SEGARRA 2020 PLA ESTRATÈGIC Benvolgudes, Benvolguts
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
SEGARRA 2020 PLA ESTRATÈGIC La Segarra, compromesa amb el seu futur www.segarra2020.cat Benvolgudes, benvolguts, Des del Consell Comarcal de la Segarra apostem per a una administració pròxima i útil al servei dels ajuntaments i dels ciutadans capaç d’afrontar pro-activament els reptes que se’ns plantegen. El pla estratègic Segarra 2020 ha estat l’eina emprada per tal d’aglutinar les sinèrgies necessàries capaces d’impulsar un projecte de futur comú en la nostra comarca. El present informe respon a un encàrrec efectuat pel Consell Comarcal de la Segarra. Desenvolupa la proposta tècnica convinguda en l’esmentat encàrrec, amb les usuals modificacions significatives derivades de la pròpia Preguntar-nos el que som, el que fem i cap on anem tant des del punt de vista del sector públic i sector privat i acordar lògica de treball. un full de ruta consensuat del territori on vivim es essencial per tal de treballar per a una comarca amb més qualitat de El treball reflecteix els criteris i les opcions de l’equip redactor. Té caràcter d’informació propositiva per al Consell vida i millor competitivitat territorial. Comarcal de la Segarra, que l’adoptarà totalment i parcialment, tal com estimi oportú. Per tot això, us presentem els resultats de les aportacions de totes les persones interessades en el desenvolupament Els autors volen agrair la col.laboració de tots i totes les participants. sostenible de la comarca, per la nostra part, ens comprometem en traduir el pla estratègic en una realitat tangible, ja L’equip d’autors constituït per l’equip tècnic del Consell, integrat per Marta Pujol (Servei de Promoció Econòmica) que pensem que cal una Segarra compromesa amb el seu futur. i Carlota Bartra (Àrea de Participació Ciutadana, Premsa i Comunicació) i l’equip dinamitzador, integrat per la con- sultora externa MCrit. Salutacions cordials, Cervera, gener de 2010. Xavier Casoliva Pla President Cervera, 4 de gener de 2010 INDEX 1. La Segarra... és el moment de pensar en el seu futur ............. 4 2. Segarra 2020: procés obert i participatiu ................................ 10 3. La Segarra avui ........................................................................... 14 4. Segarra, territori d’oportunitats ................................................. 18 5. Segarra, cap a on va? ................................................................. 26 6. Iniciatives més convenients ....................................................... 40 7. Escenaris ..................................................................................... 60 8. Visions de futur .......................................................................... 66 Cabana de tros Paisatge de la Segarra EIXOS ESTRATÈGICS EIXOS - 68 - A la Segarra cal impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desenvolupament d’activitats ja existents i d’atracció de més valor afegit, i buscar sinèrgies a través de la concentració estratègica entre les empreses, les institucions públiques i els agents socials. Per això cal una visió pro- activa de les institucions comarcals, de la qual aquest Pla n’és un primer pas. Entre els espais econòmics de la Regió Metropolitana de Barcelona i de Lleida, la Segarra ha d’anticipar els reptes i les oportunitats Segarra 2020 és una iniciativa d’una posició geogràfica central a Catalunya. de planificació estratègica impulsada pel Consell Comarcal Es reté l’Escenari de Compromís com aquell escenari que millor recull l’esperit de la Segarra per identificar els d’aquesta visió. Aquesta visió és coherent amb les premisses del Pla Territorial de Ponent. problemes i les oportunitats de la comarca, des de totes les escales i sectors, d’una Volem doncs que cap el 2020, la Segarra evolucioni com segueix: forma concurrent, i projectar Institucionalment: institucions més proactives en temes estratègics, compromeses amb el futur solucions per al futur a l’horitzó Territorialment: una Segarra més ordenada a partir del Pla territorial de Ponent Ambientalment: una Segarra amb un paisatge viu 2020. El procés s’inicia el Econòmicament: una Segarra que faci alhora compatibles i complementàries les oportunitats en desembre del 2008 i conclou els sectors de l’agroalimentari, la indústria, la logística i el turisme. el mes d’octubre del 2009. què la Segarra 2020? Per Socialment: una Segarra amb un serveis públics adaptats a les característiques del poblament Culturalment: una Segarra que projecta a l’exterior la seva identitat ...el moment de pensar el futur - 67 - La comarca de la Segarra es troba emplaçada en un lloc central del territori català, lloc de pas, obert, amb un paisatge amb forta personalitat. A uns 600 metres d’altitud, el clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil.len entre els 350 i 450 mm l’any. Els conreus herbacis de secà ocu- pen la majoria del territori i són les transformacions humanes vinculades a aquesta activitat les que estructuren el paisatge i en defineixen el seu caràcter. S’intercalen terres planeres amb el relleu lleugerament ondulat que limita les valls suaus i obertes. El poblament és fragmentat i hi ha molts nuclis habitats disper- Una visió compartida del sos, disposats sobre turons que dominen el paisatge. L’herència futur de la Segarra: oberta del passat ha deixat gran nombre d’elements arquitectònics, castells i torres de defensa, que recorden els temps en què la a noves oportunitats de comarca va ser terra de frontera amb els regnes andalusos i con- desenvolupament, amb un formen un substrat patrimonial ric que la comarca vol explotar turísticament. Situada sobre l’extrem oriental de les planes de paisatge viu i revaloritzat. Ponent i pertanyent a la província de Lleida i a la futura vegueria de Ponent, es troba alhora al límit de les províncies de Barcelona i Tarragona, i de les futures vegueries de Comarques Centrals i el Camp de Tarragona. La comarca s’estructura socio-econòmicament en dues subcomarques, la plana de Guissona al nord i la plana de Cervera al sud. Es pot distingir una tercera àrea diferenciada per la seva Visió compartida del futur orografia, que és la Vall del Llobregós, la qual es troba situada a la part més alta de la Segarra i limita amb el Solsonès, amb Torà com a municipi de capçalera. La comarca presenta baixa densi- Paisatge de la Segarra - 5 - tat de població, gran nombre de petits nuclis, i creixent concentració urbana en els nuclis de Cervera i Guissona. Amb 22mil Característiques dels escenaris de futur habitants i una densitat de població de 30 habitants/Km2, es divideix en 21 municipis i 88 nuclis de població, concentrant-se dos terços del total de la població en els municipis de Cervera i Guissona. Només 4 municipis tenen més de 1000 habitants: Cervera i Guissona, Torà, i Sant Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no superen els 500hab, i d’aquests, 9 no supe- ren els 200 hab. La dispersió de la població de la Segarra representa un cost per a les administracions públiques quant a la provisió de serveis públics de qualitat, ja que servir tots els petits municipis esdevé molt car, però és un element fonamental del paisatge cultural de la comarca. La renda familiar bruta per habitat de la Segarra es troba per sobre de la mitjana catalana. Amb 16.100 euros per habitant, la Segarra era el 2004 la setena comarca catalana, 14% per sobre de la mitjana catalana situada en 11.420 euros per habitant, i per sobre també de la mitjana de l’àmbit de Ponent (15.700 euros per habitant). L’índex d’envelliment de la població és del 120,1%, inferior al corresponent a l’àmbit de Ponent (130,7%) i superior al català (113,1%): Granyanella de Segarra és el municipi que té l’índex més elevat (40% de la seva població té una edat igual o superior als 65 anys i només un 4% té menys de 15 anys), i Guissona és el municipi amb major nombre de població jove (18% tenen menys de 15 anys). El fenomen migratori ha estat molt intens a la Segarra des del 2001, amb un augment de la població del 18% fins el 2009, essencialment d’estrangers que són avui el 22% de la població total. A Guissona, la gran quantitat de mà d’obra que requereix la Corporació Alimentària ha atret un nombre molt més important de treballadors estrangers amb les seves famílies, repre- sentant avui vora un de cada dos habitants del municipi (47%). La integració de la població arribada en els darrers 10 anys és un repte estratègic per la comarca. Espai Fassina de Guissona. Procés de participació ciutadana. - 65 - - 6 - El sector de la indústria és el que aporta major riquesa a la Segarra, representant un 45% del PIB. Destacat també el 9% del PIB que representa l’agricultura. El pes de la indústria i de l’agricultura són especialment forts a la comarca en relació amb la mitjana catalana, la qual cosa s’explica per un sector serveis que a la Segarra encara té un pes molt reduït a l’economia comarcal (només el Priorat i la Ribera d’Ebre a Catalunya tenen un pes dels serveis més baix). L’activitat industrial es localitza bàsicament L’escenari de compromís aconsegueix la compatibilització de les dinàmiques sectorials per a evitar a Cervera i sobre l’eix de l’autovia A-2, en empreses de transport, logística i transformació de metalls. A Cervera, el tancament de l’aparició de conflictes i la conformació de sinèrgies entre elles. Econòmicament, l’escenari considera grans indústries de capital forà que s’hi havien instal.lat durant el segle XX ha estat traumàtic des dels anys 80 (tant com el tanca- un sector agroalimentari més ampli, amb major presència de petites i mitjanes empreses, i organit- zat en clúster; el desenvolupament d’activitats industrials de major valor afegit sobre l’eix de l’A-2, ment de la Universitat el segle XIX). algunes amb component de logística; un sector turístic amb un pes més important sobre l’economia A Guissona es localitza la factoria i la seu de la Corporació Alimentària de Guissona, que comarcal.