DOCSLIB.ORG

Acord L'emplaçament Amb Projectat Per L’Article a 11 La D’Aquest Instal·Lació Decret I, Si Llei S’Escau, La Autorització

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Acord L'emplaçament Amb Projectat Per L’Article a 11 La D’Aquest Instal·Lació Decret I, Si Llei S’Escau, La Autorització Antoni Sorolla i Amat, secretari (per substitució) de la Ponència d’energies renovables prevista al Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. CERTIFICO: Que la Ponència d’energies renovables, en la sessió realitzada el 24 d’agost de 2020 va aprovar l’Acord que es transcriu a continuació: “Acord sobre la viabilitat de l’emplaçament i pronunciament sobre l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental del projecte “Parc Eòlic Tossal Rodó” als termes municipals de Montoliu de Segarra, Ribera d’Ondara, Talavera i Llorac a les comarques de la Segarra i la Conca de Barberà. (Ref. exp. FUE-2020-01534047-OAA20200037) —1 Antecedents En data 21 de maig de 2020, va tenir entrada al Servei de Projectes del Departament de Territori i Sostenibilitat, la sol·licitud d’informe per part de l’empresa GERR Grupo Energetico XXI, SA (SIEMENS GAMESA) que sol·licita la viabilitat de l’emplaçament i la sol·licitud de pronunciament sobre l’amplitud i nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental del projecte del parc eòlic Tossal Rodó, als termes municipals de Montoliu de Segarra, Ribera d’Ondara, Talavera i Llorac. —2 Marc normatiu El Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, pretén entre altres determinar els requisits per a l'autorització de les instal·lacions de producció d'energia eòlica i d'energia solar fotovoltaica; definir els criteris energètics, ambientals, urbanístics i paisatgístics que han de regir la seva implantació, i simplificar el procediment administratiu aplicable per a la seva autorització. D’acord amb l’article 11 d’aquest Decret Llei la Ponència d'energies renovables s’ha de pronunciar sobre la viabilitat de l'emplaçament projectat per a la instal·lació i, si s’escau, sobre l'amplitud i el nivell de detall de l'estudi d'impacte ambiental. GENERALITAT DE CATALUNYA Les actuacions plantejades al Projecte estan incloses en el supòsit recollit en l’annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en el Grup 3.i) Instal·lacions per a la utilització de la força del vent per a la producció d’energia (Parcs eòlics) que tinguin 50 o més aerogeneradors, o que tinguin més de 30 MW o que es trobin a menys de 2 km d’un altre parc eòlic en funcionament, en construcció, amb autorització administrativa o amb declaració d’impacte ambiental. —3 Descripció del projecte Carrer de Provença, 204, 08036 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 87 09 http://territori.gencat.cat 1 Doc.original signat per: Document electrònic garantit amb signatura electrònica. Podeu verificar la integritat Antonio Sorolla Amat d'aquest document a l'adreça web csv.gencat.cat 16/09/2020, Ferran Miralles Data creació còpia: Sabadell 17/09/2020 Original electrònic / Còpia electrònica autèntica 17/09/2020 14:41:32 CODI SEGUR DE VERIFICACIÓ Data caducitat còpia: 17/09/2025 00:00:00 *0C2TVUKYW464M2XFM4CGNCJP13G75N14* Pàgina 1 de 27 0C2TVUKYW464M2XFM4CGNCJP13G75N14 El parc eòlic Tossal Rodó i les infraestructures associades estan projectats en els següents termes municipals: INFRAESTRUCTURA MUNICIPIS COMARCA PARC EÒLIC Tossal Llorac, Ribera d’Ondara i Conca de Barberà i la Rodó Talavera Segarra (Tarragona i Lleida) SUBESTACIÓ “CONCA Talavera La Segarra (Lleida) NORD” LÍNIA AÈRIA Talavera i Llorac Conca de Barberà i la D’EVACUACIÓ Segarra (compartida amb els PE (Tarragona i Lleida) Plans de Dèbol i Tossal de Llangost) L’avantprojecte del Parc Eòlic Tossal Rodó el situen als termes municipals de Ribera d’Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera (Segarra) i Llorac (Conca de Barberà) amb 7 posicions de turbines. En la zona on s’ubica el parc eòlic es plantegen de construir altres parcs eòlics, com el “Tossal del Llangost” , el “Tossal Rodó”, promoguts per la mateixa empresa i els parcs eòlics “Trilla” i “Ribera d’Ondara” promoguts per altres empreses. El projecte inclouria les següents infraestructures: - 7 aerogeneradors del model SG170 de 6.200 kW de potència nominal unitària, amb el que la potència total instal·lada en el parc serà de 43,4 MW. - Vials d’accés al parc. L’accés al Parc es realitzaria des de dos punts diferents (nord i sud), afectant a les carreteres L-2031 i LV-2241 respectivament. La longitud total aproximada del vial d’accés nord seria de 2.760 m; aquest vial d'accés es compartiria amb l’accés del parc eòlic “Tossal del Llangost” en els seus primers 1.254 m i íntegrament amb el parc eòlic “Plans de Dèbol”, els dos promoguts per la mateixa empresa que el parc eòlic “Tossal Rodó”. La longitud aproximada del vial d’accés sud seria de 650 m. Tots dos s'executarien sense asfalt amb la finalitat de minimitzar l’impacte ambiental provocat pels mateixos. - Vials Interiors al parc. Partirien del final del vial d’accés i servirien per arribar a cadascun dels aerogeneradors que constitueixen el parc, aprofitant al màxim la xarxa de camins existents. S’executarien sense asfalt. La longitud aproximada de vials interiors seria de 12.361 m. - Plataformes de Muntatge (7 uds.) Les dimensions serien variables en funció de les especificacions detallades del fabricant. - Fonamentacions dels Aerogeneradors (7 uds.) Per l’ancoratge de la torre dels GENERALITAT DE CATALUNYA aerogeneradors en una sabata de planta circular amb diàmetre 23,2 m i una fondària de 3,5 m. - Rases en les quals es disposaria l’estesa de les línies de mitja tensió, les de posada a terra i les de comunicacions en el seu recorregut subterrani. Discorrerien per la vora dels vials del parc i disposarien d’amollonament exterior. Si cal travessar camps de conreu, la seva profunditat seria suficiente per garantir la continuïtat dels usos agraris de la finca. - Xarxa elèctrica soterrada de mitja tensió que connectaria els aerogeneradors amb la SET. - Es planteja un sistema d’evacuació d’energia consistent en una Subestació 30/220 kV, denominada "Conca Nord”, i una Línia Aèria d'Alta Tensió 220 kV, que evacuaran 2 Doc.original signat per: Document electrònic garantit amb signatura electrònica. Podeu verificar la integritat Antonio Sorolla Amat d'aquest document a l'adreça web csv.gencat.cat 16/09/2020, Ferran Miralles Data creació còpia: Sabadell 17/09/2020 Original electrònic / Còpia electrònica autèntica 17/09/2020 14:41:32 CODI SEGUR DE VERIFICACIÓ Data caducitat còpia: 17/09/2025 00:00:00 *0C2TVUKYW464M2XFM4CGNCJP13G75N14* Pàgina 2 de 27 0C2TVUKYW464M2XFM4CGNCJP13G75N14 l’energia generada pels Parcs Eòlics “Plans del Dèbol” , “Tossal del Llangost” i “Tossal Rodó”. És necessari assenyalar que aquesta línia realitza connexió amb la línia aèria d'alta tensió "Montargull - Les Forques" existent, on discorreran de forma conjunta, compartint un circuit que s'estendria a tal efecte. Els suports de la línia estan preparats per a l'estesa d'un circuit addicional, encara que es modificaran en cas necessari per permetre l'estesa d'aquest circuit. El nou circuit circumval·larà la SET "Les Forques", existent, mitjançant suports en projecte, realitzant connexió amb la línia aèria 220 kV " Les Forques-Les Comes" existent. Aquesta línia està preparada per a dos circuits però actualment només hi ha estès un circuit, per la qual cosa la línia en projecte podrà discórrer per circuit a tendir a l'efecte. Aquest circuit finalitzarà en posició de línia 220 kV prevista a la futura ampliació de la SET "L'Espluga". - La localització dels aerogeneradors seria la següent: ESTRUCTURA UTM X (m) UTM Y (m) x y Aerogenerador TR01 357.194 4.603.743 Aerogenerador TR02 358.152 4.603.693 Aerogenerador TR03 359.741 4.602.245 Aerogenerador TR04 359.769 4.603.365 Aerogenerador TR05 359.324 4.605.050 Aerogenerador TR06 360.531 4.607.536 Aerogenerador TR07 360.408 4.608.206 SET Conca Nord 360.011 4.604.339 Pel que fa a les alternatives, descartada l’alternativa 0 perquè no permet produir energia amb fonts renovables, es valoren dues alternatives constructives per tipus d’aerogenerador. L’A1 consisteix en instal·lar 7 aerogeneradors de 6,2 MW i l’A2 10 aerogeneradors de 4,1 MW. L’alternativa escollida és l’A1 perquè permet reduir l’afecció sobre el terreny, hàbitats naturals i paisatge. —4 Consultes D’acord amb els articles 11.3 i 11.4 del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, la Ponència ha donat trasllat de la consulta als ajuntaments on es projecta l'activitat i a la resta d'administracions públiques afectades, persones i entitats interessades. A la taula adjunta es recullen les consultades fetes i s’indica amb una “X” les que han emès un informe en relació a GENERALITAT DE CATALUNYA la petició formulada. Respostes Relació de consultats rebudes Servei Territorial d'Urbanisme a Tarragona X Servei Territorial d'Urbanisme a Lleida X Serveis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a X Lleida Carrer de Provença, 204, 08036 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 87 09 http://territori.gencat.cat 3 Doc.original signat per: Document electrònic garantit amb signatura electrònica. Podeu verificar la integritat Antonio Sorolla Amat d'aquest document a l'adreça web csv.gencat.cat 16/09/2020, Ferran Miralles Data creació còpia: Sabadell 17/09/2020 Original electrònic / Còpia electrònica autèntica 17/09/2020 14:41:32 CODI SEGUR DE VERIFICACIÓ Data caducitat còpia: 17/09/2025 00:00:00 *0C2TVUKYW464M2XFM4CGNCJP13G75N14* Pàgina 3 de 27 0C2TVUKYW464M2XFM4CGNCJP13G75N14 Serveis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a la Tarragona Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Tarragona (Secció X de Biodiversitat i Medi
Load more

Recommended publications
  • Manifest De Montoliu De Segarra
    Manifest de Montoliu de Segarra Per a reclamar unitat territorial i institucional per a fer front a les deficiències recurrents en la xarxa de subministrament elèctric. La matinada del dissabte 25 de març les comarques del Pirineu, el Solsonès i part de les comarques de la Plana de Lleida, van patir una nevada primaveral, a conseqüència de la qual hi va haver afectacions a les xarxes de subministrament elèctric, cosa que va fer que bona part de la ciutadania i les empreses d’aquest territori es quedessin sense aquest servei bàsic. Alguns dels nuclis afectats per aquestes incidències han estat Agramunt, Rocallaura, els Omells de Na Gaia, Rocafort de Vallbona, Vallbona de les Monges i Llorens a l’Urgell; l’Ametlla de Segarra, la Guàrdia Lada, Guissona, Biosca, Palou, Florejacs i Sanaüja a la Segarra; Sant Esteve de la Sarga, Castellnou de Montsec, Bastús, Orcau, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Tremp, al Pallars Jussà; el Soleràs, l'Espluga Calba, la Granadella, a les Garrigues; Peramola i Coll de Nargó a l’Alt Urgell; la Sentiu de Sió, Artesa de Segre, Ponts i Vilanova de l’Aguda, a la Noguera; Pinell de Solsonès; Alcarràs, al Segrià. Aquest fet, desgraciadament es repeteix periòdicament al nostre país, i en especial a les comarques rurals i de l’interior. Un fet que és contraproduent per a la consolidació de l’estat del benestar i fer real l’equilibri territorial arreu del país, ja que disposar de serveis i infraestructures en bon estat i plenament garantits i coberts arreu és bàsic. Paral·lelament a aquest fet puntual, els municipis de les mateixes comarques, pateixen molt sovint interrupcions del subministrament elèctric, més coneguts com a microtalls, com a conseqüència de les baixades de tensió constants que pateix al territori, degudes a una manca clara d’inversions en el manteniment i l’adequació de la xarxa elèctrica.
    [Show full text]
  • Els Soldats De La Segarra Morts a La Guerra Civil (1936-1939) I Els Civils Víctimes D'accidents Derivats De La Guerra
    Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), pàgs. 121-151 Els soldats de la Segarra morts a la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d'accidents derivats de la guerra JORDI OLIVA I LLORENS Centre d'Història Contemporània de Catalunya Presentació De 1936 a 1939, Catalunya va viure una tràgica guerra civil. En aquesta guerra van morir milers de joves catalans que, mobilitzats o voluntàriament, formaven part d'un o altre exèrcit. Els uns parlen de 45.000 morts; els altres donen xifres distintes superiors o inferiors. Tanmateix, és cert que Catalunya, durant la guerra, va perdre en els fronts i hospitals militars una part molt important de la seva joventut. No hi ha gairebé cap localitat catalana que no compti, entre els seus veïns, joves soldats morts en aquella guerra. Tanmateix, no en coneixem encara el nombre total, exacte, ni el nom de molts d'aquells catalans sacrificats en plena joventut, car el nou règim que s'establí l'any 1939 no es preocupà el més mínim per fixar la relació nominal d'aquelles víctimes, població per població, tal com es fa en tot país civilitzat en acabar-se una guerra. El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, creat pel Govern de la Generalitat, en escaure's el cinquantè aniversari d'aquella 122 JORDI OLIVA I LLORENS guerra va emprendre la difícil tasca de realitzar una investigació a totes les poblacions de Catalunya, per tal d'arribar a establir el més aproximadament possible la relació nominal de tots els soldats morts, poble per poble, amb indicació, a més, de la lleva, lloc i data de la mort, i de l'exèrcit a què pertanyien.
    [Show full text]
  • Plànol B Estratègies De Desenvolupament Pla Territorial
    SISTEMA D'ASSENTAMENTS: TIPOLOGIES DE TEIXITS NUCLIS HISTÒRICS I LES SEVES EXTENSIONS ÀREES ESPECIALITZADES Ús residencial Ús industrial i / o logístic Ús comercial i altres terciaris Ús d'equipaments SISTEMA D'ASSENTAMENTS: ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT NUCLIS HISTÒRICS I LES SEVES EXTENSIONS ÀREES ESPECIALITZADES Creixement potenciat El Pla assumeix totes les àrees especialitzades preexistents recollides pel planejament urbanístic vigent i els assigna una estratègia de consolidació. Sant Martí de Rialb Creixement mitjà Creixement moderat ALTRES DETERMINACIONS Puig de Rialb, el eE Estratègia específica Separador urbà Sant Cristòfol de la Donzell Corçà Pallerols Millora i compleció Comiols Ametlla de Montsec, l' Manteniment del caràcter rural dispers Folquer Agulló Palau de Rialb, el Millà Àger Vilanova de Meià Baronia de Sant Oïsme, la Règola, la Vilaplana SISTEMA D'ASSENTAMENTS: ÀMBITS DE GESTIÓ SUPRAMUNICIPAL Santa Maria de Meià Bellfort Políg Sistema Agramunt Sistema les Borges Blanques Tórrec Figuerola de Meià Sistema Artesa de Segre Lluçars Torre de Rialb, la E Subsistema les Borges Blanques Masos de Millà, els Fontllonga Gàrzola Montmagastre Tiurana Montargull Fontdepou Sistema Balaguer Subsistema Garrigues altes la Vall d'Ariet Boada la Vedrenya Argentera Sistema Bellpuig Sant Marc i Sant Joan de Batlliu Subsistema Garrigues baixes Clua, la Serra de Rialb, la Sistema Cervera Alberola Vilamajor Sistema Lleida Sistema Guissona Santa Linya Maçana, la Vall-llebrera Anya Torreblanca Gualter Subsistema Lleida Tartareu la Serra de Dalt
    [Show full text]
  • 01LM 29 DE MAIG-.Indd
    8 LOCAL / ECONOMÍA JUEVES 29 DE MAYO DE 2014 la Mañana CAMBRA DE COMERÇ Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat EDICTE de 23 de maig de 2014, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida referent a 35 municipis de Ponent. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, en la sessió de 30 de abril de 2014, va adoptar, entre d’altres, l’acord següent: Exp.: 2014 / 053772 / L Normes de planejament urbanístic. Municipis de Ponent, als termes municipals de L’Albagés, Albesa, Alcanó, Algerri, Almatret, Aspa, Belianes, Bellmunt d’Urgell, Bovera, Castelló de Farfanya, Ciutadilla, Cubells, La Granade- lla, Granyena de les Garrigues, Ivorra, Massalcoreig, Montoliu de Segarra, Nalec, Ossó de Sió, El Poal, Bellaguarda, Preixana, Puiggròs, Sarroca de Lleida, Seròs, El Soleràs, Sunyer, Tarroja de Segarra, Els Torms, Torrebesses, Torrelameu, Verdú, Vilanova de Meià, Sant Martí de Riucorb i Ribera d’Ondara La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, vista la proposta de la Ponència Tècnica, acorda: -1 Aprovar inicialment les “Normes de planejament urbanístic. Municipis de Ponent”, redactat pel Servei de planifi- TONY ALCÁNTARA cació urbanística de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme i tramitades per la Comissió Territori- al d’Urbanisme de Lleida en virtut del que determina l’article 84 del Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per La Cambra de Comerç de Lleida acogió ayer un taller sobre la materia la Llei 3/2012, de 22 de febrer. -2 Suspendre a partir del 12 de maig de 2014, d’acord amb l’article 73 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, l’atorgament de llicències, la tramitació de planejament derivat i d’instru- Larrea: “La crisis ha ments de gestió urbanística i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial que siguin incompatibles amb les determinacions de les Normes aprovades inicialment o posin en risc l’aplicació del nou planejament una vegada aprovades definitivament.
    [Show full text]
  • Municipal Actions for Building Energy Democracy and Energy Sovereignty
    MUNICIPAL ACTIONS FOR BUILDING ENERGY DEMOCRACY AND ENERGY SOVEREIGNTY MUNICIPALIST MANIFESTO FROM 2020 ONWARDS INTRODUCTION Page 1 Executive summary Proposal A.1 Page 7 Provide advisory services on energy rights at the municipal and county levels Set up advisory services relating to energy rights and energy supply issues at the municipal level (or county level in the case of small municipalities). Deal urgently with cases where people have been cut off due to non-payment; provide general advice on tariffs, discounts, contracted power and ways to save energy and optimise its use; arrange for contract changes and discounts from energy companies; and organise trainings and workshops about energy rights and how people can make their homes more energy efficient. Energy poverty Proposal A.2 Page 10 Enforce and defend law(s) that address energy poverty To address threats to cut off power supply, the precautionary principle should be applied in terms of determining capacity to pay, together with energy poverty protection measures that are triggered on the basis of people’s income levels. These should be established by law. With regard to discounts, citizens will be provided with and advised to take advantage of a discounted social tariff designed to prevent increases in the tariff debt owed by families in vulnerable situations. It is essential for municipal and regional governments to present a united front to obtain signed agreements with energy suppliers to ensure that the latter absorb all the costs of measures to combat energy poverty. Energy poverty Proposal A.3 Page 13 Guarantee the right to electricity in precarious housing Enable provisional contracting of electricity supply for individuals or families living in unoccupied buildings who are at risk of being made homeless.
    [Show full text]
  • Cervera I La Segarra Sota Les Bombes. Els Bombardejos Aeris Damunt La Comarca Durant La Guerra Civil (1938-1939)
    La planta de saló a la Segarra Miscel·lània Cerverina 18 (2008) 141-223141 Cervera i la Segarra sota les bombes. Els bombardejos aeris damunt la comarca durant la Guerra Civil (1938-1939) Jordi Oliva i Llorens 1. Introducció Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l’ús de l’aviació prengué un protagonis- me inesperat com a arma militar. Només cal veure els efectius de què disposaven l’aviació franquista i l’aviació republicana a l’inici del conflicte i els que hi hagué a la fi, tant en nombre d’unitats com pel que fa a l’evolució tècnica. Si es desenvolupà tant aquesta arma militar a diferència de les altres, en bona part fou perquè l’aviació permetia moure-la amb facilitat, concentrant-la o dispersant- la totalment o parcialment, de manera ràpida i en qualsevol lloc més o menys habilitat, a la vegada que també permetia accionar-la amb la mateixa velocitat per atacar objectius o defensar-se d’atacs enemics. Amb l’aviació la guerra no es limità només als fronts de combat sinó que es traslladà a la rereguarda seguint la lògica d’una guerra total en què tan important era destruir la capacitat militar de l’enemic com colpir la moral de la rereguarda, atacant objectius no militars que afectaven població civil indefensa. No podem oblidar, tampoc, en l’evolució de l’aviació el context prebèl·lic i de preparació de la II Guerra Mundial, que convertí la Guerra Civil en camp de proves de les aviacions italoalemanya, i també soviètica, els països de les quals n’esdevindrien els grans proveïdors.
    [Show full text]
  • Consideracions Sobre La Vigència Pretèrita I Actual Del Topònim Segarra
    Consideracions sobre la vigència pretèrita i actual del topònim Segarra Joan TORT i DONADA «La Segarra es uno de los territorios mas extendidos y mas poblados de Catalu ña.» (Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en Cata1uña , 1788) 1. Plantejament És freqüent que les visions globals d'un país, d'un territori en concret, pequin d'un determinat grau de parcialitat. La dificultat en l'arreplega rigorosa de dades empíriques, entre d'altres factors, pot impedir d'assolir un coneixement sistemàtic i regular de les rea­ litats analitzades, i aleshores és fàcil que hom tendeixi a suplir els buits per generalitza­ cions simplistes, i fins i tot, en alguns casos, a seguir el recurs d' «adaptar» la realitat a les conveniències de la investigació. El risc de parcialitat esdevé, tanmateix, perill objectiu quan, en un estudi territorial con­ cret, hom accepta com a indiscutiblement vàlides les demarcacions oficials que hi pogués haver del territori en qüestió. Pot donar-se el cas, en aquest punt que, emparant-se en la validesa que implica la noció d'oficialitat, hom arribi a distanciar-se totalment de la realitat primària; dit en altres paraules, pot succeir que la realitat oficial sigui ben diferent del món viscut i percebut pels habitants d'un territori determinat. A Catalunya, el tema de la divisió territorial permet exemplificar de forma explícita la consideració precedent. Partint del fet que en un moment històric determinat (1936-39) van ser vigents les comarques com a entitats administratives, s'ha tendit, a partir d'aques­ ta última data, a creure que les trenta-vuit entitats resultants corresponen a trenta-vuit te­ rritoris perfectament identificats amb el sentir de la gent compresa en ells.
    [Show full text]
  • Generalitat De Catalunya
    Jordi Solina i Angelet, secretari de la Ponència d’energies renovables prevista al Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. CERTIFICO: Que la Ponència d’energies renovables, en la sessió realitzada de 2 de novembre de 2020 va aprovar l’Acord que es transcriu a continuació: “Acord pel qual es resol el Recurs de reposició interposat per l’empresa Naturgy Renovables, SLU, contra l’Acord sobre la viabilitat de l’emplaçament i pronunciament sobre l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental del projecte “Parc Eòlic Trilla”, sol·licitat per als termes municipals d’Argençola, Montoliu de Segarra, Talavera i de Ribera d’Ondara (Segarra). (Ref. exp. FUE 2019-01253702 OAA20190059) Antecedents 1. En la sessió de la Ponència d'energies renovables (en endavant PER) de 6 de març de 2020 la Ponència d’energies renovables va aprovar l'Acord sobre la sol·licitud de Consulta prèvia de viabilitat de l’emplaçament i pronunciament sobre l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental del projecte “Parc Eòlic Trilla”, sol·licitat per als termes municipals d’Argençola, Montoliu de Segarra, Talavera i de Ribera d’Ondara (Segarra). El Primer punt de la part dispositiva de l'esmentat Acord estableix el següent: “Informar que no existeixen elements determinants que, ja d'inici, es consideren insalvables. No obstant això, s’indica que en relació al avantprojecte presentat hi han certs aspectes que poden comprometre la compatibilitat urbanística.
    [Show full text]
  • Mapa De La Zona Vulnerable 6
    Castell de Mur Pallars Jussà Zona vulnerable 6 Alt Urgell Berguedà Àger Vilanova de Meià Solsonès Artesa de Segre Os de Balaguer Noguera Ivars de Noguera Foradada Alfarràs Cubells Algerri Castelló de Farfanya la Sentiu de Sió Preixens Almenar Montgai GuissonaMassoteres Balaguer Torrefeta i Florejacs Bellmunt d'Urgell Agramunt Castellfollit de Riubregós Bages Albesa Bellcaire d'Urgell Puigverd d'Agramunt Sant Guim de la Plana Ivorra Alguaire Vallfogona de Balaguer Castellserà Almacelles la Portella Menàrguens Ossó de Sió Calonge de SegarraSant Pere Sallavinera els Plans de Sió Segarra Penelles Sant Ramon Vilanova de SegriàTorrelameu Térmens Linyola la Fuliola Tarroja de Segarra Calaf Torrefarrera Tornabous Rosselló Pujalt Corbins Ivars d'UrgellBarbens les Oluges els Prats de Rei Gimenells i el Pla de la Font Alpicat Vilanova de la BarcaBellvís el Poal Estaràs Castellnou de Seana Tàrrega Cervera Torre-serona el Palau d'AnglesolaVila-sana Anglesola Alcoletge Granyanella Sant Guim de Freixenet Lleida Pla d'Urgell Bell-lloc d'Urgell Bellpuig Urgell Alcarràs Sidamon Golmés Vilagrassa Ribera d'Ondara els Alamús MollerussaVilanova de Bellpuig Granyena de Segarra Montmaneu Miralcamp Preixana VerdúMontornès de Segarra Torregrossa Montoliu de Segarra Argençola Sant Martí de Riucorb Talavera Segrià Albatàrrec Belianes Puiggròs GuimeràVallfogona de Riucorb Anoia Sudanell Nalec Soses Artesa de Lleida Juneda Arbeca Llorac Ciutadilla Savallà del ComtatSanta Coloma de Queralt Torres de Segre Puigverd de Lleida Maldà Sunyer Alfés Passanant i Belltall la Floresta els Omells de na Gaia Conesa Bellprat els Omellons Vallbona de les Monges Castelldans les Borges Blanques les Piles Aitona l'Espluga Calba Forès Alcanó Massalcoreig Sarroca de Lleida Senan Rocafort de Queralt Mediona BlancafortSolivella Sarral Pontils Llacuna Granyena de les Garrigues Garrigues Conca de Barberà Seròs Torrebesses el Soleràs la Granja d'Escarp Llardecans PiraBarberà de la Conca els Torms Alt Penedès Cabra del Camp Juncosa Montblanc Alt Camp Font: Annex 20 del Decret 153/2019 i OrdreTES/80/2021.
    [Show full text]
  • Dotacions De Reg Oliola
    Regadius de la plana de Lleida Sector 2. TM Foradada. Vista aèria transformació en regadiu. Sector 6. TM Verdú. Canal, EB i Bassa reguladora. Sector 9.1. TM Borges Blanques. Estació de bombament. Àger Bassella Olius Clariana de Cardener Vilanova de Meià Tiurana Pinell de Solsonès Límit sectors la Baronia de Rialb les Avellanes i Santa Linya Eix canal Alòs de Balaguer Ponts Llobera Riner Regadius existents dins ZEPA Os de Balaguer Artesa de Segre Torrefeta i Florejacs Regadius existents fora ZEPA Vilanova de l'Aguda Clariana de Cardener ZEPA 2010 Cardona Ivars de Noguera Foradada Biosca Camarasa Sanaüja Dotacions de reg Oliola Reg d'alta eficiencia amb condicionants agronòmics. (6.500m3/ha.any) Agramunt Torà Alfarràs Cubells Os de Balaguer Cabanabona Pinós Reg de suport a l'arbrat. (1.500m3/ha.any) Algerri Castelló de Farfanya Reg de suport l'arbrat i al cereal d'hiven (1.500-3.500m3/ha.any) Balaguer la Sentiu de Sió Reg de suport al cereal d'hivern. (3.500m3/ha.any) Balaguer Preixens Massoteres Almenar Montgai Balaguer Guissona Dotació de suport (1.500m3/ha.any) Guissona Torrefeta i Florejacs la Molsosa la Molsosa Agramunt Dotació total (6.500m3/ha.any) Bellmunt d'Urgell Albesa Sant Mateu de Bages Puigverd d'Agramunt Ivorra Castellfollit de Riubregós Bellcaire d'Urgell Sector 2. Canó d'aigua. Castellserà Vallfogona de Balaguer Sant Guim de la Plana Castellserà Alguaire Almacelles Menàrguens Sant Pere Sallavinera Ossó de Sió Calonge de Segarra la Portella Bellvís Aguilar de Segarra els Plans de Sió Sant Ramon Térmens Penelles Vilanova de
    [Show full text]
  • Munis Pla Alfa 3 27062019
    Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació agents rurals Direcció General dels Agents Rurals Municipis en nivell 3 del pla Alfa 26 juny 2019 Noguera Segarra Àger Biosca Algerri els Plans de Sió Alòs de Balaguer Guissona Artesa de Segre Ivorra Balaguer Massoteres Cabanabona Sanaüja Camarasa Sant Guim de la Castelló de Farfanya Plana Cubells Sant Ramon Foradada Tarroja de Segarra Ivars de Noguera Torrefeta i Florejacs la Baronia de Rialb la Sentiu de Sió Segrià les Avellanes i Santa Linya Alfarràs Menàrguens Alguaire Montgai Almenar Oliola Os de Balaguer Urgell Ponts Preixens Agramunt Tiurana Ossó de Sió Vilanova de l'Aguda Puigverd d'Agramunt Vilanova de Meià Municipis en nivell 3 del pla Alfa 27 juny 2019 Alt Urgell Bassella Baix Ebre Aldover Anoia Alfara de Carles Calaf Paüls Calonge de Segarra Roquetes Castellfollit de Riubregós Tortosa els Prats de Rei Xerta Pujalt Sant Mart í Sesgueioles Conca de Barberà Sant Pere Sallavinera Passanant i Belltall Finca Torreferrussa Carretera B-140 de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda, km 4.5 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel 93 574 00 36 Fax 93 574 16 95 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General dels Agents Rurals Pallars Jussà Garrigues Isona i Conca Dellà Bellaguarda Bovera Priorat Cervià de les Garrigues Cabacés el Cogul Cornudella de Montsant el Solerà s el Lloar els Torms el Masroig Granyena de les Garrigues el Molar Juncosa els Guiamets la Floresta la Bisbal de Falset la Granadella la Figuera
    [Show full text]
  • Official Journal C 38 of the European Union
    Official Journal C 38 of the European Union Volume 62 English edition Information and Notices 31 January 2019 Contents II Information INFORMATION FROM EUROPEAN UNION INSTITUTIONS, BODIES, OFFICES AND AGENCIES European Commission 2019/C 38/01 Non-opposition to a notified concentration (Case M.9044 — CVC/Recordati) (1) .............................. 1 2019/C 38/02 Non-opposition to a notified concentration (Case M.9056 — Generali CEE/AS) (1) ........................... 1 2019/C 38/03 Non-opposition to a notified concentration (Case M.9180 — Volkswagen/Daimler/HeyCar) (1) ........... 2 IV Notices NOTICES FROM EUROPEAN UNION INSTITUTIONS, BODIES, OFFICES AND AGENCIES European Commission 2019/C 38/04 Euro exchange rates .............................................................................................................. 3 2019/C 38/05 Commission Decision of 28 January 2019 on public holidays for 2020 for the institutions of the European Union ................................................................................................................... 4 2019/C 38/06 Commission Implementing Decision of 24 January 2019 on the publication in the Official Journal of the European Union of an application for amendment of a specification for a name in the wine sector referred to in Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013 of the European Parliament and of the Council (Costers del Segre (PDO)) ............................................................................................ 6 EN (1) Text with EEA relevance. Court of Auditors
    [Show full text]