setembre 2011 137núm.
Empresa i economia, més i millor
Entrevista a: F.Xavier Mena Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
Quantitat Despatxos recaptada per a patrocini: Grau d’execució de la professionals Col·legiats construcció de la Seu: patrocinadors patrocinadors 310.000 j 12 124 22,98% (2)La Nova Seu del Col·legi en xifres
Editorial
SUMARI 3 Editorial La funció social del Col·legi 4-17 L’interès més alt: • El patrocini empresarial d’Economistes de Catalunya de la construcció de la nova seu del Col·legi L’economia ha estat el centre d’atenció d’aquest estiu, i no precisament • Avanç de les sessions de la Jornada per protagonitzar notícies positives. Si en els darrers temps els temes dels Economistes 2011: econòmics havien afectat pràcticament totes les facetes de la nostra so- Empresa i economia, més i millor cietat, durant el període estiuenc aquest fenomen s’ha anat accentuat. Les noves envestides de la crisi del deute sobirà europeu i el refredament 18-21 Notícies de les previsions de creixement han protagonitzat l’actualitat econòmica. A una i altra banda de l’Atlàntic la preocupació de les autoritats i polí- tics, dels economistes i de la gent en general, ha estat una constant que encara continua en aquests moments, ocasionant en alguns sectors, que la reputació dels economistes s’ hagi vist notablement afectada, ja que amb desconeixement de la metodologia i del que fem els economistes, se’ns acusa, com a mínim a una part de la professió, de no haver sabut preveure ni impedir aquesta crisi. El Col·legi és la institució que representa als Economistes a Catalunya i possiblement una de 22-23 Gent de casa les corporacions professionals que té més clara la seva vessant pública i social així com la seva • Entrevista responsabilitat de comunicar a la societat quina és, al nostre judici, l’evolució i els reptes de a Francesc Xavier Mena l’economia i de l’empresa.
Tres vegades a l’any, des d’en fa 10, donem a conèixer a la societat l’opinió dels Econo- mistes de Catalunya en relació a la situació econòmica; quina és la problemàtica i els prin- cipals reptes que té Catalunya mitjançant les enquestes de Situació Econòmica. Aquesta enquesta, com podreu veure en aquest Informatiu, ha demostrat ser un bon instrument de pre- visió de l’evolució de l’economia i d’anticipació de les oscil·lacions econòmiques. Així, en el mes de juny del 2006 la gran majora dels col·legiats opinava que el model de creixement de 24-25 Actualitat econòmica l’economia, basat en el consum intern i en la construcció, no era sostenible en un horitzó de • 10 anys d’enquestes de situació 2-4 anys, malauradament la situació actual ens ho ha confirmat com a conseqüència de que econòmica les mesures que els Governs van impulsar van ser molt febles.
26-35 Treballem en grup: En un altre ordre d’accions, dues vegades a l’any, i des d’en fa més de 25, fem arribar a la so- • El Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya cietat la Revista Econòmica de Catalunya (REC), publicació semestral, única editada en ca- destaca l’impuls de l’arbitratge talà, en la qual s’aborden els diferents aspectes i reptes de l’economia i de l’empresa d’una forma estatutari de les societats en la reforma rigorosa i que ocupa un lloc destacat en les publicacions de caràcter especialitzat. Si fem un repàs de la Llei de l’Arbitratge dels darrers números publicats veiem que s’han analitzat els “Reptes del Sistema Fiscal” (REC 61), • El llibre “Sense Espanya” les “Bases per a un nou model Econòmic per a Catalunya que ens ha de permetre sortir de la desmenteix la creença que la crisi” (REC 62) i el “Mercat de Treball” (REC 63). Si anem mes enllà, a l’any 2004, la REC 49-50 independència no és viable per raons que tractava sobre els “Reptes de l’Economia Catalana” feia un toc d’atenció a la viabilitat futura econòmiques del model de creixement seguit per l’economia catalana, així com, després de caracteritzar el fun- • Recull (de l’1 d’abril al 31 de maig) cionament del model sanitari a Catalunya, s’interrogava sobre la seva viabilitat i sostenibilitat en un futur proper; i la REC 48 sobre “El mercat de l’habitatge”, advertia de l’existència d’un risc latent derivat de l’excessiva concentració de riquesa pràcticament en un únic actiu, l’habitatge, quan el context inflacionista podia donar peu a l’existència d’una bombolla.
Una vegada a l’any, i des d’en fa més de 15, convidem a tots els agents socials a reflexionar amb nosaltres a l’entorn de les principals preocupacions que té la societat. En la Jornada dels Eco- nomistes que organitzem cada any s’exposa i reflexiona amb rigor i d’una forma pluridiscipli- nar les novetats i problemàtiques de les nostres activitats professionals així com els reptes i 36-46 Al vostre servei: preocupacions sobre els aspectes econòmics que detectem en la societat, agrupats sota un lema. • Noticiaris L’any 2009 “La crisi: impactes i transformacions”; el 2010, “Creixement i Ocupació: les reformes necessàries”, on s’avançava clarament en el diagnòstic, previsió i tractament de la crisi actual, re- 47 Hemeroteca flectint-ne la seva gravetat i la seva singularitat en relació a les anteriors. Aquest any, en la Jor- nada dels Economistes de l’onze de novembre, “Empresa i economia, més i millor”, tenim un tema molt oportú en aquets moments en que és necessari ressaltar el concepte d’economia com ho entenem els economistes i l’empresa com agent dinamitzador de l’economia. Una forma de recordar que per a la societat societat i per a l’empresa l’economia és una ciència útil.
Joan B. Casas Col·legi d’Economistes de Catalunya [email protected]
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 3 L’interès més alt
El patrocini empresarial de la construcció de la nova seu del Col·legi
En la construcció de la nova seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, no només hi col·laboren els econo- mistes col·legiats i els despatxos professionals vinculats, sinó també les empreses, que amb el seu patrocini, volen expressar el seu suport al projecte, manifestant així el seu compromís amb els economistes d’avui i del futur, que gaudiran d’una seu molt més funcional i representativa.
Tot seguit, ens plau deixar constància i agrair la col·laboració de les empreses “més matineres”, les primeres que han signat amb el Col·legi els convenis de participació, en els diferents nivells establerts, per a la construcció de la nova seu. Per part del Col·legi aquests convenis han estat signats pel degà, Sr. Joan B. Casas. En els propers nú- meros d’aquest Informatiu de l’Economista seguirem informant de les noves col·laboracions que es produeixin.
El passat dia 28 de juny es va La presidenta de GVC Gaesco, Finalment, el BBVA dóna també el signar el conveni de patrocini Sra. Maria Àngels Vallvé Ribera, seu suport com a empresa col·la- amb el Banc Sabadell, com a en l’acte de signatura com a em- boradora de la construcció de la mecenes de la nova seu, que és presa patrocinadora de la cons- nova seu. Així, el passat dia 26 de la modalitat de màxim nivell pre- trucció de la nova seu, efectuat a la juliol, es va signar el conveni en un vista. seu social de GVC Gaesco el dia acte que va tenir lloc a la seu so- 18 de juliol, es va referir a aquesta cial del Banc. El director del BBVA En l’acte de signatura, celebrat a col·laboració amb les següents pa- a Catalunya, Sr. Xavier Queralt, va la seu del Banc, el Sr. Josep Oliu raules: “Des de GVC Gaesco ens assegurar que: “Una entitat com va dir: “Com a president del Banc alegrem d’aquesta iniciativa que BBVA, que aspira a participar ac- Sabadell, i també com a econo- està duent a terme el Col·legi d’E- tivament en tots els àmbits de mista col·legiat, estic molt satis- conomistes. La nova seu permetrà l’economia catalana, necessitava fet d’aquesta signatura, que disposar d’uns espais més funcio- tenir un acord amb el Col·legi d’E- s’emmarca en l’esperit del Banc nals i amplis on es puguin complir conomistes com el que avui sig- de col·laborar amb el teixit em- amb la màxima eficàcia els objec- nem, que permetrà enfortir encara presarial i amb la societat civil del tius del propi Col·legi en benefici de més les relacions del Banc amb nostre país.” tots els economistes col·legiats.” els economistes de Catalunya”
El president del Banc Sabadell, Sr. Josep Oliu i el degà La presidenta de GVC Gaesco, Sra. Mª Àngels Vallvé i el El director general a Catalunya del BBVA, Sr. Xavier del Col·legi, Sr. Joan B. Casas, en l’acte de signatura degà del Col·legi d’Economistes, Sr. Joan B. Casas, sig- Queralt i el degà del Col·legi, Sr. Joan B. Casas en l’acte del Banc com a Mecenes de la nova seu del Col·legi nen l’acord de GVC Gaesco com a Empresa Patroci- de signatura del conveni de col·laboració del Banc en d’Economistes de Catalunya. nadora de la nova seu. la construcció de la nova seu.
Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 137 L’interès més alt
10 raons per participar en el Programa de la Nova Seu del Col·legi. Per altra banda, Zurich va signar La Caixa d’Enginyers també ha vol- Fem-la entre tots! també el conveni de Mecenes gut fer costat al nostre projecte. És de tots! de la nova seu en un acte cele- L’acte de signatura va tenir lloc al brat a l’empresa el passat dia 6 Col·legi, el passat dia 26 de juliol. És una obra necessària. L’actual de juliol. En nom de la Caixa d’Enginyers va 1 seu s’ha quedat petita, insuficient i molt poc adequada a les neces- signar el seu president, Sr. Ramon sitats actuals i futures del Col·legi. El Sr. Julián López Zaballos, CEO Ferrer, que va manifestar: “La Fun- Grup Zurich a Espanya va ex- dació Caixa d’Enginyers, en la És el nostre projecte, és el nostre 2 futur i, com a tal, hem de col·la- pressar: ” Des dels seus inicis seva voluntat de donar suport a la borar-hi tots. al nostre país al 1884, Zurich formació acadèmica i al desenvo- Tindrem més i millors espais i ser- ha participat sempre en la vida lupament professional del col·lec- 3 veis. Un auditori adequat, sales de cultural, econòmica i social de tiu, col·labora en el finançament de reunions, una sala multimèdia, Catalunya i vol també col·labo- la construcció de la nova seu del despatxos... Tot al nostre servei.
rar ara en la construcció de la CEC. Aquest acord reforça el com- Permetrà promoure i millorar en- nova seu del Col·legi d’Econo- promís del Grup Caixa d’Enginyers 4 cara més la formació, un dels punts mistes, que sens dubte benefi- amb les persones, professionals forts i més ben valorats del Col·legi. ciarà tant als col·legiats com al i institucions que conformen la so- Serà una seu representativa pels conjunt de l’economia i les em- cietat catalana i que contribueixen 5 economistes del nostre país i per preses catalanes” al seu progrés en tots els àmbits.” al prestigi de la nostra professió. És una oportunitat històrica i un 6 esforç puntual extraordinari que l’hem de fer entre tots; no neces- sitarem ni farem un altre edifici en el futur pròxim!
El vostre nom quedarà gravat per 7 sempre, en un lloc ben visible del vestíbul, com a fundadors de la nova seu.
El Programa comporta altres con- Els assistents a l’acte de signatura de Zurich com a D’esquerra a dreta, Sr. Pere Clotas, director del Pro- 8 trapartides d’imatge i comunica- mecenes de la nova seu del Col·legi. D’esquerra a grama de Patrocini del Col·legi, Sr. Xavier Amate, di- ció per als participants. dreta Sr. Pere Clotas, director del Programa de Pa- rector Banca Institucional Caixa d’Enginyers, Sr. trocini, Sr. Julián López Zaballos, CEO Grupo Zurich Joan Cavallé, director general Caixa d’Enginyers, Sr. La vostra participació constituirà Espanya, Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi, Sr. Luis Joan B. Casas, degà Col·legi d’Economistes, Sr. Ramon 9 Badrinas, CEO Life Spain, Sr. Esteve Sarroca, presi- Ferrer, president Caixa d’Enginyers i Sr. Maurici un exemple per als altres col·le- dent de la Comissió de Patrocini del Col·legi i Sr. Olivé, gerent del Col·legi, en l’acte de signatura de la giats i mereixerà el reconeixe- Maurici Olivé, gerent del Col·legi d’Economistes de Caixa d’Enginyers com a Empresa Patrocinadora de ment del conjunt de tots ells, de Catalunya. la nova seu. les institucions i de la societat.
És també un exercici de solidari- A totes aquestes empreses volem expressar, en nom del Degà, de la Junta de Govern i 10 tat i de responsabilitat social: serà del conjunt del Col·legi, així com també en nom dels col·legiats, el nostre agraïment pel la nostra contribució i suport a les seu suport i col·laboració. noves generacions d’economistes Comissió de Patrocini de la nova seu que ens han de reemplaçar. [email protected] Col·labora-hi!
Comissió de Patrocini
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 5 L’interès més alt
Relació de col·legiats i despatxos professionals que han fet seus aquests valors i s’han adherit a la campanya: Abelló Riera, Isidre Casas Brichs, Raimon Granell Trias, Francesc Parellada Sabata, Martí Torres Torres, Teresa Álvarez Pérez-Bedia, Emilio Casas Onteniente, Joan B. Guarro Gassol, Roger Parra Pérez, Bàrbara Valls Mestre De Mariné, Juan J. Álvarez Rabanal, Jesús Casas Ribas, Joan Carles Guillèn I Ròdenas, Susanna Perdigó Pons, Joan Ramon Viedma Martí, Josep Maria Amado Guirado, Jordi Castel Cabrejas, Josefa Hermosilla Pérez, Àngel Permanyer Yglesias, Esteve Viña Arasa, Ricard Amat Salas, Oriol Clapés Sagañoles, José Iglesias Julià, Santiago Puig De Travy, Carlos Vives Torrents, Xavier Amat Soler, Joan Coll De Ventós, Jordi Izquierdo Reyes, Ernesto Ràfols Esteve, Joan Zalbidea Garmendia, M. Elena Antich Corgos, Jordi Conejos Sancho, Jordi Jiménez Corpa, Antonio Rallo Arnau, Enric Arasa Alegre, Maria Josep Conesa Sagrera, Jordi Jover Armengol, Agustí Raventós Torras, Francesc Argandoña Ramiz, Antonio Cornet Serra, José Ignacio Jover Díaz, Carmen Reguant Fosas, Francesc Despatxos Professionals Arnaez Redondo, José Lope Cortadas Arbat, Robert Lanau Grau, Sergi Rojas Graell, Joan Activa Auditoria & Consultoria, S.L.P. Àvila Morera, Carles Costabella Papiol, Francesc Lanau Viñals, Ramón Ruiz Espinós, Pere Casanellas Economistes Associats, S.L.P. Barbé Duran, Lluís Domènech Ortí, Xavier Lladó Senpau, Joaquim Ruiz Fernández, Roger Corrales Asoc, S.L. Barnosell Cuende, Ernesto Español Puig, Ángel López Casasnovas, Guillem Sagarra Fitó, Montserrat Correduria d’Assegurances J. Tell, S.L. Batlle Molina, Emili Fabra Biosca, Manuel López Sierra, Emilio José Salas Rodríguez, María Teresa Crowe Horwath Spain, S.C.P. Bel Bosch, Mª Mercedes Fernández Alegre, Roser Manresa Rovira, Joan Ignasi Sánchez Marín, Beatriz Jesús Estratègia I Viabilitat Empresarial,S.L. Berengué Roset, Juan Ferrándiz Foraster, Carmen Masriera Raventós, Josep Lluís Sánchez Martínez, Luis Juan Faura-Casas, Auditors Consultors, S.L. Bertolín Espallargas, José M.ª Ferrer Pulgarin, Joaquín Mena López, Francesc Xavier Santaló Bel, Lluís Forward Economics, S.L. Bertran Codina, Salvador Fité Benet, Josep Montero Iñiguez, Carlos Sarroca Punsola, Esteve Pich Associats Tax · Legal · Audit Betrian Piquet, Jesús Fonseca Del Valle, José Luis Morell Deltell, Miquel Segura Porta, Xavier Ramon Lanau, S.A.P. Bohigas Santasusagna, Lluís Freire Prados, Miguel Moseguí Mancebo, Joan Sellarès Alegre, Josep Saumoy, Ribó I Baiges Assessors, S.A.P. Buil Codina, Jordi Fuentes Ros, Antoni Moya Gutiérrez, Soledad Serracant Silvestre, Jordi Zenit Auditores Y Consultores, S.L.P. Caballé Vilella, Jordi García Carretero, Francisco Muns Albuixech, Joaquim Soldevila García, Pilar Cambara Moreno, Manuel García Castro, Antonio Naranjo Tejada, Antoni Solé Parellada, Francesc Campa Planas, Fernando Garrido Gómez, Antonio Oliu Creus, Conxa Subirà Lobera, M. Esther Empreses i entitats Camprubí Baiges, Ferran Gasol Magriñá, Anton Oller Compañ, Vicente Subirats Alcoverro, Xavier Capellà Bruguera, Carles Gibernau Ausió, César Augusto Oms Cid, Gemma Suñol Trepat, Rafael Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A. Casado Juan, Fernando Gil París, Cristina Ortiz Lucena, Cristina Tarragó Balagué, Marçal Banco de Sabadell, S.A. Casanova Otín, Rafael Giménez Muñoz, Francisco de Paula Pachamé Barrera, Martín Tell Cerexhe, Xavier Fund. Priv. Caixa d’Enginyers Casanovas Ramon, Montserrat Gómez Valls, Francesc Padrós Soler, Jordi Terribas Alamegó, Jaume Grup GVC Gaesco Casas Brichs, Gerard González-Anta Rodríguez-Orta, Pedro Parellada Jofré, Fèlix Torné Homs, Josep Maria Zurich Insurance Plc, Sucursal En España Tot a punt per aixecar l’estructura de la Nova Seu
Els qui passeu per la Plaça Gal·la Placídia ja cidències i a finals de juny s’ha acabat d’e- terres fins la cota -10 m. Aquesta serà la cota haureu observat la nova tanca perimetral de xecutar la jàssera de coronació a aquesta de la llosa del segon soterrani de la nova l’obra amb la imatge corporativa del CEC i cota així com els murets perimetrals. Es seu del CEC. Un cop feta la llosa ja es co- diverses perspectives de la Nova Seu. L’obra tracta d’un cinturó que relliga els pilots pe- mençarà a aixecar l’estructura de l’edifici recupera el ritme normal després de les in- rimetrals a la cota -7,5 m. Immediatament que, si no hi ha contratemps, esperem arribi cidències derivades de les preexistències i després, es col·locaran de nou a una cota a cota carrer (cota zero) al setembre. de les obres veïnes. El buidat de terres fins més baixa els puntals blaus que apareixen Comissió d’obres a la cota -7,5 m. s’ha assolit sense noves in- a la fotografia i ja continuarà l’excavació de [email protected]
Pàg. 6 Informatiu de l’economista núm. 137
L’interès més alt
Avanç de les sessions de la Jornada dels Economistes 2011 Empresa i economia, més i millor
empreses i potenciar la formació conti- sions estratègiques estan focalitzades en nuada poden ajudar a millorar la nostra aspectes clau del desenvolupament em- posició competitiva. presarial.
Com més empreses hi hagi i com millor Els ponents escollits reuneixen, en grau sigui l’entorn econòmic en el qual desen- d’excel·lència –tant per la seva trajectòria volupin la seva activitat, més capacitat de professional i acadèmica uns, com per la generació de riquesa hi haurà, més i mi- seva experiència empresarial altres–, el La Jornada dels Economistes sempre té llors oportunitats de treball es produiran i coneixement, l’experiència, el rigor, la un lema. L’any 2009 fou La crisi: impactes una millor equitat i prestació de serveis profunditat i la ponderació per tal d’em- i transformacions; el 2010 va ser Creixe- serà plausible. plenar de contingut les sessions. En ment i ocupació: les reformes necessàries, aquest procés per trobar els millors hem i enguany, 2011, Empresa i economia, més Catalunya compta, segons el GEM2010, anat de la mà dels introductors de cada i millor. I és que, analitzades les implica- amb una considerable taxa d’activitat em- sessió, que són economistes experts i cions de la crisi financera i econòmica prenedora –que representa unes 248.000 bons coneixedors dels continguts de cada sobre el teixit productiu i encarades les re- persones emprenedores–, superior a la de sessió, i que són el lligam del Col·legi formes tan ineludibles que la nostra eco- la resta d’Espanya. Tanmateix, seria bo es- amb els ponents. nomia ha d’introduir en el funcionament timular tot el procés empresarial: que del nostre sistema econòmic, sembla lògic creixi la intenció emprenedora, que aug- Un català a Europa, Amadeu Altafaj i Tar- que enguany calia posar l’èmfasi en la re- menti el flux net d’empresaris a causa d’un dio, en qualitat de portaveu d’Afers Econò- cuperació de la confiança empresarial, tot major relleu emprenedor, i que també mi- mics i Monetaris de la Comissió, ens parlarà afavorint la seva activitat, peça clau per re- llori la taxa de permanència de les em- de la resposta europea en la gestió de la iniciar una sendera de creixement genera- preses creades. Un major nivell de capital crisi. I, el matrimoni Tous, ens il·lustrarà dora d’ocupació. humà i una sòlida posició financera, una amb l’experiència d’una trajectòria empre- major percepció d’oportunitats de negoci, sarial i personal de reconegut èxit. Cal aplanar el terreny perquè el món em- la importància del món rural per al des- presarial no trobi tants entrebancs en la envolupament emprenedor català, l’estí- La XVI Jornada dels Economistes compta seva creació, ni tampoc en la producció de mul de l’activitat exportadora així com una amb la col·laboració d’importants institu- béns i serveis. Cal també que empresa i major activitat empresarial de les dones en cions patrocinadores, i amb la participació empresari s’apliquin de valent a fer els són factors afavoridors. generosa de moltes persones que la fan deures propis que permetin refer i trans- possible: sobretot els presidents de sessió, formar, en tot allò que convingui, el nostre Explica la mitologia grega que hi havia una els introductors i, en particular, els po- teixit productiu i no desviïn la seva atenció ‘edat d’or’ en la que la humanitat era feliç nents, així com l’esforç de la totalitat del de la seva activitat primordial, tot cercant la perquè vivia en harmonia amb els déus. A personal del Col·legi. cooperació i el foment de projectes em- veure si, entre tots, som capaços d’elimi- prenedors i innovadors. La promoció de nar els actuals desequilibris de la nostra Comunitat d’economistes, i tothom que l’activitat econòmica, però, ha de comptar economia i podem tornar a aspirar a viure vulgui: veniu a gaudir de la Jornada! amb un marc fiscal estable, amb mecanis- una nova ‘edat daurada’. Que Prometeu mes de finançament adients, suficients i torni a robar el foc –que Zeus va arrabas- Ah! I, si encara no ho has fet, no t’oblidis apropiats. És notori que és precís reduir i sar als humans–, element essencial per a la de participar en el Programa de Patrocini simplificar la càrrega administrativa i regu- civilització i per a l’ideal de treball. de la Nova Seu del Col·legi. És una ocasió lativa, i que cal una major i millor adequa- única! Fem-la entre tots! És de tots! ció de l’oferta formativa, particularment de Les set sessions professionals de la Jornada la formació professional, a les demandes estan pensades per tractar aspectes de re- Anton Gasol empresarials. Complementar els ensenya- llevància per a la gestió empresarial i que Director tècnic ments amb programes de pràctiques a les són propis dels economistes. Les sis ses- de la Jornada dels Economistes
Pàg. 8 Informatiu de l’economista núm. 137 L’interès més alt
En últim lloc, tracta d’acabar amb la crei- Per parlar d’aquest tema hem convidat Sessions professionals xent inseguretat jurídica que genera la in- com a ponent al Sr. Javier Paso, sotsdirec- terpretació de les diferents normatives. tor general i director de l’Àrea d’Assesso- ria Fiscal de la Caixa i al SESSIÓ 1 11.00 a 12.15 h Sr. José Antonio En línies generals, la BTCC ha de portar- López-Santacruz, sotsdirector general d’Im- nos a un sistema en el qual les empreses postos sobre les Persones Jurídiques del Mi- “La nova base imposable europees podrien presentar les seves de- nisteri d’Economia i Hisenda. en l’Impost de Societats claracions fiscals en una “finestreta comunitari” única”, consolidant tots els beneficis i Per presidir la sessió hem convidat al Sr. pèrdues en què incorrin en tota la Unió Josep Aragonés, director general de Wol- Introductor: Sr. Pedro Pablo Rodés, Europea, si bé els diferents Estats mem- ters Kluwer. economista assessor fiscal bres conservarien la potestat de fixar els i soci de J&A Garrigues,SLP seus respectius tipus impositius de l’Im- post de Societats. SESSIÓ 2 11.00 a 12.15 h El passat dia 16 La comissió ha calculat que l’estalvi de de març es va fer costos a nivell europeu podria rondar els “Models de negoci. pública la pro- 700 milions d’euros i que els estalvis fis- Nous enfocaments per posta de Direc- cals fruit del nou sistema de consolidació, a la reducció de costos” tiva de la Co- podria arribar fins als 1.300 milions d’eu- missió Europea ros. Addicionalment, es calcula que les Introductora: Sra. Maria Victòria Sánchez, sobre la Base empreses que vulguin expandir-se a nivell directora del departament de Gestió Tributària Co- internacional poden arribar a aconseguir d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili muna Consoli- un estalvi d’uns 1.000 milions d’euros. dada de l’Impost de Societats D’altra banda també cal valorar que la En un context (BTCC). menor complexitat administrativa per ins- econòmic de tal·lar-se en la Unió Europea farà més desacceleració La BTCC es presenta com a optativa per a atractiu per als inversors estrangers ins- del creixement totes aquelles empreses dels diferents pa- tal·lar-se dins de les nostres fronteres. de l’activitat, ïsos que la vagin a aplicar i presenta di- aquesta sessió versos avantatges inherents a la integració L’objectiu de la BTCC és superar tots els adquireix una i compensació de bases de diferents Estats obstacles, suavitzar els costos i complica- major rellevàn- membres. A més, el tractament d’algunes cions que han de sofrir les grans empre- cia, atès que qüestions tècniques es planteja com més ses, així com facilitar l’expansió de les moltes empreses favorable per als contribuents del que ha- petites i mitjanes, oferint un sol marc nor- han centrat la bitualment plantegen les diferents legisla- matiu i la possibilitat de presentar una mirada en els cions nacionals. sola declaració fiscal a través de, tal com seus costos per tal de garantir la seva su- hem comentat abans, una única finestreta pervivència. Aquesta es veu afectada, en Amb aquesta proposta comença el proce- fiscal. un intent extrem de simplificació, pel diment legislatiu que hauria de finalitzar, manteniment o augment dels ingressos, o amb o sense esmenes, amb la correspo- Una vegada presentada aquesta declaració bé pel manteniment o la reducció dels nent aprovació per part del Parlament Eu- única, la base tributària es repartiria entre costos. La multitud de normatives i la di- ropeu i del Consell per unanimitat. En cas els diferents Estats membres en els quals versitat de costos sotmesos a una tendèn- que finalment la proposta no anés apro- vingués operant el grup empresarial, d’a- cia a l’alça que suporten els diferents vada per unanimitat, s’intentarien altres cord amb diversos paràmetres. sectors d’activitat difícilment afavoreixen vies alternatives fonamentalment basades en una cooperació reforçada.
L’objectiu de la proposta de la BTCC per- segueix diversos objectius:
En primer lloc, la reducció de la conside- rable càrrega administrativa de les empre- ses europees com a conseqüència d’haver de treballar amb fins a 27 règims nacionals diferents per determinar els seus beneficis imposables.
En segon lloc, la consegüent reducció dels costos que comporta aquesta càrrega admi- nistrativa, a més dels costos d’afrontar nom- brosos processos de comprovació tributària.
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 9
L’interès més alt
la millora dels resultats empresarials. No mes doncs, aquests han de ser fruit de l’a- totes les empreses coneixen a fons els cos- SESSIÓ 3 11.00 a 12.15 h plicació d’una normativa tècnica i d’unes tos dels seus departaments, dels produc- regulacions eficaces i efectives que per- tes o serveis que venen, dels diferents “El treball d’auditoria: metin atorgar-los aquella fiabilitat i aquella clients que tenen, etc. En aquest marc, es implicacions del nou confiança perquè siguin útils per als usua- fa més difícil prendre-hi mesures per a ra- reglament” ris dels mateixos i els ajudin en la presa cionalitzar-los i, fins i tot, reduir-los. Tot i de les seves decisions. És en aquest marc així, hem assistit a un allau de notícies re- que apareix el nou Reglament d’ Auditoria Introductor: Sr. Carles Àvila, latives a les “retallades” en nombrosos sec- que desenvolupa el text refós de la LLei d’ auditor de comptes i soci d’Activia Auditoria tors, tant públics com privats. Auditoría de Comptes, del que tractarem & Consultoria, SLP principalment en la sessió que hem orga- La sessió té per objecte plantejar dins el nitzat en la present Jornada dels Econo- marc de la comptabilitat de gestió, els dife- L’auditoria de mistes, a càrrec, com a ponent del Sr. rents enfocaments que les empreses poden comptes, cada Enrique Rubio Herrera, sotsdirector gene- abordar per escometre una reducció dels vegada més, està ral de Normes Tècniques d’ Auditoria, de seus costos, tant des d’un punt de vista més qüestionada tant l’ICAC. acadèmic com des d’un altre més pràctic i per part de la so- professional, centrat especialment en el cas cietat, les em- Addicionalment, i sempre en el marc del del sector financer, sector que sovint s’ha preses i institu- control, necessitat de transparència en la assenyalat com un dels agents responsables cions públiques seva gestió i la rendició de comptes dels de la desfavorable situació actual. i privades així diferents ens i entitats que conformen el com dels propis nostre teixit social i empresarial, hem pen- Per parlar d’aquest tema hem convidat com clients que tenim. sat que un altre sector que és tremenda- a ponent al Sr. Josep Francesc Valls, cate- Això és conse- ment sensible a la gestió dels fons que li dràtic del Departament de Màrqueting d’ES- qüència moltes vegades del desconeixe- han estat encomanats, i que avui està de ADE i autor de “Reinventar el Negocio” i a la ment del QUÈ ÉS i del QUÈ REPRESENTA. plena actualitat pels esdeveniments polí- Sra. Carina Spilzka, directora general de ING A més, sovint es confon la nostra activitat tics recents, és el Sector Públic. Direct. El Sr. Valls farà una revisió de les es- de servei professional als usuaris dels nos- tratègies de reducció de costos que seguei- tres informes, amb l’ equivocada utilització És en aquest àmbit doncs que ens agradarà xen les empreses tot plantejant la reinvenció de la paraula “auditoria” (us farem una au- tenir també el punt de vista i l’opinió sobre dels seus models de negoci com a format ditoria, demanarem auditories, us enviarem la possible incidència del Reglament i la de més interès actualment. Plantejarà dife- els auditors...) com una eina per “amena- LLei d’Auditoria de Comptes en el Sector rents formes de reinventar els negocis amb çar” a ens o entitats sospitosos d’amagar Públic, per part del Síndic Major de la Sin- l’objectiu permanent de la reducció de cos- informació o d’haver manipulat els comp- dicatura de Comptes de Catalunya: Sr. tos referint-se a casos pràctics d’empreses tes que s’han de presentar front als usuaris Jaume Amat, que presidirà la sessió. tan conegudes com ara Zara, Mercadona, corresponents, més que no pas posar de Privalia, Mango, etc. Com a exemple de relleu que l’ auditoria és un servei que Ell ens donarà la seva particular visió, i ens bones pràctiques, la Sra. Spilzka explicarà dóna garanties de la raonabilitat i la fiabi- parlarà també de quines possibles fórmu- el desenvolupament pel qual ha apostat la litat dels comptes anuals presentats… les d’actuació i/o col.laboració entre Sector companyia ING Direct en relació a la re- Públic-Sector Privat hi pot desenvolupar la ducció de costos de les seves oficines per tal D’aquesta manera, a vegades no s’entén i nostra professió. d’oferir al mercat una remuneració el més es qüestiona el nostre treball com a audi- correcta i competitiva possible. tors que acaba amb l’ emissió del corres- Finalment, el president del “Registre d’ Eco- ponent informe d’ auditoria dels comptes nomistes Auditors” (REA) el Sr. Carles Puig Per presidir aquesta sessió hem convidat anuals de les diferents entitats auditades. de Travy, ens farà les reflexions oportunes al Sr. Salvador Alemany, president d’Abertis. Per garantir la bondat dels nostres infor- sobre la incidència efectiva de la Llei i del Reglament d’Auditoria de Comptes en el desenvolupament de la nostra activitat i l’especial incidència de la garantía de la nostra independència professional front als diversos clients, que hem de mantenir sempre, i de com el control de qualitat al que estem sotmesos i que exerceix tant l’I- CAC com les diferents Corporacions d’Au- ditors –especialment el REA– està orientat en l’ ajut per a la consecució d’aquests ob- jectius.
Pàg. 10 Informatiu de l’economista núm. 137
L’interès més alt
En aquest context la Comissió d’Economia És el moment de parlar i actuar en favor de SESSIÓ 4 11.00 a 12.15 h i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes la sostenibilitat del nostre sistema sanitari i creu fonamental promoure el debat serè i de veure quina aportació pot fer cadascú de “Gestió sostenible de especialitzat sobre el sector energètic i els nosaltres, planificadors, empresaris, direc- l’oferta i de la demanda seus reptes de futur, és per això que la tius i treballadors de les empreses de salut de l’energia” sessió a la Jornada del Economistes 2011 perquè el nostre model sigui sostenible, és presenta uns ponents d’alt rigor científic i a dir, pugui perviure per ell mateix i sigui de coneixement del sector que permetran un element de valor per a la societat. Introductor: Sr. Jordi Bruno, reflexionar intensament sobre les qües- conseller delegat d’Amphos 21 tions exposades; el Sr. Lluís Pinós, director – Ens trobem davant d’un problema es- regional del nordest de Red Eléctrica Es- tructural o conjuntural? pañola i el Sr. Joan Pons, director general – És sostenible el nostre sistema sanitari tal Darrerament les condicions econòmiques d’Estratègia i Regulació d’Enagás. com està concebut? han canviat substancialment i d’una forma – Cal introduir canvis perquè ho sigui? profunda. El marc de creixement sostingut Per presidir la sessió hem convidat al Sr. – Quins haurien de ser aquests canvis? del que han gaudit bona part de les eco- Josep Maria Rovira, director general d’En- – Els canvis han de ser únicament interns, nomies desenvolupades s’ha esvaït deixant desa a Catalunya. de millora de la gestió, la productivitat, pas a un entorn ple d’incerteses però a la contribució dels ciutadans en el finan- l’hora, ple de reptes i oportunitats. El sec- çament de les prestacions o cal que tor energètic, motor de les economies mo- SESSIÓ 5 11.00 a 12.15 h aquests tinguin el suport de canvis polí- dernes, no s’ha quedat al marge i actualment tics i d’àmbit superior al del propi Sec- el debat es centra en la recerca dels ins- tor? És suficient l’ajustament intern? truments que permetin una gestió sosteni- “L’aportació de – Té sentit la col·laboració público-privada ble tant de l’oferta energètica com de la les empreses de salut o es tracta d’un pedaç per intentar ocul- pròpia demanda. a la sostenibilitat tar l’insuficiència financera del sector pú- del sistema sanitari blic, fent de la necessitat virtut? Per la banda de l’oferta els reptes són clars i importants, entre d’altres, el rol de L’objectiu de la taula de la Comissió d’Eco- Introductor: Sr. Llorenç Sotorres, les energies renovables o el paper que nomia de la Salut del Col·legi és reflexionar secretari general tècnic de la Fundació Puigvert se li vol donar a l’energia nuclear, és a sobre les qüestions plantejades i les que es dir, quin ha de ser el mix energètic que puguin plantejar, escoltar les opinions d’ex- nodreixi les nostres economies. Triar un Malgrat que no és perts i intentar obtenir algunes conclusions mix energètic concret és una decisió cru- un fenomen re- respecte de quina pot ser la contribució de cial en molts aspectes pel fet que Europa cent, en els últims les empreses que ofereixen els seus serveis depèn energèticament d’altres zones pro- mesos s’està fent assistencials al sector salut per fer sosteni- ductores, el que la posiciona en un clar palès amb viru- ble el Sistema Sanitari de Catalunya. desavantatge. lència el desajus- tament entre els En aquesta sessió tindrem el privilegi de El debat és complex donat que entren en recursos esmer- comptar, com a ponents, amb dos gestors joc aspectes claus com la seguretat del çats en la pres- de màxim nivell que desenvolupen la seva subministrament, l’eficiència en l’explota- tació pública de activitat en els dos àmbits, privat i públic, ció de les fonts actuals, la interconnexió serveis de salut i de la sanitat catalana: María Cordón Muro entre xarxes energètiques de diferents pa- el volum i cost i Manel Jovells i Cases. ïsos o la implantació social de les infraes- dels que la població de Catalunya demanda. tructures energètiques. No podem pagar el que ens havíem acostu- La Dra. Maria Cordón Muro, consellera de- mat a utilitzar i crèiem que hi teníem dret. legada del Grup Hospitalari Quirón, Lli- Pel que fa a la demanda s’ha d’estudiar l’impacte que pot tenir el necessari canvi de model productiu en el sector energè- tic. Aquest canvi de model ha de passar per la potenciació de sectors on es pugui donar el necessari estalvi energètic que ha de ser el principi rector de tots els agents econòmics en el futur i fer així compatible un retorn al creixement econòmic respec- tant la contenció d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
No obstant en el mercat energètic (oferta- demanda), productors i demandants, no podem deixar de banda un agent clau i el paper que tindran els distribuïdors en el nou marc del mix energètic.
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 11
L’interès més alt
cenciada en medicina per la Universitat de S’ha de tornar a fer economia, economia Zaragoza (1993) i MBA per el Instituto de SESSIÓ 6 11.00 a 12.15 h real i productiva, optimitzant els recursos Empresa (1995), és un exemple d’empre- disponibles, sent innovadors, competitius i nedora dinàmica en l’àmbit de la sanitat “L’organització, formant a les persones, en definitiva creant privada pura. els sistemes d’informació valor, per sobreviure en un mercat globalit- i la productivitat a zat on els clients, els empleats o els prove- Les seves realitzacions abasten l’expansió ïdors ja no es troben en una ciutat, regió o d’una xarxa d’hospitals privats que es po- les empreses país, sinó que estan a tot el món. Existeixen siciona en les principals ciutats de la Pe- moltes oportunitats, només cal trobar-les. nínsula com Madrid, Barcelona, Màlaga, Introductor: Sr. Josep Maria Gallart, economista Ens trobem davant d’un nou escenari que Biscaia,València i Saragossa, que ocupa a ens obliga a replantejar-nos les coses, can- 2600 persones, disposa de 917 llits i es re- vis en la manera de fer, de treballar, de laciona amb 1500 metges. En aquesta ses- pensar i d’interactuar, en definitiva, de sió us proposem viure. Un canvi de model productiu on les Ella serà l’encarregada d’enfocar la possible una reflexió sobre persones i les empreses ens relacionem de ajuda de les empreses del sector que re- com les empre- maneres diferents. Un model que es basa presenta a la sostenibilitat del Sistema Sa- ses en la situació en la gestió del coneixement. Un model nitari Català. L’enfocament de prestació actual han de ser que trenca amb la jerarquia i potencia l’as- d’un servei públic universal, no ha de ser més i millor, més sociacionisme. On tots ens relacionem i on necessàriament contradictori ni deslligat de per crear riquesa, les coses s’obtenen pel treball entre tots, la prestació privada de serveis sanitaris. econòmica i so- potenciant la creativitat i les habilitats de Gestor Hospitalari des de 1982, el Sr. Manel cial, i millor per cadascú. Aquest nou model productiu es Jovells i Cases és llicenciat en Ciències Eco- ser més eficients, basa en la connexió dels processos, les nòmiques i Empresarials per la Universitat més productives persones i la informació. En aquest sentit de Barcelona i titulat per ESADE en Funció i més innovadores, en els seus processos l’evolució de les Tecnologies de la Infor- Directiva a les organitzacions públiques i interns i externs, pensant sempre en les mació i la Comunicació (TIC) han tingut, privades. persones, que són la clau de l’èxit a les tenen i tindran un paper fonamental en el empreses. desenvolupament d’aquest nou model. Ha dirigit hospitals i organitzacions sanità- ries emblemàtiques dins de la Xarxa Hos- En economia sempre s’ha partit d’un prin- Durant els anys de bonança hi ha hagut un pitalària d’Utilització Pública (XHUP) i ha cipi bàsic, i és que els recursos disponi- procés de democratització de les TIC, on, ocupat càrrecs rellevants a l’Institut Català bles eren escassos. Això que sembla una en un principi, únicament eren les grans de la Salut: gerent de l’Àrea de Gestió de obvietat, en els darrers anys no ho ha sigut empreses capdavanteres i amb més recur- Barcelona Ciutat i director de la Divisió tant: semblava que hi havien recursos per sos les que es podien permetre fer inver- d’Atenció Primària, fins a ocupar-ne la Ge- a tot, estàvem més centrats en fer i créixer sions en aquest sentit per diferenciar-se de rència en el període 1995-1999. i no tant en com fer-ho. Però la realitat la seva competència. Avui dia, i ja fa uns s’ha imposat i ens ha tornat a posar sobre anys, incorporar-les a l’empresa ja no és un Ocupà la Secretaria General del Departa- la taula l’escassetat dels recursos; ara més fet diferenciador sinó de subsistència. ment de Benestar i Família i, des de se- que mai els recursos són limitats i cal que tembre del 2004, és el director general de tant les empreses com les administracions L’avanç de la tecnologia ha permès un aba- la Fundació Althaia, Xarxa Assistencial de es replantegin com fer les coses. ratiment i un major accés de les TIC a tota Manresa.
Manel Jovells aportarà la seva visió sobre la contribució a la sostenibilitat global del sis- tema de les empreses públiques o que presten els seus serveis pel Sector Públic de salut.
En definitiva dues contribucions, des de punts de vista i interessos diferents, a l’ob- jectiu comú de preservar la sostenibilitat del Sistema Sanitari Català, fins ara un dels capdavanters mundials en qualitat, eficièn- cia i satisfacció de la població.
Per presidir aquesta sessió, s’ha convidat a la Sra. Roser Fernández, secretària de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Pàg. 12 Informatiu de l’economista núm. 137
L’interès més alt
la societat, empreses i famílies. L’evolució Per parlar d’aquest tema hem convidat prop d’un 50% són de nova creació i la de les TIC i el seu elevat grau de creixe- com a ponent al Sr. Josep Maixenchs, soci resta de trasllats ment s’explica en gran mesura perquè fa- director d’Accenture i al Sr. Ramon Costa, – La població resident al 22@ també s’incre- ciliten les relacions, la manera de fer les business productivity advisor del Centre menta un 23% respecte l’any 2000, arribant coses, l’accés a qualsevol tipus d’informa- d’Innovació i Productivitat de Microsoft. a mes de 90.000 persones i creixent 15 ció i ens permeten fer més coses i millor punts per sobre del conjunt de la ciutat en menys temps. Per presidir la sessió hem convidat al Sr. – El 22@ ha crescut de manera estimada Kim Faura, director general a Catalunya de des de l’any 2000 en més de 56.000 llocs Les TIC han contribuït i contribueixen a Telefònica. de treball que les empreses disposin d’un gran nom- – Fins el desembre del 2009 ja s’havien in- bre de dades dels seus clients, del mercat, vertit 112 milions d’euros en el Pla Espe- dels proveïdors, dels seus treballadors, etc. cial d’Infraestructures 11.00 a 12.15 h Cal que ens posem a analitzar les dades, i SESSIÓ 7 que les transformem en informació que La transcendència del projecte 22@ va més ens permeti orientar-nos cap el nostre “El 22@Barcelona, enllà de la ciutat de Barcelona i s’ha con- focus de negoci. Cal optimitzar la tecnolo- un model de reforma del vertit en una referència en la transformació gia que tenim al nostre abast en l’empresa, territori basat en el co- urbanística, econòmica i social de ciutats treballar per transformar les dades en in- neixement i la innovació” com Rio de Janeiro, Boston, Istanbul o formació, per treballar millor, potenciant la Cape Town, és el d’una ciutat compacta i creativitat i la innovació. diversa, que davant d’un model d’especia- Introductor: Sr. Josep Miquel Piqué, lització del territori per usos aposta per la conseller delegat de 22@Barcelona L’empresa ha de crear valor, valor econò- mixtura que afavoreix la cohesió social i mic i valor social i les TIC ens poden aju- propicia un desenvolupament urbà i eco- dar molt si ho sabem fer intel·ligentment. El 22@ es va iniciar nòmic més equilibrat i sostenible. No calen grans inversions, només cal dotar l’any 2000 i ha trans- a les empreses d’eines, processos i meto- format 200 hectàrees Amb l’objectiu doncs d’analitzar l’impacte dologies que permetin optimitzar la gestió industrials del barri del projecte 22@ tant a Barcelona com la i que facilitin la reorientació de les estratè- del Poble Nou de seva justificació a nivell internacional, la Re- gies. En la gran majoria de casos hi haurà Barcelona convertint- vista Econòmica de Catalunya ha dedicat el prou amb optimitzar les inversions fetes en les en un entorn en dossier del seu numero 64 a analitzar di- el temps de bonança. el qual s’ubiquen ac- ferents aspectes de la realitat del 22@: des tivitats intensives en de la situació actual del districte a la seva L’objectiu de la sessió serà ajudar-nos a re- coneixement. Algu- extensió a d’altres de Barcelona, fins a l’a- flexionar sobre com fer un diagnòstic de la nes dades avalen el resultat d’aquesta aposta: nàlisi de la importància dels aspectes urba- nostra organització en quant a les inversions – Més de 7.000 empreses, comerços i esta- nístics, infraestructurals i els clústers. També realitzades en TIC, com optimitzar-les, i com bliments estan ubicats al 22@, un 105% s’analitza la importància en aquests projec- treballar per alinear la tecnologia disponi- més que l’any 2000, percentatge molt su- tes de la gestió d’aquells aspectes que co- ble amb el nostre negoci, incorporant refle- perior al total de Catalunya hesionen aquests entorns territorials i els xions sobre com treballar cap aquest canvi – Des de l’any 2000 s’han ubicat unes 4.500 fan més sostenibles: la gestió del talent, el de model productiu i de gestió del conei- empreses noves, una mitjana de 545 noves capital conversacional i l’open innovation. xement a partir de la gestió de la tecnologia. empreses instal·lades per any, de les quals Finalment i a part d’assenyalar la impor- tància del 22@ al món, a la Revista també es descriu allò que des d’un enfocament més analític construeix el concepte del 22@: els conceptes de la triple hèlix, el de ciutats creatives, el de territoris intel·ligents i els clústers d’innovació.
Per parlar de tots aquests temes i en el marc de la presentació del numero 64 de la Re- vista Econòmica de Catalunya s’ha convidat com a ponent al Sr. Martí Parellada, catedrà- tic de la Universitat de Barcelona i director de la Revista Econòmica de Catalunya. També hem convidat per participar en una taula ro- dona al Sr. Jordi Marin, director d’Indra, al Sr. Alexander Boehmcker, CEO de Telemedi- cine i al Sr. Lluís Font, CEO de Zyncro Tech.
Per presidir la sessió s’ha convidat a la Sra. Sònia Recasens, tinent d’alcalde d’Econo- mia Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona.
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 13
L’interès més alt
Tot aquest entorn coincideix amb un mo- – A nivell de palanquejament, Espanya en- Sessions estratègiques ment de màxima complexitat per a les en- cara està lluny dels nivells europeus. A titats financeres i el sistema financer en Europa, s’ha experimentat un lleuger aug- SESSIÓ 1 12.30 a 13.45 h general: assistim a un escenari de reorde- ment dels nivells de palanquejament del nació del mapa financer marcat per la falta deute sènior de les 4x a les 4,6x des de de- de liquiditat i la restricció del crèdit a curt sembre del 2010. A nivells de deute total, el “Finançament empresarial termini per cobrir les operacions comer- nivell de palanquejament ha augmentat de en el marc de l’actual cials ordinàries de les companyies. les 4,6x a les 5x de mitjana. En el mercat de context econòmic” deute espanyol, els nivells de deute sènior Davant d’aquest escenari de restricció cre- encara estan entorn les 2,5x, mentre que ditícia, l’empresa privada amb voluntat de els de deute total entorn les 3x. Introductor: Sr. Jordi Llidó, capitalitzar-se es veu obligada en primer soci de Corporate Finance de Deloitte lloc, a gestionar aquest procés de rees- Tots aquests aspectes configuren l’escenari tructuració, i en segon lloc, a buscar fonts actual que repassarem en el panell de les de finançament alternatives a les tradicio- jornades. En aquest panell comptarem Des de sempre nals bancàries. amb la participació de professionals d’èxit les companyies amb experiències en els seus respectius han requerit d’un En aquestes jornades reflexionarem sobre camps: responsables directius que han nivell de capita- els aspectes crítics de la reestructuració i gestionat amb èxit processos de reestructu- lització òptim per les fórmules de finançament considerades racions financeres, directius que han trobat tal d’afrontar la alternatives. En aquest darrer punt, les en mercats nous com el MAB l’alternativa seva continuïtat. emissions de deute corporatiu d’alt rendi- al crèdit financer, o el cas de qui va apos- Avui en dia aquest ment (bons high yield), contemplar la pos- tar per compartir una idea amb un inver- és un dels fac- sibilitat de sortida al MAB o la incorporació sor de capital risc per tal de fer realitat el tors clau per a la d’un Fons de Capital Risc al capital social seu projecte i desenvolupar-lo. supervivència de l’empresa, han de formar part del dia a de les compa- dia de la companyia. Per participar en aquesta sessió hem con- nyies. L’actual crisi econòmica i financera, vidat com a panelistes al Sr. Miquel Àngel ha estat precedida d’un cicle econòmic en Un bon indicador de la situació actual en Bonachera, conseller delegat d’AB-Biotics, al el qual les empreses han tingut accés quasi termes d’inversió i finançament és l’activi- Sr. Ferran Canet, director financer del Grup il·limitat al finançament bancari, sovint es- tat dels inversors financers professionals Estampaciones Sabadell i al Sr. Alain Ar- tructurat de forma no idònia. coneguts com a Private Equity a Espanya: naud, conseller delgat d’Altamira Informa- – Durant el primer semestre del 2011, hi ha tion; i per presidir la sessió hem convidat Després del setembre del 2008, en plena hagut 8 operacions de LBO (Leveraged Bu- al Sr. Josep Ramon Sanromà, conseller dele- recessió econòmica, les operacions conti- yout) de Capital Risc, contra les 3 que hi gat de l’Institut Català de Finances. nuades de les empreses van experimentar va haver durant el mateix període del 2010. fortes caigudes, seguides d’una reducció – En el mateix període, hi ha hagut 5 emis- de la generació de caixa, en un escenari sions de deute corporatiu d’alt rendiment SESSIÓ 2 12.30 a 13.45 h d’endeutament elevat. Això ha provocat per un total d’aproximadament 1.700 mi- que els darrers quatre anys estiguin plens lions d’t milions, que clarament supera d’exemples de processos de reestructura- el total d’emissions del 2010, que van as- “Els perfils de directius ció financera, que últimament s’han mos- cendir a 1.600 milions d’t . No obstant, que demanen les empre- trat insuficients, obligant a les companyies els tipus han augmentat des de la franja ses: quines competències i als seus accionistes, a dur a terme rees- d’entre el 8%-9,5% del 2010 fins al 8,5%- han de tenir” tructuracions de caire operatiu i replante- 11,5% del 2011. Els terminis també han jaments estratègics. augmentat, passant de 5-7 anys a 7-9 anys. Introductor: Sr. Joaquín Trigo, director general de l’Institut d’Estudis Econòmics
La rapidesa en la innovació al costat de les noves pautes d’aprenentatge i transmissió d’in- formació, l’emer- gència de noves potències eco- nòmiques, canvis en la formació superior i mit- jana, l’augment de les exigències dels con- sumidors i, entre altres coses, la reducció
Pàg. 14 Informatiu de l’economista núm. 137
L’interès més alt
de les barreres aranzelàries, obliguen a de la totalitat dels seus ingressos provenen a necessitats immediates, farà que el pro- una remodelació constant de l’activitat em- de l’exterior. Són empreses globals, estan for- jecte pugui quedar avortat per manca presarial. La funció directiva es fa més tament internacionalitzades i tenen molt di- d’una definició estratègica a llarg termini. complexa i la remodelació dels organigra- versificats els seus mercats, amb forta Vull presentar el cas de tres empreses que mes més delicada amb la qual cosa les presència en els mercats emergents. han iniciat ja fa anys el procés de sortir a l’ex- empreses necessiten persones que siguin terior, aconseguint un èxit inqüestionable. capaces de resoldre els temes en presèn- Per contra, veiem com el teixit industrial Totes tres s’han plantejat la internacionalitza- cia i encarar un futur canviant que cal re- de les petites i mitjanes empreses catala- ció després de tenir uns resultats notoris en modelar. L’aportació dels head hunter és nes, s’està destruint mes rera mes, i en ge- el mercat interior, posseint uns avantatges necessària per aconseguir la qualitat i per- neral aquestes empreses cada vegada clars i definits i una solvent, encara que dife- tinència necessària per competir i liderar tenen més dificultats per mantenir la seva renciada, estratègia. Han tingut clar que el els mercats. activitat atès que l’anèmica demanda in- seu creixement havia de respondre a crear terna no reacciona i es manté a nivells xarxes internacionals i que era un procés a Els ponents tenen una llarga trajectòria cada vegada més constrenyits. La manca llarg termini i sense retorn. Els tres li han des- com a directors en aquest àmbit i un d’activitat posa en perill el manteniment tinat una quantitat ingent de recursos, tant prestigi reconegut i acreditat amb una di- dels llocs de treball i la supervivència de materials com en temps i en dedicació. En latada trajectòria. Per parlar d’aquest tema la pròpia empresa a mig i a llarg termini. primer lloc ens presentarà el seu cas el hem convidat al Sr. Miguel Codina, con- Sembla doncs clar que la solució als pro- president de Genebre Group, Miquel Paris, seller delegat d’Alexander Hughes que blemes d’infrautilització de les capacitats qui ens parlarà del seu model de cerca avalua el talent en funció de la capacitat industrials que comporten aquests des- d’empreses arreu del món, amb producció dels candidats per desenvolupar accions ajustaments sigui la internacionalització. a baix cost, produint amb uns estàndards de específiques en un moment concret. Pre- qualitat exigents. A continuació ens farà la cisa la vàlua de cada persona i l’entorn Però no sempre el determini de sortir fora presentació Josep Mª García Antón, presi- en el qual es pot desenvolupar, tant si ha estat una decisió exitosa per part de les dent de Lipotec, qui ens parlarà del model prové de la pròpia empresa o de l’exte- empreses catalanes. Coneixem casos de d’establir diferents empreses comercials rior; i al Sr. Juan Torras, soci d’Egon Zen- fracassos estrepitosos, fins el punt que al- arreu del món, a fi i efecte de canalitzar la der part dels punts clau de l’organització guns d’ells han suposat la desaparició de producció que tenen centralitzada exclu- per aportar el talent extern o avaluar el l’empresa. Quins són, doncs, els factors sivament a Catalunya. I tancarà les pre- de l’entitat. Està especialitzat en estructu- d’èxit quan una empresa decideix iniciar la sentacionsTon Capella, president de Telstar res directives, consultor en alta direcció i seva sortida a l’estranger? Per què unes em- Group, que ens parlarà de la compra i ex- de consells d’administració. preses són altament exitoses, amb creixe- pansió d’empreses complementàries a la ments espectaculars, i d’altres fracassen en seva activitat molt diversificada i d’alta tec- Per presidir la sessió hem convidat al Sr. Ju- el seu procés d’internacionalització? La pri- nologia. Tres models diferents d’implantació lián López Zaballos, CEO del Grup Zurich a mera aproximació a una resposta a aques- a l’exterior i tres models de internacionalit- Espanya. tes preguntes és que moltes empreses han zació en mercats d’alt rendiment. iniciat el procés pensant en solucionar els seus greus problemes estructurals en el Per presidir aquesta sessió s’ha convidat al propi mercat intern. Han iniciat el procés sotsdirector general del Banc SESSIÓ 3 12.30 a 13.45 h Sr. Ignasi Camí, de sortir a l’estranger com una fugida cap Sabadell. endavant, sense resultats favorables en el “Internalització seu mercat intern i sense disposar de cap en mercats d’alt avantatge competitiu. I, quant menys, s’ha SESSIÓ 4 12.30 a 13.45 h creixement” diferents de disposar d’algun avantatge competitiu models clar i definit. S’ha de saber fer quelcom més eficient que els principals competi- “La cooperació empresa- dors. Només partint d’aquest avantatge rial com a eina per incre- Introductor: Sr. Josep Betriu, competitiu és possible definir l’estratègia director general del grup Lasem mentar la competitivitat global d’internacionalització a llarg termini. I aquí tenim els dos altres factors claus: Introductor: Sr. Joan Martí, A l’any 2010 les l’estratègia global i el llarg termini. L’estra- gerent de Dinamització de Clústers empreses de tègia global internacional és clau i ha de del Centre d’Innovació Empresarial d’ACC10 l’IBEX 35 van contestar a preguntes com: a quins països augmentar els anem, a quins mercats i amb quins pro- seus beneficis ductes, amb quina estructura, amb socis lo- En l’entorn ac- operatius en un cals o sols, amb comercialització pròpia o tual, caracteritzat 22%. Immersos en amb distribuïdors. L’altre concepte clau és per la velocitat la gravetat i la in- el llarg termini. És un procés llarg, d’anys, de canvi tecno- certesa de la crisi i s’ha de ser perseverant i tenir la pacièn- lògic i la globalit- que estem patint, cia d’anar consolidant de mica en mica zació de mercats, aquests resultats mercats que, en molts casos, es comporten la dimensió és no deixen de ser d’una forma diferent a com ho fa el mercat un factor crític, sorprenents. Però no ho són tant quan ana- domèstic. Així, iniciar una aventura d’in- no només en litzem que en el conjunt de l’ IBEX 35, el 56% ternacionalització amb presses i responent termes d’èxit, sinó
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 15 L’interès més alt
fins i tot de supervivència. En aquest sen- millor aliat potencial ja que compartim pro- tit, Catalunya és un país de petites i mitja- blemes i, sobretot, oportunitats. SESSIÓ 5 12.30 a 13.45 h nes empreses, que compta només amb una empresa (Gas Natural) entre les 500 Les empreses que cooperen solen ser les “Més empresaris empreses més grans del món (Fortune que estan liderades per empresaris amb vo- per a més ocupació” 500). Observant la realitat de països de di- cació de canvi, és a dir, aquells que comp- mensions (en extensió i/o població i/o ten amb un compromís personal amb la Introductor: Sr. Àngel Hermosilla, PIB) similars a la catalana, la presència de innovació, una visió de futur adequada i economista, director general d’Unió Patronal grans empreses en els mateixos és sensi- cerquen la rendibilitat pròpia però alhora Metal·lúrgica blement superior. La cooperació empresa- “suen la samarreta” pel seu clúster. A Cata- rial esdevé una bona via per aconseguir lunya hi ha una trentena de clústers actius massa crítica que ens permeti millorar formats principalment per petites i mitjanes Catalunya s’ha aquesta situació d’inferioritat en el context empreses que intenten implementar estra- caracteritzat his- internacional. tègies d’èxit, algunes a nivell individual, tòricament per però d’altres de col·laboratives. Alguns ex- uns valors so- La cooperació empresarial no és un objec- emples en són, el clúster de moda tèxtil cials en els quals tiu en si mateixa sinó un instrument per in- amb diversos projectes col·laboratius en l’impuls de noves crementar la competitivitat de les empreses. curs com la plataforma d’aprovisionament iniciatives eco- En aquest sentit, previ al treball conjunt agrupat Fitex Hong Kong, que ha gestionat nòmiques i la entre empreses, cal analitzar els reptes es- al 2010 compres per valor de 7 milions creació d’em- tratègics i hem de dissenyar les accions de d’euros i que agrupa diverses empreses del preses –“de ne- canvi adequades perquè els reptes esde- negoci, com Sita Murt; o el clúster d’il·lu- goci”– ha estat vinguin realitats. És sovint en aquest pro- minació amb un gran projecte transforma- la tònica domi- cés quan apareix la necessitat de comptar dor com és la creació d’una Acadèmia de la nant. Aquest esperit emprenedor ha per- amb un company de viatge per minimitzar Llum a Catalunya que formi, informi i sen- mès, per exemple, compensar altres els riscos i sumar esforços en la mateixa di- sibilitzi a tota la cadena de valor del sector febleses del país com les mancances de re- recció. sobre la cultura de la llum, amb empreses cursos naturals. De fet, Catalunya és un re- que li donen suport com Lamp. ferent a nivell espanyol i, fins i tot, El procés psicològic que facilita la coope- internacional pel que fa el seu caràcter ració empresarial consisteix en construir Ambdues empreses són un excel·lent ex- emprenedor i la seva sensibilitat envers projectes concrets, en un inici potser de ponent que, en definitiva, cooperar i com- l’empresa i tot el que suposa. Això explica, poca envergadura, però que facilitin la ge- petir no només és possible sinó que és entre d’altres, el notable protagonisme que neració de confiança entre uns pocs em- necessari, i exposaran la seva experiència té a l’economia el sector privat i el teixit presaris que comparteixin una mateixa en la taula rodona de cooperació empre- empresarial familiar. visió, per a posteriori, cercar iniciatives sarial de la Jornada dels Economistes. transformadores que millorin el seu posi- No obstant això, des dels anys setanta del cionament estratègic. En qualsevol cas Així doncs, per parlar d’aquest tema hem segle passat i, especialment, en els darrers calen unes regles del joc transparents i convidat a participar com a panelistes al Sr. 25 anys s’està produint un descens en el preestablertes. Iago Esteve, director de Màrqueting de Sita nombre d’empreses i, sobretot, greus difi- Mur i al Sr. Ignasi Cusidó, director general cultats per garantir la capacitat regenera- L’entorn òptim per a la cooperació sol ser de Lamp. tiva del teixit empresarial, atès la major el clúster en el qual competim, és a dir, mortalitat que natalitat de noves iniciati- aquell entorn local format per empreses i Per presidir la sessió hem convidat al Hble. ves. Paral·lelament, la imatge i el paper de agents del nostre negoci: competidors, Sr. Francesc Xavier Mena, conseller d’Em- l’empresa a la societat han experimentat proveïdors, centres de suport,etc. El com- presa i Ocupació de la Generalitat de Ca- un preocupant deteriorament, estigmatit- petidor del costat de casa sol ser el nostre talunya. zant-la en molts àmbits del dia a dia. Aquesta realitat ataca el que havia estat l’arrel del desenvolupament econòmic de Catalunya i condiciona negativament una de les principals vies de sortida de l’actual crisi.
El context econòmic i les transformacions productives, tecnològiques i de mercat in- ternacional expliquen part d’aquesta evo- lució. Però, també, cal destacar els canvis produïts en els valors tradicionals de la so- cietat catalana envers la iniciativa, l’empre- nedoria, el risc, el curt v.s. llarg termini, l’esforç, en definitiva tot el que significa “empresa” des d’una perspectiva àmplia.
En aquesta sessió es pretén reflexionar
Pàg. 16 Informatiu de l’economista núm. 137
L’interès més alt
sobre tots aquests aspectes amb una visió en mà d’obra, va trobar-se que n’exportaven per això les deslocalitzacions fallides: se global i integradora. Per això es parteix de més el capital intensiu de les seves econo- sustentaven en el bon preu d’un factor, la l’anàlisi de la problemàtica per part d’un mies. No artesania, no productes agraris tra- mà d’obra, i no en la productivitat relativa. sociòleg de reconegut prestigi com és el dicionals, no productes manufacturats que professor Salvador Cardús, professor titular s’aprofitessin del baix cost de la seva mà d’o- Als efectes pràctics: Yamaha deslocalitza de Sociologia de la Universitat Autònoma bra; sinó aquells en la producció dels quals cap a França; Piagio cap a Italia. S’ha aca- de Barcelona (UAB), que abordarà el tema hi intervenien maquinàries i processos més bat l’excusa xinesa. Guanyen els països que amb una perspectiva àmplia, més enllà de avançats que la mitjana del seu país. inverteixen en nous productes i millors pro- l’estrictament econòmica. Aquesta reflexió cessos. Ningú no està exclòs! Ningú. es completarà amb la visió que aportin dos Durant molt anys, aquesta paradoxa no empresaris. D’una banda, el Sr. Joaquim trobava una explicació convincent. Encara Cal però: Boixareu, conseller delegat d’Irestal, que avui es pot sentir a dir que Colòmbia ex- – Innovar de forma permanent (incremen- aportarà la seva experiència com empre- porta flors gràcies a la seva mà d’obra ba- tar el nivell de coneixement) sari i representant del món empresarial i rata, argument que qui l’utilitza l’ha de – Ser capaç de competir en el mercat glo- universitari de Catalunya. I, de l’altra, el Sr canviar d’immediat en enfrontar-se al fet bal (l’únic per a qualsevol producte i per Jordi Naval, cofundador d’Anaxomics, per que Holanda és el major exportador de a molts dels serveis) la seva experiència com emprenedor i per flors. I aquí, òbviament, no es pot argüir el la seva sensibilitat social pels valors de baix cost de la mà d’obra. I en aquests dos temes és, precisament, on l’emprenedoria mitjançant la implicació en més ha fallat la nostra economia: fa anys una institució específica dedicada a la seva Va ser cap els anys noranta del segle pas- que estem entre els PIGS, pel que fa a la divulgació. sat que Luigi Passinetti va elaborar la seva innovació; durant massa temps els aranzels teoria de la productivitat relativa, que el van afavorir la cerca de llicències foranes, Per presidir aquesta sessió hem convidat al cost d’un sol factor no determina la com- en comptes del desenvolupament de pro- Sr. Jaume Ribera, president d’UNNIM. petitivitat internacional de cap producte, ducte propi; per massa temps el mercat in- el que la determina és la productivitat re- terior espanyol ens era suficient. I els lativa. ingents recursos provinents de la nostra entrada a la UE, que ens havien d’haver SESSIÓ 6 12.30 a 13.45 h El que està darrere dels intercanvis interna- permès fer un salt tecnològic, els hem uti- cionals és la productivitat relativa, i cap país litzat per fer-nos un xalet. “Innovació i creixement” no està exclòs de participar-hi: només cal que un sector assoleixi millor productivitat Com podrem competir ara amb països que no Introductor: Sr. Jordi Angusto, relativa! Ull: un sector! Perquè millorar la han deixat de millorar la seva productivitat? director general de CTAE productivitat de “tota” l’economia, millorarà la renda, però en absolut l’avantatge ex- Al nostre entendre, concentrant-nos en fer portador! millor allò que fem, en millorar la seva pro- ductivitat relativa; deixant-nos estar de La salut econò- Si tornem a les flors, a Colòmbia repre- pensar què hem de fer, i concentrar-nos en mica d’una em- senten un sector molt més tecnificat que com millorar el que ja fem. presa o territori cap altre en aquell país; a Holanda han és una funció de ajudat a resoldre un problema, l’assenta- Per això hem convidat les empreses que només dues va- ment dels polders, i han abocat molta més ens acompanyaran en aquesta sessió. riables: tecnologia que la resta de països en aquest Mier Comunicaciones, representada pel – el nivell de co- sector. De fet, la seva productivitat bruta seu president, Pedro Mier, que ens expli- neixement dis- és superior a la colombiana, però aquesta carà com va passar d’empresa distribu- ponible, i té millor productivitat relativa i, per això, ïdora de productes forans, a empresa de – la capacitat de pot competir als mercats. tecnologia pròpia altament exportadora; convertir-lo en ac- Ficosa Technology, representada per el tivitat econòmica Més conclusions: quan més endarrerida és seu president Vincenç Aguilera, que ens una economia, és més fàcil obtenir guanys explicarà el darrer repte per transformar Altres variables, com ara el costos dels fac- de productivitat relativa, si bé cal que el una empresa del plàstic en una d’electrò- tors i la flexibilitat del mercat de treball, per procés en qüestió no s’infecti de la baixa nica i Avinent, representada per Albert Gi- citar dues de les més comunes, les veiem productivitat del país. D’aquí les desloca- ralt, director general, que ens explicarà el a la perifèria del nucli dur de l’economia. litzacions amb èxit: traslladaven a un país procés de transformació d’una empresa Dogma de fe? poc desenvolupat unes tecnologies madu- subcontractista de l’automoció, a fer-se un res que permetien guanys fabulosos de lloc dins la biomecànica. En absolut. La nostra tesi descansa en heu- productivitat relativa. rístics principis teòrics no falsats fins a la data: Per presidir la sessió hem convidat al Sr. l’anomenada paradoxa de Leontieff, i la teo- I d’aquí, també, la confusió entre mà d’obra Manel Rosell, president de CatalunyaCaixa. ria de la productivitat relativa de Passinetti. barata i deslocalització: es poden obtenir Amb absoluta sorpresa, quan Leontieff cons- bons guanys de productivitat relativa en pa- truïa la seva taula input-output mundial, allí ïsos poc desenvolupats, però no serà la uti- on esperava veure que els països poc des- lització de la seva mà d’obra “barata” la que envolupats exportarien productes intensius explicarà la exportabilitat dels productes. I
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 17 Notícies
Premis de Reconeixement del Col·legi d’Economistes de Catalunya 2011
La Junta de Govern, en la reunió del 16 de juliol de 2002, va acordar constituir els següents guardons de reconeixement anuals: millor currículum universitari, despatx professional d’economistes de l’any i economista d’empresa de l’any. La Comissió Executiva de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en la seva reunió del 5 de juliol de 2011, va acordar establir les següents bases per l’edició d’aquest any: Reconeixement Reconeixement Premi al Millor Currículum a l’Economista d’Empresa al Despatx Professional Universitari
de l’Any d’Economistes de l’Any PRIMERA PRIMERA PRIMERA L’acte de reconeixement tindrà lloc en el transcurs del L’acte de reconeixement tindrà lloc en el transcurs del L’acte de reconeixement tindrà lloc en el transcurs del Sopar dels Economistes que se celebra cada any en el marc Sopar dels Economistes que se celebra cada any en el marc Sopar dels Economistes que se celebra cada any en el marc de la Jornada dels Economistes, i que en la seva edició del de la Jornada dels Economistes, i que en la seva edició del de la Jornada dels Economistes, i que en la seva edició del 2011 serà el 10 de novembre. 2011 serà el 10 de novembre. 2011 serà el 10 de novembre. SEGONA. Objecte SEGONA. Objecte SEGONA. Objecte Premi al llicenciat/llicenciada amb millor currículum Premi a l’economista gestor d’empresa tant pel conjunt de Premi a l’economista, despatx d’economista o societat de universitari del curs 20010-11, en alguns dels ensenya- la seva trajectòria professional com pel fet que hagi desta- professionals, vinculats al Col·legi d’Economistes de Ca- ments que s’imparteixen a les Facultats de Ciències Eco- cat al llarg del curs 2010-11 per algun motiu. talunya, tant pel conjunt de la seva trajectòria professio- nòmiques i Empresarials de Catalunya. Seran indicadors a tenir en compte les accions endegades nal com pel fet que hagi destacat al llarg del darrer any que siguin considerades de relleu en l’àmbit de la gestió per algun motiu o per qualsevol concepte. TERCERA. Candidatures empresarial (projectes realitzats, expansió internacional, Cada facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Ca- redreçament empresarial, etc.). TERCERA. Candidats talunya presentarà el seu millor candidat. El termini perquè Poden optar a aquest guardó els col·legiats en exercici de cada facultat presenti el seu candidat serà el 10 d’octubre. En la TERCERA. Candidats la professió, els despatxos d’economistes i les societats de pro- presentació de les candidatures s’haurà d’adjuntar el següent: Pot optar a aquest guardó qualsevol col·legiat que sigui fessionals vinculades al Col·legi d’Economistes de Catalunya. a) una còpia de l’expedient acadèmic del candidat; gestor d’empresa. Les Comissions i Grups de Treball del Col·legi d’Econo- b) un certificat de l’expedient acadèmic, en què s’indiqui A més, qualsevol membre del Col·legi d’Economistes de Ca- mistes de Catalunya, podran proposar al Jurat de forma no tant pel primer com pel segon cicle els anys d’estudi, així talunya pot proposar al Jurat, de forma no vinculant i com a vinculant un candidat al premi de Reconeixement de la com la nota mitjana ponderada segons el barem esta- màxim fins el 10 d’octubre de 2011, un/a col·legiat/da can- seva especialitat professional o sectorial, mitjançant un blert al Premi Nacional de Llicenciatura; didat en concret, mitjançant un escrit adreçat al secretari del escrit adreçat al secretari del Jurat i on exposarà breument c) full explicatiu del degà explicitant els principals motius Jurat i on exposarà breument els motius pels quals creu que els motius pels quals creu que el candidat proposat és me- qualitatius pels quals la facultat considera que el seu el candidat proposat és mereixedor de l’esmentat guardó. reixedor de l’esmentat guardó. candidat és mereixedor del guardó; També i pel mateix procediment, qualsevol membre del Col·legi d) i optativament un escrit del mateix candidat en què s’es- QUARTA. Resolució d’Economistes de Catalunya també pot proposar al Jurat de pecifiquin altres qüestions d’interès relacionades amb El guardó serà atorgat per un Jurat que estarà integrat per re- forma no vinculant i com a màxim fins el 10 d’octubre de 2011, els seus estudis que no figuren a l’expedient acadèmic presentants de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Na- un despatx o una societat professional candidat en concret. (seminaris realitzats, treballs desenvolupats, coneixe- vegacióde Barcelona; del Cercle d’Economia; de Foment del ments d’idiomes, estades a l’estranger, etc.). Treball; de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya QUARTA. Resolució (PIMEC); del Departament d’Economia i Coneixement de El guardó serà atorgat per un Jurat que estarà integrat per dos QUARTA. Resolució la Generalitat de Catalunya ; del Departament d’Empresa i representants de cadascuna de les Comissions d’especialitza- Atorgarà el guardó un Jurat integrat pels membres de la Ocupació de la Generalitat de Catalunya; pels guardonats ció professional, pels col·legiats que la Junta de Govern del Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya. d’anteriors edicions i pels membres que la Junta de Govern Col·legi d’Economistes de Catalunya designi i pels guardo- El degà i el responsable de la Secretaria Econòmica del del Col·legi d’Economistes de Catalunya designi. El degà i el nats d’anteriors edicions. El Jurat serà presidit pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya actuaran com a pre- responsable de la Secretaria Econòmica del Col·legi d’Econo- Col·legi d’Economistes de Catalunya i actuarà com a secre- sident i secretari del Jurat, respectivament. mistes de Catalunya actuaran com a president i secretari tari el responsable de la Secretaria Econòmica del Col·legi del Jurat, respectivament. La resolució a adoptar pel Jurat ha d’Economistes de Catalunya. La resolució a adoptar pel Jurat CINQUENA d’especificar els elements distintius del guardonat. ha d’especificar els elements distintius del guardonat. El CEC atorgarà al guardonat, o guardonats, com a millor llicenciat un diploma acreditatiu del reconeixement i li fa- CINQUENA CINQUENA cilitarà la col·legiació gratuïta durant tres anys. El Col·legi d’Economistes de Catalunya lliurarà un di- El Col·legi d’Economistes de Catalunya lliurarà un di- A més, el Col·legi d’Economistes de Catalunya reconeixerà ploma acreditatiu al guardonat i donarà a conèixer la re- ploma acreditatiu al guardonat i donarà a conèixer la re- públicament mitjançant els seus canals de comunicació solució del Jurat als diferents mitjans de comunicació i, solució del Jurat als diferents mitjans de comunicació i, habituals tots els candidats presentats per les diverses fa- especialment, als col·legiats mitjançant els canals de co- especialment, als col·legiats mitjançant els canals de co- cultats d’Econòmiques i Empresarials, als quals facilitarà municació que el Col·legi té establerts. municació que el Col·legi té establerts. la col·legiació gratuïta per un any.
Pàg. 18 Informatiu de l’economista núm. 137 Notícies
Bases dels Premis Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya 2011
(XVI Edició) I edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1996 Millor llibre d’Economia General: El curso de la economía, de Lluís Barbé. Al millor llibre d’Economia i Empresa Millor llibre d’Economia de l’Empresa: L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya, de F. Solé Parellada i J. Royo Llobet. A la millor Trajectòria Professional Millor article d’Economia: “L’estat del benestar”, de Jordi Goula, publicat a La Vanguardia. en la difusió de l’Economia II edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1997 Millor llibre d’Economia General: Caixes i Bancs a Catalunya. Caixes d’Estalvis Catalanes I, de Francesc Cabana. Millor llibre d’Economia de l’Empresa: La organización en la era de la información: aprendizaje, innovación y cambio, de R. Andreu, J.E. Ricart i J. Valor. Millor article d’Economia: “El espejismo de la reforma laboral”, d’Andreu Missé, publicat a El País. PRIMERA III edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1998 Es convoca la setzena edició dels Premis Joan Sardà Dexeus de la Millor llibre d’Economia General: Història Econòmica de Catalunya. Segles XIX-XX, de Jordi Maluquer de Motes. Revista Econòmica de Catalunya corresponent a l’any 2011. Millor llibre d’Economia de l’Empresa: Ètica i Empresa, de Josep M. Lozano. Millor article d’Economia: “Fábula de los monos y los platanos”, de Josep M. Ureta, publicat a El Periódico. SEGONA Premi a la trajectòria professional a Joaquim Perramón. Aquests premis s’atorgaran al llibre de més rellevància d’Eco- nomia i Empresa, i també a la millor Trajectòria Personal en IV edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1999 la difusió de l’Economia. Millor llibre d’Economia: La Societat Catalana, editat per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Premi a la trajectòria professional a Xavier Vidal Folch. TERCERA El llibre ha d’haver estat publicat durant l’any 2010 o fins el V edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2000 30 de setembre del 2011 i no haver concorregut en l’edició an- Millor llibre d’Economia: El gobierno de la empresa, de Vicente Salas. terior d’aquest premi. Premi a la trajectòria professional a Josep Francesc Valls. QUARTA VI edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2001 El llibre haurà de tenir en compte la vinculació del seu autor Millor llibre d’Economia: La sanitat catalana. Finançament i despesa en el marc de les societats desenvolupades, o del tema seleccionat a l’àmbit català. Així mateix, es consi- Guillem López Casasnovas. derarà també la vinculació a l’àmbit català dels mitjans de Premi a la trajectòria professional a Josep Orihuel, del diari Expansión. difusió utilitzats o de la persona premiada a la Millor Trajec- tòria en la difusió de l’Economia. VII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2002 Millor llibre d’Economia: Ciudad y transporte. El binomio perfecto, de Carme Miralles-Guasch. CINQUENA Millor trajectòria professional a Jordi Castillo, editor de Dossier Econòmic. Els guanyadors dels premis Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya obtindran un guardó commemo- VIII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2003 ratiu d’aquesta setzena edició. Millor llibre d’Economia: Catalunya, un país industrial, de Miquel Barceló. Millor trajectòria professional a Joaquín Romero, d’El Periódico. SISENA Podrà proposar candidatures als Premis Joan Sardà Dexeus IX edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2004 qualsevol persona, empresa o institució. Millor llibre d’Economia: Atlas de la industrialización de España, de Jordi Nadal (director). Millor trajectòria professional a Albert Closas, pel programa Valor Afegit de TV3. SETENA La presentació de candidatures es farà al Col·legi d’Econo- X edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2005 mistes de Catalunya (Av. Diagonal, 512, pral. 08006 Barce- Millor llibre d’Economia: La industria en España: las claves para competir en un mundo global, Centre d’Economia lona), fent constar el nom i el premi al que opta. Industrial, coordinat per Enric Genescà, Jordi Goula, Josep Oliver, Vicente Salas i Josep M. Surís. Millor trajectòria professional a Juan María Hernández Puértolas, redactor en cap d’opinió de La Vanguardia. VUITENA El termini de presentació de candidatures finalitzarà el dia 31 XI edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2006 d’octubre del 2011. Millor llibre d’Economia: La industria bancaria en el marco de Basilea II, d’Anton Gasol i Economía y política de la privatización local, de Germà Bel. NOVENA Millor trajectòria professional a Joan Armengol, del diari Avui. Els Premis Joan Sardà Dexeus seran atorgats per un jurat que estarà format pel degà del Col·legi d’Economistes de Cata- XII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2007 lunya, el director de la Revista Econòmica de Catalunya, Millor llibre d’Economia: La innovació i l’R+D industrial a Catalunya, de Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes els membres del Consell de Redacció de la Revista, els degans (Departament de Treball i Indústria, Secretaria d’Indústria, col·lecció “Papers d’Economia Industrial”, Barcelona 2006). de les diferents facultats de Ciències Econòmiques i Empresa- Millor trajectòria professional a Joan Pons, Editor de Medigrup Digital. rials de Catalunya i per les persones que designi la Junta de Go- vern del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El president del XIII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2008 Jurat serà el degà del Col·legi i el secretari, el director de la Re- Millor llibre d’Economia: Economia Catalana: reptes de futur (BBVA i Generalitat de Catalunya 2007). vista Econòmica de Catalunya. Millor trajectòria professional a: Agustí Sala, president de l’associació de periodistes d’informació econòmica i periodista del diari El lliurament dels guardons tindrà lloc el dia 10 de novembre, El Periódico de Catalunya. en el decurs del Sopar dels Economistes. XIV edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2009 DESENA Millor llibre d’Economia: “Caixa de Sabadell. Finances i accio social, 1859-2009” de Josep M. Benaul, Carles Sudrià Els premis seran objecte d’especial difusió en els mitjans de co- i Antoni Garrido. municació i, en especial, en la Revista Econòmica de Catalunya. Millor trajectòria professional a: Ramon Aymerich, de la Vanguardia. XV edició dels premis Joan Sardà Dexeus 2010 Amb el patrocini de: Millor llibre d’Economia: “The political Economy of Inter-Regional Fiscal Flows”de Núria Bosch, Marta Espasa i Albert Solé(eds.) Millor trajectòria professional a: Alex Bosch, director del programa “Economia i Empresa” de Catalunya Ràdio.
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 19 Notícies
Conveni de col·laboració Lliurament de diplomes de la 22a edició entre el CEC i el Consell de Màster d’Especialització Tributària de Secretaris, Interven-
El passat dia 13 de juliol, en el tors i Tresorers decurs d’un sopar organitzat en el d’Administració Local Círculo Ecuestre, es va celebrar el lliurament de diplomes de la 22a de Catalunya (CSITAL) edició del Màster d’Especialitza- ció Tributària. L’acte, entre d’al- tres, va comptar amb la presència del Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi, del Sr. Luciano Alfonso Losada, delegat de l’AEAT de Bar- celona, del Sr. Eudald Vigo, cap de l’Àrea Estratègica i Relacions Externes de l’Agència Tributària de Catalunya, del Sr. Valentí Pich, president del Consejo General de Colegios de Economistas de España i de la Sra. Carmen Jover, directora del Màster.
En els breus parlaments que es van fer, la Sra. Carmen Jover va felicitar als alum- nes d’aquesta promoció i va recordar que ella va ser alumna de la primera edició L’objecte d’aquest conveni és establir un del Màster. El Sr. Eudald Vigo, va expressar la seva satisfacció d’assistir a l’acte de marc de col·laboració general entre el lliurament de diplomes d’una nova lleva d’assessors fiscals, va comentar que era Col·legi d’Economistes i el CSITAL per a molt necessari comptar amb professionals ben formats en aquest camp que puguin l’organització i execució conjunta d’ac- transmetre els seus coneixements donant assessorament adequat als seus clients. cions formatives en matèries relacionades El Sr. Valentí Pich, va felicitar als alumnes i va destacar que un dels punts forts d’a- amb el règim jurídic, econòmic, pressu- quest Màster és el professorat que es composa tant per professionals d’exercici postari, comptable, fiscal, de control i lliure com per inspectors d’hisenda fet que no és senzill d’aconseguir. També. va d’auditoria del Sector Públic i, en concret, recordar als alumnes que el Col·legi està a la seva disposició per ajudar-los en el per a l’organització d’un postgrau d’espe- que calgui en el seu futur professional com a assessors fiscals que ara comença. cialització en comptabilitat i auditoria del Finalment el Sr. Joan B. Casas va animar als alumnes a aplicar en tota la seva ex- sector públic local. tensió els coneixements adquirits durant la realització del Màster, va fer una es- pecial menció al mèrit que tenen els alumnes que compaginen el treball amb la El conveni el van signar el degà del realització del Màster i també va recordar que des del Col·legi es treballa per tal Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan que l’economista tingui prestigi professional, intentant facilitar als col·legiats B. Casas i la presidenta del Consell de poder entrar al mercat laboral i romandre de manera exitosa, per aconseguir Col·legis de Secretaris d’Interventors i Tre- aquest objectiu la formació és una part essencial del Col·legi i el tema fiscal és un sorers de l’Administració Local de Catalu- element troncal, també va comentar que la tributació és dinàmica i cal seguir es- nya, María Petra Sáiz. tudiant continuament per estar al dia i va dir que els alumnes tenien dos reptes: estar al dia, i saber interpretar les normes que no només consisteix en llegir-les. Finalment va agrair la presència de representats de l’Administració que donen El Col·legi d’Economistes prestigi a l’acte i al Màster d’Especialització Tributària. de Catalunya i el GEIEG signen un conveni Nomenaments de col·laboració El Col·legi d’Economistes de Catalunya vol felicitar aquells economistes col·legiats que en El conveni permetrà a els darrers mesos han accedit a llocs de responsabilitat en l’Administració o bé en di- tots els col·legiats un ferents estaments públics. descompte del 100% en Oriol Amat ha estat nomenat membre de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la quota de matrícula, en mentre que Mireia Vidal és la nova Interventora General de la Generalitat de Catalunya i el moment de concertar Carlos Vivas és el director de Pressupostos i Política Fiscal, també de la Generalitat. un servei o comprar un També volem felicitar a Ferran Bel, que ha estat reelegit alcalde de Tortosa. producte. L’economista Pilar Soldevila ha estat nomenada directora de Planificació i Control de Gestió a l’Àrea d’Urbanisme, Medi Ambient i Tecnologies de la Informació de l’Ajuntament de Barcelona L’acord el van signar el president territorial i Joan Hortalà, ha estat elegit president de la FIAB, la Federació Iberoamericana de Borses. del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Finalment volem felicitar a Joaquín Trigo Portela, nou director general de l’Instituto de Es- la seu de Girona, Esteve Gibert i el presi- tudios Económicos (IEE). dent del Grup Excursionista i Esportiu Gi- Des del Col·legi d’Economistes de Catalunya els desitgem molts encerts en aquesta etapa roní GEIEG, Francesc Cayuela. professional de servei a la societat.
Pàg. 20 Informatiu de l’economista núm. 137 Notícies
La UIC i el Col·legi d’Economistes estrenyen llaços Distinció del CGCEE per potenciar l’economia i l’empresa en la societat per a l’economista Francesc Raventós
L’economista Francesc Raventós rebrà la Gran Creu al Mèrit en el Servei a l’Economia, que concedeix, el Consejo General de Cole- gios de Economistas de España. El Consejo concedeix aquests guardons per primera vegada coincidint amb el seu 40è aniversari.
Aquesta distinció vol reconèixer a aquelles persones que al llarg d’aquests 40 anys han tingut un paper destacat al servei de l’econo- El Col·legi d’Economistes de Catalunya En aquest sentit, la UIC i el CEC organitza- nomia i en el món col·legial dels economistes. (CEC) i la facultat de Ciències Econòmi- ran conjuntament cursos i sessions, i poten- ques i Socials de la Universitat Internacio- ciaran la difusió de qüestions relacionades Francesc Raventós ha estat degà del Col·legi nal de Catalunya (UIC) han signat un amb l’economia i l’empresa. A més, el CEC, d’Economistes de Catalunya, entre els anys conveni marc de col·laboració. A través que té per objectiu vetllar per la qualificació 1977 i 1982, i ha ocupat la presidència del d’aquest conveni, les dues entitats han professional dels seus col·legiats, fomentarà Consejo General de Colegios de Economis- acordat la creació d’un espai per compar- que el professorat de la Facultat sigui mem- tas de España. També ha exercit càrrecs de tir temes d’economia i empresa mitjançant bre associat d’aquest col·legi professional i responsabilitat al Ministeri de Sanidad, Po- l’organització de diferents activitats durant oferirà beques a l’alumnat per participar en lítica Social e Igualdad on va ser Director el curs que tinguin un interès general i pu- la Jornada dels Economistes que organitza General de l’Instituto Nacional de la Salud guin suposar un benefici per a la societat. anualment. (Insalud) entre els anys 1982 i 1985.
Acord amb la Universitat La Comissió Relació d’altes col·legials Rovira i Virgili Intercol·legial de juny a agost 2011 Ametller Esquerra Roser de Territori Aumatell Bach Elisabet Bartrina Portell David i Urbanisme (CITU) Bautista García Federico Binefa Martínez Montserrat presenta al·legacions Cabedo Gregori Maria Isabel Castells Aparicio Sandra a la Llei Òmnibus Civit Ferraro David Córdoba Raventós Álvaro El Col·legi d’Economistes, en tant que im- Correa Domènech Marc Cuadrado Boiza Antonio pulsor i membre de la Comissió Intercol·le- Delgado Torrents Alonso José gial de Territori i Urbanisme (CITU), va Español Spuch Jordi elaborar amb el Col·legi d’Advocats, el Ferber Georgi Mercedes García Robles Francisco Col·legi d’Arquitectes, el Col·legi d’Enginy- García Tamayo Marc ers Industrials i el Col·legi d’Enginyers de Giménez Corujo Itziar Signatura d’un Conveni de col·laboració Camins un escrit d’al·legacions a la Llei Òm- Giner Borrull Enric Lera González Luis Ángel entre el Col·legi d’Economistes de Catalunya nibus. Es tracta d’un document de consens Llorca Morata Ricardo i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que busca trobar punts d’encontre entre López Vallverdú Germán Malagón López José Manuel per tal d’establir les bases de col·laboració tots els col·legis que configuren la CITU i Migueiz Asenjo Clara en qüestions d’interès comú relacionades que adquireix un valor polític que ultra- Mora Ollé Josep Maria amb l’àmbit de l’economia i l’empresa. L’a- passa el pes de cada col·legi en particular. Olsina Costa Anna Pizarro Prió Sergi cord el van signar d’una part el Sr. Joan B. Pou Colomé Marta Casas, degà del Col·legi d’Economistes de El document amb les al·legacions es va Pujol Benet Gonzalo Catalunya i de l’altra, el Sr. Francesc Xavier presentar al registre del Departament de Pujol Cots Josep Maria Pujol Antón Patricia Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili. Territori i Sostenibilitat. Rovira Valls Enric Salat Esteba Enrique Sánchez Moreno Pedro Miguel També van assistir a l’acte, el Sr. Maurici Podeu consultar el document complert a la Sierra Polanco María Eugenia Olivé, gerent del Col·legi d’Economistes de web del Col·legi: www.coleconomistes.com Terradas Batlle Josep Catalunya, el Sr. Pere Segarra, president territorial del Col·legi d’Economistes de Ca- El que durant 25 anys va ser cap d’Informàtica del Col·legi d’Economistes, talunya a la seu de Tarragona i la Sra. Glò- Jordi Ibáñez, ens va deixar el passat 26 d’agost després d’una llarga malaltia. ria Barberà, degana de la Facultat de DESCANSI EN PAU. Ciències Econòmiques i Empresarials.
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 21 Gent de casa
Entrevista al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena “La indústria impulsarà en bona part el creixement econòmic: som i volem ser un país industrial”
Francesc Xavier Mena, és doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Ciències Econò- miques i Empresarials per aquesta mateixa universitat i llicenciat en Dret per la UNED. Des del desembre de l’any passat ocupa el càrrec de conseller d’Empresa i Ocupació, un departament que agrupa, sota un mateix paraigües bona part de l’economia productiva del país. En la següent entrevista Francesc Xavier Mena ens dóna la seva visió sobre la situació eco- nòmica actual i ens detalla algunes de les accions que s’impulsen des de la seva conselleria, per sortir de la crisi.
“Per reduir l’atur cal el compromís i la implicació real de tots els agents econòmics i socials”
la confiança del President i l’oportunitat de fa 19 mesos –aquest juliol un 14%–, amb que ens dóna a l’equip de persones que l’impuls que això suposa per a la indústria; ens hem posat al front de la conselleria. les estadístiques interanuals retornen el pols positiu al sector industrial, i hi ha empreses En el context actual hi ha un debat que ja han anunciat i posat en marxa pro- constant sobre el pes de la industria ca- jectes ambiciosos a casa nostra. I estem tre- talana. El seu Departament ha endegat ballant intensament perquè n’hi hagi més. mesures per potenciar alguns sectors, molt especialment el del motor. Hi ha L’ocupació és avui dia una de les prin- una aposta real o un pla del govern per cipals preocupacions dels ciutadans. Vostè prové d’un món on preval l’ex- potenciar el sector industrial català? Quines mesures s’estan portant a cel·lència internacional i les relacions Som i volem ser un país industrial i en terme per aconseguir generar llocs de amb l’empresa privada com és l’Escola aquest sentit hi ha una implicació evident treball? de Negocis ESADE, i ara ha passat a del Govern de Catalunya amb la indústria, En el moment d’entrar a la conselleria vaig l’Administració. Com ha estat l’adapta- en el seu sentit més ampli i transversal. Sí comprometre’m a reduir l’atur a la meitat al ció, ha estat fàcil? que hem engegat actuacions sectorials final de la legislatura i en aquest sentit ja he Com a economista, solia fer tot tipus d’a- concretes per abordar casuístiques deter- dit en més d’una ocasió que més que un nàlisi, diagnòstic i propostes pel què fa a la minades, però la política industrial és una compromís personal o de govern, aquest ha millora de la nostra economia i el desen- actitud transversal de tot el Govern per in- de ser un objectiu de país, perquè reduint a volupament empresarial del nostre país; no crementar la competitivitat de les empre- la meitat la taxa d’atur que tenim actualment obstant això, des de fora estant. Quan el ses catalanes i promoure i atraure noves encara seríem lluny del que se suposa ha President em va proposar de fer-me càrrec inversions. La indústria serà en bona part la de ser- i és en l’actualitat per alguns països de la conselleria d’Empresa i Ocupació, que impulsi definitivament el creixement de la UE – la taxa d’atur d’un país i sobre- vaig valorar el fet que era una oportunitat econòmic i la creació d’ocupació i des d’a- tot, d’una societat avançada. No ens podem per dur a terme tot allò que creia que es questa vessant estem treballant en una permetre les taxes d’atur que tenim i per podia i s’havia de fer i per això vaig deci- doble via, la del manteniment del que som anar bé hauríem de ser capaços en el temps dir involucrar-m’hi. Assumeixo el repte i tenim i la del desenvolupament i creixe- de reduir la taxa a la meitat de la meitat. amb il·lusió, esperit de servei i ganes de ment de la mateixa. Dit això, cal el compromís i la implicació treballar per redreçar l’activitat econòmica De moment, els resultats van arribant: les real de tots els agents econòmics i socials del nostre país. I en aquest sentit agraeixo exportacions creixen sostingudament des per dur-ho a terme.
Pàg. 22 Informatiu de l’economista núm. 137 Gent de casa
Una de les vies per aconseguir-ho ja l’hem El seu Departament té competències esmentat, la via de la reactivació econòmica sobre molts temes: comerç, turisme, em- i sobretot el fet de facilitar l’activitat a les presa, ocupació, relacions laborals…. empreses; són les empreses les que ens Com es fa per establir prioritats? ajudaran a sortir de l’atzucac actual i crea- El gran avantatge del nostre Departament és ran ocupació i és en aquesta línia que que sota un mateix paraigües agrupem a estem duent a terme per exemple tota la una bona part de l’economia productiva del simplificació administrativa i burocràtica país. A banda de que cada àmbit pugui tenir per a les empreses, a través de les lleis òm- els seus objectius més específics i concrets, nibus. Objectiu: el principi de confiança tots compartim l’objectiu transversal i últim amb l’empresa i l’empresari, la declaració de reactivar l’economia i crear ocupació. En responsable en lloc de l’autorització prèvia. aquest sentit el nom de la conselleria per si En paral·lel, estem treballant per millorar l’o- sol, ja és tota una declaració d’intencions i cupabilitat de bona part de les persones en és que sense empreses no hi ha ocupació, atur per tal d’incrementar-los les possibili- i no hi ha ocupació si no tenim empreses. tats d’accedir a un lloc de treball de qualitat. És cert que la dimensió del Departament Això passa, entre d’altres, per disposar d’un dicar el màxim d’esforços i recursos a és important però per això també hem model de Servei d’Ocupació de Catalunya aquestes polítiques actives d’ocupació que posat al capdavant de les diferents Direc- centrat en polítiques actives d’ocupació –i volem aplicar a les oficines del SOC. cions Generals a gent experimentada, –la no només passives– i l’orientació de l’oferta També estem treballant per dotar el SOC majoria d’ells o elles provinents dels món formativa reglada, ocupacional i continua a d’una nova i actualitzada cartera de serveis “privat”– i grans coneixedors dels sectors i mida del que realment necessiten les em- tant per a persones com per a empreses, àmbits que tenen entre mans. preses. Aquí és on hem fet un pas endavant així com també per a internacionalitzar-ne amb la integració dels tres subsistemes de la seva activitat. I tot això amb la base de Pel que fa al turisme, Catalunya segu- formació professional amb l’objectiu de re- la col·laboració públic-privada. Volem que eix sent líder a Espanya pel que fa a plicar el model alemany de formació “dual el SOC esdevingui realment el “Sistema destinació turística? La recuperació i en alternança” a l’aula i al “taller”; aquest d’Ocupació de Catalunya” i que assumeixi econòmica que ja s’ha iniciat en de- fet permetrà que els nostres joves aprenguin com a propi l’objectiu d’acompanyar a les terminats països europeus pot fer que i estimin un “ofici” i a una persona amb persones al llarg de la seva carrera profes- el turisme vagi a l’alça. S’estan adop- “ofici” no li hauria de faltar la feina. sional amb els programes adients, per tal tant mesures per no perdre aquesta que puguin accedir als llocs que treball oportunitat? Com valora el funciona- Les Oficines de Treball de la Generali- que millor s’ajustin a les seves competèn- ment de la campanya d’estiu? tat (OTG) han rebut algunes critiques, cies i estiguin, per tant, el mínim temps El turisme és un sector cabdal per a Catalu- en el sentit que s’han convertit més en possible en situació de desocupació. nya, que representa el 12% del PIB i dóna una oficina de tramitació de docu- feina a unes 400.000 persones, i que en l’ac- mentació més que no pas una eina útil Espanya es troba a la cua de països de tual context està sent un dels motors de la que permeti als ciutadans accedir a l’OCDE pel que fa a les dificultats de reactivació econòmica. De gener a agost un lloc de treball. S’han previst canvis tramitació dels requeriments i docu- d’enguany a Catalunya hem rebut 9,8 milions o reformes? Si és així, quins? ments necessaris per muntar empreses. de turistes estrangers, un 3,9% més que el Estem treballant per reorganitzar a fons el Què està a la seva mà poder fer per tal mateix període de l’any passat, però el que Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i en de facilitar als ciutadans muntar la és més important, han “deixat” 8.026 milions conseqüència les oficines de treball arreu del seva empresa de forma ràpida i àgil? d’euros, gairebé 700 milions més que el territori; per mimetisme amb l’activitat que Tenim molt a fer en matèria de simplifica- 2010. Aquestes xifres mostren la recuperació hi desenvolupen els funcionaris del “Servicio ció administrativa, i de fet ja hem posat fil del turisme a Catalunya i evidencien la ca- Público de Empleo Estatal (SEPE)” –centrada a l’agulla, perquè el Govern ja ha aprovat el pacitat d’aquest sector per generar riquesa en en la tramitació i gestió dels subsidis i pres- Pla per implantar la Finestreta Única Em- l’economia del nostre país. Ara el repte és di- tacions de l’atur–, és cert que han esdevin- presarial, amb el qual desapareixeran el versificar l’oferta, sobretot geogràficament gut de manera majoritària per al ciutadà una 20% dels tràmits i se’n simplificaran gairebé perquè els beneficis que aporta abastin a tot oficina de tramitació de documentació; una el 70%. Es tracta tant d’establir un únic punt el territori, i aprofitar aquests bons resultats percepció agreujada per l’increment expo- de referència entre l’empresa i l’administra- per fer una aposta a mig i llarg termini que nencial d’usuaris que s’hi ha produït aquests ció com de racionalitzar i simplificar pro- permeti millorar la competitivitat del sector. darrers anys degut a la crisi econòmica. cediments administratius, aplicant mesures En aquesta línia estem treballant en el Pla A dia d’avui, a tall d’exemple, la meitat del com ara l’ús de mitjans electrònics sempre Estratègic de Turisme 2011-2015, que se personal de la Generalitat que treballa a les que sigui possible. L’objectiu final és can- centrarà en la potenciació de la marca Ca- oficines del SOC està donant suport admi- viar el model de relació entre administra- talunya a nivell mundial, la creació d'una nistratiu als funcionaris del SEPE i el que ció i empreses, i creiem que aquest és el línia de suport i accés al crèdit per a les em- volem és poder-los dedicar a orientar pro- camí adequat: més confiança en l’empre- preses turístiques, la modernització del sec- fessionalment a les persones en atur, fer- sari i posar l’administració al servei del ciu- tor, en especial de les infraestructures i els los itineraris professionals, formatius, etc. tadà. Per a la Generalitat, posar en marxa la serveis, la professionalització i el foment de Aquesta relació SOC-SEPE ve de lluny, finestreta única serà un esforç jurídic, orga- la desestacionalització. concretament d’un conveni de l’any 98, i nitzatiu i tecnològic significatiu, però els be- Montse Carlas sembla que ben aviat assolirem l’objectiu neficis per a l’activitat empresarial i la Departament de Comunicació del CEC de desvincular-nos-en per tal de poder de- competitivitat del país seran considerables. [email protected]
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 23 Actualitat Econòmica
de preguntes que poguéssim variar en cada moment.
El balanç d’aquests deu anys és positiu, donat que el nombre de respostes ha anat creixent en les seves 30 edicions, fins a superar les 1.300 opinions en l’actualitat, 10 anys d’enquestes més d’una cinquena part del total de col·legiats. Val a dir que en aquests anys els economistes han participat amb un de Situació Econòmica total de 29.135 respostes.
Abans de l’estiu de l’any 2001 la Comissió digna de l’economia des de la diversitat De l’enquesta s’ha de ressaltar la seva ca- Executiva i la Junta de Govern del Col·legi dels seus punts de vista. pacitat d’anticipació i previsió, a través de d’Economistes de Catalunya van estudiar les opinions i previsions que recull, cosa la possibilitat de posar en marxa una nova Es van analitzar les diferents opcions dis- que es fa palesa clarament quan es com- iniciativa que consistia en una enquesta de ponibles pel que fa el contingut del qües- para amb la mateixa realitat econòmica. seguiment de la conjuntura econòmica tionari i els objectius a perseguir, i sobre la base de la massa col·legial. Im- finalment es va definir una enquesta amb Així mateix, cal esmentar que l’enquesta ha portava tant la quantitat de respostes com dues grans parts: una que valorés el pas- estat capaç d’avançar-se a molts temes eco- la qualitat d’aquestes, atès que els que sat i el futur recents, i l’altra que analitzés nòmics d’actualitat, com han estat el model contesten donen una visió àmplia i fide- l’actualitat econòmica a partir d’una sèrie de finançament autonòmic, el copagament sanitari, la sostenibilitat del model produc- EVOLUCIÓ DE L’ÍNDEX DELS ECONOMISTES EN RELACIÓ AL PIB tiu, o la reforma del mercat laboral. Als economistes ens costa fer prediccions; pre- Evolució de l’Índex dels Economistes (ICE) i del PIB de Catalunya 2001-2011 ferim centrar els problemes i formular les preguntes adequadament, amb la convic- 7 6,59 5 ció que aquest és el millor camí per pre- 3,7 3,8 5,87 4 veure l’evolució de l’economia. 6 3,3 3,2 3,3 3,4 3 5,72 10 anys és un període ampli per veure si 5 5,43 5,42 2,6 5,20 2 aquest plantejament ha estat present en 5,04 1,1 3,89 1 l’enquesta de conjuntura i per comprovar 4 0,1 la nostra capacitat per captar i analitzar els 0 0,1 problemes reals que influeixen en l’eco- 3 3,37 3,40 3,37 -2 nomia. Creiem que aquests 10 anys d’ex-
ICE (Índex 0-10) 2 -1 periència reforcen aquest instrument com a PIB (%var. interanual) PIB (%var. eina d’anàlisi de la realitat econòmica. -3 1 -4 -4,2 TEMES D’ACTUALITAT: 0 -5 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 10 PREGUNTES A DESTACAR
ICE (octubre) PIB (des./des., exc. 2011 març/març) 1. Introducció de l’euro i inflació (2001) Evolució de l’Índex dels Economistes (ICE) i del PIB d’Espanya 2001-2011 En el mes d’octubre de l’any 2001 pre- guntàvem, “Creus que la introducció de 7 6 6,19 l’euro a partir de l’any 2002 crearà in- 5,91 5,95 6 5,74 4,0 L’opinió majoritària (67%) era que 5,62 3,6 4 flació?”. sí i efectivament la inflació continua sent 3,6 3,6 5 3,3 5,41 un mal crònic de l’economia espanyola i 3,1 5,27 2,7 2 catalana. Hi ha altres factors, però és evi- 0,9 0,8 4 dent que la pertinença a l’euro no ha ser- -0,1 3,94 3,21 0 vit per corregir aquest element de la 3 competitivitat. 3,17 3,14 -2 ICE (Índex 0-10) 2 2. Bon govern i supervisió comptable PIB (%var. interanual) PIB (%var. (2002) -4 1 -3,7 A l’octubre del 2002 preguntàvem, “Da- vant l’actual entorn econòmic empresa- 0 -6 rial, creus que és necessari endurir la 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 legislació per assegurar el bon govern de ICE (octubre) PIB (des./des., exc. 2011 març/març) les empreses i la seva millor supervisió
Pàg. 24 Informatiu de l’economista núm. 137 Actualitat Econòmica
comptable?”.El 70% creien que la globalit- tema de copagament per tal de garantir el 8. Reivindicació de la indústria com a zació obligava a reforçar aquest aspecte i finançament de la sanitat?”. En aquest activitat central a Catalunya (2008) efectivament des dels casos de Bernad tema l’oportunitat d’introduir el debat és El mes juny de 2010 preguntàvem, “Creus Madof i la fallida de Lehman Brothers s’ha clara ja que actualment està més vigent que cal tornar a reivindicar el paper de la demostrat absolutament encertat el neguit. que mai. No hi havia unanimitat (46% a indústria a Catalunya?”. El 81% ho con- favor i 49% en contra). siderava vital. Aquesta opinió és avui més 3. Evolució del preu de l’habitatge clara en tenir uns índexs d’atur elevats i (2003) 6. Model de creixement (2006) constatar que les economies de base in- El juny del 2003 preguntàvem, “Creus que El juny del 2006 varem preguntar, “Creus dustrial estan suportant millor els efectes els preus de l’habitatge seguiran pujant que el model de creixement de les econo- de la crisi. en els propers mesos a taxes similars a les mies espanyola i catalana, basat en el que han crescut en el passat recent?”. El consum intern i en la construcció, és sos- 9. La reforma laboral (2009) 50,6% dels col·legiats creien que conti- tenible en un horitzó de 2-4 anys?”. El A l’octubre del 2009 varem preguntar, nuaria pujant i va ser així fins el 2007. En 86% dels col·legiats estimava que no era “Creus que ara és el moment d’emprendre qualsevol cas aquesta opinió ja es mati- sostenible el model de creixement en un mesures per fer una reforma del mercat sava (47,1%) perquè els preus ja havien horitzó de 2-4 anys. Malauradament la si- laboral?”. El 76 % la considerava necessà- assolit uns nivells clars de “bombolla”. tuació actual ens ho recorda. ria. En aquests moments és una reforma in- acabada. 4. Debat sobre el model de finançament (2004) 7. El tren d’alta velocitat Barcelona- 10. La reforma de les pensions i El juny del 2004 preguntàvem, “Creus que Valencia i el Corredor Mediterrani l’endarreriment de l’edat de la jubilació cal iniciar urgentment el debat sobre un (2007) (2010) nou model de finançament autonòmic?”. El El juny del 2007, varem preguntar “Creus A l’octubre del 2010, preguntàvem, “Creus 80% dels col·legiats consideraven que s’ha- que fer construir el tren d’alta velocitat que la reforma de les pensions hauria de via de revisar. La discussió continua oberta. Barcelona-València hauria de tenir la contemplar l’endarreriment de l’edat de màxima prioritat en la planificació de jubilació?”. En aquest debat existeix una 5. Copagament a la sanitat (2005) la xarxa espanyola de l’AVE?”. El 76% divisió total entre l’oportunitat o no de la El febrer de 2005 varem preguntar, “Creus considerava prioritària aquesta infraes- mesura, pràcticament un 50% a favor i un justificable la posada en marxa d’un sis- tructura. 50% en contra. Treballem en grup / Aula d’Economia
Màsters i postgraus octubre 2011 T’informem dels màsters i postgraus que Diploma de postgrau: Dates de realització: de l’11 d’abril s’iniciaran a partir dels mes d’octubre a al 7 de maig del 2012 l’Aula d’Economia i als quals ja us podeu Programa General Horari: dilluns, dimecres i dijous, inscriure. de Comptabilitat Professional de 19.00 a 22.00 h.
L’objectiu d’aquest diploma de postgrau Màster d’Especialització és formar professionals de comptabilitat Postgrau en Compravenda d’Em- Tributària amb capacitat per assumir una direcció preses i altres reorganitzacions Formació i perfeccionament comptable, si s’escau. El programa té un enfocament eminentment pràctic, orientat empresarials per a l’exercici com a assessor fiscal 60 a brindar els coneixements necessaris a Nombre d’hores: Inici: 6 de març del 2012 Dates: del 20 d’octubre de 2011 aquests professionals utilitzant, quan es- a maig del 2012 caigui, les noves tecnologies aplicades en Consta de 8 seminaris: Horari: de dilluns a dijous de 18.00 a 21.00 h. aquesta àrea. – Visió global de la compravenda El Col·legi d’Economistes, conjuntament Dirigit tant a la persona que es vulgui iniciar d’empreses. amb diferents universitats, organitza uns com al professional, ja que la seva estructura – M&A, capital risc, business angels màsters i postgraus que poden dispensar modular permet iniciar el programa segons i adquisicions corporatives de la prova de capacitació teòrica d’accés les condicions particulars de cadascú, se- – Pla d’empresa i valoració al Registre Oficial d’Auditors de Comptes guint tot el programa o només els cursos de la companyia. (ROAC). que els interessin. – Fusions, adquisicions, aportacions de branca d’activitat,... sabries Curs de Comptabilitat Superior segons com comptabilitzar-les? Postgrau en Auditoria el Nou Pla General Comptable – Procés global de due diligence: Edicions presencial, semipresencial Nombre d’hores: 40 aspectes financers i fiscals. i on-line. Dates de realització: del 7 al 30 – Aspectes legals de la compravenda Conjuntament de novembre del 2011 d’empreses. amb la Universitat dilluns, dimecres i divendres, – Fiscalitat de la compravenda Pompeu Fabra Horari: de 17.00 a 21.00 h. d’empreses. – Cas pràctic: negociació i gestió Inici: 19 d’octubre del 2011 Seminari pràctic de Consolidació del canvi. Comptable Màster en Comptabilitat Nombre d’hores: 20 Dates de realització: 12, 14, 16, 19 i 21 Diploma de postgrau: Superior i Auditoria de desembre del 2011 Conjuntament Programa d’Especialització dilluns, dimecres i divendres amb la UAB. Horari: de 17.00 a 21.00 h. en Control de Gestió Campus de Sabadell La moderna funció del controller Curs d’Anàlisi d’Estats Financers en el Inici: 17 d’octubre del 2011 140 hores marc del Nou Pla General Comptable Nombre d’hores: del 24 de gener 32 Dates de realització: El màster es pot realitzar tot sencer o bé Nombre d’hores: al 5 de juliol del 2012 aprofitar una estructuració a través de dos Dates de realització: del 24 de gener postgraus: al 16 de febrer del 2012 Contingut del curs: Horari: dimarts i dijous de 18.00 a 22.00 h. El programa està estructurat tenint en compte les funcions que normalment rea- Postgrau en Comptabilitat Noves tendències en la Comptabilitat litza un controller, donant per fet un nivell Superior i Fiscalitat de Gestió comptable previ suficient. i en concret, el Nombre d’hores: 24 programa consta dels següents cursos: de l’1 al 20 de març – Anàlisi d’Estats Financers en el marc del Inici: 17 d’octubre del 2011 Dates de realització: del 2012 nou Pla General Comptable. Horari: dimarts i dijous de 18.00 a 22.00 h. – Noves tendències en la Comptabilitat de Postgrau en Auditoria Gestió. Curs de Fiscalitat de l’Empresa – Control de gestió. Control pressupostari. Inici: 19 d’octubre del 2011 Nombre d’hores: 33 – Control i auditoria interns.
Pàg. 26 Informatiu de l’economista núm. 137
Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi
El Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya destaca l’impuls de l’arbitratge estatutari de les societats en la reforma de la Llei de l’Arbitratge
La nostra institució ja ha desenvolupat ar- bitratges en situacions de liquidació d’em- preses i de valoracions en l’àmbit societari i pot disposar de professionals de recone- gut prestigi per desenvolupar l’arbitratge d’aquestes tasques.
En aquest article volem destacar les dis- posicions referides als estatuts de les so- CLÀUSULA ARBITRAL cietats, i que representen una de les principals novetats. “Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada El BOE de 21 de maig va publicar la Llei del present acte jurídic, les parts se sotmeten a l’arbitratge 11/2011, que és la darrera reforma de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbi- d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de la tratge. Fundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, a qui se li encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tu- La modificació va entrar en vigor als vint dies de la seva publicació i afecta diversos tela i administració de l’arbitratge.” aspectes de l’arbitratge.
El legislador ha estat sensible a les de- • Si l’arbitratge declara la nul·litat d’un Amb això les empreses i els socis s’eviten mandes per aclarir i establir de manera ex- acord inscrit o que es pot inscriure s’ha els llargs i costosos procediments judicials pressa la possibilitat d’arbitratge en el món de tenir en compte la publicitat que cal que poden entorpir la marxa de la socie- de les societats de capital. efectuar-ne en el Registre Mercantil i en tat i resolen de manera més àgil, econò- BORME. mica i discreta les seves diferències. I així ho posa de manifest de manera ex- pressa l’exposició de motius de la Llei i els La reforma implica també un reforç de les En aquest sentit cal recordar que la in- nous articles introduïts en el text legal són institucions arbitrals, car seran aquests ens clusió de la clàusula arbitral fa que auto- els articles 11 bis i 11 ter. els encarregats de dirimir les controvèrsies màticament el conflicte sigui resolt pel en l’àmbit de les societats. TATC, ja que aquest procediment ha de Per tant la modificació reafirma i aclareix: ser acceptat per cadascuna de les parts Per tots aquests motius, en el moment de en conflicte. • Tots els conflictes que es plantegin en redactar o proposar uns nous estatuts so- societats de capital es poden sotmetre a cials o una modificació, i com a institució Josep Barceló arbitratge. promoguda pel Col·legi d’Economistes i Secretari del Tribunal Arbitral Tècnic que compta amb experts en els diversos de Catalunya • La possibilitat que els estatuts socials camps, cal que valoreu la possibilitat de www.tatcat.com sotmetin la resolució de conflictes a ar- fer referència expressa al Tribunal Arbitral [email protected] bitratge d’un o varis àrbitres, amb dues Tècnic de Catalunya (TATC) com la millor particularitats: cal vot favorable de dos institució arbitral a qui podeu encomanar terços i en cas d’impugnar-se acords so- la designació dels àrbitres i l’administració cials la designació dels àrbitres i l’admi- de l’arbitratge per a la resolució dels con- nistració de l’arbitratge s’ha d’encomanar flictes que es poden plantejar en la vida a una institució arbitral. de la societat.
Pàg. 28 Informatiu de l’economista núm. 137 Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi
QUANTIFICACIÓ DELS EFECTES D’UN BOICOT
Sectorialment, les empreses més afectades serien les que venen a consumidors finals, els seus proveïdors, els proveïdors del seus proveïdors, etcètera. Per contra, les El llibre “Sense Espanya” empreses que operen únicament en un mercat local, en general les de serveis, es veurien menys afectades. En definitiva “el desmenteix la creença que la grau d’afectació del boicot en les empreses dependria en una part de la seva exposició al mercat espanyol”, i de l’altre de la pos- independència no és viable sibilitat de substituir el producte.” A títol d’exemple, en el cas d’un boicot del per raons econòmiques 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, provocaria un descens del PIB català del 4%. Tenint en compte que el dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’econo- mia catalana no experimentaria cap sotra- gada, ans el contrari. De fet, el boicot hauria d’assolir unes cotes de descens del 80% de les vendes a consumidors i del 50% de les vendes a empreses perquè el descens del PIB català fos equivalent al dèficit fiscal mitjà estimat pels governs espanyol i català.
UNA VISIÓ ESTRICTAMENT ECONÒMICA
El degà del Col·legi d’Economistes de Ca- talunya, Joan B. Casas, va celebrar que la presentació del llibre es realitzés davant La Seu del Col·legi d’Economistes de Cata- ELS EFECTES SOCIOECONÒMICS d’un auditori tan adient, ja que analitza la lunya va ser l’escenari el passat 8 de juny viabilitat de la independència des d’una de la presentació del llibre Sense Espanya. A l’hora d’analitzar els efectes econòmics perspectiva estrictament econòmica. Casas Balanç econòmic de la independència del boicot cal distingir entre el boicot dels destacà el caràcter pioner d’una publicació (Ed. Pòrtic). consumidors i el de les empreses. El primer que aporta informació de base sòlida a un pot ser “emocional, limitat en el temps i s’a- dels grans debats de la societat catalana. El llibre, dels professors de la UPF Modest caba focalitzant en uns quants productes L’autor del pròleg, el catedràtic Antoni Serra Guinjoan i Xavier Cuadras, va ser presentat representatius per la qual cosa els seus efec- Ramoneda, feu una glossa de l’obra tot pre- pel degà del Col·legi d’Economistes de Ca- tes són limitats”. Com a exemple, se citen cisant que l’actual model de finançament talunya, Joan B. Casas i per l’autor del prò- les diverses campanyes de boicot al cava ha fracassat perquè descansa en una fór- leg Antoni Serra Ramoneda. En l’acte els que van tenir un impacte global relativa- mula de càlcul perversa, “el que ens donen dos autors van presentar els seus resultats ment moderat i concentrat en el temps. per un costat ens ho acaben treient per un sobre els efectes que tindria un boicot co- altre”. Pel prestigiós economista el llibre és mercial associat a un procés que portés a El boicot per part de les empreses que oportú perquè el debat sobre la indepen- la independència de Catalunya. compren productes intermedis i/o de ca- dència ha deixat de ser tabú i perquè, des pital, seria molt menor bàsicament perquè, de determinats medis, s’ha donat una visió Una de les premisses de partida de l’exer- “les empreses prenen decisions racionals i catastrofista del què passaria en cas d’inde- cici és que, a part d’un possible boicot a ningú a una empresa està disposat a pendència, però sense gaires raonaments. productes i empreses catalanes per part del pagar més per un mateix producte o a mercat espanyol, no hi hauria altres conse- comprar menor qualitat pel mateix preu. Serra Ramoneda va recordar que aquest qüències econòmiques significatives que al- La pràctica del boicot difícilment es podria llibre era continuador del treball que va teressin el normal funcionament del sistema justificar al si d’una empresa.” iniciar un altre il·lustre economista i polí- productiu. tic, Ramon Trias Fargas. Els autors suposen que el boicot seria si- Modest Guinjoan És a dir, que institucions, òrgans reguladors, mètric. Sobre aquesta base, un boicot re- Economista marc jurídic i financer seguirien funcionant duiria les exportacions catalanes cap al [email protected] amb normalitat, i també que Catalunya con- mercat espanyol i alhora produiria una Xavier Cuadras Morató tinuaria sent membre de la Unió Europea, substitució parcial d’importacions proce- Economista amb l’euro com a moneda. dents d’Espanya per productes del país. [email protected]
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 29 Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi
ho, precisarà d’una eina tal com l’agricul- tura. És cert que la desactivació de part dels mecanismes de regulació dels mercats ali- mentaris ha generat dificultat. Però el veri- table embolic és el que ha produït l’home en actuar com si els recursos naturals fossin il·limitats. Avui som ja conscients que els L’agroalimentació, eina de futur combustibles fòssils tenen una fi, que cada cop hem d’alimentar a més persones i que els recursos per produir aliments tampoc per a l’economia catalana són il·limitats, que hem posat en risc el medi ambient, on el canvi climàtic ho acaba com- plicant tot, i, per acabar de tensar la situació, no s’ha sabut resoldre el problema de la po- bresa i la gran desigualtat econòmica i social del món, la qual cosa és una bomba de re- llotgeria que ja comença a esclatar.
Efectivament, l’índex de preus dels cereals de la FAO que el 2005 estava en el seu valor 100 va assolir el 2007 el valor 273 i el 2011 de nou el valor 265. Tinguem en compte que els cereals són la base de l’a- limentació humana, de l’alimentació ani- mal i són primera matèria per produir agrocarburants. S’han produït en quatre El passat 12 de juliol es va celebrar en el les causes que les varen generar. El reforç anys dues crisis de preus agudes que varen Col·legi d’Economistes de Catalunya la con- de les exigències sanitàries i de benestar ser ràpidament interpretades pel Banc ferència “L’agroalimentació eina de futur per animal, d’una banda, amb el desmantella- Mundial i el FMI com d’alta preocupació a l’economia catalana” a càrrec de Francesc ment real dels mecanismes de protecció tant pel que fa al proveïment alimentari Reguant. L’acte era en motiu de la presenta- d’aquestes polítiques, d’altra banda, està mundial –i la fam com a conseqüència- ció del llibre “Entendre l’agricultura. Una portant al sector agrari europeu, malgrat la sinó també com a causa d’inestabilitat eco- eina imprescindible per sortir de l’embolic seva alta tecnificació i productivitat en ter- nòmica, política i social. Recordem que les del segle XXI”, llibre del qual n’és autor el po- mes físics, a una situació de permanent di- crisis polítiques de Nord d’Africa, varen nent i que ha estat prologat per Martí Boada. ficultat en haver de competir sovint en tenir com a detonant l’increment de preus L’organització de l’acte va anar a càrrec del condicions de desigualtat. dels aliments bàsics. “Pa i llibertat” es cri- Col·legi d’Economistes i del Col·legi d’Engi- dava a Tunísia i Egipte. La preocupació per nyers Tècnics Agrícoles, dels quals el degà, El contingut del llibre ens el confessen els l’estabilitat de preus alimentaris ha arribat Joan B. Casas, i president, Ramon Lletjós, res- seus dos títols. D’una banda vol donar a a l’ordre del dia de la reunió del G20. pectius varen presentar i cloure. Va comptar “entendre” el valor de l’agricultura com a així mateix amb la col·laboració de l’ACCID. realitat singular, diferent, com a producte En resum, l’agricultura és clau i estratègica de primera necessitat, imprescindible, amb per garantir la seguretat alimentària, pel seu La conferència es va basar en el contingut una forta tendència a la volatilitat de preus gran potencial desestabilitzador en conjun- del llibre. Un llibre que es divideix en tres i rendibilitats i amb una forta capacitat per tures tenses oferta-demanda i, per contra, parts diferenciades. La primera sobre l’agri- a la desestabilització de l’economia, fet que pel seu paper anticíclic en períodes reces- cultura al segle XXI, la segona sobre la re- ha suggerit la seva regulació. Quant a la im- sius, en tenir una demanda més estable, alitat i opcions de futur de l’agricultura portància de l’agricultura es critica l’ús del Però també és clau per les seves implica- catalana i la tercera exposa sis exemples de % del PIB per negar-la. Així el conjunt cions ambientals en positiu i en negatiu en la realitat d’aquesta agricultura, uns exem- agroalimentari aporta el 3,6% del PIB, men- un moment en el qual aquest tema passa a ples molt diferents però amb gran valor re- tre que altres sectors tals com l’energia i l’ai- primer nivell (captació CO2 i evitar-ne les presentatiu i explicatiu de les línies de futur. gua junts representen solament el 2,2% del emissions, reciclatge, serveis mediambien- PIB català, la industria química el 3,2% i la tals, etc). I cal no oblidar la importància per El llibre es justifica i parteix de la constata- metal·lúrgia el 2,7%. Òbviament ningú s’a- la seva funció territorial i paisatgística com ció que la societat s’ha apartat de l’agricul- treviria a pensar que l’economia catalana a gestor de més del 90% del territori. tura. Les raons d’aquest fet són múltiples pot prescindir de l’energia, l’aigua, la quí- però en bona part a resultes, paradoxal- mica o la metal·lúrgia. De fet, els catalans El segle XXI és quan l’home haurà de tor- ment, de l’èxit de les politiques agràries gastem el 21% de la nostra renda en ali- nar els deutes amb la natura i cercar ca- que han aconseguit garantir en el món de- mentació, aquesta xifra ens apropa millor a mins d’equilibri sostenibles, uns camins senvolupat un proveïment alimentari, sa- entendre la importància del sector agrari que el llibre veu de la mà de la tecnologia nitàriament segur, amb uns preus moderats com a fonament de l’edifici alimentari. amb el suport essencial de l’agricultura. i estables. Però aquest distanciament no és gratuït ja que ha portat a contradir les D’altra banda, el llibre es refereix a “l’em- Francesc Reguant bases de les politiques agràries, a oblidar bolic del segle XXI” el qual, per resoldre- Economista
Pàg. 30 Informatiu de l’economista núm. 137 Treballem en grup / Recull
Recull (de l’1 de juny al 30 de setembre) Barcelona
Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència
Claus per vendre una empresa al millor preu
Presentació del llibre organitzada per la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, a càrrec dels autors Srs. Mo- dest Guinjoan i Xavier Cuadras. Va ser presentat per el Sr. Antoni Serra Ramoneda i el Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Econo- mistes de Catalunya.
Simplificant l’anàlisi de les dades
Conferència organitzada per el Grup de Treball M&A de la Comis- sió d’Economia financera conjuntament amb el Foment del Treball Nacional, a càrrec del Sr. Carlos Mallo, president de Permira España. L’acte es va celebrar a la seu del Foment Nacional del Treball.
Economia: ¿Ciencia Útil?
Conferència organitzada per la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació (OSI), a càrrec del Sr. Joan Haro, llicenciat en ADE, Màster en Direcció Econòmica Financera per ESADE i PDD IESE. Soci de la firma PRAGMA Solucions. Va presentar l’acte el Sr. Josep Maria Gallart, vicepresident de la Comissió.
Novetats en la declaració de l’Impost sobre Societats Presentació del llibre organitzada per la Junta de Govern del Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes As- Col·legi d’Economistes de Catalunya, a càrrec del Sr. Jacint Ros sessors Fiscals, a càrrec del Sr. Àngel Segarra, economista asses- Hombravella, col·legiat de Mèrit del Col·legi i autor del llibre. Va sor fiscal. presentar l’acte el Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi.
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 31 Treballem en grup / Recull
Aliances Estratègiques i sinergies entre els El govern econòmic europeu: una eina per superar proveïdors del sector salut i social la crisi ?
Dinar-coloqui organitzat per la Comissió d’Economia de la Salut Conferència organitzada per la Comissió d’Economia Internacional a càrrec del Sr. Carles Lorant i Constants, director econòmic-fi- i Unió Europea, amb la participació del Dr. Joan Clavera, catedrà- nancer i de control de gestió de la Unió Catalana d’Hospitals i el tic d’Economia aplicada i degà de la facultat d’Economia i Empresa Sr. Miquel Arrufat i Vila, gerent del Consorci Sanitari Integral i co- de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Dr. Francesc Granell, ordinador de la Comissió Econòmica Financera del Consorci de catedràtic d’organització Econòmica Internacional de la Universi- Salut i Social de Catalunya. tat de Barcelona i director general honorari de la Comissió Euro- pea. Va moderar l’acte el Dr. Xavier Ferrer, economista, politòleg i secretari de la Comissió d’Economia Internacional i UE del CEC. Corredor ferroviari del Mediterrani. Impacte Sostenible? Sostenibilitat i progrés de la sanitat catalana
Tercera conferència organitzada per la Comissió d’Economia i Sostenibilitat dins de les sessions internes de discussió i conei- Conferència organitzada per la Comissió d’Economia de la Salut xement (SIDICO) a càrrec del Sr. Joan Amorós, secretari general a càrrec de l’Hble. Sr. Boi Ruiz, conseller de Salut de la Generali- de FERRMED. tat de Catalunya. Va donar la benvinguda el Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi i president de la Comissió i va ser moderada per la Sra. Maria Josep Arasa, vicepresidenta de la Comissió. Com protegir-se de les incerteses dels mercats financers? L’agroalimentació, eina de futur per a l’economia catalana
Dinar-col.loqui organitzat pel Fòrum Economistes en Mercats Fi- nancers a càrrec del Sr. José Luis Ruiz Navarro, director d’Anàlisi de Mercats Financers del Banc Santander. Va presidir la Dra. Mont- serrat Casanovas, catedràtica d’Economia Financera i secretària de Conferència i presentació del llibre “Entendre l’agricultura. Una la Junta de Govern del Col·legi. eina imprescindible per sortir de l’embolic del segle XXI”. Orga-
Pàg. 32 Informatiu de l’economista núm. 137 Treballem en grup / Recull nitzada per la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Ca- Roda de premsa talunya a càrrec del Sr. Francesc Reguant, autor del llibre. Va pre- sentar el Sr. Ramon LLetjós, president del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i la cloenda va anar a càrrec del Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Reunió del panell d’experts de l’IEBE
Per presentar l’Informe de Situació Econòmica Primavera 2011, a càrrec del Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i del Sr. Àngel Hermosilla, responsable de la Secretaria Econòmica del Col·legi.
10 anys de l’enquesta de Situació Econòmica
Esmorzar del degà del CEC, Joan B. Casas amb un grup de perio- distes per comentar l’evolució de l’enquesta i la visió dels econo- mistes sobre els diferents temes d’actualitat al llarg d’aquests 10 anys.
Visita a les “Termes de Baetulo” de Badalona Per examinar el resultat de l’enquesta corresponent a la previsió del tancament de l’IBEX-35 a 30 de setembre del 2011. Sortida cultural organitzada per al Grup d’Economistes Seniors Treballem en grup / Recull
“Guanyar dimensió per competir millor: n Aplicació pràctica de les taules dinàmiques la fusió COMSA EMTE, un cas d’èxit” amb Excel a la gestió financera, comptable i auditoria (2a edició) Conferència organitzada per el Grup de Treball M&A de la Comis- sió d’Economia Financera amb la col·laboració del Foment del Tre- A càrrec del Sr. Luis Muñiz, economista i auditor. ball Nacional a càrrec del Sr. Jordi Miarnau, president de COMSA EMTE i Sr. Carles Sumarroca, vicepresident de COMSA EMTE. n Curs de control i auditoria interns
A càrrec del Sr. David Ramos, sotsdirector d’Auditoria Interna a Llatinoamèrica de Gas Natural Fenosa. Sr. David Mestre, respon- Tarragona sable d’Auditoria Interna, Estratègia i Suport de Gas Natural Fe- nosa. Sr. Oscar Campoy, gerent d’Auditoria Interna, Negocis regulats i minoristes de Gas Natural Fenosa. Sr. Josep Domenech, Efectes d’un boicot comercial sobre l’economia responsable d’Auditoria Interna, Negoci Elèctric Centreamericà i catalana Colòmbia de Gas Natual Fenosa. Sr. Manuel Carpio, sènior ma- nager d’ERS (Enterprise Risk Services) de Deloitte, i Sr. Francesc Rosés, economista, ex-partner internacional de Carddecisions.
n Aplicació pràctica de les taules dinàmiques amb Excel a la gestió financera, comptable i auditoria (3a edició).
A càrrec del Sr. Luis Muñiz, economista i auditor.
Conferència amb la presentació del llibre “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència”, a càrrec del Sr. Modest Guinjoan, n Tributació en l’IVA de les operacions doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona i intracomunitàries i altres aspectes rellevants actualment director del Departament d’Economia i Empresa de i conflictius de l’IVA, especial esment PIMEC; soci-director de la consultora BARCELONA ECONOMIA SL al Reglament UE/282/2011 i professor associat del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. La presentació del llibre va anar a càr- A càrrec del Sr. José Maria Tocornal, cap d’unitat en la Depen- rec del Sr. Josep Lluís Carod Rovira. dència d’Inspecció de l’AEAT de Girona.
n Les relacions banca-empresa en temps de crisi. Nous aspectes clau per a la negociació Cursos i seminaris bancària A càrrec del Sr. Francisco Marín, director de Choice Consultores Asociados i Sr. Ramon Vidal, Analista d’Inversions i professor d’ESADE. Barcelona
n El model 200 de declaració de l’Impost n Aspectes jurídics de les Successions. de Societats 2010: especial referència Reforma del Llibre IV del Codi Civil Català a la informació de les operacions vinculades
A càrrec de la Sra. Arantxa Tobaruela Carrera, responsable del de- A càrrec del Sr. Enrique Seoane, cap de gestió de la Unitat Re- partament civil de Barcelona de Garrigues Abodagos. gional de Grans Empreses i inspector regional adjunt de la De- pendència regional de Catalunya.
n La reforma de l’Impost sobre Successions a Catalunya n Anglès de negocis (nivell intermig)
A càrrec de la Sra. Natàlia Caba i Serra, subdirectora general de A càrrec del Sr. Eisenhuth Wolfgang, professor d’anglès. Trainer Règim Jurídic de la Direcció General de Tributs i Joc. Crosscultural business.
Pàg. 34 Informatiu de l’economista núm. 137 Treballem en grup / Recull n Presentacions en anglès (nivell avançat) n Gestió laboral: nòmines, contractes laborals i Seguretat Social A càrrec del Sr. Eisenhuth Wolfgang, professor d’anglès. Trainer Crosscultural business. A càrrec del Sr. Àngel Buxó, director general d’EGARA Formació. n La negociació en anglès (nivell avançat) Lleida A càrrec del Sr. Eisenhuth Wolfgang, professor d’anglès. Trainer Crosscultural business. n La declaració de l’Impost sobre Societats de l’exercici 2010 n Curs de preparació de la 2a fase pràctica A càrrec de la Sra. Marta Domenech, assessora fiscal. de l’examen d’aptitud professional d’accés al ROAC
A càrrec del Sr. Juan Luis Domínguez, economista i auditor i Sr. Girona Antoni Puig, economista i auditor.
n El control de qualitat a l’auditoria de comptes n Seminari pràctic de consolidació comptable. Adaptat al Reial Decret 1159/2010 A càrrec del Sr. Xavier Amargant i Moreno, membre de la sub- de 17 de setembre comissió de control de qualitat del REGA. Revisor d’auditories del REGA adscrits als convenis de col·laboració amb l’Auditor de A càrrec de la Sra. Soledad Moya, economista. Comptes. L’accés al finançament de les PIME espanyoles
Les dificultats per accedir a finançament extern, els problemes mestre anterior per a un 69,3% de les PIME (mitjana d’un de liquiditat, l’encariment dels crèdits,….., s’han convertit en 67,8% el 2010). Paral·lelament, per al 82,3% de les empre- quelcom quotidià per a famílies i empreses, juntament amb ses han augmentat les exigències de garanties i avals, i a un l’excessiu endeutament, tant del sector privat com del públic. 45,9% se li ha requerit garanties personals. Aquestes són preocupacions que sovint es destaquen en l’en- questa de conjuntura del Col·legi d’Economistes de Catalunya, No obstant, el 47,9% de les empreses que han obtingut fi- “Situació Econòmica. Enquesta d’Opinió dels Economistes”. nançament extern en els darrers tres mesos afirmen que no El Consejo Superior de Cámaras d’Espanya realitza un segui- han rebut la totalitat dels recursos demanats. ment periòdic d’aquest problema en el cas de les petites i mitjanes empreses, mitjançant l’”Encuesta sobre el acceso de Un 10% de les PIME han recorregut durant el primer tri- las PYMES a la financiación ajena”, que recull informació sobre mestre del 2011 a Societats de Garantia Recíproca (SGR), per firmes d’entre 1 i 249 treballadors1. La darrera edició d’aquesta sobre del 2010 (promig d’un 9,1%) i del 2009 (mitjana d’un enquesta, que es realitza des de principis del 2009, contem- 5,8%). Per la seva banda, un 37,5% han sol·licitat línies de pla els resultats del primer trimestre del 2011, que fan refe- l’Instituto de Crédito Oficial (ICO), quelcom més que en el rència a un univers total d’1.512.000 empreses de tot Espanya. 2010 (mitjana d’un 35,8%). Entre altres instruments alter-
Noticiari d’Economia natius utilitzats per les empreses per obtenir finançament, NECESSITATS I PROBLEMES DE FINANÇAMENT cal destacar el capital risc i els préstecs participatius, usat per un 3,5% i per un 2,0% de les PIME al llarg dels primers tres Segons l’”Encuesta” un 68,7% de les PIME estatals han intentat mesos d’enguany. accedir a finançament extern durant els primers tres mesos d’en- guany, percentatge inferior al de l’exercici passat (mitjana d’un LLEI ÒMNIBUS 74,0%) i al del 2009 (mitjana d’un 78,3%), cosa que revela una reducció en les necessitats financeres d’aquest tipus d’empreses. El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar Cal destacar, especialment, la davallada registrada entre finals del el 5 de juliol els tres projectes de llei en què es va dividir l’a- 2010 i el mes de març d’aquest any (d’un 72,3% a un 68,7%). nomenada “Llei Òmnibus”, després d’analitzar les més de Tanmateix, l’accés al finançament continua sent un problema 3.000 al·legacions presentades en el període d’exposició pú- bàsic de les empreses. Un 87,3% de les PIME que s’han diri- blica. Aquesta Llei té per objectiu simplificar l’administració git a entitats financeres al llarg del primer trimestre del 2011 catalana, aprimar la legislació, i agilitar i reduir els tràmits ad- han tingut problemes per accedir-hi. Es tracta del major per- ministratius, amb la finalitat última de reactivar l’economia. centatge dels darrers dos anys, superant la mitjana del 2009 i del 2010 (83,9% i 85,7%, respectivament). De les empre- PROJECTE DE LLEI DE SIMPLIFICACIÓ I MILLORA ses que han tingut problemes un 13,8% no va poder obte- DE LA REGULACIÓ nir finalment finançament, sobretot perquè les garanties eren insuficients. Val a dir que aquest percentatge de rebuig és el Pretén reduir i clarificar la legislació vigent, introduint mesures més elevat del darrer any, atès que des del primer trimestre per agilitar tràmits i processos que permetin assolir una admi- del 2010 s’havia mantingut en proporcions inferiors al 13%. nistració pública eficaç, transparent i àgil. Es modifiquen 30 lleis i 2 decrets d’un total de 8 àmbits, com són els següents: MOTIUS DE FINANÇAMENT Agroambiental; cultural i de l’esport; dret privat; econòmic; seguretat; sociosanitari; territori; procediment administratiu. Un 92,0% de les PIME necessita durant el primer trimestre del 2011 recursos externs per finançar circulant, proporció si- PROJECTE DE LLEI D’AGILITAT I REESTRUCTURACIÓ milar a la que caracteritza el darrer any, però superior a la ADMINISTRATIVA mitjana del 2009 (80,7%) i a la del primer trimestre del 2010 (86,8%). Val a dir que un 92,3% de les empreses que han Té per finalitat clarificar i simplificar les estructures adminis- sol·licitat finançament en els primers tres mesos de l’any tratives per atendre els requeriments de la ciutadania i les em- han patit un retard mitjà en els pagaments dels seus clients, preses. Es proposa modificar 32 lleis i 2 decrets, preveient: per sobre de la mitjana del 2010, retard que va ser a l’entorn – La supressió de 6 organismes i entitats. de 4,6 mesos. Entre les que són proveïdores de les adminis- – Una reordenació administrativa àmplia –orgànica i funcio- tracions públiques un 71,4% manifesta problemes per co- nal–, afectant a uns 30 organismes. brar i en aquest cas el retard és superior als 5 mesos. – La creació de nous organismes. Per la seva part, un 27,0% de les PIME recorren a finança- ment per donar cobertura als seus projectes d’inversió. PROJECTE DE LLEI DE PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA CONDICIONS I INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT L’objectiu és ajudar a desenvolupar l’activitat empresarial i Per al 37,3% de les PIME que durant el primer trimestre del 2011 impulsar diferents sectors productius especialment afectats han anat a entitats de finançament el volum de finançament per la crisi. Es modifica un total de 12 lleis i 4 decrets de 4 s’ha reduït, cosa que significa un empitjorament de la situació àmbits diferents, que són els següents: mediambiental, eco- si es compara amb el 36,2% de mitjana del 2010, però lluny del nòmic, sanitari, territori. 40,4% del 2009 –sobretot del 42,6% del primer trimestre–. Àngel Hermosilla Economista, responsable de la secretaria econòmica En els primers tres mesos d’enguany el cost de finançament [email protected] (tipus d’interès) s’ha incrementat per a un 64,3% de les em- preses, per sobre del 62,5% de mitjana de l’exercici passat. 1. Vegeu http://www.camaras.org/publicado/estudios/ També s’han encarit les despeses i comissions en relació al tri- publicaciones_SE.jsp. $
Control Intern sobre la Informació Financera La CNMV ha publicat un treball denominat “Control intern Proposta del Grup de Treball sobre la informació financera en les entitats cotitzades”. El mateix va ser elaborat per un Grup de Treball de Control In- La proposta del GTCI té en compte el que en el moment d’e- tern (GTCI) designat a aquest efecte. metre-la eren dues propostes legislatives, que van resultar sent la Llei 12/10 de 30 de juny, per la qual es modifica la Llei Aquest treball té per finalitat elaborar un conjunt de reco- d’Auditoria de Comptes, i la Llei 2/2011 de 4 de Març, de- manacions sobre el sistema de control intern sobre la infor- nominada d’Economia Sostenible. mació financera (SCIIF) i és una contribució a les necessitats de transparència de la informació financera preparada per a La primera només es refereix al sistema de control intern de la presa de decisions als mercats de valors. qualitat dels auditors de comptes i de les societats d’audito- ria de comptes, mentre que la Llei 2/2011 en la seva disposi-
Noticiari En el marc general espanyol sobre sistemes de control intern ció final cinquena en què modifica la llei 24/1988 del Mercat conviuen obligacions vinculants amb recomanacions volun- de Valors, s’ocupa del sistema de control de riscos en el ca- tàries del Codi Unificat. S’exigeix que els comitès d’auditoria pítol IV com un dels continguts que ha de tenir el IAGC. tinguin coneixement del procés d’informació financera i dels sistemes de control intern de l’entitat, però els requeriments El treball del GTCI ha establert un marc de referència de de transparència no posen èmfasi en els sistemes de control control intern sobre la informació financera amb la finalitat Comissió de Comptabilitat intern, ni plantegen la verificació per part de tercers de la in- de disposar d’un conjunt de recomanacions que permeti a formació subministrada al mercat sobre el SCIIF. les entitats comparar i avaluar la seva SCIIF, i ha elaborat una guia que identifica els indicadors de referència que les entitats cotitzades hau- “El GTCI ha establert un marc de referència rien d’utilitzar per informar de control intern que inclou recomanacions sobre la seva SCIIF. Amb l’objecte de reforçar la transparència i qualitat de la perquè les entitats comparin informació pública subminis- trada als mercats de valors i avaluin la seva SCIIF i una guia que inclou sobre el SCIIF, el GTCI ha con- templat la possibilitat d’invo- lucrar en aquest procés a els indicadors de referència” l’auditor extern amb l’emissió d’un informe sobre el SCIIF que podria contribuir a: L’article 116 de la Llei de Mercat de Valors (LMV) exigeix que a) Reforçar la confiança en la informació pública que es pro- les societats cotitzades publiquin anualment un Informe porcioni als mercats sobre el SCIIF. Anual de Govern Corporatiu (IAGC) que contingui, entre al- b) Propiciar el compliment dels principis i regles objecte de tres coses, una descripció del sistema de control de riscos les recomanacions contingudes en el marc de referència. descrivint la política de control de riscos i detallant i avaluant c) Facilitar la possibilitat de comparar la informació publi- els riscos coberts pel sistema. cada per les diferents entitats. d) Afavorir la convergència amb altres països de l’entorn es- La disposició addicional divuitena de la LMV requereix que les panyol. entitats cotitzades tinguin un comitè d’auditoria que assumeixi la funció d’auditoria interna i que conegui el procés d’infor- No obstant l’assenyalat, el GTCI també ha posat de relleu mació financera i els sistemes de control intern de l’entitat. El l’existència de certs inconvenients, sobretot la possibilitat de Codi Unificat recomana en el seu article 46 les atribucions i redundàncies en l’actuació de l’auditor extern en relació amb responsabilitats del Comitè d’Auditoria, entre les quals hi ha la revisió del control intern i els costos addicionals que es ge- disposar d’una funció d’Auditoria Interna que vetlli pel bon nerarien per la necessitat d’ampliar els serveis de l’auditor funcionament dels sistemes d’informació i de control intern. extern.
D’acord amb la Normes Tècniques d’Auditoria, els auditors En aquesta avaluació de pros i contres, el GTCI va arribar a externs han d’avaluar els sistemes de control intern per de- una posició comuna: terminar l’abast, naturalesa i oportunitat de realització de les proves d’auditoria per expressar la seva opinió sobre els es- 1. Recomanar que les companyies cotitzades sol·licitin del tats financers. I en finalitzar el treball han de comunicar a la seu auditor extern un informe sobre la informació relativa direcció les debilitats trobades. al SCIIF que ha de ser públic 2. L’abast de l’informe ha de ser limitat A nivell europeu, el Parlament i el Consell Europeu s’han 3. Es minimitzi el cost de la revisió per l’auditor extern ocupat a través de les Directives 2006/43 i 2006/46 dels sis- 4. S’aconsella a les societats que encarreguin la revisió al seu temes de control intern requerint a les entitats amb cotitza- auditor extern, que ho publiquin als mercats de valors ció borsària que supervisin l’eficàcia del control intern, l’auditoria interna i els sistemes de gestió de riscos i que fa- cilitin als mercats les seves principals característiques en re- Carlos Puig de Travy lació amb el procés d’emissió d’informació financera. Soci de Crowe Horwath $ $ vingui incapaç de retornar els préstecs rebuts. En aquest cas, d’aquest fet ineludible fa que les accions dels empresarisconeixement el ava-Però propis. fons fossin si com crèdits seus els mantenir de obligació amb tant per i concurs, potencial avalaladors en prestamistes qualificats de subordinats en un en fons propis es dóna només en el cas que l’empresa esde- Reflexions sobre l’estratègia ila viabilitat empresarial (2a part) propensió a anar liquidant els deutes per préstecs i crèdits i crèdits i préstecs per deutes els liquidant propensióanar a La segona, que en realitat la conversió de préstecs de tercers a 1 durant tot el període de duració del mateix. té sentit quan s’espera un grau de palanquejament superior només finançament pels dir,de a sistema aquestÉs accionistes. lliure cash-flow de acompanyats beneficis de tenció retri- seva la i exigible no fos capital el que cas en terme a portaria no potser que prendreaccions a l’empresa forçant continua interessos, els més principal del retorn pel pressió parable a les aportacions ortodoxes de capital, donat que la com- és finançamentno de sistema aquest queprimera, La ment. Ara bé, convé recordar dues coses: dits avalats, es demostraria que no hi ha manca de finança- crè- i préstecs dels total còmput el afegíssim hi propis fons En efecte, s’està estenent l’opinió de que si en el càlcul dels capitalització. de manca aquesta existeix no que concloure podria es argumentari, aquest Seguint l’empresari. de part ses operacions de crèdit (tant a curt com a llarg termini) per diver-les d’avalar voluntat i/o l’obligació per matisat queda posta segons la qual aquesta manca d’esforç financer directe i mitjana està escassament capitalitzada, i també ho és la res- nòmica i financera, és comú reconèixer que l’empresa petita eco- vessant seva la en l’empresari, de l’esforç a fa que Pel serà possible. d’aquestes característiques, la supervivència de el l’empresa no mantenir de necessitat modus vivendi), la suficient és (no esforç, tat, el dels socis i/o empresaris. A aquests se’ls ha d’exigir volun- de l’empresa. El primer grup d’aquests agents és, sens dubte, dels voluntat agents amb la capacitat crítica de sobre les precisen decisions estratègiques supervivència, la aconseguir L’efectivitat en l’aplicació de les mesures extraordinàries per cessivament costós l’ús de l’eina concursal. llor solució, i tot això sense dilacions que facin inviable o ex- eina que se’ns ofereix quan és evident que representaaquesta la mi- a acudint també però concurs, al acollir-se evitar requereix mesuresl’empresa específiques quan de reconducció,social tot intentanteficiència d’obtenir tal per cessària sentació i negociació del Pla de Viabilitat és una condiciópre- ne- elaboració, preparació, la en qualitat la que Entenem tal com els ordena la Llei Concursal. d’avaluar els Plans de Viabilitat presentats per les empreses, l’hora a referència una tinguin Concursals Administradors nomenats estat hagin que economistes els que secundari Viabilitat. de Pla un negociar i impulsar cal quals les sobre mínimes tes pretén posar a l’abast de tots els professionals les pau- que tècnic document d’un l’elaboració iniciat ha ses” de treball “Economistes en reestructuracions d’empre- grup seu del través a Col·legi, el que recordar de Hem s’esperen dificultats financeres, ja que existeix una potent una existeix que ja financeres, dificultats s’esperen ladors es converteixin en perverses en el moment en el qual als convertint posició, seva la abandonen prestamistes els bució, basada en dividends, només es concretés en cas d’ob- capacitat i solvència moral. Si manca alguna Aquest document tindrà com a objectiu a com tindrà document Aquest minar l’existència certa de la insolvència. deter- a per d’impagament situació la a arribar cal no creditores,i deutores posicions seves cions de pagament, i l’empresa coneix els venciments de les presa Si definim com a insolvència aquella situació en la qual l’em- solvència (insolvència actual). in- la de efectes dels i imminent) (insolvència d’insolvència no si actual, insolvència la distingir-lade per imminent, cia d’insolvèn-parlarpodem cas cap en queentenem tant, Per per anar fent front a les seves obligacions, que les atengui. drien adduir que si l’empresa encara disposa de po-fonsaquestsquecreditors, donatdeterminatsdelsdrets suficientscar ajustar-lomàximal quejaencascontrari podrienes concul- insolvència imminent. Sembla evident que aquest moment cal es poden prendre les mesures legals previstes per al cas de la Una qüestió interessant és la de determinar en quin moment fet comporta. ambients de pressió, amb les dificultats afegides que aquest des per situacions de fet, la qual cosa implica l’actuació sota mesures que cal que dugui a terme l’empresari venen força- les antelació, amb actuar per l’empresa a llibertat de grau Tret de l’anomenada insolvència imminent, que dóna un cert imminent. o actual d’insolvència concurs situació en troba es presentar l’empresa de quan l’obligació a i social capital del tat mei- la de sota per cauen propis fons els quan patrimonial situació la d’equilibrar l’obligació a referim Ens legal. ratiu impe- per fixades venen emprendre caldrà que accions les diferents ben són però que en tot cas són I complementaris. que en tots dos casos aspectes dos per determinada ve moment d’aquest fixació la i financers), econòmics models en expressada estigui no que val se (tant adequada tègica estra- planificació d’una disposen no que empreses les En de cash-flow) i els resultats realment obtinguts. resultats esperats (tant pel que fa a la generació de PiG com determinat per la detecció de diferències materials entre els En les empreses dotades de Plans Estratègics, el moment ve ducció de la situació. recon- de mesures les prendre cal qual el en moment del Una qüestió que preocupa a les empreses és la determinació a normes de bon govern. òrgans de govern i els de gestió, i tots dos se sotmeten els entre separació la manté es si d’accionistes, variat conjunt d’un si el en opinions i d’interessos conflictes preveure de fet pel empresarial debilitat existeix No dència d’ culturala modificar cal ens queaixò per És duïda totalment. recon- ser de possibilitat sense cops molts produït, s’haurà ja praxis mala la però retroacció, de susceptibles són cions ac- aquestes concursal situació en que dir cal No deutores. posicions de resta la sobre preferència amb avalats, rebuts “no pot” “no que ens fa confondre el concepte de fortalesa. de concepte el confondre fa ens que fer front regularment, a les seves obliga- seves les a regularment, front fer sembla evident que evident sembla Salvador Bertran [email protected] Economista indepen-
Grup de Treball d’Economistes Administradors Concursals Noticiari El corredor ferroviari del Mediterrani. Impacte Sostenible
El 22 juny la Comissió d’Economia i Sostenibilitat va orga- sistents on van sortir altres temes relacionats amb el corredor nitzar la 3a sessió interna de discussió i coneixement (SI- ferroviari, entre els quals cal destacar l’explicació de les altres DICO) amb l’objectiu de formar als economistes en aspectes alternatives de corredor a Espanya (la basca i la central piri- de sostenibilitat mitjançant una exposició i debat, per part nenca, l’interès i possibilitat de finançament privat si la taxa d’un economista expert, per assolir els instruments que ens de rendiment de la inversió pot arribar a ser de l’11%, la im- calen per a una reforma que ens possibiliti arribar al conei- portància que la Unió Europea inclogui el Corredor Mediter- xement d’una economia sostenible, i posteriorment fer-ne rani en la llista de projectes prioritaris, la possibilitat d’un una eina de formació per als altres. finançament mitjançant alguna figura tributària ambiental com l’eurovinyeta o els possibles impactes al territori i en la Després de les sessions sobre eficiència energètica i Respon- demanda energètica d’aquest tipus d’infraestructures. sabilitat Social Corporativa, el tema escollit va ser “El corre- dor ferroviari del Mediterrani. Impacte Sostenible” i va L’acte el va cloure l’Il·lm. degà del Col·legi agraint l’assistèn- comptar amb la presència del Sr. Joan Amorós, secretari ge- cia al Sr. Amorós i a tots els assistents i recordant que la pre- neral de Ferrmed (www.ferrmed.com/es), associació sentació realitzada estarà a disposició de tots els col·legiats, creada a iniciativa del món empresarial per impulsar un gran al web del CEC en l’apartat de la Comissió d’Economia i Sos-
Comissió d’Economia eix ferroviari de transport de mercaderies que uneixi Escan- tenibilitat (www.coleconomistes.com) i Sostenibilitat Noticiari dinàvia-Rin-Roine-Mediterrani Occidental i Nord d’Àfrica. L’increment de l’exigència d’estudis de rendibilitat social i David Navarro econòmica de les inversions públiques, la preocupació per Comissió d’Economia i Sostenibilitat l’impacte econòmic i de sostenibilitat de les infraestructures, l’impacte en la indústria a partir d’inversions en investigació i millores logístiques i de comunicació, intangibles associats a “Barcelona primera destinació de mercaderies del Medi- Comissió d’Economia i Sostenibilitat terrani” o la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hiver- nacle, han estat aspectes rellevants a l’hora de decidir La comissió continuarà treballant en varies línees durant l’es- abordar aquesta temàtica. tiu i la tardor. a) Recopilació del tema tractat en el SIDECO 2 “Els impactes L’acte el va inaugurar l’Il·lm. Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi, de la RSE en el compte de resultats“ (Si us interessa, les co- que va esmentar que les inversions públiques s’haurien de rea- missions que hi vareu assistir podeu posar-vos en contacte litzar amb criteris d’eficiència i recordant que, si bé l’opció Me- amb nosaltres o amb la Joana Murcia i veiem com podem diterrània del corredor ferroviari no és l’única prioritat de l’Estat fer el document conjunt.) espanyol, sí que és l’opció més lògica, econòmica i eficient. b)Preparació del SIDICO 4,per a finals d’octubre. c) Difusió en la web del Col·legi, d’un cicle de 10 conferències La presentació inicial del Sr. Amorós es va desenvolupar a par- “Parlant de la Sostenibilitat en un nou marc global. Una re- tir de les àrees proposades des de la Comissió: l’afirmació ro- flexió pro activa per ser Agents d’una ràpida transformació.” tunda de que al transport de mercaderies li cal passar de la Organitza Fundació Fòrum Ambiental, Obra Social de Ca- carretera al ferrocarril, els impactes positius i negatius que talunya Caixa, col·legiats professionals, el CADS, Master originaria en l’àmbit social, ambiental i econòmic, l’anàlisi d’Intervenció i Gestió Ambiental UB, Foment del Treball a econòmic de diferents escenaris d’infraestructures, classes de la Pedrera. finançament, oportunitats de negoci, llocs de treball i canvis logístics i finalment l’anàlisi comparatiu d’altres propostes de S’inicien el 13 de setembre amb la conferència d’Anton corredors. Les idees que defensen la construcció d’aquest Eix Costa “Post-crisi econòmica i financera: un nou marc per a Mediterrani ferroviari de mercaderies són les següents: les politiques econòmiques i de sostenibilitat mundials”. Pre- – La logística és un dels 4 pilars de l’èxit empresarial actual. sideix Ramon Roca, president de FFA i modera Antonio Cer- – El ferrocarril és el mitjà de transport de mercaderies més rillo, periodista de la Vanguardia. El Col·legi coorganitza la eficient i menys contaminant però està perdent quota de sessió 6. Podeu veure el programa a la nostra web o a la de mercat. Per això és fonamental la implantació dels stan- la FFA. dards ferrmed per invertir aquesta tendència (trens més d)El 25 i 26 d’Octubre a la Pedrera tindrà lloc el IV Eco- llargs, pendents limitades). fòrum. Veure programa i inscripcions a ecounion.org. Hi – Com a oportunitats de negoci es destaca la promoció eco- prenem part com a comitè tècnic, es va fet la sessió per nòmica del nord d’Àfrica en el marc d’una Mediterrània tancar el programa el 14 de juliol . emergent, l’avantatge comparatiu que representen els e) El Departament de Territori i Sostenibilitat participa en el ports de Barcelona i Tarragona per als vaixells procedents programa de Rio + 20 i ha convocat a diferents estaments, del sud-est asiàtic respecte els del nord d’Europa com Rot- per col·laborar a redactar un document conjunt català per terdam (3-4 dies per sentit) i l’oportunitat que l’euro regió aportar el juny del 2012. El Col·legi hi participa, Marta sud de França-Catalunya es converteixi en la gran plata- Roca com a representant i Elena Jorda com a suplent. forma logística del Sud d’Europa. – L’estalvi en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, es- I per acabar com cada any, us continuem animant als que us timat en 1MTn CO2 a l’any interessen aquests temes transversals d’economia i sosteni- – Inversions necessàries assumibles quantifiques en 5.000 Mf bilitat, a que us apunteu a la nostra comissió. Tenim molta en el període 2011-2015, 6.000 Mf en el període 2016- feina per fer,i no és feixuga, tots hi sereu molt benvinguts. 2020 i de 16.000 Mf en el període 2021-2025 el que fa un cost total de 27.000 Mf davant un estalvi de costos es- Marta Roca Lamolla timat en 67.000 Mf en el període 2016-2045 Vicepresidenta Comissió Economia i Sostenibilitat Seguidament es va obrir un ric i extens debat entre tots els as- [email protected] $ $ tra una sentència del TSJ de la Rioja de 21-11-2001. En 21-11-2001. de aquella sentènciaRioja s’apuntava la la possibilitat de de recuperar l’ex- TSJ del sentència una tra devolució la per optat han no (si devolució 1. la Sol·licitant qual aquest es pot rescabalar de dues maneres: del passiu subjecte del favor a crèdit un genera es percutit l’IVAde l’IVAl’importmestral) supera re-deduïble suportat tri- (mensual, període determinant un en quan bé, Doncs 99 i 100 de la Llei de l’IVA (Llei 37/1992, de 28 de desembre). i de la caducitat del dret a la deducció, es troba en els articles seguramentCom sabeu,regulacióla dretdeldeducció,la a suportat i no deduït i el dret a la devolució d’aquest import. la legislació espanyola: el termini per a la compensacióAvui decomentarem l’IVA un tema, també polèmic encara no resolt per Europea que ha obligat al legislador espanyol a rectificar. Unió la de Justícia de Tribunal del Sentències les a bretot, tar l’IVA per part de l’Administració Tributaria Española i, so- contribuents indignats per la manera de legislar i d’interpre- dels reclamacions de base a resolent anat s’han qüestions Algunes d’obra. execucions les en aplicable impositiu tipus el o immobiliàries operacions les a aplicables exempcions les imposable, fet del localització la diferenciats, sectors els anterioritat a l’inici de les activitats, l’aplicació de la prorrata, miques, com ara el dret a la deducció de l’IVA suportat amb En l’IVA hi ha hagut, i encara hi ha, diverses qüestions polè- IVA: el dret a la compensació ia la devolució per l’Adminsitració Tributaria al·legant que una sentència no compensat a petició del subjecte passiu. Possibilitat negada unificació de doctrina platejat per l’Advocacia de a l’Estat per con- cassació de recurs el desestimar va STS la efecte, En sol·licitar la devolució del saldo a favor del subjecte passiu. a la compensació se’n obre un altre de nou en el qual es pot qual es pot interpretar que un cop transcorregut la elpartirde4-7-2007, dela Sentència TSterminiuna del ferència a per I aquest punt, justament, és el polèmic. És fonamental fer re- aquest dret ha interpretació literal com s’ha dit, i si en aquest termini no s’ha compensat, d’una compensació? de termini el finalitza quan I saldo a favor del subjecte passiu. el s’acredita qual la en l’autoliquidació de presentació la és literal de l’article 95.5 de la Llei dóna suport a la idea de que I quan s’inicia el termini de compensació? Mitjançantsevalacompensació ambelssaldos 2. queresul- del termini legal de compensació negant, per tant, tota pos- haver-sedins exercitatno perl’IVA suportatde deducció la possibilitat per al subjecte passiu d’exercir la compensació la d’exercir passiu subjecte al per possibilitat existia no quan qued’IVA afirmantquotes suportat, de cés l’IVA determinaven indefectiblement la establia jurisprudència i que els articles 99 i 100 de la Llei de no l’import tornar de havia l’AEAT anys, 4 dels decurs pel tes de l’IVA suportades, en general, a fi de preservar el prin- (TJUE) que impedeix limitar el dret a la deducció de les quo- Europea Unió la de Justícia de Tribunal del jurisprudència sible devolució i eludint qualsevol referència a una reiterada ii e etaia d lips e e mr d l’activitat de marc el en econòmica dels subjectes passius. l’impost de neutralitat de cipi tin a ingressar en autoliquidacions successives, fins a 4 anys. corresponent a l’últim període de liquidació d’aquell any. existent a 31 de desembre de cada any en l’autoliquidaciófavor seu al saldo del 116), l’article a regulada mensual caducat. de la Llei d’IVA es pot considerar que, caducitat L’interpretació Als 4 anys, 4 Als del dret a subjecte passiu un expedient de devolució a instància de promourepel caldràpart. d’ofici, expedient per devolució haurà aquestcrèdit front l’administració tributària. Com que nohi recuperar per l’AEAT de part per mesura cap adoptat s’ha Per tant, a dia d’avui, malgrat la jurisprudència, jurisprudència, la malgrat d’avui, dia a tant, Per En resum: gislador el principi cost-benefici pro fisc. sencial de l’impost: la neutralitat. Potser ha imperat en el le- l’expedient de devolució. S’hauria garantit així el principi es- d’ofici iniciaria l’Adminsitració suportar, va es quals les en gués pogut recuperat tot l’IVA suportat, atenent a les dates s’ha- no compensació la per optat d’haver anys 4 de cap al l’IVAde Llei la podriaestablerthavera es quecert És si que caduca, què per- corresponent, devolució la sol·licitar pugui no que dir però que no s’hagi compensat l’IVA suportat deduïble no vol suportades o per qualsevol altra causa (oblit, distracció, etc), duïble, per excedir contínuament les quotes deduïbles de les tat de deduir o de compensar l’import de l’IVA suportat de- Això vol dir que al subjecte passiu li pot caducar la possibili- pensació-devolució és de prudència i assenyalant que el termini de 4 anys per a la com- Supremtanca definitivament la qüestió sentant, Superiors de Justícia de les comunitats autònomes.Tribunals del Elmajoria Tribunalla de i Econòmics-Adminsitratius nals tènciescorregeixen la teoria de l’AEAT, de la DGT, dels Tribu- recurs de cassació per a unificació de doctrina. Ambdues sen- de cassació ordinari i una altra del 23-12-2010, que resolt un Es tracta d’una sentència del 24-11-2010 que resolt un recurs transcorregut el termini de la seva possible compensació. de la recuperació de l’excés de quotes d’IVA suportat, un cop pronunciar-seTribunaltemaa El el sobretornat ha Suprem Nous pronunciaments del Tribunal Suprem: amb una sola sentència no es podia parlar de jurisprudència. exercirdeducció-compensació,ala per anys 4 al·legantque portd’IVA suportat, deduïtnoi esgotar-seen terminiel dels tura o teoria de la caducitat negant-se a la devolució de l’im- des de l’any 2007, l’AEAT ha continuat mantenint la sevaPerò pos- malgrat aquest raonable raonament del Tribunal Suprem, Postura de l’AEAT: tat i, per tant, la pròpia naturalesa constitutiva del tribut. partde l’Administració, desvirtuant-se el principi de neutrali- Pública,atèsquesinó produiriaes enriquimentun injust per cuperació del crèdit a favor del subjecte passiu front l’Hisenda això no es pot utilitzar com a pretext per negarpossibilitatdeduir, caducadalacopde el un alternatiumodei dret de la re- de coincident,sinó osimultània forma deoperen no crèdit afegeix,I,duesmaneresles que normatives rescabalarde el imposenla salvaguarda del principi de neutralitat impositiva. ComunitàriesDirectivesles nacional,normativa la de sobre TribunalEl Suprem,aquella ensentència, recordava perque el dret a la devolució de l’IVA suportat deduïble no si no que prescriu transcorreguts 4 anys. prescripció [email protected] Assessor fiscal del Col·legi i no de caducitat. Ricard Arasa Viña arasí, ara sí, ara juris- no
Comissió d’Economistes Assessors Fiscals Noticiari Les Fusions com una opció pel creixement de l’empresa
INTRODUCCIÓ les responsabilitats de l’equip directiu i atorgant els poders executius que s’hauran previst en la fase C anterior. En el context actual en el qual l’empresa es troba moltes ve- gades en una situació d’estancament i tal vegada de manca Fase A de recursos per plantejar-se l’adquisició d’un competidor, d’un proveïdor o d’una altra empresa de la seva cadena de 1.1 Cal fer l’anàlisi econòmic comparatiu de la o les compa- clients, el recurs d’estudiar les possibilitats que pot trobar en nyies que participaran en la fusió, a partir de la informa- el mercat per associar-se amb alguns d’aquests altres, li dóna ció que es faciliti als assessors. una sortida molt bona per realitzar economies d’escala, in- 1.2 A partir d’aquesta informació es pot fer una primera si- tercanvi de clients, complementarietat en els serveis que mulació de l’empresa resultant de la fusió, en principi poden oferir al mercat, millor aprofitament de la seva força sense entrar en economies d’escala ni estalvis per re- de vendes i d’altres avantatges, que fruit d’un estudi detallat duccions de la primera línea, si els accionistes són a la de les oportunitats, pot arribar a suposar fer un gran salt en- vegada executius. davant amb uns costos més que controlats. 1.3 Presentació dels resultats als partícips i anàlisi del con- junt i de les possibles mesures a prendre.
Grup de Treball M&A Treball Grup de També cal tenir ben clar que el nostre país se’ns ha fet petit, 1.4 Decisió de continuar o no en el procés de fusió. que gairebé podríem dir que “el món se’ns ha fet petit” i que cal considerar la globalització de l’empresa com un camí Fase B absolutament necessari. Com que aquests canvis no es fan d’avui per demà, el recórrer a absorbir o fusionar-nos amb 2.1 Due Diligences de les companyies que participaran en la una altra empresa és un camí que l’empresari ha d’avaluar fusió. molt, ja que a vegades pot ser l’única manera de “no ser ab- 2.2 Valoració de les companyies amb criteris idèntics i la seva sorbits” o per un competidor o pel propi mercat que ens presentació a tots els participants. porti a desaparèixer per manca de competitivitat. 2.3 Presentaciò de la valoració als participants i simulació de En qualsevol dels casos, la primera premissa que s’ha de tenir la fusió. en compte és que cal fer aquest camí amb un bon assessor 2.4 Decisió de continuar o no en el procés de fusió. que a més tingui experiència prèvia per haver fet prèviament alguna altra fusió. Una bona selecció de l’assessor és im- Fase C prescindible i a més cal que conegui el mercat en concret i pugui identificar el o els possibles “partners” per la fusió. 3.1 Exposant cadascun dels participants les seves opinions, Evidentment l’altra o altres empreses hauran de compartir la diferències o criteris divergents, s’estableix el projecte idea i per poc que sigui possible, que també donin la confiança definitiu de la fusió. a un assessor a fi de no complicar massa la feina. D’aquesta 3.2 Resolució dels diferents temes laborals que es poden manera l’establiment de criteris segur que serà totalment uni- plantejar i decidir si cal actuar abans o després de la fusió. forme. Tot això haurà d’estar lligat mitjançant la signatura d’un 3.3 Auditoria fiscal i legal, solucionant tots els punts estratègics document de confidencialitat, l’encàrrec en exclusiva a l’asses- i acollint-se a les ajudes institucionals que estan establertes. sor i l’acotament dels diferents terminis per avançar. 3.4 Auditories industrials, tecnològiques, mediambientals, etc. Llevat que tinguem ja un objectiu clar, l’assessor és qui pot rea- 3.5 Escriptures públiques de la nova companyia. litzar el gran nombre de contactes que cal fer, la presentació de la informació necessària perquè el client esculli les que li Conclusions semblin més idònies i un cop feta la selecció, veure quines poden estar obertes a entrar en un procés de fusió. Ens – En aquest procés i ho dic per alguna situació viscuda, sor- podem trobar que la companyia identificada prefereixi ésser giran inconvenients de tot tipus, però si ens situem en el comprada que no fusionar-se, la qual cosa ens pot fer re- model mitjà d’empresa al nostre país, el principal possible- plantejar la nostra estratègia i anar a buscar una tercera per ment serà la por de perdre el control de la nostra compa- fer la fusió i que després ens permeti la possible compra. nyia, sense veure-hi els grans avantatges que pot reportar. Per a l’empresari és un pas molt important, donat que sem- – Això en les grans corporacions ja no es dóna donat que han pre n’hi haurà un que es quedarà en minoria, ja que el 50/50 viscut tants processos d’aquest tipus que ho tenen assumit i no és aconsellable. Estem convençuts que la millor manera busquen les economies d’escala, el creixement ràpid en nous d’avançar en un procés de fusió es desenvolupar-lo per fases mercats, si es fa amb una companyia de fora, el donar un i que al final de cadascuna, els integrants puguin prendre lliu- servei més integral als clients, l’abaratir costos, el comple- rement la decisió de continuar o deixar-ho. mentar la nostra xarxa de distribució o de vendes, si incor- porem nous productes o serveis o simplement disposar d’una FASES RECOMANABLES A SEGUIR millor infraestructura que ens abarateixi els nostres costos. – En un context de crisi com el que estem encara vivint, un Un projecte de fusió és recomanable dissenyar-lo al menys en dels millors camins per avançar: el créixer i créixer per ad- tres fases, perfectament diferenciades i que les podríem es- quisicions és una prioritat; però com a alternativa per no tablir en: haver de recórrer a l’endeutament, la fusió, ja sigui entre A- Anàlisi de les empreses que l’integraran iguals o com una absorció, és un camí que cal tenir en B- Valoració i simulació de la fusió compte cada vegada més si es vol sobreviure en un entorn C- Implementació del projecte definitiu competitiu i global com en el que ens trobem.
Lògicament fets tots els passos, dissenyats els grups d’ac- Andreu Casas cionistes i què farà qui, en els òrgans directius, caldrà fer l’es- Soci Fundador CS Corporate Advisors criptura de fusió, nomenant els òrgans de govern, definint [email protected] $ $ – – – – úniques, són les següents: la Llei Laboral, que de forma sistematitzada, i tot i que no les La reforma laboral, va introduir una sèrie de modificacions en Els aspectes clau de la reforma laboral: convèncer” sense BOE,segueix al reforma la publicació seva la de després any “Un tractarem de recollir en el present article. dificaven al text publicat el passat 17 de juny del 2010, i que mo- es que laboral legislació la de aspectes aquells tots zar Amb aquesta modificació, la reforma comença a materialit- partat següent. l’a- en s’explica que el amb d’acord dies, 8 a corresponent juny del 2011, el FOGASA assumirà el cost d’acomiadament de 18 del partir a que és i vigent; laboral llei la a FOGASA del legislació la adaptar per necessàries reformes les dueix intro- que Salarial, Garantia de Fons del la és vigor en trar en- en complementàries modificacions d’aquestes L’última ció legal introduïa en la legislació laboral del nostre país. modifica- la que aspectes aquells tots garantir de l’objectiu publicar-seamb a comencen Llei la per introduïdes cacions any després, les regulacions complementàries de les modifi- Reial Decret Llei 10/2010 de Reforma del Mercat Laboral. Un del vigor en l’entrada deixar va ens passat l’estiu de final El La reformalaboral, unany després un més d’antiguitat d’inscripció a les llistes d’atur, o aturats 16 i 30 anys, persones discapacitades, parats amb almenys 45 dies actuals, aplicables als grups més desfavorits com els procedent s’ajustarà a 33 dies per any treballat, front dels interna: de flexibilitat Mesures mesos discontinuats,4 dinsen un període25% de 12el mesos. o consecutius, mesos 2 en hàbils jornades aquestesbaixesque procedent,treballador formai totde Són contractes on la indemnització per acomiadament im- Contracte per al foment de la contractació indefinida: o trasllat, un horari, modificar per i empresari treballador d’absentisme del total de la plantilla per poder límitrebaixaestavael(fins2,5%5%)arasituati acomiadar alfinsal un poder als inspectors metges per suspendre baixes mèdiques, les altes quotes d’absentisme, la reforma també atorga més Mesures contra l’absentisme: de d’ingressos nivell forma persistent. del disminució la o mateixa la en pèrduesefectives les societat, la pèrduesprevisióen de la treballat,any per dies 20 de indemnització conseqüent la introduint,amb objectiu d’acomiadament causes les ficar d’acomiadamentobjectiu:Causes parats inscrits a les oficines d’atur que siguin joves entre joves siguin que d’atur oficines les a inscrits parats pari- comissió una com mecanismes s’estableixen salari, siguin justificades, sempre que les faltes arribin al 20% de les tària, tària, abans de recórrer a de mecanismes decisió judicials. Amb l’objectiu de disminuir A manca d’acord A entre d’acord manca La reformamodi-La va – – poder jutjar-ne els resultats derivats de la seva aplicació. per esperar i realitzatsjudicis els amb prudents ser a obliga Totreformaaixò,la i moltrecentde és queens aplicació, el forma segueix sense convèncer pels seus resultats. gislació laboral i que han estat objecte d’aquest article, la re- mesos,propers destinada els a endurir en les reformesreforma ja instauradespròxima a una la le- sobre especulacions amb i BOE, al legal text del publicació la de després any Un Conclusions: substancials en aquest extrem. millores registrat s’hagin que sense reforma, la de jectius ob- principals dels un com s’erigia que temporal, con- tractació la estat ha disminuït vist s’ha no moment de que El incrementat mensualment en 1.000 durant el darrer any. aquest últim aspecte, la xifra d’acomiadaments objectius s’ha ampliari l’aplicació dels acomiadaments objectius. Respecte formativa, obtenint resultats més moderats en aquest extrem, Per altra banda, la reforma pretenia impulsar la contractació aplicada pels empresaris a causa dels avantatgesmodificació que els oferia. és deguda a l’acolliment de lates finsnovetat a finals odel bé ha estat conversions realitzades a travésció mésd’aquest que duranttipus l’anyde contracte,2009, tot idemnització ofer-per queacomiadament, ha tingut lesun 52% d’aplica- bonificacions per les estrella de la reforma, el contracte de fomentSegons dades ambdel Ministeri33 de diesTreball d’in- i Immigració, la novetat – Contractes formatius: Contractes treballat. any per dies 12 a 8 de ser de passarà temporals tractes con- als per indemnització la 2012, l’any a fins i vament temporals: contractes dels Indemnitzacions çant contractes temporals. mitjan- únicament contractats estat haguessin tractació, que durant els dos anys anteriors a la celebració de la con- ’nentai e es cmaaet ojcis bé o objectius acomiadaments els en d’indemnització dies 8 corresponenta import l’ abonarà Salarial, Garantia d’atur: Prestacions terprofessional. In- Mínim Sou el mínim a com fixant sous, els regula en i 5 els que l’habilitin estudis dels dins a la finalització posteriors anys anys, dos de màxim un per realitzar-se po- dran que formatius, contractes de formalització la cions 201 vetats disposades en aquesta són dispars. no- les de l’aplicació reforma, la de text Un any després de la publicació al BOE del després: any un text, del conseqüències Les l’any. finits que tinguin una duració superior a col·lectius, per a tots els contractes inde- Guillén Bécares, Advocats i Economistes 1, no permeten saber si l’aplicació de la D’acord amb la reforma, el Fons de Fons el reforma, la amb D’acord S’impulsa a través de bonifica- de través a S’impulsa Andrea Serrano Cabré Advocada Progressi-
Noticiari Jurídic Grup de Treball d’Emprenedoria i Creació d’Empresa Noticiari vència entre les empreses creades. Així, el 20,97% de les de 20,97% el Així, creades. empreses les entre vència supervi-de taxa la en millora gran una Catalunya a detecta Malgrat això, éspossible destacar un factor molt positiu: es caments que creació empresarial durant l’últim any. tan- més haver va hi que indica ens exempresari, nou cada net d’empresaris, això és, el nombre d’empresaris novells per flux el Catalunya a GEM l’estudi realitza es que des vegada primera Per d’empresaris. l’estoc de manteniment al naça ció adulta de Catalunya) sofreix un deteriorament i això ame- emprenedors respecte del total d’empresaris entre la pobla- nous de (proporció emprenedor relleu el Conseqüentment, el 2010: 0,90, fet que va suposar una caiguda del 47,96%). meitat la en comparació a amb l’any anteriorgairebé (empresaris novellscaure va empresa nova d’una operacions les iniciar van que Catalunya a d’adults taxa la resultat, a Com endavant. més a per empreses seves les de creació la sar retrocedir en elprocés empresarial quan van decidir pospo- mera vegada com per antics emprenedors naixents que van pri- per emprenedora carrera la consideraven que dividus in- per tantnodrida2010, el significativamenten créixer va paradament, podem observar com la intenció emprenedora Si s’analitzen les diferents etapes del procés empresarial se- sarial a Catalunya va ser més alta el 2010 que abans depròpia (11,95%).la La crisi.taxa de participació en el procés empre- ció d’una empresa (2,38%), o ja comptava amb una empresa pia (7,50%), va estar activament involucrataixò volen eldir procés que deva crea-manifestar estarintenció involucrat deen algunacrear de unales etapesempresa del procéscésprò- empresarial. empresarial, Un de cada cinc adultsció de la població adultaa de CatalunyaCatalunya involucrada en el pro- (21,83%) va als empresaris consolidats, s’observa un augmentdes en ladels propor- individus que han manifestatTanmateix, intenció si considerem emprenedora tot el procés empresarial,fins que incloubre estimat de 248.000 persones emprenedores a Catalunya. ció adulta catalana va ser de 5,04, el que representa un nom- El 2010, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) entre la pobla- llen els resultats més importants d’aquest estudi. deta- es continuació A empreses. noves de creació la plicar comunament identificats com adeterminants al’hora d’ex- ses durant l’any 2010. A més, es revisen una sèrie de factors d’empre- creació de i empresarials activitats en involucrada dora així com la proporció de la població adulta a Catalunya L’Informe GEM-Catalunya 2010 analitza l’activitat emprene- el creixement econòmic a nivell mundial, regional i local.analitzar l’activitat emprenedora, la creació d’empreses i El GEM és un projecte d’investigació que té per objectiu a Catalunya (primera part) Presentació GEM2010 sobre de l’Informe l’emprenedoria el 2007, abans que la resta d’Espanya. Tanmateix, la caiguda Catalunya va començar la seva desacceleració emprenedora nien actives en el mercat l’any 2010. mante- es 2005l’any durant Catalunya a creades empreses emprenedora a la resta d’Espanya va ser molt més severa severa més molt ser va d’Espanya resta la a emprenedora tament d’oportunitats de negoci. lunya es basa, de manera bastant generalitzada, en l’aprofi- Cata- a emprenedora l’activitat de motivacions les a Quant any, cosa que no sembla haver ocorregut al territori català. l’últimràpidamentestabilitzat s’ha espanyol l’Estat de resta la a emprenedora caiguda la això, obstant No 2009. l’any principalment concentrar va es i Catalunya a que (-44%) que hi ha darrere d’aquest comportament. amb l’activitat empresarialfamiliar una devida les la causes més importants conciliar de necessitat la és possiblement, dones; i homes entre emprenedor procés el en d’entrada GEM-Catalunya mostren que hi ha diferències en la velocitat l’informede resultats els més, A català.empresarial teixit el pels homes, donant indicis d’una convergència de gènere en cut a un ritme més accelerat en comparació amb el mostrat participació de les dones dins del procés empresarial ha cres- proporció més gran d’emprenedores establertes sinó que la una notem només No notable. manera de fet ha ho i tant, empresarial de les dones a Catalunya ha continuat l’activitat augmen- desfavorable, econòmica conjuntura la Malgrat empresaris consolidats. activitats emprenedores (TEA) va ser superior al mostrat pels capital humà, el nivellde de formació entre nivell els individus el involucrats en en increment d’aquest resultat a Com de 3,5 anys de vida, posseïen formació universitària. del menys tenien quals dels empreses les empresaris,dels 50% més que mentre universitaris, estudis amb comptava teixit emprenedor català. El 65% dels emprenedors naixents del qualitat la en millora de senyal un com entendre pot es una millora l’any 2010 respecte d’anys anteriors, la qual cosa i la seva sòlida posició financera, sinó que, a més, s’observa humà capital de nivell alt seu el només no destaca talunya, Pel que fa al perfil de la persona emprenedora resident a Ca- riència havia estat positiva en el 85,7% dels casos. expe- aquesta que i prèvia emprenedora experiència amb comptava 2009 l’any de partir a empresa seva la crear van que persones les de 43,8% el que confirmar en plasmada queda factor d’aquest rellevància La positiva. estat havia emprenedora experiència aquesta que afirmar va 69,71% tenir experiència emprenedora prèvia, i dins manifestar d’aquest va grup adulta el població la de 19,15% el 2010 l’any se en una nova iniciativa empresarial. Així, s’observa com en d’involucrar-l’hora a incentiu a com important paper un té emprenedora l’experiència catalans els entre com mostren GEM-Catalunya l’estudi de resultats els sentit, aquest En vegi augmentada fruit d’aquesta experiènciala seva motivacióempresarial per involucrar-se prèvia. en activitats empresarialspectes esrelacionats amb la creació d’empreses, sinó que, vitats emprenedores no solament coneguin els diferents as- a més, És d’esperar que les persones amb experiència prèvia en acti- empresarials anteriors. d’experiències derivats empresarials activitats les vers cials poten- incentius els amb relacionat està que d’anàlisi ment En l’informe GEM-Catalunya 2010 s’ha introduït un nou ele- fase inicial (TEA per necessitat a la resta d’Espanya: 25,9%). tivar més de la quarta part de tota l’activitat emprenedora en on en el 2010 la necessitat va ser la raó principal que va mo- d’Espanya, resta la a l’observada amb contrasta tendència Aquesta 2010). el 12,9% al 2007 el 20,3% (del portància im- perdent està Catalunya a laboral alternativa d’una falta la per motivada d’empresa creació la econòmica, recessió de període un durant suposar pot es que al Contràriament President i vicepresident del Grup de Treball d’Emprenedoria [email protected] Pere Segarra i Amadeu Ibarz i Creació d’Empreses
$ $ a la realització de controls de qualitat d’auditoriaConveni amb l’Institutdurant l’anyde Comptabilitat 2011 i Auditoria de Comptes per 1. L’objectiu del “control de qualitat” és avaluar el sistema el avaluar és qualitat” de “control del L’objectiu 1. Els aspectes més destacats del Conveni són: per estar perfectament adaptats en aquesta data. immediata forma de s’introdueixi que requereixen mateixa zades en el 2010. En l’exercici 2010 l’ICAC va seleccionar als xercici 2011 suposa gairebé el doble de revisions a les realit- El conveni de col·laboració per als controls de qualitat de l’e- CONVENI 2011 tament tècnic i del Servei de Formació Pràctica Professional. depar-del ofereixajuda i Qualitat” Controlde de i nització d’Orga-“Manual 9 nº Orientativa Guia la REVApublicar va el controlde intern, manuals de implantació la a ajudar Per i encàrrecs determinats de qualitat de control de Revisió – reali- la a adaptat formatiu pla un Documentar Formació. – detectar,deci- per i Procediments Independència.avaluar – Els principals aspectes de millora detectats són els següents: del treball de camp d’informes de l’últim any. seu compliment en treballs concrets, revisant diferents àrees l’auditor,de controlde intern manual activitat, despatx, el i hores de mitjana) ja que analitza la pràctica professional del L’abast de les revisions és molt complert (es van destinar 55 de sis anys durant el qual es pretén revisarcicle ad’un totsprimeres els les auditors.2010 del les sent l’ICAC, realitza la supervisar d’empresesa selecció la cas, tot En supervisió. la terès Públic, ja que llavors seria l’ICAC qui ditorsrealitzés els clients dels quals directamentsón societats no qualificades d’In- entre l’ICAC i el REA-CGCEE afecta només als eneconomistes vigor fins aau- l’1 d’octubre del 2012. L’acord de col·laboraciócia per als auditors, a més de complexa i nova, que no entrarà cional de Control de Qualitat (ISQC-1). És de tal transcendèn- comptes en la qual s’adapta a la legislació la Norma Interna- publicar la Norma de Control de Qualitatniques d’AuditoriaIntern del 1993, delsal desembre auditorsdel 2010 l’ICAC va de tern no eren nous, ja que estaven recollits en les Normes Tèc- Sibéels principals aspectes relatius alcontrol dequalitat in- de l’auditor.tern in- control de sistema del elements els d’avaluar fi a ment d’enfoca- canvi un tindria comptes de d’auditoria l’activitat Tal com s’ha anat informant, el control de qualitat intern de ANÀLISI I RESULTATS DEL CONTROL DE QUALITATqualitat als seus auditors. de DEL controls de 2010 realització la a per REA-CGCEE el i (ICAC) Comptes de Auditoria i Comptabilitat de l’Institutentre ció El 12 d’abril del 2011 es va signar un conveni de col·labora- serà obligatòria fins a l’octubre del 2012, les exigències de la Encara que aquesta Norma de Control de Qualitat Intern no posteriors serà sobre els auditors de menor dimensió. auditors amb major nombre d’informes emesos i en exercicis seguiment i supervisió del control de l’auditor. intern tat dels treballs que realitzem. dir sobre possibles amenaces. la seva existència i eficàcia. de control de qualitat intern dels auditors, per comprovar 9. Qualificació del control de qualitat Les conclusions obtingudes per l’equip de revisió es reco- 8. Quan l’ICAC comuniqui al 7. REA els economistes auditors a la a subjecció amb realitzaran es qualitat de controls Els 6. El REA-CGCEE i els revisors queden 5. obligats a mantenir el El període va 4. començar al juliol i durarà fins a l’octubre del Lloc: s’efectuarà 3. preferentment en les oficines de l’auditor. d’Audi- juliol, de 12 de 19/1988, Llei La Legislatiu: Marc 2. Vocal del REA Catalunya y socio de Horwath PLM Auditors Documentació a lliurar: manuals, procediments i altres do- so- la o l’auditor quan l’CAC a d’informar haurà REA El La qualificació final del revisatscontrol dels treballs d’auditoria de seleccionats.qualitat és delssistemespotestatcontrol deaspectesqualitatàreesles deo a de l ‘ICAC. qualitatabsènciafaltasubstancialpero documentacióde que impossibilitin la realització dels objectius del control de els elements necessaris per salvaguardar la independència o pendència de l’auditor o a la societat d’auditoria o manquinl’existènciacircumstànciesofets deinde- laafectin que a Es considerarà deficiència rellevant, quan el revisor constati Podrà tenir el següent resultat: Proposta de Pla de Requeriment de Millora. A l’informe s’adjuntarà, si escau, el document denominat serà comunicat de forma fefaent a l’auditor. lliran en el denominat Informe de Control de Qualitat, que objecte del control de qualitat. treballs els en revisats aspectes o àrees les a responents mat PDF, per presentar-la a l’ICAC, i papers de treball cor- l’auditor, una còpia dels quals haurà de ser lliurada en for- de intern qualitat de control el amb relacionats cuments control, de qualsevol manera. de actuacions les a resistència ofereixi d’auditoria cietat envolupament de les revisions. de supervisió l’CAC, i podent els direcció seus funcionaris la estar sota presents realitzen en el des-es controls Els quals s’efectuarà la revisió. ment, concretant la data i els treballs d’auditoria sobreprocedi- els del iniciació la escollida persona la a municarà revisar i els treballs que seran objecte de supervisió, es co- fessional de les persones encarregades de la seva execució. pro-competència i objectivitat integritat, independència, secret de tota la informació. 2011. matèria de control de l’activitat d’auditoria de comptes. en l’ICAC de competència la estableix Comptes de toria – Amb deficiències: El revisor emetrà una Proposta d’In- Proposta una emetrà revisor El deficiències: Amb – Propostad’In- una revisoremetrà deficiències: El Sense – nacions per esmenar les deficiències observades. recoma-s’inclouranles qual la en Millora querimentde Re- de Pla de Proposta una i rellevants, deficiències les detallaran es qual la en Qualitat, de Control de forme ble i s’ha aplicat adequadament en els treballs realitzats. sistema de qualitat intern establert per l’auditor és raona- forme de Control de Qualitat, en la qual conclogui que el Agustí Saubi Roca
Comissió d’Economistes Auditors de Comptes de Catalunya Noticiari “Aliances estratègiques i sinergies entre els proveïdors del sector salut i social“
El dinar/col·loqui presidit pel degà del Col·legi d’Economistes capacitat resolutiva i la qualitat assistencial en un entorn de de Catalunya va comptar amb la participació del Sr. Carles sostenibilitat econòmica. Loran i Constans , director Econòmic Financer i de Control de Gestió de la Unió Catalana d’Hospitals i el Sr. Miquel Arru- Aquesta enquesta, la seva metodologia i els resultats obtin- fat i Vila, gerent del Consorci Sanitari Integral i coordinador guts es poden trobar a la web del Col·legi en l’apartat de la de la Comissió Econòmica Financera del Consorci de Salut i Comissió d’Economia de la Salut. Social de Catalunya. En el decurs del mateix es va fer un repàs exhaustiu dels resultats derivats de dues enquestes re- L’enquesta endegada pel Consorci de Salut i Social de Cata- alitzades sobre aliances estratègiques i sinergies endegades lunya (CSC) i dissenyada per la seva Comissió Econòmica Fi-
Noticiari per les principals entitats associatives del sector salut i social: nancera al llarg del primer trimestre del 2011 ha pretès la Unió Catalana d’Hospitals i el Consorci de Salut i Social de valorar l’opinió dels seus associats per saber si és factible o Catalunya. no (atenent a una sèrie de criteris d’impacte: econòmics, so- cials/laborals, client/usuari i rapidesa en la seva execució) La Unió Catalana d’Hospitals va realitzar l’any 2009 una en- poder portar a terme determinats projectes de sinergia (tant questa sobre les diferents experiències d’aliances estratègi- assistencials com no assistencials) entre les entitats del sec- ques que s’havien identificat en les seves entitats associades. tor salut a Catalunya que operen en un mateix territori o entre territoris. Així mateix l’enquesta valorava també el grau
Comissió d’Economia de la Salut El Sr. Loran va comentar que en el sector salut, per raons de d’implementació actual dels diferents tipus de sinergies. necessitat d’optimització de recursos, per racionalitat assis- tencial, per economies d’escala, per adequació de l’expertesa El Sr. Arrufat comenta que el grup encarregat del projecte, va al volum assistencial, per raons basades en criteris científics i treballar en la detecció de les diferents sinergies tant assisten- per raons d’equitat i de territori, s’han desenvolupat diferents cials com no assistencials i en va concretar un total de 32. mecanismes d’aliances entre proveïdors que han esdevingut treballs en xarxa reals, moltes vegades fins i tot en detriment Per tal de fer-la més enriquidora i participativa, es va sugge- dels ingressos i en direcció contrària als incentius del sistema, rir que l’enquesta fos contestada després d’una reflexió con- si tenim en compte que el sistema de pagament actual i el junta en el si dels comitès de direcció. model assistencial no fomenta la col·laboració entre centres. En les preguntes es va demanar una valoració en una escala El nombre total d’experiències en aliances estratègiques des- del zero al cinc, on el zero corresponia a l’escenari no desit- crites per les entitats que varen respondre l’enquesta, va ser jat i el cinc a l’escenari desitjat. de 185, de les quals hi van haver 22 que van estar descrites de forma recíproca per les entitats, el que representà un nom- D’un total de 58 proveïdors associats se’n van escollir 39 com bre de 163 aliances estratègiques diferents. La mitjana d’a- els més representatius. L’enquesta va ser emplenada per un liances per entitat fou de 8,8, situant-se el rang entre 1 i 49. total de 26 entitats de les 39 citades, el que representa un 67% total de participació. Les aliances es van agrupar en set grans blocs temàtics: – Aliances operatives: permeten millorar l’eficiència, la qua- Les respostes obtingudes es van tabular per cadascun dels litat i l’accessibilitat dels serveis assistencials. impactes citats anteriorment, a través d’anàlisis estadístics – Aliances d’eficiència econòmica: permeten obtenir un su- descriptius, però també es van incorporar, en la presentació port econòmic, economies d’escala i/o una contraprestació dels resultats, gràfics de distribució bidimensional a través econòmica. de “bombolles” que mostren la combinació dels impactes i – Aliances de formació i docència: permeten compartir co- si són factibles les sinergies analitzades. neixements en rotació de professionals i/o incorporar la do- cència acreditada. Aquesta enquesta, la seva metodologia i els resultats obtin- – Aliances de recerca: permeten crear sinergies, millorar la guts es poden trobar a la web del Col·legi en l’apartat de la metodologia i ampliar les bases d’estudi i d’aplicació. Comissió d’Economia de la Salut. – Aliances tecnològiques: permeten el treball en xarxa de di- ferents proveïdors amb plataformes tecnològiques inte- Al finalitzar l’exposició dels treballs, es va produir un debat grades millorant la capacitat resolutiva i agilitant el procés molt participatiu entre els assistents en el qual es van repas- assistencial. sar els requeriments bàsics pel manteniment i èxit d’aques- – Aliances logístiques: permeten abordar conjuntament un tes aliances i per altra banda es va fer palesa la necessitat de nou model de gestió de la cadena logística enfocat a l’op- que a nivell de sector i amb l’impuls de l’administració sani- timització dels recursos. tària es treballés per a endegar les més rellevants integrant – Altres (unes s’orienten cap a la prevenció i l’educació sani- el major nombre d’entitats possible, configurant veritables tària permetent establir col·laboracions dirigides a la millora actuacions de caire estructural, que comportin importants de la salut, d’altres s’enfoquen a la millora de l’accessibili- estalvis de costos en un context de restriccions pressupostà- tat i mobilitat, d’altres a la integració laboral de persones ries com l’actual. amb discapacitat i finalment d’altres a la coordinació fun- cional d’infermeria entre àrees assistencials). Miquel Arrufat Gerent del Consorci Sanitari Integral Els resultats de l’estudi posen de manifest que les aliances i membre del Comitè Permanent operatives i d’eficiència econòmica són les més esteses entre de la Comissió d’Economia de la Salut. les entitats de serveis sanitaris i es tradueixen en millorar la [email protected] $ Hemeroteca Entitats col·laboradores
Entendre l’agricultura in-Somni Una eina imprescindible Inquietuds empresarials per sortir de l’embolic que et fan perdre la son del segle XXI
Edita: Profit Autor: Jordi Mercader Edita: Pagès editors Autor: Francesc Reguant Del llibre In-Somni cal ressaltar-ne dos as- pectes. Primer: mai cau en la visió simplificada d’un enfocament economicista. És sempre conscient que es dirigeix a persones de carn i ossos que volen crear empresa. Segon: mai confon el nou empresari al qual es di- rigeix amb un aspirant al pelotazo. Aquestes dues característiques confereixen al text d’en Mercader una molt alta qualitat. L’obra pot fer un servei important a totes aquelles perso- nes que considerin plantar-se pel seu compte, i de retruc al conjunt de la nostra societat.
BARCELONA JUNTA DE GOVERN Edita: Col·legi d’Economistes Av. Diagonal, 512, pral. de Catalunya Degà: Joan B. Casas Onteniente 08006 Barcelona Gerent: Maurici Olivé Tel. 934 161 604 Vicedegà: Joan Ràfols Esteve Secretari tècnic: Lluís Santaló Fax 934 160 061 Secretària: Montserrat Casanovas Ramon [email protected] Emilio Álvarez Pérez-Bedia Director de formació: Vicesecretari: Jesús Álvarez GIRONA Tresorer: Oriol Amat Salas Joan Maragall, 44, entl. 3a. Assessorament lingüístic: Anton Gasol Magriñà 17002 Girona Interventor: Strategycomm Tel. 972 214 533 President territorial a Girona: Esteve Gibert Utset Disseny: Estudio DG Fax 972 214 158 President territorial a Lleida: Xavier Ticó Camí Fotògrafa: Mercè Bel [email protected] President territorial a Tarragona: Pere Segarra Roca Impressió: Treballs Gràfics, S.A. LLEIDA Vocals: Jordi Caballé Vilella, Xavier Subirats Gecap, SL Pere Cabrera, 16, 1r G Publicitat: Alcoverro, José Ignacio Cornet Serra, [email protected] 25001 Lleida Xavier Segura Porta, Juan Rojas Graell, B-36694-89 Tel. 973 210 633 Manuel Cámbara Moreno i Modest Guinjoan Ferré. Dipòsit Legal: Fax 973 212 195 [email protected] Consellers: Raimon Casanellas Bassols, Àngel Hermosilla Pérez, Carlos Puig de Travy TARRAGONA i Esteve Sarroca Punsola. Rambla Nova, 58-60, 5è A El Col·legi no assumeix 43004 Tarragona ni es fa responsable Tel. 977 217 042 COMITÈ EDITORIAL del contingut Fax 977 229 831 Oriol Amat, Raimon Casanelles, Joan B. Casas, dels anuncis publicats [email protected] Àngel Hermosilla i Carlos Puig de Travy. en tot l’Informatiu.
Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 47