Editorial

l passat número de "Temps L'altre tema estrella d'aquest mes és el B.B. a S.S. Moderns" incloguérem al festival de Sant Sebastià. Un enviat HISTORIA EN darrer moment la notícia de la especial, Iñaki Revesado ens ho conta mort d'Akira Kurosawa. a través de tres pàgines viscudes en viu BLANC I NEGRE Obrirem portada amb la seva i en directe. Un festival que ha comp­ imatge i esmentàrem molt tat amb el retorn de Bernardo superficialment alguns aspectes de la Bertolucci, tot presentant una nova nseva obra. pel·lícula i redimint el seu pectat de fa dos anys davant periodistes i crítics. Els llibres no contenen la vida, Ara, amb més temps, li retem l'ho­ només les seves cendres. menatge que realment es mereix. Per La pel·lícula presentada, L'asedio, Supòs que és d'això que en diuen una banda, en aquest exemplar que conta una història viscuda per dues l'experiència humana teniu a les mans hi ha cinc diferents persones diferents, culturalment i articles que ens hi aproximen. D'altra racial, creada a partir d'un guió en el Margante Yourcenar banda, al Centre de Cultura, en un qual hi ha col·laborat l'esposa de cicle que ja era programat d'abans de Bertolucci, Clara Peploe, qui ja va conèixer la seva desaparició, podreu intervenir en el de Luna. El director veure sis de les seves produccions més reinvindica al film la riquesa que conegudes. representa la barreja intercultural. Aviat podrem comprovar si s'aproxi­ Ran (1986), i Los siete samurais ma, qualitativament, a la producció de (Shichinin no Samourai, 1954), acom­ B.B. dels anys setanta, autèntica època panyaran una cinta que ens introdueix daurada del realitzador. • en el mercat negre d'armes de Tòquio, El perro rabioso [Nora Inu, 1949); la versió lliure de Macbeth, Trono desan­ gre (Kumonosu Jo, 1957); la història d'un caçador adaptat al seu medi, Dersu Uzala (1975) i, finalment, Rashomon (1950), o les tres versions d'un mateix assassinat.

TEMPS MODERNS |

Papers de cinema Director Rssessors Col·laboradors fotos Edició mensual Jaume Vidal Amcngual Francisca Niell, Antoni Francesc Rotger, Josep Franco, Arxiu Centre de Cultura Octubre 1998. Núm. 46 Figuera, Andreu Ramis, Miquel López Crespí, Secretari Redacció ImprimeiK Albert Ribas, Xavier Flores. Joan Bover, Ignacio Martín Edita Miquel Pasqual Gráficas Planisi, S.A. Jiménez, Josep Carles Centre dc Cultura Dipòsit Legal: P.M. 648-1994 Documentació i arniu Romaguera, Miquel Sbert, "SA NOSTRA" Iñaki Revesado Rafael Gallego, Jaume Salvà, Carrer Concepció, 12 Felip Osanz, M.A. Garcías, 07012 Palma Assessorament lingüístic Margalida Albertí. Telèfon 72 52 10 Mancl-Claudi Santos Fax 71 37 57 Jeroni Salom

"Temps moderns" no comparteix, necessàriament, l'opinió dels seus col·laboradors. Podeu trobar "Temps Moderns" al Centre de Cultura 'SA NOSTRA", llibreria Embat i als cines ABC, Chaplin, Portopí i Renoir, llibreria Espirafocs (Inca). l3rfl Donostia 1 lina edició difícil d'oblirfar 14 ^

¡EVESailo ^ W om no Pot deixar de sentir aquesta una pel·lícula petita i senzilla de la malaltia d'un d'ells. El film és una mica de tristor en arribar que recrea els darrers dies de la vida de molt correcte però es perllonga més els darrers moments de la 46 James Whale i que captiva des de la enllà del que hagués estat realment edició del Festival Inter­ seva primera imatge. Acollida amb tot necessari. Més rodó ha estat el resultat nacional de Cinema de tipus de lloances, va ser un dels films final del nou treball de Francisco Donosti. Quan han passat 10 preferits tant pel públic com pels crí­ Lombardi (La ciudad y los perros, Bajo dies en què la vida gira al vol­ tics. Pel que fa a Barrio, segon film de la piel...). El seu film No se lo digas a tant de les projeccions cinematogràfi­ Fernando León de Aranoa (autor de la nadie és l'adaptació dc l'obra del ques, el fet d'haver de tornar a l'e­ sorprenent Familia), hem dc dir que es mateix títol dc Jaime Baily. Ens tro­ xistència de sempre, se'ns farà dur a tracta d'una pel·lícula impecable, diri­ bam davant d'un dels estranys casos en tots els que gaudim de la màgia de les gida amb la mestria dels grans i que té què la pel·lícula supera de llarg cl text sales de cinema. la capacitat de sorprendre gràcies a en què es basa. La recerca de la identi­ tat d'un jove peruà dc El Festival ve aconse­ bona família està trac­ guint en les seves tada amb cura i profun­ l na {trotine darreres entregues un para SogetcL li ditat. Destacar l'actua­ èxit que any darrera «lUHHHHK Mac ció de les espanyoles any creix un poquet Lucia Giménez i Car­ més. Enguany s'han me Elías, parlant amb oferit gairebé 200 un accent peruà perfec­ pel·lícules, amb més te, sense necessitat dc de 600 projeccions doblatges. Swetty Barret seguides per més de (Irlanda), El viento se 160.000 espectadors. llevó lo que (Argentina) i Les llargues coes per Don (Irà) són tres tre­ aconseguir entrades i balls correctíssims, molt els cartells amb Críspalo Cabezas, Timy, Eloi Yebra, Marieta Orozco, agradables dc veure i a Alicia Sánchez, Fnriaue l'illén, Francisco Algora. Chete Lera. l'incòmode avís de Guión y Dirección més totalment reco­ "localidades agotadas" Fernando León de Aranoa manables, però que es han estat una vegada troben en un nivell un més la prova de l'èxit punt més baix que els d'aquest festival, en films comentats fins una ciutat que, per uns dies, es conver­ l'estudiada fúgida de situacions previ­ ara. Finalment, parlarem dc Frontera teix en una espècie de parc temàtic sibles. Els personatges estan construïts sur, no per les seves virtuts sinó per cinematogràfic, on les grans atraccions amb una humanitat i una credibilitat tractar-se del segon film espanyol a de fira són substituïdes per hores i que ja voldria per a si mateix Ken concurs. Es aquesta una pel·lícula hores de bon cinema. Loach. Fernando León es converteix fallida. Es veu que hi ha un treball amb aquesta segona obra en l'aposta de intens de direcció artística però poca futur més segura del cinema nacional. cosa més. La dolenta actuació dels SECCIÓ OFICIAL Molt interessant és la nova pel·lícula de actors, juntament amb una manca Robert Guédiguian, l'autor de Màrius total de destresa a l'hora d'enganxar a qualitat mitjana del films a i Jeannette. Novament a Marsella i els plans fan que el conjunt resulti concurs ha estat notable, la situat igualment en el context d'una massa feble, tractant-se d'un realitza­ millor selecció dels darrers família obrera, el realitzador francès dor, Gerardo Herrero, amb quatre tre­ anys, malgrat que a priori no torna a fer una neta reivindicació de la balls previs a les seves espatlles. presentava noms importants solidaritat entre persones poc afavori­ que fossin garantia d'aquesta des econòmicament. El director du Bernardo Bertolucci. qualitat. Atès la manca d'es­ part de l'acció a Sarajevo i aprofita l'o­ Fora de competició es van incloure els paiL, ens limitarem a assenyalar allò que casió per mostrar unes imatges que des darrers treballs de Brian dc Palma, hem trobat més interessant. Hi ha de la retina es claven en el cor. Són les Snake eyes, el Tango dc Saura i Besieged, hagut dues grans pel·lícules. La nord- imatges d'una ciutat que comença a l'última obra de Bertolucci. La relació americana Gods andMonsters i l'espan­ reconstruir-se i que són la prova més de l'italià amb l'organització del festi­ yola Barrio. La primera d'elles es cons­ evident de la brutalitat de les guerres. val donostiarra és com una història trueix a base d'un excel·lent guió, alçat Hi havia a competició una altra d'amor apassionada. Les darreres pro­ per unes memorables interpretacions pel·lícula francesa: Fin aoút, debut sep- duccions de Bertolucci sempre han del trio protagonista: Ian Mckellen, tembre d'Olivier Assayas. En ella un estat presentades en aquest festival i Brendan Fraser i Lynn Redgrave. És grup d'amics pateix les conseqüències encara recordam l'any que va venir Donostia 1 la edició ditícil d'oblidar

Toili 01ÏVBr am^ I10més 20 minuts muntats de El pendent nord-americà, on s'ens propo­ encara que molt més divertida i que último emperador, davant la impossibi­ sa la història d'un triangle impossible segurament aconseguirà l'èxit que es litat d'oferir al festival la seva més exi­ dins un món marginal. La resolució del mereix. tosa obra totalment acabada. Besieged film és absolutament exemplar, fora suposa un avanç més, després de dels tòpics acostumats. El cinema Belleza robada, per fer un cinema d'au­ francès ha completat una excel·lent RETROSPECTIVES tor, del qual es va allunyar en el seu collita amb La vie reve'e des anges, una periple nord-americà. La pel·lícula va plasmació de l'amistat de dues adoles­ l Festival va oferir tres retros­ causar controvèrsia. Mentre alguns cents que ja va sorprendre a Cannes. pectives que van rebre el vist- pensen que aquesta és la seva obra The city i Megacities han estat dues pro­ i-plau del públic: una acurada mestra, d'altres varen xiular al finald e postes properes al documental que han selecció de comèdies italianes la projecció. Besieged és la història servit per mostrar la deshumanització en la secció "Hambre, amor y d'una seducció. Un músic ric enamora de les ciutats. Pel que fa al cinema fantasía", un nombre impor­ la seva dona de fer feines a través de la nacional, l'arriscada proposta de Hotel tant de films del mestre música i de la generositat. En la meva Room es va completar amb una adapta­ japonèEs Mikio Naruse i l'obra comple­ opinió, el film està resolt amb elegàn­ ció de Yerma, la tragèdia lorquiana que, ta de Terry Gilliam. cia però sense passió. Per aquest cro­ malgrat l'excel·lent interpretació nista ha estat la pel·lícula més avorrida d'Aitana Sánchez Gijón, no aconse­ Paral·lelament a les projeccions, dins el de tot el festival. Però ja sabem, només gueix transmetre la força del text. El marc del Festival, s'han realitzat altres és una opinió... cinema basc ha presentat Pecata actes relacionats amb el món del cinema Minuta, primera pel·lícula de l'actor com ara l'entrega del Premio Nacional Ramón Barea. La història es desenvo­ de Cinematografia a González Macho ZABALTEGI lupa dins un convent de clausura. És o un mercat de pel·lícules on s'han rea­ una espècie de Entre Tinieblas, litzat nombroses a selecció de Zabaltegi ha vendes que ens estat menys nombrosa que en permetran les edicions precedents. No per això el conjunt ha resultat menys interessant. Hem pogut veure el premis princi­ pals de Berlín i de Cannes. CentralL do Brasil, guanyadora a Berlín, és una pel·lícula commovedora i molt ben realitzada que aquí ha aconseguit el premi del públic i de la joventut. La eternidad y un dia d'Angelopoulos, guanyadora a Cannes, és un filmmé s personal que l'anterior però també més "comercial" que els altres treballs del grec. Hapiness de Todd Solondz {Bienvenido a la casa de muñecas estre­ nada a Palma aquest estiu) ha estat el millor treball d'aquesta secció. Film dur i amarg, perfectament combinat amb un sentit de l'humor extremada­ ment subtil, és una espècie de Vidas cruzadas ambientat en un cercle més reduït. La seva gran virtut és la capaci­ tat del realitzador per introduir-se en les misèries humanes mostrant-les sense morbo ni oportunisme. Molt divertida ha estat la comèdia irlandesa Divorcing Jack, dins el marc d'una Irlanda futurista i independent, que va aconseguir omplir les sales de ria­ lles. The velocity of Gary és una Donostia 1 la edició ditícil d oblidar

veure dins les sales de Palma, d'a­ quí a poc, tot el que s'ha vist a PALMARES Sant Sebastià.

Fora de l'àmbit cinematogràfic, l'i­ Un vegada més la decisió del jurat nici del Festival coincidia amb la va causar polèmica pel que fa a la treva anunciada per ETA. En aquest Concha de Oro. El palmarès oficial sentit m'agradaria acabar aquesta és aquest: crònica amb unes paraules de l'es­ criptor gallec Manuel Rivas, mem­ Concha de Oro. bre del jurat, que crec que expressen El viento se llevó lo que el sentit de tots els donostiarres que d'Alejandro Agresti (Argentina) dia a dia han omplit les sales de cinema "si fengués una campana, la Premi Especial del Jurado. tocaria i tocaria, perquè, segons la Gods and Monsters lan McKcllen meva opinió, aquesta notícia, és la de Bil Condón (USA) millor pel·lícula per començar un A la place du coeur Concha de Plata millor actor. festival". • de R. Guédiguian (Francia) Ian Mckellen per Gods and Monsters Concha de Plata millor director. Fernando León, Premi a la millor fotografia. per Barrio (Espanya) Rodrigo Prieto per Un embrujo (Mèxic) Concha de Plata millor actriu. Jeanne Balibar Premi del Jurat. per Fin aoút, debut septembre Don d'Abolfazi Jalili (Iran)

55a edició del Festival de cine de Venècia

Lleó d'Or Copa Volpi Osella d'Or al millor guió Cosí ridevano, Sean Penn, Eric Rohmer, dirigida per Gianni Amelio per Hurlyburly, per Conte d'antumne. de Anthony Drazan Gran premi especial del jurat: Osella d'Or a la millor fotografia Terminus Paradís, Copa Volpi Luca Bigazzi del romanès Lucien Pintilie Catherine Deneuve, per L'albero delle pere per Place Vendóme, Lleó d'Argent a la millor direcció: de Nicole Garcia. Osella d'Or a la millor música original Emir Kusturica, Gerardo Gandini, per Black cat White cat. Premi M. Mastroianni per La Nube, Niccolo Senni, de Fernando Solanas per L'albero delle pere, de Francesca Achibugi CINEMA LES ILLES La mart d'Ernest Santacruz

n any qualsevol, d'un dia El 20 d'abril es va lliurar el premi, la" pels diferents festivals, certàmens, qualsevol... Una sèrie de per­ 100.000 pessetes i l'oportunitat de i "per allà on faci falta per tal de sones són testimonis d'un rodar la història en 16mm. donar-la a conèixer", segons va assassinat a una biblioteca, el comentar Miguel Àngel Santander, delicte queda sense resoldre. Dels més de 40 originals presentats, el responsable, del CEF. Dies més tard, el protagonis­ jurat , format per "gent del cinema", ta troba a un misteriós llibre: com per exemple l'actor illenc Simón Aquest exemple d'esforç i imaginació Ula solució a tota la trama. Andreu o el director Lluís Casasayas pot ser un reflex del fet que qualque entre d'altres, es va decantar pel text de cosa es mou, els darrers anys, i a la Amb aquest suggestiu argument, un Martín Santandreu, "La mort d'Ernest nostra illa pel que fa al cinema. Tal d'aquests dies de més d'octubre s'estre­ Santacruz". Segons el jurat, el guió vegada no es tracti d'un Godzilla en narà a Palma F últim curtmetatge de destacava per la seva originalitat, la forma de moviment cinematogràfic La Guerrilla que, en aquesta ocasió té qualitat literària i , un aspecte impor­ que hagi de trencar el panorama cul­ una llarga història al darrere. tant, el fet de ser una història suscep­ tural illenc, ni tan sols una "nouvelle tible de ser rodada. vague" versió mallorquina, però sí és cet que, tenint en compte els pocs El maig, el CEF va elegir els recursos, la manca de subvencions integrants de La Guerrilla, institucionals i l'absència de llocs per Àngel García i Luís Ortas, aprendre la tècnica audiovisual, hi ha per tal de convertir el guió un bon grapadet de gent que, literari en cinematogràfic i, a avançant a cop de matxet, de tant en més, dirigir l'obra. Més o tant ens regala qualque treball inte­ menys a les mateixes dates ressant. Es el cas de Nofre Moya, començà el càsting per triar Nick Igea, Toni Bestard, Tolo els actors que posteriorment Garcíes, Pere March, Teresa Cardell, havien de participar al curt. o La Guerrilla...que, amb l'únic suport de qualque TV local o entitats Tant aquests com l'equip privades, com el mateix CEF, duen el tècnic eren conscients des de seu talent a la pantalla grossa. bon començament que no cobrarien una sola pesseta CEF, un oasi al desert institucional. per la seva feina, circumstàn­ A manca de l'interès i la preocupació cia que han volgut destacar que seria desitjable per part de les els productors. administracions envers el cinema a les illes, entitats com ara el Centre Una vegada que tot el procés de selecció de personal, recer­ d'Estudis Fotogràfics romanen com ca i el material va quedar fer­ una de les espurnes que miren d'ani­ mat, s'inicià el rodatge. Amb mar el panorama i de donar suport a una camera , propietat de La les diferents iniciatives cinematogràfi­ Guerrila, un modest equip de ques que puguin sorgir. Creat el 1993, so, aportat per un dels tècnics, imparteix habitualment cursos de i menys d'un milió de pessetes vídeo, disseny multimedia, etc. El de pressupost, el projecte 1995 ja va produir el curtmetratge començà a prendre forma "Rapinya", el mateix que ha fet amb definitiva. "La mort de...". Quatre dies de feixuga feina, de les nou del matí fins ben A més d'això, el mes de setembre va entrada la matinada, a la començar a oferir diferents cursos que biblioteca municipal de cort, volen suplir, en part, la manca d'estu- foren suficients per enllestir dis universitaris de cinema que encara A principis d'any, el Centre d'Estudis tot el treball de producció. no han arribat a la UIB. Fotogràfics (CEF) va organitzar ellr. Certamen de Guions de Més tard arribarà la feina de muntatge, Els cursos abraçaran aspectes com la Curtmetratges amb la intenció de pro- sonorització i doblatge al català. producció i la realització de TV i cine­ mocionar aquesta forma d'expressió Després de l'estrena a Ciutat, els pro­ ma, el guió, el maneig de la camera, la cinematogràfica. ductors tenen la intenció de "moure- fotografia i el so. • Gabriel Tomàs Rosselló, o Vempresari engrescador

o s'ha de pensar que el públic Pòrcel" per la seva contribució a l'ani­ Programa per a la seva parròquia, entre que es perd a una localitat mació en el camp cultural i a la norma­ d'altres activitats, recitals, mostres dc d'on hi desapareix la sala lització lingüística, ha realitzat diver­ curtmetratges, monogràfics, sessions cinematogràfica passi a sos curtmetratges avantguardistes, n'ha de teatre, cicles de cine i tertúlia, pro­ engrossar el taquillatge de la editat algun d'històric i, ara, està realit­ grames gratuïts, o celebra­ capital o poblacions properes. zant un llargmetratge. cions d'aniversaris de cinc, Millor s'ha d'acceptar que tot complementat amb regals un percentatge de camisetes i begudes, pas­ molt alt es perd sis gratuïts, o abonaments per a sempre com a de descompte. espectador d'una pantalla de cinema. Per carnaval, o quan té una pel·lícula adient, o quan en Segons René té una condemnada al Bonnell, és primor­ badall o a l'ostracisme, dial, a l'hora d'evitar organitza una festa amb aquesta creixent disfresses dc pinyol ver­ desertització-concen- mell - més propi d'un tració de locals, l'e­ Londres o un Dublín- xistència d'un empre­ cn què el que menys sari, animador socio- compta és cl que passa a cultural, que a pantalla. contribueixi a incre­ mentar la freqüentació L'any passat va dur l'es­ mitjançant una infor­ pectacle interactiu tic mació més profunda del The horror picture show producte, adaptant els en què tothom anava preus fins on sigui possi­ disfressat ad hoc. Un ble, i, sobretot, fomen­ rebombori semblant tant la participació de va fer amb cl merave­ públic. llós Dràcula de Ford Coppola o amb Aquest empresari, que Torrente en què els està fora de les coordena­ espectadors anaven des habituals, que sembla apatrullando la ciu­ més fruit de la utopia exis­ dad, fent successi­ teix aquí i ara. Es diu Biel ves aturades per tal Tomàs Rosselló (Llucmajor, de beure als bars 1963) i és ja la quarta gene­ marcats al progra­ ració de la mateixa família ma. Amb aquesta que ininterrompudament, alegria es va treu­ des de 1913 ha re de sobre El regentat el Recreatiu tiempo de la j'elicidad, organitzant una de Llucmajor, un Ja es veu per la seva singular festa hippy, o les Spice giris anunciant- local on no hi manca res. sinopsi curricular que ens trobam amb les com la pel·lícula més horrorosa del un personatge que, si bé per un costat món ... i va omplir. La seva dinàmica activitat no deixa volar la seva imaginació, per l'al- es limita al cinema. En lloc tre, manté ben a terra els peus. Ara mateix està preparant una afalaga­ d'engrossar les files de joves Aquí el que ens interessa és la seva dora sessió amb repartiment dc premis que busquen treballar per incansable activitat per fer anar la gent entre els espectadors més fidels. compte d'altri, juntament al cine, començant per les exposicions, Si això no és entendre el show bussi- amb altres joves, ha organit­ a l'entrada del seu local, de cartellistes zat un taller de disseny i com Jano, Zulueta, Mac o Soligó, dc estampado, dit Plaça 18, temes cinètics com els vampirs, Tarzan ubicat al novell polígon del o el mexicà Santo, de fotos de cinema, seu poble, ha rebut de 1' Obra Cultural o de programes de mà, aquest darrer Balear el premi "Bartomeu Rosselló- estiu. CINEMA A LES ILLES anà del so i de la imatge per a Horca

margalida lliberti mmi la revista Temps Moderns del tipus de llegat, tant per part de les ins­ mes passat ja s'anunciava la titucions com dels particulars. La loca­ creació de Y Arxiu del So i de la lització de molts dels fons ha estat pos­ Imatge (ASIM) a carree del sible, ja que el 1989 es va procedir a un Consell de Mallorca. La seva exhaustiu inventari per part dels espe­ instal·lació inicial es durà a cialistes en la matèria. terme en algunes dependèn­ cies del Museu Krekovic fins que s'a­ Per altre costat, la recerca i l'adopció, dopti un espai per a la seva ubicació per a l'Arxiu, d'un sistema de catalo­ definitiva en l'edifici del Centre gació que permeti als usuaris la recupe-

Flor de Espino Cultural de la Misericòrdia, actual­ ració de la informació d'aquests docu­ ment en projecte de restauració. ments sonors i en imatge d'una mane­ ra ràpida i eficaç és una altra de les Aquesta iniciativa comporta la recupe­ qüestions que ja s'ha posat en marxa. ració, salvaguarda i difusió dels fons documentals audiovisuals relacionats Finalment només cal indicar que amb amb l'illa de Mallorca, de qualsevol aquesta creació es contribuirà a un època, temàtica i format, i en qualsevol major coneixement i valoració del suport. Fotografies, pel.lícules, vídeos, patrimoni visual i sonor lligat a la nos­ postals, diapositives, cartells, anuncis tra illa, testimoni imprescindible la de premsa, CD, discos, cassettes... i majoria d'ocasions en la recerca histò­ qualsevol altre document sonor i en rica, i es respondrà, a la vegada, a unes imatge i tendrán cabuda. exigències i necessitats que des de feia algun temps gran part de la societat La seva accessibilitat per part dels venia reclamant. • estudiosos i del públic interessat serà a la fi una realitat. Però abans de tot hi ha una tasca important de recollida i de recopilació de material que, a hores d'ara, ja s'ha iniciat, i que pensam resultarà profitosa gràcies a una cada vegada major conscienciació i disponi­ bilitat per a la conservació d'aquest Estrenes • • . , eCHOCn sessiO ó

Fortunio Bonanoua Un home de llegenda C. Aguiló/JA Mendiola Format 230x 210 mm continua 102 pàgines Preu 3.000 ptes

Llorenç Uillalonga i el seu món Fortunio bonanova Jaume Pomar Un home de llegenda Format 230x210 mm 174 pàgines Preu 3.500 ptes La cuina de Ha Margalida de Can Tàpera LLORENÇ VILLALONGA Margalida Alemany Format 205 x 280 mm I EL SEU MÓN 220 pàgines Preu 4.450 ptes

Papiroflèhïa Juràssica Miguel Ángel Echeverría Format 220 x 250 mm 128 pàgines Preu 2.500 ptes

Coneixements bàsics en educació ambiental

Educació ambiental i llibres pera infants i joues Miquel Rayó i Ferrer Format 150x210 mm 128 pàgines Preu 1.950 ptes

Antoni Torrandell, 17 Telèfon 971 87 03 48 Jaume Sureda/Ana M- Calvo Format 150x210 mm Fax 971 87 05 91 272 pàgines 07350 Binissalem. Illes Balears Preu 2.950 ptes E-mail: di7@¡bacom.es ti I Cinema jove

Felip 053nZ s va clausurar, el passat 27 de jove director independent Kevin ra, un servidor encara s'està preguntant juny, la tretzena edició del Smith, de qui s'han projectat les tres què li va vore el jurat a la premiada amb Cinema Jove de València amb pel·lícules que ha fet fins ara i que no la Lluna d'Argent: es tracta del docu­ la projecció de l'inefable i va voler parlar gaire del seu pròxim mental nordamericà Cuba 15 indigne producte Bandits de títol: Dogma. d'Elizabeth Schub, sobre la festa d'ani­ l'alemanya Katjia von versari d'una noia cubana, que és, a més Garnier, que, a pesar d'aques- d'avorrit, poca-solta. Indiscutible, en ta qualitat ínfima, es projectarà a cine- Les seccions oficials han estat dues: la canvi, resulta la Lluna de Bronze per mes de tot arreu i farà diners. Aquest dels curts, al premi de la qual optaven Arrow shot de l'americà Mike Dolan, on festival, que ja s'ha consolidat com el unes setanta produccions de les més un grup de llenyataires d'Ohio viatgen millor de la ciutat per sobre de la pre­ diverses nacionalitats; i la dels llarcme- cap a la seva homosexualitat oculta. És tensiosa Mostra, és una oportunitat trages (sic, i amb aquesta ortografia ja una sàtira que ironitza amb el propi podeu imaginar qui paga l'assumpte i Tarantino amb una força visual i imagi­ també podeu fer-vos una idea de com nativa destacables. També mereixia la estava escrit el diariet del festival i menció especial que va rebre The archi- altres publicacions), a la qual optaven - tect de l'anglès Luke Watson, en la qual als tres milions que acompanyaven la veiem el viatge simbòlic que dins la Lluna de València, que així es diu el presó fa l'arquitecte del III Reich Albert premi- deu pel·lícules que mirarem de Speer condemnat al judici de comentar breument després. Nuremberg; així com també el premi al millor curt sudamericà al mexicà Ariel Els curtmetratges no han tingut el nivell Gordon pel seu Adiós mamá, que n vuit que s'esperava: o eren petites tonteries o minuts ens explica un acudit magnífic. eren massa complexos, bé per voler Un altre premi discutible va ser el explicar coses pròpies d'un llarg, bé per Madrid Films atorgat a l'espanyola utilitzar sintaxi i maneres de llarg. A Todos os llamáis Mohamed de més, en el mateix sac anaven tant els Maximiliano Lemke, que com a pam­ curts pròpiament de ficció com els d'a­ flet antiracista és molt lloable, però com nimació, els documentals i els experi­ a curt no. mentals, que no pertanyen a la mateixa esfera, ni poden jutjar-se igual. La Les més injustament excloses, des del Siïfr.:-. hi Lluna d'Or va anar a parar al curt meu punt de vista, serien el portuguès Mondo Bobo Stanley beloved de Simón Chung de Menos nove, basat en contes de Max per vore les coses que està fent la gent Hong Kong, que si bé és un producte Aub on se'ns evidencia el paroxisme de jove tant d'aquest país -sobretot correcte en què se'ns explica el despertar les nostres petites manies; la italiana enguany amb la retrospectiva dedicada de l'amor homosexual entre dos amics Camera obscura on, en to poètic, assi- al curtmetratge espanyol des de l'any íntims, no és res de l'altre món i hi havia tim a la creació del cinema en una 85 fins al 95, on hi ha autèntiques per­ coses molt més interessants. Si discuti­ presó; i la japoneso-australiana A sha- les- com d'altres llocs. A banda de l'es­ ble és la guanyado- red ajfair, en la queal, en clau d'humor, mentada retrospectiva, hi ha hagut en presenciem els remeis que miren de aquesta edició una altra dedica­ posar en pràctica una parella per eixir da al curt brasiler -on és la del tedi sexual després d'anys de fantàstica A alma do negocio de casats. Altres films que també desta­ José Roberto Torero-, una altra al caria breument serien la divertida curt valencià i una integral al California sunshine, la simpàtica cinema de l'homenatjat José belga Le sourire des femmes, les sen­ Giovanni, tant en la seva vessant suals Ecchymose i Favourite, la torba­ de guionista com la de director, dora sueca Talk (encara que només coincidint amb la publicado del lli­ siga per la mala llet amb què surts bre José' Giovanni. La avantura de la després de vore-la) i la tendra Scary serie negra del crític local Antonio 13 movies. Pels amants del gore desta­ Llorens. Aprofundint en el caràcter CINEMA caria la d'Alexandre Gavras, fill de de descobriment que té el certamen, qui vos panseu, Tueur de petits s'ha fet una secció dedicada al vídeo | JO/Ï poissons i la gamberrada neoze­ amateur valencià i també s'han cele­ Mercat landesa D.S.B. I en el capítol d'a­ brat uns encontres escolars, en els de» nimació l'àcida mirada al món quals els alumnes de tot l'estat han punk que és Ciderpunks i els presentat coses, en ocasions més fres­ curtmetrag* divertits dibuixos animats de la ques que les dels grans. Com a detall belga L'arme du crocodile. En els gramourós, hem tingut la presència del I íÜ curts espanyols a concurs s'ha "El nivell, contràriament al que era habitual, ha estat prou acceptable, tentint en compte, tambe', que totes eren operes primes".

pogut apreciar, entre els destacables, motiu, la història d'una parella de raça altra mexicana. Té, però, una mitja un to excessivament clàssic tant de negra atrapats en un poble del desert hora final en la qual cau estrepitosa­ narració com d'imatge, com si fossen californià per una avaria, aconscguiex ment i perd el to, ja que s'assembla més exercicis de producció per un llarg i transmetre'ns l'atmosfera inquietant i a un capítol dc "¿Quién sabe dónde? això crea la sensació d'estancament claustrofòbica escaient és sense dubte la que no a cap altra cosa. Defecte de imaginatiu. Són apreciables, però, La més fàcilment comercialitzable. Una llargària que també tenen en major o raya d'Andrés M. Koppel, guanyador a altra menció especial va rebre la francesa menor grau la resta de pel·lícules a Màlaga enguany, el basc Txotx d'Asier Laisse un peu d'amour dc Zàïda Ghorab- concurs: la hindú Shunya Swaroopa Altuna i Telmo Esnal, Sefue de Jacobo Volta, "per la calidesa d'uns personatges amb un ritme excessivament oriental i Martos i El origen del problema autèntics i una excel·lent interpretació." una manca de pols cn els retrats evi­ d'Albert Ponce, tots amb producció dent; l'espanyola Mamá es boba, un més que considerable i que responen al Realment és càlida, però la interpreta­ conjunt d'acudits dc mal gust al vol­ que ja s'ha dit. Evidentment, no es pot ció d'Andrée Damant, la protagonista tant d'una protagonista, la situació de donar raó de tot el que s'ha vist i, pro­ bablement, algú en destacaria d'altres que no apareixen aquí. S'ha de tenir en compte, però, la quantitat de coses vistes i la cruesa com es jutja els darrers dies en relació als primers, així com les petites preferències personals.

En el capítol dels llargmetratges, les pel.lícules premiades afereixen menys dubtes. El nivell, contràriament al que era habitual, ha estat prou acceptable, tentint en compte, també, que totes eren òperes primes. La Lluna de València es va concedir ex-aequo a la croata Mondo bobo de Goran Rusinovic i a la franco- iraniana Cinqui'eme saison de Rafi Pitts, totes dues, a parer del jurat, "per ser dues formes diferents, dues mirades perso­ nals sobre la realitat de les seves socie­ tats". La primera ens conta la història d'un fotògraf que, després de matar uns Quinta estación matons que li fan xantatge i escapar del psiquiàtric on el tanquen, es veu immers i actriu no professional, és més que la qual vo criticar, cosa que la fa des del en una cadena de crims de la qual no millorable, contràriament al treball meu punt de vista fins i tot moralment podrà sortir-se'n. La pel·lícula té un bon que fan les dues actrius joves que fan dubtosa; Escarabajo muerto, film txec ritme, un enfocament curiós i una imat­ de filles seves. El film ens explica una que, per molt que hi fiqui minuts, no ge en blanc i negre poderosa, però li història molt agra de terra, amb duresa aconsegueix fer evolucionar el seu per­ trontolla el principi i no té la solidesa de i amabilitat alhora. La menció, però, sonatge; i la xineso-hongkongnesa l'altra premiada. Cinquième saison, enca­ sembla una mica excessiva. Frozen, una reflexió sobre els límits de ra que se li retregui el seu esteticisme - l'art massa profundament oriental, particularment considere mal escollida De la resta de llargmetratges, crec que alhora que ingènua. la fotografia, massa plana i poc adient va quedar injustament ignorada La per la història- és un retrat amable i sin­ danse des esprits del belga Manuel Per resumir, doncs, una edició força cer sobre dues famílies d'un poblat ira­ Poutte, que fa una reflexió interessant i atractiva en la qual s'han pogut vore nià enfrontades per odis ancestrals. La seriosa sobre l'home actual, amb les coses prou interessants, encara que la cinta planteja una resolució del conflicte seves pors i la impossibilitat de creure premsa nacional, com els polítics, en to de comèdia, que dóna un missatge en res. Encara que titllada de freda i només hagi fet acte de presència quan optimista a la castigada societat del país: distant -cosa que té sobretot en un dels han aparegut les estrelles. Això vol dir, la possiblitat d'una "cinquena estació" episodis-, és un treball intel·ligent i sembla ser, que, en aquest país, per fer fictícia en la qual els orgulls i les rancú­ irònic sobre el món religiós. També un festival que es tingui en compte, cal nies donen pas a un temps de fertilitat. destacaria la primera hora de l'arrisca­ reservar una bona part del pressupost da i experimental ¿Quién diablos es al glamour i tonteries. Us sona, no? Bé, "Per l'eficàcia i brillantor del desenvolu­ Juliette? del mexicà Carlos Marcovich, queda cl cinema que és perquè es vegi pament narratiu" va rebre una menció que aconsegueix explicar-nos amb i no llegeixi, i queda aquest festival on especial del jurat la nordamericana Spark lirisme la història de dues vides es té oportunitat de vore cinema que de Garret Williams. A banda d'aquest paral·leles d'una noia cubana i una d'altra forma seria difícil. • El Cinema de la transició (i II)

Miquel López i LrEspí "Landisme" i tercera via productors -en definitiva, qui paga la mediocritat. Lentament, moltes de les n oposició a l'hermetisme nova fórmula- volen que aquesta nova pretensions d'aquesta "tercera via" intel·lectual de Saura hi problemàtica fos tractada en forma de s'ensorren, davant la facüitat i la xim­ havia, com vàrem indicar en comèdia i de la manera més divertida pleria del cinema heretat del passat l'article anterior, el fenomen possible. més recent. Se'n salven una mica títols del "landisme". Es a dir, l'ex­ com Tocata y fuga de Lolita, Mi mujer es pressió més falsificada i Aquest cinema, com era d'esperar, té muy decente dentro de lo que cabe, Vida barroera de la realitat espan­ moltíssims defectes, perquè precisa­ conyugal sana... yolEa o de les altres nacions de l'Estat. ment, aquest intent d'estar sempre Una mena de teatre "rekional" del prop de la comèdia de costums, el farà En poques paraules i, resumint, podrí­ tipus Xesc Forteza, per entendre'ns. ser poc crític i amb molt poques em dir que moltes d'aquestes produc­ Un cinema antipopular per excel.lèn- exigències artístiques, a nivell de direc- cions són un "voler i no poder". Voler fer uns films diferents als del "landis­ me" pur i dur i, tanmateix, caure, sovint, en la ximpleria i el fer riure per fer riure, sense altra pretensió que aconseguir una bona taquilla.

La fi de la censura franquista finals de 1977 desapareixia la censura al cap de seixanta- quatre anys de ferrenya existència. D'aquest llarg període de manca de lliber­ tat, trenta-vuit anys pertan­ yien a l'època de dominació feixista de la burgesia terrorista espan­ nyola. Vist amb certa perspectiva histò­ rica -enguany farà vint anys de l'aboli­ ció de la censura estatal-, el fet no suposà l'eclosió d'un nou i revolucio­ nari cine espanyol o de les nacionali­ tats oprimides per l'Estat (malgrat, a Catalunya, la llibertat anà permetent un cert redreçament cultural cinema­ togràfic). Per als qui neguen la influència de la realitat política damunt l'art i els artistes, potser sigui La vieja memoria interessant constatar que, malgrat aquesta inexistència de grans genis de eia, malgrat comptàs amb una taquilla ció cinematogràfica. El film s'ha de la direcció, sí és cert que entre 1977 i sempre assegurada. Però els temps poder "entendre" sense necessitat de 1980 més de seixanta pel.h'cules (un canviaven, i al nou públic urbà ja no li recórrer a revistes especialitzades tipus 15% de la producció) tractaren temes interessava tant com abans aquest tipus Nuestro cine, per citar-ne tan sols una. relacionats amb la situació política. de cine degenerat i de mal gust. La Entre les pel·lícules més serioses, amb Fins i tot directors com Berlanga o "tercera via" prova de reflectir -defu­ més pretensions d'aquesta "tercera Fernán-Gómez són recuperats per aquest tipus de cine. Sense voler dir gint l'hermetisme de certs realitza­ via", hi haurà Españolas en Parísl de dors- la realitat del moment, tractant Roberto Bodegas (finançament, com que són les millors pel·lícules, destaca­ temes d'actualitat (l'emigració, la nova en Los nuevos españoles, a càrrec de ríem entre totes les produccions films tecnocràcia, l'exili, la guerra civil, la Dibildos). Més endavant proven sort com La escopeta nacional (1971, Luis infidelitat conjugal, la incomunicació en aquesta nova direcció directors amb G. Berlanga), Camada negra (1977, entre les persones, l'explotació, la el prestigi d'un Pedro Olea (No es Manuel Gutiérrez Aragón), Las tru­ publicitat, els mitjans de comunicació bueno que el hombre esté solo i Tormento) chas (1977, José Luis García Sánchez), moderns, la joventut, etc, etc), sense i Jaime de Armiñán (Mi querida seño­ Tigres de papel (1977, Fernando caure en l'esoterisme de certs realitza­ rita i El amor del capitán Brandó). No Colomo), Con uñas y dientes (1978, dors del moment. És evident que els se surt, empero, d'una certa grisa Paulino Viota), La verdad sobre el caso "Però la desmobilitzacióproduïda pels pactes entre la pretesa oposició i elfranquisme reciclat havia donat el seus fruits".

Savolta (1978, Antonio Drove) i La victòria "socialista" de 1982 i Ara bé, Pepi... encara era un producte under- Asignatura pendiente (1977) i Solos en la el desencís grouud. Almodóvar es transformà dc segui­ madrugada (1978, José Luis Garci). mb el desencís (fomentat da en cl màxim factótum del cinema espan­ des de totes les instàncies yol i Hollywood sapigué apreciar el seu del poder), els productors i paper objectiu com a bandera-post-moder- realitzadors proven nous na-en-zona-descontlictivizada i premiar-lo La pretesa esquerra pacta amb el camins per a la indústria amb un Oscar. franquisme reciclat i abandona la cinematogràfica. La dèca­ lluita per la República, el socialisme da dels vuitanta marca un Però la desmobilització produïda pels (entès com a poder dels treballa­ Hcert retorn al cinema de gènere. pactes entre la pretesa oposició i el dors) i l'autodeterminació de les Alguns exemples podrien ser films franquisme reciclat havia donat el nacions oprimides per l'Estat de la sèrie negra com El crac (1980, seus fruits. Amb la victòria "socialista" espanyol Garci), les aventures de La mano mb les traïdes i renúncies de la negra (1980, Colomo) o el cas del transició també arribà el mateix Carlos Saura que de l'uni­ desencís. L'abandonament de vers polític de pel.lícules com Mamá la lluita per la República, pel cumple cien años (1979) passa a socialisme (entès com a poder reflectir la delinqüència juvenil de dels treballadors), per l'auto­ finals dels setanta {Deprisa, deprisa, determinació de les nacions 1980) o dirigeix musicals summa­ Hoprimides per l'Estat, requeria un nou ment esteticistes del tipus Bodas de cinema i, sobretot, acabar -deixar de sangre (també de l'any 1980). Però finançar- tot el tipus de cinema docu­ la pel·lícula més simptomàtica de la mental (finir amb la recuperació de la nova era del desencís serà (un milió memòria històrica del poble!) que havia d'espectadors!) Opera prima (1979, florit en l'època que va de 1977 a 1981. Fernando Trueba). L'èxit d'aquesta Els films-documents més importants fórmula de reflectir les desil·lusions d'aquest temps són, sens dubte, de la democràcia continua amb Caudillo (1977, Basilio Martín Patino), films com Salut i força al canut Raza, el espíritu de Franco (1977, (1979, Francesc Bellmunt), Vecinos Gonzalo Herralde), Por qué perdimos la (1981, Antonio Bermejo) o Pares y guerra (1977, Diego Abad de Santillàn nones (1982, José Luis Cuerda). y Francisco Galindo), La vieja memoria Sorgeixen nous actors que de segui­ La verdad sobre el caso Savolta (1977, Jaime Camino), El proceso de da arriben a ser molt populars en Burgos (1979, Imanol Uribe)... saber donar vida als protagonistes d'octubre del 82 finia l'època més d'un desencís creixent, quasi col·lec­ combativa dc tots els pobles i nacions Les traïdes de la transició barraren tiu. Parlam de Resines, Ladoire o oprimides per l'Estat espanyol. El sis­ igualment el pas a la creació d'un Puigcorbé, que substitueixen els tema d'opressió capitalista havia autèntic cinema de la nacions oprimi­ Landa, Sacristán o López Vázquez pogut substituït la seva forma dc des per l'Estat. S'ha de tenir en comp­ dels anys anteriors. dominació basada cn el terrorisme te (i cal recalcar-ho després de tots feixista del règim anterior pel sistema aquests d'anys d'amnèsia històrica) Aquests nous personatges són els recomanat ara pels EUA i la que les posicions més agosarades quant herois del retorn envers l'individual Trilateral. En deu anys havíem passat a la lluita per l'autodeterminació o per després dels anys d'il.lusions revolu­ dels films barroers del tipus Los peca­ la creació d'una nova cultura i un cine­ cionàries (o republicanes, o indepen­ dos de una chica casi decente (1975), ma nacional (d'Euskadi, Catalunya o dentistes). Més endavant sorgeix un dirigida per l'inefable Ozores i prota­ Galícia) anaven molt lligades a les cinema encara molt més individua­ gonitzada per Landa i Lina Morgan, posicions de l'esquerra revolucionària. lista: el dels directors que quasi no a la sofisticació de Sé infiel y no mires Però "liquidar" políticament les possi­ arribaren a conèixer el feixisme. con quién (1985), dirigida per bilitats de desenvolupament d'aquestes L'any 1981 Pedro Almodóvar (el Fernando Trueba (futur Oscar) amb opcions era la tasca prioritaria que la màxim representat d'aquest nous actors com Ana Belén o Resines. Deu burgesia encomanà als partits dels tipus de cinema) no satisfà ni la dreta anys de lluita per la dignificació del consens amb el franquisme reciclat ni l'esquerra amb la seva pel·lícula cine dc l'Estat (i de les nacions opri­ (principalment el PSOE i el PCE). En Pepi, Luci, Born y otras chicas del mon­ mides) que deixaven per a la historia l'actualitat podem parlar d'un cert tón. El nou "fenomen" Almodóvar és una bona grapada d'obres mestres - tipus de cine autonòmic, però no pas atacat tant per l'ABC com per la entre les quals, cn voldríem deixar d'autèntic cinema nacional de Cartelera Túria. constància, Arrebato (1980) d'lván Catalunya, Euskadi i Galícia. Zulueta. ••• ESPECIAL KUROSAWA In memoriam Kurosaina

urosawa es va donar a conèi­ de sangre, segons Macbeth de amb la seva vida, posa totes les seves xer en el món occidental el Shakespeare o Ran, segons El Rey forces a aconseguir que els governants 1950, gràcies a Rashomon, Lear del mateix autor. Es difícil parlar construesquin un parc per als nins film amb que va guanyar la en aquests casos d'adaptacions fídelís- {Vivir), que en films èpics plens de la Palma d'Or a Cannes, a més simes. Kurosawa no ha agafat els tex­ fastuositat i de l'excés requerit (Ran), o de l'Oscar a la millor pel·lícu­ tos de Shakespeare i ha partit a que en pel·lícules d'aventures, quasi la de parla no anglesa. Fins Anglaterra a cercar entre el bons fantàstiques (l'immillorable Dersu Kaleshores, el cinema japonès estava actors anglesos els protagonistes de Uzala). representat per un triumvirat inamovi­ les seves pel·lícules. Ben al contrari, ble del qual formaven part Mizoguchi, ell ha fet la seva particular visió de Dels seus darrer treballs seran aquests dos (Ran i Dersu Uzala) els més cone­ guts i també els més valorats. Tanmateix -i aclarint prèviament que una gran part de la seva filmografia la desconec, inclòs el seu darrer film Rapsodia en agosto-, crec que en Los Sueños arriba a un estat de poesia cine­ matogràfica sense cap rastre de cursi­ leria i patetisme. Aquest film, cons­ truït a episodis, és d'una bellesa visual semblant als quadres dels impressio­ nistes, però també amb una càrrega torbadora (pens ara en l'episodi que du per títol "La ventisca") similar a aquella que desprenen les pintures negres de Goya.

Probablement Kurosawa no ha quedat al marge d'una contradicció que sem­ bla afectar una bona part de la socie­ tat nipona: l'enfrontament d'una cul­ tura antiquíssima, construïda amb tradicions mil'lennàries, amb una societat actual que es mou amb un ritme vertiginós, impulsat pels avanços tecnològics i pel model occi­ dental. Prova d'això és que les seves darreres pel·lícules s'han fet amb doblers nord-americans. Tal vegada, davant l'evidència només quedi la claudicació, com ho proven les seves Ozu i Naruse, els quals, a poc a poc, coses que, segons ell mateix confessa, paraules de no fa molts anys: "... no varen anar deixant lloc a altres noms - no estan només dins les obres del dra­ puc confirmar que en el futur continuï avui molt més coneguts per a tots que maturg anglès: "Jo no he volgut tras­ fent pel·lícules intimistes. El que crec aquells pares del cinema japonès- com lladar Shakespeare al Japó perquè que no tornaré a fer són grans espec­ Oshima, Imamura i, per suposat, el parlas de veritats universals, sinó per­ tacles a l'estil de Ran. Per poder fer mateix Kurosawa. què en el Japó, a l'època feudal, va això em trobaria amb dos grans pro­ haver-hi personatges que varen existir blemes: un, l'elevat cost del vestuari Abans de Roshamon, Kurosawa havia en la vida real i que varen viure de històric; i l'altre, les dificultats per realitzat feines com a ajudant de manera molt semblada a aquella que dur-ho a terme. Aquells guerrers als direcció i també com a director tea­ Shakespeare explica a les seves obres." vint anys ja eren caps de clan i estaven tral. Segurament aquesta preferència molt acostumats a aquells vestits i per la dramatúrgia és la base d'una Siguin o no adaptacions de textos lite­ armadures de tant de pes. Però el constant dins la seva trajectòria: les raris, la fdmografia del japonès està joves actors d'ara es neguen ferma­ adaptacions d'obres de teatre de clàs­ plena de títols de gran qualitat i de ment a interpretat personatges d'a­ sics occidentals. Així, ha realitzat El temàtica diversa. Se sap moure amb la quell tipus. Són joves, no homes com idiota, segons l'obra del mateix títol mateixa elegància dins la història sen­ aquells altres ho eren a la seva edat, i de Dostoievski; Los bajos fondos, que zilla d'un treballador que després de no tenen el caràcter dels homes joves adapta el mateix títol de Gorki; Trono conèixer que un càncer està acabant d'aquella època." • ESPECIAL KUROSAWA

5

y r Kurosauía

JTJ5 Kurosawa, amb Mizoguchi i Ozu, tant lluny de les concepcions cincma- componen el trio de cineastes japone­ trogràfiques d'Ozu i de les temàtiques sos més apreciats a Occident. de Mizoguchi, Kurosawa no triga a trobar una personalitat pròpia que el Sempre s'ha considerat que era el més distingirà a Occident, sobretot a partir occidental dels grans directors japone­ de Rashomon. sos; fins i tot és freqüent sentir referèn­ cies a Kurosawa com el Shakespeare Es paradoxal que no li costés gaire oriental. Sigui com sigui, va tenir una trobar inspiració en fonts literàries tan difusió i una estimació més grans que importants a Occident com Shakes­

peare o els clàssics russos del segle Los siete samurais XLX i que a Occident tinguessin tanta facilitat per adaptar obres seves per WM construir remakes de qualitat desigual.

Per destacar-ne algunes, de les pel.lícules d'aquest director mort el passat mes de setembre, citaria sense dubtar Rashonion, Trono de sangre i Dersu Uzala. Obres molt diferents entre si, però que donen una mesura bastant adequada del ventall creatiu del seu realitzador. Si haguéssim de concretar, potser escolliria com a testa­ ment Dersu Uzala, ja que ens seria més fàcil connectar l'obra amb la personali­ tat de Kurosawa. Aquesta faula d'un home petit que domina l'entorn i la naturalesa que l'envolta, i que és capaç de trobar-se còmode a la civilització, Rashomon ens permetria parlar amb més precisió de la trajectòria de Kurosawa: un cine­ amb una preocupació que es podria dir asta que alternava i fonia imatges de humanista sobre l'ésser humà. Quasi Ran gran bellesa i seqüències de molta es podria resumir l'obra de Kurosawa no els esmentats Ozu i Mizoguchi, els espectacularitat com la d'una persona preocupada per quals varen veure com les seves les relacions entre els homes i del trac­ pel.lícules, llevat de les més reconegu­ te que els humans s'arriben a donar des, eren distribuïdes de forma frag­ entre ells mateixos. • mentària i sense continuïtat. Més for­ malista que ells, i bas­ ESPECIAL KUPOSAWA

El mirador 16 de Finfinit human una mirada a l'orient

Ignacio lartín JimÉnez ashomon ja sería una pel·lícula ment esotèrica per agradar a Europa. típics: la por, la supèrbia, la soledat, la important només pel que va No és el moment d'analitzar la qüestió violència, els estats límits dels homes... significar en la historia de les en profunditat, però almanco cal Una narrativa visual, impressionista, relacions culturals entre occi­ apauntar-ho: el cine japonès, especial­ dèiem, basada en imatges dinàmiques, dent i orient: no debades pot ment en Mizoguchi, Koichi Saito, amb un muntatge curt, a base d'una atribuir-se la gens senzilla Yoshida, Hasihura i altres directors successió de seqüències encadenades en tasca d'haver trencat aquell recull una tradició estètica/dramàtica una progressió de l'interès que arriba al tabú que, des de molt de temps enrere, heretada del teatre, en què, per exem­ paroxisme: una rítmica, diguem-ho de donava per segur que el cine japonès ple, les figures geomètriques que des­ pas, que no s'allunyava prou de la con­ (però, més en general, tota la produc­ criuen amb els seus moviments els per­ cepció del millor cine clàssic de ció extraoccidental) tenia unes claus sonatges, o la composició espacial Hollywood; fins al punt que s'hi ha culturals inaccessibles per un especta­ generada per les seves posicions, tenen arribat a parlar d'una "europeïtzació" dor avesat a veure (per citar una altra un significat determinat, que l'especta­ del cine de Kurosawa, pels seus plans pel·lícula de 1950) obres com Extraños dor inciat coneix (determinades posi­ seqüència, l'ús dels fosos, accions en un tren de Hitchcock. El festival de cions simbolitzen l'"espai dels déus", o paral·leles, etc; i, a més, es pot conside­ Venècia de 1951 estarà rar Kurosawa com el allunyat d'aquests preju­ director capaç de, sense dicis, i sobretot àvid de renunciar a l'estètica i novetats: es va sol·licitar, narrativitat complexa i de com una rara avis, la • H| I rerefons filosòfic del Japó presència a Venècia d'una tradicional, sintetitzar producció japonesa, era aquest dens patrimoni igual quina fos; cosa que com una forma de narra­ va possibiltar que, gairebé ció moderna, pròxima al per atzar, Kashomon fos món occidental. Es pre­ exhibida i aclamada, sent a Rashomon l'ànima vigent encara el contro­ dels teatres No i Kabuki vertit concepte de l'"art clàssics, però sense els pur" que alguns crítics simbolismes i al·lusions pensaren haver trobat tradicionals que els són aplicat a la pel·lícula que propis, i, per descomptat, ens ocupa. Es consagrava amb un ritme narratiu amb Rashomon tota una Rashomon completament diferent. concepció cinematogràfi­ ca diametralment oposada en molts de l'"espai de les tenebres", "l'espai de la Algú podrà no estar-hi d'acord amb sentits a les pel·lícules del sistema de casa del te", etc.). La dificultat seria aquesta idea, per altra banda suggesti­ representació clàssic de Hollywood. tan gran com entendre un haikú o va, d'aquella funció de "pont" cultural poema visual sense conèixer-ne les de Rashomon -que, tot sigui dit, no és D'entrada, la línia argumental quedava claus poètico-simbòliques. És obvi, la pel·lícula més representativa d'un reduïda gairebé a un esborrany de fons però, Rashomon va ser apreciada sense heterogeni director: basta comparar-la (el subtítol afegit ho adverteix: se cen­ discussió a cines d'Europa i EUA, que amb Dersu Uzala. Però el que no tra en "el paper del plebeu"). Es coneix fins i tot va vèncer els prejudicis d'o­ admet discussió és que ja n'hi va haver l'anècdota de la reacció dels productors brir-se a una civilització que compor­ prou amb l'esmentada obra perquè, davant la preproducció que li va mos­ tava el record de l'imperialisme i salvats els prejudicis, ens abocàssim trar Akira Kurosawa: volien més bel.licisme de la Segona Guerra també a l'apropiació d'altres genis com pel·lícula, per la qual cosa s'hi va haver Mundial. I cal demanar-se pels motius Mizoguchi, Yosimura, Ozu... En tot d'afegir un principi i un final. Es quei­ d'aquesta capacitat de impregnar, cas, tampoc és discutible la seva audà­ xaven, amb raó, que la història que ser­ d'impactar l'espectador. cia en intentar incorporar l'art pròpia­ veix de referent gairebé no s'utilitza a ment basat en la novel.la realista bur­ la pel·lícula. També es coneix la reacció Més enllà de la narració, la pel·lícula gesa occidental a la tradició, a la cultu­ dels productors quan -sorpresos- varen reflexiona sobre un tema que no sap ra, a les arts seculars, refinades, d'un comprovar l'enorme èxit comercial de gaire de coordenades geogràfiques o país capdavanter de la civilització la pel·lícula arreu del món: a moltes culturals: la veritat, des, del punt de oriental: la gestualitat en els actors de projeccions, un comentarista de l'em­ vista propi com una de les múltiples la pel·lícula que ens ocupa resulta més presa explicava quin era el tema. cares de la veritat. Però l'estètica, sum­ significativa que no tot el que intentem mament impactant i amb força estil descriure. Els resultats són a la vista: Fora, doncs, d'una certa densitat impressionista, és, sens dubte, el prin­ Rashomon és una pel·lícula incombus­ narrativa, cal demanar-se quina va ser cipal valor del film: Kurosawa va acon­ tible tot i el pas de les generacions, i la raó del seu èxit. De primera, els seguir una actuació en la qual els gestos que també va deixar la seva profunda mateixos japonesos creien que superaven un context concret, són petjada en directors com Coppola, Rashomon era una pel·lícula excessiva­ expressió de valors intangibles i arque- George Lucas, Schrader, etc. • ESPECIAL KUROSAWA

17 y En la mort dlira Kurosawa

Garcías a sobtada desaparició d'Akira de tragèdia i poder, i, en la seva maduresa, aventurer com intimista i reflexiu, retra­ Kurosawa ha propiciat un des­ obres contemplatives i relaxades, més pro­ tant ara cl món feudal com la realitat més plegament mediàtic compara­ peres al que més comunament és entès propera i crua, la tragèdia de Trono de ble al que va tenir lloc amb com cinema oriental, i que semblen tenir Sangre, la mítica dels Set Samurais, la cita motiu de la mort de Fellini, una més valor per la seva influència sobre altres de Dostoievsky a El Idiota, el retrat nco- campanya de reivindicació i cineastes més reconeixibles, abans que pel rrcalista dc Dodeskaden o Bajos Fondos, que homenatge que té molt d'injus­ que Kurosawa realment tenia a dir. Les De Sica i Rossellini haurien envejat, la ta en el cas de Kurosawa com ho tenia seves obres semblarien així alienes a les cir­ soterrada visió fatalista i desesperada de en el de Fellini, i no perqué cap deis dos cumstàncies històriques del seu país, Rashomon, evident més endavant a mestres s'ho mereixés sobradament, recent sortit de la guerra en els anys 40 i 50 Kagemusha o Ran, en la sobtada vitalitat sinó perquè l'obra de tots dos cineastes mentre Kurosawa filmava enèrgiques ombrivola de Vivir, el retrat de l'honor és coneguda pel públic en general de pel·lícules ambientades en cl Japó feudal, i atòmic a Rapsodia en agosto o Crónica de un forma només parcial i plena de tòpics, a més tard històries reflexives i intimistes sei' vivo, tema vigent cn el cinema japonés més de la certa component necròfda que que mai mostraren com era realment el dels anys 50 {Godz.illa inclòs, casualment sempre acompanya aquesta classe d'ho­ Japó del seu moment. una crcació dc la Tobo, productora per a la menatges, més fonamentats en la mítica qual Kurosawa va fer molts dels seus de la figura de l'artista que no en el films), una aventura tan perfecte com L·i coneixement de la seva obra. Fortaleza Escondida, thrillers tan esplèn­ L'obra d'Akira Kurosawa és, diguem-ho, dids com Los Canallas duermen en Paz o El molt poc coneguda i la divulgació que se Infierno del Odio, i fins i tot obres tan n'ha fet resulta a més tan poc rigorosa òbvies i, en conseqüències, exportables i com tendenciosa. En efecte, els mitjans populare com el díptic format per Yojimbo que han cobert tan trista notícia ho han i San/uro revelen una narració envejable. fet des d'un punt de vista rigorosament En la seva darrera època, el Kurosawa occidental o, almenys occidentalitzant. Si madur i reflexiu de Dersu Uzala, Ran, d'ells ens haguéssim de fiar,el s mèrits de o, especialment, els Somnis, torna l'obra de Kurosawa es deuen en gran sobre les seves passes i recrea els seus mesura a la vampirització de fórmules temes des de la mirada entre fascinada pròpies del cinema nordamericà, com ara i desencantada que li dóna l'experièn­ el western, el thriller o el cinema d'aven­ Kagemusha cia. Especialment cert és això cn el cas tures. Així, Kurosawa es converteix en un dels vuit episodis que composen els admirador de John Ford, lector inesgota­ Dels escassos 7 o 8 films que de Somnis, vocacional testament fílmic, ble de Shakespeare, i deutor de les millors Kurosawa poden haver-se vist per televi­ encara que per sort Kurosawa ha tin­ obres del cinema negre i les seves pel·lícu­ sió o a toc de filmoteca, i que, per cert gut l'oportunitat de tornar a filmar les es coneixen per la seves referències ,són les úniques que un vulgar aficionat després d'aquesta obra. occidentals: el to proper al western de les com jo té ocasió de conèixer de primera El considerable buit existent cn la dis­ seves pel·lícules de samurais, en què sem­ mà, potser es podria desprendre aquesta tribució de molts d'aquests films, molts pre cal citar que la mítica Els Set idea, encara que aquesta vengui d'una dels quals només són coneguts per Magnífics és un remake dels Set Samurais visió bastant superficial d'aquestes obres. referències, igual que la dc bona part de de Kurosawa, igual que Per un grapat de Com sol passar en aquests casos, tota les filmografies d'altres mestres del dòlars de Leone i, més recentment Last aquesta pila d'idees rebudes respon a cinema oriental com Ozu, ha impedit el Man Standing de Walter Hill ho són de una imatge distorsionada de la figura coneixement rigorós de l'obra de Yojimbo; l'Oscar aconseguit per Dersu de Kurosawa com a creador complet, Kurosawa, de qui la mesura de la seva Uzala; l'ombra de Shakespeare en Trono compromès i realista. El cinema dc autèntica creativitat, genialitat i convic­ de Sangre, és a dir Macbeth segons Kurosawa, que fins i tot els crítics han ció quasi només pot ésser intuït de les Kurosawa, o Ran segons El Rei Lear, desqualificat durant molts d'anys com poques obres que coneixem els pobres l'admiració incondicional per la seva a mancat d'emoció i reflexió sobre el cinèfils no privilegiats que caçam films figura de cineastes com Martin Scorsese seu propi entorn, contràriament al tan invisibles com els esmentats. o Steven Spielberg, uns dels més recone­ tractament dispensat a altres recone­ Ha mort Akira Kurosawa, una notícia guts narradors del cinema més reconeixi- guts mestres del cinema nipó, com trista tant per l'home, potser l'única part blement nordamericà, a qui es deu el Ozu o Mizoguchi, o, més moderna­ de la figurad e l'artista que en aquest cas patrocini de dues de les seves obres mes­ ment, Oshima o Imamura. no necessita cap reivindicació, com per tres de maduresa, Kagemusha i els seus No hi ha una forma més directa, simple i la desaparició d'un dels més grans crea­ Somnis; els premis obtinguts en Cannes o objectiva per a reivindicar l'autèntica mag­ dors del segle, i, amb ell, una forma irre­ Venècia i els homenatges dedicats a altres nitud del cinema de Kurosawa, que veure petible d'entendre cl cinema, que tal trobades europees... les seves pel·lícules i comprendre que ens vegada la nova onada de directors orien­ La visió que de Kurosawa es té a través de trobam davant d'una de les figuresmé s tals podrà reverenciar però mai substi­ la part més coneguda de la seva filmogra­ importants, inspiradores i visionàries de la tuir. I potser amb la seva mort finalment fia és també molt hmitada, i de la qual es historia del cine. La trentena de films que podrem conèixer un poc millor tota la podria desprendre que aquest home feia composen la seva filmografia han tocat tot profunditat del seu treball. Es el millor pel·lícules d'aventures amb samurais, relats tipus de gèneres, tant en registre èpic i homenatge que li podem fer. • ESPECIAL KUPOSAWA

18 En el cor de la taiga krsu Mía

I(jue ra om l'any 1910. Algú - el capità Gràcies a aquest home solitari, dotat I que en el cor de la taiga no hi estam Arseniev, explorador alhora d'innombrales recursos per sortir-se'n mai tot sols. que narrador de la historia, de les circumstàncies més adverses, capità de l'exèrcit rus al capda­ Arseniev i nosaltrem aprenem amb I haurà de ser precisament a la ciutat - vant d'una expedició geològi­ Dersu Uzala que la muntanya, el bosc i autèntica "reserva" on el capità con­ ca, de tarannà més a prop del el riu de vegades semblen donar la ben­ dueix Dersu amb la millor de les inten­ científic humanista que no al vinguda i de vegades són hostils. cions: perquè pugui sobreviure en la d'un militar típic-, tracta de trobar una Aprendrem a dialogar amb el foc i a vellesa i ceguesa progressiva-, on Dersu tomba a punt de desaparèixer esclafada escoltar les seves queixes. Ens recordarà comença a sentir-se com un troc sec. Ja per la maquinària del progrés. Es la que, si matam tots els animals, què anteriorment el paisatge s'havia poblat tomba en la qual va ser enterrat anys menjarem? Sabrem que ha perdut la enrere, entre porcs i pins, el seu amic, el dona i un fill, víctimes de la pigota, i vell caçador mongol Dersu Uzala. que viu tot sol en el bosc. Sabrem que és caçador perquè aquesta és la seva feina. Tornada enrere mitjançant dos pode- Aprendrem no només a explorar serres rosíssims flash-backs encadenats, la i congosts, rius i pantans, com el capia fluencia dels quals discorre paral·lela a Arseniev, sinó també a llegir els signes la de la vida -i supervivència- a la taiga: de la Natura: a deletrejar el caliu d'una el primer ens du a l'any 1902, quan té foganya, un Llit d'herbes, les restes d'una lloc el primer encontre entre Arseniev espardenya xinesa. Descobrirem com és i el vell caçador; el segon, ens trasllada de gran i neta l'ànima de Dersu quan l'any 1907, quan té lloc el reencontré - ens aconsella deixar una mica de sal, arròs i uns mistos dins la cabana aban­ mig fortuït mig cercat- en una de les Dersu Uzala més intenses seqüències d'homenatge donada perquè no es morin d'inanició i de mals averanys i havia començat a a l'amistat entre dos homes que ens fred els qui s'hi aturin per passar la nit. germinar en el cor del vell caçador el hagi oferit mai el cine. fantasma de la por davant la taiga. Aprendrem amb Dersu que tot a la Però el miracle d'aquesta prodigiosa Natura és "gent": el sol i la lluna són I arriba Nadal. I va ser un vespre molt pel·lícula que és El caçador d'Akira gent; l'aigua també és gent. I que el foc estrany. Dersu sap que, si no torna al Kurosawa ja ha començat molt abans. crida. Que el sol és el nostre pare i de bosc, morirà de tristor perquè a la ciu­ Just al moment en què Dersu Uzala vegades plora i que si un ocell canta ja tat no hi pot respirar. Així que, després anuncia la seva presència als qui per­ no plourà. Que en la infinitament gela­ de regalar al petit capità -el fill nocten en el campament, exclamant: da extensió del llac regna un silenci d'Arseniev- el seu amulet fet d'urpes i "Jo sóc gent. Salut, capità." esfereïdor que només presagia desgrà­ ullals d'onso i lirrx, tornarà a la taiga, cies per dos homes indefensos que s'han on poc després se'ns informarà que Enmig d'una nit que recorda les de d'afanyar titànicament per sobreviure. l'han assassinat per robar-li aquell Walpurgis, quan les bruixes celebren Descobrirem que, quan el vent udola i modern rifle que el capità li havia rega­ els seus aquelarres -nit tan màgica i ens embocalla la foscor, la lat el dia que se'n va anar. misteriosa com assetjadora i ame­ insignificancia de l'ho­ naçadora-, Arseniev i la seva me davant la natura I tornam al començament, 1910. tropa - i tots nosaltres, especta­ és simplement un Davant una tomba anònima, Arseniev dors fascinats, amb ells- fet i no una retòri­ assisteix, estremidorament silenciós, a començarem a "veure-hi" i no ca. Que la boira l'enterrament rutinari i burocràtic del només a "mirar" (com el vell caça­ no és res més que seu amic. En quedar tot sol davant la dor mongol li retreu, al comença­ l'exudació de la terra remoguda i anònimament acara- ment, als expedicionaris del terra, el pujol mullada, només una paraula -la més grup d'Arseniev). i el bosc. noble de les pregàries- surt dels seus lla­ vis: "Dersu". La mateixa que nosaltres, ara que Kurosawa és mort, podem mur­ murar, no davant la seva tomba, sinó davant aquesta inimitable obra mestra que, com poques (pens en Ordet de Dreyer; en El río de Renoir; en Fannyy Alexander de Bergman; Dublineses de Huston) ens recorda que el cine pot ser, de vegades, més gran que no la vida: ï "Akira, amic." •

Dersu Uzala I L'esc ' ' de llauna lina de pirates

FraílCESC I BotljEr oques històries agiten tant la els que començam a col·leccionar un en canvi, de plorar com a donetes amb nostra imaginació com les bon grapat d'anys identifiquem la la desgràcia d'un orfe o d'una donze­ històries de pirates. Potser, nostra infantesa amb les narracions de lla. Joan Manuel Serrat (havia de ser la gent més jove es troba una Salgari i d'Stevenson, amb l'illa del ell) els va dedicar una cançó, "Una de mica més allunyada d'aques­ tresor, amb els filibusters de pegat piratas", que expressava magistral­ ta tradició, de segles de lite­ negre a l'ull, cama de fusta i lloro ment aquesta remembrança dc quan ratura i de dècades al cine­ damunt les espades, capaços d'escor­ érem nins: el pirata era el prototipus ma, i més a prop de les galàxies o dels xar sense pensar-s'ho dues vegades el del rebel i, per damunt dc tot, no dibuixos animats japonesos. En canvi, corrupte governador de Maracaibo i, havia de fer els deures ni obeir la mare.

El cinema s'ha acostat als pirates una vegada i una altra, encara que fa temps, ja, que els ha deixats abando­ nats (potser a un illot, sense aigua ni queviures): Iiook i La isla de las cabe­ zas cortadas, iniciatives aïllades (sem­ pre les illes), sembla que no funciona­ ren gaire bé i no varen animar ningú a ressuscitar el gènere. I això que hi ha un parell d'obres mestres (o, com a mínim, pel·lícules per sempre reco­ manables) que agafaren com a prota­ gonistes aquests indomables perso­ natges. Des d'un punt de vista extra­ ordinàriament personal, reconec la meva debilitat per Viento en las velas i per una producció Disney, Peter Pan, que, si no ho record malament, va ser la primera cosa que vaig veure a la meva vida dins una sala de cinema (anècdota, per al lector, absolutament prescindible).

Aquests dics passats, una de les com­ panyies mítiques dels escenaris de Catalunya i habituals visitants dels nostres, "Dagoll Dagom", ens ha tor­ nat els nostres estimats pirates de sempre cn cl seu darrer muntatge musical, titulat precisament Els pira­ tes, versió a la catalana d'una opereta de fa més d'un segle, dels britànics Gilbert i Sullivan, The Pirates of Penzance; una història d'òptica ingè­ nua, simpàtica, amb uns pirates, una vegada més, que fan més rialla que no por. Tornà a funcionar la compli­ citat (i la qualitat tantes vegades demostrada per aquest col·lectiu), i jo em vaig recordar, tot d'una, del Capità Hook i de la seva colla d'im- presentablcs: també Peter Pan fou primer teatre (encara és un clàssic del teatre infantil anglès), i després cinema. •••

El temible burlón CRITICA til Valoracions: Imprescindible , Molt Bona 4, Bona 3, Regular 2, Poc Interessant 1

interpretacions cohesionades, ploma de la darrera dramatúrgia CARÁCTER, contengudes fins a extrems terribles i nord-americana. que, per això mateix, transmeten Valoració: 2 de Mike Van Diem millor aquella malenconia de les No havia vist mai presentar les oportunitats perdudes. relacions paterno-filials d'una manera Valoració: 4 tan original, alhora tan expressiva i SAVING PRÍVATE tan austera. Van Diem sap contar una RYAN, de S te ven Spielberg història de moltes ferides alternant els Per què els exhibidors mallorquins no moments més íntims amb encertats LA TRAMA, han augmentat el preu de l'entrada cops de timó en el ritme narratiu. de David Mamet per a una cinta que dura gairebé tant Però la seva basa és una direcció Mamet ha construït un gran castell com Titànic} ¿No representa una d'actors que aconsegueix d'artifici amb la mentida, l'aparença i doble contradicció que una pel·lícula la traïció com a pilars. Ho fa amb els bèl·lica sigui tan espectacular i es mínims elements, amb poquíssims declari pacifista? Com pot Spielberg subratllats i ni un cop d'efecte, cosa afirmar, després d'haver-la rodada, que acaba desembocant en la més que hi ha guerres justes i honorables? pura fredor. Si hi afegim un ¿Justifiquen cinc o sis moments "macguffin" massa descarat, un excel·lents un metratge de dues hores moment hitchcockià del tot i quaranta-nou minuts? ¿El cinema desaprofitat - la pistola a l'escànner - i serveix només per obrir interrogants i un final sobtat, fàcil i decebedor, no per tancar-los?. tendrem bastants de motius per Valoració 2 quedar desencantats de la mitificada

apera SAVING PRÍVATE xen aquests tipus de producte. La LOS AMANTES DEL RYAN contundencia i la precisió tècnica són CIRCULO POLAR [Salvar al soldado Ryan) palpables en els primers vint-i-cinc de Julio Medem de Steven Spielberg minuts de pel·lícula, en què es recrea amb extraordinària versemblança i Aquesta màgica i misteriosa història La darrera pel·lícula del director més rigor narratiu l'entrada en combat. d'amor fou resulta ser el punt més important de la indústria hollywoo- Violenta i desgarradora, la pel·lícula àlgid de la carrera del seu director, denca és una magistral i aclaparadora no s'oblida dels moments íntims en els juntament amb La ardilla roja. El creació antibel.licista que reprodueix, quals ens acostam als personatges i producte resulta atractiu i es mantén tant físicament com psicològicament, que denoten la preocupació que té sòlidament al llarg del metratge grà­ els horrors de la guerra. Saving Spielberg per la història i la seva cies a l'habilitat per a combinar una Prívate Ryan transmet el estructura dramàtica, encara que la elaborada i complexa estructura narra­ caos i la barbaritat sensiblería i el patrioterisme tiva, calculada amb rigor matemàtic, i de la contesa mit­ facin la seva aparició tant en la poesia i la irracionalitat que expres­ jançant la renúncia un pròleg com un epíleg sen les imatges i el tractament de la a la manipulació bastant prescindibles. història entre Otto i Ana. La depura­ èpica que L'impacte de la seva ció en l'estil també és notable, gràcies sofrei- posada en escena cala en a un Medem que es despulla de pro­ el fons de l'espectador, nunciades marques d'autor que tan «i qui comparteix la peripè­ sols conformen un formalisme buit, cia d'uns soldats reduïts a en aquest cas la posada en escena la mínima condició desprèn tot el seu magnetisme a humana. causa, en part ,a la creació d'un clí­ Valoració: 3 max fred que contrasta amb les emo­ cions i sentiments, latents al llarg de la projecció, que els personatges representen amb gran encert. ESPECIAL KUPOSAWA flkira Kurosauía

BIDGRflFIDUES

Akira Kurosawa neix a Tòquio el 23 de març de 1910. Es el setè fill d'una família benestant, descendent, a la vegada, d'una familia de samurais.

En un primer momeny, s'interessa per la pintura i posteriorment per la litera­ tura, sobretot la russa, el teatre, la música i el cinema. A finals dels anys vint, coneix en profunditat l'obra de Vidor, Borzage, Murnau, Griffith, Stroheim, De Mille, Chaplin, Keaton, Stemberg, Eisenstein, Buñuel...

L'any 1936 entra a treballar com a aju­ dant de direcció a la Photo Chemical Laboratory, lloc on coneix Kajiro [ILlDtlHFU Yamamoto, al qual admira de manera molt especial. A partir de 1937 treballarà com a ajudant de direcció, però alhora 1943 Sugata sanshiro 1955 Ikimonu no kiroku escriurà guions per altres directors. (La leyenda del gran Judo) (Crónica de un ser vivo) 1944 Ichiban utsukushiku L'any 1943 dirigeix la seva primera 1957 Kimonosu-jo (La más bella) pel·lícula, La legenda del gran Judo, amb (El trono de sangre) guió escrit per ell mateix. El 1945 es 1945 Zoku sugata sanshiro Donzoko ( Los bajos fondos) casa amb l'actriu Yaguchi Yoko. El (La nueva leyenda del gran Judo) 1946 coneix Toshiro Mifune, que serà 1958 Kakushi toride no san-akunin Tora-no-o fuma otokolachi el seu actor preferit. L'any 1951 rep el (La fortaleza escondida) (Los hombres que caminan Lleó d'Or al Festival de Venècia per sobre la cola del tigre) 1960 Warui yatsu hodo yoku nemuru Rashomon, la qual també guanyarà (Los canallas duermen en paz) l'Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera 1946 Asu o tsukuru hitobito el mateix any. El 1954 Los siete samurais (Los que construyen el porvenir, 1961 Yojimbo (El mercenario) obté el Lleó de Plata del Festival de un episodi). 1962 Tsubaki Sanjuro ( San/uro) Venècia. Waga seishun ni kuinashi 1963 Tengoku to jigoku (No añoro mi juventud) Després d'un intent de suïcidi l'any (El infierno del odio) 1971, i gràcies a l'aportació de la Unió 1947 Subarashiki nichiyobi 1965 Akahige (Barbarroja) Soviètica, roda tres anys més tard la (Un domingo maravilloso) seva obra mestra Dersu Uzala, que 1970 Dodes Ka-den 1948 Yoidore tenshi guanya l'Oscar del 75 com a Millor 1975 Dersu Uzala Pel·lícula Estrangera. L'any 1980 (El ángel borracho) Kagemusha (la primera pel·lícula autèn­ 1949 Shizukanuru ketto 1980 Kagemusha ticament històrica de Kurosawa, la qual (La sombra del guerrero) (Un duelo silencioso) va poder rodar gràcies a l'ajut dels 1985 Ran (Batalla) nord-americans Francis Ford Coppola, Nora inu (Elperro rabioso) George Lucas i la 20th Century Fox) 1990 Konna yume wo mita rep la Palma d'Or al Festival de Cannes 1950 Shubun (Escándalo) (Sueños) i deu anys després l'Acadèmia de Rashomon 1991 Hachigatsu no rapusodi Hollywood li dóna un Oscar honorífic (Rapsodia ele agosto) pel conjunt de la seva llarga carrera. 1951 Hakuchi (El idiota) 1952 Uáru (Vivir) 1992 Madadayo (Espera un poco) Un horabaixa de setembre de l'any 1954 Shichinin no samurai 1998, a la ciutat de Tòquio, Kurosawa mor als 88 anys. (Los siete samurais) CINEMA SA NOSTRA

LES pel·lículesriel me s d'octuke 23 Les pel·lícules del mes d'octubre

EL TRONO DE RAN O BATALLA. SOY CUBA del crític moment social del Japó. SANGRE CAOS Nacionalitat i any de producció: USSR/Cuba. 1964 RASHOMON Nacionalitat i any de producció: Nacionalitat i any de producció: Títol original: Japonesa, 1957 França i Japó , 1985 / am cuba Nacionalitat i any de producció: Títol original: Títol original: Guió: Japonesa , 1950 Kimonosu-Jo Ran Yevgenly Yevtushenko i Enrique Títol original: Director: Director: Pineda Barnet Rashomon Akira Kurosawa Akira Kurosawa Fotografia: Director: Producció: Producció: Sergei Urusevsky Akira Kurosawa Shojiro Motoki i Akira Kurosawa, Scrgc Silberman per a Greenwich Música: Producció: per a la Toho Film Production (París), Herald Ace El perro rabioso Carlos Fariñas Jingo Minoru (o Masaichi Nagata) i Guió: Los siete samurais In., Nippon Herald Filsm Inc. Director: Shojiro Motoki, per a la Daiei Shinobu Hashimoto, Ryuzu (Tokio), Masato Hara. Milchail Kalatozov Guió: Kikushima, Hideo Oguni i Akira Guió: Shinobu Hashimoto i Akira Shojiro Motoko, per a la Toho Kurosawa, a partir del Macbeth de Akira Kurosawa, Hideo Oguni, Kurosawa, a partir de dues novel·les Guió: Shakespeare DERSU UZALA, Masato Ide, a partir d'El rei Lear, dc EL PERRO RABIOSO curtes de Ryunosuke Akutagawa Shinobu Hashimoto, Hideo Oguni i Fotografia: EL CAZADOR William Shakespeare Fotografia: Akira Kurosawa. Kyuichiro Kishida Fotografia: Nacionalitat i any de producció: Kenichi Okamoto Fotografia: Muntatge: Nacionalitat i any de producció: Takao Saito i Masaharu Ueda, amb la Japonesa, 1949 Muntatge: Shigeru (Hiromitsu) Mori. Akira Kurosawa URSS i Japó, 1975 col·laboració d'Asakazu Nakai Títol original: Shigeo Nishida i Akira Kurosawa Muntatge: Música: Títol original: Muntatge: Nora Inu Música: Akira Kurosawa Masaru Sato Dersou Ouza/a Akira Kurosawa Director: Fumio Hayasaka Música: Durada: Director: Música: Akira Kurosawa Durada: Fumio Hayasaka 110 minuts Akira Kurosawa Toru Takemitsu (Orquestra simfònica Producció: 88 minuts Durada: Intèrprets: Producció: dc Sapporo dirigida per Hiriyuki Shojuiro Motoki, per a la Shin-Toho Intèrprets: 140 minuts Toshiro Mifune (el general Taketoki Nocolai Shizov i Yoichi Matsue per a Iwaki) Guió: Toshiro Mifune (el bandoler Intèrprets: Washizu: Macbeth), Isuzu Yamada Mosfilm (Moscou) i Nippon Herald Durada: Ryuzo Kikushima i Akira Kurosawa Tajomaru), Masayuki Mori Takashi Shimura (Kambei, el cap dels (Asaji, la seva esposa), Minoru Production 163 minuts Fotografia: (Takehiro, el samurai), Machiko Kyo samurais), Toshiro Mifune Chiaki (el general Yoshiaki Miki, Guió: Intèrprets: Choshiro Ishii (Masago, la dona), Takashi Shimura (Kikuchiyo, el camperol), Yoshio amic de Washizu), Akira Kubo Yuri Nagibin i Akira Kurosawa, a Tatsuya Nakadai (Hidetora Muntatge: (el llenyater), Minoru Chiaki (el Inaba (Gorobei), Seiji Miyaguchi (Yoshiteru, fill de Miki), Takamaru partir d'un llibre dc viatges de Ichimonji), Akira Terao (Taro Akira Kurosawa sacerdot). (Kyuzo, el mestre de chiroji), Ko Sasaki (Kuniharu Tsuzuki, el Vladímir Arseniev Takatora Ichimonji), Jimpachi Nezu Música: (Isao), Kimura (Katsushiro, alumne senyor del castell: Duncan). Fotografia: (Jiro Masatora Ichimonji), Ryu Fumio Hayasaka Aquesta pel·lícula dóna a conèixer de Kambei). Asakazu Nakai, Yuri Gantman i Daisuke (Saburo Naotora Ichimonji), Durada: Kurosawa a Occident definitivament. Inquieta per la seva precisió Fyodor Dobronravov Micko Harada (Kacde, dona de 122 minuts Va obtenir un Oscar i un Lleó d'Or a Tal vegada, una de aquesta mirada sobre Muntatge: Taro), Yoshiko Myazaki (Sué, dona Intèrprets: Venècia l'any 1951.Els testimonis d'un les seves pel·lícules Macbeth de Kurosawa. Una Akira Kurosawa de Jiro). Toshiro Mifune (el detectiu crim s'esforcen decididament per donar més formalistes i de de les seves pel·lícules més Música: Murakami), Takashi Shimura (Sato, el versions equívoques i estranyament més acció. aconseguides, dotada d'un Isaac Swarts Després de Kagemusha, Kurosawa vell comissari), Ko Kimura (Yuro, el personals del fet que han presenciat. Alguns crítics parlen ritme i una posada en esce­ Durada: torna a enfrontar-se una obra dc criminal), Keiko Awaji (Harumi Kurosawa va haver d' explicar diverses d'abús de formalisme i tos**na sens e concessions, que 140 minuts Shakespeare. El Rei Lear, amb un estil Namiki, l'amiga de Yuro), Reisaburo vegades el guió als seus ajudants i d'excessiva plasticitat. manté l'espectador atra­ Intèrprets: visual cada vegada més inspirat i atrevit Yamamoto (Honda, el sospitós), actors, ja que no entenien res del signi­ Se suposa que tot això pat en aquesta atmosfera Máxime Munzuk (Dersu Uzala), Yuri i sense perdre el seu interès pels temes Noriko Sengoku (una allota), Gen ficat d'aquesta paràbola. "Els éssers va en detriment de la feta de mesclar la espec- Salomin (Arseniev), Steviena que sempre ha seguit, Kurosawa -ja Shimizu (Nakashima, cap de la policia). humans som incapaços de ser sincers trajectòria de Kurosawa, tacularitat de les Danilchenko (la dona d'Arseniev), d'una edat avançada i sense continuïtat amb nosaltres mateixos...aquest guió ja que generalment sem­ seqüències exteriors en Dima Kortichev (Vova, el seu fill), de feina- composa un espectacle que es Tòquio de la postguerra. Murakami és retrata 1 'ésser humà que no pot sobre­ pre amaga, darrere de les el bosc i de donar als Schemcikl Chokmorov (Jan Bao). veu amb intensitat sense perdre el pols un jove inspector de policia que vitja viure sense mentir-se, perquè es creu seves obres més espectacu­ personatges una narratiu i aconseguir que la bellesa dc en un transport públic. Una dona, millor del que realment és", segons deia lars la consistència d'un direcció sense ambi­ Llegiu, per més informació, l'article la composició no malbarati la con­ aprofitant-se que l'autobús estibat de Kurosava a les seves memòries. tema propi o una metàfora güitats que a vegades del nostre col·laborador Antoni sistència de l'acció i els personatges. gent, li roba la pistola. A partir d'a- humanista prou evident. arriba aclaparar per Figuera en aquest mateix número. fel* Etpenor**0*^*») quest moment, l'obsessió del policia Sigui com sigui, resulta un 00h an,ur la seva claredat. l8- siete s serà recuperar la seva eina de treball. LOS SIETE SAMURAIS gran espectacle. Després que 20:00 h L0tuS Recordar per sem­

La pel·lícula va ser comparada a Sturges fes la seva versió Los 98S) pre la seqüència de Dia 21 Ban0anv * Ladrón de bicicletas de De Sica i va ofe­ Nacionalitat i any de producció: siete magníficos, és obligat tro­ 19:00 r. « les qualcades dels rir a Kurosawa l'oportunitat de mos­ Japonesa , 1954 bar-li una estructura de wes­ °ia28 Trono & sanf'ifif™ cavallers dins els 1 trar la ciutat de Tòquio els dies poste­ Títol original: tern. No sempre estem per por boscos plens de riors a la Segona Guerra Mundial. Shichinin no Samurai tar la contrària. .aura*"»""""* boira i la Amb una estructura clàssica de cinema Director: seqüència final negre, el fiml li serveix a fautor de Los Akira Kurosawa de la pel·lícula. sueños a realitzar una crua panoràmica Producció:

El trono de sangre s uesiues sa nostra

A "Sa Nostra" no tenim

accionistes, per això podem

dedicar els beneficis a

Obra Social i Cultural: a

preservar el medi ambient,

a impulsar l'esport, a

recuperar les nostres festes i

tradicions, a preparar als

més joves i fer costat sempre

als nostres majors. A

"Sa Nostra" la gent de

Balears són els principals

accionistes.

"SA NOS TRA" CAIXA DE BALEARS fit de confian**