaume Ferran a les galeries artificials de La Falconera, Joaquim Gracia i Lorés possiblement el dia de la primera immersió, I'any 1953. (Foto: Arxiu F. Sibila)

1de Ilargaria i pesava... 21 kg. Per tal de poder participar en acampades, marxes, i altres activitats, i com hi havia companys que pertanyien a I'A.E.C., acabarem "apuntant-nos" De la nebulosa del passat emergeixen diverses dades de tots a aquesta entitat, pero I'espeleolo- com podia neixer un grup d'espeleologia en uns temps en que gia es practicava al marge indepen- i es va comen;ar a ningú n'ensenyava, quan calia descobrir coses que avui sem- relacions amb membres del G.E.S.del blen elementals o fabricarme d'altres que ara comprem en qual- Club Muntanyenc Barcelones, arnb els sevol botiga especialitzada. I encara més difícil: fer el mateix qualS cOmpartíemmOltes activitats. No hi havia cap jerarquització ni es arnb les tecniques i materials, forca rnés complexes, que calen portava llibre dlactivitats, per la qual per la practica de la immersió. cosa les exploracions d'aquells primers temps, quant a dades i participants,

1 resten en una grisosa nebulosa. PREHISTORIA DE L'E.R.E. Aquestes activitats espeleologiques les feiem, sense cap esperit de El grup era format pels companys: Pels voltants de I'any 1947, a Bar- club o entitat. Erem una colla d'amics celona, una colla d'amics, tots practi- que compartíem una nova activitat ple- Assumpció Plana i Brosa cants d'un o diversos esports de na d'aventures i horitzons descone- Núria Ferreró i Zapater muntanya, amb el denominador comú guts, desvinculats de les nostres Antoni Ballester i Nolla de viure en el mateix barri, compres entitats particulars, les quals I'espeleo- Francesc Sibila i Terraza entre els carrers Diputació- Borrell- logia no hi tenia Iloc. Agustí Tonietti i Bayarri Provenqa i Villarroel, amb I'eix princi- Una companya treballava a I'ofici- Eduard Pomerol i Serra pal al carrer d'urgell i que s'aplegaven na d'un obrador de gravador, propietat Arnau Miró i Bonat a xerrar i fer un vermut els diumenges del seu pare i va ser aquest lloc el punt Josep García i Sarasa que no anaven d'excursió, va ser I'ori- de trobada i reunió, en dies feiners i a Lluís Martinez i Canals gen d'un grup que es va afeccionar a I'hora de plegar de la feina, dels com- Júlia Calzada i Arroyo I'espeleologia quan un d'ells va trobar ponents del grup i on es van desenvo- Vicenq Peña i Sintes als Encants un exemplar del llibre lupar els plans per a practicar Joaquim Gracia i Lorés "Sota Terra". regularment I'espeleologia. Cal afegir Antoni Vilallonga i Bassa Qui més qui menys quasi tots esta- que I'obrador ens permetia treballar, vem associats a alguna entitat, on confeccionant o adaptant el material al qual s'anaren agregant: practicavem els nostres esports prefe- especial per explorar avencs. rits: esquí, excursionisme, acampada, Les Ilanties d'acetile (carburers) no Pilar Lacoma i Naya escalada i ciclisme, participant plegats van presentar cap problema per a la Jordi Guerra i Escofet en les activitats que s'organitzaven en seva adquisició, perque eren epoques Jordi Micó i Barceló els diversos clubs als quals estavem de restriccions electriques i n'hi havia a Joan Antic i Toran afiliats. totes les ferreteries. Els cascos es tro- Josep Girben i Ribes Pero la trobada del "Sota Terra" i el baven als Encants, restes de la guerra Montserrat Maurici coneixement pels diaris de diverses ex- o es substituien per una cassola de fe- Joan Valldosera i Guasc ploracions i descobriments espeleolo- rro arnb un coixí a dintre, lligada per les gics, van desvetllar I'interes del grup nanses a la barbeta amb una bufanda; i d'altres. Aquesta llista no pretén per les activitats subterranies ("fer coles cordes eren velles, d'escalada. ser exhaustiva ni cronologica. ves", en deiem) i alternant amb les acti- Pero el gran problema eren les es- Cal remarcar que el lloc de reunió, vitats muntanyenques, varem comenqar cales. La primera que varem fer fou que ja s'ha esmentat, pertanyia al pare a practicar I'espeleologia per les coves arnb cable d'acer de 5 mm de diame- de la Núria Ferreró, al carrer d'urgell- que es descrivien al "Sota Terra" i pera tre, arnb barrots de tub de ferro i car- Conse11 de Cent i 6s en aquest local les quals no calia cap equip especial. gols de fixació als extrems. Tenia 10 m que un bon dia, a la primavera de 1952, La Verge de Montserrat col~locadaa La Falconera fou fosa amb els ploms deis primers escafandristes catalans. 1954.(Foto: Arxiu F. Sibila)

Autofoto d'en Félix Alabart amb magnesi i flash, a I'Avenc de les Granotes, hny 1955.

amb motiu d'una exploració a I'Avenc de Vallmajor a Albinyana, Tarragona. Aquesta informació procedeix d'un recull fet per 1'E.R.E. de 1'A.E.C.i no publicat, amb motiu del 25e aniversari i dels butlletins d'aquesta entitat. El 24 de juliol de 1952, s'explora la cova Fonda de Salomó i el 31 d'agost té lloc la primera exploració a Les Deus de St. Quintí de Mediona, entrant pel pou. En següents exploracions es localitza el punt més adient per obrir I'actual accés a peu pla. El 7 de setembre s'ana a la Cova del Bolet, de Sant Joan de Mediona, ja visitada per en Font i Sagué, i el 14 a la Cova del Pasteral que sembla ser la primera "primera" de 1'E.R.E..

El 8 de desembre de 1952 foi- 1 fiin- 1Curset Social d'Espeleologia a I'Avenc de Vallmajor, el 1954. D'esquerra a dreta en F. Sibila, un dat oficialment I'Equip de Recerques company conegut amb el malnom de "Pelleringa", I'Arnau Miró, la Pilar Lacoma, en Joan Valldosera Espeleologiques i I'Antoni Ballester i i la Núria Ferreró. (Foto: Arxiu F. Sibila) Nolla fou el president. No es conserva I'Antoni Ballester va proposar un nom rraf-Ordal, Montserrat i d'altres, ressen- (si és que n'hi va haver) I'acta fundacio- per al grup, que fou Equip de Recer- yades al "Sota Terra" i seguidament nal ni la composició de la junta, pels ques Espeleologiques, E.R.E. Encara s'atacaren els avencs, aquesta vegada motius que es relaten més endavant, en que algú no sabia que volia dir, es va en col.laboració amb els companys del sortir-se 1'E.R.E. de I'Agrupació. trobar forca adient. A partir d'aquesta G.E.S. del C.M.B., per tal de reunir més Durant els mesos de novembre i reunió, A.Ballester va ser el cap reco- metres d'escala i corda i aprofitar llurs desembre, s'exploraren i topografiaren negut del grup, pero no hi ha constan- experiencies. les coves de La Guilla (Bertí), El Bufa- cia que formés cap mena de junta. dor de Babí (La Farga), Cova del Patra- Mentrestant, amb data imprecisa, LES PRIMERES EXPLORACIONS có (Olesa de Montserrat) i 1'Avenc de es va construir la segona escala, Viumala (La Llacuna). aquesta amb barrots d'alumini i cable D'aquesta primera epoca és el En els butlletins de 1'A.E.C.es fa re- de 2.5 mm, mesurava 25 m de Ilarga- descobriment de noves galeries a la ferencia a I'E.R.E., anomenant-lo "este ria i pesava uns 10 kg. Amb aquest Cova Simanya, al Montcau, pero no n'hi grupo", pero ja sota un apartat d'espe- material ja es podien explorar avencs ha cap referencia escrita. leologia. També s'anuncia el III Curset modestos. A la primavera de 1952, als mesos Oficial d'Exploracions Subterranies, or- A la primeria es feren exploracions de maig i juny, ja comencen a trobar-se ganitzat pel G.E.S. i al que varen acudir a les coves de St.Llorenc de Munt, Ga- testimonis escrits d'activitats de 1'E.R.E. diversos membres de 1'E.R.E.

10 espeleoleg 40 - - NOTES

A Maó, I'estiu de 1954 i durant les exploracions a Na Polida, els participants iacornpanyants es feren la foto pera la petita historia: Vicenp Peña, Francesc Sibila, Antoni Ballester, JosepMe Recasens, Heribert Barrera, Josep Mvrrnengoui Júlia Calzada. (Foto:Arxiu F. Sibila)

Per primera vegada apareix el nom terme el vaixell oceanografic Calypso a de 1'E.R.E. al butlletí de 1'A.E.C. al gener la Costa Brava, aportant el seu bon co- de 1954, en un article de columna i mit- neixement del terreny. ja, signat per A.Ballester, referent al Al mateix recull abans citat i amb Riuet de Garraf, les seves preterites ex- data d'octubre de 1954 es diu: "es de- ploracions, el bateig del pou que en- cideix que 1'E.R.E. esdevingui subsec-

I Ilaca la galeria aeria amb el curs ció de la secció de Muntanya de 1 .- y.. 5 principal, amb el nom d'Avenc Submer- I'A.E.C.", pero no esmenta qui va pen- git d'en Jaume Ferran i la noticia de a dre la decisió i va ser evident que axo

'1 ;:-; 1 projectada imrnersió al mes d'abril, no es porta a terme. També cita que el ' ' 1 $2 amb motiu de la col.locació d'una imat- 6 de febrer es van explorar La Falcone- , -.y* 4,. :'l, S ge de la Mare de Deu de Montserrat a ra, I'Avenc del P.P. i I'Avenc del Turó de .! g .,), \ m',, -.. La Falconera. Aquesta cita és important la Pedrera, al Garraf, pels socis A.Miró. --m E , car és la primera immersió, efectuada J.Gracia, F.sibila i LI.Martínez i que i '?* . al nostre país, i de les primeres al món A.Ballester dona, el dia 17, una con- ', en una cavitat. ferencia sobre "Espeleologia, Ciencia o t' , f. Al juny de 1954, s'anuncia a la cir- Esport. I r-L- ~ -- - cular de 1'A.E.C. el ler Curset Social Ja no es torna a trobar cap referen- Roberto Díaz (dret) i Francesc Sibila en el d'Espeleologia. Les sortides de practi- cia de 1'E.R.E.fins al butlletí del juny de vaixelloceanogr~fic"Calypso"cornandatpe1 qUeS es fan als avencs de Vaiimajor (Al- 1955, en el qual es tracta moit vaga- rnític J. Y. Cousteau.(FO~O: Arxiu F. Sibila) binyana), de Sajolida (Montserrat) i al ment de projectes a realitzar i de reor- de Vilumara. En el "recull" d'activitats ganització interna, la qual cosa es pot de 1'E.R.E. ja esmentat, apareixen els interpretar com que ja havien sorgit Amb data del gener de 1953, I'es- noms dels assistents al curset: quatre problemes entre 1'E.R.E.i 1'A.E.C.. mentat butlletí, segueix anomenant dones, E.Miquel,N.Guerra, N.Giménez, A partir d'aquesta data, tant als "grup" a 1'E.R.E. i ressenya la continu'i- i J.Calzada i set homes, J.Girben, butlletins de 1'A.E.C. com al "recull" tat de I'activitat a la zona de Els Bufa- A.Sanmartí, J.Farran, A.Miró, J.Esteve, d'activitats, deixen d'apareixer els dors (La Farga) i el descobriment de LI.Martinez i J.Gracia. noms dels espeleolegs "classics" citats I'Avenc de Sajolida, a Montserrat, i el Fins al butlletídel setembre no apa- fins ara i el 14 de gener de 1956 es seu aixecament topografic. Aquest reixen els articles, a tota plana, refe- constituí una nova junta en la qual no fi- avenc fou localitzat merces a I'ajut re- rents a I'exploració de Na Polida a guracap delsfundadors, doncs jas'ha- but dels monjos del Monestir, els quals Fornells, Menorca i I'entronització de via produ'it la segregació de 1'E.R.E. del no només participaren en aquesta ex- "La Verge de la Falconera", signats per si de 1'A.E.C.i el trasllat al C.E.C., a on ploració sinó també en altres, com la A.Ballester. es va integrar com a subsecció de la de

dels Pouetons de les Agulles o Avenc 1 A I'octubre apareix una nota rone- Geografia i Ciencies Naturals. dels Pouetons. Els dies 6, 7 i 8 de de- ga que diu:"aquest darrers dies, F.Sibi- sembre un grup es desplaca a Ailés, a la i A.Miró han pres contacte amb el Saragossa, Per explorar una cova. El comandant J.Y.Cousteau i d'altres ho- mateix mes es visita la Cova de la Mo- mes-peixos francesos? De fet van par- neda, a Mont-ral. ticipar en els treballs que portava a espeleoleg 40- 11 - company Joaquim Gracia i Lorés, que pertanyia des del setembre de 1952, al Centre Excursionista de Catalunya i era Els primers membre de la Junta de la Secció de Geografia i Ciencies Naturals, va exposar a aquesta els problemes de 1'E.R.E. i el seu desig d'incorporar-se en bloc al C.E.C., la qual cosa fou assumida per anys al C.E.C. la Junta de la Secció i tramesa a la Jun- ta Directiva del Centre, que aprova I'in- grés a les juntes del 19-04-55 i 10-05-55. Ja que s'extraviaren dos llibres d'actes de la Secció de Geografia i que 1'E.R.E. no va portar llibre d'actes fins ben entrats els anys seixanta, no hi ha Joaquim Gracia i Lorés gaires dades escrites d'aquest període. Existeix un "Informe de la Comi- sión Técnica de Exploraciones Subte- rráneas" que data del 4 de juny de 1954 (data errada ja que correspon a 1955, corn es despren del text), en que es tracta de la liquidació de les relacions entre 1'E.R.E. i 1'A.E.C. en la qual s'esmenta a Eduard Pomerol corn "que había venido actuando como Presi- En el reduidíssim món espeleologic catala dels anys cin- dente del grupo E.R.E.". Aquest informe, signat per en Fran- quanta un canvi d'entitat practicament en bloc corn el protago- cesc Vicens i bastant salomonic, obliga nitzat per 1'E.R.E. va donar molt a parlar. El que sí és cert és que a lliurar a 1'A.E.C. tota la documentació, quaranta anys d'historia han donat per parlar-ne molt, bé o ma- llibre d'activitats inclos; i per tant no lament ja no som nosaltres els més indicats per dir-ho. n'hem pogut disposar. Per I'altre costat hom autoritza a utilitzar el nom dVE.R.E. lliurement (actualment esta registrat), ates que en cap moment 1'A.E.C.va do- LA MARXADE L'A.E.C. datura "oficial" que es presentava a nar carta de naturalesa a 1'E.R.E.ni corn I'Agrupació. Com en tota confrontació a grup especialitzat ni corn a subsecció. L'origen de la sortida de 1'E.R.E. de amb plantejaments diferents sovint es A partir d'aquest moment, les acti- 1'A.E.C. fou arran de les divergencies diuen coses que potser valdria més no vitats de 1'E.R.E.queden reflectides a la sorgides amb motiu de la presentació haver-les pensat. I algunes que es van "Circular para los socios" (el Butlletí) de I'Antoni Ballester corn a candidat a dir, afectaven les primeres espeleolo- del Centre Excursionista de Catalunya. la presidencia de IIA.E.C.,amb el su- gues i van ser considerades forca ofen- Si no hi ha cap errada o omissió, port de la totalitat dels membres més sives pels seus companys. els companys que integraren 1'E.R.E. veterans del grup, enfront de la candi- En aquestes circumstancies, el del C.E.C. foren els tretze indicats en la primera llista que s'esmenta al principi d'aquest treball. Al juny de 1955, a la portada del butlletí, sota el títol "Centre", apareix la nota "La Espeleología, otra vez en nuestras filas" donant la notícia de la in- corporació d'un grup de nous socis afeccionats a les activitats espeleologiques ..., donant la benvinguda a 1'E.R.E. corn a continuador de les tasques de Mn. Norbert Font i Sagué i del Dr. Maria Faura. La Secció de Geografia i Ciencies Naturals, en el seu apartat al butlletí del juliol, sota el títol de "Espeleología", publica una nota on informa sobre la in- corporació a la Secció de nous socis dedicats a I'Espeleologia, que formen un grup denominat Equip de Recer- ques Espeleologiques (E.R.E.); que el diumenge dia 21 feren una exploració a I'avenc de les Granotes, de -43 m, a Núria Ferreró pujant per una de les escases i molt pesades escales de I'época i, seguint les normes Castelldefels, amb immersió i que el di- de seguretat vigents, assegurada ambcorda per un company des de dalt del pou. marts dia 14 es projecta una pel.lícula (Arxiu: N. Ferreró i A. Miró).

espeleoleg 40 - -- AVENCDE CHIVERT Al~ala4, Chwvrt((a*l*ll&)

f.- Eimbnonfinmr clrvp-u 6- ~rcliktren Iimrleira -b+. M:- Eiclrkfiad'rnGarrl. (en ,; pn¿w/~rr) 1.- ~lcietrd--~hfivnk de Lacrmbhi S

M- *h., di F u,..

de tema submarí, presentada per laca- Aranyes (-18 m) en primera exploració i de Xivert-Penyíscola, explorant-se els sa Carbonell i Gimeno. el de Corbera (-32 m) també en primera avencs de Xivert (-65 m), Santa Barbara El juliol de 1955, ja sota el nom exploració, a Corbera de Llobregat. Al (-60 m) i el del Corral d'En Roca (-15 m) dlE.R.E. (Equip de Recerques Espele- mes de marc s'ana a la Bofia de Sant i es visita la cova marítima de Peníscola ologiques del C.E.C.), I'equip d'immer- Jaume (-35 m), al Port del Comte; es féu emprant escafandres. El 3 de juny, un sió explora la cova de s'Aigu, a una prospecció per la zona de Sant grup d'escafandristes realitzaren una Menorca i el seu llac subterrani anome- Ponc de Corbera, a I'Ordal i es realitza exploració prop de Blanes, descobrint- nat Miquel Angel Moll. una immersió a La Falconera. Per Set- hi vestigis d'un vaixell submergit. Entre En iniciar-se el nou curs 1955-56, mana Santa, s'ana a Castelló per explo- el 17 de juny i el 20 de juliol tingué lloc el les activitats de 1'E.R.E.queden reflecti- rar diverses primeres a la zona dlAlcala II Curset d'lniciació a la Immersió amb des regularment al Butlletí del Centre escafandra Autonoma, als locals del com a subsecció de Geografia i Geolo- C.E. de Sabadell i del C.E.C. gia. Entre 1'1 1 de setembre i 2 d'octubre lniciat el curs 1956-57, el 30 de se- tingué lloc a Tarragona, un Curs d'lni- tembre es féu un descens a I'avenc de ciació a I'Espeleologia Subaquatica, Castellsapera (-60 m) i un grup d'esca- amb practiques al port i dirigit per mo- fandristes exploraren el peci "Ciudad de nitor~de 1'E.R.E. Barcelona" davant de la costa de Mal- Durant I'octubre s'explora I'avenc grat, que fou visitat novament el 7 d'oc- de I'Esquerra, al Garraf, i la "Comisión ~ tubre per un altre grup, com a cloenda Técnica de Exploraciones Subterráne- de la temporada d'immersions. Els as" de la F.E.M. (Delegación Catalana) dies següents, del 12 al 14 s'inicia I'ex- sol.licita instructors del nostre grup per ~ ploració del massís del Pedraforca, actuar en un curset que s'organitza a amb el descens a I'avenc del Verdet Sabadell. Per aquestes dates es co- (-28 m), del qual es féu la planimetria i mencen a fer els tramits per a legalitzar I'estudi geologic. També s'ana a diver- la utilització dels equips d'immersió i sos avencs i coves de Montserrat i obtenir els carnets d'escafandristes. Sant Llorenc. Al gener i febrer de 1957, s'explo- 1956 - 1957 raren els avencs d'En Roca a I'Ordal, de la Llosa, de Campgras, de la Papa- El 10 de febrer de 1956, a la sala ' Ilona, del Querol i de la Fragata al Ga- d'actes del Centre, es projectaren dues rraf i les "primeres" als avencs de r>el.lículesde tema submarí. del coman- Lluis MartínezsortintdeI'Avencd'en Roca. I'Asensio (-76 m), del Mall (-53 m) i d'al- dantJ,Y,Cousteau,Al~la;gd'aquest J~ntambaltrescompanysidegutaI'escas tres, al ~arraf.~ambé es feren la sego- material de que es disposava efectuaren 1tavenc i tercera de mes s'explora de la Pinassa, a nombrases sortides amb en Lluis Muntan, els exploració a sant Ll0ren~del Munt; I'avenc de les germansAng/ada ia/tres membres de/ G.E.S. I'Asensio, amb la descoberta de nOUS espeleoleg 40 13 pous, que augmenta- ren la profunditat fins els -84 m. Durant el període de marc-abril conjuntament amb la Secció de Muntanya es porta a terme un Curset d'lniciació a I'Explora- ció Subterrania. Entre els mesos de gener i abril, s'explora la cova del Toll, al Moianes i la cova Cambra i d'altres cavitats, als Ports de Beseit. Per Setmana San- ta s'ana als Mallos de Riglos per explorar la "Sima del Cubilillo" (-127 m) i la de Riglos (-23 m) juntament amb un nombrós grup de membres del G.E.S. i del G.U.M. de Madrid. tats ho confirmen - que ja era clar el ~~~~~~~~~~~,~~~~~~~~~~~i~~~~MsAntoniaSucrana,el1960,aI'AvencEmili predomini de I'espeleologia classica Sabaté. (Foto: F. Alabart). G.E.S., explora totalment I'avenc de al si del grup. I'Esquerra (-205 m). Dos companys van De mica en mica es van eixamplant prendre part com a monitors del "Cursi- les zones visitades i d'entre les sortides llo Nacional de Inmersionismo" que or- al Garraf o Sant Llorenc comencen a ganitza el C.I.A.S.,del 15 al 30 de julio1 destacar les troballes als Rasos de Pe- a bord del buc-escola "Cruz del Sur", guera (Avenc del Pla de la Corba i d'al- en aigües de la Mediterran,ia, sortint de tres), a la Cerdanya o a la Vall de Valencia i arribant a Barcelona. Amb Serradell. També en aquests anys s'ini- data 19 de novembre, es celebra una cia el costum, vigent fins fa ben poc, de assemblea extraordinaria per renovar celebrar castanyades a Campgras o la Junta i definir les directrius futures i Ardenya. les relacions amb el C.E.C.; la nova A comencaments de novembre de Junta resta constitu'ida de la següent 1960 un grup de 1'E.R.E. participa a forma: E.Pomerol, President; Joaquim I'emblematic IX Curset Oficial d'Espe- Gracia, Secretari-Tresorer; LI.Martínez leologia organitzat pel S.E.S. del Canales, vocal d'Espeleologia i E.San- C.E.Puigmal que segons diuen, va chez Jordan, vocal de Subaquatisme; causar, en el seu moment, una revolu- representant permanent a la Junta de ció a I'Espeleologia Catalana, encara la Secció: J.Gracia. que a I'Equip aixo no es va notar En la composició d'aquesta Junta queda reflectida la dicotomia que es vi- via al grup, practicament des de la seva fundació, entre I'espeleologia El 21-1 1-60 hi ha una renovació de classica i els afeccionats al subaquatis- la Junta d'on surt en Jacques Gross- me, alguns d'ells camí de la professio- man com a President i on ja dominaven nalització i tots cada cop més abocats els elements totalment formats al C.E.C. al mar, car els pocs sifons que alesho- com M.Antonia Sucrana, Vicenc Cusó, Ricard Ramos i altres. res es coneixien eren lluny de les possi- 1 L'Arnau Miró -calfixar-seambelcasc- fou bilitats tecniques i deis rnLdis durant bastant temps un dels socis més actius Augmenta moltíssim el nombre disponibles. de I'equip. (Foto: Arxiu A.Miró i N.Ferreró). d'activitats, són normals dos o tres activitats en un mateix cap de setmana i s'acostumava a practicar a la primave- encara que predominin de bon tros les ra i a I'estiu, faltant una continuitat, una portades a terme als massissos de les En aquests anys es comenca a relació personal com la que unia el rodalies de Barcelona, són nivells d'ac- gestar el primer canvi generacional a grup fundador. tivitat molt alts i que confirmen la tesi I'E.R.E., amb la incorporació de nous De fet el 23-10-59 tingué lloc una sobre la massificació de I'espeleologia socis basicament, pero, inclinats vers assemblea especial per rellancar els a la decada dels seixanta. I'espeleologia terrestre i més rarament temes subaquatics, d'on sortí una co- Tanmateix comencen a apareixer per les activitats d'aigua, malgrat el bon missió encarregada de fomentar pro- les persones que marcaran el grup al ambient en que es movia aquesta es- jectes i aportar idees de cara a la llarg dels propers anys: O.Escola, pecialitat; potser el problema era I'esta- següent temporada. Tot plegat sem- J.Senent, J.A.Raventós, F.Godoy, cionalitat. car la immersió bla demostrar - i les relacions d'activi- E.Petit, etc.

espeleoleg 40 per les cavitats del Montsec d'Ares, on té uns parents. La primera visita es pot efectuar gracies a un company del Alaunes G.E.E.B. de Badalona i també de w I'E.R.E.,en Miquel Soler i Sempere, que és un dels pocs estudiants que pot disposar de vacances d'estiu d'estudiant - tres mesos -. vivencies dels I així, dels dies 30 d'agost al 2 de setembre es fa la primera exploració del Graller de Badia (-54 m) i es visita la cova Negra de Corca; es recorre la cresta del Montsec d'Ares fins a Sant anys seixanta Alís i es troba una primera, I'avenc del Cap del Ras, pero no s'arriba a localitzar els grallers dlAlsamora i de Coro- nes, que a Ager tenien molta fama. La troballa d'un rat penat anellat a la cova Oleguer Escola i Boada Negra fa que el Dr. Balcells ens porti en -- una DKWfins a Ager, ens pagui un dinar al restaurant del Port d'Ager el 2 de gener de 1962 i... no trobem ni un sol rat penat a la cova Negra. El 1963 Miquel Soler, Carles Martí i altres es queden incomunicats prop del Els anys seixanta van ser una de les epoques daurades de Pas de Montrebei pel mal temps, i Cha- I'Equip. Foren anys d'intensa vida social, de participació en varria i Santgenís, del G.E.S., exploren el Graller dVAlsarnora,Graller de la Cos- nombroses activitats inter-club o federatives, de moltes iniciati- ta d'Alzina i la Cova del Brugal. ves i de grans projectes. Anys en que IIE.R.E. actuava d'agluti- A finals del 1963 i fins a Reis de nador de forca gent, en que es podia superar I'accident de la 1964, 1'E.R.E.fa una carnpanya al Mont- sec de Rúbies arnb centre a Vilanova Fou de Bor i seguir endavant amb empenta, en que s'iniciaven de Meia, per visitar els Querants de catalegs i es participava en exploracions internacionals de pri- Paüs explorats per E.Sabaté, F.Alabart i mera Iínia alhora que I'activitat de cada diumenge assolia cotes altres (S.I.R.E.)el 1963, i els forats tro- difícils d'imaginar actualment. Si allo era massificació, I'enyo- bats pel G.E.S. el mateix 1963 (Forat dels Picalts, Querant del riu Merle, Co- rem sincerament va d'en Quinquilla, etc.); es visiten i topografien diferents cavitats i finalrnent es visita el Forat del Gel. El 1965, dels ESPELEOLEG dels pocs elements actius que hi ha, a dies 1 al 6 de gener, en una campanya la majoria parlar-los de "terra rossa" és en la qual finalment nornés queden dos El 1960-63 entren a 1'E.R.E. uns com parlar-los en txec ... participants, "redescobreixen" els Gra- quants joves interessats en diferents S'inicia la feina per a fer quelcom llers del Corralot (amb una sala molt aspectes de les ciencies que formen de legal en "ciencia espeleologica" co- una part important de I'espeleologia. 1 mencant per formar una biblioteca es- Aquest petit grupet es troba, no obs- peleologica adequada al C.E.C.; i aixo tant, que a 1'E.R.E. hi ha forca gent i portara la necessitat de tenir una revista, un butlletí on publicar les notes sobre I'espeleologiaque es fa. La primera citació "oficial" d'una publicació apareix a la reunió de Junta de la Secció de . Geografia i Geologia - de la qual i 1'E.R.E. era subsecció - del cinc de I marc de 1964. Hern trobat uns quants esbossos de projectes de portades de la "revista", alguns d'ells fets per en Fe- rran Godoy, amb diferents noms per a designar-la: "Espeleologica", "Spele- ologica", etc. I per fi, després d'una Ilar- ga gestació, el desembre de 1966, apareix el num. 1 d'ESPELEOLEG.

EG ESPELEOLOGIC DEL

del Graller del Corralot,en la permanencia de 4 E1 1g 6 1 , u m e m b re d e 1' E, R , E , M" del Mar Sastre al Forat Micó,Cardona, I'any dies que hi va fer 1'E.R.E.el maig de 1964. 1960. oto: Félix Alabart) acabat d'ingressar al grup s'interessa (Foto:JoanA,Raventós,. membres de I'E.R.E.,arnb un sol d'ells que sigui dels "antics", en Ricard Ramos. El viatge es fa, evidentment, en tren, des de I'estació de Franca fins a E.R.E.1 E.D.E.C.A.1 1962 Bilbo, després arnb un tren de via es- E.D.E.S/ E.C.G. treta fins a Karranza. A les actes de la Secció de Geografia i Geologia del 4- IV-63 hi ha anotada la concessió, per part del Centre d'un quilometric dema- nat per anar a Karranza. Es marxa en dos grups, I'un hi va tota la setmana, i els que han d'estudiar pels examens universitaris, des del dijous fins al di- lluns de Pasqua (11 al 15 d'abril). Un cop a Bilbo, on hem de dormir, decidim abandonar una pensió de mala mort i anar a un hotel que ens costa el luxós preu de 80 ptes una nit. I I'endema agafem el carrilet fins a Ambasaguas: 50 km, 23 ptes. Després pugem fins a la "Cantera de Dolomitas del Norte", de passada una visita a la cova de Pozala- gua, on trobem notables excentriques, i reprenem la pujada fent el curt pero fort pendent fins a la boca de la Torca, que Oleguer Escola soriint del fons de la "Galeria arnb una tenda plantada al costat, les E.R.E." del Graller Gran del Corralot, Montsec escales ja penjades al mig de la boca i d'Ares, per Pasqua de 1965. I'inevitable xiri-miri, fa efecte. (Foto: Joan A. Raventós). Aconseguir els 150 m d'escales electró ja havia tingut el seu merit, por- gran "Aixo sembla la Torca del Carlis- tem una corda de 60 m de perló, una tai" visitada el 1963), que des de la sede 40 m de nylon y la resta de canem va descoberta i exploració pel Club (no d'espart, que encara serien més Gimnastic Barcelones, el 1958, no s'ha- primitives, i barates). El descens del encara no feia deu minuts que torna- via tornat a visitar i havia quedat com gran pou ha estat episodic, car un dels vem a pujar, que ja teníem dubtes de una especie de Ilegenda: "Un avenc de expedicionaris de la primera tongada per on anar (en una galeria d'una vinte- 165 m al Montsec?" dubtaven els espe- (els que havien marxat el dissabte na de metres d'amplada), a dalt de tot, leolegs experimentats que nosaltres abans de la Setmana Santa), que ha- quan ja havíem d'haver arribat a la sala, coneixíem. I aixo va representar el devien instal.lat I'avenc fa un parell de mirem a sobre nostre i veiem el sostre a tonant que va iniciar una serie Ilarguís- dies, té I'honor de baixar el primer, pero 7 o 8 m que torna a baixar de seguida: sima de campanyes al Montsec, que va a un centenar de metres hi ha un gran som en una cúpula lateral, suposem; permetre de publicar el 1970 un cata- embolic de I'escala, que no veu com aquí va comencar una epopeia que va leg espeleologic del Montsec, digne desfer-lo, se senten sorolls dels graons durar i durar, perduts en la immensa d'aquest nom que per primera vegada de I'escala en colpejar arnb el telefon gran sala G.E.V., sense tenir cap con- reunia, entre el Montsec propiament dit que porta penjat, fins que diu que torna fianca en els de dalt que ens vingues- i les zones circumdants, 155 cavitats, i a pujar ... castig celestial i : li cau el re- sin a buscar, finalment ja discutíem entre elles les cavitats arnb les sales llotge daltabaix, en enganxar-se-li arnb entre nosaltres si anirien a buscar ajut a subterranies majors de Catalunya: Gra- I'escala. Bilbo o a Barcelona... Vam actuar meto- ller Gran del Corralot (-165 m) i Graller Sort que merces a un dels cops de dicament: seguiríem la paret cap a la del Boixaguer (-156 m). geni de I'Edmon, que diu que el1 baixa i dreta i aniriem mirant si el recorregut desfa I'embolic de I'escala o el que si- s'assemblava a la topografia de I'Adol- PASQUA1963 A LA TORCADEL gui, aleshores baixa, desembolica I'es- fo Eraso que portavem, publicada el CARLISTA cala i se'n penja I'extrem del brac 1959. Cada 30 o 40 m marxavem per- ("Vaig pensar que si la deixo caure faria pendicularment a la paret, fins que, A les reunions de finals del 1962 ja un sotrac massa gran...") i assoleix el quan no es veia la paret, es quedava un es prepara una sortida important per a pis de la gran sala. Ja esta, dos més el de nosaltres de fita, i els altres dos se- les vacances de la Pasqua que ve. Es seguim i encara explorem tota la cavitat guien fins que ja no es veien les Ilums, decideix I'exploració de la Torca, arnb fins a -349 m. després es quedava un altre i I'home el seu gran pou d'entrada de 154 m (ac- Com a castig particular, per no ha- de punta prosseguia fins que, sense tualment el pou, mesurat per un equip ver senyalat el camí arnb molles de pa, veure la llum del carburer que havíem angles, sembla que fa 148 m) que dóna a la tornada des del fons ens perdem i deixat encés en un punt alt de la sala, a la gran sala, la més gran dlEuropa no tornem a estar a la base de I'escala tornavem tots a la paret, i tornar a co- (avui sembla que ha finalitzat el litigi per fins al cap de 8 hores després de mar- mentar. Varem fer dotzenes d'aques- ocupar el primer lloc entre la gran sala xar-ne. Jo ja els ho deia als altres dos, tes prospeccions, fins que quan ja G.E.V. - Grupo Espeleológico Vizcaíno - que miréssim bé els llocs per quan tor- pensavem que estavem fent el préssec i la sala de la Verna de la Pedra de San néssim a pujar, pero em titllaven de i seria millor descansar i esperar que Martín, a favor de la primera). qualsevol cosa: perdre's en una cavitat ens vinguessin a buscar, en el que se- L'equip explorador el composen 9 on no hi ha bifurcacions?. Doncs bé, ria el darrer raid dels tres intrepids ex-

16 espeleoleg 40 ploradors, I'Edmon que ocupava ro- tatoriament la posició de I'extrem, va proferir un crit: "Veig la llum del carburer!" i els altres dos demanant-li E.R.E. 1967 prudencia, que devia ser un reflex en una gota d'aigua, que es perdria car ja feia estona que no ens veiem el llum i quasi no ens sentíem ... no ens va fer cas, va seguir corrent fins que va exclamar "Tinc el carburer entre les mans !". Feia una flama de mig mil.límetrede Ilar- ga.,. i cinc minuts després érem al peu de I'escala: feia 8 hores que n'havíem marxat... Tots emocionats, truquem arnb la meravellosa instal.lació de fils i botons dissenyada per I'Edmon, als de dalt per explicar-los la nostra alegria i just quan contesten la nostra trucada s'organitza un gran embolic de crits i sorolls: des- Joan Senent, responsable de comunicacions, prés, a la fonda de Karranza ens expli- durant la primera exploració de I'Avenc carien que estaven escalfant quelcom Montserrat Ubach. 1963. (Foto:Félix Alabad). arnb un fogonet, que va anar a parar a

terra i que se'ls encenia la tenda... 1 Els magres resultats positius de la sortida es redueixen a una curta noteta primera exploració un pou de 40 m mencar les peripecies arnb el Galtane- a la revista Montaña. No es va ni intentar prop de I'entrada de la cova de Pozala- gra, el cotxe de Iínia que ens duia a Sol- mesurar la profunditat exacta del gran gua (que no es va topografiar) i uns sona, i des d'alli un Land-Rover gros pou de la Torca, encara menys el desni- bons resultats biospeleologics. que ens situava, per fi, fins al peu del vell total de la cavitat, tot i que cal tenir Port del Comte, a Can Cavallera. Podeu en compte que aleshores no teníem ni tenir present també la fila d'animes en clinometres ... pena dels deu espeleolegs remuntant I si rebusquem entre tot allo de po- una vintena o trentena de sacs arnb els sitiu que va quedar, trobarem que es va De resultes de la visita de la Cova 240 m d'electrons, 300 m de cordes ... vencer una vertical de 150 m arnb es- Casteret, al Mont Perdut, per un grupet Es particularment present el record de cales electró, el 1963, es va baixar en de InE.R.E.,el 1962, s'estableix contacte la boca del Pou de la Xineta. on una ca- arnb en Josep Subils i Valls, i poc des- dena de "recuperadors" estirava la cor- prés aixo es tradueix en la col.laboració da, arnb un sac després de I'altre a la arnb 1'E.D.E.C.A.del Centre Aragonés punta, pel pou de 30 metres, fins que de Barcelona i 1'E.D.E.S. del C.E.Co- massa gent quedava adormida, fent marca de Bages, de Manresa. Els resul- veure que estirava, aleshores els pocs tats seran la participació de I'E.R.E, en treballadors que quedaven en actiu, I'Operació Solsones i I'exploració de havien de fer un recés per fer valdre la I'avenc considerat durant un període el necessitat que treballés tothom... i al més fons de Catalunya: I'Avenc Montse- cap de mitja hora tornar a comencar, rrat Ubach de -218 m, corregit en la se- car hi tornava a haver dormilegues. gona exploració a -210 m i que sembla Des que el 1962 es va comencar a més acurat fixar la profunditat entre gestar la futura Operació Solsones 201,5 i 202 m. Cal tenir present la di- arnb I'exploració de la Cova E.D.E.S., ferencia abismal que hi ha entre les ex- es va iniciar la serie de campanyes per ploracions d'avui en dia i I'exploració iniciativa de Josep Subils i Montserrat d'aquest avenc el 28 i 29 de juny de Ubach el juny de 1963 arnb I'explora- 1963, que va durar... 33 hores. ció de I'Avenc de les Gralles, i altres I és que el nostre "interclub" capi- (SUBILS et a1.1964) i seguí una llarga tanejat per en Josep Subils, ja va pre- llista de sortides que van anar omplint parar-ho tot per "aquesta vegada les sis "fases" de I'Operació (era I'epo- superar I'Esquerra",i ens vam emportar ca en que totes les campanyes "impor- 240 m d'escales d'electró. Tingueu pre- tants" s'anomenaven operacions: sent la fila que devien fer els "expedi- "Operación Alto Cinca", "Operación cionaris" traginant els grans sacs de Tritón", etc.) (UBACH,ESCOLA, 1968). material (sacs d'arros proveits per algu- Cal destacar, a part de I'exploració de na botiga de queviures) pel carrer Joa- I'Avenc Montserrat Ubach (ESCOLA, quim Costa o Ponent, on hi ha el Centre 1964), una serie de cavitats interes- Aragones, fins a I'estació de la sants per un o altre motiu: Avencs dels R.E.N.F.E.,i cap a Manresa, on es re- Encantats, del Xato, Grallera de Cam- Montserrat Ubach baixant el segon pou de collia I'element catalitzador de I'equip: brils (ESCOLA, 1974), Gralleres de I'Avenc Montserrat Ubach, durant la primera exploració fins el fons. Juny de 1963. la Montserrat Ubach i també els seus Prat Rodó i també les "extensions de (Foto: Felix Alabad). pares; des de Manresa tornar a co- I'Operació" a Cabó. espeleoleg 40 17 LES PRIMERES EXPERIENCIES AL PlRlNEU CENTRAL: "OPERACIÓN ALTO CINCA 1963"

Nosaltres sempre hem dit que el G.E.B. el grup espeleologic de Badalo- na, té I'honor d'haver inaugurat les expedicions pesades d'espeleolegs catalans al Pirineu, quan les van co- menear el 1961 a Gistaín. Pel nostre compte ja preparavem quelcom i, el 1962, quatre espeleolegs de 1'E.R.E.

volíem~ ~ dedicar les tres setmanes de vacances al Mont Perdut, pero al final, ' -- ~- - - l una conversa amb el Manolo (En Mi- D'esquerra a dreta: Miquel Aliana, Josep Torrent, Francesc Cardeña, Josep Subils, Joan Pintó i guel ~~~ib~~,que aleshoreses deis Félk Alabart devant de I'Esglesia de Molinos, Terol. Operació Turolensis 1960. (Foto: Félix Alabart). nuel Rodríguez Caldeiro, i al qual recentment - 30.10.92 - s'ha dedicat un homenatge al Club Muntanyenc Barce- coneixement de les cavitats carstiques ditat que li dóna nom. No és fins als da- lones, com a President del seu G.A.M.) de la zona. Així es visiten les coves de rrers dies del camp que es pot desviar ens convenc per comencar a Sallent de Villanúa (Guixas, Rebeco, etc.), Colla- I'aigua del torrent que s'engoleix a la Gállego i fer més "tres mils": Gran Fa- rada, Hecho i Ansó (Ibón de la Renclu- boca, per fi se supera un diposit d'ai- cha, Balaitos, etc.etc., després passar sa, Avenc E.R.E., Cueva del Onso, gua arnb un sostre baix, i s'explora tota cap al Vinhamala i finalment anar al etc.) on més endevant 1'E.R.E. dedi- la cavitat seguint un riu arnb uns quants Mont Perdut, el massís calcari per ex- cara una part important dels seus es- afluents que se li uneixen, fins que a - cel.lencia, del qual en Ramond en va forcos al Pirineu. 125 m, després de 50 m de navegació, escriure la seva pagina més entusiasta, I després, des de Jaca, amb tren i acaba en un sifó. en apareixer-li en tota la seva magni- cotxes de Iínia cap a Sabiñánigo, Torla i També es va trobar una cavitat in- ficencia des de la Brecha de Tucarro- la casa Oliván, on comencem a trobar teressant en aquest campament: la ya: "Du Mont Blanc meme il faut venir elements historics del G.E.B.: en Gal- Cueva de Garsés, 50 m més amunt del au Mont Perdu: Quand on a vu la pre- bas, que va preguntar, com aquel1 qui nivel1 de les surgencies de la Cola de miere des montagnes granitiques, il res, pel poble al primer vell que veu: Caballo. Aquestes són les surgencies reste a voir la premiere des montagnes "Oigai, Tienen mulos?" per pujar el ma- de I'Aigua de I'Avenc del Marboré que calcaires." terial al refugi de Goriz, o bé demana a apareixen 1060 m més avall de la seva I el 1963 preparavem la gran expe- uns francesos que els deixin un he- boca (aleshores aquest era un dels dició al Mont Perdut. On el S.C.A.L. de licopter Allouette, que havia vingut a fer desnivells més importants del món). Montpellier havia treballat intensament un rescat d'un muntanyenc accidentat, No ha estat fins el 1963 que s'ha des del 1948, i ho considerava I'Hima- per pujar el material al campament. Per descobert la cova, "trop-plein" de la laia de I'espeleologia, arnb cavitats a fi pugem als plans de Goriz, on s'ins- surgencia de Garsés; s'assoleix el curs 3000 d'altitud i de gran dificultat d'ex- tal.la la pila de tendes del campament; actiu, que sifona, i la galeria seca supe- ploració. L'Esteve Petit tenia la deria de pero "la patum" del G.E.B., I'incommen- rior acaba al cap de poc: el gran siste- I'Avenc Marboré, on el S.C.A.L. deia surable Canela, no ha pensat en pujar ma de Marboré seguira estant vedat haver assolit els 360 m de profunditat; menjar i estarem un dia i mig menjant per les surgencies ... pero 1'E.R.E. el 1963 no tenia capacitat codonyat (dues llaunes de més de cinc de muntar un campament a prop dels quilos) per esmorzar, dinar i sopar L'OPERACIÓTUROLENSIS 3000 m i enfrontar-se arnb una cavitat (sense tenir ni pa). difícil, amb aigua i on els de I'S.C.A,L. Durant quinze dies es recorreria el Aquesta és una altra de les empre- també deien que era impossible de pa- massis calcari del Mont Perdut i s'ex- ses en que es va embrancar en Josep rar una sola tenda a dins ... I per a I'ex- plorarien gran nombre de cavitats entre Subils, des del Centre Aragones de ploració completa d'aquesta cavitat va el Refugio de Goriz i el Pico del Descar- Barcelona. En va publicar una nota a la caldre esperar el 1980 (principis d'oc- gador, fent equips de dues persones i revista Teruel num. 30 - 1964 - de la tubre) perque el G.S.Pyrénées assolís una escala de 20 m entremig que es qual extreiem de la introducció: "Tales el fons (superant un pou de 11 1 m arnb treia d'un avenc i es posava directa- informes nos llevaron, en la Semana cascada) situat a -401 m. ment en un altre foradet de rascler. Va- Santa de 1961, a desplazar nuestros Hem trobat una ressenya inedita ren sortir unes quantes cavitats, pero equipos sobre la agreste geografía tu- on deiem: "Fa quinze dies que varem cal destacar I'Avenc Llarg, d'un sol pou rolense, con el propósito de comprobar convencer a I'Esteve Petit de la impos- de 96 m; I'avenc de la Tartracina, on en las condiciones espeleológicas de la sibilitat de montar un campament fruc- una serie d'exploracions epiques pro- zona, en un intento de abrir dicha pro- tífer a I'Avenc Marboré, varem visitar pies de I'epoca es va desviar I'impor- vincia a la ciencia de las cavernas ..." els de Badalona i varem decidir partici- tant torrent que engolia la boca, es va Els resultats en allo referent a cavi- par en el campament espeleologic del superar el tap de neu, i tot i la vestimen- tats explorades van ser els següents: G.E.B ...".Per comenqar dos membres ta impermeable de I'Esteve Petit, no es Ejulve: Cueva del Recuenco, Cue- de 1'E.R.E: participen entre el julio1 i va poder profunditzar gaire, des que un va de la Loma la Sima, Cueva Sima de I'agost a la campanya del Dr.Balcells a important afluent quasi omplia la cavitat la Vega, Sima de Valdevacas, Cueva Jaca, per preparar la creació del "Cen- a partir dels -40 m. Rochas del Pebre. tro Pirenaico de Biología Experimen- La cavitat estrella era I'Avenc 60, Molinos: Cueva de Piedra Santa, tal"; Senent i Escola s'encarregaran descobert en el camp del G.E.B. del Sima de la Piedra Santa, Cueva del d'efectuar una prknera prospecció pel 1962 en el qual es va assolir la profun- Martillo, Sima Encinar, Cueva del Enci-

- 18 espeleoleg 40- I nar, Sima de la Muela, Cueva Pequeña de las Baticambras, Sima de las Grade- ras, Cueva de las Graderas - on pene- tren per primera vegada passant a I'altra banda d'una gatera i descobreixen quantitat de concrecions molt belles -, Sima Pequeña Graderas, Sima Manzanera, Cueva del Canillo, Cueva de las Baticambras. Sierra de Albarracín (El Vallecillo): Cueva de la Ubriga, el recorregut de la qual s'aproxima als 500 m fins un sifó, que seria superat el julio1 del 1963: aquest sembla ser el primer sifó superat de la Península Iberica amb el descobriment d'una continuació important a I'altra banda. Ja és una de les cavitats importants de Teruel. Malgrat aixo les exploracions queden aturades, fins que I'any 1982 1'E.R.E. les reprengué. Des d'aleshores s'han explorat més de 3 km de galeries, de les quals, el 1984 se n'havien topografiat 2967 m i han con- duit a dos nous sifons que han de ser I'objecte de les actuals exploracions (i En Ramon Viñas a la Fou de Bor, I'any 1964. (Foto: Felix Alabart). és d'esperar que no es tardi tant com des del 1963 al 1982i). No ens hauríem de deixar I'última campanya I'Operació Turolensis IV, efectuada el 1966 i no tat de I'Avenc E.R.E. (Valls d'Echo i An- Feia poc temps que coneixíem en publicada fins el ... 1985 a Espeleoleg só) ens desperta la veu del bon amic Ferran Godoy, que I'any 1960 va co- num. 36. de Siresa Alberto Brun : "Les traigo ma- mentar a treballar intensament per crear las noticias; dos de sus compañeros allo que al nostre entendre podia ésser 8-VIII-1965: ACCIDENT DE JOSEP han muerto.". 1'E.R.E.;i el 1963 van fer el nostre pri- SUBILS I FERRAN GODOY AL SIFÓ Josep Subils i Ferran Godoy ha- mer "pas públic": I'exploració de la Tor- DE LA FOU DE BOR vien desaparegut a la Tuta de la Fou ca del Carlista, amb un pou de 150 m i de Bor en el seu intent de superar el si- la sala subterrania, aleshores més gran El dia 9 d'agost de 1965, mer fh d'aquesta important cavitat de la del món. Encara vam coneixer Josep dormíem a les tendes plantades al c erdanya. Subils una mica més tard, quan el 1962. des~résde la nostra travessia al ~irineucentral a Sallent de Gállego, Vinhamala i Mont Perdut, ens va venir a veure al C.E.C. per parlar queja era hora que els espelolegs catalans dedi- quéssim la nostra atenció al gran Pirineu. I així va comencar una col.labo- - ració que es va traduir en exploracions a Teruel a I'Operació Turolensis, a Cata- lunya amb I'Operació Solsones, la seva participació en I'Operació Alt Aragó del 1964, i una pila d'altres sortides per la geografia catalana i iberica. Entre d'altres, el seu lligam més estret amb 1'E.R.E.va ser conseqüencia del fet que era I'únic grup espeleologic que tenia material d'immersió i el1 va ser qui re- prengué les exploracions en sifons en cavitats subterranies; el1 va ser qui, per primera vegada a la Península Iberica, va superar un sifó que donava una con- tinuació important d'una cavitat subterrania: la Cueva de la Ubriga, a Molinos, Teruel, que fins al sifó encara no assoleix ben bé els 500 m de recorregut, i en canvi ara ja supera els 3 km i \ amb I'exploració encara no acabada. Ell era un exemple clar de vocació i afi- - - ció desinteresada per I'espeleologia: Darrera fotografia de Josep Subils i Ferran Godoy a punt de submergir-se al sifó de la Fou de Bor. Agost de 1965. (Foto: Felix Alabart). ciencia, tecnica i didactica, mogut per

espeleoleg40 -- 19- Galeria Principal de Ojo Guareña, durant el "1" Campamento Nacional de Espeleologia" en el que un contacte personal amb cada un; així van participar per paH de 1% R.E. en Félix Alabart, MartíRomero i Toni Torner. (Foto: Félix Alabart). ens va venir a veure a nosaltres el 1962. Per aixo es va interessar per alló que la curiositat, aquest afany que és el mo- I'Avenc del Xato, també al Solsones i actualment és la Federació Catalana tor de I'avanc huma, I'esperit de sacrifi- un notable carabid cavernícola del Ma- d'Espeleologia. Cal recordar ací que ci, i la generositat. rroc, descobert en la primera campan- aquesta F.C.E. es va legalitar el 1982, Va tenir una vida espeleologica ya de 1'E.R.E. en la qual ell ja no va després de tres anys d'interinitat; en curta, truncada en plena fase de joven- participar car havia mort I'any anterior; Subils va estar a I'ens federatiu quan tut, tal com hagués dit en Llopis Lladó aquest també descrit pel Dr.Español, aquest tenia el nom de Comité Regional de certes cavitats carstiques amb mor- que li va dedicar el genere en home- dlExploracions Subterranies i en va ser fologia erosiva, pero vida molt intensa; natge (cal tenir present que Español no president de I'u de febrer al vuit d'agost va participar en I'epoca daui.ada de les ha dedicat mai cap genere a cap per- del 1965. La seva mort va tallar allo que troballes biospeleologiques, i va trobar sona encara viva). semblava un canvi radical de la con- algunes interessants especies noves Pero potser I'aspecte més destacat cepció del Comité i una veritable i ami- de coleopters que ti van ser dedica- de la seva activitat espeleologica van cal unió de tots els espeleolegs des: Troglocharinus (Speophilus) su- ser els seus esforcos per a la unitat del catalans. bilsi de I'Avenc de I'Obaga del Grau, al moviment espeleologic a Catalunya, vi- Solsones, Geotrechus ubachi de sitant grups i grups, per intentar establir 20 - espeleoleg 40 '* "'-

Baixant pels "Mats" de la Tite Sauvage, Pedra de Sant Martt I'agost de 1970. (Foto: Oleguer Escola).

sales terminals arnb blocs i materials

Montserrat Ubach, Mane1 Alfaro, Rubén Gómez i un altre membre de I'A.R.S.I.P., al fons de la Tite als que hi ha a la base del POULepi- Sauvage, Pedra de Sant Mart,; I'any 1970. (Foto: Oleguer Escola). neux, el gran pou de 320 m provinent de I'exterior. Les condicions d'exploració del L'E.R.E. A LA P.S.M. 1970 els nou espeleolegs participants, que 1970 eren forca diferents de les d'ara al final formarien dos grups indepen- (encara no havia arribat del tot la tecni- 1950. Un equip belga i frances, en dents: es baixaria pel Basaburuko Lei- ca "sols corda") i per resumir direm que el curs de la seva campanya anual a zea i un equip es dedicaria a I'Afluent només es van fer servir els "jumar" per Larra (Navarra) descobreix el pou de Max Couderc (o també anomenat dels assegurar la pujada per I'electró, ens 320 m de la Piedra de San Martín. Parisins) i un altre al Larumbe, on el van haver de fabricar uns plastrons 1966. Un equip frances baixa els 1969, entre I'Eldon Pothole Club, pero sense que anessin soldats a unes 410 m de pous del Basaburuko Leizea , botes d'aigua (fer una grimpada amb (o en frances de la Tete Sauvage), en- katiusques?, quin sacrilegii); i només Ilaca amb el riu subterrani de la P.S.M. i quatre van fer el viatge en un utilitari, deixa el famós missatge redactat per els altres amb tren fins a Pamplona i la Félix Ruiz de Arcaute (Katemailla ez da resta en cotxes de Iínia i taxis ... jauz narkatea da bearrezkoa - I'anella Els resultats van ser la topografia no és res, allo que val és la cadena), el completa de 1'Afluent Max Couderc, de "Hidalgo", i deu dies més tard un altre 1451 m i I'exploració detallada de equip que ha entrat per la boca del tú- I'Afluent Larumbe, amb les seves tres nel de la Verna recull el missatge: la sales terminals (sales Lichau, Ruben i unió estava feta i la P.S.M. tenia altra Douat) que presentaven unes possibili- vegada el record del món de profundi- tats meravelloses, pero que al final va tat: -1 152 m. resultar que les continuacions haurien Ja feia temps que les generacions de ser la comunicació amb possibles de 1'E.R.E.dels anys 60 ens miravem la avencs superiors... De tota manera, P.S.M. com un somni a realitzar; el 1965 després de dues sessions de revisió comenca la primera incursió d'un mem- per altres equips, el nostre grup d'es- bre de I'Equip a la Sala de la Verna, peleolegs va trobar i topografiar un riu I'expedició previa del 1969 ens havia subterrani de poc més de 500 m, els posat en contacte amb els homes de la 542 m del Complex E.R.E. P.S,M. i amb una part d'aquest gegantí L'equip que va fer una estada de món subterrani, ens havia convencut, si 1 més durada. el del Larumbe que va caiia. que la Pedra era realment I'Hima- , 8-1 muntar el "Camp 70" amb dues tendes laia de I'espeleoleg i que 1970 veuria la " del G.E.Príncipe de Viana i una de nostra primera expedició en regla. 1'E.R.E.va estar cinc dies, 120 hores de I el 1970 ja anem cap a la P.S.M., permanencia sota terra. un cop s'han arribat a superar les difi- De tot aixo se'n va publicar un nú- cultats diguem-ne burocratiques de la mero doble especial d'Espeleoleg, el participaciód'unequipcatalaenuna DonFélixRuizdeArcaute,el"hidalgo"(ala 14115 de I'agost del 1971, de 120 pp. i cavitat, la més fonda del món, navarro- dreta)iOleguerEscola,durantlacamPan~aa 1 també es va publicar a Muntanya una francesa; també es van haver de solu- la Camp de Baticoche9propdela boca de la Tite Sauvage a I'agost de 1970. nota sobre I'exploració o la tecnica. cionar dificultats o desavinences entre (Arxiu: O. Escola). espeleoleg 40- 21 a Catalunya: -O 1972-1 992

- 50 Valen- tí Zapa ter i Barros

Malgrat que durant aquesta epoca 1'E.R.E. ha realitzat gran part de la seva activitat fora de les nostres fronteres, no ha deixat de banda els treballs que sempre ha dut a terme a la nostra terra. Fins i tot les grans descobertes a nivell mundial no inte- rrompiren la nostra tasca a Catalunya. Perque ja des del seu inici, i així ho recullen els nostres estatuts, la vocació de 1'E.R.E. ha estat la de millorar el coneixement del nostre país, tot i que els resultats espeleologics no assoleixen mai el nivell de les altres activitats. frase: "sempre acabem pencant els mateixos ...".En aquest aspecte, no som di- INTRODUCCIO esmentats, de les explicacions deis ferents. Repassant els autors d'articles i protagonistes, de les nostres memo- topografies publicats, es pot establir un L'objectiu d'aquest article no és ries, dels butlletins del C.E.C.,etc. Si es grafic (quadre 1)for~a interessant: donar una relació de les exploracions volen dades sobre les Balears, s'ha de Els individus de I'esquerra són els que s'han fet; qui vulgui obtenir dades recórrer a I'article d'en Xavier López, en autentics es~eleolegs,que Porten 15 sobre algun treball concret, només ha aquest mateix número. anys de practica. La resta són, o bé es- d'anar al final d'aquestes Iínies, on s'ha peleolegs autentics que han treballat recollit una extensa bibliografia sobre el ELS ESPELEOLEGS principalment fora del nostre país, o bé tema. El que es pretén és donar una vigent que porta poc temps com per a sió de conjunt sobre el tema, a partir de suposoque a grups espeleolo- destacar en el grafic; d'aquests cal dir les dades extretes dels articles abans gics s'haura sentit en algun moment la que uns POCS continuaran i seran espeleolegs mentre que la gran majoria for- mara part d'un col.lectiu de gent que practica I'espeleologia durant 1-2 anys pero que no són espeleolegs. Com he dit abans, ben segur que aixo és exten- siu per a tots els grups i zones de treball; potser és una característica .r CI* intrínseca de I'ésser huma ... , v C LES ZONES DE TREBALL

De la mateixa manera que abans, es pot distribuir la tasca realitzada per zones de treball; si bé aquestes no són tan equiparables com els individus, el resultat ens pot donar alguna idea. Encara que la forma del grafic (quadre 2) és semblant a I'anterior, la distribució no és tant esbiaixada. A I'esquerra trobem zones on s'ha treballat ! tradicionalment (Garraf-Ordal, St. Llo- D'esquerra a dreta: Jordi Gómez, Isabel Llop, Toni Ingles, Xavier, Toni Amenós, Joan Boronati renc-Serra de I'Obac) O bé intensament Jaume Orta, tot esperant I'autocar al tornar dels Pouetonsde les Agulles. Bruc del Mig, Montserrat, I'agost de 1976. (Arxiu: A. Ingles). u a d i ve e tem o a e ( B a i 22 espeleoleg 40 - ,E.R.E. 196911 970 N l

Camp-Priorat, Ports de Tortosa). Com ble per a qualsevol estudi posterior.Els Reglament i en alguna editorial de la més a la dreta, els treballs són més es- temes més tractats, després d'aquest, nostra revista Espeleoleg i fins i tot en poradics, pero no per aixo menys inte- han estat la biologia (18 %), a carrec algun acudit), no és fins el 1991 que es ressants; molts són recents (Cova del principalment d'en Oleguer Escola; la publica un article sobre un treball fet a Salnitre, Baix Llobregat), i s'estan de- geologia (12 %) ha estat desenvolupa- I'Avenc Emili Sabaté i a la cova de la senvolupant encara; generalment es da per en Albert Martínez, en Martí Ro- Fou de Bor, on s'analitza el tipus i la concentren en una sola cavitat. Contra- mero i en Josep M" Cervelló; la quantitat de deixalles que trobem en riament, les zones de I'esquerra del prospecció (8 %) s'ha realitzat sobretot aquestes cavitats. Aquest treball coin- grafic corresponen a treballs de con- a les zones treballades de manera in- cideix arnb la formació, poc temps en- junt generalment acabats, on una tasca tensiva, com els Ports de Tortosa, el rera, del Centre per a la Protecció de molt important és la prospecció i topo- Baix Camp i el Priorat. De la resta de les Cavitats i I'Entorn (C.P.C.E.), per grafia, que permeten disposar d'un branques de I'espeleologia se n'ha par- membres del G.E.P. i de 1'E.R.E. cataleg de cavitats de la zona. lat en els articles menys d'un 6 %. Al- Respecte I'espeleologia aplicada, gunes són classiques: historia, cal dir que sempre s'ha realitzat a ELS ESTUDIS arqueologia i climatologia; d'altres te- IIE.R.E., malgrat que en aquesta epoca nen una vida més jove: ecologia i espe- només trobem 3 articles. El 1975 es re- En un 74 % dels treballs, s'ha aixe- leologia aplicada. (Quadre 3). alitzen diverses visites a la Cova de la cat la topografia de la cavitat. Es la Malgrat que I'interes per I'ecologia i Font del Molí (Gurp, Pallars Jussa) amb branca de I'espeleologia que més s'ha per la protecció de les cavitats ha estat el proposit de realitzar un informe desti- tractat, ja que és una eina indispensa- sempre present (i queda pales en el nat a un millor aprofitament d'aquesta surgencia, que abasteix d'aigua la "Academia General Básica de Subofi- ciales". lndependentment de la part aplicada, els resultats espeleologics foren notables, superant un sifó que oscil.la entre 301- 4 m i 501- 5 m, i explorant darrera d'ell una galeria de 150 m, que finalitza en un segon sifo.

MOSTRA DE 87 INDIVIDUS I l

ZONES MATERIES

.- espeleoleg 40 23- - Un treball similar és el realitzat al d'aigües en empreses textils i les cavi- carst de I'Espluga de Francolí (La Con- tats afectades per la construcció d'em- ca de Barbera) entre 1985 i 1990, amb bassaments i que poden ocasionar resultats tant espeleologics com apli- perdues d'aigua. cats molt més importants. Les tasques d'exploració, topografia i geologia esta- LES EXPLORACIONS ven destinades a assessorar I'Ajunta- ment sobre I'aprofitament de I'aigua de Dins de I'ambit catala, les explora- la Cova de I'Espluga, que abasteix el cions han estat importants, D'entre les poble. Aixo es traduí en la construcció cavitats verticals, cal destacar I'Avenc d'una presa subterrania durant la tardor del Baciver, de -163 m (Tredos, la Vall juntament amb companys de IU'Asso- del 1986, que permet regular el cabal i d'Aran), del qual es va aixecar la prime- ciation pour I'exploration de la Grotte aprofitar millor I'aigua per a la població. ra topografia; I'Avenc n" 2 del Capola- de Font-Rabiouse" (de la qual érem Paral.lelament els resultats espeleolo- tell, de -109 m (Naves, el Solsones), membres fundadors) i de la "Fédération gics han estat notables, multiplicant-se explorat i topografiat per primera vega- Francaise de Spéléologie" (de la qual per 4 el recorregut total de la cavitat. da; el Graller de Castellet, de-107 m érem socis adherits); la intenció era to- Actualment arriba a 3590 m, la qual co- (Sapeira, Pallars Jussa), explorat total- pografiar per complet la cavitat, pero sa (aconverteix en la tercera cavitat de ment per primer cop; i moltes altres ca- I'intent no reeixí per manca de coordi- Catalunya pel recorregut i la setena de vitats de menys de 100 m de fondaria, nació interna del grup. món de les excavades en conglome- Són importants les prospeccions i topo- Una cavitat interessant, el Botet de rats. El conjunt de treballs de 1'E.R.E. a grafies de nombroses cavitats als Ports Casa Rei (Sapeira, Ribagorca), va ser I'Espluga de Francolí foren presentats de Tortosa, i al Priorat i Baix Camp. explorada i topografiada per primer al I Premi Mossén Norbert Font i Sagué Quant a les cavitats horitzontals cop els dies 5, 25 i 26 d'octubre de on aconseguiren un accessit, molt dis- destaquen la Cova de I'Espluga (L'Es- 1975; ni la topografia ni els detalls de putat amb el treball guanyador. pluga de Francolí, La Conca de Bar- I'exploració no es van publicar mai, Un altre treball aplicat és el que bera), ja comentada Iínies amunt, i malgrat que I'any seguent es continua- vam dur a terme a les Coves del Salni- Font-Rabiosa (Conflent). En aquesta úl- ren les exploracions al sifó terminal. El tre (Collbató, Baix Llobregat), per enca- tima cavitat s'endega un projecte, con- recorregut actual de la cova és de rrec del Servei Geologic de Catalunya. Els treballs estaven destinats a I'aprofitament turístic i didactic de la cavitat; la feina realitzada es concreta en la realit- zació de la topografia de la cavitat, un Ilibre-guia i posters explicatius per els visitants. La topografia i el llibre aconseguiren un accesit al II Premi Mn. Nor- bert Font i Sagué. Tant en aquest cas com en I'anterior, el de I'Espluga de Francolí, no se'ns concedí el premi perque es consideraren els nostres treballs massa "professionals". Per altra banda, els resultats espeleologics foren relativament rellevants, passant el recorregut de 549 a 958 m. Hi ha altres treballs aplicats inedits, com ara I'ex- ploració de qaleries sota els fonaments d'edificis, eis conductes d'evaquaciÓ , Toni Inglks i Miquel Bosch, topografiant a la Cova de I'Espluga. Any 1985. (Foto: Toni Nubiola). 24 - espeleoleg 40-- 1.278 m. Una altra cavitat explorada i ESCOLA I BOADA, 0. (1974): "Les es- topografiada pel nostre grup va ser la querdes de despreniment del Coll de la Boixe- da" Actes III Sirnposium d'Espeleologia: Cova de Rotgers, de 1014 m de reco- 229-236 Mataró rregut (Borreda, el Bergueda). ESCOLA I BOADA, 0. (1974): "Solsones-1: Plataformes superiors d'erosió Port del Com- te" Espeleoleg 19: 1029-1034. ESCOLA I BOADA, O (1976):"L'Avenc de Can Sadurní. Begues (Garraf)". Espeleoleg 23: AMENOS I VIDAL, A,INGLES I ALCON, 179- 185. ANTONI (1977): "La Cova de Porredons" Es- peleoleg 25:323-332. ESCOLA I BOADA. 0. (1979): "Els Fulls de Biospeleologia", Espeleoleg 28: 568-572. AMENOS I VIDAL, A. (1978): "Cova del Pi- carol". Espeleoleg 26-27: 443-449 ESCOLA I BOADA, O (1979): "Solsones 2: I'Avenc del Coll de I'Alzina (Oriola, Sol- AMENOS I VIDAL, A (1980): "Esquerda sones)". Espeleoleg 29: 609-61 1 del Mas de les Fonts" Espeleoleg 30: 679-684 ESCOLA I BOADA, O (1979): "Cova del BELLES, X,, CUNE, T., SERRANO, J Mandil (=Cova del Diable)". Espeleoleg 29: (1972): "Cova Xerolina". Espeleoleg 16: 783- 613-614 785 ESCOLA I BOADA, O (1979): "Bofia dels BERTRAN, C., LOPEZ. X., ORTIZ, J Coms". Espeleoleg 29: 615-616. (1991): "Estudi descriptiu del grau de contami- nació per deixalles de dues cavitats de Cata- ESCOLA I BOADA, O (1979): "Forat del Nadal". Espeleoleg 29: 617-618. lunya: Avenc Emili Sabaté, Cova de la Fou de Oleguer Escola, Montserrat Ubach i la seva Bor". Espeleoleg 39: 19-39. mare, Carme Tarrés, celebrantamb cava a la ESCOLA I BOADA, O (1979): "Bofia de BOSCH I SERRA, MIQUEL (1986): "Espe- Font de Rotgers la unió de les coves R-2 i R-3, les Olives". Espeleoleg 29: 618-619. leologia". Muntanya, 741: 524-526 el 15 d'agost de 1969. (Foto: MartíRomero). ESCOLA I BOADA, O (1980): "Fulls de Biospeleologia" Espeleoleg30: 695 BOSCH I SERRA, MIQUEL (1986): "La Co- va de I'Espluga de Francoli". Espeleoleg 37: 7- ESCOLA I BOADA. O (1980): "L'Avenc 10. del Pic de les Bruixes (La ~ariotxa)"Muntanya BOSCH I SERRA, M. (1986): "Activitats 707: 18-19 E.R.E." Espeleoleg 37: 46. ESCOLA I BOADA, 0. (1980): "El Caricau BOSCH I SERRA. M (1989): "Activitats del Puso". Muntanya 709: 109-110. E.R.E.". Espeleoleg 38: 65. ESCOLA I BOADA, 0. (1980): "Solsones- BOSCH I SERRA, M. (1991): "Activitats 3 Grallera de Cambrils. Bofia de I'Obac de E.R E." Espeleoleg 39: 49 Marcús" Espeleoleg 31: 45-49. ESCOLA I BOADA, 0. (1981): "Avenc de BOSCH I SERRA, M , CERVELLO, J M. (1991): "Noves dades sobre la Cova de I'Esplu- la Font del Roure o de les Pedres. Can Sallent ga". Espeleoleg 39: 4-10 (Castellar del Valles)". Exploracions 5: 8590. ESCOLA I BOADA, 0.(1982): "Nota sobre CARRETE. H . CANALS. M.VINAS. R el Galler de Castellat. Sapeira (Pallars Jussa)". (1974): "La ~ovadel Moro". Éspeleoleg '19: Espeleoleg 33: 164.169. 1045-1050. ESCOLA I BOADA. O (1983): "Avenc del CASTELL, J., ALBALATE, A., BRAVO, J Baciver. Tredos (La vail d'~ran)"'.Espeleoleg (1975-76): "Cataleg de cavitats d'Horta de Sant 34-35: 252-254. Joan (Tarragona) Sector de la Moleta del Mas de la Franqueta". Speleon 22: 251-270. ESCOLA I BOADA, O (1982): "Fulls de Biospeleologia", Espeleoleg33: 185-187 CASTELL, J., SANCHEZ, J., ROJAS, J. (1985): "Dues noves cavitats a la comarca del ESCOLA I BOADA, O (1983): "Fulls de Garraf". Espeleoleg 36: 49-50. Biospeleologia". Espeleoleg34.35: 310. CERVELLO, J.M. (1980): "La Cova del Se- ESCOLA I BOADA, 0. (1983): "La Cova de rrat del Vent". Espeleoleg 31: 33-37 les Tollasses a Bonansa (Alta Ribagorca)". Muntanya 730: 568-569 CERVELLO. J M (1986): "El cars conalo- meratic de I'Espluga de ~rancoli".~s~ele&¡e~ ESCOLA I BOADA, 0. (1986): "Fulls de 37: 3-6. Biospeleologia". Espeleoleg 37: 49 CERVELLO, J M., FREIXES, A, ICART, J ESCOLA I BOADA, 0.(1991): "La Grallera (1980): "La Cova del Serrat del Vent (Tavertet. Gran de Cornellana". Espeleoleg 39: 23. Osona). Introducció a I'estudi d'un sistema ESCOLA I BOADA, O., INGLES I ALCON, carstic en roques gressoses". Muntanya A,, MARTINEZ I RIUS, A. (1983): "Bufadors de 710:156-157. Babi". Espeleoleg 33-34: 222-243 espeleoleg 40 - - - - 25 ESCOLA I BOADA, O, LISTA, A (1980): descobriment" Espeleoleg 36: 38-40 MARTINEZ I RIUS, A,ROMERO I RECTO- 1 "Un altre nou avenc de -100 a Catalunya RET, M (1974): "Sobre algunes cavitats de la RAMIREZ I PALAU, JOAN (1977): "Rese- LLORET I PRIETO, J , UBACH I TARRES, Avenc nVdel Capolatell Serra de Busa, Sol- Serra de Guardia (Garraf)". Espeleoleg 20: ña espeleológica del Mal Grau" Espeleoleg 25: M (1989): "L'Avenc de la Mina Berta i els ca- sones" Espeleoleg 31 : 41-44 345-351. vernarnents en granit d'aquest jacirnent mine- 1077-1096 FERRER, A,CASTELL. J . HERRERA. ral" Espeleoleg 38: 48-52 MONTSERRAT I NEBOT, A (1973) "Nota -. RIBERA, C (1974): "Avenc LACSA" Es- J A,ALBALADE. A,. MEDINA, J. (1973): "Datos sobre algunos fenomenos elásticos y tectóni- h. peleoleg 21 : 33-35 MARQUES I PLA, C.SANDOVAL I ESPI- para el estudio de la zona de Roda de Bera-Al- cos de la vertiente sud-oriental de la Serra del NAL, J (1986): "Avenc de Vallrnajor i d'en Ba- RIBERA, C , ROMERO, M (1974): "Avenc binyana-Les Presses" Speleon 20: 103-1 15 Montsant" Espeleoleg 18 947-954 c: có" Espeleoleg 37: 23-24 del Bloc" Esweleolea- 19: 999-1007 GARRIGA, J , MARTINEZ, A. ROMERO, MONTSERRAT I NEBOT. A. (1979): "So- MARTINEZ I RIUS, A (1972): "Coves d'en ROMERO, M (1973): "Avenc del Fan- M. (1977): "La Cova de la Font del Molí i les se- bre algunes cavitats de les comarques del Baix Gorner i Fuilla, Vilafranca del Conflent geig" Espeleoleg 18: 982-983 ves relacions hidrogeologiques". Espeleoleg Camp Priorat." Espeleoleg 28: 489-530 (Franca)" Espeleoleg 16: 780-782 i 25: 333-344 ROMERO I RECTORET, M (1974): "Les MONTSERRAT I NEBOT, A (1979): "So- MARTINEZ I RIUS, A. (1978): "Accidents cavitats del Turó de Montcau (Sant Llorenc de ICART I CASTELLO, J. (1989): "La nova bre algunes cavitats de les Cornarques del Baix rnortals (durant 1976-1977)" Espeleoleg 26-27: Munt)" Espeleoleg 21 : 37-62 galeria de la Cova del Serrat del Vent Tavertet Camp i Priorat (2)" Espeleoleg 29: 580-600. 453-456 (Osona)" Espeleoleg 38: 45-47 ROMERO I RECTORET, M (1976): MONTSERRAT I NEBOT. A (1983): "Sobre MARTINEZ I RIUS, A, MARTINEZ I RIUS, "L'Avenc del Ter" Espeleoleg 24: 267-274 INGLES I ALCON, A (1986): "Ports de Be- algunes cavitats de les comarques del Baix E (1973): "Cova-Avenc del Puig Marc" Espe- seit: Cataleg espeleologic de Prat de Cornte". Carnp i Priorat (i 111)" Espeleoleg 34-35: 280-293. ROMERO I RECTORET, M (1980): "L'En- leoleg 18: 939-946. Espeleoleci- 37: 39-44 golidor de la Sénia" Muntanya 706: 571-573 L l MOR J . MARTINEZ. A (1975-76): "Sobre MARTINEZ I RIUS, A,ROMERO I RECTO- . - INGLES I ALCON, A (1991): "La Cova de RET, M. (1973): "Avenc del Pi Rodó". Espeleo- Toni Amenós topografianta la Cova de Font- Montcau"TREPAT, Espeleoleg M. (1978): 26-27: "Novetats 471-480 al Turó de Rotgers: una uclassicammexcavada en guixosmm, En Toni Parés, transportant material leg 17:851-856 ~~~~~~~~\s~~~~~~~~c~~~~$~~~~~Rabiosa(Conf1ent),l'an~ lg7" (Foto:A1bert Espeleoleg 39: 38-42 d'immersió al Botet de Casa Rei, I'any 1975. Riudabella (Virnbodí-Tarragona). Speleon 22: (Foto: Martí Romero). Loaso). UBACH I TARRES, MONTSERRAT (1986): MARTINEZ I RIUS, A,ROMERO I RECTO- 75-107 LLORET I PRIETO. J. (1985): "Avenc 1 "Surciencia de I'lsard (o Cova de la Cabrota) RET, M (1974): "Avenc del Llest" Espeleoleg Montserrat Ubach Record de fondaria de Ca- 1 Afi AfinnA-" A ORTA, J (1978): "Forat Negre" Espeleo (~ladurs,Solsones) Breu nota informativa.'' Es-

talunya (1963-1978) Vinte aniversari del seu ' I IY: IUJY-1~44 leg 26-27: 450-452 peleoleg 37: 37-48

BOTET DE CASA RE1 Sapeira

topogralla(N) XavierTomas

MartlRomero

Gregorllfllgo

A.Martln8zRius

MartaLlaopait

dala MARC1976

recorreflultotal

desnlvall

26 espeleoleg 40 espeleoleg 40 27 - Ses Illes: espeieoiogic

Xavier López Mateo Manuel Alfaro, Mane1 Sol i Oleguer Escola a I'aeroport de Palma, tornant de I'Avenc des Fangar el dia de Reis de 1970. (Foto: M. Ubach). Un breu repas per les activitats realitzades per 1'E.R.E. a les Balears i Pitiüsses entre els anys 1953 i 1980 principalment. Des sense arribar a la fi (3). de les primeres visites, quasi bé expedicions, fins a les darreres Després d'una visita previa el rnés de caracter Iúdic. No dubtem a I'afirmar que les activitats 1961, I'estiu del 1962 1'E.R.E. torna a portades a terme en aquesta important zona carstica han deixat Formentera i comenca les seves activi- empremta en la nostra historia. tats a Eivissa, Aquesta primera aproxi- mació fructificara arnb la "1Campanya Espeleologica a I'illa d'EivissaU-abril de 1963- i arnb la "II Campanya Espeleolo- L'activitat de 1'E.R.E. a les Balears G.E.S. J.Monturiol, F.Termes, J.Assens gica a I'illa d'EivissaV al marc de 1964. comenca de manera informal I'any i J.M.Armengou i per part de 1'E.R.E. Aquestes dues "sortides de Pasqua", 1953 quan un futur membre d'aquest A.Ballester, A.Tonietti, F.sibila, i J,Cal- arnb el campament radicat al Port de grup, que encara no té deu anys, visita zada. Les activitats d'aquesta expedi- Sant Miquel, donaran com a resultats les Coves del Drac; aquest sera el prin- ció foren recollides profusament per la més notables I'exploració per primera cipi d'una llarga i fructífera serie d'acti- premsa escrita del moment i signifi- vegada de la Cova d'en Marca record vitats en les que el nostre Equip quen "la primera col.laboració entre els de recorregut de I'illa (5001-30 m i 9.670 s'imbrica, des d'un principi, arnb el de- espeleolegs terrestres del G.E.S. i els m2 de superfície) i de I'Avenc d'en Cos- senvolupament de I'espeleologia a les subaquatics de 1'E.R.E." (1) (2). S'ex- me, record de fondaria de la mateixa Balears. ploraren 870 m de galeries, grans sales illa (-53 m) (4). A I'agost de 1954 s'inicia seriosa- i es prospeccionaren subaquaticament A Mallorca, les coneixences arnb ment aquesta activitat arnb la materia- tres dels llacs de Na Polida. També espeleolegs mallorquins es tradueixen lització de I'expedició E.R.E.-G.E.S.a la s'explora I'avenc de slAlbufereta (-27) i arnb la col.laboració arnb el Speleo cova menorquina de Na Polida, a les la Cova dels Anglesos, on es supera un Club Mallorca (S.C.M.). En una de les rodalies del poble de Fornells. curt sifó: dissortadament un segon sifó primeres campanyes per Pasqüa de Integren I'expedició per part del obliga a una nova inmersió (251-15m) I'any 1969, en efectuar el que es creia la ~rimeraex~loració a I'avenc des Pla de'ses B~SS~S(s.c.M.-E.R.E. 30.03.69) a Formentor, es troba al fons una ines- perada inscripció d'un espeleoleg angles. Tambe s'explora per primera vegada I'Avenc des Travessets (S.C.M.-E.R.E. 03.04.69) a Cap Ferrutx arnb un desnivell de 145 m en un únic pou. Era la vertical absoluta més important de I'area catalano-balear i el segon avenc més profund de les Balears (5). Durant els primers dies de 1970 i com a continuació de I'expedició efectuada I'any anterior, es va portar a terme una rapida sortida arnb un objectiu molt concret: I'Avenc des Fangar. El cinc de gener de 1970 I'equip format per M.Alfaro, M.Sol, M.Ubach i O.Es- cola (6), després de dotze hores de permanencia sota terra, completa la primera exploració de I'Avenc des Fan- gar, el més profund en aquel1 moment Antoni Ballester i Francesc Sibila apropant-se per mara una cova de la costa menorquina, I'any 1954. (Foto: Arxiu Arnau Miró). de I'illa de Mallorca (-163 m) (7).

28 espeleoleg 40- - E.R.E.1S.C.M. 1969 1 E.R.E.1S.C.M. 1969

Jordi Quera durant una visita a I'Avenc de sa Campana I'any 1987. (Foto: LI. Portabella).

1 - 100 Continuan amb els treballs a Ma- llorca i amb I'experiencia d'una explo- ració previa d'altres companys durant la Setmana Santa de 1973, a les mateixes dates de I'any 1974 un equip format 1 per J.R.Berenqueras, A.Martinez, - 125

J.R.Massor del G.E.LL. de Lleida, visita I'Avenc de sa Campana (Escorca) que amo 304 m de desnivell, era el de més (1) ARMENGOU, J.H. (1954): Finalizan fondaria dels Paisos Catalans (8). Pre- las exploraciones a la Cueva de "Na Polida". El Noticiero Universal, 13 de agosto. viament s'havia explorat les ~ovesde E.R.E. 1970 1 sa Sínia (200 m) i des Pirates, a Porto (2) LLEGET, M. (1954): Los espeleólogos Cristo i la dets Estudiants. A aquesta catalanes descubren seis grandes salas y va- cova hi tornaren conjuntament amb rios lagos subterráneos en Menorca. El Co- quatre companys del Grup Espeleolo- rreo catalan, 13 de agosto. gic Est, de Palma de Mallorca, entitat (3) MONTORIOL POUS, J.; ASSENS CA- que presta en tot moment la seva col.la- PARROS. J. (1957): Estudio geomorfológico e boració. Juntament als treballs to- hidrogeológico del karst de la Península de pografics realitzats sobresurten els de ~'Abufereta.Rassegna Speleologica Italiana recol.lecció faunística, destacant la 1X:3-48 Como. captura dels primers representants d'una nova especie de coleopter caver- (4) E.R.E. DEL C.E.C. (1964): Eivissa II nícola del genere Reicheia (9). Campanya Espeleológica en la Isla de Ibiza. Posteriorment han continuat les vi- Geo y Bio Karst, 0:18-20. sites de 1'E.R.E. a Mallorca, tant en soli- (5) ASTIER, LL. (1969): Exploraciones tari com amb els companys del en Mallorca. Geo y Bio Karst, 20/21:18. G.E.Est: Campanya de fi d'any de (6) ESCOLA, 0. (1970): Resultats de la 1979, Setmana Santa del 1980 - Campanya 1970 a Mallorca. Espeleoleg, 04.04.80-, primera exploració de 13:624-634. I'Avenc des Bosc (Escorca) (-54) (10) i ja més recentrnent la filmació en vídeo (7) REDACCIO. (1970): Exploración de a sa Campana i a la Cova d'es Pont la Sima más profunda de Baleares. Geo y (agost-setembre del 88), entre altres Bio karst, 25:24. activitats. Si bé actualment continua (8) ROMERO, M. (1975): Visita espele- I'interes pel coneixement de les cavitats ologica a Mallorca. Muntanya, 678:339-341. de Balears, aquestes exploracions s'han convertit en un tipus d'activitat (9) ROMERO, M. (1975): Noticia de la Cova dets Estudiants (Soller, Mallorca). En- més Iúdica i puntual, car qui té la res- dins, 2:35-37. ponsabilitat i I'obligació de millorar el coneixement dels carsts illencs són els (10) CUEVAS. J.LL. (1982): Avenc des Bosc. Espeleoleg, 33: 145. grups alla existents. 11 espeleoleg 40 29 - D'aquestes cavitats destaquen un gran nombre de pous, d'una profundi- Activitats tat entre 15 i 70 m, visitats a la zona del Circo de Armeña, ciuasi tots ells obtu- rats pels diposits de glac. Quelcom similar succeí a la part central del massís, en el Barranco de Galliners. No obstant en aquesta zona s'explora la Grallera de calva, de -205 m, 9ue amb el seu P-190 va ser, en aquel1 moment, a I'estat espanyol la vertical absoluta més important del massís. A les valls dels rius Irués i Fornos es localitzaren les principals surgencies de I'aparell carstic; les fonts de Fornos, conjunt de brolladors impene- trables i les coves de El Chorro i Los Graners, situades ambdues a un nivell superior i de funcionament temporal Alfred Montserrat i Nebot coincidint amb epoques de desglac i fortes pluges. La Cueva de El Chorro compta amb un recorregut d'uns 600 m i la de Los Graners s'acosta als 2 Des dels seus inicis les activitats de 1'E.R.E. arreu de I'Estat quilometres. Situada a més alcada, prop de la han representat una constant que en moltes ocasions ha carac- capcalera de la val1 de I'lrués, a uns teritzat a aquest grup d'espeleologia. A vegades a causa de les 1.660 m sobre el nivell del mar, la Cueva exigencies professionals dels seus membres i a vegades a cau- 5 de Agosto supera per poc el quilometre de recorregut, essent una de les casa d'un senzill afany per coneixer nous indrets subterranis, els vitats més importants explorades durant espeleolegs de 1'E.R.E. han estat iniciadors i participants en al- aquelles campanyes que es varen per- gunes de les grans descobertes espeleologiques dels darrers llongar fins l'estiu de 1978. En aquella decenis. En aquesta nota es descriuen les activitats més impor- epoca, I'equip que treballava la zona del Circode Armeña va explorar tants dutes a terme a I'Estat espanyol entre 1972 i 1992, excep- ~.8,de més de 300 m de profunditat i tuant les tractades en altres articles individualitzats. amb una vertical absoluta de 210 m. Altres activitats interessants realitzades a principis dels anys setanta

I , El massissos del Pirineu aragones i molt especialment els paquets cretaci

eocens que formen les anomenades 1 1 1 "sierras interiores" han estat, des de fa , molts anys, els llocs que més han atret el nostre interes i on s'han produit nombroses descobertes. Tant és així que - = en aquesta mateixa revista dos companys hi han recopilat sengies artices. f I'un sobre el Sistema Arañonera, i I'altre -. .~ ,'- ; . - sobre les valls d'Echo i Ansó. A conti- ; . ., ..-:.. y-9- - .-e E,----kl; ". - nuació resumirem les activitats realitza- -.. . ~ 4.7TY -. "'-.-. .. .. , . , - . ._ . des als altres massissos d'Osca. Són ' - -. . .. -. . : moltes les sortides de prospecció, de - . -.. ,- -.i ; -- . , visites a cavitats ja conegudes o d'es- IJI cassa importancia que no han estat ressenyades, pero el que segueix, creiem que permet valorar la feina feta. . . Malgrat alguna incursió esporadica, no es fins el 1975 que membres de IIE.R.E.juntament amb espeleolegs d'altres entitats catalanes i aragoneses inicien un treball sistematic sobre el massís de Cotiella (Osca). En pocs mesos s'exploren i topografien diverses ca- - -l vitats en el Circo de Armeña cOm en Ila, a la tardor de 1975. el Barranco de Galliners i el Rio Irués. (FO~O:Arxiu A. Montserrat).

30 - - espeleoleg 40 - dins d'Osca són la Cueva de las Traco- prospecciona I'area de captació i es lo- neras (Biescas) i I'exploració, el 1975, calitzen 7 avencs. Un d'ells, la Sima de

del Cubar de la Manzana (-60 m) aixi 1 Bujaruelo s'explora fins a -98 m, A I'in- com cinc noves cavitats en el terme de E.R.E. 1 S.E.G.M.G. 1 terior de la Cueva de Bujaruelo es su- Laspuña. També cal mencionar les vi- E.C.G. 1 S.I.S. 1 G.E.S. peren dos sifons explorant un total de sites realitzades en aquella mateixa 800 m de galeries al llarg del riu que re- epoca a la Cueva de los Moros o del corre la cavitat amb un desnivel1 ascen- Molino de Aso (Escalona), diverses dent de +lo0 m. prospeccions per la Peña Montañesa, i A nivel1 esportiu, el 1988 s'efectuen I'aixecament topografic del conjunt les travessies del Sistema Badalona Manatuero-Malapreciata. (-1.lo5 m) i del Sistema de Alba (-546 m). El massís de Sestrales, situat al SE El 1992 es visiten de nou les Coves del Mont Perdut, va comencar a rebre de Villanua, conegudes d'antic per al- les visites de 1'E.R.E. el 1970 Malarat- 11 que durant aquest any i el següent es trobaren algunes cavitats, els treballs foren suspesos a causa del descobriment a Arañonera, el 1972, de la Gralle- E.R.E.1 E.C.S. 1982 ra del Turbón o T.1. Des de llavors es~ - tenia coneixement de I'existencia d'una d m possible gran cavitat al massís de Ses- trales que era coneguda pels pastors de I'indret. El 1979, per fi, es va poder localitzar i davallar aquest avenc, ano- -mi menat Grallera de Sestrales resultant loom ser un únic pou de 70 m de fondaria. A la mateixa zona també es descobrí la Sima de la Cerollera (-51 m) i alguns altres petits avencs. ?mm El 1982 es torna a explorar la Sima 400M del Cubilillo (Mallos de Riglos). Es tracta d'una cavitat visitada per primera i única vegada el 1957 pero de la qual - mm no es coneixia cap topografia. Segons el nou aixecament que s'efectua, té un recorregut de 223 m i una profunditat 505m 1

de 98 m. 400m Aquell mateix any es visiten diverses cavitats ja conegudes al massís del Mont Perdut, entre elles la classica Cueva Casteret, la qual, tant en anterio- - 500m ritat com en posterioritat, ha estat visitada en altres ocasions.

L 580m ., . , - L'estiu de Ig85 s'esmer~auna set. 1 tres membres de 1'E.R.E. arran de seu lo- 1 mana a ~ros~eccionarPeña Teleras descobriment i per la col,laboració en -, ! , calitzant només cavitats de redu'ides d'un desafortunat accident dimensions i a finals d'any s'explora i subaquatic, , / 1 topografia la que es va anomenar Cue- va ~iiacam~a:de 135 m de recorregut i 1

30 m de desnivel, a Laguarta. prop del 1ARREU DE L9ESTAT 1..'2 .J:;,Y'c ,-.:-. .; / . .:-..?y Puerto de Serrablo. 7 a ., 1, ,F.. t . .. L'any següent, un equip de 1'E.R.E. Al llarg dels anys, les activitats més I-. : ., . . , , visita i topografia I'lbon de Mallaruego 0 menYs continuades a zones concre- ,. - , . on s'obtenen 768 m de recorregut i 67 teS de la geografia peninsular s'han anat alternant amb sortides esporadi- . . - m de profunditat,-) ISI Aquest mateix any comenten els ques a massissos i cavitats concretes I de la resta de I'estat Aquest es el cas ,- ;-al-' . . trebals de topografia a la Cueva del -..,.. , I' . . - de les visites realitzades el 1975 a la ... : ;/ I Molino de Aso, Arran d'aixo es deseo. : - ' , \, - breixen noves galeries ampliant el re- Cueva del T~rnero(Checa. Guadalaja- corregut de la cova fins als 1.595 m. ra) i a la Cueva del Oro (150 m) i cueva També es topografien altres cavitats del Madrocha (350 m) a Ahama de '\T. 1 menors que hi estan relacionades, en- Aragón (Saragossa). tre les quals destaca la Cueva del Ca- Al 1981 es visita la Sima de San Pe- 1 - -. ' ñón de Aso amb 131 m. dro (Oliete, Terol) on al marge de conei- Miquel Roca iniciant el descens de la Sima de També des de 1985 es treballa ac- xer la cavitat i aixecar-ne una nova Bujaruelo, I'agost de 1987. (Foto: A. Ingles) tivament a la zona de Bujaruelo on es topografia (-108 m), es realitza una revi- espeleoleg 40- 31 - sió de I'obra d'en Cels Gomis. Pero les activitats a la província de Te- rol es remunten a I'any 1961 dins de I'Operació Turolensis l. Fou al 1962 quan en motiu de I'Operació Turolensis II, un equip de 1'E.R.E. va topografiar la Cueva de la Ubriga obtenint un recorregut proper als 500 m. Al 1963 es supera el sifó terminal i s'exploraren un 500 m més, ~racticamentel mateix aue en im-

mersibns posteriors. No fou fiAs al 1982 1David Vilalta a la Sima Juanin, I'agost de 1984. Oceño, Peña Mellera Alta, Acturies. (Foto: J. Borras). que 1'E.R.E. retorna a la cavitat. Alesho- res s'exploraren 700 m de galeries darrera el sifó Subils (S-1) i es localitza un ro Viejo (70 m), surgencia situada al po- resumeix totes les característiques altre petit sifó (S-2). El mateix equip va ble de Riazu, i la Cueva del Catazulo. morfologiques del sector. En total s'ex- tornar a la cova un mes després topo- El 1984 es visiten Ormazarreta I i II i ploren 13 cavitats de les quals destaca grafiant 1.009 m darrera el S-1 i explo- Pagomari'ko Leizea arribant al seu la FP.2 arnb 91 m de profunditat. rant parcialment el riu que corre pel fons. L'any següent es realitza el des- Al 1981 es torna a Astúries. S'ex- sector més septentrional de la cova. cens a la Sima del Bizkaino, intentant ploren 25 cavitats en el municipi d'Oce- Els treballs es perllongaren fins al aconseguir I'enllac arnb Pagomari'ko ño. Destaquen un avenc de -95 m i un 1984. Les tasques de topografia interior Leizea. Després de repetits intents altre de -60 m que compta arnb una s'alternaren arnb les exteriors per tal de s'abandona la idea. sala de 100 x 40 m. Es visita la Torca de situar diversos punts de la cova. També A la província d'Albacete s'ha visi- Juanín fins al seu fons situat a 333 m de s'exploren las Cuevas de los Punteros i tat arnb certa frequencia la Cueva de profunditat i es comencen els treballs es prengueren dades hidrologiques del los Chorros. Cal destacar les visites de topografia d'aquesta cavitat. Aquell Ojo del Cabriel, Fuente del Buey i La portades a terme durant 1985-86. En el mateix any, al mes de mar?, un equip Quebrada. Dins de la cavitat s'explora i transcurs d'aquestes exploracions es format per espeleolegs de I'E.R.E,i de topografia la totalitat del riu, de més reconegeren algunes galeries inedites la S.I.E. fa una rapida visita a les plata- d'un quilometre de recorregut, es va a Los Chorros i es visita la Cueva del formes superiors de la Sierra de Cuera, superar I'anomenat tercer sifó i es va Farallón, intentant enllacar-la arnb I'an- tot explorant la Torca Ladesna de -127 escalar la colada que porta a la sala terior, cosa que no fou possible. m i localitzant altres cavitats. anomenada El Vallecillo. En total i com Durant la mateixa epoca s'exploren També situada al nord de la Penín- a resultat d'aquells treballs la Cueva de algunes cavitats en diversos municipis sula Iberica, la província de Santander La Ubriga té un desenvolupament de de Múrcia. Destaquen, afinals de 1984, ha estat molt visitada per 1'E.R.E.. El 3.000 m i un desnivel1 de 72 m. la Sima del Castillo del Moro (-22 m) a marc de 1975 es visitaren i topografia- Altres activitats portades a terme a La Parroquia, Sima Destapada (alesho- ren les coves de Maeda, la Flecha, la la província de Terol foren durant el ju- res -95 m) a la Plana de Mazarrón i la Pasiega i del Castillo, totes elles en el liol de 1986, quan un redu'it equip visita Cueva del Agua (300 m). municipi de Puente Viesgo. la Sima de Los Olmos (-18 m) (Los 01- També a Almeria s'exploren algu- Durant la Setmana Santa de 1977, mos, Manzanera), a la Sierra de Java- nes cavitats, destacant la Cueva de Las un nombrós grup es desplaca fins a San lambre i el setembre d'aquell mateix Gitanas (4001-70 m) a Sierra Maria. Pedro de Soba per tal d'explorar la que any, quan I'ajuntament de Molinos va era considerada com la setena cavitat homenatjar la figura d'en Josep Subils, PICS D'EUROPA-MONTS mundial en fondaria, el Sistema Garma primer explorador de la Cueva de Las CANTABRICS Ciega-Cellagua. Feia tant sols tres anys Graderas. En aquella ocasió es col.loca que un equip polones havia arribat al una placa comrnemorativa a I'entrada L'any 1972 IIE.R,E.va fer una cam- seu fons, aleshores assenyalat com -970 de la cavitat. panya d,exploracióa Asturies, m. Una intensa nevada i el seu posterior desgla~ I'equi~d'ex~loració a A Navarra les activitats de 1'E.R.E. membres de I'equip es desplacaren al a també han estat esporadiques. L'octu- massís de Cornión,el occidental aturar-se a -360 m, a I'anomenada Sala bre de 1977, quatre membres de deis tres que composen els Pies d'Eu. Blanca. Després d'aquest intent alguns I'Equip es desplacaren a lturgoyen ropa. El sector de treball es va centrar membres de I'E.R.E, en 'Ontac- pero el mal temps els obliga a roman- en una val1 tributarja del riu Dobra, ca- te amb un equi~d'es~eleolegs de I'Ox- dre a les zones baixes del massís. Alla racteritzada pel fet &estar-hi situat el ford Universit~Caving Club (0.U.C.C.) s'exploraren i topografiaren el Nacede- Jou Luengu, impressionant dolina que interessats en visitar la cavitat. Passats

196211984

32 espeleoleg 40 - da, la Sima de Jinamar va ser topogra- . . fiada per primera vegada. Es tracta ~(r . d'una cavitat de 44 m de profunditat. Quatre anys més tard, i gracies a una subvenció del Cabildo Insular de

I Lanzarote, membres de 1'E.R.E. i del

/ 1 G.E.S. del C.M.B. realitzen I'exploració, estudi i topografia de diverses cavitats situades en aquesta illa. L'objectiu principal era la Cueva de Las Palomas. Es MartíRomero a la Cueva del Llano, llla de Fuerteventura (Canaries), I'any 1979 tracta de la cavitat méS gran de I'illa i (Foto: Alfred Montserrat). encara que havia estat citada a principis de segle pel geoleg Hernandez Pa- uns quants mesos de cartes i telefona- tori peninsular. Des de 1976, i com a checo, no s'havia realitzat cap treball des tot cristal.litza i I'equip resultant es continuació dels treballs que porten a en ella. La cova dona un recorregut de desplaca a Garma Ciega, on s'articula terme alguns dels seus membres en el 1,577 m i al seu costat s'exploraren tota un atac en tres onades, i s'instal.la laca- camp de la vulcanospeleologia, s'han una serie de petits tubs de lava arnb un vitat fins a 550 m de profunditat. A partir visitat regularment les illes Canaries. total de poc més de 300 m de longitud. d'aquí dos grups de punta, en un dels En aquel1 any el principal objectiu Altres de les cavitats explorades i quals hi figurava un mernbre de IIE.R.E., fou la Cueva de San Marcos (Icod de estudiades en aquesta ocasió estaven van intentar arribar al fons. No obstant, los Vinos,Tenerife) i la Cueva de Don situades dins del Parque Nacional de la un malentes entre els equips va obligar Justo (La Restinga,Hierro). Montaña de Fuego. Destaquen les co- a aturar I'exploració a -770 m. Malgrat tot La primera d'aquestes cavitats va negudes com la Tacita de Chocolate i es localitza, per primera vegada en donar un recorregut de 1.512 m. A la el Manto de la Virgen. A la part SO de aquesta cavitat, un exemplar de Canta- mateixa illa de Tenerife també es visita- I'illa es realitza la topografia de la Cue- broniscus primitivus, característic iso- ren la Cueva del Viento que, arnb els va de Janubio i d'un avenc volcanic de pod aquatic. seus prop de 10 quilometres de gale- 25 m de profunditat situat prop de la lo- No fou fins al 1982, quan es torna a ries, ja era aleshores un dels tubs calitat de Playa Blanca. aquesta cavitat per col.laborar en una volcanics més llargs del món, i la Cue- L'última de les activitats dutes a segona topografia del sistema i s'arriba va del Hielo, aquesta situada a 3.400 m terme en aquest arxipelag fou durant el al fons situat, segons aquest nou aixe- d'altitud, prop del cim del Teide. novembre de 1991. LtE.R.E.,amb la cament, a -864 m. A I'illa de Hierro es localitza i inicia Sección de Espeleología del Grupo Durant el mes de maig de 1979, la topografia de la Cueva de Don Justo. Montañero Tenerife (G.I.E.T.), realitza com a resultat d'una frustrada explora- Es tracta d'un tub de lava de complica- una campanya a les coves de Don Jus- ció a la Torca de Jornos II (Biscaia), al- da planimetria, que va requerir d'una to, Cuaclo de la Molera, Roja i de Mauri- guns membres de 1'E.R.E.participen en nova visita el 1978 per part de 1'E.R.E. cio, totes elles situades a I'illa del I'exploració del Morterón II del Hoyo arnb la col.laboració d'espeleolegs de Hierro. Més tard es tornaavisitar IaCue- Salzoso. Aquesta cavitat situada a San la Sección de Espeleología de la Socie- va del Llano (Fuerteventura) i les coves Pedro de Soba (Santander) es troba dad Excursionista de Málaga. En total, de El Sobrado, del Bucio, La Labrada i entre la Sierra del Hornijo i el Mortillano. s'aixecaren 6.400 m de topografia arnb del Coche Empotrado, a Tenerife. Es tracta d'un avenc de -505 m que es un desnivel1 de -141 m. va acabar d'explorar el mes d'octubre L'any següent s'explora, al munici- del mateix any. pi de La Oliva (Fuerteventura), I'anorne- BlBLlOGRAFlA El 1988 alguns membres de nadaCuevadelLlano,tubvolcanicde 1'E.R.E. visiten els sistemes Cueto-Co- 488 m de Ilarg. També es localitza, al Aquestes Iínies han estat redacta- ventosa-Cuvera (-815 m) i Tonio-Ca- mig del nucli urba de La Oliva, un altre des utilitzant tota la bibliografia disponi- yuela (-425 m). tub tancat amb una reixa, la clau de la ble, les notes particulars de I'autor i

1 qual va ser impossible aconseguir sen- altres companys i les relacions d'activi- ' se comptar arnb el permís de la Dele- tats de 1'E.R.E.. Malauradament sabem VULCANOSPELEOLOGIA gación de Bellas Artes de Las Palmas de les mancances existents pero el pas A LES CANARIES de Gran Canaria. del temps i les nombroses activitats A finals de 1981 1'E.R.E. retorna a portades a terme fan inevitables certs Durant tots aquests anys 1'E.R.E.no Canaries. En aquesta ocasió fou a I'illa oblits. sols ha realitzat exploracions en el terri- de Gran Canaria. Encara que conegu-

espeleoleg 40 33- m fl de Garraf, tal com s'anomenava a La Falconera, fent alguna petita immersió. 1953 La immersio El 24 de maig, A. Ballester (E.R.E.) i E. Admetlla (encara de IVA.P.S.),realitzen la primera immersió seriosa a La Falconera, també considerada la primera immersió en un sifó a I'estat espanyol. Es fa poc recorregut a causa a 1'E.R.E. de roblem mesarnb la Ilum. El 31 de maig, es realitza la segona immersió, on s'exploren 40 m i -22 m, segons diuen, arnb 3 h d'immersió (?), cosa Albert Martínez i Rius que costa de creure ja que els aparells - no tenien tanta autonomia. 1954 D'aquestes experiencies arnb escafandres, un grup format per mem- Durant molts anys el que va diferenciar 1'E.R.E. de la resta de bres de 1'E.R.E. i de 1'A.P.S.funden un I'espeleologia catalana ha estat la practica de la immersió. A ba- ,grup específic d'immersió arnb el nom tegades, ara uns, ara altres, entre tots s'ha aconseguit una certa de Centre de Recuperació i d'lnvesti- gacions Submarines (C.R.I.S.), encara continuitat. Fins i tot a la decada dels vuitanta, quan gent de di- que, de fet, segons A. Ribera, el 52 ja ferents grups catalans ja treballaven en la immersió subterrania havia sorgit la idea i el 53 es constituí el van ser membres de 1'E.R.E. els únics en descobrir continua- grup d'una manera informal. El 18 juny es realitza la benedicció d'una imatge cions importants darrera un sifó. de la Moreneta feta de plom, per I'Abad Escarré al monestir de Montserrat i posteriorment es col.loca a -12 m a La Fal- Es interessant observar que, en els frenar sus ímpetus frente a dificultades conera a carrec d'A Ballester (E.R.E.), orígens de IVE.R.E.,I'espeleologia te- del mismo orden" referint-se a I'acció C.vidal i E. Admetlla (del recent creat rrestre i la subaquatica anaven íntima- d'en Llopis. D'aquesta manera el mes C.R.I.S.).Cal destacar el fet que ajuda- ment Iligades. Aixo és francament de novembre, s'iniciaren els treballs ren el capella M. Zayas a baixar arnb sobtant si tenim en compte que actual- d'exploració i es constata la necessitat escafandre junt arnb ells. Els diaris de ment estan bastant dissociades i que de material d'immersió (G. Cantí). I'epoca ressaltaren arnb grans titulars són pocs els qui practiquen aquesta la "gesta": "La Virgen de Montserrat en segona activitat. En aquells temps, la 1952 un altar submarino"; "Fué colocada en tecnica i el material eren molt rudimen- Segons sembla, A. Ballester la Cueva La Falconera un mes antes taris, pero aixo quedava solventat per (E.R.E.) i S. Farrán, van anar a Franca a que en Italia se imitase el ejemplo"; "La un cert esperit romantic i aventurer. buscar les primeres escafandres auto- primera capilla subacuática del mundo Potser la mateixa evolució de la tecni- nomes del país. Aquelles escafandres en una cueva de Garraf" ... Segons exca, cada cop més especialitzada, de la eren aparells no gaire més evolucio- plica E. Admetlla en un article de diari immersió espeleologica ha fet desa- nats que els que havien inventat, el juny titulat: "Las maravillosas aventuras de pareixer bona part d'aquell esperit ini- del 43, Jacques Cousteau i I'enginyer los hombres-rana barceloneses. El cial alhora que n'ha reduit el nombre de Gagnant. De tota - ~racticants. manera com que desconeixien la 7 CQVA DELS AnciliEsos tecnica van anar a 1951 (FOR~ELLS-MU~ORCA) El primer objectiu que es van plan- parlar amb mem- tejar els fundadors de 1'E.R.E. (quan en- bres de I'Associa- EXPL~IC~O~'U?L-GEE'

cara eren a 1'A.E.C.)va ser la surgencia ció de Pesca / marina de La Falconera (Garraf). No és Submarina d'estranyar, donat que aquest riu sub- (A.P.S.),els quals terrani havia estat motiu d'interes per tampoc en savien part de Font i Sague (1898-1900), Fau- d'immersió arnb ra i Sans (1910-14) i Amat i Carreres escafandre, pero (1923-25), els quals es plantejaven I'ori- entre tots i, arnb al- gen del riu subterrani, sobretot per gunes revistes, aprofitar-ne I'aigua dolca. Ja I'any 1932 aconseguiren rea- Llopis Lladó deia que I'única solució litzar les primeres era submergir-se i remuntar el riu fins a activitats. D'aques- la capcalera, cosa que sembla que va ta manera al se- intentar a pulmó Iliure. Segons A. Ba- tembre i octubre Ilester, no va ser I'únic en fer-ho, ja que cOmencen les ex- en el butlletí del A.E.C. escriu:" Recien- ploracions i la to- temente el G.E.S. -asimismo- tuvo que pografia del Riuet

- 34 - espeleoleg 40- de lnmersiones Subaquáticas del C.E.C.", sota la direcció de E. Pomerol. Es interessant destacar I'article 20n que diu: "Objetivos: sin menoscabo de realizar en el mar todas las actividades previstas en los anteriores artículos, el principal objetivo que se asigna a este grupo es la inmersión subacuática de carácter espeleológico." Es crea un bon ambient d'immersió en el grup, programant activitats relacionades Antoni Ballester i Francesc Sibila a la Cova de Na Polida, I'any 1954. (Foto: Arxiu F. Sibila). arnb I'escafandrisme: ~el.lículesi xerra- des. Durant la pasqua es porta a terrne enigma del Riuet de Garraf resuelto por I'Avenc de les Granotes (Garraf), on a - I'exploració subaquatica de la Cova estos audaces exploradores", la col.lo- 43 m es troben uns pous inundats,. Els Marítima de Peníscola de 50 m (F. Ra- cació de la verge va ser fruit de "...un dies 12 i 26 juny es torna a aquest mos i F. Sibila). momento de angustia" que va passar A. avenc explorant, arnb escafandres, els Durant el juny-julio1 es realitza el II Ballester quan se li va acabar I'aire din- pous finals inundats (A. Ballester, L. Curset d'lmmersió organitzat per la tre de La Falconera, mentre I'esperava Martínez, A. Miró i V. Peña). Probable- "Sección de Geografia, Geologia y arnb una llum per senyalar-li el camí. ment, poc temps després es fa una im- E.R.E." arnb practiques a La Falconera. Durant el setembre es realitza I'ex- mersió a I'Avenc de la Carretera (a prop Després es reparteixen els primers car- ploració, juntament arnb el G.E.S. del . del de les Granotes): té uns 2m secs i nets oficials, suposem que seguint les C.M.B., de la Cova de Na Polida (Me- els escafandristes exploren uns 10 m recomanacions del Jefe del Sector Na- norca), cavitat d'accés pel mar arnb un inundats (A. López i F. Ramos). val Militar de Catalunya, que en una gran Ilac. Escriu A. Ballester les seves Els dies 1-10 de juliol es realitza carta adrecada al president del C.E.C. reflexions sobre la pobresa dels mit- I'exploració subaquatica del llac Miquel diu: "Otras Entidades han tenido la jans: "... mientras yo perdia de vista al Angel Moll a la Cova de S'Aigu (Menor- gentileza de imprimir en dichos carnets compañero Sibila, ardidamente lanza- ca). El llac té uns 1.200 m2, una superfí- un recuadro para la inclusión de sellos do hacia una desconocida galeria inun- cie molt important en aquella epoca. de las Instituciones Benéficas de la Ar- dada, portador del E.R.E. hacia la más S'aconsegueix la superació d'un sifó mada por valor de diez pesetas.". alta cumbre de dignidad deportiva...". que dóna accés a una altra sala. A I'agost es realitza el rescat del Hi van participar: A. Ballester i F. Sibila El 4 de setembre es realitza una cos d'un muntanyenc ofegat al llac (E.R.E.) i Armengol i Asens (G.E.S.). nova immersió a La Falconera (A .Ba- Marboré (V. Peña, M. Recasens i E. Potser a partir de la constatació dels Ilester, V. Peña i F. Sibila), i s'inicia el Sánchez), i al setembre es duen a ter- problemes tecnics, el mes d'octubre, F. primer Curset d'lmmersió organitzat me practiques davant de Malgrat, en el Sibila i A. Miró busquen I'assessora- .per 1'E.R.E. vaixell enfonsat "Ciudad de Barcelona" ment del capita Cousteau, arnb el qual l (E. Sánchez, J. M. Recasens, M. Secall, s'entrevisten. A. Miró). Per 1'1 de marc es realitza una nova 1955 immersió a La Falconera (F. Ramos i F. 1957 El 29 maig, arnb un E.R.E. recent Sibila). En aquest mateix mes es fa la En aquest any, comenca I'interes incorporat al C.E.C., i juntament arnb el sol.licitud a Comandancia de Marina per passar el sifó terminal de la Cova G.E.S., s'inicien les exploracions a per crear el grup subaquatic "Sección de les Aigües (L'Espluga de Francolí) i A. Ballester ho intenta sense aconseguir-ho. E. Sánchez i L. Martínez fan de monitors en un curset del Centro de In- vestigaciones y Actividades Subacuáti- cas (C.I.A.S.). 1958 J. Canals descriu una serie d'immersions explorant les coves de les Medes i una cova que travessa I'illa de Ferriol, davant de la cala del mateix nom, arnb fondaries de -30 i -45 m. També, fa menció d'una cova marina anomenada la Pedrosa o Cova d'en Sa- la de -30 m de fondaria. 1959 Al gener, F. Sibila com a resultat d'una sol.licitud de la Subsecretaria del Ministerio de Gobernación assessora tecnicament a Ribadelago. Poc des- prés es realitza una assemblea a 1'E.R.E. per aprovar la creació de la -. Secció Subaquatica. Vicenc- Peña, Julia Calzada, Antoni Ballester i Francesc Sibila el juliol de 1955 a Menorca. (Foto: Arxiu F. Sibila) espeleoleg 40 35 - 1960 breix una continuació important en sec L'ambient d'escafandristes a al seu darrere. 1'E.R.E.decreix i F. Sibila forma una Segueixen lessortides a les Medes secció espeleologica en el C.R.I.S.,in- i Blanes per part de E. Sánchez, G. tentant emular I'ambient espeleologic- Amorós, L. Mestres, etc., i es realitza el subaquatic que s'havia viscut en els VI1 Curset d'lmmersió. darrers anys a 1'E.R.E.. El 3 de juliol s'organitza IU'OperaciónTritón" a La 1964 Falconera,en la qual en F. Sibila explo- Els dies 28 i 29 de juny es porta a ra algunes galeries, tornant-hiel 3 d'oc- terme una incursió a la Cova del Conill tubre on explora arnb els membres del (Horta de S. Joan), on s'explora un sifó C.R.I.S.Granell i Haussman, uns 190m arnb un narguil. Després de recórrer i -27 m, que segons sembla, és el re- uns 10 m i baixar un pouet de 4 m s'ha cord de I'epocaa I'estat espanyol. A d'abandonar per I'estretor de la galeria partir d'aquest fet, lanova via espeleo- (F. Ramos i E. Petit). El 25 i 26 de juliol Iogica del C.R.I.S.no evoluciona, i no es va a la Cueva de las Baticambras es realitza cap activitat més fins el 1962 (Molinos) i J. Subils explora el sifó que en que el president del C.R.I.S.,C. Vi- tan sols és un embut arnb molt de fang. dal, va anar a rescatar un ofegat a La Al setembre es realitzen unesnoves im- Falconerai en unes declaracions públi- mersions a La Falconera, on arnb dos ques va dir que considerava les coves rnonobotelles de 2 m3es recorren uns un "lugar peligroso". A I'agostes realit- 50 m i -20 m de fondaria en mitja hora za el IV Curset Sociald'lmmersió. (F. Sibila i altres).

1 Josep Subils durantuna revisió al llac de la 1961 1 1965 Al maig i al desembre es fan explo- Cova de las Baticambras, Molinos(Terol), I'any El 1 de maig, J. Subils passa un si- 1964. (Foto: F. Alabart). racions a les coves de les Medes (E. fó molt estret d'uns 15 m de Ilarg, a la Sánchez,S. Pujo1 i L. Mestres). Del juliol Cova de la Cabrota, o Surgencia de a I'octubre hi ha constanciade diverses I'lsard, a Lladurs (Solsones),i explora sortides de practiques al mar (San Pol i subacuáticafue el E.R.E...." uns 10 m de galeria a I'altra cantó. Els Blanes) d'un grup format principalment El curset segueix arnb la seva pe- dies 26-27 de juny s'inicia I'exploració per: J. Garriga, J. Grossmann, J. Amet- riodicitat anual, i es realitza durant subaquatica de la Cova de la Fou de Iler, V. Jiménez, J. Arbolés, E. Sánchez i I'abril i juny el VI, en que es fan practi- Bor (Bellver de Cerdanya): J.Subils ex- els germans Sarda. DurantI'agost es fa ques de mar a Blanes. A I'agost s'explora uns 20 m del sif6 terminal. El 8 de una nova incursió a La Falconera per plora i es topografia la Cueva de La juliol, el1 mateix torna a la Fou i arriba a part de E. Sánchez, J. Grossmann, J. Ubriga (Terol) fins un sifó, i J. Subils, in- -25 m de fondaria. El 18 de juliol, J. Su- Garriga, R.Sarda, V. Cuscó i E. Ramos. tenta pascar-loa pulmó Iliure. bils i E. Petit aconsegueixen passarels El mes de setembre s'explora la Cova 50 m del sifó terminal de la Cova de del Bergantí a cala Pola (Tosca),cavitat 1963 les Aigues (L'Espluga de Francolí), i marina arnb galeries inundades (E. Durant el mes de juliol es porta a recorren uns 300 m de galeria aeria a Sánchez, J. Garriga, J. Arbolés i E. Ra- terme, conjuntament arnb 1'E.D.E.C.A. I'altre cantó. mos). Durant aquest anyes realitza el V del C. Aragonés, una "expedició"ano- Esperonats pels darrers exits, el menada "Operació Turolensis III", al Curset d'lmmersió. diumenge 8 d'agost, J. Subils i F. Go- Vallecillo, Molinos i Ejulve (Terol), arnb doy es submergeixen alsifó terminal de 1962 la finalitat principal de passar el sifó de la Fou de Bor, en un nou intent de supe- Els pioners com A. Ballester i F. Si- la Cueva de LaUbriga. El dia 9 de juliol, rar-lo. Com era habitual a I'epoca,se'ls bila passen a dedicar-se a laimmersió J. Subils i E. Sabaté passen aquest sifó, anava donant la corda des de fora, fins professional desmarcant-sede les acti- d'uns 6 m de longitud i exploren uns que 15 minuts despres se senten dues vitats espeleologiques,i agafen el re- 500 m de noves galeries a I'altre costat. o tres estrebades de la corda, i no que- lleu el grup format per en Josep Subils, Es la primera vegada a I'estat espanyol da clar si es tractava que tornaven o Ferran Godoy i Ernest Sánchez, els en que se supera un sifó i es desco- ' aue havien Dassat a I'altre costat. S'in- qual reprenen arnb entusiasme les exploracions. Aquestanova euforia que- ' da reflectida en els escrits d'E. Sánchez a la revista Muntanya(Nums. 74 i 79), d'on reproduimalgunes frases: 1970 "La maravillosa visión de los fondos marinos, se amplía ahora para el espe- leólogo subacuáticocon el marco gran- dioso de las cuevas y simas inundadas...";" ...pero siempre se dete- nía (el espeleólogo clásico) impotente ante cualquier curso de agua subterrá- nea...y, sin embargo iqué ocultas ma- ravillas podían escondersemás allá!";" En España uno de los primeros grupos en especializarse en esta difícil y arries- gada especialidad de la espeleología

36 espeleoleg 40-

Toni Ingles sortint del sifó de la Cova Inferior del Castillo a la Vall #Echo, el desembre de 1988. A la realitza una ihmersi'ó a 1; surgencia del dreta es pot veure una de les bombes amb les que es va intentar infructoosament buidar el sifó i a Forat de Bolí (Oliana), explorant 35 m i - I'esquerra el piezzometre de construcció casolana per controlar els nivells d'aigua. 7 m fins a una estretor impenetrable. (Foto: A.Montserrat). Per I'agost i el setembre, A. Ingles i A. Nubiola continuen I'exploració de les 1985 pera, pero no s'explora la continuació galeries situades darrera del S-2 de la Després d'arribar a un acord de emergida de la cavitat. Cueva de Bujaruelo, on es superen va- col.laboració amb I'Ajuntament i el Ca- Un intent posterior fet per A. Ingles ries cascades fins a assolir un nou sifó. sal de I'Espluga de Francolí, el mes de i A. Martínez es veu aturat per I'impor- El recorregut total és d'uns 800 m amb setembre 1'E.R.E. passa tres cops el sitant cabal del riu subterrani que impe- un desnivel1 remuntat de +lo0 m. fó de la Cova de les Aigües. Gracies a deix als exploradors de remuntar una la sequera existent i al bombeig de I'ai- cascada entre els dos sifons ja cone- ' 1990 gua, s'exploren 1.166 m de galeries guts. Durant I'estiu, A. Larios i A. Ingles post-sifó fins un nou sifó terminal, amb realitzen varis intents sense exit de el que el recorregut total de la cavitat 1987 passar I'actual sifó terminal de la Cova arriba als 2.700 m. Durant I'abril es torna a la Sima de de les Aigües (L'Espluga de Francolí). Durant la Setmana Santa, A. Martí- Villaluenga (Cadiz), que 1'E.R.E.havia Les exploracions al darrera del sifó de nez i varis membres del E.C.G. (X.Del- explorat i topografiat I'any 1970 fins un La Biela i I'enllac amb la Font Major por- gado, J. Gascó i M. Laborda), porten a sifó a -139 m. Després el G.E.R.S. ten el recorregut total a 3.590 m. terme una expedició a Franca per ex- AVANTE passa aquest sifó i un altre explorar el sifó de la Goul de la Tannerie 1 plorant fins a -210 m (aprox.). L'equip

(L'Ardeche). Es tracta d'una surgencia 1de 1'E.R.E. (A. Ingles i A. Nubiola) va sifonant, laqual es va explorar fiis qua- passar el S-1, fortament contaminat, i si700mi-11 m. aixeca la topografia de la galeria fins el Posteriorment els mateixos realit- S-2 (-194 m), que no fou superat degut zen una immersió al sifó de la Font Bor- a la gran quantitat de restes organiques donera (Organya), que estaven en descomposició que s'hi trobaren. explorant els membres del E.C.G., aconseguint un recorregut d'uns 60 m i 1988 -15 m quedant la incertesa d'una possi- El 9 d'octubre, A. Larios aconse- ble continuació. gueix passar el sifó de la Cueva lnferior Aquest any, M. Monterde (E.C.S.), del Castillo (Vall d'Echo) i explora 50 m amb el suport de varis membres de de galeries al seu darrere. I'E.R.E., supera el primer sifó de la El mes de desembre, M. Bosch rea- Cueva de Bujaruelo (Torla) de 10 m de litza un intent infructuós en el sifó termi- longitud. nal de la Cueva de Santa Ana, també a la Vall d'Echo. 1986 A. Nubiola, M. Monterde i R. Costa- 1989 Iluca, un bussador independent de Sa- Durant tot I'hivern 88-89 varis bus- badell, tornen a passar aquest sifó i sadors (M. Bosch, A. Ingles, A. Larios, n'assoleixen un altre després d'explo- l. Montserrat, A. Nubiola) ultrapassen rar i topografiar 160 m de galeria aeria. en diverses ocasions el sifó de la Cue- Aquest segon sifó (30 m) també es su- va lnferior del Castillo i topografien més

Toni Nubiola remontant, darrera dels sifons, una de les cascades del riu de la Cova de Bujaruelo. Any 1989. (Foto: A. Ingles).

38 -- - - espeleoleg 40- mars) que s'utilitzara a Catalunya i a I'Estat espanyol.

1965 L'EmRmEm FRANCA armeTarrés i Montserrat Ubach participen a la campanya d'agost a la Piedra de San Martín, on un equip de punta dels navarresos remunta el riu des de La Verna cap a territori espan-

~yol, rnentre que els francesos seguei- rodamón xen intentant superar la cota -1.087 m.

i Montserrat Ubach Tarrés MARROC "Campament Atles-66". Enric 01-

1 tra, Esteve Petit, Carles Ribera, Joan Se- nent, M.Ubach i Ramón Viñas participen a I'exoedició del C.E.C. 134 comoonents, en a4uest país del 10 a1'30 de jiliol. A ~it L'E.R.E. és un dels grups que més ha viatjat. Les seves acti- M'hammed s'exploren i topografien "lfri vitats s'han desenvolupat arreu del cinc continents i destaquen N'Touaya" (rnés d'un quilometre), "lri Su- per la seva singularitat i varietat. Dels gels d'Alaska o d'lslan- bils-Godoy" (550 m), "Aghbalou Noilous- se" (400 m), "lri du Petit Lait" i 1"'lfri dia s'ha passat a les selves de Papua, Brasil o Belize; s'han ex- Bernard o Grotte du Caid". Es recol.lecta plorat coves a les antípodes (Nova Zelanda) o a llocs no menys fauna cavernícola que permetra la des- exotics ni llunyans corn la Patagonia, Indonesia, Rwanda i Fili- cripció de noves especies. pines; tampoc no han faltat illes tan paradisíaques corn les Ha- waii o tan suggestives i misterioses corn les Galapagos o la de Pasaua. ESTATS UN ITS &ha practicat tot tipus d'espeleologia, algun no gaire habi- Manuel Alfaro (amb el P.S.G. de la N.S.S.) visita nornbroses cavitats a tual, corn ara la vulcanospeleologia, la glaciospeleologia o I'es- les Black Hills, en els estats de Wyo- peleologia tropical. S'han explorat i topografiat un munt de ming i South Dakota, corn la "Wind Ca- cavitats inedites ; s'han fet aportacions de gran interes a I'espe- ve" (15 km) o la "Jewel Cave" (21 km). Aquestes activitats es desenvolupen leologia internacional; s'han establert relacions excel.lents amb durant I'any que viu a Rapid City. col.legues d'altres paisos i, en definitiva, s'ha donat a coneixer el nom de 1'E.R.E. arreu del món. BELGICA A.Ballester i E.Petit participen del 8 al 18 de seternbre en el Primer Col.10- qui Internacional d'Espeleologia INTRODUCCIÓ 1 Jacques Cousteau i I'enginyer Gagnant (C.I.S.N.A.) a Han sur Lesse, al aual pocs anys abans. assisteixen' espeleolegs de molts Pa'i- Aquesta peculiaritat viatgera de sos d'Europa. Un cop acabats els actes I'E.R.E., que destaca per sobre d'altres 1958 es van visitar algunes coves belgues. grups, queda reflectida en el treball publicat per J.Lloret en el butlletí del FRANCA FRANCA "Museo Andaluz de la Espeleología" Arnau Miró i Núria Farreró visiten J.Senent assisteix del 2 al 9 de ju- sobre els viatges fets per espanyols a I'Aven dlOrgnac (Gard) el 15 de maig. liol al Primer Stage de Biologia Sub- I'estranger, treball en el qual varem terrania, organitzat pel C.N.R.S. a col.laborar i del qual ara en traiem part 1964 Moulis. Es visiten varies cavitats: Niaux- de les dades exposades. La resta de Lombrives (5 km), Grotte de Siech (2 dades prové d'una recerca més ex- ESTATS UNITS km), etc. a I'Ariege. haustiva i en bona part han estat comu- Joan Antoni Raventós (amb al- Montserrat Jardí, E.Petit i Lluis nicades pels rnateixos autors. tres universitaris barcelonins) és con- Astier participen en una campanya es- vidat, a I'octubre, pel Departament peleologica francesa al Mont Béas 1952 d'Estat d'aquell país. Aprofita per visi- (Ariege), organitzada per I'Spéleo Club tar, en companyia dels espeleolegs de du Languedoc.E.Petit forma part de FRANCA la N.S.S., algunes cavitats a Green- I'equip de punta que assoleix els -450 Antoni Ballester i S.Farran es des- brier County (Virgínia) entre elles, la metres en primera exploració a la Gouf- placen a Franca a buscar les primeres Crossbones Cave (8 km) i la Quany fre Georges (actualment coneguda escafandres autonomes de I'Estat es- Cave (-120 m). corn Gouffre du Mont Béas). M.Jardí, panyol. Es tractava d'uns aparells gai- D'aquell viatge, en torna amb la pri- també en una punta, arriba fins a -190 rebé exactes als inventats per en mera parella d'autobloquejadors (Ju- m en una altra primera. espeleoleg 40 39 E.R.E.1S.C.L. 19681 segona incursió de 1'E.R.E. al Marroc. Realitzen investigacions arqueologi- ques i biospeleologiques a les coves de Akhiam Ims-Er-Rebbi (Agoudal, Atlas Central) i Kef Aziza (Bou Denib, Pre-Sahara), arnb 1 i 3 km de recorregut aproximat respectivament. Es visiten també les cavitats de la zona de Ait M'hammed explorades durant I'anterior campanya de 1'E.R.E.:lfri N'Touaya (2.000 m aprox.), Iri Subils-Godoy, Iri du Petit Lait, Aghbalou Noilousse, etc,

ALEMANYA-SUTSSA l 0.Escola i J.Senent (amb set espanyols) assisteixen al 5e Congrés In- ternacional d'Espeleologia a Stuttgart. S'efectuen varies visites a cavitats ale- manyes i su'isses.

POLONIA .R.E./ Polacs FRANCA l LI.Astier, M.Jardí i Jordi Carceller, C.Tarrés i M.Ubach prossegueixen I'exploració de I'avenc O l - efectuen una campanya a Sniezna a Zakopane del 5 al 24 I'Arieja per Setmana San- d'agost. S'assoleix una cota avaluada ta. En companyia de Jo- en aquel1 moment de -840 m. sep Delteil visiten les coves de Labouche, Mas FRANCA d'Azil i Portel. Amb els es- l O.Escola, Eduard Escrich, peleolegs francesos del J.R.Lairisa, M.Sol, Quim Quintana i G.S.F. exploren les coves M.Ubach (amb un membre del G.I.E. de ~njati Perillós. En del C.E.G. i espeleolegs francesos) aquesta última cavitat ex- prossegueixen, per tercer any conse- ploren noves galeries da- cutiu, I'exploració de la Gouffre Geor- rrera un pas que havia ges. El mortal accident d'un espeleoleg estat obert , dies abans, frances acaba abans d'hora arnb el arnb explosius. Finalment campament. participen en I'equip de l 0.Escola i M.Ubach se'n van del 3 punta arnb espeleolegs al 12 d'agost a la zona francesa de La- del G.S.C. en I'exploració rra. Baixen al Gouffre F.2 (-172 m) arnb d'un auilometre de riu de I'escalador angles Bob Dearman per a

1 la ~ouffrede Cadarzet. remuntar una de les xemeneies finals l C.Tarrés, M.Ubach de I'avenc. Baixen també a la Tete Sau- i Oleguer Escola realitzen una altra- vage fins al Camp des Anciens, arnb la

1 campanya a I'Arieja a I'agost Exploren i intenció de topografiar nous sector per CUBA ' topografien el Trou de Blaireau, en encarrec de I'A.R.S.I.P.i preparar una l J.Senent i Josep Canals realitzen companyia de J.Delteil. Amb el1 visiten campanya per a I'estiu proper. diverses visites a coves cubanes en les coves de I'Ermite, Portel, I'Herm, l E.Escrich, J.R.Lairisa, M.Sol i Te- companyia d'espeleolegs del país. Niaux-Sabart-Lornbrives, Labouche, resa Juanola es desplacen a Chamo- Fantas, Gourgue, Bedeilhac i el labora- nix, als Alps francesos, on exploren POLONIA tori subterrani de Moulis. Participen dues cavitats excavades en gel, una al mUTatras68" . LI.Astier, M.Jardí, també en I'expedició francesa al Goueil glaciar de Bossay i I'altra a la Mer de E.Petit, Joan Ramon Lairisa, Ramon Re- di Hier, junt arnb J.Delteil, Norbert Cas- Glace. cuero i Manuel Sol (amb col.legues de teret i la seva filla Raymonde. Varsovia i Zakopane) participen a I'ex- l J.R.Lairisa i M.Sol, (amb grups de ESLOVENIA ploració de I'avenc Sniezna (Jaskinia la zona) prossegueixen I'exploració del l J.R.Lairisa, M.Sol, E.Escrich i Sniezna o Wielka Sniezna), sisena en Gouffre Georges, entre el 25 de julio1 i T.Juanola visiten, a Eslovenia, la cone- profunditat mundial (segons les cotes el 5 d'agost. La campanya esta organit- guda cova de Postojnska Jama. de I'epoca) arnb -770 m, després d'en- zada per Spéléo Club de Languedoc. Ilacar-hi una boca superior. Durant la En aquesta ocasió s'aconsegueix arri- campanya es supera també el sifó ter- bar fins a un sifó a -726 m. Lairisa baixa minal de la cova Dudnika,tot explorant- fins al fons arnb I'equip de punta i en GRAN BRETANYA M.Alfaro (amb espeleolegs del se el curs del riu fins un nou sifó. Sol es queda a -500 m. l l

40 espeleoleg 40--

Montserrat Ubach iniciant el descens del Sótano delas Golondrinas, Mexic 1980. (Foto: Toni Nubiola).

Esquerra: Robert Asher (SIGAS) i Montserrat Ubach a la Lake Linda Cave. Alaska 1977. (Foto: Toni Nubiola).

Gallardo, en aquesta darrera porten el on estudien 35 panells de pintures ru- Prospeccionen cinc glaceres i exploren seu recorregut de 669 m a 2.250 m. pestres dels pobles Koisán. varies cavitats subglacials, arnb la Un cop acabada I'estada a les companyia dels espeleolegs de la illes, ja a I'Equador continental, es re- NORUEGA N.S.S. Fan la primera exploració de la col.lecta fauna a la Cueva de Jumandi O.Escola, A.Nubiola, C.Tarrés i Ptarigan Cave, sistema subglacial arnb (Archidona). M.Ubach visiten Laponia del 15 d'agost un recorregut superior al mig kilometre. al 12 de setembre i realitzen treballs to- Juntament arnb els glaciolegs del AFGAN ISTAN pografics a noves galeries del complex S.I.G.A.S., participen a I'exploració i "Operació Wakhan 75". P.Can- Okshola-Kristihola, a Bodo (prop de I'estudi de la Lake Linda Cave (500 m) tons, C.Tarrés i M.Ubach participen de Fauske). Es fa una important recol.lec- a la glacera Lemon. nou en una campanya alpinística or- ció de flora i fauna subterrania i un re- ganitzada pel C.E.C.B. de Manresa. corregut per les illes Magerde, RWANDA Un cop al país, 1'E.R.E. realitza activi- Vesteraalen, Lofoten i I'alta Laponia (re- "Rwanda 77". A.Montserrat (amb tats conjuntament arnb un equip del gió de Finmark). espeleolegs del G.E.S. del C.M.B.) rea- S.C. París. Es dediquen al massís de litzen una expedició vulcanospeleologi- Salang (Parwan), on exploren deu ca- ca al massís del Virunga, del 16 d'agost vitats i al de Bólán Bábá (Zarul), on al 5 de setembre. Porten a terme la pri- n'estudien una altra. Es topografien to- ESTATS UNlTS mera exploració i topografia de la cova tes.les més importants són Ghar I- "Operació Alaska 77". A.Nubiola i volcanica d'ubuvumo Bwa Musanze Djon a Qalatak (326 m), Ab Bar Amada M.Ubach formen part d' una campanya (4,5601-210 m i 31 boques diferents), (1.220 m) i Ghar Bólán Bábá (730 m). alpinística del C.E.C.B. de Manresa. d'ubuvumo Bwa Nyirabadogo (1.500 Els catalans recullen abundant fauna i flora subterrania.

PERU "Hirca 76". Albert Martínez, C.Ri- bera, D.Romero i Martí Romero participen en una expedició muntanyenca del C.E.C. tot realitzant activitats a San An- drés de Cutervo, Cajamarca, Marañón i Sant Ildefonso, S'exploren i topografien, entre altres, la Cueva Saturno (402 m), Cueva de los Guácharos (1.3341- 180 m, de la qual només eren coneguts anteriorment 400 metres), Cueva Blan- ca-Asunción (4201.97 m), i es realitza un primer reconeixement del conjunt cavernari de Katachi. Es recull forca material biospeleologic, especialment coleopters i araneids.

NAM~BIA "Erongo 76". M.Canals i R.Viñas Josep Lluis Marin, Alfred Montserrat i un company de1'E.I. E., arnb aborbens, durant I'expedició realitzen activitats al massís dVErongo, interclub a Papua-Nova Guinea, I'any 1978. (Foto: Arxiu A. Montserrat).

-42 espeleoleg 40 - - m) i d'altres de més petites. TUNlSSlA l X.Bellés i T.Cuñé aprofiten una PERÚ campanya entomologica, al mes "Millpú 77". Xavier Bellés, Teresa d'agost, per capturar fauna caverníco- Cuñe, D.Romero, Francina Garcia, la a tres zones carstiques: Djebel Ich- A.Martinez, Pau Pérez i C.Ribera conti- keul, Diebel Serdi (on visiten I'Aven de nuen els treballs iniciats I'any anterior a /_. P-==? +gp 1 la ~inei la ~rotteSidi Bou Zouitine) i "Hirca 76". Exploren i topografien prop Grombalia. de 40 cavitats en les zones de Caja- marca, San Ildefonso, Cutervo i Tingo ESTATS UNITS María. Destaquen: Ocultación del río "Operació Cascade Range 79". Pachachaca (556 m), Cuevas de Nina- A.Montserrat, A.Nubiola i M.Ubach vi- bamba (1.817 m) i la Sima Catalunya o siten, a I'estat de Washington, la Big Tragadero de San Andrés, a la qual Four Cave (1 km) , la Paradise Ice Ca- assoleixen -138 m. ve (16 km topografiats i més de 20 de recorreaut) i els túnels de lava AD~

GRAN BRETANYA Alfred Montserrat fent una demostracióde 1Cave (4.0001-220 m), Lake cave 0,Escola assisteix al 7e Congrés tecniques "sols corda"a1s responsables (1.300 m), Ice Cave. A I'estat d' Ore- Internacional d'Espeleologia a Shef- de Protecció Civil de la llla de Terceira, Acores, gon visiten la Skeleton Cave (1.100 m) field, on participa activament als tre- I'any 1980. (Foto: M. Romero). i al de California la Catacombs Cave balls de la Comissió de Grans Cavitats. (2.200 m). A Nevada exploren una cova carstica de 5 km, la Gran Canyon ITALIA Caverns. 0.Escola (amb un membre del de cavitats del país en 34 noves cites, a S.C.M. de Mallorca) realitza, a I'octu- 12 províncies diferents i realitzen la pri- bre, activitats biospeleologiques a I'illa mera exploració i topografia de la Lava de Sardenya: coves Verda, Desterru de Gang, a Kanchanaburri, de quasi 500 MARROC Cala Dragonada, Su Conventu, Su An- metres de recorregut. "Marroc 80". O.Escola, Joan Rius zu-lspinigoli, Malospedes, Todeitto, de i M.Romero (amb dos companys del Carros, Voragine de Tiscali i surgencia PAPUA-NOVA GUINEA G.E.S. de la S.E.M.) prossegueixen per de Su Gologone. "Expedició Espeleologica P.N.G. Setmana Santa la topografia de la Wit 1978". Josep LLuís Marín i A.Montserrat Tamdoum, a Tazentout. (amb membres del G.E.S. del C.M.B., U.E.S., S.I.R.E. de laU.E.C. i E.I.E. dela ACORES (PORTUGAL) FRANCA P.C.B.) efectuen diverses exploracions "Acores 80". A.Montserrat i M.Ro- Dolors Romero, Josep M.Cervelló i a aquest país del 21 de juliol al 27 mero viatgen al setembre a I'illa de Ter- dos membres de 1'E.C.S. assisteixen a d'agost. ceira, a I'arxipelag de les Acores. un col-loqui a Tarbes, visitant el laborato- A Enga Province prospeccionen la Topografien les coves Gruta dos Balco- ri subterrani de Moulis i diverses cavitats. part alta del Mount Kaijende i localitzen és (2.716 m), de Pau Velho (254 m) i do alguns engolidors actius. En altres tres Natal (450 m) i visiten la Gruta das ITALIA zones exploren 14 cavitats. A Dugl- Agulhas i el Algar do Carvao, totes A.Nubiola i M.Ubach (amb espe- pagl: Oglon Konbuglodra (487 m), volcaniques. leolegs romans), per Setmana Santa, Maig Mur (parcialment coneguda, on baixen I'Antro del Corchia, que en s'arriba a -132 m, Kege Mur (-182 m MEXIC aquells moments tenia una fondaria de arnb un P-168). A Pari: Darua Muru "Mexic-80". A.Nubiola i M.Ubach 950 metres, i desequipen els dos da- (parcialment coneguda, on assoleixen visiten, a I'agost, un sector del Sistema rrers pous de la cavitat. Juntament arnb els -214 m). En Yogomul topografien la Purificación (Tamaulipas), les coves de col.legues de Florencia visiten varies lrapui ( també explorada anteriorment Cacahuamilpa i Dos Bocas (Guerrero) i cavitats toscanes. en part), on se superen els 3.000 me- a San Luís de Potosí baixen el pou de tres de recorregut. 333 m del Sótano de las Golondrinas. TURQUIA "Turquia-Taurus-78". A.Nubiola i M.Ubach (amb el S.C. de París) treba- llen al Massís del Taurus Occidental. FRANCA PORTUGAL Es continua la topografia de Tilkiler Dü- X.Bellés i 0.Escola (amb espe- A.Nubiola i M.Ubach (amb un deni, iniciada pels francesos al 1977, i leolegs i científics de sis pa'isos) partici- membre de la S.1.E.) visiten cavi- s'arriba als 5.700 m de recorregut total pen del 10 al 14 de setembre a un tats per Setmana Santa. Entre elles bai- (5.585 m de topo), La cavitat és exca- col.loqui sobre I'evolució dels coleop- xen a I'Algar da Lomba, en Covao de vada, en la seva major part, en conglo- ters cavernícoles i endogeus que orga- Coelho (2.0001-150 m). merats. S'explora una nova via a Tefekli nitza I'equip de biologia subterrania del Magarasi (-147 m), també excavat en laboratori de Moulis. Visiten les coves ESTATS UN ITS conglomerats, i la gran cova Kocain de Niaux i Mas d'Azil. O.Escola, A.Nubiola i M.Ubach (663 m). Els catalans porten a terme D.Romero assisteix a un simposi participen al 8e Congrés Internacional treballs de recol.lecció de flora i fauna. internacional sobre erosió carstica a d'Espeleologia a Bowling Green, Ken- Aix, Marseille i Nimes. tucky. Visiten varies cavitats, com la TAILANDIA 0.Escola (amb altres membres de Mammoth Cave, Lost River Cave i Cum- A.Nubiola, C.Tarrés i M.Ubach 1'E.C.E.)baixa a la Gouffre Raymonde, berland Cavern. viatgen a Tailandia. Amplien el cataleg del Systeme de la Coumo d'Hyournedo. espeleoleg 40 PERÚ "Perú-81". O.Escola, A.Nubiola i M.Ubach (amb quatre socis del Espe- leo Club de Salou) continuen el viatge cap al Perú provinents dels E.U.A. Alla els espera A.Montserrat. Tots plegats realitzaran prospeccions a les zones de Lagarto i Limbo Tocco, a I'Amazonia i als Andes respectivament. Exploren per primera vegada la cova Limbo To- co Yorac Casa (Carañahue) (853 m) i les coves Chica i Grande de Huarari (Livitaca). Es fan treballs topografics i biospeleologics.

FRANCA Antoni Ingles, Mqmor Olomí i Jordi Borras visiten el complex Felix Trombe (o Systeme de la Coumo d'Hyournedo).

FRANCA

A.Martínez realitza, durant el el ' mes d'agost, un curs d'immersió espeleologica, organitzat per la F.F.S.,a la regió de Lot. Fa practiques en diversos sifons, arnb un recorregut entre 100 i 300 m, assolint la fondaria maxima de -50 m. Antoni Lista realitza, a principis de setembre, varies captures biospeleo- Iógiques a la Grotta di Salara (300 m) a I'illa de Corsega.

ALGERIA O.Escola, A.Nubiola i M.Ubach (amb un membre del G.E S. de la S.E.M.) prospeccionen per Setmana Santa el Rocher de Sel, a Djelfa. Realit- zen primeres exploracions de nombroses cavitats en sal i en topografien vuit. La més important es I'anomenada S-7, arnb 282 m de recorregut. Montserrat Ubach aLapa Do Caboclo arnbdos brasilenys armats. Brasil, I'any 1986. (Foto: J.Lloret). FRANCA A.Nubiola i M.Ubach (amb un tre socis del G.E.S. de la S.E.M.) visiten ries cavitats. A Pinar del Río: Gran Ca- company de la S.I.E.) participen al per Setmana Santa un nou carst salí a verna de Santo Tomás (25 km), Cueva maig a I'assemblea anual de la F.F.S. la zona d'El Outaya, on exploren i topo- de Pio Domingo i sectors subterranis Visiten Mas d'Azil. grafien nombroses cavitats excavades dels rius Novillo i Cuyaguateje. A Ma- en sal. L'avenc El Outaya.1, arnb -55 m tanzas: Cueva del Gato Jíbaro (14 km) i NOVA ZELANDA i un P-46, esdevindra durant un cert Cueva de Bellamar. Els dos catalans "Nova Zelanda-82". A.Nubiola i temps el record mundial de desnivel1 i contrauen la histoplasmosi i han de ser M.Ubach viatgen a I'agost a I'illa nord verticalitat en aquest tipus de material. internats durant tres setmanes en un del país i visiten coves volcaniques en el hospital de Barcelona. districte d'Auckland en companyia d'es- AUSTRIA peleolegs de la N.Z.S.S. A la zona de A.Nubiola i M.Ubach (amb espe- FRANCA Waitomo exploren cinc cavitats, entre leolegs de Grenoble) participen a M.Ubach, (amb un membre de la elles la Gardners Gut Cave (11,7 km), I'agost en I'exploració del Gipfelloch i S.I.E.) realitza varies activitats al sud The Mangapu (5 km) i Glowworn Cave. del Schacht der Verlorenen, assolint del país. Entre elles, I'avenc de Moune- Col.laboren en els estudis climatologics cotes proximes a -300 i -400 m respec- gou Orri de - 320 m. que s'estan fent a la Wiri Lava Cave. tivament. De tornada, visiten altres coves austríaques, entre elles I'Eisrie- 1984 1983 senwelt. MARROC ALGERIA CUBA "Atlas-84"- O.Escola, A.Nubiola, "Algeria-83". O.Escola, A.Nubio- M.Ubach (amb un company de la C.Picañol i M.Ubach, tornen per Setma- la, Carme Picañol i M.Ubach (amb qua- S.I.E. i espeleolegs del país) visiten va- na Santa a Ait M'hammed. Topografien

44 -- espeleoleg 40- PRlNClPALS CAVITATS VOLCANIQUES EXPLORADES PER L'E.R.E.

Cueva de Don Justo Canaries Ubuwumo Bwa Musanze Rwuanda Sistema de Te Pahu Pasqua Surtshellir-Stephanshellir Islandia Gruta dos Balcoes Aqores Cova de Gallardo Galapagos Cueva de las Palomas Canaries Ubuwumo Bwa Myirabadogo Rwuanda Cueva de San Marcos Canaries Túnel II de Gallardo Galapagos Cueva de los Piratas Galapagos Cova de Kubler Galapagos Cova de Gilberto Moncavo Galapagos Oleguer Escola al Iri Subils-Godoy a /'Atlas, Cova de Raúl Aguirre 1975 (2j 500 ~ala~agos Marroc, I'any 1984. (Foto: Toni Nubiola). Cueva del Llano 1979 488 Canaries Cova do Natal 1980 450 Aqores Cova de Pau Velho 1980 254 Aqores la lfri N'Touaya (1.379 m) i el Iri Bouygl- Cova de Hans Mayer (*) 1974 50 Kenya Maine (o Iri Subils-Godoy) (2381-34 m). Sima Jinárnar 1981 -44 Canaries ISLANDIA "Islandia 84". A.Nubiola i M.Ubach (l)ER.E/S.ES.EM.(2)ERE./GE.S.(3)E.RE/S.I.E (*) La cova volcanica arnés altura del rnón (5.200 m s.n.m.) baixen part del complex vulcanogla- ciospeleologic del Kverkjoll en la glacera Vatnajokull (record del món en fondaria sota el glac, 525 m) i topografien el sistema Surtshellir (1.802 m) - Stephanshellir (1.306 m) a la colada Hallmundarhaun. També visiten altres tubs de lava i pugen al cim del Snaefells.

ITALIA J.M.Cervelló (amb dos membres de 1'E.C.S.)participa en un simposi sobre el carst d'alta muntanya a lmperia on presenta una comunicació.

SU'iSSA 0.Escola i C.Picañol visiten Ho- lloch de tornada d'un congrés d'ento- mologia a Hamburg.

FRANCA A.lngles, Isabel Albir, A.Montse- rrat, Mariona Vázquez, A.Nubiola i M.Ubach (amb espeleolegs francesos) visiten, pel juny, La Clamouse i realitzen la travessa de Bramabiau. Clemente Bernard, Alex de Mas, ir .,--P -S .- --,..-- - S . - J Borras I Joan Puras realitzen la tra- Ir * . . . -- , -- - T r+ vessia Tete Sauvage-La Verna al Siste------U- -- - ma de la Piedra de San Martín , -Toni Nubiola a la boca del Kverkjoll a la glacera Vatnajotull, Islandia,I'any 1984. (Foto: M. Ubach).

E.R.E. 1984

O 100 200 300

- espeleoleg 40 45 - 1985

FRANCA A.Martínez (amb tres membres del E.C.G.) visiten la surgencia sifonant de la Goul de la Tannerie (L'Ardeche), de la qual es van recórrer quasi 700 m i -1 1 m.

ITALIA "Sardenya-85". M.Ubach (amb un soci de la S.I.E. i altres espeleolegs sards i alemanys) visita per Setmana santa variescaVitats a la 'lade Montserrat Ubach amb els homes troglodítics Tau't Batu de la llla de Palawan, Filipines, I'any 1988. ya: Domusnovas-Sa Duchesa, Su Palu (Foto:J. (13 km i 292 m de desnivell), Bue Mari- no (7 km) ¡ Sa Oche-Su Ventu (6 km) nivel1 de 614 m que seria un record als 1986 Estats Units i al Canada. No s'aconse- CANADA gueix. A la mateixa illa 1'E.R.E. explora ALEMANYA, AUSTRIA,SU'¡SSA I "VancOuver 85". i també el Crack Pot (-148 m) i la Horne FRANCA M.Ubach convidats pels es~eleolegs Lake Cave i a I'estat dlAlberta, la Cristal M.Ubach (amb un company de la de la British Columbia Speleological icecave i la caveand ~~~~i~,S.I.E.) visita per Setmana Santa algunes Federation, participen a I'agost a la de les cavitats més famoses per les se- campanya "Whithe Ridge-85", a I'illa de MARROC ves propietats terapeutiques: Kluterthoh- Vancouver. L'objectiu és connectar el "Atlas 85". 0.Escola i C.Picañol le (5,7 km) a Ennepetal (Alemanya) i Q.5, el Wind~Link i la QuatsinO Ca- tornen a la tardor a Ait M'hammed i re- Radhausstollen a Bad Gastein (Austria). ve, Ves cavitats que pertanyen a un col.lecten fauna cavernícola als lfris De tornada, realitzen altres activitats es- mateix sistema per tal d'assolir un des- N~T~~~~~~~~~,N~T~~~~~i ~~~~~~d,peleologiques a Su'issa i Franca. r --, ?

h S f 4 4$c

PIORIIEGA f. C vy 4 : @b e 9, ALASKA L ?' S' 2' istnblnin ,Q / A r - G ARETANYA A$ POLONIA 1 421 4cr4$~*p CANADA 4 b4::bCEE* HONGW- 4$c ,;2;itbf+,42b4fi, RS,,TAN[A 4@ PO~UGAL~.i 4p,;. 49b*,4fi,' iQr ) , y \4$b ESTATSUNITS 4$bi$< .ACORES@ ~$,TURQUIA e.-- ,Ae I~I$R~~~I@ TU:!ls9A r\- 1. CANARIES(dbALGERIA CUB4 @ m l HAWAll -. '+--y EOUhDOR -\ I GALAPAGOS(f) 4$+

BRASIL . <. . . . 4 4ln l PASQUA

PAIAGON~ ;49: ACTIVITATS DE L'E.R.E. AL MÓN

46 - - espeleoleg 40 .- - membre de la S.I.E.)viatja a Luzón. Ex- plora els complexos de Latipan-Lom- yang-Sumaging-Lokohong (4.000/-205 m) i Barknad-Bukong-Aapat-Latang 1 i 2, a Sagada. Realitzen un estudi dels antics costums funeraris dels nadius i la seva relació arnb el carst. A les selves de I'illa de Mindanao, zona en si- tuació bel.lica, I'exercit els irnpedeix accedir a la quasi mítica tribu troglodí- tica dels Tasaday.

Alfred Montserrat, Mariona Váquez i Toni Nubiola a la John Martin Cave, Hawaii. John Martin, propietari de la cova va ser I'anfitrió de tots tres durant la seva estada a la zona 1 'any 1986. (Foto: A.Montserrat). TUN~SSIA M.Ubach (amb un company de la HAWAll (ESTATS UNITS) BRASIL S.I.E.) visita, per Setrnana Santa, la A.Montserrat, A.Nubiola i M.Váz- M.Ubach(amb un soci de la S.I.E. Rhar A'in Et Tseb, al rnassís de Djebel i espeleolegs del país) fa un recorregut quez visiten, a I'agost, varies coves Serdj. La Guardia Nacional impedeix , a volcaniques a I'illa rnés gran de I'ar- per algunes de les més grans i repre- la boca de la cavitat, que baixin al Rhar xipelag de les Hawaii. Entre elles: John sentatives cavitats del Brasil. A I'estat Djebel Serdj, que arnb 267 m de fonda- Martin Cave (7 km), Kazumura Cave de Goiás visiten Sáo Mateus-lmbira ria és el maxim desnivel1del país. (12,7km), Pete's Cave (3 km) i Kaurna- (20,5km) i Lapa de Terra Ronca (4,8 na Cave (2,7km). Visiten també diver- km); a lporanga (Sáo Paulo), fan la tra- FlLlPlNES sos volcans. vessia integral de la Gruta da Casa de "Palawuan 88".M.Ubach (amb el Pedra (1.9001-160m) i visiten la Caver- mateix soci de la S.I.E.) torna a I'estiu a na de Santa Anna (5,lkm); mentre que I'arxipelag, aquesta vegada a I'illa de a Brasilia recorren la Gruta dos Ecos Palawan, on efectuen les primeres ex- F., (1.5001-115m). També fan altres activi- ploracions espeleologiques al crater tats a Minas Gerais i a I'Arnazones. carstic de Singnapan. Possiblement és el primer contacte d'europeus arnb els f Tau't Batu, la tribu troglodítica que hi viu. Fan I'exploració i la topografia de la GRAN BRETANYA Limaw-Limaw (145 m) i exploren uns M.Ubach (amb un soci de la 1.193 m i -90 m del sistema Singnapan S.I.E. i espeleolegs gal.lesos) busquen Cave-Pangi Pangi, arnb topografia de 2- . noves ramificacions,per Setmana San- 693 m. A més al nord de Palawan reco- ta, a la Ogof Ffynnon Ddu (43.0001-308 rren el riu subterrani de la Saint Paul m) i visiten altres cavitats a Wales. De Cave (8.200/+100m). tornada, els catalans visiten diverses cavitats a FRANCA. INDONESIA 0.Escola i C.Picañol exploren pe-

/ 1 FlLlPlNES tites cavitats a Danau Matano Soroaki. J "Filipines 87''M.Ubach (amb un També visiten Gua Sallukan Kallang, on rí: 1

FLIPlNES / 40, - ,' -. f ,.rd,2.bTQ \J-INDI.~ESIA . ~&$MN GUINEA r"7 .- pr. --.a 1

NOVAZELANDA F.

Rhar Ain Et Tseb, cova de Tunissia, visitada per Montserrat UbachI'any 1988. (Foto: J. Lloret). 1

- espeleoleg 40 47- Indrets del mon on els membres de 1'E.R.E. hi han realitzat activitats espeleologiques i les vegades que s'hi ha estat: Acores (Portugal) ..... 1 Afghanista ...... 1 Alaska (EE.UU.) ...... 1 Alemanya ...... 2 ESLOVENIA.CROACIA. IUGOSLA- . Montserrat Ubach a Ana Te Pahu (Illa de Algeria...... 2 Pasqua) I'any 1992. oto: J . ~~oret). VIA. BOSNIA-HERZEGOVINA Argentina ...... 1 Miquel Bosch i A.lngles visiten diverses cavitats en un recorregut de re- Austria ...... 3 coincideixen arnb expedicionaris fran- coneixement de I'antiga lugoslavia. Belgica ...... 1 cesas que estan to~ografiantla tova Destaquen Postojnska Jama i Piuka Ja- Belize ...... 1 fins als 15 km . ma. a Eslovenia. Brasil ...... 1 Canada ...... 1 1989 1991 Corsega (Franca) ...... 1 Croacia ...... 1 BELIZE FRANCA Cuba ...... 5 M.Ubach (amb un membre de la M.Ubach (amb un soci de la Eslovenia...... 3 S.I.E.) visita pel juliol varies cavernes a s.I.E.), del 28 al 31 de marc. explora el riu ... EE.UU...... 5 Caves Branch i Augustine . Entre elles . . subterrani de la Grotte d'Aliou (Ariege) i Filipines ...... 2 Caves Branch S~stem(4, 5 km). Saint fa una visita a la Grotte de Bedeilhac Herman's Cave (12 km). Riofrio Cave Franca ...... 29 Galapagos (Equador) ...... 2 System i d'altres de més petites . GALAPAGOS(EQUADOR) Gran Bretanya ...... 4 "Galapagos 91 " . M.Ubach (amb ... MEXIC un membre de la S.I.E.) explora diver- Hawai (EE.UU.) ...... 2 M.Ubach (i el mateix soci de la ses cavitats a I'arxipelag de les Galápa- Hongria ...... 1 S.1.E.) ~rossegueixenla CamPanYa a la gos . Destaquen la Cueva de Gallardo Indonesia ...... 1 península del Yucatán . Visiten les CO- (2.250 m). la Cueva de Los Piratas (1 Islandia ...... 1 ves Loltun i Balankanché. baixen a km aprox.) i el Túnel II de Gallardo. ca- Italia ...... 3 I'avenc Xtacumbil Xunaan (Bolonchen) vitat que es topografia i dona un reto- Kenya ...... 1 i . topografien 23 cenotes 1rregut de 1.048 m i un desnivel1 de -28 Marroc ...... 1O . ... m Al final de la campanya es visiten les HONGRIA illes de Santa Fe. San Bartolomé. Santa Namíbia ...... 1 O.Escola, A.Nubiola, C.Picañol i Cruz. Bartra. la Lobería i Isabela. Noruega ...... 1 M.Ubach assisteixen al 10e Congrés In- Nova Zelanda ...... 1 ternacional dlEspeleologia que se cele- HAWAl l (ESTATS UNITS) Pasqüa (Xile) ...... 1 bra a I'agost a Budapest . Durant el A.Nubiola i M.Ubach assisteixen. Papua-Nova Guinea ...... 1 congrés i un cop acabat. es duen a ter- del 2 al 22 d'agost. al 6e Simposi Interna- me diverses activitats espeleologiques: cional de Vulcano-Espeleologia que se Patagonia (Argentina-Xile) ...... 1 Baralda Domica Jaskyna (25 km arnb celebra a Hilo (Hawaii) i que organitzen. Perú ...... 3 una boca a Txecoslovaquia) Meteor (- entre d'altres institucions. la National Polonia ...... 2 132 m). Barlang-Béke (8 km). Csosz- Speleological Society i la University of Portugal ...... 1 puszta (-103 m). Tapolcai (1 km). Rákczi Hawaii-Hila Branch . A I'illa de Hawaii es Romania ...... 1 Surrandos. Foldvai Aladar (6501-132 m). visiten: Bubble Cave. Roadside Cave. Rwuanda ...... 1 Baklyor (-120 m) Vecembükky Zsomboly Thurston Lava Tube. Relay Junction Ca- Sardenya (Italia) ...... 1 (-245 m). Szeki. Rejtek. Almasi . ve. Blak Tumulus Cave. Skylight Cave. Serbia ...... 1 Lavaball System. Roadside Buble Cave. Suissa ...... 3 ROMANIA Kazumura Cave i Kaumana Cave. A I'illa Tailandia ...... 1 Els mateixos O.Escola, A.Nubio- de Kavai: la Wei Cave i la Dry Cave . .. Tuníssia ...... 2 la. C.Picañol i M Ubach continuen les . Turquia...... 1 seves activitats en aquest altre país . Es Xile 1 visiten Pestera Ursilor (4 km). Poarta Lui ...... lonel i varies cavitats terapeutiques. CUBA com Unirea (Slanic) . Tambe es visiten J.M.Cervelló (amb tres membres sistemes volcanics. arnb un total de algunes cavitats a IUGOSLAVIA. més del Servei Geologic de Catalunya) 3.780 metres de recorregut . Destaca el participa al Taller Internacional de Karst sistema cavernari de Te Pahu. al sector Experimental i visita el carst de cenotes de Roiho. arnb 3.349 metres i arnb 39 de Zapata i les sierras de Rosario i de boques o jameos . Es localitzen una dot- FRANCA Los Organos . zena més de cavitats arreu de I'illa. A M.Ubach i Antoni Larios (amb un part dels treballs espeleologics s'enre- interclub S.I.E. i S.I.S.) visiten la Piedra ILLA DE PASQUA (XILE) gistra un reportatge per T.V.E. sobre el de San Martín del 18 al 20 de maig en- "llla de Pasqua 92" . M.Ubach món subterrani de Pasqua. Aquesta és trant per La Verna . M.Ubach i un com- (amb un soci de la S.I.E.), del 10 al 29 la primera vegada que el Consell d'An- pany de la S.I.E. remunten fins al peu de juliol. i M.Romero del 26 al 29 de ju- cians de Rapa Nui dóna permís per a del pou Lepineux . liol. exploren i topografien 26 cavitats i realitzar un estudi espeleologic de I'illa.

48 espeleoleg 40..- fiques ben delimitades: les serres de Cazorla i de Segura i la Serranía de Ronda. Les primeres es troben a cavall Les activitats de les províncies de Granada, Albacete i sobretot Jaén i la segona al nord de les províncies de Málaga i Cádiz. A les serres de Cazorla i de Segu- ra, les principals activitats es van dur a terme durant les campanyes dels anys 1964 i 1965, complementades per les visites dels anys 1973, 1976, 1980 i 1982. Les activitats a la Serranía de Ron- da es poden dividir en dos grups. Les a Al-Andalus realitzades a la Sierra de las Nieves els anys 1977 i 1978 van ser fruit de la col.laboració arnb els companys de la Antoni Ingles i Alcon S.E. de Málaga i ens donaren el nostre primer 1.000, la Sima G.E.S.M. Les activitats centrades a la Serranía de Graza- lema s'han estes al llarg de rnés anys i No fa gaire, tot llegint un treball sobre els grans avencs d'An- a la seva vegada es poden dividir en dues epoques ben diferenciades: les dalusia, vaig tenir la santa paciencia de fer un recompte de tots campanyes dels anys 1970 i 1971 i les els grups d'espeleologia que es citen a les exploracions de les campanyes i visites realitzades entre rnés de 50 cavitats que superen el 100 metres de desnivell. Donc 1979 i 1990. bé vaig poder comprovar que després del G.E.S. (Malaga) i del COM HI VA ANAR A PARAR LIE.R.E., G.E.G. (Granada) el grup citat a rnés cavitats era 1'E.R.E. i molt A LES SERRES DE CAZORLA I DE per davant d'altres 35 grups. SEGURA. Com s'ha arribat a aquests resultats? Per que 1'E.R.E. va participar a la exploració de Sima Durant molts anys, quan les traves- G.E.S.M. on es van assolir els 1.071 m I'any 1978? ses de les vies ferries eren totes de fus- ta, la RENFE en treia molta part de les Per que durant els darrers 30 anys diferents generacions explotacions forestals de la Serra de d'espeleolegs del nostre grup han baixat fins a Andalusia, i que Cazorla, on tenia una asserradora al hi han fet? poblet de Vadillo-Castril. Ara es troba fora de servei, pero en aquella epoca i Tot aixo i rnés és el que he intentat explicar en aquest article. fins no fa gaire els camions de la companyia ferroviaria travessaven amunt i avall la serra carregats de troncs. A MANERAD'INTRODUCCIO luenga del Rosario, fent petar la xerra- A Josep Castell, soci de I'ERE que da arnb els parroquians ...O una cerve- treballava a la RENFE, li va arribar la no- Encara que una gran part de I'acti- sa ben freda, a sota de I'emparrat tícia, a través d'uns companys de feina, vitat feta en aquests 40 anys d'historia d'una "venta", mentres al sol es fonen de I'existenciad'un gran avenc a dalt de s'ha desenvolupat a Catalunya i al Piri- les pedres... O una bona peca de fla- la serra de Cazorla. També s'assabenta neu Central, han estat moltes les cam- menc escoltada mentre el cotxe tra- que "el Ingeniero-Jefe del Patrimonio panyes i expedicions realitzades als vessa els camps d'oliveres o mentre Forestal del Estado" de la zona estava cinc continents i sobretot, arreu de la mengem un "gazpacho" o una sopa de molt interessat que algú baixes al fons geografia iberica (tal i com s'ha reflectit "picadillo" a I'acollidor i enrajolat men- per veure si hi circulava algun riu. en altres articles d'aquesta monografia). jador de la fonda ... Animat per la perspectiva d'una No obstant si haguéssim d'escollir Vivencies, no topics, que durant gran exploració i davant de la possibili- la regió espanyola que rnés ens ha anys, grups d'amics i socis de 1'E.R.E. tat de rebre recolcament logístic, va or- captivat durant aquests quatre decen- han alternat arnb la practica espeleolo- ganitzar juntament arnb la seva dona i nis, exceptuant la zona ja esmentada gica, en unes serres dotades d'un en- altres companys una primera expedició del Pirineu Central, triaríem sens dubte cant especial. En uns paisatges I'any 1964, fruit de la qual se'n prepara Andalusia. carstics dignes del nostre Pirineu Cen- una altra a I'any següent. Crec que a part del gran potencial tral, barrejats arnb la imatge dels típics Els viatges que es feien, eviden- espeleologic de les zones treballades, pobles blancs andalusos. ment en tren, des de Barcelona esde- ha estat el propi país i la seva gent allo venien en aquella epoca especialment que ens ha atret i captivat a diferents SITUACIÓ GEOGRAFICA llargs i fatigosos. Primer fins a Linares- generacions de membres de 1'E.R.E. i 1CRONOLOGICA Baeza,, i arnb ferrocarril de via estreta que ens ha impulsat a recórrer els rnés DE LES ACTIVITATS. fins a Ubeda, on s'agafava un autobús de mil quilometres de carreteres que fins el poble de Cazorla. Després pels ens separen del sud de la península. Practicament la totalitat de les acti- desplacaments per la serra s'aprofita- Un got de "fino" o millor un de "co- vitats realitzades a Andalusia s'han de- ven els camions de la RENFE i els jeeps rriente" al taulell del Casino de Villa- senvolupat en dues unitats geogra- del "Patrimonio Forestal". espeleoleg 40 49- Diferents membres de I'expedició de 1964 a la part alta de la Serra de Cazorla. En primer terme el jeep que utilitzaven de transport i el seo conductor. (Foto: Arxiu J.Castells). -- - u -- - l

L...... ,-- . . En "Pitu",al mig, i Josep Castell a la dreta arnb els veins d'un cortijo de la Serra de Cazorla, I'any 1965. (Foto: Arxiu J. Castell).

1964. PRIMERA EXPEDICIÓ A CAZORLA.

En aquesta primera expedició hi Mentre Josep Castell passa una topografia a net i Vicenc Cusó somnia arnb la propera exploració, van participar set membres de 1'E.R.E. en "Pitu" treu el ventre de penes. Casa forestal de Navahonda, Serrade Cazorla, I'agost de 1965. (J.Castell, J.Rius de Castell, M.Castell, (Foto: Arxiu J. Castell). N.Pascual, V.Cusó, A.Pérez i E.Oltra), i es va desenvolupar del 3 al 11 d'agost. Per diferents motius van deixar el principal objectiu pel final de la cam- ma de Pinar Negro. Ja a la boca van petits avencs. panya, i aixo els va permetre anar co- neixent la serra i fer altres activitats: van constatar la grandaria de I'avenc. L'An- Per al descens de Pinar Negro es explorar en dues entrades (la segona toni Pérez, arnb doble asseguranca, va van instal.lar 160 metres d'escala i 300 baixar fins al final dels 40 metres d'es- metres de corda "perlon".Aquest mate- va durar 12 hores) la gran i complexa Cueva-Sima de los Ladrones, altres ca- cala que portaven, des d'on va sonde- rial va permetre que dos espeleolegs vitats explorades van ser: Cueva de la jar uns 60 m més de vertical, que ja no davallessin per primer cop aquest gran Gallina, Cueva Secreta del Poyo Man- van poder baixar. pou de 100 m i a més el segon pou de quillo, Cueva de las tres Bocas, Sima la via principal que arriba fins a -143 m. de la Cañada i Cueva Secreta del Sa- 1965. LA SEGONA EXPEDICIÓ Quan pujava, el segon espeleoleg, va greo. De les tres darreres, van aixecar- A CAZORLA. veure una finestra a la paret del pou, ne topografia. on va aconseguir arribar després de Una agradable sorpresa va ser el Animat per I'exit i arnb el delit d'arri- pendolar arnb I'electron, diverses ve- descobriment per casualitat de la Cue- bar al fons de la Sima de Pinar Negro, gades. El descens d'una nova vertical i va del Nacimiento del Guadalquivir (141 J.Castell torna de nou a Cazorla acom- d'un seguit de pouets i ressalts li va m, -16,5 m). Aquesta cova totalment panyat aquest cop també per la seva permetre explorar part de la via més desconeguda per la gent del país, la dona J.Rius, M.Castell, V.Cusó i tres es- fonda de I'avenc, sense poder, pero, van trobar quan els acompanyaven a peleolegs de la S.I.R.E. i del G.R.S.: assolir el fons. El fet que la cavitat pogués superar visitar el naixement del riu Guadalqui- J.Martí, J.Mora i J.Llopis. Previnguts vir. La boca s'insinuava darrera d'uns per I'experiencia de I'any anterior, van els 200 m de fondaria, en aquella epo- matolls penjats a la paret i va caldre un baixar arnb més dies (del 1 al 15 d'a- ca encara mítics, i I'esperanca que en delicat franqueig de I'Enric Oltra per gost) i sobretot arnb molt més material. el seu fons es trobés el naixement del poder arribar-hi. Les activitats es van iniciar arnb la riu Segura va fer que aquel1 mateix dia Per fi el dia 10 a les set del matí van topografia de la Cueva Secreta del Po- els nostres amics es plantegessin una sortir arnb jeep cap a I'objectiu que els yo Manquillo (296 m i -33,5 m) i I'explo- tercera expedició que mai no es va arri- havia portat allí des de Barcelona, la si- ració de la Cueva del Tesoro i de dos bar a portar a terme.

- 50 espeleoleg 40- En "Pitu" i el guarda forestal que els acompanyaba a la Sima de Poyo Manquillo, Cazorla, I'any 1965. (Foto: Arxiu J. Castell).

1 predecessores, totes les visites es van portar a terme aprofitant les vacances de Setmana Santa. E.R.E. . L'any 1973, M.Alfaro, J.Fernandez i

1 ) 1 M.Romero aconseguiren fer les primeres exploracions de la Torca dei Perro (-25 m) i Torca del Postero (-72 m) així com també una exploració parcial de Pinar Negro que no van acabar per culpa d'una avaria a la caixa de canvis del cotxe que amenacava deixar-los aban- Transportant material a lloms d'un mul pels donats a dalt de la serra. Llanos de Villaluenga. D'esquena Pere Blanch L'any 1976 fou una imprevista i for- i Maria Canals i el muler. Agost de 1970. ta nevada la qual obliga als companys (Foto: Arxiu M. Romero). J.Gomez, M.Romero i M.Trepat a es- curcar la seva estada a la serra. Tot i va parlar arnb els seus companys de aixo, van poder enllestir I'exploració de IIE.R.E., que encoratjats per el1 van or- la via fonda de Pinar Negro que final- ganitzar una campanya anomenada ment els va barrar el descens en un pas "Serranía de Ronda 70". Aquesta fou la molt estret a -155 m de fondaria. La to- primera d'una llarga llista de visites que pografia d'aquesta via fonda no es va s'han desenvolupat al llarg de vint anys poder fer fins a 1982, durant una visita i que tants bons records ens han deixat de A.Amenós, M%.Beguerie, A.lngles i a tots els que hi hem participat en un M.Romero. moment o altre. Com ja he esmentat anteriorment les activitats a la Serranía de Ronda es SERRAN~ADE RONDA, poden dividir en tres grans grups: BANDOLERS I ESPELEOLEGS. Serranía de Grazalema, 1970 i 1971. Sierra de las Nieves (sima G.E.S.M.), Durant els segles XVlll i XIX, ban- 1977 i 1978. dolers com "el Tragabuches", "Monte- Serranía de Grazalema, entre 1979 i SEGUINT LES PASSES llano", "el Vivillo" o el famós José María 1990. DE JOSEP CASTELL. Hinojosa "el Tempranillo", autentics personatges romantics, van convertir la La incognita de la continuació de la Serranía de Ronda en el seu regne par- sima de Pinar Negro, que s'havia here- ticular. La torturada orografia d'aquest tat de les expedicions anteriors, va fer país era per a ells I'amagatall ideal per Durant la primera campanya "Ron- que anys després i en diferents oca- fugir de les forces de I'ordre de I'epoca, da 70", es van formar dos grups d'es- sions, membres de I'equip es despla- els "migueletes". Aquests terrenys cal- peleolegs. Un compost per P.Blanch, cessin fins a la serra de Cazorla arnb la caris, plens de cims escarpats, valls C.Ribera i D.Romero i I'altre per M" intenció d'acabar la cavitat. En una d'a- tancades, gorges, avencs i coves són P.Guerra, M.Canals i M.Romero. El pri- questes visites i durant els interrogato- els mateixos que ara ens atrauen a no- mer sortí de barcelona el 18 de julio1 ris que els espeleolegs acostumem a saltres, espeleolegs del segle XX. (en aquells anys encara era festiu) i el fer per veure si la gent del país coneix Per 1'E.R.E. el contacte arnb la se- segon una setmana després. A més forats, els veins d'un poblet van recor- rranía es va iniciar arnb I'estada a Xeres se'ls hi ajunta algun dia en Ramon Vi- dar que ja feia anys un altre grup, pro- de la Frontera, per culpa de la "mili" de ñas que encara estava "cumpliendo bablement frances i capitanejat per un Ramon Viñas. Aquest va tenir ocasió de con su deber". tal "Castel",ja els havia preguntat el ma- contactar arnb el "Grupo Espeleológico Els primers en arribar contactaren teix. Sens dubte s'anava darrera les de Xerez" i de coneixer diferents cavi- arnb els espeleolegs de Xeres i es de- passes de Josep Castell. tats. Convencut de les grans possibili- dicaren a explorar, topografiar i recollir A diferencia de les expedicions tats espeleologiques d'aquella zona en fauna a diferents cavitats sobre les

- espeleoleg 4C) - 5 1 E.R.E. 197011 987 / 1E.R.E.

D'esquerra a dreta: Antoni Robert,Manel Serna, J.R.Lairisa, Manel Sol, Teresa Juanola, Joaquim Quintana i MartíRomero posant sota I'ombra d'una alzina, al campament de la Sima Republicano. Agost de 1971. (Foto: Arxiu M. Romero). quals els havien donat referencies. De- dicaren dos dies a la Cueva de los Ber- mejales (585 m, -40 m), situada a prop de Arcos de la Frontera, que tot i que ja havia estat explorada, no se'n coneixia cap estudi. També van treballar a la Cueva Pequeña del Berrueco (56 m) i a la Sima de las Escopetas (-20 m), situada a sobre mateix d'ubrique, i on com el seu nom indica van trobar restes de tota mena d'armament de foc, Ilencats al seu fons probablement després de la guerra del 36. Arribat el segon grup des de Bar- celona, es dirigiren tots plegats cap a Villaluenga del Rosario, que era on es portaria a terme la part més important de les activitats. Es tractava d'explorar totalment i aixecar la topografia de dos cavitats que encara avui estan entre les més irnportants dlAndalusia: la Sima de Villaluenga, i la Sima del Republicano. A la Sima de Villaluenga, queja ha- Ila i els de Xeres. Es possible que fos que es van anomenar Aljibe 1,2 i 3 per via estat explorada per espeleolegs an- per aixo que els de Xeres donaren tan- trobar-se situats a prop d'una cisterna. dalusos fins a -156 m, la principal tes facilitats a 1'E.R.E.Arribaren a dei- Paral,lelament a aquests treballs activitat va ser aixecar la topografia, xar part del seu material i la un equip es dedica a explorar altres ca- fins aleshores inexistent. La gran boca col.laboració de dos d'ells, que per vitats amb I'interes d'ampliar I'area de de I'avenc es troba molt a prop i es veu desgracia donaren més feina que aju- recol~leccióbiospeleologica: Cueva perfectament des del poble de Villa- da, ja que un d'ells va haver de ser tret Santa (Algodonales), Cueva de la Pileta luenga del Rosario. des de mig avenc perque no sabia em- (Benaojan), Cueva del Peñón Grande La Sima del Republicano o del Ca- prar les escales. (Grazalema) i Cueva de la Atalaya (Be- bo de Ronda (la vox populi no s'acaba Durant aquesta campanya no es va namahoma). de posar d'acord sobre quin del dos poder arribar al fons i I'exploració s'a- Vuit mesos després i aprofitant les personatges hi van tirar a dintre) estro- tura a la boca de I'últim pou a -180 m. vacances de Setmana Santa de I'any ba a 4 km al SE del poble, a los Llanos La morfologia de la cavitat, que és un següent, un equip format per M.Sol, de Villaluenga, d'on drena totes les ai- rosari de petits pous, marmites i Ilacs, M.Alfaro, J.R.Lairisa i E.Escrich va tor- gües. Els espeleolegs andalusos tot juntament amb la tecnica de I'época, nar a baixar fins a la Sima del Republi- just havien iniciat les exploracions, que escales i bots pneumatics, no van ser cano per fer un atac que va resultar donades les característiques de la ca- els millors aliats de la velocitat. frustat per la climatologia. Unes fortes vitat deurien avancar ben lentament. Després de I'exploració, es van pluges havien inundat la cavitat fins a Sembla ser que a més hi havia un con- prospeccionar els voltants de la "sima" convertir la depressió on es troba la bo- tenciós entre els espeleolegs de Sevi- on es van localitzar tres petits avencs, ca en un veritable Ilac.

52 espeleoleg 40 va d'aquelles serres, van fer que, primer en broma i després més seriosa- ment, es parlés de contactar arnb els companys de Malaga per oferir-lis la nostra col.laboració. Oferiment que, després d'un breu carteig, va ser ac- ceptat de bon grat. Naixia així doncs la nostra participació a I'exploració de la Sima G.E.S.M. Del període que va de 1971 a 1977, tant sols cal destacar la travessia

1 del sistema Hundidero-Gato que el - - .------r! - 1975 van portar a terme ~ontserrat Campament de Sima G.E.S.M., I'any 1977 i part del material utilitzat. Durant aquesta campanya els nostres companys andalusos vanpassar de les escalesa les técniques "solscorda". "bach i ~~~i ~~bi~l~,calrecordar que (Foto: Arxiu M. Romero). durant els anys 70 aquesta cavitat es va fer tristament famosa pels diferents

1 accidents mortals aue va ~rotaaonitzar. Per sort pels nostres companis, I'únic incident el van tenir a I'exterior quan la Guardia Civil els va interrogar per saber si a dins de la cova s'havien trobat arnb el "Lute" , el darrer bandoler, que aquells dies era protagonista d'una de les seves fugues.

SIMA G.E.S.M. '77. ANDALUSOS I CATALANS.

Aquesta va ser la nostra primera campanya a Sima G.E.S.M. i es va desenvolupar de 1'1 al l l de setembre. A part dels companys del G.E.S.M. de Malaga, que eren els organitzadors, hi van participar com a convidats cinc membres de 1'E.R.E. (A.Amenos, X.Crespo, A.Parés, M,Romero i M.Tre- pat) i dos espeleolegs del Centre Ex- cursionista dlAlacant, si bé aquests D'esquerra a dreta: Mane1 Trepat, Xavier Crespo i Toni Amenós amb tres companys del G.E.S.M. dos darrers quasi no Van arribar a Veu- després de sortir d'un dels Ilargs atacs a Sima G.E.S.M.,I'any 1977. (Foto: Arxiu M. Romero). I re I'avenc.

1 La Sima G.E.S.M. s'obre en el fons d'una dolina al bell mig d'una zona de- L'estiu de 1971 s'hi va tornar de 1 SIMA G.E.S.M. 1977 1978. primida anomenada Hoyos del Pilar a nou arnb el ferm objectiu d'enllestir d'u- EL PRIMER MIL DE LIE.R.E. 1.687 m d'alcada. L'aproximació al na vegada I'exploració i la topografia. campament, que es trobava instal.lat El fons de I'avenc s'assolí a -202 m de L'any 1972 es localitza la boca de molt a prop de I'avenc, es feia des d'un fondaria a la superfície d'un pou inun- la Grallera del Turbón (Avenc T-1) i s'i- lloc anomenat "Cortijo de los Quejiga- dat que un cop sondejat dona 20 m nicia I'exploració del sistema Arañone- les", avui reconvertit en "Refugio Félix més. Els participants d'aquesta cam- ra. Aixo va fer que la gent s'oblidés de Rodríguez de la Fuente". El camí que panya (M.Romero, M.Sol, J.R.Lairisa i moltes coses, entre d'altres de la Serra- calia seguir pujava molt fort per la Ca- T.Robert, aquest darrer del G.I.E. de nía de Ronda, i es dediqués de ple als ñada del Cuerno, travessava un increi- Gracia), van portar a terme altres activi- treballs de la val1 de I'Ara. A mesura ble bosc de Pinsapos centenaris, digne tats interessants, com ara les primeres que passaven els anys les troballes a la escenari de qualsevol historia fantasti- exploracions de la Cueva de las Enre- Serra Tendeñera eren cada cop més ca. Cal dir, pera qui no el conegui, que daderas (El Gastor), el Boquete de Die- importants, pero, tot i aixo, anava crei- el Pinsapo (Abis Pinsapo) és I'abet més go Guerrero (Grazalema), la Sima de la xent dins de 1'E.R.E. I'opinió que calia meridional dlEuropa i endemic de la Mesa (Benaocaz) i el primer pou de la diversificar les activitats de les cam- Península. Es tracta d'una autentica cu- Sima del Cacao a Villaluenga del Rosa- panyes d'estiu. riositat botanica, ja que a la Serranía de rio. A rnés es van explorar dues classi- Per aquelles dates (estiu de 1975) Ronda es troben els únics boscos natu- ques de la zona : la Cueva de la Pileta i aparegueren a la premsa algunes no- rals de I'especie al món. Els seus pa- el Sistema Hundidero-Gato a Benaojan. tes sobre I'exploració d' una cavitat de rents més propers es troben a I'Atlas Durant I'estada es va coincidir arnb més de 800 m de fondaria a la Serranía (Marroc). Passar pel pinsapar de la Ca- un "Campamento Nacional de Espeleo- de Ronda, També ens assabentarem ñada del Cuerno cap al tard, ens feia logia" que se celebrava a Montejaque. del fracas de 1976, quan els espeleo- posar a tots la pell de gallina. M.Romero juntament arnb J.A.Raven- legs andalusos no pogueren superar Els resultats espeleologics d'a- tós, que havia baixat expressament per els -300 m per culpa d'una descompo- questa campanya foren principalment a I'ocasió, van assistir a I'Assemblea sició intestinal generalitzada. Aquelles I'exploració des de - 646 m, cota assoli- del "Comité Nacional de Espeleología". notícies i el bon record que es guarda- espeleoleg 40 -- - 53---- L'equip d'atac que va superar els mil metres a la Sima G.E.S.M. en el vivac de -800. Drets: Toni Parés, Toni Amenós i J.Enrique Sánchez (GESM). Ajupits: Federico Ruiz (GESM), J.A.Gutierrez Mayorga (GESM) i Mane1 Trepat (Foto: Arxiu M. Romero).

Martí Romero a Sima G.E.S.M., I'any 1977. (Foto: Arxiu M. Romero).

da I'any 1975, fins a - 820 m, amb el descens del "Pozo Paco de la Torre" de 161 m. A més s'aixeca la topografia entre les cotes -300 i - 805 m. Els equips que treballaven a les zones més fondes dormien en un bivac instal.lat a - 513 m, on en una ocasió dos de 1'E.R.E. es veieren obligats, aixo ens van dir, a compartir el mateix sac. Per facilitar la comunicació, s'instal.la a tot I'avenc una Iínia telefonica que permetia parlar amb I'exterior des de qualsevol punt del recorregut. Aixo ajuda a solucionar més d'un problema, com el del rapid rescat d'un membre del G.E.S.M. que va caure 10 metres quan pujava pel pou anomenat "Sima de los 7". L'accidentat es va fer una fi- sura de pelvis. Aquest incident va estar a punt de fer anar en orris tota la campanya. Per desgracia no va ser aquest I'únic aspecte negatiu; I'altre va ésser I'existencia de gran quantitat de deixalles abandonades per tot arreu pels participants d'un campament interclub andalús que un mes abans havia intentat picar, sense exit, I'avenc. El fet que moltes deixalles es trobessin ja en estat de descomposició i dintre del riu que hi circula, va obligar a entrar cantimplores amb aigua potable. A I'exterior la vida tampoc era facil, ja que el sol cremava de valent i les om- al telefon instaldat a la boca de la cavitat. la rnés important fou el grau de colda- bres no abundaven gaire. Els únics ar- I potser I'activitat més emprenyadoraera boració i enteniment amb els com- bres existents eren una mena de roures la d'espantar les afamades cabres i ove- panys de Malaga. El fet d'assolir la cota anomenats "quejios". A mes I'aigua lles que, mancades de tota pastura, -820 m ens dona forts motius per pen- s'havia d'anar a buscar amb bidons a contínuament se'ns ho intentaven men- sar que I'any següent aconseguiríem, mitja hora de distancia. jar tot: tendes, queviures, cordes, ... sense cap problema, superar els Una de les feines avorrides dels que Sens dubte hi hagueren activitats i -1.O00 m en una nova campanya con- estaven a fora eren les llargues esperes experiencies per a tots els gustos, pero junta d'andalusos i catalans.

54 espeleoleg 40-

Guerrero, veí d'un cortijo proper i que ens havia acompanyat deu anys abans. La segona, la Sima de la Mesa (-81 m), ja ens costa una mica més. Com que ja ho havíem intentat sense sort I'any 1979, aquesta vegada varn decidir buscar algú que ens hi portes. Així el 18 d'abril sortíem cap a la zona coneguda corn El Salto del Cabrero acompanyats per José Melgar més conegut com "el Marqués", que gracies a un acord crematístic havia accedit a dedicar-nos el dia. Després de tres hores de Cercar inútilmeni per Un terreny to- Alfred Montserrat, Toni Nubiola, Mane1 Trepat, Marbna Vázquer, Oleguer Escola i Martí Romero tal men t e m b a rdi S S at i q u an j a a b a n- prenent uns finos al Casino de Villaluenga del Rosario. Darrerala barra el Sr. Diego Franco, arrendatari del bar del Casino i propietari de la fonda on 1'E.R.E.ha parat des de 1970. donave m, en am o b a a m dos (Foto: Toni Ingles). espeleolegs de Xeres que també hi anaven i que I'havien localitzat feia poc (Participants: A.Amenós, A.Begue- varn localitzar un "avencó" de -13 m, la temps. Deu anys sense anar-hi ningú, i rie, M%.Beguerie, A.lngles, A.Montse- Sima de las Dos Bocas. a la segona exploració, no hi cabiem. rrat, A.Parés, M.Riera, MWM.Riera i (Participants: M.Bosch, O.Escola, A més es visitaren i topografiaren M,Romero), A.lngles, C.Picanol, M.Romero, V.Za- altres cavitats. Dues coves excavades pater). en guixos: la Cueva del Marraco i la de 1 Ventas Nuevas (El Gastor), la Sima de la 1986. ELs LLANOS DE LIBAR Manga i la Sima de la Cruz (Benaocaz), I ELS SEUS PORCSNEGRES. ' 1987. VIATGE AL MÓN DELS CUCS. la Cueva de la Ermita al congost de Bo- caleones i la surgencia del Bramadero Havien passat quatre anys, pero no Durant les nostres estades a Villa- (Zahara). També es van prospeccionar podia ésser que 1'E.R.E. s'oblidés d'An- luenga del Rosario teníem sempre om- els voltants del cim del Reloj (1.566 m) dalusia. I per aixo de nou ens decidí- nipresent la imatge de la gran boca de on es van localitzar petits avencs. rem viure la Setmana Santa a la la Sima de Villaluenga, que es domina (Participants: N.Arroyo, A.lngles, Serrania. Aquest cop, quina mala sort !, perfectament des del poble. Sempre hi M.Romero i M.Torres). i a causa de la nostra manca de previ- pensavem, pero des que es va topo- sió ens varn quedar sense lloc a la nos- grafiar I'any 1970, els espeleolegs de tra fonda de sempre a Villaluenga i varn 1'E.R.E.no hi havien tornat a entrar. 1982. LA CACERA DE GRALLES. repartir I'estada entre Grazalema, capi- L'any 1975 un intrepid escafandris- tal de la Serrania, i Benaocaz. ta del G.E.R.S. AVANTE de Cadis, Vacances de Setmana Santa i de La principal activitat es va desen- acostumat a treballar en el port de la nou cap a la Serrania. Aquest any, volupar a Los Llanos de Libar (Monteja- seva ciutat, havia superat dos sifons i pero, no hi varn baixar directament des que). Aquesta zona va ser, de totes les segons el seu croquis havia assolit una de Barcelona, ja que ens varn aturar un treballades per 1'E.R.E.a la Serrania de profunditat estimada de -250 m, i sem- parell de dies per explorar i topografiar Grazalema, I'única situada a dins de la blava que la cavitat continuava. El mag- la Sima de Pinar Negro. (Veure els província de Malaga. Es van topogra- netisme d'aquell gran trau a la serra, la apartats de la Sierra de Cazorla). fiar dues cavitats ja conegudes: la Sima incognita deixada pels gaditans i la re- A la Serrania de Grazalema varn to- del Hoyo de Cortes (- 80 m) i la Sima vifalla de I'interes que teníem per I'es- pografiar cavitats ja conegudes corn la del Pozuelo (- 154 m). Pero el més im- cafandrisme, va fer que I'atac als sifons Sima del Cacao (Villaluenga del Rosa- portant va ser la primera exploració de de la "sima" es convertís en I'eix de les rio) que era una "primera nostra" de la Sima Nueva del Pozuelo (- 134 m),a activitats d'aquell any. I'any 1971. També varn anar a la molt la qual varn poder accedir després de La primera part de la feina va ser coneguda, pero fins aleshores no topo- desobstruir una de les seves boques. instal-lar els pous i situar el material grafiada, Sima de las Grajas (-165 m) En algun d'aquests avencs vam veure i d'immersió a -140 m a la boca del pri- en el cim del Pico Lagarin (El Gastor). olorar els cadavers dels porcs negres mer sifó. Paral.lelament, corn que haví- En aquest avenc que corn el seu nom que campen en grups pels plans i les em detectat un problema en un dels indica és una grallera, la gent del poble serres dels voltants. Aquests animals, reguladors, un parell van baixar fins a la ens va explicar amb tota mena de de- que se'ns van convertir en una imatge costa malaguenya per a comprar un re- talls corn s'hi acostumava anar a cacar familiar tant a fora corn a dins dels fo- canvi. Per fi, el 14 d'abril, Toni Nubiola i gralles a cops de roc; aquest sistema rats, tenien la mala sort de caure als jo mateix ens trobavem equipats i dis- rudimentari deuria fer el seu servei, per- avencs. Per desgracia no en va caure posats a superar el sifó després d'ha- que nosaltres de les gralles, només en cap mentre érem a dins, ja que així ver resolt un altre problema: treure un vam veure les cagarades. hauríem pogut aprofitar els pernils. petit be que surava a I'aigua mig des- A la Sierra Alta vam explorar la Si- A més es van topografiar sectors compost. Passar el sifó, d'uns 6 m, no ma del Toro, localitzada I'any abans. de la Cueva de las Enredaderas (El ens va portar cap mena de problema, També varn prospeccionar el lloc cone- Gastor)- on s'escala una rampa fins a així corn tampoc ens va costar gaire gut corn la depressió del Cao i de nou +44 m-,de la Cueva del Salto de la arribar al segon sifó a -194 m. L'únic els voltants del cim del Reloj (1539 m) Mora (Ubrique) i de la Cueva de Peñón destacable en la baixada fou una gale- on ens torna a mancar la sort i tan sols Grande (Grazalema). Vam prospeccio- ria fangosa on ens enfonsavem fins a varn topografiar, de tots els petits avencs nar, atrets pel seu nom, els voltants del mitja cama. localitzats, els més importants, anome- cim del Simancón (1566 m) on malgrat Quan estavem inspeccionant I'en- nats Simas nV, n" 2 i n" del Reloj. I'espectacularitat de la zona tan sols trada baixa, gairebé Ilaminador, del se- 56 - espeleoleg 40 - - gon sifó ens vam adonar que a aigua No sé qui, com, ni quan, pero hi tor- 1 es bellugaven una mena de llombrius i sangoneres. I com més miravem més -Andalusia, espera'ns, que ens en veiem. Pero el que més ens va sor- ' queden moltes coses per a fer i viure. prendre i ens erica els pels del clatell, quan ja pujavem topografiant, va ser descobrir que la galeria fangosa que arribava fins al sifó també es trobava BlBLlOGRAFlA plena fins a dalt: milers de cucs de terra i sangoneres vivien a la gruixuda capa CUSÓ, V.; PEREZ,A,; 1965 - "Expedi- de Ilims, d'olor sospitosa, que cobria el ción espeleologica a la Sierra de Cazorla". - terra de tot el conducte. A rnés aquella Montaña (Barcelona), 99: 27-39. miríade d'animals sorgien i s'amagaven CUSÓ, V.; MART~,J.; RIUS,J.; 1966 - contínuament, conferint al fang I'aspec- "La segunda expedición espeleologica a la te d'una massa amb vida propia. Tot Sierra de Cazorla (Jaen)". Montaña (Barcelo- na), 105: 154-159. plegatesconvertiaenunfenomen ManelTrepatalaviaCacaolatdelaSimadel for~ainusual i molt desagradable. NO Cacao, I'abrilde 1987. (Foto: A.lngles). CANALS, M,; ROMERO I RECTORET, cal dir que no vam resoldre la incognita D.; 1971 - "Ronda 70. - Muntanya (Barcelo- de la continuació, jaque ens vam negar na), 656: 319-322. rotundament a passar el segon sifó. RIBERA I ALMERJE, C.; 1972 - "Resul- Amb la revisi6 de la topografia del 250 m de longitud. A més una serie de tados faunísticos de la Campaña Serrania primer sector i la recuperació del mate- desobstruccions va permetre reconei- de Ronda 70". - Comunicaciones del Prim, [¡al, vam tancar les nostres activitats a xer un nou avenc fins a -80 m, on s'atura Nac. de Espeleologia (Barcelona), la Sima de Villaluenga, ~esprésens I'exploració per manca de temps. Espe- 123-129. vam dedicar al nostre segon objectiu. rem que pugui ser enllestit en una pro- ROMERO I RECTORET,M.; 1972 - "NO- Es tractava de visitar una nova i espec- pera visita a la Serrania de Grazalema. ta pel coneixement espeleologic de la de- tacular via que els de Xeres havien des- Com a propina, tres deis partici- pressió de Villaluenga (Cádiz)". - cobert a la Sima del Cacao, Malgrat les PantS Van fer Una visita turística a la Si- Comunicaciones del Prim, Gong. Nac. de Espeleologia (Barcelona), 53-56. informacions que teníem que la via co- ma del Republicano. mencava en una finestra en el gran pou (Participants: F.Alexandri, ROMERO I RECTORET, M.; 1972 - "Las d'entrada, no ens va ser possible trabar- M.Bosc~,O.ESCO~~, A.Larios, T.Nubio- formaskársticasde 10s llanos devillaluenga la, Potser perque el pou 6s molt ample i la, A.Montserrat, M.Romero, F.sibila). (Cádiz)". - SpeleOn 19: 25-40. no el vam baixar pel lloc més adient. Tot CRESPO, X.; 1977 - "L'E.R.E. a I'avenc G.E.S M.". - Muntanya (Barcelona),693. i aixo, aquest reconeixement ens va per- ALTRES ACTIVITAT~FORA metre descobrir una nova via de 57 m DE LA SERRAN~ADE RONDA. AMENOS I VIDAL, A.; ROMERO I REC- de desnivell, que s'inicia a -28 m. TORET, M.; 1977 - "Algunos datos sobre la Per arrodonir la nostra estada, no En dos ocasions, acompanyada Sima G.E.S.M.". - Speleon (Barcelona), 23: 121-124. van mancar ~ros~eccionsPoc afortu- per Jordi Lloret de la S.I.E., Montserrat nades i I'assistencia a concorregudes Ubach realitza activitats en diferents ROMERO I RECTORET, M.; 1978 - processons pei carrers de Villaluenga. llocs de la geografia andalusa. "Anotacions sobre la Sima G.E.S.M.". - Mun- Així COm Una visita al Complejo Moti- LBany1985, entre el 20 i 24 de se. tanya aBarcelona), 695: 13-16. Has-Rambla20 (4751 m i -160 m) situat tembre, visitaren la Cueva de 10s Már- PARÉS,A,; 1979 - "L'E R.E. a Andalu- entre els termes de Cortes de la Fronte- moles a Priego de Cordova (Cordova) i sia". - Muntanya (Barcelona), 701. ra i Xeres de la Frontera. la Cueva del Agua a lznalloz (Grana- AMENOS I VIDAL, A,; ROMERO I REC- A,lnglesl A-Montse- da). Aquestes activitats les feren acom- TORET, M.; 1983 - "LaE.R.E.a les Serres de rrat, T.Nubiola, M.Romero, M.Tre~at, panyats per espeleolegs de Malaga, Cazorla i de Segura". - Espeleoleg (Barcelo- M.Ubach i M.Vazquez). Granada i Cordova. na), 34-35: 270-279. Els darrers quatre dies de 1986, SÁNCHEZ PEREZ,J.E.; 1983 - "Crono- 1990. LA DARRERA CAMPANYA, van estar en el carst en guixos de Sor- logia de las exploraciones". - Monografias DE MOMENT. bas (Almeria) on exploraren laSima C-1 Espeleologicas (Málaga) La Sima G.E.S.M. (825 m / -122 ml i el Sistema Covadura (-1098 m): 20-26. (2.670 m / -120 m). En aquesta campanya, que és la INGLES I ALCON, A ; ROMERO I REC- TORET, M.; 1989 - "Exploracions a Andalu-

darrera en el moment d'enllestir aquest 1 A MANERA D'EP~LEG. sia: les cavitats de la Serrania de Grazalema". article, es revisaren las Simas Nueva i - Espeleoleg (Barcelona),38: 3-18. Vieja del Pozuelo. En la primera es davalla un nou pou paral,lel a la via princi- Aquest petit escrit ha quedat llest BOSCH I SERRA, M.; 1991 - "Activitats E.R.E.". - Es~eleoleg(Barcelona), 39: 48. pal i que torna a donar al final de la el desembre de 1992, quasi tres anys cavitat. Encara que no va fer variar el després del darrer cop que membres desnivell (-134 m) sí que n'augmenta el de 1'E.R.E. varn baixar a Andalusia. Al- recorregut fins a 275 m. A la Sima Vieja tres vegades ha passat més temps i tot s'explora una important xarxa lateral i així, s'hi ha tornat. En aquesta ocasió entre -6 i -49 m a la que s'accedí mit- tampoc podem fallar. Potser sera a les jancant dos escalades. Tampoc va mo- properes vacances, o a les següents, o dificar la fondaria total (-154 m), pero si a les altres. Potser no baixarem nosal- el recorregut que passa a ser de 501 m. tres i ho faran els que ara comencen, o També s'acaba la topografia de la els que sortiran del proper curset, vés a Cueva de Peiion Grande, amb més de saber. espeleoleg 40- 57- cetania, pero per raons historiques i sentirnentals ens hem estimat més el nom d'Alt Aragó, denominació arnb la Les campanyes qual ja a principis dels anys 60 comencaren a designar-la tots els espeleolegs, nacionals o estrangers, que hi feien exploracions. Les nostres campanyes s'han desenvolupat principalment en les ja es- mentades Sierras Interiores,que formen varis rnassissos ben definits i que d'oest a est són: Peña Ezkaurre, a cavall entre Navarra i Aragó, el massís dels Alanos i a I'Alt Aragó les serres de Bernera i Aspe. Al nord dels Alanos, les calcaries s'extenen ininterrompudament per les zones de Gamueta i Linza, on també hem efectuat exploracions, fins a en- Ilacar arnb el massís de Larra, majoritariament en territori navarres i fora ja del nostre camp d'estudi. Miquel Bosch i Serra A I'est de la Sierra de Aspe, o de Aisa, a I'altre costat del riu Aragón, s'aixeca el massís de Collarada, on efec- tuarem algunes incursions els anys60, i en el que sols hem treballat arnb una certa intensitat les cavitats i surgencies Ara, quan s'acosta el 40 Aniversari de la fundació de I'E.R.E., situades al mateix poble de Villanúa. també s'acosta el 30 Aniversari de les seves primeres exploracions a I'Alt Aragó. Aquestes s'iniciaren I'any 1963, en un mo- 1EL TEMPS: 1963-1992 ment en que els espeleolegs de I'estat comengaven a adonar-se de les immenses possibilitats espeleologiques de la serralada pi- Historicament podem distingir rinenca. Són quasi 30 anys de dedicació continuada, arnb els Io- dos períodes ben clars en les nostres exploracions a la regió: les campan- gics moments alts i moments rnés baixos, pero sempre arnb la yes dels anys 60 i les efectuades des intenció d'aprofundir en el coneixement interior d'aquestes valls de I'any 1977 fins a I'actualitat, sepa- encisadores que encara guarden molts secrets per descobrir. rades per un espai de temps, la primera meitat dels anys 70, en que els interessos de I'equip es focalitzaren - en altres indrets. EL LLOC: L'ALT ARAGO Aquesta interrupció es correspon també arnb un canvi fonamental en la fi- Habitualment s'entén per Alt Aragó losofia de les exploracions: es passa de la zona nord-oest de la província d'Os- les campanyes pesades, massives i ca, que té per Iímits: al nord, el Pirineu 1centrades de manera practicament ex- Axial, frontera arnb Franca; al sud, les clusiva en un campament d'estiu, a anomenades Serres Exteriors; a I'oest, campanyes "modernes", rnés Ileugeres, Navarra i a I'est, I'interfluvi Gállego-Ara, desenvolupades en gran mesura en és a dir, la frontera historica arnb els caps de setmana, i arnb diversos fronts comtats de Sobrarbe i Ribagorca. de treball més o menys simultanis. Es tracta, doncs, d'una regió mar- Les raons d'aquest fet (adopció cada pel relleu de les Serres Interiors, total de les tecniques de sols corda, que es desenvolupen d'est a oest, i generalització dels vehicles particu- dels rius que baixen del Pirineu Axial i, lars i augment del temps de lleure de circulant en sentit nord-sud, les traves- la població) són prou conegudes, sen fins abocar-se a la Depressió Mitja, pero el que ara ens interessa és la se- també orientada d'est a oest. va incidencia en les exploracions es- Aquesta regió conté dues comar- peleologiques. Aquestes canvien, ques naturals ben definides: la Jaceta- canvien en la manera de fer-se i en els nia, que compren les valls més seus resultats, i per tant sera Iogic occidentals, recorregudes pel riu Ara- canviar la manera d'exposar-les. A gón i els seus afluents, i que té per ca- més, si entenem que les exploracions pital Jaca, i el Serrablo-Valle de Tena, Participants a I'Operació Alt Aragó 1964, en el dels anys seixanta tenen quelcom estructurat al llarg del riu Gállego i que tren que els va portar fins a Jaca. d'especial, quelcom d'epic, que fan té per centre Sabiñánigo. D'esquerra a dreta: B. Cuevas, J. Gracia, J.A. un flaire diferent, potser sera bo recu- La zona objecte de les nostres re- Raventós i J.M. Buscató (aquest darrer, parent del conegut jugador de basquet). perar-ne el record arnb una especial cerques esta tota a I'interior de la Ja- Foto: Arxiu E.R.E. estimació.

58 . espeleoleg 40- LES CAMPANYES DELS ANYS 60 1963 Canfranc, visiten varies cavitats ja co- Dos membres de 1'E.R.E.(0.Escola negudes: Cueva del Rebeco Candalu, A principis dels anys seixanta i J.Senent) participen, del 26 de julio1 al Cueva del Camino de Canfranc, Cueva existia dins de I'espeleologia catalana 10 d'agost, en una campanya zoologi- Vieja o de las Guixas, etc. En aquesta un cert estat d'inquietud produit per la ca a la Jacetania dirigida pel Dr. E.Bal- darrera, hi fan tres exploracions amb fi- necessitat de trobar nous objectius, cells del C.S.I.C., amb I'intenció de nalitats biospeleologiques. El sis noves fronteres cap a on encaminar el crear un centre d'estudis biologics al d'agost, acompanyats pel professor futur. Aixo era especialment evident Pirineu. En el seu decurs prospeccio- F.Español, fan la seva segona visita a pel que fa a les zones i a les cavitats a nen els massissos de Collarada, Peña I'esmentada cova i troben senyals explorar i afectava d'una manera molt Oroel i San Juan de la Peña, fora de la (trarnpes per animals cavernícoles i especial a les noves generacions que zona que ara ens ocupa, pero sobretot una coloració al sifó sud) del pas recent en aquells anys havien engruixit el reconeixen les valls d'Ansó, Echo i d'un altre grup d'espeleolegs. nostre grup. Canfranc, adonant-se clararnent del Segons els explica S.Esteban, se- Diversos fets ens portaren al des- seu gran interes espeleologic. cretari de I'ajuntament de Villanúa, a cobrirnent de les possibilitats espeleolo- Al Val de Echo, exploren i topogra- on els catalans acudiren rapidament giques del Pirineu, i així I'any 62 es fien la Cueva Superior del Castillo, en busca d'informació, es tractava realitza una primera travessa de pros- d'uns 140 m de recorregut, i la Cueva d'una expedició francesa conjunta en- pecció espeleologica des de Sallent de de Puente Sil, de 40 m. Al rnassís dels tre els diferents grups de la Fédération Gállego fins a Escalona, passant pel Alanos redescobreixen I'lbón de la Re- Régionale Spéléologique (F.E.R.E.S.), Balaitus, el massís de Vinhamala, el del clusa, que davallen fins a -40 m on el Groupe Spéléologique des Cam- Monte Perdido i el Valle de Añisclo. s'acaba I'escala de que disposen, lo- peurs d'Alsace (G.S.C.A.) i el Groupe L'any següent, es decidí participar, calitzen la Sima del Pirata, prospeccio- Spéléologique Préhistorique Vosgien del 11 al 25 d'agost, a la campanya del nen parcialment la gran depressió (G.S.P.V.).Moments després s'establí G.E.Badalona a Ordesa, pero abans interior i exploren i topografien la Cue- contacte arnb ells i després d'una breu s'efectuaren les primeres exploracions va del Onso. conversa es va acordar realitzar una independents de 1'E.R.E. a I'Alt Aragó. Al poble de Villanúa, a la val1 de campanya conjunta I'any següent, amb

a SlE,RRP

Bis

espeleoleg 40- 59- I'objectiu de continuar I'exploració de I'lbón de la Reclusa, que el G.S.C.A. havia explorat parcialment fins poc més de cent metres de fondaria I'any 1960.

1964 Del 31 de julio1 al 16 d'agost, 16 membres de 1'E.R.E. porten a terme la que s'anomenara "Operació Alt Aragó 1964". Del 1 al 10 es munta un campament a les proximitats del refugi forestal de Choza Fumia, aproximadament a 1 km al S.E. de I'lbón de la Reclusa. Des d'aquí s'efectuaren prospeccions a I'Estrecho de Allarca i a I'interior del massís dels Alanos. El 5 d'agost s'explora la Sima del Pirata (-17 m) i es descobrí I'Avenc El torn utilitzat durant I'exploració de I'lbón de la Reclusa, a la campanya de I'any 1964. E.R.E. que només s'explora parcial- (Foto: Arxiu E.R.E.) ment fins a -60 m. També aquest dia, un segon equip comenca la instal.lació descens fins a un gran bloc falcat a del torn de 1'E.R.E. a la boca de I'lbón I'esmentada cota. de la Reclusa i aprofita per explorar la L'endema es prospeccionaren els Sima Alberto Brun (-24 m). Aquest grup sectors d'Alano Espelunga i Rincón va comptar arnb la col.laboració, esde Alano, on es descobriren nombro- cassa donada la complexitat del mun- tatge, d'un equip internacional format ses cavitats i s'explora la Sima del Buitre (-32 m). Finalment el dia 13 s'ex- per espeleolegs francesos (F.E.R.E.S.i plora la Cueva de Allará i es comenca a G.S.C.A.) i belgues (Club de Recher- desmuntar el campament que es va do- ches Spéléologiques de Liege, nar per acabat el dia 15. C.R.S.L.) que sojornaren al nostre Malgrat aixo alguns membres del camp del 4 al 10 d'agost. equip es desplacaren a Villanúa, per Aquell torn, dissenyat i constru'it pel continuar, del 17 al 23 d'agost, les ex- company E.Petit, tenia dos tambors de ploracions a totes les cavitats d'aques- 350 m de cable de 5 mm i un grup ta població, en especial a la Cueva electrogen motriu, que malauradament Nueva o de Esjamundo, sempre en no va funcionar en tota la campanya, i col.laboració arnb els nostres amics del que obliga a fer tota la feina arnb el sis- nord dels Pirineus que ja havien des- tema auxiliar de pedals que afortuna- muntat el seu campament d'alcada a la dament s'havia previst. Potser aquest Sierra de Aspe. defalliment del motor fou degut a I'accident que, prop de Barbastro, patí el 1965 Land Rover que el transportava, junt L'estudi de les fotografies aeries arnb una part del material, des de Bar- Transport de material arnb muls cap el del massís dels Alanos ens porta, celona. En total I'expedició va mobilit- campament de Choza Fumia, I'any 1964. abans de comencar I'expedició propia- zar més de 2.000 kg d'embalums, entre (Foto: O. Escola) ment dita, a efectuar prospeccions al cordes, escales, tendes, menjar, etc ... Valle de Ansó, on es va localitzar Fuen- Els primers assaigs del torn es van d'una afecció cardíaca. Aixo suposa un te Turulla, possible surgencia de fer el dia 6 al matí i per la tarda tres ex- cop molt fort a la moral de I'equip, pero I'Avenc E.R.E.,i també al voltant del Pe- plorador~de 1'E.R.E. baixaren el primer passat el primer xoc i d'acord arnb la ña Forca, on es descobriren un gran pou de I'avenc. En sortir el primer d'ells família Petit, es va traslladar el campa- nombre de cavitats. es produí un embolic inextricable de ment a la boca de I'Avenc E.R.E.,men- El campament slinstal.la al costat cables, cordes, fils telefonics i altre ma- tre els espeleolegs belgues i francesos de I'Avenc E.R.E. i comenca arnb la terial que inutilitza per unes hores el torn marxaven cap als rasclers de Los Le- prospecció de la zona d'Alano Espe- de manera que els altres dos hagueren cherines i la Garganta de Borau. lunga, on es descobrí la Sima N" de de sortir a forca, pujant un tren d'esca- El dia 11 s'assolí la cota -184 m a Alano, i s'exploraren la Sima de la Es- les de 120 m que oportunament se'ls I'Avenc E.R.E., davallant-se parcial- pelunga (-57 m) i la Sima E.l (-102 m), Ilenca. El dia 7 s'efectua I'exploració to- ment el que posteriorment s'anome- posteriorment rebatejada com A.E.17. tal de I'avenc, sense més problemes, i nara Pou Subils. Aixo únicament va ser També es continuaren les prospec- I'endema se n'acaba la topografia, que possible gracies a I'empenta del ma- cions al Peña Forca, on es descobrí, va donar una fondaria total de -206 m, i teix J.Subils, que en quedar penjat a entre d'altres, el que 17 anys després es va desmuntar el torn. mig pou, al final del darrer tram d'esca- s'anomenara F.101 . El dia 9, la companya Pilar Llon- la de que es disposava, aconseguí El dia 4 arriben tres espeleolegs de gueres de Petit, que no s'havia recupe- arrapar-se a la paret de manera inex- la F.E.R.E.S.per col.laborar en la cam- rat gaire bé de la trompada arnb el plicable. Aleshores, la resta d'explora- panya. El dia 6 s'efectua I'exploraciótotal Land Rover, va haver de ser evacuada dors van despenjar 20 m el tren de I'Avenc E.R.E., en una atac de 12 h, en civera al poble d'Echo, on va morir d'escales, Iligant-lo a I'extrem d'una en el qual es davalla totalment el gran aquella mateixa tarda, possiblement corda, i en J.Subils va continuar el seu - - 60 espeleoleg 40.- - Part del material utilitzat en I'exploració de I'Avenc E.R.E., I'agost de 1967. (Foto: Arxiu E.R. E.)

pou interior i s'exploren les sales i galeries del fons fins la maxima fondaria de -262 m. La campanya continua arnb la prospecció dels vessants S. i SE. del Pico de Alano, on s'exploren la Sima Pequeña de la Reclusa o R.l (-14 m) i la Sima Grande de la Reclusa, aq uesta lniciant el descens del Pou Subils arnb el torn Ileuger. Avenc E.R.E., 1967. (Foto: Arxiu E.R.E.) només parcialment fins a -35 m i que no s'ha de confondre arnb I'lbón de la Reclusa. de la Cova de la Fou de Bor dels conso- estada al massís de Collarada, on s'ex- El dia la segona explo- cis F.Godoy i J.Subils. lrnmediatament ploren i topografien les cavitats localit- ració de I,Avenc E.R,E,,en que es s'abandonaren tots els treballs, es des- zades pel G.S.C.A. alguns anys abans i saren totes les possibles continuacions munta el campament i el dia 13 tots els se'n descobreix una de nova, la Sima la topografia, que amb els seus membres de I'expedició ja eren a la E-F (-20 m), batejada així en raó del -262 m aquest avenc entre les C,erdanya per participar en les opera- nom de les dues entitats. cavitats més fondes de tot I'estat en C'OnS de A finals de mes, arnb I'amic aquel1 mornent. Aquest atac dura 18 h i Pocs dies després, el company LI.Aroux, visiten de nou les coves de Vi- en ell hamaques de nylon 0.EscoIa ja tornava a ser a Jaca, per fer Ilanúa i topografien la surgencia de la per fer un breu bivac, De sortida una estada de prop de dos mesos al re- Cueva de las Guixas, que poc abans fita per desequipar tota la cavitat. centment creat Centro Pirenaico de havia estat enllacada a la cavitat princi- L8endema,després de la marxa Biología Experimental, en el curs de la pal pels espeleolegs francesos. A mit- deis nostres amics francesas, la cam- qual va realitzar diverses activitats es- jans de setembre, arnb en J.R.Vericat, panya va ser bruscament interrompuda peleologiques. El mateix més d'agost, també bioleg, prospeccionen el rascler per I,arribadaa d,un telegrama arnb altres companys i en col.laboració del Castillo de Acher, o Achert, on s'ex- la desaparició al arnb la F.E.R.E.S.es realitza una curta plora una cavitat de dimensions redui- des, la Sima N" (-10 m) i aprofiten per explorar la Cueva Inferior del Castillo, al -o Val de Echo, fins al seu sifó terminal.

E.R.E. 1964-1990 1966 Aquest any s'efectua una travessia de prospecció espeleologica de 15 dies de durada que abasta bona part de la zona actualment en estudi. L'itinerari fou: Canfranc, Llanos de Tortie- - -100 Ilas, Candanchú, Ibón de Estanés, Acherito, Petrecherna, Barcal de Linza,

, Mesa de los Tres Reyes, Zuriza, Peña Ezkaurre i Ansó. També es continua la prospecció al massís dels Alanos, arnb rnenys intensitat, pero, que en anys anteriors i es visita de nou el nivel1 superior de -+o0 I'Avenc E.R.E.. El mes de setembre es presentaren dues comunicacions titulades "El karst de los relieves de Peña Forca y los Ala- nos" i "Espeleología en el Pirineo Ara- -.--254 gonés. Operación Alto Aragón espeleoleg 40 61 - -7 L - R. Sitja, M. Sol i J.R. Lairisa a la boca de Esteve Petit i Llongueras, sortint del I'Avenc E.R.E., I'any 1967. (Foto: ArxiuM. Sol) campament subterrani de I'any 1967a I'Avenc E.R.E. (Foto: F. Alabart)

1963-1965" al V Congreso Internacio- Davallant el Pou Subils a la campanya de I'any exclussivament en I'Avenc E.R.E., en- 1967. (Foto: Arxiu E.R.E.) nal de Estudios Pirenaicos, que es ce- 1 cara que s'efectuaren algunes pros- lebra a Jaca i Pamplona, essent les peccions a I'exterior sense nous primeres que sobre espeleologia es el curs d'aigua perenne de la cavitat. resultats. Segons els participants presentaven en totes les edicions També es va filmar un reportatge en 16 mm s'aconseguí remuntar uns cent metres d'aquest congrés. sobre I'avenc i la seva exploració, titulat de galeries actives al llarg del riu inte- "E.R.E. 67". Aquesta pel.lícula va guan- rior després de superar una cascada 1967 yar la medalla d'or en el concurs sobre amb mitjans artificials. En total I'equip Alguns membres de I'equip acon- reportatges d'activitats del Centre Ex- estigué 58 h sota terra i també establí seguiren dues beques Albert H. Gor- cursionista de Catalunya. un bivac al lloc habitual, al peu del Pou don per efectuar estudis al Pirineu. Aixo Per baixar el Pou Subils s'utilitza un Subils. Com era de suposar, tampoc va permetre constituir dos grups de torn lleuger de corda que a més, era aquest any es va poder descobrir la tres persones cadascun que, a princi- autofrenant en funció del pes i la veloci- continuació en fondaria de la cavitat. pis d'agost, van realitzar dues traves- tat del descens, constru'it també pel sies independents per aprofundir el consoci E.Petit. Amb aixo, una gran 1969 coneixement espeleologic de la regió. quantitat de material de filmació i el re- En el decurs d'una campanya con- El primer d'ells seguí un itinerari colzament d'un campament d'atac ins- junta entre 1'E.R.E. i el Museu de Zoolo- molt semblant a I'efectuat I'any ante- tal.lat a -224 m, diferents equips gia de Barcelona, amb objectius rior, pujant pero directament de Zuriza efectuaren varies entrades a la cavitat i basicament biospelologics, a principis a I'Avenc E.R.E., mentre que el segon un d'ells hi resta 47 h. julio1 es torna a la Cueva de Allará, on va seguir aquest altre: Ansó, Peña Ez- Un cop desequipat I'avenc, es de- es desobstrueix un nou pas, i es conti- kaurre, Zuriza, Quimboas, Petraficha, cidí continuar I'exploració de la Sima nuen les prospeccions als rasclers de La Mina, Castillo de Acher, Siresa i Grande de la Reclusa, o simplement Si- Peña Forca. d'alla, pel Barranco del Hospital fins ma de la Reclusa, que posteriorment I'Avenc E.R.E. també s'ha conegut com Aven des 1971 Un cop reunits els dos grups i la Choucas. Aquest es dona per acabat En el viatge de retorn d'una estada resta de companys que, amb el gruix en una obstrucció per blocs a -75 m, a Larra, es descobreix i s'explora total- del material, van arribar directament de encara que entre ells es podia sondejar ment la Cueva del Veral, surgencia acti- Barcelona, les activitats s'iniciaren amb una major fondaria. va de prop d'un centenar de metres de la reexploració de la Sima de la Espe- El darrer dia de la campanya, i ja recorregut, situada a la gorja del mateix lunga i de la Sima del Buitre, I'explora- de camí cap a Ansó, encara es va des- nom, al costat occidental del massís ció dels avencs N" (-38 m) i N" (-1 5 cobrir una nova cavitat, la Sima Isidoro, dels Alanos. m) de Alanos i la prospecció en els ras- nom del propietari de les cavalleries clers a I'est de Peña Forca, on s'explo- que transportaven bona part del mate- 1972 ren els avencs F.l i F.2. rial de I'expedició. E.Petit, A.Lacayo i J.Figueres res- El dia 15 comencaren els treballs a caten un bussador de la F.E.R.E.S. que I'avenc E.R.E. amb dos finalitats ben di- 1968 havia quedat a'illat al darrera del sifó ai- ferenciades. Es volia trobar una conti- Aquesta es planteja com una cam- gües amunt de la Cueva de las Guixas. nuació en fondaria, cosa que no es va panya Ileugera, integrada per només El cos del seu company, mort en I'acci- aconseguir, pero en canvi es va assolir quatre espeleolegs i centrada gairebé dent, va ser recuperat pel Spéléo-Se- 62- espeleoleg 40 - cours frances que abandona el rescat de juny, s'efectua un petit camparnent ternbre de 1977 s'explora per primer sense exhaurir les possibilitats de tro- al Llano de Fetas, a finals d'agost, en cop la Sima de Linza, on després de bar I'altre explorador. Aleshores, els que s'exploraren del B.l fins al 8.7 (el travessar dos taps de glac, I'avanc es bussadors de I'E.R.E,, que en aquell B.4 tan sols parcialment), el 6.9, la va aturar en un tercer a -70 m. mornent impulsaven una iniciativa ano- Cueva de los Osos o de los Ladrones No sera fins gairebé 15 anys més menada Grup d'Estudis Tecnologics (B.25) i la Cueva de los Contrabandis- tard, el 21 d'agost de 1992, que es tor- Avancants, presionaren el Comité d'Es- tas (6.26). nara a aquesta cavitat i malgrat que el peleologia per tal d'organitzar un altre L'any següent, i al tercer intent, pou principal continuava obstruit pel rescat i després de superar un sifó de s'aconseguí explorar totalment el B.4 glac a -79 m es va descobrir una possi- gairebé 100 m, van aconseguir localit- fins a -134 m pero en conjunt els tre- ble continuació a -35 m. Posteriorment, zar-lo parcialment submergit en I'aigua balls al sector avancaren poc. d'alla es retiraren 2 mWe materials, en- i treure'l, després de 54 h d'espera. El 1980 es dona una forta ernpenta tre blocs i roca mare, accedint a una a les exploracions, estenent els treballs nova xarxa de pous que s'explora fins a fins al mateix cim del Bisaurín (alt. una estretor insuperable a -176 m. Ja a DE FINALS DELS 70 FlNS 2.670 m). Entre les 17 noves cavitats finals de novembre, s'aconseguí supe- L'ACTUALITAT explorades cal destacar la Grallera de rar el tap de glac de la via principal, per Fetas (6.10) de -132 m i el 8.19 de -103 on s'avancafins a-107 m dalt d'un P-70 En la segona rneitat dels 70, un cop m. També s'aixeca una nova topografia (aprox.) que no s'ha pogut davallar. passada I'euforia inicial de les explora- de la B.26 que dona 141 m de recorre- cions al Sistema Arañonera, 1'E.R.E. es gut fins a un sifó situat a - 24 m. Gamueta planteja la conveniencia d'eixamplar el Posteriorment només s'ha tornat L'any 1978 es comencaren les seu camp d'operacions cap a altres zo- de manera esporadica a aquesta zona, prospeccions a la zona de Gamueta, si- nes del Pirineu Central, en una decisió explorant-se I'any 82 el 8.25 bis i I'any tuada entre les valls d'Echo i Ansó, que que, arnb la perspectiva que donen els 90, el B 30, B.31 i B.32. llinda al nord amb el sector de Linza i el anys, no podern considerar d'altra ma- massís de Larra, i al sud s'estén pels nera sinó de molt encertada. La Sima de Linza Quimboas i Chipetas fins enllacar amb Així, I'any 1977 s'inicien visites i També I'any 1977 es realitza durant el rnassís de Alanos. prospeccions a diversos indrets el mes de setembre una estada de Aquest any i el següent els treballs d'aquesta serralada que finalment es prospecció al nord del Barranco de Pe- a la zona foren rnolt limitats ( simultania- concretaren en el desplacament de part trecherna, en que es localitzaren norn- ment es treballava a Bisaurín i a Araño- de les activitats cap al est d'Osca, a zo- broses cavitats a la Hoya de La Solana i nera) pero el 1980 i el 1981 nes no gaire allunyades d'aquelles on a la Hoya del Portillo de Larra, en el Iímit s'intensificaren les prospeccions, des- s'havia treballat en la decada anterior. arnb Navarra. Malhauradament, la vo- cobrint-se una gran quantitat d'avencs. luntat de mantenir la nostra total inde- L'any 80 es davalla el G.22 (-141 m) Bisaurín pendencia enfront d'altres organitzacions amb un gran pou de 132 m i el 81 s'ex- D'aquesta manera aquell any -ens trobavem al sud de Larra, zona plora el G.12 (-200 m) arnb un P-96. s'efectuaren prospeccions al vessant "controlada" per 1'A.R.S.I.P.-,va fer que També el 1981 un col.lectiu d'es- meridional del Bisaurín, a la Sierra de en anys posteriors preferíssim dedicar- peleolegs francesos, del S.C.Montpe- Bernera, on es localitzaren varies cavi- nos a sectors situats més al sud, desa- Ilier, M.J.C.Narbonnei particulars de tats, que es van cornencar a treballar profitant d'aquesta manera la Nimes, comencaren a fer exploracions sistematicament I'any següent. possibilitat d'explorar algunes cavitats a la mateixa zona, descobrint entre El 1978 i després d'unes prospec- que arnb el ternps han assolit gran irn- d'altres el G.104 (-135 m) i el G. 121 cions infructuoses realitzades el mes portancia. De tota manera, el 24 de se- (-103 m). Després d'un breu carteia i una reunió s'acorda de continuar els treballs en comú, amb un únic sistema de nurneració, per tal d'avancar més de pressa. El resultat més interessant d'aquesta col.laboració va ser I'explo- ració, I'any 82, del G.171, on després de davallar el P-132 d'entrada s'avanca fins a una estretor infranque- jable pero ventilada a -283 m. Aquell mateix any també varn explorar el G.43 (-190 m) arnb dos grans pous de 97 i 95 m respectivament i el G.44, un P-140 únic i totalment aeri, mentre que els nostres socis francesos van assolir la cota-127 m al G.131. L'any següent, i un altre cop sols, vam continuar els nostres treballs a la zona, incrementant-ne el cataleg arnb deu nous avencs, amb la qual cosa el nombre total de cavitats explorades s'acosta a les 200. També vam explorar una via lateral al G.171 que comenca Joan Rius, Jordi Borras, MVrnor Olomíi Alfred Montserrat, davant de la cabana-refugi del Llano de en una finestra del gran pou inicial a Fetas, al carnparnentde I'any 1980. (Foto: A. Montserrat) - 85 m i profunditza fins a -173 m i vam

espeleoleg 40- 63- -

1 E.R.E. 1982-1992 ,

Miquel Bosch, ValentiZapater i Martí Romero en el campament de la Fuente de los Navarros, durant la campanyade Gamueta de I'any 1991. (Foto:A.lngles). reexplorar parcialment el G.43. Sima de los Pastores. Els francesos El 1985 retornem al G.43, que con- I'havien explorat fins a una diaclasi obs- tinua obstru'it pel glac a -190 m. De tota tru'ida per blocs a -103 m, segons la no- manera hi vam explorar una via lateral, va topografia, que nosaltres vam trobar que malgrat retornar a la principal, ens oberta i des de la qual vam continuar va permetre accedir al darrer pou de la I'exploració fins a -150 m on s'hagué cavitat per un punt més alt, arnb el que d'abandonar per manca de material. es convertí en un P-150. La primera setmana d'agost s'hi Donat que al llarg d'aquestes cam- torna i com sol passar en aquestes oca- panyes la zona havia estat prospeccio- sions I'avenc es va acabar a -170 m en nada de manera exhaustiva i les un petit sifó. Els cinc participants al possibilitats de descobrir-hi noves cavi- campament, quatre de 1'E.R.E. i un de tats eren practicament nul.les, no vam la S.I.E., aprofitaren per reexplorar la tornar a Gamueta fins I'any 1991. Ales- Cueva del Ibón de lzagra (G.3) i els hores, proveits de nous i potents mit- avencs H.l i H.2, per explorar el H.2bis jans de desobstrucció ens plantejarem i continuar les prospeccions pel sector i forcar el fons del G.171. per la Ruabe de Bernera, on es van ex- En diverses sortides de cap de set- plorar algunes cavitats (B.5 i B.6), sen- mana i un campament a mitjans d'agost se obtenir pero gaire bons resultats. es va desobstruir una estretor situada a Curiosament, I'avenc G.4 també 11 m del fons de la cavitat de la aue es era Der aciuelles dates I'obiectiu d'un

ma de -285 m. Aquí es va comencar a contre casual a Jaca, quan els de 1E.R.E. 1981 desobstruir una altra estretor, més Ilar- 1'E.R.E.tornaven cap a Barcelona, evita ga i difícil que I'anterior. En total s'efec- que aquests companys hi dediquessin tuaren onze atacs al fons de la cavitat la campanya que hi havien pensat fer arnb més de 350 hores-home de treball els últims dies de la primera quinzena efectiu i fora d'ella només es descobrí d'agost. Per ben poc I'exploració un nou avenc, el G.61. d'aquesta cavitat no es convertí en un L'any 92 hem continuat aquesta veritable esforc inter-club. desobstrucció, arnb sis atacs i un total Un any després, el setembre del de 150 hores-home de treball, pero 81, vam visitar i topografiar totalment la malgrat que les perspectives de conti- Cueva de la Zapatilla (-421129 m), co- nuació són excepcionals, encara resta neguda des de sempre per la gent del molta feina a fer. país i que al llarg de la seva historia ha rebut diversos noms. També vam conti- Sierra de Aspe nuar les prospeccions, i arnb la col.la- L'abril de 1980 i com a resultat de boració d'un membre de la S.I.E. del la llarga estada a Candanchú per com- C.E.A. (Barcelona) i un altre del G.E.S. plir arnb el seu serv.ei militar d'un mem- de la S.E.Málaga, ens centrarem al Lla- bre de I'equip es comencaren unes no de Tortiellas. Aquesta vegada s'uti- de prospeccions a la zona de los Lecheri- 1 litza el telecadira del Tobazo, nes que es continuaren el mes de juliol, I'estació hivernal de Candanchú, per tot desplacant-se cap a I'oest, a la zona accedir al sector pero només s'aconse- de El Cubilar. Aleshores es contacta guí descobrir i explorar una nova cavi- arnb un pastor del poble de Esposa tat, el TO.l, obstru'ida pel glac a -28 m. que ens va indicar una cavitat, la Sima Els primers dies de novembre de del Ibón de Izagra, parcialment explo- I'any 85 s'aprofitaren per reexplorar la rada I'any 1974 pel Cercle Lorrain de Sima de las Grajas, també coneguda Recherches Spéléologiques (Luneville, com Gouffre des Choucas o F.9, situa- Franca) que I'havia batejat com G.4 o da als camps de rascler que es troben

64 espeleoleg 40 I I

al nord del cim de la Zapatilla, a I'ex- d'una primera fase d'exploracions trem més oriental de I'allargassat terme post-sifó en que es topografiaren més municipal d'Ansó. Aquesta va ser ex- de 2 km de galeries, el 3 de juny de plorada fins -144 m per I'S.C.Lodeve i 1989 s'aconseguí I'enllac amb la Cue- altres col.laboradors entre 1972 i 1975. va Superior. Tampoc nosaltres vam aconseguir el La unió es va fer per un pas semi-si- desitjat enllac amb la propera Sima de fonant després de realitzar dues dela Zapatilla, o Pozo de los Edelweiss sobstruccions i, donades les seves (-371 m), malgrat superar diverses es- característiques, continua essent un ca- tretors molt mullades i de dimensions mí molt selectiu cap a I'interior de la ca- minúscules en el sector final de I'avenc. vitat. Aquest accés ens va permetre rellencar les exploracions, en especial Sierra de Bernera del riu subterrani, fins a un nou sifó, i També a finals dels 70 es reprenen dels pous finals del sector fossil, on es els treballs a la Sierra de Bernera, de ' va assolir la maxima cota ascendent. primer com ja s'ha explicat a I'entorn Aixo, juntament amb la topografia de del Bisaurín i simultaniament a les ToniNubiolaremuntantunacordafixaales nombroses galeries laterals, va fer que el parts baixes de la serra, buscant les cascades delriusubterranidelaCueva del reCOrregUt de la tova arribés I'any 1991 possibles surgencies de les aigües en- Castiflo, elfebrerde 1989. (Foto:A.lngles). fins als 3.700 m, mentre que el desnivel1 golides als rasclers superiors. Amb el assolia els 235 m (+225, -10 m). temps les exploracions s'extendran treure'n cap resultat notable. Aquell any es comenca una de- per tot el massís i encara que algunes També I'any 85 es realitzen varies sobstrucció al final conegut de la cavi- de les cavitats ja eren conegudes per prospeccions al vessant nord de la se- tat, a I'anomenat Forat de la Marilyn 1'E.R.E. des dels anys 60, la seva ex- rra, des d'Aguas Tuertas fins a I'lbón de (per I'important corrent d'aire que en ploració s'afrontara arnb una mentalitat Estanés, i malgrat I'evident interes del surt), d'on a les darreries del 92 ja s'han nova que no ha deixat de donar els sector, la importancia de les marxes retirat uns 3.5 m3de materials. S'espera seus fruits. d'aproximació ens decidí a deixar-lo forcar el pas en un temps relativament D'aquesta manera, I'any 80 es re- per més endavant. breu, essent les perspectives de conti- explora la Cueva de Santa Ana, segura- El mateix any 85 reexplorarem les nuació molt encoratjadores. ment la surgencia més important de la coves Superior i Inferior del Castillo. En Amb aquesta descoberta es re- serralada, i que des d'aleshores ha es- aquesta darrera varn fer una escalada prengueren, des de I'any 89 fins a I'ac- tat objecte de vigilancia contínua i d'un de 28 m per evitar-ne el sifó terminal, co- tualitat, les prospeccions a la suposada seguiment hidrologic particular. El 1981 ' saque no varn aconseguir, pero varn as- zona d'absorció del sistema, al llarg se'n va fer una nova topografia i el 1983 solir una galeria superior que acabava dels barrancs d'Espata, del Jardín i del en vam localitzar dues possibles bo- en una estretor amb fort corrent d'aire. Borreguil de Espata, també al nord de ques superiors situades en el Barranco Dos anys després vam acabar una la Sierra de Bernera i a I'entorn del Bi- de Agüerri. L'any següent, i després nova topografia interior i exterior del saurín, és a dir cada cop més a I'est, d'escalar 15 m per guanyar-ne I'accés, conjunt, que ens va permetre fixar el arnb un resultats que podem qualificar les varn explorar fins al seu final, total- camí de les futures exploracions. Així, de minsos. En aquesta immensa exten- ment curull de sediments. el maig del 87, vam haver d'abandonar sió de terreny s'han localitzat algunes El 1985 varn aixecar una nova to- un primer intent de superar el sifó termi- cavitats ja conegudes i se n'han desco- pografia de I'esmentada surgencia i nal arnb escafandres degut al gran ca- bert algunes de noves entre les quals tres anys després, el mes de desem- bal que en sortia. es pot destacar la Sima de la Cresta del bre, M.Bosch realitza un intent infruc- Finalment, el 9 d'octubre de 1988, Castillo, amb dues boques i -40 m, i va- tuós de superarme el sifó terminal. Els A.Larios va superar aquest sifó, explo- ris avencs a la zona de Bisaurín. anys 86 i 87 vam estendre les nostres rant 50 m de grans galeries recorregu- Al peu de La Ruabe de Bernera, i prospeccions més cap a I'est, fins la des pel curs d'aigua corresponent a la per indicació dels guardes del refugi capcalera de I'anomenat Barranco de surgencia. Des d'aleshores, les activi- de Lízara, vam localitzar, I'any 90, la Aragués o del Foratón, enllacant així tats en aquest sistema no s'han inte- M.ll,cavitat descoberta i explorada, arnb la zona de Bisaurin. pero sense rromput en cap moment Després almenys de forma parcial pel

espeleoleg40 - 65 Isabel Albir a la galeria principal de la M. 11, Miquel Bosch, Mane1 Trepat i Mqntonia Beguerie a la Cueva de Fuendeaselva, el mes d'abril de 1988. a la Ruabe de Bernera, I'any 1990. (Foto: A.lngles) (Foto: A.lngles)

G.E.R.S.A.M. (Montpeller, Franca). La El juny del 81 un equip mixt del de galeries per un desnivel1 de 55 m. necessitat de coordinar les nostres ex- G.E.R.S. de la A.E.M. (Barcelona) i de Finalment i arnb motiu del 25 ani- ploracions arnb els guardes del refugi i 1'E.R.E. es veié obligat a abandonar versari de la seva primera exploració el fet de que la cavitat es trobava en I'exploració del Avenc E.R.E. a -100 m total (1965 - 1990) ens decidim, en va- una zona assignada a un altre grup es- per la gran quantitat d'aigua que s'abo- ris caps de setmana de 1989 i 1990, a pelologic, ens va fer abandonar-ne I'ex- cava al Pou Subils i impedia baixar-lo. fer una nova topografia de I'Avenc ploració, potser tan sols de manera També en aquesta sortida es visita la E.R.E.,d'acord arnb les actuals normes provisional, quan ja portavem recorre- Cueva de Allará, arnb finalitats basica- de la U.I.S.. Com a resultat d'aquests guts rnés de 400 m de galeries. ment biospelelogiques. treballs es va descobrir una nova sala Finalment aquest estiu passat les El febrer de 1982 varn tornar a la lateral al fons de la cavitat, es va fixar la prospeccions s'estengueren des de Cueva del Veral i en varn aixecar una fondaria del Pou Subils en 117 m i la to- I'Achar de los Hombres fins a I'lbón de topografia completa, que va fixar el seu tal de I'avenc en -254 m, essent el re- Estanés. En aquesta zona es descobri- recorregut en 90 m. El mes d'octubre corregut real de 1.031 m. Cal destacar ren nombroses cavitats, algunes ja ex- varn reprendre I'exploració de la Cueva que un dels autors de la topografia ori- plorades per espeleolegs francesos a del Onso, també coneguda com del Or- ginal, el company Oleguer Escola, tam- principis dels anys 70, pero moltes al- so o del Oso, al Barranco de Marcón, bé va col.laborar en aquesta. tres de noves, que esperem explorar que varn continuar I'agost següent arnb L'octubre del 90 varn aixecar una I'any vinent. varies escalades fins la cota +37 m. nova topografia de la Cueva de Puente El mes de marc de 1984 intentarem Sil, la seva surgencia i en varn enllacar El massís dels Alanos desobstruir la Cueva de Fuente Turulla, el conjunt arnb les poligonals exteriors Ni tan sols després de les intenses gran cavitat fossil obstruida per sedi- de la Cueva del Castillo, situada just campanyes dels seixanta, 1'E.R.E. ha ments i situada pel damunt de la font enfront, a I'altre costat de I'Aragón Su- pogut abandonar I'impressionant mas- del mateix nom a la gorja del Veral, sen- bordán, per tal de clarificar determinats sís dels Alanos i hi ha continuat fent se malauradament aconseguir-ho. aspectes de I'evolució carstica local. exploracions, tant en el seu interior, a L'any 85 es reexplora totalment El juny de 1991 es va prospeccio- les zones superiors d'Alano Espelun- I'Avenc E.R.E. arnb la intenció de supe- ' nar tota la Faja Batimala, on es desco- ga, Alano Arralla i Pena Forca com en rar-ne el final, cosa que no s'aconse- briren algunes noves cavitats i es les zones rnés baixes, a les gorges del gueix pero es realitza una nova revisitaren, arnb fins biospeleologics Veral, a I'oest, i a la Boca del Infierno, poligonal boca-fons que confirma la Cueva de Allará, en la qual es de- al costat est, sobre I'Aragón Subor- I'exactitud del primer aixecament.Tam- sobstruí una gatonera, i la Cueva de dán. A rnés I'existencia de I'Avenc bé aquest any s'efectuaren noves pros- Fuendeaselva. E.R.E. ha estat sovint motiu per fer-hi peccions al voltant del Peña Forca, pero Aquest any 92 i a principis d'agost, sortides arnb més o menys intencions la llargada de I'aproximació, malgrat ha- hem organitzat un nou campament, in- d'exploració. ver localitzat un bon nombre de cavitats tegrat per vuit persones, a la part alta D'aquesta manera, la segona set- i haver-ne explorat algunes, ens va fer del massís. En el seu decurs i en sorti- mana d'agost de I'any 1980 varn reex- retardar el gruix de les exploracions. des posteriors, hem pogut reexplorar plorar totalment I'lbón de la Reclusa i L'abril de 1988 localitzem la Cueva varies cavitats ja conegudes i exploraren varn fer una nova poligonal boca- de Fuendeaselva en la qual a finals ne algunes de noves. Entre totes desta- fons, establint la seva fondaria total en d'any, i gracies al descens de més de quen el A.E,17 de -97 m, a Alano -162 m. També es van reexplorar la Si- 10 m dels nivells d'aigua, portarem el Espelunga, i el F.lO1, a Peña Forca, ex- ma Pequeña de la Reclusa i la Cueva recorregut a 405 m. Aquesta es troba plorat provisionalment fins a -1 03 m. de Allará, de la que es va aixecar una uns 50 m pel damunt de la surgencia La darrera exploració, feta a finals nova topografia, i es van descobrir i ex- del mateix nom i encara més alta en el d'octubre, ens ha permes assolir la plorar els avencs R.3, a la zona de la cingle esta la Cueva de la Faja Batima- Cueva de La Boca del Infierno, al fons Reclusa, i I'Avenc del Dinar (-29 m), als la, que varn assolir després d'unes deli- de la gorja del mateix nom i que fou lo- rasclers de Peña Forca. cades escalades, i va Iliurar-nos 108 m calitzada I'abril passat. Per arribar-hi ha

66 - espeleoleg 40 Aquests dos anys i també el 1985, s'efectuen prospeccions per tota la zona: Aralla de Las Foyas, Las Foyas de Santa Maria, El Rincón, Mallo Arañon, fins i tot a I'altre costat del Puerto del Palo, ja al vessant frances, i pel Barran- co de Acherito i el Mallo Cristian, on es descobreix I'única cavitat d'un mínim interes, un pou únic de 40 m.

La Cueva de la Faixa de los Anollos Situada a I'entrada de Aguas Tuer- tas, a la part alta de la val1 de I'Aragón Miquel Bosch a la cap~alerad'un dels primers pous del Sumidero de Las Foyas, el setembrede 1983 SUbordán, el dia 24 de juny de 1985 es (FO~O:A.Nubiola) localitza i s'exploren els primers metres d'aquesta cavitat, gracies a la gran calgut rapelar des de la carretera i fer quantitat d'aigua que en surt per la bo- un passama a nivel1 del riu. La cavitat és ca. En successius caps de setmana, activa i de moment acaba en una estre- fins el mes de novembre, i en un cam- tor després d'uns 50 m de recorregut. E.R.E. 1982-1984 pament de 8 persones entre julio1 i agost, s'exploren més de 1.600 m de El massís de Collarada -om galeries d'una tipologia molt especial ja Deixant de banda algunes visites que la cova esta excavada en conglo- esporadiques a les coves del poble de merats del permia, de matriu silícica i Villanúa I'activitat de 1'E.R.E.en aquest codols basicament calcaris. massís ha estat molt reduida en els da- Malhauradament pero, el Sifó Tem- rrers anys. Unicamentes pot destacar, el poral 2 romandra ple d'aigua durant --1Wm setembre de 1981, la topografia de la gairebé tres anys i només el 8 d'octu- Cueva del Manantial, d'uns 150 m de rebre de 1988 se'n podra acabar I'explo- corregut, situada al poble de Canfranc. ració, pocs metres més enlla dels punts També, el setembre de 1988 vam finals ja assolits. De tota manera el re- prospeccionar el sector del Barranco corregut total s'establí finalment en de Izas sense treure'n pero, i malgrat 1.707 m per un desnivel1 remuntat ma- I'esforc esmercat, cap mena de resultat. xim de +83 m.

El Sumidero de Las Foyas La Canal de Cema Blanca A finals d'agost de 1982, i gracies a Després de les prospeccions efec- les indicacions d'un pastor d'Ansó es tuades els anys 86 i 87 als barrancs localitza la cavitat, situada a la part alta d5Agüerrii dlAragüés o del Foratón, del barranc del mateix nom, al Val de I'any 88 vam realitzar un seguit de pros- Echo i no gaire lluny de la frontera amb peccions a I'entorn de Peña Agüerri, al Franca. Un mes després s'explora fins Iímit occidental de la Sierra de Bernera, a -120 m, pero dos nous intents, un el que ens portaren al descobriment i mes d'octubre I'altre per cap d'any es 1 d'una zona d'extensió molt reduida veuen frustrats per la gran quantitat pero intensament carstificada, la Canal d'aigua que hi circula. En aquest darrer : de Cema Blanca. Allí hi varem explorar atac, totalment hivernal, I'aproximació setembre pero s'hi torna i en un atac de 8 cavitats diferents, arnb evidents rela- es va fer arnb esquís, pero I'aigua que 18 h, instal.lant i desinstal.lant totalment cions entre elles, pero que no va ser continuava circulant va glacar les cor- la cavitat, dos espeleolegs arriben a - possible d'enllacar. des i ens obliga a abandonar. 294 m, dalt d'un P-15 que no es baixa La més important de totes, la Sima El julio1 del 83 es torna a I'avenc i per manca de material. de Cema Blanca comenca amb una amb un campament a principis d'agost Finalment el julio1 de I'any 84 s'ins- galeria ascendent poc engrescadora s'arriba a -265 m a la Via del Sifó i s'ex- tal.la I'engolidor fins a -320 m i en un fins que aquesta s'aboca a un gran pou ploren quatre vies laterals més. Una breu campament de 7 persones al mes (P-218), fortament regat, que vam bate- sobtada crescuda a'illa durant sis hores d'agost s'assoleix el fons de I'avenc a - jar com a Pou EREcte. El primer intent un dels equips d'exploració i donada la 409 m, També s'acaba I'exploració de de baixar-lo s'acaba, per manca de inestabilitat del temps es decideix dela resta de vies laterals, arnb la qual co- material, a uns 30 m per sota del repla sinstal.lar totalment la cavitat. El mes de sa el recorregut total passa a 1.600 m. que hi ha aproximadament a la seva

- +83 L+so E.R.E. 1985-1988 1

Lo espeleoleg 40 67- 1 d'una estada de prospecció es localitzen un cert nombre de cavitats ja mar- cades, entre elles I'EZ.ll que s'explora i topografia fins el seu final a -227 m, 1E.R.E. 1988 1 amb 327 m de recorregut total. Poste- riorment ens assabentarem que aquest avenc havia estat explorat pel G.A.E.S. de Bilbao dos anys abans. El mes d'abril de 1992 i a la val1 del Veral, descobrírem la Cueva de la Agu- ja de los Pastores,gracies al cabal d'aigua que sortia d'una surgencia propera. La cova té dues boques i 65 m de recorregut i al seu interior hern comencat I'escalada d'una xemeneia ventilada. Mane1 Trepat a la boca de l'avenc CB.3 a la Canal de Cerna Blanca, I'estiu de 1988. Els passats mesos de julio1 i agost (Foto: A. Ingles) hern comencat una serie de prospeccions intenses a les parts altes del massis, on hern PRlNClPALSCAVITATS EXPLORADES completat I'exploració i PERCE.R.E. A CALTARAGÓ topografia de I'EZ.11, hern reexplorat I'EZ.l fins Nom Metres Situació una obstrucció per glac a -35 m, i hern descobert PELDESNIVELL dues noves cavitats de 1. Sumidero de Las Foyas -409 Las Foyas -62 i -10 m. 2. Sima de Cema Blanca (-276,t42) 318 Sierra de Bernera 3. G.171 -285 Garnueta 4. Avenc E.R.E. -254 Alanos 5. Cueva del Castillo (-10,t225) 235 Sierra de Bernera 6. G.12 -200 Gamueta Com hern vist, les ex- meitat. En el segon intent, el primer ex- 7. G.43 -190 Gamueta ploracions de 1'E.R.E. a plorador es va quedar penjat al final de 8. Sima de Linza -176 Linza I'Alt Aragó no són única- la corda a 3 m del terra i només la seva 9. Ibón de lzagra -170 Sierra de Aspe ment una part important capacitat d'improvització, lligant tot allo 10. Ibón de la Reclusa -162 Alanos de la nostra historia, són que tenia a ma, li va permetre arribar-hi 11. G.22 -141 Gamueta una realitat viva que con- i no haver de remuntar, com a minim 12. G.44 -140 Garnueta tinua desenvolupant-se mig pou, per procurar-se més corda. 13. 8.4 -134 Sierra de Bernera amb fermesa. S'arriba així a la Sala Gabardito, 14. Grallera de Fetas (B.101 -132 Sierra de Bernera A I'actualitat, seguim de 100x60 m, on s'exploraren varies 15. B.19 -103 Sierra de Bernera treballant per augmentar continuacions, entre elles una escala- 16. F.101 -103 Alanos els nostres coneixements da infructuosa de 9 m. La rnés im~or- sobre aauestes muntan- tant de totes, es va seguir fins al'seu PELDESENVOLUPAMENT yes, ja que creiem que final a la cota -276 m, que unida als tan sols el treball cons- +42 m assolits prop de la boca situen 1. Cueva del Castillo 3.700 Sierrade Bernera tant juntament amb el co- el desnivel1total de la cavitat en 318 m 2. Cueva de la Faixa de los Anollos 1.707 Aguas Tuertas n e i ;tem e n a o u n i (-276, +42 m), mentre que el seu reco- 3. Sumidero de Las Foyas 1600 Las Foyas d'una zona poden des- 4. Sima de Cema Blanca rregut és de 1.099 m. '.Og9 Bernera vetilar-ne tot el potencial 1.031 Alanos La seaona cavitat en importancia 5. Avenc E.R.E. es~eleoloaic. és la ~ralkradel Torrente (cB.~)en la Aquesta creenca ens que s'assoliren -78 m amb un recorre- ve refermada per les des- gut total de 352 m. La resta de cavitats PR~NC~PALSPOUSEXPLORATS cobertes dels darrers explorades eren de dimensions rnés re- anys, sens dubte les més PERL.E.R.E. A LALTARAG~ duides. amb fondaries aue oscil.len en- im~ortantsen aauestes tre 30 i'50 m. val'ls, i ens permet'mirar el 1 Situació Norn i Fondaria (m) Cavitat futur amb confianca, se- El massís d'Ezkaurre gurs que ens portara una P-218 Pou EREcte Sima de Cema Blanca Aquest massís, situat a la dreta hi- Sierra de Bernera gran quantitat de noves P-150 G.43 Gamueta drografica del Veral, i a cavall entre descobertes que ara ni P-140 G.44 Gamueta I'Aragó i Navarra, ja havia estat motiu tan sols podem albirar. P-132 G.22 Gamueta d'atenció de 1'E.R.E. als anys 60 i obvia- P-132 G.17' Gamueta ment s'hi retorna a finals dels 70 i prin- P-117 Pou Subils Avenc t.n.t. Alanos cipis dels 80, sempre pero d'una P-103 Ibón de la Reclusa Alanos manera esporadica, fins que I'any 90 P-97 A.E.17 Alanos comencarem a treballar-hi d'una mane- P-97 G.43 Garnueta ra més seriosa. P-96 G.12 Garnueta L'agost d'aquell any en el curs

68 espeleoleg 40 reconeixer-me en aquel1 espeleoleg que anava a tenir la seva primera gran aventura pirinenca. Han passat els anys i Arañonera Arañonera, ens ha deixat un posit d'experiencies, coneixements i sentiments que fan molt difícil de poder fer-ne una relació freda o meticulosa. Per altra banda ja s'ha explicat en I'abundosa bibliografia sobre el tema tot allo que afecta resultats concrets i la historia de les exploracions. un viatae Lliure, per tant, del compromís de fer cronologies, repassar les dades, etc., vull parlar d'una altra Arañonera, més interior, i del que ha significat per a nosaltres com equip. La historia d'Araño- nera no és només una successió de conquestes esportives ni de descobertes científiques. No ha estat una activitat, ha estat una dedicació que ha Josep MWervelló i Torrella marcat una generació de I'E.R.E.,en especial d'aquells que hem tingut el privi- legi de viure-hi els moments més algids, més exultants, de la nostra vida espeleologica, una experiencia irrepetible. Les darreres vegades que he refet, Si en una cosa practicament tothom, a I'E.R.E., esta d'acord sol, el camí del bosc i m'he enlairat cap és que Arañonera ha estat I'activitat rnés important de la historia els prats que envolten la grallera del de I'Equip en els darrers vint-i-cinc anys i la seva influencia s'ha Turbón, han estat un exercici nostalgic, com si tornés a casa després d'una Ilar- fet palesa practicament en tot. No és imaginable la participació a ga absencia. Fora dels itineraris habi- les exploracions a Sima GESM sense I'experiencia previa a les tuals de muntanya, Arañonera segueix gelades galeries del T-1 i el seu coneixement progressiu ha obert tan solitaria i immutable com sempre. les portes d'altres sistemes pirinencs. Del molt que se'n podria Es pot reconeixer cada traca, cada lloc d'un escenari, on I'únic soroll és la dir, I'autor ha triat la seva personal i extraordinaria vició de 1'al.l~- cridoria de les gralles. Es troben a faltar cinant món subterrani que s'estén sota Sierra Tendeñera. les tendes a la boca del T.l, les caixes de queviures a la bauma, les escampa- des de material, i, sobretot, les veus amigues dels qui compartiren amb tu PROLEG extraordinari al sete continent, a la ma- moments irrepetibles, nera d'un prodigiós viatge iniciatic sub- Tot esta tal i com havies fixat en el M'he passat llargues estones asse- terrani. record, tal i com ho recrees sovint, a gut dalt del col1 de Bujaruelo, amb la casa, resseguint amb el dit els llocs da- mirada perduda en un altiu massís que ARAÑONERA,VINT ANYS. munt un mapa. Pero, és cert que el s'alca a I'altre vessant del profund tal1 temps ha passat, te n'has adonat de de la val1 de I'Ara, emmarcat, a baix, pel Vint anys dlArañonera. Vint anys !. seguida: Pujant pel camí del bosc, tot riu, a la dreta per la perfecta glaciar Quan penso en els inicis em costa de just sortir de la massa arboria més com- d'Otal i el cim de Tendeiiera, i a I'esquerra per les altes crestes de Fénez i Otal. Els gresos vermellosos i les calcaries clares que se superposen obtenen . -. -.,.. des d'aquí una perspectiva geologica. ...- . El barranc del Turbón, exageradament . - verticalitzat, combina les Iínies de prats verds, penjats com terrassetes, amb :;,., , les superfícies rocalloses de les calcaries clivellades. Amb la vista intento re- I córrer els camins, els rasclers, els camps de dolines, els breus colls i passos que tallen les esmolades crestes, situar les boques dels avencs, travessar el rocam i, amb la imaginació realit- 1 zar un viatge al.lucinant resseguint quilometres de galeries subterranies per on udola un vent fred i humid. Es Arañonera, I'escenari de vint anys d'ex- 1 A 1 ploracions, alla on hem viscut un viatge Aspecte de la boca de la Grallera del Turbón visitadaen una travessia hivernalde prospecció a la recerca de boques superiors,I'any 1978. (Foto: Josep MWervelló). espeleoleg 40 69- vestimenta, la filo- definició té una sortida a I'altre costat RESUM EXPLORACIONS AL SISTEMA ARANONERA sofia de gruP ¡ d'ex- del massís, que passat el darrer obsta- ploració. Amb els Tot va comencar arnb un fracas. -:! cle retrobarem el cel sobre els nostres anYs vam anar ad- , . 1972 Descoberta i inici de les exploracions a la Grallera L'agost de 1972, 1'E.R.E. realitzava un 1 caps. El final sobtat d'una galeria, un del Turbón anomenada tambe T-1 (5001-200 m). quirint una nova campament en una de les zones rnés , . 1cui de sac. un oas infranaueiable és psicologia espeleo- interessants del sector occidental dels 1973 Grallera del Turbón: -300 m. sempre sentit com una derrota, la tor- Iogica, varn fer un Pics d'Europa. Ens varn enfilar a la lnici de I'exploració de I'Avenc T-7 nada sobre les mateixes passes té un salt des d'unes con- muntanya des de Covadonga i el llac aire de retirada, encara que hagis su- 1974 Grallera del Turbón: 2.3651-470 m. cepcions, que si bé Enol, cap el refugi de Vega Redonda, i perat un "record". Avenc T-7: -150 m. s'havien renovat en varn acampar al col1 de la Mazada, Arañonera s'ha anat fent gran, Ilar- 1975 Descobriment,desobstrucció i exploració de la Cova quant a materials prop de Fuente Prieta. Durant una colla ga i fonda davant les nostres passes; de Sta. Elena (2.000 m), surgencia del Sistema. rnés moderns (esde dies varn prospeccionar els rasclers La descoberta del Sistema Arañonerae11972 ens va obligar a reciclar tots els coneixements i mentre els nostres llums il.luminaven Grallera del Turbón: 4.0001-480 m. cales metal.liques, del Jou Luengu, sota les crestes del tecniques per adaptar-nosal que en el futur seria conegut corn "espeleologia alpina". La Galeria Principal, I'any 1974. (Foto: C. Ribera). per primer cop galeries, sales i pous, Enllac Grallera del TurbónISanta Elen: cordes de perlon, Requexon i de les Torres de Cebolleda, s'ha anat extenent fins que el cel ha (7.0001-600, +20 m). etc.) estaven anco- enmig d'uns paratges carstics corpre- substituit la roca sobre els nostres caps. Avenc A-97: -205 m. rades en la mateixa nedors. Els resultats van ser molt po- dVEuropa,I'Alfaro, va anar a comprovar ble boca del T.l, creant un ambient em- Els protagonistes del viatge extraordi- mentalitat de les bres, dels avencs que varn numerar si aquell forat que ens havien indicat boirat al seu pou d'accés. Quin drac, i~fflnici de les exploracions a la Grallera ae soaso nari de Jules Verne al centre de la Terra, generacions pione- FP. 1, FP.2, fins el FP. 13, cap no supera- una vegada a Torla, pujant cap a Buja- o S-1 (-180 m). quin dimoni, treu el seu ale des del cau provinents de la gelada Islandia, excla- res, a allo que com- va els cent metres de fondaria i passats ruelo, al barranc del Turbón, valia la pe- Grallera de Pico Fenez (T-38): -513 m. subterrani?. El mateix desconegut que men en trobar-se a les fertils terres me- portava la nova els dies de vacances varn marxar ben na de ser explorat. El diumenge Es localitza I'Avenc S-8 i s'explora fins a -100 m. reclama cap avall I'espeleoleg abocat a diterranies: "Ah! Quin viatge! Quin espeleologia alpi- decebuts, encara que contents d'haver següent ja hi tornavem esperancats per I'avenc, és el que causava en el passat meravellós viatge!... Havíem abandonat 1978 Grallera de Soaso: -220 m. na: equips Ileugers, conegut un indret tan excepcional. la descripció d'un gran avenc, la Gra- una por ancestral davant el que es con- la zona de les neus eternes per les de Grallera de Pico Fenez: -552 m. formació tecnica i De fet era el lloc adequat, actual- llera del Turbón, que varn batejar T. l, siderava una baixada als inferns, una I'infinit verdor." La travessia subterrania Avenc S-8: -341 m. material personal a ment es coneixen rnés de dos-cents que exhala una columna de baf fred vi- entrada sense retorn "on I'eixir és im- d'Arañonera permet fer sentir una sen- punt i de qualitat, avencs que segueixen la nostra inicial 1979 Es localitza I'Avenc del Camí de I'Ara. sible a certa distancia. Durant el mes possible", com va escriure Bernat Met- sació semblant: entrar per les boques cosa que ens per- numeració, FP (de Fuente Prieta). El Grallera del Turbón: -600,+63 m. de setembre, fins 1'1 d'octubre, varn ge a "Lo somni" I'any 1399. Els grans superiors del S.I., del Camí de I'Ara o metia ser més auto- 1975 els companys del S.C. Alpin Lan- Grallera de Soaso: -500 m. anar descobrint meravellats que autors de novel.les d'aventures del se- del T.l, obertes en paratges de rocam i suficients i tenir guedocien, de Montpeller, exploraven aquesta vegada sí que havíem trobat gle XIX, converteixen I'exploració sub- congestes d'alta muntanya, per sortir a IQqOGrallera de Soaso: 3.2651-729 m. més capacitat d'ex- el Pozu de la Mazada, de 345 m de alguna cosa de bo. terrania en un trajecte arnb entrada i les fonts de Santa Elena, en ple paisat- ;1 A la Grallera del TurbónISta. Elena es superen ploració i més "au- fondaria, a tres-cents metres d'on havíem Tot viatge iniciatic, des de la recer- sortida, en una travessia. Jules Verne ge forestal de la val1 de I'Ara. els 10.000 m. tonomia de vol". A tingut nosaltres el campament tres anys ca del Grial, als viatges extraordinaris descriu el paradigma d'aquest viatge Quan a finals d'agost de 1972 veie- Grallera de Soaso: -846 m. forqa de tremolar abans. Una mica rnés al sud-oest avui de Jules Verne, fins les rnés actuals en el seu "Viatge al centre de la Terra": rem per primer cop la boca del T.l i re- pels gelats con- es coneix el FP.208, Pozu de la Torre aventures de I'lndiana Jones, comen- el savi professor Lidenbrock i el seus 1983 Grallera de Soaso: 6.009 m i nova via fins a -817 m. corrérem els rasclers i camps de ductes del T.1, de Enmedio, de 540 m de fondaria. El ten arnb una revelació, una cosa que acompanyants entren sota terra envol- Avenc del Carní de I'Ara: -30 m. abandonarem la dolines del barranc del Turbón, a I'altre Pozu de la Cebolleda fa 597 m de ha estat oculta durant molt de temps tats pels vapors exhalats per una xeme- costat del veí massís del Mont Perdut, a 1984 Grallera del TurbónISta. Elena:11.500/-600. +lo1 m. "~rotecció"d'unes fondaria, baixant cap el riu Dobra, el malda per donar-se a coneixer i uns neia volcanica a Islandia i són Escuaín, els companys de G.E. de Ba- quantes capes de Pozu del Jou Luengu, FP.153, fa 619 m Avenc T-7: -322 m. sers humans, coneixedors del secret, expulsats a la superfície pel volca dalona, acabaven de descobrir I'avenc roba (samarretes de desnivel1 i el conjunt format pel Pozu es preparen per vencer una prova ple- Stromboli a Italia. Han travessat el labe- B,15, porta d'accés superior al sistema Grallera de Pico Fenez: -640 m. felpades, camises, de los Gorrinos i Pozu'l prau la Fuente na d'obstacles, realitzar una travessia i rint, han superat tots els obstacles i Badalona . Durant els anys següents a Avenc del Camí de I'Ara: 3.0001-435 rr jerseis, cangurs, (FP.138 i FP.119) té 640 m de fondaria!. ressorgir-ne superats personalment. El plens de nous coneixements han re- les dues zones, Arañonera i Escuaín, 1987 Enllac de la Grallera de Soaso amb I'Avenc anoracs, etc) sota Evidentment estavem en el lloc ade- nostre viatge extraordinari no podia te- nascut apareixent altre cop sobre la su- tant similars pel que fa al paisatge i a del Camí de I'Ara i d'aquest amb la Grallera les habituals grano- quat. pero I'atzar ens tenia reservats nir, doncs, un millor comencament. perfície del planeta en un punt molt I'estructura geologica i carstica, es del TurbónlSta. Elena (30.0001-1.180 m). tes de mecanic, per per a una altra aventura, més a la vora distant. Quin espeleoleg no ha tingut viuen dues experiencies paral.leles vestimentes de neo- de casa, al nostre Pirineu. Pocs dies EL LABERINT. mai aquest somni arquetípic? En el nos- que, fins avui, són, sens dubte, les ma- pre, els inefables després de tornar, el 20 d'agost, un tre inconscient col.lectiu hi ha ben ins- ximes empreses de I'espeleologia cata- pacta, abans d'arribar a la font dels Tri- rexos després i, finalment, els conforta- dels companys que havia estat a Pics talada la idea que la cavitat per lana. L'any 1974, mentre I'Avenc tons, hi havia un petit arbre, rnés aviat bles folres polars protegits per grano- Una columna de baf surt de la do- un brot de pi negre, al bell mig del ca- tes impermeables. Així mateix varn anar -- mí; de tal manera que quan hi passaves passant de la xiruca o de la cleta arnb (fent viatges, ben carregat, per anar uns mitjons de muntanya a dins, a les p------'. pujant material) havies d'obrir una mica botes d'aigua arnb combinació de ne- les carnes. Ara aquell brot és un bell ar- opre al seu interior. Pero el que fou defi- Grallera de Soaso ,E.R.E./G.I.E./E.C.G. 1972-1987 bre que obliga a fer un tomb, abans el nitiu és que alla varn iniciar-nos en el cami "li passava per dalt", ara I'envolta "jumar", abandonant les pesades esca- per sota ... les de les primeres exploracions. Mentre, sota terra, anavem explo- L"'elektronn desapareixia, I'exploració rant i recorrent com formiguetes el es feia rnés rapida, rnés Ileugera, pero tronc i les branques del gran arbre aje- les mans i els peus perdien un suport Grallera del Turbón gut, format pels conductes subterranis, psicologic on aferrar-se i el cos queda- que s'anava fent cada cop rnés gran, va penjat amenacadorament d'una sola fora també creixia I'arbret del camí, en- corda, que se'ns feia excessivament cara que no notéssim el seu discret en- prima i fragil, quan la veiem perdre's en lairament. 1, arnb ells, també creixíem la fosca sobre els nostres caps en els nosaltres. No només perque vint anys grans pous de les vies fondes. són una colla d'anys, sinó perque Ara- ñonera ens reptava de tal manera que ens obligava a superar les limitacions i a millorar les tecniques, els materials, la 1 70 - espeleoleg 40 espeleoleg 40- - - - 71 - vestimenta, la filo- definició té una sortida a I'altre costat RESUM EXPLORACIONS AL SISTEMA ARANONERA sofia de gruP ¡ d'ex- del massís, que passat el darrer obsta- ploració. Amb els Tot va comencar arnb un fracas. -:! cle retrobarem el cel sobre els nostres anYs vam anar ad- , . 1972 Descoberta i inici de les exploracions a la Grallera L'agost de 1972, 1'E.R.E. realitzava un 1 caps. El final sobtat d'una galeria, un del Turbón anomenada tambe T-1 (5001-200 m). quirint una nova campament en una de les zones rnés , . 1cui de sac. un oas infranaueiable és psicologia espeleo- interessants del sector occidental dels 1973 Grallera del Turbón: -300 m. sempre sentit com una derrota, la tor- Iogica, varn fer un Pics d'Europa. Ens varn enfilar a la lnici de I'exploració de I'Avenc T-7 nada sobre les mateixes passes té un salt des d'unes con- muntanya des de Covadonga i el llac aire de retirada, encara que hagis su- 1974 Grallera del Turbón: 2.3651-470 m. cepcions, que si bé Enol, cap el refugi de Vega Redonda, i perat un "record". Avenc T-7: -150 m. s'havien renovat en varn acampar al col1 de la Mazada, Arañonera s'ha anat fent gran, Ilar- 1975 Descobriment,desobstrucció i exploració de la Cova quant a materials prop de Fuente Prieta. Durant una colla ga i fonda davant les nostres passes; de Sta. Elena (2.000 m), surgencia del Sistema. rnés moderns (esde dies varn prospeccionar els rasclers La descoberta del Sistema Arañonerae11972 ens va obligar a reciclar tots els coneixements i mentre els nostres llums il.luminaven Grallera del Turbón: 4.0001-480 m. cales metal.liques, del Jou Luengu, sota les crestes del tecniques per adaptar-nosal que en el futur seria conegut corn "espeleologia alpina". La Galeria Principal, I'any 1974. (Foto: C. Ribera). per primer cop galeries, sales i pous, Enllac Grallera del TurbónISanta Elen: cordes de perlon, Requexon i de les Torres de Cebolleda, s'ha anat extenent fins que el cel ha (7.0001-600, +20 m). etc.) estaven anco- enmig d'uns paratges carstics corpre- substituit la roca sobre els nostres caps. Avenc A-97: -205 m. rades en la mateixa nedors. Els resultats van ser molt po- dVEuropa,I'Alfaro, va anar a comprovar ble boca del T.l, creant un ambient em- Els protagonistes del viatge extraordi- mentalitat de les bres, dels avencs que varn numerar si aquell forat que ens havien indicat boirat al seu pou d'accés. Quin drac, i~fflnici de les exploracions a la Grallera ae soaso nari de Jules Verne al centre de la Terra, generacions pione- FP. 1, FP.2, fins el FP. 13, cap no supera- una vegada a Torla, pujant cap a Buja- o S-1 (-180 m). quin dimoni, treu el seu ale des del cau provinents de la gelada Islandia, excla- res, a allo que com- va els cent metres de fondaria i passats ruelo, al barranc del Turbón, valia la pe- Grallera de Pico Fenez (T-38): -513 m. subterrani?. El mateix desconegut que men en trobar-se a les fertils terres me- portava la nova els dies de vacances varn marxar ben na de ser explorat. El diumenge Es localitza I'Avenc S-8 i s'explora fins a -100 m. reclama cap avall I'espeleoleg abocat a diterranies: "Ah! Quin viatge! Quin espeleologia alpi- decebuts, encara que contents d'haver següent ja hi tornavem esperancats per I'avenc, és el que causava en el passat meravellós viatge!... Havíem abandonat 1978 Grallera de Soaso: -220 m. na: equips Ileugers, conegut un indret tan excepcional. la descripció d'un gran avenc, la Gra- una por ancestral davant el que es con- la zona de les neus eternes per les de Grallera de Pico Fenez: -552 m. formació tecnica i De fet era el lloc adequat, actual- llera del Turbón, que varn batejar T. l, siderava una baixada als inferns, una I'infinit verdor." La travessia subterrania Avenc S-8: -341 m. material personal a ment es coneixen rnés de dos-cents que exhala una columna de baf fred vi- entrada sense retorn "on I'eixir és im- d'Arañonera permet fer sentir una sen- punt i de qualitat, avencs que segueixen la nostra inicial 1979 Es localitza I'Avenc del Camí de I'Ara. sible a certa distancia. Durant el mes possible", com va escriure Bernat Met- sació semblant: entrar per les boques cosa que ens per- numeració, FP (de Fuente Prieta). El Grallera del Turbón: -600,+63 m. de setembre, fins 1'1 d'octubre, varn ge a "Lo somni" I'any 1399. Els grans superiors del S.I., del Camí de I'Ara o metia ser més auto- 1975 els companys del S.C. Alpin Lan- Grallera de Soaso: -500 m. anar descobrint meravellats que autors de novel.les d'aventures del se- del T.l, obertes en paratges de rocam i suficients i tenir guedocien, de Montpeller, exploraven aquesta vegada sí que havíem trobat gle XIX, converteixen I'exploració sub- congestes d'alta muntanya, per sortir a IQqOGrallera de Soaso: 3.2651-729 m. més capacitat d'ex- el Pozu de la Mazada, de 345 m de alguna cosa de bo. terrania en un trajecte arnb entrada i les fonts de Santa Elena, en ple paisat- ;1 A la Grallera del TurbónISta. Elena es superen ploració i més "au- fondaria, a tres-cents metres d'on havíem Tot viatge iniciatic, des de la recer- sortida, en una travessia. Jules Verne ge forestal de la val1 de I'Ara. els 10.000 m. tonomia de vol". A tingut nosaltres el campament tres anys ca del Grial, als viatges extraordinaris descriu el paradigma d'aquest viatge Quan a finals d'agost de 1972 veie- Grallera de Soaso: -846 m. forqa de tremolar abans. Una mica rnés al sud-oest avui de Jules Verne, fins les rnés actuals en el seu "Viatge al centre de la Terra": rem per primer cop la boca del T.l i re- pels gelats con- es coneix el FP.208, Pozu de la Torre aventures de I'lndiana Jones, comen- el savi professor Lidenbrock i el seus 1983 Grallera de Soaso: 6.009 m i nova via fins a -817 m. corrérem els rasclers i camps de ductes del T.1, de Enmedio, de 540 m de fondaria. El ten arnb una revelació, una cosa que acompanyants entren sota terra envol- Avenc del Carní de I'Ara: -30 m. abandonarem la dolines del barranc del Turbón, a I'altre Pozu de la Cebolleda fa 597 m de ha estat oculta durant molt de temps tats pels vapors exhalats per una xeme- costat del veí massís del Mont Perdut, a 1984 Grallera del TurbónISta. Elena:11.500/-600. +lo1 m. "~rotecció"d'unes fondaria, baixant cap el riu Dobra, el malda per donar-se a coneixer i uns neia volcanica a Islandia i són Escuaín, els companys de G.E. de Ba- quantes capes de Pozu del Jou Luengu, FP.153, fa 619 m Avenc T-7: -322 m. sers humans, coneixedors del secret, expulsats a la superfície pel volca dalona, acabaven de descobrir I'avenc roba (samarretes de desnivel1 i el conjunt format pel Pozu es preparen per vencer una prova ple- Stromboli a Italia. Han travessat el labe- B,15, porta d'accés superior al sistema Grallera de Pico Fenez: -640 m. felpades, camises, de los Gorrinos i Pozu'l prau la Fuente na d'obstacles, realitzar una travessia i rint, han superat tots els obstacles i Badalona . Durant els anys següents a Avenc del Camí de I'Ara: 3.0001-435 rr jerseis, cangurs, (FP.138 i FP.119) té 640 m de fondaria!. ressorgir-ne superats personalment. El plens de nous coneixements han re- les dues zones, Arañonera i Escuaín, 1987 Enllac de la Grallera de Soaso amb I'Avenc anoracs, etc) sota Evidentment estavem en el lloc ade- nostre viatge extraordinari no podia te- nascut apareixent altre cop sobre la su- tant similars pel que fa al paisatge i a del Camí de I'Ara i d'aquest amb la Grallera les habituals grano- quat. pero I'atzar ens tenia reservats nir, doncs, un millor comencament. perfície del planeta en un punt molt I'estructura geologica i carstica, es del TurbónlSta. Elena (30.0001-1.180 m). tes de mecanic, per per a una altra aventura, més a la vora distant. Quin espeleoleg no ha tingut viuen dues experiencies paral.leles vestimentes de neo- de casa, al nostre Pirineu. Pocs dies EL LABERINT. mai aquest somni arquetípic? En el nos- que, fins avui, són, sens dubte, les ma- pre, els inefables després de tornar, el 20 d'agost, un tre inconscient col.lectiu hi ha ben ins- ximes empreses de I'espeleologia cata- pacta, abans d'arribar a la font dels Tri- rexos després i, finalment, els conforta- dels companys que havia estat a Pics talada la idea que la cavitat per lana. L'any 1974, mentre I'Avenc tons, hi havia un petit arbre, rnés aviat bles folres polars protegits per grano- Una columna de baf surt de la do- un brot de pi negre, al bell mig del ca- tes impermeables. Així mateix varn anar -- mí; de tal manera que quan hi passaves passant de la xiruca o de la cleta arnb (fent viatges, ben carregat, per anar uns mitjons de muntanya a dins, a les p------'. pujant material) havies d'obrir una mica botes d'aigua arnb combinació de ne- les carnes. Ara aquell brot és un bell ar- opre al seu interior. Pero el que fou defi- Grallera de Soaso ,E.R.E./G.I.E./E.C.G. 1972-1987 bre que obliga a fer un tomb, abans el nitiu és que alla varn iniciar-nos en el cami "li passava per dalt", ara I'envolta "jumar", abandonant les pesades esca- per sota ... les de les primeres exploracions. Mentre, sota terra, anavem explo- L"'elektronn desapareixia, I'exploració rant i recorrent com formiguetes el es feia rnés rapida, rnés Ileugera, pero tronc i les branques del gran arbre aje- les mans i els peus perdien un suport Grallera del Turbón gut, format pels conductes subterranis, psicologic on aferrar-se i el cos queda- que s'anava fent cada cop rnés gran, va penjat amenacadorament d'una sola fora també creixia I'arbret del camí, en- corda, que se'ns feia excessivament cara que no notéssim el seu discret en- prima i fragil, quan la veiem perdre's en lairament. 1, arnb ells, també creixíem la fosca sobre els nostres caps en els nosaltres. No només perque vint anys grans pous de les vies fondes. són una colla d'anys, sinó perque Ara- ñonera ens reptava de tal manera que ens obligava a superar les limitacions i a millorar les tecniques, els materials, la 1 70 - espeleoleg 40 espeleoleg 40- - - - 71 - Badalona, C.9, arribava als 650 m de fondaria, al T.l s'arribava als 470 m en r ..-: i . .- una de les seves "vies fondes" i es re- t.. - .. . -., :--, -.. - - 4 rnuntaven uns dos quilometres a la ga- - --..1 , leria d'escalada. L'any 1976 s'aconseguia I'enllac entre el T.l i la Co- va de Santa Elena, surgencia del sistema, arnb un desnivell de 620 m. L'any 1979, rnentre a Arañonera s'arribava al cul de sac de la Sala de la Pluja, rernun- tant la via d'escalada, i es davallava Jordi Barbarroja, recobertper multiples capes de roba i Jordi Alfonso, vestint-se per entrar a T-l. El I'Avenc S.1 fins 450 m de fondaria, a Es- vestit de goma "Turbo" va ser considerat, fins I'aparició del "rexo': molt recomanable persuportar cuaín s'arribava a una profunditat de la temperatura i el corrent d'aire. Estiu de 1974. (Foto: C. Ribera). 900 m a I'avenc B.15, tant en un cas, corn en I'altre s'aconseguien els resul- *T.%- : ;wT7--;a-,- n .. *=:- tats després de llargues permanencies , .. arnb vivacs subterranis. L'any 1980 b,-si,. s'enllaca el B.15 arnb la cova dnEscuain, surgencia de les aigües del sistema carstic, aconseguint la integral rnés fonda del món en aquell rnoment: 1.150 m de desnivell. No és fins I'any 1987 que s'aconsegueix igualar aquesta marca a Arañonera, enllacant la boca del S.3 arnb la boca de la Cova de Santa Elena, 1.150 m més avall. L'any següent, la su- peració del sifo que tancava la sortida inferior de Santa Elena, va permetre sortir directarnent per les fonts, arnb la qual cosa el desnivell de la travessia iguala- va la fondaria total del sistema, 1.179 m. Una cavitat tan extraordinaria corn Arañonera és difícil d'explorar, i no no- rnés Der la rnena d'obstacles a suDerar. sinó bssencialment per la seva co'mplel Alguns dels participants al Camp d'Arañonera el 1974: Martí Romero, Mane1 Alfaro, Jordi Gual, xitat, la qual cosa demana, sobretot, Montse Martín i, d'esquena, Dolors Romero. (Foto:C. Ribera). temps. Hem trigat 15 anys en travessar el laberint i bona part d'aquest ternps tot sornni davant I'aigua es fa cosmic. rnolt de temps, van ser abandonats irre- s'ha esrnercat en buscar el camí i en Presenteixo que sé el que vol dir per- versiblernent per la hidrologia. Només triar entre les diverses possibilitats que que he sorniat rnoltes vegades prop de algun goteig del sostre, que ens per- s'obrien al nostre pas. Allan Quater- I'aigua. De fet tot somni d'espeleoleg rnetia aprovisionar-nos d'aigua, o que main i els seus companys tancats a les inclou I'aigua corn element vital dins es podia convertir en una dutxa quan Mines del Rei Salomó, al relat d'Henry d'un paisatge exclussivarnent geologic. travessavem el pas del pou de I'Aresta, Rider Haggard, aconsegueixen trobar Dins el nostre imaginari la navegació un veritable Pont de Mahorna, esmolat una sortida a les fosques seguint un irn- arnb un bot per les aigües tranquiles corn una espasa, que ens feia sentir, perceptible corrent d'aire que els rnena d'un llac o pels rneandres d'un curs pero que estavem ben lluny de les por- a un riu subterrani i a I'exterior de la subterrani, esdevé un trajecte mític. tes del paradis. L'any 1974, un tracat rnuntanya. A Arañonera, encara que Des de Martel i la seva exploració de la arnb fluoresce'ina va permetre saber il.luminats pels nostres llums de carbur, cova de Bramabiau (corrupció france- que les aigües que es perdien a la doli- hern hagut de seguir tarnbé el vent que sa de I'occita "bram de bou"), ara fa na Gelada, sota les crestes d'Otal, bro- bufa dins les galeries corn si fos el nos- justarnent 100 anys, la caverna arquetí- llaven de nou prop de I'ermita de santa tre pigall. El vent que nornés entrar al pica és aquella que permet el trajecte Elena, al fons de la val1 de I'Ara, on T. 1 ja ens apaga les flames d'acetile en entre una perdua i una ressurgencia, dues torrenteres paral.leles, travessen els tubs de vent, ens va conduir per la seguint el curs de I'aigua sota terra. En la pista que puja cap a Bujaruelo. Poca galeria principal, ens va fer saltar da- aquest sentit, a la cova d'ordiso, pro- cosa sabíern d'aquelles dues aporta- munt els pous de les vies fondes, trobar pera a Arañonera, vam trobar un exem- cions, només que a la primavera, arnb el pas entre els caos de blocs, ens va ple d'aquest rnodel simplista fet a la el desgel, o després de grans pluges, fer insistir fins I'esgotament als pous del mida de I'explorador. les seves aigües tallaven la pista irnpe- T.7, ens va introduir a I'S.l., ens obrí les Les prirneres passes a I'interior del dint, fins i tot, el pas dels cotxes. A la portes de Santa Elena i ens va fer inte- rnajestuós món subterrani d'Arañonera, base d'un saltant d'aigua, sortint arnb ressar-nos per aquell petit forat poc en canvi, es van desenvolupar en el si- forca del bell rnig de la paret es troba la atractiu que més tard batejaríern signifi- lenci de les galeries seques i ernpolse- font de la Gloriosa i a la seva dreta, uns cativament. corn el "Camí de I'Ara". gades de la galeria Principal i dels metres rnés arnunt, la cova de la Glorio- grans pous que ens introdu'ien a les sa que a vegades actua de sobreixidor. vies fondes del T.1. Avancarern en di- Més a la dreta, pujant, arribem a les L'ENCANTERI DE L'AIGUA. reccions oposades, amunt i avall, sen- fonts de Santa Elena on I'aigua surt en- I se sentir la fresa de I'aigua, rnovent-nos tre blocs al rnig d'una torrentera. Diu el filosof frances Bachelard que per antics i gegantins drens que, fa He llegit que Norbert Casteret, bai-

72 espeleoleg 40 - - el paper d'anotació topografica. L'en- Ilac, el primer enllac s'havia aconseguit, el fil dlAriadna comencava a recórrer el laberint. L'exploració de la via Mullada fou una cosa rnés atletica: el pas de la cascada, les rampes arnb rapids, els passos aeris pel damunt dels meandres i els "ramonages" per evitar les profundes cadolles, en el fons de les quals els codols giren i giren sense descans mo- guts per la forca de I'aigua. Les parets que separen els pronunciats revolts de A les primeres exploracions a Santa Elena el bot va ser considerat imprescindiblefins que els "naufrags" habituals van montar instal.lacions fixes. A I'instantania MartíRomero I'any 1978. la galeria, a vegades eren tan primes aue la ~ressióde les nostres botes. fent 1-acroba'cies i oposicions, les arribaven a

1 portar a una galeria fins que un soroll, trencar, foradant-les fins I'altre costat ...

primer un murmuri procedent de I'inte- 1,de sobte, en sortir de la essa d'un me- rior, després un brogit, un "brarn de andre, ens varn topar arnb les parets --a bou", ens va portar a unafinestra sobre d'un sifo que posava final al nostre ;,*e el torrent hipogeu. Riu amunt varn loca- somni cosmic. L'aigua brollava arnb litzar una gran sala, vestíbul caotic i forca d'un pou cilindric de rnés de qua- enorme d'una galeria per on saltava un ranta metres de profunditat i s'abocava curs d'aigua que s'endinsava en el més a la galeria des de dalt d'un petit muret. profund de la muntanya. Seguint un ritual ancestral hi vam tirar Santa Elena fou per a molts de no- una pedra, com si fos una moneda al ' saltres el primer riu subterrani Potser pou dels desitjos. com demanant que n'havíem recorregut d'altres en d'altres pugués continuar el nostre viatge cap a indrets, pero aquel1 era nostre. L'ana- les entranyes de la terra.

I' vem descobrint i el seu trajecte queda- L'aigua surt pel brollador subterra- va senyalat arnb marques, anecdotes i ni. Que hi ha a la mostra que acabem naufragis. Salvavem passos compro- de recollir en una ampolla de plastic mesos cada cop arnb més elegancia, hermeticament tancada? Que més, a pero, al mateix temps, feiem xapoteig part de parametres físics i químics que com infants a les seves glacades ai- podem mesurar i analitzar? El seu mor- gües, feiem xivarri mentre passavem el molar constant sembla que ens parli. bot, o cridavem "terra, terra!" quan Que ens diu ? Quins secrets esta tra'int arribavem als llocs de desembarc. Li de sota terra? Que sap que no podrem anavem posant noms a cada lloc i, en saber mai? Per quins indrets ha passat cert sentit, el domesticavem. que nosaltres no podrem coneixer mai?. Josep MVervelló exhaust pero feliq per, un La progressió fou lenta i accidenta- El nostt-e viatge subterrani no és cop més, haversortit de T-l. Any 1979. da, pero excitant. Euforics, com em- més que una petita porció del que ha (FO~O:Arxiu J.MWervelló) briacs, hi penetrarem ara saltant dins realitzat la més ínfima de les gotes d'ai- I'aigua, ara navegant, ara submergint- gua caiguda sobre els camps de ras- nos fins el coll, fins arribar a la bifurca- cler dels esquerps vessants de Peña xant un dia per la vall, des del col1 de ció de dues galeries: una, per on venien Otal, o provinent de la fossa d'un floc Bujaruelo, es va fixar en aquests to- els majors cabals que queien en cascade neu caigut a I'hivern i emmagatze- rrents que travessen la pista i no va po- da, i I'altra, un rneandre tranquil i pro- mat durant mesos sota les crestes der sinó exclamar: "S'hauria de mirar, fund que donava a una gran galeria d'Año, al fons de les dolines, o a les deu haver-hi alguna cosa...". També d'on desapareixia I'aigua. Vam batejar- congestes que rebleixen els pous dels varn arribar nosaltres a aquesta conclu- les, respectivament, via Mullada i via avencs. Sempre avall, infiltrant-se per sió: s'havia de mirar, i rnés després Seca, i com la progressió era rnés cola roca clivellada, fonent-se a poc a dels resultats de la coloració. Durant moda per la via Seca recorrérem per poc, o entrant impetuosa per la dolina I'any 1974, varn esmercar molts es- ella grans conductes i sales, acompan- gelada o per algun altre engolidor a les forcos a la cova de la Gloriosa, que no yats intermitentment per un petit curs hores caluroses del migdia, la trobarem van donar els resultats que esperavem. d'aigua, fins que un modest i tranquil caient pulveritzada a la sala de la Pluja, Cap a finals de marc del 1975, abando- sifo ens va barrar el pas. En aquest punt traspassant les galeries rnés interiors nant el torrent de la Gloriosa, varn recó- varn erigir arnb pedres una fita i varn dlArañonera, organitzant petits torrents rrer arnb deteniment el veí torrent de deixar un full de bloc arnb el darrer punt cap alguna via fonda, desapareixent Santa Elena. Uns metres més amunt de topografic. Un any rnés tard, I'agost de misteriosa fins reapareixer en el barbo- les fonts, la desobstrucció d'una bau- 1976, provinents del T.l i superat el fals teig del sifo de la via Mullada i, rnés ma tapada per blocs, entre els quals cul de sac de la cota -316, baixant per avall, formant gorges i gorgs a les gale- sortia un feble corrent d'aire fresc, ens estrets meandres, varn arribar a un gran ries de Santa Elena, fins brollar als ves- va obrir la porta al riu subterrani d'Ara- pou. A la seva base, a I'extrem del con sants abruptes de la val1 del riu Ara. ñonera. La imperceptible sortida d'aire d'enderrocs, el pas baix d'una volta si- 1, d'on li ve I'energia a I'aigua, que es va anar convertint en un potent bufa- fonant, en aquells moments seca, ens fa rodar i rodar els codols, fins a con- dor mentre anavem traient els blocs en- va portar a una petita sala. Alla al mig hi vertir-los en esferics, en el fons de les castats. Una dura desobstrucció ens va havia, esperant-nos, la nostra fita arnb cadolles de Santa Elena? La gravetat espeleoleg 40 73 - 1E.R.E.1 G.I.E. 1977-1978 E.R.E.lG.I.E.1E.C.G. 1974-1986 l l

--1wm 0111 / O100m m L*G, l -mm

- 2wm

- 800 m

341 m - -. dirigeix la seva caiguda alentida des de Potser s'ha hagut les crestes dlOtal, i la crescuda diaria d'esperar molt de deguda al calor del sol sobre les con- temps per tornar a gestes, fa que una ona d'energia es trepitjar la punta - mm traslladi d'una punta a I'altra del circuit d'aquesta via. Pot- -640 m hidraulic. A la fi: un molí solar fabricant ser durant els me- bitlles de pedra en la foscor de les pro- sos d'espera s'han dipositat moltes tents. El primer de tots fou el fons fan- funditats. El Sol, com sempre, fent de esperances en aquell pas, tracant Ií- gós d'un pou, que I'any 1973 constituí motor primordial. El Cosmos fent-se nies imaginaries damunt el paper. I ara la maxima fondaria assolida, a 316 m omnipresent sota terra. tornen a ser alla, baixen aquel1 petit sota I'entrada del T.1. La galeria que ressalt o superen aquella estretor ven- surt en direcció est de la bifurfació sota els pous d'accés del T.l acaba obtura- EL PAS SEGELLAT. tosa i al primer revolt topen amb el final de les seves il.lusions. da de sediments, pero, uns metres Quantes il.lusions han recorregut abans, un pou permet accedir a uns Desplegueu davant vostre la topo- meandres inferiors. Baixant un dels grafia del sistema Arañonera. La planta també I'A.97, el T.13 i sobretot el T.7, I'S.8 i el T.38! seus pous un pas segellat ,a la cota us revela una estructura allargassada -316, va frenar durant tres anys les ex- que travessa per sota tot el relleu de la Contrariament, alguns passos se- gellats a la primera exploració s'han ploracions en aquell sector. La desco- Peña Otal, o Arañonera, des del col1 so- berta de la cova de Santa Elena i veient ta el cim de Tendeñera, a I'oest, fins el pogut obrir en el decurs de nous in- fons de la val1 del riu Ara, a I'est. Algu- nes dislocacions marquen un cert es- glaonament del conjunt i algunes galeries arrenquen de I'eix central, seguint aquestes direccions transversals. Fixeu-vos en els punts d'accés a la xarxa, i també en la situació dels avencs que no han connectat, encara o potser mai, amb el tronc principal del sistema. Si mireu I'alcat distingireu unes galeries, més o menys horitzontals, esglao- nades o superposades a diferents nivells, i també uns pous que les sec- cionen o que arrenquen d'elles i, en tot cas, les connecten. Fixeu-vos en els punts que marquen el final de cada galeria, de cada pou. Imagineu-vos un equip d'espelolegs acostant-se a qualsevol d'aquests punts, avancant per la galeria o baixant pel pou. Potser són el ~II~Ud'un aitre grup que va arribar a L'any 1981 alguns delsparticipants en elcampament instal4at a Soaso. Drets: Jordi Borras, un pas prometedor sense mes material J. M@Cervelló, un company de Malaga, Toni Ingles, Joan Rius, Ventura Munné, Josep Hernández i J. Munné. A terra: Martí Romero, Mane1 Trepat i I'amic de Málaga José MGütiérrez, mort alpoc per a continuar, o a un pas dvon temps en accident d'immersióen un sifó, i a qui li dedicarem el pou d'enllap entre I'Avenc del Camí sortia un engrescador corrent d'aire. de /'Ara i la Grallera del Turbón.(Foto: José M" Gütiérrez).

74 espeleoleg 40 baixa del conducte. No serví de res el fet que algú, fent els treballs de topografia, s'enfilés i veiés I'ample conducte que deixavem enrera i que seguia la di- recció general de la galeria Principal. Tampoc tinguerem en compte que, a les galeries per on ens havíem ficat, el vent no fos tan patent. De fet, rnalgrat alguns canvis morfologics, la galeria continuava arnb unes bones dimensions i res no ens podia fer pensar que no anavem per I'eix principal de la cavitat, sinó que ens havíem extraviat. El laberint se'ns tancava en uns llocs i ens obria les portes en uns altres. Pero, Lquantes portes no ens hem tancat nosaltres mateixos arnb els conflic- tes que anavem fent sorgir conforme avancavem en el nostre viatge subterrani? Per que un viatge tan magnífic com Arañonera ha de tenir el revers Mane1 Trepat, descobridor de I'Avenc del Camí de I'Ara, en el pou d'entrada de la cavitat, la d'un fracas de relacions entre grups?. tardor de 1986. (Foto: A. Ingles). L'any 1973 uns companys del G.I.E. compartiren arnb nosaltres el primer campament d'estiu a la grallera del Tur- d'un sifo, ni d'una escalada arriscada, bón. Durant els cinc anys següents fo- el pas era grandiós, pero s'amagava rem capacos de realitzar un treball darrera la rutina. L'únic obstacle era la d'equip i uns campaments conjunts, ceguesa, o la forqa del costum. ¿ Us dels quals n'han quedat records ines- heu fixat que, quan plou, les primeres borrables. Les friccions i algunes in- gotes caigudes damunt del parabrises compatibilitats personals sempre van la direcció que prenien les seves gale- del cotxe marquen sobre el vidre el ca- existir, pero dintre d'uns Iímits raona- ries, feu que tornéssim a interessar-nos mí que seguiran les que vinguin darre- bles que no impedien un encaix solid i en aquell cul de sac i que tinguessim la ra? De la mateixa manera nosaltres, profitós entre 1'E.R.E. i el G.I.E.. L'any sorpresa de comprovar que aquest no arribats, I'any 1974, a un punt on la via 1979 es decidí fer dos campaments, un era tal sinó que, arnb una petita grimpa- d'Escalada del T.l, franqueja acrobati- a T.l i I'altre a S.1, aixo si, es tractava da podíem continuar el nostre camí dicament el gran pou de la via 480, s'en- de campaments mixtes, en els quals rectes cap al sifo de la via Seca de cofra al fons d'una galeria en "pany de ens barrejarem elements dels dos Santa Elena. clau" i canvia bruscament de direcció, grups sense problemes. Aquests dos La dificultat d'enllacar el Camí de fent un colze de noranta graus, varem campaments es reprodu'iren I'any se- I'Ara arnb el T.l no tingué altre obstacle seguir sense reserves les passes del güent pero ja organitzats per separat, que nosaltres mateixos. Aquesta vega- qui en aquell moment anava davant i 1'E.R.E. aT.l i el G.I.E. a S.I., InE.R.E., da no es tractava d'un pas estret, ni que prosseguia I'exploració per la part pero, ampliava la seva base d'actuació més enlla del col1 d'Otal, fins el sector d'Año, mentre el G.I.E. es reservava la zona de Soaso. Vam mantenir, no obstant, I'intercanvi d'informació i més d'un s'acostava a la zona dels ve'ins a salu- dar els companys, pero una frontera clara marcava els dominis respectius. Als anys següents, desaparegut el G.I.E.,arnb la fundació de I'E.C.G., de- sapareixien també les restes de les bones relacions que havien donat lloc als millors moments dlArañonera. Amb la J.. incomunicació vingué la competitivitat i -.+ d'ella es passa a I'hostilitat més ferotge. . -. En pocs anys uns i altres érem enemics .._. .- . . -. i no crec que ningú sabés dir-ne cap raó de pes. L'any 1981 1'E.R.E. quedava blo- quejat intentant trobar una continuació més enlla de la Sala de la Pluja, que marcava el Iímit superior del conjunt T.1-Santa Elena, mentrestant 1'E.C.G. es quedava aturat per un sifo a 846 m Joan Rius lluitant per sortir del laminador existent molt a prop deI'entrada de la Cova de Santa de fondaria, en els Iímits més profunds Elena. Any 1980. (Foto: Arxiu E.R.E.). del S.1. L'any 1984, sense dir-se res, espeleoleg 40 - - 75 - 1'E.R.E. i 1'E.C.G. treballaven explorant la mateixa zona de T.l i topografiant mútuament fragments ja topografiats pels altres. L'any 1986, torna a passar el mateix a la grallera de Pico Fénez. Fins i tot els pous són equipats de manera doble i simultania per tal de no utilitzar les cordes o les instal.lacions dels altres. Amb aquest panorama I'any 1987, es produeix I'encontre per sorpresa dels dos grups sota terra, des- prés de reemprendre 1'E.C.G. Toni Larios, Miquel Bosch, Albert Vergés i Xavier López a I'interior de la tenda 'yaima", utilitzada I'exploració de la via de I'Esperanca del com a cuina/menjador durant el campament de 1987. (Foto: A. Ingles). S.1. i que 1'E.R.E. aconseguís baixar per I'Avenc del Camí de I'Ara fins el punt estrategic de "Quatre Camins", des d'on s'obrien totes les portes gelo- sament guardades durant tants anys. Havien passat quinze anys. Potser carents de les virtuts que ens fessin mereixedors d'obrir el pas segellat ha- víem estat condemnats a vagar pel laberint i només I'atzar, com el vent que ens havia dut de la ma per quilometres i quilometres de galeries, ens volia oferir una darrera oportunitat.

LA TRAVESSIA.

El dia 4 d'agost de 1987 es produeix un encontre historic a 276 m sota terra. A I'avenc del Camí de I'Ara, dos espeleolegs de 1'E.C.G. que remunta- ven la via de I'Esperanca del S.1. es troben arnb dos equips de 1'E.R.E.. Uns tres dies que 'Ota terral els Isabel Albir i Toni Ingles celebrant el descobrimentde I'enllaq que converiia al Sistema AraAonera altres només tres hores. L'encontre es , en una sola cavitat de 1.179 m de desnivell, 30 km de recorregut i record del món de travessia p r O d U e i X q U a n e 1S C O m pany s d e integral. El 30 d'agost de 1987 a 1/4 de 3 de la matinada. (Foto: Jordi Borras).

IIE.C.G.,arribats a la base d'un isou aue 1 elsimpediacontinuarelseucamías- deI'E.R.E.ambelscompanysde I cendent descobreixen que del pou 1'E.C.G.convidats a dinar, donant expli- penja una corda que no hi era dos dies cacions, intercanviant informacions i abans quan havien arribat al mateix ensenyant les topografies no publica- punt. Llums, sorolls, crits ... Dos grups des, exposant com es produiria I'immi- separats per una historia d'enfronta- nent enllac arnb T.l, tots vam pensar ments es troben en el punt d'unió de que ja era hora d'acabar arnb una si- dues cavitats que pertanyen al mateix tuació absurda. Un encontre com el món, al mateix viatge. A les vores del que acabavem de tenir, no s'ha produ'it llac Tanganika, Stanley saluda Livings- massa vegades, potser mai, i semblava tone, del qual, a Europa, feia tres anys que I'atzar ens volia empenyer a sortir que no se'n sabia res: "El Dr. Livingsto- del laberint uns al costat dels altres. ne, suposo?". La rivalitat i I'hermetisme Pero, un cop més, la raó va fracassar feia que 1'E.R.E. i 1'E.C.G.simulessin no vencuda per "les raons", ara que ja es voler saber res I'un de I'altre des de feia veia la llum al final del túnel hi havia qui set anys. Les altes i esmolades crestes preferia sortir per separat. El 30 d'Año separaven les zones d'influencia d'agost, entrant pel T.l, un equip de dels dos grups, pero més alts eren els 1'E.R.E. aconsegueix enllacar arnb el murs que uns i altres havien construit punt final de les exploracions provi- arnb la seva hostilitat i més esmolades nents del Camí de I'Ara. Cecs, extra- eren les "raons" que havien acabat viats pel laberint, havíem seguit arnb una fructífera etapa de col.labora- malament el llibre de ruta durant anys ció i amistat iniciada informalment I'any sense veure el monumental camí que 1973 i institucionalitzada I'any 1974, ara, se'ns feia tan evident. Potser redi- arnb la fundació del Grup Arañonera. mits, per I'encontre al Camí de I'Ara, de Alla baix, als "Quatre camins" del Camí la incapacitat de no entendre'ns que de I'Ara, fent les fotos de grup proto- ens havia condemnat a vagar pel labe- ,,, a Cava Gelada de Pico colaries, i el dia següent al campament rint durant anys, haviem pogut acomplir Fenez, lVagostde1987. (FO~O:A.ingles).

76 - espeleoleg 40 Celebrantals locals de I'E.R.E., i en família, la consecució deI'enllaq del SistemaArañonera. que controlaves tres vegades al dia els De dreta a esquerra podem distingir C. Picañol, O. Escola, M. Bosch, J. MWervelló, M. Trepat, cabals de les fonts de santa Elena i La J. Borras, M, Roca, A. Verges,MsA. Olomí, A. Larios, A. Martínez, V. Zapater, Y. Serena i M. Romero. Gloriosa, o recordes un vivac a I'extrem Setembre de 1987. (Foto: A. Montserrat). de la galeria principal de T.l, la jornada en que vam descobrir la sala de la Plu- el nostre somni i el fil d'Ariadna estava veus retallat per la cova quan treus el ja, el pas segellat rnés emblematic en el estes entre les boques superiors dels cap per I'estret tub ventós de Santa Ele- mateix centre dlArañonera. Ajegut da- avencs de Soaso (S.I., S.2 i S.3) i I'en- na, que n'hem tret? quin secret hem munt el sol humit notes com la fredor trada de la cova de santa Elena, els pres de sota terra?. Espeleonautes, travessa la granota impermeable i re- avencs del Camí de I'Ara i la Grallera descobridors, hem enretirat una mica tornes, tretze anys enrera, a aquell del Turbón eren accessos estrategics a més enlla el llindar del desconegut. campament subterrani just en el mo- mig camí que facilitaven la nostra tra- Hem apres, ens hem hagut d'acarar ment en que la incomoditat o algun vessia subterrania. La mítica cota 1.000 amb proves personals, hem conegut somni inquietant t'ha despertat. havia estat superada amb escreix i po- els nostres Iímits, les nostres pors, les Obres els ulls i no veus rnés que díem acompanyar el vent i I'aigua en el nostres capacitats, hem creat uns vin- foscor. Intentes veure-hi, endevinar al- seu trajecte subterrani per amplies i cles interpersonals que s'allarguen rnés guna ombra, i res. Cap estrella, ni la Ilu- quilometriques galeries. Amb una tren- enlla del reialme de la fosca. I ara, mina, il.luminen la nit perpetua de sota tena de quilometres de recorregut i rant enrera, veiem com el temps ha res- terra. La volta rocosa, que ara sents as- 1.179 m de desnivell, Arañonera esde- pectat en nosaltres aquelles il.lusions fixiant, no guarda memoria de I'instant venia un dels avencs rnés profunds del de la primera vegada que vam veure la fugisser en que els llums dels espeleo- món, el tercer dels Pirineus i, en el seu boca del T.l, sota I'encuriosida mirada legs I'han tocada Ileument. Necessites moment la travessia rnés fonda del pla- de les gralles i els voltors. veure alguna cosa, encara que sigui neta. Podran venir noves descobertes, Per 19E.R.E.,Arañonera sempre una penombra, lluites per desfer el nus nous accessos al món subterrani d'Ara- sera un punt de referencia, un abans i del cordill que tanca el sac al voltant de ñonera, es podra augmentar el recorre- un després. S'han fet activitats impor- la teva cara. No pots, crides el nom gut i potser la fondaria, pero el doble tants, s'ha tocat fons a la Sima d'algun company per si esta despert enllac S.1.-Camí de I'Ara i Camí de G.E.S.M. a rnés de 1.000 m sota terra, com tu, pero no obtens resposta, no- I'Ara-T.l, que es venia a sumar al de s'ha viatjat per mig món, pero m'és rnés el respirar rítmic d'uns dormile- T.1-Santa Elena, I'any 1976,va ser el difícil imaginar-me 1'E.R.E.sense I'ex- gues. Aconsegueixes treure un brac i moment culminant d'una obra en la periencia viscuda a Arañonera. L'ex- cerques nerviós el frontal que vas dei- qual han participat apassionadament pansió de les exploracions fora de la xar prop teu abans d'anar a dormir. unes desenes de privilegiats espeleo- cavitat, primer per tota la val1 de I'Ara T'incorpores, la humitat i un vent persis- legs. L'estrategic lloc on s'han nuat els (Ordiso, Bujaruelo, Cova del Gra- tent i fred et fan una esgarrifanca. Si caps de les nostres cintes metriques, el nit, ...),després per tota la serra de fóssis una volva sense pes el vent se lloc més "sagrat" perque esta en el cor Tendeñera, de I'Ara al Gállego ( Sabo- t'emportaria a través de quilometres de mateix del sistema i ha estat el darrer cos, Baladrás, Avenc Sabadell, galeries fins a sortir pel T.l, on potser en ser trepitjat, ha estat batejat molt sig- surgencies de los Batanes, ...) i per la ara hi ha un bon sol que escalfa els ras- nificativament amb el nom de dos com- resta de massissos de les Sierras Inte- clers i els prats, o potser és de nit i un panys que ens van deixar: En Ramon riores (Telera, Bisaurin, Alano, Peña llum il.lumina per dins alguna tenda, o a Gabriel, amb qui vaig compartir una es- Ezkaurre, ...) han estat una prolongació la bauma hi ha tertúlia, es fan projectes, timulant jornada científica a les fonts de natural d'Arañonera. o s'explica alguna historia de ciencia- Rellinars, molt poc abans que morís es- Sovint, pujant cap a Las Fetas, al ficció. Potser és una nit serena d'aque- calant a Garraf, i en José Maria Gutie- Bisaurin, aforant surgencies al riu Veral Iles, d'alta muntanya, amb un paisatge rrez ofegat en un fred sifo de Cantabria o recorrent la Cueva del Castillo, a la nocturn on es dibuixen els cims sota un i que encara veig tremolant als gelats val1 d'Echo, t'envaeixen sensacions firmament immens. Aixeques instintiva- meandres del S.I.,invocant no sé qui- molt familiars, tanques els ulls i revius ment el cap, el feix de llum del frontal es na cova de la seva Andalusia on la tem- moments de descans assegut prenent perd en la fosca sense tocar el sostre peratura de I'aigua era quasi tropical. el sol en els rasclers de més amunt del distant mentre murmures per a tu ma- I acabat el viatge, expulsats altre T.1, al barranc del Turbón, o sents la re- teix, com el protagonista de "2001 ": cop a la superfície, a aquell cel que , mor i la fresca de I'aigua aquell estiu en Déu meu, esta ple d'estrelles!. espeleoleg 40 - - - 77- i els estaments federatius catalans

Josep M.Miñarro (expresident de la F. C. E) La Junta del Comité Catalano-Balear d'Espeleologia nomenada el 1971, compta amb en Joan Antoni Raventós com a Director de 1'E.C.E. (Foto: Arxiu A. J. Raventós)

1962- L'estament federatiu, des- Al llarg d'aquests 40 anys de vida de I'E.R.E., les seves rela- prés d'uns anys ietargics, passant per cions arnb els diferents organismes federatius que han regit una gestora i després per ser una dele- gació catalana de I'organ estatal (i ino- I'espeleologia catalana han estat molt diverses. D'una manera perant) "Comisión Nacional de molt sinoptica i des d'una posició imparcial, sense voler furgar Exploraciones Subterraneas", comenca en antigues ferides, intento fer un resum de la participació de a ievitalitzar-se arnb la creació del c;- 1'E.R.E. en tot aquest moviment federatiu. mite Regional d'Exploracions Subterra- nies, a la presidencia del qual optaren tres candidats: F.Termes (G.E.s.), J.Vi- lloro C3.E.S.-Puiamal)i Ernest Sánchez 1955- Al febrer es constituí la pri- (E.R.E.).Fou elecit e~'~rimerd'ells, pero mera Junta Directiva de la Cornissió el membre de 1'E.R.E.també forma part Tecnica d'Exploracions Subterranies, de la directiva com a vocal. presidida per en Francesc Vicens (G.E.S.-C.M.B.).Dos membres de 1965- Malgrat la bona voluntat, 1'E.R.E. en forrnaren part; la Núria Gue- aquel1 C.R.E.S. no funciona massa bé i rra, que fou la secretaria i I'Antoni Ba- a finals del 1963 es crea I'Escola Cata- Ilester. un dels dos assessors tecnics. lana d'Espeleologia arnb la intenció d'augmentar les activitats. Des del pri- 1956- Abans dels dos anys de vi- mer mornent, un dels motors de 1'E.C.E. da de la C.T.E.S. sorgí la primera crisi fou un membre de I'E.R.E.,en Josep important. L'intent de creació de Subils, que el 1-2-65 era nomenat nou I'A.D.I.E.S. (Associació d'lnvestiga- president del C.R.E.S. Els aires renova- cions Espeleologiques i Subaquati- dors que porta la nova directiva es van ques), a partir de la fusió del G.E.S. i veure ben aviat frustrats arnb la mort de I'E.R.E., arnb I'ohjectiu de deixar tot d'en J.Subils i d'en F.Godoy al sifó de la enllac arnb I'excursionisme, crea un Tuta Freda, I'agost d'aquell mateix any. bon seguit de problemes, de reunions i A I'octubre, la nova junta del assemblees. La total oposició de la C.R.E.S., presidida per en Jordi de Mier major part de les entitats excursionis- (G.E.S.) compta arnb la presencia de tes arnb secció d'espeleologia (inclo- dos membres de 1'E.R.E.:Joaquim Gra- ses el C.M.B. i el C.E.C.) acaba arnb la cia (Vicepresident) i Oleguer Escola dimissió de la directiva de la C.T.E.S. i (Vocal). arnb la practica desaparició d'aquest organisme. També cal dir, que I'es- Josep Subils, un dels principals impulsors de 1968- Des del 1966, el C.R.E.S. la Escola Catalana d'Espeleologia. Fou també mentada A.D.I.E.S. no passa mai de president del C.R.E.S. durant els darrers passa a ser Comite Regional d'Espe- ser un projecte. mesos de la seva vida (Foto: F. Alaba* 1961) leologia i continuava presidit per en

78 espeleoleg 40 membre de 1'E.R.E.com a Director de I'Escola i com un dels seus maxims col.laboradors dins del Comite, em refe- reixo a en J.A.Raventós. Fou I'epoca dels Simposis. També durant aquesta etapa i durant un cert temps, en Martí Romero fou el Sots-secretari del Comite.

1974- El relleu d'en Corbella fou prou distret. L'assemblea del C.C.B.E. estava dividida davant I'única candida- tura presentada per un espeleoleg, aleshores ja polemic, recentment in- gressat a 1'E.R.E. Gracies al suport d'aquest i de la majoria de grups petits, obtingueren la majoria de vots perque en Pau Pérez sortís escollit president Pau Pérez a Ojo Guareña, ~'any1968. FOU president del C.C.B.E. a partir de 1974 i posteriorment de per primer CO~. C U r iosamen t , al ~OC la Federación Española de Espeleologia. oto: Arxiu F. Alabar?) , temps, els grups que li eren contraris li donaren suport i en canvi, per una serie de circumstancies que no vénen al cas, les relacions amb el seu grup s'anaren deteriorant progressivament, agreu- jant-se la situació durant els anys 1979- ' 80, arran de la imminent creació de la Federació Catalana d'Espeleologia.

1987- Les relacions de 1'E.R.E. amb la nova Federació eren distants, malgrat que alguns dels seus membres feren mans i manigues per normalitzar- les. Cal dir pero, que mai no va deixar d'estar federat, encara que no fou fins el 1984 que la directiva del C.E.C.so.licita oficialment I'afiliació, encara que per diferents raons administratives no es féu efectiva fins el 1987.

1 1992- A primers del 1991 i durant la presidencia federativa del qui escriu aquestes Iínies, dos membres de IIE.R.E.de les noves fornades entren a formar part de la junta de la Federació El desembre de 1992Xavier López es elegit president de la Federació Catalanad'Espeleologia. Com a vocak, SÓn I'Albert Vergés i en (Foto: Maite Sancho. Echo,agost de 1990). Xavier López. Aquest últim, al desembre del 1992 i coincidint amb els actes J.de Mier. Una reestructuració de la d'Espeleologia, tingué I'oportunitat de de cloenda del 40e. aniversari de

junta féu que dos membres de IDE.R.E 1portar a terme la primera edició del tan- 1'E.R.Es'ha fet carrec de la presidencia

ocuparen carrecs importants. En Joan , tes vegades ajornat "Congreso Nacio- de la Federació Catalana d'Espeleolo- A. Raventós fou un dels dos vicepresi- nal de Espeleologia", cele brat a gia, essent així el tercer president que dents i en J.Gracia passa a ocupar la Barcelona al desembre del 1970. Un 1'E.R.E.aporta als estaments federatius Secretaria General. dels motors i secretari executiu del'espeleologiacatalana.

En aquells anys, el C.R.E. patrocina- d'aquest Congrés fou un conegut (i I va els campaments d'espeleolegs. L'oc- moltes vegades polemic) membre de Com es podra observar a les Iínies tubre del 68, 1'E.R.E. tingué cura de IIE,R.E.,I'Esteve Petit. que antecedeixen, InE.R.E.,malgrat els I'organitzacióde la tercera edició, que se mals moments, ha jugat un paper im- celebra a Bastaras (Guara, Osca), 1971- A I'abril, una nova junta es portant en la nostra historia, ni més ni va fer carrec del C.C.B.E., que va ser menys que la que correspon a un dels 1970. El C.R.E., reconvertit des de presidit per en Jaume Corbella grups espeleologics més antics i em- I'any anterior en Comite Catalano-Balear (S.I.R.E.)i que compta amb un destacat blematics de Catalunya. espeleoleg 40 79 - N justifica?. Hi he esmercat 140 hores i

1 encara caldrien tres vegades més per a poder acabar. Des del primer moment

1va quedar clar aue els cursets merei-

1 xien'un tractament d'iaualtat amb altres

1 articles. Si no mireu 12dades:

1 i els cursets Més de 2501000 sessions cursetistes de teorica Més de 200 dies de practiques Més de 400 visites a'cavitais 1 Unavisiósubjetivamobjetiva ~~ésde8oomonitorsmobi1itzats Més de 200 conferenciants Més de 50 mesos d'esforc dels cursets de IYE.R.E. conjunt de I'Equip Els cursets son moments impor-

1tants de la vida del club: és més. son Antoni Amenós i Vidal part de la forma de ser de I'Equip, fins al punt que és impossible imaginar-se un any sense cursets.Pero, en el fons, Per que organitzar cursets?. Pot sem- blar facil de respondre; en realitat no ho és. De raons n'hi han unes quantes, en Quan hom escriu un treball de recopilació historica és difícil epoques unes més importants que al- separar on comencen els fets objectius i on acaba la veritat sub- tres. Aquí us en dono unes quantes, algunes són motiu de reflexió: jectiva del tema. I més si estem parlant d'historia recent, dels ÚI- 1.- Volem més socis! Confiem que tims 40 anys, dels quals I'autor n'ha viscut, una bona part. Per algun cursetista se'n faci. aixo, aquest article, una visió sobre la tasca docent i els cursets 2.- Que els socis n'aprenguin!. Si de IYE.R.E.,vol fer una separació clara d'ambdós aspectes. Una no en sabien. 3.- Que socis i no socis n'apren- ullada general, subjectiva, amb exemples i anecdotes. I un con- guin una mica més!. Especialització, junt de quadres amb les dades recollides que mostren els fets, monografics. la veritat objectiva. 4.- Un any sense curset no pot ser!. Motius de prestigi. 5.-Que tothom sapiga que fem cursets!. Motius de promoció. PER QUE AQUEST ARTICLE? 6.- Necessitem materia primera!. l lNTRoDUCCló Pensant en campanyes. Quan el Consell de Redacció d'Es- Va arribar el moment d'escriure. 7.- Romanticisme. Compartir amb peleoleg, em va proposar escriure un Que faré?. Comencar pel principi, reco- els altres el que sabem. article dedicat als cursets de I'E.R.E., pilant bibliografia per a contestar una 8.- Perque ens agrada!. Vocació sense pensar-m'ho vaig dir que sí. pregunta: Quina dedicació de temps docent. La primera raó per la qual m'ho van dir, és que mai he dit queno; i aixo, és una bona raó. La segona és que sempre he estat un enamorat de I'estadísti- ca, de la recerca i lectura de papers vells i oblidats; i per aixo, era la "víctima ideal". El que no vaig dir a ningú és la tercera raó, aquella per la qual vaig ac- ceptar. Vaig recordar el meu curset, la primera vegada que vaig entrar en una cavitat, els rneus esforcos per pujar i baixar d'un "electron" de manera "dig- na", i molts altres fets que amb el temps es perdran. Pero, una cosa no oblidaré mai, la paciencia, la il,lusió, i els sofri- ments d'aquells que provaven d'ensenyar-me Espeleologia. Vaig dir que sí, perque quan es parla dVHistoria,molts cops ens oblidem dels seus protagonistes. Per aixo, vull que aquest article sigui un homenatge a tots aquells monitors, i cursetistes anonims que han fet En Francesc Sibila i una cursetista a I'Avenc de Vallmajor en el 1Curset Social d'Espeleologia, I'any que nosaltres siguem avui aquí. 1954. (Foto: Arxiu F.sibila).

- 80 espeleoleg 40 TIPUS DE CURSET

Si cal fer una classificació del tipus de curset organitzat per I'E.R.E., jo tria- ria la següent: Cursets d'introduccióa I'espeleologia Cursets complementaris Cursets d'irnmersió

Cursets d'lntroducció a I'espeleologia Anornenem així aquells cursets pensats pera no espeleolegs, pera facilitar uns coneixements mínims, tant teorics corn practics, sobre espeleologia. Organitzar aquests cursets no és facil, que tot funcioni és quasi impossible; pero que s'assoleixin els objectius, és un rniracle.Existeix una recepta magica per a produir el rniracle?. No la co- nec; pero, el que sí que podern fer és aprofitar I'experiencia passada. El procés que se segueix per a organitzar un curset ha estat el rnateix des de fa rnolts anys. Comenca pel no- menarnent d'un "Director de curset", la tria de dates adequades, la programa- ció d'un calendari de teoriques i practiques, la concreció de conferenciants i la convocatoria i publicitat de I'acte. Cal dir, que en els últims temps s'han seguit les normes d'homologació de I'Es- cola Catalana d'Espeleologia; que, curiosament, coincidien amb els nostres plantejaments. La fase següent seria la recepció de sol.licituds, recerca del material demostratiu necessari i I'estudi de la primera sortida de practica exterior. I per fi, comenca el Curset! Obertura i presentació. Documentació a la Federació i entrega de textos als participants. Primera sortida de practi- aues. Estudi individual de ~ossibiiitatsi c'reació de grups de conirol. Teorica. Concreció de la següent sortida i grup de monitors, desplacaments, etc. Teori- ca. Sortida practica. I així, fins a I'ava- luació, clausura, lliurarnent de diplornes, "lunch" de comiat, sopar fi , . 26 1982 0911 1/82 O711 2/82 23 9 6 16 de curset, etc. S'ha acabat!. No m'extendré més en aquests 27 1983 08/11/83 06/12/83 11 9 6 16 fets. El que sí que vull fer, són unes 28 1984 0611 1/84 0411 2/84 21 9 7 16 quantesreflexions: 1.- Es rnillor triar un director de cur- 29 1985 O511 1/85 0311 2/85 299714 set que una comissió. Exigeix menys 30 1986 1811 1/86 1611 2/86 17 9 7 14 recursos del grup i estalvia tasques de coordinació entre els mernbres de la 31 1987 - 24/10/87 2411 1/87 69714 comissió.

32 1988 04/11/88 29/11/88 17 8 8 16 / 2.- El director de curset. cal aue tin- 33 1989 1711 O189 1411 1/89 13 9 5 14 gui "poder absolut" de decisió; pkrque, és norma basica de direcció que no pot 34 1990 23/10/90 2011 1/90 10 9 6 16 ser deleqada una res~onsabilitat,sinó

35 1991 15/10/91 12/11/91 17 9 5 16 1 es faciliten, els mitjans per a cornplir-la. 3.- En tot curset es poden produir , errors, retards, alteracions en les xerra- des, canvis de sortida, etc. Aquests Mitjana de participants: 25 (*) Curset realitzat en els locals de I'A,E.C. fets, si són a'illats, no fan mal a ningú; ara bé, si es repeteixen ens poden por- En el quadre de I'esquerra exposem un resum d'aquelles dades que hem cregut més interessants i oue fan referencia als cursets d'intro- ducció portats a terme per /'E.R.E. del C.E.C. Cal dir, pero que aquelles dades no conegudes s'han deixat en blanc.

Abreujatures i explicació de cada una de les columnes del quadre: N - Número d'ordre del curset. %D - Percentatge de pariicipants de sexe femení en el curset. %H - Percentatge de pariicipants de sexe mascu- 11' 11' en el curset E - Edat miljana dels participants. %A - Percentatge de cursetistes que s'assaben- ten del curset per un amic o conegut. %P- Percentatge de cursetistes que s'assaben- ten del curset mitjancant algun acte de publicitat o promoció. %C - Percentatge de cursetistes que eren socis del C.E.C. abans de I'inici del curset. %L - Percentatge de cursetistes que eren socis d'algun Centre o Entitat diferent al C.E.C. abans de I'inici del curset. %N - Percentatge de cursetistes que a I'inici del curset no eren socis de cap Centre ni Entitat. %U - Percentatge de participants amb estudis universitaris acabats o en curs. %M- Percentatge de curselistes amb experiencia previa en muntanya.

tar al fracas. Per aixo, cal fugir de plantejaments academics i seriosos; i pensar en crear un ambient de participació i amistat. Un arnic sempre ens perdo- nara un error. 4.- Els conferenciants han d'adaptar la xerrada al nivel1 dels alurnnes. L'objectiu és cridar I'atenció i atraure I'interes. Més anecdota i cas practics, i menys teorica retorica. 5.- Per a les sortides practiques, cal separar els cursetistes en grups de possibilitats tecniques sirnilars. Si un cursetista esta en un grup de més nivell, alentira els altres. I si li toca un de menys pot quedar decebut de la sortida. 6.- Si el número de cursetistes és gran, és millor fer torns a hores diferents sobre una rnateixa cavitat o triar- ne de diferents molt a prop una de les altres. Estalvia recursos i esforcos d'or- ganització, proporciona més seguretat i millora les relacions entre els participants. 7.- Cal aprofitar I'experiencia i visitar cavitats conegudei. ES un curset, fern les coses facils. Aixo, no sempre es té en cornpte. Un exemple: I'avenc de la Carbonera. Almenys en tres ocasions, I'exploració durant un curset ha s totals: durat més de 10 hores. En una ocasió els pares desesperats es van presentar 29 a la boca de I'avenc a les tres de la matinada.

- espeleoleg 40- l

Aquest quadre ens mostra la distribució d'edats dels cursetistes.Pera la seva elaboració s'han tingut en comptedades de 393 fitxes corresponents a 19 cursets diferentes. Es pot apreciar la concentració entre els 17 i 20 anys amb un 52,66% del total.

Oleguer Escola i cursetistes durant una classe practica de topografia, a la Cova de I'Espluga de Francolí. A mitjans dels anys 60. (Foto: F. A labart).

Total cursetistes: 393 Edat mitjana: 19.42 anys lnterval 17-20 anys: 52,66%

13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 EDATS I

8.- El monitor ha d'actuar amb més 1 Sense esmentar els d'immersió, que re- estat un grup de pioners; pero, encara preparació i prudencia que per a una bran un tractament a part. La majoria amb més raó, si parlem d'Espeleologia gran exploració. Els imprevistos hi són de reflexions de I'apartat anterior, són subaquatica. L'única branca d'investi- a tot arreu, i d'ell depenen, no sols els aplicables aquí. Ara bé, aquests estan gació i exploració que ens ha costat companys sinó també els cursetistes pensats i organitzats per als propis dues vides. que no tenen experiencia. Un exemple: membres de I'Equip. Convocats en mo- A la seva fundació I'E.R.E., dispo- ja fa uns anys, en una sortida a I'avenc ments en que dintre de I'E.R,E.es plan- sava d'un grup especialitzat en I'explo- Pompeu Fabra, vaig viure la meva pit- tejaven interessos concrets, són un ració de zones sifonants. Mentre jor experiencia espeleologica. Erem 3 reflex d'aquells temes als quals I'Equip aquest grup va existir, es van realitzar i monitors i 5 cursetistes. L'imprevist: ha estat més abocat. I són també, la promocionar cursets d'immersió. Avui una forta pluja, ens va demostrar que prova que mantenir un nivel1 mínim de si bé, I'activitat continua, la capacitat aquesta cavitat és un engolidor. Cabal coneixements, és basic per al nostre organitzativa s'ha perdut. La historia aproximat: 10 11s. Motius: aprofitar les "estil" dlEspeleologia. Es una Ilastima s'escriu dia a dia, i pel moment aquest instal.lacionsperaescala,noportarel no poder aprofundir en I'estudi capítol esta tancat. material personal necessari, vestuari d'aquests cursets, ja que n'hi ha molts inadecuat i no preveure una il.lumina- més dels que hem pogut recollir per a EVOLUCI~HISTORICA ció suficient. Resultat: Vam sortir per la aquesta exposició. El problema és la DELS CURSETS boca 11 hores després d'entrar i arnb falta de documentació escrita. Fins a una llanterna de ma corn a únic llum cert punt, és Iogic; són facils d'organit- Qualsevol ésser viu, persona, so- per a tots. Una experiencia així no es zar, són més curts, es convoquen a ni- cietat canvia amb el temps. Apren, pot repetir!. vell intern, es celebren al mateix local s'adapta, millora o desapareix. D'igual 9.- Cal crear I'ambient necessari en dies normals de reunió, normalment manera els cursets han experimentat

perque els cursetistes vulguin conti- , no hi ha text impres.En resum, es con- variacions en el temps. Referint-nos al nuar practicant I'espeleologia, i les voquen, es celebren i s'obliden. motiu d'aquest article, podriem classifi- condicions dins del grup perque pu- car els motius del canvi en dos grups guin fer-ho. Cursets diferents. El primer, factors externs al 10.- Cal deixar constancia escrita d'lmmersió-Subaquatisme grup que han influit en la progressiva de tot el que succeeixi; sols així, en el La diferencia basica, que ens obli- adaptació. I el segon, motius derivats futur, hom podra aprofitar I'experiencia. ga a considerar aquests tipus de cur- de I'evolució propia i interna. set, com un apartat ben diferenciat de Factors externs: fent una avaluació Cursets complementaris la resta d'activitats docents , és que es quantitativa, no hi ha hagut raons exter- Aquesta divisió inclou tots aquells centren en una epoca ben determinada nes que hagin influit en la quantitat de cursets monografis o d'especialització 1en e període 1955-1963 LIE.R.E. ha cursets. La cosa és diferent, si la valo- espeleoleg 40 -- 83 ració és qualitativa. Ha calgut anar-se adaptant al tipus d'espeleologia vigent a cada moment, Pero, la influencia tampoc és tant gran. Abans calia una xerrada Els mitjans disponibles no tecnica, ara en fan falta dos i una han influ'it mai quantitativament, altra d'autosocors. En topografia, pero, sí qualitativament, sobretot parlem de coordenades i d'ordi- en dos aspectes: la limitació de nadors. L'Arqueologia ha mort. places i les materies. Per exem- La immersió i la fotografia avan- ple, fotografia, immersió i arqueo- ¡. cen cap a I'extinció. Parlem més logia s'han abandonat per d'Ecologia. Se segueix parlant aquesta raó. I també, per aques- poc de prospecció. En el fons ta raó, la tendencia dels cursets 1 I'Espeleologia no ha canviat. Es complementaris és a la baixa. més tecnica, més esportiva, La influencia simultania de menys científica. Ha perdut I'es- tots aquests factors és la que ha perit d'aventura. Resumint, els marcat els cursets. Des del princi- factors externs, han influ'it molt pi quan els cursets d'introducció poc en I'evolució dels cursets. eren molt basics, pero sovinteja- Factors d'ordre intern: hi ha Pr=ctiquesexter/orsde/30é~ursetaLesPedritxes,Serrade Ven (31s complementaris; fins a tres tipus de factors, els relacio- I'Obac, elnovembrede 1986. (Foto:A. Ingles). I'actualitat en que els cursets d'in- nats amb "l'estil" de I'Espeleolo- troducció tenen un aspecte es- gia, els que depenen de les portiu molt marcat, pero se'n fan "necessitats" i aquells que es relacio- una altra, que els possibles nous socis pocs de complementaris. ', nen amb els mitjans disponibles. Analit- s'integrin el millor possible, Podríem dir ,l zem-los un per un. doncs, que els cursets segueixen pa- CONCLUSIONS ral.lels a I'evolució de 1'E.R.E. "L'estil" ha influ'it quantitativament No hi ha prou elements de judici I en el número de cursets, sobretot, com- Les "necessitats" han obligat, per a extreure conclusions valides. I plementaris. I qualitativament en I'ex- puntualment, a organitzar cursets com- Pero continuarem treballant i estudiant tensió i composició de les materies. plementaris per a obtenir "material el tema, sobre dades objectives. Potser I Mantenir una "filosofia" exigeix un reci- huma" per a un objectiu concret. algun dia podrem establir la recepta clatge permanent, per una banda; i per Aquest enfocament s'ha utilitzat, també magica per al millor curset.

AVENCS: 137 visites COVES: 51 visites

84 - espeleoleg 40___,' ELS CURSETS I LA SEVA INFLUENCIA EN

Seleccionada una mostra de 609 altes de soci, distribuida: Baixes : 504 Socis actius: 105

i fets els corresponents calculs, hem obtingut els següents resultats:

Mitjana d'anys d'activitat abans de la baixa : 5,36 Es a dir, quan algú es dona d'alta a X X X X I'Equip, pot esperar-se que sera soci X X X durant els propers 5,36 anys. X X X X Mitjana d'anys corn a soci dels membres actius: 14,26 X X X Es a dir, els socis que en aquests mo- X X X X ments estan en actiu, porten corn a mit- X X X X X jana 14,26 anys des que es van donar X d'alta.

X X Relació Número altesIMembres ac- X X X X X Xtius: 17,24% És a dir, per a que 17,24 socis estiguin X X X X X en actiu cal que hi hagin 100 altes. X X X X X X X X XEstudiem a continuació la incidencia X X X X X Xdels X cursets en el número d'altes general: X X X X X X XXXXXXX X Altes de socis en el període 1965- X X X X XXXX 1991: 497 XXXXXXX X X Conversions a partir de cursets: 124 X X X X X X XXXXXXXXXXX% Altes curset respecte altes totals: 25 % XXXXXXXX X És a dir, corn a mitjana historic a els X X X X XX cursets X aporten la cuarta part de les al- X X X X XX tes Xcorn a soci de I'Equip.

X X X X XX Ara X bé, en realitat la importancia dels XXXXXX X X Xcursets corn a font de nous socis ca- XXXXXX X Xda dia és més important. Ho veurem clarament amb les dades següents: XXXXXX X X XXXXXX X X Altes de socis en el període 1965 1980: 412 XXXXXX X X XXXXXX X Conversions a partir de cursets: 78

% Altes curset respecte altes totals: xxxxxxx 19 % xxxxxxx i comparem-les amb aquestes altres: xxxxxxx xxxxxxx Altes de socis en el període 1980- 1991: 85

Aquest quadre informatiués un detall curset a curset dels diferents temes tractatsen les sessions Conversions a ~artirde cursets: 46 teoriques. Cal dir, pero que dels cursets 2 i 3 no es disposa de cap tipus d'informació. Nota: A I'hora d'elaborar aquest quadreno hem tingut en compte temes que s'han tractat en algun moment de forma puntual. Per exemple en algun curset hi ha hagut sessions com: I'ERE un Equip, % Altes curset respecte altes totals: Espeleomedecina, Historiade I'Espeleologia, etc. 54 % espeleoleg 40- - CURSET ANY CURSETISTES ALTES SOCl %CONVERSI0 Altes Baixes Socis - 13 - 16 - 18 1 22 - 27 - 36 1O 30 2 34 11 3 1 3 53 7 68 7 89 7 1 04 1O 115 14 129 13 148 1O 194 28 220 3 1 227 34 228 36 239 36 222 14 233 46 202 30 191 27 182 14 175 7 183 15 172 12 171 26 153 18 142 1O 138 1 144 10 142 8 142 8 135 8 136 4 134 6 138 2 144 Dades Totals: Baixes sense data 28 116 En el quadre superior s'exposa el resultat dels diferents cursets d'lntroducció realitzats en quant a la conversió dels participants en membres de I'Equip. Volem pero, fer dues observacions, primera Totals 670 554 116 que fins I'any 1977 molts socis feien el curset. Aquest factor no I'hem tingut en compte a I'hora d'elaborar el quadre. 1segona, que el període de temps analitzat després d'un curset per a establir Número de socis real ...... 110 elpercentatge de conversió s'ha limitat a un any. Diferencia...... 6 El quadre de la dreta va directament lligat arnb I'anterior. Si abans veiem els percentatges de % conversió dels diferents cursets, en el que ara mostrem es detalla I'evolució de les altes i baixes de Error aproximat ...... 5 socis de 1'E.R.E.. La comparació de ambdós ens permet coneixer I'efectivitat real dels cursets com a font de socis.

espeleoleg 40 s'han exposat són per ordre de pre- anys o un 54% si només ens fixem en ferencia: Tecnica Basica, Geospeleo- els últims anys. logia, Topografia, Biospeleologia, Tecnica d'exploració, Espeleosocors, PERFIL D'UN CURSETISTA - Data - Nom Fotografia, Altres tipus de carst, Ar- queologia, Subaquatisme i Ecologia. ES un home (71%), entre 17 i 20 9/55- 10156 I Cursode inic a la Esp. Subaq. Si ens referim a les practiques la anys d'edat arnb estudis mitjans (94%) i 6/56- 7/56 Il Cursillo inic. al lnmersionisrno mitjana historica és de 5 dies. Ara bé, en molts casos estudis universitaris 8/60- 8/60 IV CursetSocial d'lmrnersió en realitat, i des de ja fa molts anys, es (36%). Té experiencia en muntanya 4/61- 6/61 VCurset Social d'lrnrnersió realitzen 4 sortides, la mitjana de les (74%) pero no ha practicat mai espeleo- quals depen del número de dies per logia. Pertany a algun centre excursio- 4/62- 6/62 VI Curset Social d'lmrnersió sortida. Es a dir, si I'excursió és d'un dia nista o entitat esportiva (66%) i 5/63- 6/63 VI1Curset Social d'lrnrnersió o de cap de setmana senser. El tipus s'assabenta del curset mitjancant algun 11/71-1 1/71 Cicle de Biospeleologia de sortida, les cavitats escollides i les acte de publicitat o promoció (57%). Li 11/71-12171 Curs d'lniciació a I'Arqueologia fondaries assolides han variat poc al interesa I'exploració, la topografia, la 4/72- 4/72 Cicle d'lniciació a la Topografia llarg del temps. geospeleologia, la biospeleologia i la fo- El grau d'acceptació del curset és tografia, per aquest ordre de preferen- 3/74- 4/74 Cursetde Topografia Subterrania bo en qualsevol de les versions, proves cia. Vol continuar practicant 5/75- 5/75 Cursd'bpecialit. Topografica i experiments que s'han fet. L'interes espeleologia després del curset o al- 2/79- 2/79 I Cursde Fotografia Subterrania despertat en els cursetistes, s'ha tra- menys vol un post-curset organitzat. 5/92- 5/92 Topografia Espeleologica du'it quasi sempre en un desig de conti- Troba que el curset és suficient en late- nuar o ampliar coneixements, tant oria i que el perfil de les materies és el A continuació presentem una Ilista de Cursets teorics com practics; fet que molts correcte, pero troba a faltar practiques dels quals ens consta I'existencia; pero que cops, si bé no sempre, ha obligat a un d'altres temes que no sigui la tecnica. per falta de dades desconeixem la data de post-curset organitzat. Creu que la proporció adequada en les celebració. En conjunt un 23,35% dels curse- sortides practiques és de 2 monitors II Curset d'lntroducció a I'bpeleologia tistes es fan socis de I'Equip, aportant per cada 3 cursetistes. Possiblement un 25% de les altes anuals al llarg dels acabi fent-se soci de I'Equip (24%). III Cursetd'lntroducció a I'bpeleologia

Curs d'lntroducció a la Biospeleologia 1 1954 "Cursillo social de Espeleologia". Primer curset d'aquest tipus a I'Estat Curset de Topografia Subterrania 1955 "Curso de Iniciación a la Espeleologia Subacuática". Cicle d'lnlroducció a la Topografia Subterrani Primer curset d'aquest tipus a I'Estat. Curs d'lntroducció a la Topografia Subterrani: 1957 Primer curset d'lntroducció celebrat en el C.E.C. Especialització entecniques de Topografia 1960 Primer cop que es parla d'autosocors en un curset d'Espeleologia. Introducció a la Fotografia Subterrania 1960 Primera convocatoria d'un curset en catala. 1966 Primer text docent escrit per a un curset. PERFIL D'UN CURSET 1967 Primer curset especialitzat en Topografia. D'IN~~~~~~~I~A L'ESPELEOLOG'A 1969 Curset arnb el mes gran número de cursetistes convertits en socis de I'Equip (14). Es convoca, preferentment, durant el mes de novembre (25 cursets de 35). 1971 Primer curset especialitzat en Biospeleologia.

arnb una mitiana de 7'sessions teoriaue's 1 1971 Primer curset es~ecialitzaten Araueoloaia. 5 dies de sortides practiques. La mitja- 1972 Curset amb majarnúmero de par;icipants (63). na historica d'assistents és de 25 perso- 1972 Per primera vegada s'utilitza el "dressler" en un curset d'lntroducció. nes. En realitat hi ha una tendencia clara 1

a limitar el nombre de places; la causa 1 1973 Per primer cop es limita I'edat per a la participació en un curset. ha I'impOrtantdesenvOlupament de 1974 Per problemes d'homologació arnb la Federació s'anomena la tecnica enfront d'altres temes, amb la cicle d'introducció i no curset. necessitat de recursos humans, mate- 1975 Es obligatoria la tarjeta de la Federació de Muntanya pera participar rials i d'inversió que ha comportat. Aquesta limitació es porta a terme per en el curset. Aixo es repetira fins I'any 1977. dues vies, una directa com I'edat, mate- 1975 Primer cop que es parla d'Ecologia en un curset. rial necessari, dret d'admissió, etC, i I'al- 1977 Any amb dos cursets d'lntroducció, tra indirecta i més efectiva que és la manca d'una promoció real del curset. 1978 Curset arnb més alta quantitat de materies teoriques. Si parlem deis temes que s'expo- 1979 ES parla per primer cop d'Espeleologia Alpina. sen en les sessions teoriques, ~odríem 1979 Primer curs de Fotografia Subterrania. dir que d'll materies possibles la mitiana s'ha estabilitzat en 7. les auals en 11981 Primer anys que es federen tots els cursetistes,

'els últims cursets, no es 'corre'sponen 1 1987 Curset arnb menor número de participants (6). amb les historicament mes usuals; 1990 Unic curset arnb major participació femenina que mascuiiria. pero que, possiblement, s'adapten mi- llar a I'evolució actual de I'espeleolo- 1991 Curset arnb el percentatge mes gran de conversió de cursetistes en socis (47%). gia, Les materies que historicament espeleoleg40 87- arnb objectius molt ambiciosos. De fet era normal, I'Equip estava vi- vint un moment dolc, es feia molta acti- Les ~ublicacionsvitat, hi havia forca gent arnb ganes de fer coses i s'estaven consolidant grups dintre IIE.R.E.,cadascun arnb la seva Ií- nia de treball. Era temps d'euforia espeleologica, de la famosa massificació dels anys seixanta. Els elements diri- gents combinaven la joventut arnb I'experiencia, van saber equilibrar els aspectes esportius arnb la investigació, la tecnica arnb una organitació bu- Martí Romero i Rectoret rocratica de suport i, alhora, mantenir - -- estretes relacions arnb el C.E.C. i el Co- mité dlEspeleologia. Es col.laborava arnb tothom i per tot i s'assolí crear un ambient global que permetia qualsevol iniciativa, arnb la seguretat que no falta- Es important publicar? Deixar ressenyada tota I'activitat? Té ria el caliu per tirar-la endavant. La con- algun interes? Per a qui? Cal ser selectiu en allo que es publica? junció de persones i entorn era irrepetible; pero alla on hi havia els fona- Coses arnb pretencions científiques o només ressenyes de ments per fer les grans coses també hi campaments? O només fitxes d'equipament? 1, les histories de havia les llavors per als enfrontaments. clubs, tenen cap interes? Es poden obrir molts rnés interrogants I en aquest context apareix I'Espe- i no contestar-ne cap. O potser sí que alguns es contesten arnb leoleg, "simple full ciclostilat com a senzill mitja d'expressió", com a un rnitja la considerable quantitat de bibliografia que han escrit els socis rnés per acostar-nos al nivell de I'espe- de 1'E.R.E. leologia europea. El procés "productiu" Són preguntes que cal fer-se regularment i adaptar les res- era feixuc i requeria la participació de molta gent. Calia recollir originals, que postes al nostre temps i a I'evolució cultural del nostre entorn mai no s'han seleccionat- corregir-los, si realment volem aportar quelcom al coneixement del món picar-los de nou i arnb un ciclostil ma- subterrani. nual anar-los reproduint. Un cop estaven impressos tots els fulls es col.locaven ordenats i només calia anar passant i construir la revista. Després i ELS PRIMERS ANYS: 1952-67 practicament mensuals, gairebé no es sovint de nit es portaven a casa d'en Vi- va aprofitar la revista "Montaña": en set cenc Cusó que imprimia les tapes i se'n Ben poques coses escrites ens anys sobren dits a una ma per comptar- preocupava, del relligat. I finalment ca- han quedat del pas de 1'E.R.E. per hi les col.laboracions sobre temes su- lia la distribució, els subscriptors, els 1'A.E.C.:només un parell de notes d'en baquatics o espeleologics. SOC~S,els intercanvis, la censura i el Antoni Ballester a la circular d'aquella Les noves incorporacions de prin- diposit legal. entitat. Contrastant arnb aixo i al llarg cipis dels seixanta van marcar una in- Molta gent hi participava, hi col.lade tota la decada dels cinquanta en tro- flexió en aquesta tendencia, i a més, borava. I potser aquí ha estat el secret bem nombroses referencies en treballs gairebé de manera col.lectiva. J.Se- de la continuitat i relativa regularitat: era de socis del G.E.S., cosa Iogica ates el nent, O.Escola, J.Castells, J.A.Raven- una obra de tots que només es podia bon nivell de col.laboració existent. tós i altres van ser col.laboradors fer si tothom hi posava el seu granet de També són extraordinariarnent habituals a "Montaña", "Geo y Bio sorra. Pero I'espeleologia i el món evo- abundoses les notes i articles a la Karst", etc. i creiem, van crear la neces- lucionen. I el desig de millorar el que es premsa que fan referencia tant a les ex- sitat d'anar més enlla, de tenir un mitja ploracions a Na Polida com a la col.lo- de difusió més especialitzat i no haver cació d'una imatge de la Verge de de dependre de res alie, en fi, de dis- QUE HAN PUBLICAT Montserrat al Riuet de Garraf, corn a la posar d'una revista propia i específica ELS MEMBRES DE LYE.R.E. participació en un salvarnent. De fet era per a temes espeleologics. una tematica de la qual els periodistes podien escriure sense excessives pors Més de 2300 planes ciclostil-offset al fet que la rígida censura franquista d'aleshores deixés el text redu'it a unes Més de 800 planes d'impremta Iínies simboliques. A rnés contribuí a la En una acta de Junta de 1963, s'hi Més de 500 topografies reflecteix una proposta de Esteve Petit divulgació de I'espeleologia i de la im- Més de 450 articles mersió. Entre altres firmes podem citar d'editar una revista propia i I'acord de a M.Lleget, A.Ribera, Josep M.Armen- crear una comissió per estudiar-ho. Cents de notes informatives gou, tots tres relacionats arnb el G.E.S. Com passa sovint I'estudi va ser molt 40 revistes "Espeleoleg" o el C.R.I.S. i I'inefable Sempronio. , lent i la següent anotació al llibre d'ac- Poc va variar aquest tema en pas- tes (20-01-67)ens descobreix queja ha 12 volums "Speleon" sar al C.E.C. Malgrat que les notes so- sortit el primer número i que s'acorda 6 llibres bre activitats a la Circular són crear una Comissió de Publicacions 88 espeleoleg 40 - estat constants. ANY N" MES PAG. AUTORS De la ciclostil manual a I'electrica, el pas a I'offset i els canvis de maquetació Desembre fins el número actual fet amb I'ajut de la Marc informatica, són etapes d'una mateixa Juny ruta que ja dura vint-i-set anys. Ben cert Desembre que no es pot entendre 1'E.R.E. sense Maig rellegir aquests quaranta exemplars de Setembre la revista. Pero les editorials, els treballs Desembre publicats, els acudits i fulls informals Abril són tots part d'una realitat que potser no ha estat la que s'hauria volgut, pero si Setembre I'única d'autentica. Hem fet aixó perque Gener no hem estat capacos de fer res millor, Agost pero sovint s'ha intentat. Desembre També ha estat un testimoni de

Agost 1I'evolució esoeleolbaica catalana i Novembre mundial, amb la seczó d'informació Juny general, lloc on s'han anat reflectint pe- Novembre tites i grans coses, a voltes, irregular- Marc ment i amb retard, pero que permeten Juny veure els grans canvis i troballes de I'espeleologia. Quan va sortir el primer Desembre número de la revista la Gouffre Berger i Juliol la Pedra de San Martin, amb els seus Febrer mes de mil metres de desnivell, eren Octubre com llegendes i els homes que ho van Marc fer possible, uns mites. Ara hi ha uns 50 Agost avencs que passen els mil metres i Marc 1'E.R.E. n'ha fet dos en primera explora- Desembre ció, que és un molt bon promig. Juny I finalment les persones sense les Desembre quals no hagués estat possible absolu- tament res. Tema difícil, car tots han Juny estat companys i sovint la feina ha es- Marc tat tant compartida que és agosarat Marc posar un nom i no un altre: ben cert Agost que caldria anomenar a tots els qui han Desembre fet espeleologia a 1'E.R.E. al llarg Juny d'aquests anys. Desembre L'Equip que va posar en marxa la revista estava encapcalat per en Joan espeleoleg~ ere

centre excursionista de catalunya espeleoleg 40- 89- A.Raventós, Rogeli Sitja i I'Oleguer Es- cola. Al cap de pocs números s'hi afegí M.P.Guerra i arnb posterioritat M.Rome- ro. Tots plegats portaren la revista fins el num. 14-15, datat a I'agost de 1971. Al comencament els socis de 1'E.R.E. havien de comprar-se la revista com tothom, pero per tal d'augmentar tiratge i reduir despeses unitaries es va decidir pujar les quotes socials i que tots el rebessin. No tothom hi va estar d'acord, -ai els diners!- pero la mesura Dolors Romero al Col1 &Arañonera, arnb el Vignemale al darrera, I'estiu de 1975. ana endavant. Cal dir que els esforcos Fou directora d'Espeleoleg, membre de I'equip de redacció d'speleon i coautora del llibre "Món per estalviar van ser realment epics, Subterrani". (Foto: C.Ribera). reutilitzant clixés de diverses pro- cedencies així com els gravats de les topografies de I'Amat i Carreras i altres Manuel Trepat, Antoni Parés, Antoni SPELEON, LA INICIATIVA publicades al butlletí del C.E.C. i obtin- Amenós i Alfred Montserrat entre altres. DISSORTADA gudes dels arxius per metodes no ex- A partir del núm. 31, ja en offset un cessivament academics. equip de continu'itat porta la revista: Al- Per les actes de I'E.R.E., no hem Lamentables dissensions internes fred Montserrat, Antoni Inglés i Antoni sabut trobar referencies sobre I'apari- a partir de 1970 van afeblir I'Equip. Els Amenós. A més a poc a poc es van ció de Speleon, pero si una breu nota a aliats d'avui contra aquest, eren els anar marcant un objectiu: fer una revis- I'Espeleoleg núm. 6 (setembre de teus enemics dema. Problemes perso- ta que a nivell de presentació donés "el 1968) on s'anuncia la cessió de la nals que es barrejaven arnb problemes cop". El núm. 36, d'agost del 1985, es capcalera. Si que n'hi ha algunes a les reals, potser ningú no sap el per que, va fer esperar, pero va valer la pena. actes de Junta del Centre, cosa Iogica pero els resultats van ser clars: grups Una bona maqueta dissenyada per ates que la revista era responsabilitat sencers d'activitat van seguir altres ca- 1'Antoni Inglés, fotografies, poster, por- de la Comissió de Publicacions del mins, la gent més jove se'n va desen- tada en color etc ... li donaven a Espe- Centre i no de I'E.R.E., les quals només tendre del tot, espeleologia inclosa. leoleg una aparenca de revista de ens revelen -i no és poc- les persones Només en perspectiva es pot veure el veritat. De la direcció se'n va fer carrec que havien d'elaborar-la, distribuir-la, mal que es va fer i els elements valuo- igualment Antoni Inglés arnb la decisiva ocupar-se d'intercanvis i subscriptors, sos que es van perdre. Malgrat tot que- col.laboració d'en Miquel Bosch, als cercar col,laboradors i convencer al dava encara forca gent arnb un nivell quals i depenen de les conveniencies C.E.C. que els diners que es gastaven madur d'activitat i les noves descober- s'hi afegien col.laboradors diversos. estaven molt ben gastats. tes van tapar la crisi. Que també va Cal dir que aquest pas de millora Sembla ser que un dels arguments afectar la revista, d'un promig de 4 me- tecnica ha espaiat I'aparició de la revis- utilitzats per a reiniciar-ne la publicació sos en van passar quinze fins sortir el ta en multiplicar el contingut: una plana i aconseguir I'aprovació dels pressu- núm. 16 i no es fins el núm. 17 que apa- impresa equival a tres escrites a maqui- postos fou que era un tema, si no pun- reix una renovada comissió de publica- na i les topografies es poden veure tual, sí almenys d'un compromís de cions que va anar canviant al voltant de sense perdre claredat. També cal dir curta durada fins que es trobés un lloc Dolors Romero i que tingué cura de la que les despeses no permeten treure- més adient per a la publicació que una revista fins el núm. 30, datat el julio1 de les alegrement!. entitat privada com la nostra. I cal dir 1980. Hi col.laboraren activament que, al llarg dels anys, es feren diver- Eduard Martínez, Josep M.Cervelló, ses gestions en aquest sentit totes arnb resujtats negatius, i per motius diversos: des de canvis totals de tematica fins a I'etern problema de trobar gent -.---- - per dirigir-la malgrat disposar de les butlleti d'informació i relació partides pressupostaries necessaries. El fet de ser una revista d'Espeleo- logia portada basicament per gent de I'E.R.E., pero sense ser, estrictament basada en 1'E.R.E. no ha tret que al llarg dels anys fos objecte d'apassionades polemiques al si de I'Equip. Qüestions ere idiomatiques evolucionant des de I'ac- ceptació del primer treball en catala fins a assumir que una revista publicada a Catalunya i pel Centre havia de tenir les capcaleres en catala, pero que centre publicava treballs en qualsevol idioma. excursionista I el debat constant de quin futur havia de catalunya de tenir o quin futur li podíem donar des de 1'E.R.E.i del C.E.C. Debat inútil en el fons ja que la revista no podia superar per si mateixa la crisi de I'espeleologia científica i especialment de I'espeleolo- 90 - espeleoleg 40--

Completíssim manual de topografia espeleologica tema en que I'autor ja havia fet altres interessants aportacions com la llibreta topografica, la utilització de coordenades o els aixecaments tri- dimensionals i que actualment són d'ús normal entre els espeleotopografs, gai- rebé diria que tan imprescindibles com la consulta d'aquest llibre per tots aquells que vulguin treballar seriosa- .-- ment aquesta especialitat. Cal insistir l; ...---/----y del propi au- en la qualitat dels'dibuixos, fets pel rna- ter, el aual, cal dir-ho esun esDe. teix autor i que clarifiquen extraordina- leoleg iolivalent on conflueixen 'els seus coneixements professionals de geoleg arnb una gran afició per la im- mersió subterrania i la topografia. En un moment en que tots els llibres d'inicia- ció i vulgarització espeleologica eren traduccions d'autors estrangers va representar una visió molt més propera al nostre entorn social./e \I per diverses revistes de grups espeleolo- T"-- /----- 3, \ ', gics catalans i espanyols o revistes es- pecialitzades per temes puntuals d'arqueologia, medi natural o biologia. I cal no oblidar els congressos nacional~i internacionals, jornades, de- bats i simposiums, especialitzats o globals que sovint han vist una aporta- ció de membres de 1'E.R.E. sols o col.la- borant arnb companys d'altres grups. Menció especial es mereixen els consocis que van posar en marxa el Centre de Documentació Espeleologi- Topografía Espeleológica ca (C.D.E.) arnb I'objectiu de "recollir, Autor: Albert Martínez i Rius ordenar i difondre la Bibliografia Espe- Editat per la Federació Espaiíola leologica Hispanica". Per assolir-ho de Espeleología, 132 planes, Barcelona s'editaren diverssos butlletins, arnb 1992 aquest nom, on es recull, anualment, El món subterrani (Iniciació a Versió castellana de I'anterior, po- tota I'informació bibliografica disponi- I'espeleologia) sada al dia pel mateix autor, encara ble, perfectament classificada i s'orga- Autors: Dolors Romero i Rectoret i que de manera insuficient. Com a nitza un servei de fotocopies per Antoni Amenós i Vida1 exemple podem dir que les tecniques subministrar a que licalgues. Al Con- Ketres Editora, Col. Ventall, 124 de representació grafica han variat i al- sell de Redacció inicial hi havia tres planes, Barcelona 1983 gunes topografies es veuen francament consocis: Montserrat Ubach, Antoni Segon llibre publicat en aquesta antiquades. Tecnicament és un llibre Nubiola i Oleguer Escola, els quals jun- col.lecció de llibres de butxaca que volia molt més ben editat, sobretot la maque- tament arnb Jordi Lloret i Josep Manel incloure temes particulars dels Pa'isos tació i el paper, pero sembla que els Victoria, companys de la S.I.E., van es- Catalans combinats arnb altres més ge- gravats i topografies s'han reprodu'it de tar els principals protagonistes neral~,pero tots ells des d'una optica I'edició anterior i aixo fa que sovint per- d'aquesta iniciativa. Cal esmentar, pero que des de I'anys 1987, tots els mem- catalana i arnb exemples propers, fa- din qualitat. cils de coneixer i visitar. Cal dir que per Com a cosa curiosa, aquesta edi- bres del Consell de Redacció han estat part dels autors, aquests objectius es ció reprodueix la presentació a I'edi- sempre consocis, afegint-se als ante- van assolir, complementats pels clars i ció catalana arnb data el 1985 quan riors Mariona Vázquez fins I'any 1989. concisos dibuixos de J.Nuet Badia i per és del 1983. Una disculpa final. Per ser riguro- un complet glossari de gran utilitat per sos caldria haber acabat aquestes no- al lector novel1 gens habituat a segons tes arnb una bibliografia exhaustiva. La quins mots. ALTRES PUBLICACIONS feina era considerable, pero no impossible. Una excusa té I'autor: quan es va Topografia espeleologica Com no n'hi havia prou amb les re- plantejar aquest exemplar especial Autor: Albert Martínez i Rius vistes de "la casa" per omplir les ansies quaranta aniversari, d'aquest tema se'n Editat per la Federació Catalana de ressenyar informació i estudis tam- va responsabilitzar un altre company i dJEspeleo/ogiaamb la co/./aboracióde bé s'ha col.laborat en altres revistes, s'ha escrit al darrer moment i a revista la Diputació de Barcelona, 118 planes, des del malaguan~at"Geo i Bio Karst" tancada, sense el temps i la paciencia que tot recull bibliografic exigeix. Barcelona 1983 , a I'internacional "Spelunca" passant

92 espeleoleg 40 Encara que sota terra constant- ment estem observant les característi- ques tan peculiars del nostre entorn, la L'aportació ciencia no comenca amb I'observació, ni I'observació proporciona cap base segura per a derivar-ne nou coneixement, tot al contrari, I'observació depen de 1'E.R.E. a les de la teoria i el coneixement no augmenta per acumulació de dades d'una manera mecanica. Per altra banda, la ciencia inclou components basics i ca- c ie nc ies de l ca rst ~racterístics, corn una forma característi- / ca de treballar, un estil concret per a jutjar i valorar, un llenguatge propi, etc. Tot aixo, pot ensenyar-se, pero la ciencia conté forca elements tacits que no Josep M" Cen/elló i Torrella poden articular-se o ensenyar-se directament i que pertanyen al mateix investigador: la seva mentalitat, la capacitat imaginativa, els coneixements provinents d'experiencies anteriors, fins i tot sentiments i emocions que resulta difícil de poder comunicar directament, El L'autor fa una afirmació clara: els grups espeleologics no te- 1 carst és un rnedi capac d'exercir una nen objectius científics; són pero, la plataforma necessaria per gran fascinació, el seu estudi esdevé que els investigadors de "veritat" puguin portar a terme els seus apassionant i en aquest sentiment ens estudis. Sentades les bases d'aquest punt de vista es fa un retrobem espeleolegs científics i explo- repas a les tasques d'investigació que corn a socis individuals radors subterranis. Descrivint la nostra trajectoria per sota terra tots plegats han portat a terme alguns companys nostres, sempre amb el su- som es~eleonautesmirant avidament port i I'ajut de tot I'Equip. Es parla de temes corn arqueologia, i'escas'espai il.luminat pels nostres paleoantropologia, biologia, morfologia, hidrologia, ... situats en "~f~~[~~&~~~~~~~~~~Ii~~~~~ el seu IIOCdins la historia del nostre equip i dins d'aquesta acti- i arribar a formular les mateixes pregun- vitat pluridisciplinar que és I'Espeleologia. tes. I com ja és sabut, tot nou coneixement és la resposta a una d'aquestes preguntes. En una activitat corn I'espeleologia tats intencionadament investigadores i (a més, amb aquest nom tant erudit !) que empren, a part dels recursos tec- CIENCIA ? es difícil de separar allo que és explora- nics adequats a I'exploració, una meto- ció estricta de la investigació científica. dologia científica, i no només aixo sinó El medi carstic, i en concret I'endo- Quedi clar que parlem d'exploració que, a més, es plantegen resoldre carst, esdevé el paisatge familiar, I'en- corn activitat planificada que comporta qüestions, es proposen explicacions torn habitual de I'espeleoleg, que I'estudi de possibilitats del terreny, la (hipotesis) i es posen a prova per tal de arribara a moure's-hi amb agilitat i a seva prospecció, I'exploració de les ca- refutar-les o realitzar deduccions. coneixer com ningú les seves singulari- vitats localitzades, I'elaboracióde topografies i la publicació dels resultats. No parlem aquí de fugisseres incursions al món subterrani sense altre objectiu que el manteniment físic i tecnic o el passar una bona estona fent un esport d'aquells que abans en deiem de muntanya i que ara en diuen d'aventura. Convindrem doncs, que I'exploració espeleologica és una cosa i que I'espe- leotresc n'és una altra.

Les aportacions a les ciencies del Carst provinents de I'ambit espeleologic en general i, corn més endavant de- tallarem, de 1'E.R.E. en concret, més enlla de la trobada fortu'ita, de la mostra petrologica, I'objecte arqueologic, o I'insecte capturat que I'espeleoleg fa arribar a I'especialista, o del descobriment d'un nou jaciment paleontologic POsat a disposició dels expertsl es ba- MartíRomero i Josep MWervelló rnesurant la conductivitat de I'aigua en una sorgencia a la valldel sen essencialment en aquelles activi- , R~OA, kny 1990. (Foto:arxiu J.M.CerveIIó). espeleoleg 40 93- - tats que el converteixen en un ha facilitat la feina dels investi- món molt particular i fascinant. gador~,dotant-los d'una pro- Aprendra a reconeixer les se- tecció i d'unes infrastructures ves formes superficials i sub- sense les quals seria impossi- terranies i les hi donara noms ble el seu treball en un medi tan estranys, importats d'altres Ilen- hostil, o si més no difícil. Totes gües: lapias, dolina, ponor, po- les tasques individuals han es- lié,...; s'estendra en precissions tat possibles gracies a hidrologiques per definir una "l'equip", a I'entusiasme i a la senzilla font: surgencia, res- participació d'uns exploradors surgencia, exsurgen'cia, font que han abocat desinteressa- valclusiana, ...; o descriura la via dament tota la seva experien- tracada sota terra arnb un prolí- cia i el seu coneixement del fic Iexic científic assimilat a medi. La desconnexió que hem forca de lectures i de llargues patit a Catalunya entre la Uni- observacions sobre el terreny: versitat i I'Espeleologia ha creat espeleotemes, gours, procés la paradoxa que els millors co- clastic, meandre de volta, gale- neixedors del domini carstic no ria singenetica,... estaven a la facultat de Geolo- gia, sinó als centres excursio- Fa un temps, en plena ex- nistes !. pansió de I'espeleologia dels anys 60-70, I'espeleoleg volun- L'ERE 1LES CIENCIES DEL tarista i conscient de I'interes de CARST I'escenari que trepitjava en les seves exploracions, va voler Quan 1'E.R.E. va neixer doblar-se en investigador, so- I'espeleologia científica a casa

vint sense tenir la formació cien- 1 nostra és trobava centralitzada tífica adequada. Van proliferar a1G.E.S.delC.M.B., ambunvi- les publicacions i conferencies gorós nucli en el qual destaca- on s'abocaven paraules grandi- ven els noms de Noel Llopis locuents i poc rigor científic. Lladó, Joaquim Montoriol, Qualsevol "fitxa d'activitat" es Francesc Español, Josep convertia en un treball on no po------AM.Thomas, Oscar Andrés, En- dia mancar I'apunt "espeleo- ric Balcells i altres. Una de les genetic", la descripció geologica o la En Ramon Vifias sempre ha estat un magnífic primeres activitats de I'E.R. E. va ser la relació de la fauna recol.lectada arnb dibuixant. A la foto, reproduida del llibre "La col.laboració arnb les campanyes de pintura rupestre a Catalunya" del qual es co- I'aspirador (el popular "xupa-bitxos" autor,elveiernreproduintunafiguracalcada recol.leccionsianellamentdequirop- obligatori a la bossa de I'espeleoleg durant els treballs de camp. ters que dirigia Enric Balcells. Més en- d'aquells anys). Si repassem les topo- davant, a partir de 1960 comencen les grafies fetes en aquella epoca, espe- investigacions de biolegs "de la casa", cialment dels avencs de Garraf, com ara I'Oleguer Escola i en Joan Se- veurem que la majoria de pous són di- pitats cristal.lins dipositats en el si dels nent. De fet la biospeleologia ha estat buixats com a perfectes fussos, fins i conductes subterranis, el seu contingut des de sempre una dedicació que ha tot, alguns avencs no són sinó el resul- en faunafossil, en restes humanes i cul- donat una certa personalitat a IIE.R.E., tat de la connexió esglaonada de diver- turals, els processos físics, com la cli- arnb un interes constant per a I'obser- sos pous fussiformes; tot per tal matologia subterrania, els processos vació i recol.lecció de fauna troglobia, d'adaptar-los a la llavors famosa i indis- de dissolució lligats a I'equilibri calco- especialment pel que fa els coleopters cutida hipotesi de I'erosió remuntant de carbonic, els habitats subterranis, la cavernícoles, especialitat de I'Oleguer Maucci. Els fussos de Maucci van ad- fauna troglobia, les seves adaptacions i Escola reforcada a més arnb el lligam quirir, doncs, un valor universal, reflex la seva etologia, la flora dels ambients arnb el Museu de Zoologia i arnb el del caracter simplista i gens crític de la de penombra en el llindar entre dos Dr.Español, i, posteriorment, a través "ciencia" a I'ús dins I'ambit general de mons, els ecosistemes desenvolupats del company Carles Ribera, especialis- I'espeleologia catalana. als rasclers del "desert carstic", a les ta en araneids. profundes gorges o al voltant de les hu- El carst, pero, és un domini que ha mides zones de surgencies, etc. Ja que 1'E.R.E. no és un grup cien- estat objecte en els darrers cent anys tífic, les activitats en el camp de la de tota mena d'estudis que recullen to- De la mateixa manera que un gla- ciencia han estat sempre basades en ta la seva complexitat i que I'han con- cioleg no pot estudiar les glaceres sen- individualitats capaces de generar un vertit en un laboratori natural i se ser alpinista, un investigador del interes per la seva feina dins de pluridisciplinar on hidrolegs, geolegs, carst ha de ser espeleoleg i coneixer I'Equip. Moltes d'aquestes activitats geografs, paleontolegs, prehistoria- les tecniques que li facilitaran I'accés al han estat, per aquest motiu, generacio- dors, paleoantropolegs, físics, químics, món subterrani. Per les característiques nals que han viscut moments de pui- biolegs, ecolegs, etc., han pogut estu- del medi es fa imprescindible el treball xanca i baixada. Un exemple prototípic diar diferents aspectes que el configu- en equip. Els grups espeleologics, sen- ha estat el de I'Arqueologia. Sota I'im- ren com un dels medis més singulars: se ser uns equips arnb objectius cientí- puls d'en Ramon Viñas es va produir la seva peculiar hidrologia i geomorfo- fics, han esdevingut en molts casos el els anys 60 i 70 un continuat esforq en logia, el registre sedimentari i els preci- millor suport, la millor plataforma que la recerca prehistorica, cal destacar -- 94 ------espeleoleg 40 - Figures de caprits. (Dibuix reproduit del treball "L'art prehistoric d'Ulldecona'3.

les continues col.laboracions arnb ar- que s'anaren consolidant foren princi- Antoni Freixes i Manel Monterde, de queolegs de Sabadell com en Ramon palment els geomorfologics, sedimen- Sabadell, també presents al Coloqui, Ten o en Francesc Martí Jusmet, així tologics (amb I'aportació de la nova decidim formar un grup de carst expe- com arnb paleoantropolegs, com el optica que en aquells moments posa- rimental i arnb I'objectiu de formar-nos Dr.Campillo, i paleontolegs com el va al dia aquesta disciplina geologica) dins la nova metodologia de concep- Dr.Villalta. Aquesta col.laboració pluri- i hidrogeologics. Fou a partir dels con- ció interdisciplinar de base hidroge- disciplinar va sentar les bases per a tactes que s'establiren a finals dels 70 ologica i des de la perspectiva oberta poder realitzar estudis dels diposits se- arnb el Laboratori Subterrani de Moulis per I'aplicació de I'analisi de sistemes dimentaris arnb una perspectiva am- (Franca) que arriba al nostre país la al carst, iniciem I'estudi creant un peri- plia. Un aspecte fonamental va ser moderna concepció del carst que la metre experimental a la zona de I'estudi de I'art rupestre parietal dins i hidrogeologia estava produint. L'any surgencies de Rellinars, en els conglo- fora de I'ambit dels Pa'isos Catalans, 1978 la Dolors Romero (que ja havia merats carbonatats de Sant Llorenc cal destacar els treballs realitzats al fet algunes estades científiques a del Munt i L'Obac. Durant 5 anys equi- barranc de Valltorta (Baix Maestrat) i a Moulis) i en Josep M.Cervelló tenim pem els carst arnb instrumental que la serra de la Pietat (Ulldecona). L'any I'ocasió, arnb motiu del Coloqui sobre ens permet el control periodic dels 1970 es publica el llibre "La Fou de Bor el carst de Tarbes i de I'Excursió pel parametres físico-químics i dels ca- i cavitats de I'Alta Vall del Segre", que Carst de I'Ariege, de coneixer la Iínia bals de les fonts i el seu posterior trac- recull els treballs de Maria Canals, Car- d'estudi del carst experimental porta- tament matematic i experimentem les les Ribera i Ramon Viñas a la Cerdan- da a terme en els darrers anys per noves metodologies que després po- ya, posant I'accent en I'estudi dels rics Mangin, Bakalowicz, Rouch, Andrieux dran ser traslladades a d'altres in- jaciments arqueologics de la zona i en i altres investigadors del C.N.R.S. En drets. En el Congrés Internacional la fauna subterrania. Cervelló, juntament amb els companys d'Espeleologia celebrat a Barcelona, I'any 1986, ja es poden donar resultats

Pel que fa a la carstologia o a ge- ¡ L.55j7 nULLOlinx, del treball realitzat a Rellinars i a altres ologia del carst, durant els anys 50 i 60 ?.E iin-m,,n,,,, ;TI- cmF!.g.3n: ,,, massissos conglo- meratics de Cata- no hi ha a 1'E.R.E. ningú que potencii el lunya, així com al carst en gresos de la seu estudi. La llarga absencia de Llo- Cova del Serrat del Vent (Collsacabra) pis Lladó de Catalunya i la seva mort - 1en un Simposi Internacional sobre el prematura I'any 1968, van impedir que Carst en Roques Detrítiques (conglo- al seu voltant es creés una escola de , 4, L'AHT' merats i gresos). Amb el temps la geolegs del carst a Catalunya. La seva col.laboració entre 1'E.R.E. i aquest mort va deixar en un estat d'orfandat la 5:bPRE~~~~~RIl equip de treball s'intensifica, en espe- y: r ;!"s.'r? carstologia, i més quan Joaquím Mon- ' cial des de que un dels seus mem- toriol va donar un gir a les seves inves- O'ULLDECONbres, en Toni Freixes, s'incorpora el tigacions dedicant-se només a un Servei Geologic de Catalunya i es pot aspecte concret: la vulcanoespeleolo- I ka,, qDEC, formar un grup de recerca estable so- gia, activitat que el va portar arreu del -. ,.:,... ,~..,.....-+ k~ne%~m, bre el carst en el si d'aquest organis- món, acompanyat sovint per espeleo- N me oficial, cosa que ha permes una legs de 1'E.R.E. que participen així actuació en termes d'investigació apli- dels seus treballs. En els anys 70, alcada en diferents arees. D'aquesta guns membres de I'E.R.E., estudiants ' , manera 1'E.R.E. aconsegueix asociar de Geologia, inicien alguns treballs de al S.G.C. als seus treballs a I'Espluga recerca acompanyant les activitats ex- de Francolí i, a I'inrevés, el S.G.C. re- ploratories de I'Equip: Dolors Romero, clama la col.laboració de I'ERE en els Albert Martínez, Xavier Bosch i en Jo- - -- seus estudis a les Coves del Salnitre Treball publicat I'any 1975 conjuntament arnb sep M.Cervelló. Els centres d'interes (Collbató). espeleoleg 40- - 95 que semblava una nova especie del grup de Speonomus speluncarum, del L'E.R.E. i els animals l qual al sud dels Pirineus només n'existeix una de sola, a Navarra; pero per descriure aquesta possible nova espe- cavernícoles cie caldria coneixer el mascle, que ofe- reix caracters taxonomics essencials, i des del 1965, rnalgrat una bona serie d'intents no se n'ha tornat a recollir cap més indivídu. Ja fa 28 anys que aixo Why there is such pleasure dura ... Els dos únics coleopters caverní- in studying nature? coles, malgrat les intenses prospeccions de I'E.R.E., durant 40 anys, no s'han tornat a capturar des de la seva descoberta: Speonomus ellipticus Jeannel: re- Oleguer Escola i Boada collit un sol exemplar al Forat la Bou, a Serradell (El ~allarsJussa), per Jean- nel, el 1911 , i Bathysciola penicillata Je- annel: recollit un sol exem~lara Sant Pere de Grau dlEscales (s8isones) ta- L'aportació de membres de 1'E.R.E. al coneixement faunístic i molses, per abans especialment biospeleologic ha estat forca important. S'han re- del 1924. collit milers d'exemplars arreu del planeta, tant a dins de les cavitats com a I'exterior. De tot aquest ingent material, n'han sortit nombroses especies noves per a la ciencia. De les cavernícoles hem recopilat les més importants com a mostra de la feina feta.

Als primers temps de I'Equip no (algues cianofícees) fins a mamífers sembla pas que la gent s'interessés (quiropters) i seria difícil de triar: Iso- gaire pels animalets petits, els insectes pods (Cruz, 1992), Col.lembols (Gama, i d'altres de pocs mil.límetres; només 1984), o cucs de terra (Trigo, 1989)... trobem activitats relacionades amb la Agafem-ne com a mostra un botó, un biospeleologia en la intensa col.labora- grup que coneguem a fons: ció arnb el Dr.Balcells, en I'estudi dels Ordre Coleopters rats-penats de les Mines de Can Palo- Família Cholevidae GEOTRECHUS UBACHI Español meres (a Malgrat) i a I'Avenc del Daví (a Subfamília Bathysciinae Especie nova, que va representar Sant Llorenc del Munt), on hi ha unes Jeannel, 1924 107 especies i sula primera captura de Geotrechus a la importants colonies d'hivernació del bespecies conegudes a la Península Península Iberica. Descobert per Su- rat-penat de cova (Miniopterus schrei- Iberica bils, Ubach, Senent, Raventós i Escola, bersi) i on es van efectuar campanyes Español, 1953 129 entre d'altres, a I'Avenc del Xato, al Sol- d'anellament de quiropters (fins a un Laneyrie, 1969 134 sones, en el curs de I'Operació Sol- miler d'individus a cada sessió). Un Escola, 1986 176 sones, el 1964 dels resultats vistosos d'aquests estu- Els Bathysciinae són un grup de dis va ser el registre d'un rat-penat que coleopters cavernícoles ben coneguts havia fet un desplacarnent des de les per les intenses prospeccions a la Pe- Bouches du Rhone, a Franca, fins a nínsula Iberica, i resulta que del 1924 al 1'Avenc del Daví, recorrent una distan- 1986 (62 anys) ha augmentat el nom- cia de 350 km en Iínia recta, a vol bre en 69 formes noves, de les quals d'ocell (més ben dit a vol de rat-penat). més d'una dotzena han estat trobades Es va batre el record del món en distan- per membres de 1'E.R.E. cia de migració ... Cal tenir present que una bona se- Pero a partir del 1960 vénen a rie de formes sistematiques han passat 1'E.R.E. futurs biolegs que comencen a a la sinonímia (és a dir que s'han supri- interessar-se per la fauna cavernícola i mit car es consideren identiques a una arriben a fer una labor notable en al- altra forma ja norninada) ... guns grups d'insectes, especialment Davant la dificultat per a solucionar els coleopters i els aracnids, sota el tots els problemes que es plantegen a mestratge del Dr.Español, a qui devem I'hora de descriure una nova especie TROGLOCHARINUS molt més del que podríem expressar en exposem un cas per a donar-ne exem- (SPEOPHILUS) SUBlLSl Español uns pobres mots. ple: el 1965, a les darreries de la cam- Descobert per Josep Subils i altres Hom ha treballat en molts dels or- panya a I'Alt Aragó, als Alanos, vam membres de InE.R.E.,al vessant nord ganismes que donen representants ca- recollir un sol exemplar femella de Speo- del Port del Comte, durant I'Operació vernícoles, des dels més primitius nomus a la Sima núm. 3 de la Reclusa, Solsones. 96 - espeleoleg 40 l l

I .P. . 7"-.q+ . T.,+.bJ /' - 'b d

SUBlLSlA SENENTI Español IBERANILLUS VINYASI Español 1 Sorprenent carabid cavernícola Nou genere de carabid caverníco- descobert a la primera campanya al la descobert pel consoci Rarnon Viñas, TYCHOBYTHINUS ESCOLAI Marroc, el 1966, al Gran Atlas Central, en el curs dels seus treballs arqueolo- Besuchet Nova especie de coleopter caver- per el nostre consoci Joan Senent i gics a Coves de Vinroma, a Castelló. també dedicat a Josep Subils, que ha- nícola pselafid descobert per 0.Escola via mort I'any anterior en la drarnatica SOMODYTES ESCOLAI a I'avenc del Salany, als Ports de Caro, immersió al sifó de la Fou de Bor. n.gen.,n.sp. González, 1970 el 1972. Es tracta de I'especie rnés Nou genere de coleopter curculio- gran del genere i fa un mil.límetre i set decimes.. . , nid recollit a I'estat de restes d'un sol

exemplar mort a la cova del Sorno 1

, (Castell de Castells, prop de Tarbena), ,- - .' ,* , en el curs d'unes jornades d'espeleolo- t' , + ,;* gia d'Alacant, el 12-IV-68, per 0,Escola +>, '. ' 8 ,! ' 1 que hi feia la "mili" La descripció va \ ,:Id:.,.. .,..l! / apareixer al volum 17 de Speleon, el primer número de la revista cedida per í '\ la Universitat d'oviedo, editat pel y----' ! --.I C.E.C. Malgrat una serie de visites pos- dl 2. teriors a la mateixa i altres cavitats properes, mai més se n'ha recollit cap altre exemplar, i ja han passat 25 anys ...

TROGLOPH YES RIBERA1

Español a Descobert pel consoci Carles Ri- bera a les cavitats d'olopte, a la Cer- danya. Aquesta va ser la primera SPEONOMUS AKARSTICUS especie que va fer veure la presencia Escola, 1980 del genere TROGLOPHYES a la Penín- Descobert en una mina de Torre de sula Iberica: només en viuen dues Cabdella, excavada en materials eruptius. especies a la Cerdanya, i la resta a Fran~a.

f -- SPEONOMUS VlNYASl Escola, 1971 Nova especie de coleopter caver- nícola descobert per Ramon Viñas, en un parell de cavitats de Peramola (I'Alt Urgell) i descrit per Oleguer Escola, ambdós membres de 1'E.R.E.

GEOTRECHUS PlCANYOLl

' Español i Escola, 1983 A PTERANILLUS ROE1 Español 1 La segona especie del genere co- Descobert en una cova de San neguda al Marroc, descoberta en la Juan de la Peña, prop de Jaca, per dos campanya de 1'E.R.E. a la regió presa- consocis nostres -Pican01 i Escola- hariana de Boudenib, el 1968. .Va constituir el 5e Geotrechus conegut del vessant sud,dels Pirineus. - espeleoleg 40- Organya, Gavarra i Serra de Lleras; 2 diz) a I'agost del 1970 per A.Robert. cavitats de les comarques de Tarrago- na; i 8 cavitats d'Osca, la majoria reco- RONCUS VIDALI Lagar, 1972 llides pel company O.Escola, Descrit pel biospeleoleg catala An- gel Lagar sobre uns exemplars recollits PLUSIOCAMPA LUCENTln.sp. ! a la Cova del Telemetre (Mallorca) el Sendra et Condé, 1986 15-Vlll-71 per Vidal i Ferreres. De tota Un altre campodeid descobert a la manera aquesta especie ja s'havia re- cova de Sorno (Castell de Castells, La collit amb anterioritat (pero sense estu- Marina Baixa) per O.Escola, el 12-IV-68 diar el material no servia per a res) per 0.Escola a I'Avenc dets Travessets el PSEUDO-ESCORPINS 34-69 i a la Cova de Sa Cometa des Morts el 30-111-69, i adhuc en Claude CHTHONIUS AFFINIS HIBERUS Besuchet, especialista suís que treballa Beier al mateix Museu que Volker Mahnert, Possible nova especie trobada per especialista de pseudo-escorpins, ja primera vegada a la Cova del Janet el I'havia recollit en una "cova prop del 5-Vll-70 per 0.Escola. Santuari de Lluc" el 12-V-65...

SPEONOMUS PORROlENSlS CHTHONIUS BALEARICUS ACANTHOCREAGRIS RELICTA Escola i Comas, 1983 Mahnert, 1977 Mahnert, 1977 Descobert a la Sia del Tossal del Nova especie de pseudo-escorpí Trobat a la Cova de les Masies Felis, a Purroi de la Solana, pels matei- descobert a Mallorca: Avenc dets Tra- 1 d'Abat (Coves de Vinroma, a Castelló) xos autors de la descripció de I'insecte. vessets (Cap Ferrutx, Arta) el 3-IV-69, 1el V-71 per R,Viñas i FEspanol. 0.Escola leg.

CHTHONIUS SP. Cova de Sa Sínia (Portocristo, Ma- Els isopods, especialment els de la nacor, Mallorca), l-IV-69, Escola leg. família Trichoniscidae, són uns artropo- Malhauradament caldria una revisió des que donen moltes formes caverní- d'alguns grups de Chthonius per poder coles i de gran interes biogeografic. Tot descriure i situar correctament noves el que coneixem del nostre país havia formes; i aixo ho diu Mahnert, gran es- estat estudiat pel gran especialista pecialista de pseudo-escorpins, per Dr.Vandel, de Toulouse, i per fi, recent- tant cal continuar esperant ... ment, tenim entre nosaltres un altre nou bon especialista, el Dr. A.Cruz, de Te- NEOBlSlUM REDUCTUM rrassa. Ell és qui ha estudiat tot el que Mahnert coneixem actualment, i ha descrit unes

Descobert al Pou del Curs, al Port 1 guantes noves formes (quan no es cita de Comiols, a I'extrem oriental del , el recol.lector, són captures d'0.E~-

Montsec de Rubies. el 29-X-67 Der Lluís 1 cola): - - Auroux i 0.Escola. RElCHElA BALEARICA 1 SPELAEONETHES n.sp. Español, 1974 NEOBISIUM (BLOTHRUS) Cv.Rotgers (Borreda) 1-V-69 Nova especie d'aquest genere de CERVELLOI Mahnert, 1977 coleopter escarítid, descobert el 12-IV- Pseudo-escorpí descobert a la gra- SPELAEONETHES n.sp. 74 a la COV~dets Estudiants a Sóller, llera del ~~~bó~,a la sierra ~~~d~ñ~~~ Pou de la Calella (I'Estartit) 9-Vll-72 Mallorca, per M.Romero i J.Pons. Aixo a Ilagost del 1974 retrobat en un petit Avenc del Tossal Gros (Torroella va significar situar a les Balears el pri- avenc del Baladras,a I'extremocciden- de Montgrí) 26-X-80 Comas, Escola mer representant d'aquests diminuts tal de la serra (prop del de Cabo- leg. 25-IV-82 Picañol, Escola leg. coleopters endogeus, restes de velles tos: sirna SA-3), a I'~~~~~del 1983 per estirps africanes que des de principis O,Escola, Esta dedicat a Josep ALPlONlSCUS del Terciari van colonitzar els dos ex- velló,empresonat en aquells moments, (ILLYRIONETHES) ESCOLAI trems de la regió mediterrania. per les seves idees nacionalistes. Cruz et Dalens, 1989 n.sp. Av. Pratdip (Llaberia) 10-111-74 DIPLURS.CAMPODEIDS. NEOBISIUM (BLOTHRUS) AFFlNlS CERVELLOln.sp.Mahnert ORITONISCUS Tot el que coneixíem dels cam- Un sol exemplar trobat a la Cueva BERGAENSIS n.sp. podeids, insectes primitius, amb ante- de Allar&(~l~~~~, ~~~h~),el 3-vil-69 Cv. Rabeig (Solsones) 11-V-67 nes i cercs fragilíssims, era degut a per la, peroes tracta dfun exem. Cv. Rotgers (Borreda) 1-V-69, 30- I'especialista frances Dr.Bernard Con- piar teratologic (deforme) caldra trabar Vlll-70 dé; darrerament un sol entomoleg (Al- exemplarnormal per a descriure'l, bert Sendra, de Valencia) ha continuat, TRICHONISCOIDES CALCARIS per fi, I'estudi d'aquests insectes i ha NEOBlSlUM Cruz et Dalens, 1989 n.sp. descrit, entre d'altres, una nova su- (OMMALOBLOTHRUS) Cv. de Cal Silvestre (Gavarra) 17-11- bespecie: Plusiocampa bonneti escolai GADITANUM Mahnert, 1977 74 Ribera, Escola leg. recollida en forca cavitats de Catalun- Un sol exemplar recollit a la Sima ya: 11 cavitats del Montsec, Solsones, del cacao(villaluenga del Rosario, ca- 98 - - _ espeleoleg 40- TRICHONISCUS PUSILLUS n.sp. Av. Pla ses Basses (Formentor) 30-111-69 Cv. sa Naveta des Morts (Lluc) Descripció 30-111-69 Av. dets Travessets (Arta) 3-IV-69 TRlCHONlSCUSPUSILLUS n.sp. ? de nous taxons Cv. Somo (Castell de Castells, prop 1 de Tarbena) 12-IV-68 Av. Petit del Flare (prop de I'anterior) 13-IV-68

HA PLOPH THALMUS CHISTERA1 Cruz et Dalens, 1989 n.sp. Cv. sa Sínia (Manacor) 6-N-6g 1 cavernícoles CTENOSCIA MINIMA ANOPHTALMA n.sp. Cv. del "Tio Melchor" (Albaida) 31- Carles Ribera i Almetje V-76 Zaragoza, Escola leg.

STENASELLUS MAGNlEZl n.sp. Un nou isopod aquatic fou descobert per Ramon Viñas i Carles Ribera a la Cueva de los Bermejales, a Cortes de la Frontera, en la campanya de 1'E.R.E. del 1970 a Andalusia, i fou des- L'autor, professional de la zoologia i un dels comptats espe- crit per 0.Escola. A la descripció, apa- cialistes d'araneids de la Península Iberica, ha relacionat els reguda temps després, el 1976, una serie de circumstancies van fer que es dos generes i vint-i-dues especies, a més de set especies en dediqués la nova especie al Dr.Guy que ha descrit per primer cop algun dels sexes, que han estat Magniez, de Dijon, un dels millors es- recollides per consocis. Aquesta relació només inclou les pecialistes de Stenasellus del món, si- nó el millor. especies cavernícoles estudiades per I'autor i no les exteriors car considera que, com a soci de I'Equip, la seva aportació personal al millor coneixement de la fauna cavernícola, ho és tam- bé de 1'E.R.E.

1 Jaca, 1986 Dues especies cavernícoles dels *Speleoharpactea P.Dept.Zool. relleus carstics de la zona de Porto i Fa- 1982 tima (Portugal) recol.lectades pel Dr. *Teloleptoneta XI Coll. Inter. Arach. Antonio Machado. Endemismes portu- Berlín. 1988 guesos. (per més informació mirar llistat Teloleptoneta syntetica Ribera d'especies) 1988. Act. Coll.Int. Arac. Berlín. 1988 Nou genere i especie troglobia recol.lectada pel Dr. A.Machado, a les cavitats portugueses situades al sud Familia Leptonetidae: del riu Tajo (Portugal).

Leptoneta comasi Ribera, 1978. 1 *Paraleptoneta bellesi Ribera, COLLARTIDA ANOPHTHALMA Misc.Zoo1. 1978 1982. Rev. Arachnol. 1982 Español et Ribes, 1983 Recol.lectada per J.Comas a la Especie recol.lectada per en X.Be- Se n'ha trobat un sol exemplar en Caverna del Puerto, a Calasparra (Múr- Ilés, a diverses cavitats de Tuníssia. una cova volcanica, la Cueva de Don cia) colonitza diverses cavitats de la Justo, a I'illa del Hierro (Canaries) per província de Múrcia. Troglobia. Família Ochyroceratidae: A.Amenós i M.Romero. Fins feia poc només es coneixien dues altres espe- Leptoneta conimbricensis Ribera Ochyrocera peruana Ribera, cies d'hemípters cavernícoles en sentit y Machado 1986. Actas X Cong. Int 1978. Speleon 1978. estricte, i les dues en cavitats volcani- Arac. Jaca. 1986 Nova especie cavernícola recol.lec- ques de les illes de Hawaii. *Leptoneta berlandi Ribera y Ma- tada durant les expedicions Hirca-76 i chado 1986. Actas X Cong. Int. Arac. Millpu-77, organitzades respectivament espeleoleg 40- - 99-~ ~Lepthyphantesbidentatus, Ribera i Hormiga, 1993. Rev. Arachnol. 1993 Especie de les cavitats de la pro- víncia de Cadis.

DESCRIPCIÓ D'UN DELS SEXES

M = mascle; H = fernella

.M Tegenaria hispanica Fage, 1931. P.Dep.Zoo1.1978 Sud de Tarragona, nord de Castelló.

.M Nesticus obcaecatus Fage, 1931. Rev. Arachno1.1979 Cova del Molino de Aso, Osca.

Oleguer Escola, arnb un xuclador, recollint fauna cavernícola a la Cueva de Fuendeaselva, a la Val .M Tegenaria levantina Barrien- d'Echo, el rnaig de 1987. (Foto: A. Ingles). tos, 1979. Mem.Soc. R.Belge Entom. 1986 Cavitats de Castelló. pel C.E.C. i 1'E.R.E. Especie propia dels ~Harpacteablasi Ribera, 1986. 0H Tegenaria racovitzai Fage, relleus carstics de la zona de El Pajonal P.Dep.Zool. 1986 1931. Mem.Soc. R.Belge Entom. 1986 (Cajamarca, Perú). Especie cavernícola propia de va- Cavitats de Barcelona i Osca. ries cavitats de la província de Múrcia. Família Dysderidae: fou descoberta a la cova de las Ma- .M Nesticus lusitanicus Fage, gras, Fortuna (Múrcia) per biospeleo- 1931. P.Dep.Zool.1988 ~Dysderadrescoi Ribera, 1983. legs del Departament de Biologia Coves de Fatima (Portugal) P.Dep. Zool. 1983 Animal de la Universitat de Barcelona. Recol.lectada durant I'expedició *M Lepthyphantes fagei Fagem, Atlas-71 (ERE-CEC) a la cova de Wit- l Harpactea berlandi ribera, 1993. 1931. Rev.Arachnol.1990 Tandoum (Agadir-Marroc). Troglobia. Rev.Arachnol. 1993 Cavitats de Cadis Especie troglobia propia dels re- ~Dysderaespañoli Ribera, 1986. 1 lleus carstics del sud de Portugal. Re- .M Tegenaria ramblae Barrientos,

P.Dep. Zool. 1986 1 col.lectada per A.Machado. 1978. bol.Soc.Port.Entom. 1992 De la cova de Somo, Taberna, Ala- Algunes cavitats de Catalunya i cant. Recol.lectada pel Dr. Español i ~Speleoharpactea levantina Burgos. A.Zaragoza Miralles. Troglobia. P.Dep. Zool. 1982 lnteressant endemisme troglobi de -Dysdera vivesi Ribera, 1986. les cavitats del sud de la província de P.Dep. Zool. 1986 Tarragona i nord de Castelló, sempre al De la cova de las Campanas, guel- sud del riu Ebre. Pot ser una de les chos, Granada. Recol.lectada per E.Vi- especies d'aranyes cavernícoles més ves. Troglobia. antigues de la Península Iberica. Re- col.lectada pels consocis de 1'E.R.E.Vi- ~Dysderacaeca Ribera, 1993. ñas, Romero, González i Castells. Rev. Arachnol. 1993 Genere descrit per primer cop. De la cova de Kef Aziza, Tazou- gert, Marroc. recol.lectada per X.Vaz- Famíla Liniphiidae: quez i companys del Dep. de Biologia Animal Univ. Barcelona. Troglobia. l Troglohyphantes oromii (Ribera) 1986. Vieraea 1986 ~Dysderaambulotenta Ribera, lnteressant relicte faunístic, troglo- 1985. Mém. biospéol. 1985 bi, present a la majoria de les cavitats ~Dysderaunguimmanis Ribera, de I'illa de Tenerife. Recol.lectat pel 1985. Mém. biospéol. 1985 company Pere Oromí, de la Universitat ~Dysderavolcania Ribera, 1985. de la Laguna. Mém. biospéol. 1985 ~Dysderapropinqua Ribera, 1985. l Lepthyphantes zaragozai Ribera, Mém. biospéol. 1985 1981. P.Dep.Zool.1981 Palp esquerra de Ochyrocera peruana Ribera, ~Dysderaesquiveli Ribera, 1986. Lepthyphantes ibericus Ribera, nova especie cavernícola descoberta per l 1'E.R.E. al nord del Perú i descrita per Carles Vieraea 1986 1981. P.Dep.Zool.1981 Rivera I'any 1978. 5 especies cavernícoles dels tubs Dues especies cavernícoles dels volcanics de la illa de Tenerife. relleuscarsticsdelaprovínicadeCas- Recol.lectades pels companys biospe- telló (L.ibericus) i dlAlacant (L.zarago- leolegs de la Universitat de la Laguna za~),recol.lectades per A.Zaragoza. (Tenerife).

100 - -- - espeleoleg 40 El teu interes va néixer? Gracies a un amic espeleoleg. ..41.94% Per actes de divulgació : ...... 9.68% Per lectura de Ilibre: ...... 12. 90% Per la visita d'una cavitat : ...... 16. 13% Per practica de branca afí : ...... 19. 35%

Com vas cornenqar a practicar present 1 Espeleologia? ... Pel meu compte: ...... 26. 09% En un club: ...... 73. 91% Havies practicat activitats Antoni Amenós i Vidal relacionades amb la natura? Excursionisme : ...... 42,55% Alpinisme: ...... 21,28% Escalada: ...... 14,89% Esquí: ...... 17,02% Immersió: ...... 2,13% En unes poques dades es prova de donar una idea de la si- No: ...... 2,13% tuació i del pensament del grup; una visió objectiva de I'avui És la teva principal afecció? que prepara el dema . ..SI: ...... 56,52Y0

1no: ...... 43,48Y0

Preferencies entre branques El passat és passat i ja no existeix. Mitjana d'edat : ...... 37. 24 anys de I'Espeleologia (O a 10) El futur encara no és . Pero. és aquest % HomesIDones : ...... 80120 Primera exploració: ...... 8,13 continu el que fa que dia a dia les co- Visita: ...... 7,22 ses canvi'in. Els resultats que dema o Socis actius : ...... 28 Prospecció: ...... 6, 52 dema passat s'obtindran són fruit de la (que participen regularment i activa a la Geospeleologia: ...... 5,69 gent. de la feina feta. de mil possibili- vida del grup) Topografia: ...... 5,57 tats ja explorades. dels objectius d'ahir Mitjana d'edat : ...... 29, 53 anys Biospeleologia:...... 4,82 i d'avui. No entrarem en hipotesi sobre Mitjana temps soci : ...... 9,64 anys Fotografia: ...... 4,78 que sera dema. ja que les consequen- % HomesIDones : ...... 75/25 Immersió:...... 3,91 cies vindran de les causes d'avui. Arqueologia: ...... 3,87 d'ahir. de sempre. La Iínia que 1'E.R.E. Els socis actius representen el 32.18% Cinema: ...... 2,87 ha tracat aquests 40 anvs és contínua i dels socis "vius" i el 19.31% sobre el total . sembia que ho sera durant molt de Espeleologia. Ciencia o Esport? temps . Problemes i objectius nous S'ha realitzat una enqueSta 23 Ciencia: ...... 53% s'afegeixen als antics: trobar un nou dels 28 sOcis actius, amb resultats es- Esport: ...... 47% "1000"; mantenir el nivel1 de socis i tadísticament valids . Els resultats són d'activitat. mantenir un lloc dins I'Espe- els següents: Maxima fondaria assolida? leologia catalana. dins I'estat. dins el Menys de 400: ...... 56.52% món; superar sense traumes la nova Estudis: (-200 en primera exploració) moda dels canons; que passara o no Mitjans ...... 30.43% Més de 400: ...... 43. 48% passara; continuar publicant ... En el Universitaris...... 65.22Y0 (+200 en primera exploració) fons sempre ha estat i sera així. i no Altres ...... 4,35Y0 sera fins d'aquí uns anys que podrem Participes en activitats d'altres grups? tornar a mirar enrera per veure que ha Treball: Sí: ...... 30. 43% passat. tal i com hem fet avui. lndependent ...... 21. 74% No: ...... 69.57% Tots els grups són diferents. tal i Executiu ...... 13.04% com ho som cada un de nosaltres. I Per altres ...... 43.48% Preferencies entre diferents aixo és el que voldríem ressaltar del No treballa ...... 21, 74% aspectes relacionats amb la vida present. I'ara que moment a moment del grup (Oa 10) sembra la llavor del dema. pero que Anys de practica espelologica: Relació amb els companys: ...... 8.59 moment a moment recull els fruits de Mitjana:...... 1O anys Il.lusió per noves exploracions: ...... 7.77 I'ahir. Perque "che sera. sera". pero els + de5 : ...... 52,17% Reunions de club:...... 6. 59 camins se'ls fa un mateix. - de 5 : ...... 47,83% .. Tasques divulgatives:...... 6.05 Treball de gabinet: ...... 5,68 LIE.R.E. avui (dades a 1 de febrer de Havies estat membre d'algun Actes públics: ...... 5.55 1992). herencia de I'ahir i base del altre club? Desenvolupar capacitatorganització: 5.30 dema: Sí: ...... 26.09% Activitats federatives: ...... 4. 27 NO: ...... 73,91 YO Total socis E.R.E...... 145 Total socis "vius": ...... 87 Has fet algun curset? (que participen d'alguna manera a la vi- Sí: ...... 82,61% da de I'equip). No: ...... 17,39% espeleoleg 40 101- 1 os de blocs a la cota -351 m. El Montejaque, varn preparar futu- seu recorregut total es de 746 m res campanyes. i queden varies incognites per ' explorar. ANI~CLO

Miquel Bosch i Serra Gamueta Els resultats han estat molt Antoni Amenós i Vidal En aquests dos darrers anys bons, sobre tot aquests últims hem continuat la desobstrucció anys, i seweixi aquesta nota per del pas final de I'Avenc G.171. a anunciar la publicació en el pro- -285 m de fondaria, que varn ini- per número dW'Espeleoleg"de la En aquest apartat es recu- Malauradament la cavitat més ciar I'any 1991. L'any 92 hi varn fer topografia de la Cueva del Moli- llen les principals activitats de important que s'hi coneix, la Gra- 6 atacs i en 150 h de treball sota no de Aso on hern duolicat el re- E R.E. des de I'aparició del da- llera de la Fontaza o Sima Sou- terra varn extreure 1 m3 de roca. corregut, la topobrafia de ner ESPELE~LEG. beyran (-328 m). estava obs- Aquest any 93 hi hern fet tan sols Malapreciata-Manatuero i del truida per neu i glac. cosa que 4 atacs. rnés perllongats (140 ho- ~orauda Sierra interessant cavi- VALLS D'ECHO i ANSÓ ens impedí d'efectuar-ne una re- res de feina), pero molt més efec- tat desconeguda pels espeleb- visió. Els avencs explorats tenen tius gracies a la millora en les legs i que té uns 200 m de Sierra de Bernera entre 40 i 90 m de fondaria, i entecniques de desobstrucció i a la recorregut. En aquesta serra les nostres tre ells destaquen el FO 4. de -90 major experiencia, de manera exploracions es reparteixen en- m i més de 600 m de recorregut, i que hern pogut avancar rnés de 2 PASQUA '92 tre la Cueva del Castillo, a la Bo- els F0.8 i F0.6, de -70 m i -60 m, m linials en aquesta estretor. ca del Infierno, a I'extrem est de respectivament. Dos consocis en col.labora- la serra, i la suposada zona d'ab- Linza ció amb un membre de la S.I.E. sorció d'aigües d'aquesta cavi- Alanos Hem continuat I'exploració es desplacaren fins RAPA NUI el tat. basicament situada al L'agost del 92 varn organitzar de la Sima de Linza, descoberta melic del món en una expedició vessant nord de la serralada. un campament a la part alta del per 1'E.R.E. I'any 1977, en que memorable; era la primera vega- A la Cueva del Castillo hern massís, centrat en els sectors s'assoli la cota -70 m en un tap da que el Consell dSAnciansde continuat la desobstrucció del Fo- dmAlanoEspelunga i Peña Forca. de glac. I'illa autoritzava I'exploració es- rat de la Marilyn, on a principis de En el seu decurs i en sortides pos- L'agost del 92 es retorna a peleologica de les nombroses juliol del 93 havíem excavat un terior~hern pogut explorar 8 cavi- la cavitat i s'assolí la cota -79 m cavitats existents. Entre altres pou de 5,75 m de fondaria. Ma- tats, algunes ja conegudes i altres en un nou tap de glac que obs- coses interessants, el resultat lauradament, i quan sernblava a de noves. a la primera zona, en- truia el pou principal. També es més notable fou I'exploració del punt de forcar-se el pas. part de tre les quals destaca el A.E.17 va descobrir I'accés a una via la- Sistema de ANA TE PAJU les parets de I'excavació van en- de -97 m, éssent les altres de di- teral, del qual es retiraren 2 m3 que amb 3.349 m de recorregut fonsar-se. obstruint-lo parcial- mensions menors (entre -10 i -30 de roca. i que es va explorar fins és una de les cavitats volcani- ment, per la qual cosa ens hern m). Al sector de Peña Forca hern a una estretor a -1 76 m. A finals ques mes importants descober- vist obligats a aturar per un ternps explorat provisionalment el de novembre s'aconseguí supe- tes per I'Espeleologia Catalana. els nostres treballs. F.lO1 fins a -103 m. rar el final de la via principal. El mes de marc d'aquest A finals d'octubre del mateix avancant-hi fins a -107 m. EXPOAVENTURA 94 any hem efectuat una nova es- any varn assolir, al fons de la gor- El passat any 93 s'ha conti- calada al sector final de la cova ja del mateix nom, la Cueva de la nuat I'exploració d'aquestavia, on Els dies 13. 14 i 15 de maig que ens ha permes assolir dos Boca del Infierno, descoberta s'ha arribat fins a -188 m en un va tenir lloc al Poble Espanyol de noves finestres situades a més I'abril anterior. Es tracta d'una ca- sector forca complex, amb abun- Barcelona la fira Expoaventura de 50 m sobre el terra de la gran vitat activa que acaba en una es- dants acumulacions de glac. '94, dedicada als esports sala final. Actualment el tretor després d'uns 50 m de d'aventura. L'E.R.E. hi va tenir recorregut de la cova supera recorregut. GARRAF una participació destacada, en els 3.700 m, mentre que el des- un estand doble del C.E.C., una nivel1 continua sent de 235 m Ezkaurre Des de I'any 1992 s'ha iniciat conferencia i una zona activa. A (+225. -10 m). El mes d'abril del 92 varn una recerca sistematica en I'estand es va informar sobre les A la suposada zona d'absor- descobrir i explorar la Cueva de aquest massís. Els resultats. si activitats que es realitzen a ció. i després d'una serie de la Aguja de los Pastores, a la val1 bé encara no sbn remarcables, sí I'ERE. A rnés a més. es van po- prospeccions fetes I'any 92 i els del Veral, que té dues boques i que són encoratjadors; perque der veure videos sobre descens primers mesos de I'estiu del 93, 65 m de recorregut, iniciant-se s'han explorat 15 noves cavitats. de barrancs i d'espeleologia. s'hi ha fet un campament de 9 poc després I'escalada d'una on en algun cas ha calgut practi- La conferencia Espeleologia: dies en el qual s'han explorat i te xemeneia ventilada. car difícils desobstruccions. L'aventura de I'exploracid, a cura pografiat 56 noves cavitats. L'estiu del 1990 varn co- Com en tantes altres coses, hom d'en Jordi G. Quera va tenir lloc el Aquestes es distribueixen en tres mentar un seguit d'activitats a acaba descobrint que el millor 13 i el 15 de maig. Es va explicar sectors ben diferenciats. les parts altes del massís, que camp de practiques (exploració, I'ess8ncia de I'espeleologia. que Aixf prop del Iímit amb I'lbón ens van permetre acabar I'explo- topografia, desobstrucció) 6s a és I'exploració de cavitats desco- de Estanés hem explorat i topo- ració i topografia del EZ.ll (-227 prop de casa. negudes. La sessió va finalitzar grafiat 7 noves cavitats (entre - m), reexplorar el EZ.l fins a un amb la formulació de preguntes 10 i -35 m). en una area que tap de glac a -35 m i explorar ANDALUSIA per part dels assistents. sembla poc interessant. dos noves cavitats de -62 i -10 A la zona activa. situada a Al voltant de l'lbón de Orna m. A la val1 de Belagoa, també Un cop més a Setrnana San- I'exterior, es va instal.lar una zo- hern explorat 34 noves cavitats varn reexplorar la Cueva del ta del 93 alguns companys de na de practiques d'espeleologia (entre -10 i -42 m) en un sector Ibón de Isaba. I'Equip ens traslladarem a Villa- per a totes les edats. Aquí els in- molt interessant des del punt de L'any passat varn continuar luenga del Rosario per continuar teressats es van poder iniciar en vista morfolbgic i geolbgic. Al les prospeccions, vam localitzar les nostres aventures en aquelles les tecniques d'ascens per elek- sector de la Fontaza s'han exple un bon nombre de cavitats inedi- terres. En aquesta ocasió les tas- tron, ascens per corda, tirolina, rat 14 cavitats. algunes d'elles ja tes, i varn aconseguir superar el ques foren més aviat de prospec- pont de mico i rapel. Durant els conegudes pels grups francesos tap de glac del Ezkaurre'ko Lei- ció i encara que com a resultat tres dies van passar per les cor- que fa poc rnés de vint anys van zea (EZ.l) en el qual, a principis destacable solament podem ofe- des unes 400 persones. recórrer aquesta part del massís. de novembre, vam assolir un ca- rir la Sima del Flaco (-72 m) a 102 espeleoleg 40 - -

index aeneral 1- Avenc de Valmajor o den Bacó 23 (37) - Les carnpanyes de I'E R E. a I'Alt Aragó MARTINEZ.A. (1963-1 992) 58 (40) - LESPELEO-SUB 51 (36) espeleoleg 36/40 - ACTIVITATSE R E 102 (40) - La imrnersió a 1'E.R.E. 34 (40)

CASTELL, J MAS, A. DE NVata N"& Autors Articles - Dues noves cavitats a la comarca del Garraf 49 (36) - Avenc de la Timba (T-39) 42 (36)

CERVELLO, J M MIER, J. DE 36 1985, Agost 56 16 15 - L'engolidor de "Las Foyas" (-409) 3 (36) - La cueva de Janubio 56 (38) 37 1986, Desernbre 58 11 18 - La cova de "La Ubriga" 9 (36) - Estudi vulcano-espeleologic de la Cueva - El carst conglomeraticde I'Esplugade Francoli 3 (37) 38 1989, Juny 76 14 14 de las Palomas (Lanzarote, Canaries) 11 (39) - Noves dades sobre la cova de I'Espluga 4 (39) 39 1991. Desembre 52 17 13 - Arañonera, un viatge iniciatic 69 (40) MINARRO,J M 40 1994, Juny 104 14 19 - L'aportacióde 1'E.R E. a les ciencies del carst 93 (40) - L'E.R.E i els estaments Federatius espeleologics catalans 78 (40) COMlSSlO 40e ANIVERSSARI - E R E. 40 Anys d'espeleologia 3 (39) MONTORIOL-POUS,J - La cueva de Janubio 56 (38) AA A ESCOLA. O. - Estudi vulcano-espeleologic de la Cueva - EDITORIAL 2 (36) - L'engolidor de "Las Foyas" (-409) 3 (36) 1 de las Palomas (Lanzarote, Canaries) 11(39) - EDITORIAL 2 (37) - Exploracions a Ait M'Hamrned - EDITORIAL:La "Coordinación de actividades (Gran Atlas. Marroc) 34 (37) MONTSERRAT, A espeleológicas extraburocráticas" 2 (38) - FULLSDE BIO 49 (37) - La cueva de Janubio 56 (38) - EDITORIAL:Una nova revolució tecnologica 2 (39) - TEMPSERA TEMPS 49 (37) - Estudi vulcano-espeleologic de la Cueva - EDITORIAL:Quaranta anys d'E R.E , - Primer reconeixernent espeleologic de les rnuntan- de las Palomas (Lanzarote, Canaries) 11 (39) quaranta anys d'espeleologia 4 (40) yes de sal de Djelfa i de El Outaia (Algeria) 58 (38) - Activitats rernarcables a I'estat espanyol - La Grallera Gran de Cornellana 23 (39) (1972-1 992) 30 (40) AUROUX, LL. - Algunes vivencies dels anys seixanta 15 (40) - Activitats espeleologiques al Marroc 25 (37) - L'E.R.E i els anirnals cavernícoles 96 (40) ORTIZ, J - Estudi descriptiu del grau de contaminació per ALEXANDRI, F. FAVRE, G deixalles de dues cavitats de Catalunya: Avenc - Una altra espeleologia. si us plau - Kverkíjoll, rius geotemics sota el glaq (Islandia) 20 (36) Emili Sabate. Cova de la Fou de Bor 19 (39) (OPINIO) 52 (39) GRACIA, J. RIBERA, C AMENOS, A -La Fundació: de I'A E.C al C E C (1952-1955) 9 (40) - Descripció de nous taxons d'araneids - Avenc A-40 45 (36) - Els primers anys al C.E C. (1955-1962) 12 (40) cavernicoles 99 (40) - Introducció a una nova especie: Horno Subterra? (Una aproximació al desconegut) 20 (37) GUTIERREZ,J M ROJAS. J. - Algunes consideracions respecte les explora- - Primer reconeixement espeleologic de les rnuntan- - Dues noves cavitats a la comarca del Garraf 49 (36) cions a I'Avenc T-1 (sistema Arañonera-Pirineu yes de sal de Djelfa i de El Outaia (Algeria) 58 (38) Central) ~OPINIO) 25 (37). . ROMERO, M - L'E R.E: i els cbrsets (Una visió subjectiva- HERNANDEZ. J - Avenc de la Timba (T-39) objectiva dels cursets de 1'E.R.E.) 80 (40) - Avenc del Bosc Glaqat (FITXESDE CAVITATS)63 (38) - Avenc T-97 E.R E , present i 101 (40) - Avenc A-40 - ACTIVITATSE.R.E 102 (40) ICART, J - Exploracions a Andalusia: les cavitats - La nova galeria de la Cova del Serrat de la Serranía de Grazalema 3 (38) BEDOYA, J del Vent. Tavertet (Osona) 45 (38) - Noves dades sobre la Cova de I'Espluga 4 (39) - Imrnersió espeleologica: el Pozo Azul - L'Espeleologia al Centre abans de I'E R.E 5 (40) (Covanera,Burgos) 15 (37) INGLES, A. - Les publicacions a I'E R.E. 88 (40) - Lengolidor de "Las Foyas" (-409) 3 (36) BERNARD, C. - Ports de Beseit: Cataleg espeleologic SANCHEZ. J - Avenc de la Timba (T-39) 42 (36) de Prat de Cornte 39 (37) - Dues noves cavitats a la comarca del Garraf 49 (36) - L'ESPELEO-SUB 47 i37j BERTRAN, C - Exploracions a Andalusia: les cavitats 1 SANDOVAL, J - Estudi descriptiu del grau de contaminació per de la Serranía de Grazalerna 3 (38). . - Avenc de Vallmajor o d'en Bacó 23 (37) deixalles de dues cavitats de Catalunya: Avenc -Sistema Arañonera: -1180 m Emil %batemCovade a Fou de sor 19 (39) 1Quinre anysd'exploracions (1972-1987) 25 (38) TREPAT. M. - La Cova de Rotgers: Una "classica" - Fobia troglobia BORRAS. J, excavada en guixos 38 (39) - L'engolidor de "Las Foyas" (-409) 3 (36) - Les activitats de 1'E.R.E a Al-Andalus 49 (40) UBACH. M - Operació "TUROLENSIS IV" 14 (36) BOSCH. M LAPIDO. L - Islandia '84 19 (36) - La cova de "La Ubriga" 9 (36) - Irnrnersió espeleologica: el Pozo Azul - La histoplasrnosi, un perill del carst cuba 32 (36) -Tres interessants avencs a la Sena Tendeñera 4 1 (36) (Covanera, Burgos) 15 (37) - Surtshellir-Stephanshelir: el tub de lava - Avenc T-97 44 (36) rnés gran d'lslandia 11 (37) - BIBLIOSPELEO 52 (36j LLORET,J. - Exploracions a Ait M'Hamrned - "SPELEONEWS" 54 (36) - Avenc Montserrat Ubach, record de fondaria (Gran Atlas. Marroc) 34 (37) - La cova de L'Espluga de Francolí 7 (37) de Catalunya (1963-1978). Vinte aniversari - Surgencia de I'lsard (o cova de la Cabrota) - ACTIVITATSE R.E 46 (37) del seu descobriment 38 (36) (Lladurs, Solsones) (LESPELEO-SUB) 37 (37) - Noticiari-Sub Internacional(L'ESPELEO-SUB) 47 (37) -Guía del Brasil subterrani 19 (38) - Guía del Brasil subterrani 19 (38) - "SPELEONEWS" 50 (37) - L'avenc de la Mina Berta i els cavernaments - L'avenc de la Mina Berta i els cavernaments - Cova del Pontet (FITXESDE CAVITATS) 57 (37) en granit d'aquest jacirnent mineral 48 (38) en granit d'aquest jacirnent mineral 48 (38) - Sistema Arañonera: -1 180m Quinze anys - Espeleologia a les illes Filipines 29 (39) - Primer reconeixement espeleologic de les rnuntan- d'exploracions (1972-1987) 25 (38) yes de sal de Djelfa i de El Outaia (Algeria) 58 (38) - ACTIVITATSE.R E 64 (38) LOPEZ, X. - Espeleologia a les illes Filipines 29 (39) - LESPELEO-SUB 65 (38) - Estudi descriptiu del grau de contarninació per - L'E R.E rodamón 39 (40) - BIBLIOSPELEO 68 (38) deixalles de dues cavitats de Catalunya: Avenc - "SPELEDNEWS" 70 (38) Ernili Sabaté, Cova de la Fou de Bor 19 (39) ZAPATER, V. - ESPELEONOVES 74 (38) - Ses Illes: un paradis espeleologic 28 (40) - La cova de I'lbón de Mallaruego 53 (38) - Noves dades sobre la Cova de I'Espluga 4 (39) - La cueva de La Faixa de los Anollos 43 (39) - ACTIVITATSE,R.E. 48 (39) - L'E R E a Catalunya: 1972-1992 22 (40) -- espeleoleg 40- - - - 105- - Grajas, Sima de las - Pi, Avenc del -Gran de Cornellana, Grallera - Pic de I'Aguila,Avenc del - A-40 -Grande de los Chaparrales. Sima - Pinones,Cueva - Anglesos, Cova dels - Granotes, Avenc de les - Pontet, Cova del - Guadalaviar,Cueva - Pozo Azul, El - Bacó, Avenc d'en 24 (37) - Pozondón.Sima de - Barranc del Mas d'en Garrofet, Avenc del 42 (37) - Hierro, Cueva del - Pozuelo. Sima del - Barranco Medio. Cueva del 16 (36) -Hoyo de Cortés, Sima del - Punta de I'Aigua. Cova n" de la - Beates, Cova de les 41 (37) , - Punta de I'Aigua, Cova nVde la - Bosc Glaqat, Avenc del 63 (38) - Ibón de Mallaruego. Cova de 1'

- Botet de Casa Rei 24 (40) 1- Ifri Bernard - Reloj n" , Sima del - Bruc, Avenc del 6 (40) . lfri N'Touaya - Reloj nV,Sima del - lfri Nsidi Mhand - Reloj n", Sima del - Cabrota, Cova de la - Iri Bouygl-Maine - Riviere Chaude - Cacao, Sima del . Iri Subils-Godoy) Rotgers, Cova de - Caid, Grotte du - Iri Tarraco

- Cami de I'Ara, Avenc del - Isard, Surgenciade 1' - S-1 -Campillo, Cueva del - S-2

-Can Sadurní. Avenc de 1- Janubio. Cueva de - 5-3 - Cema Blanca, Sima de - S-4 - Chivert, Avenc de - Kef Aziza - 5-5 -Chorrillo, Cueva del - Kverkfjoll,Rieviere de S-7A B. - Conejar, Cueva I del - S-8 - Conejar. Cueva ll del - La Ubriga. Cova de - S-9 - Conejar, Sima del - Las Foyas, Engolidor de - Salt. Cova del - Cruz. Sima de la - Limaw Limaw Cave -Santa Bárbara,Avenc de - Lomyang Burial Cave - Sao Mateus-lmbira.Conjunto - Dar-El-Tatha I - Serrat del Vent, Cova del - Diego Guerrero,Boquete - Manga, Sima de la -Sierra Alta. Sima de - Dofi, Cova submarina del - Marraco,Cueva del - Sulleva, Coves de - Dos Bocas, Sima de las -Mas d'en Lliri, Avenc del - Surtshellir-Stephanshellir, Sistema - Matagkib Burial Cave - El-Outaya-l 62 (38) - Mesa, Sima de la - T-39 - Ernili Sabaté, Avenc 20 (39) -Mina Berta, Avenc de la - T-97 -Enredaderas.Cueva de las 1O (38) - Morena, Cueva - Tapada. Sima - Ermets de Passamonte, Avenc dels 43 (37) - Moros, Cueva de los -Timba, Avenc de la - Espluga de Francolí. Cova de 1' 8 (37), 8 (39) - Muela del Lugar, Sima de la - Tossa. Avenc de la - Toyuela. Cueva

- Faixa de los Anollos. Cueva de La 43 (39) 1- Nueva del Pozuelo, Sima - Ferla, Avenc de la 6 (40) 1- Urgachos. Cueva de los - Fou de Bor, Cova de la 21 (39) - Palomas, Cueva de las - Fuente Azul 66 (38) - Pangi Pangi - Singnapan Cave System N - Vallmajor, Avenc de - Peña del Buho, Cueva - Villaluenga. Sima de

- Goul de la Tannerie 51 (36) - Pequeña de los Chaparrales, Sima 1- Vinya del Tita. Avenc de la

1 la seva qualitat. nals El divendres 4 de desembre es va orga- Un autocar i diversos cotxes particulars nitzar un col.loqui sota el títol "Els primers foren utilitzats el diurnenge 10 de maig per anys de 1'E.R.E.". Hi participaren la Núria Fe- QUARANTAANYS trasladar-nos a I'Espluga de Francolí. Mentre rreró, Joaquim Gracia i Francesc Sibila, mem- uns pocs visitaven el Museu de la Vida Rural, bres fundadors de I'Equip i en Joaquim D'ESPELEOLOGIAla rnajoria entravern a la cova de I'Espluga Montoriol i Francesc Vicenc, socis del G.E.S. i arnb rnullena inclosa. Veure corn disfrutaven companys seus en nombroses ocasions. Amb Actes commemoratius alguns cornpanys ja retirats de I'espeleologia ells els assistents pogueren obtenir una doble activa pot compensar rnoltes reunions i es- visió, interna i externa, dels primers anys de Tal i com va programar la comissió 40é forcos organitzatius. A continuació una calco- 1'E.R.E. envoltada de nornbroses i divertides aniversari al llarg de tot I'any 1992 es van or- tada a les Masies de Poblet per recuperar anecdotes. Un sopar de cloenda en un centric ganitzar diversos actes commemoratius. Glo- energies i poder fer la Ibgica xirinola on tot- hotel de les Rambles i presidit per Josep balrnent la resposta va ser rnolt bona i hom va poder fer el seu parlament. M.Sala, president del C.E C. va posar final a I'ambient que es va crear fou sempre immille Recordant les castanyades de fa molts aquests actes de recordanca dels 40 anys de rable arnb la cornplicitat de tots plegats, des anys al Plh de Campgras i al dmArdenya practica espeleologica en el nostre grup, dels fundadors fins a les darreres fornades aquest cop la van- fer, la vigilia de Tots Sants, Per complementar els actes es van rega- d'espeleolegs. a la Cova del Salnitre, decissió encertada car lar molts centenars de adhesius arnb un logo- Com es natural s'inicia, el 12 de rnarc, va ploure a bots i barrals. Des d'aqui volern tip especialment dissenyat per aquesta arnb una sessió d'obertura on projectarern agra'ir la "cessió" que s'ens va fer de la cova ocasió i es van posar a la venda sarnarretes i

dos pel.lícules de G.Fabre, seguides d'uns per una nit que. avans de sopar. varn poder vi- 1 pins comrnemoratius. La darrera conseqüen- curts parlaments d'en Valentí Zapater, presi- sitar els més de cent assistents, arnb els afe- cia d'aquesta cel lebració es aquest exemplar dent de I'E.R.E., J.M.Miñarro, president de la gits que tothorn hi va aportar va ser una nit de rnonografic d'Espeleoleg on s'intenta donar F.C.E. i En Hilari Sanz en representació del grat record. una visió a estones historica i sovint curiosa C.E.C. Despres de I'acte oficial i arnb una inu- La primera quinzena de desernbre es d'aquests quaranta anys. sual assistencia es va prendre una copa de presenta una exposició de les rnés represen- La comissió organitzadora va estar for- cava arnb alguna cosa per picar. tatives topografies aixecades pels nostres mada per Carme Picanyol, Martí Romero, Paral.lelament del 3 al 13 de marc i a la consocis al llarg de quaranta anys, on es po- Montserrat Ubach i Valentí Zapater, sovint aju- Sala dSExposicionses van poder visionar 118 dien veure tant I'evolució de I'estil grafic corn dats per altres companys. A tots ells agra'im fotografies d'en Félix Alabart fetes en el trans- els aspectes més tecnics del treball en coor- els esforcos esmercats i especialment a en curs dels darrers 30 anys i seleccionades per denades o les representacions tridimiensio- Antoni Ingles en I'aspecte grafic i de gestió.

106 . espeleoleg 40- Desde 1959 estemen el món dela muntanva.

Tambéa l'Espeleologia!!

Comte d'urgell, 95 bis 08011 BARCELONA Tel. 453 50 01