Riuada Del Riu Ter a Manlleu 18 D'octubre De 1940

Home , Manlleu

RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU 18 D’OCTUBRE DE 1940

Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Any de la riuada 1940

Conca Ter

Riu Ter

Municipi Manlleu

Lloc Centre Històric Font: ACA (30/06/2011) Nom – Topònim Plaça de Fra Bernadí (Ajuntament)

Situació de la marca Columna de la plaça porticada (façana oest de la plaça) Font: ACA Nivell assolit 0,90 m sobre el terra de la plaça, 9 m sobre el llit fluvial

Tipus de marca Placa metàl·lica rectangular

Coordenades UTM (ETRS89) X: 440.675, Y: 4.650.026

Altitud del carrer 446,5 m La inundació es va estendre un màxim de 480 m terra Observacions endins

_mat_08112_1940b_v1

Aca www.gencat.cat/aca

DESCRIPCIÓ CAR Riuada del 18 d’octubre de 1940

Fonts: Comisaría General de Regiones Inundadas. 1943. Costa, Josep Maria: L’aiguat del 1940 a Manlleu (Osona). Nació Digital. 2006.

La màxima absoluta de les precipitacions que van tenir lloc a Catalunya el 17 i 18 d’octubre de 1940 van caure especialment a les capçaleres dels rius Ter i Muga; les intensitats van ser creixents cap a la banda francesa. En 24 h es van registrar 238 mm a Sant Pere de Torelló, 192 mm a Santa Fe del Montseny, 352 mm a Camprodon (en tres dies es van recollir 800 mm) i 280 mm a Beget.

En definitiva aquesta avinguda va ser la major del segle XX en els rius Muga, Fluvià i Ter o el que és el mateix: “la mare de totes les riuades del segle XX”.

Quan es parla de riuades i inundacions, aquesta de 1940 es considera l’episodi més singular a tot Catalunya, tant per la quantitat d’aigua caiguda com pels desastrosos efectes, especialment a la conca del riu Ter, excepció feta quan a danys personals de la riuada de 1962 al Vallès.

Una relació interminable de pèrdues de tot tipus donen idea de la magnitud de la gran catàstrofe, agreujada per la misèria en què vivia el país recent sortit de la Guerra Civil.

Durant la nit del 17 al 18 d’octubre de 1940, és a dir, ja entrant en el dia 18, el riu Ter va experimentar una crescuda extraordinària de les seves aigües negant al seu pas tot allò que s’hi trobava sota la cota del corrent fluvial. Les proporcions van ser tan grans que les aigües es van estendre fins a un màxim de 480 m per la població, assolint un nivell de 9 m per sobre del llit del riu.

La fesonomia de Manlleu va canviar severament, el 69% del casc urbà del poble va ser afectat pel desbordament tempestuós i catastròfic del Ter i dels 932 edificis amb que llavors comptava la població, 525 van quedar afectats seriosament en major o menor mesura. D’aquests últims, 130 cases o edificis van desaparèixer per complet a causa de la forta envestida de les descontrolades aigües.

El fet que el pont de Can Molas s’obstruís a causa de la gran quantitat d’arbres i tot tipus de materials arrossegats per les aigües, va contribuir a la gran inundació. Des d’aleshores, Manlleu va quedar incomunicat amb Vic durant més de mig any, atès que el pont de la Devesa que substituïa el de Can Molas –dinamitat per l’exèrcit republicà en la seva retirada- va ser emportat per les aigües. Va succeir el mateix amb el pont provisional del carrer Sant Martí, va quedar tapat pels materials. En fer de pantalla els ponts, la crescuda va anar a parar a les zones més baixes i al estar el poble en primera línia, l’oclusió dels ponts va propiciar que es desviessin les aigües cap als barris del marge esquerre, envaint-lo tot al seu pas.

Aquests barris, propers al Ter, van patir amb major severitat els efectes de la inundació, es va haver de lamentar la mort o desaparició de 10 persones (cinc morts i cinc desapareguts). D’altra banda també hi va haver 15 persones ferides amb diferents graus de gravetat.

El Canal Industrial de Manlleu, emblema de l’activitat fabril del poble i que donava vida a les fàbriques i indústries allà establertes, va ser pràcticament destruït, va quedar tan malmès que els seus 1.000 m de traçat van desaparèixer en la seva totalitat. Dels 7 salts d’aigua que hi havia

construïts i que donaven vida a gairebé tota la indústria de Manlleu, no en va quedar operatiu cap ni un. Els usuaris van començar a treballar en la seva reconstrucció: es va ampliar i augmentar la longitud fins als 1.500 m. El projecte de reparació va ser aprovat per la Delegación Hidráulica del Pirineo Oriental i les despeses pagades per la comunitat dels set usuaris que hi havia establerts al llarg del mateix.

_mat_08112_1940b_v1

Aca www.gencat.cat/aca

A causa dels arrossegaments transportats pel riu durant la inundació, els barris contigus a les seves ribes van quedar afectats per una capa de llot d’una alçada superior, en alguns punts, a un metre sobre el nivell del terra.

Després de les pluges catastròfiques, la població va quedar sense els serveis bàsics, com ara electricitat, aigua potable o gas. Les centrals hidroelèctriques associades a la indústria, en estar pròximes al riu, van patir les conseqüències en primera línia i la capa de llot que les cobria va arribar als 1,50 m d’alçada.

A les fàbriques Llagostera i Bonet hi havia treballadors aïllats que van ser rescatats amb cables i cistells de vímet a les 12 del migdia i a les 3 de la tarda, respectivament. Cap al migdia del mateix dia 18 les aigües estaven en retirada i només envaïen el Passeig del Ter, corresponent al marge esquerre del riu.

Les dues empreses més importants de la població, Can Serra i Conductors Elèctrics Roqué, van ser arrasades i van quedar sense feina un total de 992 homes i 662 dones.

El mateix dia 18 hi va haver sessió municipal, es redactava l’informe oficial i s’aprovaven mesures urgents a prendre. Es va acordar mobilitzar tots els homes de 18 a 55 anys que no tinguessin domicilis perjudicats. Durant els primers moments de la inundació, els treballs de salvament va anar a càrrec dels veïns que habitaven la zona més alta del poble que, tot i patir les pluges, no van patir directament la pujada de les aigües.

Les corporacions municipals s’anaven reunint en totes les poblacions i se sumaven els esforços per tal de trobar els supervivents de la tragèdia sota els edificis enderrocats.

Quan es va poder, les autoritats van enviar un destacament de soldats del Regiment d’Enginyers núm. 4 de Barcelona que ajudaven els veïns en el desenrunament immediat de les cases afectades i sota les quals podria haver persones sepultades.

La urgència de netejar de runes, sorres i llots els carres i agilitzar el més aviat possible tots els treballs, va fer que les autoritats competents traslladessin a Manlleu un Batalló de Presos (500) procedents de Barcelona, que van ser els encarregats de dur a terme les feines de desenrunament durant els dies posteriors a la inundació i que van treballar des de poc després de la riuada (18 d’octubre de 1940) fins al dia 8 de març de 1941, data en què la població va quedar neta d’arrossegaments i de runes Els presos van percebre un sou de 5,96 pessetes diàries en concepte de paga mentre van durar les tasques de neteja. Val a dir que encara es pot veure sota les voltes davant el núm. 28 de la Plaça Fra Bernadí una gran taca a les rajoles del terra a causa del foc que hi feien els soldats (ranxo).

Un dels grans problemes suscitats immediatament era el d’allotjar les persones i famílies que van quedar-se sense habitatge, que eren moltes. Per això va començar la construcció a Manlleu de diversos grups d’habitatges protegits que van ser finançats per la Diputació de Barcelona i per la Obra Sindical del Hogar, i aprovats per l’Instituto Nacional de la Vivienda.

Les condicions de finançament eren les següents: l’organisme que projectava la reconstrucció aportava, en qualitat de fons perdut, un 10% i feia un préstec a l’usuari del immoble per una quantitat igual al 40% del valor total del mateix, que havia de ser amortitzar en un termini de 40 anys; després passava ja definitivament a ser propietari de la finca. El 50% restant de la despesa econòmica era abonat, com a fons perdut, pel ja mencionat Instituto Nacional de la Vivienda. Hi va néixer el barri de Gràcia amb cases protegides, així com també habitatges a Vista Alegre i al carrer Espona.

El pla d’obres també contemplava la construcció d’una Casa de la Vila, d’una caserna de la Guardia Civil, d’un Grup Escolar, l’obertura del carrer de Sant Domènec i la urbanització de carrers com el de la Cavalleria, Rusiñol o el Passeig del Ter.

_mat_08112_1940b_v1

Aca www.gencat.cat/aca

ACTERÍSTIQUES GENERALS

MAPA D’UBICACIÓ

Mapa de Manlleu. Situació de la Plaça de Fra Bernadí on hi ha l’Ajuntament (cara o façana oest). La placa commemorativa de l’episodi està situada en una columna de la plaça a 340 m del riu Ter. El pont encerclat és el de Can Molas, on també hi ha una altra placa de la riuada.

340 m

_mat_08112_1940b_v1

Aca www.gencat.cat/aca

FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ