Nalec Notícies

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Nalec Notícies M A I G 2 0 2 1 Nalecnotícies Butlletí digital independent n. 5 En aquesta edició... Empenta a la S’endarrereixen les obres de promoció de la la xarxa d’aigua al Corb Vall del Corb Nalec defensa la llibertat d’expressió Renovació total de la LV-2341 Iniciades les obres a Cal Miró Foto: @lavalldelcorb Aquest passat mes d’abril, Nalec i altres municipis i consells comarcals s’han unit per desenvolupar la Vall Teatre contra la del Corb en diversos àmbits. Mitjançant la signatura violència de gènere d’un conveni amb l’Associació per al desenvolupa- ment integral de la Vall del Corb es vol dotar la zona de recursos i dinamitzar-la, enfortint sectors com el turisme o l’agroalimentari. Nalec notícies L’Associació de la Vall del Corb, creada fa uns vint Redacció: Albert Barba i Costa anys, també treballa de forma parallela per Xarxes socials: Laia Farré i Corbella Correu-e: [email protected] promocionar els productes de la zona i els municipis, i @NNoticies aconseguir, a llarg termini, un augment de la població. Per aquest motiu, s’ha iniciat un projecte, que es troba @nnoticies en fase pilot, per dinamitzar l’habitatge, la gestió de recursos i l’agroecologia de diversos municipis de la Si voleu proposar-nos temes, articles per a zona. publicar o teniu qualsevol dubte o aportació escriviu-nos! (segueix a la pàg.02) 0 1 N A L E C N O T Í C I E S | N º 5 Promoció de S’endarrereixen les la Vall del Corb obres de la xarxa d’aigua al Corb (...continua de la portada) En tractar-se d’una zona límit que Tal com informava Nalec notícies en engloba municipis lleidatans i tarrago- l’edició de gener d’aquest any, el Consell nins de comarques com l’Urgell, la Comarcal de l’Urgell havia d’iniciar, en el Conca de Barberà i la Segarra, són primer trimestre de l’any, les obres de moltes les administracions locals millora de la xarxa d’abastament d’aigua implicades. De moment, a banda de a la vall del Corb. Les obres, compten l’Ajuntament de Nalec, s’hi han adherit amb un pressupost de 347.689 euros els de Maldà, Santa Coloma de Queralt, finançats, en gran mesura, per l’Agència Sant Martí de Riucorb, Passanant i Catalana de l’Aigua (ACA), però, de Belltall, Belianes, Ciutadilla i el Consell moment, s'ha endarrerit l’inici. Comarcal de l’Urgell. En el darrer consell d’alcaldes del dijous El projecte pretén signar diversos 8 d’abril, es van acabar de concretar els convenis que serveixin per dinamitzar imports que cada ajuntament haurà la zona, enfortir el sector agroalimentari d’aportar per a assolir la despesa de i turístic, i revertir el despoblament que l’obra. En el cas de Nalec, la quantitat viu la Vall. A més, vol esdevenir un serà de 4.751,35 euros. Ara per ara, les aparador d'allò que s’hi pot trobar en la obres es troben encara per començar i zona a nivell cultural, patrimonial o de moment, s’ha iniciat el concurs de paisatgístic, a banda de promocionar licitació per a les empreses que optin a comerços i establiments quilòmetre fer-se càrrec de l’obra. zero. Gastronomia, rutes per a petits i grans, o productors locals són alguns dels apartats que es poden trobar en el La fibra òptica, a ple lloc web www.valldelcorb.cat rendiment La propera activitat serà el 22 de maig, l'anomenat ‘Tros food’, l'activitat més Des que a mitjans de febrer s’iniciés la coneguda, en la qual es fa una instal•lació de la fibra òptica a Nalec, per caminada amb degustació de part de l’empresa ADAMO, un bon productes de proximitat per la Vall. nombre de famílies s’han donat d’alta i ja També s’han programat dos tastos de la gaudeixen a les seves cases. vins de proximitat el 30 de maig i el 27 de juny i un passeig ornitològic pels Recordem que les persones intere- secans de Belianes-Preixana el 6 de ssades, us podeu posar en contacte amb juny. Carme Ariza, la comercial de l’empresa que gestiona la cobertura de Nalec, trucant al tel. 628.939.711 o escrivint un correu a [email protected] 0 2 N A L E C N O T Í C I E S N 5 Iniciades les obres a Cal Miró Foto: Redacció Degut a la caiguda de part de les Un cop completat l’enderroc i teulades de Cal Miró durant la nevada fiançament s’haurà de redactar un nou del gener i la negativa per part del Pla projecte de coberta ja que amb les Únic d’Obres i Serveis de Catalunya obres d’enderroc s’ha pogut comprovar (PUOSC) de l’avançament del 2024 al que l’edifici estava força més malmès 2021 dels 250.000 euros previstos per a la del què s’imaginava. Posteriorment restauració de l’edifici, l’Ajuntament de s’hauran d’ iniciar les tasques de licitació Nalec va decidir buscar altres maneres per a les obres de coberta, projecte d’iniciar-les de manera urgent. valorat amb 77.738,13 euros del qual una part vindrà finançat pel ‘Pla de Amb l’aportació ja atorgada de 29.461€ cooperació municipal per al finança- del Pla de dinamització de la Diputació ment d’inversions’ de la Diputació de de Lleida, les obres d’enderroc es van Lleida. començar el 25 de gener i actualment es mantenen a bon ritme tot i que encara s’allargaran unes setmanes. Pel moment, s’han eliminat la gairebé totalitat de les teulades i iniciat l’anivellament i saneja- ment del pati interior. El cost total d’aquest enderroc es de 31.990,48 euros i, per tant, l’Ajuntament aportarà de fons propis 2.529,48 euros. Foto: Redacció 0 3 N A L E C N O T Í C I E S N 5 Teatre contra la violència de gènere El passat mes de desembre, el Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, va atorgar una subvenció de 1000 euros a l’Ajuntament de Nalec, per a activitats de prevenció, suport i lluita contra la Nalec defensa la violència masclista en l’àmbit familiar. El Consistori va decidir que aquesta llibertat subvenció, amb càrrec al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, fos d’expressió gestionada per la Comissió de Festes de Nalec que, finalment, organitzarà el En el passat ple municipal del 31 de març, proper dissabte 22 de maig, dues l’Ajuntament de Nalec va aprovar, per activitats a la pista poliesportiva. majoria, una moció en defensa de la llibertat d’expressió i de rebuig a ‘Sant Jordi amb igualtat’, és un l’empresonament del ‘raper’ lleidatà espectacle en format de conte amb Pablo Hasel. temàtica d’igualtat de gènere, dirigit a un públic infantil d’entre 3 i 10 anys, El rosari de detencions, judicis i entrades i aproximadament, i es representarà a les sortides de la presó, s’inicia el 4 d’octubre 17.30h (durada 50 minuts). de 2011 quan és detingut per la policia espanyola acusat d’apologia del A les 18.30h, els més grans podran gaudir terrorisme per les lletres de les seves de l’espectacle ‘Histèries Uterines’, cançons. Des del passat 16 de febrer, contes humorístics musicalitzats amb Hasel compleix una condemna de nou piano i també amb temàtica d’igualtat i mesos peErn eanqaulteimste nút mdeerl o tedrerlo rbisumtlele tíi que ve precedit de força èxit en altres reincidèncniao, sepreàn bae nq ubeé uensa sfoutmo.a.. pao tslesr representacions. anteriors. podríem dir-ne una 'captura de pantalla'. Multitud d’entitats i col•lectius han mostrat eEl ss etrua crteab udi'gu na 'blar edue' cpisuibó lidcaet la justícia es'pLan Vyaonlag iu ealr dsiuap' odret l a2 3la dlleib ejurtliaotl d’expressidóe, 1e9n3t1r ea mlbes m qoutieu dees lat r ofebsetna Òmnium mCuajlotur rdael, Nl’Aaslesco coianc pióo ddeem P lrleogfeir- ssionals edles aclat esD i acneslea brdacei onCsa qtaulue nsy'hai, l’Acadèmipa rdeepla Crainvemn. a Català, l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA),V la’Al slas opceiancai ór edceo rMdaurn qicuipei s a pqeure all l’ Indepenjduèlinocl, ia e(As MIv) iiv iaejunn taemls enptrsi mcoemrs els de Bermgae,s Voas lldse o l aA rSbeúgcoiensa eRnetpreú bmliocalt si altres. era força habitual que s'inclo- guessin actes de tipus polític. 0 4 N A L E C N O T Í C I E S N 5 Aprovat el projecte per a renovar la LV-2341 El passat dia 28 d'abril, la Diputació de Lleida va confirmar que s'ha aprovat el projecte de condicionament, eixampla- ment, millora i pavimentació asfàltica de la carretera LV-2341 en la seva totalitat (de la rotonda de l'hostal fins al poble). Les obres tenen un pressupost d'execu- ció de 549.646,19€ i un altre de 565.283,59€ que inclou l'afecció de terrenys. Foto: Redacció Tot preparant la temporada de vacances Encara falten dos mesos per l’arribada de l’estiu, però ja es tenen previsions pel que fa a l’obertura de les instal•lacions de la piscina i el bar de Nalec. Pel que fa als banys a la piscina, es preveu obrir la temporada el dissabte 26 de juny i fins diumenge 5 de setembre. En el cas del bar, s’acaba d’obrir un concurs de licitació per a la seva gestió i l’Ajuntament te la intenció d’obrir-lo a partir de dijous 23 de juny i poder-hi celebrar, així, la revetlla de Sant Joan.
Recommended publications
  • La Carta De Franquícia De Preixana (L'urgell) Atorgada Pel Monestir De Vallbona (11 D'agost De 1228)
    LA CARTA DE FRANQUÍCIA DE PREIXANA (L'URGELL) ATORGADA PEL MONESTIR DE VALLBONA (11 D'AGOST DE 1228) JOSEP MARIA SANS J TRAVÉ A l'arxiu del monestir de Santa Maria de Vallbona s'hi conserva a la Sèrie Pergamins, amb el número 21 de la Carpeta del segle x11, un document que enregistra l'atorgament d'una sèrie de privilegis, coneguts genèricament amb el nom de «carta de franquícia», concedits l' 11 d'agost de 1228 per l'abadessa Ermessenda de Rubió ( 1191-1229), juntament amb d'altres membres de la comunitat, a onze habitants del seu domini de Preixana. El fet que aquest instrument sigui encara inèdit i desconegut, car no n'hi ha cap referència a l'extensa i gairebé ex­ haustiva obra de l'eminent historiador de Vallbona, Josep Joan Piquer i Jover, així com tampoc a l'obra magna del professor Josep Maria Font i Rius sobre les cartes de població i franquícia, i que, per altra banda, sigui de moment l'únic d'aquests tipus de concessions que hom conegui del monestir de Vallbona, m'ha mogut a presentar-ne aquí la publicació acompanyada del present comentari. Prèviament i per tal d'emmarcar cronològicament i socialment aquesta concessió analitzem els precedents del senyoriu vallbonenc damunt l'esmentada població. 757 2 JOSEP MARIA SANS I TRAVÉ PRECEDENTS DE LA CONSTITUCIÓ DEL SENYORI U DE VALLBONA DAMUNT PREIXANA Preixana, població de l 'Urgell, es troba situada relativament a prop del monestir cistercenc amb el qual entrà històricament molt aviat en contacte formant part de la seva baronia.
    [Show full text]
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
    ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • El Paper Moneda Català * Transcripció De Joan Grau I Vinas
    El paper moneda català * Transcripció de Joan Grau i Vinas En el temps de la seva plena sobirania nacional, Catalunya ha dispo• sat sempre del seu propi sistema monetari, els signes del qual eren, evi• dentment, les monedes de metall. Però cal arribar a l'època moderna i al trasbals de la guerra del 1936- 39 per veure néixer el paper moneda català. Alguns han cregut veure els predecessors dels bitllets catalans en els Assignats Imperials de curs al Principat durant l'ocupació francesa (1808-1814) o bé en els bitllets, obli• gacions, cèdules i certificats emesos pels bancs «provincians» catalans el segle passat i començament de l'actual (1844-1921), tals com el Banc de Barcelona, Banc Balear, Banc de Reus, Banc de Tarragona, Banc de Tor• tosa, Banc de València, Banc de Valls i d'altres, o bé encara el paper mo• neda emès al final de la primera guerra europea per les Cambres de Co• merç de Catalunya Nord sota dominació francesa (Perpinyà, 1915-1922). Nosaltres creiem que tots aquests papers no poden pas considerar-se bitllets catalans en el sentit propi, primerament i principal per no haver estat emesos per un govern autènticament català i segonament per no estar es• crits en la nostra llengua. En aquest aspecte, tampoc podem considerar com a catalans els bitllets emesos durant la guerra pel Banc d'Espanya a Barce• lona 1T1 de març, 1*11 de juny i el 15 d'agost del 1938. Així, doncs, el paper moneda català va néixer per decret del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 21 de setembre del 1936, creant una emissió de bitllets per un import total de 20 milions de pessetes amb els valors de 10 pessetes, 5 pessetes i 2,50 pessetes de curs legal i obligatori a tot el territori autònom, però que pràcticament fou també admès i circulà per tota l'àrea republicana del front d'Aragó.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Edicte Programació Definitiva PAS 2015
    PROGRAMA D’ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS PROGRAMACIÓ DEFINTIVA ANUALITAT 2015: COMARCA MUNICIPI ENTITAT ATRIBUCIÓ 2015 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 7.421,88 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 4.906,95 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 8.172,81 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 5.760,63 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 5.469,74 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 7.945,09 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 4.614,61 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 6.876,45 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 5.340,43 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 1.500,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 15.502,85 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 1.650,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 7.256,32 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 5.347,23 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 6.655,97 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 7.528,32 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 10.275,32 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 19.599,26 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 9.746,74 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 1.500,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D.
    [Show full text]
  • The Catalan Wine Sector Index
    The catalan wine sector Index The catalan wine sector ............................................... 4 Designation of Origin Cava ............................................... 8 Designation of Origin Alella ............................................... 10 Designation of Origin Catalunya ........................................ 12 Designation of Origin Costers del Segre ............................ 14 Designation of Origin Pla de Bages ................................... 16 Designation of Origin Montsant .......................................... 18 Designation of Origin Terra Alta .......................................... 20 Designation of Origin Tarragona ......................................... 23 Designation of Origin Empordà .......................................... 25 Designation of Origin Penedès ........................................... 27 Qualified Designation of Origin Priorat ................................... 30 Designation of Origin Conca de Barberà ............................ 33 2 With an annual turnover of almost €1.2 Bn, wine is the third-largest agri-food sector in Catalonia. The catalan wine sector Wine culture, tradition and landscape are such an inherent part of Catalonia’s history that it has become a symbol of our nation. The Greek and Roman civilisations brought vine-growing to the Mediterranean. Since then, vines, vineyards, wineries and wines have been part of our history. Industry The Catalan wine sector has a very robust and competitive structure with over 600 bottling wi- neries, 8,359 winemakers,
    [Show full text]
  • Secans De Belianes - Preixana
    Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Memòria descriptiva FITXA 34. HÀBITATS I USOS DEL SÒL SECANS DE BELIANES - PREIXANA Vegetació natural 0,8% Conreus herbacis 70,0% Conreus llenyosos 28,7% Altres usos 0,5% Pràcticament la totalitat de l’ENP dels Secans de Belianes – Preixana està dedicada al conreu agrícola. Mentre que la part nord i central de l’espai, al marge esquerre del canal d’Urgell, està ocupada pels conreus herbacis extensius (70%), el terç sud s’empra per als conreus llenyosos tradicionals (28,7%). Aquests últims estan constituïts aproximadament en parts iguals per conreus de fruita seca (ametllers) i d’olivera. A més, hi ha certa presència de vinya i conreus de fruiters. La vegetació natural és pràcticament inexistent dins l’ENP. Tan sols han romàs 51 ha no conreades, que suposen menys de l’1% del total de l’espai protegit. Al sud apareixen àrees aïllades de pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles o amb sotabosc de màquies i garrigues, així com brolles de romaní amb foixarda. Al tram sud del riu Corb existeixen també petites superfícies de bosc de ribera (HIC 92A0). HÀBITAT SUPERFÍCIE HÀBITAT % TOTAL ENP Brolles de romaní amb foixarda 14,99 0,23 Pinedes pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles 7,15 0,11 Pinedes pi blanc amb sotabosc de màquies/garrigues 25,69 0,39 Freixenedes de terra baixa 1,76 0,03 Canyissars 1,47 0,02 Conreus herbacis extensius de regadiu 18,39 0,28 Conreus herbacis extensius de secà 4.545,96 69,67 Fruiterars alts de secà 1.788,14 27,40 Fruiterars de regadiu 19,92 0,31 Vinyes 66,58 1,02 Grans parcs i jardins 8,62 0,13 Pedreres, explotacions d’àrids i runam 21,75 0,33 Àrees urbanes i industrials 4,08 0,06 Basses d’aigua dolça artificials 0,64 0,01 95 Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01.
    [Show full text]
  • Les Garrigues"
    SUBDIRECCIÓN GENERAL MINISTERIO DE AGRICULTURA, PESCA Y ALIMENTACIÓN DEL I. N. D. 0. DENOMINACIÓN DE ORIGEN "LES GARRIGUES" EXPEDIENTE DE SOLICITUD DE REGISTRO De acuerdo a lo establecido en el artículo 4 del Reglamento (CEE) 2081/92 del Consejo, relativo a la protección de las indicaciones geográficas y de las denominaciones de Origen de los productos agrícolas y alimenticios. SUBDIRECCIÓN GENERAL MINISTERIO DE AGRICULTURA. PESCA Y ALIMENTACIÓN DEL I. N. D. 0. EXPEDIENTE DE LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN "LES GARRIGUES" A) NOMBRE DEL PRODUCTO: DENOMINACIÓN DE ORIGEN "LES GARRIGUES" B) DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO: Aceite de oliva virgen obtenido de los frutos del olivo (Olea Europea,L), de las variedades Arbequina y Verdieü, por procedimientos mecánicos o por otros medios físicos que no produzcan alteración del aceite, conservando el sabor, aroma y características del fruto del que procede. Las aceitunas de las variedades autorizadas, recogidas directamente del árbol, con el grado de madurez que permita la obtención de aceites frutados característicos. Los aceites de esta denominación presentarán las siguientes especificaciones analíticas: Acidez: Inferior a 0,5 índice de peróxidos: Máximo 15 K 270: No superior a 0,1 por 100. Humedad: No superior a 0,1 por 100 Impurezas: No superior a 0,1 por 100 Las aceites presentarán las características organolépticas de los productos de esta zona en cuanto a color, transparencia, olor y sabor. Se diferenciarán dos tipos según el momento de la recolección: « Frutado », procedente de la recolección más temprana, de color verdoso, más "cuerpo" y sabor almendrado amargo. « Dulce », procedente de la recolección más tardía, de color amarillo, más "fluido" y de sabor dulce.
    [Show full text]
  • El Patrimoni Industrial De L’Urgell
    E L PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Carles García Hermosilla Roger Costa i Solé EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Ponència Les restes de patrimoni industrial de la comar- als nous temps, i per una altra apareixen les ca de l’Urgell no per menys nombroses que farineres modernes, com la farinera Balcells Carles les d’altres indrets de més tradició industrial de Tàrrega, edifici de gust modernista de l’any García Hermosilla de Catalunya són menys importants o manca- 1921 que va funcionar fins a la dècada dels Llicenciat en des d’interès. Al contrari, hom pot trobar en seixanta. Geografia i Història. aquest territori un remarcable conjunt patrimo- L’altre gran sector industrial de tradició és l’oli, Universitat nial en l’àmbit industrial que volem recordar igualment relacionat amb la producció olivera de Barcelona en aquest article de la mateixa manera que ho dels voltants. Eren abundants a la nostra co- Roger vam fer en la ponència que es troba en l’ori- marca els molins d’oli principalment al sud, Costa i Solé gen d’aquest text. Aquest conjunt va des de però no únicament, ja que Tàrrega comptava Llicenciat en les grans infrastructures a d’altres de més pe- també amb un bon nombre molins durant el Geografia i Història. tites però no per això menys significatives, des segle XIX. De totes maneres és a Belianes on Universitat de la indústria tradicional de transformació de la producció d’oli tenia més importància i on de Barcelona productes agrícoles com els molins de farina i encara queden les restes espectaculars d’un oli fins a les indústries transformadores mo- antic molí.
    [Show full text]
  • Els Pous De Gel De La Comarca De L'urgell
    URTX ELS POUS DE GEL DE LA COMARCA DE L’URGELL: UN INVENTARI PRELIMINAR Òscar Escala Abad, Joel Minguell Clota, Andreu Moya i Garra, Enric Tartera Bieto i Ares Vidal Aixalà Iltirta Arqueologia SL Anna Colet Marcé i Oriol Saula Briansó, Museu Comarcal de l’Urgell -Tàrrega (MCUT) URTX 9 ELS POUS DE GEL DE LA COMARCA DE L’URGELL: UN INVENTARI PRELIMINAR Abstract Las raíces de este proyecto se encuentran en las intervenciones arqueológicas realizadas en el pozo de hielo de Tàrrega, como un intento de compilar el conocimiento desigual que se tiene en estos momentos de algunos casos particulares, además de ampliar, a nivel comarcal, la información existentes sobre éstas estas estructuras. Este trabajo ha sido coordinado desde el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (MCUT) y realizado gracias a una subvención del Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Las tareas de campo han sido ejecutadas por técnicos de la empresa Iltirta Arqueologia SL. El trabajo que se presenta no es un estudio definitivo, sino más bien se trata de un estado de la cuestión que sirve de punto de partida para plantear futuras intervenciones sobre estos elementos patrimoniales tan característicos. This project came about through the archaeological work on the ice well in Tàrrega. It is designed as a measure to unify the unequal knowledge there is about some specific cases, as well as to extend the information available about this kind of structure at the district level. This work has been possible thanks to a grant from the Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).
    [Show full text]