TORTOSA 2005 Director: Albert CURTO
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
TORTOSA 2005 Director: Albert CURTO Consell de Redacció: Ana ACUÑA, Pere AUDÍ, Emetri FABREGAT, Ester GALINDO, Jordi MARCH, Joan MARTÍNEZ, Enric QUEROL, Joan ABATÉ, Roc SALVADÓ, Núria SEGARRA, Maria UTGÉS, Jacobo VIDAL Consell Assessor: Ignasi BAIGES (Universitat de Barcelona), Blanca BULDAIN (UNED Madrid), Vicent GARCÍA (Universitat Jaume I), Borja de RIQUER (Universitat Autònoma de Barcelona), Albert ROSSICH (Universitat de Girona), Josep SOLERVICENS (Universiat de Barcelona), Maria Rosa TERÉS (Universitat de Barcelona), Joan Ramon TRIADÓ (Universitat Barcelona) Edita: Amb el suport de: © Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre Consell Comarcal del Baix ebre, Centre d’Estudis Històrics Coberta: Dibuix portada d’un forcat. Any 1581. AHCTE, Fons Ajuntament Tortosa reg. 3079 ISSN: 1135-6014 Dipòsit Legal: T. - 1.689-2005 Revisió de textos: Servei Local de Català de Tortosa Imprès a Impremta Querol, S.L. - Tortosa Index Dossier: Bandolerisme i bandositats 1. Presentació: El bandolerisme a les Terres de l’Ebre (Segles XVI-XVII) Agustí Alcobero ............................................................................................. 9 2. Cristòfol Despuig i les bandositats tortosines de mitjan segle XVI Enric Querol Coll ........................................................................................ 19 3. Els Clua de Corbera, bandolers de les Terres de l’Ebre J.Hilari Muñoz ........................................................................................... 39 4. El bandolerisme català dels segles XVI i XVII a les terres del Maestrat Vell de Montesa Joan Ferreres Nos ........................................................................................ 67 5. Entorn de les unions contra lladres i bandolers a les Terres de l’Ebre. Les de Paüls, Horta de Sant Joan, Arnes, Bot, Caseres i Prat de Comte, de 1606, i les de Tortosa de 1606, 1612, 1616 i 1631 Salvador Rovira .......................................................................................... 105 Arqueologia 6. Poblament andalusí al riu Sénia Toni Forcadell Vericat Mar Villalbí Prades Victòria Almuni Balada .............................................................................121 3 Documents 7. L’Església de Sant Jaume de Tortosa. Documents sobre la “promoció artística” del Municipi a la Baixa Edat Mitjana. Jacobo Vidal Franquet ....................................................................171 Miscel·lània 8. La Diputació del General a les Terres de l’Ebre. La col·lecta fi scal de Tortosa (1560-1599) Miquel Pérez Latre ..........................................................................201 9. Els espais conventuals i la seva projecció eremítica: el desert de Cardó. Carme Narváez Cases .....................................................................237 10. La fundació del Banc de Tortosa (1881) Emili Llorente ..................................................................................255 11. L’associacionisme agrari al delta de l’ebre. (Dels inicis de l’expansió arrossera fi ns a l’esclat de la Guerra Civil) Josep Ferran Bel ...............................................................................295 Notes 12. El contracte del retaule dels sants Joans de Rossell, dels germans Serra Jacobo Vidal Franquet ....................................................................327 4 Presentació Un any més, Recerca es proposa afegir una nova peça al trencaclosques historiogràfi c de les Terres de l’Ebre; en aquesta ocasió, sobre el ban- dolerisme i les bandositats, o lluites de bàndols senyorials. El fenomen del bandolerisme, amb una ja gruixuda bibliografi a, tant des de l’òptica catalana com valenciana, manca encara a la nostra àrea, negligida pels estudiosos del tema, d’un estudi global que doni compte tant del procés factual dels esdeveniments, com de la seva interpretació social. Al nostre entendre, en aquest, com en altres casos, no podem enten- dre en profunditat aquest subjecte de la història del país si obviem allò que s’esdevingué a l’Ebre català. I no només per la importància per se d’aquest territori a l’Edat Moderna, sinó també perquè Catalunya no és, ni ha estat mai, un compartiment estanc, aïllat dels regnes veïns. És pre- cisament en aquest aspecte que l’estudi de l’antiga vegueria de Tortosa i Ribera d’Ebre –que identifi quem, grosso modo, amb les actuals Terres de l’Ebre– ens ajuda a entendre la complexitat i la diversitat del país, ja que aquest és el territori on es fa més evident la mescla i l’intercanvi –allò que ara anomenen fusió– entre els diferents nacions de la Corona d’Aragó, mitjançant una sèrie diversa i nombrosa de vincles econòmics, culturals, lingüístics, administratius, i parentius en els quals, aquí i ara, no podem entrar. Els articles del Dossier, tot i no ser aquest gran estudi que potser alguna tesi doctoral conformarà en el futur, obren interessants línies d’investi- gació sobre el tema del bandolerisme i les bandositats: la volubilitat de la frontera del Sénia –adés i ara–, el sorgiment de caps i quadrilles de bandolers autòctones, retratades en els inefables romanços populars de l’època, la utilització per part de la noblesa i de les autoritats d’aquests 5 escamots de criminals, les lluites pel poder local i la seva incardinació a les lluites de bàndols a nivell nacional, així com la resposta de la Mo- narquia a aquesta violència social, són alguns del punts que es posen de relleu en els diversos articles. Per acabar, voldríem que aquests estudis locals, que no localistes, su- messin i fossin útils per a eixamplar una mica la necessària entesa pano- ràmica del fenomen a nivell català i espanyol. Fins l’any que ve. 6 Dossier: Bandolerisme i bandositats Recerca, 9 (2005) pàg. 9-17 Presentació: El bandolerisme a les Terres de l’Ebre (Segles XVI-XVII) Agustí ALCOBERRO Universitat de Barcelona RESUM L’article planteja un estat de la qüestió de la refl exió historiogràfi ca recent al voltant del bandolerisme català i presenta els articles que componen el Dossier. Les obres de Joan Reglà (1966), Núria Sales (1984) i Xavier Torres (1991, 1993) conformen un marc general d’anàlisi, amb aportacions rellevants de caràcter cronològic, geogràfi c i social –i amb notables implicacions de contingut polític-. Sembla prou demostrada la relació entre el bandolerisme i l’aparició de l’estat modern –i de la violència d’estat-. Pel que fa a les conjuntures econòmiques, s’endevina un clar paral·lelisme entre els anys àlgids del bandolerisme català i els grans canvis estructurals produïts en l’economia del Principat en el “segle decisiu” 1550-1640, per emprar la terminologia encunyada per Albert Garcia Espuche. Sobre aquest marc conceptual, els articles del Dossier presenten, des de perspectives diverses, una panoràmica interessant sobre el bandolerisme de les Terres de l’Ebre, una de les àrees geogràfi ques fi ns ara menys estudiades pel que fa a aquest fenomen. En destaquen dos trets de conjunt: des d’un punt de vista metodològic, l’ús complementari dels grans arxius nacionals i dels arxius locals i comarcals, que disposen d’una gran riquesa documental; pel que fa al contingut, la presència permanent de la frontera situada al riu Sénia, que dota el bandolerisme de les Terres de l’Ebre d’uns trets comuns i alhora específi cs en el marc català. RESUMEN El artículo plantea un estado de la cuestión de la refl exión historiográfi ca reciente entorno al bandolerismo catalán y presenta los artículos que componen el Dossier. Las obra de Joan Reglà (1966), Núria Sales (1984) y Xavier Torres (1991, 1993) conforman un marco general de análisis, con aportaciones relevantes de carácter cronológico, geográfi co y social –y con notables implicaciones de contenido político-. Parece sufi cientemente demostrada la relación entre el bandolerismo y la aparición del estado moderno –y de la violencia de estado-. En cuanto a las coyunturas económicas, se adivina un claro paralelismo entre los años álgidos del bandolerismo catalán y los grandes cambios estructurales producidos en la economía del Principado en el “siglo decisivo” 1550-1640, por utilizar la terminología acuñada por Albert Garcia Espuche. 9 Sobre este marco conceptual, los artículos del Dossier presenta, desde perspectivas diversas, una panorámica interesante sobre el bandolerismo de las Terres de l’Ebre, una de las áreas geográfi cas hasta ahora menos estudiadas en referencia a este fenómeno. Destacan dos características de conjunto: des del punto de vista metodológico, el uso complementario de los grandes archivos nacionales y de los archivos locales y comarcales, que disponen de una gran riqueza documental; en referencia al contenido, la presencia permanente de la frontera situada en el río Sénia, que dota al bandolerismo de las Terres de l’Ebre de unos caracteres comunes y a la vez específi cos en el marco catalán. ABSTRACT This article brings up a state of the question on the latest Catalan banditry historiographical refl ection, and it introduces the articles of the «Dossier» as well. The works of Joan Reglà (1966), Núria Sales (1984) and Xavier Torres (1991, 1993) built a general framework of analysis with relevant chronological, geographical, social and political documentary contributions. The links between banditry and the blossoming of the modern states –and state violence– is beyond doubt. Regarding the economic aspects, there is a clear parallelism between the golden years of Catalan banditry and the dramatic structural changes that took place in Catalonia during the «decisive century» (1550-1640), to quote Albert Garcia Espuche’s terminology. On the basis of