Maquetaciûn 1

UADERNSD CCIÓ OCIAL QSETEMBRE 2008 ’A S

REVISTAD’INFORMACIÓ,IANÀLISIIINVESTIGACIÓSOCIALSCIUTADANIA

LES INFRAESTRUCTURES SOCIALS, UN CONCEPTE I UNA PLANIFICACIÓ NECESSARIS

ANÀLISIS EXPERTES PERE TORRES FERRAN BEL MATILDE SALA JOAQUIM BALSERA JULI AUSÀS FRANCESC MUÑOZ CAROLINA HOMAR ZAIDA MUXÍ XAVIER SOLEY ROSARIO MANJÓN JORDI PASCUAL ANTONI REMESAR CINTA PASQUAL JOAN SERRALLONGA XAVIER LÓPEZ

DIÀLEG SEBASTIÀ JORNET, UN EXPONENT DE L’URBANISME I L’ARQUITECTURA COM A DIÀLEG SOCIAL

ENTORNS •MIRA LA MINA COM CANVIA! •LA FARGA DE BANYOLES, ESTRATÈGIES URBANES PER TRENCAR L’AÏLLAMENT D’UN BARRI

“UN LLOC ESTRANY”, UN RELAT SOBRE LA IDENTITAT CATALANA I LA INCORPORACIÓ DE LES NOVES MIGRACIONS per Najat El Hachmi, escriptora i mediadora cultural President del Consell Editorial: Jordi Rustullet i Tallada

Direcció: Vicenç Relats i Casas

Consell Editorial: Oriol Amorós, Carolina Homar, Neus Orriols, Imma Pérez, Carme Porta, Marta Selva, Jordi Tous, Carles Vega, Eugeni Villabí, Laura Juanola, Macià Serra, Roser Vidal i Josep Viñas

Coordinació editorial: M.Carme Rodés i Marta Andilla

Correcció: Remei Sala i Anna Almenar

Han col·laborat en aquest número: Juli Ausàs, Joaquim Balsera, Ferran Bel, Eva Coll, Najat El Hachmi, Carolina Homar, Xavier López, Laia Maymó, Rosario Manjón, Zaida Muxí, Francesc Muñoz, Jordi Pascual, Cinta Pasqual, Antoni Remesar, Jordi Ribot, Nico Rubio, Matilde Sala, Joan Serrallonga, Xavier Soley, Pere Torres

Fotografia: Santi Carbonell, Ivan Jiménez Costa, Xavier Pérez Díaz, Laia Maymó

Disseny i maquetació: Ramon Vilageliu. Scripta manent [email protected]

Impressió i enquadernació: Agpograf Impressors Tiratge: 4.000 exemplars Dipòsit legal: B/22876-08 ISSN: 1888-4636

Redacció: Departament d’Acció Social i Ciutadania Pl. Pau Vila, 1 08039 BARCELONA

El contingut dels articles és responsabilitat dels autors i només el que es diu al davantal és l’opinió de la revista.Quaderns d’Acció Social i Ciutadania és una publicació trimestral.

Els continguts d’aquesta revista estan subjectes a una llicència BY Reconeixement 2.5 de Creative Commons, si no s’hi indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se’n citi el titular dels drets (autor, revista Quaderns d’Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Catalunya). La llicència completa es pot consultar a http://creativecom- mons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca. Q DAVANTAL

INFRAESTRUCTURES SOCIALS: UN CONCEPTE NOU EN UNA ESTRATÈGIA NECESSÀRIA

Aquest número de Quaderns d’Acció Social i Ciutadania pretén contribuir a fer un salt qualitatiu en una qüestió estratègica sobre el tractament i la planificació en el nostre país d’allò que fins n’hem dit equipaments de serveis socials. Un salt que passa per començar a introduir en la terminologia del sector social, però també en el debat i l’agenda política nacional, el concepte d’infraestructures socials per referir-nos al conjunt de serveis de suport a la gent de totes les edats destinats a facilitar la seva inclusió en la societat i el seu benestar. No es tracta d’un simple canvi terminològic, ni molt menys, sinó d’una estratègia ambiciosa per dotar Catalunya de les eines més adequades per atendre les necessitats d’aten- ció social creixents. Una infraestructura és una peça fonamental per fer funcionar un territori i servir la seva gent, i és en aquest marc i no en cap altre on cal incloure un tipus d’equipaments i serveis socials com els que requereix la població catalana actual. Un tipus d’infraestructures que cal desplegar en compliment de les noves lleis de serveis socials i de l’autonomia personal, que estableixen el dret d’accés universal als serveis i les prestacions socials. La concepció i el disseny de les infraestructures socials varien de la mateixa manera que ho fan les necessitats socials de la població i necessiten ser pensades des de la polivalència d’usos i funcions, introduint-hi criteris nous de planificació, arquitectònics i de gestió. Una primera jornada tècnica organitzada pel Departament a Girona el 25 de juny passat, per reflexionar sobre les infraestructures socials, va encetar un camí –que no ha fet més que començar– en la definició d’unes necessitats i una planificació urbanística que ha de culminar en l’elaboració d’un pla territorial sectorial d’infraestructures socials que n’afavoreixi l’impuls. En aquest número de QUASC, consultors/ores de planificació territorial, operadors/ores de serveis socials, d’entitats no lucratives, responsables polítics, geògrafs, urbanistes, arquitectes, historia- dors/ores i altres professionals de camps diversos, analitzen la qüestió i reflexionen sobre els reptes nous que avui es plantegen entorn de les infraestructures socials. Un concepte que hem de fer nostre, definitori del Sistema català de serveis socials. Perquè el nom també fa la cosa i les coses s’han de dir pel seu nom.

Jordi Rustullet, secretari general del Departament d’Acció Social i Ciutadania

QASC 7 A FONS Cap a un pla territorial d’infraestructures socials El DASC lidera el debat conceptual i estratègic per a la planificació urba- nística i la promoció dels nous equipaments de l’estat del benestar

Per Vicenç Relats, periodista Fotografies: Xavier Díaz

Enfortir la cohesió social i la quipaments i serveis que han d’a- cebre i projectar centres residen- prosperitat socioecòmica de tendre les necessitats de la població cials nous per a gent gran o perso- Catalunya fan necessari desenvolu- en la millora de la seva qualitat de nes discapacitades, com centres de par i implantar de forma estratègica vida, la seva autonomia personal i dia o per a malalts mentals, o cen- el concepte d’infraestructures el seu benestar. Un concepte que tres residencials per a infants i joves socials, entès com el conjunt d’e- ha de servir tant si es tracta de con- tutelats, entre altres.

Una imatge de la Jornada Tècnica sobre Infraestructures Socials, celebrada a Girona.

QASC 9 A FONS

Un ancià parla amb un altre, prop d’una residència de gent gran.

Enfortir la cohesió social i la prosperitat socioeconò- Jornada Tècnica d’Acció Social i Ciutadania, celebrada el 25 de juny mica de Catalunya fan necessari desenvolupar i passat a Girona, en la qual van parti- implantar de forma estratègica el concepte d’infraes- cipar més de 150 professionals dels serveis socials de diferents adminis- tructures socials, entès com el conjunt d’equipaments tracions, operadors de serveis i serveis que han d’atendre les necessitats de la pobla- socials i entitats no lucratives, persones expertes en planificació terri- ció en la millora de la seva qualitat de vida, la seva torial, així com alcaldes i altres càrrecs municipals. La Jornada, que autonomia personal i el seu benestar. va tenir lloc al Consell Comarcal del Gironès, la van organitzar conjuntament el Departament d’Acció Social Així com és habitual utilitzar el estratègica nova ha de permetre i Ciutadania amb els consorcis de terme infraestructures per referir-se avançar en una planificació territo- Benestar Social de la Garrotxa, el a les xarxes bàsiques de transport, rial i urbanística on les infraestructu- Pla de l’Estany-Banyoles i de Giro- mobilitat, energia o telecomunica- res socials tinguin més pes, fet que na-Salt. (La tesi defensada en la cions, es constata la conveniència s’hauria de materialitzar en l’elabo- majoria de les ponències presenta- d’introduir-lo també ara en l’agenda ració d’un pla territorial sectorial des en aquella Jornada queda recolli- política del país i en la planificació d’infraestructures socials que ajudi da en articles que es publiquen a la de les polítiques socials en el conjunt al seu impuls. secció d’”Anàlisi” d’aquest mateix dels municipis i comarques amb una Aquestes van ser, en síntesi, les número de Quaderns d’Acció Social visió global. Aquesta concepció conclusions principals de la II i Ciutadania.)

QASC 10 A FONS

DADES DE L’EVOLUCIÓ PREVISTA DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA() * 2006 2008 2015 Nombre de persones grans ateses pels serveis d’atenció domiciliària 43.184 48.880 56.701

Nombre de places de residència per a gent gran amb finançament públic 23.471 27.055 31.384

Nombre de places de centre de dia per a gent gran amb finançament públic 5.116 5.709 10.456

Nombre de places de centre ocupacional per a persones amb discapacitats 7.641 8.986 9.728

Nombre de places de centre de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat 541 877 982

Nombre d’hores d’atenció domiciliària 2.905.244 6.500.000 28.444.260

Nombre d’assistents socials o diplomats/ades en treball social 932 1.450 2.415

Nombre d’educadors/ores socials 540 966 1.449

Nombre de serveis especialitzats d’atenció a la infància i l’adolescència 45 50 60

Nombre de persones usuàries de serveis per a joves extutelats per la Generalitat 424 441 498

(*) Fonts: Mapa de serveis socials a Catalunya 2002-2006. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Previsió 2008-2015: estudi econòmic que va acompanyar l’entrada de la Llei de serveis socials al Parlament.

Un repte que assenyalen les ta el repte d’un ambiciós desenvolu- socials i de suport a l’autonomia noves necessitats socials pament d’infraestructures socials els personal, que universalitzen al con- La Jornada es proposava contri- propers anys, d’acord amb les junt de la ciutadania el dret d’accés a buir a fixar el concepte infraestruc- necessitats d’atenció social emer- les prestacions i els serveis socials. I tura social de forma pràctica per gents i d’acord amb l’aplicació de d’una forma molt particular, el rep- poder guiar la presa de decisions legislacions noves de l’estat del te es planteja a l’hora d’afrontar les posterior. I és que Catalunya afron- benestar com les lleis de serveis necessitats d’atenció a la gent gran,

QASC 11 A FONS

lidada la idea que les infraestructures són importants per al desenvolupament socioeconòmic”, com recor- dava el consultor en gestió pública, sostenibilitat i territori, Pere Torres, que va ser l’encarregat d’o- brir la Jornada definint el concepte d’infraestructura social.

Paràmetres nous de planificació territorial Pere Torres sosté, però, que la introducció del concepte nou només tindrà utilitat si la planificació territorial i l’urbanisme tenen més en compte les infraestructures socials. I per tal que aquestes puguin localit- zar-se adequadament, es requereix que les figures de planejament urba- nístic facin la reserva específica de sòl per a aquests usos, concretant-los de manera més clara i detallada de la que ho fan els conceptes genèrics de sistemes urbanístics o d’equipaments comunitaris que s’utilitzen actualment. Encara que la legislació urbanística vigent ja preveu que els plans d’orde- nació urbanística municipals Les infraestructures socials, integrades en el seu entorn. (POUM) han d’incloure previsions de sòl destinades a equipaments comunitaris –i, fins i tot, en fixa uns que és la que té un major grau de anys abans els octogenaris eren una mínims–, el fet és que sota aquest dependència i un major creixement, rara avis, que només arribaven a paraigua s’inclouen equipaments gràcies a l’augment de l’esperança l’1,2% de la població. d’una gran varietat d’usos (residen- de vida, que fa que avui a Catalunya I és que si les grans polítiques de cial, sanitari, assistencial, sociocultu- la població de més de 80 anys se situï desenvolupament territorial s’han ral, esportiu, recreatiu, etc.) i cada entorn de les 322.000 persones (un basat, des de fa dècades, en la cons- ajuntament determina la distribució 4,54% de la població), segons les trucció d’infraestructures de trans- de sòl per a cada cas. En la situació últimes dades de l’Institut port, mobilitat i energia, ara és l’ho- particular de les infraestructures d’Estadística de Catalunya del 2006. ra de fer-les també a partir d’aquest socials, però, sovint es topa amb difi- Estimacions tècniques acreditades tipus d’infraestructures que són cultats a l’hora de trobar espai per posen en relleu que la població essencials per impulsar unes políti- construir-ne de noves, ja que els europea que superarà els 80 anys ques socials al servei de les perso- terrenys no queden reservats i es des- serà l’11,8% l’any 2050 quan cent nes. I a Catalunya “està molt conso- tinen a altres funcions. Per això es

QASC 12 A FONS

centres de dia i de suport a la famí- lia”, per exemple, que introdueix molts elements de variabilitat en la planificació. El canvi d’usos i tipologies en les necessitats actuals d’infraestructures socials l’evidencien especialment països nòrdics amb un estat del benestar molt desenvolupat com Noruega i Dinamarca, on s’ha viscut una “revolució completa en l’a- colliment residencial”, que fa que es tanquin residències per a gent gran i s’obrin noves tipologies de centres, com observa Carolina Homar. La necessitat de generar acords amb els Una imatge general dels i les participants a la Jornada. municipis i els agents del tercer sector arreu del territori per afrontar la planificació d’infraestructures considera raonable “una previsió tures socials noves de caire assisten- socials és defensada per la directora específica per a les infraestructures cial és ara “més urgent i necessària general de l’ICASS, que sosté que socials, que no quedin diluïdes en les que mai”, tal com admet la directo- anem cada vegada més cap a una reserves genèriques”, tal com argu- ra general de l’Institut Català xarxa d’infraestructures socials d’ús menta Pere Torres. d’Assistència i Serveis Socials públic, formada per infraestructu- Entre les figures de planejament (ICASS), Carolina Homar, que res d’iniciativa privada i altres de que preveu la mateixa Generalitat, constata que, d’ara en endavant, públiques. com són els plans directors urbanís- aquesta planificació també serà més tics, apareix la d’un pla territorial complexa perquè s’està anant cap a Pedagogia contra el rebuig veïnal sectorial d’infraestructures socials, un “canvi de consum en els serveis En l’àmbit dels centres residen- com un possible camí per donar un amb la participació de l’usuari”, on cials per a infants i adolescents tute- marc de referència global, amb els “hi ha més contenció de la demanda lats també es requereix una planifi- estàndards i criteris de prioritat resindencial, però més demanda de cació territorial àmplia, perquè són corresponents i amb jerarquia normativa, que obligui al planejament urbanístic. Si les grans polítiques de desenvolupament territo- Un altre requisit que caldrà per avançar en la planificació de les rial s’han basat, des de fa dècades, en la construcció infraestructures socials, serà la defi- nició d’estàndards urbanístics per a d’infraestructures de transport, mobilitat i energia, cada tipus d’equipament i indagar ara és l’hora de fer-les també a partir d’aquest tipus quins tenen sentit a escala local, comarcal, regional o nacional, en d’infraestructures que són essencials per a l’impuls funció del nombre de persones usuà- d’unes polítiques socials al servei de les persones. ries potencials que tinguin. La planificació de les infraestruc-

QASC 13 A FONS

nostres infants” els qui els necessi- l’actiu que suposen les entitats no ten, proposa avançar en una pedago- lucratives (ENL) com a motor d’in- gia social on es vegi que “l’interès novació, que tenen vocació de servei general per a la construcció d’in- públic però no de negoci, que s’han fraestructures socials per a infants convertit en operadors efectius per és, precisament, l’interès de l’in- gestionar serveis socials de qualitat. fant”. La nova Llei d’infància, que es En un mateix sentit s’expressa el troba en tràmit, ja preveu un pla director del Grup Empresarial integral d’infància, quadriennal, que Cooperatiu Clade, Xavier López, que va en la línia dels plans sectorials remarca les possibilitats de cooperació territorials previstos en la planifica- entre l’àmbit públic i el privat amb ció urbanística. vista tant a la creació com a la gestió de les infraestructures socials noves, fet que crearà un “mercat nou” els pro- Infraestructures amb usos com- pers anys. López fa notar que una partits empresa privada també pot prestar un La promoció de les infraestructu- servei públic i molt especialment si no res socials del present i el futur, amb té afany de lucre. En aquest sentit, prou capacitat i previsió, requereix presenta el cooperativisme com un ser abordada de forma conjunta entre model especialment adequat en la les administracions públiques i la ini- col·laboració amb les administracions Visita d'obres a un equipament. pel que fa a la promoció d’infraestructures socials “perquè busca l’eficiència La promoció de les infraestructures socials del present empresarial amb visió social”. Per la seva part, el directiu de i el futur, amb prou capacitat i previsió, requereix ser l’empresa L’Onada Serveis, Jordi Llecha, remarca que cal un augment abordada de forma conjunta entre les administracions notable de la inversió per a les públiques i la iniciativa privada. infraestructures socials, ja que, a hores d’ara, suposa “només un 10% de la inversió que es fa en sanitat”, tot recursos que sovint topen amb el ciativa privada, i acompanyada d’un i que aquest àmbit ja està molt més rebuig veïnal. El director general disseny multifuncional dels equipa- dotat i estructurat des de fa molts d’Atenció a la Infància i l’Adoles- ments. En aquest sentit, la conve- anys. Fa notar l’handicap que suposa cència, Xavier Soley, sosté que niència de concebre infraestructures el desconeixement respecte a les “quanta més societat del benestar, per a usos compartits és una de les infraestructures socials per part de també hi ha més intolerància social” tendències de futur que remarca el determinats municipis que fa que en i davant d’això es fan necessaris director general del Grup Plataforma una gran part de les ordenances “més acords entre els ajuntaments i Educativa, Jordi Pascual, que propo- municipals ni tan sols es prevegi l’e- la Generalitat per a la planificació”. sa la necessitat de passar “del rebuig pígraf social com a activitat econòmi- Tip de constatar que fins i tot els social” a determinats equipaments a ca, sinó que cal incloure’l en el sani- mateixos ajuntaments sovint són els “l’apropiació ciutadana”, amb una tari. Per això defensa la necessitat que s’oposen a acollir centres d’in- planificació urbanística adequada i que “els serveis socials agafin la seva fants i adolescents en el seu munici- establint complicitat amb la població. pròpia identitat d’una vegada” en el pi, sota el pretext que “no són els Jordi Pascual defensa que s’aprofiti sistema administratiu del país.

QASC 14 A FONS

qual cosa s’imposa una tasca correc- tiva des de l’Administració pública per garantir el “reequilibri territorial” també en aquest àmbit. Ferran Bel remarca la importància d’una “gestió eficaç”, de manera que un cop s’ha garantit el finançament per construir l’equipament se n’asseguri el manteniment. En aquest sentit, advoca pels consorcis entre administracions com a bons instruments de gestió. Per la seva part, l’alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà (ERC), insisteix en la necessitat d’una planificació estratègica i de la concepció multi- Pati interior d'un equipament per a infants. funcional de les infraestructures

La visió municipal i territorial Tres alcaldes de signe polític El secretari general del DASC, Jordi Rustullet, advo- divers i de ciutats i territoris diferen- ca perquè la qüestió de les infraestructures socials ciats van participar en la Jornada Tècnica sobre Infraestructures Socials. “entri en el debat polític nacional amb lletres majús- L’alcalde de Gavà, Joaquim Balsera cules” i permeti superar la visió segons la qual “els (PSC), posa l’èmfasi en la necessitat de definir els estàndards demogràfics serveis socials gestionen la misèria”. i territorials, i d’homogeneïtzar el conjunt de la població al voltant de les infraestructures socials bàsiques, ment urbà sense la dotació d’equipa- socials per tal que s’adeqüin a usos de manera que no quedin “zones ments bàsics”. diversos. En aquest sentit, exempli- territorials infraequipades”. Defensa L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel fica la situació de desajustament d’al- la conveniència que el concepte (CiU), fa notar que el concepte d’in- gunes infraestructures socials parlant infraestructura social vagi “més enllà fraestructures socials s’ha introduït d’un centre de serveis per a la gent de la mera equiparació a un equipa- entre els economistes, però sense gran de la capital ripollesa que resul- ment físic” i remarca que cal “redefi- una planificació territorial que el ta insostenible, amb un espai de 60 nir el model” repensant el grau de concreti. Remarca la complementa- metres quadrats per a cada persona competències que cada Adminis- rietat d’equipaments de titularitat resident. Per contra, assenyala la tració té a l’hora d’assumir les infra- pública i privada, però recorda que possibilitat que s’instal·li una àrea estructures bàsiques “no tan sols des en l’àmbit de les infraestructures residencial estratègica (ARE) a la del punt de vista de la seva creació, socials “hi ha territoris no coberts seva ciutat com una bona oportunitat sinó, principalment, de la seva ges- per la iniciativa privada”, perquè els per incorporar ja en la planificació tió” i que el concepte quedi incorpo- seus operadors centren l’actuació en d’equipaments que resultarà neces- rat en la planificació urbanística, de les poblacions i comarques més sària per al barri nou, com un centre manera que no hi hagi “un creixe- poblades i amb més demanda, per la d’atenció primària i una escola.

QASC 15 A FONS

POBLACIÓ A CATALUNYA PER GRUPS D’EDAT 2006

Menys de 20 anys 20 a 39 40 a 59 60 a 79 80 i més total

Milers 1.370 2.303 1.899 1.201 322 7.094 Percentatges 19,31 32,46 26,77 16,93 4,54 100%

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA RECENT DE CATALUNYA

2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998

Població 7.135 6.995 6.813 6.704 6.506 6.361 6.262 6.209 6.148 Índex 362,9 355,8 346,6 341,0 330,9 323,6 318,5 315,8 312,7

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA EN L’ÚLTIM SEGLE A CATALUNYA

1996 1991 1981 1940 1900 1857

Població 6.090 6.059 5.956 2.891 1.966 1.625 Índex 309,8 308,2 303,0 147,0 100,0 82,7

(Milers d’habitants i índex base 1.900=100.) Font: Institut d’Estadística de Catalunya i INE.

Limitacions econòmiques i admi- d’equipaments propis com per a la En nom de la consellera d’Acció nistratives compra o la concertació de places, Social i Ciutadania, Carme Capde- Amb vista a la creació d’infraes- així com les diverses normatives vila, que no va poder assistir a la tructures socials noves, la directora d’àmbit estatal i internacional de Jornada, el secretari general del de Serveis del DASC, Matilde Sala, i control pressupostari que s’han anat Departament, Jordi Rustullet, va el subdirector general de Gestió introduint des dels acords de ser l’encarregat de cloure-la amb Econòmica, Contractació i Equipa- Maastricht de 1992, que limiten la una crida perquè la qüestió de les ments, Juli Ausàs, van fer una inter- capacitat d’endeutament de les infraestructures socials “entri en el venció en la Jornada Tècnica de administracions públiques. Sostenen debat polític nacional amb lletres Girona des de l’òptica econòmica i que ens trobem en un “moment majúscules” i permeti superar la administrativa. Van repassar els delicat” a l’hora de parlar del finan- visió segons la qual “els serveis principals sistemes financers i de çament de les infraestructures socials gestionen la misèria”. Un cooperació administrativa de què el socials noves que necessiten “molt concepte d’infraestructures socials mateix Departament s’ha dotat al d’enginy” a l’hora de buscar les for- que, segons Rustullet, el Sistema llarg dels anys, tant per a la creació mes de cooperació més adequades. català de serveis socials “s’ha d’apro-

QASC 16 A FONS

Un centre per a persones amb discapacitat. piar” i que va “molt més enllà del Ens trobem en un moment delicat a l’hora de parlar totxo i d’una inversió, perquè les infraestructures socials generen del finançament de les infraestructures socials noves xarxa, serveis, ocupació i coopera- que necessiten molt d’enginy per buscar les formes ció interadministrativa”. Per al secretari general del DASC, de cooperació adequades. d’acord amb l’impuls que suposa la nova Llei de serveis socials, cal facilitar a l’Administració local eines de El Sistema català de serveis que hi ha llocs on hi falten places”, planificació urbanístiques que re- socials “evoluciona molt de pressa” assenyala Rustullet. Segons el quereixen l’elaboració d’un pla i també “les necessitats i els criteris secretari general del DASC, parlar territorial sectorial d’infraestructu- dels usuaris, que requereixen que d’infraestructura social “suposa res socials que defineixi les necessi- es concebin unes infraestructures introduir un concepte nou que tats a 10 o 15 anys vista, des de la molt més multifuncionals, com s’e- requereix també una forma nova col·laboració publicoprivada, amb videncia amb el fet que el 70% de la de relació amb els operadors, que una visió estratègica, tant per a les gent gran amb dependència demana supera les fronteres territorials i els “infraestructures toves com les que quedar-se a casa o que hi ha comar- àmbits d’atenció social, i que obliga poden generar rebuig”. ques on tanquen residències, tot i a actuar amb coresponsabilitat” Q

QASC 17 L’ESCÀNER

Q L’ESCÀNER Infraestructures per a la prestació de serveis socials

Els equipaments de serveis socials que poden ser considerats com a infraestructures socials són nombrosos i canviants, en funció de l’oferta, de les necessitats de les persones a qui serveixen i de les tècniques de treball de cada moment, que avancen en la necessistat de concebre infraestructures i serveis cada vegada més polivalents. La Llei catalana de serveis socials vigent, la Llei 12/2007, conté un catàleg detallat de serveis i prestacions, del qual es deriva la Cartera de serveis 2008-2009 que s’ofereix a la població suscep- tible d’acollir-se als serveis socials. Aquest catàleg i les prestacions garantides en aquesta primera Cartera de serveis suposen una bona base per enumerar les instal·lacions físiques que resulten necessàries per prestar els serveis previstos en el Sistema català de serveis socials actual. Aquest és, doncs, un bon punt de partida per fer una primera aproximació –forçosament incompleta– d’un conjunt d’equipaments perfecta- ment definibles com a infraestructures socials.

- SERVEIS SOCIALS BÀSICS - SERVEIS SOCIALS ESPECIALITZATS • Servei d’acolliment residencial d’urgència Infància, adolescència i joventut • Servei de residència temporal per a persones adul- •Servei de centre d’acolliment tes en situació de marginació • Servei de centre residencial d’acció educativa • Servei de menjador social (CRAE) • Servei d’assessorament tècnic d’atenció social • Servei de centre residencial d’educació intensiva • Servei de centre obert per a infants i adolescents (CREI)

QASC 19 L’ESCÀNER

• Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys • Servei de valoració de la dependència • Servei d’integració familiar • Servei d’unitat convivencial d’acció educativa Persones grans amb dependència o risc social • Servei de centre socioeducatiu diürn •Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter • Servei de centre socioeducatiu nocturn temporal o permanent • Servei del Telèfon de la Infància (Infància Respon) • Servei de residència assistida per a gent gran de • Servei d’equip de valoració de maltractaments caràcter temporal o permanent. Grau I infantils (EVAMI) • Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o permanent. Grau II Persones amb dependència • Servei de residència assistida per a gent gran de • Servei de prevenció de les situacions de dependèn- caràcter temporal o permanent. Grau III cia • Servei de tutela per a gent gran

QASC 20 QASC 21 L’ESCÀNER

Persones amb dependència ateses en centres sociosa- temporal o permanent per a persones amb discapacitat nitaris intel·lectual • Servei de promoció de l’autonomia personal per a • Servei de llar residència temporal o permanent per persones amb dependència ateses en centres sociosani- a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat taris de llarga estada de suport extens • Servei de promoció de l’autonomia personal per a • Servei de llar residència temporal o permanent per persones amb dependència ateses en hospitals de dia a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens (trastorns de conducta) Persones amb discapacitat • Servei de llar residència temporal o permanent per • Servei d’orientació a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat • Servei de valoració de suport generalitzat • Servei d’atenció precoç • Servei de centre residencial temporal o permanent • Servei de centre de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat intel·lectual amb neces-

QASC 20 QASC 21 L’ESCÀNER

sitat de suport extens Persones amb problemàtica social derivada de malal- • Servei de centre residencial temporal o permanent tia mental per a persones amb discapacitat intel·lectual amb neces- •Servei de residència assistida temporal o perma- sitat de suport extens (trastorns de conducta) nent per a persones amb problemàtica social derivada • Servei de centre residencial temporal o permanent de malaltia temporal per a persones amb discapacitat intel·lectual amb neces- • Servei de tutela per a persones amb malaltia men- sitat de suport generalitzat tal • Servei de centre residencial temporal o permanent Cuidadors/ores (familiars o altres cuidadors/ores no per a persones amb discapacitat intel·lectual amb neces- professionals) sitat de suport generalitzat (amb problemes de salut o •Servei de suport als familiars cuidadors/ores i salut mental afegits) altres cuidadors/ores no professionals • Servei de tutela per a persones amb discapacitat intel·lectual Dones en situació de violència masclista i els seus fills • Servei de centre de dia d’atenció especialitzada i filles temporal o permanent per a persones amb discapacitat •Servei d’atenció i acolliment d’urgències física • Servei d’acolliment i recuperació • Servei de centre residencial temporal o permanent • Servei de pis amb suport per a persones amb discapacitat física amb necessitat de • Servei de pis pont suport extens • Servei d’intervenció especialitzada • Servei de centre residencial temporal o permanent • Servei tècnic de punt de trobada per a persones amb discapacitat física amb necessitat de • Servei de la línia d’atenció a les dones en situació de suport generalitzat violència masclista

QASC 22 L’ANÀLISI

Q L’ANÀLISI

Les infraestructures socials, un concepte en construcció

Per Pere Torres, consultor en gestió pública, sostenibilitat i territori

D’un temps ençà, l’expressió infraestructura social va aigua, gas...). Avui, aquesta tesi té una assumpció tan obrint-se camí a la nostra societat. No és un terme radi- general que no és qüestionada per ningú. Un exemple calment nou, però sí d’ús escàs fins fa poc. Tanmateix, és prou evident és que la reivindicació de les infraestructu- previsible que guanyi pes a mesura que en guanya la cons- res ha estat el gran tema de debat públic a Catalunya els ciència de la importància crítica que tenen les últims anys: l’ampliació del port i l’aeroport de instal·lacions físiques per garantir una atenció òptima a les Barcelona, el tren d’alta velocitat, el quart cinturó, la persones. Per aquest motiu, es proposa que l’equipament interconnexió elèctrica transpirinenca... deixi pas a la infraestructura. Té, però, algun sentit fer Recentment, però, ha adquirit força en aquest debat un aquest canvi? matís essencial: la gestió. No n’hi ha prou de tenir la ter- Per fer-hi llum, segurament ens ajudarà abordar el sig- cera pista a l’aeroport del Prat o de posar en servei una nificat i les connotacions que atorguem al mot infraes- terminal nova que permeti incrementar substancialment tructura. Etimològicament, es refereix a aquella estructu- el nombre de passatgers; cal garantir que la gestió estigui ra que està dessota, que dóna suport, que aguanta allò que en les millors mans. Finalment, comencem a entendre i passa al seu damunt. Metafòricament, podríem dir que és assumir que les infraestructures en si no són un motor, allò que fa funcionar un territori, però no es veu. I, en sinó un factor de desenvolupament. L’autèntic motor és realitat, és així. Fem servir quotidianament un munt d’in- l’ús que en fem, la gestió que hi apliquem. Així doncs, les fraestructures, però ens passen desapercebudes fins que infraestructures són una condició necessària però no sufi- fallen, fins que no fan el servei que se n’espera. Les hem cient per generar riquesa. interioritzades tant al nostre paisatge que no fem cabal de Un últim tret distintiu de les infraestructures és que la dependència que en tenim. De fet, aquesta és una de les constitueixen xarxes. Cada peça només pot assolir el seu seves virtuts: que hi siguin, que funcionin, que no es sentit òptim si actua com a això, com la peça d’una xarxa. notin. En resum, entenem les infraestructures com unes El concepte d’infraestructura duu associades dues altres estructures físiques, integrades al nostre paisatge habi- idees d’especial rellevància. Una és el seu caràcter físic: tual, que, actuant en xarxa, es configuren com els ele- són formigó, acer, cable… L’altra, que actuen com a ments bàsics de suport al desenvolupament. Podem pre- motors del desenvolupament. Per això, les grans políti- guntar-nos, doncs, si afegir-hi l’adjectiu social és factible, ques de desenvolupament territorial s’han basat, des de fa si creem una expressió lògica, amb sentit propi, o no. molts decennis, en la construcció d’infraestructures Tal com apuntava al primer paràgraf, les polítiques (carreteres, trens, aeroports, electricitat, telefonia, socials s’han centrat en les persones. S’han enfocat a iden-

QASC 24 L’ANÀLISI

“Una infraestructura social atén les Pere Torres es dedica a tasques de consul- toria en els àmbits de gestió pública, sos- necessitats d’un grup humà concret, tenibilitat i territori, havent estat col·labo- però és l’existència d’una xarxa de cen- rador regular de l’Institut Internacional de Governabilitat i de l’Institut Cerdà. Amb tres d’aquesta naturalesa distribuïts anterioritat, havia exercit diverses funcions a la Generalitat de Catalunya en els pel país el que dóna sentit a l’estat o la camps de la planificació ambiental i la societat del benestar, el que genera planificació territorial. cohesió social.” tificar les necessitats d’atenció (dèficits, handicaps, dis- Alguns experts han proposat, fins i tot, distingir entre funcions... també expectatives) i a buscar les solucions infraestructures dures (hard) i toves (soft). Les primeres per proporcionar aquesta atenció de manera satisfactòria. serien les xarxes fonamentades en obres d’enginyeria o Així, si la política d’infraestructures perseguia l'incre- arquitectura, mentre que les segones donarien suport a ment del capital físic, aquesta altra s’esforçava per aug- les xarxes d’interrelació personal. En aquest sentit, les mentar el capital social. Val la pena intentar lligar totes infraestructures socials serien el conjunt de serveis que dues perspectives? La resposta és que sí. donen suport a gent de totes les edats per facilitar-ne la Cada vegada sembla menys discutible el principi que el inclusió i la implicació en la seva comunitat: habitatge, desenvolupament econòmic sostenible necessita capital alimentació bàsica, salut, educació, renda mínima, accés a físic, però també capital humà (per això, la importància la cultura... Des d’aquest punt de vista, el concepte d’in- de l’educació) i capital social. Com més sòlida és la cohe- fraestructures socials acolliria els equipaments del sistema sió d’una societat, més recursos interns té per amortir els de serveis socials que preveu la llei catalana: impactes de les maltempsades i per agafar impuls en els • serveis residencials d’estada permanent o temporal, períodes més benignes. Per tant, aquelles infraestructures • habitatges tutelats o assistits, que contribueixen a incrementar el capital social són • centres oberts (de dia o de nit), equiparables, des d’aquesta òptica, a les infraestructures • centres ocupacionals, que proporcionen més capital físic. Està, doncs, plena- • menjadors socials, clubs socials… ment justificat que parlem d’infraestructures socials. Arribats aquí, convé fer un petit pas més enllà: no tan Fins i tot, li podem fer la prova del nou: compten les sols està justificat que parlem d’infraestructures socials, infraestructures socials amb els trets distintius de les sinó que també és convenient que ho fem per tres motius infraestructures que hem glossat abans? Doncs, també. principals. En primer lloc, perquè, a la societat catalana, Quan hi són i funcionen, s’integren al nostre paisatge està molt consolidada la idea que les infraestructures són habitual i no en notem –ni valorem prou– l’existència. importants per al desenvolupament socioeconòmic del Encara que puguem considerar-les individualment, també país. En aquest sentit, cal aprofitar-ho per destacar que convé observar-les com una xarxa. Certament, una aquests altres elements són igualment essencials per a una infraestructura social atén les necessitats d’un grup humà societat cohesionada. concret, però és l’existència d’una xarxa de centres d’a- Igualment, hi ha consciència que les infraestructures questa naturalesa distribuïts pel país el que dóna sentit a necessiten localització i que s’han de fer les reserves de l’estat o la societat del benestar, el que genera cohesió sòl oportunes perquè puguin implantar-se. Per tant, social. Finalment, tenir-les és tan crític com gestionar-les també pot ser útil beneficiar-se d’aquesta intuïció: adequadament. En definitiva, són infraestructures en el aquests equipaments socials han d’anar a situar-se a llocs sentit més genuí del terme. concrets i, si no es preveuen amb antelació, pot haver-hi

QASC 25 L’ANÀLISI

després problemes pràctics per a la seva implantació. “Les infraestructures socials serien el Finalment, com ja s’ha dit, les infraestructures perden bona part del seu sentit –i de la seva funcionalitat– si es conjunt de serveis que donen suport a consideren individualment. La seva potència és determi- gent de totes les edats per facilitar-ne nada per la interconnexió i pel seu funcionament com a conjunt. Passa el mateix en el cas dels serveis socials. la inclusió i la implicació en la seva Encara que cada instal·lació servirà un grup concret de persones, la cohesió i la qualitat de vida que persegueix comunitat: habitatge, alimentació bàsi- només es manifestaran adequadament si es té una visió de ca, salut, educació, renda mínima, accés conjunt que abasti tot el territori. Si totes les consideracions efectuades fins ara són vàli- a la cultura...” des per se des d’un punt de vista qualitatiu, estem expe- rimentant alguns canvis que els atorguen un valor addicional per la seva importància quantitativa creixent. El nombre de persones que poden ser usuàries d’aquestes infraestructures socials creix d’una manera accelerada. cat per deu el seu pes demogràfic. No sols caldran més Ho fa en tots els segments, però de manera destacada en infraestructures socials, sinó que aquestes tindran un el de la gent gran. Segons una estimació d’Eurostat per a paper més central en la cohesió social. la Unió Europea (sense incloure-hi Romania ni Bulgària), De fet, aquests canvis poblacionals no sols afecten les el percentatge de població que supera els 80 anys passarà infraestructures socials, sinó que desafien l’urbanisme en de l’1,2% el 1950 a l’11,8% el 2050. En un segle, la molts altres aspectes. Hem d’assumir que no hem cons- quarta edat –que té significativament un major grau de truït ciutats pensades per a la gent gran. Els experts diuen dependència que la resta de la població– haurà multipli- que una comunitat habitable (a livable community, per

QASC 26 L’ANÀLISI

fer constar el terme original en anglès) es caracteritza per “ Correspon a cada ajuntament precisar tenir habitatge assequible i apropiat, comptar amb serveis comunitaris i disposar d’opcions satisfactòries de mobili- qualitativament i quantitativament la dis- tat. Fer una ciutat habitable per a la gent gran comporta, tribució de sòl entre els diferents usos. doncs, tenir habitatge assequible i apropiat per a aquesta, comptar amb serveis comunitaris i disposar d’opcions Per això, sovint hi ha dificultats pràcti- satisfactòries de mobilitat. Si fem un exercici senzill extrospectiu, ens adonarem de seguida de quants dèficits ques a l’hora de trobar espai per cons- de concepció tenen les nostres comunitats quan volem truir-hi una infraestructura social nova.” aplicar aquests tres principis a la gent gran. També si ho analitzéssim per a altres persones dependents. Aquests mateixos experts que reflexionen sobre les comunitats habitables ens expliquen que crear comunitats d’aquestes característiques és important perquè són les que faciliten, simultàniament, la independència personal i el compromís de la gent amb la vida cívica i social. Són les sòls reservats, ja que s’han destinat a altres funcions. que creen realment el sentit comunitari. Podem afrontar Atesa la situació actual –amb la legislació nova de adequadament el futur amb unes ciutats que, si no reac- dependència i de serveis socials– i atès el panorama del cionem, aniran excloent cada vegada una part més gran futur immediat –amb els canvis demogràfics descrits–, es de la seva població? La resposta és evident: no. Per això, fa molt raonable que hi hagi una previsió específica per a fer comunitats habitables per a la gent gran –i, en conse- les infraestructures socials, que no quedin diluïdes en les qüència, dotar-les d’infraestructures socials– ha d’esde- reserves genèriques. Ara bé, quines previsions? Aquí pot venir una prioritat de diverses polítiques, entre aquestes entrar en joc un nivell superior d’ordenació del territori: la urbanística. la planificació territorial. Aquesta eina permet fer tres Ara arribem al nus gordià: no té cap utilitat reflexionar aportacions molt sensibles. La primera és una estimació sobre la bondat d’impulsar un concepte nou o una territorialitzada de les necessitats d’infraestructures expressió nova si fer-ho no comporta canvis palpables. socials, que palesi els dèficits existents –ara, però sobre- Així, si parlem d’infraestructures socials, és perquè els tot en l’horitzó de planificació que s’hagi marcat, el qual instruments que preveuen infraestructures les tinguin en difícilment pot ser de menys de 6-8 anys. La segona con- compte –o, si ho preferiu, molt més en compte– a partir tribució és la definició d’estàndards urbanístics per a les d’ara. Aquests instruments són la planificació territorial i infraestructures socials, segons la seva tipologia de servei l’urbanisme. En conseqüència, ens hem de plantejar què i, fins i tot, segons la seva dimensió. La tercera seria la pot fer la planificació territorial i què pot fer l’urbanisme determinació de quins tipus d’infraestructures socials per a les infraestructures socials. Comencem per aquest tenen sentit a escala local, quines a escala comarcal o últim. regional i quines altres han d’abordar-se a escala nacional. La legislació urbanística ja preveu que els plans d’or- Aquesta distinció dependrà, lògicament, del nombre denació urbanística municipals (POUM) incloguin pre- potencial de persones usuàries i del tipus d’exigència visions de sòl destinades a equipaments comunitaris i, assistencial que suposin. fins i tot, fixa uns mínims. Ara bé, els equipaments Hi ha, doncs, un camí per recórrer a partir de l’as- comunitaris inclouen una varietat d’usos: residencial, sumpció del concepte d’infraestructura social. Un camí sanitari, assistencial, sociocultural, administratiu, que ha de menar a una implantació millor d’aquests ser- esportiu, recreatiu… Correspon a cada ajuntament pre- veis que, a més de donar resposta als drets de les perso- cisar qualitativament i quantitativament la distribució nes, cada vegada es reconeixen més com a factors crítics d’aquest sòl entre els diferents usos. Per això, sovint hi per al desenvolupament d’una comunitat. Hi ha un camí ha dificultats pràctiques a l’hora de trobar espai per per recórrer, però també hi ha les eines i els coneixe- construir-hi una infraestructura social nova. No queden ments per fer-ho Q QASC 27 L’ANÀLISI

Una reflexió des del vessant econòmic i administratiu

Per Matilde Sala, directora de Serveis del DASC, i Juli Ausàs, subdirector general de Gestió Econòmica, Contractació i Equipaments del DASC

En l’àmbit administratiu relacionat amb el foment i, Les prestacions garantides que figuraran a la Cartera de sobretot, la contractació administrativa, el Departament serveis socials requeriran sens dubte l’adquisició de tot d’Acció Social i Ciutadania té una llarga experiència pel tipus de places residencials i altres serveis mitjançant la que fa a la creació d’infraestructures, tant en l’aprovisio- concertació oportuna. Serà necessari també, davant la nament de places mitjançant la compra o concertació, manca previsible de places en el mercat, crear les infraes- com en el desenvolupament al llarg dels anys d’equipa- tructures socials que calguin per poder garantir l’accés ments propis, subvencionats, promoguts o instats pel universal a aquestes prestacions. mateix Departament. I ara és el moment d’encunyar un altre concepte: el d’infraestructura social. Abans de res cal tenir present, però, que en l’àmbit de Limitacions en el control pressupostari competències del Departament d’Acció Social i Ciutadania s’ha produït un fet d’especial relleu. Es tracta Ens trobem, però, en un moment delicat a l’hora de de l’entrada en vigor de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, parlar de les noves infraestructures socials per les dificul- de serveis socials. Aquesta Llei estableix en l’article 65.1 tats greus de finançament que comporten, que han de que “les administracions han de garantir l’accés universal tenir en compte, també, diverses normatives i disposi- als serveis socials bàsics i han de tendir a la gratuïtat d’a- cions d’àmbit estatal i internacional en el control pressu- quests, tenint en compte que l’usuari o usuària pot haver postari. Així els acords de Maastricht de febrer de 1992 de copagar el finançament de la teleassistència i els serveis van comportar la coordinació de les polítiques econòmi- d’ajuda a domicili, d’acord amb el que estableix aquesta ques dels estats membres de la Unió Europea per evitar Llei. També han de garantir l’accés universal a les presta- els dèficits excessius i l’endeutament de les administracions de servei garantides i el finançament del mòdul cions públiques. Més endavant, el Pacte d’estabilitat i el social d’aquestes prestacions, d’acord amb la Cartera de creixement dels països de la zona euro van estipular que serveis socials”. l’equilibri pressupostari hauria de ser la meta que calia

QASC 28 L’ANÀLISI

“Les prestacions garantides que figu- Matilde Sala i Manuel és directora de Serveis del Departament d’Acció Social i raran a la Cartera de serveis socials Ciutadania. És llicenciada en filosofia i lle- requeriran sens dubte l’adquisició de tres, especialitat de psicologia, per la Uni- versitat Autònoma de Barcelona i diploma- tot tipus de places residencials i altres da en desenvolupament directiu per l’Escola d’Administració Pública d’ESADE. serveis mitjançant la concertació opor- Des de 1977, la seva activitat professional ha estat vinculada a l’Administració públi- tuna. Serà necessari també, davant la ca en l’àmbit dels serveis socials: ha estat manca previsible de places en el mer- directora de la Llar d’Infants de l’antic INAS i cap de la Secció de Centres de la Direcció General de Serveis Socials del Departament cat, crear les infraestructures socials de Sanitat i Seguretat Social. Dins del Departament de Benestar Social, avui d’Acció Social i Ciutadania, ha estat cap del Servei de necessàries per poder garantir l’accés Projectes i Contractació i subdirectora de Gestió de l’ICASS, cap del Servei de Contractació i Patrimoni, subdirectora general de universal a aquestes prestacions.” Coordinació Administrativa i subdirectora general de Gestió Econòmica, Contractació i Equipaments.

Juli Ausàs i Coll és subdirector general de Gestió Econòmica, Contractació i Equipa- aconseguir en situacions normals. Aquest Pacte va mante- ments del Departament d’Acció Social i nir la limitació del dèficit i l’endeutament, però va per- Ciutadania. És llicenciat en dret per la metre als estats membres dur a terme una política fiscal Universitat Autònoma de Barcelona i fun- cionari del cos superior d’Administració de expansiva en casos necessaris (fixa un límit del 3% del la Generalitat. Des de l’any 1985, ha des- producte interior brut per al dèficit públic, però exigeix envolupat diversos llocs de treball, primer mesures correctores per als estats membres en cas que fent tasques d’atenció directa a persones superin aquest límit i estableix sancions si el violen durant usuàries en zones amb dèficits socials dos anys seguits). importants a Sabadell i Barcelona, més tard va treballar en el D’altra banda, el Sistema europeu de comptes nacionals camp dels recursos humans i, finalment, i durant la major part de i regionals, les anomenades Normes SEC’95, es va instau- la seva carrera administrativa, dins l’àmbit de la contractació de rar mitjançant el Reglament 2223/96. És una eina fona- les administracions públiques. Així, anteriorment havia estat mental i de suport per a la política econòmica i monetà- nomenat cap de la Secció de Contractació i, posteriorment, cap del ria de la Unió Europea que permet mesurar el dèficit i Servei de Contractació i Patrimoni. l’endeutament dels estats membres. Més endavant, es van incorporar els anomenats Criteris Eurostat. Es tracta d’unes normes d’interpretació del SEC’95 més restrictives. S’aconsegueix poder disposar de l’obligació de fer un pla de sanejament, en cas d’incom- dades trimestrals i es té en compte tot el sector públic a pliment. Cal dir que aquesta Llei va més enllà del Pacte l’hora de computar el dèficit i l’endeutament de les admi- d’estabilitat, ja que exigeix al conjunt de les administra- nistracions. cions públiques de l’Estat un superàvit dels comptes quan La Llei espanyola 18/2001, de 12 de desembre, d’esta- el creixement del producte interior brut (PIB) real se bilitat pressupostària, va incorporar l’obligatorietat del situa per damunt del potencial i permet dèficits lleugers dèficit zero per a cada Administració en cada exercici i quan l’economia s’alenteix.

QASC 29 L’ANÀLISI

Finalment, el Reial decret 1463/2007, de 2 de desem- “Per poder implementar aquesta coope- bre, va aprovar el Reglament de desplegament de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, d’estabilitat pressupostà- ració cada cop més estreta entre els ria, en la seva aplicació a les entitat locals. agents socials i econòmics, s’ha hagut de Com veiem amb aquest conjunt de normatives, disposicions i criteris pressupostaris assenyalats, la necessitat superar el barranc fins fa poc infranqueja- de poder seguir produint serveis públics nous o serveis d’interès general ha ensopegat amb la limitació del dèficit ble de l’àmbit públic i el privat.” i l’endeutament del sector públic, i la primera conse- qüència ha estat la diversificació de les formes per obtenir i impulsar infraestructures noves. Aquestes formes requereixen en bona mesura la col·laboració estreta entre les administracions públiques, els agents socials i les empreses. rància mútua entre el sector públic i el privat. Molt pro- Per poder implementar aquesta cooperació cada cop bablement la necessitat ha ajudat a trencar prejudicis i més estreta entre els agents socials i econòmics, s’ha amb l’augment de la col·laboració publicoprivada ha estat hagut de superar el barranc fins fa poc infranquejable de possible fer front a la limitació del dèficit i l’endeutament l’àmbit públic i el privat. Ha estat necessari trencar molts del sector públic i, per tant, s’ha possibilitat que les admi- estereotips i clixés derivats del desconeixement i la igno- nistracions públiques empressin vies o fórmules noves de

QASC 30 L’ANÀLISI

finançament de les inversions necessàries per poder “Per poder assolir l’objectiu de disposar seguir creant infraestructures noves de serveis socials. Així, per poder assolir l’objectiu de disposar d’infraes- d’infraestructures socials, serà necessari tructures socials, serà necessari actuar amb la deguda pla- actuar amb la deguda planificació i actuar nificació i actuar en funció de les circumstàncies concretes. Davant de cada cas ens haurem de preguntar: és posen funció de les circumstàncies concretes. sible la concertació?, quins operadors hi ha en un determinat territori o àmbit d’actuació?, quins instruments Davant de cada cas ens haurem de pre- podem utilitzar?, quin marge d’endeutament tenim?, etc. guntar: és possible la concertació?, quins operadors hi ha en un determinat territori Sistemes de creació d’infraestructures o àmbit d’actuació?, quins instruments Els sistemes o les formes de creació d’infraestructures, podem utilitzar?, quin marge d’endeuta- per tant, s’han diversificat, però no figuren en cap llista tancada. En funció de les necessitats i de cada situació ment tenim?, etc.” concreta s’han anat posant en pràctica diversos sistemes entre els quals podríem destacar els següents:

1. Inversió pròpia (amb pagament ordinari) 2. Concessió per a la construcció, l’equipament i la gestió 3. Conveni per a la construcció amb operador a la xarxa 4. Conveni o contracte-programa amb l’empresa pública GISA 5. Arrendament a través de cens emfitèutic 6. Arrendament operatiu a través de l’Institut Català de Finances-Equipaments (ICF) 7. Construcció mitjançant la concessió de dret de superfície 8. Arrendament 9. Subvenció extraordinària 10. Subvenció ordinària per convocatòria pública 11. Conveni per crear places amb l’únic compro- mís de concertar-les 12. Conveni amb les caixes (obra social) 13. Conveni amb caixes. Promoció d’infraestructures (línia crèdits tous), amb el compromís de con- certació de places 14. Conveni amb l’ICF per al finançament de projectes d’inversió que millorin l’oferta de serveis socials 15. Préstecs d’altres entitats financeres 16. Concessió de préstec contra l’actiu de la Generalitat (capítol VIII) Q QASC 31 L’ANÀLISI

Les necessitats de planificació dels equipaments assistencials

Per Carolina Homar, directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS)

Planificar els equipaments assistencials és necessari en Si a això hi afegim el fet que les persones en situació de tot context, però ho és encara més en un moment com el dependència reconeixen explícitament el dret garantit que estem vivint en el qual s’estan produint en l’àmbit d’accés a serveis determinats, es perfila un entorn en què dels serveis socials transformacions fonamentals. la planificació dels equipaments assistencials esdevé més L’aprovació de la Llei de promoció a l’autonomia perso- urgent i necessària que mai. Un entorn que la fa també nal i atenció a la depedència i de la Llei dels serveis socials més complexa. catalana suposa un canvi de paradigma que obliga a refor- No podem oblidar que, d’una banda, les noves lleis mular la xarxa de serveis socials actual. permetran l’entrada d’un conjunt de persones al sistema El marc legal nou converteix l’accés als serveis socials públic de serveis socials que, per la seva situació socioe- en un dret subjectiu i garantit per llei. Per primera vega- conòmica, fins ara, no podia accedir a les prestacions da s’aprova una cartera de serveis que inclou totes les públiques, per la qual cosa es pot preveure un increment prestacions del sistema públic de serveis socials. Els ser- significatiu de la demanda de prestacions socials,2 i, per veis que es presten des dels diferents equipaments assis- tant, de places en equipaments assistencials. D’altra tencials esdevenen una part important d’aquesta cartera. banda, però, la nova Llei es converteix en el marc de refe- Estem, a més, en molts dels casos davant de prestacions rència per construir una xarxa de serveis socials nova. que tenen consideració de garanties i que, per tant, són Una xarxa que sota els criteris de prevenció i dimensió exigibles per la ciutadania que compleix els requisits esta- comunitària, participació de la persona usuària, normalit- blerts per accedir-hi. zació i subsidiarietat augmentarà l’oferta de serveis de El marc legal nou suposa, doncs, una transformació del proximitat com els d’atenció domiciliària, per exemple, i nivell d’exigibilitat de moltes de les prestacions socials.1 permetrà amb probabilitat contenir el nombre de perso- El límit de crèdit pressupostari assignat i els principis de nes que hagin d’accedir a un recurs residencial. Des d’a- prelació i concurrència ja no es poden convertir en argu- quest punt de vista, es pot preveure una contenció de la ment per justificar la no-disponibilitat de places en equi- demanda d’aquest tipus d’equipament i la seva derivació paments determinats. En aquest sentit, la nova Llei plan- probable cap a altres recursos més normalitzadors, com teja un repte evident per a l’Administració. els centres de dia, per exemple. Podríem dir que ens trobem, doncs, davant una trans- La incertesa és, doncs, més que gran. És difícil saber formació radical del marc de drets i deures en l’àmbit dels amb exactitud quina serà finalment la tendència predomi- serveis socials. Una transformació que implica el sorgi- nant, quins recursos i prestacions requeriran i demanaran ment d’una relació nova entre la ciutadania i l’Admi- en major grau les persones usuàries. De totes maneres, i nistració en aquest espai. malgrat aquests elements d’incertesa, o potser justament

QASC 32 L’ANÀLISI

“És difícil saber amb exactitud quina Carolina Homar Cruz és diplomada en treball social per la Universitat de Barcelona. serà finalment la tendència predomi- Ha treballat, principalment, per a tres nant, quins recursos i prestacions organitzacions: en l'equip d'investigació social encarregat de l'elaboració del Pla requeriran i demanaran en major grau d'acció social de Mallorca per encàrrec del Consell Insular a l'Escola Universitària de les persones usuàries. De totes mane- Treball Social de Mallorca (1985-1987); com a directora dels programes socials, res, i malgrat aquests elements d’incer- ocupacionals, de medi ambient, de forma- tesa, o potser justament per a aquests, ció i de voluntariat de la Creu Roja de Catalunya; i, entre 2003 i 2006 com a secretària executiva de la Taula d'Entitats del Tercer és avui indispensable planificar progra- Sector Social de Catalunya, que agrupa dues mil entitats. Com a consultora ha fet treballs sobre formació i gestió en l'àmbit social mes i serveis que els complementin.” per a entitats del tercer sector i per a administracions públiques. Ha estat regidora de serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona, diputada provincial de Joventut a la Diputació de Barcelona i directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència del Departament de Benestar i Família. Des del 20 de desembre de per a aquests, és avui en dia indispensable planificar pro- 2006, és la directora general de l'Institut Català d'Assistència i grames i serveis que els complementin. Serveis Socials (ICASS). Parlem d’una planificació feta en primer lloc des de la perspectiva de la necessitat i la previsió de demanda. És a dir, una planificació que parteix de les previsions de creixement de la població de perfils determinats –tampoc d’exigibilitat que estableix la ciutadania i, per tant, el senzilles en un moment en què diversos factors com, per nivell d’obligació que té l’Administració de donar respos- exemple, la immigració està transformant el perfil pobla- ta al 100% de la demanda o a un percentatge en funció del cional de moltes de les nostres ciutats– i aproxima, en pressupost finalment disponible. funció de la demanda actual, les previsions de creixement La informació derivada de les ràtios de cobertura, associades a la nova Llei de la dependència i serveis socials creuada amb les previsions de demanda, serveix per esta- i les possibles llistes d’espera existents, la demanda futu- blir un nombre de places objectiu. Un nombre de places ra de l’equipament. a les quals, restant-li les places ja registrades en la xarxa Una planificació que utilitza, a més, com a referència, pública i les que s’obtindran a partir de projectes en des- ràtios de cobertura de l’objectiu, és a dir, desitjades envolupament, acaba determinant les places finals que (nombre de places per mil habitants, per exemple), que s’hauran de crear durant el període planificat 2008-2010. neixen de societats científiques, en el cas d’existir, del Parlem de places per a cada territori. consens entre els mateixos tècnics especialistes o que El caràcter territorial de la planificació d’equipaments deriven dels compromisos assumits legalment. No podem assistencials és un element fonamental. No en va, la nova oblidar que la Llei de serveis socials preveu en la disposi- Llei de serveis socials recull la igualtat, la subsidiarietat i ció addicional segona uns objectius de cobertura o, fins i la normalització com a principis rectors del sistema públic tot, en alguns casos, directament de creixement de places de serveis socials. Uns principis que ens obliguen més que que han de quedar recollits en la Cartera de serveis socials mai a tenir en compte el territori i aproximar els serveis 2008-2009 i, per tant, introduïts en la planificació que i equipaments a la ciutadania que els necessita. estem duent a terme. A més, el fet que una prestació Així, ens referim a una planificació detallada en l’àmbit –l’accés a una plaça en aquest cas– estigui reconeguda comarcal o regional o, fins i tot, en el cas d’algun tipus de com un dret subjectiu i garantit o no determina el grau servei, a escala municipal. L’amplitud del territori depen-

QASC 33 L’ANÀLISI

drà en cada cas del tipus de recurs del qual estem parlant, “La planificació territorial és, podríem de la demanda existent i de les especificitats de la persona usuària que en faci ús. Lògicament, els serveis territo- dir, l’eina fonamental per dur a terme un rials, com a coneixedors de la realitat del seu territori, creixement de recursos equilibrat i de participen activament en el procés d’elaboració de tota la planificació. forma garantista en el territori.” És una planificació que esdevé l’instrument clau per programar el creixement d’equipaments i places al territori, ja que és el referent a partir del qual es planifiquen les inversions i edificacions, i es negocia amb els diferents territori. Un creixement que, en el període de planificació estaments polítics (consells comarcals, municipis, etc.). en el qual ara estem immersos (2008-2011) i atesos els can- És quan la planificació territorial detecta una necessitat de vis en l’entorn que hem apuntat, té un valor estratègic clau. creixement que s’inicia amb la recerca d’un possible pro- Podem afirmar, doncs, que planificar les infraestructu- motor que pugui implementar l’equipament en el territo- res socials –en el nostre cas els equipaments assistencials, ri, i és, per tant, també a partir d’aquesta planificació, que els recursos que comporten inversió i edificació–, és un s’arriba a acords i s’estableixen concerts amb entitats d’i- exercici ineludible de responsabilitat política Q niciativa privada, perquè equipaments ja en ús o equipaments nous puguin formar part de la Xarxa Pública de Serveis Socials. Una xarxa que preveu, per tant, tant 1. Les prestacions socials no garantides es recullen a la Cartera de equipaments d’iniciativa pública com privada. serveis socials i el seu accés continua estant subjecte als crèdits pressu- Des d’aquesta perspectiva, la planificació territorial és, postaris i als principis de prelació i concurrència. podríem dir, l’eina fonamental per dur a terme un creixe- 2. Pensem en persones de renda mitjana que excedien els nivells ment de recursos equilibrat i de forma garantista en el de renda establerts com a límit per a l’accés..

QASC 34 L’ANÀLISI

Les infraestructures socials en el camp de la infància: situació actual i perspectives

Per Xavier Soley, director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

La necessitat de promoure la instal·lació i la posada en no acceptar un centre prop de casa: “aquests nens tenen servei d’un centre d’infància, un centre residencial problemes i es barrejaran amb els nostres... si no els (CRAE) o un centre d’acollida en el terrritori, compta tenen ells, els tindran les seves famílies...”. O el clàssic cada vegada més amb una major dificultat de comprensió argument d’inserció i territori: “(...) al centre de la ciu- en l’entorn veïnal, o més ben dit, xoca amb una intole- tat un CRAE no és idoni, molt millor allunyat de la rància ciutadana creixent. Intolerància provocada pel des- població, allà no poden generar tants problemes amb els coneixement, la confusió i molts estereotips que envolten veïns i les veïnes (...)” o per contra: “en l’àmbit rural el concepte centre de menors, associat massa vegades a aquests nens i nenes no es podran mai inserir a la socie- centres de petits delinqüents, a espais que a l’entorn tat (...)”. només poden generar problemes als veïns i veïnes i a la També és freqüent l’argument que explica que en el població en general. “nostre municipi no hi ha situacions de nens desempa- rats” i que, per tant, allà no hi fa cap falta, sense que ningú s’hagi entretingut mai a valorar seriosament quina Intolerància creixent envers els nostres equipaments és la situació de la infància en risc en aquella població. O per últim –cercant una estranya complicitat personal– En definitiva, ningú aprecia d’entrada quin benefici pot se’ns acaba fent aquesta maliciosa pregunta: ”a vostè li reportar un equipament de protecció per a infants sota agradaria que li posessin un centre al costat de casa seva?” tutela, en contraposició a altres tipus d’equipaments com Per tant, per fer front a aquesta modalitat d’intoleràn- són els destinats a la gent gran. Aquest és un dels temes cia social, ens cal prioritàriament establir acords i cercar que, en aquests darrers anys al capdavant de la direcció complicitats amb el món local, amb els ajuntaments i general, m’ha preocupat especialment pel que fa a la difi- consells comarcals. Només amb la suma de sensibilitats cultat de trobar emplaçaments per oferir espais residen- de les administracions públiques (no sols d’infància) es cials o d’acollida als nostres (i insisteixo amb el terme pot avançar creant una opinió pública favorable i una nostres) infants i adolescents. major pedagogia cívica envers la necessitat de cercar Són moltes les reunions, amb veïns i també amb alguns espais de vida i residencials per als infants i adolescents alcaldes, en les quals escolto arguments com aquests per en situació de desemparament en el nostre entorn.

QASC 35 L’ANÀLISI

Xavier Soley i Manuel, llicenciat en dret “Cal planificar recursos amb nivells de per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursat també un màster qualitat material i humana adequats, ja en dret públic de Catalunya i un post- que, per als infants i adolescents, han de grau en dret immobiliari i urbanístic. Va ser tècnic de l’Assessoria Jurídica ser una alternativa natural a l’entorn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (1990-1999) i cap del familiar perdut temporalment.” Servei de Recursos Humans del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (1999-2002). De l’any 2002 al 2006 va ser sub- didrector general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament d’Acció Social i Ciutadania, i des de l’any 2006 fins tats per a tots els nostres infants, amb independència que a l’actualitat ocupa el càrrec de director general d’Atenció a la es trobin en situació de risc o no. Infància i l’Adolescència. Des d’aquest punt de vista, hem d’interpretar que, en l’àmbit de la planificació dels recursos d’infància, l’inte- rès general que mou l’actuació administrativa a l’hora de Al meu entendre, per tal de donar aquesta resposta planificar i dur a terme l’execució d’infraestructures en el conjunta, ens cal tenir en compte diversos elements: territori és una plasmació del concepte de l’interès superior del menor que preveu la Convenció dels drets dels a) La necessitat de planificar els recursos per a la infants i la legislació protectora en matèria d’infància. infància, tant la que es troba en situació de risc com la Planificar a partir dels principis de territorialització i infància en general i sempre atenent les necessitats benestar personal de l’infant. reals del territori. Si l’Administració local i la Generalitat planifiquen con- b) La necessitat de coordinar l’actuació de les siderant i valorant la situació i les necessitats de la infàn- diverses administracions que permeti crear complici- cia i l’adolescència en el territori, això porta implícit el tats entre ens locals i la Generalitat, tant en el fet de preveure i fixar recursos ajustats a les necessitats i moment de planificar com en el moment posterior de diverses tipologies dels infants en situació de risc (els posar en marxa l’execució dels equipaments. recursos preventius) en coherència amb els recursos de c) La fixació d’objectius clars. Objectius inspirats protecció adreçats a infants en situació de desemparament en l’interès general que mou l’actuació administrati- i sota tutela. va. D’altra banda, cal planificar recursos amb nivells de d) La designació d’interlocutors amb legitimació i qualitat material i humana adequats, ja que, per als infants capacitat decisòria en el territori. i adolescents, han de ser una alternativa natural a l’entorn e) L’establiment d’estratègies de comunicació familiar perdut temporalment. S’ha de pensar en el fet que facilitin explicar i fer pedagogia social sobre la que els infants i els adolescents han de poder residir allà necessitat de recursos, i que permetin obrir vies de on es desenvolupen socialment, si això és possible o és diàleg i negociació amb voluntat de convèncer, tot positiu en atenció a la seva situació personal (benestar acotant un calendari clar. personal). I tant o més important que això és poder preveure que Sota aquests eixos, tant des de la Direcció General aquests espais puguin situar-se propers a l’entorn social de d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), com desenvolupament de l’infant (l’escola, la conveniència de des de la Secretaria d’Infància, som conscients que cal mantenir les amistats...) o a l’entorn familiar que, sovint, tenir molt present quin és el paper o la missió que han de li caldrà mantenir o recuperar en un futur. L’objectiu, tenir les administracions: la d’oferir els serveis i els recur- doncs, és el de planificar i crear recursos que afavoreixin sos que resulten necessaris per crear igualtat d’oportuni- el benestar personal i social de l’infant i adolescent.

QASC 36 L’ANÀLISI

En aquest sentit, els indicadors que des de la DGAIA “Actualment, en la Cartera de serveis de s’utilitzen i es tenen en compte actualment per elaborar i actualitzar el mapa de recursos s’estableixen fonamental- la Llei 12/2007, de serveis socials, es pre- ment a partir de les necessitats formulades pels equips veu una tipologia de recursos que es con- d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA). solida en l’Avantprojecte de llei dels drets 1) Les propostes de mesures d’ingrés en un centre residencial (CRAE) o d’acollida. i les oportunitats de la infància i l’adoles- 2) El nombre de menors ingressats en centres de cència.” protecció provinents de famílies d’un àmbit territorial concret (local o comarcal). 3) El nombre de places residencials o d’acollida ubicades al territori de l’EAIA (o de l’Equip tunitats dels infants i adolescents traça alguns aspectes Funcional d’Infància del Servei Territorial) i l’evolu- respecte a la planificació i preveu determinats instru- ció en els darrers cinc anys. ments de gestió de recursos:

1) El Pla integral d’infància. Es crea com a Tipologia de recursos i equipaments d’infància instrument de planificació de durada quadriennal, la naturalesa del qual es la del Pla sectorial, d’a- Actualment, en la Cartera de serveis de la Llei cord amb l’article 38 de la Llei 12/2007, de ser- 12/2007, de serveis socials, es preveu una tipologia de veis socials. recursos que es consolida en l’Avantprojecte de llei dels 2) El Mapa de recursos i serveis. Es configura drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència: els com a instrument que ha de recollir, d’una banda, centres residencials (CRAE); els centres d’acollida i els els recursos adients per prevenir el risc social i, centres d’educació intensiva o terapèutics. Al meu enten- d’altra banda, els recursos adreçats a la protecció dre, en el marc del desplegament reglamentari de la futu- (infants sota tutela). ra llei, caldria estudiar fer una distinció nova, en atenció 3) Els plans locals d’infància. La Llei impulsa a diversos criteris: i promou que els ens locals elaborin els plans locals d’infància en col·laboració, si cal, amb la a) La seva dimensió i necessitats d’espai: Generalitat. Aquests plans han de recollir serveis infraestructures o centres amb gran necessitat de preventius, residencials, d’acollida en considera- sòl o d’espais (grans equipaments comunitaris) i, ció a la situació i les necessitats de la infància i l’a- per contra, pisos, centres petits o petites residèn- dolescència en el seu territori. cies. 4) Per últim, l’Avantprojecte legislatiu també b) La seva necessitat d’ubicació en el territori assenyala uns mecanismes i uns instruments con- segons resulti convenient l’emplaçament en sòl crets per fer possible la implantació d’equipa- urbà, urbanitzable o no: centres o equipaments ments nous en el territori. Així, conté una pres- compatibles amb els usos urbans; centres no com- cripció adreçada als ens locals, en el sentit que patibles o amb necessitats específiques de sòl i aquests hauran de facilitar sòl amb les infraestruc- d’espais (esbarjo, esportius, tallers), per tant, cen- tures d’urbanització necessàries, o bé, facilitar els tres que hagin de ser previstos en el sistema urba- habitatges i les llicències corresponents. nístic d’equipaments comunitaris o no, d’acord amb les seves necessitats. Aquestes prescripcions adreçades als ens locals s’inspiren, com ara veurem, en la legislació urbanística actual i L’Avantprojecte esmentat de llei dels drets i les opor- el marc legal nou de l’habitatge a Catalunya.

QASC 37 L’ANÀLISI

Planificar infraestructures socials en coordinació “Ningú aprecia d’entrada quin benefici amb els règims urbanístics i de l’habitatge pot reportar un equipament de protecció Per fer possible la implantació d’equipaments i infraestructures socials nous al territori, en aquest moment per a infants sota tutela, en contraposició resulta imprescindible tenir en compte, d’una banda, els a altres tipus d’equipaments com són els instruments i les figures noves ja existents en l’àmbit urbanístic (Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el destinats a la gent gran.” Text refós en matèria d’urbanisme) i, d’altra banda, en l’àmbit de la legislació recent en matèria d’habitatge (Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge).

a) Àmbit urbanístic. L’article 34.3 del Decret La coordinació dels instruments de planificació legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el Text refós en local d’infància (i de la resta de serveis socials) amb matèria d’urbanisme, recull les reserves que pot pre- els instruments de planejament urbanístic i la neces- veure el planejament per a sistemes urbanístics gene- sitat de fer-los coherents, encaixen amb la figura de rals i locals, i, en concret, les reserves per les quals les memòries socials que s’annexen i inspiren els s’anomenen els habitatges dotacionals públics: “El plans urbanístics. sistema urbanístic d’habitatge dotacional públic com- b) Àmbit de la legislació en matèria d’habitatge. prèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, aporta una satisfer els requeriments temporals de col·lectius de novetat important que pot ser un instrument eficaç persones amb necessitats d’assistència o emancipació per afavorir la implantació en el territori de les justificades en polítiques socials. Aquestes polítiques infraestructures socials i, en especial, d’infància: el s’han d’especificar en la memòria social del planeja- proveïment d’habitatges socials destinats a donar res- ment urbanístic”.

QASC 38 L’ANÀLISI

posta a les polítiques socials com a servei d’interès “Per fer front a aquesta modalitat d’in- general. Aquests habitatges socials poden ser promoguts tant a iniciativa del sector públic com a iniciati- tolerància social, ens cal prioritàriament va o per promoció privada, mitjançant les entitats de establir acords i cercar complicitats amb caràcter social (tercer sector). el món local, amb els ajuntaments i con- En aquest sentit, la Llei també preveu que els instruments de planificació d’habitatge (plans sectorials i locals) sells comarcals.” han de recollir, entre d’altres, la previsió de necessitats en matèria d’habitatge destinada a polítiques socials: els habitatges d’inserció i habitatge dotacional públic (articles 73 i 74). Així doncs, respecte a aquestes dues figures, la Llei en dibuixa alguns trets característics que cal destacar a l’efecte d’encaixar-los amb l’àmbit dels equipaments d’infància: d’una banda, els habitatges d’inserció són gestionats per les administracions públiques o per les entitats les infraestructures d’infància en particular siguin cohe- sense afany de lucre que, en règim de lloguer o d’altres rents amb la planificació urbanística i la d’habitatge pro- formes d’ocupació, es destinen a atendre persones que moguda pels ens locals, emprant els instruments i les requereixen atenció especial. D’altra banda, els habitat- figures previstes en aquestes dues legislacions sectorials: ges dotacionals públics estan destinats a satisfer necessi- els habitatges dotacionals públics i els habitatges d’inser- tats temporals per a persones amb dificultats d’emancipa- ció. ció o que requereixin acolliment o assistència residencial 4) Totes les administracions implicades (i aquesta no és (joves, gent gran, dones víctimes de violència de gène- feina només de la DGAIA) han d’educar i fer pedagogia re...) i, encara que no ho estableixi expressament la Llei, social, especialment en l’àmbit d’infància, i, sobretot, s’entén que també poden destinar-se a satisfer recursos crear major sensibilitat pública i social envers la protecció residencials per a infants i adolescents sota tutela de dels infants i adolescents Q l’Administració.

Conclusions:

1) La planificació local en matèria d’infància (plans locals o comarcals) a què fa referència l’Avantprojecte de llei d’infància com a instruments per a la previsió de necessitats de recursos preventius (centres oberts) i de recursos de protecció (CRAE, CdA), ha d’inspirar les memòries socials dels plans urbanístics i formar-ne part. 2) En el marc del que preveu la Llei del dret a l’habitatge, els plans locals d’habitatge han de facilitar la crea- ció d’habitatge social (d’inserció o dotacional públic), destinat també a l’acolliment d’infants en centres petits o de joves en procés d’autonomia, que puguin gestionar directament les administracions (local o Generalitat) o les entitats d’iniciativa social. 3) És necessari que la planificació de recursos socials i

QASC 39 L’ANÀLISI

Una perspectiva des de les entitats no lucratives (ENL)

Per Jordi Pascual, director general del Grup Plataforma Educativa

La creativitat comença quan elimines un zero en el pressupost. desconeixem i que ens provoca incerteses o desconfian- Si n’elimines dos encara és millor. ces, acte totalment legítim i que lliga amb la condició de Jaime Lerner, arquitecte i exalcalde de Curitiva (Brasil) supervivència humana, però cal que, amb informació, participació i responsabilitat, hi puguem incidir per passar del rebuig social a l’apropiació ciutadana dels equipa- L’àmbit de les ENL ha experimentat un creixement i ments socials. una professionalització que garanteix que Catalunya Per fer aquest pas, hi ha moltes metodologies, i penso compti amb un potencial de creació i innovació vers l’a- que només cal aplicar-les. Una d’aquestes és utilitzar el tenció a la ciutadania. que en màrqueting o vendes es fa servir per incidir en les La nostra realitat és que comptem amb una quarta pota societats: aprofitar-ho per acostar la informació a la ciu- de l’estat del benestar molt feble, i amb unes mancances tadania i fer possible que, amb aquest coneixement i amb estructurals i pressupostàries que dificulten fer el pas a la el valor que pot aportar a una comunitat el fet de tenir universalització de l’atenció que marca la nova Llei de un recurs proper, s’aconsegueixi reconèixer aquest serveis socials de Catalunya. valor. S’ha fet el gran pas de dotar d’una base jurídica aquest Tots estaríem d’acord que hem de tenir disponible allò dret. Ara cal portar a terme el repte de dotar d’atenció i que la persona pot necessitar en un moment determinat. fer-la efectiva, i evidentment fer-ho amb paràmetres de Si això és així, cal que tots actuem per fer-ho possible. qualitat, optimització i respecte. Per possibilitar una acció integral, cal desenvolupar Crec que el tercer sector, conjuntament amb el sector una estratègia d’accionament que activi tots els agents mercantil del nostre país, té capacitat suficient per poder implicats i coordini totes les actuacions. donar resposta en temps i forma a aquesta realitat. Cal que hi hagi un procés de coproducció des de tots els Per continuar reflexionant sobre el tema, la nostra nivells: polítics, persones usuàries, ciutadans i ciutadanes, societat, i al capdavant els nostres agents polítics, han de organitzacions, empreses, per tal que el disseny s’ajusti al fer un esforç per passar del rebuig social a la coresponsa- que entre tots volem crear i es desenvolupi amb qualitat, bilitat ciutadana. Encara hi ha massa notícies als mitjans professionalitat i innovació constant. de comunicació en contra d’infraestructures o projectes Cal que introduïm la complementarietat entre equipa- que han de permetre atendre les persones amb proximi- ments, espais i serveis, optimitzant al màxim recursos tat i qualitat. La perillositat, la conflictivitat, les normes humans i materials i així poder lligar la gestió a les neces- urbanístiques, entre d’altres raons, actuen com a deto- sitats reals de la societat, fent de l’especialització un com- nants. La tendència és allunyar de casa nostra allò que plement de l’acció.

QASC 40 L’ANÀLISI

“Es genera una contradicció, ja que les Jordi Pascual i Pèlach és llicenciat en edu- cació social i especialitzada i disposa del entitats no lucratives tenen vocació de certificat de programa de direcció d’em- servei públic, no de negoci, però neces- preses cooperatives i empreses i entitats del tercer sector d’ESADE. Des de 1995, és siten gestionar serveis per a l’autosos- director general del Grup Plataforma Educativa, que agrupa les entitats i funda- tenibilitat, i els seus valors estan orien- cions següents: Fundació Astres (d’atenció a les persones amb discapacitats i promo- tats envers el desenvolupament social ció de la seva plena integració); Fundació integral, i no envers l’acció empresa- Resilis (de prevenció i atenció als infants i la joventut, especialment la que està en risc d’exclusió social); Fundació Infància i rial, però malgrat tot s’han convertit en Família (promoció de les diferents mesures d’acolliment de menors, estudi, diagnòstic i prevenció de situacions de desempara- uns operadors efectius que gestionen ment i suport a les famílies acollidores i adoptants); Fundació Gentis (formació, serveis d’atenció i suport a la primera infància i serveis de qualitat.” orientació, suport i teràpia a famílies); Fundació Utopia (promoció de la cooperació internacional, potenciació de la participació ciutadana en el suport a comunitats en vies de desenvolupament i utilit- zació de la creativitat com una eina de desenvolupament humà sos- Cal marcar com a alineaments la proximitat i la mobili- tenible); Eina Activa Empresa d’Inserció (promoció de la formació i tat, facilitant que el treball, l’oci i l’atenció siguin propers la inserció laboral de persones i col·lectius en risc d’exclusió); al domicili, i fer una clara aposta pel transport públic. Fundació Plataforma Educativa (acció integral al desenvolupament Per tot això, cal que l’acció política sigui decidida i vagi de serveis d’acció social i suport a entitats i organitzacions). També orientada a possibilitar un canvi progressiu amb una pla- dirigeix, des del 2003, el Projecte Cultural El Sitio, a Guatemala, de nificació estratègica a curt, mitjà i llarg termini. cooperació internacional per al desenvolupament humà sostenible. Catalunya ha passat d’un model en què la societat civil havia de lluitar per a la generació de serveis a la universa- lització de l’acció social, regulada, dirigida i planificada per les administracions públiques (nova Llei de serveis socials). La tasca de les organitzacions no lucratives és pública i Les ENL han de superar els obstacles de: la seva acció va dirigida a la societat i a la millora de la – Compatibilitzar la seva missió amb la gestió de qualitat de vida de la seva ciutadania. serveis (filantròpic versus comercial). Les ENL neixen amb la missió de garantir i liderar el – Superar la necessitat i les dificultats internes per proveïment de serveis a Catalunya i la visió de crear un introduir un canvi d’estratègia. conjunt d’entitats que gestionen i promouen, amb parà- – Fer-se càrrec de la complexitat de les fusions i metres d’innovació, qualitat i coresponsabilitat, les la creació d’aliances. necessitats de la ciutadania. – Fer el pas de la cultura de demanda a una acció Es genera una contradicció, ja que les entitats no lucra- enfocada al servei vers la “clientela”. tives tenen vocació de servei públic, no de negoci, però necessiten gestionar serveis per a l’autosostenibilitat, i els Les ENL han d’assumir el repte de: seus valors estan orientats envers el desenvolupament – Crear sinergies entre les ENL que facilitin el social integral, i no envers l’acció empresarial, però mal- procés de creació de fórmules noves de gestió grat tot s’han convertit en uns operadors efectius que ges- empresarial que garanteixin la prestació de serveis tionen serveis de qualitat. orientats envers la clientela.

QASC 41 L’ANÀLISI

– Visibilitzar el que ja som. Valorar inherent- • Crear fórmules organitzatives òptimes, con- ment les ENL com a prestadores de serveis en una centrades i efectives. gestió empresarial amb RSC. • Invertir en investigació i desenvolupament – Donar resposta a les necessitats de les adminis- (I+D). tracions, liderant la I+D+O (investigació, desen- • Prioritzar la proximitat i la qualitat. volupament i ocupació) de l’acció social a • Potenciar la capacitat inversora. Catalunya. • Ser referents: construir conjuntament les – Passar del “s’ha de fer” al “fer-ho bé i al preu infraestructures i l’acció social que necessita el que costa”. país. • Generar fórmules d’interlocució única. El marc nou legislatiu ha de desembocar en un creixe- • Ser el sistema d’excel·lència i de millora con- ment exponencial dels serveis socials, generant-se un flux tínua. en la implantació d’infraestructures socials, que implica la ciutadania, les administracions i els operadors. Com a conclusió, cal passar del rebuig social a l’apro- Per tant, els reptes de futur que creiem que s’han de piació ciutadana dels equipaments socials, fer que la pla- desenvolupar es concreten en els punts següents: nificació urbanística respongui al model de país que • El desenvolupament i la implementació de la volem, aprofitar l’actiu de les ENL com un motor d’inno- Cartera de serveis orientada al client/a. vació, fer les inversions necessàries, comptar amb una • La inversió en serveis per donar resposta a les clara voluntat política per transformar el país i posar-lo a necessitats emergents. l’avantguarda dels drets socials, i renunciar a les quotes • L’ocupació de l’espai de creixement que pos- de poder en pro de l’optimització. sibilita la universalització dels serveis socials. I tot perquè la ciutadania compti amb uns serveis uni- • El fet de traspassar els límits territorials i ges- versals, d’excel·lència i orientats a la persona usuàriaQ tionar, des de la proximitat, l’eficiència i el servei públic. • La creació d’unitats de gestió d'infraestructures i serveis, amb paràmetres de proximitat i opti- mització. Les línies estratègiques, des del nostre punt de vista, són les que es detallen a continuació:

“Catalunya ha passat d’un model en què la societat civil havia de lluitar per a la generació de serveis a la universalització de l’acció social, regulada, dirigida i planificada per les administracions públiques (nova Llei de serveis socials).”

QASC 42 L’ANÀLISI

Una visió des de l’òptica dels operadors de serveis socials

Per Cinta Pasqual, directora de L’Onada Serveis i vicepresidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials

Els equipaments de serveis socials han estat força aban- d’una xarxa de serveis públics sense ser garantista ni donats històricament i bàsicament, perquè tot i parlar planificada. Les tarifes de compra de serveis no d’un dret universal, mai no ha estat entès així per la inclouen l’amortització. població en general. En aquests moments, es provoca el 5. Entrada d’operadors nous provocada per la gran avanç, atès que hi ha l’objectiu de dotar el sistema de crisi immobiliària, sense coneixement del sector. serveis socials de cobertura universal i es reconeix el dret d’accés als serveis socials com a dret subjectiu de caràcter universal. Així, ens trobem en un moment en què defini- Inversió pública molt baixa en relació amb altres tivament es dóna solidesa a la quarta pota de l’estat del sectors benestar, conjuntament amb les pensions, la salut i l’ensenyament. Els serveis socials han de constituir un eix Com podem veure en el quadre que s’exposa a conti- bàsic per fomentar la qualitat de vida del nostre país. Ara nuació, la inversió en equipament de serveis socials és de bé, es podrà aconseguir realment? 127,6 M d’euros, enfront dels 1.249,4 M d’euros en A continuació s’exposen els inconvenients principals a sanitat o 107,8 M d’euros en cultura. Una lectura ràpida l’hora de planificar el creixement de les infraestructures de la situació evidencia que, tot i tenir la implantació de socials que necessita el país; inconvenients que es resu- la nova Llei de serveis socials, i la Llei estatal de la depen- meixen en els cinc punts següents: dència, el pressupost de serveis socials representa el 10% 1. Inversió pública molt baixa en relació amb del de sanitat. altres sectors. Si realment estem davant de la creació d’un nou eix de 2. Manca de planificació urbanística per part dels l’estat del benestar, per què no es dota aquest ajuntaments. Departament de la inversió necessària?, és suficient un 3. Els plans individualitzats d’atenció (PIA), en increment del pressupost del 21% d’aquest últim any del aquests moments, atorguen més prestacions que ser- Departament d’Acció Social i Ciutadania?, i el que és més veis, per tant, l’increment de serveis no és tan majo- important, les previsions del Departament d’Economia i ritari. Finances són prou esperançadores, tenint en compte la 4. Es vol constituir un concert per tal de disposar situació de l’economia en aquests moments?

QASC 43 L’ANÀLISI

Inversions en equipaments socials Cinta Pasqual és diplomada en treball social, amb un postgrau en direcció de Àmbits de destinació Obres en curs o acabades M€ residències i serveis per a gent gran dels equipaments en els darrers nou mesos MBA per la Universitat Rovira i Virgili sobre gestió d’empreses basat en el Justícia 41 666,1 model EFQM de qualitat. Actualment Comissaries 44 224,4 dirigeix l’empresa L’Onada Serveis, que i parcs de bombers va fundar l’any 1995 i que avui dispo- Salut 181 1.249,4 sa de set centres geriàtrics i sis oficines Educació 335 646,3 de FISS, que atenen més d’un miler d’u- suaris. En adonar-se de la manca de professionals especialitzats Serveis socials 323 127,6 al sector, el 1997, Cinta Pasqual va promoure la creació de FISS Esport 173 75,6 amb la finalitat de formar els futurs professionals dels serveis Cultura 179 107,8 socials independentment del col·lectiu d’actuació i potenciar el servei d’atenció domiciliària. Ha participat en diversos cursos relacionats amb el món assistencial: jornades internacionals de serveis socials, d’introducció a l’antropologia social i cultural, cultura gitana, drogodependències, família i envelliment. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb dos premis de qualitat de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), enti- Tanmateix, en l’actualitat ens trobem que el finança- tat de la qual actualment és vicepresidenta. ment que reben els ajuntaments és insuficient en relació amb el cost real del servei. Per posar un exemple: el PRODEP (Programa de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència) diu que l’hora d’atenció domiciliària és de 14 euros, en Manca de planificació urbanística per part dels ajun- canvi, segons dades d’un estudi encarregat per la taments Diputació de Barcelona, el cost real del servei és de 18 euros, per tant, els ajuntaments hauran de fer un esforç La realitat és que sovint ens trobem amb uns ajunta- econòmicament considerable. I tenint en compte que els ments amb un fort desconeixement del món dels serveis ajuntaments són els primers que noten en les seves arques socials. Fins i tot podríem dir que la regidoria de serveis la recessió del mercat immobiliari, tenim aquí el segon socials és una de les regidories amb menys impacte dins inconvenient fort per impulsar la Llei. dels ens locals, i en canvi el desplegament de la Llei passa És tant el desconeixement d’alguns dels ens locals més totalment per les unitats bàsiques d’atenció primària. importants de Catalunya respecte als equipaments neces- Existeix un desconeixement, bastant generalitzat, dels saris, que l’ordenança municipal d’usos no compta amb equipaments necessaris a cada municipi. Tant és així, que un epígraf social, sinó que s’ha d’incloure dintre de l’epí- les possibilitats d’infraestructures necessàries per al graf sanitari. Per tant, en molts ajuntaments no existeix el municipi són pràcticament desconegudes pels responsa- concepte equipament social i s’ha de buscar un forat en bles polítics dels ajuntaments. Molt sovint s’actua d’acord conceptes com els següents: amb la demanda puntual, bé detectada pels mateixos departaments d’Acció Social i Ciutadania, bé per peti- • Ús sanitari-assistencial: cions d’entitats privades. Aquest fet comporta una inver- – L’ús sanitari-assistencial és el que correspon al sió pràcticament nul·la o molt baixa per part dels ens tractament o l’allotjament de malalts. Comprèn locals. Per tant, podríem concloure que la majoria d’in- hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consul- fraestructures municipals es porten a terme gràcies a la toris i similars. iniciativa privada mitjançant fórmules de concessions – L’ús sanitari-assistencial que inclou les clíni- administratives, drets de superfície, etc. ques veterinàries i els establiments similars.

QASC 44 QASC 45 L’ANÀLISI

Els PIA atorguen més prestacions que serveis, per “Tothom sap avui on són necessaris els tant, l’increment de serveis no és tan majoritari equipaments educatius i sanitaris futurs, i, En les darreres dades presentades pel PRODEP, referents al mes de maig d’aquest any, es parla d’un total de en canvi, en el cas dels serveis socials, no 72.738 sol·licituds d’ajuts a la dependència, de les quals es disposa d’una bona informació fins que se n’han valorat 46.698, i s’han elaborat un total de 12.658 PIA. Com podem veure a continuació, fins no es defineixi i consensuï el Pla territo- aquests moments bàsicament s’han donat prestacions fins rial sectorial d’infraestructures socials.” a un total del 72,63%, enfront d’un 27,37% en serveis. Per tant, les dades manifesten majoritàriament un increment de prestacions i no de serveis. Esperem que en els propers mesos hi hagi voluntat política per invertir les dades i aconseguim augmentar els PIA en serveis, atès que les prestacions no creen ocupació, ni inversió en infraestructures, i, per tant, no fomenten que siguin un motor per a l’obra civil. són d’iniciativa pública (7.236 places), la resta són d’iniciativa social, el 19%, o privada, el 63%. Sens dubte, Tipus de prestació % aquest és un dels punts que caldrà resoldre en els propers mesos. Vinculada a residència 13.50 D’altra banda, els proveïdors privats ens trobem amb Vinculada a centre de dia 0.92 l’handicap de no conèixer la planificació territorial, en Vinculada al servei d’ajuda a domicili 1.25 què seran necessàries places residencials avui i ens els pro- Assistent personal 0.13 pers cinc anys, fet, aquest, important per poder planificar les nostres inversions properes. Òbviament, un acord Persona no professional que en té cura 72.50 entre l’Administració i el sector en aquest punt és bàsic SERVEIS 11.70 per planificar de forma ordenada, i no fomentar les falses TOTAL (prestacions econòmiques + serveis) 100 expectatives. Si fem una comparació amb altres sectors, tothom sap avui on són necessaris els equipaments educa- PRODEP. Maig 2008. tius i sanitaris futurs, i, en canvi, en el cas dels serveis socials, no es disposa d’una bona informació fins que no Es vol constituir un concert per poder disposar d’una es defineixi i consensuï el famós Pla territorial sectorial xarxa de serveis privats d’utilització pública, però és d’infraestructures socials. important que sigui garantista i planificada Un altre punt bàsic del concert és la tarifa del servei, que en aquests moments està per sota del cost real del En aquests moments, per poder créixer en serveis, és servei. Cada cop que s’ha incrementat la tarifa, ha estat necessari apostar per un concert ferm amb el sector pri- per millorar el model: ràtios de personal, normatives vat, atès que la Llei de la dependència manifesta clara- noves, etc., per tant, no hem estat capaços de posar els ment que, en primer lloc, el que pretén és prestar ser- comptadors a zero. Per posar un exemple clarificador, en veis, i que aquests, si pot ser, siguin públics o bé acredi- el preu de la tarifa no està inclosa l’amortització, ni es tats. Per tant, cal un concert estable per poder disposar paga el cost sanitari, a diferència d’altres models com el d’una xarxa privada d’utilització pública. En l’actualitat, francès o l’anglosaxó. per posar un exemple, en serveis de residència assistida, Un altre punt que cal resoldre és el conveni col·lectiu que són els majoritaris dins dels serveis socials, hi ha del sector, ja que, amb una diferència del 35-40% en rela- 47.154 places de residència, de les quals només el 18% ció amb el conveni col·lectiu del sector sanitari, ens tro-

QASC 44 QASC 45 L’ANÀLISI

bem amb una manca de personal considerable. Un exem- “És tant el desconeixement d’alguns dels ple clar de la realitat actual és que fa mesos es va descon- vocar una vaga indefinida que va durar gairebé un mes i ens locals més importants de Catalunya que tan sols es pot solucionar amb l’increment de tarifes. respecte als equipaments necessaris, que Amb tot, no s’ha de perdre de vista que tenim el sector amb un 65% de places privades, i, per tant, pagades per l’ordenança municipal d’usos no compta famílies de classe mitjana que veuran afectada la seva economia familiar per l’increment dels preus privats. En amb un epígraf social, sinó que s’ha d’in- definitiva, necessitem un concert que ens garanteixi l’es- cloure dintre de l’epígraf sanitari.” tabilitat al sector, que ens asseguri la compra de places al preu just, i que ens aporti un model que sigui un reflex de la maduresa del sector, deixant pas a la flexibilitat i no a l’encaix que tenim en aquests moments.

Entrada d’operadors nous provocada per la crisi immobiliària sense coneixement del sector

L’entrada de nous operadors al sector dels serveis socials procedents del sector immobiliari pot representar una clara desestabilització de la planificació territorial de l’Administració pública, atès que la forma d’operar d’altres sectors sense tanta necessitat de vinculació en l’Administració fa que aquests actuïn de manera unilateral i sense cap mena de coordinació amb els departaments corresponents de l’Administració. Això pot provocar la creació d’un excés d’oferta de places en un emplaçament concret simplement perquè l’empresa promotora immo- biliària disposi d’un solar per construir habitatges, i que el moment actual no sigui propici, tal com està passant. Aquest sector està acostumat a unes ràtios de rendibilitat que no tenen res a veure amb el sector de serveis socials, i, per tant, aquest desconeixement pot portar a prendre decisions incorrectes que puguin afectar altres operadors propers en un futur. Són molts els exemples que en aquests moments ja il·lustren aquesta realitat i que són preocupants. Una bona mesura per posar en funcionament l’Administració, passaria per deixar clara la compra futura de places en funció de la planificació territorial i advertir de les conseqüències futures a aquelles iniciatives que quedin fora del concert Q

QASC 46 L’ANÀLISI

Una aproximació municipalista

Per Ferran Bel, alcalde de Tortosa

Reflexionar i treballar entorn de les infraestructures fraestructures d'educació. Crec que és un camp per socials em sembla un encert i crec, a més, que és del tot explorar en estudis amb sèries temporals prou àmplies, imprescindible. És per això que cal felicitar els organitza- on es podria constatar una forta correlació entre aquest dors de la Jornada Tècnica que es va convocar entorn d’a- tipus d'infraestructures i el desenvolupament territorial. questa temàtica, en la qual em van convidar a participar- El que crec que no és discutible és que una dotació òpti- hi, aportant-hi, modestament, la visió municipalista. ma d'infraestructures socials és un element que contri- Tots els esforços que es facin per consolidar, en tots el bueix al reequilibri territorial. Com a alcalde de Tortosa, àmbits, el concepte d'infraestructures socials seran pocs. la capital de les Terres de l'Ebre, en puc parlar amb cert Aquest concepte ha d'estar present en la planificació i l’e- coneixement i amb la convicció personal que el reequili- xecució de les polítiques publiques en tots els àmbits, des bri territorial no s'assoleix solament amb infraestructures del municipal, al nacional, l'estatal, al comunitari. Aquest econòmiques, que també hi contribueixen, però disposar concepte, que crec que ha de ser un concepte ampli, ha de bones escoles, bons hospitals, centres de dia i serveis d'incloure totes aquelles infraestructures destinades a per a persones amb discapacitats per a la infància o per a atendre les necessitats de la població per millorar la seva la gent gran és imprescindible quan parlem d'aplicar polí- qualitat de vida i autonomia personal. tiques basades en un reequilibri territorial.

Desenvolupament local i infraestructures Situació actual

Les infraestructures socials són, també, un element Actualment –i com he dit des de la perspectiva de les important que influeix en el desenvolupament local o Terres de l'Ebre, però que és extrapolable a d'altres terri- territorial i, per tant, també poden ser una variable fona- toris del país– patim una subdotació en algunes d'aquestes mental per al reequilibri territorial. Malgrat que no hi ha infraestructures. Sense ànim de ser extens, el nombre de gaire evidència empírica respecte a aquesta afirmació, cal places de centres de dia o residències per a persones amb assenyalar que hi ha algun treball que constata clarament discapacitat, o el de places de residències i centres de dia l'efecte sobre el creixement de la productivitat en les per a gent gran, o el de centres residencials d'acció educa- regions espanyoles que comporta una bona dotació d'in- tiva, se situen per sota del que ens correspondria d'acord

QASC 50 L’ANÀLISI

“La planificació des de les administra- Ferran Bel i Accensi és alcalde de Tortosa des de l’any 2007 per Convergència i Unió. cions públiques ha de treballar per ubi- És llicenciat en ciències econòmiques i car un major grau d'infraestructures empresarials i postgraduat en economia i gestió de la hisenda local i autonòmica per socials a les zones del país menys afa- la Universitat de Barcelona. És economista i assessor d’empreses; ha estat professor vorides, en les quals resulta més difícil associat de la Universitat de Barcelona i actualment ho és de la Universitat Rovira i l'establiment d'inversions privades, Virgili. També ha estat president del però també s'han d'establir els meca- Consell Comarcal del Baix Ebre (2003-2007), president del Consorci per a la Gestió del Pla de Dinamització Turística de les nismes perquè hi hagi alhora provisió Terres de l’Ebre, president del Consorci Lidebre, i regidor de privada en aquestes zones, ja sigui l’Ajuntament de Tortosa des de 2002. amb polítiques de concertació específi- ques o amb mecanismes de finança- ment adients.” amb la població, ja que aquests centres es concentren de quals resulta més difícil l'establiment d'inversions priva- forma important entorn de l'àrea metropolitana. Si aquest des. Però també s'han de promoure els mecanismes per- tipus d'instal·lació s'analitza des de l'òptica de la titularitat què també hi hagi provisió privada en aquestes zones, ja pública o privada, es pot constatar clarament que aquest sigui amb polítiques de concertació específiques o amb desequilibri pot donar-se pel fet que les instal·lacions pri- mecanismes de finançament adients. vades sí que tenen una forta implantació entorn de la capital del país, però, en canvi, en la resta del territori, la majoria d'aquestes infraestructures son públiques. Aquest fet fa Finançament més necessari que les administracions públiques tinguin en compte aquesta realitat en la seva planificació. És evident que, com en qualsevol àmbit, amb una pla- nificació adequada no n’hi ha prou perquè resulta imprescindible disposar del finançament per materialitzar aques- Infraestructures socials públiques versus privades ta planificació. En les infraestructures socials també és evident. Els ajuntaments i les corporacions locals no dis- En el nostre país, on hi ha una llarga tradició en la proposen de capacitat suficient i, en moltes ocasions, hem visió privada d'algunes infraestructures socials, especial- anat més enllà de les nostres possibilitats. S'han de buscar ment en determinats àmbits, no hem d'establir cap limi- les fonts de finançament necessàries, i aquí el Govern de tació a aquestes, sinó tot al contrari. Ara bé, és evident la Generalitat hi té un paper fonamental. Amb tot, s'ha de que aquestes inversions privades es concentren on tenen treballar no sols amb els recursos propis, sinó que s'han més mercat, i això ha comportat que, al país, determinats d'estudiar totes les possibilitats i hem d'avançar en totes territoris tinguin uns dèficits més accentuats. Per aquest les fórmules de cooperació publicoprivada. Tanmateix, el motiu, la planificació des de les administracions públiques finançament que es desprèn del nou Estatut també ha de ha de treballar per ubicar un major grau d'infraestructu- resultar una eina bàsica perquè una bona planificació no es res socials a les zones del país menys afavorides, en les quedi sense aplicació Q

QASC 51 L’ANÀLISI

La urbanització dispersa: reptes nous per a les polítiques socials en el territori

Per Francesc Muñoz, director de l’Observatori de la Urbanització del Departament de Geografia de la UAB

En el decurs dels últims vint-i-cinc anys, la imatge de Polítiques socials de ciutat compacta en la urbanit- les ciutats catalanes ha anat lligada a la d’un urbanisme de zació dispersa? recuperació d’espais públics i rehabilitació dels centres urbans degradats. En el cas de les polítiques socials, al Aquesta problemàtica afecta clarament quatre àmbits marge dels serveis i les xarxes bàsiques relacionades amb que acostumen a definir l’abast i la qualitat de la política l’educació o la sanitat, el paper dels equipaments ha estat social a la ciutat: igualment clau per configurar uns escenaris urbans relati- • el disseny de serveis i equipaments socials, vament ben integrats tan socialment com culturalment. • la localització dels equipaments de proximitat, Aquestes polítiques urbanes i socials s’han inspirat clara- • la política de protecció civil, ment en la idea de la ciutat compacta i densa, on la barre- • les iniciatives vinculades a la cohesió social i la identi- ja d’usos i una vida urbana intensa eren la matèria prime- tat col·lectiva. ra constitutiva de la idea de barri, entès com un fragment de territori dotat d’una forta identitat, però formant orgànicament part del tot urbà. Les necessitats de serveis i equipaments socials des- Aquesta percepció de la ciutat com a suma de barris agregades segons el tipus de població continua essent vigent a les ciutats més grans i madures de Catalunya, però la realitat urbana de molts municipis Els serveis públics de caràcter universal i els equipa- intermedis –entre 5.000 i 50.000 habitants– mostra avui ments constitueixen el gruix de la infraestructura social dia la transformació intensa induïda per la urbanització en el territori, i el seu disseny i implantació sempre s’han dispersa. A uns teixits definits per la discontinuïtat i l’es- guiat per alguns paràmetres molt clars, com la localitza- campament en el territori correspon un entramat social ció de les bosses de necessitat i la demanda o l’existència molt més fragmentat, atomitzat i estructurat en funció de d’una massa crítica suficient per garantir la rendibilitat barris entesos molt més com a illes independents que no social de l’ús i les inversions. En un escenari d’urbanitza- pas com a parts identificadores d’una ciutat. Un escenari ció dispersa, però, apareixen almenys dues considera- on es detecten ja necessitats noves pel que fa a les políti- cions importants que s’han de tenir en compte: ques urbanes i socials, derivades d’una configuració terri- –En primer lloc, la relació entre la població i els serveis torial nova que té poc a veure amb la imatge de la ciutat i els equipaments socials esdevé molt més fragmentada de compacta tradicional. forma que es fan evidents les problemàtiques que afecten

QASC 55 L’ANÀLISI

Francesc Muñoz és doctor en geografia i “La percepció de la ciutat com a suma de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S’ha especialitzat en barris continua essent vigent a les ciutats urbanisme, planificació urbana i disseny més grans i madures de Catalunya, però la d’estratègies territorials. Ha participat com a expert en missions del Consell realitat urbana de molts municipis inter- d’Europa relacionades amb aquestes qües- tions i ha estat professor convidat a uni- medis –entre 5.000 i 50.000 habitants– versitats europees, a França, Itàlia, Eslovènia, Portugal o el Regne Unit, on ha mostra avui dia la transformació intensa publicat textos sobre la ciutat, la gestió urbana i la transformació induïda per la urbanització dispersa.” dels paisatges metropolitans. El seu últim treball és el llibre urBANALización: paisajes comunes, lugares globales (Gustau Gili, Barcelona, en premsa). Actualment, és director de l’Observatori de la Urbanització i del Programa de màster en intervenció i gestió del paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. rencial de rendes que deriva d’aquests fa que les polítiques socials hagin de ser poc universalistes i, en canvi, molt més adreçades a uns llindars de necessitats força diferents, ja que la dispersió inclou des d’urbanitzacions degradades determinats grups de risc. Així, i prenent en consideració –on encara manquen serveis i infraestructures bàsiques únicament la variable edat, en un territori d’urbanització com el clavegueram– a d’altres de caràcter exclusiu, fins i dispersa es produeixen les situacions següents: tot caracteritzades per l’autogestió a l’hora d’accedir a alguns serveis públics com passa amb la seguretat. • La gent gran presenta problemes greus de mobilitat que únicament podran ser salvats amb la utilització de l’automòbil. Si no es així, els pendents –en molts casos La redefinició dels equipaments de proximitat en la per sobre del 20%– i la llunyania als serveis i els equipa- urbanització dispersa ments existents des de les urbanitzacions on s’habita acaben per configurar una població fins a cert punt captiva El concepte de servei o equipament de proximitat és un del territori. bon exemple de com la política social es pensa encara a • La gent jove troba alternatives escasses d’oci i gaudi partir de la idea arquetípica d’una ciutat compacta articu- dels espais públics, i l’estratègia més comuna consisteix a lada en barris socialment integrats. En situació d’urbanit- desplaçar-se a centres de lleure metropolità. En el cas zació dispersa, però, el concepte de proximitat és força dels adolescents, que presenten més dificultats per des- relatiu. plaçar-se amb vehicle privat, es pot parlar clarament Proximitat, a què? al centre del municipi on es troba d’una població sensiblement afectada per l’anomia i la la majoria de serveis i equipaments públics i que de ben manca d’atributs de qualitat urbana en l’hàbitat dispers. segur estarà lluny de la urbanització on s’habita? a la • La població adulta es caracteritza per un ús intensís- xarxa d’autopistes que permet accedir fàcilment a sim de l’automòbil, utilitzat tant per entrar o sortir del altres equipaments no de proximitat localitzats a altres municipi com per satisfer les necessitats d’accés a serveis municipis? i equipaments socials, la qual cosa es tradueix en molts El grau alt de fragmentació dels col·lectius de persones casos en una relació mínima amb el territori on teòrica- usuàries i la dependència elevada de la mobilitat són rea- ment es viu, el barri. litats que caldria considerar a l’hora de dissenyar la loca- –En segon lloc, la relació entre la població i els serveis i lització dels equipaments socials de proximitat en el con- els equipaments socials està molt filtrada per la categoria text de la urbanització dispersa. En aquest sentit, més que socioeconòmica i professional dels i les habitants. El dife- pensar en la proximitat al lloc de residència o als espais de

QASC 56 L’ANÀLISI

major centralitat en termes de densitat urbana, es podria “La cohesió social i la identitat col·lecti- explorar la localització pròxima als espais de mobilitat. Un exemple bastarà per il·lustrar aquestes possibilitats: va a la ciutat compacta s’han encoratjat pensem en un municipi de grandària intermèdia afectat des de la política social a partir d’ele- per la urbanització dispersa que vulgui implementar una biblioteca. No seria estrany que es proposés situar-la en ments integradors i creadors de sinergia un espai central o a prop d’un espai tradicionalment sim- bòlic com la plaça o la rambla local. Segurament, aquesta entre societat i cultura, com les festes seria una fórmula correcta per a la ciutat compacta, on la majors, les tradicions locals o el reconei- massa crítica de persones residents, d’una banda, i la pre- sència de visitants ocasionals –que passarien per aquell xement de la mateixa forma urbana, que espai a peu o en transport públic–, d’altra banda, assegu- rarien l’èxit d’aquest equipament. acostuma a presentar peculiaritats i ele- En situació d’urbanització dispersa, però, aquests parà- ments únics d’aquell barri o lloc.” metres es comportarien de forma diferent. Així, no exis- tiria massa crítica de residents, ja que habitarien lluny de l’equipament. Tampoc podríem comptar amb la presèn- cia important de visitants ocasionals, ja que, senzillament, en zones disperses els desplaçaments no es fan ni a peu ni

QASC 57 L’ANÀLISI

en transport públic, sinó en automòbil, la qual cosa vol “En aquest context difícil, les polítiques dir que la mobilitat té sempre un motiu i una funció i, en conseqüència, hi ha poc marge per als itineraris ocasionals socials que intenten potenciar la cohesió perquè la mobilitat a peu afavoreixi la ciutat compacta. social i la identitat haurien d’explorar En situació d’urbanització dispersa, la localització més coherent per a una biblioteca hauria de preveure els aquells aspectes encara vinculats a l’àm- patrons de mobilitat i el comportament territorial dels joves, per exemple, i potser s’acabaria arribant a la con- bit col·lectiu com és el cas del paisatge.” clusió que la millor localització no és pas el centre urbà, sinó la benzinera-botiga que existeix entre diverses urbanitzacions i on els joves es troben amb les seves motoci- cletes, donant sentit a aquell espai en termes de plaça sectorial molt més proactiva que introdueixi el concepte urbana i espai relacional. En termes més acadèmics, d’una gestió del risc, definida no en termes d’emergència podríem parlar d’una estratègia de centralitat suburbana potencial, sinó d’avaluació contínua. en la mesura que l’equipament té un caràcter de centralitat, però aquesta no és ja la que es deriva de la localitza- ció al centre físic de la ciutat, sinó la que estableixen els Les dificultats de cohesió social i d’identitat local patrons de mobilitat de la població. Una població que, en el seu dia a dia, reinventa llocs nous de relació i interac- L’ús de la infraestructura social en el territori com un ció social que les polítiques públiques han de saber llegir element proveïdor de cohesió social i identitat col·lectiva i interpretar. associades a l’ús dels espais públics i a la diversitat d’activitats del teixit associatiu ha estat un dels elements que més defineixen el paper de les polítiques socials urbanes. Els riscos en matèria de protecció civil L’escenari que suposa la urbanització dispersa en relació amb la ciutat compacta obliga, però, a introduir alguns La política de seguretat urbana i protecció civil és una elements diferenciadors, com ara una política de cohesió de les actuacions sectorials que més clarament palesen la social i d’identitat local reeixida. necessitat d’actualitzar els protocols quan es pensa en La cohesió social i la identitat col·lectiva a la ciutat l’escenari de la urbanització dispersa. En síntesi, la pro- compacta s’han encoratjat des de la política social a par- tecció civil en l’hàbitat urbà s’ha entès tradicionalment a tir d’elements integradors i creadors de sinergia entre partir del concepte d’emergència. Així, es dissenyen societat i cultura, com les festes majors, les tradicions plans d’emergència en cas que, de forma sempre excep- locals o el reconeixement de la mateixa forma urbana, cional, es pugui produir una situació de perill que dema- que acostuma a presentar peculiaritats i elements únics ni una protecció especial de la població resident. d’aquell barri o lloc i que, per tant, fan que els habitants En realitat, aquest protocol de seguretat esdevé poc puguin construir elements comuns imaginaris a partir funcional en situació d’urbanització dispersa a causa d’una d’aspectes que no pertanyen a l’àmbit privat, sinó que, característica que defineix clarament l’estructura del al contrari, formen part dels espais públics on la vida poblament i els teixits construïts: l’extrema proximitat urbana pot mostrar-se amb un caràcter més integrador. de moltes urbanitzacions a espais de bosc o, en tot cas, Aquesta mena de banc d’identitat local falta absoluta- amb uns índexs de combustibilitat que els caracteritzen ment en una situació d’urbanització dispersa. com a fàcilment inflamables i amb un risc alt d’incendi. L’atomització de la comunitat en una multiplicitat de En aquesta situació, en la qual la frontera urbana s’ha des- petits col·lectius, que sovint veuen en la seva urbanitza- plaçat fins a zones tan vulnerables, els protocols de pro- ció els límits de la civitas, fa que sigui realment difícil tecció civil –més que enfocar-los a partir de la idea d’ex- construir identitats urbanes més enllà de la defensa d’in- cepcionalitat– s’haurien d’establir pensant en una política teressos comuns o l’agrupació a favor de demandes de

QASC 58 L’ANÀLISI

millora de l’hàbitat més proper. Tampoc cal esperar “El concepte de servei o equipament de aquesta producció d’identitat a partir de l’ús dels espais públics col·lectius, ja que la tipologia d’habitatge unifa- proximitat és un bon exemple de com la miliar ja acostuma a incorporar no sols un parc (privat) a política social es pensa encara a partir de mida, sinó que en moltes ocasions també té una piscina igualment privada. Tindrà sentit anar a la plaça, al parc o la idea arquetípica d’una ciutat compacta a la piscina públics quan la residència particular ja els incorpora sobre el plànol? articulada en barris socialment integrats. En aquest context difícil, les polítiques socials que En situació d’urbanització dispersa, però, intenten potenciar la cohesió social i la identitat haurien d’explorar aquells aspectes encara vinculats a l’àmbit el concepte de proximitat és força relatiu.” col·lectiu com és el cas del paisatge. És del tot cert que els habitants d’urbanitzacions perceben el paisatge en gran mesura en termes de les vistes que poden gaudir des de la finestra de la casa que han comprat i, per tant, des d’aquesta perspectiva, entenen el paisatge com un element actiu del seu àmbit privat. Però no és menys veritat que en un hàbitat urbà dispers caracteritzat per la manca d’espais d’ús col·lectiu els entorns que poden aportar el gaudi del paisatge esdevenen una oportunitat per dissenyar un tipus d’espais nous de sociabilitat, cohe- sió i identitat.

Replantejar les polítiques socials per a la urbanit- zació dispersa

Els quatre exemples proposats mostren de forma fefaent la necessitat d’actualitzar continguts, visions i instruments per adaptar les polítiques públiques socials al context de la urbanització dispersa. És un procés que necessita dos gestos clars i urgents: d’una banda, reconèi- xer l’existència i l’abast real de la urbanització dispersa, un espai habitat per una part important de la població metropolitana on segurament no són vàlides les fórmules d’intervenció tradicionalment testades a la ciutat compacta. D’altra banda, defensar que l’existència de la baixa densitat residencial –que caracteritza la urbanització dispersa– no necessàriament ha de representar la renúncia a introduir elements de qualitat, diversitat i complexitat urbana, ans al contrari, són aquests aspectes de centralitat, de centralitat suburbana, els que poden transformar la mera urbanització en la ciutat entesa com a espai social col·lectiu, els que poden fer civitas de l’urbs, també d’a- quella traduïda en forma dispersa al territori Q

QASC 59 L’ANÀLISI

Infraestructures socials i de proximitat, equipaments per a la vida quotidiana

Per Zaida Muxí Martínez, doctora arquitecta. Professora de l’ETSAB

Redefinint els equipaments I en aquesta possibilitat d’elecció, l’existència de xarxes d’equipaments adequades o no és fonamental. Tan nor- Els equipaments són els suports públics de la vida social mal i indispensable com pot semblar ara una llar d’in- i personal. I els equipaments de proximitat són aquells fants, fa un temps enrere no ho era, ja que la necessitat que, situats a prop dels habitatges, als barris, col·laboren estava invisibilitzada. en la construcció d’una ciutat per a tots i totes. Ara bé, Fins no fa gaire, semblava que el lloc de la dona era quina és la llista que estableix quins són els equipaments invariablement l'interior domèstic, allò invisible, la qual d’una ciutat o d’un poble? És una relació d’equipaments cosa no significava que les dones no participessin dels tre- tancada i sempre la mateixa? balls productius, ja que, per exemple, sabem que a la La resposta a les dues preguntes és variable, ja que no indústria tèxtil, tan potent a la Catalunya del segle XIX i existeix una llista única, si bé hi ha alguns equipaments a la primeria del XX, la major part de la mà d’obra eren bàsics que són inqüestionables a cada societat, sempre en dones, arribant a cotes superiors al 70%. Però la invisibi- relació amb els nivells de drets assolits i amb la grandària lització que ha patit el treball productiu de les dones ha de la població. Quan una societat aconsegueix que se li reforçat el no-reconeixement de les necessitats de suport reconeguin drets nous es fan necessaris equipaments per a les tasques del món reproductiu. És a dir, el model nous. O quan en una societat un problema social i cultu- mediterrani de xarxa de suport familiar, fonamentalment ral es fa visible i els organismes públics en són conscients, entre dones, per al món reproductiu ha amagat les neces- apareixen equipaments nous que abans d’aquesta visibilit- sitats a les quals la societat hauria d’haver donat solució, zació no existien, com en el cas de les cases d'acollida i de creant la xarxa d’equipaments adequada. Estem vivint un recuperació (CAR) dels centres d’intervenció especialit- canvi en el rol de les dones a la societat, en tant que s’es- zada (CIE) per a dones maltractades o bé els centres de tà fent òbviament visible la nostra activitat al món pro- dia per a la gent gran. ductiu, sense que deixem de valorar i reclamar la visibi- Per tant, la llista d’equipaments possibles i necessaris lització i el reconeixement de les tasques reproductives. canvia i s’amplia a mesura que la societat també ho fa. Per tant, estem reclamant els nostres drets a ésser ciuta- Una igualtat real d’oportunitats per a dones i homes es danes de primera, és a dir, amb les mateixes oportunitats basa a poder escollir les seves activitats quotidianes ele- d’escollir el nostre paper social. gint les tasques reproductives i productives que vulguin, I perquè la igualtat sigui una realitat, hem de compartir és a dir, escollint els papers privats i públics que volen fer. les tasques de la reproducció, i no sols entre els que inte-

QASC 60 L’ANÀLISI

“Quan una societat aconsegueix que se Zaida Muxí Martínez és arquitecta per la Universitat de Buenos Aires (1988) i docto- li reconeguin drets nous es fan necessa- rada per la Universitat de Sevilla (2002). ris equipaments nous. O quan en una Actualment és professora d’urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de societat un problema social i cultural es Barcelona i codirectora amb Josep Maria Montaner del màster laboratori de l’habi- fa visible i els organismes públics en són tatge del segle XXI. Col·labora amb l’Institut Català de les Dones com a exper- conscients, apareixen equipaments nous ta en gènere, arquitectura, urbanisme i que abans d’aquesta visibilització no participació, i forma part del Col·lectiu Punt 6, integrat per dones per a la recerca i difusió d’un urbanisme amb visió de gènere. Ha existien.” publicat, entre altres llibres, La arquitectura de la ciudad global. (Ed. Gustavo Gili, 2004) i escriu en revistes especialitzades d’arquitectura i al suplement Culturas de La Vanguardia. Imparteix confe- rències i cursos en ciutats d’arreu del món. gren un mateix grup de convivència, sinó amb la societat en conjunt. Els beneficis d’una atenció adequada del món reproductiu es reflecteixen invariablement en una millora d’aquest món productiu. No és casual que els països a dones i homes a la ciutat. S’ha tenir en compte l’acces- amb millor situació social, més equilibrats i més igualita- sibilitat, la percepció de seguretat, la visibilitat des de l'in- ris, més evolucionats socialment, siguin els que han assu- terior i l’exterior, la situació dels banys públics, entre mit aquest desafiament d’incorporar cada vegada més tas- moltes altres característiques físiques que inclouen i no ques del món reproductiu, tradicionalment privat, al exclouen la majoria de la societat. món comunitari i públic, com, per exemple, en alguns Com he dit, una de les aportacions dels equipaments de casos, cuines o menjadors comunitaris o cooperatives de proximitat, moltes vegades menyspreat, són els lavabos compra. públics accessibles, ja que aquests són un indicador d’es- Les dones dels països escandinaus van crear la denomi- pais i temps amb igualtat d’oportunitats per a dones i nació d’infraestructures per a la vida quotidiana per refe- homes que afavoreixen les dones: una de cada dotze dones rir-se a serveis que fan de suport a les tasques reproducti- adultes té problemes d’incontinència urinària enfront d’un ves, donant més oportunitats d’elecció a les dones.1 Per de cada seixanta homes, contràriament a la percepció tant, com ja hem dit, l’oferta d’equipaments és ampliada majoritària. Una de cada quatre dones adultes té la mens- necessàriament quan la societat a la qual s’inscriu reco- truació cada dia i, si a això afegim, entre d’altres, que les neix, assumeix i valora les tasques de les dones derivades dones són les responsables d’acompanyar al lavabo les de les divisions dels rols de gènere. altres persones dependents, l’existència de lavabos públics S’ha de garantir la diversitat d’equipaments públics als és, sens dubte, un indicador d’igualtat d’oportunitats de barris, a prop dels habitatges, que resolguin les necessitats l’ús de l’espai públic, del temps i de la ciutat.2 socials, culturals i personals en les diferents etapes vitals i Moltes vegades no sols es tracta de la creació d’espais en diferents cultures. Això vol dir la màxima quantitat de nous, sinó d’una nova gestió dels espais que ja existeixen. serveis i activitats (laborals, recreatives, mèdiques, edu- Una utilització adequada dels recursos ha de portar a catives…) a distàncies que es puguin recórrer a peu, en plantejar usos no exclusius d’equipaments, com, per definitiva, una ciutat equilibrada en les seves ofertes d’u- exemple, els patis escolars han de ser espais públics quan sos i espais. l’escola o l’institut no els fan servir, o les biblioteques A més de la diversitat programàtica hem de considerar escolars poden complir també una funció de centre cultu- característiques físiques espacials perquè els equipaments ral i biblioteca infantil fora de l’horari escolar. Aquesta de proximitat afavoreixin una igualtat d’oportunitats per duplicitat d’usos, a més de fer un bon ús dels recursos,

QASC 61 L’ANÀLISI

pot aportar un cert grau d’independència a les criatures teixit amb l’espai públic de la ciutat amb la màxima per- de menys edat, ja que, si els equipaments escolars estan meabilitat, flexibilitzant la seva utilització per maximitzar propers a les zones d’habitatges i els nens i les nenes la utilització dels espais. La seva distribució al territori en coneixen els camins escolars, els seus entorns i habitants relació amb els usos i les xarxes de mobilitat garanteix la d’aquests poden anar-hi tot sols, sense dependre d’una qualitat de vida, perquè el converteix en estratègia per persona adulta que els porti. fomentar xarxes socials, generar intercanvis de serveis i Aquests equipaments i la manera de gestionar-los han possibilitar diferents temps d’ús, apropant el seu funciona- d’integrar-se a la idea d’equipaments de proximitat, que ment a la complexitat de la vida quotidiana. tenen a veure amb la territorialitat física propera i amb la Per fer possible la proximitat hem de construir territo- descentralització dels serveis. A més d’una proximitat ris urbans compactes, en els quals ens puguem moure a física, ha d’existir una proximitat funcional, és a dir, ha peu i amb un bon sistema de transport públic (amb fre- d’estar pensada per afavorir les activitats diverses de les qüències i serveis eficients i no anecdòtics). Per això és persones i, per tant, atendre les necessitats particulars de molt important que repensem els espais urbanitzats amb cada població, oferint programes funcionals d’acord amb densitats baixes i funcions segregades i exclusives pròpies aquestes i amb horaris d’atenció adequats per a la conci- de les últimes dècades del segle XX, en els quals vàrem liació del temps familiar, productiu i propi. construir un territori desbordat sense qualitat urbana i, per tant, sense capacitat de construir ciutat. Els equipaments de proximitat –que ens han de servir En relació amb la situació urbana de suport per desenvolupar la vida quotidiana, per tant, els equipaments de serveis socials– han de ser desitjats i Per crear aquest suport a les persones i a les xarxes ben rebuts per tots els veïns i veïnes d’un barri, ja que el socials, és necessari crear entorns complexos que siguin que no necessitem ni utilitzem en un moment determinat una barreja d’habitatges, llocs de treball, comerços, ser- ho podem arribar a necessitar algun dia. En definitiva, veis i equipaments perquè tothom pugui tenir una varie- totes i tots som els altres que necessiten algun tipus de tat d’oportunitats quant a feina i activitats econòmiques suport Q als barris. Són les dues cares de la moneda: la necessitat de crear serveis que entrelliguin el fet d’habitar amb un bon desenvolupament quotidià per a tots i per a totes i el fet que aquests equipaments o serveis creïn llocs de tre- 1. El concepte de nova vida quotidiana és degut a les dones escan- ball pròxims a la llar. Estem parlant d’una xarxa comple- dinaves, frustrades per la manera en què es veien obligades a fer front xa que involucri totes les vides, per tant, es tracta d’ofe- a la càrrega de la complexitat de la vida quotidiana contemporània… i rir espais de socialització diversos tant per al món produc- desitjant un context més propici per al desenvolupament dels indivi- tiu com reproductiu per configurar un barri. dus com a persones complexes… que inclou la vida professional i Un requisit indispensable és que els equipaments no també la vida privada i la cura dels altres. És un concepte que prové de tinguin façanes cegues, ja que, com ja va defensar Jane la geografia del temps i l’espai que se centra en com les dones fan les Jacobs l’any 1961, el requisit de la seguretat a la ciutat i seves rutines diàries i tenen com a objectiu la creació d’estructures l’espai públic és la diversitat de gent al carrer, garantint- materials i socioculturals de suport, les infraestructures per a la vida quotidiana… en el nivell més simple aquesta visió pot significar la la de manera no coercitiva. Per això, s’ha d’assegurar que integració d’elements actualment separats en un tot temporal i espa- les activitats dels centres siguin visibles des de l’exterior i cial al barri…” (Sánchez de Madariaga, Inés i altres Ciudades para las inversament. personas. Género y urbanismo: estado de la cuestión. Madrid: La ubicació, la relació amb el teixit urbà i amb l’espai Instituto de la Mujer, Estudios núm. 84, 2004). públic són tres característiques físiques amb les quals es juguen les capacitats d’integració i de ser d’un equipament 2. “Los sanitarios públicos para mujeres. Un asunto grave para la que condicionen que sigui o no accessible i eficient per a la política del cuerpo”. Edwards, Julia i Mckie, Linda. Debate Feminista, vida del carrer. L’espai dels equipaments ha d’estar entre- any 9, vol. 17, abril 1998.

QASC 62 L’ANÀLISI

Criteris per construir equipaments de serveis socials sostenibles

Per Rosario Manjón, arquitecta, cap del Servei de Projectes, Obres i Equipaments del DASC

Ubicació i orientació veis socials, adquireix una importància relativa en tant que els solars destinats a equipaments són objecte de ces- Certament, podem assegurar que l’emplaçament i l’o- sió per part dels ajuntaments. És ben cert que els munici- rientació dels edificis condicionen el comportament tèr- pis amb més densitat de població són els que més dificul- mic de l’interior. Aquesta premissa, que tothom pot con- tats tenen a l’hora de proveïr solars destinats a equipa- siderar bàsica a l’hora de valorar la idoneïtat d’un deter- ments. Tanmateix, són aquests municipis, els que tenen minat solar per a la implantació d’un equipament de ser- més necessitat de dotació de places de serveis socials, amb

Residència i centre de dia per a gent gran Vielha (Val d’Aran).

QASC 63 L’ANÀLISI

Rosario Manjón Doncel és arquitecta “Cal optimitzar l’orientació, la definició per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitec- tura de Barcelona (ETSAB). Fins a l’any de volums i les obertures de l’edifici per 1992 va col·laborar amb el Servei de tal de captar la màxima llum sense pro- Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, desenvolupant projectes duir descompensacions energètiques.” d’urbanització i equipaments. És fun- cionària del cos d’arquitectes superiors de la Generalitat de Catalunya des de 1993, any en què va accedir a l’Àrea de Programació i Avaluació de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Actualment és cap del Servei de Projectes, Obres i Equipaments del Departament d’Acció Social i Ciutadania, càrrec que desenvolupa des del març de 2001.

la qual cosa no és gens fàcil seleccionar o descartar els solars disponibles segons aquests requeriments. No obstant això, no s’ha de perdre de vista quines són les condicions òptimes i quins són els aspectes més importants que cal considerar a l’hora d’acceptar un determinat solar. Així doncs, el disseny final de l’equipament ha de respondre a les condicions climàtiques i d’ubicació, ja que no és el mateix la construcció d’un edifici a Barcelona que als Pirineus. Les solucions es basen, per tant, a optimitzar l’orienta- ció, la definició de volums i les obertures de l’edifici per tal de captar la màxima llum sense produir descompensacions energètiques. És en aquest moment, que certs tan- caments, sistemes d’ombreig fixos o mòbils i els criteris constructius i de disseny hi tenen un paper fonamental.

Criteris per dissenyar elements constructius

En referir-nos als criteris constructius que són d’aplica- ció als equipaments de serveis socials hem de fer menció, òbviament i en primer lloc, al compliment de la normati- Residència i centre de dia per a gent gran Pare Batllori a Barcelona. va vigent. En aquest sentit, cal tenir en compte de manera molt especial la incidència en els projectes nous d’equipaments nostres equipaments, des del punt de vista de l’evacuació assistencials del nou Codi tècnic de l’edificació. Un dels i la protecció contra incendis, ha estat la consideració d’ús aspectes més importants que ha incidit en el disseny dels hospitalari dels equipaments destinats a persones amb

QASC 64 L’ANÀLISI

mobilitat reduïda (com ara les residències de gent gran o demanda energètica i aconseguint que la demanda sigui les residències per a persones amb discapacitat psíquica o eficient: física). La conseqüència immediata ha estat l’increment substancial de superfície de recorreguts d’evacuació, Màxim aprofitament de la llum: redimensionament d’accessos i nuclis de comunicació. En els equipaments de serveis socials, on la presència El Codi tècnic de l’edificació incideix també de mane- humana és molt important, on les sales d’estar i d’activi- ra molt directa en les solucions constructives que cal apli- tats són la base de treball amb les persones usuàries dels car per donar compliment als paràmetres nous d‘aïlla- centres, cal crear un disseny on prevalgui la il·luminació i ment tèrmic i acústic, ventilació i sistemes de sostenibili- la ventilació en els ambients d’estança de tot el complex. tat i estalvi energètic. Millorar l’aïllament suposa una Aconseguir aprofitar la llum natural al màxim en un edi- guany en el comportament tèrmic de l’edifici i el confort fici significa que la captació de la radiació solar a partir del interior, a més d’una reducció significativa en la deman- disseny i l’aportació de solucions constructives permetran da energètica i, per tant, reduir la factura en climatització que l’edifici capti o refusi l’energia solar segons l’època (calefacció o refrigeració). de l’any, a fi de reduir les necessitats de calefacció, refri- Amb referència a aquest tema i, a banda de la ubicació geració o enllumenat, sense sacrificar confort. i l’orientació de l’edifici, cal tenir en compte un seguit de Per a un màxim aprofitament de la llum natural, es pro- criteris que incidiran de manera directa en l’estalvi ener- posen algunes mesures, com ara l’orientació sud +/- 20º, gètic. L’aplicació d’aquests criteris permet un disseny ja que permet gaudir de la màxima radiació solar i la faça- energètic de l’edifici sense sacrificar confort, reduint la na sud per a les superfícies principals.

Residència assistida i centre de dia per a gent gran XI de Setembre al Prat de LLobregat.

QASC 65 L’ANÀLISI

Aprofitament de l’energia solar (tèrmica i fotovoltaica): “És ben cert que els municipis amb més La implantació de l’energia solar tèrmica en aquells edificis amb un consum elevat d’aigua calenta sanitària densitat de població són els que més difi- (ACS) és una opció viable i sostenible, sempre tenint en cultats tenen a l’hora de proveïr solars compte que només cobreix un percentatge de l’energia tèrmica necessària per escalfar l’aigua. destinats a equipaments.” L’energia solar fotovoltaica té també una acceptació social important, però encara no té una rendibilitat eco- nòmica. Excepte en els casos de sistemes aïllats, la instal·lació no es dissenya per cobrir un consum concret com la tèrmica, sinó que s’implanta per a aspectes demos- tratius, educatius, d’imatge...

Enllumenat d’alt rendiment: Els sistemes d’enllumenat de baix consum o alta efi- ciència són una mesura extensible a tots els edificis de nament de l’edifici. No fer-la suposarà una despesa ener- nova construcció, ja que no depèn ni de la ubicació ni del gètica innecessària i el cost associat corresponent. disseny de l’edifici. Aquest tipus de mesura hauria de ser de compliment obligatori, ja que la il·luminació és en Sistemes de control i gestió: moltes ocasions el segon ús amb màxim consum energè- Quan s’implementen sistemes energètics en un edifici tic en un edifici. és aconsellable fer una bona gestió, seguiment i control de les dades i dels sistemes, ja que, en ocasions, algunes Ús d’equips eficients de climatització: de les mesures depenen del comportament de les perso- En funció de les característiques d’ús i funcionament de nes que es troben a l’interior i fan un mal ús de la tecno- cada edifici, la tecnologia que caldrà aplicar serà diferent. logia o dels sistemes per desconeixement, carència d’in- En els edificis residencials de serveis socials, una de les formació... tecnologies que es pot considerar òptima des del punt de Per portar a terme aquesta gestió eficient de les tecno- vista energètic és la climatització amb sostres radiants logies i el comportament dels sistemes és interessant dis- (calefacció i refrigeració). Les temperatures de treball posar d’una persona que faci el seguiment i la gestió dels d’aigua calenta són de 35/30 (en lloc dels 45/40) i per a recursos i la tecnologia amb l’objectiu de comprovar que l’aigua freda, de 17/20 (en lloc dels habituals 7/12). En se n’està fent un bon ús. les unitats productores d’aigua freda/calenta, es conside- Per a l’elecció dels diferents materials i instal·lacions rarà la bomba de calor com a sistema eficient, i la seva dis- s’ha de tenir en compte que les característiques tècni- tribució ha de ser modular. Com a dada orientativa, si en ques pròpies garanteixin una durabilitat adequada amb un sistema convencional es considera com a mínim 100 un criteri de despesa mínima de conservació. En aquest W/m2 per climatitzar un local, amb els sistemes radiants sentit s’ha de posar un èmfasi especial a coordinar un sis- aquest valor és de 60 W/m2. tema constructiu que generi un bon envelliment de l'immoble amb un pla de manteniment senzill i econòmic. Zonificació de les instal·lacions: En la concepció del projecte ha de presidir un princi- La zonificació és un criteri energètic bàsic per donar un pi d'economia, per tant, s'ha d'evitar l'existència de bon servei de climatització en els edificis, ja que ens tro- superfícies excessives i supèrflues, així com seleccionar bem sovint amb el fet que zones al sud i al nord estan cli- els materials i sistemes constructius, de forma que es matitzades de forma conjunta quan el comportament tèr- garanteixi la qualitat òptima que correspon a aquests mic de l’edifici és completament oposat. La zonificació tipus d’equipaments Q s’ha de realitzar d’acord amb el disseny, l’ús i el funcio-

QASC 66 L’ANÀLISI

Només edificis o també entorns?

Per Antoni Remesar, director del Centre de Recerca Polis

Les pràctiques de fer ciutat s'han modificat profunda- en els processos de fer una ciutat amb cohesió i solidària. ment en els últims anys. La globalització econòmica ha El disseny dels espais públics ha estat, fins ara, una reafirmat el paper simbòlic de l'economia i, en un context infraestructura fonamental per al desenvolupament de de ciutats en competència, el paper de la imatge de la ciu- polítiques socials i ciutadanes. tat és cada cop més important. El treball permanent, sistemàtic i continuat sobre el sòl Si en altres moments de la història les ciutats s'actualit- –als carrers, les places i els parcs–, així com l'articulació zaven mitjançant el recurs a l'adopció dels estils domi- entre el sòl i les infraestructures –viàries, ferroviàries, de nants, en els últims anys la consolidació d'una imatge transport i de serveis–, ha permès un desenvolupament actual de la ciutat encaixa amb una altra forma de globa- relativament harmònic de la ciutat acomodant les formes- lització: la intervenció directa sobre el territori d'un star contenidors mentre aquestes formes es regirien per certs system de l'arquitectura i el disseny urbà que ha esquitxat principis d'austeritat i contenció (el que en termes estilís- el món d'edificis rèpliques d'ells mateixos i reproductors tics podem definir com a postmodernisme clàssic). d'una manera de fer, d'un estil particular de les multina- Però, més recentment, amb les intervencions basades cionals de l'arquitectura i la construcció que donen forma en el concepte de pell, caracteritzades en bona mesura a aquest star system. per la seva exuberància i per l'excés no tan sols en l'ús dels Els edificis, formes-contenidors, s'han anat desengan- materials, sinó també en l'articulació de la forma, ens tro- xant cada vegada més del paradigma modern d'articulació bem davant una pèrdua de la capacitat que el disseny urbà entre forma i funció, i han arribat, en el moment actual, del sòl tenia per absorbir, contenir i relativitzar l'impacte al desenvolupament global d'una arquitectura no de la del producte arquitectònic. La situació s'aguditza quan forma, sinó exclusivament de la pell de l'edifici. Ambdues comencem a trobar intervencions d'espai públic genera- estratègies s'han demostrat essencials en la creació d'ico- des des de la lògica de la pell. L'espai públic comença a nes urbanes que configuren els paisatges de les ciutats glo- perdre la seva capacitat de cohesió i articulació del terri- bals. tori, la seva capacitat d'operar com a infraestructura de En el nostre propi context, aquest fenomen ha convis- les relacions socials, i inicia un declivi constant cap a la cut amb una política d'espais públics, entesos com l'espai pura iconicitat, això sí, de marca de l’star system. de tots i definits per una certa simplicitat simbòlica, La història de la ciutat ha demostrat contínuament la material, però sobretot per la seva capacitat d'intervenir possibilitat d'establir un equilibri entre forma i funció, la

QASC 67 L’ANÀLISI

Antoni Remesar és especialista en “L'espai públic qualificat, mitjançant el temes de disseny urbà, art públic i par- ticipació ciutadana. Professor titular de tractament paisatgístic o mitjançant l'art la Universitat de Barcelona. Director del públic, s'ha convertit en un factor essen- Centre de Recerca Polis i coordinador del màster oficial de disseny urbà i del cial per possibilitar una ciutat orientada a doctorat de qualitat espai públic i rege- neració urbana. Coordina també el grup ser viscuda.” de recerca consolidat Art, Ciutat, Societat.

capacitat que té la bona arquitectura de fer ciutat al temps s'ha convertit en un factor essencial per possibilitar una que crea formes de gran valor simbòlic que actuen direc- ciutat orientada a ser viscuda. tament en els processos de generació de la identitat social Ara, podria ser que el problema estuguiu en l'antinòmia en un territori. Paral·lelament, l'espai públic qualificat, entre ciutat per viure i ciutat per a ser vista. Potser cal mitjançant el tractament paisatgístic o mitjançant l'art clarificar la resposta a alguna de les preguntes següents: públic, no tan sols ha facilitat aquests processos, sinó que Qui és ciutadà/ana d'una ciutat? El veïnat i els treballa-

QASC 68 L’ANÀLISI

dors i les treballadores que sortegen com poden l'especu- “Molts insisteixen en la mort de l'espai lació immobiliària? Els i les turistes que en alguns casos produeixen una part important del PIB de la ciutat? públic, però les nostres ciutats mostren Els/les inversors/ores internacionals que decideixen certa vitalitat en la construcció d'espais operar en el territori, sia a través de la inversió immobi- liària, sia a través de la inversió en capital productiu o de públics per a tothom.” serveis? Els/les especuladors/ores internacionals? Els/les immigrants amb papers o sense que posseeixin una altra cultura de la ciutat i de l'espai públic? Els/les transmuta- dors/ores que dia a dia transborden entre la seva realitat de residència i la seva realitat de treball? nin les seves formes. Un altre problema diferent raurà en És clar que el/la resident i el/la transmutador/a esta- els múltiples gustos sobre l'apreciació de les formes. ran més interessats en una dimensió de la qualitat de l'es- En l'altre extrem trobaríem els passavolants –des del i pai públic i del teixit urbà que destaqui la funcionalitat la turista de cap de setmana, el/la resident temporal per per als innombrables usos que hi poden existir. L’interès raó dels fluxos del treball altament qualificat, o l'/la en una escala d'aquestes intervencions que s'articuli des inversor/a internacional– més interessats en una ciutat del veïnat cap al barri i cap a la ciutat central, és l’emble- visible, amb gran càrrega icònica que reprodueixi els este- ma de tots els ciutadans. En definitiva, el/la resident reotips de ciutat de qualitat internacional i, sobretot, con- apostarà per una ciutat per viure, accessible, connectada, sumible, no pel seu ús, sinó per l’intercanvi de valor deri- en la qual els usos de l'espai públic i dels edificis determi- vat de la seva capacitat adquisitiva.

QASC 69 L’ANÀLISI

La gran diferència entre ambdós extrems rau, sobretot, “La ciutat del segle XXI ha de fer conviu- en la caracterització de l'entorn. Per als primers un entorn funcional, operatiu, d'una escala humana, en el qual es re amb els dos models. El primer per poden desenvolupar múltiples activitats, i vinculat amb el garantir les bases d'una vida bona per als context pròxim, arrelat en la memòria i en l'exposició a un cert risc: la topada amb l'altre, amb l'estrany, les condi- i les residents. El segon per ajudar al des- cions atmosfèriques, el risc d'accident. Un espai públic creat per produir interaccions socials i que aposti per una envolupament de la base econòmica de la clara millora en les condicions materials d'existència. ciutat i del territori. És fonamental una Els segons busquen un paisatge, amb la càrrega esceno- gràfica que aquest terme comporta. Un entorn-paisatge política equilibrada, d'abast regional i per ser consumit per la mirada, un entorn per contemplar en el passejar ociós i que sigui capaç de sorprendre. Però local, capaç d'articular totes les formes i sorprendre dintre d'un ordre, el dels estereotips globals. espais en un conjunt coherent i consistent: Un paisatge en el qual només és permès incorporar la “variació” temàtica sobre el que ja coneixem i sabem. I sostenible des de tots els punts de vista.” aquest paisatge ha de ser, abans que res, un lloc segur i confortable que prendria com a paradigma el centre comercial: un espai asèptic, de temperatura constant, excloent de qui no pugui consumir, vigilat. Molts insisteixen en la mort de l'espai públic, però les nostres ciutats mostren certa vitalitat en la construcció d'espais públics per a tothom. Hi predominen les políti- ques locals i territorials que fan de l'espai públic un ins- deixar el territori i la ciutat en mans de les forces del mer- trument clau per facilitar la cohesió territorial i social. cat és un error. Sabem que una planificació flexible per- També és cert que les pràctiques basades en l'espectacle met el desenvolupament de ciutats fundades en l'espai urbà tenen cada vegada més visibilitat en els mitjans de públic. Per què no continuar? Q comunicació. La ciutat del segle XXI ha de fer conviure amb els dos models. El primer per garantir les bases d'una vida bona per als i les residents. El segon per ajudar al desenvolupament de la base econòmica de la ciutat i del territori. És fonamental una política equilibrada, d'abast regional i local, capaç d'articular totes les formes i espais en un conjunt coherent i consistent: sostenible des de tots els punts de vista. Si volem desenvolupar polítiques en aquesta direcció, és imprescindible dotar-nos dels instruments de planifica- ció pertinents que garanteixin el sòl necessari per al desenvolupament d'”entorns”, d'espai públic, en les seves diferents modalitats (des del carrer als espais naturals protegits). Una planificació que considerés, a més, els mecanismes necessaris d'implicació de la ciutadania a tra- vés de la participació directa en la presa de decisions sobre l'estructura i la forma del teixit urbà. Sabem que

QASC 70 L’ANÀLISI

L’estira i arronsa de les infraestructures socials, 1914-1975

Per Joan Serrallonga i Urquidi, professor d’història contemporània de la UAB

En general, quan es planteja –des dels poders públics– la instal·lació i el manteniment de les anomenades avui infraestructures socials, es fa en una posició de cert control dels recursos que podrà aplicar a aquesta finalitat amb destí a la gent del seu territori. Ara bé, aquesta no ha estat mai la virtualitat completa del Govern de Catalunya, sempre depenent de l’Estat en els temes considerats majors, i aquests ho són. Ja en les reformes legislatives de la sanitat i la beneficència de mitjan segle XIX i a la primeria del segle XX, el nostre país havia estat conscient- ment abandonat. Tot i això, a Catalunya el tema havia estat sempre objecte d’un debat general que al final reco- lliren sobretot els grups nacionals més abrandats. Al segle passat hi hagué tres moments en els quals la situació va tenir, a l’alça o a la baixa, una modificació certament potent. El primer és definit per la política social endega- da per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) que, encara que un xic raquítica en la seva aplicació final, trenca amb l’enorme i voluminós dèficit que el Govern central mantenia a casa nostra en aquest tema clau. El segon, totalment diferenciat en posició i sobretot en objectius, l’endegarà la Generalitat de Catalunya (1931-1939). I el tercer és l’anorreament pràcticament complet dels preuats esforços anteriors i és definit per la llarga dictadura franquista (1939-1975). Diguem-ne algun tret substancial en un relat que forçosament ha de ser molt breu. Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya.

QASC 71 L’ANÀLISI

Joan Serrallonga i Urquidi és professor “Els dirigents de la Mancomunitat, perso- d’història contemporània a la Univer- sitat Autònoma de Barcelona (UAB). La nes d’ordre tot i estar convençudes de la seva recerca principal l’ha centrat en inoperància del Govern central en aquest l’anàlisi de les condicions de vida de la classe obrera. Recentment ha publicat tema tan conflictiu, endegaren una políti- Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra (1936-1939) (Ed. Base, 2004) ca social que des del principi volia ser i dins l’obra col·lectiva Generalitat de Catalunya. Obra de Govern 1931-1939 substanciosa.” (editada pel Departament de la Presidència el 2006) és l’autor de la part dedicada a sanitat i assistència social.

Els dirigents de la Mancomunitat, persones d’ordre tot i estar convençudes de la inoperància del Govern central en aquest tema tan conflictiu, endegaren una política social que des del principi volia ser substanciosa. Singularment imbricats en la mecànica que mantenia la Diputació de Barcelona, els esforços varen tenir una certa continuïtat. Ben aviat, però, es va veure que la manca de recursos efectius, de competències reals i de forma especial la completa malfiança de l’Estat portaven a una situa- ció compromesa. Tot i això, la institució regida per Enric Prat de la Riba (1870-1917) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) va ser capaç de trencar amb la vella benefi- cència per situar una perspectiva més social i menys cari- tativa, assumint sense embuts –però, amb ordre– les funcions que la legislació vigent els permetia. El 1920, des- prés de lligar les competències de les quatre diputacions i els traspassos de les institucions, es formalitzà un emprès- tit de 50 milions, dels quals en destinarà una part a sanitat i beneficència (Balcells, 1996). La realista política d’adquisicions i el manteniment de serveis situà realitzacions de fort tremp als asils, els hospitals i les cases de maternitat, sense oblidar que per funcionar correctament calia estructurar una xarxa de serveis a tot el territori. Tot plegat va ser un pas, potser curt, però real, nou i prou ferm. Ara bé, acotar el cap davant la dictadura de Primo de Rivera, com feren els elements rectors de la institució, va trencar qualsevol projecció de la feina feta. Els objectius de l’actuació de les autoritats republicanes Josep Irla va ser el primer que va entendre de manera completa la de Catalunya des del 12-14 d’abril de 1931 tingueren des necessitat d’acudir a apaivagar el complex tema de la dependència de de bon principi la petja de la forta innovació i la valentia, les persones. Fundació Josep Irla. Arxiu fotogràfic tot i que de moment continuaren estant desarmades de

QASC 72 L’ANÀLISI

recursos i competències. El pes de les reivindicacions “Els objectius de l’actuació de les auto- nacionals era ben fort i no es deixaven sotraguejar en un tema com el de la política social, que, sense cap mena de ritats republicanes de Catalunya des del dubte, consideraven cabdal. Garantir l’atenció a les per- 12-14 d’abril de 1931 tingueren des de sones era una de les bases del seu projecte polític. L’esquerra nacional catalana tenia de bon antuvi en aquest bon principi la petja de la forta innovació camp uns conceptes clars i moderns que mai renunciarà a aplicar. Ja a la ponència de l’Estatut de Núria hom posà i la valentia, tot i que de moment conti- sobre la taula un interessant conjunt de garanties per als nuaren estant desarmades de recursos i ciutadans, que es volien “més apropiades per a realitzar la funció civilitzadora que haurà de dur a terme el Govern competències.” de la Generalitat de Catalunya”. A la versió definitiva de l’Estatut, votat i aprovat per les Corts de la República, aquests apartats es varen mantenir pràcticament intactes. Les modificacions foren molt menors i en cap cas de contingut. Quan va arribar la negociació dels traspassos, la gasiveria de les autoritats centrals resultà un fet dramàtic –i, per què no dir-ho: vergonyós– per poder implementar amb rapidesa els serveis assistencials necessaris. La part catalana es queixarà nombroses vegades de la valora- ció exagerada que feia la Comissió (com si tot fos d’or i platí), però atenció, perquè això no significà que deixes- sin de fer coses, d’endegar iniciatives i de situar-se avan- tatjosament en els consells dels organismes que serien traspassats. Un primer grup d’institucions quedaren a mans de les autoritats catalanes en virtut de la supressió de les diputacions provincials. Institucions com l’Institut Frenopàtic de Sant Boi, la Clínica Mental de Santa Coloma, l’Hospital civil de Lleida, l’Institut Pere Mata de Reus, l’Institut Mental de la Santa Creu… A la vegada, en aquesta etapa de provisionalitat, hom entrarà amb força en el nucli directiu de les cases provincials de caritat i de maternitat i expòsits de Barcelona. Amb una clara visió de país, com es diria avui, hom encarregarà al Sindicat de Metges de Catalunya l’elaboració d’unes ponències refe- rides a tot el camp sanitari i de forma concreta a les institucions d’assistència social; l’última fou lliurada el 25 de febrer de 1932. Durant el període estatutari, el que s’allarga fins als fets del 6 d’octubre de 1934, superades les dificultats d’es- tructuració de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social, hom pot situar-hi els noms propis de la seva imple- mentació: Dencàs i Puigdollers, Mestre i Puig, Battestini i Galup, i especialment la tasca pacient d’Irla i Bosch. De Un detall de l’Institut Pere Mata de Reus, obra de Lluís Domènech i fet, fou Josep Irla el primer que va entendre de manera Montaner, arquitecte.

QASC 73 L’ANÀLISI

completa la necessitat d’acudir a apaivagar el complex “Tota l’obra de la Generalitat, i especial- tema de la dependència de les persones amb fórmules que ell considerava que consolidarien l’esforç nacional que ment les potents transformacions que s’estava realitzant en condicions prou precàries. La legis- encara eren visibles, quedarà deturada de lació catalana fou, en aquest camp, modèlica, innovadora i agosarada, però mai improvisada. La Llei de bases per a cop i sense remei per la brutalitat del l’organització dels serveis de sanitat i assistència social de Catalunya, el pes d’aquests temes a l’Estatut Interior i a la franquisme. Les urpes dels victoriosos Llei municipal, el mapa de centres sanitaris i assisten- croats deixen a la cuneta el planejament cials… contribuïren a situar el nostre país en un pla de superació de vells models i en la implementació d’un de social i nacional.” nou (Bonamusa; Serrallonga, 2006). Tot s’estroncà temporalment per l’ocupació militar del nostre país i de les seves institucions després d’octubre de 1934. Les realitzacions d’aquest període, de més de setze mesos, no dei- xaren empremtes positives, a l’inrevés, foren un intent deliberat de tirar enrere els conceptes i buidar de contingut els organismes creats amb gran valentia innovadora. Després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, amb la represa estatutària, l’esquerra nacional torna a ocupar el poder i reprèn, amb dificultats, l’obra realitzada. De nou, però, la Guerra Civil “la que ells van provocar” (Rovira i Virgili) comportarà l’enrenou de tot l’edifici. Tot i això, diguem-ho ben clar i ben alt: sense deixar de treballar en el mateix sentit que s’havien proposat a la primeria de la Generalitat. Quan entrem a la foscor de la dictadura del general Franco, amb l’ocupació de Catalunya des del 1939, les preuades realitzacions anteriors queden en no res. L’exili –tant exterior com interior– dels que amb valentia havien innovat deixa orfe el nostre país i el fica dins de la venjan- ça més sagnant. Tota l’obra de la Generalitat, i especialment les potents transformacions que encara eren visibles, quedarà deturada de cop i sense remei per la brutalitat del franquisme. Les urpes dels victoriosos croats deixen a la cuneta el planejament social i nacional. Des d’a- leshores es torna a l’estricta dependència d’un govern central reforçat amb la victòria dels més intransigents. Mentre, les institucions d’assistència tornen a la misèria, a la caritat tradicional i a les implementacions d’estranyes figures nascudes per al disciplinament de la població. I és que la suprema finalitat dels vencedors fou disciplinar la població catalana com mai s’havia fet i la pobra assistència a les persones serà, sens dubte, un d’aquests pilars de sot- metiment Q

QASC 74 PLANSIPROJECTES Consorci Barri de la Mina. Pla de transformació http://www.barrimina.org/cat/index.php?option=com_wrapper&Itemid=46 És un projecte global i un acord de totes les institucions per intervenir, de forma integrada i global, en la millora de les condicions d’habitabilitat, vida comunitària i convivència per normalitzar el barri.

Projecte de rehabilitació integral del barri de la Farga de Banyoles http://www.banyoles.cat/uploads/20070921/1.pdf Projecte emmarcat dins del Programa barris de la Generalitat que té com a objectiu convertir el barri en un espai amb la mateixa qualitat que els altres i crear diversos equipaments, entre els quals hi ha el de benestar social. També s’elaboraran programes innovadors de mediació social i intercultural, i d’atenció psicològica a dones en situació de violència domèstica.

Projecte d’intervenció integral del barri de l’Erm de Manlleu http://www.barrierm.cat Aquest barri neix l’any 1950 com a resposta al moviment immobiliari, resultant de la població nouvinguda i allunyat del centre de Manlleu, que ha anat empitjorant i degradant-se al llarg dels anys. Es vol actuar en la millora de l’entorn urbà i es creen programes socials amb un pla de convivència del barri que inclou la dinamització cultural, el desenvolupament social, l’acollida de nouvinguts i la construcció del Casal Cívic Frederica-Montseny. També es treballa amb programes mediambientals i de treball. “Infraestructuras sociales: Su efecto sobre el crecimiento de la productividad de las CC.AA. españolas”. Revista de Estudios Regionales http://www.revistaestudiosregionales.com/pdfs/pdf723.pdf Aquest treball estudia la participació que les infraestructures públiques tenen en la productivitat total dels factors de les regions espanyoles, fent especial èmfasi en l’estoc de capital públic quant a educació i sanitat. A més, també s’analitzen les dotacions relatives a infraestructures públiques, tant econòmiques com socials, a l’Estat espanyol.

Ajuntament de Rubí. Pla d’ordenació urbanística municipal. Participació ciutadana http://www.ajrubi.es/recursos/ajrubi/recursos/r_participacio.pdf Memòria del Programa de participació ciutadana que l’Ajuntament ha aplicat al llarg del procés de formu- lació i tramitació del Pla, a fi de garantir l’efectivitat dels drets reconeguts per llei (iniciativa, informació i participació). Les propostes es divideixen en cinc àmbits de treball: medi ambient; habitatge social; mobilitat; serveis, equipaments i espais lliures (espais verds, places i parcs; descentralització de serveis; creació de centres d’oci i equipaments esportius, i ampliació dels serveis sanitaris i serveis per a la gent gran), i model de ciutat.

NORMATIVARELACIONADAAMBLES INFRAESTRUCTURESSOCIALS Catalunya • Departament d’Acció Social i Ciutadania. Normatives d’entitats, serveis i establiments socials http://www.gencat.cat/benestar/serveis/establiments/registre/normativa/index.htm Es mostra la normativa de les entitats, serveis i establiments socials, ordenada per àmbit genèric, àmbit de les persones grans, de les persones discapacitades i de la infància.

• Llei 12/2007, d'11 d’octubre, de serveis socials https://www.gencat.cat/diari/4990/07284064.htm QASC 76 Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/habitatge/Llei_24_1991.jsp

• Decret 182/2003, de 22 de juliol, de regulació dels serveis d'acolliment diürn de centres de dia per a gent gran (DOGC núm. 3940, de 5 d’agost de 2003) http://www.gencat.net/diari/3940/03195025.htm

• Decret 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007 http://www.gencat.cat/diari/4281/04344079.htm

• Decret 255/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007 http://mediambient.gencat.net/Images/43_77637.pdf

• Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 4436, de 28 de juliol de 2005) http://www.gencat.net/diari/4436/05200207.htm

• Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC núm. 4990, de 18 d’octubre de 2007) http://www.gencat.net/diari/4436/05200207.htm Aquest Decret llei crea la figura de les àrees residencials estratègiques amb la provisió d’habitatges de pro- tecció pública, les quals han d’estar dotades amb el sòl suficient per a equipaments. Per crear aquestes àrees, s’han d’elaborar plans directors urbanístics.

Àmbit estatal

• Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Congrés dels Diputats, 30 de novembre de 2006 http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/21990

• Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl http://www.boe.es/boe/dias/2007/05/29/pdfs/A23266-23284.pdf

• Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana http://mediambient.gencat.net/Images/43_4362.pdf

•Reial decret 801/2005, d’1 de juliol, pel qual s’aprova el Pla estatal 2005-2008, per afavorir l’ac- cés dels ciutadans a l’habitatge http://www.boe.es/boe/dias/2008/01/12/pdfs/A02301-02310.pdf

ENLLAÇOSD’INTERÈS

Mapa de serveis socials de Catalunya http://www.gencat.cat/benestar/departament/xifres/index.htm Pàgina d’accés al Mapa de serveis socials de Catalunya, elaborat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania. Es fa un avançament de les dades actualitzades de 2007 i es publiquen les dades definitives que hi ha des del 1998 fins al 2006 dels serveis, les prestacions socials, els/les professionals d’aquest àmbit, les persones usuàries, així com les problemàtiques ateses dels diferents serveis.

QASC 77 Departament d’Acció Social i Ciutadania. Recerca de serveis i establiments socials http://www.gencat.net/benestar/atencio/entitats/recerca2.htm Llista de serveis i establiments socials, gestionats pel Departament d’Acció Social i Ciutadania. Permet fer cerques per: tipus de servei, persones destinatàries, municipi, codi postal, districte, comarca i qualificació de l’entitat. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Serveis d’atenció i orientació http://www.gencat.net/benestar/serveis/atencio/index.htm Pàgina del Departament d’Acció Social i Ciutadania que dóna accés als serveis d’atenció i orientació, pel que fa als àmbits d’atenció primària, infància i adolescència, gent gran, persones amb discapacitat, programa de suport a entitats i família.

DIXIT.CAT http://www.dixit.cat Dins del Centre de Documentació de Serveis Socials, DIXIT –antic PortalSocial.Net–, es mostra una rela- ció extensa dels diferents serveis que s’ofereixen dins dels àmbits del Departament d’Acció Social i Ciutadania, amb una fitxa de la definició, els objectius, les persones destinatàries, les funcions, el tipus de serveis, així com la normativa relacionada amb aquests. Enllaços d’interès fora de l’àmbit català Ajuntament de Màlaga. Programa operatiu local (POL) http://www.ayto-malaga.es/pls/portal30/docs/FOLDER/PIE/PROGRAMAS_EUROPEOS/POL_0_1.PDF Aquest Programa de l’Ajuntament de Màlaga, beneficiari del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), té com a objectiu promoure la cohesió econòmica i social de la Unió Europea a través d’accions dirigides a reduir les desigualtats entre les regions o els grups socials. És un bon exemple de finançament d’infraestructures socials que especifica en què s’inverteixen les diferents accions. CYBURBIA. The Planning Comunity http://www.cyburbia.org/ Portal creat el 1994 per als/les planificadors/ores urbanístics i altres persones interessades en les ciutats i la construcció destinada al teixit de serveis i infraestructures. S’hi inclou informació sobre llistes de correu electrònic, galeries, fòrums, wikis, directoris de recursos, etc. HIC, Coalición Internacional para el Hábitat http://www.hic-net.org/es_default.asp La Coalición Internacional del Hábitat (HIC) és una associació internacional, independent, sense ànim de lucre, que alberga prop de 400 organitzacions i persones que treballen a l’àrea d’assentaments humans. Tenen una línia d’actuació que és la producció social i la gestió social de l’hàbitat que es pretén construir a partir dels recursos socials on s’han publicat estudis interessants.

SUR. Corporación de Estudios Sociales y Educación http://www.sitiosur.cl/ Organització xilena la missió de la qual és participar en la formació i la renovació d’actors socials i insti- tucionals democràtics, enfortint el rol de la ciutadania. Fa activitats d’investigació, projectes, programes locals per al disseny i la implementació de polítiques socials, que constitueixen un exemple interessant de bones pràctiques. Les línies d’actuació que té són: ciutat, barri i organització, tecnologies de la investigació i comunicació, convivència social i seguretat ciutadana, desenvolupament social i municipi, gènere, fets urbans i medi ambient, territori i ciutadania.

Elaborat per www.dixit.cat QASC 78 ENTORNS Mira la Mina com canvia!

Un ambiciós pla urbanístic i social està transformant el barri de Sant Adrià de Besòs per aconseguir la seva plena normalització

Per Laia Maymó, periodista

La Mina, el conegut barri de Sant zació. Es tracta d’un pla que integra esportius i culturals nous; accions Adrià de Besòs a tocar de actuacions urbanístiques i socials de promoció de la inserció laboral Barcelona, nascut a la fi dels anys importants que, des que es va posar de prop de 2.000 persones i de sen- seixanta per eliminar els nuclis en marxa ara fa vuit anys, ha acon- sibilització de la població vers el barraquistes que llavors tenia la seguit veure realitzades fites com civisme i la cura del medi. A la capital catalana, afronta des de l’arribada recent del tramvia al Mina, hi viuen actualment unes l’any 2000 un ambiciós pla de barri; la instal·lació d’una caserna 10.000 persones que, directament transformació que té per objectiu dels Mossos d’Esquadra; la cons- o indirectament, es beneficien dels aconseguir la seva plena normalit- trucció d’equipaments docents, més de 173 milions d’euros que financen el Pla de transformació, dels quals el 14,11% són aportats per la Unió Europea. Ha canviat, doncs, la Mina els darrers anys? A la Mina d'avui els aspectes bàsics de normalitat hi són pel que fa a habitatge, infraestructures, serveis i connexió amb l’entorn. Quant a la independència econòmica de la seva població, lligada a la formació, la capacitació i l’ocupació laboral, s'ha fet molta feina a través de programes d'inser- ció sociolaboral destinats a diversos col·lectius i la balança està més equilibrada, tot i que la normalitza- ció es resisteix en alguns casos per la comoditat de la dependència dels serveis socials. No està resolt del tot el problema endèmic del negoci de la droga, que tant de mal ha fet Vista aèria del barri de la Mina, de Sant Adrià de Besòs. a la imatge del barri i a les persones

QASC 80 ENTORNS

que hi viuen, i que ara viu una segona edició amb l'arribada de nous consumidors de països de l'Europa de l'est. La instal·lació de la comissaria dels Mossos d'Esquadra al bell mig del barri ha reportat alguns cops efectius, deslluïts, en part, per unes lleis massa laxes. Sí que està resolta l'atenció a la població dro- godependent, que compta amb serveis específics de salut, formació i inserció sociolaboral, on es troben acollits i atesos. La gent de la Mina té sentiment de pertinença i orgull de barri, per- què malgrat la seva adversitat histò- rica, sent que té reconeguda una història de lluita per les llibertats i El pas del tramvia per la Mina és una aposta clau per trencar el seu aïllament. els drets que els ha donat caràcter i identitat. I té una societat civil organitzada i activa, expressions ment social –que vol dir margina- lona que, l'any 2000, decideixen culturals pròpies i referents dins la ció, un atur enquistat, comporta- unir esforços i recursos econòmics comunitat. ments incívics, activitats il·legals, per impulsar i executar, a través del una certa frustració col·lectiva...– Consorci del Barri de la Mina, una també té projectes i programes diri- intervenció global i integral a llarg Reparar les conseqüències de l'aï- gits a superar-ho, però els seus ter- termini. I políticament visualitzen llament físic i social minis no es poden fixar de la matei- que els pilars del Pla són les millo- En els plantejaments del Pla de xa manera i els seus resultats són de res socials i l'urbanisme al servei de transformació quedava clar que era més difícil apreciació. les persones, ja que el Departament necessari acabar amb l'aïllament El Pla de transformació neix d'un d’Acció Social i Ciutadania de la físic i social del barri, dues variants acord entre la Generalitat, els ajun- Generalitat i la regidoria d'urbanis- altament enquistades en la seva rea- taments de Sant Adrià de Besòs, i me de l'Ajuntament de Sant Adrià litat. La primera té més fàcil solu- Barcelona i la Diputació de Barce- són els qui exerceixen la represen- ció: una intervenció urbanística important que aborda la reurbanit- zació i rehabilitació del barri, la des- aparició del polígon industrial, la Els principis fonamentals de la reforma urbanística construcció d'equipaments i l'ober- es basen en la centralitat, la diversitat i l'intercanvi. tura d'una rambla de mig quilòme- tre cridada a ser l'eix de la vida de la Centralitat vol dir dotar el barri d'un centre clar que comunitat. El procés per acabar amb l'aïllament físic té uns projectes li doni identitat i un marc per a l'expressió de les ajustats a uns terminis i quedarà relacions socials del veïnat, i que alhora aporti dina- enllestit segons les previsions del Pla. El procés per acabar amb l'aïlla- mització al comerç.

QASC 81 ENTORNS

INVERSIÓ EN LES ACTUACIONS DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA 2001-2010 EXECUTAT PRESSUPOST % EXECUCIÓ 2001-2007(*) 2001-2010 2001-2007(*) Import % Import %

Social 21,09 16,2% 26,77 15,4% 78,8% Equipaments socials, educatius, culturals, esportius 20,00 15,3% 19,33 11,1% 103,5% Millora de l’accessibilitat i rehabilitació d’habitatges 7,50 5,8% 10,20 5,9% 73,5% Urbanització d’espais públics i connectivitat 22,58 17,6% 21,83 12,6% 105,1% Habitatges nous protegits i enderrocs 1,09 0,8% 48,46 27,9% 2,2% Projecte de reparcel·lació 30,08 23,1% 40,31 23,2% 74,6% Valor del sòl cedit per les administracions 22,58 17,3% 0,00 0,0% --- Estructura 5,10 3,9% 6,80 3,9% 75,0% TOTAL 130,39 100% 173,70 100% 75,1%

(*) 2007. Previsió de tancament. Xifres en milions d’euros.

tació institucional del Consorci. relacions socials del veïnat, i que del campus universitari del Besòs. Tots dos vectors van de la mà, alhora aporti dinamització al Així, doncs, l'aposta forta és aques- engranant-se al llarg dels anys de comerç. Diversitat vol dir acabar ta rambla de la Mina que s'obre pas desenvolupament de la transforma- amb la uniformitat de l'arquitectura entre els vells equipaments, un con- ció del barri per perseguir un de la dictadura addicta als edificis de junt d'espais socials, centres objectiu comú: enfortir la comuni- mesures deshumanitzadores que docents i instal·lacions esportives tat de la Mina i dur el barri a la són veritables muralles per ells obsoletes i zona industrial. plena normalitat. mateixos i que fomenten l'aïllament Ara tot ha desaparegut per dei- Els principis fonamentals de la i la desconfiança. I intercanvi vol dir xar pas a la rambla que transita reforma urbanística es basen en la integrar el barri a l'entorn, reforçar entre el parc del Besòs –una gran centralitat, la diversitat i l'intercan- la relació de la Mina amb el seu con- àrea verda a tocar del barri– i la vi. Centralitat vol dir dotar el barri text geogràfic, una àrea litoral Mediterrània que l'espera al final d'un centre clar que li doni identitat enganxada a Barcelona, veïna del del passeig. Es busca obertura, i un marc per a l'expressió de les recinte del Fòrum i futura ubicació espai per a les persones, esponja- ment del centre i transversalitat, ja que en aquesta rambla hi van a parar tots els vials per a vianants És notable la urbanització de carrers, la prolongació exclosos als vehicles. Al voltant de de les vies de circulació principals per connectar-les la rambla hi ha habitatge nou, comerç nou i alguns equipaments amb les que comuniquen el barri amb la resta del nous. Les noves promocions de municipi de Sant Adrià i la ciutat de Barcelona. pisos, tant socials com privades, són de tipologies diverses, juguen

QASC 82 ENTORNS

Ahmed Ouass Nascut a la ciutat marroquina de Nador, amb 14 anys va arribar a Catalunya i després d’un breu pas pel barri de la Catalana la família es va instal·lar a la Mina. Té 34 anys i regenta un forn de pa al barri.

La instal·lació de “La capsa de jocs”, en la celebració d’una festa infantil al barri.

amb els espais interiors, les altures titius i adaptats a les exigències mitjanes i no són lineals. El nou actuals dels consumidors i consu- comerç disposarà de locals compe- midores. I els equipaments nous,

“Aquest és el millor barri que hi ha. Està ben connectat amb Barcelona i RESULTATS DE LA INVERSIÓ SOCIOLABORAL 2001-2006 l’entorn, té la platja i un centre HOMES DONES TOTAL comercial aquí mateix, un gran parc Participants/accions* 1.319/2.550 1.454/2.546 2.773/4.793 al costat, i equipaments de tota Total Insercions laborals 835 928 1.763 mena. És tranquil i pots anar pel Insercions al cap de 6 mesos (%) 506 (61%) 547 (60%) 1.053 (59,7%) carrer a qualsevol hora del dia i de la % Contractes indefinits 6% 17% 12% nit. La gent es coneix, som una % Contractes de més d’1 any 7% 9% 8% comunitat que se saluda pel carrer i Ètnia minoritària: 1.226 | Immigrants: 151 | Persones amb discapacitat: 124 tothom parla amb tothom. La Mina Drogodependents: 118 | Exreclusos: 55 d’avui ja no es correspon amb la mala fama que ha tingut. Però, hi ha gent Cost total: 4.543.607,25 € | Ràtio (cost total/nre. insercions): 2.577 € del barri que només fa vida aquí dins, La majoria d’insercions laborals són al sector de serveis i, concretament, a l’hostaleria que no va enlloc, i que s’ha quedat (cambrers/res de pis), el comerç de grans superfícies (dependents/tes i mossos/es de amb la queixa i la protesta sense magatzem) i la neteja industrial. També és significatiu el de la construcció. Accions (*) és saber apreciar i veure totes les coses cadascuna de les passes d’un itinerari d’integració social: cada persona que ha seguit el bones i positives que té.” programa ha fet diverses accions, per això el nombre d’accions supera el de persones participants: la Comissió Europea concedeix dos anys de pròrroga per al tancament del programa (2000-2006). Les dades que us oferim són fins al mes de juliol del 2007.

QASC 83 ENTORNS

El Pla de transformació suposa la construcció d'un Constanza Eslava enrevessat trencaclosques en el qual cal moure i És administrativa i té 47 anys. Tenia vuit anys quan va arribar al encaixar peces de diversa natura, d'acord amb una barri de la Mina amb la seva família estratègia de coordinació i participació de tots els l’any 1972. agents implicats (població, associacions, serveis i Administració).

“El canvi està en la il·lusió que ja expressen una part dels veïns de la Mina pels avantatges que suposa, per exemple, que el tramvia arribi al barri o que tinguem una biblioteca aquí mateix. Per aquells que tenim motivació i interès per treballar-nos un futur, les millores que està fent el barri són una oportunitat molt El mercat de venda ambulant, una activitat que continua molt arrelada a la Mina. important. Però també és veritat que els canvis accentuen les diferències amb aquells que s’han acostumat a pensats per donar servei als seus A una altra escala hi ha la rehabi- usuaris i usuàries, han aportat al litació d'edificis que inclou la refor- dependre de l’Administració i que barri edificis de primera línia, ma de porteries i escales, la ins- voldrien que el barri continués aïllat moderns, emblemàtics i atractius; tal·lació d'ascensors i la divisió de i brut, perquè és la manera que una biblioteca que alhora és un porteries per reduir a la meitat les tenen de fer-se’l seu i controlar-lo. centre d'activitats socioculturals, inviables comunitats de 80 famílies. Només a través de l’escola, els ser- escoles plenes de llum que dispo- És notable la urbanització de sen d'equips tècnics moderns, una carrers, la prolongació de les vies veis de la sanitat i la participació en zona esportiva que té en compte de circulació principals per connec- la vida col·lectiva del barri es pot les necessitats específiques dels tar-les amb les que comuniquen el aconseguir que l’incivisme i els mals esports populars al barri (lluita barri amb la resta del municipi de hàbits de dependència que encara hi olímpica-grecoromana,futbol, Sant Adrià i la ciutat de Barcelona. bàsquet i petanca). En destaca la urbanització d'espais ha es resolguin.”

QASC 84 ENTORNS

Antonio Morales La Mina, avui, té reptes que ha de seguir plante- Té 44 anys i és propietari d’un bar jant-se, però té un llarg camí recorregut per poder que regenta al barri juntament amb la seva dona Carmen. sentir-se integrada socialment. Va arribar a la Mina amb la seva família l’any 1972 quan tenia 8 anys.

públics, la recuperació i creació El Pla d'actuació social de places, la reforma i instal·lació El Pla de transformació suposa la de parcs infantils i la incorporació construcció d'un enrevessat trenca- de l'escultura urbana, aprofitant closques en el qual cal moure i que la Mina no és un barri massifi- encaixar peces de diversa natura, cat i que disposa d'espais entre d'acord amb una estratègia de coor- blocs que ofereixen moltes possibi- dinació i participació de tots els litats per a la vida de la comunitat, agents implicats (població, associa- així com l’arribada del tramvia que cions, serveis i Administració). El circula per la rambla i posa a la vista tret de sortida el va donar una expo- de tothom la nova Mina. sició pública i interactiva per mos- “Hi ha millores que salten a la vista, com els ascensors que han posat als blocs que no en tenien o el tramvia, EQUIPAMENTS FETS AMB EL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA i en aquest aspecte, tot i que aquí som animals de costums i un pèl • Comissaria dels Mossos d’Esquadra • Escola Mediterrània d’Infantil i Primària escèptics, la gent està contenta. • Institut Fòrum 2004 de Batxillerat i Formació Professional Però, d’altra banda, amb l’arribada • Zona Esportiva la Mina (Poliesportiu) dels Mossos d’Esquadra al barri, ens • Biblioteca - Centre sociocultural esperàvem més. Pensàvem que es • Parròquia Mare de Déu de les Neus - Centre d’activitats per a joves notaria, sobretot, amb el problema • Instal·lació d’ascensors de la droga o de l’incivisme de la • Obertura de porteries noves gent que està fent xivarri al carrer i molestant fins a les cinc o les sis de la matinada. En canvi, tot i que quan EQUIPAMENTS PENDENTS DE FER ELS PROPERS DOS ANYS van arribar sí que es va notar alguna • CAP la Mina (nou centre d’atenció primària) cosa, ara el que hi ha és passotisme, • Escola bressol quan els avises perquè vinguin quan • Església per a la comunitat evangèlica de Filadèlfia. hi ha problemes a les escales i al • Obertura de passos transversals sota dels dos edificis més grans del carrer, o no vénen o quan arriben ja barri. han fet tard”.

QASC 85 ENTORNS

Els projectes socials i urbanístics de la transforma- María Amaya ció de la Mina mereixen el reconeixement de les ins- Fa 36 anys que viu al carrer de Venus de la Mina, procedent del titucions europees, que han aportat una part de les Paral·lel barceloní on va néixer inversions, i esdevé un model per a altres casos dins l’any 1929. Membre d’una extensa família d’artistes, companys de i fora del país que afronten el repte de superar Camarón de la Isla i Paco de Lucía, errors del passat que es resisteixen a desaparèixer. ella mateixa va ser model i va participar en diverses pel·lícules dels anys 40 i 50.

“La Mina està molt millor, hi ha una seguretat i una tranquil·litat que no hi havia anys enrere, quan la droga es va endur una generació sencera de joves. Jo ja sóc gran i no puc anar gaire lluny, però veig les millores que s’hi fan i el tramvia des de la finestra de casa. Tot això és bo per al Imatge d’una reunió dels grups de treball social al barri. barri i per als que hi vivim, encara que el que queda pendent de resoldre d’una vegada per totes és el pro- trar al públic les entranyes del Pla. sentir-se part del canvi en què està D'aquí en van sortir aportacions i immers el seu barri de manera que blema de la droga que encara es ven adaptacions que es van incorporar al se'n puguin sentir partícips, alhora en alguns pisos d’aquí. Tenen el seus pla definitiu i es va establir un diàleg que busca informar la població en sistemes per evitar la policia i si els permanent amb els diversos agents general, aliena a tot aquest procés, arriben a enxampar surten al cap de actius al barri, a través d'òrgans de per desfer de l'imaginari social la quatre dies, perquè els grossos de consulta, seguiment i intercanvi. El imatge de marginació que va marcar Consorci es val de mitjans propis de la Mina. Cal que la societat integri la veritat no són aquí, però utilitzen el comunicació i d'altres per informar nova realitat del barri, que no té ja barri per als seus negocis.” la ciutadania i convidar el veïnat a gaire a veure amb la idea encunyada

QASC 86 ENTORNS

Jonathan Cortés El Pla d’actuació social es proposa l'atenció a les Ensenya l’art del cajón flamenco a famílies a través dels programes de conciliació de la nens de 12 anys i està formant un grup amb altres músics, cantaores i vida familiar i laboral, perquè l’augment desitjable de bailaores amb els qui ja ha fet l'ocupació femenina requereix serveis que descarre- actuacions. Va néixer a la Mina fa 19 anys, on els seus pares van arribar guin les dones de la seva responsabilitat domèstica i des del Camp de la Bota. ajudin les famílies en la tasca de criar els fills i filles.

durant els seus anys foscos. La Mina, comunitat. El valor de l'educació és avui, té reptes que ha de seguir plan- un altre dels eixos per fomentar, tejant-se, però té un llarg camí perquè l'escolarització i la formació recorregut per poder sentir-se inte- dels fills i filles s’entenen com la grada socialment. millor oportunitat per al seu futur I, aquí és on entra en escena el Pla personal i professional, que va molt d'actuació social, indissoluble de lligada al treball per a la convivència “Ara tenim més facilitats i avantat- l'actuació urbanística. Està orientat a i el civisme. fomentar la formació i la inserció Els projectes socials i urbanístics ges, i el barri està molt més bonic sociolaboral de la comunitat amb de la transformació de la Mina que abans, amb la nova rambla, per projectes que abasten tots els mereixen el reconeixement de les exemple. I amb el tramvia que passa col·lectius socials per edats i condi- institucions europees, que han apor- cions, perquè la incorporació de la tat una part de les inversions, i esde- pel mig del barri és comodíssim anar població activa al mercat de treball vé un model que cal seguir per a a Barcelona, que, com que ha crescut és el millor indicador de normalitat altres casos dins i fora del país que tant, de fet, la tenim aquí al costat. i el millor antídot contra la margina- afronten el repte de superar errors La gent de la Mina veu que definiti- ció. El Pla d’actuació social també es del passat que es resisteixen a des- proposa l'atenció a les famílies a tra- aparèixer, perquè han arribat a vament hi ha un canvi evident i posi- vés dels programes de conciliació de minar les estructures mateixes de la tiu, ara cal que els que no són d’aquí la vida familiar i laboral, perquè societat i han fallat en el respecte a i que encara mantenen els seus vells l’augment desitjable de l'ocupació l'individu. A la Mina se li planteja un prejudicis, també s’ho acabin de femenina requereix serveis que des- futur esperançador, lluny dels tòpics carreguin les dones de la seva res- i els vells estigmes. L'èxit depèn, en creure i deixin de malfiar-se del barri ponsabilitat domèstica i ajudin les part, un cop executat el Pla de i de nosaltres. Aquest és un barri on famílies en la tasca de criar els fills i transformació i fetes les grans inver- es viu tranquil, al costat de la platja, filles. La vertebració social es busca sions de recursos humans i econò- fomentant el protagonisme de les mics, del convenciment de la seva i on la gent es coneix i se saluda pel associacions per treballar per a la pròpia població, que ha de desfer- carrer, i això no es pot dir que passi cohesió social, mentre que el desen- se del fatalisme i creure en les seves a tot arreu”. volupament econòmic local s’incen- pròpies oportunitats Q tiva per donar vitalitat al barri i a la

QASC 87 ENTORNS La Farga de Banyoles, estratègies per trencar l’aïllament d’un barri

Un projecte integral, acollit a la Llei de barris, dissenya millores urbanes i accions socials per afavorir la cohesió

Per Eva Coll, tècnica de Participació i Comunicació. Oficina del Pla de Barris de Banyoles

El Pla de millora del barri de La Farga de Banyoles és un projecte municipal, acollit a la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, que és una oportunitat per beneficiar el barri i la ciutat en general, ja que es proposa inserir-hi plenament el veïnat d'uns polígons d'habitatge –construïts a l’inici de la democrà- cia– que n'han quedat tradicionalment aïllats i que provenen majori- tàriament de les successives onades migratòries. La Farga és un barri ubicat a la zona sud de Banyoles, d’uns 2.130 habitants, deslligat de la trama urbana contínua d’una ciutat que en té 18.500. El barri està envoltat per La plaça de la Pau, centre neuràlgic del barri de la Farga.

QASC 88 ENTORNS

un polígon industrial i conté una zona comercial en tres dels seus costats, que formen un continu entre usos industrials, comercials i residencials. La zona d’intervenció d’aquest projecte té una superfície total de 112.391,19 m2, tot i que el nucli dur d’intervenció se centra en una illa de 240 habitatges. La construcció dels blocs d’habitatges que formen part de l’àmbit d’actuació es va iniciar al comença- ment de la democràcia, tot i que els seus trets tipològics continuen essent força els mateixos que els duts a terme durant el franquisme i han acabat configurant uns espais urbans gairebé aïllats, tancats i des- Façana principal d’alguns blocs que conformen el barri. vinculats de la resta de la ciutat. Això ha propiciat que al barri s’hagi La construcció dels blocs d’habitatges que formen acabat concentrant la major part de la població nouvinguda a la ciutat, part de l’àmbit d’actuació es va iniciar al comença- provinent en un principi de la resta de l’Estat espanyol i, a mitjan anys ment de la democràcia, tot i que els seus trets tipo- vuitanta, de forma majoritària, pro- lògics continuen essent similars als duts a terme cedent del continent africà. La degradació urbana del barri, la durant el franquisme i han acabat configurant uns manca d’espais verds i d’equipaments, i els problemes socials i de espais urbans gairebé aïllats. convivència que presentava, exigien i justificaven que s’hi fes una inter- venció integral. És per tots aquests motius que existents i sobretot creant nexes deqüés a la realitat i les necessitats l’any 2005 l’Ajuntament de Banyo- d’unió que integressin el barri amb existents, alhora que va provocar un les va decidir presentar-se a la con- la resta de la ciutat. També es prete- compromís social amb el projecte i vocatòria del Departament de nia que les actuacions socials que es un motiu d’esperança per a la millo- Política Territorial i Obres Públi- desenvolupessin potenciessin millora global del barri. ques per tal d’optar a la subvenció res substancials en la convivència de millora de barris i àrees urbanes. ciutadana i la integració social. Un Des d’un inici la intenció va ser dels aspectes més importants que cal Àmbits d’actuació crear un projecte integral, on la destacar va ser la forta implicació del Tot i l’esforç comú que va repre- millora urbanística portés implícita teixit social del barri en la diagnosi i sentar l’elaboració del projecte la millora en la qualitat de vida dels l’elaboració de les propostes d’ac- l’any 2005, no va ser fins a l’any veïns i veïnes del barri, donant res- tuació. Aquest fet va ser cabdal per següent que es va atorgar l’ajut. El posta a les necessitats específiques poder elaborar un projecte que s’a- Pla de millora del barri de La Farga

QASC 89 ENTORNS

específica. Les actuacions que s’estan fent es proposen la millora de l’espai públic i la dotació d’espais verds, i fomentar la rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis i la provisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu, com ara un espai per a activitats infantils i d’equitat de gènere i la construcció de la seu de la policia local. També es preveu incorporar als edificis del barri les tecnologies de la informació i fomentar la sostenibilitat del desenvolupament humà amb la millora Una reunió del Consell de Barris on s’informa dels treballs del Pla de millora. de l’enllumenat i de la recollida d’escombraries, així com la implantació d’arbrat d’amortiment acústic a la plaça de la Pau, que n’és preveu més de 30 actuacions per àrees urbanes que requereixen el centre. desenvolupar progressivament fins atenció especial de la Generalitat i Tot l’operatiu que es du a terme a a l’any 2010, que es poden agrupar l’altre 50% va a càrrec de l’Ajun- La Farga va acompanyat de progra- en tres grans àmbits: la millora de tament i a través d’ajudes d’altres mes de millora social, urbanística i la connexió del barri amb el Barri administracions i aportacions que econòmica del barri amb actuacions Vell de Banyoles; les accions per a hagin de fer els particulars en les per fomentar el civisme i afavorir la la cohesió i la integració social, i les actuacions de rehabilitació d’edifi- dinamització comercial; la millora accions per evitar la regressió urba- cis particulars. Per tal de poder de locals comercials, mitjançant nística del conjunt del barri. gestionar la despesa, s’ha aprovat subvencions per a la rehabilitació El projecte preveu una inver- un pla financer per a quatre anys dels elements exteriors (tendals, sió de més de 7,4 milions d’euros. en què cadascuna de les 30 actua- portals, il·luminació, etc.) i la D’aquest total, el 50% l’aporta el cions que s’estan desenvolupant té supressió de barreres arquitectòni- Programa de millora de barris i assignada una quantitat de diners ques, entre d’altres.

Les actuacions que s’estan fent es proposen la Suport a les comunitats de propietaris millora de l’espai públic i la dotació d’espais verds, i El Pla inclou un programa de fomentar la rehabilitació dels elements col·lectius suport i gestió de comunitats de propietaris, que és una de les actua- dels edificis i la provisió d’equipaments per a l’ús cions que es consideren primordials col·lectiu, com ara un espai per a activitats infantils de tot el projecte, ja que intenta lligar l’apartat urbanístic amb el social i d’equitat de gènere i la construcció de la seu de la i a més treballa per a la cohesió social i la convivència ciutadana. És, policia local. per tant, entorn d’aquesta actuació,

QASC 90 ENTORNS

on es mouen gran part de la resta d’actuacions. El seu objectiu principal és organitzar i dinamitzar les comunitats de propietaris dels edificis del barri, i d’aquesta forma millorar l’estat de la gestió dels espais comuns de les diverses comunitats. Alhora també es pretén informar, conscienciar i ajudar en tots els tràmits per a la rehabilitació dels edificis. Aquest programa compta amb un equip de 3 persones que treballen directament amb el veïnat del barri. L’actuació es va iniciar fent Els veïns reben explicaciones de les actuacions que es duen a terme. un primer diagnòstic de les comunitats en les quals s’havia d’intervenir de manera més immediata, fent leg/òloga que, a part d’oferir serveis pretén retornar-li la importància entrevistes pis per pis, elaborant un socials primaris, desenvolupa, que havia tingut anys enrere, com a quadre específic d’intervenció on es també, línies de treball comunitari al via de comunicació i com a espai de preveu els objectius generals, els barri i de treball conjunt amb la resta relació. És per aquest motiu que específics i les activitats que s’han dels seus equipaments i serveis. Els l’objectiu principal és que aquest de dur a terme. Actualment s’està àmbits d’actuació principals són el vial esdevingui el lligam entre el fent una intervenció a les comuni- treball educatiu en medi obert; la barri de La Farga i el centre de la tats de manera continuada i incidint millora de les estratègies educatives ciutat. Per assolir aquest objectiu, es principalment en aquelles que de pares i mares del col·lectiu sene- millorarà el carrer en tots els aspec- necessiten més suport i assessora- gambià; la dinamització i el foment tes: enllumenat, instal·lació de ment. D’altra banda, també s’està del treball en xarxa; l’atenció perso- mobiliari urbà, rebaixaments de engegant un procés d’informació nalitzada i la dinamització de grups voreres, guals i passos de vianants, personalitzada a totes les comuni- de joves del barri a partir de les millora del clavegueram, soterra- tats de propietaris per tal d’iniciar noves tecnologies. ment de contenidors, etc. Però l’actuació de rehabilitació d’edificis i la retirada d’antenes parabòliques de les façanes. El Pla inclou un programa de suport i gestió de comunitats de propietaris, que és una de les Atenció social més a prop Un altre programa que ja s’està actuacions que es consideren primordials. duent a terme és la ubicació d’un equip bàsic d’atenció social i primà- ria al barri, per apropar aquest servei i oferir una atenció més personalitza- Revitalitzar un eix viari sobretot es vol donar prioritat a la da i propera. Aquest equip està for- El programa d’urbanització del mobilitat de les persones i donar mat per un/a treballador/a social, carrer Girona, que havia estat anti- vida al carrer, per això el projecte un/a educador/a social i un/a psicò- gament la via d’entrada de la ciutat, preveu fer voreres més amples, ele-

QASC 91 ENTORNS

Es vol donar prioritat a la mobilitat de les persones i donar vida al carrer, per això el projecte preveu fer voreres més amples, elevar els passos de vianants per millorar la seguretat, refer el ferm del carrer i fomentar l’ús de la bicicleta fent un carril bici al llarg de tota la via.

Detall de patis interiors.

fet que la majoria dels edificis van ser construïts amb materials de mala qualitat i que hi ha hagut una manca de manteniment durant tots els anys posteriors a la seva cons- trucció, fa necessària una rehabilita- ció gairebé integral d’aquests. A fi d’assolir aquests objectius, l’Oficina de Gestió del Projecte està elaborant les bases de subvenció a les quals, juntament amb els ajuts del Departament de Medi Ambient Un grup de veïnes netejant un pati interior del bloc d’habitatges. i Habitatge, es podran acollir les comunitats de propietaris i els/les propietaris/àries d’habitatges unifa- var els passos de vianants per millo- Fer un barri més atractiu miliars. Cal tenir present, però, que rar la seguretat, refer el ferm del L’estat actual de la majoria d’e- aquesta actuació seria molt dificul- carrer i fomentar l’ús de la bicicleta dificis de La Farga és un dels factors tosa sense la intervenció de l’equip fent un carril bici al llarg de tota la que provoca la imatge de degrada- de suport i gestió de les comunitats via. Tot i que, pel que fa a la urba- ció que té actualment el barri. Amb de propietaris, que, en aquest cas, nització de carrers, aquesta sigui l’o- aquesta actuació es pretén millorar treballen conjuntament amb el per- bra més important, s’urbanitzaran el parc d’habitatges i recuperar l’a- sonal de l’Oficina de Gestió del també tots els carrers del perímetre tractivitat del barri com a àrea resi- Projecte per tal d’informar els veïns del nucli dur dins l’àmbit d’actua- dencial, millorant el paisatge urbà i i les veïnes de tots els tràmits i les ció, seguint els mateixos criteris les condicions d’accessibilitat dels gestions que els cal fer per optar a d’urbanització del carrer Girona. habitatges i edificis en general. El les ajudes Q

QASC 92 DIÀLEG

Q Un exponent de l'urbanisme i l'arquitectura com a diàleg social

Sebastià Jornet i Forner (Amposta, proposi indicadors i estàndards 1959) és un acreditat arquitecte urba- objectivables perquè els plans d’or- nista que imbueix criteris socials als denació urbanística municipals els nombrosos treballs a escala diversa de puguin incorporar. planejament urbanístic i territorial, Havent despertat un gran interès d’arquitectura i integració d’espais en dins i fora de Catalunya, el Pla espe- què participa. Fa 25 anys que es dedi- cial de reordenació i millora de la ca a l’urbanisme i en fa 20 que com- Mina ha estat en bona part l’inspira- parteix amb dos companys de carrera dor dels plans sorgits de la Llei de –Carles Llop i Joan Enric Pastor– el barris, en alguns dels quals Sebastià despatx JLP-Arquitectes, que ha estat Jornet també hi pren part. El seu l’encarregat d’una gran quantitat de despatx també ha elaborat el plec de projectes d’ordenació i planejament recomanacions que s’han de tenir territorial i urbanístic, entre els quals en consideració per a la projecció de destaca el Pla de transformació del barri de la Mina (de Sant les àrees residencials estratègiques (ARE) noves, que el Adrià de Besòs); el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà i Govern català ha llançat amb la voluntat de promoure l’habi- de la Vall d’Aran; el planejament de ciutats com Terrassa i tatge a preu assequible els propers anys. Mataró; el Pla integral del centre històric de Tortosa o actua- Llicenciat en arquitectura per la Universitat Politècnica de cions destacades al parc aeroespacial de Viladecans, entre Catalunya (UPC) el 1987, en l’especialitat de projectes, urba- altres. És, però, la seva intervenció en el Pla de transformació nisme i història, Sebastià Jornet és professor associat del del barri de la Mina –que ha merescut el Premi Nacional Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori i de d’Urbanisme 2006, atorgat pel Ministeri de l’Habitatge– el l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la que l’ha projectat com un exponent de l’urbanisme i l’arqui- UPC. També és professor dels màsters de la UPC sobre pro- tectura com a eines de diàleg social. “L’urbanisme i l’arquitec- jecció urbanística; gestió i transformació de les ciutats en tura –afirma Sebastià Jornet– tenen un compromís social en països en desenvolupament; paisatge, i planificació territorial. la millora de les condicions d’aquells espais que s’han de pro- Així mateix, col·labora en la realització de cursos diversos de jectar. L’urbanisme social és integral i integrador, fet des de formació en el camp de l’urbanisme i la gestió a l’Escola Sert la participació ciutadana, institucional i tècnica, en col·labora- del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). En l’àmbit ció amb altres disciplines de la geografia humana, el medi institucional, és membre de la ponència tècnica de la ambient, l'economia, etc.” Davant la necessitat d'infraestruc- Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (en represen- tures socials que Catalunya té per afrontar els reptes socials tació del COAC) i de la Comissió de Terres de l’Ebre (en nous plantejats, és un ferm partidari d’una planificació terri- representació de la Federació de Municipis de Catalunya). És torial global –a través d’un mapa o un pla sectorial territorial el secretari de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de específic– que identifiqui els dèficits que s’han d’atendre i Catalunya del COAC. (VRC)

QASC 94 DIÀLEG

SEBASTIÀ JORNET: “Són del tot necessaris un pla territorial o un mapa sobre infraestructures socials”

Per Vicenç Relats Fotografies: Ivan Giménez Costa

L’objectiu d’aquesta entrevista és tura no existeix, perquè es limita a no es donen tots aquests elements, reflexionar sobre les infraestructures ser un compendi de lleis, xifres, difícilment es poden arribar a cons- socials des d’un punt de vista de l’ur- estàndards... que necessiten la mate- truir bons barris, d’aquests que en banisme i l’arquitectura socials i em rialització de l’arquitectura per ser podríem dir urbanisme social. pregunto, d’entrada, si no és una entesos. En aquest sentit, urbanisme certa redundància parlar d’urbanisme social i arquitectura social són cares És un fet, però, que també hi ha i arquitectura socials? de la mateixa moneda, la que preveu urbanistes i arquitectes que fan els L’urbanisme s’entén com l’art i la la planificació correcta i acurada de plantejaments des de criteris pura- ciència de disposar béns i serveis a les ciutats. No entenc una paraula ment estètics o funcionals... la ciu tat i el territori per millorar la dissociada de l’altra. Segurament no Quedar-se només en la part estèti- qualitat de vida de les persones. El seré gaire modern, però encara sóc ca de l’arquitectura o l’urbanisme bon urbanisme és el del zoom, és dels que creu que l’urbanisme i l’ar- vol dir cenyir-se sols a la part que té aquell que, a la vegada que mira la quitectura tenen un compromís a veure amb l’art. Un pintor i un realitat en la seva part més concreta, social en la millora de les condicions escultor poden fer una roda quadra- no perd la referència d'entendre el d’aquells espais que s’han de projec- da, però un urbanista i un arquitecte, projecte com una part d'un mosaic tar, que passa per la bona articulació no. I amb això no em posiciono a territorial més extens. El bon urba- de tots els elements que hi interve- favor de l'urbanisme funcionalista, nisme és el dels traçats dels carrers, nen. Per això és tan difícil fer bons que ha portat alguns dels problemes de la distribució correcta dels equi- barris. Per fer bons barris, hi ha de les nostres ciutats, sinó que em paments, de la bona localització dels d’haver un bon urbanisme, una bona posiciono per la ciutat compacta en espais lliures i les places, i també gestió, una bona qualitat de la urba- les formes, diversa en les funcions i aquell que anticipa l’arquitectura. nització i, finalment, també, una ordenada en els seus traçats. De fet, l'urbanisme sense l’arquitec- bona execució de l'arquitectura. Si L’arquitectura i l’urbanisme han de

QASC 95 DIÀLEG

“L’arquitectura i l’urbanisme han de ser integrals i els casos, cal un diàleg i una col·labo- ració amb les altres disciplines de la integradors si volen ser multidisciplinaris. No puc geografia humana, ambiental, de la entendre que no es tingui en compte el lloc, el territori, mobilitat, l’economia, el dret, l’enginyeria, etc., per poder fer un bon les persones o el context cultural dels diferents espais producte. I això es requereix tant pel en els quals s’ha d’intervenir.” que fa a la planificació de l’escala de detall com a la planificació de l’escala territorial.

ser integrals i integradors si volen ser da a diferents escales també ha d’aten- El Pla de transformació de la Mina multidisciplinaris. No puc entendre dre les diferents necessitats de la (de Sant Adrià de Besòs), que vostè que no es tingui en compte el lloc, el població: sanitat, educació, serveis ha liderat, ha estat un model per a territori, les persones o el context socials, cultura... És un urbanisme altres projectes sorgits amb la Llei de cultural dels diferents espais en els complex, que interrelaciona i propo- barris. Què cal prioritzar quan es quals s’ha d’intervenir. No crec amb sa a partir d'una matriu de doble dissenyen actuacions a favor de la un urbanisme i una arquitectura entrada: espai i funció. cohesió social d’un barri o un terri- autista, abstracte i descontextualit- tori desafavorit? zat. Hi ha qui defensa que en aquest Vostè ha participat en la planifica- En qualsevol actuació, el prioritari món globalitzat l’arquitectura pot ció urbanística de territoris tan sempre és disposar d'un bon conei- ser la mateixa al Japó o a la Vall diversos com les ciutats de Mataró i xement previ, que és la base d'una d’Aran, que a Chicago o a l’Àfrica i Terrassa o de comarques pirinenques proposta coherent. És el que a l’es- jo sincerament crec que no pot ser com el Pallars Sobirà i la Vall cola d’arquitectura anomenem la així. Encara crec que el clima, el pai- d’Aran. Els criteris d’aproximació a importància de l’anàlisi. En el cas de satge, el territori, les preexistències, cadascun d’aquests territoris tenen la Mina els treballs van néixer d’un la topografia i la gent són molt res en comú? trípode molt clar: l’estudi de base importants en la forma de concebre L’aproximació és absolutament antropològic i social de les condi- o projectar l’urbanisme. diferent, però té en comú que en cions de vida de la gent del barri (que tots els territoris s'ha treballat en va dirigir Concha Doncel de la Així, l’urbanisme social no és equip i des de la multidisciplinarie- Fundació Pere Tarrés); un estudi exclusiu de barris de les grans conur- tat, amb allò que podríem dir una tècnic dels habitatges (que va dirigir bacions, sinó que també val per a mirada calidoscòpica de la realitat. César Díaz de l’Escola d’Arqui - pobles petits... Això vol dir atendre tot un seguit tectura de Barcelona) i un estudi Absolutament. L’urbanisme social d’elements i necessitats de naturale- urbanístic i d’alternatives d'actuació, ha de ser integral i integrador, de sa molt diversa. Evidentment, a cada que vàrem fer al nostre despatx. Les mirada polièdrica, necessari a totes les territori li correspon un instrument conclusions que es van extreure d’a- escales i territoris, tant per a un d’escala diferent, tant si és el Pla de quests tres treballs previs van garan- poblet com per a una metròpoli, per transformació de la Mina com el pro- tir que les solucions proposades esti- a un barri que experimenta una actua- jecte de rehabilitació del nucli antic guessin ben cohesionades i interrela- ció de creixement o un que ordena la de Tortosa o el Pla director urbanís- cionades entre si. La Mina i alguns transformació d’un teixit industrial tic de la Vall d’Aran. Són escales dels barris desafavorits o estigmatit- cap a un de residencial. Aquesta mira- d’intervenció diferents, però, en tots zats per la marginació van néixer en

QASC 96 “Encara sóc dels que creuen que l’urbanisme i l’arquitectura tenen un compromís social en la millora de les condicions d’aquells espais que s’han de projectar.”

QASC 96 DIÀLEG

posicions de perifèria, amb disconti- nèixer que hi ha un conjunt de barris lacionat, el conjunt i la part formen nuïtat amb el teixit urbà, sent barris de Catalunya –més d’un centenar– un tot indissoluble, i cal actuar-hi des dormitori sense diversitat de fun- que mereixen especial atenció. La de l’acupuntura urbana: intervenir cions, acabats sense possibilitat d’e- Llei en tipifica tres grans grups: els en un punt per aconseguir un gran volució, barris en definitiva amb un nuclis antics, els polígons sorgits benefici del conjunt. En canvi, els monocultiu social. La transformació d’operacions d’habitatge massiu dels polígons d’habitatge, en general, en aquests casos passa pel reciclatge anys setanta i els barris d’extensió presenten característiques comunes: urbà intens, amb introducció dels suburbana o marginal. La Llei de molt d'espai públic i pocs llocs amb tres principis bàsics de qualsevol barris té dos elements molt clars per identitat urbana que siguin elements ecosistema urbà: centralitat, diversi- escometre les actuacions que s’han de referència com ho és la plaça o el tat i intercanvi. En el cas de la Mina, de fer. D’una banda, reconeix que carrer major d’un poble. A més, això s’ha fet fonamentalment a tra- amb el dia a dia no n’hi ha prou i cal molts d’aquests polígons van néixer vés de l’obertura de la Rambla, que intensificar la inversió en un espai de acabats des del primer dia: amb la és el passeig central, per on hem temps delimitat per ajudar a canviar seva església, l’escola, la pista espor- volgut que passi el tramvia, i incor- les tendències, i, de l’altra, reconeix tiva i el petit centre comercial, però porant-hi equipaments nous de la necessitat de la transversalitat de en cap cas pensant en l’evolució de la referència (la biblioteca, la comis- l’actuació amb accions integrals que seva gent. Barris a l'inici amb gent saria dels mossos d'esquadra, l'e- no toquen només els aspectes de la jove –de trenta o quaranta anys– que ara presenten índexs significatius “L’urbanisme només l’entenc des del diàleg, que és d’envelliment. El fet que tinguin molt espai no ocupat, però, permet conversa activa entre les parts implicades en la recer- que es pugui pensar en el seu reci- ca de solucions a un pla concret. Perquè això sigui pos- clatge, reformulant la ubicació d’e- quipaments, dels carrers i dels habi- sible, la conversa ha de començar des del primer dia, tatges, com s’ha fet a la Mina, afavo- rint la seva diversitat en tots els sen- cosa que és fonamental.” tits, tal com existeix a la ciutat consolidada.

quipament esportiu...) que es com- pedra, sinó també els de les perso- En el cas de la Mina, el disseny de plementen amb els de proximitat nes: la sanitat, el treball, l’educació, les actuacions va partir d’un procés del barri (l'escola, l'IES, el casal etc. Per això els projectes sorgits de de participació dels veïns. Fins on infantil...), espais públics nous d’i- la Llei de barris han generat també poden arribar aquests processos i dentitat del barri i habitatges nous accions paral·leles de diverses conse- com s’ha de fer perquè siguin reals i que garanteixin la barreja social lleries. Del centenar d’actuacions efectius? necessària. que s’han programat fins ara, la Els processos de participació ciuta- majoria corresponen a centres histò- dana que acompanyen el planeja- Aquesta anàlisi prèvia tan acurada rics i a polígons d’habitatge massiu, ment urbanístic estan actualment de la Mina no deu ser tan habitual en que són dues realitats completament molt reglats: des de les taules de altres casos... diferents. Els centres històrics són debat i diàleg del mateix barri, fins al La Llei de barris és un instrument únics, complexos i fràgils a la vega- consell consultiu d’un pla d’ordena- molt encertat del Govern en reco- da, ja que en aquests tot està interre- ció urbanística municipal d’una ciu-

QASC 98 QASC 99 DIÀLEG

tat. I a una escala de barri, és bo El Pla de transformació de la Són necessaris trenta anys, una nova incentivar aquests processos. Mina va començar fa vuit anys. La generació, que visqui en aquest con- L’urbanisme només l’entenc des del situació ha fet ja el tomb? Quan serà text nou i en aquesta nova realitat, diàleg, i el diàleg és conversa activa una realitat la seva normalització? que visqui el barri d’una manera entre les parts implicades en la Tots els que treballem en proces- diferent. Una feina més important recerca de solucions a un pla con- sos de transformació profunds de que la urbanística és la que fa el Pla cret. Perquè això sigui possible, la barris amb indicadors de marginali- d’actuació social inclòs al Pla de conversa ha de començar des del pri- tat elevats, sabem que el rellotge de transformació, que té set línies mer dia, per generar confiança i la pedra i el de la transformació d’actuació (formació laboral, conci- també complicitat. Al Pla de la social o humana són totalment dife- liació de la vida familiar, desenvolu- Mina, en els primers contactes ja es rents. Amb deu anys es pot donar la pament econòmic, participació i van començar a captar les demandes, volta a un barri i la transformació desenvolupament comunitari, espai voluntats i necessitats dels veïns i física –de la pedra– a la Mina ja és públic i civisme, suport social i edu- veïnes a través de converses i reu- ben evident, amb més d’un 80% de catiu, convivència i civisme) i que nions. D’acord amb això, s’anava les actuacions ja executades. Això en aquests moments ja presenta construint la proposta. està reconegut tant internament indicadors objectius de la millora com externament, per part de la del barri respecte al moment de l'i- I com es capta una opinió veïnal Comissió Europea, que considera nici del projecte de transformació. que sigui representativa? aquest projecte el més avançat dels Bàsicament, a través d’entrevistes deu projectes que actualment s’es- A vegades la construcció d’equi- en profunditat amb els diferents tan cofinançant amb fons europeus paments de serveis socials –tant si actors, entitats i col·lectius presents dins del conjunt de l'Estat espanyol. es tracta d’un centre per a drogoad- al barri, tal com es va fer en l'estudi Ningú que es passegi ara pel barri dictes com per a infants, malalts social i antropològic de la Mina. veurà cap dels problemes urbanís- mentals o gent gran– comporta Després de vuit propostes anteriors, tics que hi havia vuit anys enrere. rebuig per part de veïns. Com es es presentava finalment una alterna- Ara bé, la transformació social és pot passar del rebuig a la corespon- tiva nova, que inicialment va ser més lenta. Perquè si en la pedra deu sabilització? rebuda entre la il·lusió, l'escepticis- anys són suficients, en les transfor- Aquests casos de rebuig són me i la desconfiança i, a partir d'aquí, macions socials de la gent del barri comptats, però és veritat que n’hi va començar la conversa activa, el el procés és d'una altra velocitat. ha alguns. La societat del benestar diàleg sobre qüestions concretes del projecte: la ubicació de l’escola, les intervencions en els blocs, la reorde- “Si quan parlem d’una narcosala no parlem tan sols nació de les escales, els ascensors, les d’una narcosala, sinó que es contextualitza la seva alçades de les edificacions noves, el repartiment dels habitatges nous, el localització en una lògica conjunta de planificació sec- destí dels equipaments... i, en alguna torial i integrada amb altres actuacions de benefici de les qüestions, el resultat va ser reorientar les propostes a les sol·lici- social i econòmic, estem posant les bases per a un pos- tuds veïnals i, en d'altres, es va man- sible diàleg.” tenir una posició ferma i coherent amb els principis i objectius del Pla.

QASC 98 QASC 99 DIÀLEG

també genera certs inconvenients. estem posant les bases per a un pos- ració de coresponsabilitat institu- La societat del benestar a vegades fa sible diàleg. Si les coses s’expliquen cional, si és que som capaços de dia- que ens tornem més individualistes i amb raons objectives i de planifica- logar i poder explicar els arguments menys solidaris: la pobresa és més ció, el rebuig podrà continuar sent- de la distribució territorial, i els solidària que la riquesa, en general. hi, però amb menys arguments. efectes beneficiosos que l’equipa- La societat del benestar ha generat Aquests equipaments que poden ment i les altres accions d’inversió i el principi de not in my backyard, despertar rebuig s’han de poder millora poden comportar directa- que vol dir “sí, però no a casa mirar de manera positiva i solidària, ment i indirectament al conjunt del meva”. La manera d’afrontar aques- i complementar-los amb altres de barri, del municipi i per extensió al tes qüestions passa per una planifi- més benvinguts, en una acció com- territori del seu entorn. cació general i multisectorial, que pensatòria. raoni el perquè de l’emplaçament Els darrers anys s’ha introduït d'un equipament en un lloc o un I què cal fer quan són els mateixos amb força la figura del mediador altre i que no sols planifiqui els ajuntaments els que s’oposen a entre els veïns i l’Administració en equipaments conflictius, sinó també determinats equipaments en el seu conflictes de gestió de l’espai un conjunt més ampli i integral d’e- municipi? públic, com els derivats de projec- quipaments i serveis. L’exemple de El possible rebuig sovint té les tes urbanístics. Quin paper ha de la planificació de les presons, sovint seves raons i arguments. Cal tenir tenir? rebutjades, porta incorporada a la present que l’Administració muni- Cada cop, precisament per una seva implantació un compromís cipal és la més propera a la ciutada- major garantia de dret dels ciutadans i ciutadanes, anem fent més i “Tots els que treballem en processos de transforma- més complex l’entramat jurídic de l'actuació urbanística, i el conflicte ció profunds de barris amb indicadors de marginali- entre el dret individual de les perso- tat elevats, coneixem que el rellotge de la pedra i de nes i el col·lectiu de la societat té més necessitat de trobar instàncies la transformació social o humana són totalment de mediació i diàleg. La necessitat diferents.” del coneixement tècnic del que es pot fer i del que no, i el fet que hi hagi una persona interlocutora o d’inversió quantificat per a altres nia, la més sensible a les seves mitjancera o quasi diria una traduc- millores en aquell municipi o terri- demandes i la que rep directament tora que sigui de la confiança i la tori. La lògica de distribució terri- el primer impacte del rebuig. Els complicitat dels veïns, que pugui torial equilibrada i compensada té ajuntaments, en general, són alhora ser més propera a les seves deman- major coherència que la decisió pre- els que tenen més contacte amb els des, és cada cop més desitjable, ja cipitada i unilateral. Si quan parlem ciutadans i les ciutadanes i els que que facilita l'intercanvi d’aporta- d’una narcosala no parlem tan sols tenen menys marge en la disponibi- cions en la construcció del projecte d'una narcosala, sinó que es contex- litat dels recursos econòmics. En comú. Certament, no és una figura tualitza la seva localització en una alguns casos –ni molt menys de còmoda ni fàcil, requereix integritat lògica conjunta de planificació sec- forma general en el conjunt dels de criteri, flexibilitat d’opinió, torial i integrada amb altres actua- 946 municipis de Catalunya– pot serenitat de diàleg i capacitat de cions de benefici social i econòmic, girar-se la truita amb una col·labo- comunicació.

QASC 100 QASC 101 DIÀLEG

Sovint els interessos dels veïns i les veïnes i de l’Administració semblen aparentment oposats... L’objectiu dels uns i els altres no són contraposats, perquè tots dos volen el millor per al barri o la ciutat. Amb tot, el camí, els elements i els instruments sovint no coincidei- xen per la limitació de recursos eco- nòmics o per la percepció diferent que es té de les coses. Per intentar el diàleg, cal fer l’esforç de voler estar a la pell de l’altre i de canviar-se els uniformes. És la manera de poder arribar a entendre per què l’altre s’està posicionant d’una determinada manera i entendre les seves raons. Si ens enroquem i ens posem numan- tins, no hi ha conversa ni diàleg.

Les necessitats d’atenció social creixents de la població catalana i l’a- plicació de lleis ambicioses noves com la de serveis socials i de la dependència, que universalitzen el dret d’accedir-hi, comporten la cre- “La societat del benestar ha generat el principi de ació d’una oferta nova en l’àmbit de les infraestructures socials. És con- not in my backyard, que vol dir ‘sí, però no a casa venient una planificació territorial meva’.” més global, que vagi més enllà del Pla d’ordenació urbanística de cada municipi? Planificar és programar a curt, mitjà i llarg termini una sèrie d’ac- s’hagi fet. En aquests moments a feta, que serveix molt bé per a la cions que requereixen reserves de Catalunya tenim el Pla de carreteres; programació i la coherència de l'or- sòl i compromís d’acció en la inver- el Pla territorial sectorial d’equipa- denació de les necessitats munici- sió dels equipaments, i sovint, quan ments comercials; s’està elaborant el pals, i això sovint es fa amb el plane- no es planifica, les actuacions es fan Pla territorial sectorial d’habitatge; jament urbanístic general, que ha de més amb criteris d’oportunitat que hi ha un mapa escolar, un mapa sani- ser concurrent en un mateix espai amb criteris d’idoneïtat. Aquesta tari, un pla d’instal·lacions esporti- físic d'aquestes decisions sectorials. planificació és absolutament necessà- ves, de museus, de teatres, etc. N’hi En aquest sentit, entenc que és del ria i no puc entendre que encara no ha molta, de planificació sectorial tot necessari un pla o un document

QASC 100 QASC 101 DIÀLEG

–no sé si un mapa o un pla territorial amb un sol destí específic. per mi, són molt més estimulants, ja sectorial– sobre infraestructures L’equipament és un concepte de que mesclen usos, funcions i desti- socials en el sentit més ampli. naturalesa espacial que indica la seva nataris dins d’un mateix espai com- L’instrument o el camí que es triï no condició d’ús col·lectiu a diferència patible i complementari. Els equipa- és tan important com l’objecte i la dels habitatges i dels espais produc- ments haurien de tenir la condició finalitat que persegueix. Cal disposar tius. Es tracta d’una categoria urba- de ser utilitzats com més intensa- d’unes línies generals que identifi- na que es fonamenta en el seu servei ment millor i com més temps quin quins són els dèficits i els ele- funcional a les demandes de pobla- millor. La línia dels equipaments ments que s’han d’atendre i que pro- ció-usuari/ària de la infraestructu- multifuncionals, si hi ha compatibili- posin els indicadors perquè els plans ra: assistència, activitats del lleure, tat de funcions, és la més correcta. d’ordenació urbanística municipals esport, educació, cultura... Totes S’hauria d’aconseguir, per exemple, puguin fer-los seus i integrar-los. Cal aquestes activitats originen l’equipa- com ja passa en algunes experiències una coordinació més gran entre les ment i li donen sentit. L’increment dels patis de les escoles, que estiguin decisions de lògica local amb les de de l’especialització dels equipa- oberts al conjunt del barri i la ciutat. lògica comarcal, territorial i de país. ments de la ciutat fa que cada cop Les escoles són, amb diferència, l’e- sigui més necessària una postura quipament primari i de proximitat Amb l’envelliment de la població conjunta i simultània respecte a les que consumeix més sòl del conjunt a què hem arribat i amb altres fenò- iniciatives per millorar les condi- de la ciutat. I sovint en termes de mens socials emergents també van cions d’equipament i de serveis dels temps, tenen limitat el seu funciona- canviant les necessitats de presta- diversos equipaments. Els equipament a un horari laboral: de les nou cions i equipaments socials. Com ments són llocs significants de la del matí a les sis de la tarda, i tan- s’ha de fer per anar a uns equipa- ciutat i marquen els fluxos de movi- quen els dissabtes i els diumenges i ments que siguin més polivalents i ment de les persones. els mesos de juliol i agost. Obrir més complementaris? D’equipaments n’hi ha d'unifun- aquests espais esportius o escolars, Crec més en els equipaments cionals –centres per a joves, infants, més enllà de l’horari laboral, i inte- multifuncionals i diversos que en els gent gran–, totalment separats per grar-los a altres funcions per al conjunt dels veïns, contribuiria a una “Estaria bé començar a elaborar una taxonomia per optimització del seu ús. formats i conjunts de serveis socials que es puguin Què cal per concebre ja des de l’o- rigen uns equipaments que afavorei- complementar. Això permetria estandarditzar les xin la integració de serveis? necessitats. Una llista de quasi 50 tipus d’equipa- Respecte a la seva condició física, els equipaments han de ser conteni- ments és massa extensa.” dors perfectibles d’activitats. Parlem que la nova arquitectura de l'habitatge ha de ser flexible als canvis dels que van adreçats exclusivament cap funcions, que són d'una gran inefi- temps, adaptable, i per això es a un tipus de servei o col·lectiu. ciència pel que fa a la seva gestió, comença a plantejar la necessitat de Crec molt més en els equipaments costos, manteniment i optimització generar habitatges que amb facilitat d’integració, que barregen infants i dels espais, i hi ha també aquesta permetin modificar les disposicions gent gran, que en els equipaments segona família d’equipaments que, dels envans i de les separacions entre

QASC 102 QASC 103 DIÀLEG

les diferents parts de l’immoble. Un pis d’avui de tres habitacions amb “Cal tenir present que l’Administració municipal és la una família tradicional, pot ser que demà sigui el pis on viu una sola per- més propera als ciutadans, la més sensible a les seves sona, que té dins de la casa un espai demandes i la que rep el primer impacte del rebuig.” de treball. D’això se n’estan fent algunes experiències i, si ho traslla- dem als equipaments, caldrà que que pot ser un contenidor generós, Seria convenient una cooperació projectem contenidors que es que pot acollir dins seu moltes fun- més gran dels treballadors i treballa- puguin adaptar en el temps a neces- cions. Hi ha arquitectures que són dores socials amb els/les arquitectes sitats diverses, sense perdre la càrre- finalistes, exclusivament per a una en el disseny de les infraestructures ga simbòlica i referent que aquestes cosa, que està bé que siguin així, socials noves? arquitectures han de representar en però hi ha arquitectures que s'han Per descomptat. La primera feina el conjunt de la ciutat. Per això, com de pensar en la seva possibilitat d’a- de l’arquitecte és escoltar el client, menys funcionalistes siguin, millor. daptar-se, preveient la seva poten- l’usuari i el programa de necessitats Hem vist que els grans contenidors cial evolució cap a altres possibles d’aquell que ha d’utilitzar l’edifici. Si de l’arquitectura del segle XIX ser- usos futurs. És necessari definir i l’arquitecte entén la pregunta i la veixen per a finalitats molt diverses: dissenyar contenidors flexibles que demanda que li estan fent, podrà ser una escola, un museu, un centre permetin l’adaptació a unes necessi- més ajustat i fi en la resposta. I més, d’acollida o un consell comarcal. El tats que avui són unes i demà seran encara, quan aquest tipus d’equipa- que té de bo aquesta arquitectura és d’una altra naturalesa. ments tenen un ventall d’usos molt

QASC 102 QASC 103 DIÀLEG

més gran. Avui un arquitecte que li veis socials. Potser estaria bé comen- tres que haurien de correspondre a encarreguin un PAV3 (una ins- çar a elaborar una taxonomia per una ciutat en els seus equipaments: tal·lació de tres pistes transversals i formats i conjunts de serveis socials educació, cultura, equipaments una pista longitudinal) sap perfecta- que es puguin complementar. Això socials, esportius... No estan reglats ment de què li parlen, perquè està permetria estandarditzar les necessi- normativament, però l’anàlisi de estandarditzat i respon a unes tats. Una llista de quasi cinquanta l’experiència feta en els diferents demandes concretes de programa tipus d’equipaments és massa exten- municipis de Catalunya permet tenir que ha de resoldre. Si rep l’encàrrec sa. La necessitat de sintetitzar les una certa orientació. L’estàndard ha de fer una escola de 2 més 2, és molt tipologies possibles i agrupar-les en de servir com a referència genèrica, clar que parla d’un centre de dues un conjunt més reduït pot facilitar la però ha d’estar molt matisat per la línies d’infantil i dues de primària, concentració de la intenció en la pro- particularitat i la identitat de cada que han de complir uns requisits de gramació d'una infraestructura municipi. Com que els serveis són funcionament molt clars i coneguts. social, enfront d’una dispersió atesos majoritàriament des de les Això, tal vegada, encara passa més excessivament àmplia de difícil res- instàncies municipals, aquests indica- en els centres hospitalaris, on les cir- posta en la seva totalitat. dors s’han de tenir presents sobretot amb vista al planejament local, que “L’estàndard ha de servir com a referència genèrica, és d’on surten les reserves de sòl. La construcció d’un mapa superior i però ha d’estar molt matisat per la particularitat i la dels estàndards possibles s’ha de fer identitat de cada municipi.” des del coneixement molt proper de les realitats més menudes de cada municipi.

Com s’han de determinar els culacions del personal i de l'atenció A partir de quins criteris s’han de barems de creació d’infraestructures als pacients condicionen en gran fixar uns estàndards en l’àmbit de les socials noves? manera el projecte. La resposta més infraestructures socials, com les que Els equipaments no tenen una detallada dependrà del lloc, la ja hi ha en l’àmbit de l’educació o la correspondència lineal, sinó escalar. llum, la ciutat, el paisatge i el con- salut? A mesura que augmenta el llindar de text cul tural. El problema és que tot L’estàndard d'equipament és un la població a la qual s'ha de servir, això no està tan clar quan parlem indicador de referència que serveix apareixen necessitats noves, que en d’infraestructures socials, perquè per saber més o menys en quin nivell les poblacions de rang inferior no hi encara hi ha tipologies molt diverses estem, conscients que a major estàn- eren presents. En el cas de l'ensenya- de serveis que defineixen conceptes dard més possibilitat de qualitat de ment, per exemple, la lògica de la similars amb terminologies sem- servei. Els estàndards són indicadors implantació d'una escola apareix blants. Es parla de centres de dia, relatius entre dos valors i es mesuren com el primer equipament bàsic, centres cívics, d’acollida, de serveis en metres quadrats de sòl per habi- amb un barri a partir d'uns 800 habi- compactats, de casals, d’espais d’in- tant, en metres quadrats de sostre tatges nous, de forma que no es tegració... La mateixa Llei de serveis per habitant, en metres quadrats de construeixen escoles en urbanitza- socials, a parer meu, estableix una sostre per unitats d'habitatge, etc. En cions de 200 habitatges, encara que llista excessivament llarga de tipolo- això, ja hi ha tota una cultura sobre tothom té el dret constitucional a gies de diferents equipaments de ser- quins són genèricament els paràme- l’ensenyament. Una cosa semblant

QASC 104 QASC 105 DIÀLEG

succeeix amb la planificació dels cen- “La construcció d’un mapa o pla territorial sectorial tres sanitaris. D’altra banda, tots els equipaments tenen un radi de servei d’infraestructures socials s’ha de fer a partir de la crític a partir del qual la distància realitat concreta dels municipis, del coneixement més excessiva afecta la capacitat de la fun- ció que ofereix. Alguna cosa d’això proper de les funcions que atenen i d’una lectura més també passa en el cas de les infraes- general del conjunt.” tructures socials. Un poble de 200 habitants per si mateix no requereix un centre de dia per a la gent gran o –diguem-ho d'una altra manera– no té prou massa crítica perquè es generi aquesta necessitat. Per tant, la construcció d’aquest mapa o pla sectorial s’ha de fer a partir de la realitat concreta dels municipis, del coneixement més proper de les funcions que atenen i altrament a partir d’una lectura més general del conjunt, on la lògica de la resposta territorial comporta lògiques d’atenció de necessitats que en l'escala municipal encara no apareixen. Aquesta planificació territorial té una dificultat afegida, ja que en el territori les distàncies són més grans i els serveis d’atenció personal, en termes generals, haurien de ser equipaments de proximitat.

Quan hi ha equipaments manifes- tament obsolets i poc polivalents –com pot ser alguna residència de gent gran amb una concepció d’espais desorbitada–, és factible transformar-los cap a usos nous? És difícil si l’edifici està pensat en origen amb rigidesa d’espais i en la distribució de les funcions. Per això quan parlo de pensar els equipaments com a contenidors perfectibles d’activitat no vull dir que es

QASC 104 QASC 105 DIÀLEG

puguin perfeccionar, sinó adaptar als usos nous. Hi ha, però, mecanismes perquè l’arquitectura pensi en una correcta i òptima distribució dels espais, distingint els elements que són fixos en la distribució dels que no ho són: l’estructura de l'edifici; la localització dels nuclis verticals d’ac- cés –escales i ascensors– i dels nuclis d'aigua són tres elements bàsics de l'arquitectura molt difícils de canviar, però, si es projecten, poden millorar l’eficiència del seu futur. Els envans han de poder ser fàcils de moure, si l’edifici està pensat en origen amb una capacitat potencial de redistribució. L’urbanisme en general no posa gaires limitacions a les condicions dels equipaments, més enllà de la condició bàsica que s’inte- grin bé al context on s’ubiquen.

Les noves necessitats d’infraestructures socials obliguen a pensar- les per a la polivalència, doncs... Efectivament, aquest és un criteri fonamental d’ara en endavant. Encertar quins són els elements estructurals de l’edifici –definir els elements centrals d’acollida, els nuclis de comunicació vertical, de serveis i d’evacuació d’aigües– és bàsic per poder adaptar les necessitats d’avui al programa nou funcional de demà.

Les àrees residencials estratègi- ques noves (ARE) que el Govern impulsa per crear habitatge assequible són una planificació imbuïda de criteri social? Les ARE són un programa molt

QASC 106 QASC 107 DIÀLEG

nou i agosarat, que pot donar resul- “Un mapa de necessitats d’infraestructures socials tats molt satisfactoris en moments de crisi com el que tenim ara, que és seria de gran utilitat per poder determinar més quan l’Administració pública ha de fàcilment certes reserves de sòl en funció de la prendre més la iniciativa i fer un pas endavant. El programa de les ARE demanda d’una localitat, comarca o demarcació neix sota quatre grans criteris, que territorial.” són un bon punt de partida: s’han de produir en continuïtat urbana en els municipis –no es poden emplaçar esquitxant el territori, com es va fer amb els polígons residencials antics–; han de néixer amb una densitat no inferior als cinquanta habitat- mesures, una recomanació doble: en antisocials com el mobbing immo- ges per hectàrea –amb una mínima primer lloc, preveure l’emplaçament biliari a gent gran que vivien en massa crítica, que ajudi a construir no sols d'equipaments de proximitat, blocs antics. La crisi actual pot, ciutat, cosa que no existeix amb les sinó també cal disposar sòl per als paradoxalment, contribuir a ree- urbanitzacions i la baixa densitat–; equipaments de referència o d’esca- quilibrar aquesta situació? han de garantir una quantitat d’habi- la més gran, que han de garantir la Les crisis no poden ser mai tatge protegit no inferior al 50%, i, inter relació amb la resta del munici- bones, perquè sempre acaben afec- finalment, amb la urbanització de les pi, i, en segon terme, preveure tant més la gent més dèbil. Els que ARE s’ha de construir els equipa- majors reserves de sòl per a equipa- disposen de menys recursos, en ter- ments necessaris per al conjunt dels ments dels mínims que actualment mes generals, i aquells que estan en seus veïns i per al conjunt del muni- s'assenyalen en la legislació vigent, a risc d’exclusió social, de forma par- cipi. fi i efecte de preveure possibles ticular, són molt més sensibles a les necessitats futures, que garanteixin crisis que els que tenen més recur- I les necessitats d’infraestructures una evolució social previsible del sos econòmics. Des d’aquest punt socials són prou previstes a les noves barri nou i de les necessitats d’atenció de vista, no es pot pas dir que sigui ARE? de demandes futures. I per a l’atenció una crisi benvinguda. Dit això, Amb el programa de les àrees resi- d'aquests diferents serveis, la disponi- també és cert que de les crisis sem- dencials estratègiques se'ns va enco- bilitat d'una referència en forma de pre se’n surt reforçat –en les manar l’elaboració d’un plec de reco- mapa de necessitats d’infraestructu- estructures econòmiques i socials. manacions generals per redactar els res socials de Catalunya seria de gran Sóc dels que pensa que els temps de projectes de cada ARE. El plec és una utilitat per poder determinar més crisi són idonis per a la planificació guia de referència que aposta perquè, fàcilment certes reserves en funció de i segurament no tan bons per a l'e- mitjançant una sèrie de directrius i la demanda d’una localitat, comarca xecució. En els temps de crisi, sem- preceptes, es garanteixin en l'ordena- o demarcació territorial. pre s'han gestionat millor els recur- ció els principis de diversitat, identi- sos, i la limitació de les crisis en ter- tat i sostenibilitat (D+I+S) en El boom immobiliari de l’última mes econòmics afavoreix la imagi- aquests barris nous. Pel que fa a la dècada ha impedit que molta gent nació i l’optimització d’allò que és reserva dels equipaments, el principi pogués accedir a habitatges de preu escàs. Planificar avui és preparar el de la diversitat, inclou, entre altres assequible i ha reforçat processos terreny per al projecte de demà Q

QASC 106 QASC 107 PUNT I A PART

Q Un lloc

estranyPer Najat El Hachmi, escriptora

Fotografies fetes a Granollers per Ivan Giménez PUNT I A PART

L’escriptora Najat El Hachmi va néixer a Nador (Marroc) el 1979 quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya i als vuit anys va venir a aquest país gràcies al reagrupament familiar. Des de llavors ha viscut i s’ha format a Vic (Osona) i des de fa dos anys ha establert la seva residència a Granollers (Vallès Oriental). Va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona i ha exercit de mediadora cultural. És mare d’un fill. Escriu des dels onze o dotze anys, al principi com un entreteniment, però a poc a poc l’escriptura es va convertir en una via per canalitzar el desassossec i la inquietud de sentir-se de dos llocs alhora i en una manera d’acostar aquests dos mons als quals pertany. Com a escriptora, és autora de Jo també sóc catalana (Columna) i de L’últim patriarca (Planeta), el darrer premi Ramon Llull de novel·la, el llibre més venut en català el Sant Jordi passat. En aquest relat, titulat Un lloc estrany, reflexiona en un to molt personal al voltant de la identitat catalana i de la incorporació de les noves migracions al país.

De vegades passa que estem massa a prop de la “Viatjant som més conscients dels nostra realitat quotidiana, que ens la trobem tan propis defectes, de les incongruències, sovint i repetint-se tant que perdem la perspectiva i és fàcil que acabem tendint a la neurosi però el que és més interessant és que col·lectiva. Allunyar-se d’aquesta realitat pot en el viatge acabem de saber d’on som permetre de criticar el nostre entorn immediat d’una altra forma, veure-la amb altres ulls. a través de les coses que més trobem a Un bon exercici de distanciament són els viat- faltar.” ges. Viatjant som més conscients dels propis defectes, de les incongruències, però el que és més interessant és que en el viatge acabem de vió. Si que sé que a molts dels que no hem nas- saber d’on som a través de les coses que més tro- cut a Catalunya, aquest sentiment d’alleujament bem a faltar. Jo personalment, cada cop que en tornar a terres catalanes ens demostra d’on torno a l’aeroport del Prat, torno a la idea que som en realitat. He conegut fills i filles d’immi- m’he fet de Catalunya, a la “meva” Catalunya, grants que frisaven per tornar a ser al seu barri, per molt patriota que soni i m’hi reconcilio, hi jugar amb els companys de sempre, trepitjar els faig les paus i tinc la sensació de veure-la amb carrers que els són més propis, fins i tot explicar- més nitidesa que mai. No sé si això els passa a los les vacances “allà baix”. Però no sols aquests molts catalans, si és un sentiment gaire normal o per a qui l’adaptació és més fàcil, els fills i filles, comú, si tots els viatgers fan un sospir d’alleuja- també per a mares que encara no han après la ment en veure el dibuix de l'Eixample des de l’a- llengua, per a pares que han vingut de grans i

QASC 110 PUNT I A PART

continuen veient-se com a forasters ells matei- “Fa tant de temps que no deixem de xos, els que no es consideren d’aquí, fins i tot preguntar-nos qui som, com som, què aquests, quan tornen senten que “tornen a casa”. Vivim en un lloc estrany, és cert, som un lloc som, com hem de fer-ho per “ser” més, amb moltes particularitats, amb obsessions i fixa- perquènoensdeixenser,quehemper- cions col·lectives i amb alguns problemes. De totes maneres, som potser més normals del que dutdevistaquedefetja“som”mentre ens pensem. Fa tant de temps que no deixem de ens plantegem totes aquestes coses.” preguntar-nos qui som, com som, què som, com hem de fer-ho per “ser” més, perquè no ens deixen ser, que hem perdut de vista que de fet ja passem la vida pensant en el país que tenim o no, “som” mentre ens plantegem totes aquestes mentre de fet ja ho estem sent. Potser un dels coses. És allò que la vida és el que ens passa men- problemes que tenim és que parlem massa d’i- tre la planifiquem, que va dir algú. Nosaltres ens dentitat, dediquem massa energies a definir-nos,

QASC 111 PUNT I A PART

unes energies que podríem dedicar a exercir de normal. Ara veig que si ens les fem és precisa- catalans en comptes de queixar-nos del fet que ment perquè som un país normal. I això, si més no ens ho deixin ser. Ja sé que hi ha mil motius no, serveix de consol. en el nostre dia a dia al voltant de la nostra reali- Un dels eixos fonamentals en aquesta visió tat que ens poden portar a indignar-nos, queixar- d’estranyesa cap a nosaltres mateixos la confor- nos i afartar-nos-en, però no hi ha cap lloc al ma la llengua: no crec que existeixi un lloc on es món que no hagi de confrontar-se amb la idea faci més metasociolingüística que aquí. Quatre que tenen els mateixos ciutadans de la seva con- de cada cinc catalans deuen ser experts en la figuració, de la relació d’aquests ciutadans amb matèria, d’altra manera no s’entendria que a les estructures de poder, dels seus esquemes tothom li agafi per postular sobre el retrocés de socials, econòmics, culturals, etc. Jo abans pen- la llengua i els indicadors de la tendència a la sava (i de fet ho penso quan fa massa temps que diglòssia que pateix la nostra societat. Semblaria no em distancio del meu entorn) que si ens hem que qui parla català, qui fa servir aquesta llengua, de fer tantes preguntes és perquè no som un país està condemnat a fer una anàlisi diària dels usos

QASC 112 PUNT I A PART

lingüístics. A mi em cansa haver d’estar sempre L’home insistia a regalar-li la col i les patates que sorprenent-me de la anormalitat de segons quins havia comprat i la noia, encara avui desconcerta- fets, de com és de complicat poder passar un dia da, va necessitar la interpretació de la seva mare sencer essent simplement un usuari de la llengua per entendre l’alegria del senyor. Això és potser i no pas un agent de la normalització lingüística. el que ens separa d’altres països amb una varietat Sovint també sento que em faig pesada quan més alta de fenotips pel carrer: per Catalunya parlo amb tots aquells que no acaben d’entendre sempre hi ha passat gent, hi ha vingut a viure la meva postura i que trobo un cert gust a plànyer- gent de fora (jo això de país d'acollida ho trobo me en aquells cercles de persones que sí combre- massa cofoista), però potser mai fins ara els que guen amb la meva causa. Que si no puc emprar s’hi han instal·lat eren tan diversos físicament, la llengua a tot arreu, que si no hi ha prou religiosament i de procedència geogràfica. Per pel·lícules en català, que si es promocionen més mi és un bon símptoma: ens està passant el que els llibres en castellà que en català, que si hi ha ja fa anys passa als països industrialitzats, estem molts prejudicis lingüístics. Tot això forma part al mateix sac que França, el Regne Unit o de la nostra vida quotidiana i, a mesura que pas- Canadà. sen els anys, veig que tot plegat dependrà de El que potser no és tan bon símptoma i que em com t’ho miris i que les veritats objectives no ho preocupa força és la utilització demagògica de la són mai del tot. Un dia el meu fill va arribar de immigració en els últims anys. No hi ha dia en l’escola i em va aclarir el malentès: mama, em què el “tema” no aparegui als mitjans de comuni- va dir, ja sé per què no trobem videojocs en cació, generalment per donar informacions més català i per què hi ha més pel·lícules i revistes en aviat negatives, sobretot amb aquest tuf d’isla- castellà… ho va dir amb cara d’haver descobert mofòbia que regna en l’ambient des de la desgrà- la gran veritat de la vida, una gran veritat que la cia de l’11-M. Em preocupa aquesta barreja de seva pròpia mare, que suposadament sap tantes coses de la vida, desconeixia en absolut: mama, és que som a Espanya! De debò que som a “Amiemcansahaverd’estarsempre Espanya! M’ho ha dit un nen de l’escola, és veri- sorprenent-me de la anormalitat de tat! Sí, és la veritat, és clar i també és veritat que segons quins fets, de com és de com- els nens com el meu fill i d’altres que sembla que plicat poder passar un dia sencer vinguin de fora són els que estaran més afectats essent simplement un usuari de la per aquesta esquizofrènia col·lectiva. A la filla adoptiva d’una amiga, ja grandeta, un botiguer llengua i no pas un agent de la norma- s’entestava a felicitar-la per com de bé parlava lització lingüística.” català i ella no entenia res. I què vol que parli?

QASC 113 PUNT I A PART

conceptes, aquesta estigmatització contínua del que acaba d’arribar, entre altres coses perquè el “Per Catalunya sempre hi ha passat que la societat identifica com a “acabat d’arribar” gent, hi ha vingut a viure gent de fora pot ser que hagi viscut tota la vida a Catalunya o que hagi estat adoptat per la veïna del costat. És (jo això de país d'acollida ho trobo curiós com darrerement, quan s’ha començat a massa cofoista), però potser mai fins parlar de crisi, hi ha tan polític inconscient que sembla que convida els últims en arribar a mar- ara els que s’hi han instal·lat eren tan xar, com si la seva estada al país només respon- diversos físicament, religiosament i de gués a motius econòmics, com si la gent no arre- procedència geogràfica.” lés mai, com si no tinguessin un seguit de fills

QASC 114 PUNT I A PART

d’aquests per a qui “a casa” ja és aquí. Encara ens “És curiós com darrerament, quan creiem amb el dret de viure i treballar en aquest s’ha començat a parlar de crisi, hi ha país només perquè hi vam arribar abans, encara tan polític inconscient que sembla que parlem massa de “nosaltres” i “ells”. Encara no hem entès que el procés és de tots i que, com ha convida els últims en arribar a marxar, dit algú, aquells treballadors i treballadores que com si la seva estada al país només ens feien falta en realitat han resultat ser perso- respongués a motius econòmics, com si nes. Tot s’ha de dir, en els últims anys també hi ha la gent no arrelés mai, com si no tin- hagut molta gent preocupada per trobar models guessin un seguit de fills d’aquests per “d’integració”, una paraula que ja no podem fer a qui ‘a casa’ ja és aquí.” servir per com s’ha malgastat. Si parlem d’una integració mútua: llavors endavant, em sembla tenir en compte. És clar que ens hi obsessionem perfecte. Si és una exigència etnocentrista dels massa, potser, però aquest no deixa de ser un autòctons davant “d’ells”, llavors anem ben equi- indicador del repte que ens planteja el fet de vocats. A pesar de tot, doncs, el cert és que ens tenir una societat en procés de transformació. hem passat anys mirant de saber com s’ha gestio- Una nova etapa sempre és una oportunitat de nat des d’altres latituds, com s’ho han fet a fora canvi, de millora, de creixement i estic conven- per aconseguir un model cohesionat de societat. çuda que estem davant d’això. Tot canvi, però, En aquest país, per sort de tots, hi ha una mino- requereix una mort del que hi havia abans, un ria de persones que han estat treballant molt i a deixar de ser el que hem estat fins ara per esde- vegades amb un esclop i una espardenya, sense venir el que hem de ser d’ara en endavant. Per suport de cap mena, en una època en què el tema això també s’entén que hi hagi qui encara es mos- no estava a l’ordre del dia. Sorpresa per a tots, tri reticent a aquests canvis. Esperem que tant la ara comencem a fer-nos a la idea que de models següent generació dels que han vingut com la no n’hi ha, que tothom ho fa com pot i com sap dels que ja hi eren se sentin formant part del i que potser la via catalana ja té prou consistència mateix paquet, només així sobreviurem i per anomenar-se així: la via catalana. No sabria podrem continuar debatent sobre si som o no dir exactament en què consisteix, però la preo- som. M’agradaria creure que aquest model cata- cupació per donar solució a situacions concretes là passa per desconfiar del multiculturalisme on relacionades amb l’arribada de gent de fora, el la gent conviu contíguament, però d’esquena els debat públic més serè que a altres llocs uns als altres, i que va més cap a la intercultura- d'Espanya, per exemple, i l’aparició d’iniciatives litat entesa de manera profunda i àmplia. Així en l’àmbit local, el paper destacat dels gestors de voldria poder dir que Catalunya serà intercultu- proximitat són elements prou interessants per ral o no serà.

QASC 115 BONES PRÀCTIQUES INTERNACIONALS

Q ACCIÓSOCIAL Es presenta la nova Agenda Social Europea: nes només estan protegits fora de l’àmbit laboral contra la discri- versió 2010-2015 minació per raons de sexe i d'ètnia. Les mesures que presenta aquesta proposta de directiva donaran seguretat jurídica a les empreses i a les persones usuàries de béns i serveis, a la vegada El dia 2 de juliol, el comissari europeu d’Ocupació, Afers Socials i que respectaran els requisits específics dels sectors i les tradicions Igualtat d’Oportunitats presentava davant el Parlament Europeu la nacionals. La Directiva nova prohibirà la discriminació directa i nova Agenda Social, document que guiarà els passos de la Comissió indirecta, així com l’assetjament. A més, per assegurar-ne l’efec- Europea en matèries de polítiques socials en el període 2010–2015. tivitat, els òrgans nacionals d’igualtat proporcionaran consell a Avui ens trobem en l’equador de l’Agenda Social actual, vigent fins les víctimes de discriminació i les organitzacions de la societat al 2010. Per aquesta raó, la Comissió Europea ha preparat una pro- civil tindran la possibilitat d’ajudar-les en els processos adminis- posta per adoptar una agenda social renovada, que recull un seguit tratius i judicials. Incloure la Directiva al si de l’ASR és, per part de respostes pragmàtiques davant els reptes derivats de la globalit- de la Comissió, un gest clar en la voluntat d’impulsar les políti- zació i l’envelliment de la població europea. ques socials i garants dels drets fonamentals de la ciutadania. Els Aquest pla de treball es fonamenta en tres pilars bàsics: oportuni- promotors del text, membres del Parlament, s’han mostrat satis- tats, accés i solidaritat. L’objectiu de la Comissió Europea i del fets amb l’actitud del comissari Vladimir Špidla, però entre altres comissari europeu d’Ocupació, Afers Socials i Igualtat d’Opor- actors implicats s’han aixecat algunes reticències. tunitats, Vladimir Špidla, és desenvolupar les polítiques socials dins Entitats com l’European Disability Forum o l’International d’una visió global, que permetin i promoguin la creació de sinergies Lesbian and Gay Association han aplaudit la proposta, però entre les polítiques enfocades cap al benestar de les persones. lamenten que l’esborrany sigui poc clar a causa de la seva trans- Aquest objectiu es tradueix en una comunicació marc que n’expli- versalitat, i es tem que agrupant col·lectius tan diversos sota un ca el caràcter global i en diferents propostes que es reparteixen en sol marc es dilueixi l’aplicació efectiva de mesures específiques sis àmbits d’acció diferents: per a cada col·lectiu. - la lluita contra les discriminacions, - la millora de polítiques actives en matèria d’ocupació, - el reforç dels instruments en política social, La discriminació ètnica, el repte pendent - el desenvolupament de la dimensió exterior, La discriminació per motiu d’ètnia o origen segueix sent un pro- - la cooperació en matèria de joventut i educació, blema present a tot el continent. Així ho revela l’Eurobaròmetre - la millora de la salut i el benestar. publicat recentment sobre discriminació. L’estudi, que se cen- trava en sis categories de discriminació (discapacitat, edat, gène- re, ètnia, orientació sexual i religió), remarcava que mentre que en la resta d’àmbits la progressió era positiva i a la baixa, en l’àm- Directiva d’antidiscriminació bit de la discriminació per ètnia la corba és contrària. Durant els en àmbits nous de protecció últims cinc anys, ha crescut en bona part de països del vell continent. Algunes dades en titulars: Holanda (71%), Dinamarca Una de les propostes incloses en el document nou de l’Agenda (69%), Itàlia (58%), perceben la discriminació per ètnia al carrer Social Renovada (ASR) és la Directiva d’antidiscriminació. i la majoria de les persones enquestades d’aquests països se’n Forjada al Parlament Europeu, aquesta Directiva nova –que declaren testimonis directes en més d’una ocasió. forma part de la política de lluita contra la discriminació i pot ser considerada alhora com una iniciativa de continuació de l’Any El Consell d’Europa i el cens “Roma” –població gitana Europeu d’Igualtat d’Oportunitats (2007)– asseguraria el tracta- L’ètnia vista amb més recel és la població gitana. Allí on vuit ment igualitari en àrees de protecció social com l’educació, la de cada deu persones no tindrien problemes per tenir una per- sanitat, la seguretat social i el subministrament de béns i serveis sona d’una altra ètnia de veïna, només quatre es mantenen en disponibles al públic, com ara l’habitatge. la seva posició si es tracta de l’ètnia gitana. Segons el comissari Špidla, actualment existeix desigualtat en la La Comissió Europea, dins l’Agenda Social Renovada, va mateixa legislació comunitària, ja que els ciutadans i les ciutada- publicar un informe titulat L’exclusió gitana requereix una res-

QASC 117 posta conjunta, que observa els diversos instruments a l’abast nals. La de més pes, del Consell d’Europa, és degana de les ins- de la UE per actuar en la millora de la inclusió gitana. Aquest titucions al vell continent. El seu secretari general, Terry informe destaca diverses àrees clau d’acció en què s’inclouen Davis, va emetre un comunicat per escrit inusualment estricte, educació, salut pública i igualtat de gènere. El document se si bé centrat únicament en el ministre Maroni, i no incloent el sotmetrà a debat de la Convenció Gitana Europea, que se cele- Govern italià o el seu president, Silvio Berlusconi. En titulars: brarà el 16 de setembre a Brussel·les. “Aquesta proposta convida a analogies històriques tan òbvies Aquest tema és especialment sensible en el conflicte latent amb que no necessiten ni ser verbalitzades. Si bé crec que la demo- Itàlia, on el ministre Maroni va proposar fa poc crear un cens cràcia italiana i les seves institucions són suficientment madu- de població gitana amb control d’empremtes digitals. A fi de res per prevenir que idees d’aquesta índole esdevinguin lleis, justificar la iniciativa per la necessitat d’establir un cert control em preocupa que un membre del govern d’un dels membres social sobre una població nòmada, Maroni ha despertat la còle- del Consell d’Europa gosi fer una proposta així.” ra d’entitats, organitzacions no governamentals i transnacio-

JOVENTUT

El diàleg estructurat i els Aquesta fórmula és una conseqüència lògica del Pacte europeu reptes nous de la joventut europea per la joventut (European Youth Pact) (http://ec.europa.eu/ youth/glossary/word306_en.htm) i el fruit directe del Llibre Blanc de En el número dos de la revista QUASC, es feia referència al com- la Joventut (White paper on Youth) (http://ec.europa.eu/youth/glos- promís de la Comissió Europea per promoure la implicació dels sary/word366_en.htm), ambdós documents remarquen la importàn- joves en els processos polítics. En aquest cas, parlem de la con- cia del dret dels joves a ser consultats en temes del seu interès. creció d’aquest compromís. L’abril d’aquest any es va iniciar, a La primera ronda de diàlegs estructurats se centrarà en dos temes través del programa Youth in Action (http://ec.europa.eu/youth/ concrets: youth-in-action-programme/doc74_en.htm), un procés de diàleg estruc- • Quins són els reptes principals que cal tractar de base per a les turat sota el lema “Reptes futurs per als i les joves”. polítiques de joventut en els propers anys? “Diàleg Estructurat” significa que governs i administracions, • D’aquests, quins són de dimensió europea i quins haurien de incloses les institucions europees, discuteixin temes elegits amb convertir-se en una prioritat per a les polítiques europees de la gent jove per obtenir resultats útils en la definició de polítiques joventut? per a aquest col·lectiu. Aquests debats s’organitzaran en tots els països membres a través de les entitats adscrites al moviment Youth in Action. A partir de les aportacions d’aquesta ronda, que finalitza el gener de l’any que ve, la Comissió presentarà una proposta comuna durant la primavera. El Consell de Ministres, que reuneix els i les responsables de joventut dels vint-i-set estats membres, l’a- doptarà el desembre, un cop rebut el feedback juvenil d’una segona volta de debats. La cura i la importància d’aquest procés es troben en el fet que, un cop adoptat, aquest document marcarà les relacions de cooperació de la Comissió Europea i la joventut per a la propera dècada.

QASC 118 INFÀNCIAIADOLESCÈNCIA Congressos de tardor

“Prevenció i intervenció alhora”. El Fòrum Internacional pel Benestar Infantil (www.ifcw.org), organització no governamen- tal dedicada a la promoció dels drets dels infants en l’àmbit global, organitza aquesta tardor la seva conferència anual amb aquest títol. Entre els dies 29 de setembre i 1 d’octubre es reu- niran a Cardiff tècnics/tècniques i professionals de l’àmbit de l’a- tenció infantil i juvenil per compartir experiències i bones pràc- tiques en l’acció preventiva dels diferents agents en la protecció dels infants. La conferència s’enfocarà en la recerca de pràctiques innovadores i tallers pràctics que remarquin solucions basades en l’evidència.

“Incloent l’infant: una aproximació al benestar infantil des dels seus drets” La xarxa europea de protecció dels drets dels infants Eurochild (www.eurochild.org) convoca la seva conferència anual els dies 5, 6 i 7 de juliol a Budapest. Amb el títol “Incloent l’infant: una aproximació al benestar infantil des dels seus drets”, l’objectiu de la conferència és clar: tenir present el punt de vista de l’infant en la definició de políti- ques europees, sobretot en el procés present d’inclusió social europea. Es tracta d’introduir el combat amb la pobresa i l’ex- clusió infantils en un debat que tindrà gran impacte en les políti- ques nacionals i regionals dels propers anys. Estructurada en tallers, la conferència se centrarà en les tres àrees de definició de les polítiques següents: 1. Els primers anys: educació i cura 2. Suport a famílies i tutors 3. Educació al llarg de tota la vida La conferència agruparà alts representants de la Comissió Europea i dels vint-i-set estats membres de la Unió, a més d’infants, organitzacions no governamentals i entitats responsables de vetllar pels drets dels infants. L’únic membre de l’Estat espanyol de la xarxa Eurochild és la Federació d’Entitats d’Aten - ció a la Infància i l’Adolescència de Catalunya (www.fedaia.org).

Aquesta secció ha estat elaborada per Jordi Ribot Thunnissen, periodista

QASC 118 QASC 119 6 DAVANTAL Infraestructures socials: un concepte nou en una estratègia necessària per Jordi Rustullet íNDEX

8 A FONS Cap a un pla territorial d’infraestructures socials per Vicenç Relats

18 L’ESCÀNER Infraestructures per a la prestació de serveis socials

23 L’ANÀLISI Les infraestructures socials, un concepte en construcció per Pere Torres Una reflexió des del vessant econòmic i administratius per Matilde Sala i Jordi Ausàs Les necessitats de planificació dels equipaments assistencials per Carolina Homar Les infraestructures socials en el camp de la infància: situació actual i perspectives per Xavier Soley Una perspectiva des de les entitats no lucratives (ENL) per Jordi Pascual Una visió des de l’òptica dels operadors de serveis socials per Cinta Pasqual Les possibilitats de la cooperació publicoprivada per Xavier López Una aproximació municipalista per Ferran Bel Un punt de vista des d’una òptica territorial per Joaquim Balsera La urbanització dispersa: reptes nous per a les polítiques socials en el territori per Francesc Muñoz Infraestructures socials i de proximitat, equipaments per a la vida quotidiana per Zaida Muxí Criteris per construir equipaments de serveis socials sostenibles per Rosario Manjón Només edificis o també entorns? per Antoni Remesar L’estira i arronsa de les infraestructures socials, 1914-1975 per Joan Serrallonga

75 REFERÈNCIES DOCUMENTALS A LA XARXA Elaborat pel DIXIT

79 ENTORNS Mira la Mina com canvia! per Laia Maymó La Farga de Banyoles, estratègies per trencar l’aïllament d’un barri per Eva Coll

93 DIÀLEG Sebastià Jornet, un exponent de l’urbanisme i l’arquitectura com a diàleg social per Vicenç Relats

108 PUNT I A PART Un lloc estrany per Najat El Hachmi

116 BONES PRÀCTIQUES INTERNACIONALS Qper Jordi Ribot