UADERNSD CCIÓ OCIAL QSETEMBRE 2008 ’A S REVISTAD’INFORMACIÓ,IANÀLISIIINVESTIGACIÓSOCIALSCIUTADANIA LES INFRAESTRUCTURES SOCIALS, UN CONCEPTE I UNA PLANIFICACIÓ NECESSARIS ANÀLISIS EXPERTES PERE TORRES FERRAN BEL MATILDE SALA JOAQUIM BALSERA JULI AUSÀS FRANCESC MUÑOZ CAROLINA HOMAR ZAIDA MUXÍ XAVIER SOLEY ROSARIO MANJÓN JORDI PASCUAL ANTONI REMESAR CINTA PASQUAL JOAN SERRALLONGA XAVIER LÓPEZ DIÀLEG SEBASTIÀ JORNET, UN EXPONENT DE L’URBANISME I L’ARQUITECTURA COM A DIÀLEG SOCIAL ENTORNS •MIRA LA MINA COM CANVIA! •LA FARGA DE BANYOLES, ESTRATÈGIES URBANES PER TRENCAR L’AÏLLAMENT D’UN BARRI “UN LLOC ESTRANY”, UN RELAT SOBRE LA IDENTITAT CATALANA I LA INCORPORACIÓ DE LES NOVES MIGRACIONS per Najat El Hachmi, escriptora i mediadora cultural President del Consell Editorial: Jordi Rustullet i Tallada Direcció: Vicenç Relats i Casas Consell Editorial: Oriol Amorós, Carolina Homar, Neus Orriols, Imma Pérez, Carme Porta, Marta Selva, Jordi Tous, Carles Vega, Eugeni Villabí, Laura Juanola, Macià Serra, Roser Vidal i Josep Viñas Coordinació editorial: M.Carme Rodés i Marta Andilla Correcció: Remei Sala i Anna Almenar Han col·laborat en aquest número: Juli Ausàs, Joaquim Balsera, Ferran Bel, Eva Coll, Najat El Hachmi, Carolina Homar, Xavier López, Laia Maymó, Rosario Manjón, Zaida Muxí, Francesc Muñoz, Jordi Pascual, Cinta Pasqual, Antoni Remesar, Jordi Ribot, Nico Rubio, Matilde Sala, Joan Serrallonga, Xavier Soley, Pere Torres Fotografia: Santi Carbonell, Ivan Jiménez Costa, Xavier Pérez Díaz, Laia Maymó © Generalitat de Catalunya Departament d’Acció Social i Ciutadania 1a edició: setembre de 2008 Disseny i maquetació: Ramon Vilageliu. Scripta manent [email protected] Impressió i enquadernació: Agpograf Impressors Tiratge: 4.000 exemplars Dipòsit legal: B/22876-08 ISSN: 1888-4636 Redacció: Departament d’Acció Social i Ciutadania Pl. Pau Vila, 1 08039 BARCELONA El contingut dels articles és responsabilitat dels autors i només el que es diu al davantal és l’opinió de la revista.Quaderns d’Acció Social i Ciutadania és una publicació trimestral. Els continguts d’aquesta revista estan subjectes a una llicència BY Reconeixement 2.5 de Creative Commons, si no s’hi indica el con- trari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se’n citi el titular dels drets (autor, revista Quaderns d’Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Catalunya). La llicència completa es pot consultar a http://creativecom- mons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca. Q DAVANTAL INFRAESTRUCTURES SOCIALS: UN CONCEPTE NOU EN UNA ESTRATÈGIA NECESSÀRIA Aquest número de Quaderns d’Acció Social i Ciutadania pretén contribuir a fer un salt qualitatiu en una qüestió estratègica sobre el tractament i la planificació en el nostre país d’allò que fins n’hem dit equipaments de serveis socials. Un salt que passa per començar a introduir en la terminologia del sec- tor social, però també en el debat i l’agenda política nacional, el concepte d’infraestructures socials per referir-nos al conjunt de serveis de suport a la gent de totes les edats destinats a facilitar la seva inclusió en la societat i el seu benestar. No es tracta d’un simple canvi terminològic, ni molt menys, sinó d’una estratègia ambiciosa per dotar Catalunya de les eines més adequades per atendre les necessitats d’aten- ció social creixents. Una infraestructura és una peça fonamental per fer funcionar un territori i servir la seva gent, i és en aquest marc i no en cap altre on cal incloure un tipus d’equipaments i serveis socials com els que reque- reix la població catalana actual. Un tipus d’infraestructures que cal desplegar en compliment de les noves lleis de serveis socials i de l’autonomia personal, que estableixen el dret d’accés universal als ser- veis i les prestacions socials. La concepció i el disseny de les infraestructures socials varien de la mateixa manera que ho fan les necessitats socials de la població i necessiten ser pensades des de la polivalència d’usos i funcions, intro- duint-hi criteris nous de planificació, arquitectònics i de gestió. Una primera jornada tècnica organitza- da pel Departament a Girona el 25 de juny passat, per reflexionar sobre les infraestructures socials, va encetar un camí –que no ha fet més que començar– en la definició d’unes necessitats i una planificació urbanística que ha de culminar en l’elaboració d’un pla territorial sectorial d’infraestructures socials que n’afavoreixi l’impuls. En aquest número de QUASC, consultors/ores de planificació territorial, operadors/ores de serveis socials, d’entitats no lucratives, responsables polítics, geògrafs, urbanistes, arquitectes, historia- dors/ores i altres professionals de camps diversos, analitzen la qüestió i reflexionen sobre els reptes nous que avui es plantegen entorn de les infraestructures socials. Un concepte que hem de fer nostre, definitori del Sistema català de serveis socials. Perquè el nom també fa la cosa i les coses s’han de dir pel seu nom. Jordi Rustullet, secretari general del Departament d’Acció Social i Ciutadania QASC 7 A FONS Cap a un pla territorial d’infraestructures socials El DASC lidera el debat conceptual i estratègic per a la planificació urba- nística i la promoció dels nous equipaments de l’estat del benestar Per Vicenç Relats, periodista Fotografies: Xavier Díaz Enfortir la cohesió social i la quipaments i serveis que han d’a- cebre i projectar centres residen- prosperitat socioecòmica de tendre les necessitats de la població cials nous per a gent gran o perso- Catalunya fan necessari desenvolu- en la millora de la seva qualitat de nes discapacitades, com centres de par i implantar de forma estratègica vida, la seva autonomia personal i dia o per a malalts mentals, o cen- el concepte d’infraestructures el seu benestar. Un concepte que tres residencials per a infants i joves socials, entès com el conjunt d’e- ha de servir tant si es tracta de con- tutelats, entre altres. Una imatge de la Jornada Tècnica sobre Infraestructures Socials, celebrada a Girona. QASC 9 A FONS Un ancià parla amb un altre, prop d’una residència de gent gran. Enfortir la cohesió social i la prosperitat socioeconò- Jornada Tècnica d’Acció Social i Ciutadania, celebrada el 25 de juny mica de Catalunya fan necessari desenvolupar i passat a Girona, en la qual van parti- implantar de forma estratègica el concepte d’infraes- cipar més de 150 professionals dels serveis socials de diferents adminis- tructures socials, entès com el conjunt d’equipaments tracions, operadors de serveis i serveis que han d’atendre les necessitats de la pobla- socials i entitats no lucratives, per- sones expertes en planificació terri- ció en la millora de la seva qualitat de vida, la seva torial, així com alcaldes i altres càrrecs municipals. La Jornada, que autonomia personal i el seu benestar. va tenir lloc al Consell Comarcal del Gironès, la van organitzar conjunta- ment el Departament d’Acció Social Així com és habitual utilitzar el estratègica nova ha de permetre i Ciutadania amb els consorcis de terme infraestructures per referir-se avançar en una planificació territo- Benestar Social de la Garrotxa, el a les xarxes bàsiques de transport, rial i urbanística on les infraestructu- Pla de l’Estany-Banyoles i de Giro- mobilitat, energia o telecomunica- res socials tinguin més pes, fet que na-Salt. (La tesi defensada en la cions, es constata la conveniència s’hauria de materialitzar en l’elabo- majoria de les ponències presenta- d’introduir-lo també ara en l’agenda ració d’un pla territorial sectorial des en aquella Jornada queda recolli- política del país i en la planificació d’infraestructures socials que ajudi da en articles que es publiquen a la de les polítiques socials en el conjunt al seu impuls. secció d’”Anàlisi” d’aquest mateix dels municipis i comarques amb una Aquestes van ser, en síntesi, les número de Quaderns d’Acció Social visió global. Aquesta concepció conclusions principals de la II i Ciutadania.) QASC 10 A FONS DADES DE L’EVOLUCIÓ PREVISTA DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA() * 2006 2008 2015 Nombre de persones grans ateses pels serveis d’atenció domiciliària 43.184 48.880 56.701 Nombre de places de residència per a gent gran amb finançament públic 23.471 27.055 31.384 Nombre de places de centre de dia per a gent gran amb finançament públic 5.116 5.709 10.456 Nombre de places de centre ocupacional per a persones amb discapacitats 7.641 8.986 9.728 Nombre de places de centre de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat 541 877 982 Nombre d’hores d’atenció domiciliària 2.905.244 6.500.000 28.444.260 Nombre d’assistents socials o diplomats/ades en treball social 932 1.450 2.415 Nombre d’educadors/ores socials 540 966 1.449 Nombre de serveis especialitzats d’atenció a la infància i l’adolescència 45 50 60 Nombre de persones usuàries de serveis per a joves extutelats per la Generalitat 424 441 498 (*) Fonts: Mapa de serveis socials a Catalunya 2002-2006. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Previsió 2008-2015: estudi econòmic que va acompanyar l’entrada de la Llei de serveis socials al Parlament. Un repte que assenyalen les ta el repte d’un ambiciós desenvolu- socials i de suport a l’autonomia noves necessitats socials pament d’infraestructures socials els personal, que universalitzen al con- La Jornada es proposava contri- propers anys, d’acord amb les junt de la ciutadania el dret d’accés a buir a fixar el concepte infraestruc- necessitats d’atenció social emer- les prestacions i els serveis socials. I tura social de forma pràctica per gents i d’acord amb l’aplicació de d’una forma molt particular, el rep- poder guiar la presa de decisions legislacions noves de l’estat del te es planteja a l’hora d’afrontar les posterior.