Treballs De Geografia 1989V42.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
TREBALLS DE GEOGRAFIA, núm. 42 TREBALLS DE GEOGRAFIA, núm. 42 2- semestre, 1989 2nd. halr-year, 1989 íNDICE SUMMARY Caudales múlmos en el Llevant y el MIgJorn de Maxlmum water dlscbarges In Llevant and Mallorca durante las avenldas de Migjorn or Mallorca durlng tbe noods Septlembre de 1989 or september or 1989 Miquel Grimalt Gelaben. Antoni Rodríguez-Perea Miquel Grimalt Gelaben. Antoni Rodríguez-Perca Las Inundacions bist6rlcas de sa Riera Hlstorleal noodlngs or sa Riera Miquel Grimalt Gelaben Miquel Grimalt Gelaben Un plano de Palma de 1613 cinti A map or Palma dated c. 1613 Climent Picornell. Joana-Maria Seguí. Antoni Ginard. Climenl Picornell. Joana·Maria Seguí. Antoni Ginani. Josep Morata Josep Morata. La revltallzación del mundo rural y el Consejo de The vltalisatlon or rural zones and European Europa Councll Antònia Ripoll Martínez Antònia Ripoll Martínez Mapa de baucales de la serra de Tramuntana de A terraces-cuJtlvatlon map or Serra de Tramuntana Mallorca (Majorca) Miquel Grimalt Gelaben. Maci)' Blu.quez Salom Miquel Grimalt Gelaben. Maci). Blu.quez Salom La red rerrovlarla de Mallorca y su Incldencla en el The Majorca's rallway network and the incldence In desarrollo Insular Insular development Pere l. Brunet Estarel1es Pere J. Brunet Estarelles Apllcaclón metodol6glca del indlce de acceslbllldad Collectlve transport and Index or accesslblllty In al transporte púbUco en la ciudad de Palma Palma: a mdodologlcal appllcatlon Joana-Maria Seguí Joana-Maria Seguf Los barrlos de Palma y la red municipal de trans· Quarters tram Palma and municipal network or porte colectlvo urbano: un indiCI! de acceslbllldad urban collectlve transport: an Index or accesslblllty Joana-Maria Seguí. Antònia Ripoll Martínez Joana-Maria Seguí. Antònia Ripoll Martínez La poblacl6n post-turistlca de Mallorca (1979-1986) The "post-turlstlc" populatlon or Majorca (1970 en el marco de una nueva comarcallzacl6n 1986) In tbe frame or nell' reglonallsatlon Jaume Binimelis Sebastian. Amadeu Corbí Mateu Jaume Binimelis Sebastian. Amadeu Corbí Mateu Evoluclón de los centros medlos ponderados de "Centres averages balanced" evolutlon and poblaclón y vlvlenda en Mallorca (1950-1986) populatlon and houslng In Majorca (1950·198) Pere l. Brunet Estarelles Pere 1. Brunet Estarelles La prevls16n del suelo en Mallorca: una variable The prevlslon or urblln lIreas in Majorca: a depen condicionada por el turlsmo y la segunda residencia dent average on tourlsm and secondary resldence Onofre Rullan Salamanca Onofre Rullan Salamanca Turisme, medlo ambiente y ordenacl6n del Tourlsm, envlronnment and regional pJannlng In terrltorlo en las Islas Daleares the Balearic Islands Pere A. Salv). Tomb Pere A. Salv)' Tomb Notas de congresos y encuentros Notes or congress lInd meetlngs Notas blbUograncas B1bllographical notes Director: Clirilent Picomell Consell de redaccló: Pere J. Bnmet Joan J. Fom6s Miquel Grimalt Onofre Rullan Secretaria de Redaccló: AntOnia Ripoll Coberta: Mapa de "Partie de 1'isle d'Yvice, et des isles Fromentiers". Autors: Michelot et Bremond. Any 1730. © del text: Els autors © de l'edició: Universitat de les Illes Balears Redacció Ilntercanvl: «Treba1ls de Geografia» Departament de Ciencies de la Terra Universitat de les Illes Balears Carretera de Valldemossa, km 7.5 07071 Palma Telefon: (71) 20 71 11 Telefax: (71) 29 65 54 Subscrlpclons: CIDA, el Patronat Obrer, 30 07006 Palma (B alears) D.L.: PM 427-1980 Impressló: Grafiques Miramar. TREBALLS DE GEOGRAFIA, núm. 42 2n. semestre, 1989 ÍNDEX Cabals maxims al Llevant i Migjorn de Mallorca durant les revingudes del setembre de 1989 Miquel Griinalt Gelabert, Antoni Rodríguez-Perea 7 Les inundacions historiques de sa Riera Miquel Grimalt Gelabert 19 Un planol de Palma de I'aoy 1613 circa. ·Climent Picomell, Joana-Maria Seguí, Antoni Ginard, Josep Morata 27 La revitalització del món rural i el Consell d 'Europa Antonia Ripoll Martínez 35 El mapa de marjades de la serra de Tramuntana de Mallorca Miquel Grimalt Gelabert, Macia Blazquez Saloro 43 La red ferroviaria de Mallorca y su incidencia en el desarrollo insular Pere J. Brunet Estarelles 49 Aplicació metodologica de I'ÍDdex d'accessibilitat al transport públic urba a la ciutat de Palma Joana-Maria Seguí 57 Els barris de Palma i la xarxa municipal de transport col·lectiu urba: un Índex d'accessibilitat Joana-Maria Seguí, Antonia Ripoll Martínez 77 La població postturística de Mallorca (1970-1986) dins el mare d'una nova eomarcalització Jaume Binimelis Sebastian, Amadeu Corbí Mateu 89 Evolució deIs centres mitjans ponderats de població i habitatge a MaUórca (1950-1986) Pere J. Brunet Estarelles 109 La previsió del sol a Mallorca: una variable condicionada pel turisme i la segona residencia Onafre Rullan Salamanca 117 Turismo, medio ambiente y ordenación del territorio en las islas Baleares Pere A. Salva Tomas 127 Notes de congressos i encontres Notes bibliografiques 137 TREBALLS DE GEOGRAFIA, núm. 42 p. 7-18 DEPARTAMENT DE CIÈNCIES DE LA TERRA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS Palma 1989 CABALS MÀXIMS AL LLEVANT I MIGJORN DE MALLORCA DURANT LES REVINGUDES DEL SETEMBRE DE 1989 * Miquel Grimalt, Antoni Rodríguez-Perea amb la col·laboració d'Amadeu Corbi, Antoni Marcus i Paula Menorca RESUM: Cabals màxims al Llevant i Migjorn de Mallorca durant les revingudes del setembre de 1989. El dia 6 de setembre de 1989 hi hagué al Llevant i Migjorn de Mallorca revingudes generalitzades arreu de tota la xarxa hidrogràfica que provocaren inundacions a diversos punts amb danys materials molt importants i víctimes humanes. A l'article es calculen els cabals màxims que dugueren els torrents principals de la zona afectada. S'han utilitzat els mètodes de Riggs, Williams i Costa, de forma comparativa, i s'obtenen cabals de fins 1.054 m3lseg en el cas del torrent de Son Negre. No existeix una relació clara entre els cabals màxims i la superfície de conca drenada, i de forma preliminar es conclou que la distribució de la pluja i la forma de la conca drenada són els factors que més condicionen el cabal màxim. MOTS CLAU: Inundacions, cabals màxims, geomorfologia, climatologia. Mallorca. ABSTRACT: Maximum water discharges in Llevant and Migjorn of Mallorca during the floods of September of1989. Catastrophic floods afected the Eastern and Southern parts of Mallorca during the 6th of September of1989. Runoff waters flooded several villages and turístic resorts and three persons were kill. The object of this paper is to determine the maximum peak discharges. We use different indirect methods (Riggs, 1976, Williams, 1978 and Costa, 1983) for estimating water discharges. Results are quite consistents and reach as much as 1054 nilseg in Son Negre Creek. Maximum peak discharges are more related with high-intensity rainfall distribution and drainage basin patterns than with drainage areas. KEY WORDS: Floods, maximum water discharges, geomorphoiogy, climatology, Mallorca. * Inclós en el projecte "Turismo y Ordenación del Territorio en las Islas Baleares. Impacto actual y perspectivas futuras". (CICYT) PP 87 0582. Introducció constitueixen un fenomen nou, atès que l'àrea del Llevant i Migjorn insular ha sofert al llarg de la El dia 6 de setembre de 1989 s'han produït seva història nombrosos casos de revingudes, arreu de la zona oriental i meridional de l'illa de d'entre les quals podem esmentar les més Mallorca les inundacions més importants —almenys importants a continuació (GRIMALT, 1989a). La pel que fa al seu impacte social— que ha sofert l'illa no ocupació humana d'àmplies àrees del litoral fins de Mallorca des de les ja llunyanes torrentades del al període posterior al 1960 va fer que per a molts de 25 de setembre del 1962 al vessant de Palma (tot torrents que desemboquen a les cales del litoral del tenint present la dificultat que suposa comparar SE manquin referències d'aquesta mena: diversos esdeveniments d'aquesta mena). En el succeït que ens interessa es Inundacions històriques: podrien remarcar especialment dos fets: — la intensitat de les revingudes, que es Torrent de sa Cabana (Manacor) deriva directament de la precipitació i de les 15/IX/1850 condicions geomorfològiques de la xarxa i la seva 5/X/1932 conca. 2/XI/1943 — els danys soferts, que es relacionen 30/X/1961 - l/XI/1961 sobretot amb la intensitat i les circumstàncies de 7/IV/1969 l'ocupació humana de les àrees inundades. Torrent de na Borges Les conseqüències de les revingudes han 15/IX/1850 (nivells de fins a 8 metres) estat força negatives en l'aspecte social, amb el 14/IX/1972 balanç final de 3 víctimes mortals (que haurien estat 3 l/XII/1972-1/1/1973 força més nombroses en el cas que les torrentades 2/IX/82 s'haguessin donat de nit). A part, s'han de ressenyar destruccions generalitzades a habitatges, locals i Torrent de ses Talaioles (Port de Manacor) instal·lacions diverses que acabaren per afectar 5/X/1932 greument els nuclis urbans de Manacor, Sant Llo• 2/XI/1943 renç des Cardessar, Campos, Felanitx, s'Illot, Son l/X/1959 Carrió, Cala Rajada, el Port de Manacor, s'Estany 25/VÜI/1983 d'en Mas, es Domingos Petit, Portocolom i Porto- petro. Torrent de ses Planes/sa Manquera i afluents Altres efectes de les revingudes han estat la (Sant Llorenç) destrucció de nombrosos trams de carreteres i ca• 3-4/XI/1943 mins, que quedaren amb el ferm arrabassat o que 12/X/1973 literalment desapareguren. Diversos ponts roman- 9/IX/1982 gueren amb l'ull esbucat o, en altres casos, 25/X/1985 s'embussaren i l'aigua va arrossegar la carretera als trams immediatament anterior i posterior (tor• Torrent de n'Amer (s'Illot) rent des Fangar, torrent de sa Conca). Altres in• 3-4/XI/1943 frastructures afectades foren les conduccions de tota l/X/59 mena: el fluid elèctric, al telèfon, l'aigua corrent i el 12/X/1973 clavegueram. 29/IH/1974 9/IX/1982 Les conseqüències en el sector agrícola 25/Vm/1983 també han estat marcadament pernicioses, amb 25/X/1985 pèrdua de collites, erosió de les terres, desaparició de l'arbrat i mort del bestiar.