Rashomon (1950), O Les Tres Versions D'un Mateix Assassinat
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Editorial l passat número de "Temps L'altre tema estrella d'aquest mes és el B.B. a S.S. Moderns" incloguérem al festival de Sant Sebastià. Un enviat HISTORIA EN darrer moment la notícia de la especial, Iñaki Revesado ens ho conta mort d'Akira Kurosawa. a través de tres pàgines viscudes en viu BLANC I NEGRE Obrirem portada amb la seva i en directe. Un festival que ha comp imatge i esmentàrem molt tat amb el retorn de Bernardo superficialment alguns aspectes de la Bertolucci, tot presentant una nova nseva obra. pel·lícula i redimint el seu pectat de fa dos anys davant periodistes i crítics. Els llibres no contenen la vida, Ara, amb més temps, li retem l'ho només les seves cendres. menatge que realment es mereix. Per La pel·lícula presentada, L'asedio, Supòs que és d'això que en diuen una banda, en aquest exemplar que conta una història viscuda per dues l'experiència humana teniu a les mans hi ha cinc diferents persones diferents, culturalment i articles que ens hi aproximen. D'altra racial, creada a partir d'un guió en el Margante Yourcenar banda, al Centre de Cultura, en un qual hi ha col·laborat l'esposa de cicle que ja era programat d'abans de Bertolucci, Clara Peploe, qui ja va conèixer la seva desaparició, podreu intervenir en el de Luna. El director veure sis de les seves produccions més reinvindica al film la riquesa que conegudes. representa la barreja intercultural. Aviat podrem comprovar si s'aproxi Ran (1986), i Los siete samurais ma, qualitativament, a la producció de (Shichinin no Samourai, 1954), acom B.B. dels anys setanta, autèntica època panyaran una cinta que ens introdueix daurada del realitzador. • en el mercat negre d'armes de Tòquio, El perro rabioso [Nora Inu, 1949); la versió lliure de Macbeth, Trono desan gre (Kumonosu Jo, 1957); la història d'un caçador adaptat al seu medi, Dersu Uzala (1975) i, finalment, Rashomon (1950), o les tres versions d'un mateix assassinat. TEMPS MODERNS | Papers de cinema Director Rssessors Col·laboradors fotos Edició mensual Jaume Vidal Amcngual Francisca Niell, Antoni Francesc Rotger, Josep Franco, Arxiu Centre de Cultura Octubre 1998. Núm. 46 Figuera, Andreu Ramis, Miquel López Crespí, Secretari Redacció ImprimeiK Albert Ribas, Xavier Flores. Joan Bover, Ignacio Martín Edita Miquel Pasqual Gráficas Planisi, S.A. Jiménez, Josep Carles Centre dc Cultura Dipòsit Legal: P.M. 648-1994 Documentació i arniu Romaguera, Miquel Sbert, "SA NOSTRA" Iñaki Revesado Rafael Gallego, Jaume Salvà, Carrer Concepció, 12 Felip Osanz, M.A. Garcías, 07012 Palma Assessorament lingüístic Margalida Albertí. Telèfon 72 52 10 Mancl-Claudi Santos Fax 71 37 57 Jeroni Salom "Temps moderns" no comparteix, necessàriament, l'opinió dels seus col·laboradors. Podeu trobar "Temps Moderns" al Centre de Cultura 'SA NOSTRA", llibreria Embat i als cines ABC, Chaplin, Portopí i Renoir, llibreria Espirafocs (Inca). l3rfl Donostia 1 lina edició difícil d'oblirfar 14 ^ ¡EVESailo ^ W om no Pot deixar de sentir aquesta una pel·lícula petita i senzilla de la malaltia d'un d'ells. El film és una mica de tristor en arribar que recrea els darrers dies de la vida de molt correcte però es perllonga més els darrers moments de la 46 James Whale i que captiva des de la enllà del que hagués estat realment edició del Festival Inter seva primera imatge. Acollida amb tot necessari. Més rodó ha estat el resultat nacional de Cinema de tipus de lloances, va ser un dels films final del nou treball de Francisco Donosti. Quan han passat 10 preferits tant pel públic com pels crí Lombardi (La ciudad y los perros, Bajo dies en què la vida gira al vol tics. Pel que fa a Barrio, segon film de la piel...). El seu film No se lo digas a tant de les projeccions cinematogràfi Fernando León de Aranoa (autor de la nadie és l'adaptació dc l'obra del ques, el fet d'haver de tornar a l'e sorprenent Familia), hem dc dir que es mateix títol dc Jaime Baily. Ens tro xistència de sempre, se'ns farà dur a tracta d'una pel·lícula impecable, diri bam davant d'un dels estranys casos en tots els que gaudim de la màgia de les gida amb la mestria dels grans i que té què la pel·lícula supera de llarg cl text sales de cinema. la capacitat de sorprendre gràcies a en què es basa. La recerca de la identi tat d'un jove peruà dc El Festival ve aconse bona família està trac guint en les seves tada amb cura i profun l na {trotine darreres entregues un para SogetcL li ditat. Destacar l'actua èxit que any darrera «lUHHHHK Mac ció de les espanyoles any creix un poquet Lucia Giménez i Car més. Enguany s'han me Elías, parlant amb oferit gairebé 200 un accent peruà perfec pel·lícules, amb més te, sense necessitat dc de 600 projeccions doblatges. Swetty Barret seguides per més de (Irlanda), El viento se 160.000 espectadors. llevó lo que (Argentina) i Les llargues coes per Don (Irà) són tres tre aconseguir entrades i balls correctíssims, molt els cartells amb Críspalo Cabezas, Timy, Eloi Yebra, Marieta Orozco, agradables dc veure i a Alicia Sánchez, Fnriaue l'illén, Francisco Algora. Chete Lera. l'incòmode avís de Guión y Dirección més totalment reco "localidades agotadas" Fernando León de Aranoa manables, però que es han estat una vegada troben en un nivell un més la prova de l'èxit punt més baix que els d'aquest festival, en films comentats fins una ciutat que, per uns dies, es conver l'estudiada fúgida de situacions previ ara. Finalment, parlarem dc Frontera teix en una espècie de parc temàtic sibles. Els personatges estan construïts sur, no per les seves virtuts sinó per cinematogràfic, on les grans atraccions amb una humanitat i una credibilitat tractar-se del segon film espanyol a de fira són substituïdes per hores i que ja voldria per a si mateix Ken concurs. Es aquesta una pel·lícula hores de bon cinema. Loach. Fernando León es converteix fallida. Es veu que hi ha un treball amb aquesta segona obra en l'aposta de intens de direcció artística però poca futur més segura del cinema nacional. cosa més. La dolenta actuació dels SECCIÓ OFICIAL Molt interessant és la nova pel·lícula de actors, juntament amb una manca Robert Guédiguian, l'autor de Màrius total de destresa a l'hora d'enganxar a qualitat mitjana del films a i Jeannette. Novament a Marsella i els plans fan que el conjunt resulti concurs ha estat notable, la situat igualment en el context d'una massa feble, tractant-se d'un realitza millor selecció dels darrers família obrera, el realitzador francès dor, Gerardo Herrero, amb quatre tre anys, malgrat que a priori no torna a fer una neta reivindicació de la balls previs a les seves espatlles. presentava noms importants solidaritat entre persones poc afavori que fossin garantia d'aquesta des econòmicament. El director du Bernardo Bertolucci. qualitat. Atès la manca d'es part de l'acció a Sarajevo i aprofita l'o Fora de competició es van incloure els paiL, ens limitarem a assenyalar allò que casió per mostrar unes imatges que des darrers treballs de Brian dc Palma, hem trobat més interessant. Hi ha de la retina es claven en el cor. Són les Snake eyes, el Tango dc Saura i Besieged, hagut dues grans pel·lícules. La nord- imatges d'una ciutat que comença a l'última obra de Bertolucci. La relació americana Gods andMonsters i l'espan reconstruir-se i que són la prova més de l'italià amb l'organització del festi yola Barrio. La primera d'elles es cons evident de la brutalitat de les guerres. val donostiarra és com una història trueix a base d'un excel·lent guió, alçat Hi havia a competició una altra d'amor apassionada. Les darreres pro per unes memorables interpretacions pel·lícula francesa: Fin aoút, debut sep- duccions de Bertolucci sempre han del trio protagonista: Ian Mckellen, tembre d'Olivier Assayas. En ella un estat presentades en aquest festival i Brendan Fraser i Lynn Redgrave. És grup d'amics pateix les conseqüències encara recordam l'any que va venir Donostia 1 la edició ditícil d'oblidar Toili 01ÏVBr am^ I10més 20 minuts muntats de El pendent nord-americà, on s'ens propo encara que molt més divertida i que último emperador, davant la impossibi sa la història d'un triangle impossible segurament aconseguirà l'èxit que es litat d'oferir al festival la seva més exi dins un món marginal. La resolució del mereix. tosa obra totalment acabada. Besieged film és absolutament exemplar, fora suposa un avanç més, després de dels tòpics acostumats. El cinema Belleza robada, per fer un cinema d'au francès ha completat una excel·lent RETROSPECTIVES tor, del qual es va allunyar en el seu collita amb La vie reve'e des anges, una periple nord-americà. La pel·lícula va plasmació de l'amistat de dues adoles l Festival va oferir tres retros causar controvèrsia. Mentre alguns cents que ja va sorprendre a Cannes. pectives que van rebre el vist- pensen que aquesta és la seva obra The city i Megacities han estat dues pro i-plau del públic: una acurada mestra, d'altres varen xiular al final de postes properes al documental que han selecció de comèdies italianes la projecció. Besieged és la història servit per mostrar la deshumanització en la secció "Hambre, amor y d'una seducció. Un músic ric enamora de les ciutats.