?CDC Acorda Presentar-Se El 20-D Amb Demòcrates I Reagrupament

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Política | Redacció | Actualitzat el 06/11/2015 a les 19:09 ?CDC acorda presentar-se el 20-D amb Demòcrates i Reagrupament amb la coalició Democràcia i Llibertat El consell nacional ha votat a favor de l'acord amb el 84% dels vots Marta Pascal, portaveu de CDC Foto: ACN El consell nacional de CDC ha aprovat aquest divendres concórrer amb Reagrupament Independentista (amb qui estan associats) i amb Demòcrates de Catalunya a les eleccions espanyoles de 20 de desembre amb el nom Democràcia i Llibertat. El 84,25% dels consellers ha avalat la fórmula, mentre que el 7,87 ha votat en contra, el 4,72 s'ha abstingut i el 3,15 ha votat en blanc. Artur Mas no ha participat en el consell nacional. La portaveu del partit, Marta Pascal, ha explicat que aquesta coalició electoral és ?puntual? i que busca ?ampliar la base electoral? convergent per donar compliment al mandat democràtic del 27- S. Pascal ha negat que pretenguin amagar les sigles. CDC ja té els quatre candidats Malgrat que el procés per signar candidats encara està en dansa, Convergència ja ha escollit els seus quatre caps de llista. Es tracta de Francesc Homs (http://www.naciodigital.cat/noticia/97274/perfil/quico/homs/pinyol/madrid/via/taradell) per Barcelona; Jordi Xuclà https://www.naciodigital.cat/noticia/97671/cdc-acorda-presentar-se-20-d-amb-democrates-reagrupament-amb-coalicio-democracia-llibertat Pagina 1 de 2 (http://www.naciodigital.cat/noticia/97604/jordi/xucla/girona/completa/nomina/candidats/cdc/al/20- d) per Girona; Ferran Bel (http://www.naciodigital.cat/noticia/97282/ferran/bel/cdc/josep/pallas/erc/caps/llista/20-d) per Tarragona i Toni Postius, (http://www.naciodigital.cat/noticia/97563/toni/postius/apunta/candidatura/cdc/lleida/20-d) per Lleida. https://www.naciodigital.cat/noticia/97671/cdc-acorda-presentar-se-20-d-amb-democrates-reagrupament-amb-coalicio-democracia-llibertat Pagina 2 de 2.

Copy Link

Recommended publications

Boletín Oficial Del Estado
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 281 Martes 24 de noviembre de 2015 Sec. III. Pág. 110643 JUNTA ELECTORAL DE BARCELONA La Junta Electoral Provincial de Barcelona, en su reunión del día de la fecha, ha acordado proclamar las candidaturas concurrentes a las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre, presentadas en el ámbito territorial de esta Junta, y ordena su publicación en el «Boletín Oficial del Estado», de conformidad con lo establecido en el artículo 47.5 en relación con el 169.4, de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General. Barcelona, 23 de noviembre de 2015.–El Presidente, Joan Cremades Morant. CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 1. UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (unio.cat) 1. Josep A. Duran i Lleida. 2. Josep Sanchez i Llibre. 3. Rosaura Ferriz i Pacheco. 4. Antoni Picó i Azanza. 5. M. Carme Castellano i Fernández. 6. Queralt Puig i Gual. 7. Pol de Lamo i Pla. 8. Joan Contijoch i Costa. 9. Noemi Cano i Berbegal. 10. Salvador Ferran i Pérez-Portabella. 11. Víctor Gonzalo i Pérez. 12. Jesús Serrano i Martínez. 13. Albert Peris i Miras. 14. M. Mercè Blanco i Ribas. 15. Sílvia Garcia i Pacheco. 16. Anaïs Sánchez i Figueras. 17. Maria del Carme Ballesta i Galiana. 18. Oriol Lázaro i Llovera. 19. Joan March i Naspleda. 20. Elena Medina i Rodríguez. 21. Enric-Ernest Munt i Gutierrez. 22. M. Jesús Cucurull i Farré. 23. Jordi Lluís Bailach i Aspa. 24. Eva Cordobés i Millán.
[Show full text]
Europa L’Entrevista Ja Som a L’Estiu I Moltes De De La Nostra Voluntat
La Veu Butlletí de Reagrupament Independentista Europa L’entrevista Ja som a l’estiu i moltes de de la nostra voluntat. Europa les esperances de la primavera ens espera com un estat més i Dr. Moisès Broggi: ja no les tenim... només depèn de nosaltres de Una esperança: que el voler-ne ser protagonistes. “Cada vegada hi ha Parlament Europeu fos El company Jordi Gomis ho menys arguments competent per regular el tenia molt clar, i com ell va dret de ciutadania de la UE; deixar escrit: «És una obvietat per continuar sent una altra: que la situació que si Catalunya fos un Estat, part d’un estat que econòmica no ens endinsés no tindríem espoli fiscal, i en un pou de la mà de la per tant, els recursos dels que ens ofega” incompetència espanyola. disposem es multiplicarien PÀGINA 4 La Comissió Europea ens automàticament. Més enllà de ha dit que el Parlament no desempallegar-nos d’un Estat és competent per regular que xucla els nostres recursos Recordem Jordi Gomis sobre la ciutadania europea, i ens ofega econòmicament, Un altre Franco però ens ha indicat dos fets les dades també demostren molt importants: admet la que els estats petits de la UE Dèficits i balances possibilitat de secessió d’una han crescut molt per sobre fiscals part d’un Estat membre i que els grans, prenent les considera la solució en la dades que van des del 1979 /&(- negociació dins l’ordenament fins els nostres dies... En jurídic internacional. definitiva, tenim dues opcions: D’aquesta forma la Comissió esperar que després de 23 Resultats de 30 anys Europea desmenteix les anys
[Show full text]
Cal Seguir Endavant
Sumari La Veu Internacional Butlletí de Reagrupament Independentista Afers exteriors: el Diplocat per Josep Sort Cal seguir endavant PÀGINA 2 Municipalisme Segons l’acord de legislatura polítics de Catalunya ens pot Homilies contra entre CIU i ERC, el dia 30 de abocar a una gran decepció Lapao juny d’enguany caldria haver ciutadana. El President demanat l’autorització al Mas va entrar a la ratera el per Carles Bonaventura govern espanyol per a dur a 25N i, cada dia que passa, PÀGINA 3 terme la “consulta”. Qualsevol està més atrapat en la seva persona amb un sentit mínim solitud. El cap de l’oposició/ Cultura de la lògica interpreta que soci de govern està encantat això vol dir haver aprovat veient com es dessagna el Qui decideix? una pregunta clara i una govern, amb la pretensió per Montserrat Tudela data. És una obvietat que a única i exclusiva de fer el mig mes de juny no hi ha sorpasso i, es suposa, liderar PÀGINA 4 aprovada ni una pregunta una comunitat autònoma ni una data. Sembla que el arruïnada i exhausta. Cal Territorials President de la Generalitat una feina conjunta dels dóna per fet el tràmit de partits que volen la llibertat Encara cal picar petició al govern espanyol del poble de Catalunya molta pedra d’autorització de la realització i deixar per a d’altres per Xavier Todó del procés de consultar al temps els seus interessos poble de Catalunya quina és partidistes. Cal unitat d’acció PÀGINA 5 la seva voluntat de futur. És, i generositat. Vull recordar, amb perdó, President, una un cop més, que cap govern La ploma convidada broma de molt mal gust.
[Show full text]
Manifest Sobre El Reagrupament Familiar
MANIFEST Davant les reiterades notícies i declaracions respecte a possibles modificacions de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social i el Reglament que la desenvolupa, pel que fa a les condicions pel Reagrupament Familiar, la Comissió Permanent del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, vol manifestar: 1. El dret al reagrupament familiar està recollit en l’ordenament jurídic de la Unió Europea Aquest dret està emparat en la directiva 2003/86/CE del Consell del Unió Europea de 22 de setembre de 2003 sobre el dret al reagrupament familiar. Així mateix el dret a la família esta reconegut en el nostre ordenament jurídic, pels articles 18 i 32 de la Constitució Espanyola, per l’article 16 de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social; També és un dret reconegut per la Carta dels Drets Humans i per la Convenció de Roma. 2. La possibilitat de restringir el reagrupament dels ascendents de les persones immigrades és una mesura que no afavorirà l’arrelament i la cohesió social i que, per altra banda, tindrà poca incidència real en el conjunt de la població. El reagrupament familiar d’ascendents ve a fer una funció necessària per la cohesió social, ajuda a l’arrelament i permet consolidar els nuclis familiars. Actualment el reagrupament d’ascendents ja és molt minoritari – al voltant del 9% del total de sol·licituds – a més a la ciutat de Barcelona afecta especialment a persones de nacionalitat espanyola. Els actuals requisits ja limiten el reagrupament d’ascendents a persones, en general, de més de 65 anys sempre i quan es demostri que l’ascendent reagrupat té una dependència econòmica absoluta respecte al reagrupant.
[Show full text]
Per a Renovació De Residència En Virtut De Reagrupament Familiar)
Proposta d'Informe municipal d’adequació de l’habitatge (per a renovació de residència en virtut de reagrupament familiar) Proposta d'Informe emès per l'ajuntament per acompanyar al tràmit de sol·licitud de l'Informe d'adequació de l'habitatge per a renovació de les autoritzacions de residència en virtut del reagrupament familiar de la Generalitat de Catalunya (Procediment regulat al Reial Decret 557/2011, de 20 d'abril). El document proposta d'Informe d'adequació de l'habitatge per a renovació de l'autorització de residencia de familiars reagrupats, és el que serveix per a renovar les autoritzacions de residencia dels familiars reagrupats si hi ha hagut un canvi de domicili des de la darrera renovació Només cal una sol·licitud per habitatge i s'ha d'especificar quantes persones han de renovar l'autorització de residència en virtud del reagrupament familiar. QUI EL POT DEMANAR Persona estrangera no comunitària que va reagrupar als seus familiars, que renova les TIE, que està empadronada a L’Hospitalet i que ha canviat de domicili des de la darrera renovació. Qualsevol altra persona amb autorització expressa de la persona titular. COM ES POT TRAMITAR Per tramitar per internet heu de disposar d′un sistema d′identificació acceptat pel servei VÀLid. 1. Cliqueu sobre el botó Tramitar. 2. Identifiqueu-vos amb qualsevol dels sistemes acceptats pel servei VÀLid. 3. Empleneu el formulari que s'obrirà. 4. Adjunteu, si cal, els arxius o fitxers de la documentació necessària per al tràmit. 5. Cliqueu enviar. En aquest moment estareu signant la sol·licitud per presentar-la al registre electrònic de l'ajuntament Finalitzat el tràmit rebreu un correu electrònic amb el justificant de la seva presentació.
[Show full text]
Maquetación 1
Regió7 DIUMENGE, 30 DE DESEMBRE DEL 2018 23 CATALUNYA ARREU El PP exigeix la Un exjutge diu que el Suprem vol evitar dimissió dels directors dels que Junqueras vagi a les europees mitjans catalans José Antonio Martín Pallín, que és magistrat emèrit d’aquest ens, augura que la sentència del procés per estar imputats serà abans del 29 de maig i tem que només donaran 20 dies als independentistes per defensar-se ACN BARCELONA ACN nLa vicesecretària d'Estudis i Pro - EUROPA PRESS/EFE ABARCELONA grames del PP, Andrea Levy, va El magistrat emèrit del Tribunal exigir ahir la dimissió «immedia - Suprem José Antonio Martín Pallín ta» dels directors de TV3, Vicent creu que la «nova estratègia» d’a - Sanchis, i de Catalunya Ràdio, quest tribunal sobre la causa del Saül Gordillo, després que siguin procés busca «alleugerir els trà - investigats pel jutjat d'instrucció mits del judici oral» i tenir la sen - 13. tència abans del 29 de maig per La també diputada del PPC al evitar que «algú es presenti a les Parlament considera que els dos eleccions europees». periodistes han de deixar les se - En aquests termes es va pro - ves responsabilitats: «És incom - nunciar ahir Martín Pallín en una patible la imputació amb els seus entrevista a Catalunya Ràdio en la càrrecs públics». En aquest sentit, qual va considerar que s’ha invocat Levy presentarà una pregunta al «una cosa que es va introduir a la Parlament dirigida a la consellera llei d’enjudiciament criminal, que de Presidència, Elsa Artadi, per és evitar les macrocauses» i, d’a - saber si troba «ètic» mantenir-los questa manera, «alleujar els trà - al càrrec.
[Show full text]
L'exalcalde De Cerdanyola Toni Morral, Escollit Secretari General De La Crida
Política | NacióDigital | Actualitzat el 26/01/2019 a les 18:44 L'exalcalde de Cerdanyola Toni Morral, escollit secretari general de la Crida L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez assumeix la presidència al capdavant d'una cúpula amb Artadi, Mascarell, Calvet, Borràs i Pep Andreu com a principals reclams Els membres de la direcció de la Crida, durant el congrés constituent | Julio Díaz / Crida Nacional per la República La Crida Nacional per la República ja té direcció política. L'encapçalen Jordi Sànchez com a president i l'exalcalde de Cerdanyola del Vallès Toni Morral com a secretari general, que es posen al capdavant d'un equip en el qual destaquen els consellers Elsa Artadi, Damià Calvet i Laura Borràs (https://www.naciodigital.cat/noticia/171965/equip/sanchez/es/proposa/implantar/crida/al/territori/c ulminar/mandat/1-o) , implicats des del primer moment en la fundació del nou moviment. La llista, per descomptat, comptava amb l'aval de Carles Puigdemont des de Waterloo i Quim Torra des de Palau. El suport a Sànchez i Morral ha estat de 2.417 vots, mentre que Jordi Ferrés i Oriol Izquierdo han sumat 115 sufragis. Rosario Palomino i Gerard Sesé, que no eren a la llista oficialista, han conseguit entrar a la cúpula gràcies al vot dels congressistes. La candidatura dels dos màxims dirigents del nou projecte compta amb la presència de Josep Andreu, dirigent d'ERC i alcalde de Montblanc, i de persones que formaven part del secretariat nacional en etapes anteriors. Les més votades han estat Laura Borràs i Elsa Artadi, amb més de https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/22449/exalcalde-cerdanyola-toni-morral-escollit-secretari-general-crida Pagina 1 de 23 2.000 vots.
[Show full text]
Sin Título-2
L’ESPORTIU NACIONAL P11 Futbol Arxivada 117711-1213091L Punt de la causa per odi contra partida del l’alcalde de nou Girona Verges Mig miler d’aficionats en la Arran de la punxada presentació de la samarreta La presentació de la samarreta ■ M. LLADÓ massiva de rodes 1,20€ Edició de Girona DIMARTS · 9 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15053 - AVUI / Any XLI. Núm. 13923 - EL PUNT P8,9 Màxima pressió PUGNA · Puja la tensió entre els OFERTA · ERC refusa revertir dos socis de govern arran del Els pactes de els pactes municipals i ofereix la pacte de JxCat amb els socialistes presidència de la corporació a a la Diputació de Barcelona la discòrdia JxCat si trenca amb el PSC NACIONAL P16 Nacional P14,15 El coneixement del català, a nivells de fa quinze anys ELS NOSTRES AJUNTAMENTS SANT FELIU DE LLOBREGAT Lídia Muñoz (SECP) “Tenim un acord molt potent per a la ciutat” La víctima de ‘la manada de Manresa’ va rebre el suport de diverses concentracions; a la imatge, la de Barcelona ■ ACN Suport a la víctima de Manresa La menor violada va ser intimidada pels agressors amb una pistola 109004-1212622Q LES SÈRIES. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit / A la llengua hi tenim zones especialitzades a percebre els diferents sabors P6,7 jamargant - 09/07/2019 10:11 - 81.32.134.200 ONADA DE CALOR Nit tropical en punts EL CONEIXEMENT del català retorna al nivell VERMUTDEL GIRONA FC Vermut reserva d’elaboració artesana, de la de Girona amb temperatures de 25 ºC 9 d’abans de l’última onada migratòria 30 millor selecció de vins i plantes mediterrànies www.diaridegirona.cat TEL ` 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 .
[Show full text]
Nous Lideratges En Moments De Canvi Reflexions Sobre Lideratge I Transformació Social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (Coordinadors)
Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (coordinadors) Informes breus #52 Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés (coord.), Carola Castellà (coord.), Joan Subirats (coord.), Helena Cruz, Marc Grau-Solés i Gemma Sánchez Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (coordinadors) Informes breus 52 EDUCACIÓ Informes breus és una col·lecció de la Marc Parés (coord.) és investigador de Fundació Jaume Bofill en què s’hi publiquen l’Institut de Govern i Polítiques Públiques els resums i les conclusions principals (UAB). d’investigacions i seminaris promoguts per la Fundació. També inclou alguns documents Carola Castellà (coord.) és investigadora de inèdits en llengua catalana. Les opinions l’Institut de Govern i Polítiques Públiques que s’hi expressen corresponen als autors. (UAB). Els Informes breus de la Fundació Jaume Bofill Joan Subirats (coord.) és investigador de estan disponibles per a descàrrega al web l’Institut de Govern i Polítiques Públiques www.fbofill.cat. (UAB). Primera edició: juliol de 2014 Helena Cruz és consultora a Sòcol Tecnolo- gia Social. © Fundació Jaume Bofill, 2014 Provença, 324 Marc Grau-Solés és consultor a Sòcol Tec- 08037 Barcelona nologia Social. [email protected] http://www.fbofill.cat Gemma Sánchez és consultora a Sòcol Tecnologia Social. Aquest treball està subjecte a la llicència Creative
[Show full text]
Compromesos Amb Les Persones!
15 i 16 març 2014 compromesos CENTRE DE amb les persones! CONVENCIONS convenció nacional INTERNACIONAL DE BARCELONA PROGRAMA DISSABTE 15 DE MARÇ MATÍ 09:30h Acreditacions 10:00h Benvinguda Pep Solé, Director de la Convenció Nacional Meritxell Borràs, Presidenta de la Comissió Nacional de Política Sectorial 10:15h ÀMBIT SOCIAL Presentació document Compromesos amb l’Estat del benestar Introducció: Carles Campuzano, Relator de la Convenció Nacional i Diputat de CiU al Congrés Presenten: Anna Figueras, Sectorial de Política Social i Família; Francesc Sancho, Sectorial de Sanitat; Jordi Roig, Sectorial d’Ensenyament Taula d’experts “Un país amb cohesió i justícia social” Rita Marzoa, Periodista; Enric Canet, Director de Relacions ciutadanes del Casal dels Infants - Acció social als barris; Salvador Busquets, Coordinador de les entitats socials de la Companyia de Jesús a Catalunya Moderadora: Esther Padró, Relatora de la Convenció Nacional i Directora del Servei de tutel·les de la Fundació Bellaterra Torn obert de paraules 11:30h a 12:00h Pausa 12:00h Intervencions: Josep Lluís Cleries, President de la Convenció Nacional Lluís Corominas, Vicesecretari general de Coordinació Institucional Josep Rull, Secretari d’Organització 12:30h ÀMBIT EUROPA Presentació document Compromesos amb Europa Introducció: Mireia Canals, Sectorial de Política Europea i Internacional Presenten: Marc Guerrero, Vicepresident de l’ALDE Party; Víctor Terradellas, Secretari de Relacions Internacionals de CDC Taula d’experts “Catalunya en una Europa millor” Martí Anglada,
[Show full text]
El Pedagog Que Va Idear Un Projecte Socialdemòcrata Per a Catalunya
arxiu El 1977, quan les primeres eleccions català que no acceptava la disciplina militància juvenil i aposta per una vi- lliures després de 41 anys de dicta- de Moscou i que el 1936 es fusio- sió socialista. En una de les trobades dura franquista començaven a ser naria amb l’Esquerra Comunista clandestines, tornarà a ser detingut i El pedagog que va idear un projecte plausibles, moria a l’edat de 56 anys per formar el POUM. Testimoni de posteriorment interrogat sota tortura una ment preclara del pensament primera fi la de la persecució per i empresonat a Figueres i Girona. socialdemòcrata per a Catalunya. socialista: Josep Pallach (1920- «dissidents» en el món comunista D’aquesta darrera presó aconse- 1977). Pallach havia cavat trinxeres fi ns a la «desaparició» del propi guirà fugir-ne, convertint-se en una Josep Pallach els darrers mesos de la Guerra Civil, Andreu Nin (1892-1937) a mans de referència per a tots els republicans havia viscut la retirada republicana, la policia estalinista. Podem afi rmar perseguits. Aquest fet el tornà a els camps de concentració a França i que aquesta empremta el va con- portar al camí de l’exili. Durant els vista prèvia > l’exili; i formava part d’aquella mena vertir en anticomunista i que no va seus més de 20 anys d’exili a França, Què hagués passat si Josep Pallach no hagués mort de pensadors que fan aproximacions deixar de ser-ho al llarg de la seva Pallach es va llicenciar a la Univer- prematurament? És una pregunta sense resposta.
[Show full text]
Del Procés Al Enigma: Las Claves Del Catalanismo
CONTEXTO POLÍTICO Nota técnica Del procés al enigma: las claves del catalanismo Así es hoy el espacio ideológico heredero de la hegemónica CIU; multitud de formaciones y posiciones divergentes sobre el futuro político de Cataluña Barcelona 1 de julio de 2020 INTRODUCCIÓN Y CONTEXTO HISTÓRICO Cataluña afronta una larga y dura precampaña. Y lo hace tras consolidarse en el Parlament una política de bloques confrontados que ha paralizado en buena medida la actividad legislativa y la acción de gobierno de sus últimos ejecutivos autonómicos. Con los comicios ya en el horizonte, el debate político empieza a generarse casi en exclusividad en clave electoral pues esta cita con las urnas será decisiva para el futuro de Cataluña, pero también puede influir mucho en la política española en general. Están en juego la política de alianzas del Presidente Sánchez, la pervivencia del llamado procés catalán o la posibilidad de un gobierno de izquierdas si el centro-derecha paga en las urnas su notable atomización. Como es conocido, la extinta Convergència i Unió (CiU) fue una historia de éxito electoral, una marca política que consiguió ser hegemónica en Cataluña y que permitió a su líder más destacado, Jordi Pujol, presidir la Generalitat durante cerca de un cuarto de siglo (1980-2003). A su vez, tanto Pujol como su proyecto político fueron decisivos y muy influyentes en la política española desde la transición democrática hasta inicios de este siglo, facilitando a través de pactos de legislatura e investidura que el socialista Felipe González se mantuviera en el poder en 1993 o que el popular José María Aznar se aupara a la presidencia del Gobierno en 1996.
[Show full text]