La , compromesa amb el seu futur www.segarra2020.cat SEGARRA 2020 PLA ESTRATÈGIC Benvolgudes, benvolguts,

Des del Consell Comarcal de la Segarra apostem per a una administració pròxima i útil al servei dels ajuntaments i dels ciutadans capaç d’afrontar pro-activament els reptes que se’ns plantegen. El pla estratègic Segarra 2020 ha estat l’eina emprada per tal d’aglutinar les sinèrgies necessàries capaces d’impulsar un projecte de futur comú en la nostra comarca. El present informe respon a un encàrrec efectuat pel Consell Comarcal de la Segarra. Desenvolupa la proposta tècnica convinguda en l’esmentat encàrrec, amb les usuals modificacions significatives derivades de la pròpia Preguntar-nos el que som, el que fem i cap on anem tant des del punt de vista del sector públic i sector privat i acordar lògica de treball. un full de ruta consensuat del territori on vivim es essencial per tal de treballar per a una comarca amb més qualitat de El treball reflecteix els criteris i les opcions de l’equip redactor. Té caràcter d’informació propositiva per al Consell vida i millor competitivitat territorial. Comarcal de la Segarra, que l’adoptarà totalment i parcialment, tal com estimi oportú. Per tot això, us presentem els resultats de les aportacions de totes les persones interessades en el desenvolupament Els autors volen agrair la col.laboració de tots i totes les participants. sostenible de la comarca, per la nostra part, ens comprometem en traduir el pla estratègic en una realitat tangible, ja L’equip d’autors constituït per l’equip tècnic del Consell, integrat per Marta Pujol (Servei de Promoció Econòmica) que pensem que cal una Segarra compromesa amb el seu futur. i Carlota Bartra (Àrea de Participació Ciutadana, Premsa i Comunicació) i l’equip dinamitzador, integrat per la con- sultora externa MCrit. Salutacions cordials,

Cervera, gener de 2010.

Xavier Casoliva Pla President

Cervera, 4 de gener de 2010 INDEX 1. La Segarra... és el moment de pensar en el seu futur ...... 4 2. Segarra 2020: procés obert i participatiu ...... 10 3. La Segarra avui ...... 14 4. Segarra, territori d’oportunitats ...... 18 5. Segarra, cap a on va? ...... 26 6. Iniciatives més convenients ...... 40 7. Escenaris ...... 60 8. Visions de futur ...... 66

Cabana de tros Paisatge de la Segarra EIXOS ESTRATÈGICS EIXOS

- 68 - d’una posiciógeogràficacentralaCatalunya. de la Regió Metropolitana de Barcelona i de , la Segarra ha d’anticipar els reptes i les oportunitats activa de les institucions comarcals, de la qual aquest Pla n’és un primer pas. Entre els espais econòmics provisió una Percal socials. agents això els públiquesempreses,institucions i les concentracióentre estratègica la de través a sinèrgies buscar i afegit, valor més de d’atracció i existents ja d’activitats A la Segarra cal impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desenvolupament de oportunitats i opcions millors les compatibles fer i impulsar cal Segarra la A Volem doncsquecapel2020,laSegarraevolucioni comsegueix: unaSegarra queCulturalment: projecta al’exterior laseva identitat públicsadaptatsalescaracterístiques unaSegarraambunserveis Socialment: delpoblament els sectors del’agroalimentari, laindústria,logísticaielturisme. Econòmicament: unaSegarraambunpaisatge viu Ambientalment: Territorialment: delPlaterritorial unaSegarramésordenada apartir dePonent institucionsmésproactivesInstitucionalment: entemes estratègics,compromeses ambelfutur . l’esperit recull Territorialde Pla del millor premisses les amb coherent que és visió Aquesta visió. escenari d’aquesta aquell com Compromís de l’Escenari reté Es una Segarra que faci alhora compatibles i complementàries les en oportunitats - 67 - - el mesd’octubre del2009. el conclou i s’inicia 2008 del desembre procés El 2020. solucions per al futur a l’horitzó projectar i d’una concurrent, forma sectors, i escales totes les de des comarca, la de oportunitats les i problemes de la Segarra per identificar els estratègica impulsada pel planificació Consell Comarcal de Segarra 2020 és una iniciativa

Per què la Segarra 2020? ...el moment de pensar el futur La comarca de la Segarra es troba emplaçada en un lloc central del territori català, lloc de pas, obert, amb un paisatge amb forta personalitat. A uns 600 metres d’altitud, el clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil.len entre els 350 i 450 mm l’any. Els conreus herbacis de secà ocu- pen la majoria del territori i són les transformacions humanes vinculades a aquesta activitat les que estructuren el paisatge i en defineixen el seu caràcter. S’intercalen terres planeres amb el relleu lleugerament ondulat que limita les valls suaus i obertes. El poblament és fragmentat i hi ha molts nuclis habitats disper- Una visió compartida del sos, disposats sobre turons que dominen el paisatge. L’herència futur de la Segarra: oberta del passat ha deixat gran nombre d’elements arquitectònics, castells i torres de defensa, que recorden els temps en què la a noves oportunitats de comarca va ser terra de frontera amb els regnes andalusos i con- desenvolupament, amb un formen un substrat patrimonial ric que la comarca vol explotar turísticament. Situada sobre l’extrem oriental de les planes de paisatge viu i revaloritzat. Ponent i pertanyent a la província de Lleida i a la futura de Ponent, es troba alhora al límit de les províncies de Barcelona i Tarragona, i de les futures vegueries de i el . La comarca s’estructura socio-econòmicament en dues subcomarques, la plana de al nord i la plana de Cervera al sud. Es pot distingir una tercera àrea diferenciada per la seva Visió compartida del futur orografia, que és la Vall del Llobregós, la qual es troba situada a la part més alta de la Segarra i limita amb el Solsonès, amb Torà com a municipi de capçalera. La comarca presenta baixa densi- Paisatge de la Segarra

- 5 - tat de població, gran nombre de petits nuclis, i creixent concentració urbana en els nuclis de Cervera i Guissona. Amb 22mil Característiques dels escenaris de futur habitants i una densitat de població de 30 habitants/Km2, es divideix en 21 municipis i 88 nuclis de població, concentrant-se dos terços del total de la població en els municipis de Cervera i Guissona. Només 4 municipis tenen més de 1000 habitants: Cervera i Guissona, Torà, i . Un total de 14 municipis no superen els 500hab, i d’aquests, 9 no supe- ren els 200 hab. La dispersió de la població de la Segarra representa un cost per a les administracions públiques quant a la provisió de serveis públics de qualitat, ja que servir tots els petits municipis esdevé molt car, però és un element fonamental del paisatge cultural de la comarca. La renda familiar bruta per habitat de la Segarra es troba per sobre de la mitjana catalana. Amb 16.100 euros per habitant, la Segarra era el 2004 la setena comarca catalana, 14% per sobre de la mitjana catalana situada en 11.420 euros per habitant, i per sobre també de la mitjana de l’àmbit de Ponent (15.700 euros per habitant). L’índex d’envelliment de la població és del 120,1%, inferior al corresponent a l’àmbit de Ponent (130,7%) i superior al català (113,1%): de Segarra és el municipi que té l’índex més elevat (40% de la seva població té una edat igual o superior als 65 anys i només un 4% té menys de 15 anys), i Guissona és el municipi amb major nombre de població jove (18% tenen menys de 15 anys). El fenomen migratori ha estat molt intens a la Segarra des del 2001, amb un augment de la població del 18% fins el 2009, essencialment d’estrangers que són avui el 22% de la població total. A Guissona, la gran quantitat de mà d’obra que requereix la Corporació Alimentària ha atret un nombre molt més important de treballadors estrangers amb les seves famílies, repre- sentant avui vora un de cada dos habitants del municipi (47%). La integració de la població arribada en els darrers 10 anys és un repte estratègic per la comarca.

Espai Fassina de Guissona. Procés de participació ciutadana.

- 65 - - 6 - El sector de la indústria és el que aporta major riquesa a la Segarra, representant un 45% del PIB. Destacat també el 9% del PIB que representa l’agricultura. El pes de la indústria i de l’agricultura són especialment forts a la comarca en relació amb la mitjana catalana, la qual cosa s’explica per un sector serveis que a la Segarra encara té un pes molt reduït a l’economia comarcal (només el i la Ribera d’Ebre a Catalunya tenen un pes dels serveis més baix). L’activitat industrial es localitza bàsicament L’escenari de compromís aconsegueix la compatibilització de les dinàmiques sectorials per a evitar a Cervera i sobre l’eix de l’autovia A-2, en empreses de transport, logística i transformació de metalls. A Cervera, el tancament de l’aparició de conflictes i la conformació de sinèrgies entre elles. Econòmicament, l’escenari considera grans indústries de capital forà que s’hi havien instal.lat durant el segle XX ha estat traumàtic des dels anys 80 (tant com el tanca- un sector agroalimentari més ampli, amb major presència de petites i mitjanes empreses, i organit- zat en clúster; el desenvolupament d’activitats industrials de major valor afegit sobre l’eix de l’A-2, ment de la Universitat el segle XIX). algunes amb component de logística; un sector turístic amb un pes més important sobre l’economia A Guissona es localitza la factoria i la seu de la Corporació Alimentària de Guissona, que comarcal. Demogràficament i econòmica, l’escenari considera creixements moderats que tendeixen a amb unes ventes per sobre dels 1000 milions d’euros anuals, és una de les majors empreses de augmentar a mig i llarg termini. Catalunya. La situació central de la comarca dins de Catalunya i les bones comunicacions viàries, Compatibilització de les diferents dinàmiques sectorials i conformació de sinèrgies. juntament amb la disponibilitat de sòl a costos assequibles continua essent un avantatge pel desen- Més petites i mitjanes empreses, d’iniciativa i capital local i més valor afegit. volupament industrial de la comarca. El desenvolupament d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses a la Segarra, de més valor afegit i especialment en el sector de l’agroindústria, juntament Evolució de l’agroalimentari cap a una estructura en clúster. amb el major desenvolupament del sector serveis són reptes estratègics per la Segarra. Major cooperació entre empreses i sector públic per assolir objectius estratègics comuns. Zona industrial Clau 13 a Guissona Eix de la A-2, eix d’activitats, amb component de logística, ben integrades en el paisatge. Cal destacar com a precedents de l’actual Pla Estratègic els treballs de reflexió realitzats des dels anys Turisme com a activitat econòmica amb pes específic propi. 80, el Diagnòstic Comarcal de 1984, que plantejava una visió integral de la Segarra identificant i avaluant de Un paisatge revaloritzat, un entorn dinàmic i modern. forma sintètica i quantificada els problemes que es plantejaven llavors dins la comarca i en el seu entorn, el Programa d’Actuació Comarcal de 1996, que buscava la racionalització de l’administració comarcal i que fou Alguns projectes associats a l’escenari de compromís poden llegir-se a continuació: resultat de la reflexió dels municipis sobre les competències i serveis del Consell Comarcal i l’articulació de Agència de desenvolupament de la Segarra les relacions municipi-comarca, la Diagnosi i Propostes per a la Dinamització Socioeconòmica de la Segarra Fòrum de concertació estratègica empreses-institucions locals de 2000, estudi encarregat amb l’objectiu de dotar la Segarra d’un instrument de planificació estratègica Vivers d’empreses; centres d’oficines amb serveis compartits; centres de formació laboral Escenari de Compromís de base per a la sol.licitud d’ajuts europeus directes o de programes de desenvolupament rural (Leader Mancomunament de serveis públics

Logo Agenda 21 o PRODER), i més recentment, l’Agenda 21 Local. Planificació Sostenible de la Comarca de la Segarra de Universitat de Cervera (activitats de ressò) 2006, document estratègic de planificació ambiental de la comarca realitzat per la Diputació de Lleida amb l’objectiu d’integrar el medi ambient com un recurs i no com una limitació.

- 7 - - 64 - L’escenari de ruptura considera un trencament de les dinàmiques espontànies, evolucionant cap Els treballs del Pla Territorial Parcial de Ponent de 2007 a un model amb forta component residencial, amb la qualitat ambiental com a component central. constitueixen el primer exercici per el conjunt de l’àmbit de Po- Econòmicament, l’escenari considera l’auge de les activitats agrícoles ecològiques i artesanes, vincu- nent, inclosa la Segarra, de planificar de forma coherent i inte- lat a un fort desenvolupament del turisme rural i de contacte amb el medi. Aquest escenari contempla grada les infraestructures de transport, els creixements urbans un creixement demogràfic relativament baix, però focalitzat sobre els petits pobles i nuclis singulars, i l’ordenació del medi natural amb horitzó a l’any 2026. El Pla amb l’arribada de nous residents vinguts d’àrees més urbanes que busquen l’entorn i paisatge sin- destaca que “les transformacions econòmiques de la comarca gular de la Segarra. Econòmicament, aquest és l’escenari que mostra un menor grau de dinamisme estan centrades en les noves expectatives que genera per a a curt termini, amb una regressió d’activitats industrials. l’agricultura la construcció del canal Segarra-, i en el posicionament de la comarca com a espai de descentralitza- Una Segarra més residencial. ció per a noves activitats econòmiques de l’àrea metropolita- Nova població atreta per l’entorn rural amb un paisatge singular. na de Barcelona, territori que cada vegada és més proper a les Conformació de noves comunitats als petits pobles de professionals liberals, artistes i artesans, Terres de Lleida per la millora constant de les comunicacions. agricultors ecològics, integrades a la comarca i molt relacionades entre elles. L’equidistància entre Lleida i Barcelona converteixen la Segarra en un punt estratègic dins l’eix viari de l’autovia A-2, vertadera Equipament tecnològic dels petits pobles i nuclis singulars. artèria econòmica de les Terres de Lleida. La Segarra té un dels Agricultura ecològica i de producció agroalimentària artesanal. millors potencials de turisme rural de ponent, sobretot pel patri- Turisme rural de contacte amb la natura, com una activitat central. moni històric i arquitectònic que encara es preserva emmarcat en un paisatge agrari singular que encara ha experimentat po- Alguns projectes associats a l’escenari de ruptura poden llegir-se a continuació: ques agressions”. Diagnòstic en general compartit pels agents Promoció de l’agricultura ecològica de la comarca, és però la construcció del canal Segarra-Garri- Escenari de Ruptura Fibra òptica a tots els pobles i nuclis. gues l’apartat que desperta més escepticisme. Implantació d’equipaments culturals i socials als castells i altres elements patrimonials. Es constata que molts dels projectes estratègics Xarxa d’autobusos i transport públic comarcal, amb Lleida i Barcelona d’iniciativa pública necessaris des de fa anys a la Segarra s’endarrereixen en el temps, per falta de lideratge polític, de ca- Mapa del Pla Territorial Parcial de Ponent (2007). Departament de Política Territorial i Obres Públiques. pacitat tècnica per dur-los a terme, o de cooperació entre totes les institucions implicades, estatals i locals. Malgrat aquests

- 63 - - 8 - Façana de la Universitat de Cervera L’escenari tendencial considera l’evolució espontània de les actuals dinàmiques sectorials cap al fu- tur, amb una economia que es caracteritza pel manteniment de l’estructura d’un sector agroalimentari molt centrat sobre algunes grans empreses, el creixent paper destacat de les activitats de logística sobre l’eix de la A-2, i el manteniment del turisme com a activitat complementària. Aquest escenari dona lloc a creixements demogràfics i de l’economia importants que tendeixen a esmorteir-se amb el temps. El poblament tendeix a concentrar-se sobre Cervera i Guissona, i els petits pobles continuen tendint a despoblar-se.

Manteniment del model agroalimentari actual. Poca presència de PIMES complementàries a la CAG. Concentració i modernització de les granges, més grans i integrades en el paisatge. Creixe- ment de la CAG seguint l’actual model de negoci.

Atracció a la comarca d’activitats amb grans requeriments d’espai, en general amb una com- ponent de logística important, afavorides per la millora de les comunicacions amb els ports de problemes evidents, molts d’ells abastament coneguts, avui, a principis del segle XXI, la Segarra té condicions per assolir un Barcelona i Tarragona (ETF, A-27, C-14). desenvolupament econòmic de qualitat i generar un grau molt alt de benestar social pels seus residents. Turisme com a activitat complementària a l’activitat rural.

Els atractius del seu paisatge agrícola i cultural, que confereixen a la Segarra una identitat i un estil propi, la quanti- tat i qualitat del seu patrimoni històric i cultural, la presència d’algunes grans indústries locals molt dinàmiques i en fase Alguns projectes associats a l’escenari tendencial poden llegir-se a continuació: Escenari Tendencial d’expansió, la disponiblitat de sòl per a acollir noves activitats econòmiques, la proximitat i les bones comunicacions amb Suport públic a la concentració i modernització de granges. totes les capitals de província catalanes, inclosa Tarragona properament, són elements tots ells que poden jugar en favor de Promoció de la producció de biocombustibles, i d’energies renovables. la Segarra però que encara no han desplegat tot el seu potencial. És en aquest punt que la reflexió estratègica s’inicia per Equipament i condicionament dels polígons industrials. imaginar les línies d’un futur que encara és obert, per impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desen- Atracció d’infraestructures logístiques de dimensió mitjana i gran, amb component tecnològic. vopament i buscar sinèrgies a través de la concentració estratègica entre les empreses, les institucions públiques i els agents Ferroviari socials. Els treballs d’aquest primer Pla Estratègic són un pas del Consell Comarcal en aquesta direcció.

- 9 - - 62 -

compatibles ambl’estratègiaterritorial delPlaterritorial delesterres dePonent. lògicament són escenaris millor. significativament tres futur Tots un a cap porti ens que litzar,i materia - de possible sigui que escenari aquell retenir evolucionar,finalment pugui per camarca la que lògic sembla quals els dins límits dels partir a reflexiód’abordar estratègica la necessitat la L’exerciciimplica prospectiusclau. projectesescenaris i d’elaborar estratègiques línies ment posterior derivaran se’n qual la de futur, de compartida visió la de conformació la a previ pas La delimitació d’escenaris alternatius sobre l’evolució de la Segarra en els propers anys és el propersanysés els en Segarra l’evolucióalternatiusla sobre d’escenaris de delimitació La EVOLUCIÓDE POBLACIÓ SOTA 3 ESCENARIS ALTRNATIUS Escenari Tendencial Escenari Escenari de Rupturade Escenari evolució indicativa al llarg del temps del llarg al indicativa evolució Escenari de Compromísde Escenari - 61 -

EVOLUCIÓECONOMIA SOTA 3 ESCENARIS ALTRNATIUS Escenari Tendencial Escenari Escenari de Rupturade Escenari evolució indicativa al llarg del temps del llarg al indicativa evolució Escenari de Compromísde Escenari - aportacions. aportacions. el procés un volumimportant de tot visites i de llarg web, al enregistrat al ha que online publicats estat han treballs realitzats i la documentació els elaborada Tots (www. Pla segarra2020.cat). del d’internet través portal del a directament o d’opinió realitzades líders i experts alcaldes, a personals entrevistes 30 les debat, de actes 10 dels través a participat han hi persones 160 de més mesos, i econòmics del territori. Al llarg de sis socials agents i institucions les totes a obert és que i consens el cerca que Segarra 2020 és un procés participatiu

La Segarra 2020, un procés obert i participatiu Els debats d’experts –o sectorials-, en què han participat uns 50 professionals reconeguts en els camps de la indústria, l’agricultura, el turisme, l’agroalimentari, la societat, la cultura, el medi ambient i la mobilitat, i els treballs en paral.lel de l’oficina tècnica, complementats amb jornades taller orientades a sectors específics -gestió pública i tècnics comarcals i municipals-, amb uns 40 participants, han permès d’obtenir una anàlisi actualitzada Partint de la discussió sobre i aprofundida sobre com és avui la Segarra i cap a on va, per poder definir amb major coneixement de causa les tendències externes i internes estratègies necessàries de futur. La plana web del Pla ha establert una via de contacte directa entre la ciutadania i l’equip redactor, obrint el procés participatiu a tothom qui hagi desitjat prendre’n part. que incideixen en la Segarra,

REGISTRE DE LA PARTICIPACIÓ així com de les dinàmiques 50 40 relacionals i de la capacitat i 30 20 actitud dels actors implicats 10 0 per a afrontar-les, els debats -10 líders turisme paisatge, sector patrimoni i agricultura, Debat sobre serveis Entrevistes a

-20 industrial Debat sobre Jornades amb Debat sobre alcaldes/esses agroalimentari Jornada amb oportunitats del oportunitats de accessibilitat als Debat de qualitat i Jornada inaugural desenvolupament tècnics comarcals realitzats han permès definir -30 -40 tres escenaris alternatius per -50

Acte Participants al futur de la comarca: un - Jornada inaugural ...... 42 tendencial (el més probable), - Jornada amb tècnics comarcals ...... 26 - Jornades amb alcaldes i alcaldesses ...... 33 un de ruptura (poc probable, - Debat sobre qualitat i accessibilitat als serveis bàsics ...... 5 - Debat sobre noves oportunitats del sector agroalimentari ...... 10 però amb elements positius a - Debat sobre paisatge, agricultura, patrimoni i turisme ...... 15 - Debat sobre oportunitats de desenvolupament industrial ...... 16 retenir) i un de compromís. - Entrevistes a líders ...... 15 10 actes i 30 entrevistes realitzades ...... 162 a la Segarra? pels propers anys Quins escenaris poden plantejar-se

- 11 - Pàgina web del Pla Estratègic Segarra 2020

Municipi de Sanaüja

- 12 - Ametller florit

Segarra 2020 cerca el consens al voltant de projectes estratègics i com- promisos públics i privats per a la seva execució, i el seguiment posterior dels resultats. El Consell Comarcal de la Segarra pren el compromís d’impulsar i fer el seguiment dels projectes estratègics que resultin del procés.

En definitiva, Segarra 2020 és: Una iniciativa de planificació estratègica concurrent. Un procés obert i participatiu. Una anàlisi de percepcions: Com veus la Segarra avui? Una anàlisi experta. Quins projectes són estratègics per la Segarra? Una visió compartida de futur. Quina Segarra volem? Una estratègia viable: Com fer possible la Segarra que volem? Un compromís efectiu.

- 13 - En base a l’anàlisi anterior, d’acord en les següents accions: estan els participants ------Adoptar unaestratègiacomarcal enmatèriadepaisatge ------Promoure enmajormesura elsrecursos turísticspresents deturismelaSegarra. Elaborar d’unaguiadeturismelaSegarra,mantenir iactualitzarelportal - - Endagar unacampanya d’imatgedelaSegarraiCervera - - - - Promoure al’exterior lesactivitatsculturalsque tenen llocalacomarca - - - - - Recuperar delpatrimonihistòricdelacomarca idonar-li noususosoposar-lo delturisme: alservei Promoure actuacions d’arquitectura enelpaisatge del paisatge, elementsd’art Arrenjament paisatgístic delesgranges Uniformització delanormativa sobreel sòlno urbanístic Posada en valor iitinerarisdepaisatgelaSegarradel catàlegde elsmiradors paisatgedelesTerres de Ponent. “Parc del SecansdePonent”, fundació Territori iPaisatge depaisatgelaSegarra Estudiar lapossibilitatd’elaborarunacarta deSegarra Aiguamolls deGranollers Via verda Cervera-Guissona Fundació Castell deSanaüja.Museu geologiaibiologia Generals delaCorona d’Aragó seu delesCorts Centres d’acollidaturística.Cervera, Ruta de laGuerraCivil(líniaL2) Creació hotel (L’Aranyó). d’”artistes” Turisme delaCAG, ialtresindustrials(Pastoret, Pubilla) Cervesa Cristòfor ColomaTarroja deSegarra Ruta dels Castells del Sió Pla desenyalització decamins.Condicionament d’itineraris.Promoció delcamí deSantiagoialtres càmera del temps aCervera campanya alsmedis Mercat romà deIessoiBacanalGuissona Festival demúsicad’estiuCervera Passió de Cervera Aquelarre deCervera Monestir deSantRamon Promoció delaciutatromana deIesso (Guissona) Restauració delscascsurbans.Programes Guissona) del’IncasòliPlabarris(Cervera, Universitat possibilitatsd’usos ambpromoció deCervera, exterior Restauració delscastells delaSegarra, ipladeusos.(Torre deVallferosa, del’Aranyó, castells laConcabella...) deMontcortès, - 57 - (GR, PR,8rutes comarcals, 3rutes EINLlobregós) la Segarra en l’actualitat, l’actualitat, en l’imaginari existent. Segarra explorar la sobre existents van percepcions de activitats participació primeres Les

Com veiem la Segarra avui? Del debat amb tècnics del Consell Comarcal, dels Ajuntaments i d’altres institucions comarcals, convocats en la jornada de treball del Segarra 2020 a Cervera durant el mes de gener de 2009, i de les converses, entre- vistes i diàlegs mantinguts amb altres agents socials i econòmics, la imatge que avui es té sobre la comarca en l’imaginari col.lectiu pot aproximar-se a la d’una comarca que: Que ofereix una molt bona qualitat de vida Que és segura Que és sostenible

però que al mateix temps, també és: Un territori endarrerit i en crisi. Un territori fragmentat Amb un paisatge desordenat que tendeix a degradar-se Amb dèficits en el nivell d’equipaments i infraestructures Amb unes administracions sense recursos i poc coordinades entre sí Insuficientment promocionat

Perfil de respostes a l'enquesta Com veus la Segarra? 100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0 Segura En crisi Reactiva vida Sostenible fora Dèficits Degradada fluïdes Endarrerida turística Dèficits Perd identitat Desordenada Fragmentada d'equipaments Amb qualitat de Infraestructures pocs recursos Insuficient oferta Poc promoguda a Administració amb d'infraestructures

- 15 - - 56 - Conclusions del debat: Les diferències entre l’imaginari col.lectiu i la realitat objectiva de la Segarra són evidentment importants. Si bé hi ha problemes als quals donar resposta, la realitat de la Segarra no és tant negativa com reflecteix l’enquesta • Els assistents al debat classificaren les debilitats de la comarca en termes de paisatge, turisme i agricultura i d’acord amb de percepció. La paradoxa d’un territori que es considera en crisi, endarrerit, poc atractiu, però que alhora reconeix el seu grau d’incidència tal i com es mostra a continuació: 1) la poca explotació del patrimoni cultural i històric, i 2) la promoció turística la seva capacitat de garantir una molt bona qualitat de vida posa de manifest que l’imaginari col.lectiu s’identifica insuficient serien els punts més rellevants, 3) seguits de la contaminació dels aqüífers per nitrats, el dèficit d’allotjament turístic, la poca encara amb el llarg període de declivi que han patit la comarca i Cervera, i que s’ha arrossegat fins fa poques renovació de la pagesia i l’oferta limitada per a turisme actiu i el comerç estancat a les grans poblacions. Els elements patrimonials de la Segarra són probablement un dels actius més importants de la comarca en termes de turisme, i dècades. La Segarra ha estat tradicionalment condicionada als rigors d’una terra difícil, a cicles econòmics poc actualment se’n treu un rèdit relativament reduït. Tot i que s’està realitzant una tasca considerable de recuperació i restauració d’alguns favorables, i a un degoteig de població continu cap a altres territoris, com mostra l’evolució demogràfica. dels monuments i castells, cal encara millorar en molts aspectes: cal una senyalització turística, tant a les carreteres per indicar la presència d’elements patrimonials, com als propis monuments per a interpretar-los, cal mantenir l’entorn net i endreçat als volts dels elements visita- bles, cal fer més fàcil l’accés a l’interior dels monuments, cal una major tasca de promoció. El paisatge és un element important en aquest context, però no pot ser un element de rigidesa: el paisatge a la Segarra és resultat del treball de la terra i ha anat variant amb el transcurs del temps en funció del tipus d’activitat practicada; ho continuarà fent i això no ha de ser un problema. Evolució de la població a la Segarra 1714-2008 • Les fortaleses més importants són 1) el patrimoni cultural i històric de qualitat que té la comarca, juntament a 2) un paisatge 30.000 molt interessant i amb elements característics destacats, en combinació amb una 3) bona situació geogràfica dins de Catalunya. La Segarra es troba situada al centre de Catalunya, a un punt equidistant de les quatre capitals de província, i sobre els eixos via- Habitants ris de la A-2 i els d’accés als Pirineus i Andorra. La facilitat d’accés i la presència d’un tràfic important de pas per la comarca han de ser 25.000 elements a aprofitar per a atraure visitants. Els elements patrimonials hi són (la Segarra és la 5ena comarca catalana amb més elements patrimonials catalogats), el paisatge també, i els fluxos de persones són importants. Cal treure profit del potencial que tot això suposa. 20.000 • Les principals amenaces detectades són 1) l’encaix deficient que puguin tenir noves activitats que arribin a la comarca, i 2) una creixent incompatibilitat de la indústria ramadera amb el turisme. Si bé ni l’activitat ramadera ni la implantació de noves activitats extensives tenen perquè malmetre l’entorn i el paisatge de la Sega- 15.000 rra, cal una creixent conscienciació sobre la necessitat de minimitzar l’impacte visual de les activitats econòmiques sobre el territori si es desitja explotar turísticament la comarca. 10.000 • Els assistents al debat han destacat que les oportunitats més importants que es presenten són 1) les noves tecnologies d’informació i comunicació com a canals de promoció turística i dels productes de la comarca, així com 2) la creixent popularitat del turis- 5.000 me de contacte amb la natura i el medi rural, i 3) el reconeixement dels productes alimentaris de qualitat, artesanals o amb denominació d’origen. 0 1714 1764 1814 1864 1914 1964 2014

- 55 - - 16 - La interpretació vigent i més estereotipada dels fets Debat sectorial sobre paisatge: de la Guerra de Successió situen Cervera en una posició incòmoda respecte el seu passat històric. La dificultat per l’agricultura, el patrimoni cultural i el turisme explicar en positiu la història de la vila debilita les possibili- tats d’exercir una capitalitat decidida en el context de la Se- Avui el turisme a la Segarra aporta menys d’un 5% del PIB comarcal, amb una oferta turística garra i de Ponent. És fonamental la reelaboració d’un relat enfocada bàsicament a l’agroturisme. La comarca compta actualment amb una 50ena d’allotjaments en positiu de la història de la comarca, del paper destacat rurals, 9 pensions i 2 hotels d’una i dues estrelles respectivament, i que constitueixen un oferta total de la Universitat de Cervera en la història del pensament a de 551 llits. La Corporació Alimentària de Guissona atrau anualment vora 300mil visitants a les seves . Catalunya, per a reafirmar-ne la seva personalitat singular, instal lacions, i altres indústries també exploren les possibilitats del turisme industrial. A la comarca més enllà de la geografia o el paisatge. de la Segarra s’hi localitzen 83 dels 300 béns catalogats a l’inventari del patrimoni cultural català en Terres de Lleida. Tot i l’esforç per recuperar part del patrimoni i de posar-lo a l’abast del públic turista, és important encara realitzar una tasca profunda d’adequació dels entorns monumentals i de senya- Per altra banda, la comarca té fortaleses evidents, al lització. El turisme és un sector que té una capacitat de creixement important, vinculat a la qualitat marge de les bones comunicacions i el territori, com un sec- de l’entorn i la reinvenció del paisatge cultural, al tracte personalitzat als clients i a l’ús de les noves tor agroalimentari molt potent, i oportunitats pendents de tecnologies. desenvolupar, singularment el turisme, que han de fer mirar el futur amb optimisme. Amb el paisatge com a fil conductor, l’acte va permetre discutir el potencial turístic de la comar- ca i els impediments que es donen avui dia pel seu desenvolupament, el rol que té el paisatge com a recurs econòmic però també com a element identitari, i la forma com l’agricultura modela aquest Si bé la participació és l’eix del procés Segarra2020, paisatge. La discussió va permetre completar i validar l’anàlisi dafo sobre paisatge, i establir prioritats en paral.lel s’han desenvolupat una sèrie de treballs de do- TÉ LA SEGARRA? TURÍSTIC entre els diferents elements que el componen. cumentació, integració de bases de dades estadístiques i cartogràfiques, i diagnosis sectorials, per tal d’obtenir una imatge actualitzada i el més objectiva possible de la Sega- rra. Aquests materials estan publicats a l’espai de treball QUINES OPORTUNITATS DE DESENVOLUPAMENT DE DESENVOLUPAMENT QUINES OPORTUNITATS de la pàgina www.segarra2020.cat, i estan disponibles per poder dur a terme estudis posteriors. Detall de flor d’ametller El debat sobre turisme i paisatge es realitzà el 14 de maig de 2009 al castell de la Concabella.

- 17 - - 54 - En base a l’anàlisi anterior, d’acord en les següents accions: estan els participants • • • • l’escola d’enginyers agrònomsil’empresa. • • a lesgransempreses jaexistents. • Buscar ipromoure puntsen comúentrel’estratègiacomarcal il’estratègia empresarial delaCAG. Vincular l’agriculturaaactivitats agroalimentàries devalor afegit Difondre del’úslesTIC entreelteixit depetites imitjanesempreses delaSegarra. Buscar formes decomplementarietat entregransproductors iproductors artesanals. instal alimentària recerca de centres els entre relació la Millorar Crear centresdeformació professional especialitzada entemes agroalimentaris. Fomentar l’aparició depetitesmitjanes empreses i que explorin nínxols demercat complementaris El debatsobrel’agroalimentari esrealitzàel21 demaig2009 aGuissona - 53 - . lats a Lleida i l’empresa, i entre i l’empresa, i Lleida a lats patrimoni cultural moltimportant. un té Cervera de històric centre el i defensa de torres i castells 50 de més amb nacional d’interès catalogats monuments de nombre turisme. És la cinquena comarca catalana en el en emergents activitats i agroalimentari, forta una capacitat té de creixement temps endogen en el mateixsector al i urbanitzat) poc cultural, paisatge sòl, de les (disponibilitat avui donen es oportunitats pròpies d’una Segarra comarca d’interior paisatge la un a amb singular, transport, de corredors Catalunya, de als grans poc pobladamoltbenconnectada i geogràfic centre al Situada

Com és la Segarra avui? ...Un territori d’oportunitats Algunes dades rellevants sobre la Segarra: Indicador Catalunya Ponent Segarra Total de població 2008...... 7.364.078...... 351.718...... 22.337 Població projectada. 2015 (esc. mitjà alt idescat)...... 7.723.744...... 351.504...... 23.900 Densitat de població...... 229,36...... 62,96...... 30,91 Taxa de creixement natural (‰)...... 3,4...... 1,2...... 1,2 Població 0-14 (%)...... 14,8...... 14,4...... 15,6 Població 15-64 (%)...... 69,0...... 67,7...... 66,8 Població 65 i més (%)...... 16,2...... 17,9...... 17,6 Taxa de dependència (%)...... 44,9...... 47,7...... 49,7 Taxa d’envelliment (%)...... 109,5...... 124,3...... 112,8 Residents estrangers (%)...... 15,0...... 16,4...... 23,1 Residents extracomunitaris (%)...... 11,2...... 10,6...... 15,0 Renda bruta familiar per habitant (euros/hab)...... 11.420...... 15.700...... 16.100 Creixement mitjà anual del PIB 2001-2007 (%)...... 3,04...... -...... 3,12 VAB sector primari 2007 (%)...... 1,6...... -...... 8,4 VAB sector industrial 2007 (%)...... 24,9...... -...... 44,6 VAB sector construcció 2007 (%)...... 8,6...... -...... 9,3 VAB sector serveis 2007 (%)...... 64,9...... -...... 37,7 Taxa de motorització (veh / 1000hab)...... 668...... 718...... 757 Habitatges totals...... 3.314.155...... 147.407...... 9.243 Habitatges amb alguna deficiència (%)...... 2,60...... 3,07...... 4,29 Sòl protegit PEIN (% sobre l’àmbit)...... 29,9...... 19,0...... 28,5 Sòl urbanitzat (%)...... 6,3...... 3,1...... 2,6 Sòl amb pendent > 20% (%)...... 50,5...... 23,2...... 19,0 Municipis sense figures de planejament urbà (%)...... 21,8...... 38,9...... 61,9 Residus municipals (kg/hab/dia)...... 1,64...... 1,29...... 1,42 Dades disponibles de l’any 2001 de l’Institut d’Estadística de Catalunya. d’Estadística de l’Institut 2001 Dades disponibles de l’any

- 19 - - 52 - productor i permet més iniciatives, una prova de les quals és és quals les provade una iniciatives, més permet productori legislacióla realitats’adequalapetitmajordelmanera ena tant important que fa inviables moltes idees. A França, es diu, Sovint, la inversió inicial necessària sobre les instal la seva activitat perquè la normativa sanitària és molt exigent. tors d’aquest sector tenen moltes dificultats per a dur a terme producpetits l’agroalimentari.- Els en volenobrir-seque camí per lacreació de noves línies de mercat innovadores. queapostenemprenedors d’alguns presència la 3) i cialitzat, ducció permet una exhaustiva traçabilitat del producte comer pro de processos els tots verticalment integrar en que CAG, de positiva dinàmica la l’agroalimentari laindustrial,demodel Catalunya,elun a 2) 1) bàsicament són comarca la a nombred’empreses de diverses dimensions en el sector. major un hagués hi que bo Seria comarca. la so bre profund impacte un tindria empresa d’aquesta crisi en l’entrada quant per vulnerable més fa la empresa sola una respectecomarcall’economia tenir pugui quedependència substancial del percentatge PIB comarcal. un Si bé això és positiu, representa el grau i de indirectes, i directes treball de tacat 4) l’existènciades- de poquesmolt PIMES enser el sector.va També pagesia. la de renovació de manca l’acusada3)treballCorporacióGuissonarespecte i delade dència molt forta de l’economia de la Segarra i del seu mercat ció de productes d’alta qualitat, juntament amb 2) una depen- bilitats de l’agroalimentari a comarca són 1) l’escassa produc- Es fa constància que encara són pocs els emprenedorsels pocs són encaraconstànciaque fa Es sector el presenta que importants més fortaleses Les llocs de nombre gran genera Guissona de Corporació La Els assistents al debat consideraren que les principals de Co nclusions deldebat: . lacions és - - - - - 51 - artesanals d’altaqualitat. artesanals proximitat,creixentel4) i interès productesper ecològics i/o de productor a com plus un oferir pot Segarra la tal, a com i consumeix, que productes dels l’origen traçar de possibilitat 3) el fet que una part de la societat valora cada vegada més la consensproductorsentreampliexisteix,avuiencarano que d’un necessitat la i tramitació aquesta suposa que dificultats lesdenominació malgratd’origen,d’unacreaciópossible la mercialitzaciópromociói delsproductes co activitatsi de locals, 2) via a com ofereixen que possibilitats les i informació la tecnologiesdenoves les de l’auge 1) agroalimentarisón sector al actualment presenten es que importants més tats d’aigua. preusméscompetitius que elslocals la4)mancai recurrent els purins...,- 3) la competència de productes de l’estranger a viables algunes activitats -normativain- sobrefer les puguin granges,que sobre legals canvis possibles 2) productors, tits pe dels consumidor al l’accés dificulta que cosa distribució, gran la de sectordel part agroalimentarismercatsperdels però també a través dels seus departaments d’investigació. amb el món de l’empresa, per via de relació convenisseva dinamitzar-ne amb falta estudiantsperò important potencialitat L’escolafortalesa.una representa una com que oportunitat una com aviatobservar-la més cal desitjable,i seria que el cereal, no té un impacte sobre la Segarra tant important com més a prop del sector fruiter que no pas del ramader o del del país. el conserva que formatgers productors de ventall l’enorme - oportuni les que destacat han debat al assistents Els control el 1) són detectades amenaces principals Les L’Escola d’enginyers agrònoms de Lleida, tradicionalment - - Carrer Major deCervera - 20 - i el 47% dels llocs de treball de la mateixa. Guis- mateixa. la de treball de llocs 47%dels el i i concentra el 41,4% de la població de la comarca ca, seu del Consell Comarcal. Té 9.247 habitants, municipis petits. de nombre el progressivament incrementar a és les comarques de Lleida mostra que la tendència a assentaments dels L’estructura hab. 200 els superen no 9 d’aquests, i 500hab, els superen no municipis 14 de total Un Freixenet. Sant de Guim i Torà, Guissona, Cervera, són que tants, i Guissona. Cervera de municipis als concentra es població la de total del 66% el però singulars, nuclis 88 té i municipis 21 en divideix es comarca la Així, tració urbana en els nuclis de Cervera i Guissona. concen creixent i nuclis, petits de nombre gran baixes deCatalunya, amb30hab/km2. més les de també és Segarra la de població de densitat La Catalunya. de dotzena la territorial-,i pla del l’àmbit de població la de 6% el té -només i és la segona comarca menys poblada de Ponent hab (Idescat, 2008), similar a la de les Garrigues, Cervera Cervera és la capital administrativa de la comar habi- 1000 de més tenen municipis 4 Només La Segarra presenta baixa densitat de població, 22.337de és Segarra la de actual població La - -

La població de la Segarra sona té 5.683 hab i concentra el 25,4% de la po- de Ponent (124,3%), però superior a la mitjana blació comarcal. de Catalunya (109,5%). Granyella de Segarra és Debat sectorial sobre noves oportunitats el municipi que té un índex d’envelliment més Les projeccions demogràfiques de l’Institut elevat, amb un 40% de la seva població amb edat del sector agroalimentari d’Estadística de Catalunya preveuen uns 24.000 igual o superior als 65 anys i un 4% amb menys habitants a la Segarra el 2015. El Pla Territorial de 15 anys (IE=1000%). Guissona és el munici- El sector agroalimentari representa globalment vora el 40% de l’economia de la Segarra i ocupa de Ponent estima que les estratègies que propo- pi amb un volum de població infantil (<15 anys) prop del 45% de la població activa, si es té en compte conjuntament el pes de l’agricultura i de les sa han de permetre atraure fins un 35% més de més gran, del 18%. Només Guissona i Cervera indústries alimentàries. El valor afegit brut que aporta l’agricultura és a la Segarra de l’ordre de cinc població a la comarca que una evolució tenden- tenen un índex d’envelliment inferior al 100% (te- vegades major que a Catalunya. Vora dos terços del sector agrícola corresponen a la cria i engreix de cial en l’horitzó 2026. nen més joves que gent gran) coincidint amb les bestiar, especialment de porcs, activitat desenvolupada per petits productors però vinculada en gene- En els últims deu anys l’arribada d’immigrants àrees demogràficament més expansives i econò- ral a la CAG. Una part important de la població de la Segarra creu que el canal Segarra-Garrigues no a la Segarra ha estat intensa, igual que a la resta micament més dinàmiques. tindrà un impacte sensible sobre l’economia comarcal. A la Segarra, la meitat del PIB industrial corres- de Catalunya. Un de cada cinc habitants de la Se- pon al sector agroalimentari però el nombre d’empreses d’aquest sector és relativament petit, i tret de garra és avui de nacionalitat estrangera, i a Guis- Es donen diferències socials remarcables entre la CAG, molt poques es dediquen a activitats de 2a o 3a transformació. A la Segarra, l’agroalimentari sona gairebé un de cada dos. l’entorn més rural i l’altre de més urbà a la Sega- acaba passant directa o indirectament per la CAG pràcticament sempre, essent la primera empresa L’any 2004 la Segarra va ser la setena comar- rra. Els municipis de Cervera i Guissona acullen el de la província de Lleida amb més de 1.000 milions d’euros en ventes anuals i 3.000 llocs de treball ca amb una renda familiar disponible per càpita 66% de la població comarcal, són els que presen- directes. Les noves vies de comercialització per mitjà de les TIC han permès l’aparició d’alguns petits superior, que voltà els 16.100 euros per habitant, ten millors indicadors en relació a l’envelliment, productors artesanals i/o ecològics que comencen a desenvolupar un sector de mercat encara inci- molt per sobre de la mitjana catalana (11.420 els que s’estan diversificant per l’arribada de nova pient i que podria conformar-se com a activitat complementària a les grans línies de producció, promo- euros / hab). L’àmbit de Ponent es situà com la població, i els més forts a l’hora d’estabilitzar o vent així la diversificació i obertura del sector agroalimentari a nous segments i nous agents. segona àrea del territori català amb una renda atreure noves llars. familiar disponible per càpita superior (15.700 En el transcurs del debat es discutiren les fortaleses que té l’agroalimentari a la Segarra i les euros / hab) després de l’àmbit de l’Alt Pirineu i A la Segarra es comptabilitzen 1.387 habitat- oportunitats que es presenten de cara el futur, incidint en noves formes d’agroindústria que puguin Aran (16.300 euros / hab). ges vacants que, sense trobar-se en estat ruïnós diversificar el sector i complementar les principals activitats actuals. Es va constatar la dificultat que ni ser utilitzats com a residència principal o se- representa iniciar nous negocis en l’agroalimentari, sobretot per una normativa sanitària que és molt L’any 2007 l’índex d’envelliment a la Segarra cundària, es troben deshabitats, representant el estricta, i es va indagar sobre la possibilitat d’una complementarietat activa entre els petits productors

era del 112,8%, inferior al corresponent a l’àmbit 15% respecte el total d’habitatges familiars. artesanals / ecològics i la gran indústria agroalimentària de la comarca. GENERAR UN TEIXIT EMPRESARIAL ENCARA MÉS POTENT? COM PODRIA EVOLUCIONAR EL SECTOR AGRALIMENTARI PER AGRALIMENTARI EL SECTOR COM PODRIA EVOLUCIONAR

- 21 - - 50 - En base a l’anàlisi anterior, d’acord en les següents accions: estan els participants retenir professionals qualificats forans olocals. • compartits. d’oficines ambserveis • • comarca • component delogísticaimportant. • mitjanes empreses decapitallocal. • Conformar una comarca més atractiva en termes generals (serveis, ordenació...) per atraure i centres i d’empreses vivers Promoure industrials. polígons els mesura major en Equipar Promoure activitatsdeformació la id’inserció laboral de empreses mitjanes i petites de teixit el entre tecnologies noves les de una difusió Fer amb exemple, per Segarra, la a implantar-se vulguin que netes empreses Atraure i petites de creació la Encoratjar comarca. la a empresarials d’iniciatives l’impuls Afavorir - 49 - Instal . lació deplaques fotovoltàiques solars agrari (8,4%). sector el i (9,3%) construcció la (37,7%), serveis afegit VABvalor a l’economia major (44,6%), seguit del sector aporta que el és indústria la de tor En el conjunt de la comarca de la Segarra, el sec Catalunya). de Caixa 2007, Comarcal Econòmic serveis molt reduït a l’economia comarcal (Anuari dels pes un per principalment catalana, mitjana cialment forts a la Segarra en comparació amb la el 2006i2007. 2003 i el 2005, però per sobre de 4,5% el 2002, és més fluctuant, amb al valors voltant de zero el però respectivament), 3,04% i (3,12% català sobre del per lleugerament troba es Segarra la de 2001-2007 PIB del mitjà creixement El CAG. la de xifres bones les per arrossegat anterior l’any respecte9,4% créixervaun que sector industrial catalana (3,5%), principalment pel dinamisme del mitjana la de sobre per molt comarquesi de junt 2007 va créixer en un 6,1%, al capdavant del con- L’activitatel català. Segarra PIB la de econòmica del 0’35% el representa i 2000), l’any de tants El PIB de la Segarra és de 465M€ (euros cons (euros 465M€ de és Segarra la de PIB El La taxa bruta d’activitat es situava l’any 2001 en El pes de la indústria i de l’agricultura són espe - - - - 22 - ’lr bna e 2’% orso a oru de conreu a correspon 27’1% el banda, D’altra l’aviram. a 3’7% el i vacuna ramaderia la a pon corres 18’6% el que mentre porcina, ramaderia la de sector al correspon agrícola PIB del 42’4% el concretament, ramader; sector al correspon (5%). l’agricultura i (9%) construcció la de sector el cia distàn més a i (33%) industrial sector el seguí El (45%). meitat la quasi d’aturats, superior bre productiva en la que es comptabilitzaren un nom menys que el 2005. El sector serveis és l’activitat -4’2% i 2006 el que menys -1’5% un però rats), atu (4722007l’any que més 12% un comarca, mitjanes entaxad’activitat. les de sobre per situen es Guissona i Cervera de 20 punts superior a la de les dones. Els municipis de més encara és homes dels d’activitat taxa la nina (de 21,7% el 1986 a 46,0 el 2001). Amb tot, ment per un increment sostingut de la taxa feme- taxa d’activitat des del 44,8% de 1986, principal- la de augment un L’evoluciómostra 1986-2001 (54,9%). Ponent de Terres les de la a superior i (58,4%) catalana mitjana la a similar 58,0%, un Vora dos terços del PIB agrícola de la Segarra la de agrícola PIB del terços dos Vora L’any 2008 es registraren 529 aturats en tota la - - - -

L’economia de la Segarra cereals, mentre el conreu de regadiu és pràcti- El sector turístic de la Segarra comença a es ac- cament inexistent, a diferència de la resta de co- tivar gràcies a la popularització des de finals dels marques de Ponent. anys 90 de noves formes de turisme que posen El sector industrial alimentari representa el l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el 46% del PIB industrial de la Segarra, però només patrimoni històric i cultural del territori. Les pla- el 14% de les empreses; el sector elèctric / òptic i ces d’allotjament turístic han passat de 243 llits el sector metal.lúrgic aporten un 19’4% i un 11% l’any 2002 a 540 llits el 2006, amb l’increment del PIB industrial respectivament. A la Segarra, més important localitzat en els allotjaments ru- hi ha 10 empreses que facturen més de 10M€ rals que han passat d’oferir 45 llits a 250 llits, cadascuna, i d’aquestes la meitat són dins el en un total de 51 establiments. Només hi ha dos sector agroalimentari. La Corporació Alimentària hotels a la Segarra, i cap d’ells té més de dues Guissona i l’Agropequària de Guissona ocupen estrelles. conjuntament 2800 treballadors i facturen més Existeix gran nombre de recursos a la Segarra de 1000M€ anualment. que podrien explotar-se turísticament, tot i que L’activitat terciària a la Segarra es concentra en encara no se n’aprofiti tot el seu potencial. La Se- els grans municipis, bàsicament a Cervera (47%) i garra té 83 dels 299 béns de Lleida catalogats Guissona (23%), i a més distància Torà (7%) i Sant a l’inventari del patrimoni cultural català, princi- Guim de Freixenet (6%). Durant l’any 2007 sobre- palment castells. La comarca té uns 3000km de sortien els avenços de les branques de transports camins rurals (caràcter rural i topografia poc ac- i comunicacions (+10,6%) i d’intermediació finan- cidentada) que permeten potenciar tan les rutes cera (+9,4%), subsectors amb una contribució al en bicicleta com a peu. Hi ha plantejats alguns PIB dels serveis del 9,4% i el 8,1%. Els subsec- projectes d’escala comarcal que encara no s’han tors que tenien un creixement més moderat eren materialitzat (Via Verda Cervera-Guissona, Parc l’hosteleria (+2,5%) i les activitats immobiliàries i de Secans de Ponent, Ruta dels Castells...). serveis empresarials (+2,4%) que significaven el La Cooperativa Agrícola de Guissona (CAG) rep 12,6% i el 19,9% del conjunt de les activitats ter- unes 35.000 visites, i avui és la principal atracció ciàries de la comarca. turística de la comarca. - 23 - - 48 - una elevada qualitat de vida. 3) i termini, curt a més encara milloraran que i bones, molt excel ca comerç, del paisatge urbà...). del (millora atractiu més lloc un poblacions seves les i garra Se la de fer és cal que el això per i preocupant, qüestió una La poca capacitat d’atraure / retenir mà d’obra qualificada és adversos. econòmics períodes i tot mantenir-se de capacitat voluntat/ major una tenen familiars, sovint empreses, janes mit - i petites les perquè i econòmic, agent sol d’un pendent de menys seria l’ocupació que ja inestabilitat, aquesta part en mitigar podria empreses mitjanes i petites de ampli més teixit Un l’atur. a persones de important nombre plantes un seves deixant les tanquen anys d’uns cap al que entitat cer ta d’una d’empreses implantació la ocasions diverses en qualificada i4) el poccaràcter emprenedor de lacomarca. empreses, 3) la poca capacitat d’atraure i/o retenir mà d’obra marca, 2) la manca d’un teixit més ampli de petites i mitjanes 1) la baixa capacitat de retenir empreses implantades a la co- són industrial sector el moments aquests en té que portants Les fortaleses més importants són 1) la situació geogràfi - situació la 1) són importants més fortaleses Les observat s’ha anys darrers del transcurs el en efecte, En Els assistents al debat valoraren que les debilitats més im- . et utmn ab ) ns ouiain viàries comunicacions unes 2) amb juntament lent Conclusions deldebat - - - - 47 - econòmiques de gran rellevància a la comarca. iniciativesnoves moltes de motor ser pot que importantíssim artístic i cultural patrimoni d’un presència co la 2) la altres i marques, respecte Segarra la a comunicat ben molt sòl de disponibilitat major la de valer-se sector podria que del sector l’auge logístic, 1) són presenten es que importants més plantes quan les condicions econòmiques són adverses. al territori, per un major risc d’aquestes empreses a tancar les vinculades poc d’empreses implantació la 2) i afegit valor de novesactivitats de implantació la a per veïnescomarques de vida és un altre actiufonamental de lacomarca. deTarragona. qualitat i a La novaautoviacap d’una l’obertura a Girona, fins transversal l’eix de desdoblament el més, a la pràctica totalitat del territori català.termini, S’espera a curt a segura forma de i temps poc en mercaderies transportar o desplaçar-se possible essent significativament, ampliat Segarra s’ha la de l’abast a potencial mercat el N-2, la de ment França. desdobla- amb el i (C-25) transversal frontera l’eix de l’obertura la de D’ença i Barcelona a Madrid de viari l’eix sobre i província, de capitals quatre les de equidistant punt Els assistents al debat han destacat que les oportunitats oportunitats les que destacat han debat al assistents Els Les principals amenaces detectades són 1) la competència un a Catalunya, de centre al situada troba es Segarra La : - lona perIgualada. i amb una branca entre Cervera i el Port de Barce traça entre Lleida i Girona passant per la Segarra, Transversal nova de mixt Ferroviari,tràfic de línia l’Eix de construcció la prevista està (2026) mini ter- llarg A sortides. i arribades entre diaris gers da, i Tàrrega acullen més de 100 viat - Llei- Cervera, , de estacions les només testimonial: gairebé paper un té velocitat, d’alta Cervera-Tarragona (C-14 //A-27). l’itinerari de desdoblament el i Girona, i Cervera entre viari transversal l’eix de termini desdoblament mig el i curt a pendent Està qualitat. de i Natura2000dictadaperlaUnió Europea.Xarxa la de d’ampliació proposta la de materialització la de però, encara, pendent està rra-Garrigues Sega- del regadiu de mapa El Cervera. i Sanaüja Granyanella, Guissona, Segarra, de Torroja jacs, Flore i Torrefeta de municipis als m3/ha•any) (1.500 suport de dotació amb i Sanaüja, i Sió de dotació amb plena (6.500 m3/ha•any) als municipis de Plans rec de aigua subministrarà gues a eltai dl aa d rc Segarra-Garri rec de canal del realització La El ferrocarril a Ponent, a excepció dels serveis serveis dels excepció a Ponent, a ferrocarril El La dotació en infraestructures viàries és àmplia - - - - 24 - ca iel99%de lapoblacióhaurand’estar servits. deficitari. El 2010, el 94% dels nuclis de la comar més accés un amb catalana comarca setena la el 95% de la població entre 2003 i 2008, però és ves entitats al singulars 68% dels nuclis objecte i d’internet en banda ampla sobre el 8% de les se garra. Se- la de 30km a situat estarà d’Igualada ment El nou aeroport corporatiu de Catalunya al seu catalana). emplaça- classificació la dins III (nivell esportiva i general d’aviació aeròdrom d’un vera Cer a implantació la 2007-2012preveu talunya entre d’altresemplaçaments. ETF,futur al vinculades Segarra la a plantacions Catalunya. El Govern de la Generalitat estudia im- a logístic desenvolupament de plans a per didat can- àmbit fatravésun en l’Ebre, de corredor del comercials catalans, i des de la resta d’Espanya a gona (A-27, Ap-2) i de Girona (C-25), des dels ports de Tarra- de (A-2), Barcelona des de metropolità l’àmbit accessibilitat bona una permeten que transport de infraestructures unes amb tament La Segarra ha passat de tenir cobertura cobertura tenir de passat ha Segarra La de Ca- aeròdromsEl Pla d’aeroports, i heliports La disponibilitat abundant de sòl a Ponent, jun- - - -

Grans infraestructures a la Segarra El Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida a llocs d’importància comunitària (LIC) i zones és l’eina principal de protecció, planificació i de especial de protecció d’aus (ZEPA). gestió del paisatge de les terres de ponent. Tal A la comarca de la Segarra 12 municipis estan Debat sectorial sobre oportunitats i com ha queda definit en el Catàleg, el paisatge inclosos dins del llistat de poblacions que han de la Segarra està format per dues unitats prin- d’elaborar, de manera obligatòria, el seu Manual de desenvolupament industrial cipals: la unitat Costers de la Segarra, que és la d’Actuació per a Incendis. El risc de nevades de- predominant, i la unitat de l’Alt Sió, situada a la termina que tots aquells municipis majors de El PIB de la Segarra va experimentar l’any 2007 el creixement més alt de les comarques zona més nord-occidental. No s’ha impulsat cap 20.000 habitants o que estiguin per damunt dels catalanes, amb un índex del 6’1%. Aquest creixement respongué en gran mesura a l’expansió carta del paisatge específica per a la Segarra. 400 metres tenen l’obligatorietat d’elaborar el de la Corporació Alimentària de Guissona, que cresqué vora un 16% el mateix any. Amb més de Manual d’Actuació per a Nevades; això inclou tots 1.000 milions de ventes anuals i vora 3.000 persones ocupades, l’empresa té un pes principal A la comarca existeixen tres zones cataloga- els municipis de la Segarra.10 municipis estan dins l’economia segarrenca. La manca d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses des com a Espais d’Interès Natural (EIN) amb la obligats a tenir redactat un PAM d’inundacions, lliga la salut de l’economia comarcal a la marxa d’un nombre molt limitat d’empreses (entre les denominació de “Valls de Sió-Llobregós”, “Gran- i 8 més els és recomanat. L’any 2008 hi havia quals la CAG) i la fa més vulnerable. En els darrers 30 anys, la marxa o el tancament de grans 13 municipis que havien elaborat el manual per yena” i “Plans de Sió”, amb una superfície total empreses a la comarca ha estat font de períodes de crisi recurrents amb un impacte molt impor- incendis i 19 municipis havien elaborat el de ne- 20.613,08 hectàrees: Aquests espais també es- tant sobre la població local, especialment a Cervera. D’altra banda, la disponibilitat de sòl i les vades. tan classificats dins la xarxa Natura 2000 com bones comunicacions viàries cap a la resta de Catalunya confereixen a la comarca un atractiu per empreses de transport i logística que troben a la cruïlla de l’eix transversal i el corredor de la A-2 un emplaçament avantatjós per a desenvolupar la seva activitat. Paisatge i territori de la Segarra Paisatge COM AUGMENTAR LA CAPACITAT DE GENERAR I ATRAURE LA CAPACITAT COM AUGMENTAR

El debat d’economia i indústria es realitzà el 7 de maig de 2009 a Cervera. AFEGIT? DE VALOR I LOGÍSTIQUES INDUSTRIALS ACTIVITATS Cementiri de La Curullada

- 25 - - 46 - En base a l’anàlisi anterior, d’acord en les següents accions: estan els participants • • sistema dereciclatge deresidus • • • • eficient delsserveis. • nous de l’arribada o local, població residents. Augmentar l’habitatgesocial. la de manteniment el condiciona vacant d’habitatge • nuclis, pocamassacrítica,envelliment delapoblació...).Desenvolupar alademanda. serveis • social. d’exclusió risc amb zones les de conflicte de situacions les d’afrontar tal per educatiu…) teixit • Propiciar laimplicació deles empreses ilasocietat civil Millorar lacooperacióintermunicipal el eficient forma de Gestionar d’aigua. sanejament i d’abastament eficient xarxa una Crear enautobúsMillorar delsserveis ambBarcelona Millorar lestelecomunicacions als petits pobles(telefonia, internet...) Elaborar uncatàlegd’associacions ientitatsdelaSegarra Augmentar la coordinació entre les diferents administracions per millorar l’aprofitament i l’ús Dinamitzar el mercat de la vivenda en els petits pobles, sobretot quan el problema de manca dels (dispersió comarca la de social i geogràfica realitat la a serveis de provisió la Adaptar el potenciar sociocultural, (mediació comunitari desenvolupament de estratègies Idear - 45 - golmnai trsi o residencial. turístic agroalimentari, logístic, i industrial sector, creixents entre les dinàmiques de tensions cada donar podrien es Segarra la anysa actuals propers els en continuessin, tendències les Si

Cap a on va la Segarra?

De forma espontània, durant la propera dècada a la Segarra, l’activitat industrial tendiria a restringir-se cada cop més a activitats industrials extensives, com la logística, amb relativament poca mà d’obra i capital inver- sor essencialment de fora; no es desenvoluparien sinèrgies rellevants entre les grans empreses dels diferents sectors, i es mantindria un nombre reduït de PIMES; el turisme es limitaria a establiments rurals, seguint amb l’orientació actual; la societat segarrenca es consolidaria com el mosaic d’identitats culturals que ja és avui, sense créixer gaire més, però no milloraria apreciablement ni els nivells de formació de la població activa, ni la seva capacitat emprenedora; els petits pobles i nuclis singulars continuarien perdent població en favor de les capçaleres comarcals, Cervera i Guissona, i en alguns casos podrien créixer per l’arribada de població de les àrees de Lleida o Barcelona; Tàrrega tendiria a consolidar-se com el centre de referència per la Segarra pel que fa a comerç i serveis a persones i empreses. Les dinàmiques independents que es donen avui entre els diferents sectors tendirien a generar més tensions, resultant en una pèrdua de sinèrgies, i costos d’oportunitat.

Cap a on va la Segarra? Respostes de l’enquesta realitzada durant el procés participatiu del Pla.

- 27 - - 44 - Conclusions del debat: L’èxode poblacional dóna pas, després de 150 anys, Es considera que les principals debilitats dels serveis són vatori. En equipaments esportius, amb 29 pistes poliesporti- a la configuració d’una societat més complexa, 1) la fragmentació en gran nombres de nuclis dispersos en ves, 6 pavellons coberts, 8 camps de futbol, 8 pistes de tennis municipis amb pes demogràfic molt reduït; 2) l’envelliment de i 18 piscines. Per altra banda, tot i el bon nivell d’equipaments amb un mosaic de nacionalitats. la població rural i l’impacte que pot tenir aquesta situació a en matèria de sanitat (s’expressen en els 2 CAP i el gran nom- mitjà termini i 3) la manca d’un transport públic prou adap- bre de consultoris locals), els assistents al debat apuntaren tat a la demanda. El que també es destacà és 4) el dèficit de l’horari d’atenció com un punt a millorar. Així mateix, existeix Des del tancament de la Universitat de Cervera en els anys 50 del S.XIX, la Segarra ha perdut pobla- serveis de telecomunicacions (telefonia, mòbil, internet..) i 5) una falta d’equipaments per als joves a tota la comarca que ció de forma continuada fins el 1991. De llavors ençà, el guany de població, un 34% en 17 anys, ha fet l’estancament existent en els comerços dels nuclis de Cervera i cal solventar. recuperar a la comarca la població que tenia abans de la Guerra Civil. Amb el final del cicle econòmic Guissona. A certa distància, apareix 6) les deficiències del sub- Les principals amenaces detectades són 1) les tensions ministrament elèctric, que es considera un tema poc rellevant. expansiu que viscut el Catalunya i Espanya durant els darrers 20 anys, l’arribada de nous residents s’ha socials per la competència sobre l’oferta de llocs de treball i frenat i possiblement la població comarcal no creixi més a curt i mig termini. Amb tot, el Pla Territorial La dispersió de la població segarrenca en nuclis petits re- serveis públics entre locals i forans, sobretot en municipis amb partits pel territori configura una situació relativament compli- alta població. 2) L’augment de la inseguretat ciutadana, sobre- de Ponent estima la possibilitat, sota un escenari polític-voluntarista que la comarca assoleixi més de cada per fer arribar els serveis públics a tot arreu. En relació a tot en entorns rurals de baixa densitat és un tema mitjanament 30mil habitants abans el 2026. aquest fet, existeix certa preocupació per la manca d’assitència rellevant. L’últim punt, considerat de menor importància, és 3) a la gent gran, que tendeix a crèixer progressivament, i d’un la fragmentació territorial per la nova divisió territorial en ve- Evolució de la població a la Segarra 1950-2026. Projecció del Pla Territorial de Ponent. transport públic adequat, ja que en l’actualitat només circula gueries. 35.000 pels nuclis mitjans i grans.

Per últim les oportunitats més importants que presenten Habitants 30.000 ? Els assitents al debat de serveis destacaren les fortale- actualment els serveis bàsics ofertats a la Segarra són 1) la ses següents: 1) l’atenció i equipaments escolars, que supe- millora dels serveis de telecomunicacions a tots els municipis 25.000 ren la mitjana. Es considerà també molt rellevant 2) la xarxa de més de 50 habitants; 2) el desenvolupament de noves fór- d’equipaments esportius. 3) La poca saturació dels serveis pú- mules de transport públic a la demanda adreçades a activitats 20.000 blics en relació a altres comarques més poblades i en general i segments de població específics; 3) el servei d’autobús d’alta 4) l’alta atenció de serveis per habitant i finalment 5) la xarxa freqüència entre Guissona-Cervera-Tàrrega-Mollerussa-Lleida; 15.000 d’equipaments culturals tanquen la llista de fortaleses consi- i finalment 4) la connexió ferroviària ràpida a Barcelona i Llei- 10.000 derades per a la Segarra. da a llarg termini. Finalment 5) l’aeròdrom de Cervera com a

La situació de l’educació a la Segarra es percep com un base de serveis de desplaçament mèdic, extinció d’incendis i 5.000 punt molt positiu i sostingut en el bon paper de les escoles protecció civil i per altra banda, 6) els nous equipaments per a ZER. La comarca disposa de 12 CEIPs (5 ZER), 3 IES, 5 llars l’activitat econòmica (vivers d’empreses, centre d’oficines amb 0 d’infants, 1 escola bressol, 3 escoles de música i una conser- serveis compartits) són les oportunitats menys rellevants. 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030

- 43 - - 28 - Actualment, un de cada cinc residents a la Segarra és de nacionalitat estrangera, europea, africana, america- na o asiàtica. A Guissona, la taxa de residents estrangers assoleix quotes atípicament altes, de vora el 50% de la Debat sectorial sobre qualitat població. Aquests rangs de població nouvinguda tant elevats tindran en els propers anys un impacte radical sobre la societat de la Segarra, tradicionalment molt tancada. L’any 2020, un de cada quatre nens nascuts a la Segarra i accessibilitat als serveis bàsics i en edat de treballar tindrà uns referents culturals i socials molt diferents dels que s’havien donat fins ara. La importància del fenomen migratori a la Segarra al llarg de la darrera dècada ha permès sobrepassar el llindar dels 22mil habitants i recuperar un volum de població similar al que tenia la comarca a mitjans segle XIX, nivell que d’altra banda representà llavors un màxim en la seva evolució històrica. Des de 1850 i fins 1990, la població de la Segarra només va man- tenir una tendència continuada a la baixa, i per tant, els reptes que planteja ara l’arribada de nova població són nous, i exigeixen polítiques públiques complexes amb programes co- marcals d’intervenció capaços d’anticipar dèficits i evitar el risc de conflicte social. Entre 1998 i 2008, més de 5.000 persones de nacionalitat estrangera han arribat a la comarca i representen avui un de cada cinc habitants de la Segarra, un de cada dos a Guissona. Amb tot, la Segarra continua sent la segona comarca menys poblada de l’àmbit de Ponent, i amb 30hab/km2, té una de les densitats de població més baixes de Catalunya. Mentre Guissona i Cervera augmenten el seu pes demogràfic, els 19 municipis restants, integrats per més de 100 nuclis diferents, tenen dificultats per a retenir la seva població i per assumir el cost que suposa la provisió de serveis als seus residents. La dispersió del poblament, juntament amb un creixent índex de la dependència s’identifiquen com els factors clau que haurà de marcar l’estratègia dels serveis socials de la comarca.

La integració dels nous residents de la Segarra arribats des de 1990 és un repte estratègic a curt termini, però també el saber rendibilitzar l’increment demogràfic comarcal i el mosaic cultural que en resulta. El debat de serveis es realitzà el 28 de maig de 2009 a Sant Guim de Freixenet. BÀSICS? ALS SERVEIS I LA QUALITAT L’ACCÉS COM MILLORAR

- 29 - - 42 - S’incrementa el caràcter urbà de la Segarra i els petits pobles continuen la tendència a perdre població.

La Segarra està immersa en un procés de des- la població de la comarca, Guissona en reté més poblament de petits pobles i nuclis singulars en del 20%. Només 4 municipis tenen més de 1000 favor dels nuclis més grans de la comarca, que habitants, que són Cervera, Guissona, Torà, i Sant poden oferir un major nombre de serveis, espe- Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no cialment a la gent més jove i més gran. Aquest superen els 500hab, i d’aquests, 9 no superen procés ha estat continu des de 1900 i continua els 200hab. essent vigent. Tots els municipis de la Segarra a excepció de Cervera, Guissona i Sant Guim de Freixenet tenien l’any 1900 entre dos i qua- Creixement demogràfic dels municipis de la Segarra 1998-2008 (1998=100) tre vegades més de població que avui (han pas- 200

1998=100 180 Cervera sat de vora 1000 habitants a 250 habitants). Si Estaràs Granyanella s’observa l’evolució en els darrers 10 anys, tan 160 Guissona sols Cervera, Guissona, i Granyane- 140 Massoteres lla, i en menor mesura Sant Guim de Freixenet i Montornès de Segarra Oluges (Les) 120 Montornès de Segarra han guanyat població. La Plans de Sió (Els) Ribera d'Ondara Sanaüja 100 majoria de municipis han perdut en 10 anys en- Sant Guim de Freixenet tre 5% i 20% de la seva població, fins a un 30% 80 Talavera de la seva població en 20 anys (des de 1998). 60 Actualment, Cervera capitalitza més del 40% de 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Retenir la població dels petits pobles i nuclis singulars i atraure-hi nous residents per via de la millo- ra de les condicions de vida i de la dotació de serveis és un repte estratègic per a la Segarra en els propers 10 anys.

- 30 - Continua la dependència de grans activitats industrials i logístiques extensives.

La Segarra ha mantingut un cicle econòmic positiu entre 2001 i 2007 caracteritzat per un creixement anual mitjà del PIB superior a la mitjana catalana, però també per una inestabilitat accentuada en el creixement econò- mic que ha dut la comarca a valors al voltant del zero (positius i negatius) en dos anys no consecutius del període, Els debats sectorials i les però a índexs superiors a 3’5% en la resta d’anys. Aquesta fluctuació dels índex de creixement econòmic de la entrevistes a experts de la comarca s’expliquen per l’inexistència d’un teixit industrial o turístics diversificat de petites i mitjanes empreses, i pel pes important del sector primari, molt sotmès a les condicions climàtiques de cada any, i alhora un pes molt comarca permeten realitzar important de les activitats econòmiques de la CAG. En l’estructura econòmica de la Segarra, les decisions empre- sarials d’unes poques empreses tenen una incidència molt forta sobre el PIB comarcal. un anàlisi en profunditat del sentit de les transformacions Creixement anual del PIB 2001-2007 7 en curs a la Segarra, i 6 extreure’n oportunitats i 5 conclusions orientades cap 4

3 a l’acció.

2

1

0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 -1 Quines són les iniciatives més Quines són les iniciatives Segarra Catalunya convenients segons els experts? convenients

- 31 - Plaça Universitat de Cervera El sector industrial no-agroalimentari té una tra- composa actualment per petites empreses, microem- dició arrelada a la Segarra, especialment a l’àrea de preses, i una desena de mitjanes empreses. Cervera i sobre l’eix de l’autovia A-2. Després d’un Per la localització de la Segarra central a Catalun- període de forta crisi durant els anys 70, quan el tan- ya a cavall de la Vall de l’Ebre i de la Regió Metropoli- cament de dues grans indústries locals, Iberia (fàbri- tana, per la seva àmplia dotació en infraestructures ca de televisors) i Tres V (fàbrica de mobles), deixa- de transport, existents o en projecte (connexions amb ren més de 1000 persones sense feina, la comarca autovia a totes les capitals de província catalanes i reconduí la seva trajectòria durant els 80 i 90 amb als ports de Barcelona i Tarragona, i futur Eix Trans- la implantació d’empreses multinacionals atretes a versal Ferroviari entre Lleida i el port de Barcelona, i l’època per la possibilitat de produir a costos baixos, Girona), i per la disponibilitat de sòl abundant a preus com en d’altres punts de Catalunya, amb un perío- sensiblement inferiors que al corredor litoral, la Sega- de d’auge important. Més recentment, l’impacte de rra és un territori que reuneix unes característiques la globalització sobre l’estructura econòmica local avantatjoses per a la implantació d’activitats logísti- es produeix en un entorn d’incertesa i de moviments ques. Algunes empreses han instal.lat en els darrers empresarials que, no per previsibles, són menys anys centres de distribució regional a la comarca (p.e. traumàtics. La marxa de Lear el 2002 deixant 1.300 Aluminis Cortizo); també CIMALSA té interès sobre la persones a l’atur, el tancament de ACC el 2008, els regió, d’acord amb el seu Pla Estratègic 2008-2011, problemes econòmics de l’Agudana al llarg d’aquest per trobar emplaçaments adequats per a promoure dècada, han estat processos dolorosos per la comar- nous polígons logístics sobre el traçat del futur Eix ca. La indústria no agroalimentària de la Segarra es Transversal Ferroviari.

S’ha de potenciar un teixit de petites i mitjanes empreses a la Segarra que conformin una base econò- mica més estable, especialment en sectors fortament vinculats a la comarca com l’agroalimentari, buscant la possibilitat de conformar clústers d’activitats que reforcin el teixit empresarial, difonguin el coneixement i posin en comú experiècia, i incrementin el valor afegit de les activitats econòmi- ques existents.

- 32 - El turisme s’activa, però és encara embrionari.

D’acord amb les previsions de l’Organització re, suposa un potencial evident per la Segarra. El Mundial del Turisme, el segle XXI viurà la conso- sector turístic de la Segarra es comença a acti- D’altra banda, la CAG és la pri- Ventes i resultats econòmics de la CAG 2000-2008 lidació de la societat de l’oci, amb un increment var gràcies a la popularització des de finals dels 1400 40 mera atracció turística de la comar- generalitzat del nombre de viatgers internacio- anys 90 de noves formes de turisme que posen ca amb més de 35.000 visitants 35 nals i de la importància econòmica d’aquest sec- l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el 1200 anuals a la fàbrica de transforma- 30 Meuros (resultats) tor d’activitat. Catalunya és una de les regions patrimoni cultural del territori. En aquest sector 1000 ció càrnia. A més, el restaurant té líders a nivell mundial, tant des del punt de vista la comarca té gran quantitat d’atractius que po- 25 uns 365.000 comensals cada any, 800 de l’oferta com des del punt de vista del nombre den desenvolupar-se en els propers anys com a 20 i el 2006 es va inaugurar el golf de turistes que rep. És la principal destinació tu- productes turístics, però cal treballar en aquesta 600 Pitch&Putt bonÀrea. Tot i el volum 15

rística de l’Estat espanyol i una de les més impor- direcció per què es puguin materialitzar les nom- Meuros (ventes) de visitants que atrau la CAG a Guis- 400 tants d’Europa. Catalunya com a conjunt turístic broses potencialitats que es donen avui, sobretot 10 sona i el seu entorn, només una és una regió capdavantera en determinats seg- en termes d’habilitació d’espais, senyalització tu- 200 5 molt petita part d’aquests aprofiten ments de mercat i productes com el sol i platja, rística i promoció exterior. 0 0 el viatge per a visitar altres punts l’urbà, i el turisme de negocis. El turisme repre- 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 d’interès comarcal, i per tant tenen senta més del 12% del PIB de Catalunya. A més, Tot i que en alguns municipis s’ha començat encara un impacte econòmic relati- la seva posició geogràfica i la seva accessibilitat a desenvolupar infraestructura turística, amb la Vendes Resultats Nets vament petit fora de la Corporació. beneficien el desenvolupament d’aquesta activi- creació d’allotjaments rurals i restaurants, aquest tat. sector està encara poc desenvolupat. El conjunt de programes pel desenvolupament i diversificació L’increment del turisme familiar de proximitat, econòmica de zones rurals PRODER implementat que busca espais naturals i activitats a l’aire lliu- a la Segarra ha actuat en aquest àmbit favora- Cal desenvolupar una visió estratègica compartida entre les grans empreses de la Segarra i les ins- titucions públiques per tal de buscar punts de trobada que permetin generar sinèrgies que juguin en favor tant de les empreses com de la comarca.

- 33 - - 38 - La col.laboració entre les grans empreses i les institucions públiques en qüestions estratègiques Evolució places d'allotjament turístic 2002-2006 a mig i llarg termini no es desevolupa. blement, fomentant el turisme

rural i l’artesania. Entre 2002 20 i 2006 l’oferta d’allotjament A la Segarra, hi ha avui una desena d’empreses la cria de bestiar fins a la comercialització en els va augmentar en un 120%, que ocupen més de 50 treballadors i facturen més establiments bonÀrea, i els processos paral.lels +120% sobretot per l’habilitació d’uns 2 50 de 5 milions d’euros. El Grup Alimentari de Guis- de fabricació de pinsos, medicaments i fitosanita- 20 200 llits nous de turisme rural 20 sona, Leds C4, o Auconfec, són algunes empreses ris, prestació de serveis d’assistència veterinària, (increment del 400%). Quant 15 que tenen un impacte sobre l’economia comarcal venta de material ramader. 15 107 1 52 a l’oferta hotelera, la Segarra 63 amb entitat pròpia. 45 En una comarca d’uns 22mil habitants i un PIB només compta amb 1 hotel de En particular, el Grup Alimentària de Guisso- de 465M€ (euros constants any 2000), l’impacte 3 estrelles, .i la resta són una 2 70 183 200 210 182 na és el primer grup empresarial de la Segarra, del Grup sobre l’economia i el mercat de treball desena d’establiments d’una i un dels primers de Lleida i també de Catalunya. comarcals són molt importants. També ho seria la dues estrelles. Des dels anys 80, la CAG ha tingut un cicle ex- capacitat de col.laborar en els desenvolupament 2002 2003 2004 2005 2006 pansiu, assolint un nivell de facturació anual per comarcal si es poguessin establir sinèrgies o es- tratègies comunes entre el grup empresarial i els sobre dels 1000M€ amb una plantilla d’unes Hotels Allotjament rural independent Masies 2.800 persones. Del grup alimentari en depenen estaments públics. La Cooperativa té l’any 2008 els treballadors de la Corporació Alimentària, que un total de 218 persones en plantilla i 12.254 agrupa totes les activitats industrials i comercials socis, i enregistra unes ventes d’uns 200M€. La del Grup, i els socis de la Cooperativa de Guisso- Corporació té 2.809 persones en plantilla i factu- na, bàsicament agricultors i ramaders que fan ra 1.156M€. Globalment, el Grup Alimentari dóna El desenvolupament del turisme i l’ordenació i atenció al paisatge tenen efectes multiplicadors sobre l’engreixament de bestiar i la producció cereal per feina directament a unes 3.000 persones, i indirec- l’economia per quant requereixen de serveis més avançats i d’activitats complementàries amb valor a pinsos. El Grup Alimentari de Guissona integra tament en depenen els més de 12.000 socis, amb afegit, i són capaces de generar petites i mitjanes empreses arrelades al territori. tot el cicle productiu del producte carni, des de un volum global de facturació de vora 1.500 M€.

- 37 - - 34 - Augmenta la feblesa financera de les entitats locals. Cervera no augmenta la seva capacitat de lideratge en el territori.

Les finances dels ajuntaments estan en penú- El que pot suposar a mig termini un increment La Segarra com a comarca ha anat perdent centralitat política progressivament. Projectes d’iniciativa pública ries per la feblesa dels cinc elements de sosteni- dels fons destinats a pagament d’interessos del amb un impacte potencial fort sobre el territori han acabat o corren el risc, per diverses raons, de recaure sobre ment econòmic de que disposen: D’una banda el finançament de les inversions municipals. comarques veïnes (presó, àrees logístiques, port sec de Barcelona...). El comerç al detall manca del dinamisme manteniment en els nivells actuals de les trans- necessari per a articular centres urbans vitals i atractius, especialment el Cervera. Tot i això, els serveis bàsics de ferències de l’Estat, amb la configuració compe- La despesa que els municipis realitzen en ser- sanitat, educació, esport, assistència són adequats i tenen bones ratios de dotació tencial del mapa autonòmic actual a Espanya, veis que no són de la seva competència indica fa pensar en el creixement del repartiment de que existeix un desajust entre competències i fi- la despesa pública cap els governs autonòmics nançament. La dificultat d’oferir serveis, especial- Cervera ha de potenciar la seva capitalitat, que ha d’exercir en xarxa amb Guissona i Tàrrega, i amb en detriment de l’Estat i probablement i indirecte ment en pobles petits i nuclis singulars només fa altres ciutats intermèdies properes, en el territori entre els àmbits metropolitans de Lleida i Barce- del món local. En segon lloc, la caiguda dels in- accentuar el procés d’èxode rural cap a les viles, gressos derivats del “boom” de la construcció, i sobretot pel que fa a gent jove i la gent gran. No- lona. d’altres fonts d’ingressos vinculades a l’activitat més en la mesura en què les institucions siguin econòmica local. En tercer lloc, la disminució dels capaces de resoldre el problema de la provisió Fons Europeus producte de l’ampliació de 15 a 25 de serveis a través de fórmules que en permetin estats. En quart, la dificultat d’augmentar la pres- una gestió dels serveis econòmicament sosteni- sió fiscal local: molts ajuntaments tenen els seus ble amb uns nivells raonables de qualitat, els pe- Vista panoràmica de Cervera tributs més importants a nivells molt alts. I per úl- tits nuclis seran capaços de retenir i augmentar tim, les fluctuacions dels tipus d’interès financers. el seu capital humà.

L’organització d’un sistema de gestió dels serveis que alleugi les finances dels ajuntaments i que garanteixi un servei de qualitat al ciutadà és una qüestió prioritària a curt termini.

- 35 - - 36 - Augmenta la feblesa financera de les entitats locals. Cervera no augmenta la seva capacitat de lideratge en el territori.

Les finances dels ajuntaments estan en penú- El que pot suposar a mig termini un increment La Segarra com a comarca ha anat perdent centralitat política progressivament. Projectes d’iniciativa pública ries per la feblesa dels cinc elements de sosteni- dels fons destinats a pagament d’interessos del amb un impacte potencial fort sobre el territori han acabat o corren el risc, per diverses raons, de recaure sobre ment econòmic de que disposen: D’una banda el finançament de les inversions municipals. comarques veïnes (presó, àrees logístiques, port sec de Barcelona...). El comerç al detall manca del dinamisme manteniment en els nivells actuals de les trans- necessari per a articular centres urbans vitals i atractius, especialment el Cervera. Tot i això, els serveis bàsics de ferències de l’Estat, amb la configuració compe- La despesa que els municipis realitzen en ser- sanitat, educació, esport, assistència són adequats i tenen bones ratios de dotació tencial del mapa autonòmic actual a Espanya, veis que no són de la seva competència indica fa pensar en el creixement del repartiment de que existeix un desajust entre competències i fi- la despesa pública cap els governs autonòmics nançament. La dificultat d’oferir serveis, especial- Cervera ha de potenciar la seva capitalitat, que ha d’exercir en xarxa amb Guissona i Tàrrega, i amb en detriment de l’Estat i probablement i indirecte ment en pobles petits i nuclis singulars només fa altres ciutats intermèdies properes, en el territori entre els àmbits metropolitans de Lleida i Barce- del món local. En segon lloc, la caiguda dels in- accentuar el procés d’èxode rural cap a les viles, gressos derivats del “boom” de la construcció, i sobretot pel que fa a gent jove i la gent gran. No- lona. d’altres fonts d’ingressos vinculades a l’activitat més en la mesura en què les institucions siguin econòmica local. En tercer lloc, la disminució dels capaces de resoldre el problema de la provisió Fons Europeus producte de l’ampliació de 15 a 25 de serveis a través de fórmules que en permetin estats. En quart, la dificultat d’augmentar la pres- una gestió dels serveis econòmicament sosteni- sió fiscal local: molts ajuntaments tenen els seus ble amb uns nivells raonables de qualitat, els pe- Vista panoràmica de Cervera tributs més importants a nivells molt alts. I per úl- tits nuclis seran capaços de retenir i augmentar tim, les fluctuacions dels tipus d’interès financers. el seu capital humà.

L’organització d’un sistema de gestió dels serveis que alleugi les finances dels ajuntaments i que garanteixi un servei de qualitat al ciutadà és una qüestió prioritària a curt termini.

- 35 - - 36 - La col.laboració entre les grans empreses i les institucions públiques en qüestions estratègiques Evolució places d'allotjament turístic 2002-2006 a mig i llarg termini no es desevolupa. blement, fomentant el turisme

rural i l’artesania. Entre 2002 20 i 2006 l’oferta d’allotjament A la Segarra, hi ha avui una desena d’empreses la cria de bestiar fins a la comercialització en els va augmentar en un 120%, que ocupen més de 50 treballadors i facturen més establiments bonÀrea, i els processos paral.lels +120% sobretot per l’habilitació d’uns 2 50 de 5 milions d’euros. El Grup Alimentari de Guis- de fabricació de pinsos, medicaments i fitosanita- 20 200 llits nous de turisme rural 20 sona, Leds C4, o Auconfec, són algunes empreses ris, prestació de serveis d’assistència veterinària, (increment del 400%). Quant 15 que tenen un impacte sobre l’economia comarcal venta de material ramader. 15 107 1 52 a l’oferta hotelera, la Segarra 63 amb entitat pròpia. 45 En una comarca d’uns 22mil habitants i un PIB només compta amb 1 hotel de En particular, el Grup Alimentària de Guisso- de 465M€ (euros constants any 2000), l’impacte 3 estrelles, .i la resta són una 2 70 183 200 210 182 na és el primer grup empresarial de la Segarra, del Grup sobre l’economia i el mercat de treball desena d’establiments d’una i un dels primers de Lleida i també de Catalunya. comarcals són molt importants. També ho seria la dues estrelles. Des dels anys 80, la CAG ha tingut un cicle ex- capacitat de col.laborar en els desenvolupament 2002 2003 2004 2005 2006 pansiu, assolint un nivell de facturació anual per comarcal si es poguessin establir sinèrgies o es- tratègies comunes entre el grup empresarial i els sobre dels 1000M€ amb una plantilla d’unes Hotels Allotjament rural independent Masies 2.800 persones. Del grup alimentari en depenen estaments públics. La Cooperativa té l’any 2008 els treballadors de la Corporació Alimentària, que un total de 218 persones en plantilla i 12.254 agrupa totes les activitats industrials i comercials socis, i enregistra unes ventes d’uns 200M€. La del Grup, i els socis de la Cooperativa de Guisso- Corporació té 2.809 persones en plantilla i factu- na, bàsicament agricultors i ramaders que fan ra 1.156M€. Globalment, el Grup Alimentari dóna El desenvolupament del turisme i l’ordenació i atenció al paisatge tenen efectes multiplicadors sobre l’engreixament de bestiar i la producció cereal per feina directament a unes 3.000 persones, i indirec- l’economia per quant requereixen de serveis més avançats i d’activitats complementàries amb valor a pinsos. El Grup Alimentari de Guissona integra tament en depenen els més de 12.000 socis, amb afegit, i són capaces de generar petites i mitjanes empreses arrelades al territori. tot el cicle productiu del producte carni, des de un volum global de facturació de vora 1.500 M€.

- 37 - - 34 - El turisme s’activa, però és encara embrionari.

D’acord amb les previsions de l’Organització re, suposa un potencial evident per la Segarra. El Mundial del Turisme, el segle XXI viurà la conso- sector turístic de la Segarra es comença a acti- D’altra banda, la CAG és la pri- Ventes i resultats econòmics de la CAG 2000-2008 lidació de la societat de l’oci, amb un increment var gràcies a la popularització des de finals dels 1400 40 mera atracció turística de la comar- generalitzat del nombre de viatgers internacio- anys 90 de noves formes de turisme que posen ca amb més de 35.000 visitants 35 nals i de la importància econòmica d’aquest sec- l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el 1200 anuals a la fàbrica de transforma- 30 Meuros (resultats) tor d’activitat. Catalunya és una de les regions patrimoni cultural del territori. En aquest sector 1000 ció càrnia. A més, el restaurant té líders a nivell mundial, tant des del punt de vista la comarca té gran quantitat d’atractius que po- 25 uns 365.000 comensals cada any, 800 de l’oferta com des del punt de vista del nombre den desenvolupar-se en els propers anys com a 20 i el 2006 es va inaugurar el golf de turistes que rep. És la principal destinació tu- productes turístics, però cal treballar en aquesta 600 Pitch&Putt bonÀrea. Tot i el volum 15

rística de l’Estat espanyol i una de les més impor- direcció per què es puguin materialitzar les nom- Meuros (ventes) de visitants que atrau la CAG a Guis- 400 tants d’Europa. Catalunya com a conjunt turístic broses potencialitats que es donen avui, sobretot 10 sona i el seu entorn, només una és una regió capdavantera en determinats seg- en termes d’habilitació d’espais, senyalització tu- 200 5 molt petita part d’aquests aprofiten ments de mercat i productes com el sol i platja, rística i promoció exterior. 0 0 el viatge per a visitar altres punts l’urbà, i el turisme de negocis. El turisme repre- 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 d’interès comarcal, i per tant tenen senta més del 12% del PIB de Catalunya. A més, Tot i que en alguns municipis s’ha començat encara un impacte econòmic relati- la seva posició geogràfica i la seva accessibilitat a desenvolupar infraestructura turística, amb la Vendes Resultats Nets vament petit fora de la Corporació. beneficien el desenvolupament d’aquesta activi- creació d’allotjaments rurals i restaurants, aquest tat. sector està encara poc desenvolupat. El conjunt de programes pel desenvolupament i diversificació L’increment del turisme familiar de proximitat, econòmica de zones rurals PRODER implementat que busca espais naturals i activitats a l’aire lliu- a la Segarra ha actuat en aquest àmbit favora- Cal desenvolupar una visió estratègica compartida entre les grans empreses de la Segarra i les ins- titucions públiques per tal de buscar punts de trobada que permetin generar sinèrgies que juguin en favor tant de les empreses com de la comarca.

- 33 - - 38 - Plaça Universitat de Cervera El sector industrial no-agroalimentari té una tra- composa actualment per petites empreses, microem- dició arrelada a la Segarra, especialment a l’àrea de preses, i una desena de mitjanes empreses. Cervera i sobre l’eix de l’autovia A-2. Després d’un Per la localització de la Segarra central a Catalun- període de forta crisi durant els anys 70, quan el tan- ya a cavall de la Vall de l’Ebre i de la Regió Metropoli- cament de dues grans indústries locals, Iberia (fàbri- tana, per la seva àmplia dotació en infraestructures ca de televisors) i Tres V (fàbrica de mobles), deixa- de transport, existents o en projecte (connexions amb ren més de 1000 persones sense feina, la comarca autovia a totes les capitals de província catalanes i reconduí la seva trajectòria durant els 80 i 90 amb als ports de Barcelona i Tarragona, i futur Eix Trans- la implantació d’empreses multinacionals atretes a versal Ferroviari entre Lleida i el port de Barcelona, i l’època per la possibilitat de produir a costos baixos, Girona), i per la disponibilitat de sòl abundant a preus com en d’altres punts de Catalunya, amb un perío- sensiblement inferiors que al corredor litoral, la Sega- de d’auge important. Més recentment, l’impacte de rra és un territori que reuneix unes característiques la globalització sobre l’estructura econòmica local avantatjoses per a la implantació d’activitats logísti- es produeix en un entorn d’incertesa i de moviments ques. Algunes empreses han instal.lat en els darrers empresarials que, no per previsibles, són menys anys centres de distribució regional a la comarca (p.e. traumàtics. La marxa de Lear el 2002 deixant 1.300 Aluminis Cortizo); també CIMALSA té interès sobre la persones a l’atur, el tancament de ACC el 2008, els regió, d’acord amb el seu Pla Estratègic 2008-2011, problemes econòmics de l’Agudana al llarg d’aquest per trobar emplaçaments adequats per a promoure dècada, han estat processos dolorosos per la comar- nous polígons logístics sobre el traçat del futur Eix ca. La indústria no agroalimentària de la Segarra es Transversal Ferroviari.

S’ha de potenciar un teixit de petites i mitjanes empreses a la Segarra que conformin una base econò- mica més estable, especialment en sectors fortament vinculats a la comarca com l’agroalimentari, buscant la possibilitat de conformar clústers d’activitats que reforcin el teixit empresarial, difonguin el coneixement i posin en comú experiècia, i incrementin el valor afegit de les activitats econòmi- ques existents.

- 32 - Continua la dependència de grans activitats industrials i logístiques extensives.

La Segarra ha mantingut un cicle econòmic positiu entre 2001 i 2007 caracteritzat per un creixement anual mitjà del PIB superior a la mitjana catalana, però també per una inestabilitat accentuada en el creixement econò- mic que ha dut la comarca a valors al voltant del zero (positius i negatius) en dos anys no consecutius del període, Els debats sectorials i les però a índexs superiors a 3’5% en la resta d’anys. Aquesta fluctuació dels índex de creixement econòmic de la entrevistes a experts de la comarca s’expliquen per l’inexistència d’un teixit industrial o turístics diversificat de petites i mitjanes empreses, i pel pes important del sector primari, molt sotmès a les condicions climàtiques de cada any, i alhora un pes molt comarca permeten realitzar important de les activitats econòmiques de la CAG. En l’estructura econòmica de la Segarra, les decisions empre- sarials d’unes poques empreses tenen una incidència molt forta sobre el PIB comarcal. un anàlisi en profunditat del sentit de les transformacions Creixement anual del PIB 2001-2007 7 en curs a la Segarra, i 6 extreure’n oportunitats i 5 conclusions orientades cap 4

3 a l’acció.

2

1

0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 -1 Quines són les iniciatives més Quines són les iniciatives Segarra Catalunya convenients segons els experts? convenients

- 31 - S’incrementa el caràcter urbà de la Segarra i els petits pobles continuen la tendència a perdre població.

La Segarra està immersa en un procés de des- la població de la comarca, Guissona en reté més poblament de petits pobles i nuclis singulars en del 20%. Només 4 municipis tenen més de 1000 favor dels nuclis més grans de la comarca, que habitants, que són Cervera, Guissona, Torà, i Sant poden oferir un major nombre de serveis, espe- Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no cialment a la gent més jove i més gran. Aquest superen els 500hab, i d’aquests, 9 no superen procés ha estat continu des de 1900 i continua els 200hab. essent vigent. Tots els municipis de la Segarra a excepció de Cervera, Guissona i Sant Guim de Freixenet tenien l’any 1900 entre dos i qua- Creixement demogràfic dels municipis de la Segarra 1998-2008 (1998=100) tre vegades més de població que avui (han pas- 200

1998=100 Biosca 180 Cervera sat de vora 1000 habitants a 250 habitants). Si Estaràs Granyanella s’observa l’evolució en els darrers 10 anys, tan 160 Granyena de Segarra Guissona sols Cervera, Guissona, Massoteres i Granyane- Ivorra 140 Massoteres Montoliu de Segarra lla, i en menor mesura Sant Guim de Freixenet i Montornès de Segarra Oluges (Les) 120 Montornès de Segarra han guanyat població. La Plans de Sió (Els) Ribera d'Ondara Sanaüja 100 majoria de municipis han perdut en 10 anys en- Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Ramon tre 5% i 20% de la seva població, fins a un 30% 80 Talavera Tarroja de Segarra de la seva població en 20 anys (des de 1998). Torrefeta i Florejacs 60 Actualment, Cervera capitalitza més del 40% de 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Retenir la població dels petits pobles i nuclis singulars i atraure-hi nous residents per via de la millo- ra de les condicions de vida i de la dotació de serveis és un repte estratègic per a la Segarra en els propers 10 anys.

- 30 - Actualment, un de cada cinc residents a la Segarra és de nacionalitat estrangera, europea, africana, america- na o asiàtica. A Guissona, la taxa de residents estrangers assoleix quotes atípicament altes, de vora el 50% de la Debat sectorial sobre qualitat població. Aquests rangs de població nouvinguda tant elevats tindran en els propers anys un impacte radical sobre la societat de la Segarra, tradicionalment molt tancada. L’any 2020, un de cada quatre nens nascuts a la Segarra i accessibilitat als serveis bàsics i en edat de treballar tindrà uns referents culturals i socials molt diferents dels que s’havien donat fins ara. La importància del fenomen migratori a la Segarra al llarg de la darrera dècada ha permès sobrepassar el llindar dels 22mil habitants i recuperar un volum de població similar al que tenia la comarca a mitjans segle XIX, nivell que d’altra banda representà llavors un màxim en la seva evolució històrica. Des de 1850 i fins 1990, la població de la Segarra només va man- tenir una tendència continuada a la baixa, i per tant, els reptes que planteja ara l’arribada de nova població són nous, i exigeixen polítiques públiques complexes amb programes co- marcals d’intervenció capaços d’anticipar dèficits i evitar el risc de conflicte social. Entre 1998 i 2008, més de 5.000 persones de nacionalitat estrangera han arribat a la comarca i representen avui un de cada cinc habitants de la Segarra, un de cada dos a Guissona. Amb tot, la Segarra continua sent la segona comarca menys poblada de l’àmbit de Ponent, i amb 30hab/km2, té una de les densitats de població més baixes de Catalunya. Mentre Guissona i Cervera augmenten el seu pes demogràfic, els 19 municipis restants, integrats per més de 100 nuclis diferents, tenen dificultats per a retenir la seva població i per assumir el cost que suposa la provisió de serveis als seus residents. La dispersió del poblament, juntament amb un creixent índex de la dependència s’identifiquen com els factors clau que haurà de marcar l’estratègia dels serveis socials de la comarca.

La integració dels nous residents de la Segarra arribats des de 1990 és un repte estratègic a curt termini, però també el saber rendibilitzar l’increment demogràfic comarcal i el mosaic cultural que en resulta. El debat de serveis es realitzà el 28 de maig de 2009 a Sant Guim de Freixenet. BÀSICS? ALS SERVEIS I LA QUALITAT L’ACCÉS COM MILLORAR

- 29 - - 42 - Conclusions del debat: L’èxode poblacional dóna pas, després de 150 anys, Es considera que les principals debilitats dels serveis són vatori. En equipaments esportius, amb 29 pistes poliesporti- a la configuració d’una societat més complexa, 1) la fragmentació en gran nombres de nuclis dispersos en ves, 6 pavellons coberts, 8 camps de futbol, 8 pistes de tennis municipis amb pes demogràfic molt reduït; 2) l’envelliment de i 18 piscines. Per altra banda, tot i el bon nivell d’equipaments amb un mosaic de nacionalitats. la població rural i l’impacte que pot tenir aquesta situació a en matèria de sanitat (s’expressen en els 2 CAP i el gran nom- mitjà termini i 3) la manca d’un transport públic prou adap- bre de consultoris locals), els assistents al debat apuntaren tat a la demanda. El que també es destacà és 4) el dèficit de l’horari d’atenció com un punt a millorar. Així mateix, existeix Des del tancament de la Universitat de Cervera en els anys 50 del S.XIX, la Segarra ha perdut pobla- serveis de telecomunicacions (telefonia, mòbil, internet..) i 5) una falta d’equipaments per als joves a tota la comarca que ció de forma continuada fins el 1991. De llavors ençà, el guany de població, un 34% en 17 anys, ha fet l’estancament existent en els comerços dels nuclis de Cervera i cal solventar. recuperar a la comarca la població que tenia abans de la Guerra Civil. Amb el final del cicle econòmic Guissona. A certa distància, apareix 6) les deficiències del sub- Les principals amenaces detectades són 1) les tensions ministrament elèctric, que es considera un tema poc rellevant. expansiu que viscut el Catalunya i Espanya durant els darrers 20 anys, l’arribada de nous residents s’ha socials per la competència sobre l’oferta de llocs de treball i frenat i possiblement la població comarcal no creixi més a curt i mig termini. Amb tot, el Pla Territorial La dispersió de la població segarrenca en nuclis petits re- serveis públics entre locals i forans, sobretot en municipis amb partits pel territori configura una situació relativament compli- alta població. 2) L’augment de la inseguretat ciutadana, sobre- de Ponent estima la possibilitat, sota un escenari polític-voluntarista que la comarca assoleixi més de cada per fer arribar els serveis públics a tot arreu. En relació a tot en entorns rurals de baixa densitat és un tema mitjanament 30mil habitants abans el 2026. aquest fet, existeix certa preocupació per la manca d’assitència rellevant. L’últim punt, considerat de menor importància, és 3) a la gent gran, que tendeix a crèixer progressivament, i d’un la fragmentació territorial per la nova divisió territorial en ve- Evolució de la població a la Segarra 1950-2026. Projecció del Pla Territorial de Ponent. transport públic adequat, ja que en l’actualitat només circula gueries. 35.000 pels nuclis mitjans i grans.

Per últim les oportunitats més importants que presenten Habitants 30.000 ? Els assitents al debat de serveis destacaren les fortale- actualment els serveis bàsics ofertats a la Segarra són 1) la ses següents: 1) l’atenció i equipaments escolars, que supe- millora dels serveis de telecomunicacions a tots els municipis 25.000 ren la mitjana. Es considerà també molt rellevant 2) la xarxa de més de 50 habitants; 2) el desenvolupament de noves fór- d’equipaments esportius. 3) La poca saturació dels serveis pú- mules de transport públic a la demanda adreçades a activitats 20.000 blics en relació a altres comarques més poblades i en general i segments de població específics; 3) el servei d’autobús d’alta 4) l’alta atenció de serveis per habitant i finalment 5) la xarxa freqüència entre Guissona-Cervera-Tàrrega-Mollerussa-Lleida; 15.000 d’equipaments culturals tanquen la llista de fortaleses consi- i finalment 4) la connexió ferroviària ràpida a Barcelona i Llei- 10.000 derades per a la Segarra. da a llarg termini. Finalment 5) l’aeròdrom de Cervera com a

La situació de l’educació a la Segarra es percep com un base de serveis de desplaçament mèdic, extinció d’incendis i 5.000 punt molt positiu i sostingut en el bon paper de les escoles protecció civil i per altra banda, 6) els nous equipaments per a ZER. La comarca disposa de 12 CEIPs (5 ZER), 3 IES, 5 llars l’activitat econòmica (vivers d’empreses, centre d’oficines amb 0 d’infants, 1 escola bressol, 3 escoles de música i una conser- serveis compartits) són les oportunitats menys rellevants. 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030

- 43 - - 28 -

De forma espontània, durant la propera dècada a la Segarra, l’activitat industrial tendiria a restringir-se cada cop més a activitats industrials extensives, com la logística, amb relativament poca mà d’obra i capital inver- sor essencialment de fora; no es desenvoluparien sinèrgies rellevants entre les grans empreses dels diferents sectors, i es mantindria un nombre reduït de PIMES; el turisme es limitaria a establiments rurals, seguint amb l’orientació actual; la societat segarrenca es consolidaria com el mosaic d’identitats culturals que ja és avui, sense créixer gaire més, però no milloraria apreciablement ni els nivells de formació de la població activa, ni la seva capacitat emprenedora; els petits pobles i nuclis singulars continuarien perdent població en favor de les capçaleres comarcals, Cervera i Guissona, i en alguns casos podrien créixer per l’arribada de població de les àrees de Lleida o Barcelona; Tàrrega tendiria a consolidar-se com el centre de referència per la Segarra pel que fa a comerç i serveis a persones i empreses. Les dinàmiques independents que es donen avui entre els diferents sectors tendirien a generar més tensions, resultant en una pèrdua de sinèrgies, i costos d’oportunitat.

Cap a on va la Segarra? Respostes de l’enquesta realitzada durant el procés participatiu del Pla.

- 27 - - 44 - En base a l’anàlisi anterior, d’acord en les següents accions: estan els participants • • sistema dereciclatge deresidus • • • • eficient delsserveis. • nous de l’arribada o local, població residents. Augmentar l’habitatgesocial. la de manteniment el condiciona vacant d’habitatge • nuclis, pocamassacrítica,envelliment delapoblació...).Desenvolupar alademanda. serveis • social. d’exclusió risc amb zones les de conflicte de situacions les d’afrontar tal per educatiu…) teixit • Propiciar laimplicació deles empreses ilasocietat civil Millorar lacooperacióintermunicipal el eficient forma de Gestionar d’aigua. sanejament i d’abastament eficient xarxa una Crear enautobúsMillorar delsserveis ambBarcelona Millorar lestelecomunicacions als petits pobles(telefonia, internet...) Elaborar uncatàlegd’associacions ientitatsdelaSegarra Augmentar la coordinació entre les diferents administracions per millorar l’aprofitament i l’ús Dinamitzar el mercat de la vivenda en els petits pobles, sobretot quan el problema de manca dels (dispersió comarca la de social i geogràfica realitat la a serveis de provisió la Adaptar el potenciar sociocultural, (mediació comunitari desenvolupament de estratègies Idear - 45 - golmnai trsi o residencial. turístic agroalimentari, logístic, i industrial sector, creixents entre les dinàmiques de tensions cada donar podrien es Segarra la anysa actuals propers els en continuessin, tendències les Si

Cap a on va la Segarra? El Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida a llocs d’importància comunitària (LIC) i zones és l’eina principal de protecció, planificació i de especial de protecció d’aus (ZEPA). gestió del paisatge de les terres de ponent. Tal A la comarca de la Segarra 12 municipis estan Debat sectorial sobre oportunitats i com ha queda definit en el Catàleg, el paisatge inclosos dins del llistat de poblacions que han de la Segarra està format per dues unitats prin- d’elaborar, de manera obligatòria, el seu Manual de desenvolupament industrial cipals: la unitat Costers de la Segarra, que és la d’Actuació per a Incendis. El risc de nevades de- predominant, i la unitat de l’Alt Sió, situada a la termina que tots aquells municipis majors de El PIB de la Segarra va experimentar l’any 2007 el creixement més alt de les comarques zona més nord-occidental. No s’ha impulsat cap 20.000 habitants o que estiguin per damunt dels catalanes, amb un índex del 6’1%. Aquest creixement respongué en gran mesura a l’expansió carta del paisatge específica per a la Segarra. 400 metres tenen l’obligatorietat d’elaborar el de la Corporació Alimentària de Guissona, que cresqué vora un 16% el mateix any. Amb més de Manual d’Actuació per a Nevades; això inclou tots 1.000 milions de ventes anuals i vora 3.000 persones ocupades, l’empresa té un pes principal A la comarca existeixen tres zones cataloga- els municipis de la Segarra.10 municipis estan dins l’economia segarrenca. La manca d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses des com a Espais d’Interès Natural (EIN) amb la obligats a tenir redactat un PAM d’inundacions, lliga la salut de l’economia comarcal a la marxa d’un nombre molt limitat d’empreses (entre les denominació de “Valls de Sió-Llobregós”, “Gran- i 8 més els és recomanat. L’any 2008 hi havia quals la CAG) i la fa més vulnerable. En els darrers 30 anys, la marxa o el tancament de grans 13 municipis que havien elaborat el manual per yena” i “Plans de Sió”, amb una superfície total empreses a la comarca ha estat font de períodes de crisi recurrents amb un impacte molt impor- incendis i 19 municipis havien elaborat el de ne- 20.613,08 hectàrees: Aquests espais també es- tant sobre la població local, especialment a Cervera. D’altra banda, la disponibilitat de sòl i les vades. tan classificats dins la xarxa Natura 2000 com bones comunicacions viàries cap a la resta de Catalunya confereixen a la comarca un atractiu per empreses de transport i logística que troben a la cruïlla de l’eix transversal i el corredor de la A-2 un emplaçament avantatjós per a desenvolupar la seva activitat. Paisatge i territori de la Segarra Paisatge COM AUGMENTAR LA CAPACITAT DE GENERAR I ATRAURE LA CAPACITAT COM AUGMENTAR

El debat d’economia i indústria es realitzà el 7 de maig de 2009 a Cervera. AFEGIT? DE VALOR I LOGÍSTIQUES INDUSTRIALS ACTIVITATS Cementiri de La Curullada

- 25 - - 46 - a excel ca comerç, del paisatge urbà...). del (millora atractiu més lloc un poblacions seves les i garra Se la de fer és cal que el això per i preocupant, qüestió una La poca capacitat d’atraure / retenir mà d’obra qualificada és adversos. econòmics períodes i tot mantenir-se de capacitat voluntat/ major una tenen familiars, sovint empreses, janes mit - i petites les perquè i econòmic, agent sol d’un pendent de menys seria l’ocupació que ja inestabilitat, aquesta part en mitigar podria empreses mitjanes i petites de ampli més teixit Un l’atur. a persones de important nombre plantes un seves deixant les tanquen anys d’uns cap al que entitat cer ta d’una d’empreses implantació la ocasions diverses en qualificada i4) el poccaràcter emprenedor de lacomarca. empreses, 3) la poca capacitat d’atraure i/o retenir mà d’obra marca, 2) la manca d’un teixit més ampli de petites i mitjanes 1) la baixa capacitat de retenir empreses implantades a la co- són industrial sector el moments aquests en té que portants una elevada qualitat de vida. 3) i termini, curt a més encara milloraran que i bones, molt Les fortaleses més importants són 1) la situació geogràfi - situació la 1) són importants més fortaleses Les observat s’ha anys darrers del transcurs el en efecte, En Els assistents al debat valoraren que les debilitats més im- . et utmn ab ) ns ouiain viàries comunicacions unes 2) amb juntament lent Conclusions deldebat - - - - 47 - econòmiques de gran rellevància a la comarca. iniciativesnoves moltes de motor ser pot que importantíssim artístic i cultural patrimoni d’un presència co la 2) la altres i marques, respecte Segarra la a comunicat ben molt sòl de disponibilitat major la de valer-se sector podria que del sector l’auge logístic, 1) són presenten es que importants més plantes quan les condicions econòmiques són adverses. al territori, per un major risc d’aquestes empreses a tancar les vinculades poc d’empreses implantació la 2) i afegit valor de novesactivitats de implantació la a per veïnescomarques de vida és un altre actiufonamental de lacomarca. deTarragona. qualitat i a La novaautoviacap d’una l’obertura a Girona, fins transversal l’eix de desdoblament el més, a la pràctica totalitat del territori català.termini, S’espera a curt a segura forma de i temps poc en mercaderies transportar o desplaçar-se possible essent significativament, ampliat Segarra s’ha la de l’abast a potencial mercat el N-2, la de ment França. desdobla- amb el i (C-25) transversal frontera l’eix de l’obertura la de D’ença i Barcelona a Madrid de viari l’eix sobre i província, de capitals quatre les de equidistant punt Els assistents al debat han destacat que les oportunitats oportunitats les que destacat han debat al assistents Els Les principals amenaces detectades són 1) la competència un a Catalunya, de centre al situada troba es Segarra La : - lona perIgualada. i amb una branca entre Cervera i el Port de Barce traça entre Lleida i Girona passant per la Segarra, Transversal nova de mixt Ferroviari,tràfic de línia l’Eix de construcció la prevista està (2026) mini ter- llarg A sortides. i arribades entre diaris gers da, Mollerussa i Tàrrega acullen més de 100 viat - Llei- Cervera, Balaguer, de estacions les només testimonial: gairebé paper un té velocitat, d’alta Cervera-Tarragona (C-14 //A-27). l’itinerari de desdoblament el i Girona, i Cervera entre viari transversal l’eix de termini desdoblament mig el i curt a pendent Està qualitat. de i Natura2000dictadaperlaUnió Europea.Xarxa la de d’ampliació proposta la de materialització la de però, encara, pendent està rra-Garrigues Sega- del regadiu de mapa El Cervera. i Sanaüja Granyanella, Guissona, Segarra, de Torroja jacs, Flore i Torrefeta de municipis als m3/ha•any) (1.500 suport de dotació amb i Sanaüja, i Sió de dotació amb plena (6.500 m3/ha•any) als municipis de Plans rec de aigua subministrarà gues a eltai dl aa d rc Segarra-Garri rec de canal del realització La El ferrocarril a Ponent, a excepció dels serveis serveis dels excepció a Ponent, a ferrocarril El La dotació en infraestructures viàries és àmplia - - - - 24 - ca iel99%de lapoblacióhaurand’estar servits. deficitari. El 2010, el 94% dels nuclis de la comar més accés un amb catalana comarca setena la el 95% de la població entre 2003 i 2008, però és ves entitats al singulars 68% dels nuclis objecte i d’internet en banda ampla sobre el 8% de les se garra. Se- la de 30km a situat estarà d’Igualada ment El nou aeroport corporatiu de Catalunya al seu catalana). emplaça- classificació la dins III (nivell esportiva i general d’aviació aeròdrom d’un vera Cer a implantació la 2007-2012preveu talunya entre d’altresemplaçaments. ETF,futur al vinculades Segarra la a plantacions Catalunya. El Govern de la Generalitat estudia im- a logístic desenvolupament de plans a per didat can- àmbit fatravésun en l’Ebre, de corredor del comercials catalans, i des de la resta d’Espanya a gona (A-27, Ap-2) i de Girona (C-25), des dels ports de Tarra- de (A-2), Barcelona des de metropolità l’àmbit accessibilitat bona una permeten que transport de infraestructures unes amb tament La Segarra ha passat de tenir cobertura cobertura tenir de passat ha Segarra La de Ca- aeròdromsEl Pla d’aeroports, i heliports La disponibilitat abundant de sòl a Ponent, jun- - - -

Grans infraestructures a la Segarra cereals, mentre el conreu de regadiu és pràcti- El sector turístic de la Segarra comença a es ac- cament inexistent, a diferència de la resta de co- tivar gràcies a la popularització des de finals dels marques de Ponent. anys 90 de noves formes de turisme que posen El sector industrial alimentari representa el l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el 46% del PIB industrial de la Segarra, però només patrimoni històric i cultural del territori. Les pla- el 14% de les empreses; el sector elèctric / òptic i ces d’allotjament turístic han passat de 243 llits el sector metal.lúrgic aporten un 19’4% i un 11% l’any 2002 a 540 llits el 2006, amb l’increment del PIB industrial respectivament. A la Segarra, més important localitzat en els allotjaments ru- hi ha 10 empreses que facturen més de 10M€ rals que han passat d’oferir 45 llits a 250 llits, cadascuna, i d’aquestes la meitat són dins el en un total de 51 establiments. Només hi ha dos sector agroalimentari. La Corporació Alimentària hotels a la Segarra, i cap d’ells té més de dues Guissona i l’Agropequària de Guissona ocupen estrelles. conjuntament 2800 treballadors i facturen més Existeix gran nombre de recursos a la Segarra de 1000M€ anualment. que podrien explotar-se turísticament, tot i que L’activitat terciària a la Segarra es concentra en encara no se n’aprofiti tot el seu potencial. La Se- els grans municipis, bàsicament a Cervera (47%) i garra té 83 dels 299 béns de Lleida catalogats Guissona (23%), i a més distància Torà (7%) i Sant a l’inventari del patrimoni cultural català, princi- Guim de Freixenet (6%). Durant l’any 2007 sobre- palment castells. La comarca té uns 3000km de sortien els avenços de les branques de transports camins rurals (caràcter rural i topografia poc ac- i comunicacions (+10,6%) i d’intermediació finan- cidentada) que permeten potenciar tan les rutes cera (+9,4%), subsectors amb una contribució al en bicicleta com a peu. Hi ha plantejats alguns PIB dels serveis del 9,4% i el 8,1%. Els subsec- projectes d’escala comarcal que encara no s’han tors que tenien un creixement més moderat eren materialitzat (Via Verda Cervera-Guissona, Parc l’hosteleria (+2,5%) i les activitats immobiliàries i de Secans de Ponent, Ruta dels Castells...). serveis empresarials (+2,4%) que significaven el La Cooperativa Agrícola de Guissona (CAG) rep 12,6% i el 19,9% del conjunt de les activitats ter- unes 35.000 visites, i avui és la principal atracció ciàries de la comarca. turística de la comarca. - 23 - - 48 - En base a l’anàlisi anterior, d’acord en les següents accions: estan els participants retenir professionals qualificats forans olocals. • compartits. d’oficines ambserveis • • comarca • component delogísticaimportant. • mitjanes empreses decapitallocal. • Conformar una comarca més atractiva en termes generals (serveis, ordenació...) per atraure i centres i d’empreses vivers Promoure industrials. polígons els mesura major en Equipar Promoure activitatsdeformació la id’inserció laboral de empreses mitjanes i petites de teixit el entre tecnologies noves les de una difusió Fer amb exemple, per Segarra, la a implantar-se vulguin que netes empreses Atraure i petites de creació la Encoratjar comarca. la a empresarials d’iniciatives l’impuls Afavorir - 49 - Instal . lació deplaques fotovoltàiques solars agrari (8,4%). sector el i (9,3%) construcció la (37,7%), serveis afegit VABvalor a l’economia major (44,6%), seguit del sector aporta que el és indústria la de tor En el conjunt de la comarca de la Segarra, el sec Catalunya). de Caixa 2007, Comarcal Econòmic serveis molt reduït a l’economia comarcal (Anuari dels pes un per principalment catalana, mitjana cialment forts a la Segarra en comparació amb la el 2006i2007. 2003 i el 2005, però per sobre de 4,5% el 2002, és més fluctuant, amb al valors voltant de zero el però respectivament), 3,04% i (3,12% català sobre del per lleugerament troba es Segarra la de 2001-2007 PIB del mitjà creixement El CAG. la de xifres bones les per arrossegat anterior l’any respecte9,4% créixervaun que sector industrial catalana (3,5%), principalment pel dinamisme del mitjana la de sobre per molt comarquesi de junt 2007 va créixer en un 6,1%, al capdavant del con- L’activitatel català. Segarra PIB la de econòmica del 0’35% el representa i 2000), l’any de tants El PIB de la Segarra és de 465M€ (euros cons (euros 465M€ de és Segarra la de PIB El La taxa bruta d’activitat es situava l’any 2001 en El pes de la indústria i de l’agricultura són espe - - - - 22 - ’lr bna e 2’% orso a oru de conreu a correspon 27’1% el banda, D’altra l’aviram. a 3’7% el i vacuna ramaderia la a pon corres 18’6% el que mentre porcina, ramaderia la de sector al correspon agrícola PIB del 42’4% el concretament, ramader; sector al correspon (5%). l’agricultura i (9%) construcció la de sector el cia distàn més a i (33%) industrial sector el seguí El (45%). meitat la quasi d’aturats, superior bre productiva en la que es comptabilitzaren un nom menys que el 2005. El sector serveis és l’activitat -4’2% i 2006 el que menys -1’5% un però rats), atu (4722007l’any que més 12% un comarca, mitjanes entaxad’activitat. les de sobre per situen es Guissona i Cervera de 20 punts superior a la de les dones. Els municipis de més encara és homes dels d’activitat taxa la nina (de 21,7% el 1986 a 46,0 el 2001). Amb tot, ment per un increment sostingut de la taxa feme- taxa d’activitat des del 44,8% de 1986, principal- la de augment un L’evoluciómostra 1986-2001 (54,9%). Ponent de Terres les de la a superior i (58,4%) catalana mitjana la a similar 58,0%, un Vora dos terços del PIB agrícola de la Segarra la de agrícola PIB del terços dos Vora L’any 2008 es registraren 529 aturats en tota la - - - -

L’economia de la Segarra sona té 5.683 hab i concentra el 25,4% de la po- de Ponent (124,3%), però superior a la mitjana blació comarcal. de Catalunya (109,5%). Granyella de Segarra és Debat sectorial sobre noves oportunitats el municipi que té un índex d’envelliment més Les projeccions demogràfiques de l’Institut elevat, amb un 40% de la seva població amb edat del sector agroalimentari d’Estadística de Catalunya preveuen uns 24.000 igual o superior als 65 anys i un 4% amb menys habitants a la Segarra el 2015. El Pla Territorial de 15 anys (IE=1000%). Guissona és el munici- El sector agroalimentari representa globalment vora el 40% de l’economia de la Segarra i ocupa de Ponent estima que les estratègies que propo- pi amb un volum de població infantil (<15 anys) prop del 45% de la població activa, si es té en compte conjuntament el pes de l’agricultura i de les sa han de permetre atraure fins un 35% més de més gran, del 18%. Només Guissona i Cervera indústries alimentàries. El valor afegit brut que aporta l’agricultura és a la Segarra de l’ordre de cinc població a la comarca que una evolució tenden- tenen un índex d’envelliment inferior al 100% (te- vegades major que a Catalunya. Vora dos terços del sector agrícola corresponen a la cria i engreix de cial en l’horitzó 2026. nen més joves que gent gran) coincidint amb les bestiar, especialment de porcs, activitat desenvolupada per petits productors però vinculada en gene- En els últims deu anys l’arribada d’immigrants àrees demogràficament més expansives i econò- ral a la CAG. Una part important de la població de la Segarra creu que el canal Segarra-Garrigues no a la Segarra ha estat intensa, igual que a la resta micament més dinàmiques. tindrà un impacte sensible sobre l’economia comarcal. A la Segarra, la meitat del PIB industrial corres- de Catalunya. Un de cada cinc habitants de la Se- pon al sector agroalimentari però el nombre d’empreses d’aquest sector és relativament petit, i tret de garra és avui de nacionalitat estrangera, i a Guis- Es donen diferències socials remarcables entre la CAG, molt poques es dediquen a activitats de 2a o 3a transformació. A la Segarra, l’agroalimentari sona gairebé un de cada dos. l’entorn més rural i l’altre de més urbà a la Sega- acaba passant directa o indirectament per la CAG pràcticament sempre, essent la primera empresa L’any 2004 la Segarra va ser la setena comar- rra. Els municipis de Cervera i Guissona acullen el de la província de Lleida amb més de 1.000 milions d’euros en ventes anuals i 3.000 llocs de treball ca amb una renda familiar disponible per càpita 66% de la població comarcal, són els que presen- directes. Les noves vies de comercialització per mitjà de les TIC han permès l’aparició d’alguns petits superior, que voltà els 16.100 euros per habitant, ten millors indicadors en relació a l’envelliment, productors artesanals i/o ecològics que comencen a desenvolupar un sector de mercat encara inci- molt per sobre de la mitjana catalana (11.420 els que s’estan diversificant per l’arribada de nova pient i que podria conformar-se com a activitat complementària a les grans línies de producció, promo- euros / hab). L’àmbit de Ponent es situà com la població, i els més forts a l’hora d’estabilitzar o vent així la diversificació i obertura del sector agroalimentari a nous segments i nous agents. segona àrea del territori català amb una renda atreure noves llars. familiar disponible per càpita superior (15.700 En el transcurs del debat es discutiren les fortaleses que té l’agroalimentari a la Segarra i les euros / hab) després de l’àmbit de l’Alt Pirineu i A la Segarra es comptabilitzen 1.387 habitat- oportunitats que es presenten de cara el futur, incidint en noves formes d’agroindústria que puguin Aran (16.300 euros / hab). ges vacants que, sense trobar-se en estat ruïnós diversificar el sector i complementar les principals activitats actuals. Es va constatar la dificultat que ni ser utilitzats com a residència principal o se- representa iniciar nous negocis en l’agroalimentari, sobretot per una normativa sanitària que és molt L’any 2007 l’índex d’envelliment a la Segarra cundària, es troben deshabitats, representant el estricta, i es va indagar sobre la possibilitat d’una complementarietat activa entre els petits productors

era del 112,8%, inferior al corresponent a l’àmbit 15% respecte el total d’habitatges familiars. artesanals / ecològics i la gran indústria agroalimentària de la comarca. GENERAR UN TEIXIT EMPRESARIAL ENCARA MÉS POTENT? COM PODRIA EVOLUCIONAR EL SECTOR AGRALIMENTARI PER AGRALIMENTARI EL SECTOR COM PODRIA EVOLUCIONAR

- 21 - - 50 - productor i permet més iniciatives, una prova de les quals és és quals les provade una iniciatives, més permet productori legislacióla realitats’adequalapetitmajordelmanera ena tant important que fa inviables moltes idees. A França, es diu, Sovint, la inversió inicial necessària sobre les instal la seva activitat perquè la normativa sanitària és molt exigent. tors d’aquest sector tenen moltes dificultats per a dur a terme producpetits l’agroalimentari.- Els en volenobrir-seque camí per lacreació de noves línies de mercat innovadores. queapostenemprenedors d’alguns presència la 3) i cialitzat, ducció permet una exhaustiva traçabilitat del producte comer pro de processos els tots verticalment integrar en que CAG, de positiva dinàmica la l’agroalimentari laindustrial,demodel Catalunya,elun a 2) 1) bàsicament són comarca la a nombred’empreses de diverses dimensions en el sector. major un hagués hi que bo Seria comarca. la so bre profund impacte un tindria empresa d’aquesta crisi en l’entrada quant per vulnerable més fa la empresa sola una respectecomarcall’economia tenir pugui quedependència substancial del percentatge PIB comarcal. un Si bé això és positiu, representa el grau i de indirectes, i directes treball de tacat 4) l’existènciades- de poquesmolt PIMES enser el sector.va També pagesia. la de renovació de manca l’acusada3)treballCorporacióGuissonarespecte i delade dència molt forta de l’economia de la Segarra i del seu mercat ció de productes d’alta qualitat, juntament amb 2) una depen- bilitats de l’agroalimentari a comarca són 1) l’escassa produc- Es fa constància que encara són pocs els emprenedorsels pocs són encaraconstànciaque fa Es sector el presenta que importants més fortaleses Les llocs de nombre gran genera Guissona de Corporació La Els assistents al debat consideraren que les principals de Co nclusions deldebat: . lacions és - - - - - 51 - artesanals d’altaqualitat. artesanals proximitat,creixentel4) i interès productesper ecològics i/o de productor a com plus un oferir pot Segarra la tal, a com i consumeix, que productes dels l’origen traçar de possibilitat 3) el fet que una part de la societat valora cada vegada més la consensproductorsentreampliexisteix,avuiencarano que d’un necessitat la i tramitació aquesta suposa que dificultats lesdenominació malgratd’origen,d’unacreaciópossible la mercialitzaciópromociói delsproductes co activitatsi de locals, 2) via a com ofereixen que possibilitats les i informació la tecnologiesdenoves les de l’auge 1) agroalimentarisón sector al actualment presenten es que importants més tats d’aigua. preusméscompetitius que elslocals la4)mancai recurrent els purins...,- 3) la competència de productes de l’estranger a viables algunes activitats -normativain- sobrefer les puguin granges,que sobre legals canvis possibles 2) productors, tits pe dels consumidor al l’accés dificulta que cosa distribució, gran la de sectordel part agroalimentarismercatsperdels però també a través dels seus departaments d’investigació. amb el món de l’empresa, per via de relació convenisseva dinamitzar-ne amb falta estudiantsperò important potencialitat L’escolafortalesa.una representa una com que oportunitat una com aviatobservar-la més cal desitjable,i seria que el cereal, no té un impacte sobre la Segarra tant important com més a prop del sector fruiter que no pas del ramader o del del país. el conserva que formatgers productors de ventall l’enorme - oportuni les que destacat han debat al assistents Els control el 1) són detectades amenaces principals Les L’Escola d’enginyers agrònoms de Lleida, tradicionalment - - Carrer Major deCervera - 20 - i el 47% dels llocs de treball de la mateixa. Guis- mateixa. la de treball de llocs 47%dels el i i concentra el 41,4% de la població de la comarca ca, seu del Consell Comarcal. Té 9.247 habitants, municipis petits. de nombre el progressivament incrementar a és les comarques de Lleida mostra que la tendència a assentaments dels L’estructura hab. 200 els superen no 9 d’aquests, i 500hab, els superen no municipis 14 de total Un Freixenet. Sant de Guim i Torà, Guissona, Cervera, són que tants, i Guissona. Cervera de municipis als concentra es població la de total del 66% el però singulars, nuclis 88 té i municipis 21 en divideix es comarca la Així, tració urbana en els nuclis de Cervera i Guissona. concen creixent i nuclis, petits de nombre gran baixes deCatalunya, amb30hab/km2. més les de també és Segarra la de població de densitat La Catalunya. de dotzena la territorial-,i pla del l’àmbit de població la de 6% el té -només i és la segona comarca menys poblada de Ponent hab (Idescat, 2008), similar a la de les Garrigues, Cervera Cervera és la capital administrativa de la comar habi- 1000 de més tenen municipis 4 Només La Segarra presenta baixa densitat de població, 22.337de és Segarra la de actual població La - -

La població de la Segarra Algunes dades rellevants sobre la Segarra: Indicador Catalunya Ponent Segarra Total de població 2008...... 7.364.078...... 351.718...... 22.337 Població projectada. 2015 (esc. mitjà alt idescat)...... 7.723.744...... 351.504...... 23.900 Densitat de població...... 229,36...... 62,96...... 30,91 Taxa de creixement natural (‰)...... 3,4...... 1,2...... 1,2 Població 0-14 (%)...... 14,8...... 14,4...... 15,6 Població 15-64 (%)...... 69,0...... 67,7...... 66,8 Població 65 i més (%)...... 16,2...... 17,9...... 17,6 Taxa de dependència (%)...... 44,9...... 47,7...... 49,7 Taxa d’envelliment (%)...... 109,5...... 124,3...... 112,8 Residents estrangers (%)...... 15,0...... 16,4...... 23,1 Residents extracomunitaris (%)...... 11,2...... 10,6...... 15,0 Renda bruta familiar per habitant (euros/hab)...... 11.420...... 15.700...... 16.100 Creixement mitjà anual del PIB 2001-2007 (%)...... 3,04...... -...... 3,12 VAB sector primari 2007 (%)...... 1,6...... -...... 8,4 VAB sector industrial 2007 (%)...... 24,9...... -...... 44,6 VAB sector construcció 2007 (%)...... 8,6...... -...... 9,3 VAB sector serveis 2007 (%)...... 64,9...... -...... 37,7 Taxa de motorització (veh / 1000hab)...... 668...... 718...... 757 Habitatges totals...... 3.314.155...... 147.407...... 9.243 Habitatges amb alguna deficiència (%)...... 2,60...... 3,07...... 4,29 Sòl protegit PEIN (% sobre l’àmbit)...... 29,9...... 19,0...... 28,5 Sòl urbanitzat (%)...... 6,3...... 3,1...... 2,6 Sòl amb pendent > 20% (%)...... 50,5...... 23,2...... 19,0 Municipis sense figures de planejament urbà (%)...... 21,8...... 38,9...... 61,9 Residus municipals (kg/hab/dia)...... 1,64...... 1,29...... 1,42 Dades disponibles de l’any 2001 de l’Institut d’Estadística de Catalunya. d’Estadística de l’Institut 2001 Dades disponibles de l’any

- 19 - - 52 - En base a l’anàlisi anterior, d’acord en les següents accions: estan els participants • • • • l’escola d’enginyers agrònomsil’empresa. • • a lesgransempreses jaexistents. • Buscar ipromoure puntsen comúentrel’estratègiacomarcal il’estratègia empresarial delaCAG. Vincular l’agriculturaaactivitats agroalimentàries devalor afegit Difondre del’úslesTIC entreelteixit depetites imitjanesempreses delaSegarra. Buscar formes decomplementarietat entregransproductors iproductors artesanals. instal alimentària recerca de centres els entre relació la Millorar Crear centresdeformació professional especialitzada entemes agroalimentaris. Fomentar l’aparició depetitesmitjanes empreses i que explorin nínxols demercat complementaris El debatsobrel’agroalimentari esrealitzàel21 demaig2009 aGuissona - 53 - . lats a Lleida i l’empresa, i entre i l’empresa, i Lleida a lats patrimoni cultural moltimportant. un té Cervera de històric centre el i defensa de torres i castells 50 de més amb nacional d’interès catalogats monuments de nombre turisme. És la cinquena comarca catalana en el en emergents activitats i agroalimentari, forta una capacitat té de creixement temps endogen en el mateixsector al i urbanitzat) poc cultural, paisatge sòl, de les (disponibilitat avui donen es oportunitats pròpies d’una Segarra comarca d’interior paisatge la un a amb singular, transport, de corredors Catalunya, de als grans poc pobladamoltbenconnectada i geogràfic centre al Situada

Com és la Segarra avui? ...Un territori d’oportunitats La interpretació vigent i més estereotipada dels fets Debat sectorial sobre paisatge: de la Guerra de Successió situen Cervera en una posició incòmoda respecte el seu passat històric. La dificultat per l’agricultura, el patrimoni cultural i el turisme explicar en positiu la història de la vila debilita les possibili- tats d’exercir una capitalitat decidida en el context de la Se- Avui el turisme a la Segarra aporta menys d’un 5% del PIB comarcal, amb una oferta turística garra i de Ponent. És fonamental la reelaboració d’un relat enfocada bàsicament a l’agroturisme. La comarca compta actualment amb una 50ena d’allotjaments en positiu de la història de la comarca, del paper destacat rurals, 9 pensions i 2 hotels d’una i dues estrelles respectivament, i que constitueixen un oferta total de la Universitat de Cervera en la història del pensament a de 551 llits. La Corporació Alimentària de Guissona atrau anualment vora 300mil visitants a les seves . Catalunya, per a reafirmar-ne la seva personalitat singular, instal lacions, i altres indústries també exploren les possibilitats del turisme industrial. A la comarca més enllà de la geografia o el paisatge. de la Segarra s’hi localitzen 83 dels 300 béns catalogats a l’inventari del patrimoni cultural català en Terres de Lleida. Tot i l’esforç per recuperar part del patrimoni i de posar-lo a l’abast del públic turista, és important encara realitzar una tasca profunda d’adequació dels entorns monumentals i de senya- Per altra banda, la comarca té fortaleses evidents, al lització. El turisme és un sector que té una capacitat de creixement important, vinculat a la qualitat marge de les bones comunicacions i el territori, com un sec- de l’entorn i la reinvenció del paisatge cultural, al tracte personalitzat als clients i a l’ús de les noves tor agroalimentari molt potent, i oportunitats pendents de tecnologies. desenvolupar, singularment el turisme, que han de fer mirar el futur amb optimisme. Amb el paisatge com a fil conductor, l’acte va permetre discutir el potencial turístic de la comar- ca i els impediments que es donen avui dia pel seu desenvolupament, el rol que té el paisatge com a recurs econòmic però també com a element identitari, i la forma com l’agricultura modela aquest Si bé la participació és l’eix del procés Segarra2020, paisatge. La discussió va permetre completar i validar l’anàlisi dafo sobre paisatge, i establir prioritats en paral.lel s’han desenvolupat una sèrie de treballs de do- TÉ LA SEGARRA? TURÍSTIC entre els diferents elements que el componen. cumentació, integració de bases de dades estadístiques i cartogràfiques, i diagnosis sectorials, per tal d’obtenir una imatge actualitzada i el més objectiva possible de la Sega- rra. Aquests materials estan publicats a l’espai de treball QUINES OPORTUNITATS DE DESENVOLUPAMENT DE DESENVOLUPAMENT QUINES OPORTUNITATS de la pàgina www.segarra2020.cat, i estan disponibles per poder dur a terme estudis posteriors. Detall de flor d’ametller El debat sobre turisme i paisatge es realitzà el 14 de maig de 2009 al castell de la Concabella.

- 17 - - 54 - Conclusions del debat: Les diferències entre l’imaginari col.lectiu i la realitat objectiva de la Segarra són evidentment importants. Si bé hi ha problemes als quals donar resposta, la realitat de la Segarra no és tant negativa com reflecteix l’enquesta • Els assistents al debat classificaren les debilitats de la comarca en termes de paisatge, turisme i agricultura i d’acord amb de percepció. La paradoxa d’un territori que es considera en crisi, endarrerit, poc atractiu, però que alhora reconeix el seu grau d’incidència tal i com es mostra a continuació: 1) la poca explotació del patrimoni cultural i històric, i 2) la promoció turística la seva capacitat de garantir una molt bona qualitat de vida posa de manifest que l’imaginari col.lectiu s’identifica insuficient serien els punts més rellevants, 3) seguits de la contaminació dels aqüífers per nitrats, el dèficit d’allotjament turístic, la poca encara amb el llarg període de declivi que han patit la comarca i Cervera, i que s’ha arrossegat fins fa poques renovació de la pagesia i l’oferta limitada per a turisme actiu i el comerç estancat a les grans poblacions. Els elements patrimonials de la Segarra són probablement un dels actius més importants de la comarca en termes de turisme, i dècades. La Segarra ha estat tradicionalment condicionada als rigors d’una terra difícil, a cicles econòmics poc actualment se’n treu un rèdit relativament reduït. Tot i que s’està realitzant una tasca considerable de recuperació i restauració d’alguns favorables, i a un degoteig de població continu cap a altres territoris, com mostra l’evolució demogràfica. dels monuments i castells, cal encara millorar en molts aspectes: cal una senyalització turística, tant a les carreteres per indicar la presència d’elements patrimonials, com als propis monuments per a interpretar-los, cal mantenir l’entorn net i endreçat als volts dels elements visita- bles, cal fer més fàcil l’accés a l’interior dels monuments, cal una major tasca de promoció. El paisatge és un element important en aquest context, però no pot ser un element de rigidesa: el paisatge a la Segarra és resultat del treball de la terra i ha anat variant amb el transcurs del temps en funció del tipus d’activitat practicada; ho continuarà fent i això no ha de ser un problema. Evolució de la població a la Segarra 1714-2008 • Les fortaleses més importants són 1) el patrimoni cultural i històric de qualitat que té la comarca, juntament a 2) un paisatge 30.000 molt interessant i amb elements característics destacats, en combinació amb una 3) bona situació geogràfica dins de Catalunya. La Segarra es troba situada al centre de Catalunya, a un punt equidistant de les quatre capitals de província, i sobre els eixos via- Habitants ris de la A-2 i els d’accés als Pirineus i Andorra. La facilitat d’accés i la presència d’un tràfic important de pas per la comarca han de ser 25.000 elements a aprofitar per a atraure visitants. Els elements patrimonials hi són (la Segarra és la 5ena comarca catalana amb més elements patrimonials catalogats), el paisatge també, i els fluxos de persones són importants. Cal treure profit del potencial que tot això suposa. 20.000 • Les principals amenaces detectades són 1) l’encaix deficient que puguin tenir noves activitats que arribin a la comarca, i 2) una creixent incompatibilitat de la indústria ramadera amb el turisme. Si bé ni l’activitat ramadera ni la implantació de noves activitats extensives tenen perquè malmetre l’entorn i el paisatge de la Sega- 15.000 rra, cal una creixent conscienciació sobre la necessitat de minimitzar l’impacte visual de les activitats econòmiques sobre el territori si es desitja explotar turísticament la comarca. 10.000 • Els assistents al debat han destacat que les oportunitats més importants que es presenten són 1) les noves tecnologies d’informació i comunicació com a canals de promoció turística i dels productes de la comarca, així com 2) la creixent popularitat del turis- 5.000 me de contacte amb la natura i el medi rural, i 3) el reconeixement dels productes alimentaris de qualitat, artesanals o amb denominació d’origen. 0 1714 1764 1814 1864 1914 1964 2014

- 55 - - 16 - Del debat amb tècnics del Consell Comarcal, dels Ajuntaments i d’altres institucions comarcals, convocats en la jornada de treball del Segarra 2020 a Cervera durant el mes de gener de 2009, i de les converses, entre- vistes i diàlegs mantinguts amb altres agents socials i econòmics, la imatge que avui es té sobre la comarca en l’imaginari col.lectiu pot aproximar-se a la d’una comarca que: Que ofereix una molt bona qualitat de vida Que és segura Que és sostenible

però que al mateix temps, també és: Un territori endarrerit i en crisi. Un territori fragmentat Amb un paisatge desordenat que tendeix a degradar-se Amb dèficits en el nivell d’equipaments i infraestructures Amb unes administracions sense recursos i poc coordinades entre sí Insuficientment promocionat

Perfil de respostes a l'enquesta Com veus la Segarra? 100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0 Segura En crisi Reactiva vida Sostenible fora Dèficits Degradada fluïdes Endarrerida turística Dèficits Perd identitat Desordenada Fragmentada d'equipaments Amb qualitat de Infraestructures pocs recursos Insuficient oferta Poc promoguda a Administració amb d'infraestructures

- 15 - - 56 - En base a l’anàlisi anterior, d’acord en les següents accions: estan els participants ------Promoure enmajormesura elsrecursos turísticspresents deturismelaSegarra. Elaborar d’unaguiadeturismelaSegarra,mantenir iactualitzarelportal - - Endagar unacampanya d’imatgedelaSegarraiCervera - - - - Promoure al’exterior lesactivitatsculturalsque tenen llocalacomarca - - - - - Recuperar delpatrimonihistòricdelacomarca idonar-li noususosoposar-lo delturisme: alservei ------Adoptar unaestratègiacomarcal enmatèriadepaisatge Aiguamolls de Granollers deSegarra Aiguamolls deGranollers Via verda Cervera-Guissona Fundació Castell deSanaüja.Museu geologiaibiologia Generals delaCorona d’Aragó seu delesCorts Centres d’acollidaturística.Cervera, Ruta de laGuerraCivil(líniaL2) Creació hotel (L’Aranyó). d’”artistes” Turisme delaCAG, ialtresindustrials(Pastoret, Pubilla) Cervesa Cristòfor ColomaTarroja deSegarra Ruta dels Castells del Sió Pla desenyalització decamins.Condicionament d’itineraris.Promoció delcamí deSantiagoialtres càmera del temps aCervera campanya alsmedis Mercat romà deIessoiBacanalGuissona Festival demúsicad’estiuCervera Passió de Cervera Aquelarre deCervera Monestir deSantRamon Promoció delaciutatromana deIesso (Guissona) Restauració delscascsurbans.Programes Guissona) del’IncasòliPlabarris(Cervera, Universitat possibilitatsd’usos ambpromoció deCervera, exterior Restauració delscastells delaSegarra, ipladeusos.(Torre deVallferosa, del’Aranyó, castells laConcabella...) deMontcortès, Promoure actuacions d’arquitectura enelpaisatge del paisatge, elementsd’art Arrenjament paisatgístic delesgranges Uniformització delanormativa sobreel sòlno urbanístic Posada en valor iitinerarisdepaisatgelaSegarradel catàlegde elsmiradors paisatgedelesTerres de Ponent. “Parc del SecansdePonent”, fundació Territori iPaisatge depaisatgelaSegarra Estudiar lapossibilitatd’elaborarunacarta - 57 - (GR, PR,8rutes comarcals, 3rutes EINLlobregós) la Segarra en l’actualitat, l’actualitat, en l’imaginari existent. Segarra explorar la sobre existents van percepcions de activitats participació primeres Les

Com veiem la Segarra avui? Ametller florit

Segarra 2020 cerca el consens al voltant de projectes estratègics i com- promisos públics i privats per a la seva execució, i el seguiment posterior dels resultats. El Consell Comarcal de la Segarra pren el compromís d’impulsar i fer el seguiment dels projectes estratègics que resultin del procés.

En definitiva, Segarra 2020 és: Una iniciativa de planificació estratègica concurrent. Un procés obert i participatiu. Una anàlisi de percepcions: Com veus la Segarra avui? Una anàlisi experta. Quins projectes són estratègics per la Segarra? Una visió compartida de futur. Quina Segarra volem? Una estratègia viable: Com fer possible la Segarra que volem? Un compromís efectiu.

- 13 - Pàgina web del Pla Estratègic Segarra 2020

Municipi de Sanaüja

- 12 - Els debats d’experts –o sectorials-, en què han participat uns 50 professionals reconeguts en els camps de la indústria, l’agricultura, el turisme, l’agroalimentari, la societat, la cultura, el medi ambient i la mobilitat, i els treballs en paral.lel de l’oficina tècnica, complementats amb jornades taller orientades a sectors específics -gestió pública i tècnics comarcals i municipals-, amb uns 40 participants, han permès d’obtenir una anàlisi actualitzada Partint de la discussió sobre i aprofundida sobre com és avui la Segarra i cap a on va, per poder definir amb major coneixement de causa les tendències externes i internes estratègies necessàries de futur. La plana web del Pla ha establert una via de contacte directa entre la ciutadania i l’equip redactor, obrint el procés participatiu a tothom qui hagi desitjat prendre’n part. que incideixen en la Segarra,

REGISTRE DE LA PARTICIPACIÓ així com de les dinàmiques 50 40 relacionals i de la capacitat i 30 20 actitud dels actors implicats 10 0 per a afrontar-les, els debats -10 líders turisme paisatge, sector patrimoni i agricultura, Debat sobre serveis Entrevistes a

-20 industrial Debat sobre Jornades amb Debat sobre alcaldes/esses agroalimentari Jornada amb oportunitats del oportunitats de accessibilitat als Debat de qualitat i Jornada inaugural desenvolupament tècnics comarcals realitzats han permès definir -30 -40 tres escenaris alternatius per -50

Acte Participants al futur de la comarca: un - Jornada inaugural ...... 42 tendencial (el més probable), - Jornada amb tècnics comarcals ...... 26 - Jornades amb alcaldes i alcaldesses ...... 33 un de ruptura (poc probable, - Debat sobre qualitat i accessibilitat als serveis bàsics ...... 5 - Debat sobre noves oportunitats del sector agroalimentari ...... 10 però amb elements positius a - Debat sobre paisatge, agricultura, patrimoni i turisme ...... 15 - Debat sobre oportunitats de desenvolupament industrial ...... 16 retenir) i un de compromís. - Entrevistes a líders ...... 15 10 actes i 30 entrevistes realitzades ...... 162 a la Segarra? pels propers anys Quins escenaris poden plantejar-se

- 11 -

compatibles ambl’estratègiaterritorial delPlaterritorial delesterres dePonent. lògicament són escenaris millor. significativament tres futur Tots un a cap porti ens que litzar,i materia - de possible sigui que escenari aquell retenir evolucionar,finalment pugui per camarca la que lògic sembla quals els dins límits dels partir a reflexiód’abordar estratègica la necessitat la L’exerciciimplica prospectiusclau. projectesescenaris i d’elaborar estratègiques línies ment posterior derivaran se’n qual la de futur, de compartida visió la de conformació la a previ pas La delimitació d’escenaris alternatius sobre l’evolució de la Segarra en els propers anys és el propersanysés els en Segarra l’evolucióalternatiusla sobre d’escenaris de delimitació La EVOLUCIÓDE POBLACIÓ SOTA 3 ESCENARIS ALTRNATIUS Escenari Tendencial Escenari Escenari de Rupturade Escenari evolució indicativa al llarg del temps del llarg al indicativa evolució Escenari de Compromísde Escenari - 61 -

EVOLUCIÓECONOMIA SOTA 3 ESCENARIS ALTRNATIUS Escenari Tendencial Escenari Escenari de Rupturade Escenari evolució indicativa al llarg del temps del llarg al indicativa evolució Escenari de Compromísde Escenari - aportacions. aportacions. el procés un volumimportant de tot visites i de llarg web, al enregistrat al ha que online publicats estat han treballs realitzats i la documentació els elaborada Tots (www. Pla segarra2020.cat). del d’internet través portal del a directament o d’opinió realitzades líders i experts alcaldes, a personals entrevistes 30 les debat, de actes 10 dels través a participat han hi persones 160 de més mesos, i econòmics del territori. Al llarg de sis socials agents i institucions les totes a obert és que i consens el cerca que Segarra 2020 és un procés participatiu

La Segarra 2020, un procés obert i participatiu Façana de la Universitat de Cervera L’escenari tendencial considera l’evolució espontània de les actuals dinàmiques sectorials cap al fu- tur, amb una economia que es caracteritza pel manteniment de l’estructura d’un sector agroalimentari molt centrat sobre algunes grans empreses, el creixent paper destacat de les activitats de logística sobre l’eix de la A-2, i el manteniment del turisme com a activitat complementària. Aquest escenari dona lloc a creixements demogràfics i de l’economia importants que tendeixen a esmorteir-se amb el temps. El poblament tendeix a concentrar-se sobre Cervera i Guissona, i els petits pobles continuen tendint a despoblar-se.

Manteniment del model agroalimentari actual. Poca presència de PIMES complementàries a la CAG. Concentració i modernització de les granges, més grans i integrades en el paisatge. Creixe- ment de la CAG seguint l’actual model de negoci.

Atracció a la comarca d’activitats amb grans requeriments d’espai, en general amb una com- ponent de logística important, afavorides per la millora de les comunicacions amb els ports de problemes evidents, molts d’ells abastament coneguts, avui, a principis del segle XXI, la Segarra té condicions per assolir un Barcelona i Tarragona (ETF, A-27, C-14). desenvolupament econòmic de qualitat i generar un grau molt alt de benestar social pels seus residents. Turisme com a activitat complementària a l’activitat rural.

Els atractius del seu paisatge agrícola i cultural, que confereixen a la Segarra una identitat i un estil propi, la quanti- tat i qualitat del seu patrimoni històric i cultural, la presència d’algunes grans indústries locals molt dinàmiques i en fase Alguns projectes associats a l’escenari tendencial poden llegir-se a continuació: Escenari Tendencial d’expansió, la disponiblitat de sòl per a acollir noves activitats econòmiques, la proximitat i les bones comunicacions amb Suport públic a la concentració i modernització de granges. totes les capitals de província catalanes, inclosa Tarragona properament, són elements tots ells que poden jugar en favor de Promoció de la producció de biocombustibles, i d’energies renovables. la Segarra però que encara no han desplegat tot el seu potencial. És en aquest punt que la reflexió estratègica s’inicia per Equipament i condicionament dels polígons industrials. imaginar les línies d’un futur que encara és obert, per impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desen- Atracció d’infraestructures logístiques de dimensió mitjana i gran, amb component tecnològic. vopament i buscar sinèrgies a través de la concentració estratègica entre les empreses, les institucions públiques i els agents Eix Transversal Ferroviari socials. Els treballs d’aquest primer Pla Estratègic són un pas del Consell Comarcal en aquesta direcció.

- 9 - - 62 - L’escenari de ruptura considera un trencament de les dinàmiques espontànies, evolucionant cap Els treballs del Pla Territorial Parcial de Ponent de 2007 a un model amb forta component residencial, amb la qualitat ambiental com a component central. constitueixen el primer exercici per el conjunt de l’àmbit de Po- Econòmicament, l’escenari considera l’auge de les activitats agrícoles ecològiques i artesanes, vincu- nent, inclosa la Segarra, de planificar de forma coherent i inte- lat a un fort desenvolupament del turisme rural i de contacte amb el medi. Aquest escenari contempla grada les infraestructures de transport, els creixements urbans un creixement demogràfic relativament baix, però focalitzat sobre els petits pobles i nuclis singulars, i l’ordenació del medi natural amb horitzó a l’any 2026. El Pla amb l’arribada de nous residents vinguts d’àrees més urbanes que busquen l’entorn i paisatge sin- destaca que “les transformacions econòmiques de la comarca gular de la Segarra. Econòmicament, aquest és l’escenari que mostra un menor grau de dinamisme estan centrades en les noves expectatives que genera per a a curt termini, amb una regressió d’activitats industrials. l’agricultura la construcció del canal Segarra-Garrigues, i en el posicionament de la comarca com a espai de descentralitza- Una Segarra més residencial. ció per a noves activitats econòmiques de l’àrea metropolita- Nova població atreta per l’entorn rural amb un paisatge singular. na de Barcelona, territori que cada vegada és més proper a les Conformació de noves comunitats als petits pobles de professionals liberals, artistes i artesans, Terres de Lleida per la millora constant de les comunicacions. agricultors ecològics, integrades a la comarca i molt relacionades entre elles. L’equidistància entre Lleida i Barcelona converteixen la Segarra en un punt estratègic dins l’eix viari de l’autovia A-2, vertadera Equipament tecnològic dels petits pobles i nuclis singulars. artèria econòmica de les Terres de Lleida. La Segarra té un dels Agricultura ecològica i de producció agroalimentària artesanal. millors potencials de turisme rural de ponent, sobretot pel patri- Turisme rural de contacte amb la natura, com una activitat central. moni històric i arquitectònic que encara es preserva emmarcat en un paisatge agrari singular que encara ha experimentat po- Alguns projectes associats a l’escenari de ruptura poden llegir-se a continuació: ques agressions”. Diagnòstic en general compartit pels agents Promoció de l’agricultura ecològica de la comarca, és però la construcció del canal Segarra-Garri- Escenari de Ruptura Fibra òptica a tots els pobles i nuclis. gues l’apartat que desperta més escepticisme. Implantació d’equipaments culturals i socials als castells i altres elements patrimonials. Es constata que molts dels projectes estratègics Xarxa d’autobusos i transport públic comarcal, amb Lleida i Barcelona d’iniciativa pública necessaris des de fa anys a la Segarra s’endarrereixen en el temps, per falta de lideratge polític, de ca- Mapa del Pla Territorial Parcial de Ponent (2007). Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya pacitat tècnica per dur-los a terme, o de cooperació entre totes les institucions implicades, estatals i locals. Malgrat aquests

- 63 - - 8 - El sector de la indústria és el que aporta major riquesa a la Segarra, representant un 45% del PIB. Destacat també el 9% del PIB que representa l’agricultura. El pes de la indústria i de l’agricultura són especialment forts a la comarca en relació amb la mitjana catalana, la qual cosa s’explica per un sector serveis que a la Segarra encara té un pes molt reduït a l’economia comarcal (només el Priorat i la Ribera d’Ebre a Catalunya tenen un pes dels serveis més baix). L’activitat industrial es localitza bàsicament L’escenari de compromís aconsegueix la compatibilització de les dinàmiques sectorials per a evitar a Cervera i sobre l’eix de l’autovia A-2, en empreses de transport, logística i transformació de metalls. A Cervera, el tancament de l’aparició de conflictes i la conformació de sinèrgies entre elles. Econòmicament, l’escenari considera grans indústries de capital forà que s’hi havien instal.lat durant el segle XX ha estat traumàtic des dels anys 80 (tant com el tanca- un sector agroalimentari més ampli, amb major presència de petites i mitjanes empreses, i organit- zat en clúster; el desenvolupament d’activitats industrials de major valor afegit sobre l’eix de l’A-2, ment de la Universitat el segle XIX). algunes amb component de logística; un sector turístic amb un pes més important sobre l’economia A Guissona es localitza la factoria i la seu de la Corporació Alimentària de Guissona, que comarcal. Demogràficament i econòmica, l’escenari considera creixements moderats que tendeixen a amb unes ventes per sobre dels 1000 milions d’euros anuals, és una de les majors empreses de augmentar a mig i llarg termini. Catalunya. La situació central de la comarca dins de Catalunya i les bones comunicacions viàries, Compatibilització de les diferents dinàmiques sectorials i conformació de sinèrgies. juntament amb la disponibilitat de sòl a costos assequibles continua essent un avantatge pel desen- Més petites i mitjanes empreses, d’iniciativa i capital local i més valor afegit. volupament industrial de la comarca. El desenvolupament d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses a la Segarra, de més valor afegit i especialment en el sector de l’agroindústria, juntament Evolució de l’agroalimentari cap a una estructura en clúster. amb el major desenvolupament del sector serveis són reptes estratègics per la Segarra. Major cooperació entre empreses i sector públic per assolir objectius estratègics comuns. Zona industrial Clau 13 a Guissona Eix de la A-2, eix d’activitats, amb component de logística, ben integrades en el paisatge. Cal destacar com a precedents de l’actual Pla Estratègic els treballs de reflexió realitzats des dels anys Turisme com a activitat econòmica amb pes específic propi. 80, el Diagnòstic Comarcal de 1984, que plantejava una visió integral de la Segarra identificant i avaluant de Un paisatge revaloritzat, un entorn dinàmic i modern. forma sintètica i quantificada els problemes que es plantejaven llavors dins la comarca i en el seu entorn, el Programa d’Actuació Comarcal de 1996, que buscava la racionalització de l’administració comarcal i que fou Alguns projectes associats a l’escenari de compromís poden llegir-se a continuació: resultat de la reflexió dels municipis sobre les competències i serveis del Consell Comarcal i l’articulació de Agència de desenvolupament de la Segarra les relacions municipi-comarca, la Diagnosi i Propostes per a la Dinamització Socioeconòmica de la Segarra Fòrum de concertació estratègica empreses-institucions locals de 2000, estudi encarregat amb l’objectiu de dotar la Segarra d’un instrument de planificació estratègica Vivers d’empreses; centres d’oficines amb serveis compartits; centres de formació laboral Escenari de Compromís de base per a la sol.licitud d’ajuts europeus directes o de programes de desenvolupament rural (Leader Mancomunament de serveis públics

Logo Agenda 21 o PRODER), i més recentment, l’Agenda 21 Local. Planificació Sostenible de la Comarca de la Segarra de Universitat de Cervera (activitats de ressò) 2006, document estratègic de planificació ambiental de la comarca realitzat per la Diputació de Lleida amb l’objectiu d’integrar el medi ambient com un recurs i no com una limitació.

- 7 - - 64 - tat de població, gran nombre de petits nuclis, i creixent concentració urbana en els nuclis de Cervera i Guissona. Amb 22mil Característiques dels escenaris de futur habitants i una densitat de població de 30 habitants/Km2, es divideix en 21 municipis i 88 nuclis de població, concentrant-se dos terços del total de la població en els municipis de Cervera i Guissona. Només 4 municipis tenen més de 1000 habitants: Cervera i Guissona, Torà, i Sant Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no superen els 500hab, i d’aquests, 9 no supe- ren els 200 hab. La dispersió de la població de la Segarra representa un cost per a les administracions públiques quant a la provisió de serveis públics de qualitat, ja que servir tots els petits municipis esdevé molt car, però és un element fonamental del paisatge cultural de la comarca. La renda familiar bruta per habitat de la Segarra es troba per sobre de la mitjana catalana. Amb 16.100 euros per habitant, la Segarra era el 2004 la setena comarca catalana, 14% per sobre de la mitjana catalana situada en 11.420 euros per habitant, i per sobre també de la mitjana de l’àmbit de Ponent (15.700 euros per habitant). L’índex d’envelliment de la població és del 120,1%, inferior al corresponent a l’àmbit de Ponent (130,7%) i superior al català (113,1%): Granyanella de Segarra és el municipi que té l’índex més elevat (40% de la seva població té una edat igual o superior als 65 anys i només un 4% té menys de 15 anys), i Guissona és el municipi amb major nombre de població jove (18% tenen menys de 15 anys). El fenomen migratori ha estat molt intens a la Segarra des del 2001, amb un augment de la població del 18% fins el 2009, essencialment d’estrangers que són avui el 22% de la població total. A Guissona, la gran quantitat de mà d’obra que requereix la Corporació Alimentària ha atret un nombre molt més important de treballadors estrangers amb les seves famílies, repre- sentant avui vora un de cada dos habitants del municipi (47%). La integració de la població arribada en els darrers 10 anys és un repte estratègic per la comarca.

Espai Fassina de Guissona. Procés de participació ciutadana.

- 65 - - 6 - La comarca de la Segarra es troba emplaçada en un lloc central del territori català, lloc de pas, obert, amb un paisatge amb forta personalitat. A uns 600 metres d’altitud, el clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil.len entre els 350 i 450 mm l’any. Els conreus herbacis de secà ocu- pen la majoria del territori i són les transformacions humanes vinculades a aquesta activitat les que estructuren el paisatge i en defineixen el seu caràcter. S’intercalen terres planeres amb el relleu lleugerament ondulat que limita les valls suaus i obertes. El poblament és fragmentat i hi ha molts nuclis habitats disper- Una visió compartida del sos, disposats sobre turons que dominen el paisatge. L’herència futur de la Segarra: oberta del passat ha deixat gran nombre d’elements arquitectònics, castells i torres de defensa, que recorden els temps en què la a noves oportunitats de comarca va ser terra de frontera amb els regnes andalusos i con- desenvolupament, amb un formen un substrat patrimonial ric que la comarca vol explotar turísticament. Situada sobre l’extrem oriental de les planes de paisatge viu i revaloritzat. Ponent i pertanyent a la província de Lleida i a la futura vegueria de Ponent, es troba alhora al límit de les províncies de Barcelona i Tarragona, i de les futures vegueries de Comarques Centrals i el Camp de Tarragona. La comarca s’estructura socio-econòmicament en dues subcomarques, la plana de Guissona al nord i la plana de Cervera al sud. Es pot distingir una tercera àrea diferenciada per la seva Visió compartida del futur orografia, que és la Vall del Llobregós, la qual es troba situada a la part més alta de la Segarra i limita amb el Solsonès, amb Torà com a municipi de capçalera. La comarca presenta baixa densi- Paisatge de la Segarra

- 5 - d’una posiciógeogràficacentralaCatalunya. de la Regió Metropolitana de Barcelona i de Lleida, la Segarra ha d’anticipar els reptes i les oportunitats activa de les institucions comarcals, de la qual aquest Pla n’és un primer pas. Entre els espais econòmics provisió una Percal socials. agents això els públiquesempreses,institucions i les concentracióentre estratègica la de través a sinèrgies buscar i afegit, valor més de d’atracció i existents ja d’activitats A la Segarra cal impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desenvolupament de oportunitats i opcions millors les compatibles fer i impulsar cal Segarra la A Volem doncsquecapel2020,laSegarraevolucioni comsegueix: unaSegarra queCulturalment: projecta al’exterior laseva identitat públicsadaptatsalescaracterístiques unaSegarraambunserveis Socialment: delpoblament els sectors del’agroalimentari, laindústria,logísticaielturisme. Econòmicament: unaSegarraambunpaisatge viu Ambientalment: Territorialment: delPlaterritorial unaSegarramésordenada apartir dePonent institucionsmésproactivesInstitucionalment: entemes estratègics,compromeses ambelfutur Ponent. l’esperit recull Territorialde Pla del millor premisses les amb coherent que és visió Aquesta visió. escenari d’aquesta aquell com Compromís de l’Escenari reté Es una Segarra que faci alhora compatibles i complementàries les en oportunitats - 67 - - el mesd’octubre del2009. el conclou i s’inicia 2008 del desembre procés El 2020. solucions per al futur a l’horitzó projectar i d’una concurrent, forma sectors, i escales totes les de des comarca, la de oportunitats les i problemes de la Segarra per identificar els estratègica impulsada pel planificació Consell Comarcal de Segarra 2020 és una iniciativa

Per què la Segarra 2020? ...el moment de pensar el futur Paisatge de la Segarra EIXOS ESTRATÈGICS EIXOS

- 68 - INDEX 1. La Segarra... és el moment de pensar en el seu futur ...... 4 2. Segarra 2020: procés obert i participatiu ...... 10 3. La Segarra avui ...... 14 4. Segarra, territori d’oportunitats ...... 18 5. Segarra, cap a on va? ...... 26 6. Iniciatives més convenients ...... 40 7. Escenaris ...... 60 8. Visions de futur ...... 66

Cabana de tros Benvolgudes, benvolguts,

Des del Consell Comarcal de la Segarra apostem per a una administració pròxima i útil al servei dels ajuntaments i dels ciutadans capaç d’afrontar pro-activament els reptes que se’ns plantegen. El pla estratègic Segarra 2020 ha estat l’eina emprada per tal d’aglutinar les sinèrgies necessàries capaces d’impulsar un projecte de futur comú en la nostra comarca. El present informe respon a un encàrrec efectuat pel Consell Comarcal de la Segarra. Desenvolupa la proposta tècnica convinguda en l’esmentat encàrrec, amb les usuals modificacions significatives derivades de la pròpia Preguntar-nos el que som, el que fem i cap on anem tant des del punt de vista del sector públic i sector privat i acordar lògica de treball. un full de ruta consensuat del territori on vivim es essencial per tal de treballar per a una comarca amb més qualitat de El treball reflecteix els criteris i les opcions de l’equip redactor. Té caràcter d’informació propositiva per al Consell vida i millor competitivitat territorial. Comarcal de la Segarra, que l’adoptarà totalment i parcialment, tal com estimi oportú. Per tot això, us presentem els resultats de les aportacions de totes les persones interessades en el desenvolupament Els autors volen agrair la col.laboració de tots i totes les participants. sostenible de la comarca, per la nostra part, ens comprometem en traduir el pla estratègic en una realitat tangible, ja L’equip d’autors constituït per l’equip tècnic del Consell, integrat per Marta Pujol (Servei de Promoció Econòmica) que pensem que cal una Segarra compromesa amb el seu futur. i Carlota Bartra (Àrea de Participació Ciutadana, Premsa i Comunicació) i l’equip dinamitzador, integrat per la con- sultora externa MCrit. Salutacions cordials,

Cervera, gener de 2010.

Xavier Casoliva Pla President

Cervera, 4 de gener de 2010

La Segarra, compromesa amb el seu futur www.segarra2020.cat SEGARRA 2020 PLA ESTRATÈGIC